És possible un consum responsable i la legalització de les … · 2017. 1. 16. · aquests...

Quienessónlespolítiqueseducativesenrelacióamblesdrogues?

Escontemplaeducarenelconsumresponsable?

Quinessónleslimitacionsd’aquestaeducacióanivelllegal?

Hihaalternativesrealsalalegislacióvigent?

Noms:GuillemMayoral,AlíciaAzpilicueta,SaraMartín,

CeliaPrior,AndreaBárcena,AndreaJean

Assignatura:InterrogantsiReptesdeFutur

Professor:AntonioAlcántara

Datad’entrega:12/12/16

És possible un consum responsable i la legalització de

les drogues en aquest país?

InterrogantsiReptesdel’EducacióSocialQuinessónlespolítiqueseducativesenrelació

amblesdrogues?

ÍNDEX

Introducció..............................................................pàg3-4

Estatdelaqüestió....................................................pàg5-8

ReptesiInterrogantsqueplantejaaquestatemàticaperl’àmbitdel’EducacióSocial....................................pàg9-10

Actuacionsd’èxit:aportantllumfrontaunfuturincert…………………………………………....pàg11-12

Implicacionsperalapràcticad’uneducador/asocial.........................................................................pàg13

Conclusions...............................................................pàg14

ReflexióPersonal

Bibliografia


amblesdrogues?

INTRODUCCIÓEls alumnes de primer curs d’Educació Social de la Universitat de Barcelona, enl’assignaturadeInterrogantsiReptesdefuturdel’EducacióSocialhemhagutdeferuntreball en grups basat en respondre mitjançant una investigació, uns interrogantsplantejats prèviament. Per tal de fer-ho, primer havíem d’escollir un àmbit del’EducacióSocialalvoltantdelqualgiraeltreball.Enelnostracas,l’escollithaestatl’àmbitdelesdrogoaddiccions.Evidentmentaquestés un temamolt general i l’havíem d’acotar per tal de definir uns interrogantsmésprecisosiconcrets.Vamcomençaraquestprocésdedefinireltreballambunaplujad’idees,elstemesquesortienestavenenfocatsprincipalmentenlavessantlegal ieducativadelesdrogues.Peraixòvamdecidirunificareneltreballtotsdosàmbitsambuntreballsubdividitentresprincipalspreguntes:-Escontemplaeducarenelconsumresponsable?-Quinessónleslimitacionsd’aquestaeducacióanivelllegal?-Hihaalternativesrealsalalegislacióvigent?El primer dels tres interrogants sorgeix de la reflexió prèvia de que si el consumdedrogues és una realitat que fins al moment ni amb educació preventiva ni ambmesures legals s’hapogut eradicar, pot ser ésmés interessant reconduir les accionsdeixant de banda la línia repressiva per apostar per un consum conscient iresponsable. El consumidor existirà en qualsevol dels casos, per tant creiem que ésmés lògic oferir eines a les persones per tal d’afavorir que aquestes puguin gaudir iexperimentar de la forma més lliure possible, intentant minimitzar els riscs iresponsabilitzant-les de la seva pròpia salut i integritat. Creiem que les mesuresadoptades fins al moment, o si més no les que coneixem i hem viscut nosaltres,responenaunavisiópaternalistaqueprivad’autonomiaicapacitatsalsciutadansiquenomés els fa més vulnerables a l’hora d’afrontar realitats com la de lesdrogoaddiccions.


amblesdrogues?

La segona pregunta estàmés enfocada a nivell legal. És evident que encara que hihaguésunreplantejamentdebasedelesaccionseducativesenl’àmbitdelesdroguesiel seu consum, si aquest no ve acompanyat de tota una sèrie de reformes legals eldiscurs només es quedaria en paraules. Estem parlant de llibertats, llibertats perdecidir quines substàncies volem consumir, i en quines circumstàncies, quantitats icontextos volem fer-ho. El primer pas per assolir aquesta llibertat és la formació il’educació, punt que plantegem en l’anterior pregunta, però si després de rebreaquestaeducaciólarealitatsegueixsentqueanivellinstitucionals’afrontaeltemaenuna línia de prohibició i control, no es dona marge d’actuació per a l’aplicaciód’aquestesaccionseducatives.Per respondreaaquestapreguntaentenemqueelprimerpasésanalitzarquinéselcontext legal concret actualment, quines són les problemàtiques a les que preténrespondre,sirealmentestàoferintunasolucióalapràctica.El tercer i últim interrogant reitera en el marc legal. Entenem, com hem ditanteriorment,quelesmesureslegalsnosóngratuïtes,quepretenendonarrespostaatotaunasèriedeproblemàtiquesqueespodenoriginarapartirdelesdroguesielseuconsum,sabemtambéqueencasqueaquestesmesures legalsesreplantegessin,enqualsevoldels casos s’hauriadebuscarunaalternativaper seguirdonant respostaaaquestes problemàtiques, per això volem investigar quines podrien ser aquestesalternatives i de quines formes podrien aplicar-se sense recaure en el control i laprohibició.Per altra banda, també sabem que el fet que les drogues (excepte alcohol, tabac ifàrmacs) no estiguin compreses en el marc legal propicia tota una economiasubmergida (mercat negre) que no només s’enriqueix mitjançant el comerç il·legal,també posa en perill les persones. La droga que circula actualment és fàcilmentadulterable imanipulable iper tald’enriquir-sehihagentambmoltpocsescrúpols,aixòésungreuperill per als consumidors jaqueelsprivadequalsevol capacitatderegular ja no només les dosis exactes que s’està subministrant, fins i tot arriba adesconèixerquèéselquerealmentestàconsumint.Aleshores si hipotèticament arribéssim a la conclusió de que lamillormesura és lalegalització,hauríempensarquinesdroguess’hauriendelegalitzariperquè,iperfer-


amblesdrogues?

ho creiem que és necessari qüestionar-nos si actualment el criteri que determinaquines drogues són legals i quines no va més regit per una qüestió ideològica,preventiva i preocupada pel benestar dels ciutadans o pels interessos econòmicsd’alguns.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ: CONEIXEMENTEXISTENTSOBRELATEMÀTICA“Lesdrogodependèncieshanestatdurantelsúltims30anysunadelestemàtiquesquedemaneramés evident imassiva han expressat elmalestar social.” (Garín Jiménez,febrer 2012) Podemafirmar que cada època i cada cultura hanproduït unamaneradeterminadad’utilitzariconsumirdrogues.Sabentqueenstrobemenunasocietatdelbenestar on l'eix central és la convivència social i el progrés econòmic; una de lestasquesderesponsabilitatésgarantirunsistemadeseguretatsocial,unnivelldevidamínim i una plena ocupació dels ciutadans . A partir de diferents estudis podemobservarcoms'haproduïtuncanvidevalorsenelsjovesiaquestesrelacionaambunincrement del consum de drogues. “En aquests temps, i degut en gran manera alprocésdeglobalitzacióenquèestemimmersos,elmercatdesubstànciesestupefaentshaexpanditlessevesxarxesgràciesalmajorintercanvientrepaïsosicontinents.Això,juntamentambelcanvidevalorsilamanifestarupturaidissoluciódelsvinclessocialsen les societats occidentals, fa que l’ educació social aparegui com una de lesmésevidentspossibilitatsd’actuaciódavantelmanifestdesordrereguladordelsintercanvissocialsdelpresent.”(GarínJiménez,febrer2012).

“”L’EstratègiaNacionalsobreDrogues.2000-2008”aprovadapelGovernaldesembrede 1999, ha suposat una autèntica posada al dia de les polítiques que anavendesenvolupant lesAdministracions Públiques al nostre país des de la creació del PlaNacionalsobreDrogues (PNSD).Entre lesmoltesaportacionsd’aquestaEstratègia, lamés significativa és, sense dubte, haver situat a la prevenció en un lloc central iprioritari respecte a totes les possibles mesures que s’abordaran davant de lesdrogues”.(Melero&PérezdeArróspide,2001)DesdefaanyslaDelegaciódelGoverniles entitats que componen el Pla Nacional sobre Drogues porten a terme una sèrie


amblesdrogues?

d’actuacionsdestinadesaconscienciareinformarsobrelesconseqüènciesdelconsumdedroguesalapoblació.Entreaquestesactuacionsdestaquencampanyespreventivesque promouen la participació activa de la població a la que es dirigeix, ambinstrumentscomguiesquepresenteninformaciósobrelesdroguesielsseusefectes,pàginesweb,telèfonsdeconsultaentrealtres.L’incrementdedroguesentreeljoveshasuposatprendremésmesurespreventives.Donadaaquestasituació,creiemquelasoluciónoesta solamenten crearnous serveis a la comunitat, si no aconseguir queaqueststreballinconjuntamentioptimitzinelmàximelsseusrecursos.D'aquíneixlapropostadecrearprogramesd’intervenciódelamilloradelespolítiquesdeprevencióperaixídisminuirel consumdedrogues, sobretotentreels jovesqueésel col·lectiuqueméslesconsumeix.

Es fa necessari conèixer aquelles lleis fonamentals a les que ens veiem obligats arecórrerdavantqüestionsrelativesalconsumdedrogues,compotserlaconsideraciódeldrogodependentcomamalalt,lainvestigaciódemetabòlitsdedroguesd’abúsoelconsumdedroguesenl’àmbitlaboral.Exposaremlalegislacióméssignificativa,pertalde que ens permeti resoldre les qüestions medicolegals més freqüents: (BANDRÉS,1999)

“1.2.1. Constitución Española. Capítulo Segundo. Derechos y Libertades. Secciónprimera

Artículo18

1. Segarantizaelderechoalhonor,alaintimidadpersonalyfamiliaryalapropiaimagen.

2. La Ley limitará el uso de informática para garantizar el honor y la intimidadpersonal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.(Leynº1.2.1.ConstituciónEspañola.Capítulosegundo.SecciónPrimera.Artículo18.PalaciodelasCortes,Madrid.27dediciembrede1978)

“Laveritatésquees continuaconsumintdrogues.Espanya juntamentambelRegneUnit són els països en els quals el consum de drogues com la cocaïna s’ha elevat,mentre que el cànnabis i els seus derivats s’han estandarditzat. Aquestes dades sónextretes de L’Informe Anual del 2010 de l’Observatori Europeu de Drogues iToxicomanies.Noobstant això, l’informealertade l’ increment senseprecedentsde


amblesdrogues?

nouscompostossintètics.AquestssesolencomercialitzarperInternetcomalegals(devegadesnoestan tipificats comadrogues, jaqueal legisladorno li dóna tempsdesque són creatsmodificant-ne l’estructuraquímica i, per tant, no estan establerts encapllista),iestanpensats,pelquefaal’elaboracióilacomercialització,pereludirelscontrolsestablertsaaquestefecte”.(GarínJiménez,febrer2012)

“En l’actualitat els opiacis són la principal droga consumida per les persones queinicientractaments.Perònoobstant,labonanotíciaésquealgunesdelesestratègiesd’ intervenció organitzades en aquest moment han anat oferint resultats que hanafavoritlainserciósocialdelssubjectesi,enprimerainstància,hancontribuïtasalvarmoltes vides. És el cas dels programes de reducció del dany. El tractament desubstitució d’opiacis (metadona), quan es combina amb actuacions de caràcterpsicosocialésunconverteixenunadelesopcionsméseficacesperalsconsumidorsjaqueredueixenelconsumengeneral,lesconductesderiscilatransmissiódelVIHperl’intercanvi de xeringues.” (de Pedagogía, 2006). Els professionals i entitats quetreballenenaquestàmbithand’actuarambflexibilitzat icapacitatd’adaptació.“Finsfa molt poc les administracions atenien amb serveis i infraestructures fixes elsdrogodependentsambungraud’exclusiósocialmésaltenelspoblatsoagrupacionsurbanesons’instal·laven.Peròelgraudemobilitatdelsusuarisdedrogues,quevariaenfunciódelaubicaciódelspuntsdevenda,delapressiópolicial,hafet,entrealtresraons,queengranmanera lesunitatsd’atenciósiguinmòbilsenaquestscasos.Així,els serveis es desplacen en forma d’unitats mòbils (vehicles habilitats i equipsprofessionals)als llocsdenoutràfic iconsumdesubstàncies.Lapretensióenaquestpuntéspensarelnostrepresentarticulantlanostraactuacióprofessionalenmatèriadedroguesambelsàmbitseconòmicipolític, iambelsmodelsd’ intervencióqueesposen en joc per tal de noparcialitzar excessivament la nostramirada i evitar en lamesuraqueespuguielsreduccionismes.“(dePedagogía,2006)

La drogues son qualsevol agent que provoca canvis de conductes, d’ànim i depercepció. Per tant la forma de com es consumeixin aquestes és el que provocaràdanysiriscosalespersones.


amblesdrogues?

Hihadiferentsmodelsd’intervenció,elqueesfeiaservirlesdècadesdels50,60i70éselmodelètic-jurídic,queenteniaelconsumdedroguescomunadecisiópersonalinocomprenia l’entorn social. L’estat responia legislativament i la policia de formarepressiva.Altres models existents són el sociocultural, que es basa en el contorn social i elbiopsicosocial que treballa sobre la integritat personal, es basa en la persona i elcontextsocialdelapersona.Aquestúltiméselméscomplertperòmalauradamentactualmenthiha implantatelmodelmèdic-sanitari,queentén l’addicciócomunamalaltia ipromou lamedicació imenystél’assistènciapsicològicailasocial.

Intervenció:Hihadiversesmaneresd’intervencióenaquestafer:Quesónbàsicament:

● Perprevenciódelsdanys:Programad’intercanvideXeringues:consisteixensubministrarequipsesterilitzats,perentendre-hodonarxeringuesnetesalsusuaris.L’objectiud’aquestaaccióésreduir lamorbimortalitat,ésadir,reduiraquellesmalaltiesinfeccioses,queespodencontagiar.Espais per al consum de drogues: En diferents centres supervisats on les personespodenconsumirlessevesdrogues(viainjectadaofumada).AixíespreténdisminuirlestransmissionsdediversesmalaltiesinfecciosescomVIH,VHByVHC.Programesdemantenimentambmetadona:Serveixperevitarl’addiccióal’heroïnaabase de l’opiaci (substància que redueix l’acció del sistemanerviós que s’administraperviaoral.Laidead’aquestmètodeesqueelsusuaristinguinconsciènciadelsdanysqueprovocaelconsum(sobredosi,accidents,comorbiditatpsiquiàtrica,etc.)Prevenciódesobredosis:Perunabandaespreparentallerseducatiusalaconsumidors,familiars o amics sobre com preveure les sobredosis. Per altre banda es distribueixnaloxona,queésunfàrmacqueanul·lalacrisirespiratòriaiaixíintentaevitarlamortdel usuari. L’objectiu d’aquesta acció és evitar el risc de mort i disminuir danysassociats a l’úsdedrogues, comconductes sexualsde risc entreels consumidorsdedrogues.


amblesdrogues?

Prevenció,deteccióitractamentdeVIHiETS:Onesrealitzentallersdesalutsexual,esdistribueixen preservatius i en una basant més mèdica es fan proves de detecció itractamentsdelVIH.L’objectiud’aquestaúltimapràcticaés,augmentarlaqualitatdevidadelsusuarisdedrogues.Itambédonaraccésalaxarxasanitàriaialacomunitatdeserveis.

● Unaaltremanerad’intervencióéslaXarxad’AtencióalaDrogodependència(XAD)quehabilitadiferentsdispositius:

Unitats Hospitalàries de Desintoxicació (UHD): Centres d’ingrés hospitalaris de curtaestafa que realitzen tasques de desintoxicació o manteniment amb agentsantagonistesalsopiacis.

UnitatsdePatologiaDual:“Ésunserveidepsiquiatriad’adultspúblicigratuïtqueaténtant pacients amb problemes de consum de tòxics, com aquells que pateixen unapatologiapsiquiàtricaassociadaal'addiccióiquepotsercausaoconseqüènciad’unamalaltiamental.”(Institutd'AssistènciaSanitària)

Comunitats Terapèutiques: És un servei d’ acollida on el drogodependent rep unseguimentquelipermetajudaperlaintegraciósocial.

CentresdeDia:Centresdiürnsones realitzenactivitatssocialsd’inserciósocial, comper exemple programes de caràcter ocupacional, d’ensenyament, d’hàbits iresponsabilitats.

Centres d’Atenció i Seguiment (CAS): Centre de tractament ambulatori per a lespersonesquepateixenproblemesperl’ús,abúsodependènciaatottipusdedrogues,excepteeltabac.


amblesdrogues?

REPTES I INTERROGANTS QUE PLANTEJAAQUESTA TEMÀTICA PER L’AMBIT DEL’EDUCACIÓSOCIALActualment, vivim en una cultura de drogues, els valors màxims de la qual són larecerca de la satisfacció immediata i el dret personal a viure noves experiències.Vulguem o no, els nens creixen en aquest ambient des de ben petits, i darrerad’aquests trobem tant a pares com a professors patint i lluitant contra l’abúsd’aquestessubstàncies.Totiaixí,alapràcticaestanimplicadespersonesdetoteslesedats.Les drogues estableixen actualment molts reptes i interrogants a nivell educatiu.L’educació requereixdeprogramesqueno tan solsproporcionin coneixements, sinótambévalors,creencesiactitudsques’oposinal’abúsdesubstànciestòxiques.Educacióentesacomunaeinaperposarenmarxaelsmitjansadequatsperassegurarla formació o el desenvolupament dels individus i grups socials amb la fi depromocionarlasalutcol·lectivabasant-seenlaprevenció.Latascadel’educadordoncs,entesacompromocionarelpledesenvolupamentdelespersones, no és gens fàcil, donat que va més enllà de la simple transmissió deconeixements. Aquesta tasca, per tant, no s’acaba en oferir la informació sobre elsperills de les substàncies, fet que sovint provoca un efecte contrari, incitant així alconsum de substàncies prohibides. Lo primer és saber a on ens volem dirigir, iseguidamentsaberquinsmitjanstenimal’abast.L’educació és partidària d’orientar i recolzar en l’ús responsable de les drogues,acceptant lapossibilitatd’unconsumsegur,donatqueparteixde lesnecessitatsquetinguinelspropis consumidors, sempreassociadesa factorspersonals i socials. Tot iaixò, no renuncia a l’objectiu de “no consum” en certes situacions i estats psíquics,especialmentquanl’úspotresultaraddictiuiperillós.


amblesdrogues?

Pertant,podríemdirqueunadelesfuncionsdel’educacióescapacitar lespersonesper aconseguir la responsabilitat que necessiten davant de les substàncies que elscausendependència.Ambaquestarealitat,sorgeixenmoltespreguntes,comara:➢ Finsonpotarribarl’educacióenquantal’intervenciócontralesdrogues?

➢ Detoteslesestratègiesexistents,quinaéslamésefectivaenlaprevencióien

eltractamentdel’abúsdesubstànciestòxiques?

➢ Ésconsideradal’addiccióunamalaltia?

➢ Quins mètodes utilitzen els educadors socials per tractar amb persones

addictes?

➢ L’educadortélimitacionsanivelllegal?

➢ Estreballaperunconsumresponsable?

➢ Hihaunveritableperfild’un“drogoaddicte”?

Tal i compassa ambels interrogants, coma futurs educadors socials, ens sorgeixentambé possibles reptes en relació amb les addiccions, tant de prevenció com detractament:➢ Unreptepodriaserintroduirméseducadorssocialsenserveisoinstitucionsen

els que hi hagi una abundància d’addiccions, com pot ser un centre dedesintoxicació, una presó, un centre sociosanitari, etc., o si més no, crearcentreseducatius,onestractiambgentaddictaaalgunasubstànciatòxica.Jaquelatascad’aquestsésdiferentalad’altresprofessionals.Uneducadornoeslimita a arrabassar-li la substància a la persona, sinó que aquest farà unseguiment, tenint en compte els valors de la persona tractada, el seu “jo”interior,lessevesfortaleses,etc.Ésadir,l’educacióhadeferpensar,noobeir.ipertant,l’educadorhad’aconseguirquesiguilapersonatractadalaquidigui‘prou’.


amblesdrogues?

Elfetdequenohihagicentreseducatiusdedicatsaaixò,hapropiciatqueelsdiscursoseducatiussobrelesdroguesielseuús,s’haginfetdesdeinstitucionsnoeducatives,ambprofessionalsaliensalapedagogiaial’educaciósocial.

➢ Unaltre reptepotserelderetocar iparticiparenprogramespermillorar lespolítiques de prevenció, ja que aquestes no acaben de ser del tot efectives,donatquecadacopsónméselsjovesqueconsumeixendrogues.Perexemple,els educadors socials podrien assistir a escoles de primària a parlar sobrel’alcoholieltabac,duesdrogueslegals,iaméslesmésconegudesiutilitzadesper tota la població. Fer-los conèixer tots els aspectes negatius quecaracteritzenaquestessubstànciesifer-losentendrequehemdemanteniruncamíparal·lelalconsumd’aquestes,elmateixquedirmantenirunavidaméssaludable.Queconeguinaquestessubstànciesabansd’arribaral’adolescència(entesacom l’etapaonescomencenaconsumirdrogues),els facilitaa l’horademantenirunesperitcríticmesvàlid,donatquejateneninformaciósuficientcomperserconscientsdelsperillsd’aquestessubstàncies.


amblesdrogues?

ACTUACIONS D’ÈXIT: APORTANT LLUMFRONTAUNFUTURINCERT“Hemdetenirencomptequel’educadorsocialnotécomasubjectedelseutreballals“malalts”nicomaobjectealasalutoalamalaltia.”(Educathor,2009).Undelsgreusproblemesdelnostretempsésquemoltscopss’obligaaladdicteaparticiparenditesteràpies,enlesqualslescomunitatsoficialsportenatermeactivitats“educatives”quetan sols són un passatemps, sense profunditzar en la persona. Es dóna doncs, uncontracteterapèutic,perònoeducatiu.

Alternatives:● Crear institucions específicament educatives amb pràctiques democràtiques

incentivantlaparticipacióilacol·laboraciódelespersones.● Que siguin institucions compatibles amb altres branques com la pedagogia

social,l’antropologia,etnobotànica,etc…● Compatibilitzarelmodelpsicobiològicambelmodelsocioeducatiu.●

Lesadicionssuposenunfenomenmundial,pertant,elseutractamentnecessitaunesmesures amb un enfocament equilibrat i una responsabilitat compartida, tal com aestablertlaComunitatInternacional.

Quès’hadefer?● Fomentarlacooperacióinternacionalambobjectiusimecanismesafins● Pla Estratègic de la UE que considera el conjunt d’aspectes interrelacionats

(subministres, producció, trasllat i contraban, addicció, reducció de lademanda). L’objectiués reduir l’ofertacomtal lademanda i treballardesdelrespecte de la vida humana i cobrint les necessitats d’ajuda d’aquestespersones.

● Resposta de manera conjunta i coordinada a la necessària implicació dediferentssubjectes(governs,universitats,famílies,metges…).


amblesdrogues?

Actualment s’estan portant a terme experiències de cobertura a les comunitatseducativespercrearxarxesdecol·laboració,perquèesdonilaco-rresponsabilitatrealentrelesdiferentsfiguressocialitzadoresdelsadolescents(sistemaeducatiu,famílies,ajuntaments…), un exemple en seria l’ EAP (Equips d’Assessorament i orientacióPsicopedagògica),serveidesuportiassessoramentpsicopedagògicisocialalscentreseducatiusialacomunitateducativa.Desenvolupenlessevesactuacionsenelscentreseducatiusienelseuentornambestretacol·laboracióambaltresserveisiprofessionalsdelsector.“Apartir dediferents estudis i l’elaboració sobreel PlaNacional sobreDrogues s’haproposatlacreaciód’unaxarxaeducativalocaldelapoblacióescollida:SantCarlesdelaRàpita.“(Actuaciód’exitcasSantCarlesdelaRàpita).

Iquinessónlespropostesd’aquestaxarxa?

● Millorarlacomunicacióentreelsagentssocialitzadors.● Lacreaciód’unacomunitatvirtual.● Creaciód’unbutlletílocal.● Creaciód’unprogramaderàdio.● Dinamitzaciósocioculturalincentivantlaparticipaciódelsjoves.

ACatalunyatambés’hanportaratermediferentsprogramesdeprevencióieducacióformal en diferents centres de primària i secundària, centres de formacióprofessional/ocupacional, programes de qualificació professional i inicial, centresd’educacióperaadultsiuniversitaris.Unexempleenseria:

● L’Aventuradelavida(De7a12anys).“Programadepromociódelasalutideprevenciódelesdrogodependències,basatenl’enfortimentdelapersonalitatilacol·laboracióeducativacomaestratègiaqueenténlasalutcomaformadevida.Tractadepotenciaractitudsfermesdavantelconsumdedrogues en els infants, oferir materials i formació als mestres i a pares i a mares,


amblesdrogues?

incorporantelscontingutsalsprojectesidissenyscurriculars.Hihaunconcursescolariesfanactivitatsd’animació.”(Consorcid’EducaciódeBarcelona).

IMPLICACIONS PER A LA PRÀCTICA DEL’EDUCADOR/ASOCIALArribatsaaquestpuntdeltreball,itenintencompteelnostreperfilpersonal,creiemconvenient introduir la figura de l'educador social dins d'aquest àmbit de lesdrogoaddiccionsambmésprofunditat.Elseducadors/essocialsconstitueixenelgrupmésnombrósdeprofessionalsdedicatsa l'atenciódirecta, és a dir, que comparteixen ambels seususuaris una significativaquantitatdetemps,elqueresultaenunaelevadaimplicaciópersonal,idónalloc,aun"acompanyamenteducatiu".Aquestacompanyamentespotduratermeendiferentsllocs d'implicació, el que facilita una intervenció personalitzada en la qual es podenadequar les respostes a les característiques determinades de l'usuari. Tots aqueststrets i capacitats pròpies dels educadors/es socials fan possible la pràctica d'una"pedagogiade la vidaquotidiana",en laqual laquotidianitatés l'espaid'intervencióhabitual,ienlaquals'utilitzal'espontaneïtatcomaeinafonamental.L'objectiufinaldequalsevolacompanyamenteducatiuésprovocarcanvisenl'usuari.(Educathor,2009)En primer lloc, anem a parlar de la funció de els educadors/es en les ComunitatsTerapèutiques de drogodependències, en aquest tipus d'Assistència Sanitària ésnecessària la intervenció d'equips interdisciplinaris compostos per diferentsprofessionals, sense jerarquia de coneixements (inclòs personal auxiliar), dins delsquals,destaquenelseducadors/essocials.Lesfuncionsprincipalsd'aquestssón:

● Elaboraciód'estudisiinformesdecaràctertècnic.● Disseny, implementació, avaluació de programes i projectes d'intervenció

preventiva.● Planificacióiseguimentdetasquesquotidianes.● Assessorament especialitzat en la intervenció socioeducativa amb persones

addictives.● Tutoritzaciódecasosicoordinacióambaltresprofessionals.


amblesdrogues?

● Tramitació de la informació, coneixement i aplicació dels protocolsd'intervenció.

● Gestió, coordinació i organització dels recursos educatius aplicables alcol·lectiu.

● Potenciarl'adquisiciód'hàbitssaludablesatravésdetallerseducatius,inserciósocialilaboral.

Amés del treball desenvolupat a les Comunitats Terapèutiques, els educadors i leseducadores socials també tenen la tascade tirarendavantelsprojectesexplicatsenl'apartat anterior d'actuacions d'èxit. Per això han de sermultidisciplinaris, realitzartasques de tot tipus i de camps molt diferents. Des de fer propostes, prepararpressupostos, exposar projectes, promoure iniciatives, fer propaganda dels nousserveis.... I un cop assolits amb èxit els projectes, treballar perquè hi hagi unacontinuïtat.


amblesdrogues?

CONCLUSIONSDesprésd’havertreballat lasituacióactualenversa lesdroguesi lespossibilitatsqueexisteixendetractar-leshemvistqueelsresultatsnosónesperançadors.Ésnecessariunaeducaciódesdebenpetits/essobrequinesdroguesenspodemtrobar,tenirtotala informació al nostre abast per poder ser crítics. Però sobretot, és necessari unaintrospecció personal, un creixement com a persona en bases igualitàries ja quenormalment es cau en les drogues buscant un sortida, evadir-se dels problemes fetquetansolsfaagreujar-lo.És cert que la informació per si sola, no es la solució, però constitueix una condicióimprescindible per aprendre a evitar les drogues o reduir els seus danys quan elsconsums es produeixen. Per això instruments com la Guía (més informació, menysriscos)establertapelGovernpotajudara lapoblacióasuperarelsmissatgestòpics ierronis que s’estableixen en relació amb les drogues i així contribuir a que elsciutadans tinguin una visió més fiable i complerta del fenomen. Només d’aquestamanera és podrà comprendre en tota la seva complexitat i tindran capacitat perreaccionardavantd’aquestambintel·ligènciaillibertat.L’objectiuéslaprevencióperòperquè aquesta sigui eficaç haurem d’estimular els factors de protecció i reduir elsfactorsderisc.Aquestatascaseràpossiblequanlarelacióenl’entornfamiliarestiguibasadaenunacombinaciód’amor,jaquequalssevolpersonahadesentir-seestimadai sentir-se important, i també ha de basar-se en una relació en que hi hagi unadisciplina.Elslímitsconstitueixenunmarcdereferènciaperl’adolescentqueaprènaixía interioritzarelsvalors i lesnormesper lesqueesregeix lavidasocialen laquedemicaenmicavaendinsant-se.

La funciódelseducadorssocialsenquantal temade lesaddiccionsés fonamental jaquelasevaelevadaimplicaciópersonalpermetrealitzargranscanvisenlespersones,progressant en els diversos processos de desintoxicació. La figura d’aquestsprofessionals hauria de ser més reconeguda perquè porten a terme una tascaimprescindible treballant en diferents àmbits per portar endavant nombrososprojectes.

Enquant anivell legislatiu, creiemquehi haunadoblemoralmoltmarcada, ja quemoltes substàncies perilloses són legals, ja sigui l’alcohol o certes substàncies d’ús


amblesdrogues?

sanitari,ipercontra,moltessubstànciesquepodrientenirunústerapèuticofinsitotmèdic,consumidesencertscasos,sónil·legals,comperexempleelcànnabis.

Amés,amb la legalitzaciódecertesdrogues,afavoriria lahigienedelsconsumidors itambésabrienaquestsquèestanprenentexactament.Creiemqueprendredroguesésun tema personal, amb el que cadascú hauria de ser autocrític abans de consumirdrogues,siéselcas,iserunmateixelqueesposaunlímitaaquestconsum.Amblalegalitzaciódelesdrogues,quinovolconsumir-lesesmantindriaenlasevalínea,ielsconsumidorsseguirienconsumintd’unamaneraméssegura.

Pertant,creiemques’hauriendefercertscanvisalmarclegal,jaquesovintl’educacióestrobamancadaperleslleis,quesuposenobstaclesdinselmarceducatiu.

Amb la legalització de les drogues, el mercat negre d’aquestes es reduiriadràsticament, tot i que no podem dir que desapareixeria. Els consumidors però,almenystindrienunaopciólegaldavantelconsum.


amblesdrogues?

REFLEXIONSPERSONALSAlícia: Aquesttreballreflexad’algunaformaunmalestar,almenysdesdelmeupuntdevista, jaqueanivelleducatiu lagranmajoriadeprogramesiaccionstenencomadestinatariselsjovesperòesrealitzendesd’unalíniacompletamentdespòticajaquevolenserunafontdeproteccióiconscienciacióperalsjovesperòparadoxalmentnoestéencomptelavisió,lesnecessitatsiinquietudsd’aquests.Crecqueengeneralnoenssentimidentificatsenlaformadegestiódelaproblemàticaiaixòredueixl’efectivitatdelsdiferentsprogramespreventiusqueesduenaterme.

Peraltrabanda,anivelllegislatiu,reiteroenlaideajamencionadaenlesconclusions,de que darrere les polítiques referents a les drogues existeixen tota una sèried’interessoseconòmicsqueevidentmentdistorsionen l’objectiud’aquestes.El fetdenormalitzar certes drogues donant-los una acceptació social i per altra bandacriminalitzar-ne altres, només fa que envoltar certes substàncies de mites i falsescreencesquedistorsionenigenerendesinformació,iaquestfenomenvepotenciatpelfetqueaquestessiguinil·legals.Enresum,calabandonarlesaccionslegalsieducativespaternalistesdotantalciutadàd’informació,einesicapacitatdedecisiósobrelessevesaccionsiconsums,elcontrols’had’exercirdesd’unmateixicapaunmateix,maidesdel’estatcapalespersones.

Andrea B: Penso que aquest treball m’ha fet pensar en que falten alternatives pertractar lesaddiccionsquenosiguinsanitàries,sinóeducatives,alternativesquefacinpensarmésqueobeir.L’educacióautènticavaloral’individutalicomés,ajudant-loacréixerentotselsàmbits.Podríemdirqueaquestajafaunpaperpreventiutotiquenoparlidirectamentdelesdrogues.Esunrepteperanosaltres,futurseducadors, jaque quan els nens i joves s’involucren en el món de les drogues, és causa de quealgunacosanofuncionajasiguienlafamília,al’escolaoenlasocietatengeneral,fentque lapersonaperdieldesigdecréixer icomenciadestruir-seasimateix,ambla fid’omplirunbuit.

Enquantalmarc legal,crecquefaltamoltperfer jaque lespolítiquesexistentsquetoquen les drogues no són 100% efectives i no ajuden al no-consum, sinó quepotencienunconsumbrutiinsegur.


amblesdrogues?

Pensoque la tascadelseducadorssocialsés imprescindible, jaqueaquestsefectuenunes tasques que considero més vàlides per tractar amb gent que pateix algunaaddicció, ja que aquests no són tractats commalalts, sinó com a productes bastantlògicsenaquestasocietattantendinsadaenelmóndelesdrogues.Peraixòpensoquelatascadel’educadorésmoltimportant,jaquenonomésimplicaunadesintoxicació,sinóqueseguidamenttrobemunarehabilitacióiunareintegraciósocial.

GuillemMayoralMartí:Sobreeltemadeltreball,lesdrogues,jocrecquetambéhihaun transfons social. S’entén la drogoaddicció com una malaltia, no es veu com unproblemaètic-social,delapersonaidel’entornquehaviscut i lessevesvivències.Al’actualitat per qualsevol cosa sempre s’agafa el camí de lamedicació. Tenimmoltadependència dels medicaments. En contes d’entendre i intentar comprendre elproblema per poder saber la situació personal i a partir d’aquí poder treballar persolucionarelproblema.

Les lleis sempre parteixen de la prohibició i no de la comprensió. La prohibició nogaranteix laseguretat.Sempreamb l’argumentde laseguretatescreuquerealmentarribem a un estat segur. Però realment la prohibició, en algunes situacions creacuriositatcapal’objeccióprohibida.

AndreaJean:Crecqueésmolt importantpromoureunaeducacióenvalorsambunaactitudderespecteiresponsabilitatenquantalanostrasalutiladelespersonesqueensenvolten.Enelsprogramespreventiusqueesfanalesescolesdelnostrepaísesfamoltimportantlatascaquepresentenelseducadorspertaldeconscienciaralsinfantsi joves en què la nostra salut no depèn de l’atzar si no que, en gran mesura estacondicionadaperlesdecisionsquecadapersonaadoptaalasevavida.Elsfactorsdeproteccióperdetectarlescausesdelconsumdedroguessónmoltimportantsperquètreballant diferents aspectes podrem reduir aquest consum com: canalitzantpositivament lacuriositatqueensofereixprovarcosesnoves,estimular l’autoestimad’una persona perquè tingui una imatge positiva de si mateixa i així ser menysvulnerablea les influènciesexternes,unfactorclautambéésdesenvoluparhabilitatssocials que ens permetin tractar amb autonomia la nostra relació amb els altres ipromoureunavivènciaenriquidoradelnostretempsdelleurejaqueocupantelnostretempslliurefentactivitatsextraescolarsreduiràeltempsperlesdrogues.


amblesdrogues?

CeliaPrior:Laproblemàticadelesdroguesestàactualmentmoltpresentiestesapertotelmón.Laveritatésque,ésunaactuacióirresponsableperpartdelsconsumidorsitotalment nociva per la seva salut. Però,moltes persones cauen en les drogues permúltiples raons com poden ser infermetats, depressions, inseguretats... i això ensporta a pensar que les persones estan poc conscienciades del que veritablementsuposa el seu consum. Per una altre part, cal destacar que un ampli sector delsconsumidorssónjoves,iaixòéspotdonarperunacuriositatdavantd’aquestes,ipotsertambéinconsciènciaperlasevaedat. Detotesmanereselmotiuprincipaldelesaddiccionsés lafaltad’informació, lagentnoestàsuficientmentdocumentadasobreles conseqüències que aquestes substàncies poden generar en el nostre organisme.Pereradicaraquestafaltad’informacióhemdetreballardesdel’educació,ampliarelsprogramesdeprevenciói incidirambmésprofunditatenuntematanpropericomúcomsonlesdrogues.Pertant,elseducadorssocialstenimperdavantuna importanttascadeconscienciacióalapoblació.

SaraMartín:Aquesttreballm’haobertlamentenelsentitdepercebrel’addicciócomun fetmolt complexe i no tan individual enunapersona. És unproblemaqueadiad’avuiespresentaentotselsàmbitsdelasocietat iésperami lamàximaexpressiód’un buit existencial imperant en les persones. Com a futura educadora abordaraquest tema se’m presenta com un repte, intentar comprendremés l’atmosfera del’addicció,lesraonsperlesqualss’hientraicomn’éslainserciódesprésdesuperar-la.Per a mi les persones addictes són persones mortes emocionalment, persones quenecessitend’algúquecreguiambells,personesquecreuenquel’únicquesabenferésconsumir perquè la societat els ha fet pensar que no tenen un altre lloc més queaquest.


amblesdrogues?

BIBLIOGRAFIA● Rovira,J.(2014).DretsHumansipolítiquesdedrogues:novespropostesderegulació.Taulad'entitatsdel

TercerSectorSocialdeCatalunya.

● Viquipèdia.(27/7/2016).Consultatel3/12/2016,aOpiaci:https://ca.wikipedia.org/wiki/Opiaci

● CAT/Barcelona(problemaspsíquicosyadicciones).(sensedata).Consultatel30/11/2016,a

CAT/Barcelona(problemaspsíquicosyadicciones):http://www.cat-barcelona.com/faqs/view/que-es-la-patologia-dual

● EstudiodelasfuncionesenelámbitolaboraldelaEducadorayelEducadorSocial.(Colegioprofesionalde

EducadorasyEducadoresSocialesdeAragón):http://ceesaragon.es/images/documentacion/Estudio_de_las_funciones.pdf

● L.Alonso,M.Cadena,C.Capdevila,R.Hernandez,A.Madueño,E.Masallera,E.S.Ojando,N.Pociello,A.Portales, R. Semis, E. Tagliavacche Llicenciatura de Pedagogia. Creació de xarxes educatives locals permillorarlespolítiquesdeprevenciódelconsumdedroguesenelsjovesque…(sensedata).

● Consorcid’EducaciódeBarcelona.EAPcomoexperienciadecoberturaenlascomunidadeseducativas.

● FundacióCatalanade L’Esplai. SubdireccióGeneral deDrogodependències.Agènciade Salut Públicade

Catalunya.Programadeprevencióndedrogasenlosinfantes.

● BANDRÉS, F. G. (1999). Elementos legislativos. En P. L. LORENZO, Drogodependencias. Farmacología,

Patología,Psicología,Legislación(págs.402-403).Madrid:MédicaPanamericana,S.A.

● dePedagogía, L. (2006).Creació de xarxes educatives locals permillorar les polítiques de prevenció del

consumdedroguesenelsjovesquecursenl'ensenyamentsecundari.● GarínJiménez,T.&.(febrer2012).Drogues:prevencióiformesd'acciósocioeducativa.UniversitatOberta

deCatalunya.

● Melero,J.,&PérezdeArróspide,J.(2001).Drogas:másinformaciónmenosriesgos.PlanNacionalsobre

Drogas.(D.d.Drogas,Ed.)MinisteriodelInterior.

● Educathor.(21deEnerode2009).EDUCATHOR.Des-esducadorsocial.Blogdereflexionessobrecosasde

laeducaciónsocial.(Educathor,Productor,&Blogspot)Recuperadoel19deNoviembrede2016,deeducathor.blogspot.com.es:http://educathor.blogspot.com.es/2009/01/educacin-social-y-drogas.html

● Moldes,M.A.(23dejuniode2015).LAFUNCIÓNPROFESIONALDELEDUCADOR/ASOCIALENUNA

COMUNIDADTERAPÉUTICADEDROGODEPENDENCIAS.FuncióndelES.Tomiño,Pontevedra,España:CastroMosquera.

És possible un consum responsable i la legalització de les … · 2017. 1. 16. · aquests...

Documents

Transcript of És possible un consum responsable i la legalització de les … · 2017. 1. 16. · aquests...