¿ÉS DOLENT EL DÉU DE L'ANTIC TESTAMENT?

Resum

Punt de partida: No són pocs els cristians que tenen dificultats reals per llegir l'Antic Testament. Quan s'apropen a alguns llibres bíblics descobreixen un Déu que aparentment comet delictes morals i ordena crims.

Aquestes dificultats han estat utilitzades per alguns promotors de l'ateisme, els anomenats "nous ateus", que sostenen que el Déu bíblic és un "monstre moral" (R. Dawkins). "No hi ha acte de crueltat per horrible que sigui que no pugui justificar-se, o ordenar-se, amb només recórrer a la Bíblia" (Sam Haris).

La dificultat de lectura de l'AT té també com a conseqüència que els sacerdots concentrin les seves homilies en el NT i que molts cristians simplement han deixat de llegir l'AT.

1.- La difícil lectura de l'AT

Les dificultats de lectura de l'Antic Testament afecten tant a la forma com al contingut.

a) Les dificultats formals

- La Bíblia és una col·lecció de textos escrits al llarg de més d'un mil·lenni, la relació és difícil de captar. Són llibres escrits en èpoques diverses, amb mètodes i gèneres literaris diferents (poesies, col·leccions de lleis, novel·les, històries, apocalipsi, profecies, etc.) i que reflecteixen situacions històriques molt diverses.

- Es tracta d'uns llibres molt antics. Les parts més recents són, com més tard, de l'any 400 a. C. Ens separen més de 2000 anys d'història.

- En tercer lloc, aquests llibres estan escrits en hebreu, arameu i grec (els deuterocanònics), el que ens obliga a llegir una traducció, que no sempre és fidel als textos originals.

b) Dificultats de contingut

Són moltes les pàgines de l'AT que contrasten amb la consciència cristiana. Les qüestions que susciten més perplexitat són:

1.- La violència per part de Déu i dels homes, que apareix sobretot en la tradició deuteronomista. Diversos episodis narren la llei del "herem" (l'extermini). Apareix també violència contra les dones i en el càstig.

2.- La manca de moralitat de certs personatges bíblics importants.

3.- Una teologia insuficient del més enllà. Eclesiastès 3, 19 diu que "el destí dels homes és el mateix que el dels animals".

2.- Cinc criteris bàsics per llegir l'Antic Testament

Els criteris principals que ens ajuden a entendre el Déu bíblic són cinc:

Primer criteri. L'AT és Paraula de Déu en paraules humanes

Abans de res, l'AT és Paraula de Déu. La Bíblia és Paraula de Déu en llenguatge humà. Els escriptors humans són veritables autors dels diversos llibres de la Bíblia. “En la redacció dels llibres sagrats, Déu va triar a homes, que va utilitzar usant de les seves pròpies facultats i mitjans, de manera que obrant Ell en ells i per ells, van escriure, com a veritables autors, tot allò i només allò que Ell volia” (DV 11).

Una conseqüència que la Bíblia és Paraula de Déu és que ofereix a l'home la veritat que el guia a la vida eterna. Els llibres sagrats no contenen error en quant es refereix a la salvació, però poden tenir inexactituds o errors històrics, geogràfics o científics.

Segon criteri: llegir l'AT des de tota la Sagrada Escriptura

El segon principi que cal tenir en compte és el de la unitat de l'Escriptura. Cada text de l'Escriptura es relaciona amb altres de manera que no es pot perdre de vista l'arquitectura del conjunt. La Bíblia és, en aquest sentit, un únic gran llibre.

Els textos sobre un Déu guerrer es necessari llegir-los a la llum dels nombrosos textos que parlen del perdó i la misericòrdia de Déu. Déu és "hesed", és a dir, bondat, fidelitat, benevolència, misericòrdia que perdona. El nombrosos textos de l'antic testament que parlen d'un Déu de misericòrdia anuncien la definitiva manifestació que esdevé en Crist i, de manera particular en la creu. Aquí no parla un Déu guerrer; al contrari és Déu qui pateix la violència i la resposta a aquesta violència és el perdó. L'última paraula de l'Escriptura és el perdó.

Tercer criteri: la unitat de l'Escriptura té la seva clau en Crist

Això vol dir que cap text de l'AT conté una doctrina completa sobre un determinat punt de la fe. S’han de rellegir tots a partir de Crist per poder entendre el seu abast exacte. El primer testament aconsegueix el seu compliment en el segon. Molts comportaments morals i de violència queden superats en el NT.

Quart criteri: S’ha d’interpretar la Bíblia adequadament

S’ha de passar de la lletra a l'esperit. La Paraula mai està present en la simple literalitat del text. Per aconseguir-la s’ha de transcendir i fer un procés de comprensió, que és no només intel·lectual, sinó vital (Cf VD, 38).

Moltes vegades es llegeix l'Escriptura d'una manera fonamentalista, sense tenir en compte el caràcter històric de la revelació. La Bíblia és un text que sempre ha de ser interpretat, tenint en compte el context de l'època i la dimensió de fe. La lectura literalista de l'Escriptura no respecta el text sagrat. Davant d'aquestes lectures fonamentalistes, hem de promoure una "lectura creient de l'Escriptura", la qual "cerca la veritat que salva per a la vida de tot fidel i per a l'Església" (VD 44).

Hi ha que fixar-se en la mentalitat i el gènere literari o manera d'escriure de l'època. La presentació de Déu com a guerrer, venjador o gelós no s'ha d'entendre en sentit literal, sinó metafòric. S'ha d'entendre en relació amb altres metàfores com les de jutge i rei.

Freqüentment es qualifica a Déu com a Senyor de l'univers, el Senyor Totpoderós. Aquest títol no es refereix als exèrcits d'Israel, sinó als exèrcits celestials.

Respecte a la llei del "herem" o extermini que apareix en els relats no pot interpretar literalment. Els relats del llibre de Josies "no ofereixen les característiques d'una crònica històrica". La conquesta ha de ser considerada com una mena de paràbola, que posa en escena personatges que tenen valor simbòlic.

"Hem d'entendre el conjunt de la conquesta com una mena de símbol, anàleg al que llegim en algunes paràboles evangèliques de judici; les peripècies de la conquesta ha de ser integrada en el conjunt d'altres pàgines bíbliques que anuncien la compassió divina i el seu perdó com a horitzó i finalitat de tota l'actuació històrica del Sobirà de tota la terra i com a model de l'actuació justa dels éssers humans" (PONTIFICIA COMISIÓN BÍBLICA, Interpretación y verdad de la Sagrada Escritura (2014), n. 127).

Pel que fa a la conducta d'alguns personatges bíblics hem de considerar que les grans figures de la història d'Israel no pertanyen a una classe especial d'homes, privada de defectes i errors, sinó que són part del seu poble. El lector ha d'entrar en el món del relat per entendre el significat religiós que té.

Cinquè criteri: la revelació té un caràcter progressiu

La revelació de Déu esdevé en la història. És a dir, es dóna progressivament, per etapes, i molt lentament. DV 15 diu que els llibres de l'antic testament, encara que contenen coses que són "incompletes i temporals" mostren la divina pedagogia. Déu s'acomoda pacientment al poble, per educar-lo. Déu no força les coses.

Això suposa dues coses fonamentalment. La primera és que la revelació s'acomoda al nivell cultural i moral d'èpoques llunyanes i, per tant, a fets i costums que ens resulten molt estranys. La segona és que hi ha una dinàmica evolutiva en els diversos temes. La representació guerrera de Déu és pròpia d'una època, que és superada amb els

profetes i, sobretot, en el Nou Testament. En la doctrina sobre la retribució en el més enllà es dóna també una clara evolució que arriba a la seva plenitud sorprenent amb la resurrecció de Jesucrist.

3.- Conclusió

La Bíblia està a l'abast de tots, però per a la seva lectura correcta convé estar format. Algunes pàgines, per la seva llunyania en la història i pel món cultural que reflecteixen, exigeixen una major preparació, que ensenyi a llegir els textos en el seu context històric-literari i en la perspectiva cristiana (Cf. VD 45). A més la lectura correcta és una lectura orant. No ens acostem a la Paraula de Déu com un curiós ni com un estudiós d'alguna cosa que no m'afecta, sinó com un fill davant la paraula del seu Pare.

L'Antic Testament té una riquesa extraordinària. És difícil de llegir perquè està escrit en un llenguatge diferent del nostre i està molt llunyà culturalment de nosaltres. Però, fins i tot en els seus textos més difícils, ens sorprèn presentant dimensions noves i inesperades si es llegeixen amb els ulls adequats.

¿ES MALO EL DIOS DEL ANTIGUO TESTAMENTO?

Resumen de la intervención

Punto de partida: No son pocos los cristianos que tienen dificultades reales para leer el Antiguo Testamento. Cuando se acercan a algunos libros bíblicos descubren un Dios que aparentemente comete delitos morales y ordena crímenes.

Estas dificultades han sido utilizadas por algunos promotores del ateísmo, los llamados “nuevos ateos”, que sostienen que el Dios bíblico es un “monstruo moral” (R. Dawkins). “No hay acto de crueldad por horrendo que sea que no pueda justificarse, u ordenarse, con sólo recurrir a la Biblia” (Sam Harris).

La dificultad de lectura del AT tiene también como consecuencia que los sacerdotes concentren sus homilías en el NT y que muchos cristianos simplemente dejen de leer el AT.

1.- La difícil lectura del AT

Las dificultades de lectura del Antiguo Testamento afectan tanto a la forma como al contenido.

a) Las dificultades formales

- La Biblia es una colección de textos escritos a lo largo de más de un milenio, cuya relación es difícil de captar. Son libros escritos en épocas diversas, con métodos y géneros literarios distintos (poesías, colecciones de leyes, novelas, historias, apocalipsis, profecías, etc.) y que reflejan situaciones históricas muy diversas.

- Se trata de unos libros muy antiguos. Las partes más recientes son, como más tarde, del año 400 a. C. Nos separan más de 2000 años de historia.

- En tercer lugar, estos libros están escritos en hebreo, arameo y griego (los deuterocanónicos), lo que nos obliga a leer una traducción, que no siempre es fiel a los textos originales.

b) Dificultades de contenido

Son muchas las páginas del AT que contrastan con la conciencia cristiana. Las cuestiones que suscitan mayor perplejidad son:

1.- La violencia por parte de Dios y de los hombres, que aparece sobre todo en la tradición deuteronomista. Allí aparece la ley del “herem” (exterminio). Hay también violencia contra las mujeres o violencia en los castigos.

2.- La falta de moralidad de ciertos personajes bíblicos importantes.

3.- Una teología insuficiente del más allá. Eclesiastés 3, 19 dice que “el destino de los hombres es el mismo que el de los animales”.

2.- Cinco criterios básicos para leer el Antiguo Testamento

Los criterios principales para comprender el Dios bíblico son cinco:

Primer criterio. El AT es Palabra de Dios en palabras humanas

El Antiguo Testamento es una parte de la sagrada Escritura de la que no se puede prescindir. Es palabra de Dios en lenguaje humano. Los escritores humanos son verdaderos autores de los diversos libros de la Biblia. “En la redacción de los libros sagrados, Dios eligió a hombres, que utilizó usando de sus propias facultades y medios, de forma que obrando El en ellos y por ellos, escribieron, como verdaderos autores, todo y sólo lo que Él quería” (DV 11).

Una consecuencia de que la Biblia es Palabra de Dios es que ofrece al hombre la verdad que lo guía a la vida eterna. Los libros sagrados no contienem error en cuanto se refiere a la salvación, pero pueden tener inexactitudes o errores históricos, geográficos o científicos.

Segundo criterio: leer el AT desde toda la Sagrada Escritura

El segundo principio que hay que tener en cuenta es el de la unidad de la Escritura. Cada texto de la Escritura se relaciona con otros de manera que no se puede perder de vista la arquitectura del conjunto. La Biblia es, en este sentido, un único gran libro.

Los textos sobre un Dios guerrero hay que leerlos a la luz de los numerosos textos que hablan del perdón y la misericordia de Dios. Dios es “hesed”, es decir, bondad, fidelidad, benevolencia, misericordia que perdona. Lo numerosos textos del antiguo testamento que hablan de un Dios de misericordia anuncian la definitiva manifestación que acontece en Cristo y, de modo particular en la cruz. Ahí no habla un Dios guerrero; al contrario es Dios quien padece la violencia y la respuesta a esa violencia es el perdón. La última palabra de la Escritura es el perdón.

Tercer criterio: la unidad de la Escritura tiene su clave en Cristo

Esto significa que ningún texto del AT contiene una doctrina completa sobre un determinado punto de la fe. Hay que releerlos todos a partir de Cristo para poder entender su alcance exacto. El primer testamento alcanza su cumplimiento en el segundo. Muchos comportamientos morales y violencia quedan superados en el NT.

Cuarto criterio: es preciso interpretar la Biblia adecuadamente

Hay que pasar de la letra al espíritu. La Palabra nunca está presente en la simple literalidad del texto. Para alcanzarla hace falta trascender y un proceso de comprensión, que es no sólo intelectual, sino vital (VD, 38).

Muchas veces se lee la Escritura de un modo fundamentalista, sin tener en cuenta el carácter histórico de la revelación. La Biblia es un texto que siempre debe ser interpretado, teniendo en cuenta el contexto de la época y la dimensión de fe. La lectura literalista de la Escritura no respeta el texto sagrado. Frente a estas lecturas fundamentalistas, hay que promover una “lectura creyente de la Escritura”, la cual “busca la verdad que salva para la vida de todo fiel y para la Iglesia” (VD 44).

Hay que fijarse en la mentalidad y el género literario o modo de escribir de la época. La presentación de Dios como guerrero, vengador o celoso no se ha de entender en sentido literal, sino metafórico. Se debe entender en relación con otras metáforas como las de juez y rey.

Frecuentemente se califica a Dios como Señor de los ejércitos, Yahveh Sebaot. Este título no se refiere a los ejércitos de Israel, sino a los ejércitos celestiales.

Respecto a la ley del “herem” o exterminio que aparece en los relatos no puede interpretarse literalmente. Los relatos del libro de Josías no ofrecen las características de una crónica histórica. La conquista debe ser considerada como una especie de parábola, que pone en escena personajes que tienen valor simbólico.

“Debemos entender el conjunto de la conquista como una especie de símbolo, análogo al que leemos en algunas parábolas evangélicas de juicio; las peripecias de la conquista debe ser integrada en el conjunto de otras páginas bíblicas que anuncian la compasión divina y su perdón como horizonte y finalidad de toda la actuación histórica del Soberano de toda la tierra y como modelo de la actuación justa de los seres humanos” (PONTIFICIA COMISIÓN BÍBLICA, Interpretación y verdad de la Sagrada Escritura (2014), n. 127).

Respecto a la conducta de algunos personajes bíblicos hay que tener en consideración que las grandes figuras de la historia de Israel no pertenecen a una clase especial de hombres, privada de defectos y errores, sino que son parte de su pueblo. El lector tiene que entrar en el mundo del relato para entender el significado religioso que tiene.

Quinto criterio: la revelación tiene un carácter progresivo

La revelación de Dios acontece en la historia. Es decir, se da progresivamente, por etapas, y muy lentamente. DV 15 dice que los libros del antiguo testamento, aunque contienen cosas que son “incompletas y temporales” muestran la divina pedagogía. Dios se acomoda pacientemente al pueblo, para educarlo. Dios no fuerza las cosas.

Esto supone dos cosas fundamentalmente. La primera es que la revelación se acomoda al nivel cultural y moral de épocas lejanas y, por tanto, a hechos y costumbres que nos resultan muy extraños. La segunda es que hay una dinámica evolutiva en los diversos temas. La representación guerrera de Dios es propia de una época, que es superada con los profetas y, sobre todo, en el nuevo testamento. En la doctrina sobre la retribución en el más allá se da también una clara evolución que alcanza su plenitud sorprendente con la resurrección de Jesucristo.

3.- Conclusión

La Biblia está al alcance de todos, pero para su lectura correcta conviene estar formado. Algunas páginas, por su lejanía en la historia y por el mundo cultural que reflejan, exigen una mayor preparación, que enseñe a leer los textos en su contexto histórico-literario y en la perspectiva cristiana (Cf. VD 45). Además la lectura correcta es una lectura orante. No nos acercamos a la Palabra de Dios como un curioso ni como un estudioso de algo que no me afecta, sino como un hijo ante la palabra de su Padre.

El antiguo testamento tiene una riqueza extraordinaria. Es difícil de leer porque está escrito en un lenguaje distinto del nuestro y está muy lejano culturalmente de nosotros. Pero, incluso en sus textos más difíciles, nos sorprende presentando dimensiones nuevas e inesperadas si se leen con los ojos adecuados.