ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpció Granero Cueves

1.- CONTEXT HISTÒRIC2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA4.- ESCULTURA ROMÀNICA5.- PINTURA ROMÀNICA

ART ROMÀNICART ROMÀNIC

• 3.- CARQUITECTURA ROMÀNICA

- 3.4.- Diferents escoles regionals

- 3.5.- Arquitectura romànica en la península Ibèrica

ART ROMÀNICART ROMÀNIC

Romànic alemany

Romànic italià

Romànic castellà

Romànic francès

Romànic català

Romànic anglès

ESCOLES O TENDÈNCIES ARTÍSTIQUES ESCOLES O TENDÈNCIES ARTÍSTIQUES SEGONS ELS INDRETSSEGONS ELS INDRETS

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.4.- Diferents escoles regionals europees3.4.- Diferents escoles regionals europees

A més de les diferències pròpies de l’evolució cronològica i trobem altres diferències regionals.

ROMÀNIC A ROMÀNIC A FRANÇAFRANÇA

És una de les zones romàniques més important, i és el lloc on neix l’art romànic, donat que, a Borgonya, es troba l’Abadia de Cluny, que crea el prototipus d’arquitectura romànica. Aquesta escola té una gran quantitat i varietat d’edificis romànics, perquè hi ha multitud de variants segons la regió de Borgonya.


BORGONYABORGONYAROMÀNIC A ROMÀNIC A FRANÇAFRANÇAPresenta les característiques bàsiques del romànic que influiran per tot arreu: esglésies de tres naus amb transsepte, nau central amb volta de canó i laterals amb volta d’aresta, finestres un poc més grans que les habituals, pilars cruciformes, absidioles i decoració amb arcs cecs.

Des de la zona del seu naixement, a la Borgonya francesa, fins a Galícia, el camí de Santiago constitueix el nucli fonamental del Romànic ple. En aquesta zona s’arriba a la perfecta integració entre la plàstica i l’arquitectura, en esglésies com La Madeleine de Vézelay, Saint Sernin de Toulouse, Saint Front de Perigús, Saint Pierre de Moissac o Santiago de Compostel·la. Al voltant d’aquets camí es defineix un tipus de temple, les esglésies de peregrinació, de planta de creu llatina amb tres o cinc naus, girola i creuer.

Exemples: - MONESTIR DE CLUNY (Cluny III, s. XI).- SANTA MAGDALENA o LA MADELEINE DE VÉZELAY (s. XII). Junt a Moissac, al LLenguadoc, i Santiago de Compostel·la, presenten els punts culminants de l’escultura.


BORGONYABORGONYA


SANTA MAGDALENA o LA SANTA MAGDALENA o LA MADELEINE DE VÉZELAY MADELEINE DE VÉZELAY

(s. XII,(s. XII, 1120-1150) 1120-1150).



BORGONYABORGONYA

La portalada té un magnífic timpà amb el Maiestas Domini i els apòstols, envoltat per la representació de l’evangelització del diversos pobles de la terra a l’arquivolta i a l’arquitrau.

SANTA MAGDALENA o LA MADELEINE SANTA MAGDALENA o LA MADELEINE DE VÉZELAY (s. XII,DE VÉZELAY (s. XII, 1120-1150) 1120-1150).



BORGONYABORGONYA

El cànon de les figures és molt estilitzat, el que dóna cert aura d’espiritualitat a aquesta obra cimera de l’escultura romànica. Santa Magdalena de Vézelay és un important centre d’investigació, perquè es creia que guardava les relíquies de Santa Magdalena.


(s. XII, 1120-1150)(s. XII, 1120-1150).



BORGONYABORGONYA SANTA MAGDALENA o LA SANTA MAGDALENA o LA MADELEINE DE VÉZELAY MADELEINE DE VÉZELAY

(s. XII, 1120-1150)(s. XII, 1120-1150).

La nau central està coberta amb volta de canó amb arcs faixons bicolors. Per a solucionar el problema de la llum es va elevar la nau central i es va prescindir de tribuna.



BORGONYABORGONYA


(s. XII, 1120-1150)(s. XII, 1120-1150).

Tant l’elevació de la nau central, molt alta per a la seva època, com les seves dovelles de colors i els seus capitells historiats a l’interior contribueixen a donar-li una personalitat original.


ROMÀNIC A ROMÀNIC A FRANÇAFRANÇAInfluència bizantina, que es manifesta en: les naus central i laterals de la mateixa alçada, les plantes centralitzades de creu grega, successió de cúpules sobre petxines que substitueix les voltes de canó; en ocasions, la façana pot tenir torres de remat cònic i decoració d’escames sobre cimbori i campanars, i profusa decoració escultòrica a la façana.

PERIGORD I SUD-EST (Aquitània i Poitou)PERIGORD I SUD-EST (Aquitània i Poitou)

Exemples: - SAINT FRONT DE PERIGÚS SAINT FRONT DE PERIGÚS (segle XII).- CATEDRAL DE SANT PERE D’ANGULEMA CATEDRAL DE SANT PERE D’ANGULEMA (segle XII).




SAINT FRONT DE PERIGÚS (segle XII).SAINT FRONT DE PERIGÚS (segle XII).


PERIGORD I SUD-EST (Aquitània i Poitou)PERIGORD I SUD-EST (Aquitània i Poitou)ROMÀNIC A ROMÀNIC A FRANÇAFRANÇA





CATEDRAL DE SANT PERE D’ANGULEMA (segle XII).CATEDRAL DE SANT PERE D’ANGULEMA (segle XII).

CATEDRAL DE SANT PERE CATEDRAL DE SANT PERE D’ANGULEMA (segle XII).D’ANGULEMA (segle XII).




CATEDRAL DE SANT PERE D’ANGULEMA (segle XII).CATEDRAL DE SANT PERE D’ANGULEMA (segle XII).



CATEDRAL DE SANT PERE CATEDRAL DE SANT PERE D’ANGULEMA (segle XII).D’ANGULEMA (segle XII).



PERIGORD I SUD-EST (Aquitània i Poitou)PERIGORD I SUD-EST (Aquitània i Poitou)ROMÀNIC A ROMÀNIC A FRANÇAFRANÇA

A Poitou destaca NOSTRA NOSTRA SENYORA LA GRAN DE SENYORA LA GRAN DE POITIERSPOITIERS. Presenta una façana plenament coberta amb temes vegetals i figurats (escultura).


NOSTRA SENYORA LA GRAN DE POITIERSNOSTRA SENYORA LA GRAN DE POITIERS.


ROMÀNIC A ROMÀNIC A FRANÇAFRANÇAInfluència del romànic italià i utilització d’elements clàssics, que es manifesta en els alçats: frontó triangular que remata la façana...

PROVENZA PROVENZA

Exemple: - SANT TRÒFIM D’ARLÈS (segle XII).SANT TRÒFIM D’ARLÈS (segle XII).



PROVENZA PROVENZA SANT TRÒFIM D’ARLÈS (segle XII)SANT TRÒFIM D’ARLÈS (segle XII)

Influència d’elements clàssics: coberta a dues aigües, columnes esveltes, que han substituït els capitells historiats per corintis clàssics i esglésies més simples d’una sola nau.



PROVENZA PROVENZA SANT TRÒFIM D’ARLÈS (segle XII)SANT TRÒFIM D’ARLÈS (segle XII)

Decoració que també recorda la clàssica.


ROMÀNIC A ROMÀNIC A FRANÇAFRANÇAEl romànic de la zona de Normandia dóna lloc al romànic anglès. Esglésies amb tres nivells (part baixa, tribuna i finestrals sobre la tribuna), façanes flanquejades per torres quadrades i simètriques, utilització de voltes de creueria i arcs peraltats, alternança de pilars i columnes en les naus, absència de girola o deambulatori i austeritat ornamental.

NORMANDIA I BRETANYA (nord-NORMANDIA I BRETANYA (nord-oest)oest)

Exemples: - ABADIA DE SAINT ETIENNE DE CAEN (segle XI).ABADIA DE SAINT ETIENNE DE CAEN (segle XI).- ABADIA DE LA TRINITAT DE CAEN (segles XI i XII).- ABADIA DE LA TRINITAT DE CAEN (segles XI i XII).- MONT SAINT-MICHEL (segle XI).- MONT SAINT-MICHEL (segle XI).




ABADIA DE SAINT ETIENNE DE CAEN (segle XI)ABADIA DE SAINT ETIENNE DE CAEN (segle XI)




ABADIA DE LA TRINITAT DE CAEN (segles XI i XII)ABADIA DE LA TRINITAT DE CAEN (segles XI i XII)




MONT SAINT-MICHEL (segle XI)MONT SAINT-MICHEL (segle XI)



NORMANDIA I BRETANYA NORMANDIA I BRETANYA (nord-oest)(nord-oest)



ESGLÉSIES DE PELEGRINATGE ESGLÉSIES DE PELEGRINATGE (Auvèrnia, Llenguadoc i Rosselló). (Auvèrnia, Llenguadoc i Rosselló).

Fixen el model de les esglésies de pelegrinatge: tenen tribuna, transsepte i girola, solen tindre una torre sobre el creuer, capelles radials (absidioles), torres en la façana... etc.

Exemples: - SAINT SERNIN de TOULOUSE (finals segle XI).SAINT SERNIN de TOULOUSE (finals segle XI).- SANTA FE DE CONQUES (segle XI). SANTA FE DE CONQUES (segle XI).




És, juntament amb Cluny III i la Catedral de Santiago (amb la que té bastant similitud), l’arquetip del temple de peregrinació, i és el major temple romànic conservat en el món. Començada el 1080 i acabada al segle XII, en l’època de màxim auge de les peregrinacions a Santiago.

SAINT SERNIN de TOULOUSE (finals segle XI)SAINT SERNIN de TOULOUSE (finals segle XI)




Té cinc naus, amb un ampli transsepte de tres naus, i absis amb girola; la capçalera amb capelles radials i absidioles als braços del creuer.



ESGLÉSIES DE PELEGRINATGE ESGLÉSIES DE PELEGRINATGE (Auvèrnia, Llenguadoc i Rosselló). (Auvèrnia, Llenguadoc i Rosselló). ROMÀNIC A ROMÀNIC A

FRANÇAFRANÇA

Resulta monumental, i al creuer s’aixeca una torre octogonal de sis plantes en disminució.

SAINT SERNIN de SAINT SERNIN de TOULOUSE (finals TOULOUSE (finals

segle XI)segle XI)




A l’exterior abundància de finestres, ressaltades amb motllures, recorda les esglésies italianes.





SAINT SERNIN de SAINT SERNIN de TOULOUSE (finals segle XI)TOULOUSE (finals segle XI)

L’interior presenta alternança entre la pedra i el maó, cosa que proporciona un encertat efecte cromàtic, com a la Madeleine de Vézelay.




SANTA FE DE CONQUES (segle XI) SANTA FE DE CONQUES (segle XI)


ROMÀNIC ALEMANYROMÀNIC ALEMANY

És una combinació de l’art otònida previ i les influències del romànic de Borgonya i el nord d’Itàlia: monumentalisme o colossalisme, i complexitat de les plantes de doble transsepte i gran altura (verticalitat), cobertes planes fins el segle XII i torres circulars. Sovint presenten doble capçalera, amb un creuer i un absis a cada extret de l’església, com en les de Sant Miquel de Hildesheim, Catedral de Spira o Catedral de Worms.

Exemples - SANT MIQUEL DE HILDESHEIM (principis segle XI)SANT MIQUEL DE HILDESHEIM (principis segle XI).- CATEDRAL DE SPIRA (segle XI)CATEDRAL DE SPIRA (segle XI).- ABADIA DE SANTA MARIA DE LAACH (segle XII)ABADIA DE SANTA MARIA DE LAACH (segle XII). - CATEDRAL DE WORMS (segle XII)CATEDRAL DE WORMS (segle XII).



SANT MIQUEL DE HILDESHEIM (principis segle XI)SANT MIQUEL DE HILDESHEIM (principis segle XI)



CATEDRAL DE SPIRA (segle XI)CATEDRAL DE SPIRA (segle XI)



ABADIA DE SANTA MARIA DE LAACH (segle XII)ABADIA DE SANTA MARIA DE LAACH (segle XII)


ROMÀNIC ALEMANYROMÀNIC ALEMANY CATEDRAL DE WORMS (segle XII)CATEDRAL DE WORMS (segle XII)


ROMÀNIC ANGLÈSROMÀNIC ANGLÈS

CATEDRAL DE DURHAM, Durham, nord Anglaterra CATEDRAL DE DURHAM, Durham, nord Anglaterra (s. XI), influència normanda(s. XI), influència normanda.

Està molt influït pel normand i es caracteritza pel seu desenvolupament vertical, per les naus llargues i estretes i per la decoració geomètrica.


ROMÀNIC ANGLÈSROMÀNIC ANGLÈS

La plàstica té poca importància, però s’avancen solucions constructives que es generalitzaran al Gòtic, per exemple, a la Catedral de Durham s’introdueix al volta nervada.

CATEDRAL DE DURHAM, CATEDRAL DE DURHAM, Durham, nord Anglaterra Durham, nord Anglaterra

(s. XI), influència normanda(s. XI), influència normanda.


- Exemples: - SANT AMBROSI DE MILÀ (segles VIII-XI)SANT AMBROSI DE MILÀ (segles VIII-XI).- SANT ZENÓ DE VERONA (segle X, restaurada al XII)SANT ZENÓ DE VERONA (segle X, restaurada al XII).- CATEDRAL DE MÒDENA (principis segle XII)CATEDRAL DE MÒDENA (principis segle XII). - CATEDRAL DE PISA (segles XI-XII)CATEDRAL DE PISA (segles XI-XII).- SAN MINIATO DEL MONTE (Florència, finals segle XI - principi XII). SAN MINIATO DEL MONTE (Florència, finals segle XI - principi XII).

o LLOMBARD (nord d’Itàlia, sud-est França i Catalunya)o LLOMBARD (nord d’Itàlia, sud-est França i Catalunya)ROMÀNIC ITALIÀROMÀNIC ITALIÀ

- Es suposa que van ser colles de picapedrers de Llombardia, les que van escampar l’estil fins a la zona pirinenca, d’aquí el nom donat al romànic catalano-aragonès d’influència llombarda.



La seva originalitat se’n deriva de la influència de l’art romà clàssic, del paleocristià i del bizantí: importància de la columna, substitució de la decoració escultòrica per la pictòrica i elements clàssics en les façanes (arcs de mig punt, columnes, porxos reinterpretats, frontons, etc.). Utilitzen carreus més petits i rajoles, però recoberts de marbres de colors.



Decoració arquitectònica rica i variada al nord (Llombardia): galeries d’arcs cecs, bandes llombardes, etc. Els baptisteris i els campanars són edificis separats de l’església (planta central o centralitzada, cúpules, mosaics a l’estil bizantí).



SANT AMBROSI DE MILÀ (segles VIII-XI)SANT AMBROSI DE MILÀ (segles VIII-XI)


ROMÀNIC ITALIÀROMÀNIC ITALIÀ o LLOMBARD (nord d’Itàlia, sud-est França i Catalunya)o LLOMBARD (nord d’Itàlia, sud-est França i Catalunya)

SANT AMBROSI DE MILÀ (segles VIII-XI)SANT AMBROSI DE MILÀ (segles VIII-XI)



SANT ZENÓ DE VERONA SANT ZENÓ DE VERONA (segle X, restaurada al XII)(segle X, restaurada al XII). És freqüent l’aparició d’un petit pòrtic sobre columnes en la façana principal.



CATEDRAL DE CATEDRAL DE MÒDENA (principis MÒDENA (principis segle XII)segle XII). Petit pòrtic a la façana sobre columnes. Notables els relleus de la seva façana.



CATEDRAL DE CATEDRAL DE MÒDENA (principis MÒDENA (principis

segle XII)segle XII)



CATEDRAL DE MÒDENA (principis segle XII)CATEDRAL DE MÒDENA (principis segle XII)



CATEDRAL DE PISA (segles XI-XII)CATEDRAL DE PISA (segles XI-XII)



CATEDRAL DE PISA CATEDRAL DE PISA (segles XI-XII)(segles XI-XII)



CATEDRAL DE PISA (segles XI-XII)CATEDRAL DE PISA (segles XI-XII)



CATEDRAL DE PISA CATEDRAL DE PISA (segles XI-XII)(segles XI-XII)



SAN MINIATO DEL MONTE SAN MINIATO DEL MONTE (Florència, finals segle XI -(Florència, finals segle XI -

principi XII)principi XII)



És en aquesta zona, on per primera vegada apareix la coberta de volta de pedra i la cúpula sobre el creuer, en l’església de SANT VICENT DE CARDONA, Cardona, Barcelona.

SAN MINIATO DEL MONTE SAN MINIATO DEL MONTE (Florència, finals segle XI -principi XII)(Florència, finals segle XI -principi XII)

3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.5.- Romànic en la península ibérica3.5.- Romànic en la península ibérica

o ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDAo ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDAA) CATALUNYA I A) CATALUNYA I ARAGÓARAGÓ

B) CAMÍ DE SANTIAGO B) CAMÍ DE SANTIAGO (nucli fonamental Romànic ple)(nucli fonamental Romànic ple)

NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIANAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIA(romànic occidental o cluniacenc)(romànic occidental o cluniacenc)

Distingim dues influències: la llombarda (amb petits arcs cecs i bandes llombardes verticals) i la francesa (de capçaleres amb girola i capelles radials).

Petits arcs cecs

Bandes llombardes verticals




NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIANAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIA(romànic occidental o cluniacenc)(romànic occidental o cluniacenc)


o ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDAo ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDAA) CATALUNYA I A) CATALUNYA I ARAGÓARAGÓ- És la primera regió on es desenvolupa el romànic, per influència de Llombardia i el sud de França, i amb l’abat Oliba de Ripoll com a principal protagonista en la seva introducció, que va propiciar l’arribada de constructors llombards.

- Context: els primers vuitanta anys del segle XI, la Marca Hispànica fou el principal centre artístic de la península; coincidint amb la independència dels comtes catalans de la monarquia francesa i de la caiguda del califat de Còrdova, es produeix un repoblament del Pre-Pirineu al Llobregat, i cal tenir en compte que el territori dels comtats s’estén als dos costats del Pirineus, per tant, no es pot separar el Romànic català del de Llenguadoc.

- Cronologia: Durant el segle XI i la primera meitat del XII apareix el primer Romànic meridional o llombard. A partir de la segona meitat del XII és palesa la influència del Romànic francès, alhora que es produeix l’entrada de l’orde de Císter, que introdueix importants canvis.


- CARACTERÍSTIQUES: predominen les petites esglésies rurals basilicals i els monestirs, columnes i pilars de base quadrada, rústic aparell de carreus, arcs senzills de mig punt, absis semicirculars, decoració de murs i capçalera amb arcs cecs i BANDES LLOMBARDES o LESENES.



- CARACTERÍSTIQUES: planta basilical amb transseptes que a penes sobresurten i aparició de nínxols (clarobscur). Són molt característics d’aquest Romànic llombard les torres quadrades EXEMPTES del cos de l’església i amb obertures amb gradació segons l’altura.



o ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDAo ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDAA) CATALUNYA I A) CATALUNYA I ARAGÓARAGÓ- Exemples: L’obra més madura del primer romànic és SANT VICENT DE SANT VICENT DE CARDONACARDONA, a Catalunyaa Catalunya, prototip de temple basilical amb cobertes de pedra (primer a la zona), amb notable influència posterior. - SANT CLIMENT DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de Boí)SANT CLIMENT DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de Boí). - SANTA MARIA DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de Boí)SANTA MARIA DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de Boí). - MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI). - MONESTIR DE SANT PERE DE RODA, Port de la Selva, Girona (s. X-XI)MONESTIR DE SANT PERE DE RODA, Port de la Selva, Girona (s. X-XI). - CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL (Catalunya, segle XII)CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL (Catalunya, segle XII). - CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130)CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130).


o ROMÀNIC ORIENTAL o ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDAinfluència LLOMBARDA

A) CATALUNYA I A) CATALUNYA I ARAGÓARAGÓ

L’obra més madura del primer romànic és la COL·LEGIATA de SANT VICENT COL·LEGIATA de SANT VICENT DE CARDONA (1029-1040DE CARDONA (1029-1040, a Catalunya)a Catalunya), prototip de temple basilical amb cobertes de pedra (primer a la zona), amb notable influència posterior.



o ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDAo ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDA

COL·LEGIATA de SANT VICENT DE CARDONA (1029-1040COL·LEGIATA de SANT VICENT DE CARDONA (1029-1040, a Catalunya)a Catalunya)



SANT CLIMENT DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de SANT CLIMENT DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de Boí)Boí)


Vall de Boí. Patrimoni de la HumanitatVall de Boí. Patrimoni de la Humanitat

Sant Climent de Taüll Santa Maria del Coll Santa Eulàlia d’Erill

Santa Maria de Taüll Sant Feliu de Barruera Santa Maria de Cardet

Vall de Boí. Patrimoni de la HumanitatVall de Boí. Patrimoni de la Humanitat



Reflecteix la influència llombarda.

SANT CLIMENT DE TAÜLL (1ª SANT CLIMENT DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de Boí)meitat segle XII, Vall de Boí)




Té tres absis semicirculars, que sobresurten.




Petita església rural que contrasta amb les grans dimensions de la torre.

I una esvelta torre campanar quadrada de sis pisos. Els vans augmenten amb l’altura per a evitar la sobrecàrrega.



SANT CLIMENT DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de SANT CLIMENT DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de Boí)Boí)



SANTA MARIA DE SANTA MARIA DE TAÜLL (1ª meitat segle TAÜLL (1ª meitat segle

XII, Vall de Boí)XII, Vall de Boí)



SANTA MARIA DE TAÜLL SANTA MARIA DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de Boí)(1ª meitat segle XII, Vall de Boí)



SANTA MARIA DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de Boí)SANTA MARIA DE TAÜLL (1ª meitat segle XII, Vall de Boí)



MONESTIR DE SANTA MARIA DE MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)RIPOLL (segle XI).

Té cinc naus, gran transsepte, on s’obren sis capelles radials o absidioles, tres a cada banda de l’absis central, de major mida, conjunt que forma una capçalera molt original.




Destaca la gran torre i el cimbori.

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)



MONESTIR DE SANTA MARIA MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XI)DE RIPOLL (segle XI)


MONESTIR DE SANT PERE DE MONESTIR DE SANT PERE DE RODA, Port de la Selva, Girona RODA, Port de la Selva, Girona

(s. X-XI)(s. X-XI)

Obra primerenca que ja té totes les característiques romàniques. Encara podem contemplar les restes de l’església, presidida per la solemne torre, i el conjunt de construccions on es desenvolupava la vida dels monjos.



MONESTIR DE SANT PERE DE RODA, MONESTIR DE SANT PERE DE RODA, Port de la Selva, Girona (s. X-XI)Port de la Selva, Girona (s. X-XI)

A l’interior es pot observar la volta de canó i els arcs faixons. Pervivència de l’art carolingi, amb tres absis semi el·líptics, el central amb girola, i tres naus.



MONESTIR DE SANT PERE DE RODA, MONESTIR DE SANT PERE DE RODA, Port de la Selva, Girona (s. X-XI)Port de la Selva, Girona (s. X-XI)

A més d’un original i enigmàtic sistema de suports, en forma de “T”, donat que la columna se sustenta sobre un podi que li dóna major elevació, columnes amb extraordinaris capitells que li donen un aspecte hel·lenístic.




CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL (Catalunya, segle XII)CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL (Catalunya, segle XII)


SANT JOAN DE LES ABADESSES (Catalunya, segle XII)SANT JOAN DE LES ABADESSES (Catalunya, segle XII)

Rep major influència francesa. Amb deambulatori i capelles radials, encara que també té influència llombarda en l’exterior.


o ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDAo ROMÀNIC ORIENTAL influència LLOMBARDAA) CATALUNYA I A) CATALUNYA I ARAGÓARAGÓCATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130)CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130). A la zona pirinenca d’Aragó i Navarra, les influències llombardes (característiques anteriors) es combina amb la influència mossàrab del sud, i la influència cluniacenca del Romànic francès a través del camí de Santiago, així com amb les innovacions decoratives pròpies, tot això confluirà a la CATEDRAL DE JACA, de tres naus amb capçalera de tres absis semicirculars.



CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130)CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130). La decoració és geomètrica d’escacat (“ajedrezado”).



CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130



CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130)CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130). Tres naus amb capçalera de tres absis semicirculars. La volta original es va

perdre i va ser substituïda per la creueria gòtica (XVI).



CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130CATEDRAL DE JACA (Aragó, 1080-1130


SAN JUAN DE LA PEÑA (Aragó)SAN JUAN DE LA PEÑA (Aragó). El seu claustre, de valuosos capitells, prescindeix de la coberta de les seves galeries o crugies, per trobar-se situat sota una gran roca que fa la funció de coberta natural. Sembla ser el lloc on es va iniciar la història del Sant Grial. I lloc d’enterrament de monarques aragonesos.





SANTA MARIA D’EUNATE (Navarra)SANTA MARIA D’EUNATE (Navarra). Té forma poligonal.


NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIAGALÍCIA

(romànic occidental o cluniacenc)(romànic occidental o cluniacenc)


- El rei Sanç III serà l’introductor de la reforma cluniacenca a Navarra, Castella i Aragó i, per contacte, a Lleó, un poc més tard que a Catalunya (segles XI i XII).

- Al llarg de tot el camí de Santiago s’alçaran esglésies, monestirs, pobles sencers.

- Tenen una influència cluniacenca clara que penetra des de Borgonya pel sud de França (camí de Santiago) i que s’unirà a les influències preromàniques de cada zona.





- Les característiques responen a les de Borgonya de planta basilical, però introduint també el model de les esglésies de pelegrinatge amb planta de creu llatina.

- Amb l’avanç cristià cap al sud, les esglésies més a l’oest presenten influències del sud-oest de França i origen bizantí (escames als cimboris de les catedrals de Salamanca i Zamora), i a l’est de Castella trobem les esglésies de reconquesta d’influència preromànica i mossàrab (entrada lateral amb pòrtic, arcs entrellaçats, etc.).





Exemples: La Catedral de Jaca comparteix característiques. SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (segle XII)SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (segle XII). SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII)SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII). CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1128)CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1128). CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII)CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII). CATEDRAL VELLA DE SALAMANCA (mitjan segle XII)CATEDRAL VELLA DE SALAMANCA (mitjan segle XII). MONESTIR DE SANTO DOMINGO (SÒRIA, finals segle XII)MONESTIR DE SANTO DOMINGO (SÒRIA, finals segle XII). ESGLÉSIA DE SAN ESTEBAN (SEGÒVIA, segle XII)ESGLÉSIA DE SAN ESTEBAN (SEGÒVIA, segle XII). MONESTIR DE SAN JUAN DE DUERO (SÒRIA, primera meitat segle XII)MONESTIR DE SAN JUAN DE DUERO (SÒRIA, primera meitat segle XII).

SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII)SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII). Temple romànic castellà del camí de peregrinatge molt notable.

B) CAMÍ DE SANTIAGO B) CAMÍ DE SANTIAGO (nucli fonamental (nucli fonamental

Romànic ple)Romànic ple)








SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII)SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII). Consta de tres naus cobertes a la mateixa altura, cosa per la qual la central és cega, absis a diferent altura, com la de Jaca, amb la que també té en comú alguns detalls decoratius.



SANT MARTÍ DE SANT MARTÍ DE FRÒMISTA FRÒMISTA

(Palència, segle XII)(Palència, segle XII)

SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII)SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII). Presenta cimbori de tambor octogonal, finestres sobre les trompes i volta semiesfèrica. Als peus del temple s’adossen dues torres cilíndriques.





SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII)SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII)

SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII)SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII). La nota més destacada és la seva senzillesa.





SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII)SANT MARTÍ DE FRÒMISTA (Palència, segle XII)





SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII)SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII)





SAN ISIDORO DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII)LLEÓ (segles XI-XII). La col·legiata de San Isidor de Lleó destaca tant en l‘aspecte arquitectònic com escultòric, però més destacables són les pintures murals que cobreixen el Panteó Reial (FITXA 31), un dels conjunts de pintura mural més ben conservats d’Europa.



SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII). Distingim tres partes: la portada del segle XI, l’església del segle XII i el Panteó dels reis Sança i Ferran del segle XI.








SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII).La portada del segle XI, l’església del segle XII.





SAN ISIDORO SAN ISIDORO DE LLEÓ DE LLEÓ

(segles XI-XII)(segles XI-XII)

SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII). El Panteó dels reis Sança i Ferran del segle XI (FITXA 31).






SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII). Es tracta d’un magnífic edifici de tres naus i tres absis; al creuer es distingeix un gegantesc arc polilobulat (influència islàmica).Els arcs de les naus tenen tendència al peralt i, fins i tot, a la ferradura.





CATEDRAL DE CATEDRAL DE SANTIAGO DE SANTIAGO DE

COMPOSTEL·LA COMPOSTEL·LA (1075-1128)(1075-1128). FITXA 28.





CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-1128)(1075-1128). FITXA 28.


CATEDRAL DE SANTIAGO CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA (1075-DE COMPOSTEL·LA (1075-

1128)1128). FITXA 28.








CATEDRAL DE CATEDRAL DE SANTIAGO DE SANTIAGO DE

COMPOSTEL·LA COMPOSTEL·LA (1075-1128)(1075-1128). FITXA 28.


CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII)CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII). Influencia bizantina en les torretes cobertes d’escames, el cimbori sobre petxines. Més altres elements hispans com l’escacat (“ajedrezado”) i les bolles que decoren l’exterior.


CATEDRAL DE ZAMORA CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII)(segle XII)

CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII)CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII). Consta de tres naus de creuer i de tres absis semicirculars.





CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII)CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII). Importància de la volta de grells (“gallonada”).





CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII)CATEDRAL DE ZAMORA (segle XII). El conjunt es completa amb quatre torretes cilíndriques que també es cobreixen amb voltes bulboses i que, a més contraresten el pes de la volta central. Destaca el seu cimbori denominat “Torre del Gallo”.





CATEDRAL VELLA DE SALAMANCA CATEDRAL VELLA DE SALAMANCA (mitjan segle XII)(mitjan segle XII)





ESGLÉSIA DE SAN ESTEBAN (SEGÒVIA, segle XII)ESGLÉSIA DE SAN ESTEBAN (SEGÒVIA, segle XII)


ESGLÉSIA DE SAN ESTEBAN ESGLÉSIA DE SAN ESTEBAN (SEGÒVIA, segle XII)(SEGÒVIA, segle XII)





A ÀVILAA ÀVILA, destaquen també les muralles que es conserven intactes, i que tenen un perímetre d’uns 2 km, acabades amb merlets (“almenas”).

ESGLÉSIA DE SANT ESGLÉSIA DE SANT VICENT (ÀVILA)VICENT (ÀVILA). Té tres naus, un creuer molt llarg i tribuna. Les naus laterals es cobreixen amb voltes d’aresta, però la central presenta volta de nervis gòtics.





MONESTIR DE SANTO DOMINGO (SÒRIA, finals segle XII)MONESTIR DE SANTO DOMINGO (SÒRIA, finals segle XII). Façana amb arcs cecs que recorren el mur frontal en dues franges, sobre columnes adossades. Rosassa gòtica.





MONESTIR DE SANTO DOMINGO MONESTIR DE SANTO DOMINGO (SÒRIA, finals segle XII)(SÒRIA, finals segle XII)





CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SAN JUAN DE DUERO (SÒRIA, primera CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SAN JUAN DE DUERO (SÒRIA, primera meitat segle XII)meitat segle XII). Molt original, a més dels arcs semicirculars, en té d’altres d’influència musulmana (de ferradura apuntats o túmids i ferradura entrellaçats).

13.23.- ARC TÚMID (A)

Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria

Terminologia PAU

De ferradura apuntat o

túmid

13.23.- ARC TÚMID (A)

Claustre del Monestir de San Juan del Duero (1ª meitat s. XII). Sòria

Terminologia PAU


MONESTIR DE SAN JUAN DE DUERO (SÒRIA, primera meitat segle XII)MONESTIR DE SAN JUAN DE DUERO (SÒRIA, primera meitat segle XII)


- La renovació constructiva és impulsada per els monestir del Císter (segona gran renovació de l’orde benedictí).

o ART CISTERCENC (segle XIII)o ART CISTERCENC (segle XIII)DARRER ROMÀNICDARRER ROMÀNIC

Exemples:- MONESTIR DE POBLETMONESTIR DE POBLET.- MONESTIR DE SANTES CREUSMONESTIR DE SANTES CREUS.- MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGESMONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES.- CATEDRAL DE TARRAGONACATEDRAL DE TARRAGONA.


o ART CISTERCENC (segle XIII)o ART CISTERCENC (segle XIII)DARRER ROMÀNICDARRER ROMÀNIC

MONESTIR DE POBLET (segle XII)MONESTIR DE POBLET (segle XII)

CONCLUSIÓ CONCLUSIÓ ROMÀNIC ROMÀNIC

ROMÀNICROMÀNICEl despertar de l’art a l’Europa del feudalisme El despertar de l’art a l’Europa del feudalisme

(XI-XIII).(XI-XIII).Definició, influències i difusióDefinició, influències i difusió

• El romànic és l’estil artístic que es desenvolupa a l’Europa Occidental als segles XI, XII i al primer quart del XIII.

• Influències:

– Orientals, germàniques i romanes (d’aquí el nom de romànic).

• Difusió:

– El romànic neix al monestir de Cluny (França).

– Es difondrà i desenvoluparà per tot Europa gràcies a:

• Les peregrinacions de la Cristiandat (Santiago...).

• La construcció de monestirs (ordes de Cluny i del Cister).

CONTEXT HISTÒRICCONTEXT HISTÒRIC

• Segle V invasions pobles bàrbars.

• Segles “foscos”: ruralització, analfabatisme, crisis cultural i científica, guerres…

• Segle X: millores al camp: molins d’aigua, ferradura pels cavalls, noves arades…

• Increment demogràfic, expansió de l’església (més monestirs), despertar cultural.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

• És un art de tema religiós.• Reflexa els valors de la societat feudal, que era a la vegada, guerrera i cristiana.• És un art essencialment rural.• Té un caràcter didàctic: finalitat educativa.• Antinaturalisme: ni perspectiva ni proporcions reals.• Rigidesa i frontalitat de les figures.• Composicions amb predomini de la geometria i la simetria.• Caràcter simbòlic.• Escassa llibertat creativa. • Es manifesta sobretot a l’arquitectura (construcció de castells, esglésies i monestirs), mentre que la pintura i l’escultura es converteixen en arts decoratives de les edificacions.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA:

•L’Església romànica:- Elaborada amb grans pedres anomenades carreus.- De murs amples, són estretes i de baixa altura.- Poc il·luminades (finestres estretes i atrompetades).- Són lloc de recolliment i oració.- Planta en forma de creu llatina, que evoca la creu en què

va morir Crist. La nau principal és més llarga i ampla i la transversal rep el nom de transsepte. El lloc d’encreuament és el creuer, sobre el qual s’aixeca el cimbori , petita torre.

- Murs exteriors reforçats per contraforts, que suporten el pes dels arcs i les voltes.

- Altar situat a la capçalera o absis, sovint de forma circular, i amb girola o deambulatori.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA:

- Unida a l’església, era habitual aixecar una torre campanar, que servia per tocar a oració o de vigilància.

- Adossat a l’església, en els monestirs, es construïa un pati porticat de planta quadrangular, anomenat claustre.

- Ús de l’arc de mig punt en portes i finestres.- Ús de la volta de canó en sostres.- El conjunt arquitectònic i escultòric que es troba a la porta

d’entrada rep el nom de portada. Alguns dels seus elements són: l’arquivolta, un conjunt d’arcs concèntrics , el timpà , superfície plana en forma de semicercle dins de la qual s’acostuma a representar una escena bíblica en pintura o escultura.

- Suports, muntants, brancals, mainell, iconografia i simbolisme..., etc.

PLANTA del TEMPLEPLANTA del TEMPLE

ARQUITECTURA ARQUITECTURA ROMÀNICAROMÀNICA

Religiosa: Esglésies i Religiosa: Esglésies i monestirsmonestirs

PARTS del TEMPLEPARTS del TEMPLE

• Arquitectura– Esglésies

– Monestirs

– Castells...

• Escultura– Portalades

– Capitells

– Talles

• Pintura– Frescos

– Taules

– Miniatures Tapís de la creació

MANIFESTACIONS DEL ROMÀNIC: MANIFESTACIONS DEL ROMÀNIC:

Pantocràtor

Portada de San Vicent de Àvila Panteó reial de Sant Isidor de Lleó Claustre de Santo Domingo de Silos

Claustre del monestir de Pedralbes Portal de la Gloria de Santiago Cripta del monestir de Leyre

JOIES DEL ROMÀNICJOIES DEL ROMÀNIC

4.- BIBLIOGRAFIA4.- BIBLIOGRAFIA E. Valdearcos, “El arte románico”, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237 http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.slideshare.net/landa Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Assumpció Granero. www.slideshare.net Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) http://www.wikipediaenciclopedia libre quedearte.blogspot.com arteenlasculturas.8m.com www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat ciencias.sociales2006.googlepages.com

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpció Granero Cueves

ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES

Education

Transcript of ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES