ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA

ROMA: PINTURA I MOSAIC

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

ART ROMÀ: PINTURA

Jardí de la Vil·la Lívia de Prima Porta (20 aC).

1.CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc.2.2. ARQUITECTURA ROMANA (I). ARQUITECTURA (II). Portada. 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia arquitectònica. 2.3. Arquitectura religiosa 2.4. Arquitectura civil.3. ESCULTURA ROMANA.

3.1. Característiques generals. 3.2. Evolució del retrat. 3.2.1. Característiques generals. 3.2.2. Periodització. A. República.

B. Imperi. Subetapes: B.1. Júlia - Clàudia. B.2. Flàvia. B.3. Adriana- Antonina. B.4. Severa. B.5. Anarquia i Baix Imperi. B.6. Retrat femení.

3.3. El relleu històric i narratiu. 3.3.1. Característiques segons les etapes.

A. República.B. Imperi. Subetapes: B.1. Júlia - Clàudia. B.2. De la Flàvia al segle III dC (Adriana, Antonina, Severa). B.5. Anarquia Militar i Baix Imperi.

4. PINTURA I MOSAIC ROMANS. 4.1. Pintura. Característiques generals. 4.2. Els estils pictòrics. 4.3. El mosaic romà.

5. BIBLIOGRAFIA.

ÍNDEX ROMA: ESCULTURA I PINTURA

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

4. PINTURA I MOSAIC ROMANS

4.1. Característiques generals

Anar a índex…

4. PINTURA

La pintura mural és coneguda sobretot a través dels exemples de Pompeia i Herculano, ciutats sepultades per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC. Per aquest motiu tenim mostres de pintures, des del segle I aC fins l’any 79 dC, que s’han conservat com en cap altre lloc, perquè l’erupció les va deixar intactes fins ser descobertes en el segle XVIII. Totes les pintures de Pompeia les trobem en la Domus.

4. PINTURA I MOSAICS ROMANSTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

POMPEIAPOMPEIA HERCULANOHERCULANO


HERCULANOHERCULANO


http://www.dst.unina.it/vesuvio/79.html

IMATGES DE IMATGES DE POMPEIAPOMPEIA

4. PINTURA I MOSAICS ROMANS


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5c/Pompeii_the_last_day_1.jpg

http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Vesuvius_79_AD_eruption_Latina.svg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/74/Pompeji-Streets.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/Pompeii_Garden_of_the_Fugitives_02.jpg

Jardí del fugitius. Pompeia.

IMATGES DE POMPEIAIMATGES DE POMPEIA


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8c/Foro_Pompeya.jpg

http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Pompeya_Foro.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/28/Calle_de_Pompeya.jpg

IMATGES DE POMPEIAIMATGES DE POMPEIA


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d4/Pompeii_-_Basilica_%28court%29.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/de/Pompeji_Terme_Stabiane_Apodyterion.jpg

http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Roemer5.JPG

http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Pompeje_teatr_wielki.JPG

IMATGES IMATGES D’HERCULANOD’HERCULANO


Pintura mural.

A partir del segle III la pintura substituirà als relleus en els edificis públics. Això és degut al caràcter romà, marcadament realista, que exigeix una millor tècnica representativa (pictòrica).


1.- La pintura romana, que és hereva de la grega, posseïa una tècnica depurada (millor que la posterior medieval), i els romans li aporten el sentit pràctic i decoratiu. Ja en època de Cèsar arribaren a Roma pintures gregues que s’arrancaren de les parets, un dels motius que explica que es conservin molt poques pintures gregues.


2.- La pintura en Roma tenia una finalitat pràctica: Les cases i palaus solien estar decorats amb pintures (sobretot les parets estaven pintades al fresc), els mosaics es preferien pel terra, però també decoraven parets. El pintor tenia la condició d’artesà, tot i que els que pintaven sobre taula tenien major prestigi.


3.- La tècnica en pintura mural més utilitzada era el fresc. Aquestes pintures murals eren protegides amb una capa de cera que feia que els colors fossin més vius. Per a la pintura sobre taula s’utilitzaren les tècniques al tremp i l’encàustica.

La gama de colors era àmplia (els ja utilitzats pels grecs i egipcis i qualque color més). En ocasions, varen aconseguir plasmar la sensació de tridimensionalitat, la perspectiva, perduda més tard i redescoberta en el Renaixement (més de 1400 anys després).


4.- Destaquen pel seu alt grau de realisme, per l’ús de la perspectiva (aconseguida mitjançant la disminució de la mida de les figures i el difuminat dels detalls amb la profunditat), pel detallisme, precisió, riquesa cromàtica i força expressiva.


5.- Tècnicament, la pintura romana es caracteritza per la pinzellada lliure, que contribueix a donar vivor al conjunt.


La Poetessa. Casa de Libanio. Pompeia. Museu Nàpols.

6.- Encara que sols ens ha arribat en comptades ocasions, a part del fresc també realitzaren pintures sobre les parets al tremp o encàustica, i sobre taula i tela (com les d’Al-Fayum).


Retrat del forner Pròcul i la seva dona (s. I dC). Fresc en casa de Neo. Pompeia.

Fresc romà que prové de la Casa dell'Amor fatale di Pompei (s. I dC). Museo Archeologico Nazionale. Nàpols.

7.- Amplíssima varietat temàtica, que comprenia tots els gèneres: escenes quotidianes, mitològiques, paisatges, bèl·liques, eròtiques, còmiques, etc.

Moltes vegades les pintures eren simulacions de marbres, d’arquitectures, de quadres penjats o de jardins imaginaris.



Dánae i el seu fill Perseo rescatats per pescadors. Pompeia (s. I dC).

7.-Temes: La liberalitat dels costums en l’imperi romà possibilità l’abundància del nu, tant femení com masculí. Es més, trobem escenes d’explícit contingut sexual, sense dissimular. Això ho observem en els prostíbuls de Pompeia (“lupanares”), que il·lustraven les postures "especialitat" de les senyoretes, s’utilitzaren els penis per indicar les direccions, i es decoraven les estances amb escenes “eròtiques" de déus i deesses.

Bes entre Amor i Psique.


Pintura eròtica en la sala dels servents. Ruïnes de la Casa dels Vettii. Pompeia. Itàlia.


Les principals obres pictòriques greco-romanes s’han extret de les ruïnes d’Herculano, Pompeia, Stabia, el Palatí de Roma, i les necròpoli d’Al-Fayun, en Egipte. El Museu de Nàpols conserva multitud de fragments de pintura al fresc, arrancats de Pompeia i Herculano.


Ifigènia en Tauride (s. I) . Fresc. Pompeia.

Les Tres Gràcies (s. I). Fresc. Pompeia.

Venus (s. I). Fresc. Pompeia.


QUATRE

ESTILS

PICTÒRICS

1) Primer estil o d’incrustacions (segles II-I aC).

2) Segon estil o arquitectònic (segle I aC).

3) Tercer estil o ornamental (segle I aC- I dC).

4) Quart estil o sistema il·lusionista o d’il·lusionisme òptic.

Cap el segle III aC comença el moment àlgid de la pintura, i es van succeir en el temps quatre estils (encara que a vegades van coexistir), classificats a partir del segle XIX pels estudis de les pintures de Pompeia.


Anar a índex…

1) Primer estil o d’incrustacions (ss II-I aC, encara en època republicana). Forta influència grega, imita sobre la paret la decoració de lloses, plaques o panells de marbre que se aplicaven en època hel·lenística. És un estil molt colorista i d’aspecte sumptuós. El mur solia estar dividit en tres: un sòcol pintat imitant granit, una zona enmig imitant marbre, i un remat a mena de cornisa realitzada en “estuc”. Eren utilitzats en els habitatges més luxosos.


1) Primer estil o d’incrustacions (ss II-I aC, encara en època republicana). Casa Herculà.


1) Jardí de la Vil·la de Lívia de Prima Porta (20 dC). Decoració geomètrica.


1) Casa dei Griffi. Palatí de Roma (gens flàvia).


2) Segon estil o arquitectònic (segle I aC, època de Cèsar). La pintura cerca crear sensació de profunditat amb il·lusions òptiques, simulant espais o construccions arquitectònics en un intent d’ampliar il·lusòriament l’espai, o bé recreant paisatges exteriors ficticis (sensació d’espai més ampli). Estil de plena creació romana, que tendeix a la dissolució del mur: Són abundants les finestres, que deixen veure edificis i/o paisatges, imitant construccions arquitectòniques que es podien realitzar.


2) Decoració mural arquitectònica. Exemple: Frescs de la Vil·la d'August i Lívia, Prima Porta (20aC).

2) Estil arquitectònic. Exemples, sobretot, són els frescos de la Vil·la dels Misteris (Pompeia), que destaquen per la varietat de colors forts, però molt ben harmonitzats, d’expressions, de rostres i postures. El tema tractat és la cerimònia d’iniciació al culte de Dionís, cosa per la qual té molta importància.


2) Vil·la dels Misteris (segle I dC). Pompeia.

4. PINTURA I MOSAICS ROMANSTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2) L’estil arquitectònic quan

evoluciona incorpora escenes mitològiques o humanes al centre de la paret.

3) Es caracteritza per una decoració lleugera i extraordinàriament fina i lineal sobre edificis fantàstics; elements ornamentals arquitectònics, tan fins i estilitzats, que no es podrien construir; amb finestres que s’obrin a un món imaginari; i escultures pintades que sostenen les arquitectures; decoracions de frisos amb nins, figuretes humanes i animals, elements vegetals, etc.; però tot molt petit i delicat; també, petites escenes mitològiques. Els colors són intensos i està feta sobre un fons de colors foscos. Les figures o paisatges pictòrics apareixen limitats en quadres. Es donà més en Roma que a Pompeia: Domus Àurea de Neró, n’és un exemple.

3) Tercer estil mixt o ornamental (segle I aC- I dC, moda de la cort imperial d’August i successors). És un estil mixt perquè barreja els dos anteriors. És menys real i més fantàstic.


3) Tercer estil o ornamental (segle I aC- I dC). Jardí de la Vil·la de Lívia, prima Porta.



3) Tercer estil o ornamental (segle I aC- I dC). Domus Àurea de Neró.


3) Tercer estil o ornamental (segle I aC- I dC). Fresc d’una domus de Pompeia.

4) Quart estil o sistema il·lusionista o d’il·lusionisme òptic, o escenogràfic (des de l’època de Neró durant tot el segle I).

Pren elements del segon i tercer estil. Retorna l’ interès pels fingiments òptics (segon estil arquitectònic), encara que ara els espais recreats són més irreals i fantasiosos que el segon estil (es torna a l’arquitectura real, però afegint-hi efectes iconogràfics i d’un alt nivell escenogràfic, més propi del tercer estil ornamental). És l’estil més confús.


4) Quart estil il·lusionista o escenogràfic (des de l’època de Neró durant el segle I, aparegué a Pompeia després del terratrèmol del 62 dC).

Apareixen escenes mitològiques, històriques, així com temes de la vida quotidiana i escenes d’amor, gran carregament decoratiu (cortines, telons), i gran desenvolupament del paisatge com s’aprecia en els frescos de la casa dels Vettii, a Pompeia i en la Domus Àurea de Neró.


4) Pintures en la sala d’Ixion. Casa dei Vettii. Pompeia.


Triclini romà.


4) Casa dei Vettii. Pompeia.



4) Reproducció del fresc romà d’ “Apol·lo i Pitó” (s. I dC). Casa dei Vettii. Pompeia.

Pintura que és una bona representació del quart estil il·lusionista. La bella figura toca els cròtals (instrument de percussió oriental per marcar el ritme de dansar) enquadrada en una decoració arquitectònica fantàstica, sobre un fons negre, que realça l’elegància i el misteri de l’escena.

És una reproducció meravellosa, feta a base de morter, pintada a mà i feta envellir a posta, per a donar-li l’aparença característica del pas dels segles, que l’obra es mereix.


4) Reproducció del fresc romà d’ “Apol·lo i Pitó” (s. I dC). Casa dei Vettii. Pompeia.

Jardí de la Vil·la Lívia de prima Porta (20 aC). 3) Estil ornamental i 4) Estil escenogràfic.


4. PINTURA I MOSAICS ROMANS

El tema és el jardí idíl·lic (aucells, fruits, flors). Utilitza la tècnica de perspectiva, ja que es difuminen els colors blaus i verds i els elements arquitectònics retrocedeixen, donant profunditat i creant diferents plans. Aquest jardí era típic de les vil·les riques.

Els 4 estils es completen, a més, amb quadres fingits de paisatges terrestres o marítims, figures humanes i animals. Destaca, en aquest camp, la Vil·la Lívia, en especial les pintures del tablinium.


El tablinium era l'oficina de la casa romana, el despatx del pater familias on rebia els clients i hi feia negocis.

El tablinium (de tabula, “taula”) era una cambra situada generalment en un dels costats de l’atri, a l'altra banda de l'entrada; per la part de darrere s'obria al peristil, mitjançant un gran finestral o una antecambra o una cortina; estava separat de l'atri amb una cortina o un reixat de fusta. Les parets hi eren ricament decorades amb pintures al fresc i, a banda i banda, s'hi col·locaven els bustos de la família damunt de pedestals.


Pintura mural. Jardí casa d’August i Lívia. Tablinium.

És una explosió de natura, representada en la paret d’una habitació, intentant crear la il·lusió d’obertura cap el jardí. Gran realisme i detallisme aconseguit. Representa un jardí esplèndid: tarongers, pins, palmeres, flors, fruites, aucells i tanques de fusta per delimitar-lo. És com si la sala no tingués murs o paret i una naturalesa exuberant i primaveral es mostrés amb tota la seva esplendor, endinsant-se dins la casa.

Lívia, la dona d’August, i senyora de la casa, tenia bon gust, però no era la única, era molt comú trobar domus romanes amb gran quantitat de decoració pictòrica de frescos i mosaics.


Escena meravellosa plena d’elegància i de sensibilitat. No es sap si és Flora?, la deessa de la primavera, o si és la senyora de la casa que recull flors per a fer un ram.

Ella passeja pel jardí, coberta amb una túnica de color, camina mentre recull les floretes silvestres, i flexiona una cama, aixeca un peu, mostrant el seu calçat elegant.

Cal destacar el tractament delicat dels preciosos cabells, recollits amb diadema, la mà que cull les flors, el mant que penja pels seus braços i el caminar ple d’estil de la dama. La influència de l’estètica grega resulta evident en aquesta imatge.


Fresc de la Primavera del Museu de Nàpols.

Curiosa imatge d’al·lota escriptora en el moment de màxima concentració, mentre espera la inspiració de les muses.

Ens mira sense veure’ns, absorta en els seus pensaments mentre s’acosta, amb una mà, la ploma als seus llavis i sosté amb l’altra les tauletes per a escriure.

Vestimenta i complements molt cuidats, amb “redecilla” sobre el pentinat rull cargolat, túnica i mant, i du arracades d’or en forma de cèrcol.

Magnífica pintura pel graciós posat, pel cromatisme i per la precisió del dibuix.


La Poetessa. Casa de Libanio. Pompeia. Museu Nàpols.

Exemple: Retrat de nin (segle II). Egipte període romà. Encàustica sobre fusta .


Tot i que la pintura de cavallet, tan important a Grècia, va caure en desús a Romà, i que majoritàriament es realitzaren frescos, també es va pintar sobre taula o tela.

Els temes s’enriquiren: història, paisatges variats, mitologia, bodegó, vida quotidiana, animals, a més, del retrat.

Retrats se’n realitzaren des del s. I aC, però serà en el s. II quan proliferen.

Destaquen els de Al-Fayum, retrats funeraris en tela o fusta, realitzats amb la tècnica de l’encàustica.

Les tauletes de fusta o cera, que mostra la pintura, eren d’ús comú com a equivalent barat i substitutiu del papir.

És posa en dubte si era un forner, realment, o un advocat. Però aquesta pintura mostra la mestria del retrat romà, que reflecteix fidelment la personalitat dels retrats.

Pintura trobada en la casa de Neo, que en el moment de ser sepultada pel Vesuvi (l’any 79 dC) encara no s’havia acabat de construir.




Fresc de meandre, que li va donar nom a la casa on es va trobar.

En el s. II es realitzaren molts mosaics i revestiments de marbre sense compartimentació. En època d’Adrià es feren molts estucats amb pintures geomètriques i vegetals, pintures de sentit molt pictòric, amb colors més clars i sfumato.


Després del s. I dC, la pintura es limitarà a grans masses pictòriques sense delimitar, que cercaven l’efecte del clarobscur i amb un gran detallisme en les representacions, però després es tornà a donar una reiteració dels estils pompeians.

Cal destacar els frescos denominats per Vitrubi "Megalogràfics“, datats en el s. I aC i part del I dC. Representen personatges de mida natural formant escenes. Solen aparèixer arquitectures per donar un major realisme. No han quedat moltes restes d’aquestes pintures, però si són de gran qualitat. Destaca "La Vil·la dels Misteris", en Pompeia, d’època d’August.

EVOLUCIÓ

FITXA 13: POMPEIA

VIL·LA DELS MISTERIS

FIXTA TÈCNICATítol La Vil·la dels Misteris

Autor Desconegut

Cronologia Primera meitat del segle I aC

Estil 2) Segon estil arquitectònic, o bé, 4) Quart estil o il·lusionisme òptic (*)

Tipologia Pintura de l'Antiga Roma

Material Pintura i Mosaic

Dimensions 6 metres x 9 metres

Tema Culte a Dionís

Localització d’origen Pompeia, Itàlia

Localització actual Pompeia, Itàlia

QUATRE

ESTILS

PICTÒRICS

1) Primer estil o d’incrustacions (segles II-I aC).


3) Tercer estil o ornamental (segle I aC- I dC).

4) Quart estil o sistema il·lusionista o d’il·lusionisme òptic.

Cap el segle III aC comença el moment àlgid de la pintura, i es van succeir en el temps quatre estils (encara que a vegades van coexistir), classificats a partir del segle XIX pels estudis de les pintures de Pompeia.

Anar a índex…

1.- CONTEXT HISTÒRIC

CONCLUSIÓ:

• 1r estil neix a Grècia.

• 2n apareix amb la conquesta romana (espai imaginari simulant construccions en perspectiva).

• 3r neix l’any 15 aC, com a reacció nacionalista i classicista de pintura inspirada en la grega.

• 4t és fictici, teatral i surrealista, i en el centre trobem imatges d’obres gregues.

2) Decoració mural arquitectònica. Vil·la dels Misteris (segle I dC). Pompeia.


Aquesta classificació, en quatre estils, feta en 1886 per l’arqueòleg alemany August Mau, encara continua essent vàlida en l’actualitat.



Vil·la dels Misteris (segle I dC). Pompeia.


IMATGES DE IMATGES DE POMPEIAPOMPEIA


IMATGES DE POMPEIA AMB EL VESUVI AL FONSIMATGES DE POMPEIA AMB EL VESUVI AL FONS



Els ben conservats frescos de Pompeia són una mostra excel·lent de la cultura de la ciutat. Descobertes el segle XVIII.


1.- CONTEXT HISTÒRICDels cossos trobats es feren models en guix, el denominat “Jardí dels fugitius de Pompeia”.

POMPEIA (1748)POMPEIA (1748) HERCULANO (1738)HERCULANO (1738)


IMATGES DE POMPEIA AMB EL VESUVI AL FONSIMATGES DE POMPEIA AMB EL VESUVI AL FONS

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL

Aquesta casa romana pertany a les àrees arqueològiques de Pompeia, Herculano i Torre Annunziata, la qual va ser anomenada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1997.


Triclini romà.


Atri i impluvi.


El tablinium era l'oficina de la casa romana, el despatx del pater familias on rebia els clients i hi feia negocis.

El tablinium (de tabula, “taula”) era una cambra situada generalment en un dels costats de l’atri, a l'altra banda de l'entrada; per la part de darrere s'obria al peristil, mitjançant un gran finestral o una antecambra o una cortina; estava separat de l'atri amb una cortina o un reixat de fusta. Les parets hi eren ricament decorades amb pintures al fresc i, a banda i banda, s'hi col·locaven els bustos de la família damunt de pedestals.


Tablinium.

Jardí i peristil.


Vil·la romana.


Vil·la rústica. Explotació agropecuària.



Posseïa abundants frescos per totes les estances.


Algunes són escenes eròtiques molt curioses representades en un dels 35 prostíbuls, “lupanares”, que existien en Pompeia.

Representen diverses postures sexuals que els clients podien demanar, o bé il·lustracions ambientals per animar els visitants.

En les ciutats romanes tant barons com fèmines actuaven de forma desinhibida en les relacions sexuals, fins i tot, no estava mal vista la infidelitat de les persones casades i les cases de cites eren molt visitades per gent de totes les edats i d’ambdós gèneres.

Frescos que són un valuós document històric i arqueològic sobre els aspectes quotidians d’una petita ciutat de províncies en el segle I dC.




2.- DESCRIPCIÓ FORMAL Rep el seu nom per una habitació de la residència, que sembla fou el triclinium, decorada amb frescos del segle I aC.

La seva bona conservació ha possibilitat la contemplació de les seves pintures mitològiques, que mantenen encara uns colors molt vius, conservats magníficament gràcies a la tècnica de recobrir els colors a base de cera sobre l’arrebossat sec.


Fresc en una paret del triclini (triclinium), totes aquestes escenes es troben pintades en el saló de la casa, una sala denominada de la Iniciació, decorada amb un fris continu amb un tema central: les noces entre Dionís i Ariadne. O que s’ha interpretat, tradicionalment, com una representació de les etapes en la iniciació al culte de Dionís. Sembla que el fris és còpia de dos originals àtics de gran qualitat.

Els frescos, que cobreixen les parets, representen personatges de mida natural en actituds diverses i enigmàtiques, damunt un fons vermell intens. Solen aparèixer emmarcats per arquitectures per donar més realisme a l’escena.


Van ser denominats per Vitrubi Frescos Megalogràfics (realment il·lustren la quotidianitat del temps en què foren realitzats, primera meitat del segle I aC).

N’hi ha pocs, però són d’una gran qualitat i s’han classificat en el segon estil pompeià o arquitectònic, perquè les escenes s’emmarquen en arquitectures pintades que simulen reals, creant la il·lusió òptica que l’espai continua on només n’hi un mur.



No se sap exactament quina és la verdadera temàtica de les pintures, però es pensa que el tema representat, a manera de gran fris a les parets d’una de les seves habitacions, es tracta de la iniciació d'una dona en un culte especial a Dionís, ès a dir, la iniciació de les dones al ritus sagrat de caràcter secret als misteris dionisíacs, culte mistèric que requeria ritus específics per a convertir-se en membre.

3.- TEMÀTICA I FINALITAT



Paul Veyne va fer una interpretació molt destacada, segons ell, es tracta d'una jove passant pels ritus del matrimoni. Així mateix, es representen les noces entre Ariadna i Dionís.

Encara que la identificació del tema general sembla clara, la interpretació dels seus detall, en canvi, resulta difícil i complexa.


3.- TEMÀTICA I FINALITAT Les imatges són de temàtica molt variada.

Fresc que representa la lectura del nin dels rituals dels misteris de la celebració de les noces (o d’iniciació), sota la supervisió de la llevadora (matrona) asseguda.


Cerimònies bàsiques d’iniciació.



Una dona observa amb atenció a una jove, que du les ofrenes en una safata i es dirigeix cap a la dreta.



Ofrena pel sacrifici.3.- TEMÀTICA I FINALITAT


La purificació lustral.

Un grup de senyores en una celebració sagramental: Donzella, administradora, donzella.



Donzella, administradora, donzella. Silenus tocant la lira.



Un “silenus” canta i toca la lira, mentre una jove vol alletar un cérvol.



Una jove toca la siringa i una satirisca alleta a un cérvol petit.



Iniciada i satirisca amb un cérvol.



Fresc en una paret del triclini (triclinium), que s’ha interpretat tradicionalment com una representació de les etapes en la iniciació al culte de Dionís.

Vell silenus amb dos sàtirs.



Vell silenus ofereix beguda un sàtir, mentre que un sàtir de més jove li agafa una màscara teatral.



Culminació del ritus. En el centre èxtasi de Dionís.



Culminació del ritus. En el centre èxtasi de Dionís. Noces de Dionís i Ariadna.


Culminació del ritus. En el centre èxtasi de Dionís.



I en direcció al racó de la dreta...



Però abans de girar cap a la dreta...



Dues iniciades a punt de desvetllar la “Mística Vannus” (falus). Divinitat amb ales negres.


Fresc del triclini que representa el ritus de Baco (Bacchian). Detall de la flagel·lació i Mènade (ballarina) del cicle dels frescos.




La flagel·lada i la bacant (ritus de Baco, Bacchian) amb un “thyrsos” (gaiato sagrat). Abans i després.



Mènade ballant una dansa orgiàstica i la por de la iniciada.



L’escena de la flagel·lació és un ritual que es relaciona amb un culte religiós. Es considera que aquesta escena té una importància més religiosa que ritual.



La por de la iniciada.


Frescos del triclini de la Vil·la dels Misteris (segle I dC). Pompeia.



Preparació de la esposa iniciada.



Llevadora (matrona) asseguda.



Bona representació de la volumetria dels cossos i del tractament del espai (sensació amplitud), tot i l’antiguitat del fresc.



4.- MODEL I INFLUÈNCIES

A la Vil·la dei Misteri i, també, a les altres obres que s’han conservat, com que són majoritàriament procedents de palaus i mansions luxoses, predomina el corrent patrici, que aspirava a una imitació fidel de la natura, segons la tradició de l’art grec. En les de més qualitat s’aprecia un domini de la perspectiva, així com de la llum i del color per dotar a les figures de volum, que no se superaria fins al Renaixement.


Mulier equitans. Fresc eròtic. Pompeia.

Mènade acariciada per un sàtir (s. I dC). Vil·la de L. Caecilius.



4. PINTURA I MOSAIC ROMANS

Anar a índex…

4.3 MOSAIC ROMÀ

El mosaic és un art ornamental que es col·loca al paviment o en les parets (com a revestiment mural) amb l’objectiu d’aconseguir un efecte sumptuós.

4. 3.- MOSAIC ROMÀTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ


Per la seva capacitat representativa, està sotmès als mateixos problemes iconogràfics que les arts figuratives. En aquest sentit, el seu anàlisi ha d’associar-se al lloc en que està ubicat, ja que depèn dels usos i significació de l’espai arquitectònic.

Mosaic (segle I aC), que representa un ca amb la inscripció Cave Canem: Aneu alerta amb el ca! Pompeia.


La tècnica del mosaic consisteix bàsicament en acoblar sobre una superfície tessel·les (petites peces de pedra, vidre o ceràmica, de diferents colors), generalment, formant figures o motius geomètrics.


3 TIPUS

En relació amb la grandària i la qualitat de les tessel·les hi ha tres tipus principals de tècniques d’elaboració del mosaic:

a) Opus sectile Realitzat amb fragments o peces irregulars i grosses, de marbre o ceràmica, la qual cosa produeix un resultat més tosc (amb forats majors), generalment utilitzat en paviments. b) Opus tessellatum És el més comú. Denominat així quan els fragments són petites peces de tessel·les cúbiques, quadrades o rectangulars de marbre o ceràmica vidrada, en un principi eren en blanc i negre i, més tard, de diversos colors. c) Opus vermiculatum (herència grega) Terme que s’aplica quan els fragments són molt petits o diminuts, de marbre o fang vidrat, la qual cosa permet una gran precisió descriptiva.

Sectile

Tesselatum

Vermiculatum


Mosaics costumistes Opus tessellatum

Opus sectile

Opus vermiculatum4. 3.- MOSAIC ROMÀ


Mosaic grec. Museu del Vaticà.

El mosaic és d’influència hel·lenística. Arribà a Roma de les antigues colònies gregues del sud d’Itàlia (Magna Grècia). Els grecs el van utilitzar com a paviment, ús que van continuar els romans, entre els quals va tenir una extraordinària importància i un espectacular desenvolupament a partir dels primers segles de l’època imperial.


Fruit d’això són els nombrosos mosaics que s’han trobat entre les ruïnes romanes, especialment aquells que pertanyien a les residències de les classes més adinerades, ja fossin habitatges urbans (domus) o en les campestres (villae). Es coneixen alguns mosaics murals, però la majoria s’utilitzaven per a decorar els paviments i els impluvium.


El romans comencen representant temes mitològics i copiant pintures gregues, però s’anirà elaborant un ampli repertori temàtic, incloent motius vegetals i geomètrics.

Mosaic de la lloba capitolina alletant a Ròmul i Rem. Còrdova.


Batalla d’Issos. Alexandre i Dario. Museu de Nàpols.

Exemples: Un dels mosaics més importants conservats és la Batalla d’Issos entre Alexandre i Dario (Pompeia). I el Sacrifici d’Ifigènia (Empúries, segles II-I aC).


Mosaic romà d’Alexandre en Issos, se sap que és una còpia de pintura grega hel·lenística d’Alexandria o d’un altre original de finals del s. III aC.



Demostra que d’influència hel·lenística, el mosaic va tindre un espectacular desenvolupament a Roma, tant en edificis públics com privats, i es va arribar a un gran domini tècnic i artístic (pel que fa a detallisme i colors vius).



És una vertadera obra d’art, de mides excepcionals, 5 per 2’70 metres sense comptar el requadre que l’emmarca. Les tessel·les fan de 2 a 3 cm cadascuna, i el nombre total és de 1.500.000 peces.

Vermiculatum



Batalla d’Issos. Alexandre i Dario III el persa. Museu de Nàpols.


Vermiculatum

4. 3.- MOSAIC ROMÀTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ La pèrdua de tessel·les, que s’aprecia, és

degut als desastres ocasionats pel Vesuvi el 79 dC i els anteriors terratrèmols, per exemple, del l’any 63.


Vermiculatum


Mosaic El Sacrifici d’Ifigènia (Empúries, segles II-I aC).


• UBICACIÓ: Empúries.• DIMENSIONS: 0’55 x 0’60 m.• FINALITAT: és un emblema, és a dir, un treball delicadíssim per ser encastat al centre d’un altre mosaic més rudimentari, que formava part del paviment d’una casa romana. Els mosaics d’aquesta mena tenien una funció estètica semblant a la de les nostres catifes. Aquests mosaics no eren elaborats en els tallers locals sinó que eren importats de tallers amb una gran tradició, com els d’Antioquia o bé d’Atenes. Per facilitar-ne el transport calia que les seves mides fossin reduïdes.• DATACIÓ: entre els segles II i I aC.

• La TÈCNICA emprada per a la realització d’aquest mosaic és la que els entesos anomenen OPUS VERMICULATUM. Aquesta denominació ja fa pensar en el mot català verm, que vol dir cuc, ja que les tessel·les, o petits cubs de pedres de colors o bé de pasta vítria, amb què estan fets els mosaics d’aquest tipus, volen imitar les pinzellades més fines d’alguna pintura famosa. Efectivament, sabem que el contingut d’aquest mosaic està inspirat en el d’una pintura, actualment desapareguda, de Timantes, un famós pintor grec del segle V aC.

Mosaic d’Ifigènia

Pintura El Sacrifici d’Ifigènia (Empúries, segle I aC).

Pintura d’Ifigènia

• DESCRIPCIÓ de l’escena:

• En un primer pla trobem l’ara coberta de branques, al davant de la qual hi ha una torxa, un quadret amb un herma fàl·lic i un bucrani (simbolitzen la vida i la mort).• A la dreta, un camillus, o ajudant en els sacrificis, porta una safata i una tovallola en una mà i un gerro a l’altra.


• A l’esquerra de l’ara, Agamèmnon, adolorit per la mort imminent de la seva filla. A la seva dreta veiem el sacerdot i endeví Calcas amb una cinta al cap. Precisament fou ell qui vaticinà que els vents no deixarien salpar l’expedició grega cap a Ílion fins que Ifigènia no fos immolada.

• DESCRIPCIÓ de l’escena:

• Al mig de la representació, Menelau, rei d’Esparta, amb el ceptre a la mà, acompanya Ifigènia al sacrifici. Al seu costat, Ifigènia, la filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, és duta a l’altar per Ulisses, que l’havia enganyada fent-li creure que aquella cerimònia formava part dels preparatius per a les seves noces amb Aquil·les. Damunt una pilastra, les estàtues d’Apol·lo i d’Artemis presideixen el sacrifici.


• En un segon pla més endarrere, uns quants joves, situats al davant d’una tenda de campanya, contemplen amb atenció el desenvolupament dels fets. • A la part superior de la dreta, Àrtemis, volant pels aires, porta la cérvola que finalment serà immolada en lloc d’Ifigènia i així resoldrà feliçment el conflicte tràgic.

(Extracte de la revista Auriga, núm. 0)

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ. La tècnica del mosaic és molt antiga (Mesopotàmia, quart mil·lenni) i, fins i tot, era coneguda en Grècia (s. IV aC), d’aquí passà a Roma, on va arribar en el s. II aC. I es va estendre per la resta de l’imperi durant el s. I aC.


HISTÒRIA I EVOLUCIÓ. Al principi era una decoració un tant exòtica i luxosa, però després es va generalitzar la seva utilització.

Mosaic dels músics del carrer (“callejeros”, segle IaC). Dioskourides de Samos. Pompeia. Museo Nazionale. Nàpols.



Mosaic dels músics del carrer (“callejeros”, segle IaC). Dioskourides de Samos. Pompeia. Museo Nazionale. Nàpols.

Mosaic de l’Oceà en la Vil·la de Materno. Carranque. Toledo.


MODELS I INFLUÈNCIES. Els mosaics romans van influir sobre els mosaics paleocristians i bizantins que introduiran temes i símbols relacionats amb la religió cristiana. L’art del mosaic no es tornarà a desenvolupar després fins a finals del segle XIX, amb el Modernisme, i ho farà com a decoració mural.


http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wikipediaenciclopedia libre

sapiens.ya.com

almez.pntic.mec.es

Wikimedia Commons

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Anar a índex…

www.enciclopedia.cat

www.slideshare.net/amarcos

www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

ciencias.sociales2006.googlepages.com

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

www.bloganavazquez.com

http://es.wikipedia.org

http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943

www.museoromano.com

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

ROMA: PINTURA I MOSAICHistòria de l’Art

IES Ramon Llull (Palma)Assumpció Granero Cueves

ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA

Education

Transcript of ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA