Rom 600x420 3 - Fempirineu · D’especial interès: Ponts d’estil medieval, arquitectura...

2
Romànic als Pirineus Pallars Sobirà La comarca del Pallars Sobirà s’estén, de sud a nord, des del congost de Collegats fins al poble d’Alós d’Isil, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. És la quarta comarca més gran de Catalunya i té una de les densitats més baixes del país, amb 4 habitants per km 2 . En total hi ha uns 7.400 habitants. A la comarca es troba el llac més gran dels Pirineus, el de Certascan, i el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats, amb una altitud de 3.143 m. La major part del Pallars Sobirà està protegida. S’hi troben di- verses zones PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya), el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Reserva Natural Parcial de la Noguera Pallaresa-Collegats, amplis espais de la Xarxa Natura 2000, la Reserva Natural de Caça del Boumort , etc. Quant a la seva història, el primer poblament del Pallars es remunta a la prehistòria, de la qual ens n’han arribat nombrosos testimonis en forma de monuments megalítics. La presència romana sembla que no hi fou gaire intensa, a diferència de la Val d’Aran, tot i que les darreres troballes arqueològi- ques comencen a indicar el contrari. Ja en època medieval i a partir de la desar- ticulació del món romà, foren les comuni- tats muntanyenques les que explotaren els recursos de la muntanya. Després de la conquesta i el domini dels comtes de Tolosa, s’inicià la casa comtal del Pallars, que seria la més longeva de tots els comtats catalans i que s’acabaria l’any 1487 amb la caiguda del castell de València d’Àneu i la fi del domini d’Hug Roger III. La crisi general de l’ordre feudal té la seva continuïtat en l’ edat moderna i en la transformació del comtat pallarès en un mar- quesat a les mans de la casa dels Cardona. Aquest marquesat coexistia amb diversos senyorius, però tots plegats formaven part d’una estructura superior, reial, que serà la sotsvegueria de Pallars i que al segle XVIII es convertirà en el corregiment de Talarn. Des del final del segle XVIII fins al 1870 la població creix fins a arribar al seu sostre demogràfic de 20.348 habitants l’any 1860. A partir del 1870 i fins al 1910 té lloc una crisi de l’economia de subsistència que hi havia hagut fins aquell moment i comença una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desamor- tització civil de Madoz, la mala climatologia i l’arribada de la fil·loxera, entre d’altres. Des del 1910 i fins al 1960, com a conseqüència de les millores en les comunicacions i la construcció de les primeres centrals hidroelèctriques, s’inicia un procés de modernització que es veurà truncat per la guerra civil i la postguerra. Des del 1960 fins al 1980 la comarca pateix una segona crisi provocada per la mecanització del camp i la industrialització de les ciutats. Aquests nuclis tindran un efecte “crida” per als pallaresos que durà tota la comarca a una nova davallada demogràfica fins al punt de quedar-se sense la meitat de la població (5.247 habitants). Església de Santa Maria d’Àneu, d’Escalarre Església de grans dimensions situada als afores d’Esterri d’Àneu. Per arribar-hi, heu de prendre el camí d’Escalarre i, a 800 m, trobareu la cruïlla de Santa Maria, seguiu uns 9oo m més i veureu el temple a mà dreta. L’església presenta una estructura d’una sola nau i coberta de fusta sobre arcs apun- tats. També és probable que el temple fos part d’un conjunt monàstic, el més rellevant de les Valls d’Àneu. Davant la seva esplanada es va celebrar durant tres anys el Doctor Music Fes- tival, per on van arribar a passar més de 90.000 persones. Es pot considerar l’única església del món davant la qual han actuat músics de la talla de Lou Reed, Deep Purple, David Bowie i Iggy Pop, entre altres. Absis central: De decoració llombarda amb arcuacions entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada. Pintures: Atribuïdes al cercle de Pedret. A la part superior hi ha representada l’Epifania amb Maria Majestat. Entre d’altres esce- nes i personatges, al registre inferior hi ha dos serafins amb tres parells d’ales i els profetes Isaïes i Ezequiel. Planta: Possible- ment l’estructura respon a les formes del segle XV i, se- gons alguns autors, l’estructura original fou de planta basili- cal amb tres naus. Església de Santa Maria de Ribera de Cardós Està considerada una de les més monumentals de la comarca, gràcies al campanar de torre medieval que s’aixeca al seu costat. Les seves mides considerables i les modificacions que ha rebut, durant el s. XVIII sobretot, li ha donat una llum especial poc comuna a les esglésies romàniques. L’any 2001, per un acord del Ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, aquest edifici fou considerat Bé Cultural d’Interès Local. Campanar: L’element més singular de l’església. Coronat de merlets defensius, separa els seus 4 pisos amb extre- mats frisos en dent de serra. Rosetó: Amb una ornamen- tació geomètrica, és format per dos arcs degradats. S’hi observa una successió de triangles en relleu que encer- clen el perímetre exterior. Absidioles: Amb ornamenta- ció i arcuacions llombardes, té una finestra de doble esqueixada en pedra tosca. Església de Santa Eulàlia d’Alendo Església màgica enmig dels Pirineus. Cal seguir la carretera local de Tírvia en direcció a Burg i Farrera; després d’uns 7 km s’arriba a Farrera, s’ha de travessar el poble i continuar pel camí princi- pal fins arribar a Alendo. L’església es troba en un serrat. Té una nau i un absis semicircular amb un arc presbiteral apuntat i amb contraforts exteriors de reforç. En la unió de la nau i l’absis, a l’exterior, hi ha un campanar d’espadanya. A la façana sud, on trobem la porta en arc de mig punt, s’observen vestigis d’un antic porxo. A l’absis trobem dues finestres de doble esqueixada. Església de la Mare de Déu de Bernui Conta la llegenda dels Pirineus que uns pastors de Bernui anaven caminant pel terme del poble veí, Seurí, quan es van trobar la Verge. Els dos pobles se la volien quedar i com que no arribaven a cap acord van voler jugar-s’ho a la sort o a la voluntat de la Verge. Van tirar un càntir muntanya avall i van decidir que, si quedava sencer, seria per als de Bernui, que confiaven cegament en la Verge, i si es trencava, quedaria per als de Seurí. Miraculosament, el càntir no es va trencar, i quedà demostra- da la voluntat de la Mare de Déu de restar amb els qui més confiaven en ella. A l’església també podreu veure una troballa recent: unes pintures barroques ocultes darrere la capa de pintura blanca. El procés de restauració ha permès recuperar les que es troba- ven en més bon estat, els rosetons del sostre. Si baixeu al poble, la primera casa que es veu és Casa Alegre, una de les «cases fortes» de la vall, que encara conserva el balcó circular des d’on el mossèn feia el sermó de la Festa Major i del dia de Corpus. Santa Maria de Gerri de la Sal És l’església més notable del Pallars Sobirà. El que resta de l’antiga abadia benedictina és l’església romànica del s. XII, de planta basilical amb tres naus i tres absis, un atri de tres cossos adossat a les naus que aixopluga la portada orientada a llevant, i un campanar de cadireta de tres pisos. L’edifici ha sofert més modificacions a l’exterior, on s’ha sobrealçat la coberta. Els elements exteriors més notables són l’atri i la portada, a més de la decoració dels absis i el campanar d’espadanya. Atri: L’atri de tres cossos té columnes i capitells esculpits als murs exteriors de tancament i al mur de la portada. La portada en arc de mig punt, amb tres arquivoltes en degradació, conté decoració esculpida als capitells d’entrada a la porta. De l’exterior absidal, només resten visibles un absis lateral i part del central, tots dos amb ornamentació d’arcuacions i un fris en dent de serra sustentats per columnes a l’absis central. Interior: L’interior és la part més interessant del conjunt. Veiem l’estructura coberta amb volta de canó i arcs torals sustentats per pilars on s’inscriuen columnes i capitells esculpits. Absis: L’absis central té arcuacions sustentades per set columnes. En total podem contemplar fins a trenta capitells, dels quals més de vint són esculpits amb motius humans i vegetals. 1. Una passejada per la Mare de Déu de les Neus Recorregut: Borén - Mare de Déu de les Neus - bordes d’Àrreu - Àrreu - Borén Durada: 1 hora 30 minuts Desnivell: 400 m Distància: 3,700 km D’especial interès: Església de Sant Martí de Borén, ermita de la Mare de Déu de les Neus, bordes d’Àrreu, vistes panoràmiques i el poble d’Àrreu. Oficines de turisme Oficina de Turisme del Pallars Sobirà Camí de la Cabanera, s/n. 25560 Sort Tel. 973 621 002. www.pallarssobira.info Oficina Municipal de turisme d’Esterri d’Àneu C. Major, 40 bis. 25594 Esterri d’Àneu Tel. 973 626 345. www.vallsdaneu.org Consorci Municipal del Baix Pallars Ajuntament del Baix Pallars. Gerri de la Sal Tel. 973 662 040. http://baixpallars.ddl.net Oficina de turisme de Tavascan Carretera de Tavascan, s/n. Tavascan Tel. 973 623 079. www.tavascan.info Oficina de turisme de Llavorsí Carretera de Cardós, s/n. Llavorsí Tel. 973 622 217. http://llavorsi.ddl.net Oficina de turisme de València d’Àneu Avda. Port de la Bonaigua, 9. València d’Àneu Tel. 973 626 038. http://altaneu.ddl.net Oficina de turisme de Vall de Cardós Camí Comunidor, s/n. Ribera de Cardós Tel. 973 623 239. http://vallscardos.ddl.net 2. De poble en poble pels Ponts d’estil Medieval Recorregut: Ribera de Cardós - Cassibrós - Ainet de Cardós - Arrós de Cardós - Pont de Lladrós - Lladorre Durada: 2 hores 30 minuts Desnivell: 100 m Distància: 8,800 km D’especial interès: Ponts d’estil medieval, arquitectura romà- nica, vistes panoràmiques, tipologia constructiva dels pobles. Variants: Des d’Arrós de Car- dós, pujar a Esterri de Cardós i, des d’aquí, baixar al Pont de Lladrós. A l’itinerari base s’hi ha d’afegir 45 minuts. 3. Cercant les petjades del romànic Recorregut: Llavorsí - Montesclado - Mallolís - Alendo - Farrera - Glorieta - Tírvia - Llavorsí Durada: 5 hores Desnivell: 500 m Distància: 16,700 km D’especial interès: Esglésies romàniques, vistes panoràmi- ques, tipologia constructiva dels pobles. 5. La Ruta per la vall d’Àssua i el camí vell de Surp Recorregut: Rialp - Surp - Escàs - Sorre - Llessui - Seurí - Altron - Rialp Durada: 6 hores Desnivell: 700 m Distància: 10,300 km Accés amb vehicle: La ruta comença al mateix poble de Rialp, les vistes panoràmiques i l’arquitectura constructiva dels pobles són espectaculars. 4. La Ruta del Pla de Corts Recorregut: Peramea - Cortscastell - Montcortès - Bretui - Masia d’Enjaume - Peramea Durada: 3 hores 30 minuts Desnivell: 200 m Distància: 10,300 km Accés amb vehicle: A Gerri de la Sal agafeu la carretera local fins a Peramea. Podeu aparcar el vehicle a la plaça de la Font.

Transcript of Rom 600x420 3 - Fempirineu · D’especial interès: Ponts d’estil medieval, arquitectura...

Page 1: Rom 600x420 3 - Fempirineu · D’especial interès: Ponts d’estil medieval, arquitectura romà-nica, vistes panoràmiques, tipologia constructiva dels pobles. Variants: Des d’Arrós

Romànic als PirineusPallars Sobirà

La comarca del Pallars Sobirà s’estén, de sud a nord, des del congost de Collegats fi ns al poble d’Alós d’Isil, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. És la quarta comarca més gran de Catalunya i té una de les densitats més baixes del país, amb 4 habitants per km2. En total hi ha uns 7.400 habitants.A la comarca es troba el llac més gran dels Pirineus, el de Certascan, i el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats, amb una altitud de 3.143 m.La major part del Pallars Sobirà està protegida. S’hi troben di-verses zones PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya), el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Reserva Natural Parcial de la Noguera Pallaresa-Collegats, amplis espais de la Xarxa Natura 2000, la Reserva Natural de Caça del Boumort, etc.

Quant a la seva història, el primer poblament del Pallars es remunta a la prehistòria, de la qual ens n’han arribat nombrosos testimonis en forma de monuments megalítics. La presència romana sembla que no hi fou gaire intensa, a diferència de la Val d’Aran, tot i que les darreres troballes arqueològi-ques comencen a indicar el contrari. Ja en època medieval i a partir de la desar-ticulació del món romà, foren les comuni-tats muntanyenques les que explotaren els recursos de la muntanya. Després de la conquesta i el domini dels comtes de Tolosa, s’inicià la casa comtal del Pallars, que seria la més longeva de tots els comtats catalans i que s’acabaria l’any 1487 amb la caiguda del castell de València d’Àneu i la fi del domini d’Hug Roger III. La crisi general de l’ordre feudal té la seva continuïtat en l’edat moderna i en la transformació del comtat pallarès en un mar-quesat a les mans de la casa dels Cardona. Aquest marquesat coexistia amb diversos senyorius, però tots plegats formaven part d’una estructura superior, reial, que serà la sotsvegueria de Pallars i que al segle XVIII es convertirà en el corregiment de Talarn. Des del fi nal del segle XVIII fins al 1870 la població creix fi ns a arribar al seu sostre demogràfi c de 20.348 habitants l’any 1860. A partir del 1870 i fi ns al 1910 té lloc una crisi de l’economia de subsistència que hi havia hagut fi ns aquell moment i comença una davallada demogràfi ca i econòmica a causa de la desamor-tització civil de Madoz, la mala climatologia i l’arribada de la fi l·loxera, entre d’altres. Des del 1910 i fi ns al 1960, com a conseqüència de les millores en les comunicacions i la construcció de les primeres centrals hidroelèctriques, s’inicia un procés de modernització que es veurà truncat per la guerra civil i la postguerra. Des del 1960 fi ns al 1980 la comarca pateix una segona crisi provocada per la mecanització del camp i la industrialització de les ciutats. Aquests nuclis tindran un efecte “crida” per als pallaresos que durà tota la comarca a una nova davallada demogràfi ca fi ns al punt de quedar-se sense la meitat de la població (5.247 habitants).

◊ Església de Santa Maria d’Àneu, d’Escalarre

Església de grans dimensions situada als afores d’Esterri d’Àneu. Per arribar-hi, heu de prendre el camí d’Escalarre i, a 800 m, trobareu la cruïlla de Santa Maria, seguiu uns 9oo m més i veureu el temple a mà dreta. L’església presenta una estructura d’una sola nau i coberta de fusta sobre arcs apun-tats. També és probable que el temple fos part d’un conjunt monàstic, el més rellevant de les Valls d’Àneu. Davant la seva esplanada es va celebrar durant tres anys el Doctor Music Fes-tival, per on van arribar a passar més de 90.000 persones. Es pot considerar l’única església del món davant la qual han actuat músicsde la talla de Lou Reed, Deep Purple, David Bowie i Iggy Pop, entre altres.

Absis central: De decoració llombarda amb arcuacions entre lesenes i tres fi nestres de doble esqueixada.

Pintures: Atribuïdes al cercle de Pedret. A la part superior hi ha representada l’Epifania amb Maria Majestat. Entre d’altres esce-nes i personatges, al registre inferior hi ha dos serafi ns amb tres parells d’ales i els profetes Isaïes i Ezequiel.

Planta: Possible-ment l’estructura respon a les formes del segle XV i, se-gons alguns autors, l’estructura original fou de planta basili-cal amb tres naus.

◊ Església de Santa Maria de Ribera de Cardós

Està considerada una de les més monumentals de la comarca, gràcies al campanar de torre medieval que s’aixeca al seu costat. Les seves mides considerables i les modifi cacions que ha rebut, durant el s. XVIII sobretot, li ha donat una llum especial poc comuna a les esglésies romàniques. L’any 2001, per un acord del Ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, aquest edifi ci fou considerat Bé Cultural d’Interès Local.

Campanar: L’element més singular de l’església. Coronat de merlets defensius, separa els seus 4 pisos amb extre-mats frisos en dent de serra.

Rosetó: Amb una ornamen-tació geomètrica, és format per dos arcs degradats. S’hi observa una successió de triangles en relleu que encer-clen el perímetre exterior.

Absidioles: Amb ornamenta-ció i arcuacions llombardes, té una fi nestra de doble esqueixada en pedra tosca.

◊ Església de Santa Eulàlia d’Alendo

Església màgica enmig dels Pirineus. Cal seguir la carretera localde Tírvia en direcció a Burg i Farrera; després d’uns 7 km s’arriba a Farrera, s’ha de travessar el poble i continuar pel camí princi-pal fi ns arribar a Alendo. L’església es troba en un serrat. Té una nau i un absis semicircular amb un arc presbiteral apuntat i amb contraforts exteriors de reforç. En la unió de la nau i l’absis, a l’exterior, hi ha un campanar d’espadanya. A la façana sud, on trobem la porta en arc de mig punt, s’observen vestigis d’un antic porxo. A l’absis trobem dues fi nestres de doble esqueixada.

◊ Església de la Mare de Déu de Bernui

Conta la llegenda dels Pirineus que uns pastors de Bernui anaven caminant pel terme del poble veí, Seurí, quan es van trobar la Verge. Els dos pobles se la volien quedar i com que no arribaven a cap acord van voler jugar-s’ho a la sort o a la voluntat de la Verge. Van tirar un càntir muntanya avall i van decidir que, si quedava sencer, seria per als de Bernui, que confi aven cegament en la Verge, i si es trencava, quedaria per als de Seurí.

Miraculosament, el càntir no es va trencar, i quedà demostra-da la voluntat de la Mare de Déu de restar amb els qui més confi aven en ella.

A l’església també podreu veure una troballa recent: unes pintures barroques ocultes darrere la capa de pintura blanca. El procés de restauració ha permès recuperar les que es troba-ven en més bon estat, els rosetons del sostre.

Si baixeu al poble, la primera casa que es veu és Casa Alegre, una de les «cases fortes» de la vall, que encara conserva el balcó circular des d’on el mossèn feia el sermó de la Festa Major i del dia de Corpus.

◊ Santa Maria de Gerri de la Sal

És l’església més notable del Pallars Sobirà. El que resta de l’antiga abadia benedictina és l’església romànica del s. XII, de planta basilical amb tres naus i tres absis, un atri de tres cossos adossat a les naus que aixopluga la portada orientada a llevant, i un campanar de cadireta de tres pisos. L’edifi ci ha sofert més modifi cacions a l’exterior, on s’ha sobrealçat la coberta. Els elements exteriors més notables són l’atri i la portada, a més de la decoració dels absis i el campanar d’espadanya.

Atri: L’atri de tres cossos té columnes i capitells esculpits als murs exteriors de tancament i al mur de la portada. La portada en arc de mig punt, amb tres arquivoltes en degradació, conté decoració esculpida als capitells d’entrada a la porta. De l’exterior absidal, només resten visibles un absis lateral i part del central,

tots dos amb ornamentació d’arcuacions i un fris en dent de serra sustentats per columnes a l’absis central.

Interior: L’interior és la part més interessant del conjunt. Veiem l’estructura coberta amb volta de canó i arcs torals sustentats per pilars on s’inscriuen columnes i capitells esculpits.

Absis: L’absis central té arcuacions sustentades per set columnes. En total podem contemplar fi ns a trenta capitells, dels quals més de vint són esculpits amb motius humansi vegetals.

1. Una passejada per la Mare de Déu de les Neus

Recorregut: Borén - Mare de Déu deles Neus - bordes d’Àrreu - Àrreu - BorénDurada: 1 hora 30 minutsDesnivell: 400 mDistància: 3,700 km

D’especial interès:Església de Sant Martí de Borén, ermita de la Mare de Déu de les Neus, bordes d’Àrreu, vistes panoràmiques i el poble d’Àrreu.

Oficines de turisme

Oficina de Turisme del Pallars Sobirà Camí de la Cabanera, s/n. 25560 Sort Tel. 973 621 002. www.pallarssobira.info

Oficina Municipal de turisme d’Esterri d’Àneu C. Major, 40 bis. 25594 Esterri d’Àneu Tel. 973 626 345. www.vallsdaneu.org

Consorci Municipal del Baix Pallars Ajuntament del Baix Pallars. Gerri de la Sal Tel. 973 662 040. http://baixpallars.ddl.net

Oficina de turisme de Tavascan Carretera de Tavascan, s/n. Tavascan Tel. 973 623 079. www.tavascan.info

Oficina de turisme de Llavorsí Carretera de Cardós, s/n. Llavorsí Tel. 973 622 217. http://llavorsi.ddl.net

Oficina de turisme de València d’Àneu Avda. Port de la Bonaigua, 9. València d’Àneu Tel. 973 626 038. http://altaneu.ddl.net

Oficina de turisme de Vall de Cardós Camí Comunidor, s/n. Ribera de Cardós Tel. 973 623 239. http://vallscardos.ddl.net

2. De poble en poble pels Ponts d’estil Medieval

Recorregut: Ribera de Cardós - Cassibrós - Ainet de Cardós - Arrós de Cardós - Pont de Lladrós - LladorreDurada: 2 hores 30 minutsDesnivell: 100 mDistància: 8,800 km

D’especial interès: Ponts d’estil medieval, arquitectura romà-nica, vistes panoràmiques, tipologia constructiva dels pobles.

Variants: Des d’Arrós de Car-dós, pujar a Esterri de Cardós i, des d’aquí, baixar al Pont de Lladrós. A l’itinerari base s’hi ha d’afegir 45 minuts.

3. Cercant les petjades del romànic

Recorregut: Llavorsí - Montesclado - Mallolís - Alendo -Farrera - Glorieta - Tírvia - LlavorsíDurada: 5 horesDesnivell: 500 mDistància: 16,700 km

D’especial interès: Esglésies romàniques, vistes panoràmi-ques, tipologia constructiva dels pobles.

5. La Ruta per la vall d’Àssua i el camí vell de Surp

Recorregut: Rialp - Surp - Escàs - Sorre - Llessui - Seurí -Altron - RialpDurada: 6 hores Desnivell: 700 mDistància: 10,300 km

Accés amb vehicle: La ruta comença al mateix poble de Rialp, les vistes panoràmiques i l’arquitectura constructiva dels pobles són espectaculars.

4. La Ruta del Pla de Corts

Recorregut: Peramea - Cortscastell - Montcortès - Bretui - Masia d’Enjaume - PerameaDurada: 3 hores 30 minutsDesnivell: 200 mDistància: 10,300 km

Accés amb vehicle: A Gerri de la Sal agafeu la carretera local fi ns a Peramea. Podeu aparcar el vehicle a la plaça de la Font.

Page 2: Rom 600x420 3 - Fempirineu · D’especial interès: Ponts d’estil medieval, arquitectura romà-nica, vistes panoràmiques, tipologia constructiva dels pobles. Variants: Des d’Arrós

Pallars Jussà

Alt Urgell

France

Val d’Aran

Riu Major

Riu del Cantó

Barranc deCaregue

Riu

Nog

uerade

Cardós

Riu

Nog

u era Pallaresa

B. deM

orreres

B. de Montardit

Riu

deSt. A

n toni

E. Romadriu

B. de

Baixed

Riu de Tor

Noguera

de

Vallf errera

R. de Bai

as

ca

B.d

eG

erri

B. d

ePa

lom

er

B. deVa

l lPe

guer

a

B.d

eB

abo

rte

B.d

eS

otll

o

B.

de

Be

de

t

R. de Rom

ed

o

R.de

Ce

rtes

ca

Riude N

oarr

e

Riu

de

Tava

scan

Riu

d’U

narr

e

B. deJou

Riu Escrita

a la Pobletade Bellveí

a Vielha

a la Seu d’Urgella Andorra

a Trempa Lleida

Estany Negre

Estany de St. Maurici

Estany Gerber

Estany de Cabanes

Estany de Gabarreria

Estany d’Airoto

Embassamentde la Torrassa

Estany de la GolaEstany Major

Estany de Llavera

Estany de la Gallina

Estany de la Mariola

Estany del Port

Estany Gerosso Blanc

Estany de Certascan

Estany del Diable

Estany de Naorte

Embassamentde Tavascan

Estany Mainera

EstanyRedó

Estany Major

E. de Seno

E. de Romedo de Baix

E. de Sotllo

E. de Baborte

E. d’Aixeus

E. de Baiau

E. d’EstatsE. Fons

Estany càrsticde Montcortès

(1.700 m)

Estació d’esquíde Tavascan

Pleta del Prat

Estació d’esquíde Virós

Vall Ferrera

Estació d’esquíde Baquèira

Bonaigua

Estació d’esquíde Sant Joan

de l’Erm

Estació d’esquíde Port Ainé

Gerri de la Sal

Solduga

L’Espluga

Cuberes

Peracalç

CanalsPujol

Cortscastell

Mentui

Cabestany

Montcortès

Bretui

Balestui

Sellui Arcalís

PerameaEl Comte

BrescaUseu

El Pui

Vilesa

Buseu

Castellnou de Sarroca

Sant Sebastià de BuseuEnseu

Baén El Soi

Baro

Escós

Mencui Montarditde Baix

Malmercat

TornafortPuiforniu Llagunes

Soriguera

Vilamur

Sort

Ancs Estac

Embonui

Pernui

Llarvén

Montardit de Dalt

Enviny

Pujalt

CastellvinyLa Bastida

Bressui

Beraní

Sant Romà de Tavèrnoles

Roní

Montenartró Romadriu

Caregue

Escàs Rodés

Rialp

Llessui

Sorre

Baiasca Arestui

Llavorsí

Alendo

Farrera

BurgMontesclado

Glorieta deMontesclado

Tírvia

Olp

Saverneda

Bordes de Burg

Aidí

Estaron

Escart

Escaló

Berrós SobiràEspot Estaís

Jou

Ribera de Cardós

Llavorre

Burgo

Unarre

GavàsValència d’Àneu

AraósAinet de Besan

NorísTor

La Força

Àreu

GinestarreArrós

Esterride Cardós

Cassibrós

Ainet de Cardós

Surri

LleretBoldís Jussà

Boldís SobiràLladrós

Aineto

BenanteEstaon

AnàsBonestarre

Alins

Lladorre

Berrós Jussà

Dorve

CerbiIsavarreSorpe

Àrreu

Isil

Alós

Tavascan

Bordes de Graus

Noarre

Montgarri

Saurí

Rubió

Son

Sant Joan de l’Erm Vell

Altron

Mare de Déu

La Guinguetad’Àneu

Bordesde Virós

Montsor

Sarroca

Argenteria

Os de Civís

Burgal

Freixe

La Bonaigua

Surp

Port de laBonaigua

Refugid’Amitges

Refugidel Gerdar

Refugi deJ. M. Blanch

Refugi deCertascan

Refugi deVallferrera

Refugi dela Pleta-Tavascan

RefugiComes de Rubió

RefugiPla de la Font

RefugiGall Fer

RefugiVall de Siarb

Centre de lesPlanes de Son

Verged’Arboló

Refugide Cuberes

Poblat medievalde Santa Creu

Tossalde Rocs

Serra Peracalç

Serra Magdalena

Congost de CollegatsSerra de Cuberes

Pic del Pi SecPic de Matella

Puig Menut

Pui d’Adrall

Port del Cantó

Pic de l’OrriLaTorreta

Serrat de Sant Feliu

Muntanya delsTres Comuns

Pleta de la Creu

El Serrado

El Cogullo

Tossal de Sant Quiri

Serra de la Solana

Tuc de la Cometa

Montsent

Montorroio

Pic de Mainera

Tuc de SaburoPic de Mar

Pic dePeguera

Pic MortoPic de Subenuix

Petit EncantatGran Encantat

Gran Tuc de Colomers

Tuc de Ratera

Pic de Bassiero

Pic de les Agudes

Pic de la Bonaigua

Pic de XemeneiesLa Mata de València

Pic de Seros

Tuc de la Cigalera

Tuc de Bonabè

Cap de Marimanya

Tuc dels Tres ComtesPic de laClavera

Port d’Aulà

Montroig

Serra

dePilas

Serra

Mitjana

Serra Mariscarida

Pleta

del Prat

Pic de Montarenyo

Pic de Marterat

Serra

de Canals

Se

rraMarinera

Tuc del Cap de l’Estany Pic dels TresComtes

Pic de Sotllo

Pic de MontarenyoPlans de Boldís

Pic Tudela

Monteixo

SerraMonteixo

Pic de Canalbona

Pica Roja

Pla de Boet

Pic de Norís

Serra

Puitavaca

Pic del Negre

Port de Cabús

Pic de la Bassera

Pic de Salòria

Pic de Moedo

Boscdel

Gerdar

L’Altar de les Bruixes

Pui d’Urdosa

3.143 m

Parc Natural

Reserva Nacionalde Caça de Boumort

de les Ares

E. de Romedo de Dalt

Pica d’Estats

El cim més alt de Catalunya

Pic de Broate

Pla de Boavi

Estany de Canedo

de l’Alt Pirineu

El més gran dels Pirineus

Refugi E. MallafréPortarród’Espot

Estació d’esquíd’Espot Esquí

d’Aigüestortesi Estany

de Sant Maurici

Parc Nacional

Estany de Ratera

Port de Ratera d’Espot

Tuc de Saboredo

Esterrid’Àneu

Escalarre

Bernui

Mallolís

Borén

La Vall Fosca

Turisme Pallars SobiràCamí de la Cabanera, s/n. 25560 SORT

Tel. 973 621 002. Fax: 973 621 003

www.pallarssobira.infohttp://senders.pallarssobira.cat

Pallars Sobirà

Romànicals Pirineus

Madrid

Tolosa

Barcelona

Castelló

València

Lleida

Tarragona

GironaSaragossa

OscaLogronyoPamplona

Sant SebastiàBilbao

Vitòria

Alacant

SORTPerpinyà

Lleida

Madrid

naturalmentBarcelona

La vall de Cardós. Aigua i romànic en estat pur

»En el segle XI s’inicia la plenitud altmedieval al Pallars amb el triomf del romànic, (...) les lluites polítiques i militars no van poder paralitzar l’impuls de l’organització de govern d’aquestes terres i que van permetre el gran desplegament econòmic del segle XII, que va fi nançar l’edifi cació de les esglésies romàni-ques conservades o substituïdes per edifi cis moderns a partir del segle XVII. A aquesta prosperitat natural s’hi va afegir una que era el resultat d’unes circumstàncies especials: els benefi cis que els comtes catalans van tenir del cobrament de les paries i la participació a la reconquesta de la Catalunya nova, de ma-nera directa per part dels comtes o com a particular dels natu-rals del Pallars Sobirà que podien anar d’almogàvers a soldada i a botí, a més d’altres possibilitats com pot ésser el comerç de matèries primeres, com la llana i el pergamí«.

Amics de l’art romànic, Les esglésies romàniques de la Vall de Cardós.Barcelona, IEC, 2007 (pàg. 33).

La vall d’Àssua. La vall d’escriptors i poetes

»Àssua és per a mi paradís d’infantesa. El nom el vaig saber molt més tard. Encara que la sig-nifi cació del mot basc és lloc de pedres, per a mi és la vall de l’aigua; en qualsevol indret que et trobis, la fressa transparent t’acompanya:

una font, una bassa, un rec, un barranc, un riu... (...) Presidida per la solemne i acollidora presència del Montsent, us asseguro que la Vall d’Àssua és un reco-rregut ple de recers i de sorpreses, la llar entranyable que trobareu a faltar quan en sereu lluny.»

Barbal, Maria. La Vall d’Àssua (pròleg).Editorial Piolet, 2000 (pàg. 7).

Les valls d’Àneu i Espot. L’únic parc nacional de Catalunya

»Les Valls d’Àneu són un espai paradigmàtic, d’identitat geogràfi ca acusada, una terra amb personalitat històrica pròpia, defi nida i emmarcada en les torres de guaita, en la vila medieval d’Escaló, en la talaia natural del castell de València d’Àneu. Constitueixen una genialitat natural, amb l’epicentre en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ofereixen singularitat

cultural, caliu humà: l’entranyable rusticitat de les esglésies romàniques, amb les talles de fusta, els retaules, les beneiteres i piques d’olis, la par-ticular senzillesa dels ponts de pedra, la màgia perpètua del solstici d’estiu a les falles d’Isil, la generosa fascinació dels pobles de lluents cober-tes de llosa i campanars vuitavats, l’autenticitat d’unes fores recollides en l’Ecomuseu... Herències patrimonials que confereixen a les Valls d’Àneu la màxima distinció, el certifi cat de qualitat.«

Rella, Ferran. Descobrir Catalunya.Núm. 35, setembre 2000 (pàg. 57).

El Mig Pallars. On el riu es torna aventura

»El riu Noguera Pallaresa és l’ànima del Pallars Sobirà, i des de temps immemorials, constitueix també l’eix viari essen-cial. En el punt on aquest nervi té la seva principal cruïlla, quan rep les aigües de la Noguera de Cardós i els camins de les tres valls, Vall Farrera, les Valls d’Àneu i la Vall de Car-dós, es troben amb el camí principal, allí es va establir el poble de Llavorsí. (...) Per la seva ubicació geogràfi ca, en la doble cruïlla de rius i camins, la vila de Llavorsí es presenta com el punt de confl uència de totes les valls de l’Alt Pallars, i, alhora, com la porta, o frontissa, entre les terres més baixes de la meitat meridional del Pallars Sobirà i les terres abruptes de les altes valls pallareses.»

Marugan , Carme Maria, i altres. Un passeig per la història de Lla-vorsí. Ajuntament de Llavorsí i Pagès Editors, SL (2007).

La ruta del Baix Pallars. La riquesa de la sal

»I el Totpoderós digué: “Que es faci la llum”. I la llum se separà de les te-nebres. Aleshores, Eva i Adam s’adonaren que eren al Pallars. Travessaren Collegats, esquivaren el Barranc de l’Infern, feren una capbussada davant l’Argenteria i es dirigiren feliços cap a Gerri de la Sal. Agafaren amb les mans

unes truites sota el pont romànic i s’instal·laren a la Plaça del Mercadal. Es tancaren a l’Alfolí, salaren les truites i les menjaren. Des del magatzem de la sal contemplaren com l’airosa espadanya del Monestir de Santa Ma-ria, majestuós exemple del romànic del segle XI, una de les joies que pos-seïren els monjos benedictins, es refl ectia a l’immens mar de les salines.

La gent del poble, pallaresos feréstecs, s’hi arribaren per rebre’ls amb productes de la zona: la millor sal artesanal del món, el xolís, la secallona, la girella, els formatges de vaca, cabra i ovella i el dolç nèctar de la retasia. Eva i

Adam agraïts, anaren al capvespre a passejar cap a l’ermita d’Arboló, del segle XII, espai de pelegrinat-ge i exvots... Després de cantar els goigs a la Mare de Déu d’Arboló, varen aprofi tar que una barca de ràfting descendia per les cristal·lines aigües de la Noguera Pallaresa i varen tornar al poble.

Quan foren expulsats del Paradís, s’adonaren de com n’havien estat de bé a Gerri de la Sal.»

Carles Canut, actor, i Carlos Pérez de Rozas, pe-riodista, descendents d’Eva i Adam, cunyats i

residents a Casa Tatet de Gerri de la Sal.Agost de 2008.

Pobles medievals

Vila Closa d’Escaló (Escaló)Vila Closa de Peramea (Peramea)

Ponts d’estil medieval

Pont de TavascanPont de CassibrósPont de LladrósPont de Borito (Lladorre)Pont de Gerri de la Sal

Ermites

Ermita de Sant Quirc (Alins)Ermita preromànica de Sant Francesc (Araós)Ermita de la Mare de Déu de les Neus (Borén)Ermita de la Mare de Déu d’Arboló (Soriguera)Ermita de la Mare de Déu de les Ares (Sorpe)Ermita preromànica de Sant Lliser (Virós)

Esglésies

Santa Maria de la Torre (Alins)Església de Sant Lliser (Alós d’Isil)Església de Sant Esteve (Araós)Restes de l’església de Sant Joan (Àreu)Església de Sant Serni (Baiasca)Església de Santa Maria de BesanEsglésia de la Mare de Déu de BernuiEsglésia de Sant Pere (Boldís Jussà)Església de Sant Martí (Escalarre)Església de Santa Maria d’Àneu (Escalarre)Església de Santa Eulàlia (Estaon)Església de Sant Pau (Esterri de Cardós)Església de Santa Eulàlia d’Alendo (Farrera)Església de Santa Maria (Gerri de la Sal)Església de Santa Maria (Ginestarre)Església de Sant Pere del Burgal (Escaló)Església de Sant Llorenç (Isavarre)Església de Sant Joan (Isil)Església de Santa Eulàlia de Serra (Lladorre)Església de Sant Julià (Llessui)Església de Santa Maria (Ribera de Cardós)Església de Sant Just i Sant Pastor (Son)Església de Sant Pere (Sorpe)Església de Sant Iscle i Santa Victòria (Surp)Església de Sant Andreu (València d’Àneu)Església de la Mare de Déu de Medina (Vilamur)

Monestirs

Restes de Sant Pere del Burgal (Escaló)Restes de Santa Maria de Gerri (Gerri de la Sal)

Pintures murals Originals

Església de Sant Serni (Baiasca)

Reproduccions

Església de Sant Pere del Burgal (Escaló)Església de Santa Maria (Ginestarre)Església de Sant Pau i Sant Pere (Esterri de Cardós)

Reproduccions en paper gel

Església de Santa Maria d’Àneu (Escalarre)

Nota: Aquesta és una mostra representativa del Romànic al Pallars Sobirà. Per a més informació, podeu consultar tot el material que teniu a la vostra disposició a l’Ofi cina de Turisme Pallars Sobirà.

Punt d’inici de les rutes a peu proposades

Col·lecció guies interactives (Disponibles a l’Ofi cina de Turisme Pallars Sobirà)

1. Esglésies i ermites romàniques

2. Pintura mural, pintura sobre taula i talles. Patrimoni romànic

3. Retaules