Robert Frank"Yo estoy siempre mirando

afuera, tratando de ver hacia dentro"

● Vida de Robert Frank

● La obra

○ The Americans

○ Cinema

○ Lines of My Hand

● Anàlisi fotogràfic

Índex

● 09/11/1924 - Neix a Zurich.● Descendent Jueu.● 1946: Primer llibre de fotografia (40 fotografies)● 1947: Emigra a EEUU.● 1950: Participa a 51 American Photographers. Es casa amb

Mary Lockspeiser.● 1952: Viu a València.● 1953: Periodista fotogràfic a McCall's, Vogue i Fortune. ● 1961: Primera exposició individual: Robert Frank.● 1962: Exposa al MOMA a Nova York.● 1970: Fa el segon llibre: Lines of My Hand.

(autobiogràfic)● 1974: Mor la seva filla Andrea en un accident aeri. el

seu altre fill Pablo pateix esquisofrènia. Trascendent en vida.

● 2007: Va rebre el premi PhotoEspaña.

Biografia

1952: Viu 5 mesos a València.

1955 - va viatjar per EEUU i va fotografiar la societat en tots els aspectes durant 2 anys.

Aquestes fotografies van ser publicades a The Americans.

- Va documentar el optimisme regnant en els anys 1950, les diferències racials i de classes socials.

- Ironia de la cultura d'Estats Units.

- Les característiques de les seves fotos es desvien de les acceptades.

- Estil inusual d'enfocament i poca llum.

The Americans

Funeral. St. Helena, South Carolina, 1955 Los Angeles, 1955

- Diferències amb els estàndards contemporanis li dificulten la

publicació a EEUU. Va ser publicat l'any 1959.

- Males crítiques. Amb el temps, The Americans esdevé un treball

representatiu dins la fotografia i història de l'art.

The Americans

The Americans

Rodeo NYC, 1954. Robert Frank

Political Rally, Chicago, 1958, Robert Frank

The Americans

Després de The Americans es

centra en la realització de

pel·lícules.

1959 - Pull My Daisy

1960 - Sin of Jesus

1972 - Documental sobre els Rolling Stones: Cocksuker Blues. Es considera el seu millor treball cinematogràfic. Es veu als Stones envoltats de drogues i sexe en grup. Els Rolling Stones van denunciar a Frank.

CINE

Line

s of

My

Han

d

1970 - Va reprendre la

fotografia amb el seu segon

llibre: Lines of My Hand.

Treball AUTOBIOGRÀFIC i

amb moltes fotos

personals.

"Molt influit per la mort dels seus

dos fills, en Pablo i la Andrea."

Andrea i Pablo, 1956. Robert Frank

Sick of Goodby's, 1978. Robert Frank

Lines of My Hand

Line

s of

My

Han

d

34th Street, New York City

1955-56

Comentari de Pablo Sánchez Hidalgo

Robert FrankSuís

Fotografia en blanc i negre en format vertical. Es

desconeix el model de càmera i objectiu. Objectiu

angular.

34th Street, New York City

Presència de gra i domini de línees verticals. Clara

escala i textura aspra. Gran profunditat de camp. Imatge a contrallum. Clar contrast entre blanc i negre (línea

carretera).

Paràmetres tècnics

Nivell Morfològic

La perspectiva crea un efecte estrany amb la

verticalitat de la línea = tensió.

Distribució de pesos harmònica.La línea principal

es troba sobre una de les línees de la llei de terços.

Fotografia dinàmica. Recorregut lectura

ascendent.

Un espai exterior obert on tot entra dins de camp i on la sensació d'imatge és de

profunditat.

Nivell compositiu

34th Street, New York City

Els personatges són un element més del paisatge, omplen les voresres i no prenen cap protagonisme.

Denoten monotonia i aporten fluidesa en la lectura.

Tant sols destaca la presència d'una donaque

creua el carrer.

Dirigeixen la mirada cap a la llum, caminen de la

foscor del carrer cap a la claredat del final.

Nivell Enunciatiu

34th Street, New York City

Dos factors paral·lels:

1- Tensió i neguit gemerat amb el contrast entre la perspectiva i la línea

vertical que no la segueix.

2.1- La línia recta condueix des de la foscor de

l'assfalt fins a la llum.

2.2 - La circulació de la gent condueix la visió a

través del túnel que formen les parets dels edificis,

cap a la llum.

Conclusió

34th Street, New York City

London, 1951-52 - Mar Tubau

1. NIVELL CONTEXTUAL

Dades Generals● Autor:Robert Frank● Nacionalitat:Suís● Any:1951-52● Procedència:Londres,

Anglaterra● Gènere:Fotografia

periodística. Fotografia de carrer.

● Moviment/Estil:Aquesta imatge va ser realitzada en el temps de postguerra i exili.

Paràmetres tècnics● B/N-Color:És una fotografia

elaborada amb blanc i negre, sense color.

● Format:Presenta un format vertical.

El centra d’interès que presenta la imatge és el personatge que es troba amb la màxima grandària respecte els altres personatges.

Està presa amb un ISO 400 o 800, ja que es tracta d’un espai obert en el que sembla ser que s’hi estableix poca llum, i per tant necessita un ISO més alt. Degut a l’ús elevat de l’ISO, la imatge sembla estar granulada.

Es pot diferenciar dos plans: al primer hi trobem la figura del nen, quasi al centre; i el segon es troba amb la formació de dues persones, una a cada costat del nen del centre d’interès. Els elements que formen part del segon pla són, al cantó dret, una nena; i al cantó esquerre, un home. S’intueix que es posicionen darrera del noi destacat del primer pla, amb la qual cosa, la dimensió de cada element segons el pla en el que correspon cada un d’ells és diferent: el nen del primer pla adquireix una dimensió més gran que els dos elements que formen el segon pla.

L’escala que adquireix cada personatge és diferent corresponent al pla on aquests es situen.

London, 1951-52

2. NIVELL MORFOLÒGICLa posició dels elements formen un triangle dibuixat en la superfície on s’estableixen els tres personatges, un a cada punta.

S’utilitza una poca i breu profunditat de camp, els elements del segon pla estan desenfocats, fins fer desaparèixer la figura explícita de l’horitzó, deixant així un fons blanc i buit, on no es pot diferenciar la presència d’un altre pla perquè no resulta res a la imatge.

La llum és natural, suau i fosca. Presenta variacions d’intensitat en els diversos plans: al primer pla hi predomina una llum fosca i obscura, en canvi en el segon pla la llum és molt intensa i la imatge s’inclina a cremar-se.

Està basada en una gamma de grisos amb harmonia, amb algun contrast en el primer pla i la força del blanc en el segon pla.

Existeix una perspectiva diferenciada respecte l'element que observem en el primer pla, on es mostra més gran, i la resta d'elements més llunyans, que es mostren petits i allunyats.

El protagonista de la fotografia està quasi situat dintre de la llei de terços, però més aviat es posiciona al centre de la imatge.

Els personatge principal no presenta cap intenció de dinamisme, no obstant, la posició del seu cos ens mostra una sensació informal i relaxada, en la que hi predomina la despreocupació. Els elements del segon pla expressen moviment i dinamisme, tot al contrari a l’element principal. Caminen cap a endavant en direcció frontal.

El centre d'atenció de la imatge és el nen que apareix en primer pla frontalment, mirant a la càmera. I tot seguit identifiquem els dos personatges, un a cada banda del noi del pla primer.

La posició general dels elements és informal, quasi desprevinguts i presenten una postura vertical, drets.

London, 1951-52

3. NIVELL COMPOSITIU

3.1. Espai de la representació

Tots els elements estan dins del camp, la imatge està correctament enquadrada, on cap personatge surt fora de la representació de la imatge. Es tracta d'un paisatge obert, a l'exterior, que sembla ser una carretera o una superfície d’asfalt. Al segon pla s’hi pot apreciar una acera que surt fora de l’enquadrament de la fotografia. Es tracta d’un paisatge real.

En la imatge s'hi estableix poca profunditat de camp, els elements més petits els podem distingir però es troben una mica desenfocats, tot i que no massa. Únicament són elements més llunyans i ens costa identificar-los, tal i com passa a la realitat.

3.2. Temps de la representació

És una imatge que no necessita molt temps d’exposició i per tant, resulta una imatge instantània i ràpida de captar, provocant la inexistència de moviment (difuminat mogut) en els elements que es mouen. Tot i que per aconseguir la suficient llum per visualitzar la fotografia s’ha utilitzat un diafragma mitjà-elevat, per captar la llum necessària.

London, 1951-52

3. NIVELL COMPOSITIU

4. NIVELL INTERPRETATIU

London, 1951-52

Les persones de la fotografia assoleixen un físic variat i de diverses edats cadascun. Hi ha dos personatges masculins, el nen destacat i l’home de la banda esquerra; i un altre femení, la nena de la banda dreta. En general no porten una indumentària molt ostentosa, però tampoc és pobre o deixada, sinó més aviat vesteixen amb una roba corrent per a l’època. També es dedueix que fa fred pels abrics que els dos elements del segon pla porten posats.També presenten un tarannà alegre moderat, es mostren apàtics i poc expressius, sobretot els dos personatges més llunyans, ja que és difícil identificar la seva cara.Tot i que el seu comportament és poc explícit, les mirades estan clarament destinades a l’òcul de la càmera.

Aquesta fotografia pertany a Robert Frank, un fotògraf nascut a Zurich l’any 1924. No presenta cap títol i va ser feta a Los Angeles a l’any 1955. Va ser publicada en el seu llibre titulat The Americans, on reflecteix la societat americana des d’un punt de vista molt crític. A causa de les diferencies amb els estàndards contemporanis, no va poder publicar el seu llibre als Estats Units fins l’any 1959. Totes les seves fotografies estan una mica subexposades i tenen un estil inusual d’enfocament, això va provocar males crítiques inicialment, tot i que poc a poc es va anar acceptant la seva tècnica fins a convertir-se en representativa de l’època.

Centrant-nos amb aquesta imatge i els seus paràmetres tècnics podem observar que és una fotografia en blanc i negre, amb un format vertical per enquadrar la fletxa sense massa espai als costats i així aconseguir donar-li màxima importància.

Anàlisi 3 - Irene Font

Los Angeles, 1955. The Americans

A nivell morfològic cal destacar que la fotografia consta d’un edifici en el qual hi ha una fletxa gegant penjada de la façana que indica una direcció, a la qual es dirigeix un subjecte que està caminant pel carrer. La teulada del edifici també ocupa un espai important. Hi apareix un joc amb les línies horitzontals, ja que la vorera cau cap a la esquerra i ens dona la sensació que la foto pot estar torçada, però es compensa amb la línia de la aresta de l’edifici, ja que aquesta cau cap a la dreta.

La fotografia no presenta un gra marcat. L’objecte dominant és, sens dubte, la forma de la fletxa i, alhora, és on dirigim primer la mirada. Podríem separar la foto en tres plans de profunditat, el primer seria el de la fletxa, a continuació la façana, després l’individu i finalment el fons de la teulada. Com més allunyat està el pla, més petits es fan els elements.

Anàlisi 3 - Irene Font

Los Angeles, 1955. The Americans

És important remarcar la textura de la teulada de l’edifici que està emfatitzada per la subexposició de la foto. Aquesta textura és el que crea interès en la part superior de la imatge i compensa amb el fort pes visual que té l’individu a la part inferior.

La profunditat de camp és molt gran, això es degut a la utilització de la mínima obertura del diafragma.

La il·luminació ha de ser natural ja que els flaixos no disposen de tanta potencia com per il·luminar aquesta escena. Les ombres no són massa marcades, per tant estaríem parlant d’un dia poc assolellat o cap a la tarda/vespre. El contrast, per tant, no és massa marcat.

Arribant al nivell compositiu, cal remarcar que el pes principal de la fotografia cau a la part inferior dreta, ja que és on la fotografia adopta un màxim significat.

Anàlisi 3 - Irene Font

Los Angeles, 1955. The Americans

També té un fort pes visual la fletxa ja que és un element cèntric on el fotògraf fa especial èmfasi. La fotografia està prou compensada, gràcies a la textura de la que ja hem parlat i la xemeneia, que pel contrast també és força important.

Podem distingir la llei dels terços, ja que l’individu queda just per sobre de la línia vertical dreta. Curiosament, la imatge no respon a la llei de la mirada, ja que si fos així, l’individu estaria situat a la part esquerra. Es un fet que encara posa més èmfasi al significat simbòlic.

És una fotografia força dinàmica, gràcies al joc que he explicat anteriorment amb les línies horitzontals torçades i amb el joc de la fletxa. L’ordre icònic és màxim, ja que tot el que apareix a la imatge és real. La foto ha estat feta des d’un angle picat molt marcat.

Los Angeles, 1955. The Americans

Anàlisi 3 - Irene Font

L’espai és exterior, real i obert ja que entenem a la perfecció la escala de tots els subjectes. La fletxa senyala a una direcció, podria semblar que senyala a un objecte, el qual quedaria fora de camp, però s’entén que no hi ha cap objecte, simplement senyala una direcció a la qual va el personatge, així que podríem dir que no necessitem més informació extra per entendre-la.

La fotografia ha estat feta amb una velocitat d’obturació prou ràpida com per captar el moviment d’un home caminant.

Com a simbolisme, Robert Frank vol fer una denuncia social de la conducta dels Americans, al caminar només en una direcció, obeint regles i dictats sense qüestionar-se la seva verdadera identitat o desig. És una interpretació que coneixent la obra de Frank és fàcil d’interpretar gràcies a la bona col·locació de tots els objectes que hi apareixen i al seu enquadrament. És una fotografia que està molt ben aconseguida.

Los Angeles, 1955. The Americans