RRIISSCCSS II RREECCOOMMAANNAACCIIOONNSS BBÀÀSSIIQQUUEESS DDEE PPRREEVVEENNCCIIÓÓ EENN

TTAASSQQUUEESS DDEE MMAARRGGEERR

DRETS I OBLIGACIONS

PER PART DE L’EMPRESA: - Deure de prevenció i avaluació de riscs. - Formar i informar als treballadors sobre els rics de la seva tasca. - Garantir la vigilància de la salut dels treballadors. - Adaptar, modificar o perfeccionar les mesures preventives en cas que variïn les condicions de treball. - Adoptar les mesures necessàries en cas d´ emergència. PER PART DELS TREBALLADORS: - Avisar del perill als seus companys i superiors. - Col.laborar en la verificació del seu estat de salut mitjançant els reconeixements mèdics. - Complir les ordres i instruccions en matèria de prevenció. - Utilitzar correctament els mitjans de protecció facilitats per l´ empresa. - Seguir la formació tant teòrica com pràctica en matèria preventiva facilitada per l´ empresa. - Cooperar amb l´empresa en l ´aplicació de mesures que millorin la seguretat i les condicions de treball.

RISCS GENERALS DELS MARGERS I MESURES PREVENTIVES A continuació s’indiquen de manera general els riscs més freqüents derivats de la tasca de marger, així com les mesures preventives que es poden aplicar.

RISC MESURES PREVENTIVES Cops/talls extremitats inferiors

Ús de calçat de seguretat amb puntera de ferro

Exposició a renou i vibracions - Ús de cascs de protecció auditiva - Eines de treball en bon estat - Rotació de tasques

Cops/talls extremitats superiors Guants i eines de treball en bon estat

Projecció partícules als ulls Ús d’ulleres de seguretat Caigudes a distint nivell Ús de dispositius anticaigudes Caiguda d’objectes Ús de casc de seguretat i calçat de

seguretat amb puntera de ferro Sobreesforços i moviments repetitius

- Ajudes mecàniques - Formació i informació - Rotació de tasques

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

Estan destinats a eliminar o reduir les possibles conseqüències dels accidents. Són necessaris quan no es pot eliminar el risc derivat d’una tasca determinada. - Botes de seguretat amb puntera reforçada: Protegeix davant la caiguda d’objectes, i s’haurà d’usar durant TOTA la jornada laboral - Guants de seguretat (cuiro): S’utilitzaran en aquelles tasques que impliquin el maneig o transport de les pedres. - Ulleres de seguretat: S’usaran en les tasques de preparació de la pedra, a fi d’evitar el risc de projecció d’esquerdes de la pedra. - Casc de seguretat: Només serà necessari el seu ús quan hi hagi risc de caigudes d’objectes. - Protecció auditiva: Alhora d’utilitzar equips com la radial o el martell compressor per tractar la pedra.

- Protecció anticaigudes : En certes tasques en les que s’utilitzin bastides, o es treballi a un lloc amb pendent. S’emprarà habitualment un sistema compost d’un arnès de seguretat enganxat a una línia de vida.

EINES MANUALS I EQUIPS DE TREBALL

Les eines manuals de treball a la tasca de marger poden ser molt diverses:

EQUIPS DE TREBALL Els equips de treball més utilitzats per tractar la pedra són els següents: - Radial: - Martell compressor:

RISCS COMUNS RADIAL I MARTELL

MESURES PREVENTIVES

Cops i talls per contacte directe amb el disc o per la seva rotura i/o projecció

Utilitzau discs de diàmetre i tipus adequats al treball (radial) Utilitzau la coberta protectora de la màquina (radial)

Cops i talls per rotura o despreniment de la punta del martell

- No deixeu el martell clavat al terra - Comprovació prèvia de l’estat de l’equip

Sobreesforços (martell) No deixeu el martell clavat al terra Inhalació de pols provocat del material que treballam i de la mola

Ús de mascaretes tipus FFP1

Ferides als ulls per la projecció de partícules del material que es treballa

Ús d’ulleres de seguretat

Exposició a renou Ús de protecció auditiva Vibracions (martell) - Equips de treball en bon estat

- Rotació de tasques UTILITZAU SEMPRE ELS EQUIPS DE PROTECCIÓ NECESSARIS

ROTACIÓ DE TASQUES - Alternadora: Per donar corrent als equips de treball quan no es disposa d’instal∙lació elèctrica al lloc del tall.

RISCS MESURES PREVENTIVES Intoxicació per inhalació de CO No l’empreu dins recintes tancats Electrocució No l’utilitzeu en cas de pluja o forta

humitat - Posau combustible amb el motor fred, a fi de minimitzar el risc d’incendi - S’han de mantenir les connexions i cables allargadors en bon estat

RISC MESURES PREVENTIVES

-Cops i talls -Lesions oculars -Cops per projecció de l’eina o del material treballat (pedres). -Esquinç per sobreesforç.

-Seleccionau l’eina correcta per al treball que realitzeu. -Manteniment de l’eina en bon estat. -Utilitzau correctament l’eina. -Guardau les eines a un lloc segur.

UTILITZAU SEMPRE ELS EQUIPS DE PROTECCIÓ NECESSARIS

1. Manuella 2. Perpal 4. Matràs 5. Picassa 6. Picassó 7. Martell 8. Aixada 9. Càvec

MANIPULACIÓ DE CÀRREGUES

Els sobreesforços suposen la gran majoria dels accidents i baixes laborals dins els col∙lectius de margers. D’aquests, la part més afectada és l’esquena (zona lumbar, dorsal,...) L’ESQUENA PATEIX: -Quan adoptam determinades postures que augmenten les seves corbatures fisiològiques. -Quan realitzam grans esforços, o petits però molt repetits. -Quan realitzam moviments bruscs o adoptam postures molt forçades.

PREVENCIÓ DEL MAL D’ESQUENA

ÚS D’AJUDES MECÀNIQUES: eruga, tractor, remolc, carreta EN AIXECAR PESOS MANUALMENT: Per elevar objectes hem d’usar les cames, - flexionau els genolls - col∙locau els peus amb una certa separació per mantenir millor l’equilibri, - agafau l’objecte i aixecau-lo amb ajuda dels membres inferiors, i mantenint durant tot el moviment l’esquena recta

S’ha d’evitar aixecar la càrrega amb les cames rectes i flexionant l’esquena

TRANSPORT DE LA CÀRREGA - Subjectau bé la càrrega amb les dues mans i aferrada al cos. - En la mesura que es pugui, els braços han de treballar a tracció simple (estirats). Els braços han de mantenir “suspesa” la càrrega, però no elevar-la. AIXECAR I DEPOSITAR LA CÀRREGA - Si l’aixecament és des del terra fins una altura important, s’ha d’aguantar la càrrega a mig camí per poder canviar l’agafada. - Per depositar en un pla inferior algun objecte que es trobi en un pla superior, aprofitarem el seu pes i ens limitarem a frenar la seva caiguda. TRANSPORT AMB UNA CARRETA -Millor empènyer la carreta que estirar d’ella. - Per empènyer una carreta: Manteniu-vos prop de la càrrega, sense inclinar-vos cap envant. Usau els dos braços

ESCALFAMENT A continuació s’indiquen una sèrie d’exercicis d’escalfament, recomanables sobre tot abans de començar la tasca. Ajuden a prevenir lesions i ens preparen física i psicològicament per realitzar una determinada activitat física. Centrats especialment en els músculs que més intervenen a la tasca.

ACCIDENTS DE TRÀNSIT i SEGURETAT VIAL

Els accidents de trànsit poden ser: - dins la jornada laboral - in itinere (trajecte entre el domicili i la feina, anant o tornant) Conduir és dominar el cotxe, dirigir-lo i controlar el seu moviment i velocitat. Circular és el coneixement de les normes i mesures dictades, i l’aplicació i compliment en cada cas.

FACTORS QUE DETERMINEN LA POSSIBILITAT D’UN ACCIDENT: ESTAT DEL CONDUCTOR. - Procurau evitar la conducció sota els efectes del alcohol, drogues, fàrmacs o altres substàncies que puguin disminuir les facultats del conductor. - Alguns medicaments poden produir somnolència i pèrdua de reflexos. Consultau amb el metge. ESTAT DEL VEHICLE - Un bon manteniment preventiu pot evitar accidents i avaries. - Presentau el vehicle a la Inspecció Tècnica quan correspongui. - Portau els recanvis i accessoris necessaris. - S’ha de dur sempre la documentació del vehicle, de l’assegurança, i la pròpia del conductor. - Manteniu els vidres i retrovisors nets.

NORMES BÀSIQUES DE CONDUCCIÓ I CIRCULACIÓ - Us del cinturó de seguretat, tant el conductor com els passatgers. - Respectau els senyals de trànsit. - Adaptau-vos a la velocitat del trànsit. - Extremau les precaucions si heu de conduir en condicions adverses, boira, gel, neu, pluja, etc. - Avisau de les vostres maniobres als altres usuaris, mitjançant la senyalització adequada i amb l’antelació suficient. - Utilitzau els miralls retrovisors en les maniobres. - Abans de canviar de carril, assegurau-vos que el que preteneu ocupar està lliure. - Manteniu la distància de seguretat amb el vehicle de davant (aproximadament dos segons) - Usau adequadament els frens. Quant major és la velocitat a la qual es frena, més difícil és controlar el vehicle i augmenta la distància de frenada.

NOCIONS BÀSIQUES SOBRE PRIMERS AUXILIS

S’entén com a primers auxilis, les atencions immediates que ha de rebre un accidentat en el propi centre de treball, fixe o no.

REGLES GENERALS - Actuau amb rapidesa, però conservant la calma. - Manejau l’accidentat amb suavitat i precaució. - En general, no s’ha de retirar l’accidentat del lloc on es troba fins conèixer amb la màxima certesa l’abast de la lesió.

-- SSii ll’’aacccciiddeenntt ééss ggrreeuu,, ttoommbbaauu ll’’aacccciiddeennttaatt dd’’eessqquueennaa,, aammbb eell ccaapp iinncclliinnaatt ccaapp aa uunn ccoossttaatt ((eexxcceeppttee ssii ssoossppiittaauu ddee ddaannyyss aa llaa ccoolluummnnaa))..

- Comprovau, si és el cas, si l’accidentat respira, sagna, o té alguna fractura. - Procurau que l’accidentat no es refredi, mitjançant mantes, etc. - Traslladau l’accidentat, si es pot i les condicions són bones, a l’hospital més pròxim. En cas contrari, esperau l’arribada dels serveis mèdics. - No traslladeu l’accidentat si se sospita de lesió a la columna. LESIONS O DANYS MÉS COMUNS FRACTURES La fractura d’un os pot ser tancada (no s’ha produït ferida que s’extengui de la pell a l’os romput) o oberta (l’os surt a l’exterior). En cas de fractura oberta, s’ha de col∙locar un apòsit estèril damunt la ferida ocasionada, per minimitzar el risc d’infecció.

S’ha d’immobilitzar la fractura i procedir, si les condicions són adequades, al trasllat de l’accidentat. HEMORRÀGIES Poden ser internes o externes, de tipus arterial, venosa, capil∙lar.

Aplicau gasa estèril sobre la ferida i comprimiu durant uns minuts. Si es talla l’emanació de sang, embenau la ferida. Si no es talla (hemorràgia arterial), feis una compressió digital sobre l’artèria. Només s’ha de realitzar un torniquet en casos extremadament greus.

ESQUINÇOS Es produeix una inflamació del membre lesionat i dolor en moure l’articulació.

SS’’hhaa ddee mmaanntteenniirr ll’’aarrttiiccuullaacciióó aaffeeccttaaddaa eenn rreeppòòss ii eelleevvaaddaa,, aapplliiccaanntt ffrreedd eenn eell pprriimmeerr mmoommeenntt..

PICADES DE PAPARRES No toqueu l’animal amb la mà. No és convenient aplicar-hi calentor (no s’assegura l’extracció). Cobriu l’animal amb vaselina o oli, per a què no pugui respirar i se separi. En separar-se la paparra, fregau la zona lesionada amb aigua i sabó. A la farmaciola podeu trobar un producte per evitar la inflamació. PICADES D’ARANYA Feis sagnar la ferida durant un cert temps. Rentau amb antisèptic. PICADES D’ESCORPÍ Aplicau gel a la ferida, i manteniu la zona afectada més baixa que la resta del cos.

CONTUSIONS Produïdes per cops, caigudes,... S’han d’aplicar compreses fredes o gel damunt la zona afectada. Manteniu la part lesionada en repòs i elevada.

REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR (RCP) Consisteix en restablir la respiració i l’activitat cardíaca mitjançant mitjans extrems: la respiració artificial i el massatge cardíac. Respiració artificial: Un cop comprovat que l’accidentat no respira.

Ritme: Aprox. 14 insuflacions per minut Massatge cardíac: Quan la víctima no té pols.

S’ha de dur a terme respiració artificial+massatge cardíac

Ritme a seguir:

1 insuflació-5 compresions-1 ins...(2 persones) 2 insuflacions-15 compresions-2 ins...(1 persona)