rich_rius_ Memòria

Aida Rich Rius

Pràcticum I de Psicopedagogia

Tutor: Ramon

Tutor del centre: Rosa Pérez

UOC Semestre febrer-juny 2010

Sumari

-Introducció............................................................................................pàg. 3-4

- Context.................................................................................................pàg. 5-7

- Marc teòric i legal. Documents referents a la institució................pàg. 8-10 -Subjectes............................................................................................pàg.10-11 -Metes i objectius................................................................................pàg.11

- Disseny inicial i modificacions del pla d’intervenció....................pàg.11-13 -Estratègies i estructura.....................................................................pàg.13-14 -Metodologia.......................................................................................pàg.14-17 -Temporalització.................................................................................pàg.18 -Activitats de concreació...................................................................pàg.18-26 -avaluació............................................................................................pàg. 27 - Exposició, anàlisi i dissecció dels resultats..................................pàg.28-30 -Conclusions.......................................................................................pàg.31 -Bibliografia.........................................................................................pàg.32-33 -Annexos -Annex 1...........................................................................................pàg. 35

-Annex 2.........................................................................................pàg. 36-40

Introducció

L’escola és un reflex de la societat i, a la societat hi trobem persones molt diferents (amb diferents caràcters, maneres d’aprendre, races i cultures...) Aquesta diversitat és la que ens trobem a dins de les aules i, els docents han de saber donar una resposta adequada a aquesta diversitat. L’atenció a la diversitat implica saber atendre a cadascun dels alumnes que tenim a dins de l’aula tot donant-los respostes en els seus processos d’ensenyament i aprenentatge (tant a aquells alumnes que tenen altes capacitats i, que cal ampliar els seus aprenentatges; com aquells que els costen els aprenentatges i, se’ls han d’adaptar els continguts i activitats).

A finals dels anys setanta, l’informe Warnock (1978) va introduir el concepte de

necessitats educatives especials, que va donar lloc a un important replantejament de l’atenció educativa i l’escolarització d’alumnat amb condicions personals de discapacitat o d’alumnat amb situacions de risc derivades de situacions socials singulars.

Parlar de necessitats educatives especials va permetre deixar de centrar l’atenció en les eventuals mancances o limitacions de cada alumne/a concret, per fixar-se sobretot en les condicions que requeria la seva atenció educativa, tant pel que feia a actuacions especials com a la modificació d’aspectes curriculars o als recursos singulars que s’havien d’oferir. D’aquesta manera, començava a perdre pes la descripció individual de la discapacitat o d’altres etiquetes diagnòstiques de l’alumne/a concret, per començar a posar una nova i atenció més gran en les condicions d’aprenentatge que calia que oferís l’entorn. Les necessitats educatives especials remetien a aquells suports o recursos que necessitaven, de forma complementària, alguns alumnes. Se’ls va anomenar especials perquè no eren els comuns a tot l’alumnat i eren complementaris perquè s’afegeixen al que era comú per a tot l’alumnat.

Des d’aquesta perspectiva es va fer palès que, alumnes amb la mateixa categoria de “discapacitat”, d’acord amb els patrons diagnòstics tradicionals, podien tenir necessitats educatives diferents, segons l’entorn familiar, escolar o social on es trobessin i, el que és encara més remarcable, podia canviar significativament el caràcter “especial” de les necessitats educatives evidenciades. Així, un alumne o una alumna que en una escola requeria uns tipus de suports, podria requerir-ne uns altres a la població o a l’escola del costat.

Aquesta diversitat és la que he volgut reflectir en el meu pràcticum1, diversitat no només presentant el meu subjecte X i, avaluant-lo per tal de millorar els seus aprenentatges sinó també amb la diversitat de comportaments i actituds que hi ha a dins d’un grup-classe i, dins dels docents que intervenen a les aules. La diversitat no només la trobem en l’alumnat, també la trobem en el professorat i , en els continguts (els elements bàsics del triangle interactiu del procés d’E-A). Diverses maneres d’ensenyar, de motivar, d’atendre a la diversitat de l’aula... La trobem en els comportaments i actituds dels alumnes i

dels docents. Actituds que a vegades porten a conflictes d’interaccions i, cal posar-hi remei per tal que aquests conflictes no afectin als aprenentatges escolars. A La fase 3 del meu projecte faig una intervenció en aquests tipus de conflictes; l’elecció d’aquesta intervenció va sorgir arran d’un claustre de professors, quan el tutor de 4rt de primària va esmentar la seva preocupació vers el comportament conflictiu dels alumnes de la seva classe. Va explicar la seva inquietud per intentar trobar solucions i recursos per millorar el comportament dels seus alumnes durant les classes. Va demanar que alguna persona ens vingués a fer una xerrada per orientar-nos davant d’aquestes situacions que ens podem trobar amb els alumnes. Els altres mestres van esmentar que només era aquest grup que era problemàtic i, no van veure important sol·licitar la conferència. Davant d’aquesta situació vaig creure convenient ajudar al docent a analitzar el conflicte que estava vivint a dins de l’aula, realitzar una intervenció i assessorar-lo per millorar la situació conflictiva. Parlant amb la mestra d’E.Especial, amb el tutor de 4rt de primària i, amb l’equip directiu del centre els va semblar encertada la proposta d’actuació

Segons Entelman (2002), el conflicte és un procés dinàmic, que està subjecte a

l’alteració permanent de tots els seus elements. A mesura que es va desenvolupant, canvien les percepcions i les actituds dels actors, els quals modifiquen les seves conductes, prenen noves decisions estratègiques sobre l’ús dels recursos que integren el seu poder i, moltes vegades, arriben a ampliar, reduir, separar o fer funcionar els seus objectius. Aquest autor destaca el dinamisme que presenten els conflictes i assenyala que aquesta mateixa dinàmica fa que hi hagi un progrés de maduració en el procés de resolució del conflictes, el qualpermet ampliar, reduir, separar o fer funcionar els seus objectius.

Fisas (2002) defineix el conflicte com un procés interactiu que es dóna en un

context determinat. L’autor distingeix entre conflictes amb violència i conflictes sense violència; el conflicte és, segons l’autor, una construcció social, una creació humana (diferenciada de la violència), que pot ser positiva o negativa segons com s’afronti i com sigui el final; el conflicte pot ser reconduït, transformat o superat.

He citat aquestes dues definicions perquè penso que s’adequen a la meva fase 3.

La relació del tutor amb el grup d’alumnes és clau en tot procés d’ensenyament i aprenentatge. El tutor és la persona de l’escola més directament relacionada amb l’alumne/a, per tant ha de conèixer i estar al corrent de tot el que l’afecta. L’alumne/a haurà de recórrer al tutor quan tingui algun problema personal, d’estudi o de convivència.

L’altre part del meu pràcticum, d’assessorar el claustre de professors va sorgir fruit de les demandes sol·licitades al llarg del pràcticum dels docents del centre. L’assessorament sobre estratègies metodològiques per atendre la diversitat a dins de l’aula i, les pautes d’actuació davant la detecció d’una necessitat educativa detectada a l’alumnat varen ser dues sessions informatives desenvolupades.

És cert que la feina d’un psicopedagog se’n pot treure molt de suc. Realment, el meu tutor tenia raó i durant aquest temps que he estat a l’escola no només com a mestra sinó també com a psicopedagoga he observat que la feina d’un

psicopedagog a dins d’un centre no s’acaba mai. El meu pràcticum l’he orientat a les demandes del centre; potser sí hauria estat valorat més satisfactòriament un pràcticum encarat a fer un Projecte de Llengua o per millorar els aspectes matemàtics o, fer un pla d’acollida... però jo he realitzat el projecte per satisfer les demandes del context educatiu on estava immersa i adaptat a la realitat existent.

Anàlisi del context

El centre

És una escola ordinària i pública d’una línia ubicada a la ciutat de Girona. Hi assisteixen nens i nenes des de P3 fins a 6é de Primària. És una escola catalana amb una proposta pedagògica fomentada amb les noves tecnologies com a recurs d’aprenentatge.

Organització del personal del centre

El Reglament de Règim Intern del centre recull les instruccions referides a:

1. Òrgans unipersonals

1.1. De govern:director, cap d’estudis i secretari

1.2. De coordinació: coordinador de cicle, lingüístic, d’informàtica i de riscos.

1.3. Tutors

1.4. Especialistes

2. Òrgans col·legiats

2.1. Claustre i les seves comissions

2.2. Consell escolar i les seves comissions

2.3. De coordinació: equips de cicle, comissió d’atenció a la diversitat.

3. L’alumnat

4. Pares i mares. L’AMPA.

5. Personal d’administració i serveis

6. Altres serveis: EAP, logopèdia, ...

Trets d’identitat del centre

1 - Escola catalana

L’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i de comunicació en les actuacions docents i administratives del centre.

2 – Escola inclusiva. Educació per a la diversitat.

L’escolarització inclusiva de tot l’alumnat atenent, des d’un plantejament global del centre, les necessitats educatives de l’alumnat i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la màxima participació en els entorns escolars ordinaris.

3 – Educació transversal per a l’assoliment de les competències bàsiques.

El desplegament de l’organització, objectius i continguts de les àrees de l’etapa, establint com a finalitat central el desenvolupament de les competències bàsiques: les comunicatives per comprendre i expressar la realitat; les metodològiques, per activar l’aprenentatge; les personals, per al desenvolupament i l’afirmació de la identitat pròpia;i les específiques centrades en conviure i habitar el món.

L’assoliment per tot l’alumnat d’un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d’autonomia en l’aprenentatge.

4 – Escola plurilingüe.

L’ impuls d’un projecte educatiu plurilingüe en el qual el català, com a eix vertebrador, s’articuli de manera coherent amb l’ensenyament de les altres llengües i les altres àrees, tot establint acords per relacionar les diferents estratègies didàctiques.

L’ impuls de l’aprenentatge de les llengües estrangeres, avançant en experiències d’introducció de la llengua estrangera al parvulari i d’ús de la llengua estrangera en àrees no lingüístiques, segons el projecte educatiu del centre.

5- Escola oberta a les tecnologies de la informació i de la comunicació

La integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en el procés d’ensenyament-aprenentatge i en l’avaluació de les diferents àrees del currículum.

6- Educació com a procés integral.

La integració en els processos d’ensenyament i aprenentatge de continguts vinculats a la coeducació, la ciutadania, la convivència, l’educació ambiental, la salut, l’alimentació sana, la comunicació audiovisual, l’accés a la informació i el gust per la lectura.

7- Coherència en el procés de l’alumne

La coordinació entre el professorat de parvulari i primària i el de primària i secundària per afavorir la coherència del procés educatiu i la millora dels aprenentatges dels alumnes.

8 - Escola aconfessional i pluralista

Respecta les diferents maneres de pensar i és oberta a tothom. Educa per a la llibertat, la responsabilitat i per a l’adquisició d’hàbits i conductes que fan dels seus membres persones socials dignes de la comunitat on viuen.

9 - Escola coeducadora i no sexista

Educa per a la convivència i respecte als altres basant-se en la coeducació, sense cap mena de discriminació per raó de sexe.

10- Educació per a la pau, la cooperació i la solidaritat

Obviar qualsevol forma de violència com a mitjà de relació social. Valors que faciliten la vida en comú, la cohesió social i la solidaritat entre els pobles.

11 - Educació per a la socialització

Educa en les estratègies per resoldre les dificultats i per conscienciar dels drets i deures que comporta la vida en societat, fugint de l’ estricta competitivitat.

12 - Escola democràtica, dialogant i oberta a la participació

Estimula els valors d’una societat democràtica.

13 -Capacitat d’innovació

La comunitat educativa mantindrà una actitud oberta a les innovacions, els canvis i a les noves demandes de la societat.

14 - Experimentació

Impuls de projectes pedagògics que requereixin l’experimentació, manipulació, registres de dades, ...

Els objectius generals del centre són:

-Millora dels resultats educatius

-Millora de la cohesió social

Marc teòric i legal. Documents referents a la institució. Per iniciar la recollida d’informació sobre com atenien la diversitat en el centre vaig fer un anàlisi del Projecte Educatiu de Centre per analitzar quins criteris utilitzen en el centre. A continuació exposo com atenen les necessitats educatives de l’alumnat: L’atenció a les necessitats educatives de tot l’alumnat es planteja des de la perspectiva global del centre. A fi de donar suport a l’equip directiu en la planificació i el seguiment de les actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat, s’ha constituït una comissió d’atenció a la diversitat (CAD).

Les mesures més específiques d’atenció a la diversitat poden ser organitzatives: intervenció de dos mestres a l’aula, agrupaments flexibles…, però han d’incidir fonamentalment en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés d’avaluació de l’alumnat.

En l’educació primària es pretén que tot l’alumnat assoleixi un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i la resolució de problemes i d’autonomia en el treball escolar.

L’atenció a la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes i l’assoliment per tot l’alumnat de les competències que li permetin el seu desenvolupament personal i escolar és un principi comú a tots els cicles. El professorat ha d’organitzar l’activitat docent tenint en compte les característiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge.

Elements:

Acció tutorial

Per tal d’afavorir el procés de formació integral de l’alumnat en l’acció tutorial s’ha de considerar el desenvolupament, conjuntament amb les famílies, dels aspectes següents:

Desenvolupament personal: autoconeixement, educació emocional, hàbits saludables i conductes de risc.

Orientació escolar: procés d’aprenentatge, avaluació i autoavaluació, canvis d’etapes.

Convivència i cooperació: habilitats socials, participació, gestió de conflictes.

En l’educació primària, una de les hores disponibles per completar l’organització del currículum es pot destinar al desenvolupament d’activitats d’acció tutorial amb el grup classe.

Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials

L’atenció a les necessitats educatives de tot l’alumnat es planteja des de la perspectiva global del centre.

Els mestres d’educació especial han de prioritzar l’atenció directa a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats educatives especials ha de seguir el mateix procés que la resta d’alumnat ordinari. Les adaptacions curriculars individualitzades, i si escau les modificacions del currículum, han d’esdevenir el referent per a l’avaluació d’aquest alumnat, tenint en compte, en el marc dels objectius del curs, del cicle i de l’etapa, l’assoliment de les competències bàsiques, l’autonomia personal i social i l’adquisició d’hàbits de treball.

Adaptacions i modificacions del currículum

L’elaboració de les adaptacions curriculars individualitzades (PI Plans individualitzats) es fonamentarà en l’anàlisi de les necessitats de l’alumne/a per a l’assoliment dels objectius del currículum i dels processos d’avaluació dels progressos de l’alumnat. Aquestes adaptacions curriculars les porta a terme la Mestra d’Educació Especial del centre tot acordant criteris i objectius amb el professor-tutor de l’alumne i amb la família.

Si tenim en compte la LOE, els articles 73 i 74 fan referència als alumnes amb Necessitats educatives específiques dient que:

Article 73- S’entén per alumnat que presenta necessitats educatives especials el que requereix, per un període de la seva escolarització o al llarg de tota l’escolarització, determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta.

Article 74- L’escolarització de l’alumnat que presenta necessitats educatives especials es regeix pels principis de normalització i inclusió i assegura la seva no-discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu, i es poden introduir mesures de flexibilització de les diferents etapes educatives, quan es consideri necessari.

Aquests són els dos articles de la Loe amb els quals es regeix el centre atendre la diversitat existent.

Analitzant com atèn la diversitat l’escola, aquesta adopta el lema esmentat per: Booth i Ainscow, 2004; Giné, 2001; UNESCO, 1994; Staiback, 1999; l’escola desenvolupa una escola per a tothom. Lluiten per una escola inclusiva on sigui una escola per a tothom, que tothom tingui el dret a ser escolaritzat.

Examinant, la nova Llei d’educació de Catalunya (LEC) s’hi veu reflectida la necessitat d’adequar l’activitat educativa per atendre la diversitat de l’alumnat i l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats més gran. Així mateix, al títol preliminar, inclou com un dels principis fonamentals del sistema educatiu català “la cohesió social i l’educació inclusiva com a base d’una escola per a tothom”. Més endavant, en el seu articulat, afirma que l’atenció educativa de tot l’alumnat es regeix pel principi d’inclusió, i es defineixen els criteris

d’organització pedagògica que han de facilitar l’atenció educativa de tot l’alumnat i, en particular, d’aquell que pot trobar més barreres en l’aprenentatge i la participació, derivades de les seves condicions personals de discapacitat.

A continuació he buscat alguna definició de centre inclusiu proposada per diversos autors ja que penso que la inclusió és un terme important a destacar davant l’atenció a la diversitat en un centre ordinari. Un centre inclusiu, com ha proposat Porter (2001), és aquell en el qual l’alumnat

amb necessitats educatives especials o discapacitats va a la classe comuna amb els companys i les companyes de la seva edat, on anirien si no tinguessin cap discapacitat. Així, l’educació inclusiva és un procés que comença amb el reconeixement de les diferències que hi ha entre els i les estudiants, i amb el respecte i la construcció dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge a partir d’aquestes diferències, reduint les barreres en l’aprenentatge i en la participació per a tot l’alumnat, i no solament per als qui presenten discapacitats o tenen necessitats educatives especials (Booth, T. i Ainscow, M., 2004).

En una escola inclusiva, com ha destacat Pujolàs (2005), no hi ha alumnat corrent

i alumnat especial, sinó simplement alumnes, sense adjectius, cadascú amb les característiques i necessitats pròpies, entenent la diversitat com un fet natural i, per tant, tenint en compte aquestes diferències, perquè tots els i les alumnes, que són diversos, aprenguin al màxim de les seves possibilitats. En aquest context, l’alumnat amb discapacitat participa tant com pot en les activitats generals i en la vida del centre, així com en les activitats d’ensenyament i aprenentatge, dins l’aula ordinària.

Subjectes sobre els que es treballa que han estat necessaris per a la intervenció. Els subjectes del meu pràcticum els puc dividir en tres grups:

1- X (subjecte de la meva fase 1 i 2) 2- El grup classe de 4rt de Primària 3- Els docents implicats en la fase 1 i 2 i, el claustre de docents del centre.

1-X es tracta X és una nena de 6 anys que presenta un bloqueig emocional. No es manifesta verbalment i, les tasques de l'escola les duu a terme a un nivell més baix que el que li pertocaria per l'edat que té. Té una germana que ha començat P3 aquest any i, un germà petit. És una família una mica peculiar. L'últim any de l'etapa d'Educació Infantil va començar a controlar els esfínters, ja que, la família la portava a l'escola amb bolquers i, va ser la mestra qui es va encarregar de treure-li els bolquers i, fer-li agafar l'hàbit d'anar al wàter. La relació que manté amb els companys/es d'aula és bona, tot i no verbalitzar amb ells/es. Els nens /es de la classe la sobreprotegeixen, tractant-la com a una nena petita i, moltes vegades facilitant-li molt les tasques. Davant dels afectes dels companys/es ella els rebutja. Està cursant 1er de Primària però no assoleix el nivell de competències que hauria d’adquirir una nena de primer perquè encara li falten moltes de les bases

de l’etapa d’Educació Infantil. 2-El grup classe de 4rt de Primària.

Grup de 27 alumnes de quart de primària. És un grup catalogat per al seu tutor com a un grup problemàtic. Els alumnes no escolten, interrompen durant les classes fent sorollets, dient comentaris gruers i, fins i tot en alguna ocasió han insultat al tutor. A vegades juguen a tirar-se boles de papers mullats els uns els altres. Els altres professors que intervenen a l’aula no tenen cap problema amb els alumnes durant la realització de les classes. Per tant, sembla que el conflicte rau entre el docent-tutor i el grup d’alumnes.

3-Els docents implicats en la fase 1 i 2 i, el claustre de docents del centre Grup de 18 docents; 5 d’ells exerceixen a l’etapa d’Educació Infantil i, els altres 13 a l’etapa d’Educació Primària. Tots ells tenen ganes d’aprendre i de formar-se per tal d’intentar millorar la seva pràctica docent del dia a dia a l’aula.

Metes i objectius previstos. La meva tasca com a psicopedagoga s’ha centrat i orientat vers els següents objectius:

-identificar les necessitats educatives especials de X i d’un grup de classe conflictiu

-pautes d’actuació davant de la detecció d’un alumne amb NEE

-assessorament a l’equip docent sobre estratègies metodològiques i organitzatives a utilitzar a dins de l’aula, pautes d’actuació davant la detecció d’una Necessitat Educativa Especial ...

-intervenir psicopedagògicament amb X tot fomentant un treball col·laboratiu i compartit amb tots els professionals interns i externs que intervenen amb X

-diagnosticar els conflictes relació tutor-alumnat existents a dins de l’aula de 4rt de primària

-intervenir per solucionar aquests conflictes de relació tutor-alumnat

-assessorar el docent-tutor de 4rt de primària per millorar la seva relació amb l’alumnat

-aprendre de l’experiència de la meva tutora, la Rosa Pérez

-compartir reunions amb el CAD, Serveis Socials de la zona, CDIAP.

-formar-me en un context real sobre les tasques que desenvolupa una psicopedagoga

-enriquir-me a nivell professional i personal.

Disseny inicial i modificacions del pla d’intervenció. Al llarg de la realització del meu pràcticum he anat introduint modificacions; modificacions per tal d’adaptar-me a la realitat del centre i de l’alumnat. Qualsevol intervenció psicopedagògica no ha de partir d’una situació irreal i descontextualitzada sinó que cal actuar en consonància a les demandes reals dels alumnes, del professorat i del context que els envolta. Per aquest motiu, un cop iniciada la fase 1 del projecte vaig creure convenient introduir i modificar diferents aspectes per tal d’adaptar-me a les demandes existents. Vaig incloure: FASE 1 i 2 -Un pla d’actuació per al professorat del centre sobre els passos a seguir davant la detecció d’un alumne/a que presenti NEE. Aquest pla d’actuació va sorgir arran de la demanda d’un docent a la mestra d’E.Especial. El docent estava desconcertat sobre què havia de fer perquè avaluessin psicopedagògicament a un alumne i, vaig pensar que escriure el llistat d’actuacions a seguir un cop es detecta algun tipus de dificultat i presentar-lo un dia al claustre a tots els docents seria una eina útil i formativa per a tots ells/es. -Mentre duia a terme l’avaluació psicopedagògica de X vaig constatar que X tenia molta manca d’afectivitat i, per aquest motiu vaig incorporar un treball d’afectivitat a dins l’intervenció. Treball que vaig considerar adient fer-lo amb tot el grup classe per tal d’afavorir l’afectivitat de X. -En un inici m’havia plantejat fer una intervenció més individualitzada amb X però la realitat és que cal la inclusió de X a dins del seu entorn-classe. Per tant, tota la intervenció la vaig desenvolupar a dins de l’aula ordinària. -Una altra novetat introduïda en la meva fase 2 del projecte és l’explicació al claustre sobre diverses mesures organitzatives, de recursos materials i humans, metodologies... que podem usar a dins de l’aula per poder atendre la diversitat de l’alumnat i, afavorir els aprenentatges de tots ells/es. Aspectes que els pot portar a modificar la dinàmica d’algunes àrees de cares a l’any vinent. FASE 3 En el pla de treball de la fase 3 del meu projecte havia decidit elaborar un pla de mediació amb el grup-classe i tutor on jo mateixa seria la mediadora del projecte però aquest pla de mediació vaig veure que era una actuació incorrecta davant dels conflictes que hi havia en el grup de 4rt de primària.

Vaig modificar la meva intervenció i, vaig portar a terme un seguit d’activitats per millorar la relació alumnat-tutor. Una altra modificació sorgida arran de l’avaluació i experiència directa del conflicte que existia a dins de l’aula. Intervenció que vaig modificar perquè fos adequada al context real. OBJECTIUS Aquests eren els objectius que havia posat en el meu pla de treball inicial: -Obtenir tota la informació de X (recopilar la informació que hi ha fins ara, observació directa del dia a dia de X, parlar amb la família...). -Passar el test MSCA a X i, interpretar els resultats. -Intervenció psicopedagògica amb X per tal de trobar estratègies adequades a les seves necessitats (Pla d'actuació on intervinguin tots els agents (docents i familiars)). -Incorporar els recursos, ajuts, suports... per millorar els aprenentatges i el seu desenvolupament integral. -Incentivar a la família perquè portin a X al CSMIJ -Adquirir experiència real de la problemàtica d'un cas tot enriquir-me com a professional del món de l'educació i com a persona. Objectius que un cop iniciat el pràcticum em vaig adonar que no n’havia posat cap que fes referència a la fase 3 del meu pràcticum. A més a més, durant la realització del pràcticum he anat modificant els objectius i, n’he incorporat de nous com: -obtenir informació real i contextualitzada dels subjectes avaluats en la fase 1 i 3 del pla de treball que m’han portat a modificar intervencions i contextualitzar-les -obtenir informació real de com actuen els docents davant la diversitat que tenen a l’aula -orientar-los per saber quins passos han de seguir davant la detecció d’un alumne/a que presenta NEE. Elaboració d’un procediment a seguir per a la col·laboració en la intervenció psicopedagògica adreçada a l’alumnat del centre. -proporcionar informació sobre diverses mesures (metodològiques, organitzatives, de personal, material...) per poder atendre la diversitat a dins de l’aula -assessorar el docent de 4rt de primària per reestablir la relació amb els seus alumnes Estratègies i estructura L'estructura del meu pràcticum va seguir la línia marcada en el pla de treball inicial tot i que hi vaig incloure algun aspecte que en un inici era inexistent. Estava estructurat en tres fases on la fase 1 i 2 estaven relacionades entre elles i, una condicionava a l'altra. A trets generals la fase 1 consistia en una avaluació psicopedagògica de X (tot recollint informació i dades del seu expedient acadèmic i personal, informacions de les actuacions i intervencions dutes a terme a l'escola, de les activitats que fa X a dins de l'aula, de la tutora que té actualment i de la mestra d'Educació Especial i de l'EAP que ve al centre, de la família...). Avaluació per determinar

un conjunt d'actuacions, intervencions i metodologies adequades al cas en concret. En aquesta fase també hi havia una intervenció per part meva per anar millorant i disminuint les mancances acadèmiques i afectives que té X. A la fase 2 s'orientava a la mestra-tutora de X sobre les dinàmiques del grup classe, les metodologies i pautes d'actuació per afavorir els aprenentatges i la relació de X amb el món que l'envolta. La fase 3 era totalment independent de la fase 1 i 2; avaluava un altra context. El context era una aula de 4rt de primària on hi havia un conflicte de comportament per part de l'alumnat del grup classe. Conflicte que un cop avaluada la situació sorgeix arrel de la mala comunicació i relació del tutor-docent amb el seu grup d'alumnes. Al llarg del projecte no hi havia redactada cap fase que fes referència a: elaborar un pla d'actuació a seguir pels docents quan detecten que un

alumne presenta una NEE un conjunt de propostes per tal d'orientar l'atenció de la diversitat del

centre de cares al curs vinent. Orientacions que impliquen canvis de metodologies i d'organització que cal valorar ja a l'inici del curs escolar.

Metodologia

La concepció constructivista de l’ensenyament i aprenentatge ens explica unes idees claus sobre com aprenen els alumnes els quals ens serveixen a l’hora de dissenyar accions educatives per donar resposta a la diversitat psicopedagògica que ens trobem a dins de les aules. Totes les activitats dutes a terme al llarg del meu pràcticum m’he basat en el marc teòric del constructivisme on he partit sempre de les característiques i dificultats de X i, de la situació conflictiva que es vivia a dins de l’aula de 4rt de primària.

Per dur a terme les fases del meu projecte vaig iniciar una reflexió al voltant de les cinc preguntes que gira qualsevol proposta d’ensenyament i aprenentatge; -Per què vull ensenyar, és a dir, quins objectius vull assolir en cadascuna de les fases.

-Què vull ensenyar. Aquí vaig reflexionar i anotar els continguts (procedimentals, conceptuals i actitudinals) que volia treballar amb X i amb el grup-classe de 4rt de Primària.

-Com vull ensenyar, és a dir, la metodologia, els recursos i les activitats que portaria a terme en cadascuna de les fases.

-Quan ensenyar, on vaig fer una seqüenciació dels continguts i les activitats de la fase 1, 2 i 3.

-Què, com i quan avaluar. Aquí vaig decidir què avaluaria i com ho faria.

En totes les activitats portades a terme en la fase 1 he partit del nivell de desenvolupament de X, tenint en compte les característiques de l’etapa evolutiva on està i, diagnosticant els seus coneixements previs.

He utilitzat el test, l’observació directa a l’aula, de les activitats i treballs realitzats per diagnosticar els coneixements que li manquen i, d’on havia de partir per ensenyar-li les coses desconegudes.

He utilitzat tasques fàcils (amb continguts que ella ja sabia per motivar-la i incentivar-la) anant cap a les tasques difícils, de les coses concretes a les abstractes i de lo particular a lo general. En tot aprenentatge pretenia la construcció d’aprenentatges significatius i, li proposava activitats partint d’un enfocament globalitzador i, de la seva realitat, interessos i necessitats per potenciar la seva autonomia com a persona.

Les activitats les anava programant amb anterioritat però les anava variant i modificant al llarg de l’execució del meu projecte. Tot i així, la improvisació també juga un aspecte clau en la nostre professió com a psicopedagogs i, per tant, cal tenir estratègies, recursos i eines per poder trobar solucions davant de qualsevol imprevist. Imprevistos que m’han sorgit al llarg de la realització del projecte i, que he sabut resoldre satisfactòriament.

Cito alguns aspectes didàctics que he tingut en compte per dur a terme la fase 1 del meu projecte:

Per treballar la lectoescriptura i nocions matemàtiques he utilitzat diferents tipus de materials per despertar el seu interès. He utilitzat molt de material manipulatiu amb activitats vivencials i experimentals on ella pogués manipular els números, lletres (les de goma, d’imant...), he utilitzat pissarres vileda, la PDI, l’ordinador, els racons, plastilina per fer números i lletres,... per tal de motivar-la i incentivar-la a aprendre i a parlar.

Per dur a terme el treball de l’afectivitat he utilitzat el treball amb el grup. He fet activitats lúdiques i dinàmiques tot fent ús dels jocs amb el grup classe. Jocs dinàmics, divertits, musicals... on es potenciava la relació i confiança mútua, el respecte, el saber jugar, apropar-se als amics i amigues... Sempre buscant el paper actiu i participatiu de X i de tot el grup classe.

He fet activitats que sortissin del dia a dia, de la monotonia a que estan acostumats els alumnes per tal de motivar-los i, aconseguir els objectius proposats.

A dins de l’aula també he organitzat activitats potenciant el treball cooperatiu (treball en grups heterogenis) on s’ajudin els uns els altres i, sobretot buscava potenciar les relacions afectives i l’ajuda dels companys/es a X.

He utilitzat activitats diverses, motivadores, creatives, adequades a les necessitats de X, activitats que li permetin establir relacions riques entre el nou contingut i els esquemes de coneixement que ja tenia, on pugui aprendre tot fent ús de la seva observació, experimentació, manipulació.

He tingut molt en compte el que X és capaç de fer i aprendre sola i el que és capaç de fer i aprendre amb l’ajuda de les altres persones; observant-les, imitant-les, seguint les seves instruccions o col·laborant-hi. La distància entre aquests dos punts, és el que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Proper. Ajuda proporcionada per la seva tutora, pels seus companys/es d’aula i per mi.

Qualsevol mètode d’ensenyament i aprenentatge ha d’estimular l’activitat cognoscitiva de l’alumne, cal utilitzar el descobriment per arribar a nous aprenentatges tot potenciant la memòria comprensiva (és un record d’allò que ja s’ha après i, una base a partir de la qual s’inicien nous aprenentatges) i mecànica (necessària per fer activitats específiques) i, cal provocar la funcionalitat dels coneixements ja adquirits.

El punt de referència fonamental per a la intervenció adreçada a l’alumnat amb necessitats educatives especials, el constitueix la programació general del grup-classe en què participa. Per individualitzada que sigui la programació que s’elabora o s’adreça a un determinat alumne, ha de referir-se tant com pugui a allò que aprenen els seus companys/es i a les activitats que s’han programat pel grup-classe. Per aquest motiu en determinades hores X si que feia les mateixes activitats que la resta del grup però organitzàvem les classes en grups de treballs flexibles, estratègia que servia per proposar activitats adequades a les necessitats i ritmes d’aprenentatge de X i de la resta del grup classe.

Davant l’atenció de X he utilitzat les mesures ordinàries ( diferents metodologies, activitats...) per atendre les seves necessitats però penso que de cares a l’any vinent cal plantejar l’execució d’un PI (pla individualitzat) que consisteix en fer un conjunt de modificacions en un o varis components del currículum. Aquestes poden presentar diferents graus de significació anant de les poc significatives (modificacions en els elements d’accés al currículum que permetin a l’alumne/a desenvolupar les capacitats enunciades en els objectius generals d’etapa) i anar augmentant el grau d’aquestes fins a aquelles adaptacions més significatives que afecten als elements bàsics del currículum (objectius educatius, metodologia, continguts i avaluació).

Hem de tenir present que sempre que fem un PI després hem d’avaluar a l’alumne/a tenint en compte el que hem posat en ell. En cap cas, s’ha d’entendre que un infant per al qual es dissenya inicialment un tipus d’adequació hagi de continuar permanentment en la mateixa situació; tot el contrari, el que caracteritza una adequació és que s’ajusti contínuament a les possibilitats de treball de l’alumne/a i, com que les possibilitats són canviants, cal anar avaluant per poder ajustar correctament les adequacions necessàries.

Fase3 En aquesta fase caldria destacar:

La participació activa de tots els alumnes. Vaig fer partíceps als alumnes de les diverses activitats. Ells havien de reflexionar, pensar... sobre el conflicte existent. Entre tots buscàvem solucions. Solucions pensades cooperativament i amb consens. Han après a discutir i arribar a acords.

Activitats potenciant el treball cooperatiu on s’ajudin els uns els altres i, es cohesionin entre el grup classe.

A més a més, m’he plantejat una sèrie de criteris per dissenyar les activitats que volia dur a terme:

- hi ha d’haver una articulació entre els objectius, els continguts i la metodologia.

- han de ser activitats motivadores i que despertin l’interès dels alumnes. - activitats on ells siguin els protagonistes exercint un paper actiu. - adequades el seu ritme i nivell d’aprenentatge(fase 1) i adequades a buscar

solucions al conflicte existent (fase3) - activitats variades i no repetitives tot fent ús de recursos i mètodes variats.

Calen moltes estratègies per atendre correctament a la diversitat dels alumnes.

- potenciant els aprenentatges significatius i funcionals per fer-los uns alumnes competents amb la societat actual

En la fase 1 he fet ús de diferents tipologies d’activitats per dur a terme la meva intervenció:

- Activitats d’introducció- motivació:m’han servit per detectar els problemes que X tenia envers els seus aprenentatges escolars.

- Activitats de desenvolupament: aquestes activitats són les que he portat a terme al llarg de la meva intervenció. Activitats que divideixo en dos blocs: treball de l’afectivitat i treball dels aprenentatges escolars bàsics. He fet ús de metodologies molt diverses però sempre pensant amb la vessant lúdica i reflexiva per fer la intervenció més motivadora i interessant a X.

- Activitats d’avaluació: anava avaluant a X al llarg de tota la meva intervenció fent ús de l’observació sistemàtica i constant sobre conductes, aprenentatges...però al final també vaig portar alguna activitat molt concreta (fent ús del joc) per avaluar algun aspecta en concret relacionat amb la lectoescriptura i nocions matemàtiques.

En la fase 3 he fet ús de diferents tipologies d’activitats per dur a terme la meva intervenció:

- Activitats d’introducció- motivació:m’han servit per detectar els problemes que hi havia dins l’entorn de l’aula i, en la relació tutor-alumnat.

- Activitats de desenvolupament: aquestes activitats són les que he portat a terme i esmentades en les intervencions. He posat en contacte els alumnes i el tutor amb el problema emergent a dins de l’aula i, entre tots em realitzat activitats i tasques per intentar trobar solucions a la situació conflictiva. He fet ús de metodologies molt diverses però sempre pensant amb la vessant lúdica i reflexiva per fer la intervenció més motivadora i interessant a l’alumnat.

- Activitats de síntesi-resum: faciliten la relació entre els diferents continguts apresos i afavoreixen l’enfoc globalitzador. Aquestes les portava a terme al

finalitzar cada sessió per fer memòria dels acords presos, dels aspectes treballats...

L’avaluació l’he portada a terme al llarg de totes les activitats realitzades, sentint els comentaris i intervencions dels alumnes, la participació en les activitats, l’interès per solucionar els problemes de l’aula... i, el resultat final el procés d’intervenció on el resultat del clima que es respirava a l’aula era un clima de més confiança i respecta entre alumnat i professorat m’ha acabat de servir per fer l’última avaluació. A més a més, en finalitzar les sessions d’intervenció a l’aula he utilitzat el diàleg per parlar amb ells/es; què els havia agradat més i què menys, què creuen que han aconseguit portant a terme aquestes activitats...

El meu pràcticum l’he orientat a fer un treball grupal, treball on hi intervingués tot el grup-classe de X i de 4rt de primària com a font per pal·liar les mancances de X i les males relacions docent-alumnat. El treball en equip, no només del professorat sinó també de l’alumnat és l’estratègia clau que he utilitzat per dur a terme les meves intervencions. Temporalització

La temporalització del meu projecte era de 45 hores per dur a terme la fase 1 i 2 i, 30 hores per dur a terme la fase 3. El fet d’incloure algunes sessions d’assessorament al claustre de professors del centre ( en total dues sessions d’una hora) i de realitzar diverses entrevistes (amb Serveis Socials i CDIAP) no ha modificat les hores establertes en un inici però en comptes de fer un total de 75 hores n’he realitzades unes quantes més.

Activitats de concreció A dins de la fase 1 del pràcticum vaig incloure un seguit d’activitats per treballar i millorar l’aspecta afectiu de X. Un seguit d’activitats dividides en 4 sessions i, on cadascuna d’elles tenia com a objectiu principal: fomentar l’afectivitat de X tot desenvolupant el contacte físic i la confiança amb els companys/es d’aula. Vaig incloure un seguit de sessions per dur a terme aquest treball perquè vaig pensar que seria un treball interessant de fer amb X, ja que, X està mancada d’afectivitat en el seu entorn familiar i, a l’escola li costa reaccionar positivament davant de les mostres d’afectivitat dels companys/es de classe i, dels docents. Aquest treball no només és positiu per X sinó també per la resta d’alumnes de la classe ja que les relacions afectives són molt importants pel bon desenvolupament de la persona.

A continuació, us esmento el seguit d’activitats realitzades en les diferents sessions.

Sessió 1

Nom de l’activitat:Els petons i les abraçades.

Descripció: Per realitzar aquesta activitat anirem al gimnàs. El joc consisteix en posar música i, quan pari la música s’hauran de posar per parelles i fer-se un petó. Cada vegada amb un nen/a diferent. Després variarem el joc i, quan parem la música no farem un petó al company/a sinó que farem una abraçada (primer per grups de 2, després de 3...).

Durada de l’activitat: 10minuts.

Material: música i equip de música, un espai gran.

Nom de l’activitat: Llavis marcats!

Descripció: L’activitat consisteix en pintar-se els llavis amb un pintallavis i, fer un, dos, tres... petons en un full de paper d’embalar. A sota cada empremta del llavi cada nen/a haurà d’apuntar el nom o grup de persones a qui va dirigit aquell petó. Tot seguit, cada nen/a explicarà a qui envia els petons i perquè els hi envia.

Durada de l’activitat: uns 30 minuts (però pot variar perquè es poden allargar les explicacions dels alumnes).

Material: full gros d’embalar (perquè així ho penjarem a la classe), pintallavis.

Per acabar, ens vam assentar en rotllana i, els vaig demanar què els havia agradat més i què menys.

Sessió 2

Nom de l’activitat: Power point: estimació

Descripció: L’activitat té l’objectiu de reflexionar sobre què veiem en algunes imatges projectades. Entre tots parlarem de què veiem, què ens agrada, què no... L’objectiu es que valorin el fet d’estimar i ser estimat. Explicaran les seves vivències i, després cada nen/a ho plasmarà amb un dibuix.

Durada de l’activitat: 30-40minuts.

Material: pissarra digital, power point sobre l’estimació, folis i colors.

Nom de l’activitat: Cercles amistosos!

Descripció: En aquesta activitat el meu objectiu és que X mantingui un contacte físic amb els companys/es d’aula. Posarem música i, al terra hi haurà un cercle per a cada dos nens/es. Quan parem la música s’hauran de posar de dos en dos a dins del cercle, no podran caure i, l’espai serà petit per tant, caldrà que busquin estratègies per no caure a fora del cercle (abraçats... cal deixar volar la seva imaginació).

Tot seguit, parlarem de què ens ha agradat més, què hem hagut de fer per no caure, la importància de rebre ajuda i, d’ajudar-nos entre tots...

Durada de l’activitat: 15minuts

Material: el gimnàs o un espai gran i l’equip de música

Sessió 3

Nom de l’activitat: Canvi de lloc!

Descripció: Ens posarem en rotllana i, un nen o nena començarà dient: Em canvio de lloc i, me’n vaig a seure el costat de la Júlia (d’un company/a d’aula) perquè és molt simpàtica, trempada, guapa, alegra, bona amiga... El que és important en aquest joc és dir una cosa “bonica” a un company/a d’aula.

Durada de l’activitat: 20-25minuts.

Material: un espai on puguem seure en rotllana.

Nom de l’activitat: Ens pintem la cara!

Descripció: En aquesta activitat ens posarem per parelles i, un de la parella pintarà (amb pintures de cara) a l’altre membre. El propòsit d’aquest joc és que els nens/es es relaxin, tanquin els ulls i, es deixin pintar pel seu company/a. Fomento la confiança amb el grup. Un cop tots estiguin pintats ens mirarem el mirall i, parlarem de l’experiència viscuda: si els ha agradat està amb els ulls tancats perquè els pintessin, si han tingut por perquè no sabien com els pintaria el company/a... Ens tirarem fotografies per poder-les passar i, veure’ns a la pissarra digital.

Durada de l’activitat: 20 minuts

Material: pintures de cara, màquina de fer fotografies.

Nom de l’activitat: Taxi, taxi!

Descripció: Anirem en un espai on puguem córrer, hi haurà uns nens/es que faran de TAXI (aquests es posaran una gorra) i, els altres nens/es seran els passatgers. El joc consisteix en què els nens/es han de buscar un taxi per pujar i, saber córrer i seguir el recorregut que fa el taxi. Fomento la confiança, l’afecta amb els companys/es i, el saber acceptar les decisions dels companys/es. A cada taxi hi poden pujar fins a tres nens/es però s’han de posar d’acord allà on volen anar i, tots junts seguir el recorregut.

Durada de l’activitat: 15-20minuts

Material: gorres, un espai gran.

Sessió 4

Nom de l’activitat: Ens imitem!!

Descripció: Ens posarem per parelles, un davant de l’altre i, un membre de la parella haurà de fer gestos, expressions, moviments divertits, ganyotes... i, l’altre membre de la parella l’haurà d’imitar. Farem l’efecte mirall un amb l’altra.

Durada de l’activitat: 10 minuts.

Material: un espai ampli.

Nom de l’activitat: Vols ballar?

Descripció: En aquesta activitat posarem música i, es tracta de ballar però no individualment sinó amb parella, grup de tres, grup de quatre... Es busca el contacte físic i l’afectivitat amb els altres companys/es d’aula. Quan pari la música, s’haurà de canviar de parella o grup de ball.

Durada de l’activitat: 15 minuts

Material: el gimnàs o una aula gran, música i aparell per escoltar-la.

Nom de l’activitat: Joc de les figures!

Descripció: Haurem de fer grups de 5 persones i, cada grup rebrà una consigna com; heu de fer una estàtua relacionada amb un animal, amb un aliment, amb un mitjà de transport, amb un monument... L’objectiu d’aquest joc es que s’han de posar d’acord amb quina estàtua fan i, com es col·loquen (un al cim de l’altre, de costat, amb cames obertes i, l’altre a sota...) per aconseguir elaborar l’estàtua. Joc cooperatiu per riure una estona!

Durada de l’activitat: 15-20minuts

Material: al gimnàs o el pati

Per acabar la sessió i, el treball de l’afectivitat realitzat durant tots aquests dies vam parlar del que ens havia agradat més i què menys.

Un altra canvi de metodologia va ésser la intervenció de 12’30 a 13’30h, intervenció que en un inici m’havia plantejat combinar l’atenció de X a dins de l’aula i l’atenció de X fóra de l’aula ordinària. Finalment, només vaig dur a terme l’atenció individual i a fóra de l’aula en una sessió perquè vaig observar que el millor era atendre les necessitats de X a dins del context grup-classe.

La meva intervenció es va basar en ajudar a fer les activitats que realitzava a dins de l’aula, proposar-li fer activitats amb l’ordinador d’aula que hi ha en un espai de la classe i ajudar-la a realitzar aquestes activitats, a buscar jocs de taula i confeccionar-ne alguns per treballar la lectoescriptura i els aspectes

matemàtics bàsics ( numeració de 1 a 9 (noció de quantitat, relació quantitativa,relació grafia-quantitat), formes geomètriques, colors, grandària...).

Amb l’ordinador vam utilitzar molt els programes clics, la web de l’edu.365 i el KID PIX.

A l’annex 2 hi ha les adreces i fotografies dels programes utilitzats.

El fet d’intervenir amb X a dins de l’aula ordinària em va portar a parlar amb la tutora i, juntes vam establir canvis organitzatius i metodològics per poder fer un treball una mica homogeni amb X i la resta de grup-classe.

L’assessorament a la tutora també va ser diferent, era un assessorament del dia a dia i, després vam fer una reunió per concretar algunes mesures de cares a l’any vinent. Un dels temes que vam parlar en una reunió en el CAD i, després amb l’equip directiu va ésser la repetició de X de cares a l’any vinent. Repetició que una part de l’equip veu com a necessària i essencial pel bon desenvolupament de X però per una altra part de l’equip la consideren innecessària. Els que pensen que la repetició l’hi aniria molt bé consideren que X podrà acabar d’adquirir les nocions bàsiques de lectoescriptura i matemàtiques i, els que pensen que no ha de repetir esmenten que: el vincle afectiu que ha establert amb el grup classe el perdrà i, X es descol·locarà altra vegada dins un nou entorn i, que igualment se li hauran d’adaptar els aprenentatges de primer perquè no té els coneixements bàsics per poder-los dur a terme. La discussió encara està oberta i per determinar. S’ha parlat amb la família i, pensa que el que digui l’escola li semblarà correcta i encertat. Durant la fase 3, vaig incloure modificacions per intervenir amb el grup classe. A continuació enumero les activitats dutes a terme on l’objectiu principal era conncretar d’on sorgeix la mala relació alumnat-professor i buscar estratègies i recursos entre tots per solucionar el conflicte

Per començar el treball amb l’alumnat de 4rt de Primària primerament els vaig explicar què aniria a fer allà amb ells i, quin era el meu propòsit amb les activitats que duria a terme. Els comentaris que vaig sentir d’una part de l’alumnat respecte el seu professor no em van agradar gens i, no en faig esment en el meu escrit. Tot seguit vaig portar a terme la primera activitat:

Nom de l’activitat: Com és i com som?

Descripció de l’activitat: Cada alumne va fer un dibuix en dues parts. En una part hi va dibuixar com es pensa que hauria de ser el seu professor i quines qualitats hauria de tenir i, a l’altra part hi va dibuixar un alumne i, les qualitats que hauria de tenir un bon alumne. Prèviament a l’elaboració del dibuix, vam presentar unes imatges i entre tots vam parlar de les qualitats que hauria de tenir un mestre/a i un alumne. Van sortir comentaris com: saber escoltar, dialogar, respecta, amic, una mica seriós, que li puguem tenir confiança...

Duració: 45-50 minuts

Les imatges les podeu veure a l’annex 1

Els dibuixos han estat anònims i, després em van servir per fer-ne una selecció i, ensenyar-ne els més significatius. Partint dels dibuixos, vam iniciar una reflexió i vam establir una assemblea de classe per respondre a les següents preguntes..

- Quin problema tenim a dins de l’aula?

- Com creieu que podríem solucionar-lo?

- Quines conseqüències poden tenir aquestes solucions que hem citat.

- Quines creieu que són les millors?

- Us veieu en cor de provar-les?

Aquesta assemblea la vam realitzar amb els alumnes i amb mi, no hi va assistir el tutor docent.

Paral·lelament a aquesta activitat amb els alumnes també vaig fer-li fer una reflexió individual al docent - tutor. Li vaig donar les mateixes preguntes que vam reflexionar amb els alumnes perquè ell escrivís què pensava de la situació conflictiva.

Intervenció 2

Aquesta intervenció va anar orientada a l’elaboració de normes de classe davant les rutines negatives que tenen els alumnes de contestar malament al seu professor i de faltar-li el respecte constantment i, reeducar les conductes de resposta tutor davant d’aquestes actituds a dins de l’aula. Per elaborar les normes ho vam fer entre tots.

La manera que vaig utilitzar va ser:

1-Explicació de les raons per les que és necessari establir normes per les rutines negatives.

Cal debatre què és el que no funciona per tal de posar-hi remei. Vàrem fer una assemblea entre tots on vam parlar de què no funcionava i quines solucions podíem optar per solucionar-ho! Solucions i remeis que impliquen a alumnat però també al professor-tutor.

Abans d’iniciar l’assemblea es van citar unes regles bàsiques que s’havien de seguir:

-Cal aixecar la mà quan vulguem parlar.

-Quan una persona parli no podem interrompre’l, ens hem d’esperar que acabi d’explicar-se.

-Cal esmentar els fets que no ens agraden per poder trobar solucions.

-Cal explicar la veritat i mai la mentida.

Durant l’assemblea vam omplir aquest quadre que hi ha a continuació:

Quadre 1

Aspectes que no funcionen a l’aula:

Alumnes diuen:

-no podem parlar amb confiança amb el tutor.

-davant de petits comentaris,petits sorollets... el tutor s’exalta de seguida.

-alguns alumnes diem

tonteries i comentaris impertinents per fer empipar el tutor.

-ens agradaria poder pactar, discutir, reflexionar... sobre diferents activitats que fem a l’aula.

-hi ha un grup d’alumnes que no els agrada el comportament que adopten els companys/es quan fan sorollets, diuen comentaris que no toquen...

Professor-tutor diu:

-tirar papers, comentaris burlescos... m’incomoden i, salto de seguida empipant-me i, buscant solucions com: t’enviaré amb el director, sortiràs de l’aula....

-no estableixo una relació de tu a tu amb els alumnes, aspecte que trobo molt a faltar.

-trobo a faltar atenció i motivació dels alumnes pels aprenentatges realitzats a l’aula.

-hi ha un grup d’alumnes que sí que escolten i porten els treballs al dia que toca, estudien..

Davant d’aquests aspectes que no funcionen, cal trobar solucions i acordar què faran els diferents implicats en el conflicte:

Què fem els alumnes Què fa el professor-tutor

-Escoltarem durant les explicacions, no farem sorollets, comentaris que no pertoquen...

-Ens agradaria poder proposar

-Tornaré a plantejar activitats divertides i, activitats on vosaltres podeu triar què voleu fer.

-Tornaré a fer les classes més

exercicis, activitats, temes a debatre... durant les classes.

-Intentar establir una relació de confiança amb el tutor, poder-li explicar els dubtes, problemes que es trobin...

-Portarem els deures els dies que toquen i estudiarem els exàmens i els dictats preparats amb temps.

-No ens deixarem els llibres a casa.

interactives.

-Us escoltaré i dialogaré davant les coses que no us agradin(sempre dins uns límits).

-Tindré una actitud oberta i d’escolta davant les vostres preocupacions, maldecaps...

-Durant les hores del pati us ajudaré en els exercicis, activitats, dubtes... de les assignatures que necessiteu.

2-Durant l’assemblea vam establir normes d’actuació per regular les rutines negatives de comportaments i actituds de l’alumnat i del professor. Aquestes normes les vam decidir per consens.

3-Mitjançant una pluja d’idees, es pacte una conseqüència del incompliment de la norma, així com de la seva reiteració. S’escriu a la pissarra la norma aprovada, i cada alumne va proposant una conseqüència del incompliment. Al final, es selecciona la que es considera més adequada.

Quadre 2

Actuacions acordades Conseqüència de l’ incompliment

Les actuacions acordades estan reflectides al quadre 1

Si incompleixen els alumnes:

-es parlarà amb el director per acordar quines mesures adoptem des del centre (fer activitats extres; recollir papers...)

-si aquesta mesura no és efectiva es trucaria els pares.

Si incompleix el professor-tutor:

-es parlarà amb mi per tal de reflectir el malestar el director i, buscar solucions.

4-Tots els alumnes de classe van firmar un contracte. En aquest contracte firmaven que estaven d’acord a complir les normes acordades i, que si no era així assumien les conseqüències de l’ incompliment. Tots sabien que en el moment que aparegués la rutina pertorbadora, s’aplicaria automàticament la conseqüència establerta, sense explicacions innecessàries, mitjançant algun gest que indiqui a l’alumne o el tutor que ha d’assumir la conseqüència decidida amb anterioritat.

Els alumnes van creure convenient elaborar dos cartells, un cartell amb el quadre 1 i un cartell amb el quadre 2.

Intervenció 3: intervenció amb el docent-tutor

En aquesta intervenció el protagonista va ser el docent, vaig desenvolupar un treball de l’empatia.

Aquesta sessió em va servir per fer reflexionar el tutor sobre el comportaments i actituds que adopta amb els alumnes.

Intervenció 4

El treball de l’empatia no només l’he dut a terme amb el tutor-docent de 4rt de primària sinó que també vaig creure convenient portar-lo a terme amb el grup classe.

Vàrem fer una activitat: Professor per un dia!

Objectiu: -treballar l’empatia

-experimentar què sent un professor davant de l’aula

-saber expressar què se sent fent una explicació a davant d’un grup nombrós de persones.

En la línia d’aconseguir una relació d’empatia amb els alumnes, i donat que l’empatia consisteix fonamentalment en sentir el que sent l’altre, convé que alguns alumnes experimentin què sent el professor, com es perceben les situacions des de la perspectiva de la persona que té la responsabilitat de conduir la classe. Per fer això, es pot recórrer a l’estratègia consistent a encomanar a algun alumne problemàtic que s’encarregui per un dia de mantenir l’ordre de la classe. L’alumne assumeix la responsabilitat de controlar el treball dels seus companys i garantitzar que els que volen treballar ho puguin fer sense interferències dels altres. D’aquesta forma poden percebre les incomoditats i tensions afegides que generen les actituds negatives d’alguns alumnes.

Vàrem fer sis grups d’alumnes de 4-5 membres i, cadascun d’aquests grups li tocava fer mitja hora de classe. Es van repartir les hores i, cada grup s’havia de preparar una classe d’E.Física, de Matemàtiques, Llengua Catalana...

Al finalitzar l’activitat vam fer una assemblea per parlar sobre què ens havia agradat més, què menys, quines sensacions, sentiments havíem tingut a davant de la classe.

Avaluació Les fases del meu projecte volien una avaluació continuada i constant al llarg de tot el procés d’intervenció de X i del grup de 4rt de primària. Seguiment continuat per anar introduint millores, canvis en agrupaments, en recursos, altres dinàmiques metodològiques... Per iniciar el procés, vaig realitzar una avaluació inicial i psicopedagògica per: 1- conèixer les dificultats i competències de X (dins aquesta avaluació també vaig utilitzar l’avaluació dels informes de X i dels treballs realitzats fins ara) 2- per detectar la situació problemàtica i conflictiva del grup 4rt de primària (l’observació directa de la situació, entrevista amb el tutor i amb l’alumnat). Al llarg de tot el procés vaig anar realitzant una avaluació, avaluació que no realitzava sola sinó amb l’equip de professionals que intervenen en els casos; 1-Fase 1:ens reuníem amb: mestra d’E.Especial, Psicopedagoga de l’EAP, mestra-tutora. En una reunió hi va participar la noia de Serveis Socials. 2-Fase 3: ens reuníem amb el tutor del grup-classe i jo. A vegades hi havia assistit la mestra d’Educació Especial. En aquestes reunions comentàvem el treball que estava realitzant amb ells, els canvis (millores i empitjoraments) que trobaven els respectius tutors amb els alumnes esmentats, millores o no casa, aspectes que caldria canviar, treballar, millorar, coses que valoràvem positivament i seguíem amb la mateixa dinàmica de treball... Al final, vam portar a terme una avaluació diagnòstica per tal d’avaluar: 1-com havia anat tot el procés dut a terme amb X, quins objectius s’havien assolit i quins no, quin nivell de competències posseïa ara, quines actuacions es proposen per l’any vinent... 2- la intervenció realitzada amb el grup de 4rt de primària i els objectius assolits. Vam valorar el canvi d’actitud dels alumnes i també del tutor (aquesta part la vam avaluar amb els alumnes). En un inici, per avaluar m’havia plantejat la utilització de graelles (que ja tenia elaborades) en totes les fases però a la pràctica una llibreta per anotar aspectes rellevants observats m’ha estat molt més fàcil i pràctic per dur a terme el meu treball diari de pràctiques a l’escola i anotacions importants a recordar. La millor manera per avaluar és l’observació directa i constant de la realitat del dia a dia a l’aula i, sóc una persona que penso que la millor eina és la teva memòria i treball constant. Memòria i treball que ja et porta a recordar els aspectes essencials per anar modificant les intervencions psicopedagògiques. L’avaluació no només ha estat a nivell personal sinó que he utilitzat el model col·laboratiu per avaluar, avaluació col·laborativa entre tots els professionals que tenen un contacte directa amb X i amb el grup de 4rt de primària. Model

col·laboratiu i constructiu per anar introduint canvis i millores per atendre les necessitats educatives dels grups de subjectes avaluats. Exposició, anàlisi i dissecció dels resultats. El dia a dia d’un mestra és complicat però al llarg dels meus estudis de psicopedagogia mai m’havia plantejat com era la feina del dia a dia d’una psicopedagoga. Durant la realització del meu pràcticum he pogut vivenciar la feina d’una psicopedagoga des de tres vessants: -una la feina de la mestra d’Educació Especial i llicenciada en Pedagogia -una altra l’experiència d’una psicopedagoga de l’EAP que ve al centre un dia per setmana -la meva experiència d’actuar com a psicopedagoga durant les hores que he realitzat el pràcticum. El fet de poder visionar la tasca de dues psicopedagogues i, interaccionar amb elles tot compartint vivències, dubtes que sorgien durant la realització del pràcticum...m’han aportat molts coneixements i experiències que m’han enriquit com a psicopedagoga però també com a docent que sóc. A més a més, he pogut visionar i contrarestar diferents punts de vista, d’actuar, de pensar... d’un mateix cas. Postures diverses i, de vegades amb opinions contraposades. Maldecaps, entrebancs i satisfaccions són les tres paraules que destacaria per esmentar els sentiments que actualment em genera pensar amb el meu pràcticum. Paraules que han variat des de l’inici d’aquest ja que abans d’iniciar-lo els sentiments eren de por a la inexperiència, a no saber resoldre les preguntes, demandes, orientacions... que em feien els docents del centre però amb una seguretat amb mi mateixa a seguir endavant i, a aprendre de la realitat del dia a dia. La feina de psicopedagoga no és fàcil i, t’equivoques igual que a les altres feines però de l’error també se n’aprèn. Un dels errors que penso que vaig realitzar va ser passar el test McCArthy a X, un cop passat vaig veure que havia errat amb la meva actuació. Errada que va sorgir de la meva inexperiència. Vaig demanar consell a la meva tutora del centre i a la psicopedagoga que ve un dia a la setmana al centre, consells i opinions molt acceptables però que en aquest cas havia d’haver utilitzat el meu instint de psicopedagoga. Consells que jo vaig demanar per falta de coneixença del dia a dia d’una psicopedagoga i que m’han servit que els consells sempre són aptes però que cal valorar-los tenint en compte la situació real d’intervenció. A l’hora de definir el meu projecte del pràcticum em va costar molt concretar l’abast de les meves pràctiques, estava perduda per la desconeixença sobre què podia fer una psicopedagoga en un context real. Al llarg de la carrera n’he après molta de teoria però a l’hora de decidir una tipologia de pràcticum a dins d’un centre que no coneixes quin tipus d’alumnat té problemes, si hi ha demandes per part del professorat... és difícil concretar quin treball pots dur a terme perquè el professorat, alumnat i centre puguin treure profit de les teves

hores de pràcticum. Per aquest motiu, al llarg del meu pràcticum he pogut observar demandes del professorat i, he intentat dona’ls-hi pautes i orientacions útils per a la seva intervenció dins l’atenció a la diversitat del centre. Per tant, aquestes demandes que anaven sorgint han fet canviar alguns aspectes del meu pla de treball i incorporar-hi esdeveniments que han enriquit més la meva feina. Les accions del pla de treball les anava posant en marxa un cop havíem acordat, amb els docents respectius, els horaris i dies que intervendria amb X i amb el grup classe de 4rt de primària. Les sessions que realitzaria, entrevistes, reunions... les anàvem concretant al llarg de la realització del pràcticum perquè ja se sap que en una escola es fan moltes activitats i, a vegades s’han de canviar horaris, sessions... Els professionals que treballem dins del món educatiu hem de saber improvisar i anar-nos adaptant el dia a dia i, això és el que he fet al llarg del meu pràcticum. Valoro molt positivament el fet de treballar en el centre on he dut a terme les pràctiques, perquè em permetia estar tot el dia en el centre i, poder parlar amb els docents i ajudar-los en els maldecaps que tenien amb determinats alumnes. A més a més, les hores del pati em servien per poder concretar diferents aspectes amb ells/es (trobades, activitats a fer, punts de vista sobre un determinat treball o activitat d’un alumne...) per detectar d’on podien sorgir la manca de motivació dels alumnes, veure com es relacionen i actuen amb els companys/es de la classe durant l’hora del pati... Un altra aspecte positiu és el fet de poder assistir a reunions que no tenia previstes, reunions amb els Serveis Socials de la zona, amb el CDIAP..., aquestes reunions no les tenia incloses dins del meu pla de treball però hi he assistit perquè he tingut la oportunitat i no l'he deixat escapar. A més a més, m'han deixat donar el punt de vista sobre la situació tractada. Aquestes reunions segurament no hi hauria pogut assistir-hi si el meu pràcticum no l'hagués dut a terme en el mateix centre on exerceixo com a docent d'Educació Infantil. Un dels problemes que em vaig trobar i, que he esmentat en anterioritat va ésser passar el Test McCarthy a X, test que actualment penso que va ser inadequat i fóra de context. La realització del test penso que no m’ha aportat cap informació necessària per ajudar a X a pal·liar les seves dificultats d’aprenentatge i d’interacció social. Tinc aquesta impressió perquè en primer lloc vaig errar en la utilització de la tipologia de test perquè X no s’expressa verbalment (tot i que sap parlar) i, en diverses activitats del test s’avaluava l’expressió oral i, aquesta no la vaig poder avaluar. I, en segon lloc penso que un alumna s’ha d’avaluar dins del context-aula tot avaluant a l’alumna X però alhora el seu context d’ensenyament i aprenentatge i, el context familiar i social on viu X. La interacció entre les tres vessants ens donarà la resposta a les dificultats i, ens permetrà trobar ajuts i suports reals i contextualitzats. Aquest test el vaig combinar amb l’examen de l’actuació de X en les tasques del dia a dia, tasques que serveixen com a base al professor per a determinar si progressa o no progressa. Aquest context em va permetre identificar les situacions problemàtiques per a X i, avaluar les implicacions tant cognitives

com motivacionals. Implicacions bàsiques per determinar els suports necessaris per ajudar a X a superar les dificultats. L’observació del dia a dia a l’aula em va permetre observar tots aquests aspectes per identificar en quins moments necessitava ajuda X i, quin era el suport més adequat en cada moment.

La importància de contextualitzar el problema de X és importantíssim i clau per poder realitzar una bona intervenció.

En la fase 3 del pla de treball analitzava i intervenia dins la dinàmica problemàtica de l’aula de 4rt de primària. Aula on hi havia una manca de diàleg alumnat-professor tutor, manca de diàleg que generava malestar i conflictes de relació alumnat-tutor. En un principi m’havia plantejat portar a terme un pla de mediació però un cop vaig haver observat quin tipus de conflicte existia a l’aula vaig pensar canviar la meva tipologia d’intervenció i, portar a terme un seguit d’activitats diferents i, que actualment penso que han estat encertades i positives per millorar el clima de l’aula i la relació alumnat-tutor. Ara a l’aula es respira un ambient de més confiança, de diàleg... un clima molt més positiu i afavoridor per enriquir l’aprenentatge de l’alumnat i les relacions existents. No em vaig trobar cap tipus de problema a l’hora de negociar amb l’equip educatiu i directiu del centre per observar documents, informes, assistir a reunions del CAD, parlar amb la família de X..., la veritat és que en tot moment em vaig sentir com a un membre més de l’equip del CAD i, com a una psicopedagoga que exercia la meva tasca a dins del centre. Una de les coses que no vaig poder dur a terme va ésser mantenir una entrevista amb el CSMIJ , entrevista que havia de dur a terme per valorar i avaluar a X conjuntament amb els professionals del CSIJM. Em va saber greu no poder realitzar aquesta entrevista ja que penso que aquestes entrevistes et permeten enriquir-te molt a nivell professional i personal. Una altra modificació del meu pràcticum va ésser que no vaig realitzar una entrevista formal amb la família de X però el fet de poder xerrar amb la mare el dia a dia em va servir per anar seguint a la família i, poder anar concretant i preguntant aspectes familiars que m’anaven bé per aprofundir en la meva intervenció. L’entrevista amb els Serveis Socials per parlar de la família de X va ésser un aspecte no citat dins del meu projecte però sí que vaig dur a terme. Els Serveis Socials segueixen de prop a la família de X per problemes de desatencions i cura dels seus tres fills. Al llarg de les diferents fases del projecte m'he sentit molt recolzada per tots els membres (docents del centre i fóra del centre) que intervenien a dins del meu pla de treball. Fins i tot, el claustre de professors del centre que en un inici no era un grup de subjectes del meu projecte, els vaig incloure en ell per el conjunt de demandes i orientacions que durant les hores del pati, de reunions... em demanaven. Tot i els meus 26 anys d'edat, la confiança i el respecte dels dos docents-tutors (mestra-tutora de X i mestre-tutor de 4rt de primària) més implicats en el meu pràcticum em van donar molta seguretat amb la feina psicopedagògica que

estava fent i, a motivar-me cada vegada més a intervenir en diferents situacions que s'anaven generant a l'escola. Conclusions i propostes

Des del primer dia que vaig proposar fer el meu pràcticum al centre, el director em va obrir les portes de Primària i em va animar a participar en totes les reunions i esdeveniments que se m’anessin apareixen. Aquesta confiança va afavorir molt la meva intervenció en els diferents àmbits treballats. La confiança m’ha portat a viure el dia a dia del meu projecte amb il·lusió, il·lusió que es transformava amb noves tasques, assessoraments...

La realització d’aquesta tipologia de pràcticum penso que ha estat molt satisfactòria per tenir una vivència directa amb un dels móns que podria dur a terme en un futur si em dediqués a ser psicopedagoga. Actualment, penso que em queda una mica lluny exercir com a psicopedagoga perquè la meva feina com a educadora d’educació infantil m’agrada moltíssim i, em costaria molt deixar d’exercir-la però, no tanco les portes a cap àmbit d’actuació. A més a més els coneixements psicopedagògics també em serveixen en el treball del dia a dia de mestra.

L’experiència sempre és positiva per aprendre i, el projecte portat a terme m’ha permès adquirir una sèrie de coneixements aplicats a la realitat d’un context escolar de caire ordinari. A part de diagnosticar la sèrie d’actituds que ha de posseir una psicopedagoga on l’empatia, el treball en equip i col·laborador entre tots els components, el saber ajudar, dialogar, escoltar, observar, ser una persona dinàmica, en ganes de buscar recursos, estratègies per aquells nens/es que els costa aprendre... Actituds que considero que com a educadora que sóc ja les he desenvolupades.

Una de les coses que no he après al llarg del pràcticum és a fer adonar-se a una persona que no motiva suficientment els seus alumnes, que no interactua adequadament amb ells, que li manquen aspectes didàctics... però sí que li he donat recursos per intentar reconduir aquestes mancances. Recursos que des del meu punt de vista són molt més positius i ètics que no fer adonar-se a una persona que no està exercint correctament la seva tasca de docent.

La figura i feina d’un psicopedagog/a no és d’una persona amb una vareta màgica que dóna solucions instantànies a totes les demandes que se li van presentant al davant, cal un anàlisi i una avaluació per poder determinar l’abast de la demanda i adequar les solucions al context determinat. El psicopedagog és un professional que ajuda al dia a dia dels professionals que tenen alumnes amb NEE, per tant és una persona que ha de col·laborar i incentivar els docents per tal de donar resposta a la diversitat que hi ha a dins de les aules, per potenciar les oportunitats de tots per aprendre.

Aquest temps que he realitzat el pràcticum he intentat analitzar la feina de les psicopedagogues que exercien en el centre i, és difícil fer una valoració per la poca experiència que tinc en la vessant pràctica de psicopedagogia. El dia a dia a dins d’aquest camp em farà tenir una imatge de la tipologia de facetes que pot tenir un psicopedagog, facetes a dins d’un centre ordinari, a dins d’un

EAP, CDIAP, en un institut, davant de famílies per fer una sessió orientativa, per assessorar als pares que tenen nens amb discapacitats motrius, cognitives... La visió que tinc actualment de les tasques visualitzades en el centre on he fet el pràcticum és una visió poc objectiva de la realitat del món psicopedagogic però és un inici. Una de les tasques que m’ha cridat l’atenció de la feina de les psicopedagogues del centre i, que coincidia amb la meva opinió no de mestra sinó de psicopedagoga és el fet de mantenir un any més en un curs escolar a un alumne que no assoleixi les competències necessàries per passar al curs següent. Les dues i jo érem partidàries de fer repetir els alumnes per tal de donar-li seguretat, més coneixements per seguir de manera satisfactòria els seus aprenentatges, habilitats...

De la realització del meu pràcticum m’ha quedat una sensació molt bonica i enriquidora, m’he sentit bé portant a terme el meu projecte, m’he sentit com a una autèntica psicopedagoga aconsellant, assessorant, informant... a companys de feina i a pares que em demanaven consells.

Si ara hagués d’iniciar el projecte del meu primer pràcticum m’interessaria aprofundir a fons sobre com tots els docents atenen la diversitat a dins de l’aula. Estudiar l’atenció des de totes les àrees i nivells escolars, implicació dels pares vers l’atenció a casa, professionals externs que els docents recomanen als pares... Pràctiques alternatives per aconsellar els pares amb nens/es que presenten Dèficits d’Atenció i Hiperactivitat...

Bé, només em falta per agrair l’atenció rebuda per part de la meva tutora del centre de pràctiques. Gràcies Rosa per resoldre els meus dubtes i recolzar-me en tot moment.

Bibliografia

Alonso, J. (2000): Avaluació i diagnòstic psicopedagògics: concepte,

context i procés. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Alonso,J ( 2000 ):Avaluació curricular i avaluació psicopedagògica.

Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Carriedo,N. (2000 ):Avaluació de les capacitats cognitives i motrius.


Montero, I. ( 2000 ): Avaluació de l’autoconcepte i la motivació per

l’aprenentatge. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Alonso, J.; Villa, J.L. (2000): Avaluació dels patrons de relació i integració

social. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Alonso, J. (2000): Avaluació del context de l’activitat escolar de l’alumne.


Giné, C. I Mauri Majós, T. (2003): L’anàlisi de casos com a eina de

formació professional. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya

Gómez, J. Gestión académica de alumnos con necessidades educativas

especiales. Editorial Escuela Española. Madrid.

Montón,MªJ y Redó, M. La evaluación psicopedagógica: fases,

procedimientos y utilización. Capítulo 13. En C.Monereo e I.Solè

(coords), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva

profesional y constructivista. Madrid: Alianza

Fernández, M. (1997): Las pruebas de evaluación curricular en el proceso

de evaluación psicopedagógica. Infancia y Aprendizaje.

Onrubia, X.; Lago, J.R.; Pitarque, I. (1996): Dimensiones para el anàlisis

de la práctica educativa desde una perspectiva constructivista. Dins

Monereo, C.; Solé, I. (Coord.): El asesoramiento psicopedagógico: una

perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza.

Piqué,B. El tractament de la diversitat a l’educació Primària. Temps

d’Educació.23

Guasch,M. Claus per a comprendre els problemes de la convivència escolar. Universitat Rovira i Virgili.

Entelman, R.F. i Calvo,R. (Cord) 2002. Teoría de conflictos. Hacia un nuevo paradigma. Barcelona. Ed.

Vaello,J. Resolución de conflictos en el aula. Madrid.Santillana.

Porro,B. La resolución de conflictos en el aula. Buenos Aires. Paidós.

Munné,M i altres. Els 10 principis de la cultura de mediació.

Fisas, V. Cultura de paz y gestión de conflictos. Barcelona ( 2002). Ed. Icaria

Hocker, J.L. i Wimot. W.W. (1985). Interpersonal conflict. IA:Wm. C. Brown

Carthy,Mc.Test d'intel·ligència (MSCA). Manual aplicatiu i instruccions.

Gómez Castro, J.(coord). Gestión académica de alumnos con necessidades educativas especiales. Madrid: Editorial Escuela Española.

Mauri Majós,T; Monereo Font, C; Badia Garganté,A (coord). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Volum I. Barcelona.UOC.

Alonso Tapia, J. Diagnòstic en educació.Barcelona.UOC.

Boqué, M.C. (2002). Guia de la mediació escolar. Programa comprensiu d’activitats, etapes primària i secundària. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (para la versión en castellano: Octaedro).

Brandoni, F. (comp.) (1999). Mediación escolar. Propuestas, reflexiones y experiencias. Buenos Aires: Paidós.

-Led, P i Girbau,J. Els conflictes professors/alumnes. Tibidabo Edicions. DVD

-Puentes Guerrero, S.Models de Formació en Mediació. Article trobat en http://www.llibreriapedagogica.com/butlletins/revistes47/models_de_formacio_en_mediacio__47.htm

Boqué Torremorrell, M. MEDIACIÓ ESCOLAR. Document trobat en http://www.xtec.cat/serveis/crp/e3990106/informacio/Carme%20Boqu%E9.pdf

- www.xtec.cat/~nalart/tutoria/Disrupcio.ppt

- http://www.mediatk.org/news/ca_ES/2009/05/29/0010/conflictes-escolars-respostes-educatives

- http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/pdf/conflictes_escolars.htm

- http://www.edu.gva.es/orientados/profesorat/entre_tutor_alumno_grup.htm

http://www.llibreriapedagogica.com/butlletins/revistes47/models_de_formacio_en_mediacio__47.htm

http://www.llibreriapedagogica.com/butlletins/revistes47/models_de_formacio_en_mediacio__47.htm

http://www.xtec.cat/~nalart/tutoria/Disrupcio.ppt

http://www.mediatk.org/news/ca_ES/2009/05/29/0010/conflictes-escolars-respostes-educatives

http://www.mediatk.org/news/ca_ES/2009/05/29/0010/conflictes-escolars-respostes-educatives

http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/pdf/conflictes_escolars.htm

http://www.edu.gva.es/orientados/profesorat/entre_tutor_alumno_grup.htm

ANNEX 1: Imatges utilitzades per dur a terme l’activitat: Com és i com som, activitat realitzada en la sessió 1 d’intervenció de la fase 3.

ANNEX 2: Links i jocs realitzats durant la intervenció feta amb X

Dins l’adreça www.edu365.com i dins l’etapa infantil, trobem aquests links per accedir; hi ha

jocs, dibuixa i pinta, música, petits passos, llegeix i escriu, matemàtiques, coneixement de

l’entorn, el cos. A dins de cada apartat hi ha molts de jocs i activitats per realitzar. Amb X

sobretot vam utilitzar els de llegeix i escriu i matemàtiques.

Joc per aprendre les vocals i consonants.

Aprenentatge de la lecto-escriptura

Antoni Caralt Muñoz y Montse Rodés Coma

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/llevant/jclic/llevant.

jclic.zip&lang=ca&title=Aprenentatge+de+la+lecto-escriptura

http://www.edu365.com/

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/llevant/jclic/llevant.jclic.zip&lang=ca&title=Aprenentatge+de+la+lecto-escriptura

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/llevant/jclic/llevant.jclic.zip&lang=ca&title=Aprenentatge+de+la+lecto-escriptura

Vocals

Francisco Salcedo Torres

Joc de discriminació de vocals per a educació infantil. Al llarg dels cinc paquets

d'activitats el nen o nena ha de discriminar quina de les imatges porta o no porta la vocal

en qüestió.

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/vocals/jclic/vocals.jc

lic.zip&lang=ca&title=Vocals

Juguem amb els sons

Jornades de Creació de materials per les NEE i Mercedes Rivera Pérez.

Activitats adreçades a nens i nenes amb necessitats educatives especials per treballar el

triangle alveolar: els sons L-R-D. Hi ha 8 tipus diferents d'activitats per poder escoltar,

discriminar auditivament, escoltar i gravar, aparellar i finalment jugar.

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/jugsons/jclic/jugs

ons.jclic.zip&lang=ca&title=Juguem+amb+els+sons!

Els colors a educació infantil

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/vocals/jclic/vocals.jclic.zip&lang=ca&title=Vocals

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/vocals/jclic/vocals.jclic.zip&lang=ca&title=Vocals

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/jugsons/jclic/jugsons.jclic.zip&lang=ca&title=Juguem+amb+els+sons

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/jugsons/jclic/jugsons.jclic.zip&lang=ca&title=Juguem+amb+els+sons

Maria Freixa Castelló

Projecte d'activitats per als més petits sobre els colors. Al llarg dels exercicis es

comença aprenent els colors primaris per anar avançant cap als secundaris.

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/colorinf/jclic/col

orinf.jclic.zip&lang=ca&title=Els+colors+a+educaci%F3+infantil

Racó de pensar

Anna Garcia Roca

Projecte d'activitats adreçat a Educació Infantil, basat en activitats que trobem en el

racó de pensar: puzles, relacions, blocs lògics... i també alguna activitat tipus

passatemps de text: sopes de lletres, embolic de paraules...

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/racopens/jclic/ra

copens.jclic.zip&lang=ca&title=Rac%F3+de+pensar

Dictat de paraules

Marta Padullés i Roig

Dictat de paraules agrupades pel so de la lletra inicial de cadascuna de les paraules. Està

dividit en quatre grups que ajuden a l'hora de començar a fer les activitats.

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/colorinf/jclic/colorinf.jclic.zip&lang=ca&title=Els+colors+a+educaci%F3+infantil

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/colorinf/jclic/colorinf.jclic.zip&lang=ca&title=Els+colors+a+educaci%F3+infantil

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/racopens/jclic/racopens.jclic.zip&lang=ca&title=Rac%F3+de+pensar

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/racopens/jclic/racopens.jclic.zip&lang=ca&title=Rac%F3+de+pensar

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/dictat/jclic/dictat

.jclic.zip&lang=ca&title=Dictat+de+paraules

http://lnx.rebujito.net/index.php?option=com_docman&Itemid=46 (pàgina on hi ha diferents

links per accedir i, a dins de cada link jocs i activitats per executar).

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/dictat/jclic/dictat.jclic.zip&lang=ca&title=Dictat+de+paraules

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/dictat/jclic/dictat.jclic.zip&lang=ca&title=Dictat+de+paraules

http://lnx.rebujito.net/index.php?option=com_docman&Itemid=46

rich_rius_ Memòria

Documents

Transcript of rich_rius_ Memòria