Núria ViñasComposició tipogràfica

E.G. 3

4

5

R icard Giralt Miracle (Barcelona, 1911-1994), grafista, tipògraf i impressor. Es formà amb el seu pare, es va de-dicar des dels anys trenta a la creació de cartells, folle-

tons, cobertes de llibres i edicions de bibliòfil. El 1947 va fundar Filograf, Institut d’Art GRI ficció, des d’on va realitzar marques, plaquetes, calidoscopis, famílies tipogràfiques (entre les quals destaca l’alfabet Gaudí), compaginant tradició i innovació. L’excel · lent obra i dilatada presència en el panorama del disseny gràfic de Ricard Giralt Miracle li confereixen un paper no només de pio-ner sinó també de referent moral d’aquesta disciplina. Conscient de la dimensió tècnica i artística del seu treball, va saber relacio-nar amb mestria el bon fer de l’ofici i la constant experimentació, sigui en la seva faceta d’impressor, tipògraf o grafista.

BIOGRAFIA

6

PRINCIPALS APORTACIONS

Al 1947 funda l’Institut d’Art Gràfic Filograf (Filograf, Ins-titut d’Art Gràfic), un taller netament artesanal des d’on desenvoluparà una prolífica tasca de realitzacions impre-

ses, que van des de les simples targetes o postals fins al llibre. Des de llavors va editar unes comunicacions molt particulars, per exemple són famoses les targetes per notificar a les empreses i comerços el tancament per vacances o les felicitacions de Nadal, que han constituït la selecció de gravats xilogràfics i tipogràfics de més envergadura de tota la nostra història contemporània.

Va treballar per editorials tan rellevants com les de Josep Janés, Lluís Miracle, Aymà, Argos, Omega, Noguer, Destinació, Herder, Gaya Ciència, etcètera. Va estampar alguns exemplars de la revista “Dau al Set” i va imprimir llibres i catàlegs per Miró, Tàpies, Millares, Sempere, Zóbel, Tharrats, Cuixart, etcètera, o per escriptors com Foix, Espriu, Sagarra, Teixidor, Manent, Brossa, Perucho i Cirlot, entre d’altres.

Al 1951 va realitzar el logotip per al Grup R d’arquitectes racionalistes (Coderch, Bohigas, Martorell, Gili, Pratmarsó), que van ser fonamentals pel desenvolupa-ment de l’arquitectura i el disseny racionalistes a Espanya. Va ser a més autor de nombrosos alfabets, com el Gaudí, Xènius, Helios, Maryland, Gaya Ciència, Pompeia, Augusta, Biblos, però el seu indiscutible talent gràfic ratlla a gran alçada en el personal toc que dóna al collage tipogràfic, la sensibilitat del qual s’empal·lideix davant la categoria del domini d’un material i una tècnica, que per a ell no tenia cap secret.

Al 1953 funda i dirigeix l’Editorial PEN, dedicada a lli-bres de tema artístic. Anualment publica unes “plaquettes”, considerades com l’essència del seu llenguatge tipogràfic, en les que combina els gravats antics amb una àmplia gam-ma de superposicions gràfiques i harmòniques tonalitats de color. Realitza associacions inèdites a través de la reutilit-zació de vulgars vinyetes i de tipografies marginades en els

7

PRINCIPALS APORTACIONS

catàlegs a l’ús. Una innovació en el seu temps van ser les audaces

composicions asimètriques i calidoscòpiques, i sobretot el tractament del color, que van exercir gran influència en les joves generacions posteriors de dissenyadors, apreciable encara avui.

Es considera a Ricard Giralt Miracle com “el primer de la nova avantguarda, en la fosca postguerra”, deia Alexandre Cirici Pellicer, de qui es considerava deixeble. És també o es diu d’ell que és l’arquetip del dissenyador gràfic independent, que no neix, com podria creure, amb la fundació del FAD (Foment d’Arts Decoratives) al 1961, sinó de la honesta i humil pràctica d’aquest pacient treballador de la cultura.

Els alfabets dissenyats per Giralt Miracle, dels quals cal destacar el Gaudí (que combina l’esperit constructiu de la romana lapidària i el dels pals secs moderns), mai van arribar a fondre, només van ser utilitzats per ell en els seus dissenys. Els alfabets tipogràfics, en concret el Gaudí, li van valer el Premi Delta d’Or del ADI-FAD al 1962. Va realitzar nombrosos cartells, portades de llibres, marques, logotips i la creació de llibres de bibliòfil. La seva aportació més important van ser les obres que denominava “calidoscopis”.

La seva obra ha estat objecte d’importants publica-cions en revistes estrangeres (Gebrauchsgraphik, Who ‘s Who), així com de destacats premis i mencions, entre els quals destaquen el Premi Saule, atorgat per l’Escola Massa-na de Barcelona, diverses mencions de l’Agrupació Tipo-gràfica Internacional durant els anys 60; Medalla d’Or del FAD al 1980, al 1983 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona a les Arts Plàstiques, la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya el 1986, el 1989 el Graphic De-sign Excellence Award del ICOGRADA (International Council of Graphic Design Association). Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Disseny al 1990, atorgat pel Ministeri

8

d’Indústria i Energia i el Centre de Disseny de Barcelona (BCD), i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Al 1982 la Fundació Miró va acollir una exposició antològica seva dels seus primers cinquanta anys de treball. Al 1993 la Calcografia Nacional de Madrid va presentar una exposició antològica de la seva obra amb el títol “Amor per la lletra. Ricard Giralt Miracle, dissenyador gràfic “, que també va poder contemplar al Palau de Revillagigedo de Gijón. També l’IVAM de València li va dedicar una exposició al 1996 (Ricard Giralt Miracle i la Tipografia).

“ Ricard Giralt Miracle és un superador i conserva-dor de l’esperit artesà en un sistema industrial, promotor de professionalitat i impulsor d’una manera de fer que va més enllà dels models importats” .

Paraules de l’arquitecte Oriol Bohigas

PRINCIPALS APORTACIONS

9

10

OBRES

L es “plaquetes”, són targetes de fel ic i tacions que el ta l ler d’arts gràf iques “Fi lograf” (de Giralt Miracle) enviava entre 1953 i 1989 per

Nadal o a l ’est iu. Representen la s íntesi del seu món gràf ic i un dels s ignes d’ identitat més personals del seu quefer. Van ser per Giralt Miracle el seu camp de creació més l l iure i grat i f icant. Es va servir dels textos de Cervantes, Dante Al igher i , Juan Ramón J iménez, Maragal l o Salvat Papasseit entre altres-, dels pa-pers, les t intes, e ls gravats ant ics, e ls t ipus de l letra , la composic ió, la i l · lustració o en el sobre que les contenia, per buscar un punt de trobada entre la l í r ica, la poesia v isual , e l col lage, el fotomuntatge, la t ipograf ia exper imental , la bibl iograf ia i l ’esper it d’avantguarda, sempre emprant tècniques c larament t ipográf icas. En les “plaquetes” contenidor i contin-gut mater ia l i tzaven formalment un aspecte rel levant i diferenciador del trebal l de Giralt Miracle respecte a altres pioners graf istes de l ’època: una concepció exquis ida en els seus plantejaments gràf ics mater ia-l i tzada mit jançant la seva real i tzació de pr imera mà, gràcies al control que el l mateix exercia sobre els trebal ls d’ impress ió que real i tzava en Fi lograf.

Plaquetes

11

OBRES

12

OBRES

13

OBRES

14

OBRES

15

OBRES

16

Els calidoscopis van ser una altra provatura, una manera nova d’utilitzar tècniques gràfiques per posar-les al servei de la creació artística prescindint de la utilitat. Inscribíen

dins d’un cercle, en successives impressions radials, gravats i imatges diverses que havien estat en d’altres treballs. Tot assajant les combinatòries més imprevissibles els hi van sortir unes peces prou interessants i gracioses que poden ser mirades des de qualsevol costat, i que pel fet de ser rodones i fragmentàries van denominar “Calidoscopis”, tot pensant en el sentit més etimolò-gic del mot: imatges belles.

Calidoscopis

OBRES

17

Sèrie de calidoscopis realitzats entre 1970 i 1993. Tipografia i collage sobre paper, o 46cm.

OBRES

18

OBRES

19

OBRES

20

OBRES

22

R icard Giralt Mircale va crear diferents tipus d’alfabets: Maryaland (1960), Helios (1961), Gaudí, (1962), Biblios (1963), Pompeia (1963), Xènius (1964) i Gaia Ciència (1973).

L’any 1962, L’ADIFAD (Associoació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives) va concedir el premi Delta d’Or a l’Alfabet Gaudí de Ricard Giralt Miracle.

L’Alfabet Gaudí no té res de gaudinià. Va ser realitzat amb la intenció de provar fins a quin punt es podia combinar la lletra Romana amb el Pal sec. (La quadratura del cercle).

Aquest alfabet és una tipograia de Pal sec i d’aspecte geomètric, i només consta d’una única variant en caixa baixa i caixa alta.

Com és evident, aquesta segueix els criteris geomètrics del moviment modern (simplicitat, regularitat i recionalitat). Alterna els gruixos exagerant el contrast i emfatitzant els cantos, que són de forma quadrada.

“La tipografia Gaudí preten ser un híbrid entre un tipus de pal sec i un romà clàssic. Tot i així, formalment, està més a prop dels experiments geomètrics de les vanguardies centreuro-pees, que d’un autèntic híbrid.” Ricard Giralt Miracle

Les barres d’alguns caràcters, com es el cas de la Q, E, F i H, i algunes verticals, en el cas de la T i la Y, són d’un gruix més gran respecte el traç general.

Alfabet Gaudí

OBRES

23

OBRES

24

A quest és un alfabet imaiginari, fruit de la imaginació. Un alfabet que, tot i no ser concevut com a tal, recopila tota la varietat de recursos utilitzats per Ricard Giralt

Miracle: el gravat, el dibuix, la vinyeta, l’ornament, el collage...Un alfabet que ell mateix va anar creant, poc a poc, al llarg

de la seva trajectoria com impresor i grafista, i que va incorporar en molts dels seus projectes com petites peces d’orfebreria. Un alfabet que es troba amagat entre els plegs d’un llibre, a l’inici d’un paràgraf, al revers d’un paper de carta o encapcelant la primera paraula d’un vers.

Són formes que sugereixen lletres, lletres que sugereixen formes. Filigranes en forma de lletra. Una lletra com un ram de roses. Un brodat d’encaix que regala sensualitat a la ineliació d’una Y grega. Un gargot espontani que dóna vida a una G rodona. Una façana renaixentista que aporta “humanista” a una lletra P solitaria...

Aquest es un treball d’homenatge, una recopilació de lletres que Ricard Giralt Miracle “va sembrar” en els seus traballs grafics i que constitueixen un jardí ple de poesía i color.

Alfabet imaginari

OBRES

25

OBRES

26

OBRES

A amb la seva habitual destresa en la combinació de lletra tipogràfica i dibuix , l’autor va composar aquest poètic retrat Laureada pels aparadors de la imprempta Filograf.

“La gracia del cartell està en saber revelar la curiositat de l’espectador. No sempre ha que ser aportador d’imatges agre-sives. Pot ser intrigant, amable, sugerent... No necessàriament té que ser un cop de puny a l’ull de l’espectador.”D’aquesta manera els seus cartells són resultat d’una gran senssibilitat. Es pot obserbar la perfecte combinació entre el trac-tament de la imatge, mediant uan il·lustració amb els seus color si tipografia, creant així una gran harmonía.

L’ús d’aquesta en els seus treballs era excelent, ja que era capaç de dibuixar qualsevol tipus de lletra. En ells trobem la tipo-grafia en perspectiva, per una perfecta integració amb la imatge.

Retrat Laureda

27

OBRES

29

Avui en dia tots estem acostumats a utilitzar eines com l’ordinador i és molt interessant i reflexiu veure com els grafistes de no fa masses anys treballaven dissenyant a

mà, tenint un domini total del color, la línia i la forma.Treballaben imaginant i visualitzant, en un total exercici

mental que finalitzaba en solucions perfectes i equilibrades, i que posteriorment és el que ha acabat plasmant la imprempta.

El tracte que li dóna a la tipografia és exquisit i perfecte. La lletra està cuidada fins a l’últim detall. Aquest fet ve relacionat amb els inicis de la seva experiència com a tipògraf, ja que en va apendre del seu pare i des de ben petit el seu voltant girava entorn aquest ofici.

Trobo que és algo que s’hauria de recuperar, sense deixar de banda els ordinadors, esclar. Avui en dia sense ordinador no es va enlloc, però trobo molt interessant el fet de conèixer la tipografia des dels seus origens, no fent tanta referència a la teòrica, sinó més aviat a la pràctica i treballant amb les mans.

M’agradaria resaltar també, a part de la seva faceta profe-sional, el seu caràcter com a persona. Era un home molt humil i respectuós i penso que això el va ajudar molt a guanyar-se el que es mareixia. Es pot veure clarament, per exemple, en la intenció amb què es van fer les Plaquetes, que era si més no la de regalar una felicitació de Nadal o fer arribar al client el missatge de que tancaven per vacances durant un temps. D’aquesta manera, no només donava a entendre una certa preocupació pel client, sinó també s’hi veia reflexat l’acte de dissenyar per amor a l’art i no només per guanyar-se un sou.

També m’ha cridat molt l’atenció l’estètica i l’aspecte de les seves obres, ja que no només funcionaven molt bé en el moment en el que es fan fer, sinó que ara encaixarien totalment com a disseny actual i contemporani. És extraordinari el fet de que els seus dissenys anessin tant avançats temporalment.

REFLEXIÓ PERSONAL

31

BIBLIOGRAFIA

CATÀLEGS

Mitrani, Alex. Ricard Giralt Miracle, imaginar amb la lletra, parlar amb la imatge. Catàleg de l’exposició “Ricart Giralt Mira-cle, imaginar amb la lletra, parlar amb la imatge” del Museu de Montserrat, del 4 de Desembre al 28 de Març de 2011.

Sardà, Zeneidà. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Biblio-teca Serra d’Or.

PÀGINES WEB

http://www.abc.es/20091220/cultura-cultura/poeta-tipogra-

fia-20091220.html

http://blog.educastur.es/design/2010/03/31/giralt-miracle-ricard/

http://books.google.es/books?id=hvRQ-OrS4B4C&pg=PA94&lpg=PA94&dq=calidoscopis+ricard+giralt&source=bl&ots=hW4c1uhZyT&sig=vTAriCeXSh3zY6gveOuykoZTLVA&hl=es&sa=X&ei=x184UavPKMWkPc_SgUg&ved=0CFkQ6AEwBQ#v=onepage&q=calidoscopis%20ricard%20giralt&f=false

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Ricard_Giralt_Miracle.png

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ricard_Giralt_Miracle

http://www.ccfundacions.cat/doc-altaveu/191/expo.pdf

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0030092

http://pionerosgraficos.com/2012/01/las-plaquetas-de-ricard-giralt-miracle/

http://sd-muditoedicions.blogspot.com.es/2010/12/en-el-museu-de-montserrat-ricard-giralt.html

http://www.tv3.cat/videos/3088170/Ricard-Giralt-Miracle

https://www.youtube.com/watch?v=rD8_CMeMozA