eldigital.barcelona.cateldigital.barcelona.cat/wp-content/uploads/2015/11/iMemòria-project… ·...

La gestió de la diversitat

als districtesMEMÒRIA 2014

Una aposta per la Interculturalitat

Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Immigració

Memòria projectes de districtes 2014pàg. 1

Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Immigració

La gestió de la diversitat als districtes

MEMÒRIA 2014

Una aposta per la Interculturalitat

Textos

Equips tècnics responsables dels projectes de Districte

Coordinació

Programa BCN Interculturalitat

Edició i maquetació

Boixader & Go

Programa BCN InterculturalitatDirecció de Serveis de Drets de Ciutadania i ImmigracióAjuntament de Barcelona

Passeig de Sant Joan, 75, primera planta08009 BarcelonaTel.: 93 256 46 [email protected]



Introducció 3El camí cap el model intercultural 4Dimensions de la convivència intercultural 5Dades generals 7Mesures del Pla de Treball d’Immigració 2012-2015 8

Projectes Ciutat Vella

Programa LECXIT 15Xarxa d’atenció a famílies i infants del Raval (XAFIR) 18Casal Familiar del Casal Infantil Drassanes 20Immersió lingüística en el lleure 23Convenis 2014 25

Eixample XEIX 2014 (Fort Pienc i Sant Antoni) 28

Sants-Montjuïc Vine a jugar al teu barri (Poble Sec i la Marina) 35Espai 12@16 38Tarda Jove al Poble sec 42Do d’Acords, Orquestra Infantil i Juvenil del Poble Sec 45Taula de convivència del Poble Sec 48Rimant rumors 50La cuina del món 52

Sarrià-Sant Gervasi Accions Antirumors al Districte de Sarrià-Sant Gervasi 55

Gràcia El món a la meva escola 59

Horta-Guinardó Servei de Convivència 62Accions Antirumors 65Troba’t 68Barribook 71

Nou Barris Servei de suport a les comunitats de veïns i veïnes 73L’esport ens fa iguals 78

Sant Andreu Accions educatives específiques 82Accions educatives a la Franja Besòs 86Casal intercultural per a joves 89Taller de mediació intercultural per a joves 92Filma. Cinema participatiu 95Teatrefòrum intercultural 98Projecte d’acolliment intercultural i foment del voluntariat 102

Sant Martí Programa Annisa 106Suport a la convivència en les comunitats d’escales de veïns 109Tots fem barri 112EOO - CLERS 115

Índex



Índex

Barcelona, una ciutat complexa i diversa

Els darrers anys ha disminuït l’arribada de població migrada a Barcelona i s’han assentat a la ciutat els veïns i veïnes que hi van arribar en fluxos migratoris anteriors.

D’aquesta realitat neix una ciutat complexa que entrellaça tota la riquesa del seu pòsit cultural amb una diversitat creixent. Una ciutat que entén aquesta diversitat no com un fet puntual, sinó com una part important que va conformant la seva identitat i les seves particularitats.

En aquest sentit, des del 2012 l’Ajuntament ha fet un esforç per impulsar i generar polítiques de visibilització i gestió de la diver-sitat.

Si a tot això hi sumem la realitat territorial heterogènia intrínse-ca als barris de Barcelona, es fa evident que la gestió de la diver-sitat cultural exigeix un treball combinat i compartit. Combinat entre la visió global de ciutat i la visió estratègica que proporcio-na cada barri, i compartit entre els diferents agents municipals i socials.

Treball de barri, repte de ciutat

La Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Immigració de l’Ajuntament de Barcelona dóna suport econòmic i tècnic als dis-trictes de la ciutat, amb l’objectiu d’enfortir iniciatives que res-ponguin a les diferents necessitats i situacions generades pel seu veïnatge divers culturalment. Aquestes situacions, molt variades i no exemptes de conflictes, s’han de resoldre des del territori mateix.

El suport a programes i projectes de districtes permet que siguin els mateixos actors del territori que planifiquin i desenvolupin aquells projectes i accions que creguin necessaris per a cada lloc, donant resposta a les necessitats que des de cada districte es consi-deren prioritàries. Un treball compartit per aconseguir una ciutat cohesionada, una ciutat de tots i totes.

El conjunt de propostes i projectes que es descriuen a continuació han sigut acordats conjuntament pels districtes de la ciutat i la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Immigració, i són el fruit d’anys de col·laboració.

Introducció



Índex

Aquesta memòria mostra la tasca compartida amb els diferents districtes de Barcelona, peces clau en la construcció d’espais i dinàmiques de convivència que incorporen la diversitat pròpia de cada territori. Alhora, també vol ser una eina per compartir la tasca i el coneixement acumulat entre els diferents districtes, que de ben segur serà d’utilitat per planificar noves línies de tre-ball als barris de Barcelona.

L’aposta de la ciutat pel model intercultural té un objectiu princi-pal: transformar la Barcelona multicultural (diverses Barcelones que coexisteixen) en la Barcelona intercultural (una Barcelona diversa que conviu i construeix la ciutat de manera conjunta i col·laborativa).

Per aconseguir-ho, des de la visió intercultural cal:

• Igualtat d’oportunitats i drets: Construir una ciutat igua-litària.

En aquesta ciutat tothom, sigui quin sigui el seu origen cul-tural, ha de compartir drets, deures i oportunitats. Només així els ciutadans voldran participar del projecte comú de ciutat.

• Reconeixement de la diversitat: Construir una ciutat que reconegui la seva diversitat.

Igualtat no és sinònim d’uniformitat. La ciutat intercultural no només accepta les cultures i tradicions diferents que la formen, sinó que també les posa en valor i les converteix en motor de creixement social.

El camí cap al model intercultural

Triangle de la interculturalitat

RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT

INTERACCIÓ POSITIVA

CONVIVÈNCIAINTERCULTURALITAT

IGUALTAT D’OPORTUNITATS I DRETS



Índex

• Interacció positiva: Construir una ciutat que impulsi les relacions personals i col·lectives en la diversitat.

A la ciutat intercultural no hi coexisteixen diverses cultu-res; a la ciutat intercultural hi conviuen persones de diver-ses cultures, que es troben, dialoguen, es coneixen i treba-llen de forma col·laborativa en el projecte comú de ciutat.

Els projectes que veurem en aquesta memòria tenen com a objec-tiu final el foment de la convivència intercultural als territoris de la ciutat.

Entenem la convivència com una relació positiva de respecte i de comunicació entre persones, grups, institucions i comunitats que cohabiten en un mateix espai i temps.

Hi ha diverses dimensions que ens permeten veure en quins as-pectes s’està caminant cap a una convivència real. N’hem desta-cat cinc, que són aquelles que treballen més específicament els aspectes convivencials relacionats amb la interculturalitat i que, d’una manera o un altra, hi són presents als projectes que es mos-tren en la memòria.

Dimensions de la convivència

intercultural


SENTIMENT DE PERTINENÇA

PARTICIPACIÓ DIVERSA


CULTURAL

IGUALTAT D’OPORTUNITATS

I DRETS



Índex

Fomentar que l’activitat estableixi relacions actives i de col·laboració entre persones o grups que habitualment no tenen relació, treballant sobre interessos i aspectes

comuns.

Incorporar mesures per assegurar la igualtat d’accés i la igualtat de drets de les persones d’orígens culturals

diversos.

Incorporar mecanismes o recursos per aconseguir la par-ticipació dels veïns i veïnes d’origens culturals diversos.

Fomentar el coneixement i la visibilització de la diversitat cultural dins el projecte.

Fomentar que les persones participants creïn vincles d’arrelament al barri, grup, entitat, etc.








Índex

L’any 2014 s’han implicat en aquest procés 9 dels 10 districtes de la ciutat: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

S’han dut a terme un total de 32 projectes, que ha permès arribar pràcticament a tots els indrets de la ciutat i que han afectat direc-tament més de 9.500 persones.

Dades generals

32PROJECTES

+9.500PERSONES

DISTRICTE 2014 2013

CIUTAT VELLA 150.000 € 149.000 €

EIXAMPLE 72.000 € 40.535 €

SANTS–MONTJUÏC 114.000 € 114.000 €

SARRIÀ–SANT GERVASI 13.960 € 12.360 €

GRÀCIA 20.000 € 20.000 €

HORTA–GUINARDÓ 55.000 € 50.000 €

NOU BARRIS 132.000 € 107.000 €

SANT ANDREU 45.000 € 45.000 €

SANT MARTÍ 60.000 € 60.000 €

TOTAL 662.460 € 598.495 €

Amb el desenvolupament d’aquests projectes s’ha donat respos-ta a diverses mesures del Pla de Treball d’Immigració 2012-2015, compartint així amb els districtes l’esforç per fer de Barcelona una ciutat inclusiva, que es reconeix plural i generadora d’opor-tunitats.



Índex

MESURA

4Reforçar la xarxa d’acollida.

Ciutat VellaXAFIR

Sant AndreuProjecte d’acolliment

intercultural

MESURA

6Reforçar els programes que

faciliten la integració dels joves i les joves nouvinguts.

Ciutat VellaImmersió lingüística

en el lleureSants-Montjuïc

Espai 12@16Tarda Jove al Poble Sec

Do d’AcordsHorta-Guinardó

BarribookSant Andreu

Filma. Cinema participatiu

Mesures del Pla de Treball d’Immigració

2012-2015

A continuació es detallaran totes les mesures del Pla de Treball d’Immigració 2012-2015 a les que s’ha donat resposta amb els projectes de districte desenvolupats al llarg d’aquest any 2014:

ES COMPLEIXEN UN TOTAL DE

36MESURES

4 6 7 8 9 10 11 16 18

23 24 27 29 30 34 36 44 47

53 55 56 57 58 59 60 61 62

64 65 66 67 72 73 74 7876

MESURA

7Reforçar el paper actiu de

les dones immigrades en els processos d’acollida i de reagrupament familiar.

Ciutat VellaCasal Familiar del

Casal Infantil DrassanesHorta-Guinardó

Troba’tSant Andreu

Projecte d’acolliment intercul-tural

Sant MartíPrograma Annisa



Índex

MESURA

16Coordinació entre barris i

districtes.

EixampleXEIX 2014

MESURA

18Formar les persones de les

diferents Àrees de l’Ajuntament.

EixampleXEIX 2014

MESURA

23Sensibilitzar el professorat

sobre l’orientació educativa.

Sant AndreuTetrefòrum intercultural

MESURA

24Garantir l’orientació, el

reforç formatiu i el seguiment psicopedagògic

inicial per als nois i noies que arriben per

reagrupament familiar.

Ciutat VellaImmersió lingüística en el

lleure


2012-2015

MESURA

8Detectar i prevenir

situacions de discriminació, vulnerabilitat i risc.

Nou BarrisServei de suport a les comunitats de veïns

MESURA

9Coneixement de la societat

catalana, i dels drets i deures dels ciutadans i

ciutadanes.

EixampleXEIX 2014Nou Barris

Servei de suport a les comunitats de veïns


intercultural

MESURA

10Treballar qualitativament l’aprenentatge del català.

Ciutat VellaPrograma LECXIT


MESURA

11Millorar la competència en

l’ús del català.


Immersió lingüística en el lleure




Índex

MESURA

27Impulsar la participació de

les persones estrangeres als programes de Barcelona

Activa.

EixampleXEIX 2014

MESURA

29Promoure programes

d’incorporació a l’activitat esportiva i als clubs de la

ciutat de la població infantil, adolescents i juvenil d’origen immigrant.

Nou BarrisL’esport ens fa iguals

MESURA

30Impulsar l’esport escolar

integrador que potenciï la trobada d’infants i joves

d’orígens diversos.

Nou BarrisL’esport ens fa iguals

MESURA

34Reforçar l’orientació sobre

la formació i l’ocupació entre els i les joves.

Sant MartíEOO - CLERS

MESURA

36Desenvolupar els programes

d’atenció a persones en situació de vulnerabilitat i

exclusió.

Horta-GuinardóTroba’t

MESURA

44Elaborar una estratègia de

visibilització dels barcelonins i barcelonines

d’origen divers.

EixampleXEIX 2014

Sant AndreuAccions educatives específiques

Projecte d’acolliment intercultural


MESURA

47Potenciar la visibilitat de la

diversitat als mitjans de comunicació locals.

EixampleXEIX 2014

Sant AndreuFilma. Cinema participatiu

MESURA

53Promoure l’aprenentatge i assessorar sobre l’ús del català en els comerços

juntament amb les organitzacions empresarials.

EixampleXEIX 2014


2012-2015



Índex

MESURA

55Promoure l’educació per a

la no-discriminació i contra el racisme.


Filma. Cinema participatiuTeatrefòrum intercultural

MESURA

56Revitalitzar els barris.

Horta-GuinardóAccions Antirumors

BarribookNou Barris


Sant AndreuFilma. Cinema participatiu

MESURA

57Analitzar i proposar accions per als usos dels temps i la

convivència als espais públics de Barcelona.


Sant MartíTots fem barri

MESURA

58Implicació dels pares i

mares nouvinguts en les dinàmiques escolars

(AMPA).


EixampleXEIX 2014

GràciaEl món a la meva escola


MESURA

59Promoure els projectes d’interculturalitat en els

centres educatius.

Sarrià-Sant GervasiAccions Antirumors


Sant AndreuFilma. Cinema participatiuTeatrefòrum intercultural

MESURA

60Fer de la biblioteca pública

un espai d’intercanvi i coneixements.



2012-2015



Índex

MESURA

61Habilitar recursos per

fomentar la participació de les persones d’origen immigrant com a part

activa de la xarxa associativa de Barcelona.

Sants-MontjuïcLa cuina del món




interculturalSant Martí

Programa AnnisaTots fem barri

MESURA

62Impulsar taules territorials

que apleguin les entitats, els representants institucionals i persones a títol individual,

amb la voluntat de promoure el diàleg entre les associacions i les persones que participen en diferents àmbits, així com d’adaptar

el Pla de Treball d’Immigració a la realitat

local.

Ciutat VellaXAFIR

Sants-MontjuïcTaula de convivència de

Poble SecNou Barris


Sant MartíTots fem barri

MESURA

64Incorporar accions de sensibilització sobre la immigració, diversitat i

convivència als plans de desenvolupament

comunitari.

Ciutat VellaXAFIR

Sants-MontjuïcLa cuina del món

Sarrià-Sant GervasiAccions Antirumors



Sant AndreuAccions educatives territorials


Tots fem barri

MESURA

65Impulsar la mediació com a

fórmula per resoldre els conflictes.


Sant MartíSuport a la convivència en les

comunitats d’escales


2012-2015



Índex

MESURA

66Reforçar els programes que

faciliten la integració dels joves i les joves nouvinguts.

Sants-MontjuïcDo d’Acords

Horta-GuinardóBarribook



MESURA

67Fomentar i difondre

projectes concrets de referència que promoguin

un compromís ciutadà entre la ciutadania al voltant del valor de la

diversitat, tot vinculant-la amb la identitat de la ciutat.

EixampleXEIX 2014

Sants-MontjuïcRimant rumors



MESURA

72Donar visibilitat als joves de

les segones generacions.


Sant AndreuAccions educatives específiquesTaller de mediació intercultural

Teatrefòrum intercultural

MESURA

73Apoderar la joventut d’origen immigrant

implicant-los en l’associacionisme juvenil.


MESURA

74Potenciar l’apoderament de

les dones immigrades a través de la participació.



MESURA

76Impulsar una xarxa de

voluntariat.


Sant AndreuTaller de mediació intercultural

Projecte d’acolliment intercultural

MESURA

78Garantir la visibilització

institucional de les bones pràctiques que duguin a

terme persones i entitats.

EixampleXEIX 2014


2012-2015



Índex

PROJECTESPER DISTRICTE



DISTRICTE CIUTAT VELLA

ÍndexÍndex

Programa LECXITPrograma per millorar la comprensió lectora dels infants entre

4t i 6è de primària tot implicant l’entorn, l’escola i la família.

DestinatarisAlumnat de 4t, 5è i 6è de primària d’escoles públiques del Districte de Ciutat Vella.

Dades bàsiques

LinksFacebook: LecxitTwitter: @lecxit

Descripció del projecteLECXIT és un programa que té per objectiu incrementar l’èxit educatiu dels infants a través del treball que es duu a terme per millorar la seva comprensió lectora.

La clau de LECXIT és treballar de forma lúdica i amena, i és pos-sible gràcies al voluntariat i a la implicació de l’entorn dels nens que participen en el programa.

Element de difusió

ESCOLES PARTICIPANTS

4Escola Drassanes, Escola Pere Vila,

Escola Mediterrània i Escola Milà i Fontanals.

PARELLES(1 voluntari × 1 infant)

87PAÏSOS D’ORIGEN PREDOMINANTS

Pakistan, Marroc, Equador, Bolívia, Xina, Portugal, Filipines,

Índia, Algèria, Uzbekistan, Brasil, Polònia, Moldàvia

i Estat espanyol.




Índex

LECXIT funciona gràcies a la col·laboració dels voluntaris, les es-coles, les famílies i les entitats del barri.

Les activitats principals del projecte LECXIT són:

• 1h a la setmana de LECXIT en horari extraescolar (1×1: un voluntari per a cada infant) a les escoles Drassanes, Pere Vila i Mediterrània.

• Formació inicial del voluntariat.

• Formació contínua del voluntariat.

• Activitats grupals d’animació a la lectura (una per trimestre i Escola).

• Activitats familiars de promoció a la lectura (dues l’any per Escola).

Les claus de l’èxit del programa es poden resumir en els següents punts:

• La tutoria individualitzada ha permès centrar-nos en els gustos de l’infant i que les sessions siguin atractives.

• El fet de tenir un adult pendent d’ells, ha sigut de les coses més valorades pels infants.

• La tasca del voluntariat: perquè s’ha implicat molt, s’ha pre-parat molt bé les sessions i ha dedicat estona a buscar llibres i materials interessants.

• L’enfocament de les sessions: és fonamental que llegir esde-vingui una experiència emotiva, diferent, provocadora, es-timulant...

• Introduir la lectura en pantalla.

• Obrir les escoles a entitats del territori amb l’organització d’activitats de foment de la lectura.


11Millorar la competència en l’ús del català.

58Implicació dels pares i mares nouvinguts en les dinàmiques escolars (AMPA).

60Fer de la biblioteca pública un espai d’intercanvi i coneixements.

76Impulsar una xarxa de voluntariat.

MESURES DEL PLA D’IMMIGRACIÓ

Mesura

10Mesura

11Mesura

58Mesura

60Mesura

76

Programa LECXIT




Índex

DIMENSIONS DE LA INTERCULTURALITAT que es treballen en aquest projecteImatges

Parella LECXIT de l’Escola Milà i Fontanals.

Activitat grupal del programa LECXIT.

Programa LECXIT

La relació que s’estableix entre el voluntariat i els infants produeix un intercanvi de coneixements, d’actituds i de valors que sobrepassa l’objectiu del programa de millorar la comprensió lectora. Hi ha parelles voluntari-alumne que continuen la relació després dels dos anys de programa.

També és interessant la relació que s’estableix entre les famílies i els voluntaris, i entre les pròpies famílies en els espais de dinamització.


La composició mateixa dels centres educatius ja és culturalment diversa i així es reflecteix en els participants d’aquest programa.


La diversitat cultural es treballa dia a dia amb la varietat de recursos em-prats. A més a més, al-gunes activitats grupals també han fomentat aquest reconeixement.


El contacte amb les biblioteques de barri és fonamental en aquest projecte, ja que l’alum-nat i les famílies poden establir un vincle que pot anar més enllà del programa.


La tria dels infants que participen al programa la realitzen els propis tutors dels centres educatius i tenen en compte aspectes relacionats amb la necessitat d’augmentar el nivell de comprensió lecto-ra i el grau de motivació vers la participa-ció en el programa. Hi ha una escola amb una ràtio baixa d’alumnes per aula i tots participen en el programa.





ÍndexÍndex

Xarxa d’atenció a famílies i infants del Raval (XAFIR)

Formació en competències interculturals per a professionals que treballen amb infància i família.

DestinatarisProfessionals de serveis i entitats del Raval que treballen amb infants i famílies del Raval.

Dades bàsiques

LinkXAFIR

Descripció del projecteEl projecte XAFIR és una plataforma de cooperació i coordinació d’entitats i serveis que treballen amb infància i família al Raval.

El projecte fa vuit anys que funciona i pretén millorar la quali-tat de vida en els diferents àmbits (social, educatiu, sanitari i de lleure) dels infants i les famílies del Raval, millorant la coordina-ció, cooperació i comunicació entre els professionals de la zona. Formen part de XAFIR vint-i-cinc entitats i serveis del territori.

Un dels objectius del projecte XAFIR és impulsar la formació per als professionals de la zona. A causa del gran percentatge de població d’orígens culturals diversos procedències establert al Raval, es fa imprescindible la formació en competències inter-culturals dels professionals. Per això, durant l’any 2014 s’han or-ganitzat dos tallers:

Element de difusió

PARTICIPANTS

82

Logo del projecte XAFIR

Imatge

61DONES

74%

21HOMES

26%

JOVES (19 a 29 anys)

4ADULTS (30 a 59 anys)

76GENT GRAN (més de 59 anys)

2

Web del projecte XAFIR

http://www.xafir.org




Índex

Xarxa d’atenció a famílies i infants del Raval (XAFIR)

• II Taller de gestió de les emocions dels professionals que treballen en entorns interculturals.

El punt de partida és que totes les dimensions de l’apre-nentatge —el llenguatge, els estats emocionals i l’ener-gia corporal— i les seves interrelacions, mereixen estar presents en la formació i actualització dels professionals.

• Taller de cultura i societat siriana.

Formació de caràcter introductori sobre la cultura i la socie-tat sirianes. L’objectiu principal és dotar els professionals que entren en contacte amb la nova realitat de la immigració pro-vinent de Síria dels coneixements i les eines més rellevants per donar el millor servei possible a aquestes persones.4

Reforçar la xarxa d’acollida.

62Impulsar taules territorials.

64Incorporar accions de sensibilització sobre la immigració, diversitat i convivència.


Mesura

4Mesura

62Mesura

64

DIMENSIONS DE LA INTERCULTURALITAT que es treballen en aquest projecte

L’ element comú en les diferents actuacions que proposa el projecte XAFIR és la cooperació entre els serveis, enti-tats i professionals que hi participen, per tal de crear sinergies, compar-tir visions, informació i metodologia mentre es participa en espais de treball de col·laboració amb objectius comuns.


Tallers de formació i sensibilització en com-petències interculturals adreçats als professio-nals que treballen amb infància i família al Raval.





ÍndexÍndex

Casal Familiar del Casal Infantil Drassanes

Espai relacional d’orientació, reflexió i intercanvi que pretén fomentar valors i actituds positives a través de la

interiorització d’habilitats socials.

DestinatarisFamílies del barri del Raval.

Dades bàsiques

LinkCasal Familiar del Casal Infantil Drassanes

Descripció del projecteEl Casal Familiar representa un espai socioeducatiu de participa-ció, trobada, intercanvi i interacció entre pares, mares i fills. S’hi potencien els aspectes relacionals, d’hàbits i actitudinals amb una voluntat integradora i de cohesió sociocultural, promovent els valors de diàleg i convivència.

És un espai d’orientació i debat que té com a objectiu fomentar va-lors com la participació i l’anàlisi crítica en l’entorn social on se situa el centre i on viuen les famílies participants.

ACCIONS AL LLARG DE L’ANY

73

USOS

1123

MARES I PARESVINCULATS

A LA PROGRAMACIÓ

208

AUTÒCTONS40%

12ESTRANGERS

60%

7Reforçar el paper actiu de les dones immigrades en els processos d’acollida i de reagrupament familiar.


Mesura

7

PAÏSOS D’ORIGEN PREDOMINANTS

Marroc, Equador, Perú, Colòmbia, Pakistan i

Estat espanyol.

http://ccivics.bcn.cat/%250Adrassanes/pagina/3688

http://ccivics.bcn.cat/%250Adrassanes/pagina/3688




Índex


Objectius específics del projecte:

• Fomentar la implicació dels pares i mares en les activitats del Casal Infantil i del centre cívic.

• Conèixer i respectar altres costums, activitats o formes de vida diferents a través de l’educació i la convivència.

• Potenciar les relacions entre pares, mares i fills mitjançant activitats conjuntes en el context del Casal Familiar.

• Crear consciència de grup i pertinença entre els pares i mares.

• Possibilitar un espai de relació entre pares, mares i fills en un àmbit diferent dels que són habituals (casa, escola, etc.).

• Promoure la creació d’un grup estable de mares i pares d’in-fants del Casal Infantil.

Durant l’any 2014 s’ha introduït una nova activitat al projecte, amb la creació de la xarxa «Teixint Vincles» conjuntament amb el Casal de Gent Gran Josep Trueta. Ha estat una experiència molt positiva, ja que ha permès la creació de nous vincles intergenera-cionals mitjançant les activitats d’intercanvi d’habilitats, apor-tant un valor afegit al Casal Familiar.

Imatges

Trobada del projecte «Teixint Vincles».

Sortida del grup de mares del Casal Drassanes.

Taller de cuina del grup de mares del Casal Drassanes.




Índex


DIMENSIONS DE LA INTERCULTURALITAT

que es treballen en aquest projecte

Els pares i mares par-ticipants treballen conjuntament per un objectiu comú, compar-tint espais setmanals de debat i treball.


El barri del Raval pre-senta una gran diver-sitat cultural, i el Casal està obert a totes les famílies del barri.


S’han dut a terme diferents activitats per posar en valor les diferents cultures pre-sents al barri: xerrades participatives sobre les diferents cultures centrades en la vida quotidiana, la religió, els costums, etc.; documentals i pel·lícules; i tallers d’artes-ania i cuina.


S’han fet visites a dife-rents entitats del barri i s’ha consolidat el pro-jecte «Teixint Vincles» (projecte intergenera-cional amb el Casal de Gent Gran Josep Trueta). S’estan consolidant com a grup i comencen a te-nir contactes amb altres entitats socials de barri i col·laboren en propostes de treball social i per la igualtat.





ÍndexÍndex


Capacitació de joves dinamitzadors de lleure en la metodologia d’immersió lingüística.

DestinatarisJoves del Districte de Ciutat Vella vinculats al projecte Franja, educadors de carrer i entitats socioeducatives.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

305

AUTÒCTONS17%

25ESTRANGERS

83%


Marroc, Pakistan i Estat espanyol.

Imatges

Formació en el projecte Immersió lingüística en el lleure.

Joves participants a la formació. Descripció del projecte

El projecte pretén orientar, sensibilitzar i donar pautes als moni-tors, educadors i dinamitzadors dels equipaments i serveis muni-cipals que treballen en el lleure amb infants i joves d’altres cultu-res en el Districte de Ciutat Vella, per capacitar-los teòricament i pràctica en la metodologia d’immersió lingüística.

Els tallers conviden a reflexionar i a incorporar l’ús de la llengua catalana entre els professionals, com una eina pedagògica per millorar l’atenció als infants i joves per cohesionar i incorporar els nouvinguts fent extensiva la tasca en immersió lingüística que ja es porta a terme a l’escola. Es tracta de posar en valor que el català facilita la inclusió social i la cohesió.




Índex


Concretament, el 2014, s’ha prioritzat la formació esportiva com a context d’oportunitat per millorar l’ús social del català dels jo-ves. S’han incorporat recursos que reforcin l‘ús del català durant les dinamitzacions esportives, per tal d’aprofitar la línia de tre-ball de promoció de l’esport com a activitat extraescolar.

Al llarg de l’any s’han planificat dues edicions del «Curs de for-mació de tutor esportiu escolar de futbol 5» promoguda per l’As-sociació Esportiva Ciutat Vella, un educador de carrer i un edu-cador del projecte Franja del Raval i organitzada pel Consell de l’Esport Escolar de Barcelona.

Un cop finalitzat el curs, els joves participen en sessions de tuto-ria grupal per tal d’incorporar també als continguts apresos en la formació de tutor esportiu els recursos per l’ús del català durant els entrenaments i arbitratges (vocabulari tècnic esportiu en ca-talà, ús del català com a llengua vehicular, etc.).

6Reforçar els programes que faciliten la integració dels joves i les joves nouvinguts.


24Garantir l’orientació, el reforç formatiu i el seguiment psicopedagògic inicial per als nois i noies que arriben per reagrupament familiar.


Mesura

6

Mesura

24

Mesura

11




ÍndexÍndex

Convenis 2014

Conveni amb la Fundació Tot RavalLa Fundació Tot Raval és una plataforma de seixanta associa-cions, institucions, persones i empreses vinculades al Raval que es va crear l’any 2002 amb l’objectiu comú de millorar la quali-tat de vida del barri. La fundació desenvolupa treball comunitari partint d’una visió integral del barri, que incideix en els àmbits social, cultural, econòmic i comercial.

Tot Raval, en el marc del conveni, ha treballat diverses línies estratègiques:

• El programa comunitari, que fomenta la cohesió a través del treball en xarxa.

• El programa cultural, amb la dinamització del projecte «Ra-val, un barri creatiu».

• El programa ocupacional «Raval, territori socialment res-ponsable» per a la formació i inserció laboral, vinculat al sector empresarial del barri i al sector comercial.

• El programa d’educació i comunitat que promou el foment de la Xarxa de Lectura del Raval.

• El programa «Aprenem junts», juntament amb altres enti-tats i centres educatius.

També participa activament en projectes el Grup Interreligiós del Raval, en el calendari festiu (Sant Jordi, festa major del Raval, etc.), i promou diferents activitats fomentant la implicació dels diferents equipaments culturals i apropant aquests al teixit so-cial del barri.

Tot Raval continua essent una entitat de referència del barri, ja sigui creant o participant en diferents accions i projectes enca-minats a posar en valor la interculturalitat del Raval i treballant per la millora de la cohesió social.

LinkTot Raval

Element de difusió

Logo de Tot Raval

Imatge

Celebració de Sant Jordi per la Convivència a la Rambla del Raval.

http://www.totraval.org




Índex

Convenis 2014

Conveni amb el Casal dels Infants del Raval per a l’acció als barrisEl Casal dels Infants del Raval és una entitat dedicada a concen-trar esforços als barris més vulnerables per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper.

En el marc del conveni, el Casal dels Infants ha treballat des de di-ferents vessants amb una mirada intercultural i transversal amb:

• Projectes de suport social a les famílies més desfavorides i de reforç a la comunitat: detectant situacions d’infants i adolescents que no tenen les necessitats bàsiques cobertes, oferint els recursos necessaris que les puguin garantir i fent l’acompanyament necessari.

• Projectes des de l’entorn escolar: donant suport per tal de millorar la integració i el rendiment acadèmic dels infants i adolescents del barri del Raval, sovint de diferents proce-dències, fent un seguiment del procés escolar i l’adaptació formativa. D’aquesta manera, s’afavoreix el vincle entre centre educatiu, alumne i família.

• Projectes per la participació: amb l’aprenentatge de la llen-gua catalana als alumnes nouvinguts per afavorir la inclu-sió social.

• Projectes d’integració de joves en situació de risc.

• Projectes de formació i d’inserció social i laboral, d’ocupació, i del lleure en activitats esportives.

L’entitat també participa en la dinamització comunitària tant de diferents activitats del calendari festiu, sovint cogestionades pels diferents agents actius del territori: entitats i serveis, com d’espais i places, afavorint la millora de la convivència, la creació de vincle i el bon ús dels espais públics.

LinkCasal dels Infants del Raval

Element de difusió

Logo Casal del Infants

Imatge

Activitat del Casal Obert Infantil 8-12 anys.

http://www.casaldelsinfants.org




Índex

Convenis 2014

Conveni amb la Fundació l’Arc del taller de música, XamfràXamfrà és un centre de música i escena del barri del Raval de Bar-celona que té com a finalitat que nens i joves tinguin l’oportuni-tat de participar i compartir tallers de música, teatre i dansa. En aquest sentit, Xamfrà vol ser un espai perquè nens, joves, gent gran i famílies de Ciutat Vella i de la resta de la ciutat es trobin i comparteixin vivències a través de la música i les arts escèniques.

Un dels objectius treballats en el marc del conveni és la difusió de la música i les arts escèniques com una eina educativa que poten-cia la creativitat, tot treballant els valors i la inclusió social dels nens i joves, i per extensió, de les seves famílies.

El conveni s’ha articulat en tres eixos:

1. La Colla de Xamfrà permet la participació i implicació artís-tica i cultural d’infants i joves del barri. Les accions són les següents:

• Desenvolupament de tallers de música d’arrel tradi-cional. Música feta en grup: percussió de carrer, amb instruments com la gralla i la tarota, el flabiol, tamborí, violí tradicional i acordió diatònic.

• Desenvolupament de tallers de dansa d’arrel tradi-cional. La dansa i el moviment com a vies d’expressió i comunicació corporals. Coreografies, vestuari i atrez-zos adaptats a la Colla.

• Col·laboració en les activitats, festes i projectes del ba-rri del Raval, i per extensió, del Districte de Ciutat Vella: Festival de Música de les Cultures, festes majors, troba-des i cercaviles, entre d’altres.

2. Taller de percussió amb l’Escola Mediterrània del barri de la Barceloneta, amb l’objectiu que els nens i les famílies cone-guin la possibilitat de fer música i arts escèniques en l’espai extraescolar.

3. Taller de coral amb l’Escola Milà i Fontanals, realitzat en ho-rari lectiu i com a suport i complement de música, català i treball d’educació en valors.

LinkXamfrà

Element de difusió

Logo del projecte Xamfrà

Actuació del projecte Xamfrà.

Imatge

http://www.xamfra.net



DISTRICTE EIXAMPLE

Índex

XEIX 2014 (Fort Pienc i Sant Antoni)

Inclusió de les famílies i el comerç xinès, hindi i paquistanès a les diferents iniciatives comercials, educatives, socials i

lúdiques presents al barri de Fort Pienc i Sant Antoni.

DestinatarisCol·lectius xinès, indi i pakis-tanès resident o amb activitat econòmica als barris del Fort Pienc i Sant Antoni. Va dirigit especialment als col·lectius adults professionals o amb comerços al barri, així com a entitats integrades per aquestes persones (associacions culturals, de lleure, d’ajuda mútua, etc.).

Dades bàsiques


Xina, Pakistan, Índia i Estat espanyol.


Pakistan, Índia, Bangla Desh, Xina i Estat espanyol.

NOMBRE DE COMERCIANTS PARTICIPANTS

127NOMBRE DE

COMERCIANTS PARTICIPANTS

371ENTITATS

PARTICIPANTS

42ENTITATS

PARTICIPANTS

23

Fort Pienc Sant Antoni

Linksversió en català

versió en xinès

https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DbmrEsJBShL8

https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DGQH9BV4ilPE



DISTRICTE EIXAMPLE

Índex


Mesura

9Mesura

16

Mesura

47

Mesura

18

Mesura

53

Mesura

27

Mesura

58

Mesura

78

Mesura

44

Mesura

67


9Coneixement de la societat catalana, i dels drets i deures dels ciutadans i ciutadanes.

16Coordinació entre barris i districtes.

18Formar les persones de les diferents Àrees de l’Ajuntament.

27Impulsar la participació de les persones estrangeres als programes de Barcelona Activa.

44Elaborar una estratègia de visibilització dels barcelonins i barcelonines d’origen divers.

47Potenciar la visibilització de la diversitat als mitjans de comunicació locals.

53Promoure l’aprenentatge i assessorar sobre l’ús del català en els comerços juntament amb les organitzacions empresarials.

58Implicació dels pares i mares nouvinguts en les dinàmiques escolars (AMPA).

67Fomentar i difondre projectes concrets de referència.

78Garantir la visibilització institucional de les bones pràctiques que duguin a terme persones i entitats.

Descripció del projecteEl projecte XEIX va néixer de la necessitat d’incloure l’Associa-ció de Comerciants Eix Fort Pienc (ACEFP) i els nombrosos co-merciants d’orígens culturals diversos que regenten negocis en aquest barri en el pla estratègic de desenvolupament social i co-mercial. Els objectius bàsics són, d’una banda, informar-los sobre el pla estratègic i les seves actualitzacions que, en realitat, conte-nen elements de dinamització i promoció comunitàries tan im-portants com els elements pròpiament comercials i de promoció econòmica; i d’altra banda, incorporar entitats xineses i d’altres països al projecte, aconseguint la seva participació i la dels co-merciants en activitats promogudes per l’ACEFP. També és im-portant continuar amb la sensibilització sobre el procés migrato-ri i de trencament de rumors adreçada a professionals, entitats veïnals, socials i de lleure dels barris.



DISTRICTE EIXAMPLE

Índex


Fort Pienc

En aquesta tercera edició, corresponent al 2014, a més de la con-solidació de les línies de treball encetades i desenvolupades prè-viament, s’ha aprofundit la tasca involucrant altres col·lectius i comunitats com la pakistanesa, i s’han tingut presents els apre-nentatges que poden ajudar a fer possible la transferència d’ex-periències a altres barris. Si en aquest barri l’evolució del projec-te ens enfronta a quelcom complex que podria ser l’embrió d’un pla comunitari i que ha donat lloc a la mesura de govern del Dis-tricte «Teixint identitats», en altres barris cal treballar aspectes més bàsics a partir d’un acurat diagnòstic específic inicial. Ja si-gui la promoció de l’associacionisme comercial entre els comer-ciants d’orígens culturals diversos o la sensibilització de les asso-ciacions de comerciants i altres agents. Per fer això s’ha comptat amb un mediador xinès, que es va disposar en anys anteriors, i també amb una nova figura mediadora, experta en llengua i cul-tura hindi i pakistanesa.

Sant Antoni

Al llarg d’aquest 2014 s’ha avançat en la transferència d’expe-riències a altres barris mitjançant l’inici d’un nou projecte, en aquest cas adaptat al barri de Sant Antoni, en col·laboració amb Sant Antoni Comerç (SAC), que va fer una demanda explícita d’intervenció.

La tasca en altres barris requereix treballar aspectes més bàsics, com la promoció de l’associacionisme comercial entre els comer-ciants d’orígens culturals diversos o la sensibilització de les as-sociacions de comerciants i altres agents. Però primer s’ha de fer un diagnòstic específic acurat inicial dels nous escenaris.

Inicialment, les accions s’han centrat en la informació i promo-ció de l’associacionisme comercial entre els comerciants del barri que són d’altres orígens culturals. Ràpidament s’ha palesat que el comerç i les comunitats del barri necessitaven accions que anes-sin més enllà de la dinamització comercial cap a accions més co-munitàries. Tret d’algunes excepcions, el comerç divers del barri és encara un comerç de subsistència. Amb el seu centre neuràlgic en el Mercat, el barri s’ha vist afectat per les obres de reforma

Elements de difusió

Díptic de l’Associació de Comerciants Eix Fort Pienc.

Sant Antoni Comerç Comte Borrell, 89-1r. 4a. B.08015 - BarcelonaTel.: 93 424 80 [email protected] www.santantonibcn.com

SANT ANTONI ) ( !

(SAC)

:

) (

) (

Díptic de l’Associació de Comerciants de Sant Antoni en urdú.

Imatges

Presència del projecte XEIX en mitjans xinesos i pakistanesos.



DISTRICTE EIXAMPLE

Índex


que s’hi han fet, amb el tancament d’establiments comercials i el mancat relleu generacional del petit comerç. Aquesta dispo-nibilitat permet veure el barri com una àrea d’oportunitats per a nous comerços, entre els quals hi ha el comerç divers. A la vegada, s’ha detectat que algunes comunitats, fonamentalment les d’Àsia Meridional, tenen una història més curta al barri i la ciutat i, per tant, necessiten les accions comunitàries i de promoció econò-mica corresponents: informació sobre recursos i equipaments, suport en reagrupament familiar, formació bàsica en llengua, orientació per a la cerca de feina o per obrir un negoci, etc.. A més, s’ha fet una prospecció del territori per detectar quins són els comerços, entitats i referents de les comunitats asiàtiques i establir ponts entre elles i l’associació de comerciants Sant An-toni Comerç (SAC). Tot això ha fet palesa la necessitat d’ampliar el ventall de col·laboradors en el futur, comptant amb la col·labo-ració d’altres agents clau del territori en l’àmbit social, educatiu i de lleure.

En general, els objectius prioritzen, d’una banda, afavorir la in-clusió i la participació dels comerciants locals i d’altres orígens culturals en el món associatiu, de les famílies en les AMPA de les escoles o en altres espais educatius, lúdics, etc.; i de l’altra, la pro-moció del coneixement i reconeixement de les cultures i llengües xinesa, hindi i urdú com a instruments per ajudar a trencar este-reotips i promoure la cohesió social.

En darrer lloc, el projecte contempla la difusió activa i puntual de les diferents activitats i experiències, fent servir mitjans de comunicació autòctons i altres adreçats específicament a les co-munitats diana.

Fira de les Arts Escèniques al Fort Pienc.

III Fira Salut al Fort Pienc.

Celebració de l’Any Nou

Imatges

Concurs de cuina a Sant Antoni.



DISTRICTE EIXAMPLE

Índex


Objectius principals:

• Consolidar el projecte XEIX al barri del Fort Pienc mitjançant la continuació de les línies de treball engegades fins ara, així com la implementació de la mesura de govern «Teixint identitats».

• Iniciar el treball específic al barri de Sant Antoni, que con-sisteix principalment en accions de promoció de l’associa-cionisme comercial corresponents a la fase d’intervenció definida en el projecte de 2012: XEIX I.

• Continuar treballant la transferència dels aspectes innova-dors i d’èxit a altres barris de l’Eixample a través del Projecte XarxEixample, així com dels òrgans i plataformes de parti-cipació del Districte.

Imatges

Diwali Mela a Sant Antoni.

Col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística. @Josep Aznar

Diploma del Premi del Consell d’Europa.

Representació del projecte XEIX a l’entrega del Premi del Consell d’Europa Diversity Advantatge Prize.



DISTRICTE EIXAMPLE

Índex


L’objectiu més important del projecte XEIX és, justament, afavorir la interacció i l’apropa-ment de comerciants i veïns al voltant de les activitats de promoció econòmica, cultural i social que estan adreçades majoritàriament a tota la població. Gràcies a la participació, la interacció i l’apropament, tots els participants independentment del seu origen s’enforteixen, s’apoderen i generen imatges positives mútues. Enguany destaca la creació del grup de treball de comunicació en el si de l’ACEFP, que ha propiciat la trobada dels associats i la generació d’espais on compartir experiències. També la trobada anual de socis, amb una bona partici-pació de socis asiàtics, ha sigut una ocasió per afavorir la interacció positiva entre associats de tots els orígens culturals, la junta de l’ACEFP i l’equip del projecte. En el cas de Sant Antoni, destaca la participació d’entitats socials del barri molt dinàmiques i amb una historia de llarg recorregut, així com el paper aglutinador de la taula d’entitats socials de Sant Antoni, lidera-da pel Centre de Serveis Socials del barri, que propicia la trobada d’entitats del tercer sector per compartir experiències i afavoreix la generació de sinergies amb el XEIX.


El mecanisme fonamental és la informació sistemàtica de tot allò que s’esdevé al territori a totes les persones, comerciants i entitats que desenvolupen la seva vida al barri, indepen-dentment del seu origen, i de si estan associats o no. Las persones encarregades de difondre aquesta informació i també de convidar a participar en les diferents accions s’han combinant. És a dir, els mediadors no es limiten a les comunitats d’on són experts o només als nouvinguts. Igualment, el personal de l’empresa de l’ACEFP i el SAC no s’adreça a comerciants autòctons en exclusiva, sinó que interactua amb membres d’altres comunitats. La visibilització creixent dels comerciants i veïns d’altres orígens culturals en les activitats del barri, tant en les més innovadores com en les mes clàssiques (llums i venda de loteria de Nadal), continua afavorint el desig d’apropament i la curiositat positiva envers l’altre. L’alta qualitat de les activitats vinculades al XEIX desenvolupades al barri resulta en un augment progressiu del nombre de persones autòctones que s’interessen per les cultures foranes. Comerciants i alumnes d’orí-gens culturals diversos del barri participen en activitats fora dels seus centres d’estudi i dels propis negocis. És habitual que siguin els mediadors qui els citin personalment i els acom-panyin als actes, presentant-los altres comerciants o persones amb les quals podrien generar sinergies en el futur, amb la intenció d’afavorir l’apropament i els estímuls a la participació.





DISTRICTE EIXAMPLE

Índex


A través d’activitats relacionades amb les cultures xinesa, índia i pakistanesa, i de la participació de persones o entitats d’aquests orígens en totes les accions portades a terme en els barris per l’ACEFP i el SAC durant l’any 2014. Cal tenir en compte que el màxim referent de la ma-joria d’activitats ha sigut les associacions, que s’ha fet visible sempre mitjançant la participació d’algun dels seus membres, nouvingut o no.


L’existència del sentiment de pertinença a un barri o a una entitat demana temps i, sobretot, el reconeixement del barri mateix com un espai propi, digne i in-teressant. En un procés continuat s’està aconseguint que els participants d’altres orígens culturals no solament coneguin el seu districte, l’Eixample, o la seva ciutat, Barcelona, sinó que comencin a identificar el seu barri: el Fort Pienc o Sant Antoni; el nom, les seves fronteres i les seves pecu-liaritats vinculades a la seva història i al seu desenvolupament. La pertinença a una entitat comença a deixar de ser una mostra de bones intencions vers els altres comerciants i els veïns. En tot cas, caldrà continuar generant més trobades entre els comerciants per tal d’afavorir relacions més properes i més obertes, i per crear i aprofitar les sinergies.


Fonamentalment, les tasques de mediació i interpretació en les reunions de l’ACE-FP i del SAC (assemblea, grups de treball, activitats, etc.) en accions específiques amb Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra (recollida de paper i cartró, difusió de la nova normativa en negocis de telefonia mòbil, etc.).




DISTRICTE SANTS-MONTJUÏC

Índex

Vine a jugar al teu barri (el Poble Sec i la Marina)

Servei lúdic i educatiu per als matins de dissabte.

DestinatarisNens d’edats entre 0 i 12 anys dels barris del Poble Sec i la Marina.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

352 179DONES

51%

173HOMES

49%


Polònia, Hondures, Xina, Equador, Perú, República

dominicana, Alemanya, Líban i Estat espanyol.

326AUTÒCTONS

93%

36ESTRANGERS

7%

Descripció del projecteAquest projecte, que ja fa 8 anys que funciona al barri del Poble Sec, es va engegar després d’haver recollit la demanda expressa-da per diferents col·lectius i grups de veïns sobre la necessitat de disposar d’un servei lúdic i educatiu al barri, per a famílies amb nens petits, els dissabtes al matí.

El model que se segueix és el d’un cert nombre d’espais de joc, diferenciats per edats, per a nens entre 0 i 12 anys i les seves fa-mílies. Els nens menors de 4 anys han d’anar acompanyats du-rant l’estada per un adult, que ha de tenir-ne cura i jugar-hi o participar amb el nen en jocs col·lectius o dirigits, si ho desitja.




Índex


Els nens entre 5 i 12 anys tenen diverses zones de joc habilitades que estan dinamitzades per personal especialitzat. Aquesta ac-tivitat es realitza als espais de la Ludoteca del Poble Sec, ubicada en la quarta planta del Centre Cívic El Sortidor, i s’utilitza el ma-terial del qual disposa aquest equipament. L’horari d’obertura és de 10.30 a 13.30h tots els dissabtes des del gener fins al maig i de l’octubre a al desembre. El servei ofereix 20 places de 0 a 4 anys i 20 més de 5 a 12 anys.

L’any 2012 el servei es va fer extensiu a la resta de ludoteques pú-bliques del Districte: La Ludoteca Olzinelles al barri de Sants, que es sufraga totalment amb el pressupost del Districte, i la Ludoteca Casa dels Colors al barri de la Marina.

Els objectius del projecte són:

• Dotar les famílies d’un servei lúdic però amb un component educatiu. Aquest objectiu s’assoleix pel tipus de material de joc didàctic del qual es disposa, per la dinamització que fan els professionals al front del servei i per les activitats dirigi-des que s’ofereixen.

• Facilitar a aquelles famílies que tenen nens molt petits l’oportunitat de gaudir d’un material de joc que habitual-ment no tenen a les cases, facilitant el contacte entre nens i pares.

• Ser un recurs per a nuclis familiars monoparentals que el dissabte al matí precisen d’un espai de temps per comprar o fer les feines de casa i no poden estar pels nens, o bé no tenen qui pugui estar per ells.

• Convertir-se en un espai de convivència i cohesió social entre veïns, afavorint el contacte directe i el coneixement mutu entre famílies autòctones i nouvingudes al barri.

• Proporcionar un espai relacional i de joc de qualitat als nens més grans, alternatiu a passar el matí mirant la televisió o jugant a soles.

Imatges

Diverses activitats dins el projecte Vine a jugar al teu barri.




Índex


Els mecanismes per aconseguir la participa-ció passen per l’organit-zació de tallers i activi-tats lúdiques dirigides adaptades a cada franja d’edat, que complemen-ten el joc lliure. A més, s’incentiva la participa-ció dels familiars acom-panyants a través del servei d’assessorament i consultes.


Les ludoteques per si mateixes represen-ten un espai de socialització que permet que els nens de procedència diversa interactuïn de manera natural entre ells. A més, els pares o persones adultes acom-panyants dels menors de 5 anys també participen de les activitats dirigides als més petits, potenciant d’aquesta manera la seva interrelació i col·laboració.


Un dels objectius del projecte consisteix a convertir l’espai de les ludoteques, el dissabte al matí, en un espai de convi-vència i cohesió social entre els infants i els acompanyants, afavorint el contacte directe i el coneixement mutu entre fa-mílies autòctones i nouvingudes al barri. La programació dels jocs i els tallers i la implicació dels acompanyants dels més petits busca la interrelació necessària que faciliti el coneixement mutu i el respecte del diferent.







Índex

Espai 12@16Projecte de lleure educatiu que treballa els valors propis

de l’adolescència i la joventut en la seva identificació i cohesió com a grup social de referència al barri.

DestinatarisAdolescents de 12 a 16 anys.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

407 161DONES

39%

246HOMES

61%


República Dominicana, Marroc, Pakistan, Equador, Índia

i Estat espanyol.

206AUTÒCTONS

51%

201ESTRANGERS

49%

Descripció del projecteL’espai 12@16 és un projecte adreçat a joves i adolescents d’edats entre els 12 i els 16 anys que es desenvolupa des de l’any 2006 al barri del Poble Sec.

L’objectiu general és el lleure educatiu i la utilització productiva del temps lliure, conceptualitzat de manera universal i orientat a la totalitat de la població del territori. És un projecte de socialit-zació i coneixement de nous adolescents.

LinkEspai 12@16

Element de difusió

http://espai12a16.blogspot.com.es/




Índex

Espai 12@16

Inicialment conceptualitzat com un punt de dinamització des dels professionals del servei, durant l’any 2014 ha evolucionat en sis línies:

• Promoure un alt component d’autogestió per part dels ma-teixos adolescents, especialment en l’Espai Obert.

• Augment de manera significativa del nombre d’accions de tipus sociocultural, més que de les accions de tipus estricta-ment lúdiques.

• Accions de tipus intergeneracional i de tipus intercultural: treball orientat a la relació amb persones majors de 65 anys en processos de migració interna des d’altres zones de l’Es-tat cap a Catalunya, i amb adolescents en processos d’immi-gració de diferents procedències culturals cap a la societat d’acollida occidental laica.

• Major visibilització de les accions del projecte per part de la comunitat d’adolescents de diferents procedències del ba-rri del Poble Sec, que configuren, gestionen i participen en aquestes accions.

• Disminució molt significativa de l’acumulació d’adolescents i joves en espais públics on interaccionaven amb tensió i amb convivència deficient amb el veïnat d’un carrer de vianants en concret, que va posar un recurs.

• Coordinacions, col·laboracions i cessió d’espais a entitats i projectes que treballen la interculturalitat i la integració dels nouvinguts a la ciutat (associació sociocultural La For-miga, programa de reagrupament familiar del Districte de Sants-Montjuïc ,APC i grups de joves del barri ).



Mesura

6




Índex

Espai 12@16

Des del projecte s’ha treballat més el sentiment de perti-nença al projecte i a l’activitat concreta que el sentiment de pertinença al col·lectiu cultural. Tot i així, s’ha detectat que en alguna activitat hi havia una correlació directa, no sempre positiva, entre pertinença a l’activitat i pertinença a un grup cultural concret: com a l’activitat de defensa personal vinculada a grups d’adolescents llatins; a les acti-vitats de rap i cultura urbana amb majoria de participació d’adolescents nouvinguts, etc. Aquest fet no ha facilitat la permeabilitat i tolerància d’aquests grups per d’altres grups culturals. Si bé aquests fenòmens no han produït tensions culturals entre els adolescents, durant l’any 2014, el projecte ha implementat diferents estratègies que han afavorit la permeabilitat de les diferents activitats als diferents grups culturals dels adolescents participants al projecte:

1. Augmentar la rotació dels adolescents pel major nom-bre d’activitats del projecte de tal manera que en totes les activitats hi participin el major nombre de perfils possibles.

2. Programació d’accions més obertes, menys habituals i més sorprenents que no permetin l’existència d’una vinculació, a priori, entre activitat i grup cultural determinat.

3. Individualitzar la intervenció: disgregar grups cultu-rals i evitar que determinats grups assumeixin en la seva totalitat la gestió d’una activitat que els hi és per-cebuda com a pròpia i excloent per a la resta de grups.

4. Dinamitzar mediadors naturals entre el propis grups que facilitin la tasca de permeabilitat i d’inclusió de nous adolescents en les diferents activitats.

5. Augmentar la rellevància de les noies com a element que facilita la cohesió entorn de l’activitat, però no la cohesió entorn de l’origen cultural.


Imatges

Activitat de ball a l’Espai 12@16.

Activitat de bàsquet a l’Espai 12@16.

Sortida a Girona amb l’Espai 12@16.






Índex

Espai 12@16

La convocatòria a les activitats oberta i inclou tots els joves del territori. La diver-sitat pròpia del territori ja comporta la presència de joves de diferents procedèn-cies, i també la programació d’activitats d’especial motivació per a determinats grups culturals (rap, balls urbans, etc.), així com la difusió de les activitats ju-venils de tradició a la societat d’acollida (castellers, tabalers, grups de foc, etc.) en la programació habitual de l’Espai 12@16, que serveixen com a element d’aproxima-ció de diferents concepcions culturals de les activitats d’un mateix territori.


Des del nostre espaide socialització dels joves, la diversitat s’ha treballat més des de la intervenció en relacions d’igualtat de gènere que pròpiament des de la diversitat cultural. La intervenció en la desigualtat de relacions de gènere ha permès eviden-ciar les diferències culturals teòriques entre els perfils d’adolescents del projecte (autòctons i nouvinguts), trobar punts comuns a tots ells (maneres i estils de relació similars entre noi i noia —que so-vint tenen una relació asimètrica—, entre joves autòctons, joves de religió musul-mana, joves de tradició cultural llatina, etc.) i sensibilitzar tots els col·lectius vers noves maneres de relació de gènere i, en conseqüència, noves maneres d’afrontar la diversitat cultural i la diferència.


L’espai engloba diferents grups d’adoles-cents de diferents nacionalitats. En la ma-joria d’activitats, la relació entre els joves d’un mateix grup, independentment del seu origen cultural, és confortable. L’Espai forma part de la Xarxa BCN Antirumors i durant el curs present els adolescents de l’Espai han realitzat un petit curtmetratge on es desmunten els principals rumors i estereotips sobre immigració.




La pràctica totalitat d’accions del projecte han sigut gratuïtes o amb una participa-ció econòmica molt reduïda dels adoles-cents (ajustada a les seves disponibilitats econòmiques), fet que ha garantit que els adolescents nouvinguts amb economies més precàries hi hagin pogut participar en igualtat d’oportunitats. La programa-ció d’activitats del projecte ha tingut en compte i s’ha adaptat als períodes esta-cionals o al calendari cultural i religiós dels joves nouvinguts (ramadà o d’altres), fet aquest, a més, compartit de manera normalitzada amb els joves autòctons participants.





Índex

ADOLESCENTS (13-18 anys)

68JOVES (19-29 anys)

130

Tarda Jove al Poble SecDinamització de joves dins el lleure educatiu.

DestinatarisJoves d’entre 17 i 24 anys residents al barri del Poble Sec.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

198 42DONES

21%

156HOMES

79%


Marroc, República Dominicana, Equador, Algèria, Colòmbia,

Bolívia, Pakistan, Rússia i Estat espanyol.

118AUTÒCTONS

60%

75ESTRANGERS

40%

Descripció del projecteEl projecte Tarda Jove és una aposta de continuïtat de l’espai d’adolescents 12@16. La intervenció es planteja amb joves de 17 a 24 anys en diferents infraestructures del barri de Poble Sec. És un projecte que es basa en el lleure educatiu i en la utilització pro-ductiva d’aquest temps, i que treballa a partir de la socialització i coneixement de nous joves. Inicialment, es va conceptualitzar com un punt de trobada, i actualment, ha evolucionat cap a un projecte de dinamització de joves, amb un component d’autoges-tió alt per part dels mateixos joves i amb la conducció i acompan-yament d’un educador social.

Imatges

Participants i activitats del projecte Tarda Jove al Poble Sec.




Índex

Tarda Jove al Poble Sec

Els premonitors i talleristes joves que hi treballen provenen dels mateixos grups, i la dinàmica de treball a l’espai adapta la pro-gramació trimestral als interessos i propostes dels joves i a la seva disponibilitat horària. En aquest sentit, algunes de les acti-vitats són executades directament pels joves (bàsicament les de lleure intersetmanal, ja que les de lleure de cap de setmana són més conduïdes per l’educadora social).

Durant aquest any 2014 han augmentat discretament el nombre de joves atesos (2013: 185 joves/ 2014: 198 joves), s’ha augmen-tat significativament el nombre de dies d’atenció (2013: 161 dies / 2014:333 dies) i s’han incorporat definitivament al projecte noves infraestructures: el Centre Cultural Albareda i el camp de futbol de la Satàlia.

Els objectius del projecte són:

• Reducció significativa de les incidències dels joves en l’espai peatonal del carrer Concòrdia.

• Implementació de noves accions per ampliar els nivells de cobertura intersetmanals als joves de 17 a 22 anys, perquè la cobertura prevista sigui de 6 dies de 7.

• Coneixement i utilització de recursos municipals nous per part del joves del barri de Poble Sec. S’incorporen quatre equipaments municipals nous al projecte.

• Incorporació de joves premonitors (autòctons i nouvinguts) com a conductors dels diferents espais d’intervenció per aconseguir una intervenció entre iguals.

• Visibilització de les noies autòctones.

• Incorporació de nous perfils al projecte.

• Ampliació a un segon dia d’esport intersetmanal per manca d’infraestructures disponibles.



Mesura

6




Índex

Tarda Jove al Poble Sec

La pràctica totalitat d’accions del projecte han sigut gra-tuïtes o amb una participació econòmica molt reduïda dels joves (ajustada a les seves disponibilitats econòmiques), fet que ha garantit que els joves nouvinguts amb econo-mies més precàries hagin pogut participar-hi en igualtat d’oportunitats. La programació d’activitats del projecte ha tingut en compte i s’ha adaptat als períodes estacionals o al calendari religiós i cultural dels joves nouvinguts (ramadà o d’altres), fet compartit de manera normalitzada amb els participants joves autòctons.

Des del nostre espai de socialització dels joves, la diversitat s’ha treballat més des de la intervenció en relacions d’igual-tat de gènere que pròpiament des de la diversitat cultural. La intervenció en la desigualtat de relacions de gènere ha permès evidenciar les diferències culturals teòriques entre els perfils de joves del projecte (autòctons i nouvinguts), trobar punts en comú a tots ells (maneres i estils de rela-ció similars entre noi i noia —que sovint tenen una relació asimètrica—, entre joves autòctons, joves de religió musul-mana, joves de tradició cultural llatina, etc.) i sensibilitzar tots els col·lectius vers noves maneres de relació de gènere i, en conseqüència, noves maneres d’afrontar la diversitat cultural i la diferència.


En la majoria d’activitats es crea una relació confortable entre els joves d’un mateix grup, independentment del seu origen cultural. Durant el primer semestre de l’any es va assolir una rotació interna major dels grups per les diferents activitats, element que ha possibilitat l’augment de la relació i socialitza-ció de joves de diferents procedències culturals.


La convocatòria a les ac-tivitats és oberta i inclou tots els joves del territo-ri. La diversitat pròpia del territori ja comporta la presència de joves de diferents procedències, i també la programació d’activitats d’especial motivació per a deter-minats grups culturals (rap, ball urbans, etc.).


Des del projecte s’ha tre-ballat més el sentiment de pertinença al projecte i a l’activitat concreta que el sentiment de pertinença al col·lectiu cultural. Tot i així, s’ha detectat que en alguna activitat hi havia una correlació directa, no sempre positiva, entre pertinença a l’activitat i pertinença a un grup cultural concret.







Índex

Do d’Acords, Orquestra Infantil i

Juvenil del Poble SecFormació de dues orquestres amb joves del barri.

DestinatarisEls nens de més de 9 anys, majoritàriament veïns del Poble Sec, alumnes de les escoles Carles I i Mn. Jacint Verdaguer, de l’Institut Consell de Cent i de l’Institut XXV Olimpíada, i usua-ris de l’espai municipal 12@16.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

40 22DONES

55%

18HOMES

45%


República Dominicana, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Argentina, Perú, Marroc, Pakistan, Índia,

Romania, Geòrgia, Xina i Estat espanyol.

1AUTÒCTONS

2,5%

39ESTRANGERS

97,5%

Descripció del projecteEl projecte Do d’Acords, que va néixer el 2010 a proposta de l’As-sociació Integrasons, es consolidà l’any 2013 amb la posada en marxa de l’Orquestra Infantil i l’Orquestra Juvenil del Poble Sec. El projecte, ubicat al Centre Cultural Albareda, va involucrant pa-res, entitats i professionals, i segueix amb les expectatives que te-nia en iniciar-se de convertir-se en un projecte social en el sentit més ampli del terme.

LinkIntegrasons

Cartell de l’actuació de les orquestres de Do d’Acords al CaixaFòrum.

Element de difusió

http://www.integrasons.com




Índex

Do d’Acords, Orquestra Infantil i Juvenil del Poble Sec

Per a l’aprenentatge de música, per una banda, s’està seguint la metodologia que el director de Do d’Acords té registrada com a pròpia; i per altra banda, s’està treballant amb instruments con-vencionals i propis creats per els participants, fet que ha suposat un salt qualitatiu en el procés d’aprenentatge dels alumnes.

Finalment, i també en termes metodològics, es compta amb la col·laboració de professors de música de diverses orquestres re-conegudes (OCB, Simfònica del Vallès) i de músics de diferents especialitats, reforçant la possibilitat d’experimentar en aspec-tes purament tècnics i musicals.

L’any 2014 s’han realitzat —entre les dues orquestres— un total de 48 sessions d’hora i mitja per trimestre, comptant en cada una d’elles amb la presència fixa del director, la professora de per-cussió, l’integrador social i un professor voluntari. En aquestes sessions s’ha anat intercalant la presència i participació dels 15 professors col·laboradors amb els quals compta l’entitat. S’han realitzat 4 concerts públics: un d’ells en el marc de la festa major del Poble Sec al Centre Cultural Albareda ; un al teatre El Molino; un altre al Mercat de les Flors (espectacle conjunt amb l’escola de dansa Carles Ibañez, amb 40 músics i 80 ballarins); i un altre a la Plaça de les Navas, en una experiència innovadora de muntatge d’un espectacle conjunt amb els Castellers del Poble Sec i dins del marc de la Taula de Convivència del Poble Sec.

Totes aquestes actuacions han enfortit els llaços entre alumnes i famílies amb les entitats i el barri de manera molt contundent, i és un dels aspectes que més valorem i de manera molt positiva.


66Crear un programa de foment de l’activitat artística amb joves d’orígens diversos.


Mesura

6Mesura

66

Imatges

Actuacions de l’Orquestra Do d’Acords del Poble Sec..




Índex

Es treballa a partir de la música i de l’experi-mentació musical, que incorpora instruments i cançons de cultures diverses.


Do d’Acords, Orquestra Infantil i Juvenil del Poble Sec

El sentiment de pertinença s’articula de manera fàcil a través de la música, ja que tots els nois viuen al barri i, en aquest sen-tit, el Do d’Acords té una funció de cohesió i de reconeixement mutu en base a un element comú: la música.


La interacció positiva i la igualtat d’oportunitats entre persones d’orígens culturals diversos són ele-ments que formen part de la genètica del projecte, que respon a les característiques estructurals del barri. Al Poble Sec la diversitat és un fet que defi-neix la demografia del barri i, en aquest sentit, tam-bé la composició del grup del projecte Do d’Acords.








Índex

Taula de convivència del Poble Sec

Foment del coneixement i interrelació entre les entitats del barri.

DestinatarisLes entitats que formen part del projecte Taula de convivència, i les altres entitats del barri.

Els veïns del barri, els infants, adolescents, joves i famílies participants a les activitats.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS


Marroc, Pakistan, Equador, Hondures, República

Dominicana, Colòmbia i Estat espanyol.

585AUTÒCTONS

65%

315ESTRANGERS

35%

Dades bàsiques

500DONES55,5%

400HOMES44,5%

INFANTS (4-12 anys)

235ADOLESCENTS (13-18 anys)


105ADULTS (30-59 anys)


150

Imatges

Diferents activitats de la Jornada de portes obertes de la Taula de convivència del Poble Sec.




Índex

Taula de convivència del Poble Sec

Descripció del projecteEl projecte Taula de convivència del Poble Sec té per objectiu la realització d’activitats de caire intercultural per tal de fomentar el coneixement i interrelació entre les entitats integrants, do-nar-ne a conèixer l’existència al barri, visibilitzar el projecte de la Taula de convivència, i treballar per la millora de la convivència en l’espai públic.

Les activitats principals obertes al públic organitzades per la Taula de convivència han estat:

• II Festa de l’art i la convivència a la Plaça de les Navas. Els dies 9, 10 i 11 de gener amb la participació de diverses enti-tats del barri.

• Jornada de portes obertes. Enguany va tenir lloc el dissabte 25 d’octubre a la Plaça de les Navas amb la participació de 15 entitats i amb diverses activitats familiars i infantils.

62Impulsar taules territorials que apleguin les entitats, els representants institucionals i persones a títol individual, amb la voluntat de promoure el diàleg entre les associacions i les persones que participen en diferents àmbits, així com d’adaptar el Pla de Treball d’Immigració a la realitat local.


Mesura

62

Les activitats que duu a terme aquest projecte són per reconèixer la diversitat des d’una mirada que identifiqui el barri del Poble Sec amb l’heterogeneïtat cultural, generant una identitat comuna arrelada en el valor positiu de la diversitat, entesa com a riquesa cultural.


La Taula de convivència es basa en la interacció positiva entre entitats, ja que és un espai de trobada i de realització de projec-tes amb objectius comuns. En aquest sentit, fomenta un espai de participació d’entitats que parteix de la igualtat d’oportuni-tats entre elles, superant el conflicte clàssic de la participació de les entitats de persones migrades als òrgans de participació i decisió de barris i districtes de la ciutat de Barcelona.








Índex

Rimant rumorsTaller per combatre rumors i estereotips vers

la diversitat cultural a través del hip-hop.

DestinatarisAlumnes de 3r i 4t d’ESO de diferents instituts públics del Districte de Sants-Montjuïc.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

200 120DONES

60%

80HOMES

40%


Marroc, Pakistan, República Dominicana, Perú i Estat espanyol.

144AUTÒCTONS

72%

56ESTRANGERS

28%

Dades bàsiques

Descripció del projecteEls tallers de hip-hop serveixen perquè els joves treballin la rela-ció amb diverses cultures. Al llarg de la història aquest moviment ha donat lloc a manifestacions culturals molt riques i diverses.

Imatges

Taller Rimant rumors.




Índex

Rimant rumors

S’utilitza el hip-hop com a vehicle per transmetre als joves les aportacions positives de la diversitat cultural i de la intercultu-ralitat. A més a més, també utilitzem el hip-hop com a eina per a la sensibilització, perquè dóna als joves una oportunitat d’expres-sar-se a través de llenguatges que els són familiars, com són en aquest cas el ball i la música hip-hop. En aquest sentit, el hip-hop és un excel·lent canal de comunicació, de transmissió de missat-ges i de cohesió social dels joves.

Objectiu principal

Combatre els rumors i estereotips sobre les persones migrades que poden tenir els joves catalans i que dificulten la convivència, les relacions interculturals i el respecte cap a diferents formes de veure el món.

Objectius específics

• Fomentar entre els joves una visió positiva i constructiva de la diversitat cultural i del fet migratori en general.

• Impulsar una reflexió crítica per part dels joves entorn dels rumors, prejudicis i estereotips que generalment la nostra so-cietat té sobre persones provinents d’altres països i societats.

• Influenciar positivament les relacions entre joves d’orígens culturals diversos fomentant el respecte a la diversitat de maneres de veure el món.

• Proposar activitats educatives i pedagògiques portades a terme per un equip intercultural per mostrar una imatge integradora i positiva de la diversitat.

67Fomentar i difondre projectes concrets de referència que promoguin un compromís ciutadà entre la ciutadania al voltant del valor de la diversitat.


Mesura

67




Índex

La cuina del mónPromoció del patrimoni gastronòmic de diverses cultures a

través de cursos de cuina i jornades de degustació.

DestinatarisLes persones que vulguin parti-cipar en el curs de tècniques de cuina han d’acomplir 3 criteris bàsics: ser major d’edat, residir prop del territori de realització del curs i tenir coneixements bàsics de castellà o català. Es procura que estiguin repre-sentades el màxim nombre de cultures i nacionalitats.

Les persones destinatàries de la mostra gastronòmica són totes aquelles persones que viuen al barri del Poble Sec. En aques-ta edició s’han venut 2.470 tiquets de degustació.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

30 16DONES

53%

14HOMES

46%


Bulgària, Senegal, Veneçuela, Cuba, Brasil, Itàlia, Paraguai,

Marroc, Mèxic, Colòmbia, República Dominicana,

Equador, Guinea Bissau, Nigèria, Ghana, Síria, Bangla Desh, Armènia i Estat espanyol.

2AUTÒCTONS

7%

28ESTRANGERS

93%

Dades bàsiques

Descripció del projecteLa cuina del món és un projecte sociocultural arrelat al barri de Poble Sec des de fa 12 anys. Va sorgir d’una iniciativa de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Sants-Montjuïc davant la necessitat de fer accions i activitats que afavorissin el coneixement i la integració dels diversos col·lectius de persones immigrades que s’han establert al barri.


2JOVES (19-29 anys)



1

LinkLa cuina del món

http://www.poblesec.entitatsbcn.net




Índex

La cuina del món té com a objectiu principal afavorir la solidari-tat, el coneixement i la convivència entre diferents cultures, en un barri que els darrers anys ha patit molts canvis en el seu perfil sociodemogràfic.

Altres objectius són:

• Oferir uns espais de relació entre veïns autòctons i nouvinguts.

• Promoure el coneixement del patrimoni gastronòmic d’al-tres cultures com una eina per incentivar a conèixer més profundament i amb més respecte la globalitat d’aquestes cultures.

• Promoure la participació del col·lectiu de nouvinguts en una festa que ha esdevingut important en la dinàmica cultural i festiva del barri.

• Fomentar l’arrelament i el sentiment de pertinença al barri, implicant i mobilitzant al major nombre d’entitats i associa-cions del barri.

Aquest projecte és una bona eina per :

• Fomentar el diàleg i el coneixement de cultures diferents de l’autòctona.

• Practicar la convivència dels veïns en temps real, la qual cosa el converteix en una eina preventiva contra la xenofò-bia i les postures excloents.

• Eliminar, mitjançant el coneixement, els estereotips que de vegades acompanyen la percepció de determinats col·lectius d’immigrants.

El projecte consta de dos subprojectes : un curs de tècniques de cuina i dues jornades de degustació gastronòmica. El curs té una durada de 75 hores i la mostra gastronòmica se celebra un cap de setmana del mes de juliol.

La gestió està encarregada a la Coordinadora d’Entitats de Poble Sec, organització veïnal que treballa en diferents projectes per afavorir la convivència i la interculturalitat al barri del Poble Sec.

La cuina del món


61Habilitar recursos per fomentar la participació de les persones d’origen immigrant com a part activa de la xarxa associativa de Barcelona.

64Incorporar accions de sensibilització sobre la immigració, la diversitat i convivència als plans de desenvolupament comunitari.

Mesura

61Mesura

64

Cartell de La cuina del món 2014

Element de difusió




Índex

La cuina del món

Tant en el treball del grup-classe com en les jornades gastronò-miques es treballa el valor de la diversitat i la importància que aquesta es visibilitzi. En aquest sentit, els dos dies de mostra gastronòmica són una oportunitat per-què els valors que s’han treballat es mostrin públicament al conjunt del barri.


Les activitats programades (taller de cuina i mostra gas-tronòmica) faciliten la interacció entre els participants de diferents nacionalitats que d’una altra manera difícilment tindrien. Les relacions entre els participants sol ser activa i cooperativa, ja que comparteixen uns objectius i interessos comuns participant en el taller de tècniques culinàries, com són les de formar-se en una professió per tal de tenir opcions d’accedir al món de l’hoteleria i la restauració.


La participació cultural diversa és un dels eixos del pro-jecte. De fet, un dels criteris de selecció dels alumnes és la diversitat cultural i de nacionalitats. En aquesta edició, en la mostra gastronòmica hi havia representades les se-güents àrees geogràfiques: Àfrica, Àsia, Amèrica Central i el Carib, Amèrica del Sud i Europa, i un total de 18 nacio-nalitats.




Imatges

Participants al curs La cuina del món 2014.

Mostra gastronòmica de La cuina del món 2014 a la Plaça de les Navas.

Estants de la mostra gastronòmica de La cuina del món.

Uns dels criteris de selecció dels alumnes és el de la igualtat de sexes i la màxima pluralitat de nacionalitats.




DISTRICTE SARRIÀ-SANT GERVASI

Índex

Accions Antirumors al Districte de

Sarrià-Sant GervasiActivitats i accions per lluitar contra els rumors

i estereotips vers la diversitat cultural.

DestinatarisJoves estudiants de 3 i 4r d’ESO.

Infants i famílies.

Dones.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

477 290DONES60,7%

187HOMES39,4%

INFANTS (4-12 anys)





10


Bolívia, França, Perú, Xina, Romania i Estat espanyol.

431AUTÒCTONS

90,3%

46ESTRANGERS

9,7%Cartell de la Biblioteca vivent a la Biblioteca Clarà.

Element de difusió

Sarrià-Sant Gervasi Districte de

bcn.cat/sarria-santgervasi

Biblioteca Clarà

Dijous 12 /06/14 a les 18h

Biblioteca vivent. Un espai per ajudar, orientar i promoure la interculturalitat

La Biblioteca vivent funciona com una biblioteca normal amb la diferència que els llibres són persones i per tant es consulten, enlloc de llegir, s’estableix un diàleg entre llibre i lector o lectora. Aquests llibres-‐persona, disposen d’uns con=nguts fruit de les seves experiències i coneixements i tots tenen en comú haver estat víc=mes de situacions de conflicte social com a conseqüència de la seva nacionalitat estrangera, ideologia, professió, ocupació, creences, ac=vitats, religió, orientació sexual, etc.

Durant 20 minuts, podràs consultar i dialogar amb el llibre que escullis del llistat que et proporcionarà la persona encarregada de la biblioteca, n’hi ha per a tots els gustos, interessos i edats. Un cop acabat el temps de consulta, amb tots els lectors i lectores que vulgueu par=cipar, es farà una taula rodona per a compar=r l’experiència amb els altres.




Índex

Accions Antirumors al Districte de Sarrià-Sant Gervasi

59Promoure els projectes d’interculturalitat en els centres educatius.

64Incorporar accions de sensibilització sobre la immigració, diversitat i convivència als plans de desenvolupament comunitari.


Mesura

59Mesura

64

Descripció del projecteEl programa d’activitats i accions desenvolupat al Districte de Sa-rrià-Sant Gervasi durant l’any 2014 s’ha basat en els tres eixos fonamentals següents:

• Els prejudicis (antirumors).

• L’empatia (memòria històrica).

• El coneixement més real (divulgació cultural).

El públic o sector de població en el qual ens hem centrat i a qui hem ofert les activitats i accions han sigut joves, infants i família, i dona.

En tots els casos s’ha treballat el factor migratori i les relacions entre les diferents comunitats.

JovesEn el cas dels joves, s’han realitzat tallers de la Cruïlla comú a l’IES Menéndez y Pelayo, a l’IES Costa i Llobera i a l’IES Montserrat.

La cruïlla comú centra la seva actuació en la desconstrucció dels imaginaris presents sobre la diversitat cultural. Per aconse-guir-ho, es duu a terme una estratègia que inclou l’anàlisi críti-ca de mitjans i l’apropiació de les xarxes socials per a la difusió de missatges positius i que ampliïn la mirada sobre la diversitat cultural. Es tracta de replantejar-nos la mirada que tenim sobre les persones provinents d’altres cultures, preguntar-nos com ens veuen aquestes persones a nosaltres i qüestionar la mirada que preval als mitjans massius, per així trobar una mirada jove, lliu-re de prejudicis, proactiva i incloent.




Índex


Infància i famíliaPer al sector d’infància i família s’han realitzat tres activitats diferents:

• El taller Un món de colors als Casals infantils de Vallvidrera i del CC Sagnier. Es tracta d’un espectacle de titelles del con-te de La girafa del coll llarg i d’una dinàmica de grup per a infants de primària on cada nens’etiqueta amb un color o un animal (depenent de l’edat dels infants) quedant dos grups majoritaris del mateix color o animal i tres infants diferents. De forma natural els grups s’ajunten per similituds, i per tant, deixaran fora els tres nens que tinguin una etiqueta diferent. Arribats en aquest punt de l’activitat, tothom seu i es debaten quines raons ens porten a actuar així i com ho podem fer per trencar aquests estereotips.

• El taller Rumors de pedra en la mostra de comerç del barri de Sarrià, organitzada per l’eix de comerciants. És un taller orientat a construir un mur de cartró o plàstic en un lloc pú-blic molt concorregut (un plaça, un mercat, un carrer, etc.) com a representació dels estereotips, prejudicis i rumors que tenim sobre les persones nouvingudes.

• El Taller d’ombres xineses al centre cívic Vil·la Florida. L’ob-jectiu del taller obert és fer accessible la tradició de les om-bres xineses de manera amena i divertida a les famílies i persones participants. El seu impacte visual i la poètica de l’art de les ombres la fan una art escènica única i molt rica. Per tant, el taller també vol despertar i cultivar amb una ac-tivitat pràctica, fàcil i extraordinàriament agraïda en els re-sultats, la capacitat creativa i imaginativa dels participants, alhora que treballem i desmuntem rumors i prejudicis sobre altres maneres de fer i que conviuen a la ciutat.

Imatges

Activitat Rumors de pedra.

Taller d’ombres xineses.

Taller Un món de colors.

Activitat de la Biblioteca vivent.




Índex


DonesPer a les dones, s’ha fet una activitat anomenada la Biblioteca vi-vent i es va ubicar als jardins de la biblioteca pública Clarà, del barri de les Tres Torres. La Biblioteca vivent funciona com una biblioteca normal amb la diferència que els llibres són persones amb les quals ens podríem trobar pel carrer un dia qualsevol. Els participants en l’activitat tindran un temps determinat per preguntar de manera lliure els seus dubtes i qüestions als lli-bres-persona. Hi haurà la coordinació d’un dinamitzador que fa la funció de bibliotecari de l’activitat. Aquests llibres-persona es caracteritzen perquè de vegades estan subjectes a situacions de conflicte social com a conseqüència de la seva nacionalitat es-trangera, ideologia, professió, ocupació, creences, activitats, re-ligió, orientació sexual, etc. Aquests llibres també són, per tant, víctimes de discriminació, racisme, xenofòbia, etc.

Promovent les activitats a les institucions, enti-tats, col·lectius i grups del Districte s’ha acon-seguit la participació diversa.


S’ha pogut desenvolupar mitjançant la realització de les ac-tivitats en espais de relació i de trobada per la ciutadania, com són els serveis de ludoteca, centres cívics, biblioteca, etc.

S’han tingut en compte els horaris de treball i de càrre-gues familiars.


Mitjançant les activitats, les persones participa-ven en un procés d’ex-ploració i reconeixement de l’entorn i la realitat intercultural.






DISTRICTE GRÀCIA

Índex

El món a la meva escolaPromocionar la incorporació de famílies d’orígens culturals

diversos a la comunitat educativa.

DestinatarisFamílies, AMPA, coordinador de l’AMPA i escoles del districte de Gràcia.

Dades bàsiques

Descripció del projecteEl projecte El món a la meva escola promou la incorporació de les diversitats familiars a la comunitat educativa a partir del treball amb les escoles i les AMPA, tot considerant les escoles com a ele-ment clau en el procés d’integració de les famílies nouvingudes i les AMPA com a un primer espai de relació per a la participació de pares i mares al centre educatiu i a la comunitat en general. Són, per tant, el context idoni des d’on treballar la inclusió a la comunitat.

Els objectius generals són:

• Facilitar un procés d’apropament i coneixement que afavo-reixi la participació, l’intercanvi i l’entesa entre famílies de diverses cultures.

• Facilitar el sentiment de pertinença a una comunitat inter-cultural.


Amèrica del Sud, Xina, Marroc, Nigèria, Polònia, Pakistan

i Estat espanyol

PARTICIPANTS

782437DONES

56%

345HOMES

44%

Imatges

Reunió de l’AMPA.

Activitat per a famílies organitzada per l’AMPA.

Activitat per a famílies organitzada per l’AMPA.



DISTRICTE GRÀCIA

Índex

El món a la meva escola

• Fomentar una cultura de diversitat cultural i participació ciutadana.

• Incorporar la diversitat cultural a l’AMPA.

El món a la meva escola té en compte dues línies d’actuació:

a. Dinamització de l’AMPA: assessorament i formació en inter-culturalitat i participació, tot oferint un acompanyament a les AMPA cap a la creació d’una comunitat educativa inte-gradora.

b. Participació de les famílies: organització d’activitats fami-liars per tal de crear un espai de trobada informal i on es potenciïn els vincles i es cultivi el sentiment de pertinença a una comunitat plural i diversa.

El projecte desenvolupa diferents activitats:

• Activitats de formació per a mares i pares.

• Activitats interculturals educatives i lúdiques per a les famílies.

• Activitats de formació, assessorament i oferta d’eines i de materials per a les AMPA, per tal de treballar la diversitat cultural a l’AMPA i a la comunitat educativa.

• Assessorament i formació per a l’AMPA per millorar la ges-tió, la difusió i la comunicació de l’associació.

• Activitats conjuntes entre les AMPA: formació, intercanvi d’idees i bones pràctiques, etc.

El món a la meva escola té tres vessants, que es desenvolupen en escoles diferents:

a. Escola Montseny – Any d’inici: 2009

b. Escola Rius i Taulet – Any d’inici: 2010

c. Escola Josep M. de Sagarra – Any d’inici: 2012

d. Escola Sant Josep – Any d’inici: 2014

58Implicació dels pares i mares nouvinguts en les dinàmiques escolars.



67Fomentar i difondre projectes concrets de referència que promoguin un compromís ciutadà entre els habitants de Barcelona al voltant del valor de la diversitat.


Mesura

58Mesura

59Mesura

61Mesura

67



DISTRICTE GRÀCIA

Índex

El món a la meva escola


Es proporciona suport material i humà i seguiment a les AMPA, per tal que s’en-forteixin com a entitats, amb l’objectiu d’incrementar la implicació de les noves famílies a l’AMPA i de gestionar la diversi-tat cultural. En aquest sentit, és necessari treballar per trencar prejudicis i estereo-tips presents a la societat i per donar valor a la diversitat cultural.


Les activitats familiars educatives i lúdi-ques tracten la diversitat cultural com a riquesa; a més, el projecte dóna eines i su-port a les AMPA i als centres educatius per millorar la seva gestió i la de la diversitat cultural dins de l’àmbit educatiu.


La relació entre les persones participants és activa i de col·laboració, a partir d’uns interessos i aspectes comuns. Per això, a més, des del projecte es considera impor-tant col·laborar en aquelles activitats que promouen la interacció i l’establiment de vincles entre les famílies per part de les AMPA i centres educatius participants.


El projecte promou la participació de les noves famílies dels centres educatius a les AMPA, i en general, de les nouvingu-des, així com la implicació de l’AMPA a la comunitat educativa. Per fer-ho, fomenta una relació de cooperació i de corespon-sabilitat amb el centre educatiu i amb la comunitat en general.


Es tradueix el material informatiu de les activitats promo-gudes pel projecte a les llengües que es considera neces-sari en cada cas. A mes, s’ofereix i es gestiona el servei de traducció presencial per a les assemblees de les AMPA i les xerrades per a les mares i pares dels centres educatius quan hi ha necessitat. També es promou l’organització de xerra-des d’especial interès per a famílies nouvingudes, en què se’ls explica els recursos municipals de què disposen, els drets i deures que tenen, etc.




DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ

Índex

Servei de ConvivènciaFoment de la cohesió social i la convivència en la diversitat

dels onze barris que configuren el Districte d’Horta-Guinardó.

DestinatarisServei adreçat a tota la ciuta-dania que treballa conjunta-ment amb els professionals, les entitats, els serveis i els veïns d’Horta-Guinardó.

LinkServei de Convivència

Descripció del projecteEl Servei de Convivència del Districte d’Horta-Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona té com a finalitat contribuir a la cohe-sió social i a la convivència en la diversitat dels seus onze barris i del districte en general.

Com a model d’integració o de gestió de la diversitat, es fa una apos-ta pel pluralisme cultural, concretament pel model intercultural. La idea bàsica d’aquest model és vetllar perquè es donin relacions interlingüístiques, interreligioses, interètniques, etc., i treballar perquè es donin en un context de respecte a la diferència, amb igualtat i amb un valor afegit, que és la interacció positiva com a bé col·lectiu i motor per a la cohesió social. Aquest és el model de referència de la ciutat de Barcelona (Pla BCN Intercultural).

Als principis fonamentals del model intercultural, el servei afe-geix i posa èmfasi en tres elements bàsics: la normalització, el treball en xarxa i la coresponsabilitat. La normalització en rela-ció a l’ús dels recursos per part de la ciutadania, però també a la resposta normalitzada dels recursos en relació a les demandes de la ciutadania. El treball en xarxa com a eina per evitar el tre-ball fragmentat o duplicat i per la optimització dels recursos, i també per millorar l’eficàcia i eficiència del servei públic. I la co-responsabilitat com a condició per fer possibles els dos elements anteriors.

http://www.convivenciahg.cat




Índex

Servei de Convivència

Línies d’intervenció i accions:

Treball comunitari:

Dissenyar estratègies i implementar accions comunitàries, de forma autònoma o conjunta amb altres agents.

• HG Barribook.• Troba’t.

Accions del programa intercultural de ciutat:

Desenvolupar línies específiques del programa intercultural a nivell de barris del Districte.

• Xarxa antirumors.• La Família del Costat.

Assessorament, formació i orientació a professionals, serveis i entitats en relació a la ciutadania, convivència i diversitat:

Les demandes poden arribar directament al servei, a través d’al-tres professionals o bé perquè el mateix servei detecti alguna ne-cessitat específica. Pear exemple, davant noves demandes resul-tat de la diversitat, es pot treballar per donar el suport necessari als diferents recursos d’atenció ciutadana, perquè puguin donar resposta d’una manera més normalitzada.

Transversalitat:

El servei treballa per garantir als barris d’Horta-Guinardó una perspectiva transversal que permeti un treball en xarxa eficaç dels diferents agents socials. A més a més, a causa de l’especialit-zació del servei, aquesta línia de treball permet que s’incrementi la incorporació de la diversitat en els diferents àmbits de la vida social.

• Calendari festiu.

Coordinació:

S’estableixen diferents mecanismes de coordinació amb els ser-veis, equipaments i entitats que col·laboren o poden col·laborar en qualsevol de les línies d’actuació esmentades anteriorment. O bé, per una necessitat concreta que es pugui identificar des del mateix servei o a demanda d’altres instàncies.

Imatges

Plana web del Servei de Convivència.




Índex

Servei de Convivència



La prioritat dels nostres projectes rau en facilitar la interacció entre grups hetero-genis. Relacions que no es produirien de manera natural sense aquesta facilitació. Els projectes del servei pretenen com-portar-se com a catalitzador per enfortir enllaços i vincles entre la ciutadania. Per aquesta raó, adrecem les accions a tota la població, autòctona i estrangera.

S’han produït relacions i vincles impor-tants entre les persones. Justament l’es-tratègia ha sigut trobar punts en comú (per exemple, la música, l’audiovisual, la soledat, etc.) que les apropen i afavoreixen el coneixement i reconeixement mutu, i la possibilitat d’enriquir-se amb allò que els diferencia.


Un cop el grup està configurat, s’esta-bleixen estratègies diferents per treballar i visibilitzar la diversitat (no únicament la cultural). Com ho fem en cada cas depèn del projecte. Per exemple, al projecte dejo-ves i audiovisual, els mateixos reportatges ens donaven la clau de com fer-ho. Amb el de dones, les activitats especials pretenien treballar aquests aspectes (per exemple, teatrefòrum del catàleg antirumors). I així en cada una de les accions.


Des del Servei es considera essencial la vinculació amb el territori. Per això, tots els nostres projectes treballen aquesta vinculació a través de la informació, la interacció i la participació. Per exemple, tant amb dones com amb joves es treballa la informació de recursos, es fan visites a recursos, es presenten professionals i membres d’entitats, etc. D’aquí que molts participants es vinculin posteriorment a altres recursos, iniciatives, etc.


Es planifica una estratègia de difusió i fonts de derivació per aconseguir la barre-ja, no només tenint en compte l’origen cul-tural com a categoria de la diversitat sinó d’altres (gènere, classe social, estructures familiars, formació, etc.). Els missatges als professionals o entitats que ens deriven persones van en aquesta línia. Els llocs on fem difusió (per exemple, tipus de mitjans) també. Així com es van configurant els grups anem fent èmfasi en uns aspectes o en altres per tal de compensar-los.





Índex

Accions AntirumorsAccions diverses en el territori per tal de desmuntar els

prejudicis i estereotips sobre les persones d’orígens diversos.

DestinatarisPoblació general del Districte d’Horta-Guinardó i la ciutat de Barcelona.

Descripció del projecteL’Ajuntament de Barcelona i les entitats membres de la Xarxa BCN Antirumors realitzen diferents iniciatives, de forma autòno-ma i/o col·laborativa, per desmuntar prejudicis i estereotips so-bre persones d’orígens culturals diversos. Alguns exemples són: projectes antirumors als barris pels veïns, difusió de campanyes

Dades bàsiques

PARTICIPANTS


República Dominicana, Equador, Bolívia, Perú, Colòmbia

i Estat espanyol.

264DONES

62%

162HOMES

38%





200

340AUTÒCTONS

79,8%

86ESTRANGERS

20,2%




Índex

Accions Antirumors

informatives virals, taules rodones, jornades, exposicions, cin-efòrum, distribució de materials antirumors, presència en els mitjans de comunicació, elaboració de vídeos i documentals an-tirumors, formació a persones per esdevenir agents antirumors, xerrades en taules de veïns i comerciants, teatre antiracista i an-tirumors, tallers per a joves, etc.

S’ofereixen diferents formats de participació. Concretament, el Servei de Convivència té una participació molt activa des de l’inici. Ha participat en la definició del pla d’acció i, actualment, participa en el grup de treball de materials. Aquesta comissió s’encarrega de definir quines actuacions i quins materials es rea-litzaran en cada curs, quina serà la seva estratègia d’implemen-tació i a quins territoris arribarà. També va participar en les ses-sions de treball antirumors i comerç de la Xarxa BCN Antirumors i en la territorialització de la Xarxa al districte d’Horta-Guinardó.

Aquesta territorialització es defineix en:

• Agents antirumors: Aquest darrer trimestre de l’any, s’està portant a terme una formació-sensibilització amb els casals de gent gran del districte amb l’objectiu de configurar un grup de voluntaris d’agents antirumors.

• Projecte Agents de canvi per la convivència: cal destacar les dues edicions dels tallers amb gent gran de teatre social anti-rumors, liderat conjuntament amb la Direcció d’Immigració.

Aquesta experiència va ser presentada en la IV Convenció «Les veus de la Gent Gran» el dia 4 de febrer del 2015.

56Revitalitzar els barris perifèrics a través de la ubicació d’activitats relacionades amb les noves tecnologies.

64Incorporar accions de sensibilització sobre la immigració, diversitat i convivència.

67Fomentar i difondre projectes concrets de referència.


Mesura

56Mesura

64Mesura

67




Índex

Accions Antirumors

• Formació: l’equip del servei va realitzar una formació per ofe-rir als equips dels serveis del Districte cursos a mida amb ei-nes per combatre els rumors. S’ha fet formació a la Taula de zona del Guinardó (Casal Infantil, Biblioteca Mercè Rodoreda, Serveis Socials Guinardó, i Casal d’Entitats Mas Guinardó) a la Taula de zona d’Horta (Ludoteca El galliner, CC Matas i Ra-mis, PIJ7, Casal GG d’Horta, i Biblioteca Can Mariner).

• Difusió i distribució de materials i recursos: el servei esdevé un pont per portar i distribuir estratègicament els materials de sensibilització, així com la resta de recursos que ofereix la xarxa (per exemple, les activitats gratuïtes del catàleg an-tirumors).

• Activitats: desenvolupar accions antirumors en solitari o en col·laboració amb altres equipaments o serveis. Per exem-ple, al grup de dones «Troba’t» on es conviden a altres dones d’entitats del districte, al projecte de joves Barribook , etc.

Imatges

Activitat de teatre antirumors al Casal de Gent Gran d’Horta.




Índex

Troba’tEspai de trobada i interrelació per a dones que estiguin

passant un moment de canvi important en les seves vides.

DestinatarisDones que hagin viscut o estiguin afrontant processos de canvi significatius en la seva vida que els limitin les seves capacitats de relació i comuni-cació: pèrdua de feina, separa-ció de la parella, procés migra-tori, etc.

LinkTroba’t

Element de difusió

Dades bàsiques

DURACIÓ

22sessions 1 cop a la setmana

PARTICIPANTS

4633

ADULTS

82%

7GENT GRAN

18%


Argentina, Marroc, Mèxic, Bolívia, Equador, Colòmbia,

Veneçuela, Xile i Estat espanyol. 26AUTÒCTONS

57%

20ESTRANGERS

43%

Descripció del projecteTroba’t és un projecte per a dones del districte d’Horta-Guinardó que hagin passat o estiguin passant per un moment de canvi im-portant en la seva vida (procés migratori, separació, pèrdua de feina, etc.) el qual suposi un obstacle per a la seva socialització.

http://www.convivenciahg.cat/ca/dones/trobat




Índex

Troba’t

El propòsit d’aquest projecte ha estat donar suport a les partici-pants perquè desenvolupin la seva capacitat de recuperació o re-siliència davant d’aquests canvis vitals, que solen produir-se al llarg de la vida i que poden fer variar notablement el significat de la seva situació segons la manera de viure’ls.

Se’ls ofereix un espai de trobada en el qual es facilita la interrela-ció, el coneixement i el reconeixement mutu, el coneixement de l’entorn i la vinculació amb aquest entorn.

Objectius del projecte:

• Promoure el desenvolupament o la recuperació de les habi-litats i els recursos per aprofitar aquesta situació de canvi com una oportunitat de millora i creixement personal.

• Potenciar l autonomia personal per mitjà del coneixement i control de les emocions personals.

• Facilitar el coneixement i l’ús dels recursos que ofereix el te-rritori com a palanca de desenvolupament personal.

• Afavorir el coneixement i el reconeixement mutus entre do-nes de diferents realitats, orígens, classe social, etc.

Elements diferenciadors:

• Elecció de l’itinerari de l’activitat: les activitats que es duen a terme es planifiquen en funció dels objectius del projecte, però també en funció de les necessitats i interessos del grup.

• El suport de les xarxes: es posa èmfasi en l’eix relacional, principalment d’experiències, però complementat amb la reflexió, de manera que els permeti prendre consciència de com és d’important el suport que ofereixen les xarxes.

• Optimització dels recursos: tenir com a base la xarxa de re-cursos existents al territori amb la finalitat que la construc-ció de noves xarxes es faci extensible a un pla més utilitari sota el principi bàsic de normalització.


36Desenvolupar els programes d’atenció a persones en situació de vulnerabilitat i exclusió.

61Habilitar recursos per fomentar la participació de les persones d’origen immigrat com a part activa de la xarxa associativa de Barcelona.

74Potenciar l’apoderament de les dones immigrades a través de la participació.


Mesura

7Mesura

36Mesura

61Mesura

74




Índex

Troba’t

• Espai d’interacció intercultural: es treballa la cohesió del grup a partir d’allò que comparteixen com a dones, es potencia l’aprenentatge i l’intercanvi a partir de les diferències. Per aquesta raó, la creació d’un grup divers (en el seu sentit més ampli) ha estat un dels criteris essencials del projecte.

• Incorporació flexible: les participants s’hi poden anar incorpo-rant més enllà de la data d’inici del grup. Aquest aspecte pro-porciona dinamisme al grup i potencia la capacitat d’acollida.

Imatges

Representació de l’obra «Blanca Rosita».

Trobada del projecte Troba’t.

Participants del projecte Troba’t.




Índex

BarribookEstratègia de comunicació participativa per al reconeixement

del territori i de la seva diversitat.

DestinatarisJoves de 14 a 21 anys del districte d’Horta-Guinardó.

LinkBarribook

Elements de difusió

Panells de l’exposició sobre el projecte HG Barribook.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS


Equador, República Dominicana, Perú, Xile, Filipines, Colòmbia, Xina, Marroc, Guinea

Equatorial, Argentina, Bolívia i Estat espanyol.

360DONES

55%

290HOMES

45%

200AUTÒCTONS

31%

450ESTRANGERS

69%

Descripció del projecteEstratègia de comunicació participativa que ofereix als joves del districte d’Horta-Guinardó un espai en el qual, des de la seva pròpia mirada, puguin (re)conèixer altres joves que, amb les se-ves activitats quotidianes i les seves visions particulars, cons-trueixen una nova ciutadania. Es tracta d’una iniciativa per al reconeixement del territori i la seva diversitat. És un espai per recuperar la història del barri i defensar les múltiples identitats que hi habiten.

https://www.youtube.com/user/BARRIBOOK




Índex

Barribook

Un lloc d’exploració, expressió i deliberació produït per propiciar el diàleg intercultural, l’emprenedoria i la interacció positiva en-tre els joves; un lloc per conèixer-se i reflexionar sobre el poder dels mitjans de comunicació massiva al mateix temps que se’ls capacita com a productors de mitjans alternatius i creadors de noves realitats.

En aquesta nova versió el Districte d’Horta-Guinadó li fa un encàrrec concret a Barribook TV: produir tres vídeos curts que ajudin a treballar tres temes fonamentals: feina, relacions abu-sives de parella, barri i identitat. Inclou la realització de càpsules formatives amb Barcelona Activa sobre habilitats emprenedores com a eines de construcció de futurs projectes professionals dels joves.

S’afegeix com a novetat la realització de tallers de crítica audiovi-sual sobre estereotips (gènere, joves, diversitat cultural) a grups de 4t d’ESO de dos instituts del districte. Aquesta activitat va acom-panyada d’una exposició de Barribook dinamitzada als patis dels centres educatius. Els joves havien de rentar la imatge dels matei-xos joves parlant a una càmera ficada dins d’una rentadora.

El projecte té com a objectius:

• Propiciar la interacció positiva entre joves de realitats diverses.

• Connectar els joves amb el territori i els seus recursos.

• Promoure la participació activa dels joves a la vida social del districte i la ciutat.


56Revitalitzar els barris perifèrics a través de la ubicació d’activitats relacionades amb les noves tecnologies.

66Crear programes de foment de l’activitat artística amb joves d’orígens diversos.

72Donar visibilitat als joves de les segones generacions.

73Apoderar la joventut d’origen immigrant implicant-los en l’associacionisme juvenil.


Mesura

6Mesura

56Mesura

66Mesura

72Mesura

73



DISTRICTE NOU BARRIS

Índex

Servei de suport a les comunitats de veïns i veïnes de Ciutat Meridiana

i espai públic de Nou BarrisServei que treballa amb les comunitats de veïns i veïnes des de

la proximitat per fomentar la convivència.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS


Marroc, Equador, Pakistan, Nigèria, República Dominicana,

Ghana i Estat espanyol.

DestinatarisPoblació en general dels barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona.

280DONES

30%

640HOMES

70%

INFANTS (4-12 anys)





100

270AUTÒCTONS

29%

650ESTRANGERS

71%




Índex

Servei de suport a les comunitats de veïns i veïnes de Ciutat Meridiana i espai públic de Nou Barris

Descripció del projecteEl Servei de suport a les comunitats de veïns de Ciutat Meridiana i espai públic de Nou Barris manté com a finalitat d’intervenció la mediació comunitària i la gestió de conflictes a l’espai públic de la Zona Nord de Nou Barris, així com a l’espai privat de Ciutat Meridiana.

Pel que fa a l’espai privat, desenvolupem tres àmbits d’actuació: l’actualització sistemàtica dels habitatges en situació especial del barri de Ciutat Meridiana (pisos buits, ocupats irregularment i/o en procés de desnonament), la gestió dels casos individuals en si-tuació de conflicte obert entre dues o més parts, i per últim, l’exe-cució dels Decàlegs de Convivència.

Pel que fa a la gestió de conflictes individuals dins les comunitats de veïns, el Servei manté un protocol d’intervenció per tal d’es-tructurar les diferents accions a implementar durant el treball que s’ha de realitzar en aquestes comunitats:


Mesura

8Mesura

9

Mesura

57

Mesura

64

Mesura

56

Mesura

62

Mesura

658Detectar i prevenir situacions de discriminació, vulnerabilitat i risc.

9Coneixement de la societat catalana, i els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes.

56Revitalitzar els barris perifèrics.

57Analitzar i proposar accions per als usos dels temps i la convivència en els espais públics de Barcelona.

62Impulsar taules territorials que apleguin les entitats, els representants institucionals i persones a títol individual, amb la voluntat de promoure el diàleg entre les associacions i les persones que participen en diferents àmbits, així com

d’adaptar el Pla de Treball d’Immigració a la realitat local.

64Incorporar accions de sensibilització sobre la immigració, diversitat i convivència als plans de desenvolupament comunitari.

65Impulsar la mediació com a fórmula per resoldre conflictes entre veïns.




Índex


Fase Inicial:

• Obertura d’expedient i assignació de referent del cas.

• Contacte telefònic o entrevista inicial amb el veí que figura com a demandant del servei a la fitxa.

• Recollida d’informació del cas: persona demandant, parts implicades en el conflicte, òrgan de govern i altres membres de la comunitat coneixedors i/o vinculats a la problemàtica.

• Identificació dels sistemes de relació establerts pel veïnatge a l’entorn proper de la comunitat (espai públic).

• Elaboració d’un primer diagnòstic on s’identifica la pro-blemàtica en la qual s’ha d’intervenir.

Fase de Pla de Treball (s’estableixen dos possibles nivells d’in-tervenció):

• Nivell 1: Informació. Resolució dels dubtes plantejats per la comunitat i derivació a altres serveis o recursos amb possi-bilitat d’acompanyament, si és necessari.

• Nivell 2: Suport. Disseny i implementació d’un pla d’inter-venció específic a la comunitat en funció de la problemàtica concreta, dificultats i potencialitats del veïnatge. Es recullen objectius, accions i calendari d’intervenció.

• Elaboració de propostes de continuïtat (accions i calendari de seguiment de la fase posterior) pel Servei i incorporació d’altres serveis.

• Plantejament d’accions en relació a la prevenció de nous conflictes (detecció d’indicadors de risc i posterior interven-ció) i/o cronificació del conflicte abordat.

Fase de Seguiment:

• Actualització de la diagnosi realitzada.

• Situació en relació a la problemàtica abordada en la fase de pla de treball.

• Manteniment de la vinculació amb els interlocutors i refe-rents de la comunitat.




Índex


Amb la finalitat de donar resposta a les necessitats de les comu-nitats en matèria de convivència i organització, la intervenció a l’espai privat ha de facilitar:

• Abordatge de situacions de conflicte interveïnal, siguin en l’àmbit de la convivència, l’organització, l’atenció social o en l’àmbit econòmic.

• Informar, facilitar i introduir la població nouvinguda en les dinàmiques derivades dels processos veïnals, així com acompanyar-la en la presa de càrrecs.

• Possibilitar, mitjançant la mediació i el diàleg, la comunica-ció i convivència positives dins les comunitats.

• Oferir eines i estratègies als òrgans de govern de les comunitats per poder desenvolupar la seva tasca efectivament.

• Derivar els recursos pertinents a aquelles persones que per les seves necessitats i demandes així ho requereixin.

• Possibilitar canvis positius en el funcionament i hàbits de les comunitats.

• Informar els veïns dels seus drets i deures en la comunitat.

• Elaborar decàlegs de convivència de les comunitats i manco-munitats per contribuir al bon desenvolupament de la seva quotidianitat

• Foment de la participació en les acti-vitats culturals del barri (Menjars del Món, festa major, etc.)

• Promoció de l’associacionisme.

• Apoderament a la població migrada per-què pugui assumir càrrecs de responsa-bilitat dins les comunitats de veïns.




Imatges

Imatges de barri de Ciutat Meridiana.




Índex




• Trobades entre veïns on s’hi verba-litzen els conflictes per tal d’establir contacte i acordar conjuntament estra-tègies i solucions per als problemes que presenten.

• Elaborar acords per tal que quan un veí nouvingut arribi a una comunitat de veïns s’estableixi un primer contacte, se li doni la benvinguda i se l’informi de les normes de funcionament de l’escala.

• Trobades informals i reunions entre comerciants autòctons i nouvinguts.


• Vinculació a les 3 Taules per la Convivèn-cia de diferents espais públics de la zona, que compten amb usuaris de diversos orígens, facilitant-ne la participació, la comunicació i vincles amb el conjunt del veïnatge implicat a les Taules.

• Difusió de projectes i entitats del barri entre comerços i veïnatge nouvingut.

• Difusió d’actes, esdeveniments, festes i activitats culturals, lúdiques i esporti-ves entre la població migrada del barri.


• Foment de la implicació en la vida quo-tidiana de les comunitats de veïns de la població migrant: coneixement del funcionament, presentació dels òrgans de govern als nouvinguts, assistència a reunions i implicació en l’assumpció de càrrecs de responsabilitat.

• Motivació perquè persones migrants participin en entitats, projectes i grups normalitzats dels barris: associacions de veïns, AMPA, Associació de comer-ciants de Zona Nord, taules de convi-vència i entitats esportives i culturals.

• Foment de la participació en les acti-vitats culturals del barri: Menjars del Món, festes majors, castanyades, activi-tats de Nadal.

• Difusió i potenciació de discursos positius vers actes culturals, lúdics o esportius organitzats per les comuni-tats de nouvinguts.


• Apoderament de veïns d’origen estran-ger per tal que puguin assumir càrrecs de govern dins les comunitats de veïns.

• Elaboració de la Guia de Suport sobre les comunitats de veïns en cinc idiomes per tal que les persones nouvingudes tinguin noció de com s’organitzen aquestes comunitats.

• Traducció dels Decàlegs de Convivència en diferents idiomes en les comunitats de veïns on hi ha veïnatge nouvingut que no comprèn prou bé ni el català ni el castellà.





Índex

L’esport ens fa igualsTreballar l’esport com a element d’inclusió i

d’interculturalitat.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

578

CENTRES EDUCATIUS

6Institut Picasso, Escola Mestre

Morera, Escola Ferrer i Guàrdia, Escola Elisenda de Montcada,

CEU Ciutat Meridiana i Racing Vallbona.

ESPORTS

10Bàdminton, Dansa, Futbol Sala,

Bàsquet, Iniciació a l’esport, Patinatge, Manteniment,

Meditació, Criquet i Psicomotricitat.


Equador, República Dominicana, Pakistan, Marroc,

Hondures, Perú, Armènia, Nigèria, Rússia, Veneçuela

i Estat espanyol,

243DONES

42%

335HOMES

58%

269AUTÒCTONS

46%

309ESTRANGERS

54%

DestinatarisNens, adolescents i joves en situació de risc d’exclusió social per qüestions econòmiques, culturals i socials. Els nens, adolescents i joves com a usua-ris de les activitats i els joves monitors com a receptors dels processos de formació conti-nuada i empoderament.

LinkFEEB

http://www.feeb.cat




Índex

L’esport ens fa iguals

Descripció del projecteEl projecte L’esport ens fa iguals és una iniciativa que pretén tre-ballar l’esport com a element d’inclusió i d’interculturalitat. Es dirigeix als infants i adolescents afectats per situacions de pobre-sa i vulnerabilitat social, amb la finalitat de potenciar el seu des-envolupament i augmentar les seves oportunitats, utilitzant l’es-port com a eina integradora i com a element per educar els nens en la filosofia del benestar, la salut i les formes de vida saludable.

Aquest projecte no es queda en l’oferta esportiva, sinó que vol tre-ballar amb els joves per obrir-los una porta ocupacional i laboral dins del món de l’esport i l’activitat física. La formació continua-da i subvencionada millora la preparació dels joves que inicien la seva carrera laboral com a ajudants, i després d’aquesta formació acaben convertint-se en monitors, i per tant, en protagonistes del canvi al barri.

A més, es vol potenciar l’esport reglat introduint els equips en les diferents lligues que es formen en el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, cosa que fa que els nens surtin del seu entorn re-duït i coneguin les diverses realitats de Barcelona.

L’objectiu principal que es persegueix amb el projecte és la convi-vència, la cohesió social i la integració dels infants, adolescents i joves mitjançant la promoció d’activitats esportives en horari no escolar, que es desenvolupa entre tot l’alumnat dels centres edu-catius de primària i de secundària de la zona nord i també entre aquells adolescents i joves que ja no estan en edat escolar, que no treballen i disposen de molt temps desocupat, per tal de recollir la diversitat cultural del territori.

Les activitats s’han desenvolupat en espais escolars i instal·la-cions esportives privades i municipals, i s’han dut a terme activi-tats físiques, esportives i expressives de caire convencional, fora d’horari escolar.

29Promoure programes d’incorporació a l’activitat esportiva.

30Impulsar l’esport escolar integrador que potenciï la trobada d’infants i joves d’orígens diversos.


Mesura

29Mesura

30




Índex


A l’hora de dissenyar l’activitat a cada centre s’han tingut en compte les propostes d’activitat dels mateixos centres educatius, claustre de professorat i equip directiu, AMPA, alumnat, etc. i els interessos de la població i del context on es desenvolupa la pràc-tica física i esportiva. Cal destacar que els usuaris del projecte reflecteixen la multiculturalitat del territori.

D’altra banda, ha estat imprescindible comptar amb monitors ti-tulats amb la formació bàsica inicial proporcionada per la Funda-ció per a l’esport i l’escola de Barcelona (FEEB) i en col·laboració amb l’Escola Catalana de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. S’ha potenciat que el monitoratge de l’activitat el realitzin joves dels mateixos centres o barris, i fins i tot, a la llarga, que en pu-guin arribar a ser els responsables organitzadors.

Imatges

Activitat d’iniciació a l’esport.

Activitat de futbol.

Activitat de psicomotricitat.

Activitat de dansa.




Índex




La mateixa pràctica esportiva, les dinàmi-ques que es proposen durant les sessions i les relacions i valors que es potencien a l’hora de formar part d’un equip amb objectius comuns, potencien la interacció positiva entre els participants de dife-rents orígens, gènere, etc. Aquest curs s’ha començat a implementar en algunes activitats el Programa de Responsabili-tat Personal i Social, una metodologia de transmissió de valors a través de l’activitat esportiva que es basa en treballar dife-rents nivells de responsabilitat (respecte, participació i esforç, autonomia, lideratge i ajuda mútua, i transferència). Per assolir aquests nivells es defineixen estratègies a l’hora de dissenyar les activitats d’una sessió i dirigir-la, una d’elles i molt impor-tant és la de proposar exercicis i dinàmi-ques que afavoreixin de forma explícita la interacció social positiva.


El factor cultural limita la participació al programa de persones d’origen divers, ja que la tradició d’activitats extraescolars als seus països d’origen és menor que la de la ciutat de Barcelona, i per tant, tenen menys tendència a participar-hi. Les mesures incorporades per fer front a aquesta situació són, d’una banda, la pro-moció de les activitats en horari lectiu, on es fan tasts de les activitats per a tots els alumnes del centre, i també la promoció d’esports amb una gran tradició a altres països com el bàdminton, el criquet o el bàsquet.


Formar part d’un equip d’una escola, institut o entitat permet fomentar el sentiment de pertinença al grup, al centre i al barri en el moment d’iniciar la parti-cipació a competicions que requereixen un desplaçament regular. El foment de la participació de les famílies i les AMPA també persegueix l’increment d’aquest sentiment a la vegada que crea nous vin-cles entre les famílies.


S’ha treballat especialment perquè dintre del conjunt d’usuaris es veiés, de forma representativa i proporcional, la riquesa cultural de la zona. S’ha de destacar l’es-forç per potenciar la presència de noies en les activitats com a element educatiu. De la mateixa manera, durant la sessió i com a estratègia del PRPS es fomenta la igualtat d’oportunitats d’èxit a l’hora de dissenyar els exercicis, establint diferents rols, ha-bilitats i actituds perquè tots els alumnes puguin destacar en algun aspecte.




DISTRICTE SANT ANDREU

Índex

Accions educatives específiques

Accions educatives específiques portades a terme pel Servei de Dinamització Juvenil del barri de Baró de Viver i

de Trinitat Vella.

DestinatarisJoves usuaris de la Sala Jove de Baró de Viver i de la Sala Jove de Trinitat Vella.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

52 22DONES

42%

30HOMES

58%


Algèria, Índia, Nigèria, Senegal, Marroc, Equador

i Estat espanyol.

42AUTÒCTONS

81%

10ESTRANGERS

19%

Descripció del projecteEl Servei de Dinamització Juvenil de la Franja Besòs dóna cober-tura a necessitats no només lúdiques sinó també socioeducatives als joves del territori. La complexitat dels barris per la seva rea-litat socioeconòmica i la diversitat cultural fruit dels diferents perfils poblacionals que hi conviuen, fa necessari pensar projec-tes innovadors i diferenciats per donar resposta a les necessitats detectades.




Índex



55Promoure l’educació per a la no-discriminació i contra el racisme.




Mesura

44Mesura

55Mesura

66Mesura

72

Els serveis de Dinamització Juvenil de Baró de Viver i de Trinitat, i la Sala Jove de Baró de Viver, treballen coordinada i estretament amb altres agents de la zona per detectar prioritats i establir pro-jectes conjunts i compartits amb una mirada transversal. Aques-tes accions educatives específiques desenvolupen interessos con-crets dels joves, sent bones excuses per treballar les relacions igualitàries i el respecte per la diversitat a través de la cuina, el circ o el rap.

Els tallers de cuina intercultural realitzats en el marc de la Sala Jove de Baró de Viver i Trinitat Vella permeten conèixer tradi-cions, costums, aliments, llenguatges, etc., a través de la cuina. Al voltant de la taula, mentre es cuina, es teixeixen les relacions interpersonals, així com l’intercanvi de receptes. En definitiva, elements i parts del que conforma la nostra cultura.

Els tallers de Xanques pretenen ampliar la mirada cap a una al-tra realitat, a través de la vinculació dels joves al món del circ, on l’educació a través del joc és la base fonamental. El circ, o l’art en general, ens permet treballar aspectes quotidians de manera més espontània, on el jove no és conscient d’una manera directa que es treballen diferents valors i aptituds.

CREW 12 es composa per dos grups de rapers que es reuneixen per crear rimes i compartir l’afició pel rap. Aquest tipus d’es-pais-taller juguen un paper important en la dinamització d’ado-lescents i joves, com a espais d’experimentació i aprenentatge, de relació i de compartir interessos comuns.




Índex

Els principals objectius del tres tallers són:

Taller de cuina intercultural

1. Treballar la interculturalitat a través de la cuina.

2. Fomentar els hàbits bàsics d’higiene.

3. Treballar hàbits com la constància, el treball grupal i la pun-tualitat.

4. Acompanyar els joves en la creació del bloc i la difusió de les activitats a través d’aquest.

5. Crear un grup estable amb un interès comú.

Taller de Xanques

1. Conèixer altres realitats socials com a base de la tolerància i el respecte envers l’altre.

2. Educar a través del joc.

3. Fomentar activitats cooperatives i socials.

Crew 12

1. Fer del rap una eina d’aproximació i de relació quotidiana entre adolescents amb interessos comuns.

2. Convidar a l’experimentació, a la trobada, al treball en equip, a la creativitat.

3. Comprometre els participants amb l’espai que els acull, muntant alguns projectes que reverteixin sobre el barri o l’equipament.





Índex

Creant vincles inter-personals amb els joves participants, amb els educadors de referència i amb els barris a través de les activitats.


Utilitzant tècniques i dinàmiques partici-patives, fomentant la participació igualitària i reforçant la riquesa que ens aporta la diversitat cultural.


• Fomentant el treball en equip i fent partícip cada un dels joves implicats, cedint a cada un dels joves el seu mo-ment de protagonisme.

• Mitjançant l’ús de dinàmiques dife-rents i estimulant el diàleg i la posada en comú de les diferents vivències personals dels joves, s’han aconseguit establir relacions entre diferents per-sones que no tenien gaire relació entre elles.

• Els joves han participat activament durant tot el procés, planificant, orga-nitzant i participant activament de les diferents sessions.


• En el taller de cuina intercultural, per exemple, cada un dels joves havia d’explicar i proposar una recepta. Era imprescindible explicar la història de la recepta, l’origen i en quines ocasions es cuina.

• Treballant les diferents formes de diver-sitat cultural presents en els grups, en el seu entorn immediat i a la societat.

• Fent protagonistes els joves davant de la resta del barri, donant força al paper que desenvolupaven i les diferents identitats culturals en el marc del barri.





Fent partícip cada un dels joves implicats, cedint a cada un d’ells el seu moment de protagonisme i la pròpia capacitat de decisió, i treballant per l’adquisició de consciència en relació a la diferència i a la igualtat d’oportunitats.

Aquest últim punt es treballa de manera transversal pel que fa als tallers, fomen-tant l’autoconeixement i l’empatia social.





Índex

Accions educatives a la Franja Besòs: Sambaró i

Amics i CircProjectes de caire artístic per apropar-se als interessos dels

infants i canalitzar les seves inquietuds i motivacions.

DestinatarisAmics i Circ s’adreça especial-ment a nens d’entre 10 i 12 anys.

El grup de percussió Sambaró s’adreça especialment a un públic familiar.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS


Marroc, Romania, Pakistan, França i Estat espanyol.

Descripció del projecteEl projecte Accions Educatives a la Franja Besòs: Sambaró i Amics i Circ fomenta la vessant més artística per tal d’apropar-se als in-teressos dels infants de la zona i canalitzar les seves inquietuds i motivacions fora de l’àmbit acadèmic. A través d’Amics i Circ i la colla de percussió de Sambaró pretén donar visibilitat als nens del barri i nouvinguts, i fomentar la seva implicació i participa-ció en activitats que es fan a Baró de Viver i arreu del Districte.

15DONES37,5%

25HOMES62,5%

INFANTS (4-12 anys)


3JOVES (19-29 anys)


5

28AUTÒCTONS

70%

12ESTRANGERS

30%




Índex

Accions educatives a la Franja Besòs: Sambaró i Amics i Circ

Objectius principals del projecte Accions Educatives a la Franja Besòs:

• Motivar els nens a aprendre i a reforçar la confiança en ells mateixos.

• Apropar-los a fonts de coneixement artístic, no necessària-ment acadèmic.

• Promoure la salut mental, física i social del jovent en risc d’exclusió social.

• Afavorir la inclusió i les trobades interculturals.

• Fomentar la participació i els espais de trobada de caire comu-nitari, com a alternativa al carrer i l’abandonament escolar.

• Consolidar projectes on els nens en són els protagonistes i els transformadors actius de la realitat del barri, fent créixer el sentiment de pertinença i de grup.

Són projectes de caire comunitari que promouen la millora de les relacions interculturals i intergeneracionals, així com la partici-pació de joves en risc d’exclusió social.

Amics i Circ és un programa extraescolar i intersectorial coor-dinat per un grup de treball format per l’AFEV l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Ate-neu Popular 9 Barris, Escoles Esperança i Baró de Viver , Cen-tre Cívic Baró de Viver i Puça Espectacles. És un programa que s’adreça especialment a nens d’entre 10 i 12 anys i els apropa al món del circ. En aquest projecte hi participa activament el movi-ment voluntari de l’AFEV i també la persona que fa de referent te-rritorial, i que fa l’acompanyament setmanal al centre cívic, així com l’Ateneu 9 Barris.

Sambaró és un grup de percussió promogut pel Centre Cívic Baró de Viver amb el suport de Puça Espectacles. El grup de percussió Sambaró s’adreça especialment a un públic familiar. Es tracta d’un projecte intergeneracional i intercultural, amb la música com a llenguatge vehicular i motor cohesionador.

Imatges

Activitat del projecte Amics i Circ.

Actuació dels nens participants al projecte Amics i Circ.

Actuació del grup de percussió Sambaró.




Índex

La colla de percussió reforça el sentiment de pertinença a través del treball quotidià i les actuacions col·lectives dins el cicle festiu del barri. De la mateixa manera, Amics i Circ tracta de relacionar persones d’edats, col·lectius i orígens diferents, i es fa un treball de barri setmanal i també de viatge i coneixença d’altres barris.




Una comunicació que s’adreça a tots els col·lec-tius sense cap mena de distinció.


Amics i Circ opta pel treball de voluntariat universitari, que ha rebut una formació prèvia en aquest sentit i que per les edats fa molt proper i personal el treball amb els nens. Es treballa per binomis (parelles) i en conjunt (jocs grupals i acompanyament a espectacles).

A través de la persona referent de territo-ri també es pot treballar al barri mateix, i d’aquesta manera interactuen nens d’edats i escoles diferents(Escola Baró de Viver i Escola l’Esperança), reforçant vin-cles i apostant per la diversitat.

A Sambaró fem del llenguatge musical i la percussió el motiu cohesionador de nens i famílies interessats a parti-cipar-hi. Intentem que sigui un taller familiar perquè els nens es trobin acom-panyats en aquest procés i implicats en tot el cicle festiu del barri.

La relació entre les persones participants sempre ha sigut activa i molt positiva. El fet que l’art i les seves manifestacions si-guin el fil conductor afavoreix molt el bon funcionament del projecte.


Sambaró opta per participar activament en les diades festives (rua de carnaval, Sant Jordi, festa major del barri), donant visibilitat i protagonisme a cadascun dels participants de la colla de percussió.

De la mateixa manera, Amics i Circ opta per oferir el projecte a nens a qui els hi agrada l’expressió corporal i el circ en to-tes les seves manifestacions i, per tant, ca-nalitzem els seus interessos per la vessant artística, donant igualtat d’oportunitats i obrint el ventall a tots aquells que tinguin el circ com a motivació.


Accions educatives a la Franja Besòs: Sambaró i Amics i Circ




Índex

Casal intercultural per a joves

Casal d’estiu per a joves que treballa la interacció i l’acostament de joves d’orígens culturals diversos.

DestinatarisJoves de 14-18 anys.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

19 10DONES

51%

9HOMES

49%


Perú, Hondures, Marroc, Gàmbia, Pakistan, Paraguai, Guatemala i Estat espanyol.

3AUTÒCTONS

16%

16ESTRANGERS

84%

Descripció del projecteCasal d’estiu de dues setmanes intensives durant el juliol del 2014. Va adreçat a un grup heterogeni de joves d’entre 14 i 18 anys de tot Barcelona, motivats per fer activitats d’intercanvi cultural, reflexió i dinamització de grups entorn de la temàtica de la diversitat cultural, amb especial atenció a la facilitació de la realitat del grup. El casal d’estiu té un caire lúdic, amb activi-tats d’intercanvi cultural, creació de petits projectes a través de la música i el teatre, i visites a projectes implicats en la millora de les relacions entre les diferents cultures i religions a Barcelona.

LinkEspai Jove Garcilaso

Element de difusió

Cartell de difusió del casal Intercultural per a joves.

http://espaijovegarcilaso.org/




Índex


Objectiu general:

Fomentar l’autoestima i l’autonomia dels adolescents per tal d’augmentar la seva capacitat d’acompanyar altres joves en si-tuació de vulnerabilitat social pel fet de ser migrants o d’altres cultures. Ha sigut una primera experiència, però s’ha assolit el grau d’autonomia suficient dels participants.

Objectius concrets assolits:

• Proporcionar una experiència de convivència i diàleg entre diferents cultures, religions, vivències i maneres de pensar.

• Donar algunes eines i vivències, i mostrar persones i projec-tes referents als joves que treballen per l’acollida i el diàleg intercultural a Barcelona.

• Vincular el grup de joves del casal a l’Espai Jove Garcilaso.

Les activitats principals que s’han dut a terme han sigut:

• Activitats lúdiques de cohesió de grup en base a la diversitat cultural: intercanvis culinaris, musicals, de ball, cinema, etc.

• Activitats a partir del teatre de l’oprimit, sobre situacions entorn del racisme, dels rumors i dels prejudicis.

• Activitats per conèixer la ciutat: rutes turístiques a llocs que els agraden per compartir un dinar intercultural. Hem co-negut els barris de la Ribera i Pou de la Figuera i del Raval.

• Activitats de visita a col·lectius de la Xarxa BCN Antirumors o que donen suport al diàleg intercultural. Es fan dos dies de visita. Hem visitat les entitats: Mescladís, Raíces y Culturas, Rai, Palau Alòs, i Pa’ Tothom.

• Activitat lúdica amb els recursos de l’Espai Jove Garcilaso: es fa una cançó gràcies a l’ajuda del projecte musical de Garci-laso. La cançó apareix al vídeo tràiler de l’activitat.

• Avaluar i tancar l’experiència: dediquem un dia al tanca-ment i avaluació, i també escoltem la cançó creada tots junts.

Imatges

Participants del Casal Intercultural per a joves.




Índex

Amb jocs de cohesió, dinàmiques de grup i pel fet que l’emplaçament del projecte és a l’Espai Jove Garcilaso, que és un espai que els joves poden utilitzar més enllà de les hores d’activitat. També s’han generat vincles amb els educadors de l’espai jove, que han implicat els nois en altres activi-tats del centre, multiplicant el seu vincle amb l’Espai Jove.

També hi han contribuït les activitats de visita a Barcelona.


A través d’activitats de teatre i música, dinàmiques de parlar, la visita a projec-tes que treballen la diversitat cultural a Barcelona, converses informals, moments de diàleg facilitat on s’ha pogut parlar i preguntar sobre la diversitat cultural i d’altres eixos present al grup. També s’ha parlat de religions, especialment de l’is-lam, i d’homosexualitat.





S’ha incorporat al projecte la figura d’un educador de reforç que parla llengua àrab, i hem fet pedagogia de l’islam, tenint molt present, per exemple, la situació especial de les persones musulmanes que feien el ramadà. Hem tractat de crear un ambient en el grup el més acollidor possible, i anar generant una cultura d’obertura a la diversitat en els joves participants, per preparar-los a acollir altres joves.






Índex

Taller de mediació intercultural per a joves

Espai setmanal per a joves per treballar el diàleg i les competències en mediació intercultural.

DestinatarisJoves de 14 a 18 anys de tota la ciutat, però hem posat especial atenció a fer difusió a joves de Sant Andreu i especialment de la Trinitat Vella.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

9 4DONES

45%

5HOMES

55%


Perú, Hondures, Marroc i Estat espanyol.

3AUTÒCTONS

33%

6ESTRANGERS

67%

Descripció del projecteEs tracta d’un espai setmanal dirigit a joves d’entre 14 i 18 anys, cofacilitat per dues persones que realitzen la doble tasca de faci-litar el diàleg entre els joves i de portar a terme activitats forma-tives pel desenvolupament de competències en mediació inter-cultural.

LinkEspai Jove Garcilaso

http://espaijovegarcilaso.org/intercanviador/propolis/




Índex





Mesura

72Mesura

76

Objectius generals:

• Fomentar l’autoestima i l’autonomia dels adolescents parti-cipants.

• Reforçar una xarxa social de relacions entre joves de dife-rents cultures, basades en el suport mutu.

• Augmentar la capacitat dels participants d’acompanyar al-tres joves en situació de vulnerabilitat social pel fet de ser migrants o d’altres cultures.

• Despertar l’interès entre els joves per ser agents actius con-tra la xenofòbia i la intolerància.

Com es fa?

• Proporcionant una experiència de convivència i diàleg entre diferents cultures, religions, experiències i maneres de pen-sar. Generant un espai de seguretat per compartir vivències i sentiments en relació a tot el que anem aprenent.

• Acompanyant el procés d’afirmació de la identitat dels joves participants a partir d’un model d’acceptació de la pròpia di-versitat i la dels altres.

• Formant-los de manera lúdica amb activitats que reforcin les seves habilitats socials i els donin un coneixement bàsic sobre rumors i estereotips.




Índex

Amb jocs de cohesió, dinàmiques de grup, i amb l’emplaça-ment del projecte a l’Espai Jove Garcilaso, que és un espai que els joves poden utilitzar més enllà de les hores d’activi-tats. També hem facilitat els vincles amb les educadores de l’Espai Jove, que han implicat els nois en altres activitats del centre, fet que ha multiplicat el seu vincle amb l’Espai Jove.


Fent-ne difusió als insti-tuts i als projectes de rea-grupament familiar, per tal de garantir la partici-pació de joves d’orígens culturals diveros. També fent-ne difusió des de l’Espai Jove Garcilaso, des d’on s’arriba a més joves autòctons.


La interacció ja es dóna de per si entre tots els participants al projecte, però s’ha reforçat amb activitats que els obliga-ven a treballar en equip.


A través d’activitats de teatre, converses in-formals i moments de diàleg facilitat on s’ha pogut parlar i pregun-tar sobre la diversitat cultural.





Hem incorporat al projecte la figura d’un educador de reforç que parla llengua àrab i hem fet una mica de pedagogia de l’is-lam. Hem tractat de crear un ambient en el grup el més acollidor possible, i hem procurat generar una cultura d’obertura a la diversitat en els jovesparticipants per preparar-los per acollir altres joves.





Índex


Realització d’un film creat de forma col·lectiva i col·laborativa.

DestinatarisAdolescents del Districte de Sant Andreu.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

25 15DONES

60%

10HOMES

40%


Equador, Veneçuela, República Dominicana, Perú,

Gàmbia, Bolívia i Estat espanyol.

15AUTÒCTONS

60%

10ESTRANGERS

40%

Descripció del projecteFILMA connecta un equip de professionals del món audiovisual amb un grup de joves per a la realització d’un film creat de forma col·lectiva i col·laborativa.

Pretén involucrar la comunitat educativa en la (re)construcció de relats propis que permetin reflexionar sobre el futur de les re-lacions interculturals en contextos de proximitat, com el propi institut o el barri.

LinkFilma

Element de difusió

Imatge

Logo del projecte Filma.

Rodatge del projecte Filma.

http://www.projectefilma.com




Índex


6Reforçar els programes que faciliten la integració dels i les joves nouvinguts.

47Potenciar la visibilització de la diversitat als mitjans de comunicació locals.


56Revitalitzar els barris perifèrics.




Mesura

6Mesura

47Mesura

55

Mesura

59

Mesura

56

Mesura

66

El projecte es concep com un procés obert a l’experimentació i permeable a les propostes que els participants expressen. Utilit-za el dispositiu documental i de ficció com a eina d’exploració i anàlisi dels imaginaris construïts al voltant de la convivència en diversitat.

Metodologia.

Es conforma un grup de 15 adolescents (de 14 a 21 anys) que parti-cipen en una sèrie de tallers d’interpretació i creació audiovisual que dóna com a resultat una pel·lícula de curtmetratge basada en les trobades i rodatges que sorgeixin durant el procés.

La forma que adopta la pel·lícula va en funció de les idees que sor-geixen durant els assajos (ficció, documental, art i assaig, etc.). Les trobades es filmen i poden ser utilitzades en la pel·lícula final, ja que interessen els diàlegs que es produeixen de forma espontà-nia durant les sessions.

Aquest film és construït de forma col·lectiva a partir de visionats on es debaten els continguts. Aquests visionats i debats, al seu torn, són gravats i poden ser part del film final.

Aquesta iniciativa es desenvolupa al Districte de Sant Andreu, tenint com a node principal l’institut Dr. Puigvert i establint una connexió amb l’Espai Jove Garcilaso.




Índex

El punt de partida per a la ideació del film es basa en la reflexió sobre el present dels joves que participen en el projecte. Tots són ciutadans de Barcelona en l’actualitat, encara que no tots van néixer a la ciutat. Sobre aquest aspecte s’hi ha insistit con-tínuament perquè és el tema central de la producció: «pertanyem a la ciutat sense importar on hem nascut». El projecte s’ha desenvolupat a diversos llocs del districte, tant a l’institut, carrers, domicilis parti-culars com a llocs de reunió importants. Els espais de la ciutat i del barri han participat del projecte com a escenaris principals. A més, s’ha tractat el tema de la identitat i el territori, cosa que ha donat peu a debatre i crear idees.


L’institut on es va realitzar el projecte es caracteritza per tenir un alumnat d’orígens diversos. Hi ha joves de diferents procedèn-cies o de famílies amb orígens variats.


Es duu a terme a través de sessions destin-ades a generar relacions entre els partici-pants, dinàmiques de coneixement mutu i d’intercanvi d’històries personals, que després s’utilitzen en l’elaboració conjunta d’un guió.

L’elaboració dels guions, a més, es va rea-litzar de forma col·laborativa, de manera que calia posar en comú i socialitzar expe-riències personals entorn de les quals es buscava reflexionar.


Un dels objectius del projecte era la crea-ció d’històries que tinguessin com a tema central les migracions i la relació amb el territori. Per elaborar aquestes històries, es van tenir en compte les experiències personals dels participants, dins de les quals les històries de migració i l’arribada a un lloc nou van servir com a tema en alguns dels relats que es van filmar.

L’elaboració conjunta de les històries a par-tir de situacions viscudes (o possibles) en les seves vides va servir també per fomen-tar entre els participants el coneixement de l’altre i socialitzar les experiències de cadascun. Així com per conèixer millor altres cultures, diverses formes de pensar i la cultura compartida entre els joves.





La diversitat d’orígens culturals era un dels criteris de selecció a l’hora de conformar el grup a l’inici del projecte, de manera que la igualtat d’accés a persones de diversos orígens es va garantir des d’un principi. Els temes tractats durant el procés de creació de la pel·lícula anaven destinats a debatre i tenir en compte aquest aspecte.





Índex

Teatrefòrum intercultural als barris de Bon Pastor i

Baró de ViverTeatrefòrum com a eina socioeducativa de treball de la

convivència i la interculturalitat.

DestinatarisAlumnat de 3r i 4t d’ESO de l’Escola Esperança del barri de Baró de Viver i del SES Cristòfol Colom del barri de Bon Pastor.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

70 31DONES

44%

39HOMES

56%


Marroc, Colòmbia, República dominicana,

Pakistan, Algèria, Portugal i Estat espanyol.

64AUTÒCTONS

92%

6ESTRANGERS

8%

Descripció del projecteEl Servei de dinamització juvenil de la Franja Besòs dóna cober-tura a necessitats no només lúdiques sinó també socioeducatives als joves del territori. La complexitat dels barris, per la seva rea-litat socioeconòmica i la diversitat cultural fruit dels diferents perfils poblacionals que hi conviuen, fa que sigui necessari pen-sar projectes innovadors i diferenciats per donar resposta a les necessitats detectades.

Element de difusió




Índex

Teatrefòrum intercultural als barris de Bon Pastor i Baró de Viver

El Servei de dinamització juvenil de Bon Pastor i Baró de Viver treballa coordinada i estretament amb altres agents de la zona per detectar prioritats i establir projectes conjunts i compartits amb una mirada transversal. En aquest cas es treballa amb els SES de Cristòfol Colom i l’Esperança dels barris de Bon Pastor i Baró de Viver, respectivament. Els tallers de teatrefòrum inter-cultural són una aposta emmarcada en aquest context que fins ara ha tingut molt bons resultats pel que fa a la convivència i a la interculturalitat.

L’instrument principal és el teatrefòrum. Es treballa a partir d’una escena teatralitzada d’un conflicte per poder arribar a l’abstracte i entendre i aprendre la conceptualització del conflic-te i les possibles formes d’actuar-hi. Els joves s’han cercat noves formules d’expressió, comunicació i relació positives pel treball de la convivència i la interculturalitat.

Objectius principals

L’objectiu general dels tallers persegueix la millora de la relació entre els alumnes de l’aula, de manera que s’incrementi el clima de respecte i de convivència a partir del debat, la crítica cons-tructiva i la participació. S’utilitza el teatrefòrum com a eina so-cioeducativa i com a mètode de treball.

En concret, els objectius del projecte han sigut els següents:

• Conèixer i treballar el concepte de la diversitat complexa d’una forma vivencial i entenent la interculturalitat com un model de referència positiu.

• Experimentar els possibles conflictes davant la diversitat.

• Experimentar i defensar assertivament les argumentacions en els conflictes.

• Formar l’alumnat a través dels principis de mediació en un entorn de diversitat complexa tenint en compte eixos verte-bradors de la realitat dels joves, com són el gènere, el capital cultural, la classe social, l’edat, el barri de pertinença, la xar-xa comunitària de suport, etc.

Imatge

Participants del projecte de Teatrefòrum intercultural als barris de Bon Pastor i baró de Viver.




Índex


Activitats realitzades

S’ha emprat la metodologia del teatre de l’oprimit mitjançant l’ús de diferents dinàmiques, estimulant el diàleg i la posada en comú de les diferents vivències personals dels alumnes.

Les sessions s’han estructurat de la manera següent:

1. Jocs de concentració.

2. Exercicis d’estímul de la creativitat.

3. Creació i concreció de les diferents propostes dels partici-pants en el format proposat en cada període.


Mesura

23Mesura

55Mesura

59Mesura

7223Sensibilitzar el professorat sobre l’orientació educativa.







Índex

S’han fomentat tres coses principalment: les trobades de diferents escoles i insti-tuts, per tal de recollir les diferents pers-pectives a partir de les realitats concretes; l’intercanvi d’experiències vivencials pro-peres i el reconeixement de les diferents identitats culturals; el treball del valor i del reconeixement de les diferents identi-tats culturals entre els joves.


Les dinàmiques de grup i els jocs, propo-sats per fomentar el diàleg i la reflexió, ens han ajudat a treballar els vincles entre els participants de la sessió i, per tant, del grup. Tanmateix, s’ha treballat l’entorn dels joves per tal d’emmarcar les relacions en el territori de referència i pertinença dels joves.


S’ha emprat la metodologia del teatre de l’oprimit i l’ús de diferents dinàmiques que estimulen el diàleg i la posada en comú de les vivències personals dels alumnes. Els alumnes han interactuat activament du-rant tot el procés, sempre però, respectant el grau d’implicació de cada persona, sense forçar. El treball ha estat continuat per tal d’establir el diàleg també en base a interes-sos i aspectes comuns.


S’ha aconseguit treballant les diferents formes de diversitat cultural presents en el grup-classe, en el seu entorn immediat i a la societat, i també creant una peça tea-tral conjunta on s’ha tractat aquest tema.





S’intenta crear un espai de trobada que enforteixi els vincles entre els alumnes i les organitzacions i institucions a les quals aquests pertanyen, involucrant tots els participants i fent dinàmiques que afa-voreixin les relacions positives i es prio-ritzi el respecte. Tanmateix, és important remarcar que la perspectiva del teatre de l’oprimit permet treballar la millora de la igualtat d’oportunitats a través de l’adqui-sició de consciència i la presa de decisions.





Índex

Projecte d’acolliment intercultural i foment del voluntariat als barris de la

Franja del BesòsEspai d’acollida de la població d’origen cultural divers

que es crea a partir de la tasca de coneixement i de participació com a voluntariat a la xarxa dels barris

de Trinitat Vella i Bon Pastor.

DestinatarisPoblació en general del barri de Bon Pastor i Trinitat Vella.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS


Marroc, Algèria, Equador, Suïssa, Senegal, Pakistan

i Estat espanyol.

432AUTÒCTONS

61%

278ESTRANGERS

39%

Descripció del projecteEl projecte, fonamentalment, vol ser un espai d’acolliment de po-blació d’origen cultural divers per realitzar una tasca de coneixe-ment i de participació com a voluntariat a la xarxa dels barris de Trinitat Vella i Bon Pastor.

L’objectiu principal és contactar amb el teixit associatiu i amb grups de persones per buscar estratègies de participació de la po-blació nouvinguda.

497DONES

75%

213HOMES

25%

JOVES (19-29 anys)


500

Element de difusió

Element de difusió de l’Espai d’acollida.




Índex

Projecte d’acolliment intercultural i foment del voluntariat als barris de la Franja del Besòs

4Reforçar la xarxa d’acollida.

7Reforçar el paper actiu de les dones immigrades en els processos d’acollida.

9Coneixement de la societat catalana, i dels drets i deures dels ciutadans i ciutadanes.





Mesura

4Mesura

7Mesura

9

Mesura

61

Mesura

44

Mesura

76

Per assolir aquest objectiu s’han proposat diferents activitats:

• Xerrada «Risc d’ús d’internet: control paternal».

• Participació en la jornada de presentació del projecte de me-diació en l’àmbit de salut.

• Taller de pintar mandales sobre fusta.

• Festa de naixement del profeta.

• Taller d’orientació acadèmica per a famílies amb fills en edat d’escolarització.

• Participació en un projecte de la Fundació Surt. Entre-vista sobre els obstacles que tenen en la participació les persones migrades i las estratègies existents, amb espe-cial atenció a la situació de les dones.

• Tallers setmanals de manualitats portats a terme per un grup de voluntaris: taller de pintura sobre vidre, ta-ller de pintura sobre tela, taller de ceràmica, taller de fimo, taller de bijuteria.

• Celebració del 8 de març (dia de la dona) amb la creació d’un mural.

• Artteràpia i dansa contra els rumors.

• Mercat d’intercanvi de roba.

• Taller d’intercanvi de llengües: àrab, castellà, català, anglès, francès.




Índex


• Xerrada «Dona immigrada i autoestima».

• Taller «Eines per ajudar els fills en els estudis».

• Participació en la festa major del barri.

• Taller de costura per a dones del Pakistan.

• Fira del comerç multicultural.

• Taller de personalitzar roba.

• Exposició d’Arpilleres: Dona i Ofici. Taller: desmuntant estereotips de gènere i diversitat cultu-ral: Xarxa antirumors

Imatges

Taller de henna.

Fira del comerç multicultural.

Taller de personalitzar

Taller de manualitats.




Índex

Per fomentar el sentiment de pertinença hem fet que aquests col·lectius col·labores-sin en el calendari festiu del barri com a agents impulsors organitzant alguna ac-tivitat juntament amb el teixit associatiu ja existent al territori. D’aquesta manera s’ha ampliat la xarxa i se’ls ha fet partí-cips de les tradicions del barri.


Per fomentar la participació diversa s’ha fet una tasca d’acompanyament i de parla de necessitats comunes. Aquesta tasca l’hem dut a terme de manera personalitzada.


El projecte promou el treball conjunt del grup, fet que ha afavorit la interacció positiva dels participants i ha contri-buït al desenvolupament de relacions de col·labo-ració i respecte.


La majoria de les activi-tats que s’han realitzat en el projecte tenien com a objectiu princi-pal donar a conèixer i visibilitzar de manera positiva la diversitat del barri i dels participants del projecte.







DISTRICTE SANT MARTÍ

Índex

Programa AnnisaTreball per a la visibilització i la interacció positiva de les

comunitats pakistaneses al barri del Besòs.

Destinataris principalsDones catalanes d’origen pakistanès del barri del Besòs-Maresme. A les classes de llengua hi assisteixen unes 25 dones regularment i s’hi esperen més participants quan s’ampliïn les opcions de nivells i de llengües. A les reunions del projecte hi assisteixen unes 15 dones.

Altres destinatarisFills de les dones participants del projecte.

Tots els veïns del barri del Besòs-Maresme.

LinkPrograma Annisa

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

40Descripció del projecteAntigament anomenat Projecte SAHA, creat per Shabana Chou-hdry, actualment s’ha convertit en un projecte municipal que s’anomena Projecte ANNISA .

El Projecte ANNISA va reprendre la tasca el mes de juliol de l’any 2014 orientat a visibilitzar les dones de les comunitats pakistane-ses del barri del Besòs-Maresme, connectar-les amb els recursos del barri i fomentar espais d’interacció positiva amb altres perso-nes del barri d’orígens culturals diversos.

Un diagnòstic previ realitzat per l’equip tècnic del Projecte i per algunes dones de les comunitats pakistaneses del barri del Besòs-Maresme va centrar-se en el disseny de la nova actuació en base a les necessitats expressades per les dones participants.

Imatges

Imatge del taller de llengua urdú i coneixement de les tradicions culturals nadalenques.

http://w110.bcn.cat/portal/site/SantMarti




Índex

Programa Annisa

Els objectius específics de l’actuació són:

• Promoure les comunitats pakistaneses al barri del Besòs.

• Connectar les comunitats pakistaneses amb el màxim de re-cursos possibles del barri del Besòs.

• Impulsar un rol de referència professional i comunitària de la comunitat pakistanesa al barri del Besòs.

• Fomentar la visibilitat i la interacció positiva de les dones de les comunitats pakistaneses del barri del Besòs amb la resta de comunitats, recursos, serveis i agents del barri.

Les activitats principals realitzades s’han centrat en tres línies de treball:

• Trobades de projecte per definir conjuntament amb totes les participants les activitats que es volen dur a terme.

• Classes de llengua.

• Visites als recursos del barri.


Mesura

7

Mesura

58

Mesura

10

Mesura

61

Mesura

11

Mesura

64

Mesura

44

Mesura




44Elaborar una estratègia de visibilització dels barcelonins i les barcelonines d’origen divers.

58Implicació dels pares i les mares nouvinguts en les dinàmiques escolars (AMPA).


64Incorporar accions de sensibilització sobre la immigració, diversitat i convivència els Plans de Desenvolupament Comunitari.

74Potenciar l’apoderament de les dones immigrades a través de la participació.




Índex

Programa Annisa

Imatges

Xerrada sobre violències masclistes a càrrec del PDC del Besòs.

Fotografia d’una excursió al Museu Blau de Barcelona amb els nens pakistanesos del taller de llengua.

Treballem el coneixe-ment de l’entorn amb les dones i sobretot amb els joves perquè se sentin part activa de la societat i de l’entorn.

En referència a aquest principi, es vol millorar la convi-vència al barri. Per una banda, mitjançant la participació i organització de trobades comunes per als diferents col·lec-tius que comparteixen l’entorn. Per altra banda, es treba-lla perquè les dones participants del projecte s’animin a formar part de les comissions de treball i de participació del barri.


SENTIMENT DE PERTINENÇA Treballem la participa-

ció diversa promocio-nant la participació de la dona a les activitats del barri, al món laboral, a l’AMPA i a molts dels espais d’aprenentatge i participació del barri.


Es treballa per proporcionar les eines necessàries a les dones pakistaneses perquè tinguin el coneixement dels seus drets i deures, per tal de poder formar part activa de la societat i no restar excloses del seu entorn per motius de desconeixement.


Per una banda, l’orientació del projecte a les dones de les comunitats pakistaneses del barri ja planteja el projecte des d’una lògica de reconeixement de la diversitat. D’altra banda, es treballa el reconeixement de la diversitat a partir de les dones, perquè esdevin-guin participants en primera línia de les activitats socioculturals i educatives del barri per donar coneixement, respecte i valor a la diversitat cultural que existeix al barri.







Índex

Suport a la convivència en les comunitats d’escales de veïns i

veïnes en el barri del Besòs-MaresmeElaboració d’estratègies d’intervenció per millorar la

convivència entre els veïns i veïnes.

DestinatarisVeïns del barri Besòs-Maresme i de la Franja Besòs del districte de Sant Martí.

Dades bàsiques

Descripció del projecteEl projecte de suport a la convivència en l’àmbit de les comunitats d’escala en el barri del Besòs-Maresme basa la seva intervenció en la comunicació, la participació i la gestió del conflicte. Al seu torn, això s’assoleix mitjançant eines com el diàleg, la correspon-sabilitat, la cooperació, la solidaritat i l’acceptació de la diversitat en pro de la convivència de tots els veïns. Aquest projecte cerca proporcionar mecanismes per millorar la convivència i reduir les possibles manifestacions d’incivisme.

VEÏNS CONTACTATS

1503 911DONES

61%

592HOMES

39%

JOVES (19-29 anys)



526


Pakistan, Índia, Senegal, Marroc, Equador, Colòmbia

i Estat espanyol. 1171AUTÒCTONS

78%

332ESTRANGERS

22%

Imatges

Imatge del barri del Besós-Masresme.




Índex

Suport a la convivència en les comunitats d’escales de veïns en el barri del Besòs-Maresme

L’objecte de treball del projecte són els veïns en la seva condició d’habitants que comparteixen els espais comuns de les escales. Precisament això ens porta a la necessitat de generar un canvi en ells, amb la pretensió que siguin conscients que ells mateixos són els protagonistes principals de les transformacions socials, és a dir, que ells esdevenen els mateixos agents de canvi.

Els objectius generals del projecte que ens plantegem són els següents:

• Realitzar un procés de diagnòstic constant de la vida comu-nitària dels veïns del barri, mantenint fonamentalment un sistema de prospecció, detecció i diagnosi d’aquelles comu-nitats de veïns amb problemàtiques de convivència i conflic-tes emergents i latents.

• Analitzar, dinamitzar i acompanyar en l’organització, l’esta-bliment de pactes de convivència i el bon funcionament de les comunitats de veïns.

• Gestionar els conflictes en aquelles comunitats que presen-ten dificultats en la seva convivència.

• Capacitar els veïns del barri del Besòs-Maresme per a la re-solució autònoma de les dificultats i conflictes relacionats amb la gestió comuna dels afers col·lectius mitjançant els processos educatius d’acompanyament i d’assessorament, tenint en consideració la possible diversitat existent. La pre-tensió és la de crear un clima que redueixi les situacions de conflicte i que ajudi els veïns a respondre de manera cons-tructiva i cooperativa davant del conflicte.

• Executar les intervencions i els programes adients amb l’ob-jectiu de millorar la convivència a les comunitats de veïns. La nostra intervenció implica crear relacions positives i vin-cles entre els veïns i alhora acostar postures que en un inici estaven notablement allunyades. En última instància, tam-bé pretenem desvirtuar certs prejudicis establerts.

• Promoure eines de sensibilització i comunicació envers els va-lors propis de la convivència i el civisme fomentant la corres-ponsabilitat ciutadana en els usos socials i el manteniment de l’espai comunitari. Amb la pretensió de treballar la conscièn-cia de grup i el sentiment de pertinença a la comunitat.


Mesura

6565Impulsar la mediació com a fórmula per resoldre els conflictes.




Índex

S’han creat espais de participació per tal de poder tenir un lloc d’ex-pressió vehiculat amb un interès comú com és el funcionament i la con-vivència en la comunitat de veïns.


Es treballa perquè tots els veïns participin en igualtat de condicions en les assemblees de veïns. Es traslladen els interessos particulars derivats de la diversi-tat cultural als espais comuns de participació per treballar-los amb naturalitat i acordant mesures per a ambdues parts.




En relació a la metodologia emprada, el projecte es fonamenta en la investigació-acció participativa, és a dir, basada en una anàli-si crítica a través de la participació activa dels grups implicats, i que s’orienta a estimular la pràctica transformadora i el canvi social. Representa, per tant, un procés que combina tant la teoria (conèixer) com la praxi (actuar), implicant en ambdues dimen-sions tots els agents.

Suport a la convivència en les comunitats d’escales de veïns en el barri del Besòs-Maresme

S’ha treballat per donar la mateixa infor-mació a tots els veïns d’una comunitat per poder treballar i dialogar en igualtat de condicions i poder expressar-se amb coneixement i consciència crítica.





Índex

Tots fem barriIniciatives comunitàries encaminades a afavorir la convivència

al barri del Besòs-Maresme.

DestinatarisVeïns del barri del Besòs-Maresme.

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

730 458DONES

63%

272HOMES

37%

INFANTS (4-12 anys)





146


Marroc, Pakistan, Índia, Senegal, Colòmbia, Equador

i Estat espanyol.

262AUTÒCTONS

36%

438ESTRANGERS

64%

Imatges

Activitat a l’espai públic.

Gravació del Lipdub per la Convivència del Besòs.

Carnestoltes.

Descripció del projecteTots fem barri neix de la necessitat de promoure i enfortir inicia-tives encaminades a afavorir la convivència al barri del Besòs i el Maresme, entenent la convivència com un concepte ampli que fa referència a diferents àmbits: la convivència intercultural, la convivència als espais públics i la convivència a les comunitats de veïns.




Índex

Tots fem barri

57Analitzar i proposar accions per als usos del temps i la convivència en els espais públics.

61Habilitar recursos per fomentar la participació de persones d’origen immigrant com a part activa de la xarxa associativa.

62Impulsar taules territorials.

64Incorporar accions de sensibilització sobre la immigració, diversitat i convivència als Plans de Desenvolupament Comunitari.


Mesura

57Mesura

61Mesura

62Mesura

64

El projecte s’emmarca en el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) del Besòs-Maresme i adopta la Investigació Acció Participa-tiva (IAP) com a metodologia de treball: les comissions de treball del PDC són els espais participatius en els quals es defineixen les accions del projecte i constitueixen els grups motors inicials per portar a terme les accions plantejades, tot afavorint la incorpo-ració de nous participants al llarg del procés. A les comissions hi participen veïns a títol individual, entitats i serveis del barri.

El projecte vol promoure els valors de:• La diversitat cultural com a element de riquesa del barri.• La participació i el treball en xarxa com a eina de millora i

canvi social.• La coresponsabilitat dels diferents agents socials del barri.• El civisme.• El sentiment de pertinença al barri.

Els objectius del projecte són:1. Potenciar al barri aquelles iniciatives encaminades a afavo-

rir el coneixement mutu entre veïns d’orígens diferents.2. Afavorir i potenciar el treball en xarxa entre col·lectius i en-

titats d’origen diferent.3. Promoure la participació ciutadana a partir de la diversitat

cultural com a valor positiu i element d’identitat del barri.4. Generar el sentiment de pertinença al barri a través d’inicia-

tives que promoguin la participació dels diferents col·lectius al voltant d’actes festius, culturals o esportius conjunts.

5. Realitzar accions de millora d’espais públics on es detecten problemes de convivència a través d’activitats comunitàries (lúdiques, artístiques, culturals, etc.) que afavoreixin el ci-visme i un ús positiu de l’espai.

Les activitats principals que s’han dut a terme al llarg de l’any 2014 són:

• Comparsa intercultural en el Carnestoltes del barri.• Intervencions artístiques col·lectives per a la millora dels es-

pais públics. • Actes festius veïnals al carrer. S’ha realitzat un sopar a la

fresca al juliol i una castanyada popular a l’octubre. • Concurs de postres.




Índex

Tots fem barri

• Lipdub del Besòs per la convivència.• Torneig de criquet amb el joves del barri.• Sortides culturals. Visitant llocs d’interès de Barcelona i de

Catalunya.

Totes les activitats rea-litzades s’han configurat com a espais en els quals s’ha facilitat l’apropa-ment entre les persones, ja que s’ha tractat d’acti-vitats basades en la coo-peració, en el compartir al voltant d’un interès o un objectiu comú. En altres casos, l’element lúdic ha sigut allò que ha facilitat la interacció.

S’han realitzat activitats intergeneracionals i s’ha apostat per activitats de públic familiar, ja que a través dels infants s’aconsegueix implicar també els pares i mares.

El barri es configura com l’element comú als dife-rents col·lectius i moltes de les activitats tenen per objectiu la seva millora a través de la participació i la coresponsabilitat dels seus veïns.




Totes les activitats han sigut gratuïtes i en la seva difusió s’ha comptat amb la col·laboració de persones de diferents orígens actives al Pla Comunitari que han ajudat a difon-dre dins de la seva mateixa comunitat.


La majoria de les acti-vitats estan pensades perquè es puguin donar a conèixer les diferents cultures que viuen al ba-rri i donar-les-hi impor-tància i reconeixement.







Índex

EOO-CLERS (Espais Oberts d’Oportunitats)

Generació d’oportunitats per a la inserció laboral dels joves a través de projectes d’emprenedoria social i cooperativa.

DestinatarisPersones joves relacionades amb les entitats mentores i amb les organitzacions socials del territori amb compromís per la millora de la comunitat.

LinkEOO-Clers

Dades bàsiques

PARTICIPANTS

50 30DONES

60%

20HOMES

40%


Pakistan, Marroc, Senegal, Equador, Colòmbia

i Estat espanyol.

30AUTÒCTONS

60%

20ESTRANGERS

40%

Element de difusió

Cartell de l’Acte de presentació d’ajuts i recursos

http://www.clers.cat/eoo-santmarti/clers




Índex


34Reforçar l’orientació sobre la formació i l’ocupació entre els i les joves.


Mesura

34

Descripció del projecteEl projecte treballa per a la generació d’oportunitats en relació a la inserció laboral dels joves a través de projectes d’emprenedoria social i cooperativa.

Hi ha dues grans línies d’actuació:

• Impulsar les iniciatives i experiències de responsabilitat so-cial del territori des d’una perspectiva empresarial, ocupa-cional i de sostenibilitat territorial per donar suport a pro-jectes d emprenedoria social i cooperativa. EOO- Clers una eina, amb perspectiva de futur, al servei d´iniciatives i pro-jectes d emprenedoria social del territori de Sant Martí que implementen o volen fer accions de millora , que valoren la incorporació de la responsabilitat social , la gestió de la di-versitat, o que tenen un clar contingut i impacte social.

• Formar una xarxa de cooperació públic-privat per relacio-nar projectes d’emprenedoria social generats en els Es-pais Oberts d´Oportunitats per a joves (EOO) —incloent el tractament d’immigració i interculturalitat— amb l’ac-ció social de les empreses compromeses amb el territori. Fomentar la intercooperació i el treball conjunt entre em-preses, entitats mentores i centres educatius del Districte de Sant Martí per generar idees i projectes d’innovació i empre-nedoria social protagonitzats per joves i col·lectius en difi-cultats d’inserció social i laboral.

Les accions més importants que s’han dut a terme al llarg del 2014 han estat:

• Tallers d’eines per a entitats i persones mentores de projectes.• Sessions personalitzades amb mentors.• Taller de generació idees.• Tallers per a la millora del coneixement de l’entorn.• Tallers per a la millora actitudinal i de l’autoconfiança.• Tallers de valors cooperatius i eines per a la gestió cooperativa.• Tallers d’eines per posar en marxa empreses solidàries.• Consolidació i nous projectes EOO.• Seminari/ jornada d’entitats mentores i inversors socials i

Clers (Cercles Locals d’Empreses Socialment Responsable).

Imatges

Jornades CLERS: Presentació de compromís CLERS i FIESS




Índex


La relació entre participants per elaborar projectes ha servit perquè persones de procedències diverses pu-guin interactuar i conèixer codis de comportament, hà-bits i pautes per aconseguir objectius.


En les sessions de treball i accions formatives hem prioritzat grups heterogenis i amb equilibri d’homes i dones i de procedències diverses.


A les sessions es tractava específicament la trajec-tòria biogràfica cultural i els països d origen com un element motivador per proporcionar segu-retat.


El sentiment de perti-nença s’ha fomentat amb les relacions amb els grups mentors i amb les entitats que donen suport i recolzament a les iniciatives socials que proposaven els joves.




eldigital.barcelona.cateldigital.barcelona.cat/wp-content/uploads/2015/11/iMemòria-project… ·...

Documents

Transcript of eldigital.barcelona.cateldigital.barcelona.cat/wp-content/uploads/2015/11/iMemòria-project… ·...