Revolució Industrial

29
La Revolució Industrial Història – 4t d’ESO

description

 

Transcript of Revolució Industrial

Page 1: Revolució Industrial

La Revolució IndustrialHistòria – 4t d’ESO

Page 2: Revolució Industrial

Què és una revolució?

És un canvi ràpid i en profunditat que afecta l’estructura d’una societat

Implica una acceleració en el ritme de les transformacions històriques

Una revolució pot ser política, econòmica o social.

Page 3: Revolució Industrial

El segle XIX: un segle de revolucions

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES: Revolució industrial

TRANSFORMACIONS SOCIALS: Societat de classes

TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES: Creació de l’Estat liberal

Page 4: Revolució Industrial

Perquè puguem parlar de revolució industrial cal que es es donin les següents condicions:

Augment de la producció agrària Mà d’obra abundant Capital suficient Expansió del comerç Innovacions tècniques Marc polític favorable

Page 5: Revolució Industrial

I com és que aquestes transformacions es donen a Anglaterra?

La modernització de l’agricultura mitjançant el sistema NORFOLK de rotació quadriennal de conreus

La possessió d’un gran imperi colonial que els generava una gran quantitat de capital que podien invertir en la indústria

Una política proteccionista I una burgesia interessada en invertir en la indústria

Una bona xarxa viària i fluvial

Innovacions tècniques (formació intel·lectual I pràctica)

Riquesa de fonts d’energia (carbó de coc) I primeres matèries per a la indústria tèxtil (cotó colonial I llana anglesa)

Page 6: Revolució Industrial

Transformacions agràries:

Page 7: Revolució Industrial

Transformacions agràries:

Page 8: Revolució Industrial

La demografia preindustrial

Altes taxes de natalitat I de mortalitat (sobretot infantil): escàs creixement vegetatiu

Al S. XVIII s’observa un canvi de model perquè en determinades zones (Anglaterra) augmenten els excedents alimentaris I per tant, disminueixen les fams I les epidèmies; I apareixen progressos significatiu en el camp de la medicina.

Page 9: Revolució Industrial

A Anglaterra es desenvolupa un important comerç

Tèxtil, 1789Ferrocarril, 1829Vaixells

Estímul per la indústria

-Energia hidràulica -Llançadora volant (J. Kay, 1733)-Màquina de vapor

Matèries primeres per productes industrials

observem Es basa en

A causa de Més població, més demandaMillora de les comunicacions

Crea un

Es manifesta amb

S’aplica a Dóna lloc al Sistema fabril

De l’expansió del comerç a la indústria

Page 10: Revolució Industrial

De l’expansió del comerç a la indústria

Page 11: Revolució Industrial

Unitat 1

cotonera Prohibició importació de teles de l’ÍndiaSector no reglamentat pels gremisMatèria primera (cotó) barata (esclavisme)

Es beneficia de

Fàcil innovació tecnològica

ferro Per fondre’l es necessita Carbó vegetal És escàs i poc energèticCal una millor font d’energia

Innovació tecnològica completada amb

Sectors pioners industrials

Page 12: Revolució Industrial

Sectors pioners industrials

Page 13: Revolució Industrial

Capital financer

Accions

Borsa

El procés industrial necessita inversió

S’aconsegueix amb

Es creen

Que es compren i venen a través de la

El capitalisme financer

Page 14: Revolució Industrial

Interès personalLlei de l’oferta i la demandaNo intervenció estatal en matèria econòmica

Desequilibri entre recursos i població

1776, “Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions”

escriu

El capitalisme financer

Page 15: Revolució Industrial

Societat de classes

Iniciativa lliureRecerca del màxim beneficiLliure competència

Burgesia

Proletariat

Però...

El capitalisme financer

Page 16: Revolució Industrial

Transformacions demogràfiques i socials

Els canvis que es donaren en l’àmbit econòmic tingueren la seva correspondència en l’estructura social. La revolució industrial va anar unida als següents fenòmens:

Page 17: Revolució Industrial

L’augment de la població europeaL’augment de la població europeaEs produí com a conseqüència del manteniment Es produí com a conseqüència del manteniment d’elevades taxes de natalitat i de la dràstica reducció de d’elevades taxes de natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat. Aquest increment fou més significatiu en les de mortalitat. Aquest increment fou més significatiu en les ciutats que en l’àmbit rural.les ciutats que en l’àmbit rural.

La urbanitzacióLa urbanitzacióLes ciutats van crèixer, en part, per la immigració Les ciutats van crèixer, en part, per la immigració procedent de les zones rurals (èxode rural). En alguns procedent de les zones rurals (èxode rural). En alguns països, també arribaren immigrants procedents d’altres països, també arribaren immigrants procedents d’altres nacions. La urbanització fou ràpida i desordenada, sense nacions. La urbanització fou ràpida i desordenada, sense planificació. planificació.

El naixements d’una societat capitalista dividida en classesEl naixements d’una societat capitalista dividida en classesDavant l’estamental-feudal, la societat de classes suposa, Davant l’estamental-feudal, la societat de classes suposa, en principi, la igualtat de tots els individus davant la llei. en principi, la igualtat de tots els individus davant la llei. Ara bé, aquesta igualtat legal no es correspon amb la Ara bé, aquesta igualtat legal no es correspon amb la divisió social, estructurada al voltant de dues classes divisió social, estructurada al voltant de dues classes fonamentals: la fonamentals: la burgesiaburgesia i el i el proletariatproletariat..

Page 18: Revolució Industrial

Propietat privada dels mitjans de producció

Força de treball

• Condicions miserables

• Precarietat laboral, salaris baixos, atur

• Jornades de 12 a 14 hores diàries

• Treball infantil

• Manca absoluta de regulació

Page 19: Revolució Industrial

- Nova classe dominant: poder polític i cultural- Control mitjans comunicació per difondre els seus valors: - propietat privada - treball i estalvi - individualisme - família com a base social- Aparició classe mitjana: professions liberals, tècnics, tècnics, funcionaris, oficinistes... No exercien treballs manuals- Eren els propietaris de les fàbriques i tots els mitjans de producció (burgesia industrial)

Noves classes socials: LA BURGESIA

Page 20: Revolució Industrial

- Format pels treballadors de les fàbriques- Eren mà d’obra i treballaven a canvi d’un salari- Eren el grup social més nombrós i el més desafavorit- Els salaris, els horaris i les festicitats eren fixats pels empresaris- Les seves condicions de vida eren molt dures:

- Jornada laboral de 12 a 14 hores- Remuneracions insuficients- Les dones i els nens treballaven (amb sous inferiors)- No hi havia condicions higièniques

Noves classes socials: EL PROLETARIAT INDUSTRIAL

Page 21: Revolució Industrial

La 2a Revolució Industrial

Page 22: Revolució Industrial

Després de la primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó), s’inicia una nova fase que durà fins el 1914. Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en benefici d’altres potències.

La caracteritzen els següents trets:

La utilització de noves fonts d’energia. El desenvolupament de nous sectors de producció. Canvis en l’organització del treball. Noves formes de capital empresarial La formació d’un nou mercat d’extensió mundial.

Page 23: Revolució Industrial

Si el vapor constituí la primera font d’energia aplicada a les màquines en la Primera R. Industrial, durant la Segona, se’n desenvoluparen d’altres:

El petroliVa servir de combustible pel motor d’explosió i per l’automoció, que assolirà la seva maduresa amb Henry Ford el primer terç del segle XX.

L’electricitatLa seva aplicació fou essencial per la il·luminació (Edison, bombeta, 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i en determinats motors, entre ells els dels tramvies.

Noves fonts d’energia

Page 24: Revolució Industrial

Bombeta d’Edison

Telègraf

Ràdio de Marconi

Page 25: Revolució Industrial

La indústria químicaColorants, explosius (ex., la dinamita, de Nobel), adobs, medicaments, fibres artificials (ex., el naylon), cautxú, etc.

La nova siderúrgiaObté el níquel, l’alumini, etc. El ferro es sotmet a processos de refinament mitjançant el Convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulant el desenvolupament de la indústria d’armaments.

Les indústries alimentàriesLlaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials (1878), etc.

Nous sectors de producció

Page 26: Revolució Industrial

La complexitat de les noves empreses i dels processos de producció imposaren en aquesta segona fase de la R. Industrial nous sistemes d’organització del treball. Destaquen:

El Taylorisme.Busca l’organització científica del procés productiu de l’empresa mitjançant l’especialització i l’estandarització amb l’objectiu de reduir les despeses de producció.

El treball en Cadena ("Fordisme").Aplicat amb èxit en les fàbriques d’automòbils de Henry Ford significa la màxima especialització i optimització del treball i els rendiments, abaratint les mercaderies i posant-les a l’abast dels consumidors.

Noves formes d’organització del treball

Page 27: Revolució Industrial

Mural de Diego Rivera, Indústria de Detroit (1932)

Page 28: Revolució Industrial

Si els pioners de la industrialització s’havien finançat en gran mesura amb capital familiar, les noves necessitats impulsaren la recerca de noves fonts de finançament:

La BancaEls empresaris necessitaven crèdits amb els que afrontar l’increment de les inversions.

Les societats anònimesConstituïdes per socis propietaris de participacions (accions) de l’empresa. La compra i la venda d’accions té com a escenari la Borsa.

Simultàniament, es produeix una concentració empresarial, que forma grans corporacions en forma de càrtels, trusts, holdings o monopolis

Noves formes de capital

Page 29: Revolució Industrial

MÈTODES DE CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL:

CàrtelAcords entre diferents empreses

TrustFusió d’empreses

HòldingGrup financer que té la major part de les accions d’un conjunt d’empreses i bancs

MonopoliDret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un producte

Noves formes de capital