qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert

yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop

asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg

hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx

cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe

rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio

pasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf

ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz

xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe

rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio

pasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf

ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz

xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyu

iopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas

dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj

Joan Molina

Òscar Almarche Parelló

TUTTITUTTITUTTITUTTI LILILILI

MUNDIMUNDIMUNDIMUNDI

1,80€

ENTREVISTA A: ENTREVISTA A: ENTREVISTA A: ENTREVISTA A: JOAN MOLINA, JOAN MOLINA, JOAN MOLINA, JOAN MOLINA,

ÒSCAR ÒSCAR ÒSCAR ÒSCAR ALMARCHE ALMARCHE ALMARCHE ALMARCHE PERELLÓ I PERELLÓ I PERELLÓ I PERELLÓ I

ANTONI LLÒPIS ANTONI LLÒPIS ANTONI LLÒPIS ANTONI LLÒPIS LÓPEZLÓPEZLÓPEZLÓPEZ

NOTÍCIA: NOTÍCIA: NOTÍCIA: NOTÍCIA: La Generalitat ha La Generalitat ha La Generalitat ha La Generalitat ha decidit fer uns decidit fer uns decidit fer uns decidit fer uns canvis amb canvis amb canvis amb canvis amb l’assassinat de la l’assassinat de la l’assassinat de la l’assassinat de la ratetaratetaratetarateta

Reportatge: Reportatge: Reportatge: Reportatge: l’Horta Sud, una l’Horta Sud, una l’Horta Sud, una l’Horta Sud, una comarcomarcomarcomarca banyada ca banyada ca banyada ca banyada per l’Albuferaper l’Albuferaper l’Albuferaper l’Albufera

TOT SOBRE MODA, BELLESA I HORÒSCOPSTOT SOBRE MODA, BELLESA I HORÒSCOPSTOT SOBRE MODA, BELLESA I HORÒSCOPSTOT SOBRE MODA, BELLESA I HORÒSCOPS

___________Sumari__________

3 Reportatge:

L’Horta Sud, una comarca banyada per l’Albufera.

5 Entrevista a: Joan Molina.

8 Moda

9 Notícia:

La Generalitat ha decidit fer uns canvis amb l’assassinat de la rateta.

10 Entrevista a:

Òscar Almarche Perelló

14 Notícia:

Una aposta sense paraules.

15 Passatemps

16 Entrevista a: Antoni Llòpis López

19 Horòscop

2

_______________________________Reportatge

L’Horta Sud, una comarca banyada per l’Albufera

L’horta valenciana va nàixer a l’època de l’imperi romà, creant la ciutat de Valentia, com a centre logístic i d’hibernació.

Antigament la Comarca de l'Horta de València incloïa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de València. Degut al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre anteriors.

Dins d’aquestes quatre comarques, hi ha huit sèquies les més nombrades en aquest territori Valencià: Montcada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart-Benàger-Faitanar, Mislata, Favara i Rovella.

i el comerç a la Comunitat Valenciana. València es caracteritza per el seu nombrós turisme de sol i platja.

La comarca de l'Horta Sud és de creació moderna, a l'any 1989, i hi comprèn part de l'antiga comarca de la Ribera Baixa, i part de la històrica ‘Horta de València’.

Podem dir que aquesta comarca és molt rica pel seu turisme de masses.

Pel que fa a l’economia de valència, aquesta manté l'agricultura que en altres temps la féu famosa, malgrat açò ha desenvolupat considerablement la

Respecte al gran terreny de platja que conté en el seu territori, conté el port de València, que, és el segon de la Mar Mediterrània espanyol encara que ja el supera en contenidors i en activitats esportives.

Sèquia de Montcada

Platja Valenciana 3

En aquest mateix s’han celebrat molts conteniments, entre ells, un

dels mes importants és 32ena America's Cup, i, possiblement es celebraran més edicions pròximament. Aquesta província és molt demanada per a anar a estiuejar per molts motius, però un d’ells, i pot ser el més important, és que el clima. És típicament mediterrani, ja que està situada en platges mediterrànies, té hiverns suaus i estius molt calorosos. Referent a la gastronomia predomina els plats que contenen arrós.

En quant a la geografia podem dir que és una comarca molt propera a un parc natural, l’Albufera.

Aquesta comarca està limita al nord amb l'Horta Oest, al nord i a l'est amb la ciutat de València i l'Albufera, al sud amb la Ribera Baixa i la Ribera Alta. Conté nombrosos pobles, alguns més poblats que altres i alguns més extensos que altres.

poblats són Catarroja i Paiporta, respectivament.

El total de terreny de l’Horta Sud és de 165,70 Km2, dels quals dos dels pobles més extensos són Picassent i Silla, respectivament.

Els pobles que la formen són: Albal, Alcàsser, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Picassent, Poblenou de la Corona, Sedaví i Silla.

El total de població de l’Horta Sud és de 155.245 habitants, dels quals dos dels pobles més

També podem nombrar alguns altres , com: Un got d'orxata amb fartons, esgarraet, allioli, orelletes, arròs al forn, paella, all i pebre, pimentó en tonyina, “puchero”

Orxata amb fartons

4

_________________________________Entrevista

Joan: <<Els meus companys són tots des de el xòfer que ens du a Santa Eulàlia o la ciutat de la llum fins als actors>>

Joan Molina avui a Catarroja tot i que el seu poble d’origen és Sant Jordi. Des de fa uns pocs anys dona vida a un personatge de una sèrie de Canal 9 TVV. Amb anterioritat va fer obres de teatre, pel�lícules i series de televisió en valencià i castellà

-A pesar que estàs jubilat, perquè et dediques a açò? Això tindria moltes contestacions, però jo te’n donaré sols una. Primer treballem en el “Combenio de Artistas y Toreros”, i a pesar de jubilar-te, te jubiles qualsevol altre tipus de treball de la teua professió personal, si no eres actor professional, aleshores els actors podem seguir treballant després de jubilats però d’actor no de cap altra cosa. I per que treballe després de jubilat? perquè alomillor m’agrada la professió i m’agrada el que faig. -Per que decidires ser actor? Perquè és una forma de comunicar-se amb la gent, molt interessant, és dir-los a la gent com eres, qui eres, que fas des de una perspectiva

artística que a mi m’agrada i a qui és aficionat a cine, teatre o series de televisió també els agrada. -Que penses sobre els teus companys? Els meus companys són tots des del xòfer que ens du a Santa Eulàlia o la ciutat de la llum fins als actors company són tots, perquè si no estaguera el xofer jo no aniria, si no anara no es farien els capítols que es fan i les seqüències es rodarien i tot això, vull dir és un equip des de l’últim fins al més alt i que estem tots molt compenetrats, tenim molt bona relació. A pasat en ocasions jo recorde pel�lícules en les que l’equip era, per exemple...horrorós, que no valia la pena ni tindre contacte amb ells.

-Ens agradaria que ens contares exactament quin paper fas en la sèrie “L’alqueria Blanca”. Alcalde, es que en més exactitud no t’ho puc dir, faig el alcalde de l’alqueria Blanca -Que penses sobre el teu personatge? És un personatge que m’agrada, per que és un personatge que els guionistes l’han fet molt humà, molt entregat a l’altra gent. És un personatge que m’agrada, sense violències, sense capítols de males histories en ningú...en fi m’agrada.

5

-Que n’opines de les series violentes? No m’agraden, la violència...l’ésser humà naix en una ració de violència dins d’ell, però no

m’agraden massa. Les series violentes exactament igual que les pel�lícules, sobre tot si és gratuïta, que no és necesariaper a donar-li forma a una pel�lícula.

després tot el que vinga. En canvi en el mètode de Estanislabski l’actor ha de ser actor durant tota la seua vida i això es el que no m’agrada i si no aquí tens la proba en la talla i la gran categoria Mongomeri Clip, que tota la seua vida ha sigut actor del Actors Studio, i arriba un moment que els personatges entan amb tu,to tornes boig i ves a saber el que pot passar. -De tots els personatges que li has donat vida quin és el que més t’ha agradat? Vaig fer en una seria de Gregori Miance, un rei Lluis XIV, i era molt “curtet”, vaig fer dos personatges en eixa sèrie però no següent el mateix actor, vull dir, que no coincidia que una actor estava representant a l’altre personatge sinó que vaig fer dos personatges diferenciats, i hem va agradar moltísim, era teatre dins d’una sèrie de televisió. - Que penses del món de la xicoteta pantalla en valencià? A mi m’agrada molt, jo crec que s’haurien de fer molts més programes en la nostra llengua per que mantindre viva una llengua és mantindre viva una cultura, i d’això hi ha molta falta de cultura.

-Prefereixes ser un personatge principal o secundari? Prefereixc ser actor, el ser actor principal o secundari no crec que establixca cap diferència en quant a interpretació. Jo conec actors principals que duis mare meua de qualsevol cosa fan un actor i veus actors secundaris que dius “xe que bo que és i que bé que ho fa”. El que passa és que les necessitats físiques de les series, pel�lícules, obres de teatre...les necessitats físiques et condicionen, però la qüestió és ser actor. -Ara ens agradaria que ens parlares sobre la teua carrera com actor, els treballs que has fet, quins personatges has fet... A veure, en teatre vaig començar des de menut i després he fet, ja de més gran, uan de les coses més importants que vaig fer va ser Els Miracles Del Corpus Valencià en el Teatre Principal vaig fer el Virgo De

-T’ha marcat especialment algun personatge? No, m’ha marcat aquest personatge. Els actors el que fem és possar-se en la pell de l’altre personatge que és una aventura molt interessant però després el personatge mor, i tot això es perquè hi ha un sistema d’ensenyament per al actors es el mètode que va inventar un actor rus, que va ser bo en la seua època,era Estanislabski, l’escola del Actor Studio de Nova York també va utilitzar aquest mètode que es va utilitzar durant molts anys,però, jo pense que l’actor ha de ser en

6

Visantet en el Teatre Olimpia vaig fer la Marquesa Rosalinda en el Teatre Real en castellà el virgo de visantet el pessigarem per tota la C.Valenciana i els Misteris del Corpus no, no ixqueren d’ací. En series de televisió de Benifoclem, en Hospital Central, he estat en l’Alqueria Blanca en Cuentame, pot ser alguna més que hem deixe. I pel�lícules La camisa de la serpiente,el tranvia a la Malva-rosa,Dreping, Una piranya en el bidet. -T’agrada el teu treball?Per que? Per que si no m’agrada no el faria. Jo soc una de aquestes persones que fa el que li agrada fer i sinó m’agradara el meu treball no el faria de cap de les maneres. -Respecte a la teua edat, no t’impedeix fer el teu personatge a la sèrie? No, al contrari ja veus que estic fent el personatge en la sèrie i l’estic fent perfectament vull dir, no...es cap inconvenienent l’edat per al personatge, al contrari m’han buscat per l’edat. -Tens algun projecte en marxa? No, jo no, ara en principi no, no en tinc cap.

-Que aspectes podries dir-nos sobre la sèrie “l’Alqueria Blanca”?Com convenceries a la gent per a que la vera? De cap manera, perquè la gent la veu sense necessitat de convèncer a la gent. És una sèrie que des de el primer moment ha enganxat a la gent, i l’ha enganxat perquè el treball dels guionistes ha sigut bo, vull dir, no ha tingut cap inconvenient en triomfar la sèrie, els personatges i tot, vull dir, que al llarg de la comunitat, jo ho veig ací en el poble però ho veig fora, he estat en les sessions de preestrena de l’ultima temporada, he estat en les tres: Alacant, Castelló i València i ha estat un despropòsit anar pel carrer de València, de Castelló, ací en el poble, Catarroja, un despropòsit, vull dir perquè tot el món se te tira damunt, vull dir, et coneix tot el món i per aixó mateix et dic que jo no faria res per convèncer a la gent de que vera la sèrie, ella es veu per ella mateixa, és exactament igual que et diria de qualsevol pel�lícula, no has de fer un relat exhaustiu, del que és la pel�lícula, simplement has fet una pel�lícula doncs si a la gent li agrada i si no li agrada mala sort.

Per a nosaltres ha sigut un plaer entrevistar a un actor de la xicoteta i gran pantalla en valencià i castellà. Esperem que Joan complixca els seus objectius que té proposats tant com per a la seua vida personal com professional.

7

____________________________________Moda Les bruses i rameres d'aquesta temporada d'estiu seran ben folgades, només serà cenyida a les caderes i muscles. Les romàntiques gastaran les bruses amb punta, seran el boom d'aquesta temporada, encara que el guipur, la seda, gases i tuls també estarà durant l'estiu 2009. Les bruses, camises i tops seran generalment estampades combinades amb colors llisos. Les camises amb mànigues curtes i amb volats tant en el pit com en les mànigues, serà l'estil xic que els farà tendència aquesta

temporada, amb escots ben pronunciats, transparències, també tornaran els tops amb corts irregulars. Les armilles (“chalecos”) tornaran al rodo després de molt temps, s'usaran com complement de, camises, vestits i túniques. S'usaran shorts, tant de jeans com de seda o ras per a la nit i el dia. En general es veurà roba molt solta i còmoda per a passar l'estiu a ple.

8

___________________________________Notícia LA GENERALITAT HA DECIDIT FER CANVIS AMB L’ASSASSINAT DE LA RATETA.

Daniela Reina. València Ja són molts els animals mort i maltractats a Espanya. La CIA ha averiguat que el culpable de l’assassinat era un ratolí al que buscaven per el verí amb que matava a les seues víctimes. Es troben el cos de la rateta presumida a València i pa policia afirmà que ha segut un acte de maltracte de gènere. Els fets han ocorregut el passat divendres quan una família de Catarroja va denunciar una

desaparició de la seua filla a la qual anomenada “rateta presumida. Els policies encarregats de la interrogació van averiguar que la rateta s’escapà de casa perquè havia discutit amb tots els seus amics; aquestos diuen que la rateta s’havia comprat un llaç roig i s’havia tornat un rata antipàtica. La Generalitat ha decidit que ara condemnarà a aquests maltractadors 5 anys de carcel.

La Rateta presumida després de ser encasellat el seu maltractador.

9

_________________________________Entravista

Oscar: <<Ser representant de l’associació, per a mi és un honor>>

Òscar Almarche Perelló viu a Catarroja, es antic alumne de Florida secundaria i amb 20 anys està estudiant 4ºcurs d’odontologia i es el president de l’Associació Valenciana d’Estudiants d’Odontologia (AVEO). -Com a president, quin es el teu treball? Bueno, primer que res, com a president de l’Associació d’Estudiants d’Odontologia,(Aveo), el meu treball básicamente es el de coordinar tot lo que es la integració de la pròpia associació, es a dir, tots els components tenen la seua funció, alguns realitzen la revista, altres estan programant activitats salud-bucodentals als col�legis dels xiquets cursos de lliurelecció que donen crèdits, una sèrie de tornejos, una sèrie de jornades de benvinguda. La meu faena es coordinar per a que tot funcione perfectament, cada ú s’encarregue de la seua tarea i que tot funcione básicamente correcte. -Et trobes agust en aquesta associació? Si, pressupost, ser representant de l’associació, per a mi es un honor, ja que la odontologia es lo meu i estar al davant d’una associació com esta es per a mi, com ja vos he dit, estic molt agraït.

-Creus que en aquesta associació t’ha obert portes cap al teu futur com a odontòleg? Al respecte tinc que dir que pot ser que obria portes i pot ser que també que les tanque segons la reputació que et done segons el que hagués fet durant la teua trajectòria, es clar que si fas unes bones activitats, si durant la teu trajectòria com a president les coses han eixit be, evidentment es un benefici que te aporta ja que ells parlen bé de tu per altre lloc també se sap que quan fas alguna cosa mal es nota prou i pot ser que et perjudique però jo per ara, segons la trajectòria que estic seguint, pareix que estic seguint, pareix que si que m’està beneficiant el que puc estar fent. -Quin es la secció de la revista odontològica que mes t’agrada fer? La que mes m’agrada fer es la de <el dentifrikites>, es tracat d’un test molt divertit que la veritat es que tots els alumnes quan ix la revista estan esperant que ixca el pròxim numero del “dentifrikitest” per a poder fer-lo, fem unes preguntetes aixina

10

prou divertides i després la persona que acaba obté uns resultats i compara lo fiqui que es, es un poc relatiu però es divertit i graciós. -Quina secció creus que es la més completa? La mes completa, la mes completa crec que es la de <contacto sin tacto> es tracta d’una secció en que cada alumne envia un correu a la nostra web en la qual exposa una argumentació o un missatge que l’envia a un amic, a algun conegut o alguna broma que vol gastar, alguna xica que vol conquistar i son com els missatges que es diuen a la televisió de < envia el sms…> lo que passa que nosaltres es gratuït perquè l’envies a la web, i pues son salutacions de <ei, meu vaig passar molt bé en la festa> o < avore quan quedem altra vegada> -Com t’afecta el teu càrrec en la vida personal? Si que afecta prou perquè quan tens triomfs durant la carrera d’Odontologia i concretament a la trajectòria de president evidentment en la família afecta perquè tu eixa alegria la transmiteixes o esta clar que també si tens problemes, si van sorgint problemes, complicacions, també ho comuniques, estàs un poc mes tens, si que afecta perquè parles amb la parella, família, parents, amics… afecta realment.

-Quina especialitat és la que prefereixes en l’odontologia? L’especialitat, fins fa Piquet no ho tenia clar, el que passa es que ara si, mes o menys, em vaig decantant per lo que es l’ortodòncia, el que tot el mon coneix com els aparatós per als xiquets perquè es la part de l’odontologia que es menys invasiva en la qual no fa tantes estropicies. -Quins son els nous projectes que teniu en ment? Els nous projectes que tenim en ment son, organitzar les IX jornades odontològiques de al universitat de Valencia en les quals, cada estudiant s’inscriveix opta a dos crèdits de lliure-elecció, també un nou projecte que tenim per a este any es el de fer el nou pla de sano-bucodental als col�legis dels xiquets. -Quants components formes aquesta associació? Components, som mes de 400 estudiants els que componen la associació que son tots els estudiants de la facultat de medicina i odontologia, perquè nosaltres diguem una cosa, diguem que <AVEO som tots> nosaltres som la veu de tots eixos 400 alumnes, però, básicamente, que estem organitzant coses i demes arribarem a ser, gent que esta en la directiva serem unes 20 persones.

11

-Que sols fer, majoritàriament, al temps, que et trobes a l’associació? Al temps que em trobe a l’associació, básicamente es fan moltes tarees, una de elles es, básicamente, estar mirant les noves subvensions que ixen en la universitat per a l’associació, es a dir, per a poder traure diners per a poder fer les nostres activitats, també cal dir que nosaltres editem una revista, es trauen 400 exemplars que es reparteixen de forma gratuïta als alumnes. -Des de quan vas decidir estudiar odontologia? La veritat es que, no des de molt xicotet, des de xicotet tot el mon pensa en estudiar una cosa XORRA, jo per exemple volia tindre una tenda de gominoles per a, doncs básicamente, lo que volen tots els xiquets, per a poder menjar-te-les totes de forma gratuïta, clar, però ara justetament he arribat a un altre extrem, en el de voler ser dentista i vamos, son les coses que té, i la veritat es que vaig decidir ser odontòleg aproximadament quan estava en quart de ESO, crec que eren, quinze, catorze-quinze anys, a partir de ahí vaig decidir que era una bona professió, que tenia prou futur que estava prou ben remunerada i també un altra de les coses que mes m’agradava perquè eres, básicamente o majoritàriament eres autònom, aleshores, pot. ser que tingues un jefe o pot ser que tu sigues el propi jefe i eixes idees m’agradaven, la de que

seguera un treball dur, que fores autònom i a més també que forra del terreny de la sanitat, poder ajudar a altres persones i que estava ven remunerat. -Si pogueres elegir un altra carrera, quina seria, i per què? La veritat es que vaig estar pensant de varies optatives, si no haguera sigut odontòleg jo crec que m’aguera decidit per el tema de l’arquitectura, ¿el perquè? Simplement perquè quan em vaig decidir, allà pels catroze-quinze anys el que em tenia que plantejar, que anava a estudiar i cap on m’anava a dirigir, vaig pensar, arquitectura esta molt bé perquè el dibuix esta molt bonic, fer edificis es una passada, també pots ser autònom, esta ben remunerat i té prou futur. -Que penses sobre les universitats odontològiques públiques? No pense res en especial, simplement en una universitat es un lloc d’ensenyança publica, pense que a de respectar les possibilitats dels alumnes, es a dir, no privatitzar d’universitat, que pugua optar tot el món a ella i que tinga unes condicions d’educació i ensenyança acceptables. -Que opines sobre la facultat odontològica privada? Hui en dia, pense exactament el mateix que per a les facultats d’odontologia publiques, es a dir, hui en dia estem en una situació en la qual no necessitem més facultats d’odontologia a

12

nivell d’Espanya, es a dir, la organització mundial de la salut, la OMS dona unes xifres de que han de haver 3.000 pacients aproximadament per cada odontòleg, docs bé, açí en Espanya estem en unes xifres en les quals hi han 1200 pacients per cada odontòlegs. -Conta’ns alguna anècdota que recordes a la florida. Bueno, anècdotes de la florida hi han moltes, però en especial ara, m’enrrecorde de una… tots els professors han tingut les seues parides les seues anècdotes i tot, però ara m’enrrecorde molt d’una anècdota de Paco, en la qual, ell sempre, li agradava entrar a classe fent xistes, fent burla o diguent lo bo que es tirar-se pets, lo bo que son tirar-se rots, <es molt Paco> i una vega estàvem fent una cosa, i havia un xic de classe que es deia Joan que solia aramar prou, era

un dels “rebeldes” d’allí i agafa i estava parlant i Paco li va dir < e, estàs un poc… fondos> perquè estava un poquet grosset, i agafà Joan i se cabrejà i després quan Paco li anava a parlar, Joan no li contestava i Paco se fica serio <Joan te estoy llamando> i Joan s’enfada i li digué <no quiero saber nada de ti> i Paco se queda FLIPANT i Joan se’n anà, i li digué Paco <bueno hasta que no me digues…> i agafa el xic este, Joan i digué <¿Que acaso te he dicho yo lo calvo que estas?> i tota la classe ens quedarem de PEDRA, de PEDRA, es veu que Paco li havia dit que estava un poc fondos, Paco no va entendre res i després quan li varem repetir de <no, que alomillor li ha sentat mal que li has dit fondos i per això t’ha dit això> desprès Paco ho entengué un poc, però va ser “BRUTAL”.

-I per últim, et volíem donar les gracies per concedir-nos questa entrevista i tindre tanta paciència amb nosaltres.

Gracies a vosaltres, adéu.

13

___________________________________Notícia

UNA APOSTA SENSE PARAULES

Ariadna Ruiz. Valencia

Un xic fa una aposta amb els seus amics i per no dormir al seu jardí li deixa de parlar a la seua germana durant 15 dies.

La Caputxeta de camí a casa de la seua amiga.

Una xica vestida de caputxeta morada que habitava en Catarroja, anà un dia a dur els deures del dia a la seua amiga que estava malalta. Normalment anava pel camí de la dreta, però eixe dia se’n anà per l’esquerre

Es trobà al seu germà, el caputxet morat,de camí però el troba diferent i estrany per que al preguntar-li, ell no contestava. Durant tot el camí no digué ni una paraula. La caputxeta morada ho tro va molt estrany i per aixó li ho preguntà. Aquest li va respondre, per carta, que havia fet una aposta amb els seus amics per a qui tardava més a parlar amb el seu/a germà/na. Per aquest motiu, duien una gravadora sempre damunt enxufada El que menys tardara en parlar, tindria que dormir durant una setmana en el jardí de la seua casa en tenda de campanya.

14

_______________________________Passatemps Resol aquest sudoku:

Encontra aquestos colors: Violeta, Roig, Groc, Blau, Taronja, Rosa i Verd

X I Z T T E R O A V V B P A A S D W K F I U O R A O O M F O O G E O D O L L N G L B P N X V B A O R E V N J K X E Q C O T B L A U C N R X C A K O M K C C L D G O Q G B P A Z X Q U R O I G N M R O S A

1 2 4 6 8 9 6 5 7 8 1 3 7 8 2 3 4 5 2 3 5 6 7 9 4 6 8 9 2 1 8 7 3 1 4 6 1 2 5 4 8 7 6 4 8 7 3 2 9 8 3 2 6 5

15

_________________________________Entrevista Antoni: <<A Consum hem notat la crisis en una lleugera baixada de les ventes i sobretot, en l’increment de les marques pròpies>>

Antoni Llopis Lopez va assumir la presidència de Consum al 2006, després d’haver treballat com a director de personal de Consum durant 25 anys de la seua trajectòria professional. -Quant vas començar a treballar a Consum? Quin va ser el teu treball? Vaig començar a Consum en l’any 1981 i el meu treball, ja directament, va ser fer-me càrrec de la direcció de personal. En aquell moment la titulàvem direcció de recursos humans, ara l’anomenem direcció de personal, que és, al meu entendre, més apropiat. -Que penses sobre el canvi de preu entre els llauradors i els grans supermercats? Està clar que quan un llaurador ven un producte, el ven, normalment, a una persona o a un grup que comercialitza eixe producte. Això produeix que des de que es ven al camp fins a que està a les prestatgeries per a que les dones ho compren s’hi produeixen una sèrie d’acumulació de valor i d’increment de preu com son el transport, ficar-ho en les caixes més adequades, els diferents transports que van des de el camp fins el magatzem inicial, després al magatzem de la empresa corresponent i després el subministrament a totes les tendes, més el cost de tindre els

productes refrigerats en un lloc determinat. Eixos costos son increment del valor del producte. En Consum creguem que és raonable, i la mostra estaria en que el benefici de consum sobre les ventes estaria aproximadament sobre el 1,05% de les ventes. Per lo tant, podria dir-se que els supermercats segueixen aquestes pautes, no posaria la mà en el foc per altres supermercats, però en consum no fiquem ningun increment de preu per damunt de el que es el nostre marge comercial. -Ens interessaria saber quants anys du Consum, al mercat espanyol. La primera tenda es va obrir aproximadament en octubre o novembre del 1987, fa 31 anys. -Actues quant hi ha conflictes entre els treballadors? Com? Consum al ser una cooperativa, que els treballadors son socis a la vegada, els conflictes normalment es van solucionant a mesura que intervenen els diferents òrgans de la cooperativa, per exemple el consell rector o el comitè social.

El comitè social és un organisme que es assessor del consell rector en matèries laborals, aleshores s’ocupa de totes aquelles qüestions que pugen afectar als treballadors. Aleshores

fonamentalment, tracten assumptes com l’increment salarial de cada any, la composició del sou de cadascú, els tema dels horaris...

totes aquestes coses van al comitè social que emiteix un informe i el consell rector decideix. Normalment el consell rector té varies potestats delegades al comitè social, per exemple quan es tracta del despido d’un soci, el que emiteix el informe es el comitè social, el que diu que si o no. El comitè social esta elegit, al igual que el consell rector, pels treballadors. Per lo tant els conflictes es solucionen en un marc de relacions internes, que pràcticament, conflictes col�lectius no hi han hagut mai en consum. Quant hem comprat alguna empresa, i els treballadors han tingut que fer-se socis nosaltres hem anat fent una política d’integració, de tal manera que de totes les empreses que hem comprat han acabat fent-se socis pràcticament tots . -En quin any vas assumir la presidència de Consum? Doncs, farà dos anys. -Participa Consum en algun moviment cooperativista? Consum està en la confederació de cooperatives del país valencià, està en Hispacop, que és de cooperatives del comerç de tot l’estat i també tenim un grup que s’anomena ASCES, que és associació per a l’economia social del que son socis varies cooperatives, entre elles Florida. -Que penses de la crisi econòmica? Com afecta a la teua empresa? Nosaltres la estem notant en una lleugera baixada de les ventes i sobretot en l’increment de les marques pròpies. Encara estem en creixements per damunt de l’any passat, es a dir que la crisi

ens afecta, però estaria dins del marc de normalització. -Quins estudis vas realitzar per a arribar al teu càrrec? Jo no vaig acabar el batxillerat, però el que si que vaig fer, va ser estudiar pel meu conter fent molts cursos Vaig fer cursos de seguritat social, de relacions laborals, he fet cursos en el IF de direcció general. Es a dir he fet molts cursos de preparació, sobretot de direcció estratègica. -T’agrada el teu treball? Perquè? Si que m’agrada. Ara com a president m’agrada i m’agradava abans quan feia la direcció de personal. És un treball, sobretot en una cooperativa, que et permet tindre molta relació amb les persones i sobretot, treballar molt amb persones, que és un tema que a mi sempre m’ha agradat.

-Que volies ser de menut?

La veritat és que no ho tenia clar. Jo sé que hi ha persones que tenen molt clar que és el que volen ser, però jo he tingut clar mai que es el que m’interessaria fer. Principalment per què vaig deixar d’estudiar als 14 anys i hem vaig posar a treballar en l’obra. Jo he treballat de peó d’obrer, de paleta, de conductor de màquines fenwick, de gruista, després d’encarregat d’obra i després ja, de direcció de personal. He fet moltes coses. - Quina il�lusió perseguies quant vas començar a estudiar? Estar preparat per a l meu treball. Poder respondre a reptes que té una cooperativa. Teniu en compte que quan jo vaig començar a treballar a Consum hi treballaven 150 persones, i ara quant estic a càrrec de la presidència hi ha uns 9.000 treballadors. Tot aquest creixement ha fet que tinguem que anar adaptant les estructures de la cooperativa, per a fer front a dos aspectes importants de una cooperativa: La formació dels treballadors i la informació i sobretot la participació. -Quant eres jove, quina música escoltaves? On anaves de festa? Anàvem de festa a les discoteques, en aquell moment eren discoteques. El que passa es que, en el rogle d’amics en el que s’hem mogut ens agradaven més el tema dels esports, que anar a ballar. Anàvem a ballar, però era un residu. Estàvem mes interessats en altres coses. -Ens agradaria saber quina és la teua opinió sobre els matrimonis gays. Estàs assabentat de les declaracions de la Reina sobre aquest tema? Crec que cada persona té dret a poder unir-se i conviure amb la persona que vol i estima. Entre adults poden fer el que vulguen per lo tant considere que és una forma de que els gays s’integren dins de la societat i la societat no té perquè intervenir. Alguns diuen que això es anar en contra de la família cristiana, jo crec que no impedeixen a uns cristians, uns catòlics o uns mahometans unir-se com ells creuen que tenen que unir-se, ningú els ho impedeix. Per lo tant, no veig atacs, jo, en eixe sentit. Sobre lo de la Reina, he sentit alguna cosa, però el que no sé és si són opinions d’ella o de la periodista. Jo considere que la Reina, com qualsevol persona, té dret a tindre les seues opinions, el que passa és que, hi ha que respectar, al meu entendre, les opinions de la majoria. -Que penses sobre el famós tema de la educació a la ciutadania en anglès? Jo crec que és un destrellat, crec que és una qüestió política, que en aquests moments, les autonomies governades pel PP estan lluitant per a que això es lleve. Jo no dic que no siga lícit, però em pareix que hi deuria d’haver un procés més institucional que impedira que aquestes coses es produïren, però tenen tot el dret a intentar, dins de la legalitat, fer el que vulguen. Pense que una educació per a la ciutadania ha de fer-se per a que s’entenga el més possible i considere que si a un

17

alumne tenen que estar traduint-li aquestes coses, a la fi, és un desgavell. A mi em resultaria molt difícil seguir-ho. -Que penses de l’avortament? Jo crec que deuria d’haver una llei de plaços. Es a dir, en aquest moment en la societat hi ha dos tipus de creences: les religioses que entenen o que pensen que la vida intel�ligent es produeix en el moment de la concepció i a l’altre extrem estaria que no hi ha vida intel�ligent fins que no es naix. Per lo tant, no es tractaria de vida, i per lo tant, el tema es que cada dona deuria de tindre el dret de decidir en cada moment. Considere que entre eixes dos posicions extremes hi hauria d’haver una intermèdia que podria ser que existira una llei de plaços en el sentit de que s’estimara que el zigot no és viable fins a un determinat període de gestació, que podria ser, “x setmanes” i fins a eixe moment les dones podrien lliurement decidir. Una altra cosa és que després tindrien que decidir en funció de determinades condicions. Podria ser un compromís. Jo personalment considere que la dona podria elegir en el moment que volguera, però considere que la societat, alguna qüestió deuria de fer en eixe sentit perquè hi haguera una quantitat molt gran de persones que estigueren a favor de una llei en eixe sentit. L’entrevistat es queda sorprès de la rapidesa amb que li ha passat el temps mentre va ser entrevistat.

_________________________________Horòscop

Àries: Amor: La teua parella t’enganya, trencaràs amb ell/a i no tindràs res de sort en els teus sentiments. Diners: Intenta no malgastar els pocs diners que tens. Salut: Tot apunta a que et queda molt temps de vida, encara que amargada.

Balan-ça: Amor: Vas a separar-te.

Diners: Te va a costar una fortuna l’advocat, te vas a arruïnar. Salut: Vas a constipar-te però la passaràs ràpidament

Taure: Amor: No tens parella, i mai la tindràs Diners: No vas a tindre gens de sort en aquest terme. Salut: No tindràs ningun problema, vas a estar molt sa.

Escurçó: Amor: Vas a tindre una crisis amorosa, però no durarà molt

Diners: Ho vas a passar be, en aquests moments de crisi. Salut: Sofriràs una crisi, però no serà res.

Bessons: Amor: Encontraràs el amor de la teua vida, prop del teu aniversari Diners: No t’importaran els diners per que eres feliç Salut: Perfecta

Sagitari: Amor: Et vas a quedar embaraçada però no serà de la teua parella Diners: Vas a ser pobre.

18

Salut: Te vas a tirar per un barranc.

Càncer: Amor: Vas a estar jugant a dos bandes. Diners:Et van a anar prou be les coses Salut: Vas a passar una crisi, i no sap si eixiràs.

Capri- corn: Amor: Vas a estar un poc apartada de la teua parella i et costarà car. Diners: No ho passaràs gens mal. Salut: No vas a tindre cap problema.

Lleó: Amor: La teua parella et va a fer un regal sorprenent i tu li ho agrairàs molt amablement. Diners: Vas a encontrar nou treball, però no estaràs a la seua altura i et despediran. Salut: Te va a atropellar algun vehicle.

Aquari: Amor: Alguna nova persona apareixerà en la teua vida. Diners: Aquesta setmana et va a tocar

un premi prou entusiasmant Salut: Vas a estar molt sa i no tindràs ningun problema.

Verge: Amor: Vas a rebre una sorpresa. Diners: no vas a tindre novetats. Salut: no vas a tindre una salut bona.

Peixos: Amor: Vas a ser maltractada violentament per la teua parella. Diners: El teu negoci va a entrar en quiebra. Salut: Vas a ingressar en l’hospital, i es possible ixques en prou de temps.

19