REVISTA SANT JORDI 2013

ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013

TIA

NA

ESCO

LA LO

LA A

NGL

ADA

SAN

T JO

RD

I 20

13

LOLA ANGLADACarrer Castellar núm. 7-21

[email protected]://agora.xtec.cat/

ceipangladatiana/intranet

Diada del llibre i de la rosa


Un drac,que era molt bèstia,

a tothom feia patir,i una bonica princesas’estava a punt de cruspir.

Però, arriba Sant Jordi,el cavaller més valent,amb la cuirassa dauradai la capa esvalotada que li voleia amb el vent.

El drac queda enlluernat,plantat i garratibat

davant d’aquest personatgetan lluent i engalanat.

Sant Jordi,amb un cop de llança,deixa el drac estabornit.salva la bella princesai, encara que ella ho volia,

no en serà el seu marit.

El temps corre, passa... vola!però tothom guarda a la memòriaaquesta bonica llegenda

que s’ha convertit en història.

Un any més us presentem les creacions literàries dels alumnes de la nostra escola.

En aquests moments en què el nostre dia a dia està marcat per les retallades econòmiques i socials, no retallem però en imaginació i creativitat. Aquestes han quedat recollides en tots i cadascun dels treballs que teniu davant.

Esperem que els gaudiu, tant o més que aquelles personetes que han furgat a la seva imaginació i han fet sortir aquestes històries.

EDUCACIÓ INFANTIL


P3A - TORTUGUES

EDUCACIÓ INFANTIL


P3B - CARGOLS

EDUCACIÓ INFANTIL


P4A - CONILLS

EDUCACIÓ INFANTIL


P4B - ÀNECS

EDUCACIÓ INFANTIL

RODOLINS


P5A - LLEONSP5A - LLEONS

EDUCACIÓ INFANTIL


EDUCACIÓ INFANTILRODOLINS


P5B - GIRAFES

EDUCACIÓ INFANTIL


EDUCACIÓ PRIMÀRIA

LA PRIMAVERAL’ocell canta,ja ha arribat la primavera!El sol brilla, brilla.Les abelles van de flor en flor,surt l’arc de Sant Martí.Des de la muntanyaveig brillar el sol. Laia Bernaus González


1r A–LES FOQUES

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EL MEU HÀMSTER

El meu hàmster, la Titonaés molt maca i molt mona.És marroneta i blanquetaés un tros de pa i molt bona.S’abriga amb cotói les pipes li agraden molt. Abril Sánchez Bort


1r B –ELS DOFINS

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

TINC UN AMIC NOUVet aquí una vegada hi havia una nena que era tant i tant rossa com la rínxols d’or, i que es deia Laia. Tenia molts i molts amics. Doncs un dia va anar a veure en 3D El Monstre del Pantà. Només ella estava veient la pel·lícula i va dir:- No sé per què jo sola

veig la pel·lícula. Però va aparèixer el monstre de la pel·lícula i el monstre va dir:- No t’espantis, jo estic

aquí perquè tothom s’espanta de mi i no tinc amics. A més a més jo sóc vegeterià.

La Laia va dir:- No et preocupis, et

trauré del cinema. Oh, no! Estan fent neteja!

I el monstre va posar el peu en un cubell i va fer pataplam! Se’n van anar a casa la Laia i li va dir:- Té, roba, així podràs anar a l’escola amb mi!I el monstre va tenir molts amics.I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Júlia Sánchez MonnéLA NENA I LA NITHi havia una vegada una nena que els seus pares sempre li deien “a dormir”, i ella no sabia què era la nit perquè tenia una habitació que no tenia finestres.Un dia que va sortir a investigar es va posar el banyador i va dir:- Cap a la platja!


2n A –ELS SURICATES

2n B –ELS GUEPARDS

EDUCACIÓ PRIMÀRIAI es va banyar de nit. De sobte sent: “hola, hola”. I ella comença a tenir por. Va dir la veu misteriosa: - No tinguis por, mira cap a dalt i em veuràs.Era la lluna i ella va parar de tenir por. Va recordar que havia d’estar dormint i que els pares s’enfadarien molt i va dir la nena:- Demà vinc una estona.La nena, al matí, li va dir als pares:- Mama, anem a la platja?- Val, anem.Van anar a la platja i no hi era, i va dir:- Demà tornem.Van tornar i la lluna sí que hi era. La nena li va dir:- Per què no t’he vist de dia?- Perquè de dia no surto.- Ah, val. Vols ser amiga meva?- Val.I a partir d’aquí sempre anava a banyar-se a la nit.

Nina José Berenguer


EDUCACIÓ PRIMÀRIA


EDUCACIÓ PRIMÀRIA

La selva

Hi havia una vegada, quatre amics: la Maria, l’Adriana, en Pere i L’Àlex.

La Maria era una nena valenta, tafanera i molt curiosa. L’Adriana també era força valenta, decidida i li agradaven molt les aventures. En Pere era una mica poruc però encuriosit per la natura, i li agradaven molt les matemàtiques, i per últim l’Alex, que li feia por lafoscor, era força despistati li agradava la Maria .

Van quedar perfer una excursió a la selva. El dia assenyalat es van trobar tots, i va començar l’aventura. Pel camí l’Àlex que era un despistat, es va perdre. La Maria, l’Adriana i en Pere preocupats, el van començar a buscar però cada cop es feia més tard i més fosc. Com que ells ja sabien que a l’Àlex li feia por la foscor, van estar molt i molt detemps buscant-lo, mentrestant l’Àlex cada vegada tenia més por.

Els amics es preguntaven on podia ser. I l’Àlextambé es preguntava on podien ser els seus amics.

Cada vegada s’acostaven més, però ells no ho sabien.Al final l’Àlex es va cansar, va parar de buscar-los i va pensar que el millor era trobar algun lloc per dormir. Després de donar algunes voltes va trobar un lloc, i es va posar a dormir. A la matinada es va aixecar i un altre cop va començar a buscar els seus amics.

Finalment es van trobar, hi eren tots: la Maria, l’Adriana, en Pere i l’Àlex. Tots estaven molt contents. La Maria de tan contenta que estava li va fer un petó i l’Àlex li va preguntar si volia ser la seva nòvia. I entre tots van decidir tornar a casa.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Naomi Lora Galindo


3r A – ELS ESQUELETS DJ’s

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


EDUCACIÓ PRIMÀRIA

La bruixa Piruixai la seva mascota

Hi havia una vegada una bruixa que es deia Piruixa i vivia sola a la muntanya. Com que vivia sola, volia tenir una mascota però no sabia quina.

Un dia va anar a la ciutat i va mirar a veure si trobava algun animal que li agradés. Al final es va fer de nit. Pel camí de tornada a casa es va trobar amb una espècie de lluna que tenia ulls, nas i boca. No era un animal però a la bruixa Piruixa li va agradar molt. S’ho va pensar una mica i va dir:

- T’adoptaré! Ets molt bufona!

La bruixa se’n va anar a casa i es va emportar la lluna. Estava molt malalta i refredada. La Piruixa va encendre la llar de foc, va escalfar unes herbes i mentrestant la va embolicar amb una manta gruixuda. La va acariciar i li va dir:

- Quin nom et podria posar?

La lluna va fer un somriure i la Piruixa va dir:

- Tuka!! Et diré Tuka!!

I la lluna es va posar molt contenta.

Finalment la Tuka es va curar i així van viure les dues juntes per sempre més i van ser molt felices!!


3r B– ELS GOSSOS

EDUCACIÓ PRIMÀRIAÍria Martínez Bravo


EDUCACIÓ PRIMÀRIA

La Minti golafre quevolia fer un esportHi havia una vegada una vaca que menjava molt, es deia Minti. Un

dia, es va trobar un brau fort pel carrer que li va dir que estava

grassa, però ella li va contestar:

-Moltes gràcies, m’ho prendré com un sobrenom. Per cert, no estic

grassa.

-

Adéu bola de greix! – va riure-se’n ell.

Quan la Minti va arribar a casa seva es va mirar al mirall i va pensar

que no estava grassa, que es veia esquelètica. Ben confiada va

pujar damunt de la bàscula i es va sentir: crec, crec... poof!


4T A – ELS LLOROS BALLARINS

EDUCACIÓ PRIMÀRIAElla pensava que pesava 50Kg però en realitat pesava una tona. A

partir d’aquell moment es va adonar que havia de començar a fer

algun esport el més aviat possible.

-Ja ho tinc! Faré Ala Delta – va decidir.

Però... quan es va tirar, de tant que pesava, el paracaigudes es va

desviar. Quan va mirar a baix ve veure un cartell que posava “Muy

blando”.

La Minti es va quedar amb la boca oberta i va sentir una veu que

deia:

-Tanca la boca i apunta’t a futbol!

El vent es va desviar i la Minti es va poder salvar, va caure en un

matalàs.

Quan va arribar a casa va decidir fer cas al cartell i apuntar-se a

futbol però al dia següent ho va provar i... patapaf! Va caure de cul

sense ni tan sols xutar la pilota. En arribar a casa la Minti se sentia

inútil. De sobte, va sentir un senyor que cridava:

-Alerta, alerta, només ens falta un jugador de bàsquet!!

La vaca tenia por de tornar a fracassar però després de donar-hi

moltes voltes va decidir que ho havia de provar i es va apuntar al

club.

Durant el seu primer partit, va anar corrents a encistellar i... cistella!

Va continuar jugant, van passar uns anys i la Minti es va aprimar.

Va aprendre’n tant que fins i tot va acabar jugant amb la N.B.A.

Havia trobat el seu esport, ara sí que era feliç!


EDUCACIÓ PRIMÀRIAAndreu Doménech Rey

EL CAVALLER DE NATA

Hi havia un regne anomenat “El regne de les llaminadures” on hi vivia

un rei i una reina fets per totes les llaminadures del món. Tenien una

filla feta de xiclet, es deia princesa Xiclet.

Prop del regne hi havia un volcà de xocolata, d’ell en va sortir un drac

de xocolata negra. Era enorme! El drac tenia molta gana, s’havia

empassat de tot; peres de sucre, bolets de caramel, ovelles de cotó de

sucre, porcs de crema farcida de xocolata… Però el drac va dir:

- Vull alguna cosa més grossa!

Al cap d’uns quants anys va trobar el Castell de les llaminadures; les

muralles de torró, les persones de galetes, els animals més dolços del

món…

- Això és molt millor- va dir el drac. Va agafar un bon tros de muralla

i se la va cruspir tot d’una. Així va ser durant molts anys, però un dia el

rei va aturar el drac i li va proposar:

-Escolta’m drac, et fas vegetarià o acabarem malament.

- Mai! – va respondre el drac.

De cop i volta els cavallers van llençar unes xarxes enormes sobre el

drac i el van capturar. El van tancar a la presó més forta, més protegida

i més profunda. Allà va viure més de mil anys.


4T B – ELS DIAMANTS

ESTUDIANTS

EDUCACIÓ PRIMÀRIAUn dia la princesa Xiclet va anar al calabós, sense que ningú ho sabés,

va veure una palanca vermella amb un cartellet que deia PROHIBIT EL

PAS. La princesa va dir:

-Segurament em conduirà a una aventura!

Va prémer la palanca i la porta es va obrir, el drac va sortir i va arrasar

totes les cel·les amb la seva lava de xocolata ben calenta que li sortia

per la boca. El drac va dir:

-Demà al matí vull una princesa ben dolça! Ah,ah, ah!

Van fer unes votacions i li va tocar al rei. La princesa va dir:

-Això mai, hi aniré

jo.

Al dia següent la

princesa Xiclet va

presentar-se davant el

drac, quan aquest obria

ja la boca va aparèixer

El Cavaller de Nata i va

cridar:

-Atura’t!

El Cavaller va treure la

llança, va saltar sobre el drac i el va matar d’una punxada. De la sang

feta de xocolata negra va sorgir una rosa de xocolata blanca, la va

agafar i li va donar a la princesa Xiclet.

Al dia següent es van casar la Princesa Xiclet i el Cavaller de Nata.


EDUCACIÓ PRIMÀRIAI conte contat, ja s’ha acabat.

Mateu Gel Hernández

SANT JORDIUn poble per un drac atacat,

ha quedat totalment espantat.La primera afectada ha estat la princesa,

que s’ho ha pres amb molta tristesa.

La presa havien de sortejar,per donar a la bèstia menjar.

A la princesa li va tocar aquell diai tothom sabia que no s’ho mereixia.

El dia esperat va arribar i ningú sabia com reaccionar,

excepte un valent cavaller,que amb un cavall i una espasa

valer es va fer.

La batalla es va complir i l’animalot va ferir.

Mentre de la sang seva,sortia una meravella.

Amb el seu rosal que va regalar ben aviat el cavaller i la dama

se’n van anar a casar.


5È A – SALSITXES TENISTES

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El seu pare tot content,va estar feliç al casament.

Raúl Carrasco Vicente


EDUCACIÓ PRIMÀRIA

DIVENDRES 13Un hivern per la nit, els pares de la Mònica (una nena de 12 anys),

anaven a dinar a un restaurant però la Mònica no hi volia anar. Ella

preferia quedar-se a casa amb el seu gat, l’Èric el Supercat, com

deia ella.

La mare i el seu pare li van preguntar:

- Mònica. Estàs segura que vols quedar-te a casa un divendres

13?

- Si, si i si. Mama jo no tinc por de res. Estic amb l’Èric el

Supercat. Ell em protegeix – va dir ella convençuda.

Els seus pares van anar a dinar una mica inquiets per la seva filla.

La Mònica en primer lloc es va posar a veure la tele, i a menjar gelat

amb el seu gat. Una estona després, la Mònica es va començar a

quedar adormida al sofà. Però... la van trucar per telèfon.

- Hola! Qui és?.- va dir la Mònica.

- Hola, Mònica! Sóc la Daniela. Com estàs?

- Bé. Què fas?

- Res. A casa meva. Els meus pares han anat a fer una

excursió.- va dir la Daniela.


5È B – GELATS MOLONS

EDUCACIÓ PRIMÀRIA- Ostres!!! Truquem a la Carolina i veniu a dinar?.- diu la

Mònica.

- D’acord.

I van penjar el telèfon. La Mònica va quedar amb ella que vindrien a

les 10.30, i que la Daniela trucaria a la Carolina. Uns minuts més

tard van arribar les dues. Es van acostar a la Mònica i es van

saludar. Un minut després, la Mònicahavia de baixar al lloc i NO li

agradava anar: a la despensa a agafar menjar.

- Uii!! Quina por em fa baixar aquí!!!.

Al final va baixar, però molt ràpid. La Mònica va veure una ombra en

la que s’escoltava un soroll molt estrany com PUM PUM. Com si


EDUCACIÓ PRIMÀRIAfossin unes petjades d’un gegant. La Mònica va pujar corrents al

menjador on estaven les seves amigues.

- Mònica! On està el menjar? Per què no l’has pujat?.- diu la

Carolina.

La Mònica no va contestar perquè va mirar per la finestra i va veure

un home que venia corrents a casa de la Mònica amb un ganivet.

De cop i volta es vanapagar els llums i el soroll que escoltava se

sentia cada vegada més fort: PUM PUMPUM PUM!!!! De cop les

finestres es van obrir.

- Mònicaaaaaa, què està passant?.- li preguntaven.

La Mònica veia l’home que s’acostava a la casa. Van pujar a

l’habitació de la Mònica, però el que no s’esperaven era que tot fos

una broma dels seus amics.... De sobte tot es va posar bé. Les

nenes van baixar al menjador i van escoltar unes veus que reien.

- Jijijiji.

- Jajaja.

- Jejejeje.

- Qui és?.- pregunta la Mònica.

- Quina por!.- diu la Carolina

- És un fantasma?.- pregunta la Daniela.


EDUCACIÓ PRIMÀRIALes nenes surten al jardí per veure el que és. EREN ELS SEUS

AMICS!!! Que els hi han fet una broma a les nenes.

- Què feu!! Casi ens dóna un atac al cor!!!.- Es queixa la

Mònica.

- Va, va. No diguis tonteries.- diu en Toni.

- Que no ha sigut per tant.- Riu en Max.

- Pe.. però, com heu fet allò de la despensa, el soroll de PUM? -

pregunta la Mònica.

- Doncs tirant bosses d’arròs gegants al terra de la despensa.

- I.. i l’home que venia corrents? - pregunta la Daniela.

- Jo m’he posat una gavardina i he anat corrents cap a casa

teva - diu en Max.

- Nenes, si us plau. No feu més preguntes - diu en Toni. I anem

a casa teva tots a veure una peli de por, uuuuhhh!!!!

Paula Atenza Tajuelo


EDUCACIÓ PRIMÀRIA

UN SEGREST A JAPÓ Hola! Em dic Vanessa i tinc 17 anys! Us vull explicar una cosa que

em va passar l’any passat i que mai oblidaré. Per començar, us

explicaré qui sóc, d’on sóc...Bé, em presentaré.

Com ja he dit abans, em dic Vanessa, Vanessa Kensington. Els

meus pares viuen a Japó per negocis. Jo, en canvi, visc a Nova

York amb la meva germana bessona Ever, en una casa gairebé tan

luxosa com la Casa Blanca. Els meus pares se’n van anar de casa

quan jo tenia només 15 anys, perquè la seva línia de moda a Japó

anava força bé i, nosaltres, ens vam haver de quedar als Estats

Units perquè no teníem temps d’aprendre un nou idioma abans

d’acabar l’institut.

Bé, ara que ja m’he presentat, us explicaré la meva aventura.

Era un dia com qualsevol altre, la meva amiga Savanah, la meva

germana i jo, estàvem a casa quan van trucar a la porta. Eren uns

homes amb uns monos blaus que asseguraven ser els electricistes.

A nosaltres, des del principi, no ens inspiraven gaire confiança, però

com que no teníem cap tipus de prova de que ens enganyessin, els

vam haver de deixar passar. Van estar una bona estona dins de

casa, ben bé una hora, i, al final, se n’anaren satisfets.


6È A – ELS TEDDY BEARS

EDUCACIÓ PRIMÀRIADurant la nit, vaig sentir passes molt a prop de meva habitació i no

podia dormir tranquil·la, tenia una estranya sensació que hi havia

algú a la casa. De cop, va començar a sonar l’alarma. Em vaig

aixecar del llit sobresaltada, corrent en direcció al menjador amb

només una cosa al cap: havien intentat obrir la caixa forta! N’estava

segura, l’alarma només sonava quan una persona la forçava! Al

menjador, vaig veure una silueta fosca que fugia per la finestra. Em

disposava a seguir-la quan vaig sentir un crit que venia del pis de

baix. Havien agafat l’Ever! Vaig córrer cap a la porta principal, però,

en arribar-hi, només vaig veure un cotxe negre que s’allunyava a

molta velocitat. De cop, l’aire es va omplir d’un fum groc pudent i em

vaig quedar paralitzada. Tenia molta son i hi veia borrós, i , de

sobte, em vaig desmaiar. Em vaig despertar a mig matí. Recordo,

que estava confosa i que em feia mal el cap. Em va costar entendre

una mica com era que estava allà estirada, però, en quan ho vaig

fer, em vaig aixecar de cop com si tingués una molla al cul i vaig

córrer a agafar el cotxe per anar a la comissaria. Quan estava a

punt de baixar del cotxe, vaig veure una nota que hi havia

enganxada al volant. A la nota hi deia:

SI DIUS RES A LA POLICIA D’AIXÒ, NO TORNARÀS A VEURE A LA TEVA GERMANA. SI NO VOLS QUE LI PASSI RES, HAS DE COLAR-TE A DINS LA CAIXA FORTA DE L’EMPRESA DELS TEUS PARES, I LLIURAR-NOS TOTS ELS DINERS. REBRÀS MÉS INFORMACIÓ D’AQUÍ POC. RECORDA, T’ ESTEM VIGILANT!

Vaig empal·lidir, no sabia què fer. No podia denunciar el segrest a la

policia, però tampoc no podia fer el que em demanaven! No podia


EDUCACIÓ PRIMÀRIAarruïnar tot el que els meus pares havien estat fent i treballant

durant més de deu anys!

Estava paralitzada, tenia la ment en blanc. Si els explicava als pares

el que havia passat, trucarien immediatament a la policia o

contractarien un detectiu privat. Però havia de trobar la forma de

salvar a la meva germana sense fer el que em demanava el

segrestador! Mentre pensava algun pla, em va sonar el mòbil. Era la

Savanah. De cop, se’m va acudir una idea. I si la Savanah

m’ajudés a cercar l’Ever? És clar! Vaig despenjar el mòbil i li vaig

explicar tot el què havia passat.

Al cap de mitja hora, ja la tenia a casa. Va voler saber tota la

història fil per randa. I, al cap de dues hores de reflexionar sobre el

tema, vam arribar a una conclusió: els segrestadors eren

segurament els que s’havien fet passar per electricistes. Era

probable que haguessin instal·lat càmeres per a tenir-me vigilada

després del segrest. A la nit, un d’ells s’havia fet passar per lladre

per a distreure’m i portar-me a la sala de la caixa forta, mentrestant

els altres segrestaven a la meva germana.

Ara el problema era: com recuperàvem a l’Ever? Evidentment, vam

descartar des de el principi robar els diners de la caixa forta. Vam

estar pensant i pensant fins que se’ns va acudir una idea genial.

Aniríem a Japó i faríem veure que robàvem els diners. Quant ens

vinguessin a buscar,els donaríem un maletí ple de bitllets falsos a

canvi de l’Ever. Un cop ella estigués amb nosaltres, els

denunciaríem. Era un pla brillant!

De seguida vam posar-nos mans a l’obra. Vàrem comprar els bitllets

d’avió a Tòquio, que sortiria l’endemà, i vam fer les maletes. Com


EDUCACIÓ PRIMÀRIAque la Savanah ja tenia divuit anys i s’havia independitzat ja feia

uns mesos, no tenia cap

problema per venir.

L’endemà vàrem volar cap a

Tòquio. El vol, va trigar poc, i,

al cap d’unes hores ja havíem

arribat a la nostra destinació.

El primer que vam fer quan

vam ser allà, va ser anar a

veure els meus pares per

explicar-los el pla. Ells, van

estar completament d’acord.

Aquella nit amagarien els diners en un altre lloc i farien sonar

l’alarma, per fer veure que havien robat els diners. Quan el

segrestador ho veiés per la televisió, contactaria amb nosaltres i ens

diria un lloc per l’intercanvi.

I així va ser com, cap a mitja nit, ja teníem els diners a una caixa

forta petita que els meus pares tenien a casa seva. L’endemà, va

sortir a les noticies el “robatori” que, suposadament, s’havia produït.

Al cap d’uns minuts, vaig rebre un missatge que deia:

VÉS AMB ELS DINERS AL CARRER KIRA TORIYAMA QUAN

SIGUIN EXACTAMENT LES VUIT DE LA NIT I PODRÀS

RECUPERAR LA TEVA ESTIMADA GERMANA.

Això va ser exactament el que vam fer. Al’arribar a aquell carrer

que, per cert, era molt fosc i desagradable, veiérem uns homes

vestits de negre que tenien una noia lligada. No vaig trigar gaire a


EDUCACIÓ PRIMÀRIAreconèixer aquella noia, era l’Ever! Per sort, anàvem preparats pel

pla, ja que abans de sortir de casa, havíem agafat un maletí ple de

bitllets falsos.

Quan els homes ens vam veure, es van acostar per recollir els

diners. Quan van tenir el que volien, van marxar corrents en una

furgoneta negre, deixant l’Ever estirada al terra.

Un cop segures que s’havien allunyat, vam córrer a deslligar la

meva germana. Per fi l’havíem recuperat!

I, així, es com va passar tot. Encara que sembli increïble, vam

treure una cosa bona d’aquella experiència, a què no endevineu

quina? Vam passar tres setmanes de vacances a Japó!

Bé, espero que us hagi agradat la meva història i que us ho hagueu

passat bé llegint-la.

Fi?????????????????????????????????

Lola Picó Rourera


EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EL BOSC QUE MILLOR NO ACOSTAR-S’HI

De Nova York sempre s’ha dit que és un dels millors llocs per a

turistes, de Mèxic sempre s’ha dit que és un dels millors llocs per

estar al lavabo després d’haver-te menjat un taco i d’Austràlia

sempre s’ha dit que vigilis per dos raons: mosquits i cangurs. Però

hi ha un lloc del que mai se n’ha dit res, i és que és un lloc que

encara no coneix ningú, o almenys fins ara...

En Mike i en Harry són dos nens que van de ‘guays’ pel món, però

només són dos matats fans dels videojocs i de les pel·lícules de

ciència ficció. Són dos nens que, fins ara, els seus pares els havien

hagut de fer el llit, pentinar-los, preparar-los la motxilla abans d’anar

a escola... i això amb dotze anys, eh!

Tot va començar a un poble que es deia: Pins-Pineda. El nom de

Pins-Pineda li havien posat perquè era un poble que just al costat

tenia un bosc. Hi havia el rumor que aquell bosc estava encantat i

que tota la gent que hi havia anat ja no en tornava, excepte en John

Collinwood, un vell fanàtic que només deia bogeries, però això molt

abans d’haver entrat en el bosc del poble. Doncs en Mike i en Harry,

com que volien demostrar que sí que existeixen les criatures

fantàstiques, van quedar per entrar al bosc pel matí, perquè no eren

suficientment valents per anar-hi de nit.


6È B – LACASITOS BAILONGOS

EDUCACIÓ PRIMÀRIAQuan van arribar al bosc, en Mike va treure de la seva motxilla una

llanterna, un passamuntanyes, uns guants, unes botes de muntanya

i una raqueta de tennis; en canvi, en Harry només va treure un

escuradents de la seva butxaca. Mentre en Mike s’estava posant tot

allò, en Harry va aprofitar i es va acostar una mica al bosc, però es

va entrebancar, això encara abans d’haver entrat al bosc, i va caure

en un forat d’un arbre enorme. Quan en Mike va acabar, va anar a

dir-li a en Harry que ja podien anar cap al bosc, però no el va trobar.

- Harry! Eh Harry on ets? – cridava en Mike per a veure si el sentia.

En Mike va pensar que potser s’havia escagarrinat però aleshores

va sentir una veu que venia d’un arbre. – Harry? Ets tu? –

tartamudejava en Mike.

- Sí, sí. Sóc jo. Treu-me d’aquí - cridava en Harry mort de dolor

perquè estava boca avall.

En Mike el va agafar de les cames i el va estirar amb molta força,

tanta que va trencar l’escorça de l’arbre. Aleshores l’arbre es va

moure i amb un moviment molt fort els va enlairar a tots dos i van

anar a parar a la copa d’un altre arbre. En Harry va aprofitar per

mirar on estaven situats, però no semblava el mateix bosc, perquè

no es veia el poble. En Mike, mentre recuperava el coneixement, va

veure una casa de fusta mig trencada, va voler baixar per a veure-la

bé, però com que estava una mica marejat va caure a terra de

nassos. Quan en Harry se’n va adonar va baixar a ajudar-lo , però ja

no hi era, en Mike havia desaparegut i en Harry, mort de por, va

començar a cridar.

- Mike! Mike? On ets? Mike! – però no li contestava. Va continuar

caminant fins arribar a la mateixa casa de fusta que havia vist en


EDUCACIÓ PRIMÀRIAMike. Aleshores no se li va acudir res més intel·ligent que entrar a la

casa cridant:

- Mike! Mike, que ets aquí? – cridava en Harry com més podia.

- Qui ets tu? – va dir una veu molt suaument.

- Jo? – preguntava en Harry mentre mirava pels costats a veure si

trobava algú. Aleshores la veu va començar a riure i en Harry

confús va preguntar:

- I tu qui ets?

- Sóc en Mike! Et pensaves

que era un fantasma! Que

ingenu que ets! – en Mike es

va posar a riure.

- Va marxem d’aquí – va dir

en Harry encara una mica

espantat de l’ensurt.

- Va sí, sí – li va dir en Mike

burlant-se d’ell.

Al cap de tres dies, quan van

aconseguir sortir del bosc es

van trobar amb moltíssima

gent: policies, bombers,

ambulàncies, periodistes...

però allà també estaven els

seus pares, amb una cara de

mala llet...


EDUCACIÓ PRIMÀRIAAquell bosc el van tancar i li van posar el nom: No t’hi acostis o serà

pitjor.

Laura Rodríguez Verdú


EDUCACIÓ PRIMÀRIA


FINS L’ANY VINENT !!!

REVISTA SANT JORDI 2013

Documents

Transcript of REVISTA SANT JORDI 2013