N1112/08

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / SUMARI �

Tarragona, regió del coneixementLa política científica catalana s’ha centrat durant el darrer any en l’elaboració del Pacte nacional

per a la recerca i la innovació, indispensable per al país en el moment de construcció de l’Euro-

pa i les regions del coneixement, però que ha implicat d’alguna manera un alentiment dels pro-

jectes de nous instituts catalans de recerca plantejats pels governs anteriors. Tot i això, l’impuls i

la insistència de la URV han ajudat a concretar quatre dels projectes que des de fa anys propo-

sàvem: l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, que tindrà una seu a Sescelades; l’Institut

d’Investigació Sanitària Pere Virgili, reformulat amb la participació dels departaments de Salut

i d’Innovació, Universitats i Empresa; el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut, i el Centre Tecno-

lògic de la Química de Catalunya. I n’hi ha encara més: seguim treballant per crear l’Institut de

Recerca en Turisme i Oci, l’Institut de Recerca en Enologia i Viticultura, el Centre Tecnològic del

Turisme i el Centre Tecnològic del Vi, que han de completar l’ambiciós mapa de fins a set cen-

tres de recerca i quatre centres tecnològics participats per la URV.

Aquest entramat de centres de recerca i tecnològics ajudarà a reforçar els que ja hi ha en les

empreses que duen a terme una activitat d’R+D significativa, com ara el Centre Tecnològic Eu-

ropeu de Lear, el Centre de Recerca Mundial de Tecnologia de Membranes de Dow o el Cen-

tre Tecnològic Mestral d’Enresa. La concentració d’esforç en investigació i innovació articulat

en espais de qualitat internacional, els parcs científics i tecnològics, dibuixen el futur de les co-

marques de Tarragona com a regió del coneixement. Per avançar en aquesta direcció comp-

tem amb una aliança estratègica amb la Diputació de Tarragona, l’objectiu immediat de la qual

és donar suport a totes les institucions del territori per facilitar-los l’accés a programes europeus

de recerca, amb la finalitat de multiplicar els recursos captats i maximitzar les relacions científi-

ques entre totes.

La nova ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha presentat el seu projecte de tre-

ball sota la denominació Estrategia Universidad 2015, que resumeix amb un objectiu molt am-

biciós: que 10 universitats espanyoles se situïn entre les 100 millors europees. Objectiu més

modest que el de la seva col·lega francesa (10 entre les 100 millors del món), però també molt

exigent. Precisament el model francès de Pôles de Recherche et Enseignement Supérieur ha es-

tat l’inspirador de la idea dels campus d’excel·lència internacional anunciada recentment pel se-

cretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta.

En aquesta conjuntura, estic convençut de la bona posició de la nostra Universitat. En la falsa di-

cotomia entre ser internacionalment rellevant o localment útil, la nostra aposta ha estat doble

i crec que ho estem aconseguint: som una universitat molt ben implantada en el territori, molt

ben reconeguda per tots els agents socioeconòmics i, al mateix temps, gaudim d’un apreciable

reconeixement internacional. La crida a la constitució d’aquests campus d’excel·lència a l’Estat

espanyol representa l’oportunitat per fer emergir el nostre projecte, sobre el qual fa tems que

treballem: molt ben acompanyats per tots els centres de recerca i tecnològics que hem impulsat

i hem ajudat a crear al nostre voltant, en col·laboració amb tots els agents de generació de co-

neixement presents al territori —tant públics, com els hospitals o l’IRTA, com privats, per exem-

ple els centres de recerca o tecnològics de les empreses— constituïm un motor molt potent

per fer del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre la regió del coneixement a què feia referèn-

cia més amunt. Tota la producció científica i la transferència de coneixement d’aquestes entitats,

amb la URV al davant, ens ha de permetre constituir i ser identificats com a campus d’excel-

lència internacional, el de la Catalunya Sud.

Francesc Xavier Grau, rector de la universitat rovira i virGili

Revista de la UniveRsitat RoviRa i viRgili, UniveRsitat pública de taRRagona

EDITAUniversitat Rovira i virgili

DIRECCIÓJosep M. arias

REDACCIÓberta Ramos, ignasi soler, cinta s. bellmunt, cristina Mallo.

gabinet de comunicació iRelacions externes c/ de l’escorxador, s/n. 43003 tarragonatel 977 558006 Fax 977 558258revista@urv.cat

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICservei lingüístic de la URv

FOTOGRAFIARamon torrentsXavi Jurio Marià cebolla

MAQUETACIÓMedigrup digital s.a.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi garciatel 977 558006revista@urv.cat

dipòsit legal: b - 48078 - 2004

urv és una publicació de distribució Gratuïta. si la voleu rebre, envieu les vostres dades per correu electrònic a: revista@urv.cat per FaX al 977 55 82 58 o bé ens truqueu al telèFon 977 55 80 06

12/08 N11

el teMaEs crea l’oficina Tarragona, Regió del ConeixementpÀGs. 4-6

la recercaEl Consell Social premia onze treballs de recerca de secundàriapÀG. 7

la ForMacióPremi Jaume Vives al projecte docent de l’EUTOpÀG. 13

universitat-eMpresaNeix la Fundació Centre Tecnològic de la Química de CatalunyapÀG. 17

la urv a FonsEulàlia Pérez Sedeño inaugura el curs acadèmic 2008-09pÀG. 19

Gent de casaAntoni Pigrau, membre de l’Institut Català Internacional per la PaupÀG. 27

publicacionsUn llibre repassa la vida de la bibliotecària Mercè MacippÀG. 31

el personatGeJosep Poblet: “Hem d’ajudar a fer una economia més sòlida”pÀGs. 33-35

SUMARI

�

Es crea l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement

l 18 de setembre passat es va renovar la signatura de l’acord

marc 2008-11 entre la Diputació de Tarragona i la URV. El rector de la Uni-versitat, Francesc Xavier Grau, i el presi-dent de la Diputació, Josep Poblet, van ratificar així la voluntat d’establir una aliança estratègica que aposti pel des-envolupament del territori. La materi-alització d’aquest compromís és l’ofi-cina Tarragona, Regió del Coneixement, que treballarà per fer de les comar-ques meridionals de Catalunya una zona europea singular, estimular-ne les potencialitats i involucrar les empreses i les institucions en la recerca i la inno-vació.

Durant la signatura de l’acord marc, el president de l’ens intercomarcal, Josep Poblet, va qualificar la posada en marxa d’aquesta oficina com “una experiència pionera a l’Estat”, i va afegir que l’acord intensifica les relacions entre la Diputa-ció i la URV. Segons Poblet, aquesta col-laboració contribueix, a través de l’Ad-ministració pública, “a transformar la societat i a generar noves oportuni-tats arreu del territori”. També va recor-dar que “la generació de coneixement és una de les parts essencials del Pla Estratègic de la Diputació”, de manera que “tot plegat ha de contribuir que la demarcació de Tarragona sigui un refe-rent de qualitat a Europa”.

De la seva banda, el rector de la URV va destacar la importància de l’oficina per a la recerca i va agrair “la disposi-ció i la contribució de la Diputació de Tarragona”. Grau va fer referència al sis-

tema per impulsar el coneixement que ja funciona en llocs com el País Basc, que encapçala la llista de comunitats de l’Estat que han rebut recursos europeus per a projectes.

En opinió de Josep Anton Ferré, vice-rector de Transferència i Innovació de la URV, hi ha hagut sobretot dos fac-tors que han contribuït a impulsar la creació de l’oficina. D’una banda, “la Universitat ja comptava amb una força impulsora en aquesta direcció, que es materialitza en els quatre parcs cientificotecnològics”. De l’altra, la Diputació, en la seva concepció estra-tègica, “havia manifestat la implica-ció en polítiques actives de dinamitza-ció del territori”. Va afegir que amb la creació de l’oficina “ens agradaria que hi hagués empreses que ens vingues-sin a estirar per participar en projectes de recerca”, de manera que “aconse-guim que el territori tingui més capa-citat per captar ajuts externs que ja

existeixen però que moltes vegades no vénen cap aquí”.

En aquest sentit, l’oficina pretén apro-par el 7è Programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea al món econòmic i social de Tarragona. I ho vol fer fomentant projectes que puguin rebre subvencions vinculades a aquest Programa. En la mateixa línia, es tre-ballarà per impulsar el coneixement de les oportunitats existents i la participa-ció de les empreses en projectes euro-peus d’innovació i recerca. A més, s’ofe-rirà col·laboració a les empreses de la demarcació que ja facin investigació o que estiguin a punt de començar-la en àmbits com el químic o el sanitari.

La Universitat organitzarà l’oficina, que estarà ubicada al Rectorat i serà atesa per seu personal expert. Treballarà per desenvolupar un model territorial global dins d’Europa facilitant una tasca a les empreses que, d’altra manera, podria

Nou impuls per al deseNvolupameNt del territori

El tEma

EL TEMA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

E

Estimular les potencialitats del territori en matèria de recerca, aconseguir més projecció exterior d’empreses i institucions i captar subvencions europees implicant-se més en recerca i innova-ció són els principals objectius de l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement. Aquest projecte de creació recent ha estat impulsat des de la URV amb la col·laboració de la Diputació de Tarra-gona i pretén posicionar el territori en un lloc capdavanter en matèria de coneixement.

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL TEMA

Nou impuls per al deseNvolupameNt del territori

suposar un obstacle que impedís que aquestes es presentessin com a candi-dates a rebre subvencions europees.

L’acord marc signat també fa possi-ble, de manera general, finançar totes aquelles activitats universitàries que esti-guin vinculades amb les deu comarques

de la demarcació, i que suposin millora i avantatge competitiu per als munici-pis; que contribueixin també a orien-tar el sistema productiu, basant-lo en la societat del coneixement com a instru-ment de millora i de modernització del territori.

Durant el període 2008-11 la Diputació de Tarragona farà una aportació econò-mica de 600.000 euros a la URV, que gestionarà el dia a dia d’aquest servei. Aquesta partida també es destinarà a donar suport a activitats com les Aules de la Gent Gran, la Universitat d’Estiu, la Setmana de la Ciència o a l’organit-zació de congressos. A més, continuarà impulsant el Campus Extens de la URV pel territori, amb les antenes o centres

del coneixement, entre d’altres. Tot i que en una primera fase l’oficina rebrà el suport econòmic de la Diputa-ció, es preveu que de cara a un futur es pugui autofinançar. “Ara ens pro-posem finançar un projecte, però més enllà d’aquest projecte el que importa és l’efecte multiplicador que pot tenir. Per primer cop intentem que per cada euro gastat s’aconsegueixi que al terri-tori en vinguin dos”, afirma Ferré.

L’èxit de l’oficina passa, segons el vice-rector, perquè les empreses—especialment la petita i mitjana— i les administracions locals “tinguin la sensació que els estem ajudant a acon-seguir projectes. Que s’ho creguin i que hi apostin”.

Com valora la creació de l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement?

Joan PEdrErol, dirEctor dEl comPlEx químic rEPsol a tarragona

El desenvolupament sostenible del ter-ritori és un compromís adquirit ja fa anys per la indústria química.

L’aliança estratègica de Diputació i URV per impulsar la Regió del Conei-xement esdevé un pilar fonamen-tal per al territori, no només perquè dóna un impuls a la recerca, que és on es fonamenta el futur de la nostra activitat i del conjunt del sector, sinó

també pel reforç que suposa a allò que ja fem des de la nostra empresa. La creació de la càtedra d’excel-lència en Comunicació i el compromís adquirit amb el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya en són dos bons exemples.

anton ValEro, PrEsidEnt dE dow ibérica

La preocupació per la captació de talent com a valor és una pri-oritat estratègica per a nosaltres. Per això els vincles de Dow amb

la Universitat són molts sòlids i tenen una llarga tradició: des dels premis Dow, que han complert 30 anys d’història, passant per haver estat pioners en l’impuls de la càtedra de Sostenibilitat, o la recent participació activa en el Pla

Estratègic.L’acord amb la Diputació suposa una bona oportunitat perquè el territori pugui avançar en aquest desenvolupament sostenible, amb el qual ja estem compromesos, com empresa i com a sector.

isabEl rodà, dirEctora dE l’icac

Tarragona, a banda de la riquesa que ofereix pel que fa a patrimoni cultural i al nombre, cada vegada més gran d’empreses de recone-gut prestigi situades a la província, ha esdevingut els darrers anys una potència cada vegada més impor-

tant pel que fa a recerca. La ubi-cació de tres centres de recerca de la Generalitat de Catalunya: ICIQ, ICAC i IPHES ha creat unes siner-gies amb la URV i ha fet que la ciu-tat de Tarragona s’estigui convertint en un centre de referència mundial ja no només pel que fa a cultura o patrimoni sinó també pel que fa a ciència. La creació d’una oficina

que coordini aquestes interrelaci-ons és una eina valuosíssima per a la ciutat i per difondre a en tots els àmbits la recerca es du a terme en aquests centres. En nom de l’ICAC i en el meu propi, voldria expressar la nostra totaladhesió a aquest projecte, que esperem que aviat es pugui mate-rialitzar.

permetrà aconseguir més projecció exterior d’empreses i institucions i captar subvencions europees

�

carlos castilla, dirEctor gEnEral i fundador dE gruPo castilla

Totes les mesures per potenciar la innovació a les empreses són urgents i necessàries. És impossible parlar de competitivitat deixant de banda la innovació, per això, si no apostem for-

tament per polítiques d’R+D+i, les empreses deixaran de ser competiti-ves. És tan important tenir la informa-ció sobre les oportunitats que neixen en el si de la comunitat europea sobre aquest tema com disposar dels recur-sos institucionals i financers per poder portar-los a terme. A Grupo Castilla estem convençuts que la Universitat és

el principal motor dels canvis tecno-lògics i econòmics i per això l’aliança de la URV i la Diputació per estimu-lar i impulsar la nostra regió permetrà situar-nos en el mapa de les regions mediterrànies del coneixement. Cal tenir com a base la innovació i la inter-nacionalització per mantenir un teixit empresarial competitiu.

Nou impuls per al deseNvolupameNt del territori

JosEP maria PoblEt, PrEsidEnt dE la diPutació dE tarragona

Ens hem dotat d’un mecanisme d’ajuda d’extraordinària utilitat i de gran facilitat, de cap cost i de

molts avantatges, però s’han de veure gradualment. El 7è Programa marc europeu d’ajuda a l’R+D+I pot arribar a totes les pimes del territori, només cal que ho vulguin. I ara correspon donar-lo a conèi-xer a la Diputació i a la Universi-

tat. L’objectiu és aconseguir que la minsa participació que tenim actu-alment dels fons europeus arribi als llindars que el rector va anun-ciar el dia que vam signar el con-veni i en diverses ocasions ja ha manifestat.

albErt abElló, PrEsidEnt dE la cambra dE comErç dE tarragona

Aquesta iniciativa representa una clara aposta pel futur del nostre terri-tori i pel desenvolupament del teixit empresarial, ja que sempre és bene-ficiós aprofundir en la interrelació de

la Universitat amb el món de l’em-presa. De totes dues sinergies n’han de sorgir resultats que ens perme-tran mantenir el dinamisme i la com-petitivitat necessària per seguir sent un veritable motor econòmic en sectors estratègics. És bo que les empreses aprofitin el capital intel-lectual que els ofereixen aquestes ini-

ciatives, com també és bo i necessari que la Universitat conegui clarament i amb perspectiva de futur les neces-sitats i les realitats de l’empresa, per tal que uns i altres puguem treba-llar plegats en la recerca d’un objec-tiu comú, coordinat i complementari que no ens pot portar altra cosa que avantatges.

Eudald carbonEll, dirEctor dE l’iPHEs

El més important és transformar coneixement en pensament i el pensament en acció. Un tret carac-terístic dels primats humans és la seva sociabilitat: a mesura que els mitjans produïts per la revolu-

ció científica i tècnica se socialit-zen, s’incrementa la informació en el si de la nostra espècie. Conver-tir coneixement en pensament pot esdevenir una de les activitats més importants de l’Homo sapiens. Alhora, s’han d’impulsar les acci-ons que calguin per modificar com-portaments etològics i convertir-les

en accions que ens portin cap a la humanització. Per tant, cal conver-tir la matèria en energia, promoure el coneixement i enriquir l’espècie en el territori; aquest és l’espai on viuen els humans. Tarragona és el territori humà i l’hem d’humanitzar. Cal fer-ho.

miquEl a. PEricàs, dirEctor dE l’iciq

Crec que la creació d’aquesta ofi-cina és molt important per impul-sar la regió de Tarragona com a un pol de coneixement i innovació tenint

en compte que ja és un pol quí-mic important a escala europea. Així, doncs, és un pas més per esta-blir sinergies sòlides entre les instituci-ons de recerca i les empreses, i també un bon instrument per donar a conèi-xer totes les oportunitats de participa-

ció de les empreses en programes de recerca europeus. En definitiva, la cre-ació d’aquesta oficina ha estat una decisió molt positiva i necessària per establir un marc de trobada entre el coneixement i la innovació científica amb les empreses del territori.

JaumE Pros, sEcrEtari gEnEral dE ccoo dE tarragona

CCOO celebrem la creació de l’oficina Tarragona, Regió de Coneixement i que

tant la Diputació com la URV hagin fet una aposta tan clara per la innovació i la recerca. El nostre territori s’ha mos-trat molt capaç de crear llocs de tre-ball en sectors de baixa especialització, sectors que, d’altra banda, en l’actual

context de crisi econòmica estan molt exposats a la destrucció d’ocupació. Aquesta oficina segur que ens permetrà estimular la creació de llocs de treball en nous sectors emergents relacionats amb la tecnologia i el coneixement.

EL TEMA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

a tasca investigadora d’onze estu-diants de secundària ha estat reconeguda amb els Premis Con-sell Social URV a treballs de

recerca de batxillerat i treballs de síntesi de cicles formatius de grau superior del curs 2007-08. El lliurament dels premis es va fer el 17 de setembre al Rectorat.A Tarragona, els premiats han estat “L’espai natural de la Punta de la Mora”, d’Irene Aliaga, de l’IES Martí Franquès; “Un passeig pel món de la pirotècnia”, de Sergi Campoy, “El centre penitenci-ari de Tarragona”, de Mònica Fernández i “Piles de combustible: un món per des-cobrir”, de Núria Margalef, tots tres del Col·legi Sagrat Cor, i “L’evolució del fer-rocarril”, de José David Flores, de l’IES Sant Pere i Sant Pau.De Reus, es van premiar “Jo controlo, tu consumeixes, ells ens influeixen”, de Núria Fenoll, del Col·legi La Salle; “Donar vida als anys”, de Neus Guasch, de l’IES

Gabriel Ferrater i “Anàlisi dels embassa-ments de Flix i Riba-roja”, de Sara Rius, de l’IES Gabriel Ferrater. El treball “Clarors i ombres de les restes humanes” el va elaborar Míriam Flores, de l’IES Joan Guinjoan, de Riudoms.“Viure amb al·lèrgia als aliments” és un treball d’Adrià Codorniu, de l’IES Joaquim Bau, de Tortosa. I finalment el treball “Fan prou esport els xiquets del

meu poble?” és de Marina Subirats, de l’IES Sol de Riu, d’Alcanar.Els premiats van rebre l’import que hau-rien d’haver pagat pels crèdits matricu-lats en el primer curs de qualsevol titula-ció oficial en centres integrats de la URV per al curs acadèmic 2008-09, un ordi-nador portàtil i un val/xec de 300€ per al centre de secundària on havien fet el treball.

La formació

El Consell Social premia onze treballs de recerca de secundària

L

Els alumnEs guardonats són dE tarragona, rEus, riudoms, tortosa i alcanar

francisco Huera obté una beca de recerca de La unió europeaEl professor del Departament d’Engi-nyeria Mecànica, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, Fran-cisco Huera ha obtingut una beca Marie Curie de la Comissió Europea. Aquest ajut, de 182.000 euros, li per-metrà investigar el comportament hidroelàstic d’estructures marines a l’Institut Tecnològic de Califòrnia.Per realitzar el seu projecte, l’investi-gador es va desplaçar a l’agost pas-sat al Graduate Aeronautical Labora-tories (GALCIT) (http://galcit.caltech.edu/), de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia CALTECH (http://www.cal-tech.edu/, http://es.wikipedia.org/wiki/Caltech), a Pasadena (Los Ánge-les, EUA), per fer-hi una estada de setze mesos. Després d’aquest perí-ode tornarà a la URV per completar el seu projecte de recerca durant un any més.

eL crai, en marxaEl Centre de Recursos per a l’Aprenen-tatge i la Investigació (CRAI) és un nou espai de treball i relació en el cam-pus que concentra els recursos mate-rials i didàctics necessaris per al desen-volupament de l’alumnat. Correspon a una nova concepció de la docència i de l’aprenentatge (EEES), en la qual es fan imprescindibles les TIC i el domini de la gestió de la informació i el coneixement (biblioteques digitals, creació de dipò-sits d’objectes digitals, etc.). Els serveis que són a la base del CRAI són la Bibliotca, el Servei Lingüístic, el Servei de Recursos Educatius i el Ser-vei de Recursos Informàtics i TIC i Cen-tre d’Atenció a l’Estudiant. Aquest nou espai, que concentrarà els serveis uni-versitaris i contribuirà a rendibilitzar-los, ja s’ha previst al campus Centre, al de les Terres de l’Ebre i al Bellissens. L’alumnat hi podrà fer consultes digi-tals, treballar en grup, aïllar-se per tre-ballar individualment o descansar.

L’icac fa cinc anys El 25 de setembre, coincidint amb el cinquè aniversari de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), una quinzena d’investigadors van presen-tar els resultats de recerca al Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica que es va dur a terme a Roma.Els arqueòlegs de l’ICAC van prota-gonitzar diverses sessions que van tractar temes com els corrents cul-turals, púnics, ibèrics i romans a Catalunya, els ports romans a la Mediterrània o les darreres desco-bertes sobre la ciutat de Tusculum. Els investigadors que van exposar els seus treballs van ser Josep Maria Macias, Diana Gorostidi, M. Carme Belarte, Ana Gutiérrez, Josep Gui-tart, Ada Cortés, Josep Maria Palet, Héctor Orengo, Ana Ejarque, Itxaso Euba, Jesús Carruesco i Marta Pre-vosti. Van presentar pòsters cientí-fics Sílvia Alcaide, Jordi López i Marta Flórez.

La recerca

� LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

l grup d’Enginyeria Tèrmica Apli-cada (CREVER), de la URV, gesti-ona a l’Estat espanyol el projecte

europeu Boileff, destinat a donar suport a les empreses instal·ladores, de manteni-ment i als usuaris particulars que es plan-tegin millorar l’eficiència de les instal-lacions de calefacció, i d’aquesta manera promoure l’estalvi d’energia.En aquest moment es busca la col-laboració activa d’instal·ladors, fabricants, usuaris, associacions professionals, etc., per participar en la segona fase d’aquest programa. Es tracta de posar en pràctica dues estratègies. La primera implica qua-litat: les instal·lacions que compleixin els estàndards de qualitat establerts pel pro-jecte Boileff es declararan instal·lacions d’alta qualitat. Les empreses instal·ladores participants en el projecte l’oferiran als cli-ents incloent-la en el contracte de compra. La segona és una estratègia de garan-tia. L’empresa instal·ladora garantirà al cli-ent unes prestacions mínimes de funci-

onament de la caldera (eficiència energè-tica anual). Per ofe-rir aquesta garantia, la firma haurà fer més esforç a l’hora d’instal-lar i mantenir el sis-tema de calefacció, però podrà oferir un servei diferenciador respecte a la competència.L’objectiu principal del projecte Boileff és millorar la qualitat de les instal·lacions de calefacció per aconseguir un increment en l’eficiència energètica. Es persegueix aug-mentar la taxa de renovació i modernit-zació de les calderes, millorar el dimen-sionament de les noves instal·lacions, augmentar l’ús de tecnologia eficient i moderna, generalitzar les normes de qua-litat en el sector de la instal·lació i decantar el mercat cap a la millor oferta en comptes de la més barata (que no ho és a llarg termini). Com a objectiu imme-

diat es planteja augmentar fins a un 10% l’eficiència energètica d’unes 150 instal-lacions de calefacció. El projecte Boileff està finançat per la Unió Europea i hi participen institucions d’Àustria (coordinadora del projecte), Alemanya, Espanya, Grècia i Hongria. En la primera fase s’ha recollit informa-ció de les instal·lacions de calefacció i de les mancances que tenen, amb 15 auditories en instal·lacions a l’Estat. A més, s’ha fet un estudi de la situació del mercat en els països participants.

Programa europeu d’estalvi d’energia amb la calefacció

innovació, HabiLitats, empreses i avantatges de La LocaLitzacióAcadèmics de Catalunya, Espanya, Europa i Estats Units van participar els dies 3 i 4 de juliol al taller internacional sobre el Pro-cés d’Innovació. Habilitats, Empreses i els Avantatges de la Localització. El Departa-ment d’Economia, amb la col·laboració de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) van organitzar l’acte a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, al campus Bellissens de Reus. Durant aquesta reunió científica d’alt nivell internacional, els assistents van exposar i discutir comunicacions relacionades amb els processos d’innovació tecnològica, el nivell de qualificació de la força del treball i les dinàmiques de competitivitat territorial basades en l’economia del coneixement. Aquesta activitat s’emmarca en un pro-jecte més ampli, consistent a analitzar els determinants dels processos d’innovació en producte de les pimes, amb especial èmfasi en aspectes de capital humà i de gestió de recursos humans.

Els temes principals que s’hi van trac-tar van ser: el paper de les qualificacions, la tecnologia i els sistemes de recursos humans en la innovació en les empreses, la innovació de les pimes, infraestructures de coneixement local i innovació en producte, comparacions intersectorials en matèria d’innovació, gestió del risc com a motor de la innovació, clústers i acumulació de coneixement, acords institucionals i inno-vació empresarial, distribució dels resul-tats econòmics de la innovació entre les empreses i els treballadors i els efectes de la innovació sobre la satisfacció i finalment la productivitat dels treballadors.El comitè científic del taller el van formar els professors Rosemary Batt (Universitat Cornell, EUA), Alessandra Faggian (Univer-sitat de Southampton, UK) i Ferran Mañé i Josep M. Arauzo (URV).

vi congrés internacionaL de cLimatoLogia“Canvi climàtic regional i els seus impactes” és el títol del VI Congrés Internacional de Climatologia, que es va

fer del 8 a l’11 d’octubre al Paranimf de la URV, a Tarragona. José María Cuadrat, president de l’Asso-ciació Espanyola de Climatologia; David Rodríguez, director del Servei de Mete-orologia de Catalunya; Antonio Labajo, vocal assessor del president de l’AEMET (Agència Espanyola de Meteorologia); el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, van assistir a la inauguració del congrés. L’esdeveniment era orga-nitzat per la URV i l’AEC, amb el suport de l’AEMET i del Ministeri d0Educació i Ciència.Prèviament, el 8 d’octubre s’havia fet un taller durant el qual experts nacio-nals i internacionals havien explorar les febleses i els punts forts de la modelit-zació dels extrems climàtics a la Medi-terrània. En aquesta sessió es van mos-trar les tècniques més actuals de la reducció a l’escala regional dels models climàtics globals i dels mètodes per a la generació regionalitzada d’escenaris cli-màtics.

Qualitat i garantia, lEs duEs EstratègiEs dEl projEctE BoilEff

E

�

a campanya d’excavacions d’en-guany a Atapuerca, que es va fer del 16 de juny al 30 de juliol, va

obtenir importants troballes al jaciment Sima del Elefante. Una falange humana d’1,3 milions d’anys i sediments d’1,7 milions d’anys han estat els resultats més importants d’aquesta prolífica campanya.La falange pertany al dit petit de la mà esquerra d’un homínid, atribuïda inicial-ment a Homo antecessor, espècie des-coberta al jaciment Gran Dolina. Amb aquesta peça s’han localitzat restes d’in-dústria lítica en sílex i ossos d’animals de talla mitjana i gran, com cérvols i bòvids, amb marques de tall i fractures d’origen antròpic.A més, s’ha pogut saber que a la Sima del Elefante hi ha sediments d’1,7 mili-ons d’anys. Per tant, “cada vegada s’in-crementa més l’antiguitat d’Atapuerca, la qual cosa obre les portes que puguem trobar homínids d’aquesta cronologia en pròximes campanyes”, ha dit el codirec-

tor d’aquest projecte d’in-vestigació, el professor de la URV i director de l’IPHES, Eudald Carbonell.A Gran Dolina ha apare-gut una musaranya gegant coetània a l’Homo ante-cessor, la qual injectava verí a les seves víctimes, d’una manera semblant a com ho fan les serps. Cal tenir en compte que es tracta d’un animal que només es troba a Atapuerca.A la Sima de los Huesos, amb una crono-logia d’uns 500.000 anys, sobresurt una hemimandíbula esquerra d’un jove de l’es-pècie Homo heidelbergensis a qui encara no havia sortit el tercer molar. Juntament a aquesta resta han aparegut diverses falan-ges de la mà.La Covacha de los Zarpazos ha aportat unes 500 restes tant d’indústria lítica com de fauna d’una antiguitat d’uns 400.000

anys. Cal remarcar un gran ullal i una mandíbula dreta de lleó, ambdues carac-teritzades per una gran robustesa, evidèn-cia del gran tamany d’aquests animals en el passat.A Portalón de Cueva Mayor, en un nivell de l’edat del bronze d’uns 3.900 anys abans de Crist, s’ha trobat un punxó realit-zat amb un os humà de l’avantbraç, con-cretament un radi. És la primera vegada que en aquest jaciment es detecta l’ús d’ossos humans per fabricar eines.

Troben una falange humana d’1,3 milions d’anys

la campanya d’Estiu a atapuErca tanca amB importants troBallEs

nova campanya d’excavacions aL jaciment egipci d’oxirincUn equip d’arqueòlegs du a terme una nova campanya d’excavacions al jaci-ment d’Oxirinc des del passat 19 d’oc-tubre fins al 15 de desembre. Està diri-gida per l’egiptòleg Josep Padró, de la UB, i subdirigida per la professora de la URV Eva Subías. La campanya es finança mitjançant un con-veni de col·laboració entre la Conselleria de Cultura, la UB, la URV i l’ICAC, amb aporta-cions complementàries d’altres entitats. Oxirinc és un jaciment ric en vestigis i de grans dimensions, en el qual es treballa en quatre projectes d’investigació, en sec-tors i monuments de diferents èpoques: una necròpolis que s’inicia en època saïta (segles VII aC - VII dC), amb el projecte “Excavació a la necròpolis alta”; una altra recerca sobre un santuari dedicat al déu Osiris d’època hel·lenística (projecte d’in-vestigació “Excavació a l’Osireion”), i una altra sobre una fortalesa d’època romana i bizantina, que forma part del projecte “Excavació al suburbi occidental de la ciu-

tat d’Oxirinc”. La professora Eva Subías condueix també les excavacions del sec-tor de la fortalesa, amb la participació dels llicenciats per la URV Neus Gasull, Laura Tomàs i Timoteo López.Un últim projecte és “Excavació al turó dels ocells”, un sector arqueològic nou detectat l’any 2007 on es duran a terme els primers treballs.

un equip de La urv obté fibres de cristaLLs coL·LoïdaLsUn equip de recerca interuniversitari en què participen Lluís Marsal i Josep Pallarès ha obtingut experimentalment fibres de cristalls col·loidals de característiques espe-cífiques. La investigació ha estat portada en l’edició de juny de la revista científica americana Advanced Materials. Els autors de l’article, que es titula “Colloi-dal Crystal Wires”, són Michael Tymc-zenko, Trifon Trifonov, Isabelle Rodri-guez, Fernando Ramiro-Manzano, Ángel Rodríguez, Ramon Alcubilla, Francisco Meseguer, Josep Pallarès i Lluís F. Marsal. Juntament amb els de la URV, els altres

autors són investigadors del CSIC-Univer-sitat Politècnica de València, dirigits per Francisco Meseguer, i de la Universitat Politècnica de Catalunya, encapçalats per Ramon Alcubilla. Els investigadors han obtingut fibres de cristalls col·loidals a partir de l’ordena-ció d’esferes de poliestirè en un motllo de silici macroporòs. Les esferes de polies-tirè tenen un diàmetre d’una micra (0,001 de mm) i es col·loquen en l’estructura de silici macroporòs on els forats tenen dià-metres d’entre 1 i 3 micres i profunditats de més de 100 micres. En l’experiment s’ha comprovat que en funció de la relació entre el diàmetre del forat que fa de mot-llo i el diàmetre de les esferes que s’intro-dueixen, s’ordenen de maneres diferents i per tant els cristalls resultants tenen diver-ses característiques. Entre els resultats que s’obtenen destaca la configuració quiral que s’aconsegueix quan la relació entre diàmetres és 1,9. Aquesta configuració té importants aplicacions en química, biolo-gia i òptica, i els resultats s’analitzen mit-jançant models que descriuen i expliquen el seu comportament.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

l

10

onèixer millor la situació del consum català de productes vitivinícoles ha estat un dels

principals objectius de l’estudi “Anà-lisi de factors que influeixen en el con-sum de vi a Catalunya”, del professor de la URV Jaume Gené. El treball, fruit d’un acord entre la URV i Covides —la primera cooperativa vitivinícola de Catalunya—, es va presentar el 16 de setembre passat a la Fundació URV. Gené, professor de Comercialització i Investigació de Mercats a la Facul-tat de Ciències Econòmiques i Empre-sarials de la URV, el va donar a conèi-xer juntament amb Ricard Gil, director general de Covides, i Josep Anton Ferré, director de la Fundació URV.El document alerta del retrocés que pateix el consum de vi i d’una possible producció excedentària d’aquest pro-ducte, i recomana orientar la produc-ció al consumidor. Entre les conclusions, es recomana

gestionar el nom de la DO com si es tractés d’una marca, es detecta una tendència molt important cap a la compra de vins de Rioja i Ribera de Duero en detriment de les DO catala-nes, i es qualifica la cervesa com una competidora implacable. També es destaca la necessitat “fins i tot impe-rativa” que els restaurants disposin

d’una ampolla de 500 cc.Pel que fa al mercat del vi, les con-clusions apunten les dones com un segment que cal tenir en compte explícitament en les estratègies de màrqueting de les empreses vitiviníco-les. Els joves també es consideren cli-ents clau en el creixement futur de mercats.

La URV elabora un estudi sobre el consum de vi a Catalunya c

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

reunió deL projecte europeu nano2Hybrids

Els investigadors del projecte europeu Nano2Hybrids es van reunir els dies 2 i 3 d’octubre a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria. A la trobada hi va participar el grup de recerca Microsistemes i Nano-tecnologies per a l’Anàlisi Química de la URV, i l’objectiu era arribar a dissenyar un aparell d’ús personal capaç de detectar gas benzè. La reunió corresponia a la segona anu-alitat del projecte. El grup de recerca MINOS pertany al Departament d’En-ginyeria Electrònica, Elèctrica i Automà-tica. Participa en aquesta investigació juntament amb altres grups de França, Bèlgica, Luxemburg i el Regne Unit. Es tracta de desenvolupar sensors basats en nanotubs de carbó que funcionen amb clústers de metalls de mida nano-mètrica per detectar el benzè. La idea és obtenir un aparell d’ús personal, de but-xaca, capaç de detectar gasos en l’ambi-

ent, en aquest cas el benzè, un gas infla-mable i tòxic que s’utilitza en la indústria petroquímica. Aquesta aplicació té un gran interès en tot el món de la indústria per a la seguretat de les persones.

congrés sobre L’avantguarda Hispanoamericana

Un total de 115 investigadors i estudio-sos van coincidir en el congrés literari A través de l’Avantguarda Hispanoameri-cana: Orígens, Desenvolupament, Trans-

formacions, que va tenir lloc del 16 al 19 de setembre a Tarragona. Es tracta de la vuitena trobada, coorganitzada per l’As-sociació Espanyola d’Estudis Literaris His-panoamericans i la URV. Entre els participants hi van assistir beca-ris d’investigació, estudiants de postgrau i de l’últim curs de la llicenciatura de Filolo-gia Hispànica, tant d’Amèrica com d’Eu-ropa. Durant les jornades s’hi van tractar els moviments avantguardistes de les prime-res dècades del segle XX, una etapa molt fructífera per l’exposició de creativitat experimental i innovadora, i per l’inconfor-misme social actiu que la van caracterit-zar (estridentisme, creacionisme, ultraisme, diepalisme, euforisme, simplisme, etc.). El comitè organitzador el van formar els professors del Departament de Filologies Romàniques de la URV Manuel Fuentes i Maribel Calle, a més del professor de la UdL Paco Tovar. Hi van col·laborar els pro-fessors José María Fernández , Sara Pujol, Ramon Oteo i Santiago Montes.

11

ls departaments de Salut i d’Inno-vació, Universitats i Empresa s’han incorporat al Patronat de l’Institut

d’Investigacions Sanitàries Pere Virgili, apor-tant-hi una dotació econòmica de 4 milions d’euros en els propers cinc anys. El 30 de juliol passat la consellera de Salut, Marina Geli, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van mantenir una reunió durant la qual es va nomenar el professor Francesc Vidal director científic de l’Institut.La reunió del Patronat tenia l’objectiu de concentrar els esforços d’investigació i potenciar aquesta activitat per millorar la sanitat, i integrar la recerca bàsica, la clínica i la de salut pública a les comarques meri-dionals. Aplega els grups de recerca la Uni-versitat, dels hospitals Joan XXIII, Sant Joan de Reus i Verge de la Cinta de Tortosa, i la xarxa d’atenció primària de les comarques de Tarragona.Després de la trobada a la URV, la con-

sellera va citar l’estudi recent de la revista científica Nature, que destaca Barcelona i Catalunya com una de les zones emergents del món en recerca biomèdica. La conse-llera va remarcar que cal investigar als hos-pitals i a la xarxa d’assistència primària, per-què és on hi ha els pacients. Amb l’entrada de la Generalitat, la compo-sició del Patronat de l’Institut queda equi-librada entre l’Administració pública i els grups de recerca, i també queda propor-cionada la participació dels dos departa-ments del Govern implicats. El Patronat està ara constituït per dotze membres, dels quals tres són representants de la Conselle-ria de Salut, tres de la Conselleria d’Innova-ció, Universitat i Empresa, tres de la URV i tres dels hospitals.La consellera Marina Geli presideix el Patro-nat de l’Institut, el qual està dirigit per un Comitè Permanent de cinc membres: el presideix el rector de la URV, Francesc

Xavier Grau, i el formen un representant del Departament de Salut, un del Departa-ment d’Innovació, Universitat i Empresa, un de l’Institut Català de la Salut i un de l’Hos-pital Universitari Sant Joan.El catedràtic de Medicina de la URV Francesc Vidal, responsable del Grup de Recerca Biomèdica de l’Hospital Joan XXIII, substitueix en el càrrec de director científic de l’IISPV Andreu Palou.

La Generalitat s’incorpora a l’Institut Pere VirgiliE

seminari de caracteritza-ció de nanomateriaLsDominique Drouin, de la Universitat de Sherbrooke (Québec, Canadà), va impartir el 10 de juliol passat el Seminari de Carac-terització de Nanomaterials mijançant Tèc-niques Avançades de Microscòpia Elec-trònica de Rastreig. L’acte, organitzat pel Centre de Recerca en Enginyeria de Mate-rials i Micro/Nanosistemes (EMaS), forma part d’un seguit de seminaris adreçats als membres d’aquest Centre i a la resta de la comunitat universitària. Durant la sessió es van exposar diferents tècniques avançades de caracterització de nanomaterials i nanosistemes acobla-des a la microscòpia electrònica de ras-treig (SEM, de l’acrònim anglès). Drouin és expert en la caracterització, nanoestruc-turació, nanomanipulació i nanofabrica-ció de materials mitjançant tècniques com la catodoluminescència d’alta resolució i el feix de ions focalitzat (FIB, de l’acrònim anglès) acoblades a un microscopi electrò-nic de rastreig. Dominique Drouin és enginyer elèctric i doctor en Enginyeria Mecànica per la Uni-versitat de Sherbrooke i va realitzar el

postdoctorat a la Unitat d’Anàlisi Micro-estructural de la Universitat de Tecnologia (Sidney, Austràlia). Des de 1999 és profes-sor del Departament d’Enginyeria Elèctrica i Informàtica en aquella Universitat. Actualment treballa en projectes de fabri-cació de transistors d’un únic electró fent ús de tecnologies com els nanocristalls de silici. També ha desenvolupat programari per simular imatges de microscopi elec-trònic de rastreig per interpretar dades de microanàlisi per raigs X i experiments de catodoluminescència, i en aplicacions de metrologia i litografia per feix d’electrons.

eL grup de química quàn-tica de La urv, portada de daLton transactionsL’article “Influence of polyoxometalate ligands on the nature of high-valent tran-sition metal nitrido species”, del grup de Química Quàntica dirigit pel profes-sor Josep M. Poblet, va ser portada de la revista científica Dalton Transactions, en el número de 14 d’octubre de 2008. Els autors signants de l’article són Nadya S. Antonova i Jorge J. Carbó, a més de Susanna Romo i Josep M. Poblet, i recull

l’avenç fet pel grup de Química Quàntica en l’estudi de les “guardioles d’electrons” aplicables com a sensors químics. El tre-ball que hi ha darrere de l’article esmentat forma part d’un projecte general europeu de química computacional de nanosiste-mes inorgànics i estudia les substàncies que reben el nom de polioxometal·lats (o POM).El treball publicat se centra en l’ús poten-cial de POM per estabilitzar metalls de transició en estats d’oxidació elevats per elements de la part dreta de la taula peri-òdica. El dibuix de portada de la inves-tigadora de la URV Susanna Romo vol remarcar que els POM podrien ser útils per estabilitzar estats d’oxidació elevats en àtoms de Ferro, Manganesi i Ruteni. El grup de Química Quàntica és líder en l’estudi computacional d’aquests siste-mes. La investigació que va ser portada a la revista es va presentar en el 234 con-grés de la Societat Americana de Química, que va tenir lloc a Boston (Massachussets) a l’agost passat, i formarà part d’un capí-tol de la segona edició de l’Encyclopedia of Inorganic Chemistry (2009), editada per Wiley-VCH.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

12

uatre investigadors del grup de recerca de Fenòmens de Trans-port de la URV participen en el

centre creat a la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles (UCLA), per estudiar els efectes mediambientals de la nanotecno-logia. El centre té el suport econòmic de la Fundació Nacional de la Ciència (NSF) i l’Agencia per la Protecció del Medi Ambi-ent (EPA) dels Estats Units.El Centre per a les Implicacions Mediam-bientals de la Nanotecnologia (CEIN en les sigles en anglès) treballarà per ajudar els investigadors a dissenyar nanomateri-als segurs respecte als seus efectes sobre la salut i el medi ambient. Per això inves-tigarà l’impacte dels nanomaterials en els organismes vius i les interaccions amb diferents sistemes biològics i ecosistemes. El desenvolupament de la nanotecnolo-gia es basa a descobrir i aprofitar les pro-pietats especials que tenen alguns mate-rials a escala nanomètrica i permeten aplicacions en camps tan diversos com els ordinadors, els cosmètics o la medicina. En el projecte hi participen quatre inves-

tigadors de la URV del grup de recerca de Fenòmens de Transport: el catedràtic Francesc Giralt i el professor Jordi Grifoll, del Departament d’Enginyeria Química, i el professor Robert Rallo i l’investigador Albert Fernández, del Departament d’En-ginyeria Informàtica i Matemàtiques. Tots treballen en l’anàlisi de la infor-mació (bioinformàtica) i en l’arquitec-tura informàtica del Centre, i per tant en la definició dels protocols de ges-tió de dades i les aplicacions informàti-

ques que han de facilitar el treball col-laboratiu entre grups investigadors i grups de recerca diversos i de diferents disciplines. D’altra banda, la URV, con-juntament amb l’equip del professor Cohen de la UCLA, elaborarà models de toxicitat i del transport de les nanopar-tícules per tal de relacionar l’estructura molecular dels nanocompostos amb els seus efectes i com es comportaran en diferents medis, com l’aigua, les mem-branes o els organismes vius.

La URV estudia els riscos de la nanotecnologiaQ

WoLframio, un tipo con química, sèrie seLeccionada a La mostra internacionaL de ciència i cinema de La corunyaLa sèrie de vídeos de divulgació cientí-fica Wolframio, un tipo con química, dirigida pel professor d’Enginyeria Química de la URV Laureano Jiménez, va ser seleccionada per concursar a la secció oficial d’aquesta mostra inter-nacional, que que va tenir lloc a la Corunya del 22 al 25 d’octubre. La sèrie seleccionada consta de cinc vídeos dirigits per Jiménez amb la col-laboració de Pere Estupinyà. Estan basats en el llibre del professor de la UB Claudi Mans, La truita cremada, 24 lliçons de química. Els vídeos tenen una durada d’entre 6 i 8 minuts i són històries protagonitzades per un jove excèntric, una mica maniàtic i força

insegur que d’una manera molt infor-mal intenta resoldre amb els seus coneixements científics els problemes davant una cita romàntica: fer molt urgentment un ou dur en les condi-cions del cim de l’Everest i en les del fons del mar, preparar glaçons d’ai-gua salada per a les seves copetes, fer una salsa en què lliguin elements irre-conciliables com ou i oli, fer una truita i netejar els estris, etc. Tot plegat, pre-sentant la química de forma amena i divertida i transmetent-ne els aspec-tes positius.Aquesta sèrie vol contribuir a minimit-zar la quimifòbia i té com a objectiu despertar l’interès dels joves per una sèrie de temes químics que després els professors podran desenvolupar. Els vídeos han estat protagonitzats per actors professionals amb el suport econòmic del Ministeri d’Educació i Ciència, de la Fundació Espanyola de

Ciència i Tecnologia i de la Setmana de la Ciència de la URV, amb la col-laboració de la UB.

iv trobada de joves investigadors deLs departaments de químicaInvestigadors joves predoctorals i post-doctorals del Departament de Química Física i Inorgànica i del Departament de Química Analítica i Química Orgànica van fer la IV Trobada l’1 de juliol a la sala de graus de la Facultat de Química, orga-nitzada per primer cop de forma con-junta entre tots dos departaments. Gabriel Tojo, de la Universitat de San-tiago de Compostel·la, va pronunciar la conferència inaugural, que es titu-lava “Galchimia, S.L., gestación y evolu-ción de un spin-off universitario”, dedi-cada a la transferència de coneixement. Rojo va exposar l’experiència de creació d’aquesta empresa.

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

13 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA FORMACIÓ

La formació

Escola Universitària de Turisme i Oci (EUTO) ha estat premiada amb la Distinció Jaume Vicens

Vives a la qualitat docent universitària. El guardó es va lliurar el 22 de setembre a la UB, en el transcurs de la inauguració del curs del sistema universitari de Catalunya.

L’EUTO ha desenvolupat un projecte de millora de la qualitat docent en el marc del procés d’adaptació a l’EEES, utilitzant, entre d’altres, eines de simulació d’em-preses turístiques, mitjançant les quals els estudiants aprenen els coneixements adquirits a la carrera en un entorn gai-rebé real.El projecte de la URV distingit s’ano-mena “De la qualitat docent a la qualitat total: l’espai europeu d’educació supe-rior (EEES) com a estratègia per a un nou paradigma a l’EUTO”. S’ha aplicat des de l’any 2004 fins al 2007, per crear una dinàmica de millora contínua de la quali-tat. L’objectiu ha estat assolir un sistema

d’assegurament de la qualitat dels pro-grames formatius impartits en la diplo-matura de Turisme i en el màster oficial en Direcció i Planificació del Turisme. En el projecte s’han implicat activament el pro-fessorat, l’alumnat i el personal d’admi-nistració i serveis, i l’ha coordinat la pro-fessora Victòria Sánchez.La Distinció Jaume Vicens Vives ha reco-negut a tot Catalunya la qualitat docent universitària de quatre professors i de sis equips docents. Sobretot s’ha valorat la tasca de renovació docent, la formació

del professorat i l’elaboració de manu-als i materials docents al servei de les uni-versitats.Cadascun dels premis està dotat amb 20.000 euros. Les candidatures a la Dis-tinció Vicens Vives, que s’atorga des de l’any 1996, les presenten els consells soci-als de les universitats públiques catalanes, o òrgans equivalents de les universitats privades, i la proposta es tramita a través de la Secretaria del Consell Interuniversi-tari de Catalunya (CIC).

Premi Jaume Vicens Vives al projecte docent de l’EUTOL’

V congrés internacionaL de docència UniVersità-ria i innoVacióUns mil professionals de l’àmbit uni-versitari, professorat i tècnics de ges-tió involucrats en la millora de la quali-tat docent i la innovació, van assistir al V Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació. Els instituts de ciències de l’educació de les set univer-sitats públiques de Catalunya van orga-nitzar l’esdeveniment, que va tenir lloc al campus de Cappont, de la Universitat de Lleida, del 2 al 4 de juliol.El Congrés, que té caràcter bianual i per part de la URV hi van assistir professors i grups d’innovació de l’ICE, enguany portava per títol “El canvi de la cultura docent universitària”. Graham Gibbs, professor de la Universitat d’Oxford i reconegut expert en docència universi-tària, va pronunciar el 2 de juliol la con-ferència plenària “Perspectives inter-nacionals en el desenvolupament de

l’ensenyament en la investigació univer-sitària”. Durant les sessions també es va fer un acte acadèmic durant el qual Claudi Alsina, de la UPC, va parlar sobre “La innovació docent universitària: una forma de viure la professió”. Va presi-dir l’acte el Conseller d’Innovació, Uni-versitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet.Conferències, tallers i comunicaci-ons orals van completar el contingut del congrés, que va finalitzar amb una taula rodona sobre la internacionalitza-ció de les universitats. Hi van participar Carme Figuerola, vicerectora de Rela-cions Internacionals i Cooperació de la UdL; Pello Salaburu, de la UPV-EHU; Luisa Morgado, de la Universitat de Coïmbra, i Jaume Pagès, d’Universia.

noVa antena deL coneixe-ment a VaLLsL’alcalde de Valls, Albert Batet, i el rector de la URV, Francesc Xavier

Grau, van signar el passat 22 d’oc-tubre un conveni de col·laboració per crear l’antena del coneixement de Valls, que forma part del Campus Extens de la Universitat. El conveni té una durada de tres anys prorrogables automàticament d’any en any, amb el compromís comú entre totes dues institucions. L’Ajun-tament de Valls proporcionarà la ubicació de l’antena, a Casa Cari-tat. Aquesta comptarà amb diferents dependències: un espai d’atenció/aula, amb ordinadors amb conne-xió a Internet i ADSL, un auditori per fer cursos i conferències, i un des-patx de direcció i gestió. També assu-meix les despeses de manteniment i de suport tècnic. De la seva banda, la Universitat Rovira i Virgili s’encarre-garà del personal de l’antena i altres despeses, i es crearà una comissió tècnica mixta que coordini la creació del centre.

14

omés el primer quadrimestre d’aquest curs, la URV Ciuta-dana ja ha superat en nom-

bre d’inscrits els que es van regis-trar durant tot el curs passat. En total són 46 les persones matriculades per a aquesta primera part del curs, que aporta com a novetat l’eliminació de la restricció del màxim de matrícula per quadrimestre. Com l’any anterior, les assignatures que han tingut més èxit han estat les de la Facultat de Lletres, així com les impartides a la Facultat de Ciències Jurídiques. El període de matrícula per al segon quadrimestre s’obrirà del 12 al 16 de gener de 2009. El 25 de juliol passat es va celebrar l’acte de reconeixement i de lliura-ment de certificats als alumnes de la primera edició d’aquest programa,

corresponent al curs 2007-08, grà-cies a la qual 39 persones més grans de 55 anys van poder estudiar a les aules universitàries. A l’acte hi van participar el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i la vicerectora de Comu-nitat Universitària i Estudiants, Maria Bargalló.El programa URV Ciutadana fa pos-sible que persones més grans de 55

anys puguin estudiar, sense titula-ció prèvia ni prova d’accés, les assig-natures que escullin i que conformin un pla d’estudis personalitzat. Poden optar a un certificat d’aprofitament, que comporta una avaluació positiva de l’assignatura, o a un certificat d’as-sistència. La consecució de 60 crèdits avaluats positivament els dóna un títol propi.

Joan saLVadó anaLitza eL confLicte entre La prodUc-ció de biocombUstibLes i d’aLimentsEl catedràtic d’Enginyeria Química de la URV, Joan Salvadó, va analitzar la disjun-tiva plantejada per la creixent dedicació de l’agricultura a la producció d’energia en forma de combustibles, en perjudici de la producció d’aliments. Ho va fer convidat per l’anuari tècnic CP/RAC, del Centre d’Ac-ció Regional per la Producció Neta.Segons Salvadó, l’augment del preu del petroli ha facilitat un increment de les tec-nologies de producció de combustibles líquids d’origen renovable. La utilització de la fotosíntesi per a aquesta finalitat sembla adient, un cop vist el seu paper en la cap-tació de diòxid de carboni i l’alliberament d’oxigen. Però cal tenir en compte la pres-sió d’aquest procés sobre els mercats ali-mentaris. Salvadó considera que per als països productors d’energies renovables, el procés pot significar una millora si s’avança en dos fronts. D’una banda, buscant d’es-pècies que no siguin competitives amb els cultius alimentaris i, de l’altra, trobant un equilibri sostenible entre aliments i energia.

El CP/RAC promou la producció i el consum sostenible a la conca del Mediterrani sota els auspicis del programa mediambien-tal de les Nacions Unides (UNEP) i dins del Pla d’Acció per la Mediterrània (Barcelona 1975). Aquesta organització treballa des de Barcelona i publica un anuari tècnic que recull experiències i opinions d’experts de la regió mediterrània.

La UrV organitza a tarragona Les Jornades de formació de L’aUgacUna centenar de professionals de la comu-nicació van assistir, del 23 al 25 d’octubre, a les Jornades de Formació de l’Associació de Professionals de Gabinets de Comuni-cació d’Universitats Espanyoles, públiques i privades, i centres d’investigació (AUGAC), que van tenir lloc al Paranimf del Rectorat. Les Jornades es titulaven “Internacionalitza-ció i comunicació: reptes de la universitat i de la ciència”.La URV, membre de l’AUGAC, va organit-zar enguany l’esdeveniment, de caràcter anual, a Tarragona. En aquest cas les per-sones participants van estudiar el repte de la internacionalització i les noves estratègies

de comunicació necessàries per impulsar la projecció de les universitats al món. S’hi van organitzar conferències, presenta-cions de casos pràctics i taules rodones, en les quals van participar experts nacionals, estatals i internacionals. En el marc de les Jornades també es va dur a terme l’assem-blea anual ordinària de l’Associació.

taLLer d’espai Lingüístic per-sonaLAmb l’objectiu d’aconseguir que les per-sones se sentin còmodes parlant català, els dies 10, 11 i 18 d’octubre es va fer a la Facultat de Lletres de la URV el Taller d’Es-pai Lingüístic Personal (TELP): recursos per afrontar situacions de conflicte lingüístic. El TELP està concebut com un curs de for-mació en què, a través d’una eina com la psicologia, s’adquireixen una sèrie de recur-sos que ajuden a afrontar situacions de conflicte lingüístic.Els organitzadors d’aquest Taller són l’Asso-ciació de Professionals i Estudiosos en Llen-gua i Literatura Catalanes (APELLC) i el Ser-vei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona, amb el suport de “Tu Aju-des”, de la Generalitat.

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

La formació

Augmenta el nombre d’inscrits a la URV Ciutadana

N

15 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA FORMACIÓ

mb l’objectiu de conèixer els motius, l’evolució dels fets i les conseqüències d’un dels

episodis més sagnants de la Guerra Civil Espanyola, del 24 al 26 de juliol es va fer a Móra d’Ebre el Congrés Internacional d’Història sobre la Bata-lla de l’Ebre, 70 anys després. El con-seller d’Interior, Relacions Institu-cionals i Participació, Joan Saura; l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Josep Duran; el president de Terra de Ger-manor, José Luis Gamero, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van inaugurar les sessions al teatre muni-cipal La Llanterna, de Móra. L’Associació Terre de Fraternité, el Memorial Democràtic de la Gene-ralitat i la URV van organitzar el Congrés, en el qual van participar destacats investigadors: Paul Pres-ton (Escola d’Economia de Lon-dres), Angela Jackson (No Jubilem la Memòria), Serge Wolikow (Univer-sitat de Borgonya), Gabriel Cardona (UB), Ricardo Miralles (Universitat del País Basc), Marco Puppini (Universitat de Trieste), Robert S. Coale (Univer-sitat París 8), José Luis Martín (UAB) i Xavier Moreno i Josep Sánchez

Cervelló (URV), aquest últim director del comitè científic. També hi van prendre part antics bri-gadistes internacionals que havien participat a la Guerra Civil. Durant les sessions es van tractar temes sobre la Batalla de l’Ebre, la conjuntura polí-tica, el context internacional o altres paisatges de la Batalla. Les taules rodones van girar entorn dels mites de la Guerra Civil, la visió general de la Guerra, la societat de nacions davant la Guerra Civil, la batalla deci-siva, èpica i lírica sobre la Batalla de l’Ebre, la no-intervenció, l’eix d’ajut a

Franco i l’impacte territorial i sociolò-gic, així com la vida quotidiana. Entre els participants hi havia gent de setze nacionalitats diferents, a més d’alumnes de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre.A més, es van organitzar una sèrie d’actes paral·lels, com la inauguració a Corbera d’Ebre del Centre d’Inter-pretació de la Batalla de l’Ebre, presi-dida pel president de la Generalitat, José Montilla, i pel conseller Saura, el 25 de juliol. L’endemà es va fer una escenificació històrica del pas de l’Ebre per l’exèrcit republicà.

Congrés Internacional d’Història sobre la Batalla de l’Ebre

A

XXIX Jornades d’Automàticanes 300 persones van parti-cipar del 3 al 5 de setembre en les XXIX Jornades d’Au-

tomàtica, organitzades per la Federa-ció Internacional de Control Automà-tic (IFAC) i el Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV.Es van posar en comú els darrers aven-ços aconseguits pels departaments d’enginyeria de sistemes i automàtica de les diferents universitats i centres d’investigació de l’Estat. Hi va assistir un considerable nombre d’empreses i professionals de l’àmbit industrial rela-

cionats amb aquesta temàtica, i també hi van participar destacats experts internacionals Va coordinar les jornades el professor del departament organitzador i docent a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Luis Martínez Salamero. La conferència inaugural la va pronunciar el reusenc exrector de la UOC i la UPC, Gabriel Ferraté, catedràtic de Processament de Dades en aquesta última universitat i un dels pioners de l’automàtica a l’Es-tat espanyol. Ferraté va parlar de “La automática: de las condiciones iniciales al presente, pasando por el futuro”.

La segona conferència plenària va anar a càrrec del professor Luís Basáñez i va tractar sobre “Telerobótica o la extensión de nuestras capacidades de acción y percepción”. A més, es va tractar sobre l’ensenyament de grau europeu d’Automàtica i l’elaboració del Llibre blanc d’enginyeria de control o control autòmàtic, sobre el qual es fa una taula rodona. Durant les Jornades es va fer una reu-nió de la Junta Directiva i una Assem-blea General del Comitè Espanyol d’Automàtica. També es va entregar el Premi Nacional d’Automàtica CEA.

U

EL coNfLictE, 70 ANys dEsprés

16

a Universitat de Berkeley va organitzar a la URV el curs d’estiu Les societats multicul-

turals després de l’11 de setembre , que es va impartir durant cinc setma-nes a 35 alumnes. En aquesta línia, la URV treballa perquè, en un futur prò-xim, més centres universitaris estran-gers programin els seus cursos d’estiu a la Universitat.El departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia a Berke-ley va organitzar el curs, que va dirigir el professor Ramón Grosfoguel. Es ve dedicar als immigrants i la integració en un context de conflictes. Per conèi-xer la situació a Catalunya, els partici-pants es van entrevistar amb persones vinculades amb el món de la immi-gració.La majoria de l’alumnat que va assistir al curs procedia de l’estat de Califòr-

nia, tot i que estava destinat al públic en general. Els docents eren nord-americans, de la URV i també de les universitats de la Sorbona, Moscou i Luxemburg. Alguns dels professors estrangers van impartir classe al curs organitzat per la URV a Salou, que tractava una temàtica relacionada: Societats complexes i diàleg global,

dirigit pel professor Àngel Belzunegui. Actualment la URV té establerts con-tactes amb la Universitat d’Illinois per impartir en el futur un curs d’Enginye-ria Química. També es prepara un curs d’Arqueologia Clàssica, que s’organit-zarà organitzar a Tarragona i a Roma. En Turisme i Enologia es treballa en la mateixa línia.

Curs de la Universitat de Berkeley a la Universitat d’Estiu

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Dins De la política D’internacionalització De la UrV

l

Conveni amb la Fun-daCió Paulino Torras domèneCh

La URV i la Fundació Paulino Torras Domènech han signat un conveni de col·laboració per donar suport eco-nòmic al màster oficial de Migraci-ons i Mediació Social, que organitza el Departament d’Antropologia, Filo-sofia i Treball Social, i ofereix conjun-tament amb les universitats de Lleida i Jaume I de Castelló.

Entre els objectius del conveni des-taca la col·laboració amb les publi-cacions de la Fundació i que el curs rebrà la col·laboració d’experts d’aquesta institució. L’aportació eco-nòmica per al 2008 és de 3.000 euros.

La Fundació Paulino Torras Domènech treballa per l’estudi de les migracions, la salut, els drets humans i el dret, en

línia amb els objectius amb què es va fundar l’any 1970 a Barcelona: facilitar la inserció social dels immigrants (http://www.fptd.org).

El màster en Migracions i Mediació Social és un programa adreçat a la for-mació de professionals dedicats a la intervenció social en les diferents ori-entacions: jurídica, administrativa, dels serveis socials i de la societat civil orga-nitzada (ONG i altres tipus d’organitza-cions). També vol preparar una part de l’alumnat per iniciar una carrera aca-dèmica i investigadora, ja que les cièn-cies socials i jurídiques tenen un paper important en l’anàlisi dels processos migratoris, així com en la crítica a les actituds xenòfobes que mostra una part significativa de la societat receptora.

La feina de recerca, des d’aquesta pers-pectiva, pot esdevenir una tasca divul-gadora que la Universitat té també assignada.

Curs d’inTroduCCió a la gemmologia

El 9 d’octubre va començar a la Facultat de Química el curs de gem-mologia Les Pedres Precioses: la Llum i el Color dels Tresors de la Terra, organitzat per la URV. Està coordi-nat per la vicedegana Núria Ruiz i els estudiants matriculats poden aconse-guir 3 crèdits lliures. L’objectiu és ensenyar a conèixer i saber valorar les gemmes més impor-tants en el món del comerç, descobrir des de l’origen fins a les tècniques analítiques i les aplicacions tecnològi-ques i comercials de les gemmes.El professorat està format per Esther Fusté, gemmòloga llicenciada en His-tòria i cap del laboratori de l’Insti-tut Gemmològic de Tarragona (ITG), i Àngel M. López, graduat en Gem-mologia, especialista en adamanto-logia i gemmologia, docent i direc-tor de l’IGT.

17 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / UNIVERSITAT-EMPRESA

a Fundació Privada Centre Tecno-lògic de la Química de Catalunya

es va constituir el 4 de juliol passat. Aixoplugarà el Centre d’R+D+I en Química Sostenible, impulsat per la Generalitat, la URV i les empreses quí-miques, que es construeix al Parc Cien-tífic i Tecnològic, al campus Sescelades. El president de la Fundació és Joan Pedrerol, de Repsol.

A l’acte de constitució hi van assis-tir Francesc Xavier Grau, rector de la URV; Jordi Rodríguez, gerent de l’Àrea de Transferència Tecnològica d’ACC1Ó CIDEM-COPCA, de la Generalitat; Miquel A. Pericàs, director de l’Institut Català d’Investigació Química, i repre-sentants de les empreses, entitats i ins-titucions del sector que també formen part del CTQC com a patrons funda-cionals. Són: Repsol S.A., Institut Uni-versitari de Ciència i Tecnologia S.A, Basf Española S.L., Seda de Barcelona S.A., Bayer Polímeros S.L., Solarca S.L, T.Q. Tecnol S.A, Cotinsa S.A. i Panreac Química S.A., a més d’ACC1Ó CIDEM-COPCA, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i la URV.

El Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i la Generalitat de Catalunya, a través d’ACC1Ó CIDEM/COPCA, aportaran prop de 4 M€ per posar en marxa les noves instal·lacions.El Centre neix com a element verte-brador en l’àmbit de la química i ha de permetre la interrelació del sector científic l’empresarial, de manera que

Neix la Fundació Centre Tecnològic de la Química de Catalunya

assumiran, conjuntament amb el clús-ter de la química que s’està creant a Tarragona, el paper de motor del des-envolupament en aquesta àrea.La missió del CTQC és contribuir a millorar la sostenibilitat, la competiti-vitat, la innovació i el progrés tecnolò-gic de les empreses del sector químic de Catalunya en un entorn global, mit-jançant la prestació de serveis, l’execu-ció de projectes d’R+D+I i la captació, adaptació i transferència de tecnolo-gies innovadores en un marc de col-laboració amb altres agents.Entre les línies estratègiques del Cen-tre, destaquen els àmbits de treball

seüents: impacte ambiental i sosteni-bilitat, biotecnologia i nanotecnologia industrial, biocombustibles, tecnolo-gia de polímers, enginyeria i tecnolo-gia de processos de producció, a més de seguretat industrial, línia transversal que implica totes les àrees.

Durant la sessió es van elegir els càr-recs de representació i direcció: el pre-sident de la Fundació, Joan Pedrerol (Repsol Petróleo, S.A.); el vicepresi-dent, el rector Francesc Xavier Grau; el director general, Miquel Borrajo (pro-fessor de la URV), i la secretària, Clara Pérez.

L

UNIVERSITAT-EMPRESA

CoNVENI ENTRE lA URV I l’EMPRESA dE NoVES TECNologIES ENERgèTIqUES AgNI

El rector de la URV, Francesc Xavier Grau; el director de l’empresa Agni, Joan Carles Virgili, i l’alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset, van sig-

nar el 31 de juliol un conveni de col-laboració per establir línies de col-laboració científica i tecnològica. Agni és una empresa internacional dedicada a les noves tecnologies apli-cades a la generació energètica i a les energies renovables que s’ha establert a Riudoms. La col·laboració es concreta en l’exe-

cució de projectes i programes de recerca i desenvolupament, en coo-peració en la formació de personal investigador i tècnic, en intercanvi de personal, en assessorament mutu i en coorganització d’activitats comu-nes de promoció social de la ciència. També inclou estades d’estudiants de la URV a l’empresa.

18

a Universitat ha adjudicat, després d’un concurs obert, el subministra-

ment de la targeta xip que té, entre altres funcions, la de carnet universitari i per-met la identificació i l’accés als serveis. L’entitat Caixa Tarragona gestionarà, per tercer cop, aquest servei. La targeta xip és una creació d’aquesta entitat i es convertirà en el carnet d’iden-tificació de tota la comunitat università-

ria: professorat, alumnat, personal d’ad-ministració i serveis, i col·laboradors de la URV i la Fundació URV.La voluntat és disposar d’un únic ele-ment que serveixi com a clau d’accés per a tots els serveis que ja ofereix la insti-tució, o que té previst de proporcionar durant els pròxims anys. Entre altres, els serveis als quals es pot accedir mitjan-çant la targeta xip són els de copisteria,

biblioteca, comerç electrònic, accés a ser-veis i espais com ara despatxos, labora-toris i aparcaments i accés a equipament informàtic.La targeta serveix també com a identifi-cació personal en reunions i exàmens i està preparada per a processos de certifi-cació digital. Opcionalment, i a voluntat dels usuaris, pot incorporar també serveis financers oferts per Caixa Tarragona.

Caixa Tarragona subministrarà el carnet universitari

S’ENTREgUEN lES bEqUES d’ESTUdI RESPol YPF Cinc joves alumnes amb bon expedi-ent acadèmic van rebre el 16 de setem-bre al Rectorat una beca per iniciar els estudis a la Universitat. És la tercera edi-ció d’aquesta convocatòria, i en total se n’han beneficiat 12 estudiants.Aquestes beques permeten que joves ben capacitats i motivats per accedir a l’ense-nyament superior puguin fer-ho, sense que raons econòmiques els ho impedei-

xin. Estan dotades amb 5.000 € anuals, prorrogables a tots els cursos, en les con-dicions previstes en les bases de la con-vocatòria.Els cinc alumnes de secundària benefici-aris d’enguany s’incorporen als estudis d’Enginyeria Tècnica Informàtica de Sis-temes, Psicologia, Dret, Administració i Direcció d’Empreses i Mestre en Educació Especial. Procedeixen de l’IES Terra Alta de Gandesa, del Col·legi Santa Teresa i de l’IES Campclar de Tarragona, del Col·legi

Sant Josep de Reus i de l’IES Deltebre. A l’acte de lliurament hi van ser pre-sents Joan Pedrerol, director delegat a Tarragona de Repsol YPF; Maria Mas, directora de producció de l’àrea quí-mica del complex industrial de Repsol YPF; Àngel Cunillera, president del Consell Social de la URV; el rector, Francesc Xavier Grau, i Patrícia Olivé, directora del Cen-tre d’Atenció a l’Estudiant (CAE), que va actuar com a secretària del jurat que va concedir els ajuts.

L

19 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

lA URV A FONS

Eulalia Pérez Sedeño inaugura el curs acadèmic 2008-09

“Accions compensatòries en socie·tats democràtiques” va ser el títol de la conferència de la professora del CSIC, que ha investigat principalment sobre ciència i gènere. Durant la seva inter·venció va destacar la importància de la ciència en la societat i l’economia actuals, i va analitzar la situació de les dones en el món acadèmic i científic.Després de presentar estadístiques, va afirmar que es necessitarien més de cent anys per arribar a la plena integra·ció, igualitària, de les dones en la car·rera científica. Segons Pérez Sedeño, en el món acadèmic es constaten pràc·tiques de sexisme, individual i col·lectiu, i va defensar les accions com·pensatòries perquè “si la llei tracta com igual allò que és desigual, es perpe·tua la desigualtat”. La investigadora va recordar que igualtat no és el contrari de diferència, sinó de desigualtat.En la seva lliçó va exposar les conclusi·ons d’estudis científics internacionals sobre gènere i ciència, i va defensar que qualitat científica i mesures com·pensatòries (comissions paritàries, valo·ració dels projectes amb més dones investigadores) són plenament compa·tibles. Les mesures compensatòries o de discriminació positiva són d’aplica·ció urgent, per Eulalia Pérez Sedeño, ja que la ciència no es pot permetre prescindir del potencial de les dones. La URV ja disposa d’un Pla d’Igualtat, que s’aplica des de fa un any.El rector de la URV Francesc Xavier Grau va pronunciar el discurs d’inau·guració del nou curs acadèmic, durant el qual va remarcar la importància de la dimensió internacional de la Univer·sitat, perquè “tot el sistema universitari mundial està en ebullició i experimenta reptes i desafiaments semblants al nos·

tre”. Si l’EEES diri·geix el procés de canvi universitari a escala europea, hi ha tres fenòmens que influeixen en les universitats a escala planetà·ria: la globalització econòmica i cultu·ral, la democratit·zació de l’ensenya·ment superior i la revolució de vellut o d’emergència de l’economia del coneixement. La conjunció dels tres fenòmens ha fet néixer el concepte word class univer·sity, que es refereix a un rànquing global de les universi·tats, creat a la Universitat Shangai Jiao Tong, que és el més valorat en l’actu·alitat.

InternacionalitzacióEn aquest context mundial, a la URV és important la discussió estratègica que es du a terme a través de l’elaboració del Pla Estratègic d’Internacionalització, per fixar el posicionament desitjat i la conducta que s’ha de seguir. La Univer·sitat se sent identificada en la categoria d’”universitat investigadora generalista” i fuig de la falsa dicotomia entre ser “internacionalment rellevant” o “local·ment útil”. Com a institució està ben implantada en el territori, reconeguda pels agents socioeconòmics i alhora gaudeix d’un apreciable reconeixement internacional en recerca. Per Francesc Xavier Grau, les parau·

les clau d’inspiració en aquest curs són “confiança” i “impacte”: confiança de la societat en la URV, inseparable de l’auto·nomia universitària i de la transparència en la rendició de comptes; impacte com a agent fonamental en el desenvolupa·ment socioeconòmic i cultural de l’en·torn i en el coneixement, mitjançant la rellevància de l’activitat científica.El rector va tenir un record per als doc·tors honoris causa de la URV que van traspassar durant el curs anterior, Josep Benet i Josep Anton Baixeras. Com a cloenda de l’acte, la Coral de la URV, dirigida per Montserrat Rios, va inter·pretar el Gaudeamus Igitur. En l’acte també hi van intervenir el pre·sident del Consell Social, Àngel Cuni·llera; la comissionada per a Universitats i Recerca de la Generalitat, Blanca Pal·mada, i el regidor d’Educació i Universi·tat de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Sanahujas.

InvestIgadora de temes de cIèncIa I gènere

La professora d’Investigació en Ciència, Tecnologia i Gènere del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Eulalia Pérez Sedeño, va pronunciar la lliçó inaugural del curs 2008-09, en un acte institucional celebrat el 29 de setembre al Paranimf de la URV. El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va remarcar la importància de la dimensió general de la Universitat en el seu discurs inaugural.

20 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

50 alumnes, distingits amb premis extraordinaris

ls alumnes també van ser pro·tagonistes a l’acte d’inaugu·ració de curs. Es van lliurar 41

premis extraordinaris de final d’estu·dis i 6 premis extraordinaris de doc·torat corresponents al curs 2006·07. A més, es van entregar els premis als 3 millors alumnes esportistes de la URV del curs 2007·08.Els premis extraordinaris de final d’estudis 2006·2007 es van atorgar, per ensenyaments i centres: a la Fa·cultat de Química, a Paula Alexandra Pena (ensenyament de Bioquímica) i a Anna Castell (ensenyament de Quí·mica). Van ser premiats els alumnes de la Facultat de Lletres següents: Xavier Grustan (Filologia Anglesa), Mònica Sales (Filologia Catalana), María Yes·enia Zazo (Filologia Hispànica), Eduar·do Roldán (Geografia), María Isabel Pérez (Història), Maria Cinta Mata (His·tòria de l’Art), María Lidón Escrig (An·tropologia Social i Cultural), Juan Luis Gonzalo (Periodisme), Núria Jiménez (Publicitat i Relacions Públiques) i Gem·ma Rovira (graduat superior en Estudis Alemanys). De la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, van rebre premis els estudi·ants: Soraia Amorós (Medicina), Agus·tí Noya (Fisioteràpia) i Cristina Moreno (Nutrició Humana i Dietètica). Els premis a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia van ser per a Victòria Morales (Pedagogia), Elena Teresa Castarlenas (Psicologia), Elisabet Pujol (Psicopedagogia), Marina Labra·dor (Educació Social) i Laura Arévalo (Mestre).Pel que fa a la Facultat de Ciències Jurí·diques, els premiats van ser: Sílvia Car·mona (Dret), Araceli López (Ciències del Treball), Laura Morales (Relacions Laborals) i Èlia Font (Treball Social). Els alumnes de la Facultat de Ciènci·es Econòmiques i Empresarials que van rebre les distincions són: Felipe Domín·guez (Administració i Direcció d’Em·

preses), Josep Gisbert (Economia) i Manel Casadó (Ciències Empresarials). De l’Escola Tècnica Superior d’Enginye·ria, els alumnes premiats van ser: David Rodríguez (Enginyeria Automàtica i Electrònica Industrial), Oleguer Huguet (Enginyeria Informàtica), Francisco Ja·vier Ramírez (Enginyeria Tècnica Indus·trial especialitat en Electricitat), Daniel Colavida (Enginyeria Tècnica Industri·al especialitat en Electrònica Industrial), Úrsula González·Nicolás (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes), Susana Bujalance (Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió) i David Sali·nas (Enginyeria Tècnica en Telecomuni·cacions especialitat en Telemàtica).

ETSEQEls premis de l’Escola Tècnica Superi·or d’Enginyeria Química van ser per a: Alberto Carrera (Enginyeria Química), Elia Gómez (Enginyeria Tècnica Indus·trial especialitat en Química Industrial) i Carlos Pedro Lahoz (Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Mecànica).A la Facultat d’Enologia, els alumnes guardonats van ser: Antonio Francis·co de Asís Serrano (Enologia) i Joan Soler (Enginyeria Tècnica Agrícola es·

pecialitat en Indústries Agràries i Ali·mentàries). L’alumna premiada de l’Escola Universitari de Turisme i Oci va ser Cinta Sanz (Turisme) i a l’Esco·la Universitària d’Infermeria, va rebre el premi Vanessa García (Infermeria).Els premis extraordinaris de doctorat de la URV es van concedir a Judit Ca·nadell (Departament de Química Analí·tica i Química Orgànica), Jesús Ramírez (Departament de Química Física i Inor·gànica), Carolina Serena (Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques), Blai Coll (Departament de Medicina i Cirur·gia), Susanna Borràs (Departament de Dret Públic) i Ricardo José Chimenton (Departament d’Enginyeria Química).També es van lliurar guardons als millors alumnes esportistes de la URV 2007·08, que reconeixen la importància de la pràctica de l’esport en la formació inte·gral de la persona. Els premiats en la ca·tegoria masculina van ser Abel Bernal i Enric Bescós exaequo, guanyadors del Campionat Universitari de Catalunya de Vòlei Platja. En la categoria femenina es va guardonar Berta Castells, atleta pro·fessional que va competir a les Olimpía·des de Pequín, en la segona participació en uns Jocs Olímpics.

e

durant la InauguracIó del curs acadèmIc 2008-09

21 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

RepResentants de la UniveR-sitat de CiènCies apliCades de tampeRe visiten la URvUna delegació de la Universitat de Cièn·cies Aplicades de Tampere va visitar, el 24 de setembre, facultats, escoles, labora·toris i l’institut del campus científic i tec·nològic de Sescelades. El rector, Francesc Xavier Grau, va acompanyar la delegació finlandesa, encapçalada pel rector de la Universitat, Markku Lahtinen, i el director de l’Institut Meda, Anasse Bouhal, de la mateixa institució. Ambdós centres ja havien treballat con·juntament en l’organització de la confe·rència de rectors de les universitats euro·mediterrànies que va tenir lloc el 2006 a la ciutat de Tampere. Allà va néixer el Fòrum Permanent Universitari Euromed, que es va crear sota la presidència finlandesa de la Unió Europea. Després de la visita, les dues universi·tats van mostrar interès per establir col·laboracions en diversos camps i es van comprometre a intercanviar d’estudiants.

A més, també van identificar àrees científi·ques d’interès comú.

l’ajUntament de toRtosa Cedeix teRRenys peR al Cam-pUs teRRes de l’ebRe

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i el direc·tor del campus de les Terres de l’Ebre, Azael Fabregat, van signar l’1 d’agost un conveni per a la cessió de terrenys per al nou edifici universitari. El nou camps Terres de l’Ebre es construirà als terrenys del Parc de la Fira, prop del riu.

Enllestit el projecte arquitectònic, el pas següent serà la licitació de les obres.

la FedeRaCió de GRUps de dones del taRRaGonès “expeRimenta” als laboRa-toRis de l’etseQUnes 36 representants de la Federació de Dones del Tarragonès van visitar les instal·lacions de l’ETSEQ, acompanyades per personal de l’Escola, del Departament d’Enginyeria Química i del projecte Apqua al juliol passat. Durant la visita van poder realitzar activitats experimentals en un dels laboratoris de docència i van manifes·tar al professorat les seves necessitats més immediates de formació i recerca.Les activitats experimentals de les assis·tents van consistir en la fabricació d’un polímer i la realització d’un procés fisico·químic de tractament d’aigües residuals.Aquest model de visita és un recurs per potenciar la bidireccionalitat en les relaci·ons de suport i de transferència de conei·xements entre la Universitat i la societat.

S’elabora el Pla Estratègic d’Internacionalització

a URV va rebre del 15 al 26 de setembre la visita de David Stoc·kley, expert en internacionalització

de la Universitat australiana de La Trobe, que va oferir assessorament en l’elabo·ració del Pla Estratègic d’Internaciona·lització. Durant la seva estada, Stockley va prendre contacte amb la institució i va assistir a les diferents reunions progra·mades per treballar en la fase de diag·nosi, en la qual es troba actualment el Pla.La internacionalització de la URV s’ha sotmès a estudi i a debat per poder pla·nificar·ne el creixement. El Pla Estratègic d’Internacionalització pretén conèixer la posició actual de la Universitat en el context internacional, i fer·la avançar en aquesta dimensió en els propers anys. La fase de redacció de la diagnosi de la situació de què es parteix es va esten·dre al llarg de setembre i octubre, i al novembre es preveu un primer esbor·rany, que es presentarà al Claustre. Del 15 al 26 de setembre els centres van fer reunions per conèixer i sistema·

titzar les relaci·ons internacio·nals establertes amb responsa·bles i persones implicades en la internacionalit·zació de les àrees de Ciències de la Salut i Enginye·ria i de Ciències Socials i Huma·nitats. També amb els socis externs de la Universitat, tant públics com privats, així com amb els serveis universitaris impli·cats en la internacionalització.El Consell Assessor del Pla, constituït per més d’una trentena de persones, es va reunir per primer cop el 18 de juny. El president és el rector, Francesc Xavier Grau, i el formen Montserrat Duch, vice·rectora de Postgrau i Relacions Internacio·nals, que dirigeix els treballs, i els vicerec·tors Santiago Castellà, Josep Manel Ricart, Mercè Gisbert i Rosa Solà; el gerent, Manuel Molina, i la coordinadora i res·

ponsable tècnica, Marina Casals.Al Consell hi ha vuit representants dels coordinadors de màsters internacionals i quatre coordinadors de mobilitat dels cen·tres. En formen part també els delegats del rector per a la internacionalització per àrees geogràfiques, els responsables dels serveis implicats en aquesta àrea, així com dos estudiants representants i tècnics d’URV Solidària i del Gabinet de Comunicació i Relacions Externes. Es preveu que el PEI estigui definitiva·ment enllestit al maig de 2009, que es presentarà al Claustre.

L

ActuALment es trobA en fAse de diAgnosi

22 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

a majoria d’alumnes que sur·ten de la URV aconsegueixen feina abans d’acabar els estu·

dis, durant el mes posterior a la gra·duació o en els tres mesos següents. Aquesta és la principal conclusió del III Informe d’inserció laboral dels universitaris, elaborat per l’Agèn·cia per a la Qualitat del Sistema Uni·versitari (AQU) que es va presentar al Consell de Govern del 10 de juli·ol passat. Aquest organisme estudia la inserció laboral dels universitaris de la promoció 2003·04 a tot el pa·ís, tres anys després de finalitzar els estudis.

Es van graduar per la URV 1.935 persones i de l’àmplia mostra es·collida, 1.226 van respondre l’en·questa, xifra que representa un 63,36%. Per a la majoria dels gradu·ats la feina actual no és la mateixa que tenien fa quatre anys. En aquells moments, van aconseguir la prime·

ra feina abans d’acabar els estudis en un 32,4% dels casos. Un 25,2% dels alumnes treballava abans d’un mes d’haver acabat i el 18,2%, tres mesos després. La majoria d’aquestes ocupacions les van trobar a l’empresa privada. La majoria dels estudiants van afir·

mar que tornarien a fer els mateixos estudis i a la mateixa Universitat. Pel que fa a la formació continuada, la majoria va mostrar la seva intenció de fer·la, però en una altra universi·tat. Un grup de recerca elaborarà un estudi acurat de totes les dades co·negudes.

Els joves graduats de la URV tenen una bona inserció laboral

èxIT d’ACOllIdA dEl I CAm-pUS d’ESTIUUn total de 181 nens de 3 a 12 anys és el balanç del I Campus d’Estiu de la URV, un nou servei per a la comuni·tat universitària organitzat pel Centre d’Atenció als Estudiants. El Campus pretenia complementar la formació de nens i nenes amb acti·vitats de tipus esportiu, d’aprenen·tatge i de lleure. Dels 181 inscrits, la franja d’edat majoritària va ser la de 3·4 anys, amb 43 nens, seguida per la de 4·5 anys, amb 31. De les sis setma·nes en què es va dividir el Campus, la segona va tenir més èxit, amb 141 ins·cripcions, seguida de la tercera, amb 128. En total la demanda ha estat de 588 places (hi ha nens que van repetir més d’una setmana) i un 66% va uti·litzar el servei de menjador.Aquesta nova activitat es va desen·volupar a les instal·lacions de la Uni·versitat del campus Sescelades i a les

instal·lacions pròximes del CEIP de Pràctiques, col·laborador en aquest projecte. El professor Luis Marqués va ser el coordinador acadèmic amb la col·laboració del professor Saturnino Gimeno, tots dos de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia.La intenció del CAE és repetir l’experi·ència de cara a l’any vinent i anar con·solidant aquest servei cada any amb més personalitat i més qualitat.

UN 40% méS d’AlUmNES, A lA UNIVERSITAT d’ESTIU1.235 alumnes van seguir els cur·sos que la UE va organitzar a l’estiu al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Enguany hi van participar més estudiants de la Xarxa Vives i es va obrir més a la ciutadania general. Ara es treballa en la internacionalització d’aquesta activitat.En l’edició 2008 de la UE al Camp de Tarragona es van matricular 875 per·

sones i a les Terres de l’Ebre, 360. Enguany es va reduir l’oferta de cursos a una quarantena per fer·la més sos·tenible i s’ha registrat un increment d’alumnat. El curs·congrés sobre la Batalla de l’Ebre va ser el que va tenir més èxit, seguit del curs virtual de negoci elec·trònic, el dedicat a l’empresa i els recursos humans, el d’enginyeria solar tèrmica, el de catalanisme polític i el de trastorns ginecològics en l’adoles·cència. També van tenir molts parti·cipants el d’aqüicultura i el dedicat a ment, cos i salut. De cara a futures edicions es pretén que la UE, que ara es realitza al llarg d’un mes, ofereixi activitats durant tot un trimestre. A més, en el marc de la internacionalització de l’activitat aca·dèmica, es treballa perquè altres uni·versitats estrangeres organitzin cursos d’estiu a la URV, com ho ha fet la Uni·versitat de Califòrnia a Berkeley.

l

segons l’Informe de l’agèncIa per a la QualItat del sIstema unIversItarI

23 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

La URV subvenciona set projectes de cooperació l’any 2008

Dins De la convocatòria anuals De ajuts

Tres estudiants ajuden a contro-lar la contaminació a l’AmazòniaURV Solidària i tres alumnes d’Engi-nyeria Química van realitzar aquest estiu el projecte “Protecció de la qua-litat de l’aire a l’amazònia” gràci-es a un ajut de 12.000 euros a que concedeix el Consell Social a iniciati-ves solidàries d’estudiants de la Uni-versitat.Jordi Gutiérrez, Savitri Pàmies i Carlos Alcalde, de cinquè curs d’Enginyeria Química, van oferir durant dos me-sos capacitació tècnica en matèria de contaminació química a tècnics locals i a les comunitats camperoles i indí-genes més afectades per la contami-nació per hidrocarburs, resultants de les explotacions petrolíferes a la zona. També van assistir com a observadors internacionals a les inspeccions ambi-entals dels episodis de contaminació.Paral·lelament, van dotar els agents locals d’equipament tecnològic per detectar compostos cancerígens pre-sents al medi a conseqüència de l’ex-tracció petrolífera de la regió.

a URV Solidària finança enguany set projectes de cooperació inter-nacional promoguts per ONG de

les comarques de Tarragona. Els pro-jectes es porten a terme a Guatemala, el Sudan, el Camerun, Mèxic, l’Índia, Equador i Nicaragua i les subvencions atorgades sumen 60.000 €.Dels deu projectes que es van presen-tar a la convocatòria anual de subven-cions de la URV, s’han atorgat un total de set a ONG de les comarques de Tarragona. Els ajuts concedits corresponen a un projecte de l’ONG MILPA-Tarragona per a la promoció, prevenció, assistència i enfortiment de les capacitats dels ac-tes de salut comunitària a tres muni-cipis de Guatemala. La URV també ha subvencionat Intermón Oxfam per a formació professional de dones i noies

joves a Bahr el Ghazal State (el Sudan). Al Camerun s’han donat diners a un projecte d’Agermanament Sense Fron-teres per construir una casa de cultura a la localitat de Lobé. L’ONG Entrepobles ha rebut un ajut per a formació, microprojectes i comuni-tats obertes d’aprenentatge amb joves indígenes de Chiapas (Mèxic). A l’Índia també s’ha subvencionat un projec-te de l’Associació PRABHAT-Tarragona, que suposa l’extensió del projecte dels petits budes. A Equador es finança-rà part del projecte d’enfortiment del procés de gestió pública ambiental a la província d’Orellana, que porta a ter-me l’ONG Enginyeria Sense Fronteres. La URV també ha subvencionat un pro-jecte de l’ONG La Cuculmeca, de gestió educativa per al desenvolupament a la localitat de Jinotega (Nicaragua).

l

24 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

l 15 d’octubre passat es va celebrar a l’Aula Magna Francesc Calià de Reus la inauguració del curs acadè·

mic 2008·09 de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, durant la qual es van entregar els Premis Sant Lluc i els ajuts predoctorals, amb la col·laboració de la Fundació Privada Reddis. Hi van assistir el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; la degana de la Facultat, Montserrat Giralt, i l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. L’acte també va comptar amb la presèn·cia de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que va pronunciar la conferència inaugural, “La sanitat a Catalunya: servei públic, atenció universal i excel·lència”.Els Premis Sant Lluc 2008 s’han atorgat, en la modalitat de recerca, al treball “Neu·ronal Calcium Sensor 1 en la Sinapsi Neu·romuscular”, que han fet els alumnes Maria Auladell, Ada Esteban, Pilar García, Víctor Mateu i Anna Solé. En l’apartat mobilitats acadèmiques i clíniques, el tre·ball premiat ah estat “Innsbruck 2008”, de Marc Vallvè. En l’apartat de modalitats de cooperació, s’ha guardonat el “Pro·jecte de cooperació internacional Chiapas 07”, que han realitzat Irene Baño, Mònica Sancho, Olga Fuertes, Pilar Collar, Alex Guglieri, Anaïs López, Ester Altes, Arturo Renu i Albert Pons. Finalment, en la moda·litat d’educació per la salut, ha guanyat el treball “Celebrem els dies mundials”, de Gemma Beorlegui, Clara Blat i Aina Serra. Per primer cop, s’han concedit els ajuts

predoctorals de la Fundació Pri·vada Reddis per a la realització de la tesi doc·toral, que s’en·treguen un cop feta. Enguany s’han conce·dit els corres·ponents als dos cursos anteri·ors. Del 2006·2007 s’han donat a Gerard Aragonès i Anna Rull, i del curs 2007·08, a Patrícia Casas, Lolita Vilavert, Marta López i Marta Tomàs.

Altres inauguracionsLa Facultat de Ciències i Econòmiques i Empresarials va inaugurar el curs acadè·mic 2008·09 coincidint amb la celebra·ció del 20è aniversari dels estudis d’Em·presarials a Reus, el 28 d’octubre passat. Després que la degana de la Facultat, M. Glòria Barberà, donés la benvinguda a les persones assistents, van intervenir Francesc Cabré, expresident de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus; Josep Abelló, president del Consorci Hos·pitalari de Catalunya i exalcalde de la ciu·tat, i Josep Maria Bricall, doctor honoris causa per la URV i exrector de la Universi·tat de Barcelona.L’Escola Tècnica Superior d’Arquitec·

tura també va inaugurar el curs el passat 23 d’octubre a l’Aula Magna del cam·pus Bellissens. La lliçó inaugural, “Infra·estructures habitables”, va anar a càrrec d’Alfons Soldevila, doctor arquitecte per la UPC, professor a la mateixa universitat i autor singular en el panorama arquitec·tònic català. La Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia va obrir el curs el 13 d’octu·bre, amb l’exministra de Cultura i advo·cada Carmen Alborch, que va pronunciar la lliçó inaugural “La mitad del cielo, la mitad de la tierra, la mitad del talento”. El campus Terres de l’Ebre va inaugu·rar el curs acadèmic el 10 d’octubre. Dolores Furones, directora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentà·ries a Sant Carles de la Ràpita, va impar·tir la lliçó inaugural “Seguretat alimentà·ria del marisc: programes de vigilància i recerca”.

Premiats 24 alumnes de la Facultat de Medicina

lA URV pARTICIpARà EN lA REVISIó dEl NOU plA ESTRATèGIC I l’AGENdA 21 dE REUSEl Ple de l’Ajuntament de Reus va dema·nar el passat 10 d’octubre la participa·ció de totes les entitats i els agents econò·mics i socials en la revisió del Pla estratègic de la ciutat i l’Agenda 21. Els represen·tants polítics municipals van afirmar que cal continuar amb el procés de l’any 1999, que engegava el Pla estratègic Reus Impuls 2005. Pla de Futur per a Reus, que va redactar la Facultat de Ciències Econò·miques i Empresarials. L’Agenda 21 Local

es va iniciar el 1997 i va donar lloc al Pla d’Acció Ambiental (PAA), aplicat des del 2003.Com a marc més ampli, el Pla Estratègic del Camp de Tarragona 2008·15, elabo·rat recentment per la URV per iniciativa de la Mesa Socioeconòmica del Camp i amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya, estableix que en el desenvolupament d’una ciutat s’han d’equilibrar quatre dimensions: equitat·habitabilitat, competi·tivitat, sostenibilitat i governabilitat. A més, properament s’aprovaran altres instruments de planificació territorial, com el Pla Territorial Parcial del Camp de

Tarragona i el Pla Director Urbanístic del Nucli Central del Camp.La coincidència en el temps de tots aquests processos fa més necessària que mai la renovació dels dos instruments de planificació, el Pla estratègic de la ciu·tat i l’Agenda 21. Els treballs per posar·los en marxa i gestionar·los s’han encarre·gat a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i al Centre d’Estudis de Dret Ambiental, que dirigeix la URV. La secreta·ria tècnica del procés serà responsabilitat de la càtedra Pedrol Rius d’Estudis Jurídics i Locals, creada a instàncies de l’Ajunta·ment reusenc i la URV.

InauguracIó del curs acadèmIc 2008-09

e

25 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

Canvis en l’equip de govern per al curs 2008-09

l rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va fer públics el 2 de setembre passat els can·

vis previstos a l’equip de govern per a aquest curs en diferents àmbits de res·ponsabilitat.La Dra. Montserrat Duch, fins alesho·res directora de l’Escola de Postgrau i Doctorat, va assumir a partir de l’1 de juny el càrrec i les funcions de vice·rectora de Postgrau i Relacions Inter·nacionals, amb l’objectiu d’identificar clarament el principal component de la política internacional de la URV en aquests moments: promoure i esten·dre internacionalment l’oferta de màs·ters i doctorats de la Universitat. Amb aquest canvi, el Dr. Santiago Cas·tellà, vicerector de Relacions Externes que havia assumit temporalment tam·bé les relacions internacionals, centra l’actuació en les relacions institucio·nals i la projecció social de la Univer·sitat, sobretot a través del projecte de Campus Extens, la cooperació i també les activitats de la Universitat d’Estiu.Per tal de reforçar l’activitat acadèmica de l’Escola de Postgrau i Doctorat, a partir de l’1 de juliol s’hi va incorporar com a directora la Dra. Aurora Ruiz, la

qual es responsabilitza dels processos transversals d’acreditació i verificaci·ódels ensenyaments de màsteri, i dels d’atorgament de mencions de quali·tat dels doctorats, així com de les ac·tivitats acadèmiques transversals, com ara el currículum nuclear dels màsters.A petició pròpia, el Dr Antoni Terceño, vicerector de Personal Docent i Inves·tigador i delegat del rector per a les relacions amb Amèrica del Sud, va deixar l’equip de govern a partir del 14 de setembre. L’assumpció de les seves funcions ha portat a introduir canvis en les tasques d’altres membres de l’equip: el Vicerectorat de Perso·nal Docent i Investigador el va assu·mir el Dr. Josep Pallarès, fins llavors vicerector de Transferència i Innova·ció, mentre que d’aquest Vicerecto·rat se n’encarrega el Dr. Josep Anton Ferré, el qual mantindrà la direcció de la FURV.El rector va agrair públicament al Dr. Antoni Terceño, com creu que ho va fer tota la Universitat, la dedicació a l’interès general de la institució i la fei·na feta en un àmbit tan sensible i en uns moments de tants canvis externs, com és el de la política del personal

docent i investigador. La intensa activitat que es du a ter·me en l’àmbit de l’ordenació aca·dèmica, amb la reforma de totes les titulacions oficials de la Universitat, re·comanava també alliberar d’algunes funcions el vicerector de Política Aca·dèmica i Científica, Dr. Josep Manel Ricart: la forta connexió que els insti·tuts de recerca adscrits a la Universitat (ICIQ, ICAC, IPHES i a partir d’enguany IREC·Energies Renovables i IIS Pere Vir·gili) tenen amb les diferents estructu·res de transferència de coneixement que representen els parcs científics i tecnològics, va fer recomanable que el Vicerectorat de Transferència i Inno·vació dugués a terme la relació amb aquests instituts.Finalment, el Dr. Enric Olivé va deixar la responsabilitat de les relacions amb la regió Euromed, la qual ha estat as·sumida per la vicerectora de Postgrau i Relacions Internacionals, mentre que manté la de la direcció de la càtedra UNESCO pel Diàleg Intercultural i In·terreligiós a la Mediterrània i les fun·cions de secretari executiu d’EPUF, d’acord amb l’encàrrec que li va fer aquesta associació.

jOSEp jOAN mORESO, pRESI-dENT dE l’ACUpEl rector de la UPF, Josep Joan Moreso, va assumir la presidència rotatòria de l’ACUP per al curs 2008·09. El president del Consell Social de la URV, Àngel Cunillera, ocupa la segona vicepresidència de l’Associa·ció i és membre de la Junta Directiva. Així es desprèn de la reunió ordinà·ria que es va fer el dimarts 14 d’octu·bre a la UPC, en què es van renovar els càrrecs directius de l’Associació. Moreso pren el relleu de la fins ara presidenta i rectora de la UdG, Anna Maria Geli.

La Junta directiva de l’ACUP es com·pleta amb la rectora de la UOC,

Imma Tubella, vicepresidenta; el rec·tor en funcions de la UB, Josep Sami·tier, que actuarà com a secretari; el president del Consell Social de la URV, Àngel Cunillera, vicepresi·dent segon, i el president del Consell Social de la UB, Joaquim Coello, vice·president tercer.

lA wEb dE lA URV I dE lA FUNdACIó ESTRENEN NOVA VERSIODes d’abans de l’estiu, la web de la Fundació URV compta amb una nova versió que pretén facilitar la relació de tota la Universitat i la Fundació amb l’entorn, tant amb les empreses que desenvolupen projectes a través del Centre de Transferència de Tecnologia

i Innovació, com amb els estudiants del Centre de Formació Permanent i tots els agents que participen en els quatre parcs científics i tecnològics.

La web de la Fundació (http://www.fundacio.urv.cat) presenta de manera més clara les tres funcions que té encomanades: formació, transferèn·cia de tecnologia i parcs científics. S’hi ha fet una redistribució de continguts i un canvi d’imatge.

De la seva banda, la web institucional de la URV (http://www.urv.cat) també ha estrenat una nova versió, que inclou millores en l’estructura i el dis·seny, tot i que se’n mantenen els con·tinguts.

e

nou organIgrama a la unIversItat

26 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

La URV, peR La RacionaLització d’hoRaRisEl president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espan-yols, Ignacio Buqueras, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van formalit-zar la intenció de treballar conjunta-ment amb la signatura d’un conveni el passat 1 d’octubre. Aquest acord de col·laboració vol engegar accions encaminades a estudiar i analitzar la influència dels horaris actu-als en diversos àmbits territorials i sec-tors productius, amb l’objectiu de canal-itzar les demandes socials i potenciar modificacions que permetin una millora en la racionalització dels horaris. Es tracta de donar més valor al temps i a la seva gestió, sensibilitzar la societat en aquest sentit i realitzar activitats con-juntes de cooperació, formació, desen-volupament de programes i projectes específics en les àrees que es deter-minin.

Per això s’establirà un intercanvi d’informació sobre recursos, programes de formació i projectes d’investigació i desenvolupament en salut. La concreció d’aquestes activitats s’haurà de plasmar en convenis específics.

concedits eLs pRemis de ReceRca de BatxiLLeRat de La FacULtat de LLetResEvangelina Rubio, Juli Gens i Ester Maixé, de l’IES A. Martí Franquès de Tarragona, juntament amb Aida Albert, de l’IES Torreforta, a més de Maria Garcia, de l’IES de Flix, i Àngels Barberà, de l’IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, han estat els alumnes premiats en l’edició d’enguany. El premi consta de 150 euros en material bibliogràfic per als guanya-dors i 100 euros per al seu centre, a més de 300 euros d’ajut per als estu-diants si es matriculen el curs vinent en algun ensenyament de la Facultat

de Lletres de la URV. El diploma acreditatiu es va entregar en l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2008-09 a la Facultat de Lletres.

La coRaL de La URV paRticipa aL 6è FestiVaL inteRnacionaL de cant de sant peteRsBURgSant Petersburg va acollir entre els dies 1 i 6 d’agost el 6è Festival Inter-nacional d’Art Coral Singing World, un certamen que va aplegar una quar-antena de corals de tot Europa, entre les quals hi havia una única represent-ant catalana, la Coral de la URV. El cor dirigit per Montserrat Rios va oferir quatre concerts a la Venècia del Nord en els quals va donar a conèixer al públic rus diverses peces de la tradició musical catalana com “Ton pare no té nas” o “Amor mariner”, així com altres peces del seu repertori habitual.

Augmenta un 9,75% el nombre d’alumnes assignats a la URV

l nombre d’alumnes corresponents a la primera assignació de places universitàries a Catalunya ha aug-

mentat significativament respecte al curs anterior. De 2.543 que van estudiar a la Universitat el curs 2007-08, s’ha passat a 2.791, un 9,75% més. D’aquestes perso-nes, 1.732 són dones i 1.059, homes. En el conjunt del sistema català, l’augment ha estat del 2,18% de mitjana.

Per a la URV, els resultats de la preins-cripció són molt satisfactoris, ja que s’ha incrementat el nombre d’estudiants que han triat la Universitat en la primera pre-ferència. Enguany han estat 3.565 perso-nes, per les 3.365 del curs passat, dada que representa un 5,94% més, men-tre que en el conjunt de les universitats catalanes aquest augment ha estat del 3,29%.

La demanda d’estudis en primera prefe-rència a la URV suposa el 7,66% del total

del sistema català, nivell similar als anys 2007 i 2006, quan va ser del 8% i el 7,6 % respectivament.

Els ensenyaments de la URV més sol-licitats en primera preferència han estat: Medicina (531 persones), Infermeria a Tarragona (207), Mestre/a en Educació Infantil a Tarragona (196), Fisioteràpia (182) i Administració i Direcció d’Empre-

ses (155).L’ensenyament de Medicina de la URV, a Reus, figura entre les 10 notes de tall més altes del sistema universitari català, i el de Biotecnologia, a Tarragona, entre els 15 primers. Les notes de tall més altes de la URV s’han registrat en Medicina (8,28), Biotecnologia (7,98), Arquitectura (6,98), Fisioteràpia (6,69) i Mestre/a en Educació Infantil a Tarragona (6,54).

SegonS la primera aSSignació de placeS univerSitàrieS a catalunya

e

27 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

gent de casa

l Parlament de Catalunya va desig-nar l’11 de juliol passat Antoni Pigrau, catedràtic de Dret Interna-

cional Públic i Relacions Institucionals de la URV, membre de la Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau. També es van triar altres vuit mem-bres d’entre una vintena de noms pro-posats pel Consell Català de Foment de la Pau. Antoni Pigrau és catedràtic de Dret Inter-nacional Públic de la URV i exerceix la docència a la Facultat de Ciències Jurí-diques. Director del Grup de Recerca en Dret Ambiental, dirigeix el màs-ter oficial en Dret Ambiental i el curs de postgrau en Cooperació Internacional. Ha estat membre del Consell de Direcció de la Universitat, com a secretari gene-ral i com a vicerector de diferents àrees, i coresponsable de la Comissió URV Soli-dària.Les persones escollides havien de comp-tar amb un prestigi reconegut com a experts o estar vinculats a la societat civil organitzada en l’àmbit de la pau, amb experiència en la recerca, el dret interna-cional públic, les relacions internacionals, la resolució no violenta de conflictes, el foment de la pau i el respecte a la demo-cràcia i els drets humans. Els altres membres escollits pel Parla-ment per formar part de la Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) van ser: Tica Font, pre-sidenta de la Federació Catalana d’ONG per la Pau; Arcadi Oliveres, president

del Consell Català de Foment per la Pau; Anna Bas-tida, professora de Didàctica de Cièn-cies Socials; Rafael Grasa, professor de Relacions Inter-nacionals (UAB); Vicenç Fisas, direc-tor de l’Escola de Cultura de Pau (UAB); Josep Maria Terricabras, cate-dràtic del Departa-ment de Filologia i Filosofia (UdG); Mònica Sabata, directora de Lin-guapax, i Àngels Mataró, directora de l’ANUE.La Junta és el màxim òrgan de govern, direcció i administració de l’ICIP. Estarà integrada per 12 membres: els mou escollits el 16 de juliol i tres designats pel Govern de la Generalitat. La Junta deci-dirà el president/a, nomenarà el director/a i designarà les persones membres del Consell Assessor Internacional. També aprovarà un pla anual d’activitats i un pla estratègic que serà presentat al Par-lament.El president/a serà elegit per la Junta de Govern d’entre els membres escollits pel Parlament i no podrà ocupar aquest càrrec més de dos mandats consecutius. El direc-tor/a és nomenat per la Junta de Govern a

proposta del president/a a través d’un pro-cés de selecció per concurs entre persones amb experiència professional rellevant.El Consell Assessor Internacional estarà integrat per catorze membres designats per la Junta de Govern, després d’haver consultat el Consell Català de Foment de la Pau. Set membres seran escollits entre professionals i personal acadèmic amb experiència internacional en l’àmbit de la recerca i l’acció per la pau i la resolució no violenta de conflictes. Les set restants seran escollides entre persones de pres-tigi i reconeixement popular com a pro-motores de pau, desarmament i resolu-ció no violenta de conflictes. El Consell ha d’emetre informes sobre el pla estra-tègic i el pla anual d’activitats de l’ICIP.

Membre de l’Institut Català Internacional per la PauE

Onze alumnes reben les distinciOns de la generalitat a les PauDídac Martínez, de l’IES Torredembarra, amb una nota de 9,42, encapçala la llista dels onze alumnes de la demarcació de Tarragona que van obtenir una qua-

lificació d’excel·lent a les PAU de juny de 2008. El segueixen Anna Chillida, de l’IES Sòl de Riu d’Alcanar, amb un 9,33, i Oriol Piñol, de l’IES Joaquim Bau de Tortosa, amb un 9,27. El millor estudiant català va ser Eduard Ansaldo, de Barcelona, que va obte-nir un 9,94.

Un total de 112 estudiants de tot Catalunya van rebre aquesta distinció el 16 de juliol passat als jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona de mans del conseller d’Innovació, Uni-versitats i Empresa, Josep Huguet, i de la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada.

Antoni PigrAu és cAtedràtic de dret internAcionAl Públic i relAcions internAcionAls de lA urV

28 GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Premi a la innOvació dOcent de la Facultat de medicina i ciències de la salut Fàtima Sabench, Mercè Hernàndez, Antonio Sànchez, Santiago Blanco, Jesús Sànchez, Joan Doménech, Joan Priet, Jordi Jara i Daniel del Castillo, són els autors de la comu-nicació oral “Innovació docent a l’ensenyament de la Cirurgia dins el pregrau”. El treball d’aquests pro-fessors de la URV va ser premiat a les XIX Jornades Comarcals de Cirur-gia a Catalunya, que es van fer els dies 2 i 3 d’octubre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

La comunicació explica la metodolo-gia docent que s’aplica a l’ensenya-ment teòric i pràctic de la cirurgia en la Unitat de Cirurgia de la Facul-tat, que dirigeix Daniel del Castillo.

l’alumne JOsé miguel millán, Premiat Per l’as·sOciació catalana d’intel·ligència artiFicial“Aged-based execution of medi-cal guidelines represented in the SDA* formalism” és el títol del projecte de final de carrera d’Engi-nyeria Informàtica del curs 2006-07 de l’alumne José Miguel Millán. El treball ha rebut un accèssit al premi al millor PFC que cada any atorga l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial.

Aquesta recerca s’inclou en el pro-jecte europeu de recerca K4Care, liderat pel professor David Riaño. S’hi va dissenyar i desenvolupar el proto-tipus d’una plataforma, basada en agents intel·ligents i accessible a tra-vés de la web, que proporcionaria els serveis bàsics necessaris a una uni-

tat d’atenció sanitària a domicili, la qual permetria coordinar automàti-cament el tractament personalitzat d’un pacient.

El projecte ha estat dirigit per Antonio Moreno, cap del grup de recerca Tecnologies Intel·ligents Avançades per a l’Adquisició del Coneixement (ITAKA).

Tota l

a infor

mació pe

r ampli

ar la

teva

formaci

ó, ara

també

a Inter

net

www.guiam

asters

.com

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

mitja2008.pdf 11/07/2008 9:40:42

29 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

l videoclip de creació Cada minuto una revolución va ser seleccionat per als premis Nova

Autoria, en el marc del Festival Inter-nacional de Cinema de Sitges, que es va fer a la localitat del Garraf del 2 al 12 d’octubre. Els autors són Eloy Ortiz, Marc Igual, Luismi Hurtado i Jacob Dalmau.

Els estudiants cursen Publicitat i Rela-cions Públiques a la Universitat, van ser nominats a la millor direcció-realit-zació, al millor guió i a la millor com-posició musical original. El guió és de Marc Igual, la producció és de Jacob Dalmau, la interpretació és de Lisa Rosaz, el director de fotografia és Eloy Ortiz i la música és d’Orbital, The girl

with the sun in her head. La producció es va fer la primavera de 2007 i dura 2 minuts. El videoclip explica que cada minut d’una revolució sufocada dóna pas a una nova revolució. En un bucle infinit com l’estructura d’aquesta videocre-ació, una noia lluita contra l’oblit del record i la pròpia degradació física.

El Festival de Cinema de Sitges selecciona una producció d’estudiants de la URV

E

la Fundació Privada reddis lliura les beques als estudiants d’ecOnòmiques

Com cada any, 25 estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials han aconseguit una beca que la Fundació Privada Reddis atorga des del 1995.L’acte d’entrega de les beques es va celebrar el 16 de juliol a la seu de la Fundació a Reus, i va ser pre-sidit per Eduard Valveny, president de la Fundació; Pau Abelló, patró de la Fundació; M. Glòria Barberà, degana de la Facultat de Cièn-cies Econòmiques i Empresarials, i Albert Fonts, coordinador de Rela-cions Internacionals del centre. La Fundació atorga aquestes beques als alumnes d’aquest cen-tre que realitzen una estada aca-dèmica en una universitat estran-gera. La dotació total de la beca és de 18.030 euros, que s’ha repar-tit entre els 25 joves en funció del nombre de mesos que ha durat l’estada realitzada. Aquest curs 2007-08 els joves han estat a les universitats de París

5 i IFI (Rouen, França) , Wuper-tal (Alemanya) , IMC-Crems (Àustria) , West of Scotland (Escò-cia), Mòdena i Nàpols-Federico II (Itàlia), Limerick (Irlanda), Dalarna (Suècia) i Weber (Utah, Estats Units).

l’alumna emma Hernández guanya un iPOd

Un iPOD Classic 80 va ser el premi que es va sortejar entre els estudiants que van respondre el qüestionari institucional de percepció de la docència, adreçat als alumnes a partir de segon curs. L’alumna Emma Hernández va ser la guanyadora, i el lliurament del premi es va fer l’1 de juliol a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. A l’acte hi van assistir la vicerectora de Política Docent i EEES, Mercè Gisbert, i el responsable del Servei de Recursos Educatius, Javier Legarreta. El qüestionari preguntava l’opinió sobre les competències que s’havien d’adquirir durant els estudis, sobre

les metodologies docents o sobre l’avaluació continuada. Hi van par-ticipar 1.072 persones.

s’entreguen els Premis gresOl de la Facultat de ciències ecOnòmiques i emPresarials

Els alumnes amb els millors expe-dients de la Facultat de Cièn-cies Econòmiques i Empresarials del curs 2007-08 són María Feli-cidad Seco, Montserrat Cornet i David Capitán. Per aquest motiu, van rebre el passat 28 d’octubre els premis que concedeix la Funda-ció Gresol, que es van entregar en el marc de la inauguració del curs de la Facultat i de la celebració del 20è aniversari dels estudis d’Em-presarials a Reus. María Felicidad Seco té el millor expedient acadèmic de la diplo-matura de Ciències Empresarials, Montserrat Cornet, el de la diplo-matura d’Administració i Direcció d’Empreses i David Capitán, el de la llicenciatura d’Economia.

cAdA minuto, unA reVolución

Tota l

a infor

mació pe

r ampli

ar la

teva

formaci

ó, ara

també

a Inter

net

www.guiam

asters

.com

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

mitja2008.pdf 11/07/2008 9:40:42

30 GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

l radiòleg, professor emèrit de la Universitat de Texas i doctor hono-ris causa de la URV, Lluís Delclòs, ha

ingressat a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya com a corresponent estran-ger. L’acte de benvinguda es va celebrar el passat 7 d’octubre, i Delclòs hi va pro-nunciar un discurs sobre “Guariment i qualitat de vida com a objectiu del tracta-ment del càncer, un llarg i penós camí”.Delclòs és un dels màxims experts en radi-oteràpia oncològica. Nascut a Tarragona, va fer gran part de la seva carrera profes-sional als Estats Units. Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona l’any 1950 i es va formar en l’especialitat de radiologia a Anglaterra, on va ser metge resident al Christie Hospital & Holt Radium Institute

de Manchester.El 1960 va marxar als Estats Units com a becari de la Fundació Bertner de la Uni-versitat de Texas, i des d’aleshores ha estat vinculat al MD Anderson Cancer Center, a Houston, com a metge i pro-fessor. Actualment és professor emèrit de l’esmentada universitat.A més, és doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (1995) i per l’Autònoma de Madrid (1988), i forma part de nombroses societats científiques relacionades amb la radiologia i l’onco-logia, tant de caràcter estatal com inter-nacional. Entre d’altres, és soci fundador de la Societat Espanyola d’Oncologia, la Societat Gilbert H. Fleschner i la Societat Internacional de Càncer Ginecològic.

Lluís Delclòs ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina

l’alumna Oana matu, a la trObada de JOves PeriOdistes al Parlament eurOPeuL’estudiant del màster oficial d’Estu-dis Culturals Mediterranis de la URV, Raluca Oana Matu Rancu, va partici-par del 15 al 17 d’octubre als “Dies de la Comunicació de la Joventut Europea (European Youth Media Days), segona trobada de 200 joves periodistes europeus, que va orga-nitzar el Parlament a Brussel·les.

Amb el lema “Create Media, Shape Europe”, l’objectiu de la trobada és avançar cap a la creació d’una esfera pública i política continen-tal. Per aquest motiu, el legislatiu va convidar la “propera generació de periodistes europeus” per discutir en profunditat i treballar en xarxa sobre els temes europeus.

A aquesta crida van respondre prop de 1.800 persones de tota la Unió. Pel que fa a l’Estat espanyol, hi van par-ticipar deu persones, de les quals sis des de Catalunya, cinc de Barcelona i Oana Matu, de Tarragona. Aquesta jove romanesa de 23 anys és gradu-

ada en Periodisme i Filologia Hispà-nica al seu país i ha col·laborat en la premsa local romanesa. L’any 2005 va fer un Erasmus a Tarragona i actual-ment fa el segon curs del màster ofi-cial d’Estudis Culturals Mediterranis. En l’actualitat treballa en l’estudi de la imatge de Romania en els mitjans de comunicació espanyols.

l’estudiant ana guerberOF, Premi internaciOnal best scHOlar 2008La doctoranda del programa Trans-lation and Intercultural Studies Ana Guerberof ha obtingut el 6è premi de suport al millor projecte predoc-toral Best Scholar 2008 del Centre de Recerca en Localització d’Irlanda. El seu projecte de tesi, dirigit per Anthony Pym, del Departament de Filologia Anglogermànica, tracta sobre la productivitat i la qualitat de la postedició de memòries de tra-ducció i de la traducció automàtica. La “localització” és el procés mitjan-çant el qual els programes informàtics de traducció automàtica fan l’adapta-ció als paràmetres culturals locals, del públic al qual va dirigida la traducció. El Localisation Research Centre (LRC)

és un centre de recerca especialitzat de la Universitat irlandesa de Lime-rick (UL), creat en col·laboració amb la University College Dublin (UCD) l’any 1999.

JOseP antOn baixeras, dOctOr HOnOris causa Per la urv, Ha trasPassatL’advocat, escriptor i polític tarra-goní Josep Anton Baixeras va morir el 10 d’agost de manera sobtada, als 81 anys. Baixeras va ser investit doc-

tor honoris causa per la URV el 23 de febrer de 2004, en un acte comme-moratiu del 25è aniversari de la Cons-titució que recordava, per la data, l’in-tent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981.

E

és doctor honoris cAusA de lA urV

31

Julio Rodrigo, Noemí Cañellas i Montse Meneses, de l’empresa SIMPPLE; Francesc Castells, profes-sor de la URV, i Climent Solé, de Gas Natural, són els autors del llibre El consumo de energía y el medio ambi-ente en la vivienda en España. Análi-sis del ciclo de vida. La presentació de l’obra es va fer el 2 de juliol, en el marc del Seminari de Gestió Ambi-ental organitzat per Gas Natural i la comunitat de Madrid.El llibre conté una avaluació ambien-tal del consum energètic en el sector domèstic espanyol. Aquesta anàlisi té el propòsit d’aportar informa-ció ambiental útil per a tots aquells consumidors i agents del sector que

hagin de prendre decisions pel que fa a subministraments, equips i instal·lacions energètiques en el moment d’adquirir, rehabilitar o construir habitatges.Qualsevol tecnologia que produeix energia consumeix recursos, genera residus i emet contaminants durant alguna fase del cicle de vida o cadena energètica, amb el consegüent impacte ambiental. Per aquest motiu, una de les motivacions i temàtiques del llibre és triar correctament els equips per produir el mínim impacte ambiental possible.També s’hi tracten temes com la rela-ció entre energia i medi ambient, el consum i demanda energètics a l’Es-

tat, així com la metodologia d’ava-luació ambiental de l’anàlisi de cicle de vida.

Presentat el llibre El consumo de energía y el medio ambiente en la vivienda en España. Análisis del ciclo de vida

publicacions

El Llibre de la disputa del clergue Pere i de Ramon, el Fantàstic, i el Lli-bre de la ciutat del món són dos dià-legs llatins en què Ramon Llull pren la paraula com a personatge de fic-ció. Ara, Publicacions URV i l’editorial Obrador Edèndum recullen aquestes dues obres en un llibre, l’edició del

qual ha anat a cura de Lola Badia, directora del Centre de Documenta-ció Ramon Llull de la Universitat de Barcelona. Aquest és el primer dels dos títols que fins ara han editat conjunta-ment la Universitat amb Obrador Edèndum. L’altre, Formes moder-nes de l’èpica, aplega les intervenci-ons d’aquesta jornada, organitzada per l’Aula Carles Riba i celebrada a la Universitat de Barcelona el 18 de maig de 2007. Les ponències que es recullen a l’obra són el resultat d’aquesta trobada d’especialistes de diferents camps, que va tenir com a objectiu principal estudiar l’evolució d’un dels gèneres més representatius de l’antiguitat clàssica, l’èpica, dins la cultura catalana moderna i con-temporània. Els autors de les ponèn-cies són Xosé Aviñoa, Eusebi Ayensa, Rosa Cabré, Mireia Campabadal, Carles Garriga i Eulàlia Miralles.

Publicacions URV i Obrador Edèndum coediten dos llibres

Ramon Amigó és l’autor de l’obra Ono-màstica del terme municipal de Constantí, que edita el Sindicat Agrícola de la loca-litat, i es va presentar el 13 de setembre passat a la seu del Sindicat. A la presen-tació hi van intervenir els professors de la URV Joan Martí i Montserrat Duch. També hi van participar Josep M. Coll, president del Sindicat, i Cristóbal Ramírez, alcalde de la població.

Presentat el llibre Onomàstica del terme municipal de Constantí

Aquest volum aplega les intervencions de la jornada Formesmodernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX), organitzadaper l’AULA CARLES RIBA i celebrada a la Universitat de Barcelonael 18 de maig de 2007. Les ponències són el resultat d’aquestatrobada d’especialistes de diferents camps que va tenir com aobjectiu principal estudiar l’evolució d’un dels gèneres mésrepresentatius de l’antiguitat clàssica, l’èpica, dins la culturacatalana moderna i contemporània.

L’AULA CARLES RIBA, reconeguda com a Grup de Recerca Consolidatde la Generalitat de Catalunya, és un àmbit obert de debat entreels estudiosos de la cultura clàssica i la catalana, i es proposa, coma objectiu principal, de dilucidar el paper dels autors clàssics i del’humanisme en la nostra història literària i ideològica. Formadaper professors de la Universitat de Barcelona, la Universitat deLleida, la Universitat de Girona i la Universitat Oberta de Catalunya,des de 1999 celebra anualment un simposi o una jornada d’estudis.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Volum publicat en aquesta col·lecció:

Lluís Duch, Ezio Pellizer, Jaume Radigales, Rosa Rius, Rosa Sala, Jordi Sales,

Del Mite als mites

Volum en preparació:

L’idil·li a la literatura i les arts dels segles XIX i XX

Volums publicats en altres editorials:

Polis i nació. Política i literatura (1900-1939)

Del Romanticisme al Noucentisme. Els grans mestres de la Filologia Catalanai la Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona

Joan Ferraté. Actes de la Jornada d’estudi i evocació

Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània

En l’extens període comprès entre finals del segle XVI i començaments delsegle XX, l’èpica no va deixar de ser conreada pels poetes catalans, encaraque fos en altres llengües; i, a més, la seva influència es va estendre fins amodalitats literàries diferents, com ara la tragèdia, i a altres arts, com aral’òpera. Fora de les obres de Verdaguer, però, el gènere encara compta ambescassa tradició d’estudi a casa nostra. Amb el volum Formes modernes del’èpica (del segle XVI al segle XX), format per sis ponències a càrrec d’especialistesde diversos àmbits de la història cultural i literària catalana, l’AULA CARLES

RIBA ha volgut impulsar la recerca sobre el conreu literari del gènere i tambésobre les seves irradiacions al teatre i la música. Els treballs permeten allector d’acostar-se a la producció d’autors com Joan Pujol, Bartomeu Tormo,Ramon Muns, Francesc Pelagi Briz, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors,Víctor Balaguer, i compositors com Felip Pedrell i Enric Morera, entrealtres, que il·lustren amb claredat la pervivència i l’evolució de l’èpica alllarg dels segles.

aula carles riba · 2

F

OR

ME

S M

OD

ER

NE

S D

E L

’ÈP

ICA

FORMES MODERNESDE L’ÈPICA

Xosé Aviñoa, Eusebi Ayensa,Rosa Cabré, Mireia Campabadal,Carles Garriga, Eulàlia Miralles

FUNDA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / publicacions

32

Paraules i colors. Mercè Macip, bibliote-cària és el títol del llibre escrit per Maria Martí junt amb altres col·laboracions (Publicacions URV, 2008), que va ser pre-

sentat el 10 de juliol passat. L’acte for-mava part de l’homenatge que la URV va organitzar a la primera bibliotecària de la recuperació dels estudis universitaris a Tarragona.

Professorat i alumnat van reconèixer la professionalitat i tasca de Mercè Macip, que es veu retratada en aquesta obra que recull la faceta professional, artística i personal de la protagonista. Al llarg de la seva vida professional, ha estat també correctora de català i traductora del fran-cès a la llengua catalana.

Jordi Permanyer, gerent de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, va presentar el llibre, i tot seguit es va fer un recital de poemes

de la mateixa Mercè Macip, a càrrec de Josepa Urgano i Pau Gavaldà.En el mateix acte es va inaugurar una exposició d’aquarel·les fetes per ella, sota el títol “El plaer de pintar”. Antonio Sal-cedo, professor d’Història de l’Art de la URV, va presentar la mostra. Es tracta d’una tria de les seves obres, que repre-senten diferents moments i llocs viscuts per l’autora, a través del color i la llum.

L’autora del llibre, Maria Martí, és biblio-tecària i cap de la Biblioteca de la Facul-tat de Ciències Jurídiques de la URV. És autora d’altres obres, com Francesc Matheu i la revista Catalana. L’oposi-ció a la normativització del català (1918-1926), de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2007).

Un llibre repassa la vida de la bibliotecària Mercè Macip

33 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL PERSONATGE

un gran esforç per a la família. Jo sóc fill de pagesos. No me n’he estat mai de dir-ho perquè me’n sento orgullós. Em van inculcar molts valors de vida, però sobre-tot el del treball, el del sacrifici, el de l’es-forç, valors molt importants la resta de la teva vida. Jo era conscient que cada dia que passava a la Universitat era un esforç molt gran per a la meva família. Sabia que no podria tornar mai a casa una justa compensació per aquell esforç, perquè això mai és possible. En tot cas, sí que es pot retornar a la societat que ha fet possi-ble que hagis pogut estudiar. I aquest sen-timent sí que m’ha marcat. Per això en el discurs d’investidura que vaig pronunciar a la Diputació vaig dir que nosaltres tenim una gran oportunitat territorial. La genera-

Quan comença la relació de Josep Poblet ciutadà amb el món universitari? A la meitat de la dècada dels anys setanta començo la meva experiència en el món universitari a Tarragona. Aquella uni-versitat, com la d’ara, hereva dels estu-dis universitaris del segle XVI, va supo-sar la represa de l’oportunitat que totes les persones que volguessin poguessin fer estudis superiors al territori. Eren aque-lles aules i aquella delegació a distància dels estudis universitaris de Barcelona por-tats a Tarragona per acostar el coneixe-ment als ciutadans del Camp i de les Terres de l’Ebre. En aquell marc és on tinc el meu sentiment universitari que et marca per vida. És cert que et marquen els primers mestres que t’ensenyen a llegir i a escriure, és cert que et marca el lloc on has fet el batxillerat, on fas molts amics que perdu-ren, però hi ha la part universitària, que t’agafa amb una maduresa més gran i és la porta prèvia al desenvolupament perso-nal, professional i intel·lectual. Tots aquells moments políticament eren els que eren, socialment també. El protagonisme de la Universitat en el moment d’aquell canvi polític era gran, no té res a veure amb ara.

Fent un gran salt en el temps, jo no torno a ser part activa d’una manera dife-rent de la Universitat, en aquest cas en la nostra universitat pública Rovira i Vir-gili, fins a l’any 1999, quan el Parlament de Catalunya, amb la designació de repre-sentants als consells socials, em nomena membre del Consell Social de la URV. I ho sóc durant quatre anys, fins que el canvi de majoria al Parlament comporta que es designin altres persones. En aquell període vam teixir una xarxa de complicitats molt gran, com jo esperava i desitjava i la Uni-versitat va voler. I no ho vaig fer només com a membre del Consell Social

sinó també en el meu vessant d’alcalde de Vila-seca. Va ser el temps en què es va materialitzar un gran acord que va con-duir que la Universitat activés els estudis de Turisme. Ha estat una gran experiència que ha vinculat el nostre municipi amb la Universitat, però que també ha lligat més estretament la institució amb un sector de l’economia que aporta gairebé el 20% del PIB territorial.

Mirat amb perspectiva, en què ha notat el fet de ser universitari?Ser en una universitat dels 18 fins als 22 o 23 anys et fa assumir una responsabili-tat diferent sobre el teu futur. Primer per-què en aquell temps ser universitari era

“Hem d’ajudar a fer una economia més sòlida, més fiable”

Tarragona, regió del coneixemenT és una eina de Transformació del camp de Tarragona i les Terres de l’ebre

el personatge

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, aposta decididament per convertir el coneixement en l’eina transformadora del nostre territori. La recent aliança amb la Universitat Rovira i Virgili concretada en el projecte Tarragona, Regió del Coneixement és un pas decidit en aquesta direcció que, segons ell, permetrà a través de la recerca treure més profit a les realitats i a les potencialitats del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

34 EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

ció que jo represento, la que representen molta gent nascuda cap a finals dels anys cinquanta, vam fer un salt. Vam trencar el model de gent que venien d’unes famílies humils, senzilles, que van entendre que el món canviava i calia donar als seus fills una nova oportunitat a través dels estu-dis. Si els humils pagesos, fusters, treballa-dors de l’època, van entendre això, què no hem de fer nosaltres? D’aquí ve que cre-gui que tenim aquesta gran responsabili-tat de convertir el coneixement en el gran element transformador del territori. Trans-formador de les inquietuds, de la creati-vitat, de la societat, del model econòmic, de gairebé tot. No podem basar més les coses només en la transmissió de conei-xement de pares a fills, sinó que hem de fer créixer el grau de talent incorporant la recerca a les nostres vides. Hem de crear una gran complicitat de la societat amb la Universitat. Des del primer dia que sóc president de la Diputació avancem amb polítiques decidides en aquesta direcció. Fer que el territori entengui que, a les mol-tes coses que fem els poders públics (els ajuntaments, els consells comarcals, la Diputació) que som les administracions del territori, hi hem d’afegir aquesta altra administració del coneixement, la Univer-sitat, que té per definició una vocació ter-ritorial.

Aquesta visió compartida per la Diputació i la Universitat que s’ha con-vertit en el projecte Tarragona, Regió del Coneixement té molts agents implicats. Quina estratègia creu que cal seguir per aconseguir un compromís?Explicar-ho bé i donar a conèixer els avan-tatges que té. Ara les dues institucions hem engegat una iniciativa que estic con-vençut que anirà bé. Hi tinc gran confi-ança i per això penso que hem de seguir estimulant any rere any que no vagi a

menys sinó a més. Em consta que la Uni-versitat ho veu exactament igual. Però podria tenir un risc. Que no ho sabéssim presentar prou bé, clar, i fer-ho fàcil al tei-xit social i econòmic del territori. Aquest és ara el gran repte, explicar que l’oficina que gestionarà Tarragona, Regió del Conei-xement ha de fer una gran feina al servei de la gent d’aquest territori. A la Diputa-ció li correspon un paper d’apòstol terri-torial. Vaig obrir la porta quan vaig fer un primer tomb territorial acompanyat dels diputats i diputades al mes d’agost del 2007, 15 dies després de prendre pos-sessió. Vam parlar de les quatre aliances estratègiques que s’havien compromès en el discurs d’investidura i s’executarien en aquest mandat, que ara formen part del programa de govern i pla estratègic. De les quatre aliances, la primera era amb el coneixement, i ara ja l’hem cristal·litzat. Ho hem d’explicar a través dels ajunta-ments perquè ho facin arribar a tota l’es-tructura empresarial. També hem de dir com ho poden fer les pimes per venir a l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement i beneficiar-se d’aquests avantatges. Però, a més a més, penso que ho hem de fer fàcil, de manera que els resulti temptador.

Tot plegat planteja gairebé un canvi de paradigma del paper i de les relacions de les institucions. Jo defenso que a l’Administració, més enllà de la normal dialèctica govern-opo-sició, hi ha d’haver un substrat en què s’identifiquin els grans avantatges, oportu-nitats i accions que s’han d’executar per-

què el territori evolucioni. No podem ser només presoners de la dialèctica d’aquell que en un moment té la responsabilitat de govern i contrapesar-hi la d’aquell que no la té. Hem de saber destriar les coses que convenen en qualsevol cas, hi hagi qui hagi. Avui cal impulsar iniciatives que ens situïn en els llocs capdavanters. I nosaltres no partim d’una situació dolenta. Hem d’identificar primer els valors que tenim. Tenim un territori amb una situació excel-lent, una climatologia magnífica, unes infraestructures potents, una capacitat de transformar el territori que ja hem demos-trat i que ho podem fer novament. Tenim gent ardida, exerida, no acovardida sinó activa, creativa en el món de les arts, de la cultura, de la ciència. Però també en tenim en el món de la producció de béns mate-rials. Tenim un munt de punts forts que a vegades no sabem trenar de manera ade-quada. No els sabem posar en els mercats de la manera adequada. No sabem crear les estratègies que fan que una sinergia se sumi a l’altra de la manera adequada per excel·lir en el conjunt. I aquest és una mica l’objectiu que hem d’aconseguir. Excel·lir en el conjunt, fent de la suma de les parts un gran producte. Per això l’expressió tri-ada per la Universitat Tarragona, Regió del Coneixement no admet equívoc. Regió s’aparta de qualsevol connotació de la ter-minologia. Identifica una peça territo-rial amb una vocació de treball compartit, amb una vocació d’innovació compartida, i on per competències hi ha una Universi-tat i una administració, la Diputació, que tenen un territori idèntic i treballant braç a

“la generació nascuda a finals dels anys cinquanta té la responsabilitat d’impulsar un nou model territorial pensant a generar oportunitats per als més joves”

35 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL PERSONATGE

braç amb la complicitat de la gent poden fer que les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona siguin aquesta avançada terri-torial que prescindeixi del pim, pam, pum partidari i trobi aquells identificadors que la facin una regió potent i solvent.

L’actual crisi econòmica serà un handicap o una oportunitat?Cal veure-la com una oportunitat, ho és. Els moments de cruiximent, de pati-ment, d’ensulsida, en aquest cas finan-cera sobretot però amb efectes econò-mics i laborals, són els que han de fer pensar en quin model volem per a la nostra economia. Ara feia temps que s’havia estabilitzat però el creixement que havíem tingut tenia un punt d’arti-ficiós, de temerari. I ara n’estem pagant unes certes conseqüències. Per tant, d’això es tracta també, de trobar un model econòmic que no ens faci depen-dents d’unes qüestions fràgils. Ha de ser molt més sòlid. La nostra capacitat ha de saber superar aquesta mena d’enso-pegades. Les administracions ens hem de convertir en agents efectius de trans-formació de la nostra realitat econòmica fent-la més sòlida, més fiable.

Una peça clau en aquest procés serà l’actitud de l’empresariat, del conjunt del teixit econòmic. Creu que sintonitzarà amb aquest projecte de Tarragona, Regió del Coneixement?Jo estic convençut que sí. No serà una cosa que puguem mesurar de seguida amb grans números. Primer necessitem crear un marc de confiança i l’aconse-guirem quan les sis primeres pimes que vagin a l’oficina comencin a veure’n els resultats i ho expliquin als seus col·legues. Aquesta serà la millor publicitat. Però, a més a més, crec que el projecte neix en un gran moment perquè l’empresari avui necessita ajuda. És a dir, l’empresari nor-malment no en demana, d’ajuda. La prò-pia iniciativa el fa recórrer un camí propi que el porta a l’èxit o al fracàs. Però en aquest moment els empresaris neces-siten tota mena d’instruments que els puguem oferir perquè són ells, en defini-tiva, els qui mouen l’economia. A vega-des he fet algun petit estudi en l’àm-bit que conec més, el local, per saber si de cada euro que l’Administració inver-teix ho fa en la direcció i el moment ade-quats. L’efecte multiplicador que té és de fins a 12 vegades aquella unitat monetà-

ria. És a dir, les administracions, si actuen amb encert, tenen un efecte tremenda-ment beneficiós. Hem de saber cons-truir en aquest moment una mica frà-gil un model que ajudi els creatius, els empresaris, a remuntar i créixer en noves direccions, sobretot la de la innovació, la modernitat i la competitivitat.

Com han d’observar aquest projecte els nostres titulars i estudiants universi-taris?Per a ells se’ls presenta una oportunitat fantàstica que en el lloc on han nascut, el lloc on viuen, el lloc que s’estimen, allò que es casa seva, hi hagi una Uni-versitat molt important, amb un prestigi creixent molt gran amb un curt recorre-gut com la Rovira i Virgili. Però aquesta Universitat i el territori, amb la modesta ajuda de la Diputació, els obre una altra possibilitat, entre d’altres, la de la conti-nuïtat de la seva vida posterior a la uni-versitària, que és la professional. Això més bonic és impossible de trobar-ho. No com un clúster tancat a la penetra-ció d’altres llocs i amb col·laboració d’al-tres universitaris del món, però qui més a prop ho té, qui més fàcil ho té, qui té més a l’abast aquesta oportunitat són les universitàries i els universitaris de la

CURRÍCULUMJOSEP POBLET

Nascut a Vila-seca el 2 d’octubre de 1956, és llicenciat en Geogra-fia i Història per la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en dife-rents treballs d’investigació en els Departaments de Geografia i d’His-tòria Moderna i Contemporània. Ha treballat com a tècnic especialista en estalvi, però està en situació d’ex-cedència forçosa per exercici de càr-recs públics electius. Va entrar com a membre electe de la corporació municipal de Vila-seca el 1987 i va ser nomenat alcalde d’aquest vila el 1993, reelegit successivament en les eleccions municipals de 1995, 1999, 2003 i 2007. A més, ha ocupat di-versos càrrecs en organismes su-pramunicipals: vicepresident primer del Consell Comarcal del Tarrago-nès (1989-1991), diputat de la Di-putació de Tarragona (1993-2004) i membre del Consell Social de la Uni-versitat Rovira i Virgili (1999-2004). En l’actualitat és vicepresident del Consorci Intermunicipal del Centre Recreatiu i Turístic (Vila-seca – Salou – Generalitat de Catalunya), mem-

bre del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Tarragona en representació de Vila-seca i de Salou i vicepresident executiu, adjunt a la Presidència, del Consorci del Camp de Tarragona. També va ser diputat al Parlament de Catalunya durant la cinquena legislatura (2003-2006).

Activitat social i políticaDe l’activitat durant l’etapa univer-sitària —sense militància de par-tit— en queda haver estat delegat de curs en diverses ocasions, la par-ticipació activa en el Moviment Uni-versitari d’Estudiants Cristians, la Marxa de la Llibertat, la lluita per les conquestes socials i polítiques, per la llibertat, contra la pena de mort, etc. Al seu poble ha estat impulsor de diverses iniciatives de caràcter ju-venil, cultural i formatiu. En aquest sentit, fou president de l’Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou (1980-1984).

Milita a Convergència Democràti-ca de Catalunya des de l’any 1987, el mateix de la primera concurrència en la llista electoral a les eleccions municipals de Vila-seca i Salou.

“cal potenciar les sinergies entre la societat i la universitat per excel·lir en el conjunt, fent de la suma de les parts un gran producte”

URV al Camp de Tarragona i a les Ter-res de l’Ebre. I això és fantàstic. Vol dir que estem creant un model territorial i econòmic de futur que els atribueix una gran responsabilitat perquè les empre-ses que vinguin a buscar a l’oficina de gestió de Tarragona, Regió del Coneixe-ment col·laboració econòmica dels fons europeus en forma de diners han de destinar-se a aquells projectes i progra-mes en què els universitaris tinguin un paper absolutament significatiu. Són ells els qui amb el seu coneixement han de fer avançar aquelles realitats. Per tant, els obre un mercat gran per aplicar seus coneixements en qualsevol camp de la producció.