um. 54 'ulioI-setembre 201

utlletl informatiu de |`associacio Proa

evlsta trlmestra roat o roat.ca

mm

' resi I _I iuntament de Barcelon ..

progat editorialEl debat al Parlament sobre “obrir Europeuels ulls”

Progat és una associació protectora d’animals Vuit eurodiputats van organitzar al Parlament Europeu una conferència titulada “El que els consumidors mengen i el que no diuen els productors” en la que demanen el veto al foie gras a tot Europa.

especialitzada en el gat urbà. Està inscrita en el Registre de la Generalitat de Catalunya amb el nú- mero 20.860. És membre del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals de La conferència va servir per a

explicar com es fa aquest producte, que

l’Ajuntament de Barcelona resulta una autèntica tortura pels animals. La reunió va sorgir com a resposta a un event “Pro-foie gras” organitzat abans per un eurodiputat francès.

Progat Catalunya Apartat de correus 22.294 · 08080 Barcelona La conferència va ser promoguda per Andrea Zanoni que defineix així la producció: “Es tracta d’una pràctica immunda

i bàrbara, una autèntica

www.progat.cat progat@progat.cat

tortura de milions d’oques i ànecs que viuen indescriptibles patiments

Disseny gràfic i maquetació: qüotidians per a permetre el consum del foie gras. La qüestió és que

www.dilogicsl.com la majoria de les persones, adquireixen aquest producte de bona fe, ignorant tot el patiment que hi ha darrera”. L’eurodiputat italià, va instar

Dipòsit legal: 14.521 - 2002

també a “obrir els ulls als consumidors europeus” i va demanar que es donés recolzament a la recollida de firmes que l’organització que va fer la investigació encoberta que ha permès veure tot el procés de producció

Socis d’honor de Progat del fetge gras va filmar en diferents granges de l’estat espanyol.

Josep M. Benet i Jornet Totes les investigacions tenen el mateix resultat per qui les veu: descobrir el veritable origen del nostre menjar, l’horror del captiveri, el maltrac- tament, l’abús, el patiment de tots els animals que es creen i es crien amb la única finalitat de matar-los per convertir-los en roba, menjar o

Progat amplia el seu programa formatiu i l’ofe- reix a tothom que se senti interessat. Formació d’infants i joves: tallers educatius per aprendre a tractar els animals, respectar el medi ambient i fomentar la convivència ciutadana, per raonar sobre la tinença responsable i fomentar el respecte per a la resta d’animals domèstics i lliures... Formació de Tècnics d’ajuntaments: tallers per aprendre a resoldre la gestió de les colònies de gats lliures de la població, per

aplicar programes de CER amb les entitats protectores locals, per resoldre els conflictes entre els veïns partidaris i els detractors de la presencia de colònies de gats lliures... Formació de gestores de colònies: tallers per aprendre a controlar la natalitat de la colònia, per aprendre com ho fan altres associacions amb més de 70 anys d’experiència en gats lliures, per aprendre què és imprescindible per ajudar els gats... Per més informació sobre els tallers, periodicitat, llocs a on es realitzen, etc. sisplau envia’ns un correu electrònic a progat@progat.cat.

Víctor Caparrós Colita Regina Farré subproductes.

Enric Larreula Tothom comprem de bona fe el que els mercats i productors ens oferei-

Enric Majó xen i ens venen a través dels seus anuncis, per això “Obrir els ulls” és

Joan Perucho † un acte que resulta imprescindible per a tots els animals que no veiem darrera d’aquests productes. Igual que resulta imprescindible pels gats

Baltasar Porcel

que “obrim els ulls” a les seves necessitats per a poder-los respectar.

Succionar i amassarAquests són comportaments totalment normals i deriven de quan eren bebès i sa mare els alletava. El comportament de succió pot persistir més habitual- ment en gats que no han estat criats per la mare sinó per biberons i humans.

Tot i així cal anar amb compte, ja que el comportament de succió pot fer que ingereixin coses indesitjades com teixits, cordons, fils, gomes... El comporta- ment d’amassar està associat al plaer, ja que quan ho fan de petits estimulen l’alletament. Si ho fan al teu damunt el millor és posar algún tipus de roba que eviti que et cla- vin les urpes... això sí, després hauràs de ser- vir-los de coixí per respectar el seu son, ja que és una conducta que, habitualment, precedeix una bona migdiada.

catalunya

Tallers Tallers de de Formació Formació2

noticiesEl tigre de sibèria en perill d’extincióLa població de tigre del Amur cone- gut com a tigre siberià, està dismi- nuint malgrat les mesures que s’han pres els darrers anys per protegir els animals. El tigre siberià (Panthera tigris altaica) és una subespècie de tigre que té per hàbitat els boscos del extrem sudest de Rússia, a la regió del riu Amur. EL Fons Internacional per a la Protecció dels Animals i el seu hàbitat -IFAW- denuncia la situ- ació aprofitant que se celebra el dia del Tigre i presenta el seu programa d’integració al medi natural dels tigres que es troben quan són cadells que s’han quedat orfes per culpa dels caçadors i altres col·lectius que per- judiquen la vida lliure.

Es dispara la caça furtiva de lleons La mala pràxis d’algunes medicines tradicionals fa que els tigres hagin

patit una davallada en el seu núme- ro i, ara, quan casi estan extingits, estan substituint-los per lleons. Amb els seus óssos diuen fer “pòcimes amoroses” entre altres absurditats. A Sudàfrica la caça de lleons és le- gal, caçar una lleona pot costar uns 4.000 dòlars, mentre que vendre els

seus óssos por arribar a significar un benefici de 10.000 dòlars.

El carbó amenaça el tigre L’expansió del negoci del carbó po- dria acabar amb els pocs tigres que queden a l’Índia, que són la majoria dels que queden arreu del món i que estan en perill extrem d’extinció. El problema radica en els jaciments de carbó, que són un perill per l’hàbitat dels tigres, fent perillar la seva super-

vivència dels felins al coincidir el seu hàbitat amb els llocs on hi ha mines i on encara se’n podrien descobrir més.

La pantera en perill Caçadors furtius estan posant en pe- rill la que es coneix com a “pantera de les neus”. Les captures il·legals han

crescut fins a un punt insostenible ja que la població de panteres ha anat disminuint arreu del continent asiàtic i, davant de la manca d’individus per matar, les màfies han entrat en territori de la federació Russa per buscar noves víctimes. Segons els estudis de conservació realitzats a la zona, la població de panteres pot veure’s totalment exterminada si no es prenen mesures urgents.

Decomís de tràfic d’espècies L’operació Prey duta a terme per la Interpol ha acabat amb el decomís de pells de tigre, banyes de rinoceronts i d’ivori entre altres restes d’animals que han mort víctimes d’aquest

3

tràfic. En l’operació es van detenir a 40 persones que traficaven amb aquestes restes i ha comptat amb la col·laboració simultània de Butàn, Xina, Índia i Nepal. També es van comissar cavallets de mart i plantes protegides.

“La Barbacoa” s’estrena als cinemesLibera! dóna la bona notícia que tindrà lloc a finals d’any. El proper desembre, en cinemes de Madrid i Barcelona, s’estrenarà la pel·lícula documental “La Barbacoa” una producció de 4 Barres Audiovisuals escrita i dirigida per Enric Urrutia, que fa una reflexió sobre els hàbits de consum alimentaris. És la primera filmació documental d’aquest tipus gravada íntegrament a Catalunya i compta amb la participació de l’etò- leg britànic d’origen català, Jordi Ca- samitjana, i del coordinador general de Libera!, portaveu de la Plataforma Prou! que va impulsar l’abolició de la tauromàquia a Catalunya i ara forma part de la Franz Weber Foundation, Leonardo Anselmi. A totes les per- sones sòcies i simpatitzants que ens heu enviat el vostre correu electrònic, us enviarem el trailer en el proper butlletí electrònic.

histories dels socisGats a Àustria Per Roger JovéDes que va entrar una gata a casa quan vivía amb els meus pares, que tinc una sensibilitat especial per als gats. A la meva parella no li agra- daven, però ara vivim amb quatre gats: el Tigre, la Pirata (li falta un ull), el Plom i la Loqui. Els dos primers els vam adoptar a Progat, i els altres ens han adoptat a nosaltres, perquè vivim en un petit poble del Penedès. Al carrer cuidem una colònia de cinc gatons més. Quan viatgem amb l’au- tocaravana per Europa sempre ens fi[HPHQODPDQHUDTXHHOVJDWVVyQ tractats i diem que tenen molta més sort que els del nostre país. Aquest estiu, en un restaurant d’Austria, els gats feien companyia als convidats.

Restaurant Gasthof zur Post

Localitat de Hinterriss

Jaume Perich 3HU1~ULD%RfiOO

Casualment, vaig saber que a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, 657-661, hi ha els Jardins de JAUME PERICH. Quan vaig poder m'hi vaig acostar i vaig fer algunes IRWRJUDfiHVDOHVSODTXHVTXHKLKD recordant-lo.

També per casualitat, un dia que vaig anar a unes dependències de l'estació de Sants de la Renfe (per un tema d'animals), em va cridar l'atenció la inscripció que hi havia a un objecte i que deia: "LLANÇÀ / 3-2-96 / EL GAT PERICH / 1r PREMI INTERNACIONAL D'HUMOR". Vaig comentar a la persona que m'atenia que em feia gràcia veure allò i a més a més la coincidència de que si ho havia vist, era perquè havia anat a fer una gestió relacionada amb animals i que jo tenia un gat que es deia així, perquè el Perich sovint els dibuixava i

4

al preguntar-li quina era la intervenció de Renfe en aquell acte del que jo no n'havia sentit a parlar mai, entre d'al- tres coses, em va dir que ells posaven el tren pel certàmen.

Possiblement, a PROGAT això ja ho sabeu, però davant del dubte, SUHIHUHL[RGLUYRVKRLfiQVLWRWSHQVR que ho podrieu dir a la revista per si algú no ho sap, doncs si jo ara no ho sabés, em faria gràcia saber-ho.

Mao

8VDGMXQWRIRWRJUDfiHVGHOHVSODTXHVL d'EL PERICH, un gat que el van reco- llir a la plaça Nicaragua de Montcada i Reixac i que està a casa des del 23- 9-01. Com tots, és una joia! Tinc més coses d'ell publicades de les que em pensava, però simple- ment us diré a títol d'informació que del 8 de juliol de 2005 al 8 de gener

de 2006 al Palau de la Virreina es va fer una exposició de l'obra del Jaume Perich titulada "EL PERICH / SENSE CONCESSIONS" i es va publicar "EL PERICH / HUMOR SIN CONCESIO- NES (1941-1995)". És un llibre extens, on a banda d'acudits, hi ha escrits de personatges públics recordant-lo, articles de diferents époques i la seva ELRJUDfiDDPEGRFXPHQWVJUjfiFV

També és deliciós el llibre de butxaca "PENSAMIENTOS DE MI GATO MAO" (evidentment, el protagonista de tots els acudits és el gat). Ja que he esmentat el gat MAO d'EL 3(5,&+XVDGMXQWRODIRWRJUDfiDGHOD meva gata MAO (una altra joia!), que està a casa des de l'any 1998.

Otro rescate agridulce Por: “Una gran amante de los ani- males”

Durante el mes de julio, Progat actuó en una manzana de l’Eixample de Barcelona esterilizando los gatos del patio interior. Una de las gatitas era muy miedosa y siempre estaba escondida, y al cabo de unos días de haberla devuelto operada, desapare- ció. Una vecina, que es quien hizo la instancia, llamó a Progat porque no la veía corretear y además por la noche oía maullar a un gato. Progat vino varias veces, entrando por unos patios y otros, pero no se la veía por ninguna parte. Dedujeron que ha- bía caído a un parking particular don- de unos vecinos aparcaban su coche, hablaron con el propietario que muy amablemente les abrió... pusieron comida para saber si estaba... pero la comida no desapareció... y todos

Perich

ENVIA'NS LA TEVA HISTORIAprogat@progat.catpensaban lo peor. Por las noches no se oyó más. Al cabo de pocos días un vecino me avisó de que había visto una gatita menudita en el falso techo de una tienda que estaba en traspaso. Yo no tenía ni idea de que la asociación Progat había actuado. Me puse en contacto con la asociación y ellas me dijeron que podría tratarse de la dichosa gatita que había desaparecido de la manzana de enfrente. 3XHVVt9LQR3URJDW\FRQfiUPyTXH era ella! Qué alegría!

Se pusieron en contacto con la inmo- biliaria que ponía en el cartel: “Inves- ta”, pero resulta que era agosto y la persona que tenía la llave estaba de vacaciones. El señor de la llave aún tardó una semana en venir a abrirnos. Cada día los vecinos le ponían agua y comida y ella les esperaba desde el falso techo. Era imposible cogerla... hacía falta abrir el local. Más vale prudencia en estos casos. %XHQRSXHVDOfiQDODSDUHFLy$QWRQLR el señor de la llave, y tuvimos que activar una jaula-trampa en el falso techo porque a la señora gatita no le dió la gana de dejarse coger. Horas PiVWDUGHHQWUySRUfiQ Le cogí tanto cariño de verla allí meti- da, que decidí adoptarla. Llamé corri- endo a mi veterinario, Eduard, que me aconsejó tenerla aislada de mis otros gatos para evitar posible contagio hasta no tener las pruebas víricas, y así irse adaptando a la nueva casa. Poco a poco se fue volviendo muy cariñosa, se engordó...y se la veía tan feliz! Las pruebas de leucemia e immuno salieron negativas... pero había un virus traidor que empezó a dar señales cuando ella parecía que estaba bien: la peritonitis infecciosa

5

felina. El veterinario hizo todo lo que pudo, pero no fue posible salvarla. Se ha ido al cielo de los gatos con mucho cariño y calor, y estoy muy contenta por haberla podido cuidar y darle lo PHMRUKDVWDHOfiQDO

Amics de Francisco Jimena Per Progat CatalunyaFrancisco Jimena Aranda es va casar el passat 17 de març. Atesa la seva sensibilitat envers els animals,

i espe- cialment els gats, els seus amics van decidir que una part dels regals que farien a la parella seria una donació a Progat Catalunya, associació que coneixien a través de la Camila Mallo de l’Hospitalet de Llobregat. Es van posar en contacte amb la coordinado- ra de projectes a l’Hospitalet, l’Adriana, a qui li van demanar la redacció d'un document on es fes menció d'aquest fet, document que van llegir durant l’enllaç dels nuvis. I ens van enviar les IRWRJUDfiHVGHWDQIHOLoVXFFpV Des de Progat Catalunya volem do- nar les gràcies a totes les persones que van participar en aquest alegre esdeveniment, especialment a Alberto López que ens va contactar, i desitjar salut i llarga vida a totes les persones que basen la seva vida en el respecte i la felicitat de tothom, animals inclosos.

Nuvis i amics

Nuvis

Aquells que han fet sortL’apartat d’”aquells que han fet sort”, és on trimestral on semestralment anirem ensenyant alguns dels

gats que s’han adoptat.

6

7

Entrevista a Jordi Martí Per Progat CatalunyaJordi Martí, Regidor de Presidèn- cia a l’Ajuntament de Barcelona per CiU és la persona que, desde la política municipal, s’ocupa de l’Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona, el Centre d’Acollida d’Animals de Compa- nyia de Barcelona, el Punt d’Es- terilització de gats de colònies controlades -Viver Tres Pins- i del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals.

Advocat de formació, forma part de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d’Advocats de Barcelona, creada l’any 2002 i pionera en tot l’Estat en la lluita per la defensa dels Drets dels Animals. Les persones que els coneixen destaquen la seva preocupació pel benestar dels animals i la seva implicació personal en tots els temes que competen directament als animals que conviuen amb nosaltres en aquesta ciutat.

Quines tasques desenvolupa principalment l’OÀcina de Pro-

entrevistatecció dels Animals de Barce- lona?

L’OPAB és l’òrgan gestor respon- sable de la gestió de les polítiques de benestar animal a la Ciutat, en col·laboració amb els departa- ments municipals quina activitat hi té a veure i amb la participació i el treball conjunt amb les entitats i onegés animalistes. Les principals funcions de l’OPAB s’emmarquen en la labor de sensi- bilització i promoció de la tinença responsable, la gestió adminis- trativa i tècnica derivada del com- pliment de la normativa, el control de les colònies de gats urbans, la dinamització del Consell Municipal de Convivència, defensa i protec- ció dels animals i el suport tècnic i administratiu al CAACB

Quines són les principals de- mandes que rep l’OPAB de la ciutadania? I de les entitats?

Quan parlem de la relació amb les HQWLWDWVQRYROGULDGHfiQLUGH ́GH- mandes” les seves inquietuds sinó més aviat de participació, d’entra- da d’informació i de projectes per desenvolupar. La col·laboració, en aquest sentit, és fonamental en les accions d’inspecció pels casos de Noè, de maltractaments, ... també en la vessant positiva, en el camp de la recerca i de l’impuls de noves iniciatives.

En el cas de la ciutadania en gene- ral, rebem demandes per aplicar el compliment de l’ordenança, avisos d’animals que estan desorientats o perduts i en alguns casos sug- geriments de millora de la nostra gestió.

De fet, l’OPAB ha de ser un instru- PHQWHfiFDoSHUSRGHUIHUUHDOLWDW un dels objectius de la política municipal en matèria de benestar animal: aconseguir una bona con- vivència entre els animals i la so- cietat, inclús amb aquells sectors que, legítimament, no gaudeixin de la seva bona companyia.

8

El nou Centre d’Acollida d’Ani- mals de Companyia de Barce- lona necessitarà una bona co- municació per a que voluntaris i ciutadans hi puguin accedir, alhora que ha d’estar prou allu- nya’t del nucli urbà per evitar les molèsties que suposa un centre que aculli tants animals... es pot acomplir això? Està ja decidit i acordat on es farà i quan? És assumible ara econòmicament abordar un nou Centre que, evidentment, ha de ser útil

per molts anys?

És ben cert que no és un moment fàcil per aconseguir recursos i, per tant, qualsevol projecte ha de tenir un rigor i un respecte exem- plar en com els utilitzem. Ara bé, el nou CAACB és un compromís municipal i la voluntat per tirar-lo endavant és clara i decidida.

En aquests moments estem tre- ballant amb l’ajuntament de Mont- cada els acords per a la ubicació del nou CAACB, en una parcel·la propera al Cementiri de Collserola que és titularitat de l’Ajuntament de Barcelona. El nou emplaçament en el que estem treballant reuneix les condicions necessàries perquè pugui arribar a bon port: espai VXfiFLHQWFRPXQLFDFLyDPEWUDQV- port públic i un entorn integrat en la natura.

El nou CAACB haurà de tenir la infraestructura necessària per ser un centre modern, incorporant ser- veis i prestacions que en l’actual no podem desenvolupar (espais per teràpies assistides, zones d’atenció personalitzada d’adop- cions,...) I també, molt important, un nou model de gestió.

Els animals que no son conside- rats de companyia com els gos- sos, els gats i les fures, també tenen espai al CAACB? Poden ingressar coloms ferits, gavi- nes, cotorres, animals exòtics o altres perduts o abandonats?

Tot i que en moltes ocasions do- nem aquest servei, aquests tipus

d’animals no poden ser acollits al CAACB, per diverses raons, bàsicament perquè l’objecte del propi Centre, per definició, és l’allotjament provisional d’animals de companyia no reuneix condici- ons que garanteixin la convivència amb altres espècies.

Quan ens trobem amb la ne- cessitat de reallotjar altres tipus d’animals, ho fem utilitzant els serveis especialitzats de transport i busquem opcions d’allotjaments que reuneixin les condicions ne- cessàries

Com ha d’actuar un ciutadà quan es troba un animal perdut o abandonat al carrer? A qui ha de comunicar-ho?

El primer que cal fer és mirar si l’animal porta xapa o alguns tipus G·HOHPHQWTXHO·LGHQWLfiTXLLWUXFDU en primera instancia als telèfons de contacte que hi constin (per DL[zpVWDQWLPSRUWDQWLGHQWLfiFDU els nostres animals amb xip però també amb xapa)

Si això no és possible, en cas que siguin animals de companyia o petits animals domèstics s’ha de donar avís al CAACB (en horari la- boral) o bé a la Guàrdia Urbana de Barcelona. En cas de tractar-se de

fauna exòtica o animals feréstecs o potencialment perillosos, l’avís es pot fer als Serveis de la Gene- ralitat de Catalunya (Bombers o Mossos).

La col·laboració entre la Guàrdia Urbana i l’ambulància mòbil és la ideal? Hi ha molts socis que ens diuen que quan truquen a la Guàrdia Urbana per demanar l’ambulància mòbil molts no sa- ben encara que existeix aquest servei... es pot fer alguna cosa per millorar la comunicació entre els diferents estaments de servei a la ciutat?

La formació i la informació són elements importants en el desen- volupament de la feina de tots els agents municipals (i supra muni- cipals) implicats en la tutela del benestar animal. En aquest sentit, la millora i la revisió continuada dels protocols i procediments de la Guàrdia Urbana és, de ben cert, un punt important –i clau- per la nostra gestió.

Pel que fa al funcionament de la Vetmòbil –tot i que millorable en alguns aspectes- la nostra valora- ció és, en conjunt, positiva.

Què passa amb els animals9

afectats per Síndromes de Noè? o amb els que abandonen tan- cats en pisos o bé que deixen els propietaris quan el llogater mor o quan els hereus no volen com a herència el gat, el gos o qualsevol altre animal a Barce- lona? Hi ha col·laboració entre els agents socials implicats (assistents socials, treballa- dors socials, Guàrdia Urbana, entitats de Defensa dels Drets dels Animals...) o és necessari millorar-la? Com ha d’actuar un ciutadà quan descobreix ne- gligències o maltractaments a animals de companyia (gossos o gats al balcó, maltractaments a casa o al carrer...)?

Els temes que ara em preguntes FRQfiJXUHQODYHVVDQWPpVWULVWD de la nostra gestió: les patologies humanes (a vegades amb un punt de crueltat) o les situacions socials més sensibles tenen conseqüèn- cies, en moltes ocasions nefastes, pels pobres animals... la nostra obligació és articular tots els me- canismes necessaris per actuar amb rapidesa i fermesa,

intentant aconseguir la recuperació tant de les persones com dels animals afectats.

En aquest sentit, és molt important poder actuar, en la mesura del possible, de manera preventiva i, per això, la col·laboració de les en- titats i dels ciutadans és important.

La complexitat dels comporta- ments vinculats al Síndrome de Noè és molta. És una patologia humana amb uns efectes terribles pels animals. El seu estudi s’ha de FRQVLGHUDUGHVGHOULJRUFLHQWtfiFL el seu tractament requereix de la coordinació de molts agents: els professionals de la salut –perquè estem parlant de persones ma- laltes, no ho hem d’oblidar- els serveis socials, els cossos i agents de seguretat i els veterinaris.

El Consell de Convivència, De- fensa i Protecció dels Animals, mitjançant la Comissió Síndrome de Noè, compta amb la presencia i les aportacions d’un dels profes-

sionals amb més experiència i prestigi en aquest camp, el Doctor Jaume Fatjó. A la Comissió hi són presents les entitats i l’OPAB. El treball que hi fem ha de col·laborar per lluitar contra aquesta terrible i dolorosa patologia.

Quan un ciutadà detecti un d’aquests casos pot posar-se en contacte amb els serveis munici- pals de la Guardia Urbana, l’OPAB RTXDOVHYRO2fiFLQDG·$WHQFLyDO Ciutadà de l’Ajuntament de Bar- celona.

Com es treballa des del CAACB les adopcions de Gossos Po- tencialment Perillosos? en una societat que vincula la violència a unes característiques deter- minades per raça més que pel tracte que reben els animals deu ser una tasca molt complicada...

Els GPP acolllits al CAACB són una mostra de la irresponsabilitat que, malauradament, encara hi ha en el concepte de tinença a la nostra ciutat. Aquests gossos, molt bons i sociables en la gran majoria dels casos, es veuen exclosos de l’àmbit social perquè no se n’ha sabut fer una bona educació o bé l’elecció de la seva companyia no era l’adequada per la família, en el seu origen.

Al CAAB intentem donar-los un tractament exactament igual que a qualsevol altre gos que hi tenim acollit i oferim els gossos GPP que tenim als adoptants quines carac- terístiques ho aconsellen. D’altra banda, els voluntaris i els treballa- dors treballen amb moltes ganes en la seva sociabilització, que és fonamental perquè puguin trobar una bona família. Els voluntaris de GPP són un grup molt implicat i amb molta empenta , molt formats LTXHWHQHQXQDLQflXHQFLDPROWSR- sitiva en els gossos. La seva feina ha contribuït en gran mesura en el fet que s’hagin adoptat més de 40 GPP en els últims 18 mesos. Dels 40, només un va ser retornat i no SHUUDRQVGHFRQflLFWLYLWDW

Jo voldria demanar als possibles adoptants que quan vinguin al CAACB ho facin sense una idea preconcebuda d’aquests gossos, es deixin aconsellar pels treballa- dors i els voluntaris i els donin una oportunitat.

Encara que no et competi direc- tament, voldríem parlar del zoo de Barcelona... Alguns zoos han deixat de tenir alguns animals per la pressió de les entitats de Drets Animals i per la opinió d’experts en etologia, com el cas dels elefants. Creus que Bar- celona havia d’incorporar dues elefantes més quan la tendència dels zoos del primer món és no tancar més elefants en recintes per ser exhibits al públic?

Tinc els meus dubtes sobre la con- veniència que els zoològics acullin aquests animals. Han de ser cien- WtfiFVLHWzOHJVHOVTXHGHWHUPLQLQ quins animals i en quines condici- ons han de viure en captivitat

Teniu dades sobre el maltrac- tament als animals domèstics a la ciutat? I sobre els abando- naments?

Els abandonaments d’animals a la ciutat tenen una incidència directa

10

en els acolliments al CAACB. En aquest sentit, el número total d’ani- mals que van entrar al CAACB el 2011 va ser de 1.815 (1.221 gos- sos i 594 gats) . D’aquests, 600 van poder ser recuperats pels seus propietaris i més de 984 van ser adoptats. Si analitzem una mica les xifres, veiem que el nombre de retrobaments dels animals perduts és baix: insisteixo un cop

més en ODQHFHVVLWDWGHODLGHQWLfiFDFLyGHOV animals per poder garantir, també amb això, el seu benestar.

Pel que fa als maltractaments, tot i que voldríem un ideal 0, no estem en una ciutat de naturalesa maltractadora, ben aviat al contrari i podem dir que la solidaritat i la sensibilitat dels barcelonins juga a favor nostre, en la majoria dels casos. Des de l’OPAB, el CAACB, el Consell i des de tots els esta- ments municipals hem de treballar en la detecció i la seva prevenció, en la mesura dels que ens sigui possible.

El Punt d’Esterilització Viver Tres Pins ha estat un model de gestió que ha impulsat Barce- lona... hi ha altres ciutats de les que s’hagi copiat el model? Com qualiÀcaries el seu funci- onament? Quants gats urbans s’esterilitzen aproximadament

cada any al Viver?

Avui la nostra ciutat és un referent a nivell del nostre país en la gestió de les colònies de gats urbans: els acords de col·laboració entre l’Ajuntament i les entitats gateres per al control de les colònies de gats urbans han esdevingut, a nivell nacional, un model vàlid de WUHEDOOLVXSRVHQXQSXQWG·LQflH[Ly HQODFRQfiJXUDFLyGHOHVSROtWLTXHV municipals en matèria d’animals de companyia.

L’any 2011 es van comptabilitzar 566 colònies, amb una població total de 7.600 individus. Pel que fa a les esterilitzacions dutes a terme, la xifra també dóna peu a ODUHflH[LyHVWHULOLW]DFLRQV de les quals gairebé 1.600 les van dur a terme les entitats (Progat i Plataforma Gatera); 800 es van fer al Viver Tres Pins i la resta a la UAB.

Al Viver Tres Pins s’hi fa una mag- QtfiFDIHLQDTXHWpPROWDYHXUH amb aquests èxits. El treball per al control de les colònies permet gaudir de la presència dels gats a la ciutat, disminuint els problemes que ocasiona la superpoblació i generant els beneficis d’una adequada integració a la realitat urbana.

Els gats formen part d’aquesta re- alitat i la nostra feina consisteix en garantir que aquesta convivència sigui respectuosa, positiva amb totes les parts implicades i redun- di en la millora de la convivència entre els animals i les persones, HQEHQHfiFLGHOEHQHVWDUFROÃOHFWLX

L’aposta pel control de les colò- nies des del govern de la ciutat és clara i recolzem la tasca de les entitats protectores que, des del rigor de la ciència i la veterinària, duen a terme aquesta gestió.

La campanya per esterilitzar ani- mals domèstics impulsada per la CIPAC ha estat un èxit... creus que es una bona eina per evitar el maltractament i abandona-

ment d’animals que segurament acabarien a les instal·lacions del Centre d’Acollida?

Sens dubte. L’esterilització és un dels pilars de la tinença responsa- ble i, com a tal, la campanya duta a terme per la CIPAC ha contribuït en evitar futurs abandonaments.

Quines son les actuacions més ur- gents que cal resoldre a la ciutat de Barcelona referides als animals?

En aquests moments, jo diria que WHQLPGXHVJUDQfiWHVIHUUHDOLWDW el nou Centre d’Acolliment d’Ani- mals de Companyia i renovar els protocols d’actuació dels cossos de seguretat en matèria d’interven- cions amb animals a la via pública i als domicilis.

Quina ciutat voldries aconse- guir amb la participació de tots els agents implicats pel que es refereix a la convivència entre humans i altres animals, domes- ticats i lliures?

Una ciutat que faci plenament compatible la vida de les perso- nes amb la vida dels animals, especialment els domèstics. I això passa per continuar sensibilitzant i formant a la població, posar eines al servei d’aquesta convivència i

11

treballar en les ordenances muni- cipals entre altres mesures.

Vols afegir alguna cosa més que sigui interessant pel soci de Progat?

Vull expressar el meu reconeixe- ment al treball que feu des de les entitats com Progat, i tantes altres onegés i associacions animalistes i a tota la feina del voluntariat. Com a responsable de les polítiques en matèria de benestar animal els animo, a tots plegats, a seguir el camí de la bona feina feta, alhora que els vull expressar en nom de l’Alcalde Xavier Trias i en el meu propi la mes sincera enhorabona per la vostra labor.

Des de Progat Catalunya volem agrair l’atenció del Regidor de Presidència, Jordi Martí, per respondre les preguntes que fan referència a les seves competèn- cies directes i també a les que no, donant-nos la seva opinió com a barceloní i polític, i tam- bé volem agrair la col·laboració indispensable de la Directora de Programes de Suport, Anna Ortonoves, per facilitar-nos tota la feina amb extremada cura i amabilitat. Moltes gràcies.

Battersea es una maravilla de refu- gio tanto a nivel de infrastructuras FRPRGHfiORVRfiD\PDQHUDGHOOH- varlo. Este centro existe hace 150 años y está ubicado en un barrio de Londres. El terreno donde se ubica lo cedió el ayuntamiento. Allí tieen entrada cualquier perro o gato abandonado, nunca dicen que no, ya que disponen de muc- ha capacidad y muchas adopcio- nes, un promedio de 14 diarias.

Sólo en este centro (tiene dos más en otras ciudades de Inglaterra) dispone de 120 trabajadores y 700 voluntarios y un presupuesto de 15 millones de libras al año.

Cómo han llegado hasta aquí?

Vols ajudar els gats del carrer?Amb aquesta butlleta, podràs ajudar els gats del carrer a través de la seva integració en colònies controlades per ges- tors de Progat . Si t’agraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta és la teva oportunitat. Pots col·laborar a través de dues modalitats:

Soci - simpatitzant. Et beneficiaràs dels preus dels nostres veterinaris i centres associats. Donatiu únic. Pots ingressar la teva aportació econòmica a BMN 0487 1459 53 2000024029 o enviar un xec nominatiu a nom de Progat a l’apartat de correus 22.294 - 08080 Barcelona.

Nom: Data de naixement: Adreça: Ciutat: CP: Telèfon: e-mail: Professió:

Ordre de pagament per banc o caixa

Número de compte:

Quotes

Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

Les teves dades s’incorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades són confidencials i d’ús exclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancel·lar-les dirigint un escrit a Progat. Si no desitges rebre informació, indica-ho a continuació

Signatura:

Enviar aquesta butlleta a l’apartat de correus 22.294

Progat 08080 Barcelona

catalunya

Visita de una responsable del refugi APAO a Battersea

Pues con muchos años de concien- ciación, muchas ayudas sobretodo de gente particular, donaciones y mucho apoyo, a todos los niveles, de esta manera han conseguido ser un ejemplo en la protección animal.

Todo esto es algo que aquí es impensable, pero allí existe y supongo que después de ha- berlos conocido, lo más importan- te es aprender de ellos todo lo que podamos para ponernos

12

en el camino de llegar algún día a algo tan bien hecho como lo que ellos tienen.

Para más información: battersea. org.uk