LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS/ N142N TR IMESTRE 2011

Residències universitàries

Programes educatius

El procés d’aprendre

Estades a l’estranger

2

Si t’agrada aprendre, formar-te com a professional,investigar, viatjar, relacionar-te i fer amics, la UniversitatAutònoma de Barcelona és la teva universitat.Tria la teva experiència UAB.

www.uab.cat

1

APOSTA PER LA QUALITATL’escola s’ha d’adaptar a les necessitats, els reptes i els problemes d’avui en dia per tal de poder reafirmar la seva efectivitat i el seu compromís amb la societat. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, ha afirmat recentment que “la qualitat del sistema educatiu és bona perquè els docents ho són. Catalunya és com és perquè l’escola catalana ha sabut respondre en els moments crítics.” A més, va afegir que “si els valors no estan ben construïts no es pot donar sentit a la vida; l’escola ha d’ajudar a trobar sentit a la vida i això ho ha de fer donant capacitat d’aprendre i capacitat d’exigència.”

No en tenim cap dubte però és vital començar a veure resultats o indicis que alguns temes clau estan començant a canviar com, per exemple, la integració dels nouvinguts o la lluita contra el fracàs escolar. Cal formar i educar, des de la família i des de l’escola amb implicació i exigència per part de tots. El foment de la lectura és clau per a consolidar les arrels per a un bon aprenentatge. Finlàndia és, sens dubte, l’exemple a seguir pel seu alt nivell d’exigència i els bons resultats que ja acreditats.

EDITORIALSTAFF

SUMARI

El fracàs escolar i l’economia submergidaAnalitzem el sector de les classes par-ticulars i l’economia submergida.

Pàgs. 2 i 3

Residències universitàries Descobrim de prop algunes de les resi-dències universitàries de Catalunya.

Pàgs. 4 a 7

Programes educatius Institucions de diversos àmbits ens expli-quen quines són les seves propostes educatives.

Pàgs. 8 a 10

Per què ens costa tant aprendre? Article d’Anna San, del Centre Suport.Psicologia i Educació, on s’analitzen els processos d’aprenentatge.

Pàgs. 12 i 13

Novetats editorials Selecció de les darreres novetats edi-torials destacades, adreçades a alum-nes i docents.

Pàg. 18

Actualitat per a jovesBreus de notícies destacades de l’actualitat educativa.

Pags. 20 i 21

Estrès laboral docent Entrevista a J. Riart i A. Martorell, al vol-tant de l’estrès laboral dels professors.

Pàgs. 22 i 23

Estades a l’estranger Els beneficis de realitzar una estada a l’estranger per tal de millorar les com-petències en una llengua estrangera.

Pàgs. 24 i 25

Com van triar ells la seva professió?Dos personatges destacats de la socie-tat catalana ens expliquen com van escollir ells la seva actual professió.

Pàgs. 30 i 31

EDITOR: Joan Pons

RBLE. REDACCIÓ: Cristina San José

REDACCIÓ: Àgata Serra, Meritxell Sort, Gerard Arias

RBLE. DISSENY: Carlos Latorre

FOTOGRAFIA: Diego Calderón, David Fernández,

Miguel Ángel Chazo

DEP. LEGAL: B-9654-2007

DIRECTOR GENERAL: Joan Pons

DIRECTORA EDITORIAL: Àgata Serra

DTOR. ADMINISTRACIÓ: Ramon Thomas

DTORA. D’OPERACIONS Mònica Rodríguez

DTORA. DELEGACIÓ MADRID: Maika Fernández

DTOR. CAP ÀREA DIRECCIÓ: Carles Vives

COORDINADORA EDITORIAL: Meritxell Sort

C/Caballero, 79, 2a planta, 08014 Barcelona

Tel. 93.280.00.08/ Fax: 93.410.66.37

www.medigrup.com - medigrup@medigrup.com

Madrid: Tel. 91.116.96.82

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pú-blica o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, només amb l’excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de De-rechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

2

portesobertes

Regular el sector de les classes particulars, una eina contra el fracàs escolar

Redacció

A finals del 2010, l’última edició de l’informe PISA ho deixava ben clar: el fracàs escolar és el taló d’Aquil·les del sistema escolar espanyol, que durant l’última dècada ha cres-cut 4,2 punts. Segons l’OCDE, un de cada tres alumnes (30,8%) el pateixen, mentre que cada any, 135.000 estudiants abandonen l’institut abans d’acabar el Batxille-rat. Aquesta problemàtica la viuen dia a dia els professors de classes particulars a domicili. De fet, quasi 1,7 milions d’escolars recorren a un

EL MERCAT DE LES CLASSES PARTICULARS A DOMICILI

Quasi 1,7 milions d’escolars espanyols, el 22%, recorren a les classes particulars a domicili, un mercat que mou 1.800 milions d’euros en negre a l’any, segons un estudi de l’empresa Educa-System.

sobre el sector a Espanya. Educa-System va néixer l’any 2003 com a pionera en la professionalització del mercat de les classes particu-lars a domicili, una activitat que fins aleshores s’integrava totalment en l’economia submergida. Durant aquests vuit anys, ha impartit un to-tal de 300.000 hores de classe per tot l’Estat i ha donat feina a més de 6.000 professors.

Segons l’informe, aquest sector té un potencial de creació de treball de quasi un milió de llocs de feina.

professor que, titulat o no, realitza el seu treball fora del marc legal, amb el consegüent augment del flux comercial que es desenvolupa en economia submergida i que està fora de l’abast d’Hisenda.

UN SECTOR GENERADORDE TREBALLEn aquest context, per què no es planteja la possibilitat de regular el sector de les classes particulars a domicili? Aquesta és la pregunta que l’empresa Educa-System es fa al primer informe que ha elaborat

3

portesobertes

Els destinataris d’aquestes ofertes són, bàsicament, els joves titulats, un col·lectiu especialment castigat pels efectes de la crisi. L’estudi tam-bé destaca que la regularització del sector proporcionaria els recursos pedagògics suficients per garan-tir l’augment de l’èxit escolar dels alumnes i, per tant, dels treballa-dors del futur. Alguns països europeus, com França, Bèlgica i Suècia, ja han im-plantat el model de sector regulat amb èxit. En aquest sentit, fa anys que els serveis a les persones a França estan en plena expansió. En deu anys, el sector ha duplicat la facturació, i ha passat de 6.000 a 14.200 milions d’euros.

MILLORA DEL SISTEMA EDUCATIUEl 22% dels alumnes recorren a les classes particulars fora de l’aula. I mentre que un 7% acudeixen a un Font: Educa-System

professional, el 93% restant ho fan a professors no professionals. Per tant, el mercat no regulat acaba movent 1.800 milions d’euros en negre a l’any. Així, segons l’estudi d’Educa-System, només que es re-gulés un 22% del mercat submergit, es crearien 20,5 milions d’hores de treball a Espanya que donarien fei-na a 125.000 professors particulars. Això suposaria, evidentment, una nova oportunitat laboral davant la crisi, però, al mateix temps, una mi-llora del sistema educatiu, ja que les empreses del sector estimen que la taxa d’èxit als exàmens se-ria del 93% si es comptés amb el suport d’un professor particular de forma regular dues hores per set-mana tot l’any.

Cada any, 135.000 estudiants abandonen l’institut abans d’acabar el Batxillerat

Només que es regulés un 22% del mercat submergit, es crearien 20,5 milions d’hores de treball a Espanya

Les mates, l’enfant terrible dels alumnes Per què els pares decideixen demanar ajuda a un professor particu-lar? Bàsicament, per cinc motius. El primer de tots i més important és perquè el seu fill aprovi i passi curs. En segon lloc, per millorar els resultats. La falta d’atenció a l’escola (per excés d’alumnes), la falta de concentració (dispersió) i la falta d’atenció a casa (perquè els pares no s’hi poden dedicar) són els altres motius que indueixen els proge-nitors a contractar el reforç a domicili.

Les assignatures més temudes pels alumnes pràcticament coinci-deixen a tots els nivells educatius. Així, els estudiants de Primària demanen reforç sobretot de matemàtiques i anglès, mentre que els d’ESO sumen a aquestes disciplines la física i la química. Els de Batxi-llerat també ensopeguen amb les matemàtiques i la física, de la ma-teixa manera que els universitaris que cursen titulacions tècniques.Fins que l’alumne no rep l’assistència d’un professor particular, la mare o el pare són els que s’encarreguen habitualment de vigilar el repàs acadèmic a casa (25%). La tutoria de classe (15%), els germans (10%) i els amics (5%) són les altres vies de suport. En un 45% dels casos, però, l’alumne no rep ajuda per part de ningú.

Quina és l’habilitat que més valoren els pares en un professor particular?

Pedagogia: 35%

Proximitat: 25%Seguiment: 20%

Paciència: 10%

Horaris: 10%

4

portesobertes

RESIDÈNCIES UNIVERSITÀRIES

Residències universitàries del segle XXI

Redacció

RESAEl grup RESA compta amb la xarxa més extensa de residències univer-sitàries de tot l’Estat. La componen un total de 25 residències repartides en 16 ciutats, a través de les quals s’ofereixen més de 6.700 places. A Catalunya compta amb sis residèn-cies a Barcelona, una a Girona, una a Sant Cugat del Vallès, una a Ter-rassa i dues a Tarragona que, entre totes sumen més de 1.900 places per estudiants universitaris i pro-fessors de les principals universitats catalanes.Entre les novetats d’enguany, cal destacar l’inici el passat mes de fe-brer de la construcció dels Allotja-ments universitaris Pius Font i Quer, al Campus del Baix Llobregat de la UPC, ubicat al Parc Mediterrani de la Tecnologia (Castelldefels). Seran un total de 160 allotjaments amb ca-pacitat per a 187 persones. D’altra banda, durant el curs 2012-2013, novament amb la col·laboració de la UPC, RESA inaugurarà els Allot-jaments Universitaris Hipàtia, al Campus de Terrassa i que tindran una capacitat per a 100 persones. Es tracta d’un edifici de 6 plantes amb una superfície construïda de 4.396,30m2, amb 90 vivendes. El nom de l’edifici es va triar a partir de les 65 propostes fetes a través d’un concurs convocat per la UPC entre tots els membres de la comu-nitat universitària de Terrassa. Les residències del grup RESA ofe-reixen una bona comunicació amb

De residències universitàries n’hi ha de molts tipus i totes elles compten amb tots els serveis per a passar-hi estades amb el millor confort. A continuació fem un repàs de les més destacades per tal que els estudiants puguin decidir quina s’adapta més a les seves necessitats.

els campus universitaris, i diferents tipologies d’habitacions i serveis, per apropar-se a la demanda de cada estudiant. A més, RESA gestiona també el servei RESA Housing, que té com

a objectiu allotjar estudiants en pisos i famílies catalanes (www.res-ahousing.com).Resa. Informació i reserves Tel. 902 444 447.www.resa.es

IMATGES DE RESA. / CEDIDES.

5

portesobertes

Els residents també disposen de la-boratori d’informàtica, sala de mú-sica, de jocs, de lectura, de televi-sió, i de fitness centre, màquines de vending, piscina exterior i solàrium, i aparcament. La Residència Onix vol, doncs, “fer de l’estància una forma de vida,

oferint als residents el millor servei i un allotjament confortable per tal que estiguin com a casa”. Residència Onix. C/ Sardenya, 101-137 (Barcelona). Tel. 93 266 61 00. www.residenciaonix.com.

IMATGES DE LA RESIDÈNCIA ONIX. / CEDIDES.

LES RESIDÈNCIESDE LA XANASCAT

Les residències d’estudiants de la Generalitat de Catalunya ofereixen allotjament i servei als nois i noies que estudien lluny de casa seva. Les diferents residències són mixtes i acullen joves estudiants d’arreu de Catalunya però també d’altres paï-sos. En total són quatre i es troben ubicades a Vic, Girona i Lleida. Les seves instal·lacions estan completa-ment preparades perquè els joves hi puguin estudiar, fer consultes, llegir i aprofundir els seus coneixe-ments sense que els falti res. Les

residències disposen d’un projecte educatiu i també d’una normativa pròpia per tal de contribuir a or-ganitzar la vida quotidiana amb els criteris de llibertat i responsabilitat. Són instal·lacions que estan gestio-nades tenint en compte l’economia social i que persegueixen la cons-tant optimització dels recursos hu-mans i materials. A més, ofereixen als residents un servei de qualitat amb el cost més reduït possible. Les residències d’estudiants de la Generalitat de Catalunya són les següents: Cerverí de Girona (40 places en habitacions de 2 i 3 per-

sones, Girona), Sant Anastasi (ha-bitacions compartides de 4 places, Lleida), Canonge Collell (149 places en habitacions de 2 i 3 persones, Vic). Cadascuna de les residències ofereix serveis específics, així com diferents tipologies d’habitacions, que es poden consultar al web de Xanascat.Residències universitàries de la Ge-neralitat de Catalunya. Girona: Tel. 972 21 80 03. Lleida: Tel. 973 26 60 99. Vic: Tel. 938 89 49 38.www.xanascat.cat

RESIDÈNCIA ONIX

La Residència Onix, ubicada en ple barri de l’Eixample, compta amb edifici de nova construcció, que mostra una nova manera d’entendre l’allotjament per a tots aquells es-tudiants que trien Barcelona per a cursar els seus estudis universitaris. Entre els seus avantatges hi ha la seva situació i bona comunicació. La residència Onix es troba davant de l’estació d’autobusos Barcelona Nord i té un ràpid accés a la xarxa de Metro (Arc de Triomf – L1), i a qualsevol zona de la ciutat. La Residència Onix és mixta i compta amb 234 habitacions exteriors total-ment equipades (moblades, dobles i individuals, amb bany i cuina equi-pats), connexió gratuïta a Internet, climatització, neteja d’habitacions, servei de bugaderia i planxa, recep-ció 24 hores i sales d’estudi.

IMATGES DE LES RESIDÈNCIES DE LA XANASCAT. / CEDIDA.

6

portesobertes

ÀGORA

La Residència Universitària Àgora Bcn és un col·legi major, mixt, laic, obert les 24 hores i adscrit a la Universitat de Barcelona, pertanyent a la Funda-ció Gaspar-Espunya-CETT, amb més de 30 anys d’experiència en el sector turístic. Porta en funcionament des de l’any 2006 i té la voluntat de “ser un espai intercultural per a l’estudi i la convivèn-cia”. Pel que fa als residents, aquest col·legi major s’adreça a tota la comu-nitat universitària: estudiants de qual-sevol formació i carrera professional que volen allotjar-se a Barcelona, i a tot el conjunt de professors i investiga-dors que necessiten d’un allotjament per a la seva estada. Sobre la seva ubi-cació, Àgora Bcn està envoltada d’un entorn natural i molt ben comunicada, tant amb el centre de la ciutat, com amb les diferents universitats. Disposa de 220 habitacions, dobles i individuals, àmplies, assolellades i totes exteriors, amb bany propi, con-nexió a Internet i televisió, aire con-dicionat i calefacció. A més, els estu-diants poden gaudir d’espais comuns amb connexió wifi per l’estudi i l’oci:

sala d’estudi, de treball, d’informàtica i de música, gimnàs, pista poliesportiva i àmplia terrassa enjardinada. Compta amb bugaderia i aparcament. Ofereix, també, servei de menjador amb cuina elaborada al propi centre, basat en un

divers bufet, ofert en un ampli horari i responent a les diferents necessitats dels residents. Àgora Bcn. Passeig dels Castanyers, 21 (Barcelona). Tel. 93 166 90 00. www.agorabcn.com.

MELONDISTRICT

MelonDistrict és també, un nou mo-del de residència d’estudiants, que poden escollir entre allotjar-se en una habitació individual o doble, amb bany privat i cooking loungecompartit per cuinar, conviure i re-laxar-se, a més de poder gaudir del bon temps a la piscina o al solàrium ubicat a la darrera planta. Els estu-diants disposen de tota una sèrie de serveis, com Internet wifi en tot l’edifici, bugaderia i recepció les 24 hores del dia. MelonDistrict ofereix més que un allotjament, ja que també organitza activitats com excursions, esdeveniments socials, esportius i culturals per tal que els estudiants coneguin més gent i s’integrin de forma ràpida. Pel que fa a la seva ubicació, MelonDistrict compta amb dos espais. Un, al Po-ble Sec, que compta amb 97 habi- IMATGE D’UNA RESIDÈNCIA DE MELONDISTRICT. / CEDIDA.

DIFERENTS ESPAIS DE LES RESIDÈNCIES MELONDISTRICT. / CEDIDA.

7

portesobertes

tacions (Metro Poble Sec), i un altre a Marina, amb 500 habitacions (Me-tro Marina). Totes dues residències estan adreçades a estudiants nacio-nals i internacionals que realitzen estudis universitaris o de postgrau a la ciutat de Barcelona, i actual-ment, ja tenen matrícula oberta per reservar habitació per proper any acadèmic 2011-2011. Una de les particularitats de Melon District és la possibilitat de realitzar la reserva per a llargues estades o per estades diàries.MelonDistrict. Poble Sec: Av. Paral·lel, 101 (Barcelona). Marina: C/ Sancho de Ávila, 22 (Barcelona). Tel. 93 217 88 12. www.melondistrict.com

VILA UNIVERISTÀRIA

La Vila Universitària és un conjunt resi-dencial per a estudiants que compta amb 632 apartaments, situat al Cam-pus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), on hi viuen prop de 1800 per-sones, al costat dels boscos del Vallès, excel·lentment comunicat i amb unes vistes privilegiades. A la Vila hi ha de tot: jardins, piscina, camps de futbol i de vòlei platja, serveis de manteniment dels habitatges i les instal·lacions, re-collida selectiva de residus, aula de su-port a l’estudiant, bugaderia-tintoreria, 2 bar-restaurants, supermercat, perru-queria, quiosc-papereria, autoescola, oficina bancària i caixers automàtics, a més del Club de Residents, a través del qual s’organitzen tota mena d’activitats com ara cursos, sortides i trobades. Els apartaments de diverses capacitats, que poden allotjar d’1 a 5 persones, compten amb les comoditats d’un ha-bitatge habitual (sofàs, armaris, taule-

tes de nit, nevera, calefacció, Internet, telèfon, etc.) i les necessitats d’un pis d’estudiants (taules d’estudi, prestat-geries per a llibres, il·luminació ade-quada...). Es pot arribar a Vila en tren (Renfe i FGC, estació Bellaterra), au-tobús i cotxe (autopista i carretera) i hi ha un bus nocturn connectat amb Bar-celona. Els residents de Vila ho tenen tot a l’abast; també les facultats, les

RESIDÈNICA MELONDISTRICT. / CEDIDA.

biblioteques i tots els altres serveis de la UAB, acadèmics i comercials, amb els busos gratuïts per moure’s dins del campus. A més, treuen millors notes: tenen un 9% més d’aprovats que la mi-tjana d’estudiants de la UAB. Vila Universitària. Campus de la UAB a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Tel. 93 581 70 04.www.vilauniversitaria.com.

IMATGES DE LA VILA UNIVERSITÀRIA. / CEDIDES.

8

portesobertes

Programes educatius

Cristina S.

FUNDACIÓ PERE TARRÉSLa Fundació Pere Tarrés, en l’àmbit dels serveis per a escoles va comptar el 2010 amb més de 1.000 educadors, oferint els seus serveis educatius a un total de 572 centres escolars de Ca-talunya. En el terreny de les activitats extraescolars, la Fundació Pere Tarrés ha ampliat la seva acció pel que fa a la seva gestió oferint activitats comple-mentàries de caràcter esportiu, artístic i lúdic. Es tracta de donar resposta a un demanda creixent per part de moltspares per haver de conciliar la vida laboral i familiar. La Fundació també es dedica als menjadors escolars i en gestiona l’Esplai del migdia en més de 50 centres, amb l’ajuda de més de 600 monitors. En aquest sentit, han pogut assolir el seu objectiu principal que és la transmissió de valors i l’educació en hàbits alimentaris. D’altra banda,

MÉS ENLLÀ DE L’AULA

L’oferta de programes educatius de diverses institucions és amplia i variada, amb propostes per po-sar en pràctica, algunes durant el curs escolar i d’altres a l’estiu. A continuació fem un repàs de diver-ses propostes educatives.

a les comarques de l’Ebre, la Catalu-nya Central i la província de Barcelona. No ens podem oblidar de nomenar els diferents programes socioeduca-tius adreçats a Infants (gestió d’aules obertes, ludoteques, tallers educatius en valors, etc.) i Adolescents i joves (programes de dinamització juve-nil, gestió de casals de joves, punts d’informació juvenil, etc.). Més informació: www.peretarres.org

INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CICLes escoles Thau de la Institució Cul-tural de CIC disposen de diversos programes educatius d’estiu per als nois i noies de primària i secundària, tots ells dins el marc de l’Aula Oberta.Entre ells es troba el Thau Natura, els qual, segons el curs, té programada per al proper mes de juliol activitats diferents a la Garrotxa (colònies a Be-

destacar també la tasca en matèria d’educació ambiental de la Fundació Pere Tarrés, la qual compta amb 9 cen-tres d’educació ambiental i cooperació a Catalunya. Durant el període escolar es desenvolupen diferents programes educatius en aquest àmbit on cada any hi participen més de 12.000 alumnes d’educació infantil, primària i ESO. Un altre àmbit d’actuació és el monitorat-ge d’integració, que es desenvolupa a través del Programa d’Assistència a Alumnes amb Dificultats Motrius, en centres educatius dependents del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de promocionar el nou concepte d’escola inclusiva el qual consisteix a ajudar en el procés d’integració dels alumnes amb diferents tipus de necessitats educatives especials. Un total de 300 monitors desenvolupen aquesta tasca

9

portesobertes

gudà, una ruta ciclista o descobrir el món rural). Un altre dels programes és l’Aventport, per a nens i nenes de primària, també per al mes de juny, i consta d’activitats esportives (jocs d’aigua a la piscina, piragüisme al Ca-nal Olímpic, karts, esgrima, tir amb arc, patinatge sobre gel,...), culturals (visita al CosmoCaixa, al Museu de la Xoco-lata, tallers de música, de teatre, de màgia,...) i altres de diverses com les ‘golondrines’, visita al FC Barcelona, visita al Parc d’Atraccions del Tibida-bo, nit a l’escola, nit d’inflables, etc.). Cada tarda, els nens i nenes reben un missatge enigmàtic que els anunciarà l’activitat que es realitzarà a l’endemà. Per als alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO s’ha programat l’Aventport Plus, amb activitats esportives com el rugbi, es-calada, vela, beisbol, karting, submari-nisme o senderisme, entre d’altres...!Com a novetat important, destacar el Campus Fundació FC Barcelona-Thau, destinat als alumnes de 3r fins a 6è de primària. Es tracta d’un campus espor-

tiu de futbol a 7 i anglès per als jo-ves alumnes. La vessant esportiva serà als matins mentre que la tar-da es dedicarà a l’aprenentatge de la llengua anglesa. Per a més informació, consulteu el web: www.iccic.edu.

MUSEU PICASSOEl Museu Picasso treballa intensa-ment els programes educatius a tra-vés dels Projectes de barri. Es tracta de diverses propostes impulsades pel Servei Educatiu del Museu Picas-so, coordinades per l’Anna Guarro i la Maria Alcover, que es realitzen en col·laboració amb diverses escoles del districte de Ciutat Vella. L’objectiu és treballar de manera transversal la creació artística a partir de l’obra de Picasso. Aquest és ja el segon any en què es duen a terme els Projectes de barri, constatant d’aquesta manera la seva consolidació. Per a dur a terme aquests projectes cal la participació de les escoles i els instituts del ba-

rri, els quals, juntament amb el Ser-vei Educatiu de Museu, decideixen quins temes es tractaran, així com la durada que tindran i el seu format. A més, es compta amb la col·laboració d’un artista per tal de treballar el fet creatiu des de la perspectiva con-temporània. El Museu Picasso és qui aporta el coneixement sobre Picasso. Tal com afirmen les responsables dels Projectes de Barri, el procés de treball és tant important com el resultat. Els Projectes de Barri tenen 2 models, un es diu Variacions sobre un tema,destinat als alumnes de Primària i Se-cundària; mentre que el segon és el

IMATGE DELS PROJECTES DE BARRI DEL MUSEU PICASSO. / CEDIDA.

10

portesobertes

Projecte Espai Propi es desenvolupa amb la col·laboració de l’Associació Experimentacional amb l’Art, i que vol llegir Picasso des de l’actualitat. A Va-riacions sobre un tema s’aprofundeix en el concepte de treball en sèrie mit-jançant la fotografia. Els alumnes han de realitzar una sèrie fotogràfica sobre la seva vida quotidiana. Després, so-bre una fotografia d’aquesta sèrie han de treballar els conceptes de collage o fotomuntage. Aquest projecte ha es-tat possible gràcies a la col·laboració de la fotografa Lídia Carbonell. El Pro-jecte Espai Propi vol reflexionar sobre l’espai, tant el propi com el compartit, per tal de treballar qui som i com ens mostrem a la resta. Per a desenvolu-par-lo es parteix de l’etapa adolescent de Picasso, en els seus anys viscuts a Barcelona. Cada alumne realitza un treball individual que consisteix en la gravació d’un vídeo, on ha de reflexio-nar sobre el seu dormitori i aquells elements que el fan seu. Posterior-ment, entre tots els alumnes han de transformar l’espai compartit de l’aula en un espai flexible i plural. Per a més informació, contacteu amb el Museu Picasso a través del web: www.museupicasso.bcn.es

FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAILa Fundació Catalana de l’Esplai ha posat en marxa una vegada més la campanya d’activitats Encerta l’estiu a través de la qual ofereix una gran quantitat d’activitats per tal que els nens i joves d’entre 4 i 18 anys passin un estiu d’allò més divertit envoltats de natura i practicant esport. Més concretament, es portaran a terme co-lònies de natura i aventura centrades en la descoberta de la fauna; camps de treball, amb projectes de servei a la comunitat i de millora de l’entorn i colònies i casals esportius, els quals s’han organitzat en col·laboració amb la Fundació del Futbol Club Barcelo-na mitjançant el projecte titulat JUGA-LA! on es combina la pràctica esporti-va i l’educació en valors. Encerta l’estiuproposa 6 camps de treball amb ini-ciatives ben diverses que van des de la recuperació d’una antiga serradora medieval al Solsonès a la realització

de tasques de millora de l’entorn i ob-servació de fauna al Parc Natural del Cap de Creus. La campanya Encerta l’Estiu amplia i completa la tradicional campanya Un estiu per tothom, oferint mes de 500 propostes organitzades pels prop de 70 esplais de la Funda-ció. En total s’han previst 213.000 es-tades en activitats per aquest estiu. La Fundació Catalana de l’Esplai és una entitat sense afany de lucre, amb més de 40 anys d’experiència impulsant programes i equipaments d’educació en el lleure. Per a més informació, consulteu el web: www.esplai.org

ACJL’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya duu a terme diversos programes educa-tius, pensats expressament per a pro-moure l’aprenentatge i la convivència entre els alumnes. Tot seguit us fem unes pinzellades dels diversos progra-mes que tenen en funcionament. D’una banda, Xanascat Escoles pro-mou les estades, colònies i convivèn-cies escolars als albergs a partir dels programes d’activitats educatives desenvolupades per professionals de cada àmbit en funció de la demanda dels mestres i dels professors. Xanas-cat Escoles conté 4 programes per a escoles i instituts de Catalunya i de fora de Catalunya durant el curs lec-tiu: Una eina al servei de l’escola, Es-cola de Neu, Camps d’aprenentatgei Descobreix Catalunya. D’aquests

quatre, Una eina al servei de l’escolaés el programa que mou un volum més gran i convoca alumnes que van des de P3 fins a l’Educació Secundària postobligatòria. Un altre dels àmbits d’actuació de l’ACJ és la Formació Bàsica en Polítiques de Joventut.L’objectiu és formar professionals per tal que es converteixin en instruments de transformació social. Es tracta d’una formació de 200 hores dirigida als professionals de l’àmbit de políti-ques de joventut, sobretot de cara a aquelles persones que s’hi ha incor-porat recentment. Aquest curs vol do-nar eines per a treballar “amb” i “per a” les persones joves. Finalment, el Pack Aula Jove consis-teix en un recull d’activitats educatives adreçades a l’alumnat de Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i progra-mes de qualificació professional ini-cial dels centres públics i concertats de Catalunya per tal de proporcionar eines de reflexió i anàlisi sobre di-ferents qüestions vinculades al seu creixement personal. El programa consta d’un conjunt de tallers que tre-ballen els aspectes vinculats amb el desenvolupament de valors i actituds dels joves relacionats, per exemple, amb la salut i les conductes de risc, l’afectivitat i la sexualitat, l’autoestima i la pròpia imatge, la convivència amb la diversitat, l´ús i abús de les noves tecnologies, etc. Per a més informació, consulteu els webs: www.acjoventut.cat i www.xanascat.cat.

IMATGE CEDIDA PER L’AGÈNCIA CATALANA DE LA JOVENTUT..

11

12

portesobertes

Anna San

Centre Suport. Psicologia i Reeducació.

www.centresuport.com

Per què podem recordar el menú de la nostre festa de casament? O, per què podem recordar la roba que portava posada el nostre xicot la pri-mera vegada que el varem veure? I per què no podem treure bona nota a l’examen de naturals si tenim el nostre germà ingressat a l’hospital d’urgències? Una amiga meva es va presentar a un examen d’oposicions per a zela-dora el dia després d’enterrar el seu pare. La noia estava tant trasbalsada que m’ho explicava així: m’han pre-guntat que haig de fer si veig sortir fum d’una classe i, noia, no he sabut contestar “ trucar als bombers”, t’ho pots creure?Per què ens passen aquestes coses? Doncs perquè totes i cadascuna d’aquestes situacions, i una llarga llista que se’ns podria acudir, són moments carregats d’emoció i ara ja sabem que l’aprenentatge i el record no són exclusivament un pro-ducte cognitiu.

Amb això volem posar l’accent en el fet que el rendiment que els nos-tres alumnes tenen a les aules no és només producte del seu coefi-cient intel·lectual sinó que també hem de comptar amb les emocions. Cap estímul arriba neutre al cervell, sempre té una càrrega emocional associada.

EL RENDIMENT ACADÈMICAvui ja estem en condicions d’afir-mar que el rendiment acadèmic és producte del processament cognitiu de la informació + el processament de les emocions. Dos processa-

Per què ens

costa tant aprendre?

BASES COGNITIVES I EMOCIONALS DE L’APRENENTATGE

Els resultats acadèmics dels nostres alumnes no només estan vinculades amb les seves capacitats intel·lectuals sinó que les càrregues emocionals de diferents situacions també hi tenen un pes significatiu.

ments que es produeixen simultània-ment i que quan entren en conflicte, sempre, sempre guanyarà el proces-sament emocional.La teoria PASS de la intel·ligència ens ofereix un nou model teòric per explicar com aprenem. La bateria

”L’aprenentatge i el record no són exclusivamentun producte cognitiu”

13

portesobertes

de neuropsicopedagogia DN-CAS (Das & Naglieri Cognitive Asses-ment System) ens ensenya i permet avaluar:- D’una banda, el processament cog-nitiu de la informació a través dels 4 processadors cognitius: planificació, atenció, seqüencial i simultani.- Per l’altra, el processament de les emocions: un noi o noia amb dificul-tats emocionals tindrà interferències en el seu rendiment cognitiu.

Quan ens enfrontem a un alumne amb dificultats d’aprenentatge la bateria DN-CAS ens ajudarà a conèi-xer el perfil cognitiu i el perfil emocio-nal. Podrem detectar on es troben les dificultats i dissenyar un pla adequat i individualitzat de intervenció.Les dades que tenim són devas-tadores: 30% de fracàs escolar, els trastorns específics de l’aprenen-tatge afecten entre el 5 i el 15 % de la població escolar, els trastorns del comportament pertorbador afecten al 5-10% de nens d’edats compreses entre els 5 i els 15 anys... a la llum d’aquestes xifres crec que podem parlar de crisi educativa. Ara bé, si volem avançar segurament hem de començar per identificar les raons que ens han portat fins aquesta hecatombe, posar-les damunt de la taula i fer les correccions adients.

Per sort, sembla que comença a albi-rar un acord sobre les causes:1. Primer durant molts anys ens han preocupat més els coneixements, els continguts acadèmics, en la població que preparar i educar bons ciutadans.2. Segon, encara que no menys deci-siu, fins fa escassament 10 anys hem viscut negant les emocions. Però avui, amb tot el que ara sabem, seria totalment imperdonable persistir en aquest error.

Antonio Damasio, professor a la Uni-versitat of Southern Callifornia, premi Príncep d’Astúries i autor, entre d’al-tres del llibre I el cervell va crear l’home (Ediciones Destino, 2010) ho ha resumit millor que ningú: “...una cosa és ensenyar la gent a gestionar la informació, i una altra ben diferent, instaurar els puntals fonamentals, a escala emocional, que els permetin aprofitar-la positivament...” En front aquesta destrossa què podem fer per millorar? Com podem interve-nir pares, mestres i educadors per formar adults responsables i moti-vats?

1. El primer a fer és saber, conèi-xer, que els passa als nostres nens i nenes per dins. Comprendre com la inseguretat i la por influeixen en el seu comportament i desenvolupar i ensenyar un vocabulari emocional sòlid amb el qual puguin comunicar-se amb els altres.2. En segon lloc, es fas imprescin-dible desenvolupar l’assertivitat: cal identificar els sentiments dels altres, aprendre a posar-se al seu lloc3. En tercer lloc, els nens necessiten

eines per gestionar les emocions.4. Finalment, hem d’ensenyar-los a resoldre conflictes mentre es mante-nen unes relacions serenes amb els altres.

Com diu l’Eduard Punset, l’autor de divulgació científica amb més lec-tors a Espanya, en el seu últim llibre Excuses per no pensar (Ediciones Destino, 2011) “...una bona educa-ció social i emocional millorarà els nostres deplorables resultats acadè-mics... els infants necessiten calibrar l’impacte insospitat del menyspreu, controlar la ira i comprendre els mecanismes per posar-se al lloc de l’altre...”En aquest present els líders politics i educatius ja no poden escapar-se, és fa imprescindible entendre cóm en són d’importants els coneixements sobre les emocions i els sentiments. Les emocions són al començament i al final de tots els projectes. Davant d’un partit de la Lliga de Campions, disputat entre Barça i Madrid retransmès per TVE1 el meu fill de 17 anys va preguntar en veu alta: “...però no és possible tenir un comentarista neutral?, de manera que el seu pare li va contestar: “no Bernat, crec que no”... Hem ignorat aquesta veritat durant milions d’anys!

Centre Suport. Psicologia i reeducacióPasseig del Terraplè 92, local C(entrada pel carrer de Les Sínies)08750 Molins de Rei Tels.: 93 680 38 08consultes@centresuport.com

”Com podem intervenir pares, mestres i educadors per formar adults responsables i motivats?”

14

portesobertes

L’Apunt de lectura, un projecte que fa escola

Roser Grivé,

directora d’ESO de l’Escola Thau Sant Cugat

Els alumnes creixen i viuen a les esco-les Thau durant 13 anys; hi aprenen valors que esdevindran puntals de la seva vida, com la lectura. L’Apuntde lectura és un suport que serveixaper emmagatzemar-hi les lectures; d’aquesta manera, l’alumne va pre-nent consciència que cada lectura l’apropa a una realitat concreta i diferent i n’aprèn el valor.Obsequiem l’alumne amb l’Apuntde lectura a primer de primària,aquan ja ha adquirit la competència lectora. Durant 10 anys d’escola,

cadascú viurà les lectures d’unamanera determinada i les interpre-tarà de maneres diferents segonsl’estat maduratiu o emocional, lapersonalitat i els gustos propis.Les lectures s’enregistren a l’Apuntde lectura com un tresor personal iaintransferible, com a riquesa pròpiao fet identitari. Per a cada alumne,el seu Apunt de lectura esdevindràaun referent important. Podrà recor-dar el punt de partença de la seva vida lectora, l’evolució personal enaquest camp i pot ser un quadernbiogràfic i d’identitat significatiu.L’evolució cal·ligràfica també hi és

APUNT DE LECTURA A LA INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC

-lució de l’aprenentatge; l’alumne enregistra les seves lectures a mà i quan deixi l’escola als 16 anys serà conscient del canvi cal·ligràfic que ha anat fent i que està lligat al seu creixement personal.La guarda del quadern ofereix un

”Les lectures s’enregistren com un tresor personal i intransferible, com a riquesa pròpia o fet identitari”

15

portesobertes

espai per enregistrar-hi les lectu-res preferides; per tant, es con-vida l’alumne a fer una selecció delque llegeix i a triar les lectures queprefereix. No tot s’hi val, es tractad’identificar el que ens enriqueix i ens plau d’entre tot el que llegim. L’activitat de lectura la guien actors: el mestre, la bibliotecària, els com-panys d’aula i la família. El taller de lectura que es fa a l’escola funciona i els alumnes fan cas de les recoma-nacions dels mestres i companys, però a poc a poc es configuren lec-tors amb personalitat pròpia.

EL DISSENY DEL QUADERNL’Apunt de lectura ofereix possibilia -tats diferents a mesura que l’alumne va avançant. Cada cicle sorprèn amb un color de lletra diferent i lesfitxes ofereixen camps diversos que els alumnes completaran segons les seves possibilitats.En començar l’Apunt de lectura, al cicle inicial, l’alumne fa una inter-rrpretació plàstica del que ha llegit. Comencem a treballar la compe-tència comunicativa; es tracta d’ex-pressar l’experiència viscuda a través del text, els sentiments que ens ha despertat la realitat llegida per mitjà d’un dibuix. En aquest cicle, també hem ofert el camp de l’”il·lustrador” pel seu valor comunicatiu. L’alumnede cicle inicial tot just comença a desenvolupar la seva competèn-cia lectora i la il·lustració esdevé un reforç comunicatiu molt valuós.Continuen el quadern amb la cita de Jaume Balmes que diu “en la lectura s’ha de tenir cura de dues coses: escollir bé els llibres i llegir-los bé.” Els alumnes de cicle mitjà

de primària ja es trobaran un campque exigeix criteri i maduresa:“m’ha agradat...”. S’estableixen cri-teris diferents i, per tant, es poten-cia cada personalitat. Els alumnesaprendran a establir criteris i adefensar-los davant dels altres.Al cicle superior, una cita de JoanTriadú els convida a la reflexió crí-tica sobre la lectura: “Els grans lli-bres exalten la vida, els bons la fan estimar i els dolents són els que no li donen cap sentit.” Ara afegim el camp “Què recordaré...” i convi-dem l’alumne a fer una projecció de futur i a prendre consciència que tot el que llegim i coneixem roman en la memòria.

L’APUNT DE LECTURA,UN QUADERN PLURILINGÜEL’Apunt segueix acompanyanttl’alumne quan comença secundàriai, a partir de segon, una cita d’unautor estranger encapçala cada curs. Ara pretenem que el lectorprengui consciència del valor dellegir en la llengua original, sense interpretacions prèvies i alienes.Quatre autors conviden a reflexio-nar sobre el valor de llegir. A primerd’ESO, Manuel de Pedrolo ens guia cap a una lectura sense prejudicis: “No és suficient que un llibre siguiintel·lectualment estimulant si elcervell no està disposat a respondre a l’estímul. Hi ha gent que llegeix amb tantes restriccions mentals que cap llavor no hi fructifica.” A segon, Cervantes ens parla del mestratge dels llibres: “Un maestro es un libro que habla, y un libro es un maestro que, aun silencioso, comunica su pensamiento.” A tercer, Víctor

Hugo fa referència a la riquesa d’es-perit i ens diu: “Lire, c’est boire etmanger. L’esperit qui ne lit pas mai-grit comme le corps que ni mangepas.” I, a quart, en deixar l’escola, Emily Dickinson recorda als alumnesla gran aventura de llegir: “Thereis no frigate like a book to take us lands away.” Es tracta d’enregistrar lectures enqualsevol de les llengües amb lesquals l’alumne és capaç de llegir; com ens diu Gianni Rodari “llegir ésuna finestra oberta al món”; per tant, com més llengües llegeixi l’alumne,més finestres tindrà. L’expressió delpensament, de les emocions i les vivències es vincula estretament a la capacitat comunicativa, i les traduc-cions i interpretacions són una grannosa en aquest context. A l’escola parlem sovint de la impor-rrtància de la competència lectoradels alumnes i de com millorar-la. Som conscients que la competèn-cia comunicativa és bàsica per com-prendre i expressar la realitat i la competència lectora hi té un paperprincipal. Podríem dir que qui gau-deix d’una bona competència lec-tora hi té molt a guanyar. Segur queel nostre Apunt de lectura esdevina -drà una bona eina per aconseguirque els alumnes gaudeixin d’unacompetència lectora saludable.

Yo, encontrétrabajo a travésde InfoJobs

”La competència comunicativa és bàsica per comprendre i expressar la realitat”

16

portesobertes

Diagnòstic i prevenciódel fracàs escolar

Redacció

El Consell de Treball Econòmic i So-cial de Catalunya ha presentat re-centment l’informe El risc del fracàs escolar a Catalunya on s’analitza laasituació dels alumnes amb risc defracàs escolar i també aquells fac-tors que expliquen aquesta situacióa través d’aportacions que puguintenir-se presents a l’hora de des-envolupar una política educativadestinada a reduir la seva incidèn-cia. Com es puntualitza a l’informe,el concepte de “fracàs escolar”s’ha d’entendre com a “fracàs del sistema escolar” ja que hi interve-nen diferents factors com són lescaracterístiques individuals, factorsfamiliars, els referents identitaris i també els factors institucionals.Per a la realització de l’informe elCETESC ha realitzat un total de 26agents socials vinculats al sistemaeducatiu de Catalunya. L’informedetalla de manera acurada que els

INFORME EL RISC DE FRACÀS ESCOLAR A CATALUNYA

Recentment, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CETESC) ha presentat un informe sobre els riscos del fracàs escolar que hi ha avui en dia entre els escolars.

mitjans de comuni-cació, la pèrdua delvalor de l’esforç iel consum de dro-gues. En aquestalínia, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va ex-pressar durant lacloenda de la Jor-nada que el factordel consum dedrogues era signi-ficatiu i va apostarper “traslladar lacroada que hemfet contra el tabaca altres substànciesque també afec-ten el rendimentdels alumnes, com

l’alcohol o els porros”.

LA DETECCIÓ DEL RISCEn etapes ben primerenques, com són l’educació infantil i primària, ja es poden detectar els primers indi-cis de fracàs escolar tot i que quans’acostuma a detectar més clara-ment és en el canvi que suposa pas-sar de la infantesa a l’adolescència. Des de la Unió Europea s’ha poten-ciat la importància de fer una detec-ció precoç per tal de poder posar-hiremei ben aviat.

Aquest estudi realitzat sobre el risc del fracàs escolar a Catalunya ofe-reix dades concretes per saber on hi ha més probabilitat de trobar a-quells alumnes que tenen un majorrisc de fracàs escolar. Des de l’estudi s’apunta que algunes característi-ques i predisposicions específiques estan relacionades amb el nivell

factors assenyalats són de risc però en cap cas són determinants peravocar un alumne al fracàs escolar.

ELS FACTORS MÉSIMPORTANTSDe factors n’hi ha de diversos tipus, segons les persones entrevistades. D’una banda, tenint en compte els factors institucionals, en desta-ca el pes de la tasca que realitzenels professors quotidianament ales aules formant els seus alumnes. D’altra banda, observant el bloc que té a veure amb els factors fa-miliars se’n desprèn que és més determinant el nivell cultural dels pares que no pas el seu nivell so-cioeconòmic. En aquest sentit, es desmunta una creença força exten-sa que ja s’assumia com a causa iconseqüència.Altres aspectes destacats de gran pes i interès entre les conclusions dels entrevistats són el paper dels

Quan s’acostuma a detectar més clarament és en el canvi de la infantesa a l’adolescència

17

portesobertes

baix de competència matemàtica, científica i lectora però sense la ne-cessitat que hi hagi una implicació directa d’alguna causa com, per po-sar un exemple, ser noia i tenir un nivell baix de competències en ma-temàtiques i ciències; pertànyer a famílies amb un nivell socioeconò-mic, cultural, relacional, normatiu/disciplinari i laboral precari; assistir a un centre públic amb una presèn-cia de més del 20% d’alumnes im-migrants; o aquells que tenen pares i/o mares amb ocupacions de “coll blau” no qualificat i expectatives ocupacionals pròpies també de “coll blau”.

POSAR REMEI A AQUESTA SITUACIÓ

Per part dels experts participants en la realització d’aquest informe s’ha fet una crítica a les “metodologies d’ensenyament que hi ha actualment a Catalunya, les quals se centren prin-cipalment encara en la pura transmis-sió de coneixement”. En relació amb aquest tema, una de les propostes de l’informe és que el currículum de l’educació obligatòria s’estableixi “en termes de competències bàsi-ques” i així garantir que, quan finali-tzi aquesta etapa, l’alumne assoleixi “les competències que necessita per convertir-se en una persona adulta funcional”.Aquest estudi inclou també tota una sèrie de recomanacions que aposten per fomentar al màxim la “personalit-zació” de l’ensenyament i dur a terme una “flexibilització” del currículum i el funcionament dels centres per tal que es puguin adaptar a les necessi-tats de cada estudiant. A més, també

es posa l’accent en la necessitat de dur a terme “formació inicial i contí-nua” en els mestres i professors, es-perant que generi uns resultats molt positius el nou màster de professorat de secundària. A partir de l’estudi, el president del CETESC, Josep Maria Rañé ha ex-posat un total de 72 recomanacions d’aquest Consell Assessor estatutari per tal disminuir i evitar el risc de fra-càs escolar. Aquestes recomanacions s’han agrupat però en diferents grans blocs, dels quals es destaquem els següents:• Sobre les conseqüències indivi-duals i socials.• Sobre els factors individuals.• Sobre els factors familiars.• Sobre els factors identitaris i la condició immigratòria.• Sobre les polítiques educatives.• Sobre les mesures per reduir el fracàs.• El model d’organització escolar i funcionament dels centres.

No sempre hi ha una implicació directa d’aguna causa en els casos de fracàs escolar

puertasabiertas

Actualitat en llibres

NOVETATS EDITORIALS

EL PRODIGIGerard Guix, Estrella Polar El Prodigi és el primer llibre d’una trii -logia trepidant, un thriller que no etrdeixarà indiferent. Aquest llibre ens explica la història del seu protago-nista, l’Àxel, es diu Àxel perquè als seus pares els agradava Guns N’Roses i aquest era el nom del líder. Es diu Àxel, però es podria haver dit Odin, per l’oncle de Suècia que mai ha vist, però que cada any li envia un regald’aniversari. L’Odin és un personatge misteriós i inversemblant, i curiosa-ment l’Àxel el coneix just quan el seu cos adolescent comença a patir unscanvis angoixants que l’omplen de dubtes. I és que l’Àxel encara no sap que li espera un combat molt dur ni que d’aquí uns anys els llibres parlaran d’ell, El Prodigi, perquè està a punt deicanviar el curs de la història.

COM EXPLICAR AQUEST PAÍS ALS ESTRANGERSMatthew Tree, Columna Durant més d’una dècada Matthew

Tree ha publicat articles sobre Cata-lunya. Des d’un primer text sobre la literatura catalana al diari londinenc The Times, fins a nombroses denúns -cies d’exemples específics d’ocultació internacional de Catalunya (la majo-ria publicades a la revista Catalonia Today), passant per una conferènciayimpactant donada a la London School of Economics, Tree ha intentat explis -car aquest racó complex d’Europa als de fora. En aquesta selecció curosa detextos farcits d’anècdotes, vivències i fets actuals i històrics, s’hi entreveu unaindignació creixent davant la ignoràn-cia que regna a l’estranger pel que fa a un país que l’autor considera objec-tivament fascinant. Uns articles devegades hilarants, de vegades xocantsi sempre captivadors que repassen lasituació cada cop més anòmala de Catalunya en tots els àmbits, sobretotdurant els últims anys.

L’ESTRANY CAS DEL’ORIGAMI YODATom Angleberger, Estrella Polar Aquest llibre narra la història d’enDwight, el penjat de sisè; fa massacoses estranyes, com per exemple portar la mateixa samarreta durant un

mes o demanar a la gent que li digui“Capità Dwight”. És bastant ridícul,sobretot per al Tommy, que seu ambell cada dia, a l’hora de dinar. Però enDwight té una gran virtut: sap construir un munt de coses d’origami i aquestavegada ha fet un titella del Yoda. Iaquí és on la cosa es posa misteriosa.L’Origami Yoda prediu el futur i dónaaconsells per resoldre una situació difí-cil. Les seves prediccions funcionen,així que tota la classe les posen en pràctica. Però, perdoneu, qui es creu aquesta història? Bé, doncs aquestaés la intenció d’en Tommy, investigarels estranys casos del Yoda de paper.

LA BOIRA PUDENT Joles Sennell, Editorial BambúDins la col·lecció Enigmes, l’Editorial sBambú presenta un seguit de contesque tracten els grans temes i perso-natges de la literatura infantil i juvenil.A més, incorporen un recurs lúdic, jaque el lector i el protagonista haurande resoldre un seguit d’enigmes per arribar al desenllaç de la història.Aquest llibre explica les aventuresd’en Bernat el fill petit d’un rei que téun bosc del seu regne envaït per unaboira pudent. Ell tot sol, amb l’ajudad’una llonganissa i d’un saquet d’olor,aconseguirà no només saber quina ésla causa de la ferum, sinó que tambél’eliminarà. Vols ajudar-lo a resoldre elsenigmes que s’amaguen en el bosc?

18

puertasabiertas

20

portesobertes

L’abandó escolar es forja a primària

Un estudi ajuda a dibuixar aquest greu problema que pateix el sistema edu-catiu espanyol, que segons sembla comença a forjar-se durant els cursos de primària. L’estudi també revela que quan els alumnes arriben als 19 anys, aquest procés d’abandonament esco-lar es torna pràcticament irreversible. A partir d’aquesta edat, les mesures per tornar a introduir aquests alum-nes al món estudiantil ja serveixen de ben poc. S’ha de tenir en compte que el 12’5% dels nois i noies de 19 anys han deixat els llibres sense ni tan sols aconseguir el títol bàsic d’educació com l’ESO. Un altre 20%, sí que ha assolit aquest nivell però també han abandonat els estudis al no superar amb èxit els estudis de Batxillerat o Formació Professional. En definitiva un 32% que es manté fins els 24 anys i que deix a Espanya com a tercer país europeu amb més fracàs escolar.

La meitat dels professors d’ESO se senten estressatsLa Federació de Treballadors de l’Ensenyament de l’UGT, va realitzar un estudi on van participar-hi 1.125

professionals de l’ensenyament de secundària de centres públics, provats i concertats. Després de respondre un qüestionari els resultat obtinguts van ser que la meitat dels professors d’ESO se senten estressats en el seus llocs de treball diaris. A més també se’n desprèn que l’estrès afecta més les dones que els homes, i que les principals causes d’aquesta situació són el comportament de l’alumnat i la falta de suport per part de les famílies dels alumnes. Segons la percepció del professorat, les principals causes de l’estrès col·lectiu estan relacionades amb el comportament de l’alumnat (28’80%), desconsideracions (23’74%) o per presenciar agressions entre alumnes (25’78%). També denuncien la falta de suport de les famílies dels alumnes a l’hora de gestionar situa-cions disciplinaries (29’6%), l’excessiu número d’alumnes per aula (25’24%) i “ensenyar a persones que no valoren l’educació” (23’2%).

Facebook editallibres per encàrrec dels internautesAmb la consolidació de Facebook com la xarxa social més extensa del planeta, l’empresa de Mark Zucker-berg continua explorant i explotant qualsevol via de negoci. L’última novetat són els Egobook, un servei on qualsevol usuari de Facebook pot accedir, i que serveix per editar un llibre de totes les activitats que l’inter-nauta ha realitzat en el seu perfil. Per poder utilitzar aquest servei, el client ha d’autoritzar l’aplicació perquè puguin utilitzar les seves dades per-sonals, que s’emmagatzemen en un servidor temporal durant 48 hores, i després s’esborren. Automàticament, Facebook recopila totes les dades per generar un llibre personalitzat amb totes les fotos publicades, els missat-

ges al mur o els comentaris al perfil. La portada inclou la foto de l’internauta que ha sol·licitat el llibre, i en les últi-mes pàgines es reprodueixen algunes fotos dels seus amics. El preu variarà segons el número de pàgines.

El Govern proposa augmentar l’edat de jubilació del professorat

Aquest any 2011, és l’últim en el que els professors funcionaris poden acce-dir a la jubilació anticipada incentivada als 60 anys. Mentre els sindicats inten-ten prolongar aquesta possibilitat, el govern de Zapatero va presentar una proposta que eleva l’edat de jubila-ció fins els 67 anys, amb la possibilitat que d’anticipar-la als 65 anys. Aquesta proposta afectaria a més de 998.000 funcionaris, dels quals 600.000 són professors. Però els sindicats no han trigat en reaccionar i refusen aquesta opció. A més, un estudi elaborat per la Federació d’Ensenyament de l’UGT, assegura que en la major part d’Eu-ropa els professors es jubilen sobre els 60 anys. D’aquesta manera, els professors que hagin compert amb 30 anys de servei i tinguin 60 d’edat, poden optar a la jubilació anticipada a Bèlgica, Dinamarca, Irlanda, França, Grècia, Luxemburg, Hongria, Àustria, Islandia i Liechtenstein.

Actualitat per a joves

21

portesobertes

S’inaugura el Centre Superior per l’Ensenyament VirtualUna iniciativa que ofereix formació a distància i assessorament a institucions i universitats. És un projecte conjunt entre el Govern, la Universitat Nacio-nal d’Educació a Distància, Telefònica, Banco Santander i Hispasat; i el Centre serà l’encarregat de gestionar Ibervir-tual –el projecte per desenvolupar entorns d’aprenentatge virtuals a tota Llatinoamèrica-, i assessorar a totes aquelles institucions i universitat que desitgin posar en marxa o millorar la seva formació virtual. Aquest projecte neix a partir d’una fundació sens ànim de lucre, i amb un pressupost de tres milions d’euros, amb l’objectiu de ser autosuficients econòmicament en tres o quatre anys. La seva primera acció serà l’elaboració d’uns estàndards de qualitat per a l’ensenyament virtual.

Les xarxes socials, no aptes per a discapacitatsAixò és el que es desprèn de l’últim estudi realitzat per l’Observatori de l’Accessibilitat TIC, on demostren que la major part de les xarxes a internet suspenen i mostren un nivell “baix” en accessibilitat. Aquest informe que va analitzar xarxes com Facebook, LinkedIn, Tuenti, My Space, Xing, Twitter, Flickr i Windows Live Spaces, denuncia que gran part dels proble-mes detectats fan referència a ordres de navegació i a icones poc senzilles

o excessivament petites que dificulten l’accessibilitat a persones invidents o amb mobilitat física reduïda. De totes les xarxes sotmeses a examen, la pla-taforma Flickr –d’intercanvi de foto-grafies i vídeos-, és la més accessible amb tres estrelles sobre cinc. Les que van obtenir pitjors resultats van ser Tuenti i My Space.

100 instituts catalans contra els estereotips

El projecte No siguis Manolo, no siguis Maripili, és un programa experimental impulsat per la Universitat Pompeu Fabra per evitar que les futures gene-racions d’homes i dones mantinguin comportaments estereotipats. S’en-tén per síndrome del Manolo, aquell que pateixen els homes que desen-volupen actituds prepotents i agres-sives per por al fracàs; d’altra banda, el síndrome Maripili és el que tenen les dones que canvien la seva perso-nalitat per por al rebuig en un sistema masculí. És per això que per tirar enda-vant aquesta iniciativa, cent instituts catalans participen en el programa vol

formar a professores i professors que fomentin bones actituds entre els seus alumnes que afavoreixin la igualtat d’homes i dones.

L’AECC organitza el Dia de la Col·lecta

El proper 2 de juny, l’Associació Espa-nyola Contra el Càncer organitza a la ciutat de Barcelona el Dia de la Col·lecta contra el càncer. L’objec-tiu d’aquesta jornada és intentar fer participar el major nombre de gent possible, ja que en aquesta lluita es necessita la col·laboració i esforç de tothom. Des de l’AECC, busquen gent que es vulgui fer càrrec de les taules, i voluntaris per recollir més diners. En els últims anys, ha anat dis-minuint el número de taules que han tingut en les col·lectes per Barcelona. Hi ha hagut anys que havien arribat quasi a les 150, però l’any passat amb prou feines n’hi havia 90, mentre que a Madrid n’hi havia 200. L’únic realment necessari i el més important és comp-tar amb gent que tingui temps i ganes d’ajudar, ja que l’AECC posa tota la resta amb una disponibilitat absoluta.

22

portesobertes

“A la persona docent li ha d’agradar l’ensenyament com un espai de realització personal”

Cristina San José

Què aporta el 2n llibre sobre el 1r?Joan. Si el primer parlava preferent-ment de la recerca feta sobre els ele-ments o estressors laborals i presenta-va programes de millora en diversos camps, el segon llibre presenta, en un primer bloc, algunes recerques fetes sobre el camp educatiu i a propòsit de la tensió i l’estrès; en un segon bloc, escriuen experts sobre la formació que s’ofereix en relació a la prevenció de l’estrès: què s’ofereix als docents per formar-se, tant des de l’adminis-tració com per part dels sindicats; i en el tercer bloc es presenten propostes

ENTREVISTA A JOAN RIART I ANNA MARTORELL, COORDINADORS DELS LLIBRES ELS ESTRESSOS LABORALS DOCENTS I PROGRAMES PAL·LIATIUS I L’ESTRÈS LABORAL DELS DOCENTS. MALALTIES QUE POT PROVOCAR I PROPOSTES TERAPÈUTIQUES (ED. ISEP).

L’editorial de l’ISEP ha editat dos llibres molt similars i comple-mentaris sobre l’estrès laboral en el món educatiu, coordinats pels psicòlegs Joan Riart i Ana Martorell. El primer porta per tí-tol Els estressos laborals docents i programes pal·liatius (2009) i, el segon, L’estrès laboral dels docents. Malalties que pot pro-vocar i propostes terapèutiques (2010). Cada capítol dels dos lli-bres estan escrits per diversos professionals especialitzats en els diversos continguts.

tes són positives o adequades no hi ha estrès, hi ha energia, reptes; aleshores, quan s’afronta les circumstàncies amb satisfacció, els experts parlen d’eutrès, o estrès positiu. D’altra banda, el dis-très és un terme que denomina l’es-très excessiu i negatiu.Ana. En relació a les causes que ge-neren estrès (entès com a distrès) cal dir que són múltiples i diverses, fet que converteix l’estrès en un fenomen altament complex; cal saber també que, tot i que hi ha uns factors o si-tuacions que es consideren d’elevat risc envers l’estrès, aquest pot consi-derar-se molt subjectiu: una mateixa

terapèutiques força interessants, com per exemple, la relaxació de les emo-cions, les tècniques de respiració, la pràctica del ioga en l’estrès, el tai-txi, el Shiatsu, propostes d’educació de la veu, musicoteràpia, etc.

Què és l’estrès docent i quines cau-ses el provoquen?Joan. L’estrès apareix quan la persona no és capaç d’assumir les demandes del seu entorn; aquestes li sobrepas-sen i aleshores inicia el procés que denominem d’estrès. Parlem d’estrès perjudicial perquè un no és capaç d’assumir les demandes. Quan aques-

23

portesobertes

situació pot generar estrès en un do-cent, o bé convertir-se en una situació de repte professional i personal per a un altre, com per exemple l’adapta-ció constant a les noves tecnologies, o l’atenció a la diversitat a l’aula. De totes maneres, sí que hi ha unes cau-ses més comunes que es posicionen com a principals factors de risc envers l’estrès, com per exemple el fet que la docència sigui una professió de ca-ràcter social, l’adaptació als constants canvis socials i tecnològics, l’augment de responsabilitats que s’assigna als docents, o el desprestigi social de la professió, entre d’altres.

Què és la síndrome de desgast pro-fessional (SDP)?Ana. La síndrome del Desgast Profes-sional, o la síndrome d’estar cremat (Burnout) és una psicopatia conse-qüència d’un estrès nociu crònic, de més de 10 anys de durada. En el primer dels llibres s’explica detalladament les fases del procés i els principals símp-tomes, que abasten patologia de ca-ràcter físic, psíquic i social-relacional.

La clau és la resiliència? Per què?Ana. La resiliència és la capacitat de fer front a les adversitats de la vida, o molt estressants, i superar-les, però de manera que se’n surt enfortit de la situació, transformat, amb una major capacitat de superació.Joan. Però la solució passa per diver-ses propostes i té solucions molt vari-ades. No hi ha dubte que la resiliència és un bon recurs per afrontar l’estrès, però cal aprendre a ser resilient; algu-nes persones ho són perquè han ad-quirit aquesta habilitat durant la seva vida, altres no. Si se n’aprèn, s’acon-segueix que la persona creixi emoci-onalment i maduri, i en conseqüència no li afecti tant els nivells d’estrès en-tès com a distrès.

Quines pràctiques es poden dur a terme com a eines de prevenció?Joan. Només hi ha dos punts clau per fer una bona prevenció de l’estrès la-boral en el món educatiu. El primer, la vocació, és a dir, a la persona docent li ha d’agradar l’ensenyament com un espai de realització personal, lloc on

coincideixin les capacitats en general, on hi tingui, a més, competències i li agradi i tingui una preparació bona. L’altre punt clau preventiu és la for-mació específica. Al marge de l’oferta formativa i de la formació reglada dels estudis per exercir la docència, el do-cent ha de procurar adquirir aquella formació que li sigui més necessària en funció de les seves circumstàncies personals. Ana. El que sí és molt important és que les moltíssimes propostes vàlides dirigides a la prevenció de l’estrès co-incideixen en promoure la distensió corporal, juntament amb l’equilibri i creixement personal, l’escolta interna o introspecció, la competència emo-cional i les habilitats socials.

Com influeixen els hàbits nutricio-nals en la prevenció de l’estrès?Ana. L’alimentació és un dels factors claus en la prevenció de l’estrès. En el primer llibre al capítol 13, que trac-ta aquesta temàtica. La resposta a aquesta pregunta seria molt extensa, però es pot apuntar que hi ha una es-treta vinculació entre el cos i la ment, o entre la dimensió física i psicològica, i la nutrició té un poderós efecte sobre les respostes somàtiques que influiran sobre l’estat psíquic de l’organisme.

En relació a la conciliació entre vida laboral i personal. Quina és la situa-ció predominant entre els docents? Joan. La realitat és molt diversa. Hi ha docents que saben desconnec-tar i altres que s’emporten la feina a casa. Els tutors de la Secundària són el sub-grup de docents que més perill tenen de no saber deslligar la feina de la seva vida privada, justament perquè treballen preferentment amb aspectes emocionals i adolescents i perquè no tenen formació psicològica per poder afrontar aquest plus.Ana. En el primer llibre també es trac-ta aquesta qüestió de manera especí-fica, al capítol 23, però cada docent té una realitat personal que el fa diferent als altres, com ara el fet de tenir o no responsabilitats parentals, tenir cura de familiars, etc... i que condicionarà molt la manera de poder gestionar la conciliació laboral i personal.

En el capítol 7 del llibre, a les con-clusions es destaca que en l’etapa de l’ESO el nivell d’estrès i malestar es troba en un procés ascendent. Per què no es pot aturar?Joan. Possiblement pel que hem dit abans sobre la vocació i la formació, però també cal afegir que l’augment pot ser degut a aspectes sociològics. Cada cinc anys es considera, per part dels sociòlegs, una nova generació, i això comporta canvis en les catego-ries mentals i els valors. Les persones en construcció, que són els estudiants (Secundària), són els nadius digitals i són persones per a les quals anar a l’institut o a l’escola és ficar-se en un túnel fosc del temps, espai absoluta-ment allunyat dels seus interessos, hà-bits, actituds, etc, .. Aleshores és fàcil que generin malestar en el seu entorn, i que els docents cada vegada sentin un enfrontament en molts sentits, ....

L’estrès laboral docent distingeix entre escola pública, concertada i privada?Joan. Segons les dades de la recerca que varem fer a Catalunya, hi ha un lleuger predomini d’estrès en els cen-tres públics per sobre dels concertats. Però no es poden fer, de cap manera, afirmacions generals en cap sentit.Ana. Realment les diferències entre els centre públics i entre els centres concertats són tan enormes que cal ser molt prudent alhora de treure conclusions de les dades quantitati-ves. Així, observem una variació molt elevada entre centres de la mateixa titularitat (pública o privada): des de la placidesa d’alguns centres d’algunes zones geogràfiques, fins al malestar social palpable que repercuteix en els centres educatius de sectors socials amb gran quantitat d’immigració i de diversitat cultural.

“L’estrès apareix quan la persona no és capaç d’assumir les demandes del seu entorn”

24

portesobertes

Una profitosa immersió lingüística

Cristina S.

Ser jove té molts avantatges, la naturalesa és així, però cal sa-ber aprofitar-ho en tots els as-pectes. Un d’ells és la capacitat d’aprenentatge. Per exemple, la capacitat d’aprenentatge i assi-milació d’una llengua estrangera és molt més gran de petit que de gran. A banda de l’edat, també és vital encertar el centre on es rebrà la formació.

ESTADES A L’ESTRANGERUna opció molt interessant que permet millorar i reforçar els co-neixements d’un idioma és realit-zar alguna estada a l’estranger. Per exemple, l’ESL-Idiomes disposa d’una oferta formativa que es basa en aquesta idea, amb programes en funció de l’edat.

ESTADES A L’ESTRANGER

Dominar idiomes, avui en dia, és imprescindible i tots sabem que l’aprenentatge sempre és més efec-tiu com més jove s’és. L’aposta pel centre on es farà l’aprenentatge és clau.

programa, en aquest cas, pensat per tota la família, ofereix la possi-bilitat d’organitzar unes vacances amb immersió lingüística per a pa-res i fills a partir de 3 anys. Cada persona s’integrarà en el curs que correspon al seu nivell mentre que l’allotjament i algunes activitats se-ran en família.Aquestes estades a l’estranger per a juniors i adolescents inclouen en-tre 20 i 25 classes setmanals, el ma-terial, l’allotjament amb 3 àpats, un programa d’activitats i excursions, un carnet d’estudiant i un mapa, acompanyament durant les activi-tats, una guia del curs i un certificat. ESL-Idiomes va ser escollida com a Millor Agència d’Europa el 2010 pel prestigiós sondeig LTM Awards, es-pecialitzat en la indústria del turis-me educatiu.

Anglès, alemany, francès, italià i ja-ponès són els cinc idiomes a partir dels quals el centre ofereix cursos i estades de formació. Les seves propostes són, principalment, els programes setmanals, a determi-nar la durada segons l’interès de l’estudiant tot i que també hi ha l’opció de realitzar cursos intensius durant tot l’any.L’estiu és doncs una bona època per tal que els joves combinin tu-risme, cultura, esport i aprenentat-ge d’idiomes. En aquesta línia, els estudiants de primària i secundària poden optar pels programes junior (8 a 13 anys) o adolescents (13 a 17 anys). Es tracta de cursos d’idiomes que combinen precisament estudi i activitats d’esbarjo i oci, pensats per les diverses èpoques de va-cances escolars de l’any. Un altre

25

portesobertes

La Inés i la Lucía són dues germanes d’11 i 13 anys, de Palma de Mallor-ca. L’estiu passat van fer per prime-ra vegada una estada amb ESL-Idiomes a Westerwald (Alemanya) en un curs de dues setmanes. L’experiència els va resultar molt in-teressant i divertida. “Vaig voler fer aquest curs “perquè s’hi combina-va l’aprenentatge d’alemany amb diverses activitats, inclosa l’hípica”, ens explica la Lucía. El curs que va fer “tenia 5 classes al dia, amb breus descansos de 5 minuts. A la tarda realitzàvem activitats esportives i després de sopar fèiem diverses activitats en grup com, per exem-ple, anar a la discoteca, concurs de talents, hípiques, etc. Els caps de setmana anàvem a una ciutat important alemanya (Köhln-Bonn) per visitar atraccions o el museu de xocolata, entre d’altres”, ens des-

criu la Lucía. La Inés ens explica que hi va anar “per aprendre i divertir-me.” En la seva opinió, el curs “em va semblar que estava molt bé. Hi havia descansos entre classes i al fi-nal del dia hi havia jocs amb premi. L’experiència va ser genial: vam fer turisme, vam descobrir coses noves, vam conèixer gent i vam practicar el nostre esport preferit”. Respec-te de l’aprenentatge, la Lucía ens comenta que “vaig aprendre molt perquè els professors generalment ens parlaven sempre en alemany. Els professors eren molt simpàtics i carinyosos amb els més petits. Em va encantar la varietat de llocs d’on venia la gent.” Per la seva part, la Inés detalla que “l’aprenentatge va ser bo i intens i els professors eren molt bons. L’estada a la resi-dència va anar molt bé també però m’hagués agradat poder dormir

amb els meus amics!”El Pedro, el pare de la Inés i la Lu-cía, ens comenta que les seves filles “feia temps que estudiaven alemany amb diversos sistemes: primer amb au-pairs i després amb classes particulars de professors na-dius o bilingües residents a Palma de Mallorca.” Aleshores va apostar per ESL-Idiomes i les va apuntar. Elles, però, li van posar una condi-ció, “que hi hagués equitació.” El Pedro les va acompanyar en aques-ta estada ja que “no coneixia ESL i era molt arriscat” però en aquest nou curs no ho farà. “Tot han es-tat alegries, una experiència emo-cionant!” L’experiència va ser tan positiva per a les dues que aquest estiu tornaran a fer una estada d’immersió lingüística i la faran al mateix Westerwald, en aquest cas d’un mes.

Una enriquidora estada a Westerwald que tornaran a repetir!

26

portesobertes

Redacció

Innovar és indicatiu de progrési això és una premissa que es pot aplicar a qualsevol dels àmbits de la vida. En el sistema educatiu, totes les millores que suposin augmentar la qualitat i fer que els estudiants ob-tinguin millor resultats seran sempre molt ben acollides per pares, pro-fessors i per tota la societat en ge-neral. En aquest sentit treballen lesempreses impulsores de l’iTworldE-du, el qual enguany celebra la sevaquarta edició del premi a la Innova-ció Educativa a l’àmbit TIC i compta amb una nova categoria dirigida al’àmbit empresarial.Aquest premi té com a objectiu re-conèixer l’esforç de l’àmbit educa-tiu en la creació pròpia i avaluació;reconèixer la figura del personaldocent i administratiu dels centres educatius com agents principals de la innovació educativa mitjançant

l’ús de les TIC; i estimular i informarels proveïdors tecnològics, així coma tot l’entorn educatiu, sobre les ei-nes creatives i de qualitat innovado-ra que realment funcionen a l’aula,faciliten l’aprenentatge personalit-zat i la tasca docent i la gestió.El proper mes d’octubre tindrà llocla quarta edició del Premi iTworldE-du a la Innovació Educativa, el qualté com a objectiu reconèixer l’es-forç de l’àmbit educatiu en la cre-ació pròpia i avaluació. El guardós’entregarà en el marc de l’iTworl-dEdu 2011 Summit que es celebra-rà els dies 26, 27 i 28 d’octubre a Barcelona. Cal destacar que a aquesta ediciódel premi s’hi pot presentar qual-sevol centre educatiu que tinguicom a missió l’educació o la forma-ció, des de l’educació infantil finsa la formació d’adults, ja siguin decaràcter públic, privat o concertat;o qualsevol empresa a nivell mun-

Premis a la innovació de les TIC a l’escola

ITWORLDEDU 2011

Enguany se celebra la quarta edició del premi iTworldEdu, el qual reconeix aquelles solucions tecnològiques que han permès aconseguir millores als centres educatius. El projectes es poden presentar fins el proper 15 de setembre i l’entrega de premis es realitzarà els dies 26, 27 i 28 d’octubre a Barcelona en el marc de l’iTworldEdu 2011.

dial que dediqui els seus mitjans de producció a obtenir béns i ser-veis per a l’educació, la formació i l’aprenentatge. Els projectes es podran presentar com a màxim el 15 de setembre a les 24 hores i latemàtica de cadascun d’ells haurà de ser: o bé d’eines i aplicacions didàctiques d’ús per a la pràctica docent i/o continguts digitals, eines per a millorar la gestió organitzativa i administrativa; o bé eines i plata-formes per a la comunicació virtual. Les bases del premi es poden con-sultar al web www.itwolrdedu.com. La novetat d’aquesta edició del premi iTworldEdu 2011 és l’estre-na d’una nova categoria dirigida al’àmbit empresarial, on es poden presentar aquelles empreses par-rrticipants a l’iTworldEdu 2011 que proposin projectes de productes i solucions tecnològiques que es-tiguin actualment en ús en alguncentre educatiu.

27

portesobertes

LA REVISTA DELS TUTORS I

ELS ORIENTADORS/ N10

1R TR IMESTRE 2010

Activitatsals museus

Professionsambprojecció

Noves tecnologies a l’aula

Consumresponsable

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS/ N082N TR IMESTRE 2009

l’aprenentatge

Expressar-se bé en públic

Créixer amb

Residències universitàries

tec

LA REVISTA DELS TUTORS I

ELS ORIENTADORS/ N09

3R TR IMESTRE 2009

L’educacióa Espanya

L’EEES i els nous Graus

Videojocs iadolescents

El cinema com

a complement formatiu

Publicació orientada al professional de l’ensenyament, especialitzada

en serveis educatius.

Per a més informació i reserva d’espais publicitaris

Tel.: 93 280 00 08e-mail: info@medigrup.com

LA REVISTA DELS TUTORS I ELS ORIENTADORS/ N071R TR IMESTRE 2009

Gestió de la convivència

LA REVISTA

DELS TUTO

RS I ELS O

RIENTA

DO

RS

28

portesobertes

El primer Congrés de l’AEC, aprova amb nota

Redacció

Aquestes jornades es van dur a termeels dies 31 de març i 1 d’abril, i ana-ven dirigides a membres dels equips directius i de gestió de les escolesde l’AEC. L’objectiu d’aquestes, tali com afirma Masllorens, era “poder crear un espai de coneixement i derelació, on es pogués parlar, debatre is’escoltés i es proposés al voltant delduet de futur i educació”. Desprésde 15 anys d’activitat, l’AEC continuatreballant i presentant propostes de

EL FUTUR DE L’ESCOLA CATALANA

L’Agrupació Escolar Catalana va celebrar el primer Congrés sota el títol “Futur i Escola”, que va ser inaugurat per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, acompanyada d’Enric Masllorens, president de l’AEC i director general de la Institució Cultural del CIC.

mar aquest present aprofitant tot allòaprès en el passat”.I és que avui dia, el sistema educa-tiu català es troba en ple procés decanvis i modificacions, i des de l’AECanuncien temps d’estudi i de reflexióper veure de quina manera afectarà el dia a dia i, sobretot, de quina ma-nera l’escola i els docents hi han d’ac-tuar. Masllorens també afegeix que aquesta situació requerirà “formació, reflexió i canvis d’actitud, i hi hem derespondre el millor possible”, però

millora i canvi pel sistema educatiu, sobretot ara més que mai, ja que toti la situació actual, “hi ha il·lusió en-front aquest sentiment negatiu gene-ralitzat sobre els temes educatius”. Amés, el seu president ens explica enquin punt es troba l’agrupació ja que“entenem que és moment de co-municar esperances, i de dir que elsqui formem l’AEC tenim ambicioses idees de futur, volem prevenir un fu-tur amb rostre humà, volem anticipar-nos i imaginar com podem transfor-rr

29

portesobertes

puntualitza que “no s’hi val allargar massa més aquest període d’incerte-sa i de dubte”, ja que l’escola “neces-sita canviar i transformar-se per millo-rar i per poder respondre a l’alumnatque tenim a les nostres escoles, ja que són els ciutadans joves d’una societat que ja existeix però que no disposa de les respostes adequades ni d’institucions prou preparades”. Unes institucions que depenen de la Generalitat de Catalunya i del De-partament d’Ensenyament, però que davant la realitat pressupostària actu-al sembla difícil que puguin realitzar grans canvis. Denuncien i defensen que “se’ns diu que hem de fer més amb menys, però això les escoles concertades i les de l’AEC ho estem fent des de fa temps. Estem acostu-mats a treballar amb pocs recursos, a haver de gestionar els diners insu-ficients de l’Administració pública, mentre escoltem que l’educació és molt important, que hem d’invertit més i mentre ens exigeixen tasques

que potser no ens corresponen”. Tot i això, “volem mirar endavant amboptimisme com sempre hem fet, i nocaurem en el plany fàcil i gratuït ni enla queixa paralitzant, i molt menys enaquests moments econòmicamentmolt difícils”, conclou Masllorens.

CONCLUSIONS DEL CONGRÉS FUTUR I ESCOLAEn el transcurs dels dos dies que va durar, es va parlar de tots aquests ialtres temes referents a l’educaciócatalana. Masllorens assegura que“m’emporto moltes coses del con-grés: valorar la intel·ligència i el talent,escoltar més als alumnes, explotar elque tenim, tenir iniciativa, valorar latransformació i no tant no valorar lainnovació, la positivitat de disposard’un mínim de tensió, no confondrefracàs i error, la importància de saberdir no”, i un llarg etcètera. Tot i això,s’haurà d’esperar per poder fer la va-loració concreta del congrés per partde la Comissió Científica “i després

d’haver buidat les valoracions i les propostes del participants, les refle-xionarem, les llegirem quan tinguemels resums i, finalment, ens quedaremamb unes quantes que podran esde-venir ‘essències particulars’”, afirmael president Enric Masllorens.Pel que fa al seu punt de vista, li de-manem que ens expressi les sensa-cions personals que ha tingut, i ensrespon que “des del meu punt devista ha estat un bon Congrés i ens hapermès relacionar-nos, ser positius ireflexionar sobre la nostra pràctica.Ara ens cal portar-ho a les nostres co-munitats educatives i provocar aques-ta reflexió en els equips docents deles escoles. És evident que la reflexiósobre la pròpia pràctica ajuda a estar actius, amatents i transformadors, endefinitiva millorar l’educació i l’ense-nyament de les nostres escoles i delnostre País. Hi ha feina, però hi havoluntat perquè som conscients del’important que és el que duem entreles nostres mans”.

30

puertasabiertas

“Sóc guionista des del 2007 i fa aproximadament un any i mig que,quan rebia trucades de màrque-ting o per vendre coses, en lloc dedonar-los llargues, el que feia era posar el mans lliures a la redacciói començava a parlar amb frases de l’APM?. Llavors tothom reia, fins ?que al final, un company va propo-sar crear un personatge que fes el mateix. Em deien, per exemple, “et

Com van escollir ells la seva professió?A cada número de la revista Portes Obertes volem compartir amb els nostres lectors la història del camí triat per dues persones rellevants i destacades de la societat catalana a l’hora d’escollir el seu camí professional.

no podia deixar escapar. I ara, veureque gairebé he arribat al primerequip amb la quantitat de jugadorsque volen jugar-hi, em fa sentir moltafortunat. Al principi, abans d’ar-ribar a La Masia, potser em feia laidea que seria difícil o que trobariaa faltar la família i els amics, peròun cop ets aquí es fa més fàcil. A LaMasia érem deu jugadors del mateixequip, de la mateixa edat, amb quipassava moltes hores, i això em faci-litava el dia a dia. A més a més, elscaps de setmana en acabar el partittorno cap a Reus, o sigui que veiga tota la família i aprofito per estaramb els amics, anar a sopar fora, anar al cine, sortir una mica..., el queacostuma a fer la majoria de gentde la meva edat. Actualment jugantal filial, tenim cada matí ocupat ambentrenaments, després anem a dinara la Masia i a la tarda tenim classe. Per exemple, a un company i a mi que estem estudiant Administració iDirecció d’Empreses, ens han fet unhorari adaptat a nosaltres i ens fanclasses particulars dilluns, dimarts idimecres, totes les tardes.La principal diferència amb elMadrid és que aquí es confia moltamb la cantera. Amb els companysde selecció del Madrid sempre hoparlem i tots ens diuen que tenimmolta sort d’estar al Barça on esconfia molt amb la cantera. Aquí,tota la cantera del Barça creu quepot arribar al primer equip i això ellsno ho pensen. Mai hagués pensatque em dedicaria al futbol, de petitjugava per passar-m’ho bé.”

SERGI ROBERTO, FUTBOLISTA

TESTIMONIS

MANEL PIÑERO, GUIONISTA

Sergi Roberto / FOTO: M. A. CHAZO Manel Piñero / FOTO: M. A. CHAZO

“En el meu cas quan el Barça es vaposar en contacte no em venien a buscar a mi, estaven buscant unaltre jugador, però va donar la casu-alitat que aquell dia vaig fer un bonpartit i es van fixar en mi. Després quan em van proposar d’anar a fer les proves al Barça, la veritat és que em vaig sentir molt orgullós perquèhi ha molta gent que el seu somni ésjugar aquí i era una oportunitat que

31

vols canviar a Movistar?” i jo res-ponia “la verdad és que nunca me había preguntado eso...” i anava encadenant converses amb frases. Va néixer així, d’una forma no inten-cionada, sinó espontània. Ja sé que sembla contradictori però la veritat és que sóc molt vergonyós. M’agrada passar discretament per tot arreu. En aquest cas és una feinai intento aïllar-me i treure’m aquesta vergonya del damunt. Passa que la gent no em creu quan dic que sócvergonyós! Es pensen que estic fent broma...! Quan prepararem la part de l’HomoAPM? la primera frase és sempre de?guió. Després, en funció del que em diu aquella persona jo ja he de tirar

de ‘bagatge APM?’ perquè no pots??preveure què et contestarà aque-lla persona. Després ja segueixo la conversa en funció del que em diguin. De vegades, en segons quin cop sí que m’he de contenir el riure i la veritat és que em costa. Segons el tall que reprodueixis o i imitis has de fer un esforç per aguantar-te el riure ja que hi ha vegades que és molt surrealista. Potser si un es posa al lloc de la persona a qui se li estàfent el gag potser sí que un pensa,ostres... Intento concentrar-me i aguantar el tipus perquè sinó es descobreix tot el pastís, malament. La gent col·labora amb el programa, sobretot a través del Facebook i del correu electrònic. Els espectadors

estan realment molt atents i real-ment ens fan un gran favor. Manual-ment això, nosaltres ho tenim però si no reps aquest avís, potser se’t pot escapar el tall.Quan es va fer el programa especial de l’APM? el juliol del 2004 jo encara?no formava part de l’equip però pel que he escoltat, aquell especial va néixer com un experiment però sense cap intenció de durar en eltemps. N’estic segur, però, que no s’esperaven que durés 7 anys com ha succeït. Al 2006 vaig formar part de l’equip de l’APM? durant un?parell de mesos i, al cap d’un anyi mig, al 2007, m’hi vaig tornar a incorporar de manera permanent ja fins a dia d’avui!”

De ben segur que, tu i els teus alumnes, sentiu curiositat per conèixer els motius que van impulsar a personatges destacats triar la seva carrera universitària. Envia els teus suggeriments a

info@medigrup.com i tindràs les respostes en el proper número.

El referente en formaciónwww.guiamasters.com

32

portesobertes

CURSOS PREUNIVERSITARIS D’ESTIU EN ANGLÈS

La Junior Universityarriba a la UVic

Redacció

Davant d’una societat canviant i glo-balitzada com l’actual, el coneixe-ment i domini d’altres llengües ha esdevingut una eina imprescindible. El domini de l’anglès s’ha convertit en un dels punts forts de cara a millorar el nostre perfil laboral, facilitar-nos l’ac-cés i la interacció amb nous serveis, i així poder mantenir un millor diàleg intercultural i contribuir a la cohesió social. En aquest context social, la Universitat de Vic estrena Junior Uni-versity, un programa organitzat en el marc de la Universitat d’Estiu 2011 que neix d’una iniciativa conjunta entre instituts, centres formatius de grau superior i el Campus Interna-cional de la Universitat de Vic. Es durà a terme entre el 6 i el 15 de juliol en la mateixa universitat, i té per objec-tiu impulsar i motivar l’aprenentatge de l’anglès des de diferents àrees de coneixement. El funcionament del programa es basa en la metodolo-gia AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres), que treballa en la resolució de casos, i en el fet de “saber coses” per moti-var l’estudiant, i fer-lo veure capaç de desenvolupar-se en llengua anglesa

Un programa de formació dirigit a alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius de grau superior, que s’imparteix íntegrament en anglès

en el major nombre de situacions possibles. Com a requisit necessari, s’exigeix el nivell d’anglès B2 (nivell intermedi) segons el Marc Europeu de Llengües.El programa d’immersió, de cinc hores diàries durant dos setma-nes, està format per un total de vuit mòduls: cinc troncals comuns per a tots els estudiants i sis d’optatius dels quals l’alumne n’haurà d’escollir tres. Amb l’anglès com a llengua vehicular, Junior University esta dissenyat per a estudiants de Batxillerat i Cicles For-matius de Grau Superior que vulguin millorar el seu nivell d’anglès a partir d’una experiència universitària única. A més, els alumnes tindran accés lliure a l’Aula d’Autoaprenentatge de Llengües durant els matins del mes de juliol, on podran disposar de tot

tipus de materials i l’assessorament d’un professor de llengua.

ÀREES DE CONEIXEMENT El bloc de cinc mòduls troncals, el conformen àrees tan diverses com la producció audiovisual, la cuina i la dieta mediterrània, estratègies de comunicació, novetats de l’entorn virtual i una petita introducció sobre la possibilitat de cursar una part dels estudis universitaris a l’estranger. Aquest últim mòdul es durà a terme el dia 15 de juliol com a jornada de cloenda del programa; tot això serà acompanyats d’estudiants catalans i estrangers que ja han realitzat pro-grames d’intercanvi, de manera que es pugui crear un ambient propici de debat i intercanvi d’experiències i opinions pels futurs estudiants.

33

Graud’Informàtica

i Serveis

Grau enInfermeria

Gradua’ta l’escola universitària més personal i assegura

el teu futur

Grau enFisioteràpia

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

www.eug.es

El teu esforç... la nostra experiència