2501

SETEMBRE - OCTUBRE 2015 - No 264

SUMARI EDITORIAL

Pàg. 1 Editorial COMIAT P. Anton Mª Sánchez C.M.F.Pàg. 2 EL PRECURSOR DE JESÚS P. Xavier Moix C.M.F. Pàg. 3 DESBORDANT DE JOIA Mn. Josep Alimbau Pàg. 4 SIGNES RELIGIOSOS Mn. Ferran Blasi

Pàg. 5 LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ Montserrat Llopart Pàg. 6 EL VALOR DEL COMPROMÍS Jordi MorillasPàg. 7 AGENDA D’ACTIVITATS

Pàg. 8 LA CAIGUDA DEL CAVALL Xavier Garralda AlonsoPàg. 9 GLOSSA A L’AVI CATALÀ Francesc A. PicasPàg. 10 LA JOIA DE L’EVANGELI Papa FrancescPàg. 11 A QUI M’HAIG DE DIRIGIR? Josep Mª Vilarrúbia-Estrany El més sincer agraïmentPàg. 12 SANT PAU A L’AREÒPAG P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F.

OBRA CULTURAL MARIANARevista i portaveu de l’Associació.

Publicació bimestral de Pastoral Catòlica

Fundació Pare Esqué

Abans de deixar definitivament l’Obra Cultural Mariana (OCM), em sento en l’obligació de dir unes paraules de comiat. És un comiat amarat d’un xic de melangia,

perquè han estat uns anys d’intercanvi amistós. És una amistat que se m’ha ofert i a la que he procurat correspondre.

Ara recordo que el tan estimat Pare Esqué, després d’haver-me convidat uns anys a acompanyar-lo en els seus pelegrinatges a Lourdes, em va demanar, a l’octubre del 1995, de col·laborar en la redacció de la Revista, i ho vaig fer escrivint una sèrie d’articles amb el tema de Maria, guia que ens guia, pres del lema que sempre figura a la Revista. Això va durar fins al març de 1997 en què sentint-se molt mancat de salut volia traspassar en mi tota la direcció de l’Obra Cultural Mariana. Vaig dir-li que ell sempre seria el Director mentre visqués. Tan sols consentia, de part meva, el títol de Sots-Director amb totes les facultats que volgués otorgar-me. Des d’aleshores m’he ocupat de redactar l’Editorial i de recopilar i revisar els materials per cada número.

Quan va ocórrer la seva mort, el dia 8 de novembre del 2002, se’m va demanar que passés a Director de la Revista i Consiliar de l’Obra Cultural Mariana. Recordo que per al gener del 2003, vaig organitzar un número extraodinari dedicat totalment a la figura del P. Esqué amb la col·laboració dels redactors d’aquell temps i els títols: Sense el Pare Esqué, Editorial del P. Anton Mª Sánchez. Gràcies, Pare Esqué, del P. Xavier Moix. L’últim branquilló, del Sr. Manuel Esqué i Esqué, nebot i llavors President de l’OCM. Un pom de roses, del Sr. Joan Naboa, Com vaig conèixer un gran amic, del Sr. Josep Mª Vilarrúbia-Estrany, En record i memòria del nostre estimat Pare Esqué, de la Sra. Montserrat Llopart, En el funeral del Pare Esqué, de la Sra. Montserrat Vernet, Homilia del dia de l’Enterrament, del P. Ramon Olomí, Superior Provincial dels Claretians, El Pare Esqué ens relata un miracle moral, del Sr. Xavier Garralda, El Pare Esqué morí als braços de Maria, del Sr. Francesc Picas, Evocació durant la Missa exequial, del Sr. Ramón Soriano, President de la Fundació Pare Esqué,Trobarem a faltar la teva presència, de la neboda Irina Soriano i Esqué, El meu cor el recorda, de la Sra. Mercè Garrote, aleshores Secretària de l’OCM.

Com que, per la meva part, continuava jo l’obra del Pare Esqué, se’m va voler fer un homenatge dedicant-me una placa platejada, que deia textualment:

COMIAT

Passa a la pàgina 2503

“Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al Pare Esqué)

És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva la Fundació Pare Esqué en totes les seves activitats.

Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.comTwitter: @fupaesqueRevista digital: www.issuu.com/fupe

2502

EL PRECURSOR DE JESÚS

Al pic de l’hivern, la ribera del Jordà és plena a seny de pelegrins, escoltant la veu de Joan, que se

servia de l’aigua com a símbol de neteja i purificació, i com a inici d’una nova vida.

La gent es batejava, paraula que significa submergir-se sota l’aigua. Aquest cerimonial es va fer molt popular, i el mateix Joan va rebre el sobrenom de Baptista.

La predicació de Joan anunciant la vinguda del Messies posà alerta Jesús, que va voler saber si Joan sabia qui era, o parlava simplement d’un desconegut.

“Mare, vaig a trobar-me amb Joan. Crec que ha arribat la meva hora.”

Jesús anà cap al desert on Joan predicava, amb un grup d’amics, entre els quals hi havia els cosins Jaume d’Alfeu, Simó el Zelota, anomenat així pel seu zel per la Llei de Moisès, i no pas perquè fos del grup revolucionari d’alliberament d’Israel; el seu germà Judes Tadeu, que significa “bon cor”.

Arribant als arenys del riu, sentiren la veu del Baptista. “Prepareu el camí del Senyor, aplaneu-li les sendes. Jo us batejo amb aigua; però el qui ve darrera meu us batejarà amb l’Esperit Sant” (Mateu 3,11).

El cel senyalà a Joan el grup de galileus, i la veu del Profeta arrabassà l’atenció de les pedres: “Mireu-lo! És el fill de Déu. He vist l’Esperit davallant del cel com un colom i reposant damunt d’ell. Jo l’he vist i ho garanteixo” (Joan 1,32).

El crit del sant baró sotragà la ribera del riu, i el grup de galileus quedà colpit per l’anunci insospitat.

Jesús, ell tot sol, s’allunyà d’aquells topants, endinsant-se en el desert. Féu vida en una de les coves ullades en els penya-segats, als pendents de la muntanya del Qumram, on s’estaven molts anacoretes, meditant la Llei i els Profetes.

La regió era pedregosa, viver de serps i

esbarzers, sense una font ni un bri de verd. Les sargantanes s’oferien a la vista i s’amagaven d’una revolada. Què lluny quedaven els rierols i la verdor de les prades de Galilea!

Aquí Jesús prengué consciència clara de la seva relació particular amb Déu, i, amb quaranta dies de dejuni i penitència, parà el seu esperit per vèncer els riscosos reptes dels propers anys: la temptació d’un messianisme terrenal, com esperaven els israelites.

Retornats a Natzaret, Jaume, Simó Zelota i Judes Tadeu corregueren

a casa de Maria, la mare de Jesús, i li contaren, xerrant més que un sac de nous, tot el que havia passat a l’indret del Jordà, de les sorprenents paraules de Joan sobre Jesús.

Els nois estaven esverats i atabalats. Maria els va calmar i els féu seure. Les cosines, la mare de Simó i Judes, i la de Jaume irromperen esparverades al pati. “Què ha estat això, Maria?” “Els vostres fills us ho explicaran... quan puguin”, somrigué.

Maria vessava serenor. No hi havia res de nou per a ella.

Al cap d’unes setmanes, tornà Jesús i entrà a casa. Maria no sabia si abraçar-lo o llançar-se-li als peus, besar-lo o adorar-lo. El fill la va estrènyer contra el seu pit. “Tot bé per casa, mare?” - “Jo, sí. Però tu necessites un bon plat”, li féu pessigant-li les galtes. Llenties, peix fumat, dàtils i pa tendre del dia.

Havent menjat, Jesús va posar les mans de la mare entre les seves. “Vós ja ho sabíeu, i des de bon començament.”-“Sí, fill, des del primer dia.”

Maria tenia la casa tan ben posada que el Fill de Déu, que havia vingut al món a fer tantes coses, s’hi va quedar trenta anys i es reservà només tres per treballar fora.

L’endemà, molt d’hora, mare i fil l s’acomiadaren amb una abraçada, al pati familiar, a la llum de les estrelles i sota el son dels moixons de la figuera. “Ens veurem de tant en tant, mare. Els cosins Jaume, Judes i Simó vénen amb mi.”

Jesús obrí el portaló i tirà carrer amunt. Maria es quedà una estona veient com

s’allunyava. Tenia el sentiment que el seu fill començava a ser cosa de tots, que el tornaria a perdre i aquesta vegada no el trobaria al cap de tres dies.

Xavier Moix C.M.F.

2503

“Al P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F. en agraïment per la seva vinculació i dedicació a l’OCM.

Barcelona, 18 d’octubre de 2003.”La conservo amb gran afecte i emoció.Però han anat passant els anys, ja ho

sabem que l’OCM va tenir bona embranzida pel carisma personal del P. Esqué. Però a hores d’ara molts dels seus seguidors i admiradors ja són morts o molt acabats. Jo mateix, com deia a l’Editorial del maig passat, ja tiro cap a la vuitantena i em sento

Ve de la pàgina 2501

molt esgotat per seguir dirigint la Revista. Per això presento la meva renúncia. Sé que el Sr. Jordi Morillas, actual President de l’OCM, amb el seu dinamisme, està buscant una alternativa i, si es trobava un altre sacerdot per al servei espiritual, li cedeixo el lloc que he tingut fins ara.

També se’n viu de records. Vull agrair totes les mostres d’afecte i confiança que he rebut. Les forces se m’en van, però l’afecte i l’amistat queden per sempre. De tot cor. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

UNES PARAULES DE MN. ALIMBAU“Desbordant de joia... enmig de les tribulacions”

“En la meva comunitat hi ha una germana que té el do de desagradar-me en tot: amb els seus modals, les seves paraules, el seu caràcter. Tanmateix, és una santa religiosa i deu ser summament agradable a Déu.

“Per tal de no cedir a l’antipatia natural, em vaig dir que la caritat no havia de consistir en simples sentiments sinó en obres. Em vaig dedicar a portar-me amb aquella germana com ho hogués fet amb la persona que més m’estimo.

“Cada cop que la trobava, demanava a Déu per ella i li dirigia el més encantador dels meus somriures.

“Treballàvem juntes. Quan els meus combats interiors eren molt forts i volia contestar-li, aleshores fugia com un desertor. Com ella ignorava completament el que jo sentia per la seva persona, mai no va sospitar els motius de la meva conducta i vivia convençuda que el seu caràcter em resultava agradable.

“Un dia, em va dir amb aire molt satisfet:–Voldria dir-me quin atractiu em troba?

No la veig ni una sola vegada sense que em dirigeixi el somriure més graciós!

Ai! –deia Teresa–, el que m’atreia era Jesús, amagat en el fons de la seva ànima...Jesús fa dolç el més amarg.”

“Qui es venç ell mateix sabrà estimar els altres.

“I qui estima els altres, recollirà alegria.”

Em sento desbordat de joia –d’alegria– enmig de les tribulacions”, exclamava Sant Pau a la Segona Carta als de

Corint (7,4). I així, des d’aleshores, durant segles, passant per Santa Teresa del Nen Jesús, qui, malalta i amb gravíssims dolors, deia: “He arribat a no poder sofrir més, perqu`e tot sofriment m’és dolç”, fins al periodista carmelita Titus Brandsma, que va morir màrtir al camp de concentració de Dachau i que va escriure des del captiveri:

“Quedeu-vos aquí amb mi, Jesús, quedeu-vos, Vós en aquesta hora no em deixeu, ja que la vostra divina presència tot m’ho fa dolç i fàcil, tot m’ho fa suportable i passador, tot m’ho fa joiós i plaent.”

És tota una constel·lació de sants que ens testimonien que l’alegria consisteix en la santedat, i la santedat consisteix en el perfecte amor a Déu i l’amor als altres, encara que visquem enmig de grans tribulacions.

És més, diu Monsenyor Cavagna: l’alegria d’una persona santa, l’habitual pensament posat de Déu, la tranquil·litat de complir sempre la voluntat del Senyor... encara que tinguem dificultats: en les maneres jovials, en l’habitual somriure, en aquell goig i alegria perennes, que són propis només dels fills de Déu.

“EL SEU SOMRIURE MÉS GRACIÓS”Santa Teresa del Nen Jesús narra

l’experiència que segueix:

NOU HORARI D’OFICINA

Estrenem nou horari d’oficina a la Fundació Pare Esqué en dies laborables.Ens trobareu presencialment els dilluns i els dimecres de 9.00 h a 13:30 h i els

divendres de 11.00 h a 13.00 h i de 16.00 h a 19.00 h.

2504

Un dels plaers intel·lectuals senzills, que sovint s’experimenten, és el d’escoltar els qui són bons

observadors, que parlen de les coses que succeeixen davant de tots i que les expliquen bé, tant si es tracta de temes lleugers com si són profunds, i més quan alló coincideix amb el que els qui escolten, també han vist, però que no en sabrien treure tant de partit.

N’he recollit alguns exemples, que han sortit en una conversa en què participaven dues persones joves, un xicot i una noia, que deuen tenir moltes estones per fixar-se, junts, en les coses que passen.

S’ha comentat que crida l’atenció el fet que hagi acrescut notablement el nombre de persones –en majoria dones, però també homes– que duen, penjada al coll, una petita creu, i de vegades no tan petita, o alguna medalla. I un pensa també en això, quan passa pel davant de l’aparador d’alguna joieria, tant si és una que vol atreure compradors de nivells socials i econòmics alts, com una altra destinada als més populars. En unes i altres, s’hi veuen les creus, les medalles i els collars, alguns amb pedreries i metalls, de tots els preus i qualitats.

I fins i tot hi comença a haver, en gran nombre, en expositors arran del carrer, en basars regentats per modestos i competents comerciants orientals, en llocs de molt moviment, penjolls de rosaris, de vegades fets de pedretes multicolors, i d’altres de pinyols d’oliva, i que hom ja veu al voltant del coll de persones que passen.

Un altra d’aquestes instantànies de la realitat: que hi ha molta gent que no s’està de mostrar gestos religiosos públicament. Pensem en esportistes joves, també en competicions que es transmeten per la televisió a tot el món, que exhibeixen signes de significació religiosa: els futbolistes que se senyen en entrar al camp. O recordem l’expressiva manera amb què un dels que fa més gols, molt estimat a Barcelona, quan

SIGNES RELIGIOSOS QUE ES MOSTREN EN PÚBLIC

n’ha fet algun d’especialment valuós, dirigeix cap al cel els dos dits polzes de les dues mans, i sembla com si volgués dedicar a alguna padrina de la seva familia que deu tenir allí, i a les oracions de la qual s’encomana.

I sigui per raons culturals o tradicionals, sigui per un precepte religiós, mereix un afectuós respecte l’actitud de fidelitat a les seves conviccions amb què moltes dones vingudes de l’Àfrica mediterrània, dels Balcans, del Mitjà Orient o d’altres indrets, porten el seu vel, amb gràcia, com feien aquí amb el mocador al cap, les àvies de llunyanes generacions, sense que això tingués especial motivació religiosa, o les dones joves que lluïen quan, a la meitat del segle passat, anaven en Vespa per Roma o per Barcelona i, sortosament per a l’estètica, no era obligatori el casc, com ens recorden gratament pel·licules o fotos de l’època.

Pot ser una manera d’exterioritzar voluntàriament un detall de significació religiosa o de fer ben visible una adscripció confessional. I cosa semblant podríem dir dels homes jueus que el sàbat porten el seu casquet, la kipa, o de les diverses formes religioses orientals, de l’hinduisme, o els sikhs, amb els seus turbants, o les túniques talars d’alguns homes mahometans.

Vull pensar que en uns i altres hi ha un afany inconscient d’expressar la pertinença a un poble, a una cultura i a unes formes religioses que solen ser majoritàries en el grup del qual es forma part, que bé que hom desitjaria que no fossin exigència d’una imposada obligatorietat. I que això mou a afermar la identitat dels qui vénen de lluny, però també pot ser que provoqui en tots, per reacció, de manera particular en els del país, el legítim orgull de professar una cultura pròpia, per la qual van sentint estima, també amb la seva component religiosa i que estan decidits a conservar.

Ferran Blasi, Pvre.

LOTERIA DE NADAL – Núm. 22.485

Ja disposem de les participacions de la loteria de Nadal d’enguany, tant en el seu format tradicional, «El Gordo de Navidad», com en el format autonòmic «La Grossa de Nadal». En tots dos casos disposem del mateix número, el 22.485.

Recordem que les participacions del número corresponent a «La Grossa» són poquetes, doncs el nombre de dècims que es distribueixen també són poquets.

Donat que cada any es fa més feixuc distribuir la loteria, aquest any hem reservat menys dècims i disposarem de molts menys distribuïdors. Qui estigui interessat en distribuir participacions o en reservar i fer una comanda, si us plau, que contacti per telèfon, per correu electrònic o bé en persona a les nostres oficines.

2505

Maria:Avui t’honorem, Mare, sota

l’advocació de la Mercè... Mercè, paraula dolça a l’oïda, que vol dir: favor, gràcia, donació... en resum: Amor.

Un dia et vas compadir dels esclaus, i, amb el teu cor de Mare, vas desvetllar un ànsia de redempció en el cor d’uns homes de la nostra terra, que es van llançar a ajudar, a deslliurar, a trencar les cadenes dels oprimits.

Avui, Mare, mira de nou la nostra terra, aquesta Barcelona que t’honora com a Patrona, i la veuràs també encadenada...Té molts fills lligats per les cadenes del vici, la beguda, la droga, la marginació i els problemes que comporta la manca de treball... Ens fan falta persones entregades a la lluita de trencar aquestes cadenes...Persones generoses que vulguin col·laborar amb amor i entrega, perquè els germans tornin a viure lliures del mal que els oprimeix.

Mare de Déu de la Mercè, recorda’t de Barcelona. I recorda’t de nosaltres!, que també estem empresonats amb les cadenes

MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

del conformisme, de l’egoisme, del confort, de l’anar fent, i del passar, sense mirar i veure...Tot això ens priva de ser lliures per ajudar i col·laborar a que la nostra societat sigui més solidària i feliç. Si tots hi posem el nostre petit gra de sorra l’anirem fent més humana, més fraternal, més de tots i per a tots.

Fes, doncs, de nosaltres uns bons ciutadans, homes treballadors, responsables, generosos, vers els germans necessitats, solidaris d’alegries i penes, i amb un gran cor per estimar Déu i tothom.

Fes que la nostra ciutat, que és coneguda arreu del món com a seu de manifestacions, congressos i empreses grans, sigui també coneguda com un fogar d’amor, respecte i estimació, entre tots els que en ella vivim i aquells que, un moment o altre, comparteixen estada entre nosaltres.

Que es pugui fer realitat un dia aquell gran somni de Jesús: “MIREU-LOS COM S’ESTIMEN...”

Montserrat Llopart

GOIGS A LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ PATRONA DE BARCELONA

Barcelona enamoradavos fa trono del seu cor:puix del Cel li sou baixada,feu-ne cel de vostre amor.Vostre braç que esforç els dónasia sempre al seu costat.

Que del Cel baixeu encaravostra imatge d’or ho diu,que amb els braços ens amparacom una àliga son niu.Per sa estrella us mira l’ona,per son àngel la ciutat.

Dels captius Mare i Patrona,puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona,protegiu vostra ciutat.

Els reis moros tenen plenesses masmorres de captiusque al remor de les cadenesploren llàgrimes a rius.Jesucrist no els abandona,puix Nolasc els ha escoltat.

Nostra Seu hermosa i bellad’aquesta Ordre és el bressol,l’orient d’aquesta estrellaque els esclaus pendran per sol.Per blasó amb sa creu els dóna,l’ample escut del Principat.

2506

Pare Sánchez que també serà retransmès per TV Fundació. Hi esteu tots convidats.

Em plau també anunciar que Mn. Toni Deulofeu González agafarà el testimoni de la tasca pastoral del Pare Sánchez. Mn. Deulofeu és prior de Santa Maria de Terrassa, rector de Sant Pere i Santa Maria de les Arenes i delegat de cultura del Bisbat de Terrassa. Per temes d’agenda, la missa setmanal passarà de dilluns a divendres a les 17.00 h. El mateix Mn. Deulofeu actuarà de conciliari els dilluns a la tarda, per a qui necessiti disposar.

Com consta a l’agenda, Mn. Deulofeu farà el seu primer acte

públic en l’àmbit de la fundació amb la missa setmanal de divendres 18 de setembre i un segon disertant en la conferència Devoció mariana a Barcelona: Mare de Déu de la Mercè, més actual que mai; i amb la posterior oració mariana el dijous 24 de setembre, el mateix dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.

La direcció de la revista quedarà sota la meva responsabilitat i recolzat per na Susana González Torras, qui ja col·labora en la gestió administrativa de la fundació.Afectuosament,Jordi MorillasGerent Fundació Pare Esqué President Obra Cultural Mariana

La millor forma que tinc d’encetar aquest escrit és donant les gràcies al Pare Anton Maria Sánchez Bosch, CMF, pel seu compromís de treball i fidelitat envers la Fundació Pare Esqué, envers l’Obra Cultural Mariana i envers el seu company i fundador el Pare Manuel Esqué i Montseny, CMF. Han estat vint anys, com deia, de compromís, de treball i de fidelitat envers uns ideals que han inspirat, inspiren i inspiraran a vàries generacions. Asumir part de la tasca deixada pel Pare Esqué no ha estat fàcil ni senzill, i el Pare Sánchez va agafar el testimoni amb valentia i l’ha suplert durant aquests anys en els pelegrinatges a Lourdes, en les Rutes Marianes, en la direcció de la revista i en les misses setmanals a la sala d’actes de la Fundació. Tasques que ja per elles mateixes requereixen d’esforç continuat i encara més quan es fan de més a més a les responsabilitats diàries que ha tingut i encara té a diferents parròquies i rectories, essent un exemple de respecte al valor de la paraula donada i del compromís adquirit; valors aquests que la societat actual requereix enfortir amb molta urgència. Per tot això i molt més, MOLTES GRÀCIES, Pare Sánchez, què Déu el beneeixi!

En el transcurs de la reunió de pelegrins de Lourdes del proper dissabte 26 de setembre, farem un acte d’homenatge i agraïment al

EL VALOR DEL COMPROMÍS

3a EDICIÓ DEL PREMI NACIONAL FUNDACIÓ PARE ESQUÉ

Ja està en marxa la 3a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué amb el lema «Difondre els valors humans en la societat d'avui», dirigida a nens i nenes de 10 a 16 anys, a casals i associacions infantil-juvenis i a casals i associacions de gent gran. En total, repartirem premis per valor de 4.200 euros entre beques educatives i ajuts a la finançament dels casals i associacions.

Trobareu les bases completes d'aquesta segona convocatòria en el bloc/web de la fundació.

LA FUNDACIÓ PARE ESQUÉ CERCA UN ARQUITECTE TÈCNIC O SUPERIOR PEL PROJECTE «PERSIANA»

A la fundació tenim en marxa un projecte cooperatiu i col·laboratiu amb diverses entitats de Barcelona. Per dur-lo a terme necessitem l'ajut d'un arquitecte tècnic o superior que estigui familiaritzat amb la normativa de Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona. Els/les arquitectes interessats/des poden contactar amb la fundació el més aviat possible.

2507

AGENDA D’ACTIVITATS

Comptarem també amb la presència dels participants de cada categoria i els patrocinadors, i hi haurà també actuacions musicals.

Dijous, 5 de novembre, de 19:00 h a 21:00 hLliurament de les beques educatives i dels ajuts de la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué

Dijous, 24 de setembre, de 18:00 h a 19:30 hConferència Devoció mariana a Barcelona: Mare de Déu de la Mercè, més actual que maiI a continuació, Oració mariana, cants i meditació

A càrrec de Mn. Toni Deulofeu González, nou conciliari de la Fundació Pare Esqué i de l’Obra Cultural Mariana. Mn. Deulofeu és prior de Santa Maria de Terrassa, rector de Sant Pere i Santa Maria de les Arenes i delegat de cultura del Bisbat de Terrassa.

Event retransmès en directe per TV Fundació Pare Esqué

Dimarts, 15 de setembre, de 18:30 h a 20:00 hVeritats i mentides de l’Onze de Setembre

El nostre fidel conferenciant, el Sr. Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, historiador, escriptor i col·laborador habitual de la revista Obra Cultural Mariana, aprofitant la proximitat de dates significatives com és la festa de la Diada Nacional de Catalunya, ens provocarà i ens farà reflexionar sobre les veritats, mentides i llegendes al voltant de l’Onze de Setembre.No us ho perdeu!!

Event retransmès en directe per TV Fundació Pare Esqué

Dissabte, 26 de setembre, de 18:00 h a 20:00 h

Trobada dels pelegrins de Lourdes i acte d’homenatge i agraïment al Pare SánchezTrobada dels pelegrins que vam estar a Lourdes on tothom hi està convidat, tant si va poder participar en el pelegrinatge com si no ho va fer. En el decurs de la trobada, tindrem l’oportunitat de visionar els vídeos i les fotografies del pelegrinatge a Lourdes d’enguany.

A continuació, es farà un acte d’homentage i agraïment al Pare Sánchez pels seus 20 anys de fidelitat i compromís amb la Fundació Pare Esqué i l’Obra Cultural Mariana.

Dissabte, 3 d’octubre, de 10:00 h a 20:00 hFesta del comerç a Travessera de Gràcia

Festa del comerç a Travessera de Gràcia, entre Roger de Flor i Sardenya, amb la participació de la Fundació Pare Esqué, que disposarà d’una carpa on atendrà a tots els visitants, amics i simpatitzants.

Totes les activitats són gratuïtes. Donat que l’aforament és limitat, es prega arribar amb temps suficient per poder-se asseure o prenunciar la presència trucant al telèfon 93 458 59 35 o bé enviant un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com.

2508

Una persona que no té secrets per a mi va escriure contant el seu particular descens brusc de

les altures marejadores d’un corcer més o menys bèl·lic: Estava estudiant, no amb molta convicció, a l’estranger i tenia no pocs enemics teòrics, ja que estava imbuït de les doctrines marxistes més radicals.

Sentia ell una gran soledat sols temperada per alguna relació “amorosa”. I el seu refugi venia a ser passejar enmig dels verds camps o a la vora de la mar observant l’elegant vol de les gavines: la contemplació de la natura li donava una mica de pau, el transportava a un altre món.

Quan, un cert dia, al campus universitari, en la soledat de la seva habitació, el va succeir quelcom que marcaria un abans i un després en la seva vida:

De cop i volta el va envair un sentiment d’un amor inefable, indescriptible, que s’estenia fins i tot als seus enemics, i un amor a un “no sé què”, un quelcom a un algú. I quan va tornar en si d’aquesta vivència (no va perdre la consciència, ni va tenir cap visió) va comprendre, ell que era ateu, que Déu existia, ja que un sentiment tan sublim no podia brollar d’ell mateix. Comprengué a la vegada que aqueix Déu que existia era amor inefable.

Passà el temps i, insensiblement, de manera espontània, acabà la seva relació extramatrimonial amb una noia. Retornà al seu país. I quan contava el nombre de paquets que portava li sortí la xifra de set, el que, recordant nocions de quan era més jove, li va suggerir que carregava amb els set pecats capitals. Passà mesos sumit en remordiments dolorosos. Al cap de poc

LA CAIGUDA DEL CAVALL

temps va morir el seu germà més petit, que era un enamorat de Crist, i no podia descartar que ell no hagués ofert els seus patiments per la conversió del seu germà capboig.

Va llegir la Bíblia i vides de sants. Fins que arribà el dia en què va decidir fer uns exercicis espirituals. Llavors ja havia reprès la pràctica religiosa abandonada feia anys.

I, abans dels exercicis, va fer aquesta petició a la Verge Maria, a la qual ja professava una gran devoció: “Que aquests exercicis siguin inesborrables”. I fou tal la joia que va experimentar, que li succeí, com en las novel·les, que no sabia si pessigar-se per a veure si estava adormit o despert: S’eixamplà el seu cor i va sentir que la misericòrdia de Déu l’abraçava. Realment, van ser uns exercicis de record inesborrable: I, en endavant, aspectes de la virtut que li resultaven molt difícils se li van tornar practicables.

No sempre fou coherent amb el que havia entès: A vegades li costava molt estimar els seus enemics, però si més no, sabia que estimar-los, a més d’un dolç deure, és la clau de la pau.

Han passat uns quans anys i, amb pujades i baixades, persevera en la fe.

Practica la misericòrdia, que ell va rebre tan abundantment, amb els qui el Senyor posa en el seu camí.

I el que queda de la seva vida vol dedicar-ho a donar gràcies a Déu per la seva infinita misericòrdia i a impetrar-la per als seus companys i companyes en aquest viatge per la Terra vers el més enllà.

Xavier Garralda Alonso

La major part dels ingressos que rep la Fundació Pare Esqué procedeixen de donatius de persones físiques, individuals, anònims en alguns casos. Gràcies a aquests donatius, podem dur a terme gran part de la nostra tasca i de les

activitats que organitzem. Aprofitem aquest canal de comunicació nostre que és la revista per demanar-li la seva col·laboració i contribució al sosteniment de la Fundació amb un donatiu. Aquest donatiu es pot fer efectiu, en persona, en les nostres oficines o bé es pot fer mitjançant un ingrés o una transferència al compte corrent que la Fundació Pare Esqué té obert a La Caixa amb número ES53 2100 0856 9302 0040 1214.

En cas de fer un donatiu via La Caixa, no oblidi d’indicar el seu nom i cognoms en la referència de l’ingrés. Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb què es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de la liquidació del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la renda (art. 55, Llei 40/1998 de 9 de Desembre).

Moltes gràcies!!

CRIDA A LA COL·LABORACIÓ AMB LA FUNDACIÓ PARE ESQUÉ

2509

Mereixen un sincer homenatge les persones en edat de jubilació que a la seva joventut han treballat, han

format una família i han deixat a fills i a néts un tresor de bons exemples, de germanor, d’amor, de patriotisme i d’instrucció religiosa.

Fa cent anys (era el 1915) Francesc Moragas i Barret, fundador de la Caixa de Pensions, va instituir la Festa d’Homenatge a la Vellesa, festa que s’estengué a

GLOSSA A L’AVI CATALÀ

molts pobles i ciutats de Catalunya. Era encantador veure els nostres avis de bracet a joves i noies vestits a la catalana, que els acompanyaven a l’església, a les sardanes, al restaurant i el teatre, i a tots els actes de la Festa.

Com a glossa de l’avi català, publiquem una poètica semblança inspirada en la vida d’un simpàtic avi, símbol dels nostres passats.

L’avi de ca la Rosetaés un avi molt trempat, quan tot just apunta el dia ja està despert i llevat.Resa un parell de parenostrespels difunts, els seus passats, i mira per la finestra per saber el temps que fa.

Es dutxa amb aigua calenta,i amb sabó ben perfumat.es pentina i s’afaita, es vesteix, ben arreglat.Després, va a donar una volta amb el gos, un bon company.Més tard, esmorza una mica, mai la gana no li ha faltat.pa amb “tomaca” i tou formatge, i un got de vi. Què caram!

L’avi de ca la Rosetaahir va fer vuitanta anys,però es posa dret com un ciri,i va més lleuger que un gat.De jove anava a cacera, del conill i del senglar,buscava bolets i espàrrecs.Li agrada fer-la petar.

Abans fumava amb la pipa,després, més tard, la deixà, que els pulmons més bé respiren nets del ferum del tabac.

Els seus pares, gent senzilla,eren uns obrers honrats, tenia tretze anys escassos,que el van posar a treballar,Volia ser un gran paleta,fer cases per vendre i llogar.

A vint anys va anar a la quinta,a vint-i-tres es casà amb una noia més rossaque el blat a punt de segar.

Té unes nétes que enamoren, i uns néts molt espavilats, ells són la seva alegria. Dels fills, ben acompanyat.

Sigui al mati o bé a la tarda seu a la Societat,de vegades juga a cartes,fa un cafè o un tallat. També llegeix el diari, però hi ha massa disbarats,guerres, morts, ganivetades, ell no vol tants maldecaps.De la tele només mira el futbol, molt engrescat.fanàtic del Barcelona.ara està molt animat.

Punteja bé les sardanes, se sent un bon català.Canta al Cor de la Parròquia,havia fet d’escolà.Cada diumenge va a missa,tal com li havia ensenyatla seva àvia, en pau descansi.Feia un arròs i uns guisats!

L’avi de ca la Roseta espera viure molts anys.Voldria per a Catalunya que tothom tingués treball,salut, pau i alegria,del petit fins al més gran.Es la Pàtria que somiacada matí, al despertar.Ell potser no ho podrà veure,cada dia es fa més gran,però mai no perd l’esperança,creu en Crist ressuscitat.D’aquest món sap que en ve un altre,molt més just i molt més sant,on tot és pau i alegria,on tot és llum i és cant.Al Cel trobarà els seus pares,l’esposa i els seus germans.

Francesc A.Picas

L’AVI DE CA LA ROSETA

2510

La missió que s’encarna en els límits humans.

L ’Esg lés ia , que és de ixeb la missionera, necesita creure en la seva comprensió de la veritat. La tasca dels exegetes i dels teòlegs ajuda a “fer madurar el judici de l’Església”. D’una altra manera també ho fan les restans ciències. Referint-se a les ciències socials, per exemple, Joan Pau II va dir que l’Església presta atenció a les seves aportacions “per treure indicacions concretes que l’ajudin a exercir la seva missió de Magisteri”. A més, en el si de l’Església hi ha innombrables qüestions sobre les quals hom investiga i reflexiona amb àmplia llibertat. Les distintes línies de pensament filosòfic, teològic i pastoral, si es deixen harmonitzar per l’Esperit en el respecte i l’amor, també poden fer créixer l’Església, ja que l’ajuden a explicitar més bé el riquíssim tresor de la Paraula. Als qui somien una doctrina monolítica defensada per tots sense matisos, això pot semblar-los una imperfecta dispersió. Però la realitat és que aquesta varietat ajuda a fer que es manifestin i desenvolupin millor els diversos aspectes de la inesgotable riquesa de l’Evangeli.

Al mateix temps, els enormes i veloços canvis culturals requereixen que prestem una constant atenció per intentar expressar les veritats de sempre en un llenguatge que permeti advertir la seva permanent novetat. En efecte, en el dipòsit de la doctrina cristiana “una cosa és la substància... i una altra la manera de formular-ne

LA JOIA DE L’EVANGELI

l ’expressió”. A vegades, escoltant un llenguatge completament ortodox, allò que els fidels reben, a causa del llenguatge que ells fan servir i tenen, és quelcom que no respon al veritable Evangeli de Jesucrist. Amb la sana intenció de comunicar-los la veritat sobre Déu i sobre l’ésser humà, en algunes ocasions els donem un fals Déu o un ideal humà que no és veritablement cristià. D’aquesta manera, som fidels a una

formulació, però no en donem la subtància. Aquest és el risc més greu. Recordem que “l’expressió de la veritat pot ser multiforme, i la renovació de les formes d’expressió es fa necessària per a transmetre a l’home d’avui el missatge evangèlic en el seu immutable significat”.

Això té una gran incidència en l’anunci de l’Evangeli si de debó tenim el propòsit que la seva bellesa pugui ser més percebuda i acollida per tothom. De qualsevol manera, mai no podrem convertir els ensenyaments de l’Església en una cosa fàcilment compresa i feliçment valorada per tothom. La fe sempre conserva

un aspecte de creu, alguna foscor que no li treu la fermesa de la seva adhesió. Hi ha coses que només es comprenen i valoren des d’aquesta adhesió que és germana de l’amor, més enllà de la claretat amb què puguin percebre’s les raons i arguments. Per això, convé recordar que tot adoctrinament ha de situar-se en l’actitud evangelitzadora que desvetlli l’adhesió del cor amb la proximitat, l’amor i el testimoniatge.

Sant Pare Francesc

Dissabte, 3 d’octubre, de 10.00 h a 13.00 hRecordatori a Rosa Deulofeu

Acte d’homenatge a Rosa Deulofeu, actualment en procés de beatificació, que va ser delegada pastoral de Joventut de l’Arquebisbat de Barcelona. Va néixer a Barcelona el 19 d’abril del 1959, filla d’una coneguda família barcelonina dedicada al comerç tèxtil i germana de mossèn Antoni Deulofeu. Va morir el 5 de gener del 2004.

L’acte es celebrarà als jardins que porten el seu nom, Jardins de Rosa Deulofeu, en una illa interior de l’Eixample Esquerre delimitada pels carrers París, Calàbria, Viladomat i Còrsega. Recentment, l’Associació Amics Rosa Deulofeu i la Fundació Pare Esqué han arribat a un acord de col·laboració.

2511

La Gemma i el Josep M. són dos bons amics que desitjant conèixer la cultura i passat romà de casa nostra han vingut a casa, amb la intenció de

consultar el meu arxiu de retalls de premsa sobre aquesta temàtica.

Fou aleshores que el Josep M., tot indignat, em va fer saber un fet que podíem definir d’insult a les nostres tradicions més estimades.

Abans faré una introducció per a entendre millor l’anècdota que s’hauria d’esmenar.

A les nostres poblacions era costum que a les cruïlles entre carrers les autoritats ajudades per particulars posessin capelletes, on l’advocació coincidia amb el nom del vial on hi havia la capella. Amb un grau elevat d’analfabetisme, el personal que no sabia de lletra identificava el nom del vial tot contemplant la imatge.

Per desgràcia, en més d’una ocasió la imatge ha estat anul·lada.

A l’antiga vila de Santa Maria de Sants ja al segle XIX és documentat un carrer, avui convertit en passeig, dedicat a Sant Antoni.

A la cruïlla entre Sant Antoni i el carrer Alcolea una capelleta dedicada al sant formava part del patrimoni religiós de l’antiga vila. La imatge fou amagada el 1936 al pis on hi ha la capella, pis on també hi restava amagat un sacerdot fill de la casa.

Avui baixos i primer pis de la casa són ocupats per un restaurant turc. No vull fer propaganda sinó queixar-me que l’actual estadant ha tret, no sé amb quin permís, la imatge de la capelleta.

I jo em pregunto. A qui haig de protestar ?Desitjaria que amic i/o lector m’ajudés. Mercès a la

bestreta.

Josep M. Vilarrúbia-Estrany

A QUI M’HAIG DE DIRIGIR?

EL MÉS SINCER AGRAÏMENT

Pare Anton Maria Sánchez, CMFFrancesc A. Picas, La JonqueraHerminia Juste Andrés, BarcelonaJulio Espallargas Bondia, BarcelonaPilar Gracia Anadón, BarcelonaCarmen Yepes, l’Hospitalet de LlobregatAnna Maria Rovira, ArbecaÁngel Asín Lahoz, BarcelonaPedro Gordillo Parra, BarcelonaJosefina Bel Balaguer, BarcelonaColoma Rovira i Lloveras, BarcelonaMartí Peig, SabadellRamona Figuerola i Camps, BarcelonaACS Claret, BarcelonaForn Sabadell, BarcelonaForn de Pa de la Pili, ArbecaCopisteria Art i Paper, BarcelonaTaller de costura Rest, BarcelonaSubministraments Carpel, BarcelonaPerruqueria Escrig, BarcelonaCarnisseria-Xarcuteria Bet, Mercat Abaceria, BarcelonaTritecnics, BarcelonaRestaurant Pizzeria Canta Napoli, BarcelonaAssociació Amics dels Vilars, ArbecaPrograma TV Catacrack, BTVDiari LíniaGràcia, BarcelonaRàdio Gràcia, BarcelonaAssociació Sant Guillem-Gràcia, BarcelonaTandem TM & Associats, BarcelonaP. Xavier Moix, CMF, BarcelonaMn. Josep Maria Alimbau, BarcelonaMontserrat Llopart, BarcelonaFerran Blasi, Pvre., BarcelonaXavier Garralda, BarcelonaJosep Maria Vilarrúbia, BarcelonaLourdes Franquet, Barcelona

TOTS ELS DIVENDRES NO FESTIUS, de 17:00 h a 17:30 hMissa del divendres

Tots els divendres no festius, des de mitjans del mes de setembre i fins el mes de juny, ambdós inclosos, celebració de l’eucaristia a la sala d’actes de la Fundació Pare Esqué, presidida per Mn. Toni Deulofeu.

Event retransmès en directe per TV Fundació Pare Esqué

2512

OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral CatòlicaL’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1984, amb el missatge “difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui”

Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia.

Edita: Fundació Privada Pare Esqué Dipòsit Legal: B-43.692.89

President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

Redactors col·laboradors:

Mn. Josep Mª Alimbau Manuel Esqué i Esqué Agustí Miarnau, C.M.F. Francesc A. Picas Ferran Blasi, Pvre. Lourdes Franquet Xavier Moix i Bressolí, C.M.F. Ramon Mª Soriano Camps Mn. Antoni Mª Bausili. Xavier Garralda Alonso Jordi Morillas Josep Mª Vilarrúbia-Estrany Núria Boldú Montserrat Llopart Alex Pastor

FUNDACIÓ PRIVADA PARE ESQUÉ President del Patronat: Dr. Ramon Maria Soriano Camps

Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el no. 797. CIF G-60572211.Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994.

Oficines: c/ Sant Antoni Maria Claret, 50-62, interior. 08025 Barcelona. Tel.: 93 458 59 35. www.FundacioPareEsque.org

Per fer donatius, c/c “La Caixa” ES53 2100 0856 9302 0040 1214, oficina c/ Nàpols, 342, 08025 Barcelona.Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.

Quin sofriment per a un home que porta la l lum:

veure una ciutat entenebrida pels errors i la idolatria!

A Pau li revoltava l’esperit veure per tot arreu els ídols: que omplien una ciutat que volia ser l’il·luminadora del món.

Ell no cerca honors humanals, sinó glòries imperibles.

Els filosofs són amants del bendir: però l’apòstol porta una altra eloqüència més avasalladora i convincent.

Mai un poble no ha estat més delerat: per sentir noves filosofies i novetats que el poble hel·lènic.

Pau, que amb pas ferm havia travessat les llambordes de l’Areòpag: llambregà la multitud que tenia al davant seu.

Totes les seves paraules són lapidàries:

SANT PAU A L’AREÒPAG D’ATENES

l’amor de Crist està abrusant el seu cor.

–”Som llinatge de Déu: que ha creat el cel i la terra” (Ac.17-23).

–”Del Déu desconegut, que vosaltres venereu: i jo us vinc a descobrir”.

Hauria volgut empeltar la gràcia de Crist: en els llambrusquers dels seus

cors.Però, com sempre, uns resistiren a la

gràcia: i uns altres restaran encisats per aquella meravellosa revelació del sant.

Senyor, com la gerdera de poques folíoles, de flors blanques i fruits vermellosos, així creixerà la vostra cristiandat.

Envermellida amb sang de calvari: la seva formosor és per a Vós com un trenc d’alba en els horitzons de l’eternitat.

Manuel Esqué i Montseny C.M.F

Esteu tots convidats a la nostra capella, on es farà un recordatori per tots els difunts i en especial per les persones amigues i simpatitzants de la nostra comunitat que hem sabut en aquest darrer any que ens

han deixat i també en memòria del Pare Esqué.

DIUMENGE, 8 DE NOVEMBRE, a les 18:00 h

Missa de difunts