2453

GENER-FEBRER 2015 - No. 260

“Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al Pare Esqué)

És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva la Fundacio Pare Esqué en totes les seves activitats.

SUMARI EDITORIAL

Pàg. 1 Editorial LA FAMÍLIA P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

Pàg. 2 L’ESTRELLA P. Xavier Moix C.M.F.

Pàg. 3 SEGUEIX-ME Nuria Boldú Pàg. 4 PELEGRINATGE A LOURDES Lourdes Franquet

Pàg. 5 LA SAGRADA FAMÍLIA Montserrat Llopart

Pàg. 6 NO A LA CORRUPCIÓ; SÍ ALS VALORS. Jordi Morillas

Pàg. 7 ACTIVITATS DE LA FUNDACIÓ Jordi Morillas

Pàg. 8 ENEMICS DE LA CREU Xavier Garralda

Pàg. 9 Mn. MANUEL IRURITA Francesc A. Picas

Pàg.10 la JOia de evaNGeliTar P. Francesc

Pàg.11 LA FAÇANA D’UN CEMENTIRI Josep Mº Vilarrubia Pàg.12 LA VIDA NATZARETANA P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F.

OBRA CULTURAL MARIANARevista i portaveu de l’Associació.

Publicació bimensual de Pastoral Catòlica

Fundac ió Pare Esqué

Emmarquem aquest Any Nou 2015 amb el Sínode de Bisbes so-bre “Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització”. Sens dubte que la família travessa una

crisi de proporcions majúscules no sols a Occident, sinó a tot el món. Per això mateix genera una càrrega de sofriment a milions de perso-nes amb un impacte devastador en la societat. Així, doncs, davant d’aquest repte, cal trobar una sortida que sigui humana, i per això ma-teix, també cristiana.

D’això n’és ben conscient el nostre sant Pare Francesc. Ell defineix la família com les totxanes de la societat. Va ser a mitjan setembre passat, quan el sant Pare Francesc va oficiar per primera vegada, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, el matrimoni simultani de vint pa-relles. Entre elles n’hi havia alguna que ja vivien junts o que fins i tot hi tenien fills. Aquest gest que es produïa tres setmanes abans que s’iniciés l’Assemblea dels Bisbes va ser considerat pels observadors vaticans com una nova prova de la defensa del Papa argentí d’una Es-glésia misericordiosa.

En el document preparatori del debat que s’havia de tenir durant el Sínode, ja es presentaven uns temes que semblaven nous fins ara pocs anys tal com són les parelles de fet, les del mateix sexe, les famílies monoparentals, la poligàmia, els mètodes anticonceptius com també la qüestió dels divorciats que volen rebre l’Eucaristia.

S’ha recollit una molt àmplia documentació sobre aquests assump-tes, però el que és molt nou és que el sant Pare Francesc ha volgut escoltar no sols els bisbes i teòlegs, sinò també les mateixes famílies. En tot cas, és molt d’agrair aquesta voluntat del nostre sant Pare de voler escoltar directament els esposos, que són els veritables prota-gonistes d’aquesta institució fonamental com és la família, l’espai pri-vilegiat per a construir la civilització de l’amor i punt de partença per al diàleg amb el món.

I tenim un punt molt decisiu per al futur de la família cristiana. Em refereixo a la iniciació en la fe dels petits de la casa. Això de sembrar la llavor de la fe en el si de la llar no és pas una tasca fàcil en aquests temps que corren. Es primordial el testimoni dels pares, però també que donguin una formació adequada. I cal dir que en aquest desafia-ment ambiciós, no solament s’hi juga l’educació de la fe dels fills, sinó també la pròpia vocació baptismal i matrimonial dels mateixos pares. Ha arribat, doncs, el moment d’assumir que la fe no és cosa que ja s’hereda, sinó que cal transmetre-la.

Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

LA FAMÍLIA

Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.comTwitter: @fupaesqueRevista digital: www.issuu.com/fupe

2454

L’ESTRELLA

Josep i Maria van començar a preparar la tor-nada a Natzaret. Els parents de Betlem no els donaven pas cap pressa. Sentien que es

beneficiaven d’alguna cosa sagrada que tenia aque-lla jove família. Això no ho notaven ni quan eren a la sinagoga ni quan resaven al temple.

Els mesos lliscaven amb placidesa. Josep i Ma-ria volien arribar-se a la propera vila d’Ein-Karem, abans de marxar cap a Natzaret, a saludar la cosi-na Elisabet i el seu marit Zacaries, conèixer el petit Joan i que ells coneguessin Jesús, però no va poder ser.

Una tarda, Josep era fora de casa, feinejant en un edifici en construcció del veïnat, i Maria teixia estores d’espart a l’entrada del carrer, ensems que vigilava el menut, que recorria el casalot a quatre grapes.

De cop i volta, uns camells s’aturaren davant de la casa, acompanyats de la cridòria de gent menu-da. Uns forasters d’alt rang i nobles maneres avan-çaren amb moderança.

A Maria el cor li va fer un salt. Tentinejant, Jesús ca córrer cap a la falda de sa mare. Algú va anar a cridar Josep, i Maria es tranquil·litza en tenir-lo al costat.

Durant una estona, aquells personatges van res-tar muts i desconcertats: no esperaven trobar-se amb tot el que veien. Paraven esment en el nen, miraven la mare, observaven el pare, resseguien l’estança.

En van tenir prou amb l’eguard joiós i pobre Ma-ria i Josep. “Aquest nen és el que venim a adorar”. “Es prosternaren retent-li homenatge, i , obrint els seus cofres, li van oferir, com a regals, or, encens i mirra” (Mateu 2,11).

“Venim d’Orient on hem vist una estrella que anunciava el naixement del rei dels jueus”, van ex-plicar davant l’astorament de tots. Els pobles d’Ori-ent eren amants d’especular sobre els signes dels astres.

“El rei Herodes de Jerusalem no en tenia conei-

xença. i ens ha demanat que li ho fem saber, per-què vol venir també ell a veure el nen”.

Josep sentí una fiblada. “Senyors, voldria sol·-licitar-vos un favor: que mantingueu en secret el que heu vist. Si corre la noticia, potser la vida del nen estarà en perill...”

Aquells astrònoms entengueren la mirada de Jo-sep, i se’n van anar cap el seu país per un altre camí, joiosos del que havien vist.

A Josep no li va agradar gens l’interès d’Herodes. Adulador servil dels romans, Herodes havia arribat a la conclusió que la seva autoritat depenia no pas de la lleialtat dels seus súbdits jueus, sinó dels ca-pricis dels seus amos romans.

Li agradava repetir: “Dues normes cal respectar per damunt de tot: eficàcia en la feina; si ets útil, els de dalt et necessiten. I, l’altra norma, emmotllar-te al qui mana, sigui qui sigui, perquè no dubtarà a tallar-te el coll si creu que el pots desplaçar.”

Dominat per un pànic malaltís als complots reals o imaginaris, havia ordenat l’execució dels rivals polítics membres de l’aristocràcia jueva.

Es malfiava de tothom que l’envoltava; féu assas-sinar la seva esposa per casar-se amb una altra, que també en va ser víctima, amb la seva mare. Acusats falsament d’atemptar contra ell, va condemnar a mort els seus dos fills, Aristòbul i Alexandre.

“Val més ser el porc d’Herodes que no pas el fill d’Herodes”, conten que va dir l’Emperador August

Dies abans de morir, amb 70 anys, es va llevar del llit per interrogar personalment dos joves de noble nissaga jueva, que havien enderrocat l’àguila daurada, col·locada per ell de manera provocadora dalt de la muralla del Temple, en honor de Roma. Els dos joves foren condemnats a ser cremats vius.

Un ésser tan degenerat no podia inspirar con-fiança a ningú. Josep era prudent no fiant-se d’ell. L’aldarull del pas per Betlem dels mags d’Orient seria aviat notificat al Palau d’Herodes.

Josep s’horroritzava només de pensar el que li podia esdevenir a Jesús si queia en mans d’aquell rei tan desnaturalitzat. Ho havien preparat tot per marxar a Natzaret; però aquest viatge ja no era possible: els obligaria a travessar tota la Judea, el principat d’Herodes!

El més recomanable era fugir cap al desert del sud, i amagar-se a Egipte. Cinc dies de caminada.

Essent negra nit, Josep carregà el ruquet i arran-jà el sarró. Dels regals dels mags no en quedava ni un, perquè Josep i Maria els havien repartir entre els parents, veïns i pobres de Betlem. Ells tenien el Fill de Déu, no els calia res més.

Xavier Moix C.M.F.

2455

Jesús, tot caminant vora el llac de Tibe-ríades, veu uns homes que preparen les xarxes de pescar i els diu a cada

un: Segueix-me.

Ells no el coneixen. No l’havien vist mai, però, en sentir la crida, noten quelcom dins el seu cor, com una mena d’instint, que els impulsa a deixar-ho tot i anarse’n darrere d’ell.

Més tard, aquests homes serien els pri-mers deixebles, els apòstols. El Mestre, amb la seva divina saviesa, convertiria la seva pro-fessió de pescadors de peixos en pescadors d’homes (Mt,4-19).

Quina autoritat posseeix Jesús! Quin po-der de persuasió emana de la seva figura! No-més els crida i, sense dubtar-ho un instant, el segueixen.

Els apòstols són homes senzills, rudes, d’humil condició, poc instruïts, però van dar-rere Jesús com ovelles que segueixen el pas-tor.

Devien comprovar que Crist era un home molt diferent dels altres que coneixien. La seva mirada, neta i transparent, i la seva figu-ra, que traslluïa espiritualitat, els fascinà de tal manera que al moment decidiren acom-panyar-lo arreu. En efecte, Jesucrist posse-ïa el do de l’atracció i quedaren seduïts per la seva personalitat. El Mestre –què bé que li escau aquest títol!– parlava als altres amb una pedagogia nova, basada en l’amor, la compassió i la misericòrdia.

Jesús, amb la seva sublim clarividència, va escollir el lloc i l’ofici dels seus primers segui-dors en una adient combinació per predicar la Bona Nova i salvar els homes. A l’Evange-li, llegim que Jesús els diu: No m’heu escollit vosaltres a mi. Sóc jo qui us he escollit a vo-saltres (Jh,15, 9-17).

Els apòstols esperaven un salvador. Con-fonien la missió de Jesús pensant que venia a alliberar Israel del poder de l’Imperi romà.Què equivocats que estaven! Llegien les Sa-grades Escriptures i els Profetes però no as-sociaven els auguris amb l’adveniment del pla diví que Déu Pare havia encomanat al seu Fill.

Ell els alliçonava valent-se de paràboles, és a dir, faules, i feia servir els fets més senzills

SEGUEIX-ME

i quotidiants. Era el millor didacta. Així es va acomplir allò que havia anunciat el Profeta: Obriré els llavis per parlar en paràboles, plo-clamaré coses amagades des de la creació del món (Mt,13 31-35).

Els deixebles el veien com el seu Pastor a qui calia seguir arreu. La mirada de Jesucrist i la seva compassió envers els desvalguts atre-ia munió de gent. Era tal l’eloqüència amb la què s’adreçava a les multituds que deixa-va en no-res, la pretesa saviesa de la qual es ventaven els mestres de la Llei. Jesús tenia els atributs d’un líder, posseïa un gran do de captació i la seva auctòritas, és a dir, l’auto-ritat moral de qui es guanya el respecte dels altres i el prestigi per mèrits propis, feien que tothom es preguntés pel vertader origen del Mestre.

Quan el Senyor se’n pujà al cel, com enyo-rarien la seva absència els apòstols! Mes Ell els confortava amb la fe i amb l’esperança que tornarien a veure’l.

La popularitat del Messies arribà al seu punt àlgid quan va fer miracles. Llavors els deixebles es preguntaven d’on li venia aquest poder. Quan Jesús caminava sobre les aigües, els seus seguidors es prosternaren davant d’Ell, exclamant: Realment, sou el Fill de Déu (Mt,14 22-33).

Tot i així, els apòstols eren homes temo-rencs i tenien els seus dubtes. Els costava en-tendre la missió de Jesús. Pere, per por, el va trair durant l’itinerari de la Passió, negant-lo tres vegades, malgrat que el Senyor l’havia advertit. És per això que Jesús li va pregun-tar tres vegades: Pere , m’estimes? Tot i amb tot, Pere va ser un dels apòstols que més va acompanyar el Senyor i el reconeixia com a Messies. Al final de la seva vida va anar a Roma, on sabia que l’esperava la mort, per confirmar els germans en la fe.

Em va impactar una escena d’una antiga pel·lícula, crec que era Quo vadis, que encara ara recordo: Davant el perill en què es troba-va, Pere decideix marxar de Roma. En un re-volt del camí, el noiet que li feia d’ajudant es va quedar inert, amb els ulls en blanc, i de la seva boca sortien aquestes paraules: “Pere,

Passa a la pàgina següent

2456

si abandones els meus germans tornaré per ser cricificat per segona vegada”. En aquell mateix instant –segueix la pel·lícula– s’esvaï-ren totes les pors de Pere, que girà cua d’una revolada i se’n tornà a Roma, amb tantes presses que el seu bastó restà dret allà ma-teix. Llavors la vara de Pere començà a flo-rir, donant lloc a un frondós arbre on amb el temps s’ajocaven els ocells. El cert és, però, que Pere acabà els seus dies, crucificat com el Senyor i, en un acte de suprema humilitat, demanà als seus botxins que el posessin cap per avall perquè es considerava indigne de morir com el seu Mestre. Juntament amb Joan, el deixeble més estimat, Pere és el més citat al Nou Testament, i a qui el Senyor con-fià les claus del Regne.

Fou durant la Resurrecció que els apòs-tols s’adonaren i reconegueren la divinitat de Jesús. Havien estat escollits pel pla de Déu i tots, menys Joan, acabaren els seus dies donant la vida pel Senyor. La vinguda de l’Esperit Sant Paràclit els obrí els llums de la raó i aconseguiren entendre la missió per a la qual havien estat escollits. Jesús els donà el poder de guarir malalts i foragitar els mals esperits, tot recordant-los que havien de do-nar de franc , allò que de franc havien rebut. El mateix Esperit els dotà de l’eloqüència ne-cessària per defensar davant tothom el mis-satge del Mestre.

Alguna vegada he pensat com de sortosos havien estat els deixebles per haver conegut Jesús, conviure amb Ell, estimar-lo en perso-na, gaudir de la seva presència i escoltar les seves paraules. Em consola, però, el que diu

Jesús: Feliços els qui creuran sense haver vist (Jn,20, 19-31).

Els apòstols no refusaren la crida del Se-nyor. Encara que al principi no eren consci-ents de la responsabilitat que comportava seguir-lo ni del sacrifici que els esperava. De vegades he pensat què sentiren interiorment els apòstols i quina sensació va impulsar-los a seguir Jesús, de seguida que Ell els cridà.

Jesús ens demana també a cadascun de nosaltres que el seguim. I això suposa agafar un compromís, complir uns deures, despen-dre’ns de vanitats, triar el camí auster i cos-terut. Sovint fem el sord a la seva crida. Ens preocupen més les comoditats, els perjudicis i la crítica destructiva que no pas l’amor i la comprensió envers els qui ens envolten.

El Senyor és l’Amic, el qui no ens falla mai; és compassiu i mansuet de cor, misericordi-ós amb el proïsme, en especial amb qui en té més necessitat d’Ell. La seva capacitat d’estimar és una font inesgotable d’on bro-lla l’amor. Jo sóc el camí, la veritat i la vida, llegim a l’Evangeli (Jn, 14-8).

Avui dia, seguir Jesús és difícil i, en alguns llocs arriscat, com en alguns països africans en els quals el sol fet de definir-se com a cris-tians, pot llevar-los la vida. Però hem d’assu-mir el repte i confiar en l’ajut de l’Esperit.

Senyor, feu que estiguem atents a la vos-tra crida i quan truqueu al nostre cor us obrim les portes de bat a bat, preparats i lliures per a seguir-vos com els vostres deixebles. Dei-xem-nos portar pel seu amor. Ens espera la vida eterna. Val la pena!.

Núria Boldú Estrach

Vé de la Pàg. la pàgina anterior

OBRES LITERÀRIES I DE PASTORAL A DISPOSICIÓ DE TOTHOM

OBRES D’ESPIRITULITAT EN TRES VOLUMS obres complertes del Pare Manuel Esqué i Mont-

seny, CMF.

PEL cAMí DEL cEL opuscle redactat pel Pare Manuel Esqué i Montseny, CMF. Un resum de la

doctrina cristiana i de les principals oracions.

LA FLOR DE NADAL (Pastorets) del Francesc A. Picas.

HISTÒRIA DE LA PERSEcUcIÓ RELIGIOSA A cATALUNYA de Francesc A. Picas i d’altres del

mateix autor.

2457

Senyor Jesús:

Avui et recordem vivint en el si de la teva família, a Natzaret...Va ser una família normal i corrent, com totes, i, com totes també, va tenir problemes i dificultats, des del comen-çament...Fer front al teu naixement lluny de casa, la marxa a corre-cuita a l’Egipte, la llui-ta del treball de cada dia per sobreviure...

De Maria i de Josep aprengueres, com un altre infant qualsevol, a ser home, a llegir les escriptures, a pregar, a treballar, a estimar tothom...A la teva llar, Jesús, es vivia en ple-nitud l’amor i la comprensió, que sols és pos-sible quan s’està del tot confiat en Déu.

Mira, Senyor, les nostres famílies d’ara. Mira quantes de trencades!... Quantes que ja no ho són!... Quantes de fredes, sense caliu ni estimació!... Quantes, on el més important és menjar bé, consumir al màxim i gaudir!...No hi ha caliu, no es dialoga, no es compar-teix...Ja ho veus, no són com la teva...

Ajuda, Senyor, tots els pares i mares, per-

LA SAGRADA FAMILIA (LC 2, 22-40)

què sàpiguen educar bé els seus fills, a apro-par-los vers Tu, a inculcar en els seus cors els valors bàsics de convivència i respecte...Que els ensenyin a valorar tot home, reflexe del mateix Déu, i que creixi en ells el desig de lluita pel que és just i de treballar amb res-ponsabilitat...

Finalment, Senyor, recorda avui especi-alment els infants sense casa, sense pare o mare, i tots aquells que sofreixen la solitud causada per les lluites i guerres. Ells no po-den sentir-se estimats, com Tu vas ser-ho per Maria i Josep. Fes que trobin en tots nosal-tres comprensió i estimació, i que no regate-gem esforços en tot el que estigui al nostre abast per fer retornar el somriure als seus llavis i l’espurna de joia en els seus ulls apa-gats...Sols així farem possible i real a la terra el càntic dels àngels la nit de Nadal: “Pau a la terra als homes que estima el Senyor”.

Montserrat Llopart

PELEGRINATGE A LOURDES

Del 3 al 6 de juliol d’aquest any 2015 pro-jectem seguir amb el nostre pelegrinatge al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes a França. Encara no tenim calculat exactament el preu definitiu, però confiem que no rebas-sarà gaire el de l’any passat. Tanmateix, des d’aquest mateix mes de gener es poden fer les inscripcions de reserva. Es poden fer per-

sonalment a la nostra oficina els divendres de 11 a 1 del matí o bé de les 4 a les 7 de la tar-da o bé telefonant en aquest mateix horari a la nostra secretària Sra. Lourdes Franquet al Tel. 93 458 59 35. També es pot trucar al seu telèfon particular fixe 93 347 68 23 o mòbil 619 530 391.

Mira el Nen en el PessebreMira el Creador fet criaturaMira Déu fet home.

Vingué al món de les tenebresper il·luminar-les de la foscor.Amb la Verge Maria que el bressoladel seu plor en un racó.

Ara vol estar entre tots,petit en la forma d’home,gran en la forma de Redemptor,per redimir nostre món devastador.

IMAGINANT EL PESSEBRE

Que la música i els cants no hi faltinaquestes festes de Nadal,doncs a Déu li encantenper unir-nos com a germans.

El qui creà totes les cosesen arribar el temps s’ha fet carnper donar-nos Pau i Alegriaen aquestes festes de NADAL.

Benet Cardó

2458

Donat els últims casos de corrupció apareguts en el nostre entorn,vaig veure adequat fer una reflexió al voltant del tema i contraposant-lo a la difusió dels

valors. Tot i així, em va semblar recordar que ja havia fet un escrit al respecte i, efectivament, així havia estat. En el nú-mero 255 de Març-Abril de 2013 ja vaig fer una reflexió amb el títol “Corrupció i valors”. Ja fa pràcticament dos anys. DOS ANYS!! I després de dos anys, la corrupció i la manca de valors continua essent un tema d’actualitat i una de les principals preocupacions de la ciutadania. I inclús diria més. En aquests dos últims anys, la percepció és que ha anat a pitjor.

Així doncs, no crec gaire adequat tornar a repetir el ma-teix fons de l’article i amb unes altres paraules. El missatge és clar: NO a la corrupció; SÍ als valors. Us animo a tornar a llegir aquell article de 2013.

Sí em permeto reproduir un extracte actualitzat del mateix, què és el següent. Des de la Fundació Pare Esqué i l’Obra Cul-tural Mariana “difonem amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui”. Aquests valors els sintetitzem en els se-güents: Amor, confiança, Esforç, Generositat, Respecte, Res-ponsabilitat, Tolerància. Els repetirem tantes vegades com si-gui necessari. Som-hi: Amor, confiança, Esforç, Generositat, Respecte, Responsabilitat, Tolerància, envers les persones, transmetent aquests valors cap a les persones, transmetent aquests valors a través de la nostra Obra Social, a través de La Comunitat, a través de les Activitats que organitzem, a través de les Rutes Marianes, a través de la Cultura i la Docència, a través de la nostra Revista i ara també a través del Premi Na-cional Fundació Pare Esqué.

El Premi Nacional Fundació Pare Esqué és una eina principal per difondre els bons va-lors en la societat d’avui, especialment entre els més joves, i aquesta és la nostra tasca. Des d’aquí li vull fer una crida, a vostè lector, per a que ens ajudi en la difusió i promoció d’aquest premi que, sota el lema «difondre els valors humans en la societat d’avui», otorga beques educatives a nens i nenes entre 10 i 16 anys per un valor total de 2.400 Euros i dos ajuts a casals/associacions infantils-juvenils i de gent gran per un total de 1.800 Euros. Aquest any 2015 en fem la 2a edició d’aquest premi i, com indicava, li demanem el seu ajut per a que ens ajudi a difondre’l entre les escoles, en les Ampas de les escoles, entre els nens i nenes de 10 a 16 anys, entre llurs familiars, en mitjans de comunicació globals i sobretot locals, en casals i associacions de gent gran, en casals i associacions infantils-juvenils, en ajuntaments, a tota arreu!!. Per participar, només és necessari presentar un treball que expliqui com difondre els valors humans en la societat d’avui. Trobarà més informació i les bases del Premi en el web de la Fundació, www.FundacioPareEsque.org/premifpe.

I per acabar, som-hi altre cop: Amor, confiança, Esforç, Generositat, Respecte, Respon-sabilitat, Tolerància, envers les persones, els animals, les coses. Valors, VALORS, ELS BONS VALORS!!

Afectuosament,

Jordi MorillasGerent Fundació Pare EsquéPresident Obra Cultural Mariana

NO A LA CORRUPCIÓ. SÍ ALS vALORS.

U U UU U

U

2459

Dijous, 22 de Gener, de 19.30h a 21:30h. 3a edició Festival de Música.Doble concert: concert de guitarra i piano i concert de Gospel.

Com ja és tradició cada any, l’Escola de Música Sant Josep – Teresianes i la coral Sedeta Gospel Singers col-laboren amb la Fundació en el festival de música que enguany arriba a la seva tercera edició.

L’Escola de Música Sant Josep – Teresianes ens ofereix un concert de guitarra y piano a càrrec d’alumnes de l’últim curs.

Sedeta Gospel Singers ens ofereix una mostra del seu repertori i ens apropa a l’espiritualitat d’aquest harmoniós estil musical.

Divendres, 23 de Gener, de 18:30h a 20h. 3a edició Festival de Música.Tarda de versions amb Singers Kids.

Emmarcat dins del nostre tradicional concert de música d’hivern, que enguany arri-ba a la seva tercera edició, els vocalistes de Singers Kids ens oferiran una mostra de les seves veus versionant cançons conegudes del panorama local i internacional.

Singers Kids és una agrupació de grups corals infantils-juvenils, derivats de Rock Factory, fàbrica de grups de rock també infantils i juvenils, que sota la coordinació i direcció del mestre Pere Salicrú difonen valors a través de la música i les cançons. Trobareu més informació d’aquesta iniciativa a www.Singers.PereSalicru.com.

Dilluns, 2 de Febrer, de 18:30h a 19:30h.conferència “Notes històriques de Sants, Hostafrancs i La Bordeta”.

A càrrec del Sr. Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, escriptor i col·laborador habitual de la revista de l’Obra Cultural Mariana. En Josep Maria Vilarrúbia, amb motiu de la publi-cació del seu últim llibre “Notes històriques de Sants, Hostafrancs i La Bordeta – Núm. 2“, ens farà un recorregut dels últims 300 anys pels tres barris esmentats, explicant la seva història i les anècdotes més rellevants. Com a totes les seves conferències, i amb l’estil propi i personal que el caracteritza, ens ho passarem d’allò més bé.

A la finalització, el Sr. Vilarrúbia signarà exemplars del seu llibre a tothom que n’estigui interessat.

Dissabte de Febrer per decidir, de 8h a 19h.Ruta Mariana i calçotada a terres tarragonines.En un Dissabte de Febrer encara per decidir, i a terres tarragonines, organitzem una Ruta Mariana i una calçotada amb el següent pla de ruta:

− Sortida a les 8h del matí en autocar. [cantonada c/ Sant Antoni Maria Claret amb c/ Nàpols]− Celebració eucarística al Santuari escollit.− Visita cultural.− Calçotada de germanor.− Tornada de l’autocar cap a les 17h.

Preu per persona: pendent de confirmar. Us hi esperem!!

(*) Tots els tallers/seminaris són gratuïts (excepte els indicats com de pagament). Ara bé, l’aforament és limitat, com sabeu. Per reservar, si us plau, en-vieu un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com o bé truqueu al telèfon 93 458 59 35. +info a www.FundacioPareEsque.org Twitter a @fupaesque

ACTIvITATS DE GENER I FEBRER DE 2015

2460

Per més que determinades modes que tracten d’edulcorar les veritats de la Fe, facin com si no existissin, les serioses paraules de l’Evangeli ressonen amb el ressò de l’autèn-tic i etern: “¿De què li serveix a un home gua-nyar tot el món si perd la seva ànima, o què podrà donar a canvi?” I diu la paraula eterna de Déu: “Perquè molts són els cridats i pocs els escollits.”

Si volem, doncs, comptar-nos entre els sal-vats, cal que sapiguem sacrificar pel negoci essencial i final de la nostra vida –la salvació pròpia i dels nostres germans– tot el que en sigui un obstacle.

Això no vol dir que no poguem caure i fa-llar, però si aquesta veritat amara el nostre

esperit, ens aixecarem i continuarem lluitant, sense mirar enrere, confiant en la infinita misericòrdia de Déu per als qui s’humilien.

I com que la buida supèrbia dels grans d’aquest món es refractària al sacrifici, a la creu, el Cel escull senzills amics de la creu: Com els tres infants de Fàtima als que la Verge invita al sacrifici no sols per a ells mateixos,

innocents, sinó per als altres, dient-los: “¿Vo-leu oferir-vos a Déu per a suportar tots els patiments que Ell vulgui enviar-vos, en acte de reparació pels pecats amb que és ofés i de súplica per la conversió dels pecadors?” I en dir els nens que sí, la verge hi afegí: “Tin-dreu, doncs, molt que sofrir, però la gràcia de Déu serà el vostre consol.” (Fàtima, 13 maig 1917).

I, si ens preocupa la pròpia salvació i la dels nostres germans, la Mare de Déu, mit-jançant els pastorets de Fàtima, ens invita també al sacrifici joiós, a abraçar la nostra creu de cada dia, a una Fe viva que ens do-narà la pau i ens farà esperar amb joia l’hora de dir adéu a aquesta terra. El sacrifici que condueix a l’amor i a la unió amb Déu és una font de goig i d’esperança segura.

Xavier Garralda

Quan parlo d’enemics de la creu no em refereixo als laïcistes radicals afectats de Crist-fòbia, sinó als

mateixos cristians que, a vegades, viuen (o vivim) sense adonar-nos que un cristianisme “a l’aigua de roses” és un cristianisme fals, buit, sense substància.

La bellesa i l’atractiu de la Fe no han de deixar de ser remarcats, però la pròpia rosa té les seves espines, que, d’altra banda, la defensen.

Si pretenem buidar de creu i de sacrifici la fe, li treiem les seves defenses, i falsifiquem l’Evangeli en què com a oxigen vivificador vénen les virils i divines paraules de Jesús: “Si algú vol venir darrera meu que prengui la seva creu...” “Si algú vol salvar la seva vida la perdrà i el qui per Mi la perdi la trobarà”.

Seguir Jesús no pot fer-se sense seguir un camí de virtut. I un camí de virtut no pot seguir-se sense esforç, sense sacrifici.

En realitat, no poques persones arrufen les celles quan senten parlar de sacrifici. I tanmateix de quant sa-crifici –en va– no està plena la seva vida so-vint!: Sacrifici per tenir un bon cotxe; sacrifici per assegurar-se un o un altre plaer, per es-calar el poder, per tenir diners o bé, sembla, unes bones vacances; sacrifici per tenir o re-cuperar la salut, etc...

Serà que sols quan el sacrifici és per la vida de l’ànima, per la vida eterna, resulta feixuc?

Així una fe que no abraçi la creu és una fe descafeinada que no despertarà el nostre es-perit, que no és fe viva. Ja sabem que (com diu la carta de Sant Jaume) una fe sense obres, sense esforç, és una fe morta.

El Papa Francesc feia esment fa poc en una plàtica a santa Marta a alguns cristians que són enemics de la creu, que viuen com a pa-gans, que fàcilment cauen en les xarxes de la corrupció.

La fidelitat, viure la Fe, exigeix acceptar la creu. Cal abraçar les veritats de la Fe quan omplen l’ànima de goig, i també quan exigei-xen lluita i esforç. Cal abraçar la creu, i aquest és el camí vers la llum i la pau del cor, el camí vers Déu, vers la pàtria celestial.

ENEMICS I AMICS DE LA CREU

U U

U

V

2461

MONS. MANUEL IRURITA, BISBE DE BARCELONA, MÀRTIR DE LA FE.

El passat dia 3 de desembre va fer 78 anys que fou as-sassinat Manuel Irurita,

bisbe de Barcelona al cementiri de Montcada. Eren els dolorosos anys de la persecució religiosa (1936-1939).

El 20 de juliol de 1936, en im-plantar-se a Catalunya la Revolució anarcomarxista, l’anarquista Garcia Oliver assaltà el domicili del senyor bisbe. Buscava diners i armes i no-més trobà medalles i rosaris. El bis-be Irurita es pogué refugiar a temps a casa de la família Tort, al carrer Call.

Mesos després, en un registre al domicili de la família Tort detingueren el senyor bisbe, el seu secretari Mons. Marcos Goñi i els dos germans Tort que l’acolliren. Els portaren a la txeca de l’església de Sant Elies, transfor-mada en una presó de tortura, a l’estil de les de la Rússia bolxevique.

De la txeca els portaren al cementiri de Montcada on foren assassinats, tots quatre, sense judici. Era el 3 de desembre de 1936. Ser bisbe era un delicte, en aquells anys. Com ser sacerdot, bon pare de família i jove cristià. O acollir perseguits.

Recobrada l’Església la llibertat religiosa, el 1939, s’exhumà la fosa comuna del cemen-tiri de Montcada, i el cos del bisbe Manuel Irurita fou traslladat amb gran solemnitat a la Capella del Sant Crist de Lepanto de la Ca-tedral de Barcelona, on reposen les despulles i rep l’homenatge dels devots dels màrtirs de la Fe. Cada 3 de desembre organitzat per His-pania Martyr s’oficia a la Catedral una santa missa per recordar el martiri de Mons. Manu-

el Irurita, bisbe de Barcelona, en espera de la seva beatificació.

El Dr. Irurita, el 1936, en els anys de la persecució religiosa so-frí damunt de les seves espatlles el dolor de la desfeta de l’església de Barcelona. Tots els temples fo-ren usurpats, cremats els altars i les imatges i esborrats els noms de la Verge i dels Sans de tots els carrers de Barcelona. 930 sacer-dots i religiosos foren assassinats a la Diócesi.

En terres catalanes foren as-sassinats cinc bisbes. El Dr. Manuel Borràs, bisbe auxiliar de Tarragona, el Dr. Miquel Serra, bisbe de Segorbe, el Dr. Salvi Huix Mi-ralpeix , bisbe de Lleida, el Dr. Manuel Iruri-ta Almandoz, bisbe de Barcelona i el Dr. An-selmo Polanco, bisbe de Terol, assassinat en terres empordaneses.

També el juliol de 1936, el Monestir de Montserrat fou confiscat per la Generalitat. Foren expulsats els monjos i els escolanets. L’Abat Marcet abans d’exiliar-se, amagà la imatge de la Moreneta en una paret de rajols per evitar que fos trossejada. Vint monjos fo-ren assassinats en diverses localitats de Ca-talunya.

Les families catalanes mai més no pogue-ren pujar a Montserrat a cantar el Virolai a la Verge ni resar-hi una avemaria. Els anys 1936, 1937 i 1938 la festa de Nadal fou esborrada del calendari. Ni pastorets, ni pessebres ni cançons nadalenques. Quina vergonya! Tros-sejaren tota la nostra historia, i és deien de-mòcrates i defensors de Catalunya!

Francesc A. Picas

RECOLLIDA DE TAPS DE PLÀSTIC

Existeixen nombroses iniciatives que permeten recollir fons per finançar despeses sanitàries a nens i nenes amb malalti-es comunes i poc comunes, des d’una cadira de rodes fins a un tractament específic. Una d’elles és la recollida de taps de plàstic d’ampolles, ja siguin begudes, productes de neteja i al-tres. En la Fundació hem habilitat un espai per recollir tots els taps de plàstic que ens porteu i per lliurar-los a qui convingui

per finançar aquestes necessitats sanitàries. Us agraïm la vostra col·laboració!!

Recollida de taps de plàstic

Existeixen nombroses iniciatives que permeten recollir fons per finançar despeses sanitàries a nens i nenes amb malalties comunes i poc comunes, des d’una cadira de rodes fins a un tractament específic. Una d’elles és la recollida de taps de plàstic d’ampolles, ja siguin begudes, productes de neteja i altres. En

la Fundació hem habilitat un espai per recollir tots els taps de plàstic que ens porteu i per lliurar-los a qui convingui per finançar aquestes necessitats sanitàries. Us agraïm la vostra col·laboració!!

2462

U U

U

LA DOLÇA I CONFORTADORA JOIA D’EvANGELITZAR

9. El bé sempre tendeix a comunicar-se. Tota experiència autèntica de veritat i de be-llesa busca per si mateixa la seva expansió, i qualsevol persona que visqui un profund alliberament adquireix major sensibilitat da-vant les necessitats dels altres. Comunicant-lo, el bé s’arrela i es desenvolupa. Per això, qui vulgui viure amb dignitat i plenitud no té altre camí que reconèixer l’altre i cercar el seu bé. No haurien d’estranyar-nos, doncs, algunes expressions de sant Pau: “L’amor de Crist ens obliga”(2Co 9,16).

10. La proposta és viure en un nivell supe-rior, però no amb menor intensitat: “La vida creix donant-la i s’afebleix en l’aïllament i la comoditat. De fet, els qui més gaudeixen de la vida són els qui deixen la seguretat de la riba i s’apassionen en la missió de comunicar vida als altres”. Quan l’Església convoca a la tasca evangelitzadora, no fa més que indicar als cristians el veritable dinamisme de la rea-lització personal: “Aquí descobrim una altra llei profunda de la realitat: que la vida s’acon-segueix i madura a mesura que la lliurem per donar vida als altres. Això és, en definitiva, la missió”. Per consegüent, un evangelitza-dor no hauria de tenir permanetment cara de funeral. Recobrem i acrestem el fervor, “la dolça i confortadora joia d’evangelitzar, fins i tot quan cal sembrar entre llàgrimes...I tant de bo que el món actual –que busca a vegades amb angoixa, a vegades amb espe-rança– pugui així rebre la Bona Nova, no a través d’evantgelitzadors tristos i descorat-jats, impacients o ansiosos, sinó a través de ministres de l’Evangeli, la vida dels quals irra-dia el fervor dels qui han rebut, primerament en ells mateixos, la joia de Crist”.

Una eterna novetat

11. Un anunci renovat ofereix als creients, també als tebis o no practicans, una nova joia en la fe i una fecunditat evantgelitzadora. En realitat, el seu centre i essència és sempre el mateix: el Déu que va manifestar el seu amor immens en crist mort i ressucitat. Ell fa els seus fidels sempre nous; encara que siguin ancians, “els renovarà el vigor, pujaran amb ales com l’àguila, correran sense cansar-se i caminaran sense fatigar-se”(Is 40,31). Crist és l’”Evangeli Etern”(Ap 14,6), i és “el mateix ahir i avui i sempre”(He 13,8), però la seva

riquesa i la seva bellesa són inesgotables. Ell és sempre jove i font constant de nove-tat. L’Església no deixa d’admirar-se per “la profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu” (Rm 11,33). Deia sant Joan de la Creu: “Aquest gruix de saviesa i ciència de Déu és tan profund i immens, que, encara que l’ànima en sàpiga més, sempre pot entrar-hi més endins”. O bé, com afir-mava sant Ireneu: “Crist, en la seva vinguda, ha portat amb ell tota novetat”. Ell sempre pot, amb la seva novetat, renovar la nostra vida i la nostra comunitat, i encara que tra-vessi èpoques fosques i febleses eclesials, la proposta cristiana mai no envelleix. Jesucrist també pot trencar els esquemes avorrits en els quals pretenem tancar-lo i ens sorprèn amb la seva constant creativitat divina. Cada vegada que intentem tornar a la font i recu-perar la frescor original de l’Evangeli, broten nous camins, mètodes creatius, altres for-mes d’expressió, signes més eloqüens, pa-raules carregades de renovat significat per al món actual. En realitat, tota autèntica acció evantgelitzadora és sempre “nova”.

12. Si bé aquesta missió ens reclama un lliurament generós, seria un error entendre-la com una heroica tasca personal, ja que l’obra és abans que res d’Ell, més enllà del que poguem descobrir i entendre. Jesús és “el primer i el més gran evantgelitzador”. En qualsevol forma d’evangelització el primat és sempre de Déu, que volgué cridar-nos a col·laborar amb ell i impulsar-nos amb la for-ça del seu Esperit. La veritable novetat és la que Déu mateix misteriosament vol produir, la que ell inspira, la que ell provoca, la que ell orienta i acompanya de mil maneres. En tota la vida de l’Església ha de manifestar-se sempre que la iniciativa és Déu, el qual “ens estimà primer” (1 Jn 4,19), i que “és Déu qui fa créixer” (1Co 3,7). Aquesta convicció ens permet de conservar la joia enmig d’una tas-ca tan exigent i desafiadora que pren la nos-tra vida sencera. Ens ho demana tot, però al mateix temps ens ho ofereix tot.

Papa Francesc

2463

Santa Maria de Sants era un municipi del Pla de Barce-lona.Fou agregat a la capital el 20 d’abril de 1897.

Se’n coneixen tres cementiris.

Un de ben xic, poca era la població, era el cementiri parro-quial al costat del petit temple del mateix estil.

Ben entrat el segle XIX , temple i cementiri ja no hi són-.

Del temple, aterrat quan la guerra civil. destacava el cam-panar.

Era vist de tot el Pla. Tenia un metre menys que el “futur” monument a Colom.

Unes lleis que volien ser norma d’higiene van fer desapa-rèixer el segon cementiri. Era una descarada mesura perquè estat-municipi es quedés espai que pertanyia a l’Església.

La recerca per a trobar nova ubicació del tercer cementiri la podíem definir de xocant.

L’únic terreny disponible, era a La Marina. Tanmateix els metges de la població “el van trobar insà pels morts”.

Fou comprada una parcel·la de terra a L’Hospitalet. Des de la compra era terme santsenc.

A la façana un magnífic àngel donava la benvinguda.

Devia ser que tenia ales. El pobrissó va volar el 36.

De forma més modesta, l’àngel va ser substituït per una creu.

Al Consistori anterior a Barcelona no li devia agradar

Va decidir retirar totes les creus de les façanes dels cemen-tiris de la ciutat.

L’excusa era per a NO OFENDRE les altres religions.

La nostra no té dret a ofendre’s.Josep M. Vilarrúbia-Estrany

LA FAÇANA D’UN CEMENTIRI

Francesc A. Picas, La JonqueraFamília Pons Galobart, BarcelonaFamília Batet-Casal, CapelladesMontserrat Mèlich, Sant Vicenç dels HortsMaria Rosa Solsona, BarcelonaFamília Gordillo-Bel, BarcelonaMaricarmen Marcén, BarcelonaNina Rincón, BarcelonaYolanda Alcañiz, BarcelonaEncarnació Pujol, Molins de ReiRita Palau, NavàsJosep Blas, AlcoverMaria Solé, VicHerminia Juste, BarcelonaNúria Loren, BarcelonaGertrudis Rodríguez, BarcelonaLolita Pérez, BarcelonaFlorència Casas, BarcelonaNilsa Pérez, BarcelonaColoma Rovira, BarcelonaJosefina González, BarcelonaTeresa Sellés, BarcelonaCarmen Ballesteros, BarcelonaCarme Andreu, BarcelonaGlòria Matas, BarcelonaAmadeu Rosell, ManresaFamília Solanelles Mollar, Sant Joan de VilatorradaFamília López Cordones, Sant Joan de VilatorradaAssumpció Balagueró, RubíMaria Lluïsa Biscamps, BarcelonaFamília Espallargues, BarcelonaHermínia Juste, BarcelonaMaria Dolors Salvans, BarcelonaPere Garcia i Ollé, AlcoverComunitat veïns Nàpols 338, BarcelonaFamília Bartomeus Plans, BarcelonaJosep Maria Vilarrúbia, BarcelonaManuel Esqué, BarcelonaFamília Pallarés Miralles, BarcelonaRamon Vidiella, BarcelonaMercè Figueres, La Sentiu de SióMaria Rosa Guiu, Juncosa de les GarriguesAnna Maria Rovira, Arbeca

EL MÉS SINCER AGRAÏMENT

2464

LA vIDA NATZARETANA

OBRA cULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral catòlicaL’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1984, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝

Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia.

Edita: Fundació Privada Pare Esqué Dipòsit Legal: B-43.692.80

President de l’Obra cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

Redactors col·laboradors:

Mn. Josep Mª Alimbau Manuel Esqué i Esqué Agustí Miarnau, C.M.F. Francesc A. Picas

Ferran Blasi, Pvre. Lourdes Franquet Xavier Moix i Bressolí, C.M.F. Ramon Mª Soriano Camps

Mn. Antoni Mª Bausili. Xavier Garralda Alonso Jordi Morillas Josep Mª Vilarrúbia-Estrany

Núria Boldú Montserrat Llopart Alex Pastor

FUNDAcIÓ PRIVADA PARE ESQUÉ

President del Patronat: Dr. Ramon Maria Soriano Camps

Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el no. 797. CIF G-60572211.Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994.

Oficines: c/ Sant Antoni Maria Claret, 50-62, interior. 08025 Barcelona. Tel.: 93 458 59 35.

www.FundacioPareEsque.org

Per fer donatius, c/c “La Caixa” ES53 2100 0856 9302 0040 1214, oficina c/ Nàpols, 342, 08025 Barcelona.Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.

Us adorem, Se-nyor, en el silenci del recolliment, del treball i de l’oració: la nostra ànima està sempre asse-gada de Vós.

El misteri de la vida oculta de Nat-zaret ens marave-lla: Vós heu vingut al món a manifes-tar-vos als homes i us amagueu.

Mai els vostres camins no seran com els nostres: ni les vostres intencions so-biranes no s’avindran amb les nostres preo-cupacions terrenals.

La vostra glòria no necessita de les nostres grandeses, sinò de l’amor del nostre cor: el vostre honor resta més realçat en el reconei-xement humil de la nostra poquesa,

Ens sorprèn, oh Déu, que el vostre Fill hagi estat tants anys, i de cor, enfeinat en coses tan humils: ens alliçona veure’l tan respectu-ós i reverent envers els seus majors.

Jesús, quan aprendrem de Vós: la lliçó de la humilitat de Natzaret?

Jesús, quan restarem convençuts: que el

treball humil és tan santificador?

Amb quin enginy heu empetitit, Jeús, la vostra Omnipo-tència!: si fos tan fà-cil anorrear l’orgull del cor i de la ment de tots els homes!

No acabem de comprendre el mis-teri de Natzaret: que és tan redemp-tor i santificador de les nostre ànimes!

El Nen creixia ro-bust: palesant la seva exuberància de saviesa i de santedat.

Maria meditava el misteri del seu Fill silen-ciosament en el seu cor: mentre enfeinada, i amb amor maternal, atenia a tots els quefers de casa.

Josep, alçant el cor al cel, i agraint a Déu l’hagués predestinat per a una obra tan ine-fable: treballava incansable per abastar amb les seves suors un mos de pa per a tota la seva família.

Lloem i beneïm, Senyor: el misteri inefable de Natzaret.

Manuel Esqué i Montseny C.M.F.