'LA REVISTA DE L INSTITUT

INTRODUCCIÓ

:SALUTACIONS

' Hola i benvingut o benvinguda a la revista digital de l institut Maria Aurèlia .Capmany

... Avuioferim ( )petit índexo resum

:EQUIP DE REDACCIÓ

.Els membres de la edició

' ... Avuia l escola ( )informació del centre i activitats

Notícies diverses

Per exemple:

Grafè

El grafè és una capa de carboni monoatòmic (d'un sol àtom de gruix) que forma les parets dels ful·lerens i dels nanotubs de carboni. El grafè és una estructura laminar plana,

composada per àtoms de carboni empaquetats densament en una xarxa cristallina en forma de niu d'abella mitjançant enllaços covalents que es formaren a partir de la

superposició dels híbrids sp² dels carbonis enllaçats.

El grafè es va conèixer a la dècada de 1930 però el terme grafè (en anglès Graphene) va aparèixer per primera vegada el 1987 per a descriure capes simples de grafit com un dels

constituients de compostos d'intercalació de grafit (graphite intercalation compound, GICs); es va fer servir en les primeres descripcions de nanotubs de carboni, com també

en el grafè epitaxial, i hidrocarburs aromàtics policíclics.

Un gran avanç en la ciència del grafè es va assolir quan Andre Geim i Kostya Novoselov de la Universitat de Manchester aconseguiren extreure cristall d'una sola capa d'àtoms el 2004. Aquests dos investigadors varen obtenir el Premi Nobel de Física l'any 2010 "pels

seus innovadors experiments sobre el material bidimensional grafè".

...

Propietats

Alta conductivitat tèrmica i conductivitat elèctrica.

Semiconductor.

Alta elasticitat i duresa.

Resistència (és el material més resistent del món).

El grafè pot reaccionar químicament amb altres substàncies per formar compostos amb diferents propietats.

Suporta la radiació ionitzant.

És molt lleuger, com la fibra de carboni, però més flexible.

Menor efecte Joule, s'escalfa menys quan condueix electrons.

Consumeix menys electicitat per una mateixa tasca que para el silici.

Aplicacions potencials

El grafè té les propietats ideals per a ser usat com component en circuits integrats. El grafè té una alta movilitat de portadors, i un baix nivell de soroll, que permet que sigui

utilitzat com canal en transistors d'efecte de camp. La dificultat d'utilitzar grafè rau en la producció d'aques material , en el substrat adient. L'any 2010 científics coreans presentaren la primera pantall tàctil de grafè que de 30 polzades i enrotllable.

-Detector de gas

-Nanocostelles de grafè

-Transistors de grafè

-Circuits integrats

-Elèctrodes conductors transparents

-Ultracapacitors

-Biodispositius de grafè

-Antibacteris.

...

Viquipèdia

21 de febrer: Dia Internacional de la Llengua Materna

El Dia Internacional de la Llengua Materna s'origina en 21 de febrer de 1952 quan a Bangladesh un grup d'estudiants demanava que la seva llengua materna, el Bangla, fos reconeguda com a llengua oficial. Davant d'aquest fet, la policia va obrir foc i va donar mort a tres joves de nom Abul Barkat (del poble Bable, estudiant de Mestratge en la Universitat de Dhaka), Rafiquddin Ahmed (estudiant, del poble Paril Baldhead del districte Manikgonj) i Shafiur Rahman ( del poble Kunnyogar, empleat de la secció de comptabilitat de la Cort de Dhaka). Quatre anys després en la Constitució de Pakistan el Bengalí i el Urdo van ser declarats llengües oficials de Pakistan.

Al Canadà l'organització anomenada "Amants de la Llengua Materna del Món", integrada per parlants d'anglès, kutchi, cantonès, alemany, filipí, bengalí, hindú, el 1999, exhortar a l'ONU ia la UNESCO a declarar el 21 de febrer com el Dia Internacional de la Llengua Materna. En resposta, la Unesco els va informar que aquesta proposta només podia ser considerada si venia de la Comissió Nacional per a la Unesco d'algun país membre. Pel que aquesta organització en acord amb el Ministre d'Educació del Govern de Bangla Desh reafirmar aquesta proposta a la UNESCO, adoptant-se així aquesta històrica resolució que el 21 de febrer sigui el Dia Internacional de la Llengua Materna, Que va ser adoptada per unanimitat en la 30 Conferència General de la UNESCO, realitzada el 17 de novembre de 1999.

Anualment, des de febrer de 2000, aquesta data és observada amb l'objectiu de promoure el multilingüisme i la diversitat cultural.

Les llengües són l'instrument de més abast per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no només per incentivar la diversitat lingüística i l'educació multilingüe, sinó també per crear major consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals del món i inspirar a la solidaritat basada en l'entesa, la tolerància i el diàleg.

Treballar a l'aula

Moltes de nosaltres i nosaltres, des que naixem fins que morim, parlarem la mateixa llengua: la que aprenem des de la infància, la que parlen les nostres mares i pares i les nostres àvies i avis.

No obstant això, moltes persones a tot el món parlen idiomes que estan en perill de desaparició, amb la qual cosa hauran d'aprendre una nova llengua per poder desenvolupar les seves activitats quotidianes - estudiar, treballar, etc .- i només podran parlar el seu idioma matern amb el seu família.

Es tracta de gent que pertany a comunitats o grups minoritaris, com algunes comunitats indígenes, que parlen una llengua que només coneixen ells. Això té una conseqüència molt perjudicial: a mesura que aquests grups van extingint, per la mort de la gent gran, es parla cada vegada menys l'idioma.

Hi ha qui pugui pensar que això té el seu costat positiu, si tothom parlés la mateixa llengua ens podríem entendre millor. Però en realitat, no es tracta d'un benefici; d'aquesta manera, a poc a poc, la nostra diversitat cultural es va empobrint. Al final, totes i tots sortim perjudicats.

Dades reveladors

• Des que l'ésser humà va començar a parlar, unes 30.000 llengües han desaparegut.

• Actualment, de les 6.000 o 7.000 llengües del món, unes 3.000 estan en perill de desaparició.

• Cada any, almenys 10 idiomes desapareixen.

• Es considera que una llengua està en perill quan la parlen menys de 100 mil persones.

Què es pot fer?

Aquests idiomes que només parlen una minoria de persones necessiten protecció, així no es perdran sense deixar rastre.

Per respondre a aquesta crisi, el 1999 la UNESCO ha proclamat el Dia Internacional de l'Idioma Matern, amb l'objecte de promoure el reconeixement i la pràctica de les llengües natives, en especial les de les minories i grups indígenes.

Segons la UNESCO

Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no només per incentivar la diversitat lingüística i l'educació multilingüe, sinó també per crear major consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals del món i inspirar a la solidaritat basada en l'enteniment, tolerància i diàleg .

- Què és la llengua materna?

El terme "llengua materna" fa referència a diverses situacions:

El o els idiomes que hem après primer;

El o els idiomes amb què ens identifiquem o amb el que ens identifiquen els altres;

L'idioma que millor parlem i que més fem servir;

El primer idioma.

L'idioma està fortament lligat a la cultura d'un poble. Que es deixi de parlar la llengua que caracteritza un territori provoca un empobriment cultural que afecta tota la societat: disminueixen les possibilitats de comunicació i d'intercanvi, desafavorint el diàleg i entesa entre diferents cultures.

Com se celebra aquest dia?

Cada 21 de febrer, els estats membres de la UNESCO celebren el Dia Internacional de l'Idioma Matern amb balls, poesies, cançons, teatre, contes i qualsevol altre tipus d'expressió cultural.

Molts opten per cridar l'atenció sobre la gran diversitat de llengües i cultures que hi ha al món: els nois i noies en les escoles investiguen sobre els dialectes, l'alfabet Braille que utilitzen les persones que no poden veure, el llenguatge de signes, etc.

I què passa amb el teu idioma matern?

A més de promoure la protecció de llengües minoritàries, aquest dia també pretén destacar la importància de respectar la teva pròpia llengua materna. En essència, parlar l'idioma propi de cada un és el nostre dret, el nostre idioma és part de la nostra identitat com a persones, i com a tal, ha de ser respectat.

És important que a més dels nenes i les nens a les escoles, les mares i pares i altres persones grans també s'involucrin en aquests esdeveniments.

...

http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=2176

Zona consells

Per exemple:

Un habitatge d'un edifici plurifamiliar consumeix, de mitjana, uns 130 litres per persona i dia, mentre que un habitatge unifamiliar amb jardí el consum diari és de més de 200 litres per persona i dia.

Consells pràctics a casa: estalviar és senzill !

Et proposem algunes mesures senzilles de posar en pràctica amb les que aconseguiràs reduir ràpidament el teu consum d'aigua. La teva aportació a l'estalvi és important!

Evita l'ús del vàter com a paperera, atès que amb cada descàrrega s'aboquen entre 6 i 10 litres d'aigua (i fins a 15, en certs models).

Redueix el volum de descàrrega de la cisterna del wàter, quan et sigui possible. Existeixen diversos dispositius per reduir i estalviar, com per exemple, l'ús de cisternes de capacitat reduïda (6 litres), de cisternes de doble descàrrega (una complerta- 6 litres- i una altra de més curta- 3 litres), o de sistemes de flux interromput: quan es considera que l'aigua descarregada és suficient, es torna a prémer el botó de descàrrega i aquesta s'interromp.

Tanca les aixetes quan no facis servir l'aigua. Una aixeta oberta consumeix uns 10 litres cada minut.

Redueix el cabal d'aigua de les aixetes instal·lant dispositius barats i senzills de col·locar que permeten estalviar aigua: els economitzadors o reguladors de cabal o airejadors. Aquests s'enrosquen a dutxes i aixetes i incorporen un mecanisme que barreja aire amb aigua i, amb la mateixa pressió i el mateix comfort, s'aconsegueix un consum de fins a un 50% més baix.

Fes servir el rentavaixelles amb la càrrega completa, i utilitza sempre que puguis els programes d'estalvi.

Quan hagis de canviar de rentavaixelles, compra'n un de baix consum doncs redueix substancialment el consum d'aigua.

Fes servir la rentadora amb la càrrega completa i selecciona el programa adequat en funció del tipus de roba i el seu estat de brutícia.

Si has de canviar de rentadora, compra aquella de baix consum. Mentre que una rentadora antiga pot gastar fins a 220 litres d'aigua per rentada, una de baix consum necessita només 50 litres, a més de consumir menys energia.

Si et dutxes estalviaràs aigua. Mentre que una banyera plena gasta 300 litres, amb una dutxa en gastaràs 50.

Fes servir un airejador en el capçal de la dutxa, així podràs estalviar fins al 50% de l'aigua.

Si t'has de canviar d'aixeta de dutxa utilitza una monocomandament doncs podràs estalviar l'aigua derivada de la recerca de la temperatura ideal.

...

http://www.alzinar.com/cuina_curiositats_resceptes_remeis_alzinar/consellsestalviaraigua

Entreteniment

Per exemple:

FRAGMENTO DEL LAZARILLO DE TORMES

En este tiempo vino a posar al mesón un ciego, el cual, pareciéndole que yo sería para adestralle, me pidió a mi madre, y ella me encomendó a él, diciéndole cómo era hijo de un buen hombre, el cual, por ensalzar la fe, había muerto en la de los Gelves, y que ella confiaba en Dios no saldría peor hombre que mi padre, y que le rogaba me tratase bien y mirase por mí, pues era huérfano. Él respondió que así lo haría y que me recibía, no por mozo, sino por hijo. Y así le comencé a servir y adestrar a mi nuevo y viejo amo.

Como estuvimos en Salamanca algunos días, pareciéndole a mi amo que no era la ganancia a su contento, determinó irse de allí; y cuando nos hubimos de partir, yo fui a ver a mi madre, y, ambos llorando, me dio su bendición y dijo:

-Hijo, ya sé que no te veré más. Procura de ser bueno, y Dios te guíe. Criado te he y con buen amo te he puesto; válete por ti.

Y así me fui para mi amo, que esperándome estaba.

Salimos de Salamanca, y, llegando a la puente, está a la entrada de ella un animal de piedra, que casi tiene forma de toro, y el ciego mandóme que llegase cerca del animal, y, allí puesto, me dijo:

-Lázaro, llega el oído a este toro y oirás gran ruido dentro de él.

Yo simplemente llegué, creyendo ser así. Y como sintió que tenía la cabeza par de la piedra, afirmó recio la mano y diome una gran calabazada en el diablo del toro, que más de tres días me duró el dolor de la cornada, y díjome:

-Necio, aprende, que el mozo del ciego un punto ha de saber más que el diablo.

Y rió mucho la burla.

Parecióme que en aquel instante desperté de la simpleza en que, como niño, dormido estaba. Dije entre mí: «Verdad dice éste, que me cumple avivar el ojo y avisar, pues solo soy, y pensar cómo me sepa valer».

...

http://www.auladeletras.net/literatura_secundaria/ejercicios/renacimiento_lazarillo.htm

El personatge de la setmana

Per exemple:

Albert Einstein

Albert Einstein (14 de març del 1879 - 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. És el científic més conegut i important del segle XX.

L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat quan encara era un jove físic desconegut treballador de l'Oficina de Patents de Berna. En aquesta teoria incorporà, en un marc teòric simple, fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz. Probablement, l'equació de la física més coneguda a nivell popular és l'expressió matemàtica de l'equivalència entre massa i energia, E=mc², deduïda per Einstein com a conseqüència lògica d'aquesta teoria. Aquell mateix any publicà altres treballs que fonamentarien algunes de les bases de la física estadística i la mecànica quàntica.

L'any 1915 va presentar la Teoria General de la Relativitat que va reformular per complet el concepte de gravetat. Una de les conseqüències d'aquest estudi, fou el naixement de l'estudi científic de l'origen i l'evolució de l'Univers per la branca de la física anomenada cosmologia. El 1919, quan les observacions britàniques d'un eclipse solar van confirmar les seves prediccions sobre la curvatura de la llum, Einstein va ser idolatrat per la premsa. Einstein es va convertir en un icona popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'abast de molt pocs científics.

Va obtenir el Premi Nobel de Física del 1921 per la seva explicació de l'efecte fotoelèctric i per les seves nombroses contribucions a la física teòrica, i no per la Teoria de la Relativitat, car el científic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar-la, no la va entendre, i van témer el risc que es demostrés errònia posteriorment. En aquella època era encara considerada un mica controvertida per part de molts científics.

Enfront de l'ascens del nazisme, Einstein va abandonar Alemanya el desembre de 1932 i va escollir Estats Units com el seu destí, on va impartir docència a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. Es va nacionalitzar estatunidenc el 1940. Durant els seus últims anys va treballar per a integrar en una mateixa teoria les quatre Forces Fonamentals. Einstein va morir a Princeton, Nova Jersey, el 18 d'abril de 1955.

Albert Einstein, es considera, juntament amb Robert Oppenheimer, el «pare de la bomba atòmica», tot i que la seva aportació es redueix a la publicació de la fórmula d'equivalència entre la massa en repòs i l'energia, i la signatura d'una carta a petició de Léo Szilárd, dirigida al president Franklin Delano Roosevelt en la que es recomanava la investigació sobre armes nuclears. A més a més, va advocar en els seus escrits pel pacifisme, pel socialisme i el sionisme. Va ser proclamat el «personatge del segle XX» i el científic més preeminent segons la cèlebre revista Time.

Biografia

Einstein va néixer a Ulm (Baden-Württemberg) el 14 de març de 1879. Va créixer a Munic i més tard a Itàlia.

Encara que arribaria a ser un dels més importants físics teòrics, un mestre va dir al seu pare: "Mai farà res de profit". Interessat en les matemàtiques als 12 anys, als 15 es va sentir atret per l'àlgebra i la geometria i finalment pel càlcul infinitesimal. Tot i haver-se graduat a l'Escola Politècnica Federal de Zuric l'any 1900 com a professor de matemàtiques i física, no va poder obtenir una plaça a la universitat. L'any 1896 renuncià a la seva ciutadania alemanya per aconseguir la nacionalitat suïssa l'any 1901. Sense poder accedir a la universitat cercà una feina temporal a Berna i posteriorment una d'indefinida a l'Oficina de Patents suïsses l'any 1904.

El 1895 als 16 anys escriu el seu primer assaig científic: Sobre la investigació de l'estat de l'èter en un camp magnètic. Seguí la formació superior a Suïssa, a l'ETHZ. Allà conegué als seus companys d'estudis: Marcel Grossman i Mileva Marić (amb la qual es casaria), i Michele A. Besso, un enginyer suïs que després seria el seu millor amic. Es va doctorar el 1905, al ETH (com era conegut el Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric) iniciant llavors els seus primers estudis teòrics en tres articles importants: el primer, on explica l'efecte fotoelèctric; el segon introdueix la teoria de la relativitat restringida, i al darrer hi explica el moviment brownià.

El 1914, just abans de la Primera Guerra Mundial, torna a Alemanya i s'estableix a Berlín un bon nombre d'anys. El seu pacifisme i activitats polítiques però, especialment, els seus orígens jueus, irritaven als nacionalistes alemanys, iniciant-se així una campanya de descrèdit contra ell i les seves teories.

L'any 1919 es divorcià de Mileva Marić i es tornà a casar uns mesos després amb Elsa Loewenthal.

Amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler l'any 1933 fou acusat pel règim nazi de crear una "Física jueva" en contraposició de la "Física alemanya" o "Física ària", arribant a patir atacs de físics tant importants com Johannes Stark i Philipp Lenard. Aquell mateix any abandonà Alemanya per establir-se als Estats Units, aconseguint la nacionalitat nord-americana l'any 1940

Albert Einstein morí a Princeton, estat nord-americà de Nova Jersey el 18 d'abril de 1955.

...

Viquipèdia