Revista Lavínia 2014 02 febrer - Núm. 34

Número 34 • Febrer 2014 • Publicació de l’Escola Lavínia (Barcelona)

revista_lavinia_GENER_2014_03.indd 1 22/01/14 19:02

Sumari

■ Editorial ......................................................... 02

■ Alumnes i mestres nous ............................ 03

■ Què és el que més ens agrada de l’escola? ....................................................... 04

■ Festa de benvinguda de P3 ..................... 07

■ Xerrada gelosia entre germans ............... 09

■ Article Cicle Inicial ...................................... 11

■ English corner Cicle Inicial ....................... 13

■ Article Cicle Mitjà ....................................... 14

■ Article Plàstica ............................................ 16

■ Article reciclatge a l’escola ..................... 18

■ Passatemps English Cicle Mitjà.............. 20

■ Article Cicle Superior ................................ 22

■ Passatemps English Cicle Superior ...... 24

■ Què en pensem del temps lliure? .......... 25

■ Què llegim? ................................................. 26

EDITORIAL

Cada vegada més, sembla que als nostres infants se’ls faci tard, pel molt que tenen per aprendre per poder ser un adult compe-tent el dia de demà.

Això fa que, nens i nenes, ja en edats ben petites, quan acaben les classes, encara els quedi una llarga jornada per endavant.

L’Editorial d’aquesta primera revista d’aquest curs vol fer una reflexió sobre el temps lliure que tots necessitem i els nens i nenes, amb més raó. Cal no oblidar-ho i no atapeir el nostre fill/a d’un horari d’activitats extraescolars que no li permeti gau-dir diàriament d’aquesta estona d’oci tan merescuda i, alhora, tan gratificant.

Educar és, entre altres conceptes, educar per ser lliures i, per tant, el temps lliure és, per definició, temps de llibertat, temps per a la bellesa, el diàleg, fins i tot l’avorriment, un temps per a totes aquestes coses que no són necessàries, però sense les quals hom no pot viure sanament.

Aquest potencial educatiu del temps lliure, doncs, es pot malme-tre si els adults no trobem l’equilibri amb l’estona d’oci i descans.

Activitats de lleure sí, però, com tot, en la seva justa mesura.

S’ha de donar la possibilitat de triar les activitats favorites fora de l’escola, de tenir temps de jugar i/o d’estar amb els amics i la família.

Si no és així, correm el risc que, a la llarga, no sapiguem com divertir-nos. I, per altra banda, no us sembla que tenim molts anys per aprendre i formar-nos?

Donem temps al temps!

Revista LAVÍNIA • Escola LAVÍNIAC/ Fígols, 20-24 • 08028 Barcelona • Tel. 93 339 54 33 • http://www.xtec.cat/ceiplavinia

D.L.: B-12.318-2008

La portada és un detall del mural de tardor realitzat per tots els/les alumnes de l’Escola Lavínia.


Núm. 32 · Febrer 2013

33Núm. 32 · Febrer 2013Núm. 32 · Febrer 2013Núm. 32 · Febrer 2013

3Núm. 32 · Febrer 2013

Eloi, de P-4.

Daniela, de 4t.

Eduardo Emiliano, de P-4.

Juan Cruz, de 6è.

Dayana, de P-5.

Juan Pablo, de P-4.

Laura, mestra d’Anglès.

Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.Ariadna, tutora de 5è.

Tànit, mestra d’Educació Infantil.

Alumnes i mestres nous




Què és el que més ens agrada de l’escola?

Nens i nenes de P3, classe dels Pollets

BIANCA: Anar al parc amb tots els pollets.

ALBA: Jugar a la caseta i pintar.

ORIOL: Pintar, jugar a la cuineta i comptar.

GERARD: Fer estampacions i taques amb la pintura.

ALAITZ: Jugar amb les joguines de la caseta i les nines.

MATHEO: Pintar amb tot.

PAULA: Pintar amb els pinzells.

IU: Dinar amb la Gloria i el Pol.

MAURO: Pintar.




5

SARA: Passar llista i ser la màquina.

ROGER: Els cotxes, els contes i en nap-buf (conte).

EMMA: Jugar amb els bebès i els cotxets.

RODRIGO: Jugar amb els nens de la classe.

MARINET: Estar amb la Mariví i la Marga.

SIRA: Jugar a la cuineta, aprendre cançons i cantar.

MARIO: Anar a jugar a la catifa dels cotxes i el pàrquing.

BLAI: M’agrada molt la cuineta perquè és gran i bonica.

BRUNO: Mirar contes i els cotxes.




CLÀUDIA: Jugar a la cuineta i a la caseta.

IA: Fer cargols i xurros amb la plastilina.

ALBERT: Jugar al pati i amb les bicis.

PAU: Aprendre i també fer construcions.

GUIFRÉ: Fer construccions, pintar i jugar amb la granja.

JOANA: Jugar a la cuineta i amb els ninos.

CLARA: Jugar a la caseta i amb els cotxets de nines.




7

Tortugues i Pollets van de festaNenes i nenes de P3 i P4

Era diumenge al matí, feia fresqueta. Mentre ens trè-iem les lleganyes dels ulls, les famílies de P3 pensà-vem, emocionats, en què ens esperava a l’escola en aquella festa de benvinguda tan especial. Uns dies abans, les i els Tortugues de P4 ens havien donat una invitació i tot! Així que ben polits i arreglats, vam fer cap a l’escola.

Només arribar-hi, ens vam adonar que allò era seri-ós: el pati engalanat, unes etiquetes amb el nom, i la foto d’un animal per trobar quin company de P4 tenia la parella i penjar les dues imatges plegats en un mural molt “animal”. Bona manera de fer amics i de fer-nos passar les vergonyetes de cop!

De mica en mica, tothom va anar arribant. Quan ja ens animàvem a jugar, algú va avisar que la festa es traslladava a baix, on els alumnes de teatre ens farien una representació. La sala era plena de gom a gom i alguns, fins i tot, van haver de seure al davant de tot, gairebé a tocar de les actrius i els actors. Quins nervis, estaven a punt de començar... Primer la Rínxols d’Or i els tres óssos que ens van fer riure de valent, i quan ja pensàvem que s’havia acabat, la Princesa Ratolina i els seus amors ens van deixar bocabadats. La funció va ser un èxit total!

I sense temps de pensar-hi gaire, els/les Tortugues de P4 ja estaven a punt per donar als Pollets el detallet P4 ja estaven a punt per donar als Pollets el detallet

A mi em va agradar

el teatre: el conte de La

Rínxols d’Or , perquè feia

molta gràcia quan li va

trencar la seva cadira.

Em va agradar molt el teatre:

Els Tres Ossets i La Rínxols d’Or,

i els altres contes.

He dibuixat la porteria, els

globus, la taula que feia de

passarel·la i els nens pujats

que donaven els Pollets i els

pares asseguts.




que els havien preparat: un pollet simpatiquíssim, fet amb llana d’un groc preciós. Dalt de l’escenari, un/a Tortuga li donava el seu regalet a un/a Pollet, un per un, i n’hi va haver per a tots! Alguns Pollets ho van agrair amb una abraçada, d’altres amb un petó, d’altres van somriure i algun potser va somicar una mica i tot, però a tots els va encantar el pollet més bonic del món.

I tot seguit, a moure l’esquelet! Els músics més ani-mats de Barcelona i rodalies ens van fer ballar de valent. Els menuts de seguida es van animar, alguns grans –sobretot mares, no ens enganyem– van acabar per engrescar-s’hi. Però la música, el ball i el joc van fer bellugar els malucs fins als senyors més estirats! Vam acabar ballant en rotllana, cansats, feliços, i el que és millor, amb gana.

Però no va durar gaire. Quan ens vam girar vam veure una taula parada com si fos d’un conte de fades.

Truites, quiche, empanades, pica-pica, entrepans, amanides, hi havia de tot. I quan ja pensàvem que començàvem a estar tips i que encara quedava força menjar, algú em va dir a cau d’orella: “Doncs mou-te una mica taula avall que trobaràs el dolç.” Mare meva, tenia raó. Magdalenes, entrepans de nocilla, pastis-sos, pastetes, un sacher gloriós... Després d’aquell tiberi, vam anar desfilant cap a casa. Marxàvem contents i satisfets, i pares i mares de P3 remugant: “Superar-ho, no es pot superar, l’únic que podem intentar és igualar-ho, i ho tenim difícil.”

I mentre nosaltres gaudíem de la festa, la germaneta d’un Pollet feia el primer plor. Un dia, d’aquí a no tant temps, algú la rebrà a ella també. Benvinguda al món, Bruna. Benvinguts a Lavínia, Pollets. I Tortugues, mol-tes gràcies per una festa tan xula!

Lourdes, mare de la Sira Cantallops Vidal (P3)

Hi havia el pare de l’Eloi

tocant amb la guitarra

i les noies que cantaven:

l’Estel i l’Eva.

He dibuixat el pare de

l’Eloi i els globus i la

taula amb el menjar.

La taula i el menjar:

les pizzes, les truites

i els colacaos.




9

El passat mes de novembre, l’Ampa va organitzar una xerrada-col·loqui dedicada a parlar i a treballar sobre les relacions entre germans i el que generen en les dinàmi-ques del dia a dia a casa. Pares, mares i docents de la nostra escola i d’escoles del nostre districte, van poder compartir, explorar i descobrir alguns aspectes relacio-nats amb el tema. La xerrada va ser conduïda per una psicòloga (Elena Ramírez), formadora de la Fapac.

Quan una família decideix donar la benvinguda a un primer fill, una nova realitat apareix per ser descoberta i explorada. Els adults que ens anem convertint en pares i mares, anem descobrint-nos en aquesta nova realitat i, alhora, anem descobrint de forma progressiva però inten-sa, el nou ésser que va creixent al nostre costat, que va formant-se com a persona i que genera, entre nosaltres, uns vincles emocionals únics i intransferibles.

Aquest primer fill creix, en general, envoltat de mirades que el confirmen qui és i que li donen un lloc en el seu món particular, familiar. És molt habitual avalar totes aquestes experiències del primer fill amb una bona dotació de vídeos, àlbums de fotos, regis-tres dels petits i grans avenços, etc. En definitiva, tant els pares com el fill comencen a generar una forma de “ser” família, de garantir els seus vincles amorosos, d’explorar què i com creixen junts.

Quan arriba un germà o més germans a aquesta realitat, el teixit familiar, per una banda, ja està en construcció i, per una altra banda, necessita una adaptació a aquesta nova arribada. Per tant, els nens i les nenes que arriben a casa en una segona, tercera o quarta posició, es troben una manera de fer en família una mica més definida però que també ha de poder deixar espai per als nouvinguts.

Aquestes altres posicions dins la família no permeten tantes mirades (no tants àlbums de fotos, ni registres de vídeo, per exemple...), però, per una altra banda, molt més marge en el nen o la nena per no dependre de forma tan imperiosa que l’adult estigui sempre pendent i observant.

És a dir, tot i que les posicions del nostres fills en les seves arribades a l’entorn familiar és important, totes elles tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. Els fills primers hauran gaudit d’una exclusivitat inicial garantida que els ajudarà a reafirmar-se i a créixer amb seguretat, però probablement estaran més pendents i/o dependents de l’atenció dels adults; mentre que els segons, tercers.. no hauran gaudit d’aquesta exclusivitat inicial però molt probablement podran ser més autònoms i créixer amb més marge respecte a la mirada i atenció dels adults de referència.

Ara bé, una vegada analitzat el paper dels “llocs” a la família, avancem una mica més...què passa quan un nen

o una nena té un germà?

Sabem, fruit de l’observa-ció, l’experiència i el com-partir amb famílies, que el que sens dubte apareix és la generació d’un vin-cle únic i especial: tenir un germà.

Aquest vincle es nodreix des de l’inici de molts sentiments i emocions intenses i, a vegades apa-rentment ambivalents, o fins i tot, contradictòries. Apareixen i es van gene-rant sentiments d’amor, de complicitat, de com-panyia, de pertinença així com sentiments d’insegu-retat, vulnerabilitat, rivalitat i gelosia. Fruit d’aquesta amalgama de sentiments apareixen comportaments i conductes que, com a pares, ens ajuden a saber i a calibrar què i com es relacionen els nostres fills: moments de jocs compar-tits, abraçades, aliances i

Les relacions entre germans: convivència, confl ictes i gelosia


10Núm. 34 · Febrer 2014

mostres d’amor i de necessitat de l’altre, així com bara-lles, petites o grans agressions, insults o certs “maltrac-taments” cap a l’altre.

Recollir i encabir a la nostra vida quotidiana les mostres d’afecte entre els nostres fills no només és agradable sinó també reconfortant i pacificador. Però què passa quan apareixen les baralles? Com intervenim per resoldre els conflictes entre ells?

Un dels primers aspectes a considerar és que abans d’actuar, solucionar o fer front a la baralla, hauríem de poder aturar-nos a pensar què és el que en realitat està passant. Aquest punt de reflexió, malgrat que no sempre sigui fàcil de gestionar, sí que ens donarà més eines per a posteriors actuacions. Una de les coses que sabem, és que les baralles o les rivalitats entre els germans són conductes que intenten explicar o trobar sortida a una sèrie d’emocions que els nens tenen: inseguretat i incertesa respecte de l’amor dels pares, al seu “lloc” en relació a les persones més significatives de la seva vida. En definitiva, ens adonarem que el veritable malestar del nen no és sempre en relació al germà, sinó que el germà, en algun moment, es pot sentir com una amenaça perquè “resta” amor, temps i dedicació dels pares.

Les baralles entre germans podrien ser vistes, doncs, com una “escenografia” que necessita uns espectadors molt concrets: els pares. El que el nen realment pregunta quan es baralla amb el seu germà és com es posiciona l’adult (a quí li dóna la raó o, fins i tot, a qui estima més...). Intervenir aquí no sempre és fàcil i just; haurem de fer-ho potser quan s’arriben a límits innegociables o despropor-cionats però també podem ensenyar als nostres nens que aquesta forma no és la millor, podem deixar que, a poc a poc, ells aprenguin a resoldre els seus conflictes sense que els pares hagin de fer servir la balança.

Per tant, sabent ja una mica més sobre què és el que signifiquen les rivalitats i els conflictes entre germans, podem anar descobrint que la manera d’afrontar aquesta realitat és responent a cada un dels nostres fills sobre els nostres amors incondicionals i únics. Quan cada un dels nostres fills sap, experimenta i comprova que té un espai, un vincle, un temps únic reservat i garantit amb els pares, pot començar a viure amb més tranquil·litat l’existència dels seus germans. Reforçant aquest vincle, acompa-nyant-los en reafirmar la seva vàlua, la seva importància i la seva transcendència, així com acceptant, posant paraules al que se sent i donant per legítimes totes les emocions, el nen se sentirà alleugerit i comprès. En aquest punt, on l’exclusivitat és la garantia per als nos-tres fills d’un bon “lloc” en el seu món, apareixeran altres oportunitats molt nodridores per al seu creixement: amb els meus germans aprenc a estimar, a negociar, a pactar, a perdre i guanyar, a escoltar, a enfadar-me.... En resum, a entendre’m amb el món i amb els altres.

Moltes gràcies!

Elena RamírezPsicòloga. Formadora de la Fapac.

10Núm. 34 · Febrer 2014

Les baralles entre germans podrien ser vistes, doncs, com una “escenografia” que necessita uns espectadors molt concrets: els pares. El que el nen realment pregunta quan es baralla amb el seu germà és com es posiciona l’adult (a quí li dóna la raó o, fins i tot, a qui estima més...). Intervenir aquí no sempre és fàcil i just; haurem de fer-ho potser quan s’arriben a límits innegociables o despropor-cionats però també podem ensenyar als nostres nens que aquesta forma no és la millor, podem deixar que, a poc a poc, ells aprenguin a resoldre els seus conflictes sense que els pares hagin de fer servir la balança.

Psicòloga. Formadora de la Fapac.



11

Our teams:

Brazil China Italy

United Kindom USA

Sports:


12Núm. 34 · Febrer 2014

Vocabulary



13Núm. 34 · Febrer 2014

13

ODD ONE OUT

Draw a circle around the word that doesn’t belong in each group.

1- T-Shirt Tracksuit Cap Trainers Orange

2- Spring Autumn Pizza Summer Winter

3- Banana Apple Watermelon Tiger Strawberries

4- Tortoise Elephant Candy Lion Snake

CATEGORIES

Put these drawings in the correct categories:

FOOD CLOTHES ANIMALS PARTS OF THE BODY

English games 2nd grade students


14Núm. 34 · Febrer 2014

14

Canviar de pis

Quan som petits i entrem a l’escola Lavínia, passem molts anys en el pis de baix, és una etapa on els de casa ens acompanyen fins a la porta de la classe. Canviar de pis significa acabar aquesta etapa per començar-ne una altra de nova i desconeguda, però que sentim el primer dia que pugem les escales per anar al pis de dalt:

Nens i nenes de 3r

El primer dia, quan pujàvem les escales vam notar com si fóssim més grans. Pensàvem que seria molt

difícil perquè hi hauria molta feina. Però no és tan difícil perquè ara que ho hem vist, és difícil, però no tant

com ens pensàvem.

Unai i Adrián


El primer dia vam pujar les escales

i vam sentir que ens fèiem grans i estàvem nerviosos.

Nosaltres ens imaginàvem que seria molt difícil i que faríem

molts deures. En realitat no és així, perquè no és gens difícil i

no tenim tants deures.

Mireia i Miquel

Nosaltres, en pujar les escales ens vam sentir

emocionades perquè pujàvem al pis dels grans, també teníem por perquè no sabíem com era el pis de dalt. Ens

imaginàvem que no hi hauria jocs i que només hi hauria deures difícils.

Realment no hi ha tants deures i sí que juguem. Així és com ens imaginàvem el

pis de dalt.

Gemma i Uma

El primer dia vam sentir una emoció extraordinària perquè ens fèiem grans. Però teníem una mica de por pels deures.

Àlex P. i Pol

El primer dia, quan vam pujar, vam tenir por que els deures fossin

difícils. Nosaltres ens imaginàvem que la classe era molt més gran i

amb més llibres. No pensàvem que fos així perquè els deures no són

difícils, són divertits i fàcils.

Pere i Joan Carles

Vam sentir emoció quan vam pujar les escales per entrar a la

classe, ens imaginàvem que els deures serien bastant difícils. No és així,

perquè ara que portem un temps, hem vist que no són tan difícils.

Emma i Beth



15Núm. 34 · Febrer 2014

15

El primer dia, nosaltres teníem por de les feines

perquè ens pensàvem que eren molt difícils, també vam pensar que faríem moltes sortides i sí, és així. Realment sí que tenim

feina, però és fàcil.

Martí i Kimi

El primer dia, quan vam pujar al pis de dalt, teníem molta il·lusió per

passar a 3r i pujar les escales i també teníem una mica de por per tenir tants deures que ens explotaria la carpeta!!!

Realment 3r és molt divertit i la professora també ho és.

Ernest i Luciana

Nosaltres vam sentir molta

emoció el primer dia de classe, perquè ja érem grans

del pis de dalt. Imaginàvem moltes i moltes fitxes i molts deures i que no faríem jocs

divertits, només matemàtiques. En realitat, són deures divertits i hi ha jocs molt

entretinguts de matemàtiques.

Pablo Gómez i Douglas

El primer dia, quan vam pujar les escales, vam sentir alegria per pujar al pis de dalt i també teníem por pels

deures. Crèiem que seria tan avorrit que no faríem colònies, ni sortides i tot el dia amb el llibre copiant. Realment, no és així, 3r és molt divertit, també hi ha moltes sortides i treballs molt divertits.

Irene i Martina

Nosaltres el primer dia, quan vam pujar les escales, vam sentir molta por perquè no ens pensàvem que els deures fossin

tan divertits. Ens imaginàvem que la mestra seria molt divertida perquè

sempre està contenta. Realment és així la nostra mestra, però els deures no són

com ens pensàvem, són divertits!

Íngrid i Àlex R.

Nosaltres, el primer dia, en pujar les escales, ens vam sentir molt emocionats

perquè entràvem a 3r.!! Ens pensàvem que hi havia molts deures i molta feina

per fer, ens pensàvem que hi havia molta feina perquè pujàvem al pis de dalt. Però realment no és així, o sigui que no hi ha

molts deures ni molta feina per fer.

Roger i Eduard

El primer dia de tercer ens vam emocionar perquè vèiem els nostres amics. Ens pensàvem que hi hauria molts deures! I també pensàvem que

no hi hauria jocs, perquè ens fèiem més grans. Però la veritat, els deures no són tan difícils i, fins i tot, hi ha jocs divertits

molt divertits!!! Moltes gràcies!!!

Marina, Pablo i Xiang Jung


16Núm. 34 · Febrer 2014

Reciclatge + PlàsticaNens i nenes del Taller de Plàstica

Un amic em va demanar una vegada que l’ajudés a pintar el seu pis. Vam ser-hi un parell de dies: parets, sostres, pilars, racons i raconets... I, un cop vam acabar, va agafar brotxes, rodets i cu-bells i va llençar-ho tot al contenidor. Jo em vaig estranyar molt i li vaig demanar per què no ho netejava, “així un altre dia no ho hauràs de comprar”, li vaig dir. Em va respondre que, de moment, no pensava pintar una altra vegada el pis...

Vaig rumiar-hi i vaig pensar que segurament era especialment escrupolosa amb un fet que acostumava a fer dia sí, dia també: netejar i conservar bé els meus estris de treball, pinzells petits i prims, pinzells més grossos, pots de fer barreges, tubs i pots de pintura per acabar... Bé, era un moment de la cultura de l’“usar i llençar” molt més acusat que ara (en molts aspectes de la nostra vida “moderna” i en plena crisi, és una idea que encara continua força vigent). Utilitzar les coses que la gent sovint llença, guardar objectes que no serveixen per a res per un sentit purament estètic són, de vegades, gestos mal vis-tos, tot i que ara ja estem assistint al sorgiment d’una cultura del reciclatge a causa de la crisi que fa que, segurament, hi ha gent que tria l’opció d’arreglar les coses que han deixat de funcionar, s’intercanvia objectes, roba, etc. Personalment, penso que la cultura del reciclatge ens ajuda a ser persones més justes, més empàtiques i més responsables, i aquests són aspectes dels que sempre hem tingut molta cura en el taller de plàstica: l’educació dels nens sota aquestes premisses els ajudarà a ser persones amb més consciència social i, per altra banda, és una eina molt útil a l’hora de treballar un aspecte del qual, també, tenim cura especialment, el desenvolupament de la seva creativitat.

Per un costat, hem de posar a l’abast dels nens el material sufi-cient perquè puguin experimentar i provar sense gaires restric-cions, ja que és amb la pràctica que aprendrem a fer les coses i, per altra banda, els hem d’insistir en la idea del respecte i la conservació d’aquests materials, també perquè sàpiguen usar amb intel·ligència el que tenen a l’abast. Em refereixo, per exemple, a utilitzar un paper malmès per esbossar un dibuix o provar-hi els colors, o que un paper de diari que hem fet servir per no tacar excessivament la taula no vagi a les escombraries si no és necessari. Aquí estaríem estrictament en el terreny de l’aprofitament del material que tenim per treballar.

No menys important és, però, l’aprofitament dels recursos que tenim en un aspecte més abstracte: ser capaços de donar nous usos a objectes o materials ens obligarà a fer un esforç que serà un bon exercici per al desenvolupament de la crea-tivitat de cada nen. Aquest estímul vindria, posem per cas, de l’ús d’objectes quotidians que podem trobar a casa per fer una escultura, o com podem solucionar un entrebanc a mitja feina disposant del que tenim dins l’aula.

Els nens saben que al taller de plàstica hi poden portar un munt de coses que guardarem per treure-les en moments determi-nats del curs perquè ens serveixin com a base per a les nostres investigacions artístiques. Apreciem especialment –encara que us faci riure– els cartrons gegants d’una nevera que alguna

família s’acaba de comprar... però també ens agrada que el Nil i la Laia ens portin safates i safates de porexpan, tan útils com versàtils. Quan a l’escola sobra alguna cosa, es baixa al taller de plàsti-ca. Tot ho farem servir, en algun moment o altre (des del toca-discs “antic” que molts nens ja són incapaços de reconèixer, a unes fustes que feia anys i panys que corrien per l’escola i que ningú no volia).



17

que són els qui van a recollir el material que ens regalen, ens ar-riben de tant en tant lots de materials diversos (ja que no només és paper el que ens donen) que ens fan delir la imaginació i les ganes de posar-nos a la feina.

Escola Impremta, des del primer moment, ens va demanar que els enviéssim fotos dels treballs que fessin els nens amb tot el que anem rebent i ja, des de finals del curs passat, així ho hem anat fent. I l’experiència està sent molt motivadora per a tots: us en destacaré dos aspectes que penso que són molt importants.

El primer, la possibilitat de treballar amb papers d’alta qualitat, si comptem que habitualment utilitzem paper d’ús escolar. Amb aquests papers podem experimentar més, tant en l’ús de dife-rents tècniques com en el seu ús com a material escultòric. És una oportunitat per tocar i treballar amb paper “de veritat”.

El segon, els formats estranys en què ens arriben els papers (penseu que són les sobres de coses que ja s’han imprès i ta-llat) o objectes que no són estrictament paper, ens obliguen a fer un esforç imaginatiu per pensar quina és la idea més adient per a aquests suports tan curiosos. En un aspecte i en l’altre, els nens són especialment fructífers i capaços de donar tan-tes idees com caps tenim a la classe. I en aquests dos valors penso que aquesta col·laboració amb el projecte Escola Im-premta és especialment interessant, encara que us en podria citar un altre, que és el reconeixement extern de la feina que es fa al taller, sobretot de cara als nens de l’escola. Dins del marc del Festival de disseny gràfic Blanc Festival que va tenir lloc els dies 15 i 16 de novembre, la impremta va habilitar un espai per explicar el seu projecte que es basa en conscienciar sobre les possibilitats del material sobrer (de fet el seu interès és que s’hi uneixin més impremtes i també més escoles) i, per aquest motiu, ens van demanar que els féssim arribar treballs dels nens per poder donar un suport visual i plàstic a la seva proposta conceptual. L’Escola Lavínia va participar en aquesta xerrada-exposició, juntament amb altres escoles, amb treballs de gairebé tots els cursos de primària i, això, per als nens és un reconeixement molt important del treball que fan a l’escola que, en aquest cas, n’ha traspassat les portes. I això ens ha d’esperonar a tots per continuar avançant i incorporant totes les oportunitats que tinguem a l’abast per enriquir cada dia una mica la feina al taller de plàstica.

I ara, molt sintèticament, us diré què fem amb una capseta negra.

En aquests personatges hi ha la confluència d’un tema treba-llat des de diferents punts de vista (el collage, dins l’art del segle XX i XXI, i el collage com a mètode escultòric), hi ha un material concret amb el qual haurem de resoldre la proposta (crear un personatge), hi ha un esforç de construcció i tot el que comporta (que s’enganxin les peces, que l’acabat sigui polit...), i hi ha una immensa dosi de creativitat per part de cada plantejament, que fa que tot el que cadascú ha après acabi sent un objecte que inclou totes aquestes experiències.

En aquest context, a finals del curs passat ens vam assabentar de la iniciativa d’una impremta, la impremta Orient, que regalava els sobrants de paper a les escoles. Era una boníssima oportu-nitat per continuar posant en pràctica la línia de treball del taller i, a més, ens podia oferir la possibilitat de treballar amb materials (principalment paper) que no ens permetríem mai de comprar... Així que, dit i fet, em vaig posar en contacte amb Escola Imprem-ta, el projecte d’aprofitament de material de la impremta Orient i, de seguida, ens vam entendre. Amb l’ajut inestimable dels pares,


18Núm. 34 · Febrer 2014

18Núm. 34 · Febrer 2014

Reutilitzar per reduir, una feina que comença a casa!Cada d’any, les famílies ens trobem davant del mateix di-lema: Arriba Nadal, i quantes joguines corren per casa! O en èpoques de canvi d’armaris, la roba vessa pels calai-xos! O els objectes que, a poc a poc deixem de fer servir i s’acumulen pels racons plens de pols! No podem anar contra natura: els nens creixen, els gustos varien o l’espai, simplement, ens demana a crits que totes aquestes relí-quies surtin per la porta!

La primera refl exió que ens hauríem de fer és, què en fem de tot això?

La solució és senzilla: primer de tot, mirem bé aquestes andròmines amb bons ulls i pensem si a algú altre encara li pot fer servei. Si és així, i el material és en bon estat, podem donar-ho a algun familiar o amic proper, a les par-ròquies o a entitats socials del barri, i una molt bona opció són els Encants de Lavínia.

Dos cops a l’any, celebrem els Encants a l’escola, els be-nefi cis dels quals es destinen als nens i nenes de l’esco-la, nens amb necessitats d’educació especial o amb risc d’exclosió social per motius econòmics o pedagògics... i els excedents no venuts es lliuren a escoles de barris més desafavorits, a gent gran del barri, etc.

Contribuïm, per tant, a fer una escola més justa i equi-tativa, on tots, nens i nenes, tinguin les mateixes oportu-nitats! Fins i tot l’Informe Pisa ho deixa clar, l’equitat és una clau de l’èxit!

Si considerem que el material no és òptim, perquè està massa apedaçat, malmès o simplement espatllat, el se-gon pas és tenir present que al barri tenim molts ofi cis de reparadors. Hi ha rellotgers que ens poden posar a punt l’oblidat rellotge de polsera perquè els nens apren-guin l’hora, merceries que ens poden ensenyar tècniques de costura per personalitzar de forma creativa aquells pantalons esquinçats, taller de petits electrodomèstics on descobrirem que la reparació és més barata del que ens pensàvem... Així, contribuïm al petit comerç, i donem fei-na als nostres conciutadans, tot fent barri i fent créixer el nostre país!

Totes aquestes estratègies aconsegueixen allargar la vida útil dels nostres objectes; d’això se’n diu “Reutilitzar”. Emprar un objecte pel mateix ús pel qual s’ha concebut. Els benefi cis són ben palpables: socials, econòmics i am-

bientals. Ambientalment contribuïm a reduir la generació de residus, perquè minimitzem l’impacte ambiental ja que no cal tanta matèria primera; es redueixen les emissions de CO2, l’excés del qual genera l’efecte d’hivernacle i pro-voca un escalfament del planeta, etc. En defi nitiva, pre-servar el nostre planeta blau!

Si altrament no som gaire manetes reparant trastos, no tenim temps per a tot, o no podem enredar més els avis perquè ens donin un cop de mà... el tercer pas és optar per portar-ho als punts verds de barri o a les deixalleries, o als contenidors de recollida selectiva del carrer.

Els contenidors de roba, per exemple, són gestionats per associacions o empreses d’inserció laboral que tenen una fi nalitat social, però alhora ambiental, ja que permeten la recuperació d’un alt percentatge de roba que vehiculen a través de botigues de segona mà, per projectes de coope-ració, etc. Sabíeu que un dels productes més preuats són les sabates? Totes es reutilitzen, ja sigui localment o en països en vies de desenvolupament (encara que estiguin desaparellades). Si el material no es pot reutilitzar, ales-hores és reciclat per fer-ne draps, etc. A Europa, s’estima que cada habitant genera 10kg de roba cada any, una xifra exorbitant per a uns, però no per a d’altres. D’aquests 10 kg., només una tercera part es gestiona adequadament a través de l’economia social, la resta acaba en abocadors o incineradores. Si nosaltres fem una bona separació en origen, ajudem que els nostres residus puguin tenir una segona vida.

Un recent estudi a la nostra ciutat va estimar el potencial de reutilització dels objectes que entren als punts verds de barri. En altres paraules, del material que entra, quina part encara es podria fer servir, reparar i tornar a emprar. El resultat és que cada any llencem més d’un centenar de tones de material del qual encara algú podria treure’n-hi suc.

Al nostre país hi ha moltes entitats que ofereix recursos perquè puguem actuar de forma responsable i contri-buir a evitar malbaratament de recursos. Amb el nos-tre esforç podem actuar de forma coherent i ser un bon exemple per als nostres fi lls per tal de promoure la necessitat d’evitar la generació de residus, aconseguir sensibilitzar sobre la sostenibilitat de l’entorn i exercir la solidaritat de forma activa.



19Núm. 34 · Febrer 2014

19

Llistat de recursos del Barri:

• Renova les Joguines (Intercanvi a Barcelona) http://renovajoguines.wordpress.com/

• Millor que nou (Guia de tallers, mercats d’intercanvi...) http://www.millorquenou.cat/

• Reparat millor que nou (Per aprendre a reparar tu mateix) http://reparatmillorquenou.blogspot.com.es/

• Trocathlon (Venda de material esportiu de segona mà)http://trocathlon.decathlon.es/

• Tecnologia per a tothom (Donació d’equips informàtics per a associacions, escoles...) http://txt.upc.edu

• Associació La Nau (Donació de joguines) www.lanau.org/

• Pont Solidari del Banc de recursos (Donació d’empreses i entitats per a projectes socials locals i de cooperació) www.bancderecursos.org

Més informació: www.arc.cat/setmanaprevencio

Decàleg de les accions de prevenció de residus:

• Evitar malbaratar els aliments.

• Utilitzar cistells de la compra o bosses reutilitzables.

• Comprar productes a granel o de gran format.

• Imprimir només si és necessari i els fulls a doble cara.

• Beure aigua de l’aixeta o optar per un envàs reutilitzable.

• Optar per productes amb menor impacte ambiental: sense bateries, mínim d’embalatge, sense substàncies tòxiques, recarregables, etc.

• Enganxar l’adhesiu “Publicitat no gràcies” a la bústia.

• Separar la fracció orgànica per fer compost (a casa o a través del contenidor marró).

• Donar la roba i altres materials a altres persones o enti-tats socials.

• Intentar reparar els objectes espatllats.

• Emprar la carmanyola i evitar materials d’un sol ús (píc-nic, berenar...).

• Fer regals immaterials (entrada de teatre, cursos, excur-sions...). Mireia Pedrós, mare de la Laura (1r) i de la Irene (3er)


20Núm. 34 · Febrer 2014

20Núm. 34 · Febrer 2014

Boggler puzzles4th grade students

Students from 4th year have prepared some Bog-gler puzzles but from a variety of topics. How many words of 3 letters or more can you fi nd using the let-ters in each puzzle? No letter square, however, may be used more than once within a single word. You may use plurals if available. Score 1 point for each 3 letter word, 2 points for 4 letter words, 3 points for 5 letter words and so on. Have fun!



21Núm. 34 · Febrer 2014

21


22Núm. 34 · Febrer 2014

22Núm. 34 · Febrer 2014

Tota una feina per a la reunió de pares!

Nens i nenes de la classe de 5è

A la classe de 5è, cicle superior de l’Escola Lavínia, la mestra va tenir una idea: com que al cap de dues o tres setmanes tenia una reunió amb els nostres pares i mares, li va proposar a la mestra de plàstica, la Mar-ta, de fer una mena de tresor i que els nostres pares el dia de la reunió haurien de trobar-lo.

A les classes de plàstica fèiem el regal/tresor que consistia en:

1. Agafar un tros de cartolina i doblegar-lo per la mei-tat, més o menys d’un pam i mig.

2. Decorar-lo per fora amb tires de molts colors i per dins fer un fons i un terra bonics.

3. Agafar una tira del color que tu vulguis i engan-xar-la de manera que una punta de la cartolina esti-gui enganxada al decorat de dalt i l’altra al decorat de baix, et quedarà com una ela del revés.

4. Fer un retrat de la teva cara, en dos colors, per enganxar-lo a la ela de la cartolina, així queda en tres dimensions!!

5. Fer una bafarada amb una frase que li vulguis dir al familiar que anirà a la reunió.

6. Per acabar, la Marta, et donarà una plantilla amb la teva primera lletra del teu nom, i l’escrius a la part de davant de la cartolina.



23Núm. 34 · Febrer 2014

23

A les classes de català i castellà vam aprendre com s’escrivia un text instructiu. Al fi nal ja el dominàvem; per tant no ens va costar gaire escriure’n un, però no sabeu bé, la de cops que vam repetir el mateix text... No hi podia haver ni una falta i havia de tenir una molt bona presentació.

Per si no ho sabeu, un text instructiu és un text que et dóna instruccions. En el text que vam escriure donà-vem instruccions perquè els pares trobessin el tresor amagat pel pis de dalt. Per a cada escrit potser vam fer 1000 proves per veure si les instruccions funci-onaven. Imagineu-vos quant d’esforç ens va portar, però que fantàstic que va quedar!

Encara que alguns pares es van perdre

una mica tots van poder trobar el tresor

del seu fi ll o fi lla i emportar-se’l

a casa !!!


24Núm. 34 · Febrer 2014

24Núm. 34 · Febrer 2014

Students from 6th grade have prepared some puzzles for you. There are some hieroglyphs and some tongue twister. We hope you like them!

Puzzles6th grade students

Hieroglyphs

Tongue twisters:

A watch made of chocolateand a chair made of cheese

children from Chinaalways choose these.

Hello Harry my name is Hollymy hamster is angry because it’s hungry

he needs honey and a hamburger.

She sees a sheepgoing to a shop

the sheep makes a soupinto the shop.



25

Educació Infantil- M’agrada jugar a casa, o al parc amb els pares,

amb els meus germans, amb els meus amics…

- M’agrada fer sorpreses, passejar, baixar pel to-bogan, entrenar-me per ser el més fort, anar en avió de vacances, jugar a tennis o a ping pong, jugar a pilota, a nines, mirar la televisió, pintar, fer el “caballito”, fer trencaclosques, sortir amb el meu gos, anar en patinet...

- I m’agrada estar amb la mama!

Cicle Inicial - M’agrada anar a casa i estar amb els pares

per fer-los petons o per jugar amb les meves nines o que algú vingui a jugar a casa meva.

- I altres dies quedar-me al carrer amb els amics, inventar-me jocs i jugar.

- És “guai” anar al parc o a passejar i berenar perquè quan surto de l’escola tinc molta gana.

- També m’ho passo bé anant a veure el meu cosí i els seus pares i passar una bona estona.

- M’agrada divertir-me!

Cicle Mitjà- Jo crec que el temps lliure és important per fer

el que a les persones els agradi.

- Serveix per divertir-se i jugar a fora o a dins de casa. Va bé per reflexionar les coses que has fet durant la setmana, per relaxar-se i passar-ho bé. Pots anar a la muntanya, a la platja o al bosc.

- Podem fer moltes coses: llegir fins tard, dibui-xar el que m’imagino, jugar amb els clics, fer manualitats, anar a casa d’una amiga o al cine...

- També serveix per descansar, per tranquil-litzar-se, mirar una mica la “tele” i estar més viu que mai!

Què ens agrada fer...

…en el nostre temps lliure?

Cicle Superior- Jo crec que el temps lliure és molt important i

tothom el necessita per descansar.

- És molt divertit perquè podem fer el que volem.

- Normalment la gent que no el té està de mal humor. No és bo passar-se el dia treballant com a “robots”.

- Els nens i nenes encara el necessitem més per poder córrer, saltar i descansar una mica, si no, seríem com gossos engabiats!

- El temps lliure serveix per descansar el cervell de tantes coses que fem durant el dia.

- Tens temps de fer coses diferents: anar a la neu, pescar, anar a la muntanya amb els amics i, a vegades, fins i tot no fer res.

- Ara, també és veritat que l’has de saber apro-fitar bé ja que no pots gaudir del temps lliure si estàs enfadat o rondinant tota l’estona.

- Jo penso que, a vegades, pot ser una mica avorrit, perquè no saps què fer. A mi només m’agrada quan tinc amics amb qui compartir-lo.


26Núm. 34 · Febrer 2014

Què llegir?Recomanació de llibres per a joves lectors

EL LLIBRE DE L’ÓS

Autor: Banks, Kate. Editorial: Joventut, 2012. Il·lustració: Hall Ensleben, GeorgNombre de pàgines: 24Descripció: És hora d’anar a dormir... i un nen mira el seu llibre favorit mentre la seva mare l’hi llegeix. A mesura que passa les pàgines, entra en el món d’un ós que es prepara per hivernar. I mentre l’ós dorm el seu son profund, la vida continua al seu vol-tant. Quan l’ós, per fi , es desperta, a la primavera, els ulls del nen ja s’han tancat…

COM RECONÈIXER UN MONSTRE

Autor: Roldán, Gustavo. Editorial: Thule. Nombre de pàgines: 24 Descripció: Si som davant d’una cosa que pugui semblar un monstre, el millor és assegurar-se que veritablement ho sigui. Si les seves potes són grans i peludes. Si té tantes potes que fan un bosc. Si la seva cua s’allarga molts i molts metres...Si té unes escates tan dures com a esglaons. Si de les seves orelles surten uns pèls llarguíssims. Si a sota de les celles té uns ulls grocs. Si el seu nas és com una alber-gínia gegant. Llavors, segur que som davant d’un monstre.

CARGOL, I QUÈ FARÀS DINS UN IGLÚ?

Autor: Canal, Eulàlia. Il·lustracions: Edet, Carole. Editorial: BarcanovaCol·lecció: Sopa de llibres taronja. Nombre de pàgines: 72 Descripció: Aquí teniu dues històries del Cargol. En la primera, el Cargol vol anar a passe-jar amb la Papallona, però no sap pas com acostar-s’hi. Al Cargol li caldrà comptar amb els seus amics per aconseguir allò que vol.En la segona història, el Cargol vol fugir al pol Nord per no haver de fer els deures de l’esco-la. El mestre Popòtam Tipàtic els demana que pensin què volen ser de grans. Però ell, que és tan menut, no es veu amb cor de fer res en aquest món tan immens.

QUINA NIT DE REIS!

Autor: Balaguer, MartaEditorial: CruïllaCol·lecció: El vaixell de vapor. Sèrie blancaNombre de pàgines: 60 Descripció: Després de la feinada de llegir les cartes de tots els nens i les nenes del món i d’aconseguir els regals que els demanen, els tres Reis Mags se’n van a dormir. Però estan tan cansats que no senten el despertador.

LLIBRES DE 6 A 8 ANYS

LLIBRES FINS A 5

ANYS



27

666 CALAIXOS

Autor: Folck, Jordi. Editorial: Barcanova. Col·lecció: Antaviana novaNombre de pàgines: 270 Descripció: L’ ofi cina d’ objectes perduts, talment com un cementiri de records oblidats, guarda en 665 calaixos els objectes més extraordinaris: matins de primavera extravi-ats, campanes de missa de difunts, maletins amb ombres robades, bombolles de sabó d’aquells que perderen la seva infantesa i encara no l’han trobada, joguines maltractades que cerquen venjança. Però el laberint, una successió de passadissos en forma de sisos, guarda encara un misteri molt més terrible: on és el calaix 666 i qui s’ hi amaga? Quan l’Eduard, en perdre la seva espasa, s’hi endinsi, despertarà les forces del mal i, en una lluita a vida o mort, ja res no tornarà a ser com abans.

EL NOI SENSE COLOR I ELS SEUS ANYS DE PELEGRINATGE

Autor: Haruki Murakami Editorial: Editorial Empúries, 2013Descripció: Tsukuru Tazaki és un arquitecte de 36 anys, especialitzat en el disseny d’esta-cions de tren. La vida i la memòria li trontollen quan coneix la Sara, una dona una mica més gran que ell, que li recordarà els feliços anys d’adolescència i els infeliços de joventut. La Sara el retornarà de Tòquio a la...

LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT

Autor: Joël Dicker Editorial: La Campana, 2013Descripció: A Nova York, la primavera del 2008, mentre a Amèrica comença a sentir-se ja el rum-rum de les eleccions presidencials, Marcus Goldman, un jove escriptor d’èxit, viu mo-ments d’angoixa: és incapaç d’escriure la nova novel·la que ha de lliurar al seu editor d’aquí a pocs mesos. Quan ja està a punt de…

UNA MALETA PLENA D’ESTRELLES

Autor: Baccalario, Pierdomenico. Editorial: La Galera, SAUCol·lecció: La botiga Battibaleno (1). Nombre de pàgines: 236 Descripció: La sabata de vidre de la Ventafocs, la llàntia d’Aladí... hi ha molts objectes màgics al món, i a Applecross, un petit poblet al cor d’Escòcia, hi ha un establiment que es dedica a guardar-los: la botiga Battibaleno. Cada noranta-nou anys, set famílies se’n dispu-ten la custòdia, i ara és el torn de la família Lily. Però, aprofi tant la reobertura imminent de la botiga, comencen a passar coses molt estranyes al poble. L’Aiby Lily i el seu amic Finley hauran d’impedir que els seus adversaris es facin amb la botiga. I trobar la forma de crear nous objectes màgics... cosa gens fàcil, perquè des del 1789 que no s’han fet! La botiga Battibaleno es dedica a custodiar els objectes màgics del món. L’Aiby i el Finley hauran de lluitar per crear nous objectes, i perquè no caiguin en males mans!

Aquesta secció ha estat realitzada per Jordi Núñez, pare de Laia Núñez de 4t

LLIBRES DE 9 A 12

ANYS

JOVESI/O

ADULTS


Programa


Revista Lavínia 2014 02 febrer - Núm. 34

Documents

Transcript of Revista Lavínia 2014 02 febrer - Núm. 34