Revista La Palmera 50è

32
La Palmera La Palmera · Revista de l’escola Brianxa · Núm.5 · Època III · Octubre 2009 Edició especial del 50è aniversari! 1959-2009

description

Edició especial de la Revista La Palmera referent al 50è Aniversari

Transcript of Revista La Palmera 50è

Page 1: Revista La Palmera 50è

La PalmeraLa Palmera · Revista de l’escola Brianxa · Núm.5 · Època III · Octubre 2009

Edició especial del 50è aniversari!

1959-2009

Page 2: Revista La Palmera 50è
Page 3: Revista La Palmera 50è

sumari Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 3

El director

La revista que teniu a les mans és un recull de tots els actes que s’han fet al llarg del curs commemorant el 50è aniversari de l’escola Brianxa.

Vull donar les gràcies a totes aquelles persones i institucions que, de forma desinteressada, han col•laborat en els diferents actes i sense les quals no hauria estat possible la commemora-ció del 50è aniversari.

Han estat molts actes, alguns s’han fet dins de les festes que es fan habitualment a l’escola (Santa Cecília, Carnestoltes), al-tres de forma excepcional (llibre, exposició fotogràfica, con-ferència sobre l’autoritat...) tots ells han tingut una resposta molt positiva i així ens ho heu fet saber.

L’acte final del 50è, el sopar d’exalumnes, ens va perme-tre observar que totes aquelles persones que han passat per l’escola en tenen un bon record i que, d’una forma o d’altra, encara tenen una part de l’escola en el seu cor.

Desitgem que us agradi.

Xavier Castillo

CrèditsCoordinació i maquetació de la revista: Xavi Manresa i Albert Dellundé

Redacció:Escola BrianxaC/ Fuensanta s/n tel.: 93 764 02 59 fax: 93 764 03 1808490 Tordera

Pàgina web: www.brianxa.cat

+ director +

S U M A R I

Editorial.................................. 4

Obertura del 50è..................... 5

50 anys de música................. 6

Fira del Ram............................. 7

I Concurs de pintura ràpida....... 8

Presentació del llibre............. 10

El llibre commemoratiu....... 11

Exposició fotogràfica............ 15

Conferència-col·loqui............. 16

El cava del 50è..................... 23

III Concurs fotogràfic............ 24

Sopar del Cinquantenari........ 25

Cartells del 50è..................... 27

El mural del 50è..................... 28

El 50è en un flaix................... 29

Publicitat................................ 30

Page 4: Revista La Palmera 50è

EDiTOriaL Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 4

L’ ...Edició especial

En aquesta ocasió us presentem una edició es-pecial de la revista, l’exemplar commemoratiu del cinquantè aniversari, que recull un resum, d’imatges, actes i opinions de les activitats de celebració realitzades durant tot el curs 2008-2009. Aquest monogràfic pretén convertir-se en la veueta que ens recordi sempre que ho desit-gem tot el munt de sensacions viscudes aquest any passat. Multitud de persones vinculades a l’escola des de diferents àmbits, exalumnes i ex-professors van estar al costat d’aquestes cele-bracios fent i recordant que Brianxa, no només és una escola, és recull d’uns anys de les nostres vides que ens agrada recordar i compartir, i en fan de l’escola una escola excepcional.

No obstant, enguany s’editarà, a final de curs i com cada any el número ordinari de “La Palmera”, un projecte que va començar el curs 2005-06 i que ha anat creixent i millorant per esdevenir-se un fet usual gràcies a tots els que hi col•laboreu i la llegiu. Des de l’editorial, donar-vos les grà-cies una vegada més i presentar-vos sense més retard el què segur que serà un bon record per tota la vida.

Gaudiu-ne!

Xavi Albert

Edició especial

Page 5: Revista La Palmera 50è

OBErTura 50è Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 5

Inici dels actes del

El final del curs 2007/2008 va arribar de sob-te, com arriben tots els finals de curs; malgrat que els dies es facin lents, feixucs i mandrosos, sempre aconsegueixen empènyer les setmanes al llarg de nou mesos. Els alumnes de quart d’aquella promoció, guarnits amb les familiars togues i elegants amb els seus birrets, sentien ja els nervis com papallones voleiant als seus estó-macs en el moment de sortir a la pista; fins i tot alguna llagrimeta, entre els pares i mares i entre els mateixos alumnes, començava ja a fer acte de presència. Però vet aquí que, a més de la cerimò-nia de la seva graduació i comiat del centre, sem-pre variable en funció de l’empenta i l’originalitat dels mateixos pares organitzadors, els esperava una acte especial: ells havien de ser els encarre-gats de desplegar la pancarta anunciadora del primer pas de l’any cinquanta; el cinquantenari del centre començava el seu camí d’actes com-memoratius.

Darrera d’aquell simple acte n’han arribat d’altres de més emotius, segur; més emocio-nants, indubtablement; fins i tot més entranya-bles; però és a aquella promoció a qui va corres-pondre l’honor del tret de sortida. Molts d’ells s’han anat trobant en les diferents celebracions, encara que, estic segur, no gaires han estat cons-cients de la seva fita.

El logo original, després d’un concurs al cen-tre, va sortir de l’originalitat d’un alumne, en Marc García Mullón; l’eslògan, també va sortir d’un altre concurs entre els alumnes d’ESO, la Júlia Fernández Grimal. El format de la pancarta, combinant logo i eslògan, va sortir de la creativi-tat d’un dels nostres mestres, en Toni Garófano, com la majoria de cartells que, durant tots els actes del cinquantenari, han anat anunciant els diferents actes.

Però les mans que empenyeren, inconscient-ment, tota la comunitat educativa al vertigen d’un any inoblidable varen ser la dels alumnes de la promoció 59. Per ells, des d’aquestes pàgines, el més entranyable dels records.

“Brianxa, el vent que

ens porta a cinquanta

anys de coneixements”

Logo

Lema

Pancarta

juny 2008

Page 6: Revista La Palmera 50è

sanTa cEcíLia Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 6

anys de Aquest any per Santa Cecília, i coincidint amb el

50è aniversari de l’escola, hem volgut recordar totes les músiques amb més èxit que hi ha hagut en la història durant aquests 50 anys.

És per aquest motiu que tots els alumnes de l’escola van ballar amb la millor música d’aquests darrers 50 anys.

Els d’educació infantil es movien amb el “Surfin USA” (Beach Boys).

1r i 2n la dècada dels anys 60.

3r la dècada dels anys 70.

4t la dècada dels anys 80.

5è la dècada dels anys 90.

6è va ballar un popurri dels millors èxits del 2000 al 2008.

Va ser una tarda plena d’espectacle on van par-ticipar tant els alumnes com els pares.

Tots plegats van poder recordar les cançons de la seva època, que segur que també havien ba-llat.

novembre 2008

Page 7: Revista La Palmera 50è

fira DEL ram Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 7

Fira del ram de Tordera

La idea de l’estand va sortir en una de les tan-tes reunions que la comissió del 50è aniversa-ri (formada per mestres i membres del Consell Rector) vàrem tenir al llarg de tot un any. Volíem un espai per donar a conèixer a tots els veïns del poble i en especial, als exalumnes i exmembres de l’escola, les activitats que es farien durant tot el curs escolar.

Quan ens decidim gairebé érem fora de temps, l’Ajuntament ens cedeix un estand dins l’apartat d’associacions sense ànim de lucre; Brianxa ja té un lloc on donar informació de totes aquelles ac-tivitats que s’estan preparant. Un petit recull de fotografies de la nostra escola i les seves festes: Santa Cecília, el Nadal, la mostra de postres de tardor, el sopar de cloenda de curs, graduacions, el tríptic de les activitats del 50è aniversari, una pintura en aquarel·la del mestre Joan Colomer, dibuixos dels nens i nenes de P4, P5 i primer de Primària, flors retallades pels nens i nenes de P3, la nostra bandera i moltes il·lusions per part de tota la comissió.

Tothom va col·laborar, s’agraeix la generositat de la floristeria Pètals, de la Sra. Glòria Prune-ra, els migdies que vàries mestres es varen que-dar sense dinar per ajudar a muntar l’estand, la implicació del Consell Rector i del professorat a l’hora d’omplir les graelles dels horaris on gaire-bé tothom va estar present.

Ser allà, on molts visitants de la fira es retroba-ven amb la seva escola, va ser quelcom especial: salutacions, records, anècdotes de molts exa-lumnes que van aturar-se per l’estand, ulls que buscaven a aquell mestre que possiblement els va marcar, abraçades entrenyables de pur agraï-ment...

És per aquestes coses que us volem donar les gràcies a tots els que varen passar per aquell es-pai de l’escola Brianxa. Gràcies per deixar-nos ser testimonis d’aquests moments tan especials.

A més, vàrem guanyar un premi de 300€!! Què més volem?

MOLTES GRÀCIES A TOTS.

abril 2009

Page 8: Revista La Palmera 50è

PinTura ràPiDa Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 8

Concurs de abril 2009

El dissabte 25 d’abril es va celebrar la prime-ra edició del concurs de pintura ràpida “Escola Brianxa” obert a tothom i organitzat per la nostra escola. El concurs, coordinat per la Mentxu Barre-ra i en Joan Colomer, va tenir un alt nivell de par-ticipació, amb un total de 34 pintors participants vinguts d’arreu de Catalunya. Aquests 34 pintors més els 26 pintors locals, que participaven en el V Premi de Pintura “Manel Soler” organitzat per l’Ajuntament, van ocupar tots els racons del nostre poble per plasmar pictòricament les seves impressions.

El jurat del concurs va estar format per la Ma-riló Salmeron, mestra de l’escola Brianxa, Joan Domènech, escriptor i exdelegat de cultura de la Generalitat de Catalunya, Carles Casals, direc-tor de la galeria d’art “L’Arcada” de Blanes, Josep Ruscalleda, professor d’art i pintor i Jordi Coll, escultor.

A causa de l’altíssim nivell de les 60 obres pre-sentades a concurs, la deliberació dels membres del jurat va ser molt difícil i llarga.

Des d’aquestes pàgines agraïm molt sincera-ment la participació de tots els artistes i la col.laboració dels patrocinadors dels premis. Final-ment no volem deixar de recordar la Maria Rosa Matas, patrocinadora d’un premi i entusiasta de la cultura, que ens ha deixat inesperadament aquest estiu. Que en pau descansi.

Page 9: Revista La Palmera 50è

PinTura ràPiDa Escola Brianxa

revista escolar “la palmera”

Concurs de

9

abril 2009

PREMIS DEL “ I PREMI ESCOLA BRIANXA”

Premi d’honor Esco-la Brianxa, dotat amb 600 euros, per l’obra número 4 de l’artista:

JOAN FARRÉ PARA-DEDA

Premi Excm Ajun-tament de Tordera, dotat amb 400 euros per l’obra número 12 de l’artista:

ANTONIO DARIAS MARTÍNEZ

Premi “Xarcuteries Montnegre”, dotat amb 300 euros per l’obra número 10 de l’artista:

FRANCESC FARRÉ I SENDRAS

Premi Maria Rosa Matas (Can Tol), do-tat amb 300 euros per l’obra número 11 de l’artista:

NARCÍS SALA GASCONS

Premi Rodríguez Cara, arquitectes, do-tat amb 250 euros per l’obra número 30 de l’artista:

JOSEP MILLAS CHIA

Premi Farmàcia Vendrell, dotat amb 200 euros per l’obra número 13 de l’artista:

JORDI PONS CASALS

Page 10: Revista La Palmera 50è

PrEsEnTació LLiBrE Escola Brianxa

revista escolar “la palmera”

La del llibre...maig 2009

10

El passat 15 de maig va tenir lloc al teatre Clavé la presentació del llibre 50 anys de l’escola Fibra-color-Brianxa. Vam ser tres mestres vinculades a l’escola -encara que, en diferents etapes- les encarregades de dur a terme aquest entranyable acte.

Em vaig sentir afortunada de poder com-partir la taula de presentació amb dues persones que han deixat una petja molt intensa a la nostra escola: amb la Maribel Marin, a qui fa anys que conec, ja no ens uneixen els lligams professio-nals, però sí una bona amistat; amb la Victòria Mir no he coincidit mai a l’escola, encara que el seu nom em resultava familiar per les referències que d’ella n’han fet alguns companys.

El llibre ofereix un munt d’escrits que els di-ferents sectors de la família educativa han redac-tat amb motiu del cinquantenari del centre. Tot llegint-los un s’adona de com n’és d’important el bagatge que la nostra escola deixa als seus alumnes. Molts d’ells, amb la perspectiva dels anys, destaquen els valors apresos a l’escola -l’amistat, el treball en equip, el respecte a la na-tura, i , per què no, la cultura de l’esforç-.

Aquest llibre és ple d’anècdotes, records, vivèn-cies, sentiments… que conformen el mosaic de moltes vides.

No voldria acabar sense mostrar el meu agraï-ment a tots els que heu col.laborat amb els vos-tres escrits a fer realitat aquest llibre i també a en Xavi Manresa i en Quim Haro per la il.lusió i el munt d’hores dedicades a la seva confecció.

Page 11: Revista La Palmera 50è

EL LLiBrE DEL 50è Escola Brianxa

revista escolar “la palmera”

El commemoratiu (I)maig 2009

11

“50 anys de l’escola Fibracolor-Brianxa” és el lli-bre que commemora, com molt bé diu el seu títol, els cinquanta anys de vida de l’escola. Presen-ta un total de dotze capítols, que inicia amb un pròleg on és l’escola qui pren la paraula, per des-prés seguir amb els capítols de col•laboracions de membres i exmembres de l’escola amb es-crits on narren diferents vivències al voltant de l’escola. No hi falten les fotografies en blanc i negre de les diferents etapes de l’escola i que reflecteixen el tarannà del centre i dels qui l’han integrat.

Tot fullejant el llibre, volem mostrar-vos aquí, en la revista especial del 50è aniversari, algunes pinzellades en forma de frases i fotografies que trobareu en el seu interior:

“...l’arribada de l’empresa Fibracolor a Torde-ra va marcar un abans i un després a la història del municipi...(...) cinquanta anys després (...) l’empresa ens deixa la seva herència més valuo-sa: l’escola que avui anomenem Brianxa...”

“Trobo un escola amb molta feina per fer, pocs alumnes...”

“armaris i taules de vinçada fòrmica gris i potes verdes...”

“...bicicletades improvisades en el camp de fut-bol de la fàbrica...”

“Els alumnes d’altres col•legis del poble hi anàvem a veure obres de teatre...”

Page 12: Revista La Palmera 50è

EL LLiBrE DEL 50è Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 12

El commemoratiu (II)maig 2009

“El cross dels diumenges...totes les escoles vo-lien guanyar...”

“La cultura de l’esforç i sobretot el valor de l’amistat...”

“... i quan sento la cridòria a la plataneda, em ve a la memòria tot allò pel qual vàrem lluitar...”

...espais prou grans per satisfer les ànsies enjo-gassades i sorolloses de les hores d’esbarjo...”

“Les estones a l’hort m’evoquen olor de terra fresca, aigua, fang, galtes vermelles i fronts suats”

Page 13: Revista La Palmera 50è

EL LLiBrE DEL 50è Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 13

El commemoratiu (III)maig 2009

“...sortides molt especials i que sempre deixen algun record per...”

“...els professors es posaven a tocar cançons amb la guitarra i muntaven balls plens d’energia...”

“... els nens i nenes de la meva classe segueixen genials, vius, crítics, riallers, curiosos, enjogas-sats, divertits, trapelles, valents,...”

“Tinc un munt d’anècdotes i situacions grava-des a la memòria...”

“El què ens agrada amb bogeria són les festes: Santa Cecília, el dia de la Pau, Carnestoltes, la Castanyada, la Vella Quaresma, el Nadal...”

Page 14: Revista La Palmera 50è

EL LLiBrE DEL 50è Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 14

El commemoratiu (IV)maig 2009

“La tarda de pastissos a la tardor amb aquell pastís de xocolata (...) i les corregudes buscant les coques més bones...”

“... recordo que fa uns quants anys no em sabia avenir que un dia, nosaltres, també arribaríem a cursar 4t d’ESO...”

“...moments sempre excepcionals i màgics...”

“El present és fruit del passat i la llavor del fu-tur”

FELICITATS BRIANXA!

Page 15: Revista La Palmera 50è

fOTOgrafiEs Escola Brianxa

revista escolar “la palmera”

Exposició maig 2009

15

El divendres 15 de maig, coincidint amb la pre-sentació del llibre del 50è aniversari, es va inau-gurar una exposició fotogràfica amb algunes de les fotografies que formen part de la història del centre.

L’exposició, de caire itinerant, es va poder ob-servar en el teatre Clavé, la biblioteca de Tordera i la mateixa escola Brianxa, punt final del trajec-te, a partir d’ara quedarà de forma permanent a la biblioteca de l’escola.

ALGUNES FOTOGRAFIES DE L’EXPOSICIÓ:

Page 16: Revista La Palmera 50è

cOnfErència Escola Brianxa

revista escolar “la palmera”

juny 2009

Conferència-col·loqui

16

Aquest és un ampli resum de la Conferència-col•loqui amb Hebe Tizio, psicoanalista i profes-sora de la Universitat de Barcelona, el dia 12 de juny de 2009, dins dels actes del 50è aniversari de Brianxa.

COM PENSAR AVUI LA QÜESTIÓ DE L’AUTORITAT?

Parlar del tema de l’autoritat avui és en realitat partir d’un problema que tenim i que el podem reconèixer, en tot cas, com un símptoma.

Què passa amb els nens i els adolescents que no obeeixen, que no volen anar a escola, que no accepten les ofertes educatives, que semblen im-munes al càstig? Què fer? Si posem en primer pla la nostra ignorància sempre és molt productiu, perquè la ignorància ben orientada dóna la pos-sibilitat d’innovar, de crear coses noves. En canvi, si posem un tap a la ignorància, en no saber què fer les coses surten malament perquè ens lamen-tem que ja no són com abans. Per contra, quan tenim un problema, quan no sabem què fer del que es tracta es d’inventar.

L’AUTORITAT NO ES POT IMPOSAR

En aquest moment, si pensem què és l’autoritat, tenim un problema greu i és que sovint no fem la diferència entre autoritat i autoritarisme.

La qüestió central de l’autoritat és que no es pot imposar. L’autoritat s’atorga, mentre que l’autoritarisme és la dimensió de la imposició, de l’exercici d’un poder sobre una altra persona. És interessant perquè l’educació funciona si hi ha el consentiment del subjecte. L’educació no es pot imposar.

Si l’educació no es pot imposar, justament del que es tracta és de produir el consentiment del subjecte. Aquest consentiment es pot produir si el subjecte fa un reconeixement de l’autoritat del

l’altre, de l’autoritat entesa com algú a qui se su-posa que pot sostenir l’oferta educativa.

Hi ha una diferència entre autoritat i autorita-risme. L’autoritarisme s’imposa, és “mano i or-deno”; l’autoritat mai no es pot enunciar en pri-mera persona. Jo no puc dir: “sóc una autoritat”, perquè l’autoritat és tal si un tercer em reconeix com a autoritat. Què vol dir que se’m reconegui com a autoritat? Vol dir que l’altre pot escoltar les meves paraules, que pot treure alguna cosa del que dic, que pot suposar que li puc donar una orientació respecte dels seus interessos. Aquesta idea d’autoritat és la idea d’una autoritat que au-toritza, que posa límits i bàsicament que orien-ta.

AUTORITAT QUE ORIENTA

El tema d’orientar, l’orientació, és fonamental perquè una autoritat que pot orientar és una au-toritat que té un reconeixement de l’altre. Que el subjecte creu en les seves paraules i pot agafar les coses que diu, com una eina per apropar-se al que vol. Orientar ve del llatí “oriens” i vol dir “fer néixer”. És la dimensió del sol, que surt d’orient. Això és la idea de l’orientació. És una guia però no per fer el que es vulgui, sinó que justament es pot orientar al subjecte perquè aquest pugui trobar el seu camí.

La pregunta és: com es fa això? No hi ha re-cepta però tenim algunes pistes. Primerament: l’autoritat s’obté de manera puntual i transi-tòria. No es pot ser una autoritat en tot, ja que l’autoritat implica un reconeixement per algun aspecte del que fem.

En segon lloc, és un reconeixement, és allò que atorga l’altre, és allò que s’atorga per la via de la transferència. L’autoritat és tal si realment hi ha una transferència que es crea. Com es crea aquesta transferència? Es crea de la manera més senzilla de totes: si hi ha un desig en joc. És a dir, si tenim un professional que està interessat i mogut per la seva feina.

Page 17: Revista La Palmera 50è

cOnfErència Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 17

És el més senzill i el més complex, perquè en aquest moment històric solem demanar als sub-jectes: digues-me què vols. No és la bona via perquè aquesta pregunta el que posa en primer pla és que estem fent al subjecte una demanda: digues-me tu què he de fer perquè tu t’interessis. Això és fatal, perquè en realitat el que transme-tem al subjecte és la nostra desorientació i hi ha, si es pot dir així, una inversió de rols; acabem posant al subjecte en el lloc del que ens hauria d’orientar a nosaltres, quan som nosaltres els que hem d’orientar al subjecte.

QUè ENS PASSA?

A la vegada, l’“ordeno i mano” en realitat està dient: sóc impotent per sostenir la meva funció. Quan més recurs es fa al poder, al manar, al cas-tigar, etc., és perquè som impotents per causar interès, el desig del subjecte.

Per tant, hem de deixar de preguntar-nos què passa amb els nens i els adolescents per pre-guntar-nos què passa amb nosaltres mateixos. Què ens passa? Què ens passa que tenim aquests símptomes? Són símptoma d’una dificultat que tenim nosaltres. Això no vol dir que siguem mals professionals, que no sapiguem com a pares... És una qüestió més estructural. Vol dir que estem desorientats i aquesta desorientació fa símpto-ma en el subjecte.

Si plantegem què ens passa, la qüestió canvia: no és què passa que els nens o els adolescents rebutgen la oferta educativa, sinó què em passa que no puc causar interès en aquest subjecte, que no puc despertar aquesta il•lusió per apren-dre alguna cosa. Simplement aquest canvi de perspectiva ens pot mostrar que en molts aspec-tes ens sentim impotents. I aquesta impotència és justament la que apareix sota la forma del “no sabem què fer amb aquests subjectes”. No sabem què fer, no perquè els subjectes siguin dolents, problemàtics, de famílies desestructurades o el que sigui, sinó perquè hi ha alguna cosa que ens passa amb la nostra posició. Què ens passa?

juny 2009

Conferència-col·loqui

LA DESVALORITZACIÓ DEL SABER

La primera qüestió és: ens interessa el que es-tem fent? És a dir, quina relació tenim amb el saber?

Avui podem dir que el saber s’ha desvalorat. S’ha desvalorat perquè hi ha hagut una revolu-ció. Les revolucions de veritat són sempre tecno-lògiques; les grans revolucions no les van fer les persones sinó que són revolucions de discursos que impliquen canvis tecnològics de fons. La re-volució de la impremta, per exemple, ho canvià absolutament tot: és la Il•lustració, la revolució francesa, l’educació per a tots; és un canvi en la dimensió de la lectura: la lectura per a tots no és la lectura de l’iniciat, etc.

Avui tenim una revolució tecnològica, que és la que anomenem la revolució d’Internet. Una revo-lució tecnològica és la que pot canviar els parà-metres de l’època. Canvia la dimensió espacial i temporal.

Què implica la revolució a Internet des del punt de vista del saber? El saber és a Internet: no és necessari memoritzar, no és necessari el llibre. Ara bé, no és el mateix saber. En cada moment històric el saber canvia però no és exactament el mateix.

El saber d’Internet és un saber sense fons d’enunciació: no hi ha la persona, no hi ha el mes-tre que et parla, és un saber evanescent, puntual. Un saber que no necessita ser après de memòria perquè sempre és allà. Vaig i el busco.

Això implica una desvalorització del saber i afecta els professionals. Les figures més cla-res d’aquesta desvalorització del saber són per exemple, els protocols.

LA FUNCIÓ DELS PROFESSIONALS

Avui vivim en un món organitzat per l’avaluació i els protocols. Això és un atac flagrant a la fun-ció del professional per una raó molt senzilla: un protocol hauria de servir per donar una peti-

Page 18: Revista La Palmera 50è

cOnfErència Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 18

ta orientació, però quan es produeix l’aplicació massiva dels protocols, s’anul•la la funció del professional, ja que la seva funció implica, evi-dentment, una avaluació, un treball de fons, i la responsabilitat de, cas per cas, saber què passa.

Això avui afecta a tots els professionals, no so-lament als del camp educatiu. Aleshores ja no hi ha necessitat de pensar; només cal aplicar el protocol. Això no només buida el vincle amb el subjecte, sinó que mortifica la dimensió del pro-fessional, la seva energia, el seu interès, el seu desig, perquè és una dimensió quasi burocràti-ca.

Canvi en la dimensió del saber, el tema dels pro-tocols... És a dir, que el professional està de fons tocat. Sabeu la quantitat de professionals que te-nen depressió, estrès, etc. Això a què és degut? A que hi ha una epidèmia? Una passa general? No. El que hi ha és un problema amb la posició. Segons com es realitza la funció professional, hi ha quelcom de terapèutic en joc. És a dir, que si fem la feina ben feta estem contents, satisfets, i això té una dimensió positiva per al subjecte. Si nosaltres fem una feina i estem mortificats, deprimits, ens angoixa, no li trobem interès..., això és malaltís. Els problemes que es deriven de la posició del professional generen problemes al seu voltant.

EL SUPORT SOCIAL

Hi ha el tema del saber; el tema de la pèrdua de la funció en la qüestió dels protocols; hi ha aquesta dimensió de manca d’interès, de dificul-tat en la realització de la funció professional; i hi ha una altra qüestió més: els professionals avui han perdut el suport social que tenien en un altre moment històric. En aquest moment històric les figures que encarnen algun tipus d’autoritat es-tan tocades i ho estan en el seu punt més emble-màtic. En el cas dels mestres, hi ha la suposició que els mestres no saben.

Avui en general hi ha desconfiança vers els professionals, confiem més en l’amiga, la veï-na... Aleshores, el que esdevé problemàtic és l’autorització. Per exemple, l’automedicació amb antibiòtics, que comporta un rebuig a la figura del metge suposat ignorant, implica un ús pro-blemàtic de la medicació, cosa que trenca tot el circuit sanitari.

Passa el mateix amb l’educació, amb els mes-tres, a qui se suposava una autoritat, és a dir, que es creia en la seva paraula, ja que en darrera instància és això el que està en joc. Avui en dia, el mestre que posa límits (ja no parlo de càstig, és una paraula... que posa límits, que és la forma políticament correcta de parlar de les coses), és un mestre a qui ningú no dóna suport: els pa-res els qüestionen; les autoritats de l’escola, en general: “mmm, què passa aquí?” És a dir, no té el suport social justament per treballar aquesta idea de límit.

EL LÍMIT COM A REGULACIÓ.

En què es diferencia la idea de límit i la de càs-tig? La idea de límit és fonamental perquè fa re-ferència a la regulació. El procés de socialització, el procés educatiu de qualsevol nen implica que se l’ha de regular d’alguna manera. L’ésser humà és un ésser pulsional, és un ésser que necessi-ta ser regulat d’alguna manera. La socialització, l’educació, intenten això. El nostre moment his-tòric pateix un problema de regulació. El pro-blema fonamental d’aquest moment històric a nivell macro social és el que ha deixat plan-tejat el neoliberalisme amb la idea que el mer-cat s’autorregula (lliure oferta, etc., el mercat s’autoregula). Nosaltres també vam pensar que els nens s’autoregulaven.

Una autoritat no és la que mana, sinó la que té la capacitat d’introduir certes regulacions en la relació del subjecte amb el saber, amb la dimen-sió funcional, etc. És a dir, és la que pot sostenir la idea de límit. El límit no és una idea negativa.

juny 2009

Conferència-col·loqui

Page 19: Revista La Palmera 50è

cOnfErència Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 19

En tot cas, podem dir que ens certs moments el límit és una prohibició, però una prohibició per donar possibilitat. La prohibició en sí mateixa, no. Tot límit, tota prohibició, tota regulació, ha de ser una eina per a possibilitar. Per exemple, si nosaltres deixem que el nen s’autorreguli amb les llaminadures, com s’autorregula? Per la via del mal de panxa. Quan el circuit pulsional està llançat, el subjecte mateix no es pot aturar per-què la pulsió el domina, ell mateix no es pot des-activar. Hi ha pares, i a vegades educadors, que parlen del petit “cop educatiu”. Per què diuen edu-catiu? Perquè el nen sembla que entén això. Però no és que ho entengui, sinó que la bufetada, la plantofada, ha desconnectat el circuit. Però, per què han hagut d’arribar al punt de posar això en joc? Perquè l’han deixat passar de revolucions.

El nostre problema amb l’autoritat ha produït un símptoma que s’anomena violència escolar. Sembla com si avui els nens i els adolescents vinguessin amb més violència que abans. No és casual que en aquest moment històric el vincle social en general està marcat per la violència. Ara parlem de la violència a l’escola, dels nens que empaiten altres nens i els maltracten, això no és una novetat... això ha existit sempre. Però, què funcionava? Hi havia un altre que deia: “Això no pot ser”. Un altre de l’escola, o els pares ma-teixos; és a dir, que regulaven i limitaven aquesta qüestió. No penso que els nens i els adolescents d’avui siguin més violents que en altres moments històrics, sinó que no dibuixem bé els límits per a ells perquè la nostra posició està molt tocada.

LA FUNCIÓ DELS ADULTS

Per tant, tot això és símptoma de la nostra posició. És veritat que en aquest moment his-tòric hi ha una crisi del model d’autoritat, però això no vol dir que s’hagi de mantenir el model d’autoritat passat sinó que, tal com deia Hannah Arendt, una crisi és justament el moment més in-teressant de tots perquè és el moment d’inventar

juny 2009

Conferència-col·loqui

coses noves. Però clar, pensar receptes noves, pensar coses noves, ens qüestiona la nostra po-sició, perquè això de pensar coses noves vol dir que nosaltres també hem de canviar, i això és complicat, no és senzill.

Per exemple, nosaltres parlem avui de la rela-ció dels joves amb Internet, ens preocupa si són addictes o si no, però no parlem del rebuig dels adults a Internet i les noves tecnologies. Estem deixant que pràcticament l’autoritat, en el sen-tit de suposició de saber per als nens i joves, ja no siguin ni els pares ni els mestres, sinó que és el mercat o és Internet. Aquí és on hi ha la nostra responsabilitat: no es tracta de tancar o obrir Internet com a forma de càstig, es tracta de preguntar-nos què ens passa a nosaltres amb les noves tecnologies.

Perquè la funció de l’adult sempre ha estat d’intermediari entre el nen i el món. Aquesta funció d’intermediari l’hem abandonada pro-gressivament. Hem deixat els nens gairebé a ex-penses del mercat, un mercat que fins fa poc et deia consumeix, consumeix, consumeix. I des-prés ens queixem que tenim uns nens que sem-blen un martell: “Vull això, vull això, vull això, vull això...”, intentem dir no, i ells: “Vull això, vull això...”. És l’imperatiu del mercat.

Aquestes són qüestions que, com sempre, depèn de quin cantó les mirem. Si les mirem del cantó del subjecte, resulta que tenim subjectes violents, subjectes que rebutgen l’escola, subjec-tes que... i fem la llista. Però si ens preguntem: Per què fan això? Quina responsabilitat tinc jo en el que està passant? Ens podem començar a inte-rrogar per la nostra posició, pel nostre rebuig al saber, la raó per la qual surt això, la nostra vio-lència envers a ells, etc. La proposta és, doncs: canviem la perspectiva, i en lloc de posar l’accent tant sobre els nens, sobre els joves, cal treballar conjuntament i plantejar-nos què ens passa.

Page 20: Revista La Palmera 50è

cOnfErència Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 20

COL•LOQUI

UNA QÜESTIÓ èTICA

La funció que tenim com a adults, com a ciuta-dans, com a pares, és saber a què diem sí i a què diem no. Això és una qüestió ètica, és la definició d’Aristòtil, a l’ètica a Nicomaco: en realitat una vida es podria explicar de la manera més senzilla de totes: a què hem dit que sí i a què hem dit que no, això marca camins diferents. Tenim el poder de dir sí i de dir no, és una qüestió ètica.

LA REGULACIÓ

La disciplina no és la del bastó; la disciplina aju-da a regular el caprici, això és una qüestió fo-namental. La paraula disciplina no la podem fer servir perquè està molt contaminada, però la dis-ciplina és una forma de regulació. El que planteja Kant és que si aquesta regulació no es fa a la infantesa, després és molt difícil, i quan ens tro-bem ara amb els nens que fan rebequeries per-què se’ls diu que no a una cosa i que insisteixen i insisteixen, aquí el que es veu és que no es posen límits. Això no vol dir que les coses es puguin fer de manera perfecta, perquè la perfecció no exis-teix, i a més a més, quan tenim un problema, resolem aquest problema i en sortirà un altre, no tenim la vacuna que dóna immunitat.

EL CONVENCIMENT I LA RESPONSABILITAT

L’altra qüestió: l’autoritat es reconeix, podem dir que l’autoritat es guanya i es guanya treba-llant molt pel que un creu que s’ha de fer. Si això es produeix, genera transferència, i la transferèn-cia fa que la gent doni un valor al que un diu.

Els nens detecten els punts de fricció i desacord entre els pares, entre els pares i els mestres, etc. Es necessita un nou pacte entre pares i escola a partir d’aquest punt: tenim un problema; què po-dem fer per resoldre conjuntament aquest pro-blema? Perquè quan hi ha un problema i no se’n parla perquè estem desorientats, perquè ens an-goixa, perquè fa por parlar-ne, la primera ten-dència és donar la culpa a l’altre: qui té la culpa? els pares; qui té la culpa? els mestres; qui té la culpa? el nen, i si tenim un quart també li donem les culpes. I no és un tema de culpa, és un tema de responsabilitats diferents, que hem de posar a treballar conjuntament, plantejant-nos aques-ta qüestió: Com s’educa avui, tant a casa com a l’escola, quan els pilars que sostenien la dimen-sió educativa han canviat?

FER DEL PROBLEMA UN SÍMPTOMA

L’acte d’avui és una experiència molt enriqui-dora, perquè hi són els pares, hi són els mes-tres, i hi és d’alguna manera també el que pen-sen els alumnes, que mai no els demanem què és el que els passa, què és el que pensen, com veuen la cosa, etc. No perquè ens orientin, no és una demanda en el sentit de digues-me què he de fer. Sinó veure el seu punt de vista, i per la via d’uns dibuixos fantàstics. És treballar la qüestió no com una qüestió de culpabilitat sinó com un símptoma. I un símptoma es treballa, primerament a partir de la ignorància, el no sa-ber, i després mirant què pot aportar, que aporti un trosset d’orientació per a cadascú. No farem un tot d’això, perquè no existeix, però podríem anar pensant els processos d’una manera dife-

juny 2009

Conferència-col·loqui

Page 21: Revista La Palmera 50è

cOnfErència Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 21

rent. Ens preguntem què és l’autoritat, i Freud havia dit ja fa molts anys que els dos extrems, tant l’autoritarisme com el laisser faire, eren ab-solutament perjudicials, perquè són les dues ca-res de la mateixa moneda.

ORIENTAR-NOS PER LA REPETICIÓ

El tema de l’autoritat no és l’autoritat blindada, sinó una autoritat ordenada, podríem dir-ho així. Una autoritat que treballa, que pot tenir moments de feblesa, que pot reprendre les coses, és a dir, que una autoritat no deixa de ser un ésser humà, a qui li passen quantitat de coses. L’ésser humà és algú que sempre ensopega amb la mateixa pe-dra. Cadascú pot mirar de saber com és la seva pedra, ho sabem per la repetició. És a dir, que si parem una mica d’atenció veurem que els pro-blemes que tenim són en general sempre els ma-teixos, es repeteix sempre el mateix punt, de la mateixa manera que a cadascú sempre li treuen de polleguera les mateixes coses.

EL TEMA DE DONAR EXPLICACIONS ALS NENS

Sobre el tema de donar explicacions es pot do-nar una resposta molt general: si tenim un nen que li està donant un cop a l’altre, és més clar agafar i separar-lo, no pots fer-li un discurs en aquell moment. Hi ha explicacions q es poden donar al moment, hi ha explicacions que es po-den donar a posteriori, i hi ha explicacions que no cal donar-les. Hi ha, arrel de la idea que al nen se li ha de donar explicacions, una modalitat que és perjudicial, que és explicar-li-ho absoluta-ment tot. En general, els nens quan volen saber ja parlen. A vegades, l’explicació que se li dóna és fer-lo participar d’alguna cosa que no toca. Respecte del tema de les separacions, se separa una dona d’un home i un home d’una dona; el que no se separa és la maternitat i la paternitat, la mare i el pare d’aquest nen. Cal preservar tota

juny 2009

Conferència-col·loqui

la dimensió de la sexualitat dels pares, això no interessa als nens. La confidència fa participar al subjecte del gaudi de l’escena. Molt sovint es fa un excés d’explicacions que no vénen al cas, mentre que a vegades no se’n dóna cap ni una i això també és nociu.

HIPERACTIVITAT VERSUS HIPEREXCITACIÓ

Quan jo deia que l’adult té un paper fonamental que és fer d’intermediari entre el nen i el món, que aquesta funció d’intermediari s’hagi vist dis-minuïda no és per mala voluntat de ningú sinó perquè ritme, el tipus de vida que portem, etc., fa que no es pugui estar molt de temps amb els nens. Molt sovint els nens passen molt de temps davant del televisor, per exemple, i podem dir als pares que segons quines coses no les han de parlar davant dels nens, però els nens estan veient totes aquestes coses per la televisió. Hi ha símptomes que podem anomenar d’època, com per exemple la hiperactivitat. Què passa amb la hiperactivitat? Sempre hi ha casos que efectiva-ment requereixen una medicació i una atenció especial, però hi ha quantitat de casos que estan en relació a aquesta manca de regulació, en rea-litat no són nens hiperactius sinó nens hiperexci-tats. Cal veure en cada cas què és el que ho pro-dueix. Per exemple, està molt oblidada la idea

Page 22: Revista La Palmera 50è

cOnfErència Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 22

que els nens han de dormir unes quantes hores. Això és una qüestió elemental: quantes hores ha de dormir un nen de sis anys? Implicaria que han d’anar a dormir a les vuit del vespre. A vegades a les vuit encara no hem arribat a casa i hem de fer el sopar..., els nens estan hiperexcitats però els adults també. I el que patim nosaltres, que ens passem el dia dient: “no tinc temps!” El temps no es té, el temps es fa. Quan diem “no tinc temps, no tinc temps...”, això vol dir que estem en un circuit d’excitació nosaltres. Totes aquestes qüestions tenen repercussions. Després, cas per cas, caldrà veure què passa amb aquests pares, què passa amb aquest nen etc. Per això deia que el protocol pot ser una orientació, però hi ha una diferència entre el protocol i l’avaluació que es pot fer com a professional del que li està passant a aquest nen. Per tant, tindrem una quantitat de matisos i de coses i veurem que hi haurà casos d’hiperactivitat que necessitaran medicació però que hi haurà molts altres casos que necessiten un altre tipus d’abordatge.

SORTIR DE L’APATIA

No aïllar-se, intercanviar amb altres, aquest ma-teix acte, que integra molt bé l’exposició dels di-buixos dels alumnes, que hi són presents però són al seu lloc, o el tema de la supervisió. Hi ha moltes coses que es poden fer. La qüestió fona-mental és sortir d’una situació d’un cert pessi-misme, d’una certa apatia, de la idea que no es pot,... És clar que hi ha dificultats, sempre en tindrem. Però la qüestió és realment pensar i di-buixar, en aquest moment històric, nous canals de vinculació, de relació, perquè hi ha un cert aire de passivitat i d’escepticisme, en el sentit que ens han canviat els paràmetres, estem des-orientats. I crec que del que es tracta justament és dir: sí, estem desorientats però, què fem? La pregunta que és sempre crucial és: què fem? És al voltant d’això que s’ha de treballar. És primer

ubicar on és el problema, quin tipus de problema hi ha, i La Solució no existeix, es tracta d’anar treballant i veient que aquests problemes són estructurals, d’una forma o d’una altra sempre ens trobarem amb això. Però es tracta de quins canals nous, d’inventar coses... per resoldre la nostra apatia, la nostra posició.

juny 2009

Conferència-col·loqui

La conferència-col·loqui Com pensar avui la qüestió de l’autoritat? a càrrec d’Hebe Tizio (psi-coanalista i professora de la Universitat de Bar-celona) es va celebrar a la Biblioteca Municipal de Tordera el divendres 12 de juny de 2009 a les vuit del vespre. Fou un acte organitzat per l’escola Brianxa , amb motiu del seu 50è aniver-sari, conjuntament amb l’Ajuntament de Torde-ra i el Consell Escolar Municipal de Tordera.

L’article que teniu publicat en aquesta revista, té el consentiment de la conferenciant.

Page 23: Revista La Palmera 50è

EL cava DEL 50è Escola Brianxa

revista escolar “la palmera”

El del aniversari

23

juny 2009

UN CAVA COMMEMORATIU

Quan es va començar a posar fil a l’agulla per celebrar el 50è aniversari de l’Escola, ja vaig pen-sar que l’esdeveniment bé es mereixia un cava personalitzat i exclusiu com a record d’una data tan significativa.

Aquesta ampolla havia de tenir tots els ele-ments: un bon cava i una placa i etiqueta perso-nalitzades que recordessin aquesta celebració.

Buscar una cava no era una tasca gaire com-plicada, tenint en compte la quantitat de cellers elaboradors que tenim a casa nostra, però la clau era triar-ne un de qualitat i alhora no massa co-negut.

Amb la dita tan nostrada de: “Val més boig cone-gut que savi per conèixer” em vaig decantar per RAVENTÓS SOLER, empresa familiar i de produc-ció artesanal, ubicada a bell mig de Sant Sadurní d’Anoia, “la capital del cava”. En Pep –el propie-tari de la cava- ja s’encarregaria de l’etiqueta.

El logotip escollit del 50è aniversari seria el més adient per personalitzar la placa i per això també vaig recórrer a un fabricant, que ja coneixia: en Jaume Via –també de Sant Sadurní.

Així, amb tots els elements sobre la taula: el cavista, la placa i l’etiqueta, només calia lligar-ho tot. I una vegada vam tenir el vist-i-plau del Consell Rector i l’aprovació de la Comissió Orga-nitzadora del 50è aniversari ja podíem tirar-ho endavant.

Gràcies a en Xavi Manresa en el disseny de la pla-ca i a Joan Colomer amb el dibuix de l’etiqueta, el dia del sopar-aniversari ja disposàvem de les 500 ampolles que vam encarregar.

Sens dubte, una ampolla i si més no, una placa buscada per tots els col•leccionistes, ja que no-més la podran tenir comprant-la aquí a l’Escola.

L’EMPRESA

A mitjan 1925 i en un petit celler de Sant Sadur-ní d’Anoia, va néixer RAVENTÓS SOLER.

Som una petita empresa, artesana i familiar, on cuidem al màxim tot el procés d’elaboració; i així esperem aconseguir que els futurs clients siguin els garants de la qualitat del nostre cava.

Han estat més de 80 anys de curós treball ela-borant vins escumosos i, amb aquesta experièn-cia acumulada, hem obtingut un gran CAVA.

Els anys que reposen les ampolles a les nostres caves són la garantia per poder arribar a vostès en les millors condicions.

Page 24: Revista La Palmera 50è

cOncurs fOTOs Escola Brianxa

revista escolar “la palmera”

III Concurs ...juny 2009

24

Enguany ha estat el tercer concurs de fotogra-fia de la nostra escola, el tema aquest any no podia ser un altre, “el 50è aniversari de l’escola Brianxa”.

Relació de premiats:

- 1r premi de 1r i 2n de Primària per Adrià Fernàndez amb la fotografia titulada “yo toi, tu tas...”.

- 1r premi de 3r i 4t per la fotografia titulada “saltem i ballem” de l’alumne Candela Baca.

- 1r premi per 5è i 6è per la fotografia d’en Pol Xaubet amb el títol “AAAAAAAA”.

- 1r premi de 1r i 2n d’ESO per Mar Contreras amb la foto “Felicitats Brianxa”.

- 1r premi de 3r i 4t d’ESO per l’alumne Eric Pa-cho amb la foto titulada “passen els anys”.

- Premis pares i mestres, per la fotografia titula-da “Nadal Brianxa” per en Xavi Xaubet.

Des d’aquest racó de la revista dir-vos que us animem a participar pel curs vinent, i els que participeu i porteu les fotografies, continueu pre-sentant els vostres treballs.

El jurat d’enguany ha estat composat per: Tere-sa Garcia (mestre de 3r de Primària), Núria Ferrer (mestre de 3r d’ESO), Pere Manresa (pare i mem-bre del Consell Rector) i Mireia Angelats (alumne de 3r d’ESO).

Page 25: Revista La Palmera 50è

sOPar DEL 50è Escola Brianxa

revista escolar “la palmera”

del Cinquantenari (I)juny 2009

25

Una comissió voluntariosa, la del cinquantenari, s’ha reunit cada més durant tot el curs 08/09 per tal d’anar programant, supervisant i coordinant els diferents actes de la nostra celebració. Amb una periodicitat mínima d’un cop al mes (mal-grat que quan s’acostava l’acte programat se’n feien més) aquesta comissió ha intentat conduir el més acuradament possible cada una de les ac-tivitats programades: els participants, el lloc on desenvolupar-les, el material necessari i, fins i tot, el minutatge de l’esdeveniment.

És així com arribem a les reunions per progra-mar l’acte central de la nostra celebració: el so-par. A partir dels tiquets (comprats directament a secretaria o adquirits via ingrés bancari) sa-bem quins seran els participants; tenim clar que l’escola és el lloc més escaient per la celebració, amb el pati interior com a escenari prioritari; s’ha parlat detalladament amb en Mateo del Amor (embotits Montnegre) per tal de cobrir les neces-sitats més domèstiques del sopar pròpiament dit; i es regulen els minutatges de tots els apar-tats de la celebració: quan obrim les portes, quan de temps dediquem a la descoberta de la placa commemorativa, qui tindrà dret de paraula, quan

duraran els parlaments, en quin moment es co-mença a servir el sopar, a quina hora comença la presentació de les fotografies, quan es serveixen les postres, i quan ha de durar el petit concert contractat. Com veieu, tot estava apamat.

I, malgrat la grisor dels núvols, malgrat la tar-da, amb traïdoria, anava agafant color de pluja, tot va anar complint les previsions: participants, actes i temps. Gairebé en la darrera part dels par-laments, les primeres gotes ens varen fer dub-tar, però el dubte no va durar gaire, perquè es-devingué evidència fins al punt que, entre tots, comissió i participants, vàrem decidir desmuntar la parada desplaçant-la als passadissos (sort dels passadissos!!). La familiaritat va suplir en un mo-ment, i per art de màgia, la formalitat. El sopar es va fer, la gent va menjar i beure tant com va voler (o poder); fins i tot la presentació va gaudir d’un moment de pausa en l’inoportuna pluja; el concert també es va fer i, àdhuc el senyor batlle, enfilat al pedrís i amb el so de fons dels focs d’artifici, va poder fer el seu il•lusionant parla-ment.

Page 26: Revista La Palmera 50è

sOPar DEL 50è Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 26

Tot tancat. La comissió es dissol amb la satis-facció d’una fita més aconseguida amb l’esforç de tots. En altres xifres rodones, altres seran qui, com nosaltres, amb tota la bona voluntat del món, intentaran programar altres celebracions. Des d’aquesta comissió que ara acaba, només podem fer una recomanació: cal comptar amb els homes del temps com a integrants segurs d’una propera comissió.

del Cinquantenari (II)juny 2009

Page 27: Revista La Palmera 50è

carTELLs Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 27

Els del 50è2008-09

Page 28: Revista La Palmera 50è

muraL Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 28

mural2008-09

Page 29: Revista La Palmera 50è

En un fLaix Escola Brianxa

revista escolar “la palmera” 29

Publicitat

El 50è en un2008-09

Page 30: Revista La Palmera 50è

PuBLiciTaT Escola Brianxa

revista escolar “la palmera”

Des de l’editorial volem transmetre el nostre agraïment a tots aquells anunciants que col.laboren amb la revista “La Palmera”, i a la vegada, contribuieixen amb el foment de la cultura dins el nostre àmbit escolar. MOLTES GRÀCIES!!

46

Page 31: Revista La Palmera 50è
Page 32: Revista La Palmera 50è