Krei24Cultura Creativa

Nº 0 SETEMBRE 2012#ISSUU

Setembre 2012

Ens ompla d’orgull presentar el primer número de la revista del projecte Krei24. Aquest és un numero especial, el núme-ro 0, inclou alguns dels posts més visitats dels blocs Cultura i Patrimoni, Meri Gil Cat, Audiocultura, Píldoras de História del arte que s’han fusionat a Krei24.

Krei24, Cultura Creativa.

Meritxell Gil

creativacultura@gmail.com

Foto de la portada de Markles55http://www.flickr.com/photos/30302870@N08/

22

Krei24 Revista por Meritxell Gil Calonge se encuen-tra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-

NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.

Si desitja col•laborar pot posar-se en contacte amb nosaltres. Busquem fotògrafs, il•lustradors, correctors i persones que vulguin oferir-nos el seu material.

Ens reservem el dret de publicació en cas de no ajustar-se a la línia editorial o al nostre projecte consultable a la web (krei24.wordpress.com). També ens reservem el dret a no acceptar material d’empreses o particulars si el missatge polític o ideològic no ens resulta convenient. Tampoc acceptem informació, articles o material no contrastable, o que pugui ser avalada per institucions, universitats o experts de reconeixement internacional. Els articles d’opinió seran responsabilitat dels seus autors i no seran acceptades les actituds racistes, xenòfobes, contra qualsevol d’ambdós sexes, homòfobes o que poden atemptar contra la salut de les persones amb desin-formació o contrainformació.

Setembre

Autum-in-berlin-012 by ana kramer Berlin http://www.flickr.com/people/71226787@N00/

33

Pròleg 2Índex 3

Sabies Que? - La paraula “guiri” prové d’una peça de roba 4

Imatge de lambda_X 5Cultura i Patrimoni 6

Memòries 8En Ruta 12

Imatge de Dr Case 15VariArts 16

Petit Manual 20Imatge de Passetti 23

Set d’Ànimes - Mig pa i un llibre 24Set d’Ànimes – Sense Vida 26

Imatge de OrniCosa 27Gestió Creativa - La figura del voluntariat 28

Gestió Creativa - Com hem de presentar un projecte cultural a una obra social? 30

Històries de l’Art - Com identificar un edifici romànic? 32

Bocins d’Art i Disseny – Una ciutat de textures 34Il•lustrador/a – Meri Gil, Pubilla i Hereu Zombie 36

4

LA PARAULA “GUIRI” PROVÉ D’UNA PEÇA DE ROBA

Cultura i Patrimoni

Els carlistes acabant amb una de les línies bri-

tàniques. Podem veure el model de

casaques rojes que duien.

La victòria Carlista més llegendària la va causa la mala execució del pla lliberal però, aquest fet va en-riquir el nostre vocabulari estiuenc per sempre amb la forma, despectiva, amb que ens referim als turistes d’altres països; els guiris.

Les tropes lliberals que van sortir de Sant Sebastià, la composava la Legió britànica amb algunes unitats espanyoles, per conquistar Hernani. A mig camí es van aturar amb el nou objectiu d’ocupar el fort de Santa Bàrbara que, per desgràcia per ells, havia estat reforçat per l’enemic la nit anterior.

Sota les ordres de l’Infant Don Sebastián, les tropes carlistes van arremetre contra els lliberals. Van atacar de forma contundent des dels flancs cap a centre de l’enemic dirigits pel veterà Villareal, només armat amb un pal. Curiós va ser el breu discurs que va en-coratjar just abans de l’atac. Digué: “¡A morir mucha-chos, con dos cojones y pá arriba! Aquestes grolleres paraules van ser negades pels sectors carlistes més puritanes però es recorden com a un fet provat i re-cordar per tota la resta.

Així mateix i desprès del discurs d’ànims es van llençar contra els Anglesos deixant totalment de banda els pocs enemics espanyols, per robar-los la jaqueta roja que duien d’uniforme; – A por el guiri! – Cridaven en referència a les sigles que aquesta casaca portaven la Guardia Espanyola (les tropes britàniques també) bordades als botons: GUardIa Real de Isabel.

Si la derrota no fou més tràgica va ser gràcies a la professionalitat de la artilleria i la infanteria de ma-rina anglesa que van fer prodigis per salvar els pocs compatriotes que es van salvar.

Bibiografia

Alea; revista de juegos. III Era. nº 32, setembre de 2007. Editorial Ludopress. pp. 32 (XI)

La guerra Carlista en San Sebastián-Donostia. Des de su orígen hasta la Batalla de Oriamendi. Publicado en Comeduras de tarro el13 de Octubre de 2011. Disponible on-line – http://recorta.com/5c6062

Sabies Que?

5

lambda_X (http://www.flickr.com/photos/lambda_x/)

6

L’HUMOR I LA CRÍTICA SOCIO-POLÍTICA; UN PATRIMONI MOLT NOSTRE

meritxell Gil

“La percepció d’aLLò còmicés un LLaç entre eLs homes”raLp W. emerson

L’humor es present en cultura Mediterrània d’una for-ma molt important. Aquesta relació entre l’humor i la crítica no és gens difícil cercar-ne unes arrels a la cultura greco-romana amb el teatre.

Sovint caiem en el parany alhora de revalorització del passat motius ideològics i prenem una imatge ma-nipulada, segons interesos, de la cultura del passat. Creiem que la societat grega, la matriu de la filosofia i les arts, no tenia sentit de l’humor ni una vasta cultura popular i això no pot estar més lluny de la realitat.

Sabem que en les festes religioses de Dionís, les fes-tes religioses en honor al deu del vi i tot allò que resta ocult socialment, es representaven tres tipus d’espectacle. El plat fort, per dir-ho d’alguna mane-ra, sí era la representació de les tragèdies; històries adaptades de la religió i de la seva pròpia memòria de la història del passat. Ara bé, el que més entusias-mava al públic era, sense cap dubte, la representació de les comèdies i sobretot del drama satíric de tipus vulgar i humorístic que es representava al final de les jornades religioses.

En aquestes representacions, deixant de banda les diferències, es tractaven temes socials, polítics i col•loquials i se’n feia mofa. Les comèdies resulta-ven fer un humor ple de referències culturals po-pulars basades en la organització social de la època. Mofes del matrimoni, dels governats il•lusos, sobre malentesos i algunes xafarderies locals eren el més habitual. Els drames satírics, en canvi, ratllaven el mal gust amb bromes explícitament sexuals, escato-lògiques i crítiques socio-polítiques dures i directes. Arribava a l’extrem que resultaven tabú per les do-nes i se’ls prohibia l’accés, tot i que es coneix que les mofes més famoses que es podien veure any rere any acabaven sent de domini públic. Entre aquestes re-

Cultura i Patrimoni

Dibuix de la clàsica comedia Lisístrata contra la gue-rra escrita per Aristófanes.

7

presentacions podem destacar les obres de Cratí o les d’Aristòfanes com Els Núvols, del s. V a.C.

És força significatiu que quan es parla de teatre grec antic o romà ens vingui al cap només les històries dra-màtiques de Sòfocles, Eurípides o Ésquil, quan ells mateixos van escriure també obres humorístiques, on la critica social hi era sempre present.

Ja en aquella època l’humor era conflictiu. Coneixem els problemes que va tenir el propi Aristòfanes a la seva època, i els problemes que han tingut tots aquells que s’han dedicat a fer sortir el cantó més ridícul de la realitat de la seva època.

Bibliografia

Caterine Galaz Valderrama, Humor, arte y crítica social: Cómo decir lo indecible, a El Ámbito de Investigación y Difusión María Corral [en línia], Març del 2008Disponible a : http://www.ambitmariacorral.org/castella/?q=node/651

Ana Flores, El humor político a lo largo de la historia de la televisión argentina. Monografia disponible a: http://www.monografias.com/trabajos65/humor-politico-tv-argentina/humor-politico-tv-argentina.shtml

Segell grec amb una il•lustració que ve a representar el dramaturg Aristòfanes, amb una expressió burlesca, segurament basada en alguns dels seus retrats en pedra.

Un grup d’investigadors de la Universitat de Còrdova (Ar-gentina) fa prop d’una dècada que investiguen la relació de l’humor amb la cultura i saben bé que l’humor no és

només una forma d’entreteniment, sinó una de les armes més poderoses existents alhora de moure conceptes u opinions diverses.

Un dels seus estudis recents afirma que actualment l’ús de l’absurd i el grotesc són les formes més habituals que té de criticar humorísticament la cultura hegemònica, d’aquesta manera l’anàlisi de l’humor és un indicador molt útil per interpretar correctament i en la seva totalitat els canvis socio-polítics. L’humor i la crítica humorística ens aporta la visió de les capes més populars d’uns fets viscuts per una societat. Com afirma Caterine Galaz; “l’humor s’usa per dir allò que no es pot dir”.

Ana Flores afirma que tant mateix l’humor és la forma de desemmascarar una realitat social. Resulta una forma de lluita civilitzada, més o menys violenta o més o menys ingènua, però sempre resulta aliena a les reaccions més primàries.”El humor és una lent privilegiada pera abordar la cultura, ja que és una resposta no habitual, rupturista o qüestionadora de las regles. D’aquesta forma posa de manifest el que està naturalitzat i automatitzat en una comunitat”. Ana Flores (directora del Grup de Investigadors sobre Humor (GIH) de la casa d’estudis de la Universitat de Còrdova).

Fotograma de la pel•lícula El gran dictador de Charles Chaplin (1940).

8

UNA HISTÒRIA DE LA GUERRA CIVIL: JOSEP FALCÓ I L’ALEMANY

meritxell Gil

Fa molt temps que volia donar difusió d’una història que em van explicar fa molt temps. És una història real i estic convençuda que seria bon material per una pel·lícula.

A l’Alt Empordà, terra de Dalí, a la carretera que va de Roses a la Jonquera hi ha una làpida. Es tracta d’un monòlit funerari dedicat a l’últim pilot alemany

abatut en combat a cel català de la Legió Còndor (pels que no ho sapigueu va ser aquesta legió nazi que va bombardejar Guernica). En la inscripció es pot llegir: “Aquí va caure el 1939.06.02 en la lluita per una Espanya nacional Friederich Windemuth, nascut el 1915.05.27 a Leipzig” (traduït de l’alemany).

El 6 de febrer de 1939 el oficial Friederich Winde-muth pilotava un dels 6 Messerschmitt Bf 109 que van atacar l’aeròdrom de Vilajuïga / Garriguella, complint les ordres de derrotar a tots els aviadors republicans que s’havien reunit allà amb l’objectiu de volar fins a França. Només 4 dels 30 avions repu-blicans van aconseguir enlairar per intentar escapar i enfrontar-se a l’enemic. Només dos dels avions alemanys van ser abatuts, els que dirigien els aviadors Friederich Windemuth i Hans Nirminger.

Memòries

9

Encara hi ha moltes d’aquestes lapides o fites fu-neràries en peu. Representen els punts en què van morir alguns dels soldats alemanys que van venir a lluitar en la guerra civil contra els republicans. La majoria d’elles formen part d’un registre de fites o monuments a destruir per la càrrega simbòlica i emotiva que representen. La de Friederich Winde-muth és una.

Durant molts anys, estant bastant a la vista des de la carretera, la gent que passava per aquí en cotxe podia veure-la en perfecte estat de conservació i, sovint, amb algunes flors silvestres als seus peus. Es deia que aquell manteniment i les flors serien cosa d’algun grup radical d’extrema dreta, però no era així. La per-sona que fins fa poc sempre va tenir cura d’aquesta tomba simbòlica va ser precisament la persona que el va matar amb el seu Polikarpov I-15 soviètic aquell dia: el pilot republicà Josep Falcó.

Josep Falcó, nascut a Barcelona el 1916, va ser tinent i cap de l’esquadrilla nocturna que pilotava un avió

rus. Avui dia té 93 anys i viu a Tolosa. Pràcticament no surt de casa seva, per això la làpida està en un es-tat deplorable

d’abandonament. L’any passat a La Vanguardia va

aparèixer un article escrit per Josep Playà Maset. És en el que em baso principalment per redactar aquest post.

“Ens trobem cara a cara, va morir ell, però vaig poder haver estat jo”, diu Falcó a l’entrevista amb Playà.

Josep Falcó després d’alçar el vol va disparar contra l’enemic tocant i abatent dos blancs. Una manio-bra forçada per no xocar amb un altre dels avions enemics es va veure obligat a aterrar en un camp de vinyes i va tornar al aeròdrom on només va trobar les restes dels avions republicans destruïts. Des d’allà es va dirigir a peu cap a la frontera francesa on va ser detingut, just als altres pilots supervivents*1, i portat al camp de concentració d’Argelers. Al poc temps va ser portat a un altre camp, el de Gurs on va passar 7 mesos.

Fotografia del Camp de concentració d’Argelers.

Gràcies a un familiar va poder traslladar-se a Algèria on va viure entre 1939 i 1964, quan va haver de fugir a causa d’una revolta local. Desprès es va traslladar a Tolosa des d’on va anar visitant la seva terra natal periòdicament. En una d’aquestes estades va buscar el rastre d’aquell combat però gairebé no queda res. Avui, el vell aeròdrom, és una gran vinya replantada.

“Vaig localitzar l’estela de Windemuth gràcies a un pagès, perquè jo no sabia de la seva existència. Vaig veure l’edat d’aquell pilot, gairebé com la meva. Potser la seva família ni tan sols sap que segueix en peu” diu Falcó a l’entrevista amb Playà .

Al costat de la làpida el propietari de les terres, Xavier Casellas, fill de comissari polític roig i capità d’infanteria, va plantar un xiprer com a homenatge.

10

Segons les seves pròpies paraules a La Vanguardia: “No és un monument feixista sinó la làpida d’un sol-dat mort en la guerra. Els rojos hem donat mostres de no ser revengistes, volem la reconciliació “.

Sobre el segon pilot alemany abatut hi ha un gran misteri. Hans Nirminger era el nom que constava al carnet de paracaigudisme que el mateix Falcó va

recollir de les restes de l’altre Messerschmitt Bf 109 caigut aquell dia. Però és estrany que la Legió Còn-dor assegura que aquest pilot, tot i estar aquell dia en aquest combat, no va morir allí sinó que mesos després a Lleó.

“Els alemanys - diu Falcó - no podien acceptar que un mosca tombés dos messers”. Els massers encara avui en dia són reconeguts com autèntiques obres d’enginyeria militar molt per sobre dels avions so-viètics Polikarpov I-15 anomenats “mosques”.

A Lleó hi havia també hi havia una làpida per a aquest soldat però va desaparèixer.

Si realment volem que la història no es repeteixi hem de conservar i estudiar el nostre patrimoni històrico-cultural heretat i no destruir-lo. Em de permetre que siguin els nostres successors els que jutgin la seva interpretació i hem de deixar que formin part del nostre saber col•lectiu encara que sigui contrari al nostre parer. La nostre responsabilitat és fer present el passat ja que quan aquest s’oblida és quan realment hi ha el perill que es torni a fer present.

És molt habitual voler esborrar la memòria de les co-ses, la damnatio memoriae s’ha practicat en totes les èpoques i sabem que és molt difícil esborrar realment la memòria de les coses. Sempre queda alguna cosa. No hi ha res més perillós que un símbol perdi el seu significat originari perquè pot ser pres per qualse-vol i sumar al seu sentit qualsevol cosa tergiversat

per complet. I els símbols mouen multituds. Podem prendre aquesta modesta fita funerària con una mos-tra de reconciliació i de valoració de l’ésser humà per

sobre de tot, no quelcom a destruir ja que el passat és incanviable per moltes escultures, pedres i edificis que enderroquem.

Text: Meritxell Gil Calonge

* 1. Aquest dia un altre dels 4 soldats republicans que van escapar va ser José María Bravo a qui entrevistar per a La Vanguardia Josep Playà Maset.Webs Consultades

La Vanguarda [en línia]. Josep Playà Maset. El último combate, Febrer de 2009 [ref. 8 de febrer de 2009].

Disponible a la web: http://www.lavanguardia.es/vida/20090208/53636155259/el-ultimo-combate.html

Fortunecity [en línia]. Carlos Javier Sánchez Martín. Pilotos de Chato, Maig del 1999 [ref. 1 de maig del 1999]. Disponible a la web: http://members.fortunecity.com/san-marca/pilotos-f.htm

Altres referències web:

http://paolapasquali.com/?p=364

http://www.uoe5estol.es/foro_5estol/viewtopic.php?f=5&t=486

http://www.museuexili.cat/index.php/ca/espais-de-memo-ria/espais-de-memoria-transfronterers.html

http://historia.mforos.com/681975/7769553-me-109-fren-te-i-16-ultimo-combate-aereo-de-la-gce/

11

12

UN PASSEIG PER L’ART DEL REAPROFITAMENT A GIRONA

audio Cultura

Tot i que de tant en tant surt a la llum alguna notícia d’algun robatori d’art, mai havia estat tot el patrimoni cultural tan protegit com avui en dia. No entrarem aquí si les lleis de patrimoni compten amb el recolzament econòmic suficient per que puguin portar-se a terme, però si direm que en la legislació actual tant el patrimo-

ni material com l’immaterial està força bé representat, valorats i sobretot protegit. Només cal fer una ullada al passat per adonar-nos dels canvis.

Des de l’antiguitat, sobretot des del s. XV durant el Renaixement, es feien inventaris de totes aquelles peces que els grans mecenes compraven però, que passava amb les obres menors o que estaven a l’abast de tothom? Doncs que no hi havia el més mínim control. De fet, a Espanya, fins als anys 70 no es comença a catalogar seriosament el nostre llegat cultural.

Abans es sostreien moltes peces decoratives d’edificis en èpoques en que es feien obres o si aquest era abandonat, cosa que passava més sovint del que ens podem pensar.

Usant una fotografia de les obres del Claustre de la Fa-cultat de Lletres de Girona com exemple, us podeu fer una idea de tot el material que moltes vegades restava a la intempèrie durant mesos mentre se’n modificava un estil, s’engrandia una zona, es reconstruïa quelcom que s’havia enderrocat, etc.

En Ruta

13

Se sap que a Empúries, l’assentament grec conservat més important del sud d’Europa, durant l’Alta Edat Mit-jana (s. III - IX) s’havien cremat escultures de marbre segurament romans per obtenir calç (el marbre cremat es converteix en calç) i així usar-lo per construir cases (com a morter).

L’altre dia passejat per Girona vaig poder identificar algunes peces de decoració incrustades en algunes faca-nes d’edificis que de ben segur formaren part, en un altre temps, d’un altre edifici proper (una església, cate-dral, palau ...).

Aquesta peça pertany a la porta d’edifici actual. Es tracta d’un habitatge privat al Carrer Pedret a Girona. És un fragment d’estil Gòtic, del s. XIV i es tracta de la decoració d’unes columnetes d’on arrencarien les arquivoltes d’una finestra, és a dir, aquesta part encerclada en vermell.

És molt possible que hagués format part de la decoració gòtica de la Catedral de Girona per la proximitat d’aquest edifici. Sabem que al s. XVIII és va fer la

renovació de la façana del gòtic a la barroca actual, i segurament en aquell moment una peça es va extraviar. Pensem que per nosaltres ara té un valor artístic evident però en aquell moment era simple runa.

En tenim una altre mostra a la façana de la casa de l’Ardiaca de Girona. Un Ardiaca és un religiós que s’administra una catedral i qui millor per aconseguir les millors peces gòtiques que sobraven de la catedral quan es van fer les obres?

La part de dalt és clarament una finestra gòtica i la de baix seria la part de sota d’una finestra com la primera (o la mateixa per que la pedra és igual). Es veuen els fusts i les bases de les columnes. També és veuen una mica els capitells que ens indiquen que seria una finestra un pel baixa.

Això és una mènsula encara que no se d’on podria haver sortit. Està en un edifici que fa cantonada al Carrer Lledoners. Per l’estil del cap diria que és gòtica però pel tipus de tocat que porta la dona esculpida podria ser d’un gòtic tardà pròxim al segle XV. Podria haver pertangut a un sarcòfag que estaria dins de la Catedral o del claustre, però no ho puc assegurar.

Aquesta és la fotografia d’una mènsula que aguan-ten el balcó d’un edifici. Segurament, en un mo-ment del passat, la que forma part de l’edifici va ser concebuda per una funció semblant a aquesta: un element de suspensió (ex. Un sarcòfag).

Doncs ja veieu quantes històries poden explicar els nostres edificis. Seguiré passejant i si em trobo més d’aquestes us les intentaré fotografiar. Seria interessant recopilar-ne més i fer-ne una petita ruta urbana.

Text i fotografies: Meritxell Gil Calonge.

14

15Dr Case (http://www.flickr.com/photos/justin_case/)

16

ALGUNES REFERÈNCIES ICONOGRAFIQUES SOBRE EL QUADRE: EL GRAN DIA DE GIRONA

(PART 1)meritxell Gil

El gran dia de Girona va ser pintat entre 1863* i 1865 per Ramon Martí Alsina però resta inacabat ja que l’encariment d’execució d’una obra mida XXL, com és aquesta, va precipitar que passes a la subhasta. És ac-tualment la pintura més gran de Catalunya (fa 11’90 x 5’40 metres) i es pot veure exposat a l’Auditori Jo-sep Irla a la Seu de la Generalitat a l’antic Hospital de Santa Caterina. La història del recorregut que va fer l’obra, des de les mans de l’autor fins la seva actual ubicació.

Ramon Martí Alsina, El gran dia de Girona (Ca. 1865) Imatge de Patrimoni gencat.

En aquest post ens centrarem en el tema de l’obra. Representa la Guerra del Francés a Girona, uns fets succeïts 50 anys abans i pels que es va documentar als

fons que hi ha a Girona sobre la guerra sobretot pel que fa a les armes i els vestits de l’època. L’obra va ser pintada a la sala gran del Casino de Sans.

L’obra concretament representa el setge de Girona del 19 de setembre de 1809, dia en que Girona va resis-tir els assalts massius dels francesos. Cal deixar ben clar que l’obra de Martí Alsina, tot i basar-se en uns fets reals, la plasmació de les escenes i elements del quadre responen al mite que s’havia generat al vol-tant dels setges. Per tant és una lluita idealitzada d’un conjunt de fets històrics produïts el 1809.

Plasma la idea que Girona, una petita i gens prepara-da ciutat, població i exercit en cooperació va resistir contra el que era en aquell moment el gran invasor d’Espanya i el millor exèrcit del món. Això no és cert del tot des del punt de vista històric ja que a Girona els setges van ser realment dos (20 i el 21 de juny de 1808) i la unió entre l’exercit i la població es va donar però no de la forma tant heroica com es mostra a l’obra; en els moments culminants va ser, evident, l’exercit el que va mantenir-se contra els assalts. També es sobreestima l’actuació del general Álvarez de Castro (1) que es situa en un lloc destacat de la pintura.

VariArts

17

El punt en que es concen-tra l’acció pretén repre-sentar el lloc on històri-cament s’hi havia obert la bretxa més grossa durant l’atac d’aquell 19 de set-embre.

Una de les figures feme-nines que podem veu-re en un primer pla fa referència a les dones de La Companyia de Santa

Bàrbara (4) que van ser un grup de dones que es va fer a la lluita i a la cura dels ferits en alguns punts estra-tègics de la ciutat així com l’hospital de Santa Caterina.

Podem veure a la pintura, de fons, les torres de la Cate-dral de Girona (2) i l’Esglèsia de Sant Fèlix (3).

Per consultar la font original que es va publicar a la premsa gironina sobre els fets del dia que narra el quadre al Diario de Gerona del dia 19 de setembre de

1809 que ha estat digita-litzat per l’Arxiu Històric de Girona i a disposició de la seva consulta a la xarxa.

Si ens preguntem per què l’autor va escollir aquest tema i no un altre ens adonem del valor reivindicatiu que té aquesta història; Martí Alsina va voler reflectir

un ideal de resistència contra un invasor opressor en defensa dels seus ideals republicans catalans.

Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894) es va formar a Barcelona on va viure la major part de la seva vida i on podem centrar la seva producció. Se l’ha considerat un dels màxims representants del realisme català a la segona meitat del s. XIX tot i que al llarg de la seva vida va evolucionar cap un impres-sionista d’influència francesa.

La pintura independentment dels fets històrics si que se situa en un lloc molt concret de la muralla de Girona; a la zona de Torre Gironella.

Text: Meritxell Gil

* Hi ha dubtes sobre la data d’inici de l’obra però sabem segur que va ser pintada abans del 1865.

Bibliografia

BARNOSELL, Genís. Memòria de la Guerra del Fran-cès (2): El “Gran dia de Girona”. A: Cròniques Contem-porànies (Sàpiens) [en xarxa]. [22/10/2010]. Disponible a: http://blogs.sapiens.cat/croniquescontempora-nies/2010/10/22/memoria-de-la-guerra-del-frances-2-el-gran-dia-de-girona/

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El quadre “El gran dia de Girona” de Martí Alsina, en la darrera fase de restauració. A Gencat. [Publicat el 2 de febrer de 2010]. Disponible a la web: www.gencat.cat/cultura

Diario de Gerona, [1809-09-19, p. 1-4]. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona. Disponible a: www.girona.cat/sgdap

XUNCLÀ, Fèlix. “El gran dia de Girona” i Ramon Martí i Alsina. A: Pedres de Girona [en xarxa]. Disponible a:http://www.pedresdegirona.com/reportatges/separata_gran_dia.htm

XUNCLÀ, Fèlix. La història: els fets del 19 de setembre de 1809. A: Pedres de Girona [en xarxa]. Disponible a:http://www.pedresdegirona.com/guerra_frances/dia-ri_girona_19_9_9_a.htm

18

EL VIATGE DE LA PINTURA MÉS GRAN DE CATALUNYA: EL GRAN DIA DE GIRONA

(PART 2)meritxell Gil

És el quadre de dimensions més gran de Cata-lunya. Per que us feu una idea és gairebé el doble que El Guernica de Picasso.

El Gran dia de Girona va ser pintat per Ramon Martí Alsina (1826-1894) i representa la Guerra del Francés a Girona. A continuació ens referi-rem al viatge que va fer una obra de tal magnitud des de que va ser pintat, fa prop de 150 anys, fins avui dia.

La historia del seu redescobriment és curiosa

com ho és la forma en que ha hagut de ser mogut un quadre d’aquestes mides de l’indret on feia més de 70 anys estava emmagatzemat, al MNAC (El Museu Nacional d’Art de Catalunya), després al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.

Cronologia del viatge recorregut pel quadre és amplia i passa en diverses ocasions de mans pú-bliques a mans privades. Fins i tot en un moment el mateix Dalí, gran admirador de l’obra de Martí Alsina, es planteja comprar-la per la seva pròpia col•lecció.

1. Ramon Martí Alsina hi treballa entre el 1863 i 1865. Té la intenció d’anar a concurs ja que en aquell moment i des de feia ja alguns anys els artistes deixen de treballar exclusivament si se’ls fa un encàrrec i passen a fer obra per iniciati-va pròpia. En aquest moment hi havia alguns concursos a Espanya que eren, com també suc-ceeix avui dia, una via que tenia l’artista pel seu

19

reconeixement i per la venta de obra. Cal tenir present que és una obra inacabada i el seu gran cost en va precipitar la venta però no de la forma en que hagués volgut el seu autor. El Gran dia de Girona no va arribar a concursar en cap concurs sinó que va ser subhastat públicament.

2. El compra l’arquitecte Joan Font i Sangrà. El deixa per ser exposat al Palau de Belles Arts el 1898 ja que la seves grans dimensions el fa difícil de mantenir.

3. Joan Font i Sangrà el 1929 el cedeix en donació al Museu de Belles Arts de l’Ajuntament de Bar-celona i s’exposa al Saló de la Reina Regent del Palau de Belles Arts. Podrà ser visitat pel públic fins el 1939.

4. Guerra Civil – una bomba malmet el sostre de la galeria on està exposat el quadre i això fa que durant mesos l’aigua de la pluja vagi vent malbé l’obra.

5. 1939 – S’enrotlla i es deixa al magatzem del MNAC. Està molt danyat. Mentre està al MNAC es coneix una episodi en que el propi Dalí, in-teressat per adquirir l’obra, demana que sigui desenrotllat per poder-lo veure però la habitual lentitud en matèria d’art i cultura fa que no acon-segueixi veure’l.

6. Trasllat per ser tractat al Centre de Restauració

de Béns Mobles de la Generalitat. Va ser gràcies a la col•laboració de diverses institucions que l’obra, per fi, sigui restaurada i pugui ser exposa-da.

7. Instal•lació del quadre a l’Auditori de Santa Caterina de Girona a la Seu de la Generalitat (antic edifici de l’hospital de Santa Caterina). El dia 23 de Novembre es va celebrar la inauguració de la instal•lació.

Webs Consultades

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. El quadre “El gran dia de Girona” de Martí Alsina, en la darrera fase de restauració. A Gencat. [Publicat el 2 de febrer de 2010]. Disponible a la web: www.gencat.cat/cultura

GARCÍA Moreno, Beatriz. El MNAC restaura “El gran día” de Martí Alsina. A Logopress, revista de arte. [Publicat el 20 de Setembre del 2009]. Disponible a la web: http://www.revistadearte.com/2009/09/20/el-mnac-restaura-%E2%80%9Cel-gran-dia%E2%80%9D-de-marti-alsina/

RIBIERA, Carles. L’històric quadre de Martí Alsina sobre els setges anirà a la seu de la Generalitat a Girona. A El Punt [Publicat el 27 de Maig del 2009]. Disponible a la web: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/42020-lhistoric-quadre-de-marti-alsina-sobre-els-setges-anira-a-la-seu-de-la-generalitat-a-girona.html

20

NOCIONS GENERALS PER UN INFORME D’EXPERTITZACIÓ

audio Cultura

Guia bàsica per un primer registre dels teus objectes valuosos

Molts de nosaltres tenim a casa peces que sospitem o sabem amb seguretat que tenen un valor artístic per la seva història, qualitat o interès cultural.

Sigui per que hem heretat mobles, escultures, petites peces, fotografies, llibres o joies dels nostres avis o sigui per que els haguem comprat en alguna fira o botiga d’antiguitats, és de gran importància si volem conservar aquell objecte que en fem un registre o el

que s’anomena estudi d’expertització.

En aquest article volem mostrar una guia modesta i general de com podem registrar correctament i fer un estudi d’expertització dels nostres objectes de va-lor. L’objectiu principal és preveure possibles pèrdues o robatoris de les nostres peces però també donarem algunes pistes de com podríem anar més enllà del seu registre i mirar de posar un preu a la nostre obra, peça o col•lecció.

Primer pas: Pren fotografies

La presa de fotogra-fies s’han de fer amb la idea que l’objecte s’ha de poder distingir d’un altre de semblant o d’un mateix produc-te de fàbrica, per tant cal platejar les foto-grafies a dos nivells.

a. A nivell general i per tots els àngles. Planteja l’objecte dins un dau imaginari de 6 cares i fotografia

Petit Manual

21

totes les cares de forma general, que es vegi bé i ben enfocat.

b. A nivell de detall. Repassa l’objecte minuciosament i fotografia totes aquelles peculiaritats que pugui tenir aquell objecte i cap altre. És molt important que registris fotogràficament, a part dels elements deco-ratius, tots els desperfectes: cops, rascades, repintats, marques...

Segon pas: La fitxa

Recorda que això val per qualsevol tipus d’objecte. Molts col•leccionistes saben bé que un objecte té un valor més enllà de la seva antiguitat. També incrementa el valor el fet que sigui únic i tingui una història implícita. Per tant, serà òptim per aquest tipus de registre qualsevol objecte més o menys modern com poden ser els teus discs o cassettes, els autògrafs, alguns dibuixos, joguines, fotografies, jocs d’ordinador... Qualsevol cosa!

Una fitxa general serà suficient per aquest registre en previsió de robatoris o pèrdues. Si no en vols mar-car un valor econòmic no caldrà més informació. Les parts que han de constar en aquesta fitxa són les següents:

Tipus d’Objecte: Què és en genèric? Una pintura, una escultura, un dibuix, un llibre, una moneda, una fotografia, un moble (quin moble? Una tauleta de nit, un armari, una calaixera...?). Per exemple; Armari antic de dues portes i dos calaixos. Si és una pintu-ra i en coneixem el nom de l’artista ho escriuríem; aquarel•la de Ramon Casas.

Material i la tècnica empleada en cas de ser una peça d’art o artesania. Si no ho saps pots consultar a la biblioteca més pròxima un gran nombre de lli-bres que et poden ajudar, però si et veus incapaç de valorar el seu material i/o la tècnica artistica ofereix una descripció general. Per exemple i seguit l’exemple d’un armari escriurem; “És de fusta fosca però no en reconeixem exactament el tipus”. En cas que la peça tingués diferents materials fes-ho constar. Per exem-ple; “Les portes de l’armari són visiblement d’un altre tipus de fusta”.

Les mesures: Cal ser minuciós i prendre mides de la peça en alçada, amplada i profunditat si s’escau. Si és un objecte circular fes servir un peu de rei i si es tracta d’una forma molt irregular pots concebre’l com un cub.

Es molt important en els quadres que incloguis les mides de l’obra amb el marc (si en té) i també sense el marc.

Inscripcions i marques: Descriu tot allò que has fo-tografiat i el que no has fotografiat que pugui identi-ficar la peça. Separa la informació segons la zona en que es troba la marca.

En un armari distingeix les característiques de tots els costats, de davant i de darrera i de dins i de fora. Aquí no s’hi posen els desperfectes. Per exemple; “L’armari té per la part frontal uns poms de ferro for-jat en forma de peix i a la part superior la decoració pintada d’unes flors en fris...”

No oblidis detallar si hi ha la marca del taller on va ser fet o la firma del seu autor.

Característiques que el distingeixen: Molt semblant a l’apartat anterior però aquí descriu només tots aquells desperfectes o característiques pròpies de l’obra. Per exemple, “L’armari té una taca d’humitat important a la part interior esquerra i a l’exterior, al cantó dret tres rascades en forma lineal que afecten la pintura i la fusta... “

Cal que adjuntis fotografies de tot allò que descrius i detallar la informació si hi ha coses escrites o di-buixades.

Tercer pas: L’informe d’expertització.

És el complement de la fitxa de registre que ajudarà a estipular el valor econòmic de la peça. Fes constar els següents apartats: Títol – Tema – Data – Autor i l’últim apartat de Breu Descripció. Omple la informa-ció amb sinceritat, segons el que sàpigues, i si no ho

22

saps no deixis d’apuntar una suposició general però no afirmis allò que no coneixis o puguis veure. Per exemple imaginem que tens una aquarel•la del teu avi que sempre t’han dit que la va comprar a Ramon Casas el 1905 on hi surt un paisatge, no va formada però si datada. Posaríem:

Títol: no es coneix.Tema: Paisatge (marítim, de camp... del que sigui).Data: 1905.Autor: Possible obra de Ramon Casas.

Si no saps com distingir el seu tema pots consultar a la web Iconoclass (Anglès) o consultar un diccionari iconogràfic o, si no et vols complicar, simplement descriu el que vegis. Clar que com més detall i més rigorós siguis millor.

Aquesta part, si no està molt clara segurament serà la més difícil per algú que no és un expert en la matèria però no per això l’has de deixat al marge. Amb aques-ta informació pots anar a alguna de les nombroses bases de dades de empreses de subhastes i mirar de buscar un objecte similar per poder-ne fixar un preu aproximat.

Breu descripció: Cal que resumeixis de forma breu però concisa tota la informació que tinguis o aprofi-tar aquest punt per fer el paper d’historiador de l’art, arqueòleg, critic o qualsevol típus d’expert per fer una mica d’estudi de la obra.

Per això pots fer una recerca al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya on pots anar directament a buscadors d’arxius i museus que et po-den ajudar a buscar peces similars que t’ajudin a des-tacar el valor de la teva peça. O amliar arreu de l’estat al visitant la web del Ministeri de Cultura Espanyol.

Per acabar no volem deixar de recomanar que si sospites que tens realment una peça de gran qualitat o necessitem un valor per posar-lo a la venta posa’t en contacte amb:

- La Universitat.- Un centre restauració de bens mobles de Catalunya.- Un expert antiquari de confiança o al gremi.- Una empresa especialitzada: asseguradora d’art, de trasllat d’art...

Evidentment això representa una despesa econòmica que pot representar una despesa important i fins hi tot inassolible per un particular.

Més endavant anirem detallant aquest i altres as-sumptes relacionats amb l’art i el patrimoni cultural i què hi diu la legislació a propòsit de la possessió privada de les peces d’art i de què hem de fer si en trobem una peça de forma casual.

A. En cas de ser perdut o robat per que serà l’única eina que ens permetrà intercanviar informació amb bases de dades a nivell mundial si decidim denunciar el robatori.

B. Si volem crear un fons que algú dia serà herència d’un familiar o volem oferir a un centre públic, com un arxiu.

Meritxell GilHistoriadora de l’art i gestora del patrimòni cultural.

23

Passetti (http://www.flickr.com/photos/passetti/)

24

Set d’Ànimes

Avui, per un poble afamat de cultura; mig pa i un llibre

Les paraules de Federico García Lorca no poden ser més actuals en una resposta a les retallades a cultura en el finançament públic d’aquest any i que amenacen viure un futur afamats de saber, sense poder atipar-nos del que és legítimament nostre.

Medio pan y un libro.

Locución de Federico García Lorca al Pueblo de Fuente de Vaqueros (Granada). Septiem-bre 1931.

“Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmedia-tamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. “Lo que le gus-taría esto a mi hermana, a mi padre”, piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía.

Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.

Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y

por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada.

25

No sólo de pan vive el hombre.

Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos.

Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan.

Que gocen todos los frutos del espíritu hu-mano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertir-los en esclavos de una terrible organización social. Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento.

Porque un hambriento puede calmar su ham-bre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terri-ble agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?

¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir: `amor, amor´, y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoievs-ki, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desola-das llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: `¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!´. Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón.

Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verda-deros de Europa, que el lema de la República debe ser: `Cultura´.

Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz.”

Gràcies Maria Paola per compartir-lo i donar-lo a conèixer als qui no el coneixíem.http://mariapaolacoda.blogspot.com/

Fotografia de Koen Vereeken (http://www.flickr.com/photos/koenvereeken/)

Fotografia de LincolnStein (http://www.flickr.com/photos/andrew_freese/)

26

Sense Vida

El turisme cultural no només fa referèn-cia a la visita de monuments o mostres de costums congelades i empaquetades al seu consum. Es tracta de gaudir de la cultura viva de les gents, el seu estil de vida, art i de les pedres que parlen i conten com van arribar allà.

No hem de promocionar els pobles-escenari de pessebre a la espera de la visita a corre-cuita amb l’únic objectiu de fer un parell de fotografies per després passar per la botiga d’artesania (made in xina amb el benefici que viatja lluny, cap a unes oficines centrals d’una gran empresa a la ciutat).

A la llarga aquest model de gestió mata la gallina dels ous d’or ofegant-la en l’avorriment de tanta repetició que arribat a un punt ja no sabem si estem caminant pels carrers de Vilablanca o Vilanegre.

Tot té el mateix color, sense vida.

AudioCultura.

Set d’Ànimes

27

OrniCosa (http://www.flickr.com/people/orni68/)

28

LA FIGURA DEL VOLUNTARIAT; QUÈ REPRESENTA PER L’ENTITAT I QUIN BENEFICI

ENS APORTA A NIVELL PERSONAL?audio Cultura

On ha d’estar el límit del voluntariat en les seves funcions? Ha d’existir aquesta figura o les seves fun-cions les hauria de desenvolupar personal contrac-tat? Com afecta a la qualitat dels serveis el fet que els realitzin voluntaris? Quins conflictes pot crear a l’entitat?

Cal que situem cada model de gestió de persones dins un marc concret i que entenguem exactament que implica una formula o una altre. El voluntariat és una arma de doble fil, tant per la institució com per la persona que l’exerceix. Cal que anem per pams;

Per la institució el fet de tenir una persona o un seguit per persones en regim de voluntariat por ser contraproduent amb la tasca principal per portar a terme segons quines tasques; una de les primeres percepcions del voluntariat és la manca de responsa-bilitats per part de la persona que l’exerceix. El volun-tariat mal entès i mal organitzat fàcilment es vincula al lleure i per tant, a la manca de responsabilitat i la deixadesa.

Es molt perillós, doncs, que el gestor caigui en la trampa de precipitar-se i veure el voluntariat com

una via fàcil d’obtenir mà d’obra gratuïta. No ho és.

La gestió del voluntariat requereix un plantejament previ molt més complexa, acurat i que l’organització d’un equip de treball convencional (amb la motivació econòmica).

No té res a veure amb el grau de profesionalització del lloc a ocupar, ja que un voluntari no ha de ser entès com una persona que exercies una tasca pre-cària o de vaig rendiment, al contrari; podem comp-tar amb la col•laboració de personal amb un perfil curricular alt per un lloc de voluntariat. Ara bé, cal que respectem sempre la persona tenint en compte la seva disponibilitat, les despeses que pot derivar de l’activitat (i no tenir res a veure amb el sou) i els seus interessos personals.

Hi ha empreses o institucions públiques que ho fan per l’activitat que generen (viatges, viure experiències diferents, contactes entre diferents cultures...), per la seva ideologia (religió, política...) o, fins i tot, per la imatge que puguem tenir impregnada.

La vinculació a l’activitat de forma ferma, des de la

Gestió Creativa

29

pròpia ideologia és molt útil però mai hem d’explotar una persona en benefici d’una associació per molt nobles que puguem pensar que són els nostres ob-jectius per que caurem en un error; ajudem a uns i perjudiquem a uns altres.

És bo que siguem sempre honestos i conscients amb la nostra pròpia imatge i així serà fàcil esbrinar per que i com podem satisfer els nostres voluntaris (sense comptar amb la recerca econòmica). També és interessant encarregar (si podem) o fer nosaltres mateixos un petit projecte de marketing per propor-cionar-nos degudament.

Cal, doncs, que tinguem cura, sigui si som profes-sionals que volem iniciar un projecte basat en volun-tariat com si som nosaltres els que ens volem oferir com voluntaris, d’exigir honestedat; per part del professional que el lloc ofertat com a voluntari sigui realment una cortina sota la que s’oculta un lloc de treball que hauria d’estar ocupat per un professional qualificat. Com a voluntaris entendre que la institu-ció ens necessita pel seu funcionament i ser hones-tos alhora de reconèixer la nostre pròpia motivació personal.

Bibliografia

HERNÁNDEZ GARRIDO, R. y GRÁVALOS GASTAMIN-ZA, M.A.: “La gestión de los recursos humanos en las entidades sin ánimo de lucro. Especial relevancia del voluntariado” en Empresa global y mercados locales, Madrid, 2007.

MIGUEL ANGEL CABRA DE LUNA i RAFAEL DE LO-RENZO GARCÍA, “El Tercer Sector en España: ám-bito, tamaño y perspectivas” en Revista española del tercer sector, ISSN 1886-0400, Nº. 1, 2005 (Ejemplar dedicado a: El Tercer Sector en España) , págs. 95-134 (Present on-line - http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2359334)

Llei del voluntariat a Espanya – Ley 6/1996, de 15 de enero, del Voluntariado.

Imatge de B Tal (http://www.flickr.com/photos/b-tal/)

30

COM HEM DE PRESENTAR UN PROJECTE CULTURAL A UNA OBRA SOCIAL?

audio Cultura

Donades les retallades que estem vivint en Cultura, i les que viurem, cada vegada sembla que la tendèn-cia en activitats socio-culturals estarà vinculada a l’empresa privada.

Com presentar projectes culturals a concursos de fundacions privades

Ens recolzarem en quatres punts bàsics,

1. Especificitats de les convocatòries: Són concursos i cada entitat té les seves pròpies preferències i bases.

2. Les bases, el primer filtre de selecció: És de gran importància que el nostre projecte s’adeqüi totalment a les bases del concurs per això cal llegir-les molt atentament per tal de tenir sota el nostre control el següent;

La finalitat i línies d’ajuts de la convocatòria.Els requisits de l’entitat.Els requisits del projecte.Termini de sol•licitud.Termini de justificació.Resolució i formes de pagament.Documentació a aportar.

3. Els criteris d’avaluació, el segon filtre: Cal pensar que les persones avaluadores dedicaran entre 10 a 30 minuts al nostre projecte per això la coherència i la claredat en allò que exposem seran factors determi-nants.

4. Alguns consells per l’èxit: Resumidament podem tenir en compte 3 punts:

L’elaboració d’un calendari de convocatòries fixes anuals.

Preveure i organitzar un arxiu amb les còpies de do-

Gestió Creativa

31

cumentació més freqüent.

Posem-nos a la pell de l’avaluador: pensem en les seves necessitats.

Text AudioCultura.

Imatges meeg-el (http://www.flickr.com/photos/meeg-el/)Fräulein Schiller (http://www.flickr.com/photos/frauleinschiller/)

32

COM IDENTIFICAR UN EDIFICI ROMÀNIC?meritxell Gil

Per començar, és habitual que no es conservi total-ment un edifici del s. XI o del XII. El més normal és que es conservi ben poc d’aquell moment i menys en una ciutat amb un edifici funcional. Els edificis s’han de fer servir i com més enrera en el temps ens mo-vem més modificacions haurà patit al llarg de la seva història.

Així que encara que un edifici es consideri “romànic” no té perquè ser tot senser d’aquest període.

Una altra cosa molt important, per reconèixer de veritat un estil arquitectònic s’ha d’entendre cada ele-ment el paper que juga en aquest edifici, sigui deco-ratiu o estructural. En general podem entendre que;

- Un element decoratiu: si treus aquella peça l’edifici no cau.- Un elements estructural: si es treu l’edifici o part d’ell l’edifici podria caure o si més no uns part d’aquest: Arcs, parets, columnes, pilastres...

Per fer un anàlisi del romànic, en general, usaré un edifici que em queda a prop de casa i és molt bonic:El monastir de Sant Pere de Galligants a Girona. Actual-ment és el Museo de Arqueología de Cataluña.

L’INTERIOR

A: això és la volta de canóromànica. La típica, típica de veritat té un Arc faixó (1).1. El Arc faixò reforça els trams de la volta de canó.

Nota: Un altre nom per l’arc faixó és perpany o dobler. Cal tenir clar que no és un arc toral que es fa servir per als 4 arcs del creuer.

2. L’ Arc Former: és el que es forma arran de la sepa-ració de les naus i que va perpendicular a l’eix lon-gitudinal de la nau. A aquest pobre ningú li recorda

Histories de l’Art

33

amb aquest nom.

Encara que ambdós ho siguin, no s’usa el nom d’arc de mig punt.

L’EXTERIOR

A. arco de mig punt: S’acostuma a veure més clara-ment que en altres indrets a les portes i les finestres.1. La Rosassa: és espectacular. L’original està dins de l’edifici, aquest és una reproducció.

Aquesta portada és d’un edifici anterior (pre-romà-nic) i no té els elements típics: les arquivoltes, timpà, llinda ...).

1.Arcs cecs. Un dels element decoratius més típics del Romànic i que diferencia l’estil dels altres. Cal tenir

ben present que no hi ha cap element que sigui clau sinó que cal valorar tota la estructura ja que al s. XX hi va haver una corrent decorativa neo-gòtica i neo-romànica que poden confondre els ulls no experts.

2. Una curiositat: al llarg de tot el perímetre de l’edifici on arrenquen tots els elements de coberta (és a dir, el sostre: sigui la volta de mig punt, de canó o de quart d’esfera) hi ha una filera de pedra que com-bina dos tipus de pedra; una de normal (la mateixa per a edifici) i l’altre que és pedra volcànica de color negre. Això no és massa habitual i segurament hi ha una doble intenció: alleugerir pes i decorar.

No és cert això que els edificis romànics siguin tots austers. Això depèn dels que ho encarreguin. Es diu en comparació amb el gòtic que acostuma a tenir un tipus de decoració vinculada als elements estructu-rals el romànic no és ric i en part és cert; la decoració del romànic ve de les pintures. Hem d’entendre que les esglésies i catedrals romàniques estaven rica-ment decorades amb frescos que avui dia, fins i tot, podríem catalogar d’estridents. Clar que avui dia la majoria no ens ha arribat i el que estem acostumats és a veure’n la pedra nua.

Un element que pot confondre’ns:

Els arcs de ferradura i els arcs ultrapasats propis del pre-romànic (s. IX - X): poden semblar-nos iguals a primera vista. Podeu intuir si es tracta d’un o d’un altre pel context on es troba (l’edifici en general). No penseu que per ser mossàrab no pot ser una església cristiana perquè els musulmans eren molt tolerants amb la religió i no tenien massa prejudici en l’art. L’arc típic de ferradura s’usa per igual perquè es tracta en realitat un arc “inventat” pels romans.

També hi ha arc ultrapassat en l’arquitectura Visigòti-ca però millor deixar això per a un altre dia.

Les fotografies són propietat de Meritxell Gil Calongemerigil@gmail.com

Una ciutat de textures

meri Gil Cat

Pas 1 – La base de cada edifici són fotografies textures (de paret, de roba, d’objectes...). Són gratuïtes per ús personal però no per ús comercial.

Pas 2 – Cada textura és una nova capa de photoshop. D’aquesta maneta pots anar retallant amb l’eina Llaç poligonal --- clicar botó dret --- seleccionar invers --- suprimir.

34

Bocins d’Art i Disseny

Pas 3 – Les finestres també es fan amb l’eina Llaç poligonal i es pinta amb un negre al 80 o 90% d’opacitat i els marges amb el negre al 100% per fer les ombres.

Pas 4 – Podem aplicar un efecte d’ombra paral•lela a cada edifici i combinar totes les capes. I fet!

35

36

MAKING OFF

Els passos principals de com es va fer Pubilla + Hereu Z 2010

Pas 1 – El dibuix a llapis. Sense la roba i de forma esquemàtica.

Pas 2 – El dibuix a llapis complet, amb la roba i tot el que volem.

Pas 3 – Es passa a tinta; es ressegueixen els contorns amb plumilla, puntafina i/o retolador negre.

Pas 4 – S’escaneja.

Pas 5 – es pinta amb el programa Photoshop: pri-mer els tons base, després les ombres i, per últim els detalls.

37

Meri Gilmerigil@gmail.com

http://krei24.wordpress.com/portfolio/

38

La creativitat és el resultat d’un dur i sistemàtic treball.—Peter Drucker (escriptor i consultor austríac).