Revista Km0-Octubre 2012

16
Km 0 OCTUBRE 2012 Número 1 Productes del temps i de la terra La Poma del Baix

description

Primer número de la revista del Parc Agrari del Baix Llobregat. El butlletí d'octubre té com a protagonista la poma del Baix, explicada des de l'expertesa d'un pagès profesional i un restaurador de la comarca.

Transcript of Revista Km0-Octubre 2012

Page 1: Revista Km0-Octubre 2012

Km 0OCTUBRE 2012

Número 1

Productes del temps i de la terra

La Poma del Baix

Page 2: Revista Km0-Octubre 2012

CrèditsText: Marc Delgado i CasanovaAssessora gastronómica: Cristina RoigFotografies: Xavier Pérez i Hernán CastellanosDisseny: Hernán Castellanos

T’agrada la nostra publicació? Subscriu-te.En qualsevol moment podeu cancel·lar la subscripcó. El Consorci del Parc Agrari es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a terceres persones.

Edita

Page 3: Revista Km0-Octubre 2012

Teniu a la vostra disposició el primer número de la revista digital KM 0, adreçada als consumi-dors de fruites i verdures del Parc Agrari del Baix Llobregat i a tots aquells que busquen productes amb un origen conegut, proper, de collita pròpia; de casa. Productes del temps i la terra, productes que segueixen el ritme de les estacions.

La revista neix del convenciment que quan un ciutadà es troba tan lluny de l’origen del que consumeix, quan en desconeix la procedència, qui el produeix i com ho fa, es converteix en un consumidor impersonal, estandarditzat, total-ment desconnectat del camp. De retruc, el camp també perd aquesta connexió necessària amb la ciutat, que esdevé un simple centre engolidor de tot allò que se li subministra.

KM 0 vol acostar al lector les fruites i verdures de temporada que ens ofereixen els camps del Delta i la Vall Baixa del Llobregat, convençuts que el consumidor ha de passar a ser, a través del coneixement, coproductor, part activa del procés. Perquè l’acció de menjar és també un acte agrícola, un acte de responsabilitat, i no merament de consum.

L’acte agrícola, que ha començat amb el pagès plantant, culmina amb el fet gastronòmic, que l’escriptor Josep Pla descrivia com una forma d’entendre el paisatge. I la connotació gastronò-mica del paisatge es concreta en el gust de les coses ben fetes.

I és aquest el missatge que KM 0 vol transmetre al consumidor: que la gastronomia és una mane-ra d’entendre el paisatge i la pagesia. És, doncs, una manera d’estimar el territori, un territori com el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Rebost de Barcelona.

En cada revista trobareu, al voltant d’un pro-ducte, els protagonistes reals d’aquest paisatge: un pagès o una pagesa i un cuiner o una cuinera que, a partir de les seves històries personals, ens ajudaran a descobrir el saber fer i la capacitat emprenedora d’unes persones compromeses –i que estimen– el del Parc Agrari i el seu entorn.

També comptarem amb l’expertesa de la nostra assessora gastronòmica, que ens explicarà les propietats nutricionals d’aquesta fruita o verdura i ens desvelarà secrets o desemmascararà mites.

Finalment, una petita pinzellada d’alguna re-ferència literària, d’art o de cinema completarà aquesta immersió territorial a través de tots els sentits a un dels productes que es cultiven a un dels darrers espais agraris que encara tenim a l’àrea metropolitana.

Sigueu benvinguts a KM 0 i al Parc Agrari del Baix Llobregat, el Rebost de Barcelona.

Page 5: Revista Km0-Octubre 2012

5

El producte del mes

LA POMA DEL BAix

La poma és una de les fruites dolces més àmplia-ment cultivades al món. Gràcies a la capacitat d’adaptar-se a condicions ambientals diverses, el conreu de la pomera s’estén des dels climes temperats fins als extrems en més de 7.500 va-rietats diferents i una producció aproximada de 64 milions de tones mundials segons la FAO.

La pomera (Malus domestica), que en estat silvestre podria arribar als 12 metres d’alçada, produeix uns fruits carnosos i esferoïdals de 5 a 9 centímetres de diàmetre que es poden di-vidir en quatre classes segons el color de la pell: verda, vermella, groga i bicolor. Cada varietat de

poma presenta unes aromes i qualitats de carn diferents, característiques que fan que sigui una fruita molt apreciada tant quan es consumeix en fresc com cuita.

Al Parc Agrari, el cultiu de poma es remunta als temps postfil·loxèrics i actualment se’n troba a la Vall Baixa del riu Llobregat i a les muntanyes que s’estenen des del Papiol fins a Begues. La climatologia pròpia de la zona, amb hiverns en què el termòmetre baixa dels zero graus i estius amb nits fredes, afavoreix una fruita que amb un fred moderat ens ofereix el seu millor suc.

A l’inici de la primavera, els camps de pomera del Baix s’omplen en un esclat de multicolor en què es combina la verdor de les fulles i el blanc rosaci de les flors que assegurarà una bona pro-ducció que s’allarga des de l’agost fins a mitjan mes d’octubre.

En el primer número del butlletí KM 0 us pro-posem una capbussada en un del productes més desconeguts del Parc Agrari del Baix Llobregat. De la mà de Josep Montmany, productor agro-ecològic amb camps de pomeres a Begues, ens acostarem a una família que ha treballat aquesta terra des de fa segles, transmetent el sentiment i el saber fer pagès generació rere generació.

Un cop collida, ens emportarem el cabàs de pomes fins a Cal Mingo de Viladecans, on en Mingo Morillas ens descobrirà la gran versatilitat que ens ofereix aquesta fruita a la cuina, capaç de ser present en una carta des de l’aperitiu fins a les postres.

La Cristina Roig, assessora gastronòmica del Parc Agrari, ens explicarà què aporta aquesta fruita al nostre organisme.

I clourem el primer viatge al Rebost de Bar-celona amb un petit apunt literari, per poder assaborir els seus productes amb tots elssentits.

Page 6: Revista Km0-Octubre 2012

6

Ens trobem amb en Josep Montmany a Begues, a peu de camp. Mentre acaba d’arreglar el

tractor amb en Cisco, el seu pare, ens comença a parlar de la seva passió per la terra.

Parlaves del clima particular de Begues.La poma és un cultiu que agraeix el fred. La nos-tra finca es troba a 410 metres d’alçada i aquí es dóna una gran diferència tèrmica entre el dia i la nit. Fins i tot a l’estiu. Les baixes temperatures que es registren a Begues a l’hivern aporten les hores fred que la pomera (i altres fruiters com el cirerer) necessiten acumular per fer una bona floració per primavera. I a l’estiu, quan el fruit està madurant a l’arbre, les nits fredes, amb unes ma-tinades mullades, donen a la poma la humitat que li cal per adoptar el color vermell tan característic i que tan apreciem.

i la proximitat amb el consumidor com a darrer valor fonamental de les pomes que es cultiven en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat.La proximitat és la nostra gran aposta. D’una ban-da, la distància curta que ens separa dels nostres consumidors ens permet collir la poma en el grau òptim de maduració, en el punt més elevat de su-cres, vitamines i fibra que la fruita ens pot oferir. I, és clar, amb tota l’aroma i tot el sabor. Podem collir-la al matí i que el consumidor en pugui gaudir aquella mateixa tarda. D’altra banda, la proximitat és també una aposta pel medi ambient, per la reducció de la petjada ecològica.

De fet, durant un any sencer la Montse i jo vam estar anotant el consum energètic i la despesa en carburant dels nostre camps de pomeres per a un estudi que estava fent Enginyeria sense Fronteres

Veig que el teu pare continua treballant a la finca.La família Montmany hem estat pagesos a Be-gues i Torrelles des de fa moltes generacions. Arran de la plaga de la fil·loxera, el 1895 els besa-vis van començar a dedicar-se al cultiu de fruites i hortalisses. I fins ara. Actualment, entre el pare, la Montse (la meva dona) i jo cultivem unes 18 ha.

En bona part d’aquesta f inca hi teniu plantades pomeres.Des de sempre que en tenim. El 1998 vam plantar la prop d’una hectàrea que ara hi ha amb pomeres de les varietats com l’Early Red One, la Galaxia, la Brookfield o la Golden, les varietats que ac-tualment agraden més. Aquesta diversitat ens permet començar a collir-ne a mitjan mes d’agost i en tenim fins a la segona setmana d’octubre.

Per què és tan peculiar la poma de les muntanyes del Baix Llobregat?És una barreja de tres elements fonamentals: els sòl profund de muntanya, el clima que hi ha aquí dalt i, és clar, la proximitat al consumidor. La nos-tra finca es troba sobre unes terres d’estructura franca, o sigui, amb un equilibri òptim d’argiles, llims i arenes, i amb un grau de salinitat molt baix. A més, nosaltres treballem per tenir un sòl ric i ple de vida, així que no llaurem sinó que deixem que l’herba creixi entre els fruiters i l’anem segant per retornar els nutrients a la terra. Fem el mateix amb la llenya de l’esporga dels arbres: la trinxem i l’afegim al sòl.

El nostre pagès

JOsEP MONTMANy

Page 7: Revista Km0-Octubre 2012

7

Page 8: Revista Km0-Octubre 2012

8

El nostre pagès

que no és el mateix que dir que tot l’any tenim de tot. Perquè cada cultiu té el seu temps de collita, i això el consumidor també ho ha d’entendre, que cada estació de l’any ens ofereix unes fruites i unes verdures determinades.

Una relació directa i gairebé de cooperació amb el consumidor.I tant. A més, al llarg de l’any organitzem amb cada col·lectiu visites als nostres camps per conèixer-nos i que coneguin la terra i els arbres d’on surten les fruites i les verdures que mengen. Ens reunim aquí Begues o a Torrelles i fem una calçotada, una arrossada... També el pare i jo ma-teix ens desplacem fins a les seves seus socials per fer xerrades sobre què significa produir en agri-cultura ecològica i quines implicacions té aquesta mena de producció en la gestió agroecològica de la finca com un tot.

Perquè més enllà de produir fruites i verdures amb el segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) també apliques als camps tècniques basades en l’homeopatia.En la producció ecològica es redueixen a zero l’aplicació de fitosanitaris de síntesi. Aleshores, per prevenir i combatre les plagues i malalties dels cultius cal fer servir un conjunt d’estratègies com la potenciació de la fauna auxiliar que ja és present als camps o una gestió coherent del sòl i de l’entorn. Amb el suport dels tècnics de les agrupacions de defensa vegetal, recentment hem introduït noves tècniques basades en els principis de l’homeopatia que ens han ajudat a controlar determinades plagues com el pugó gris, que tan costa de reduir i que fa molt de mal a la pomera.

en què es comparaven les fruites i verdures de proximitat amb les vingudes de fora. El treball concloïa que menjar un quilo de pomes locals estalvia l’energia equivalent a 196 hores d’una bombeta de 20 W i que la diferència entre com-prar pomes portades de Xile i pomes de la terra al llarg d’un any equival al consum energètic anual de 60.81259 llars catalanes [vegeu Quan l’om demana peres].

És a dir que aposteu decididament per vendre les vostres fruites i verdures directament al con-sumidor local.Fa anys destinàvem bona part de la producció de fruita i verdura a l’exportació —principalment a Alemanya i a França— o la veníem a Mercabar-na. Quan vam decidir fer el pas a l’agricultura ecològica també vam fer-lo, per coherència, a la distribució local. Ara venem les nostres hortalis-ses i fruites al mercat de pagès de Sant Cugat del Vallès i directament a cooperatives i associacions de consumidors de la comarca i de Barcelona. En aquells productes que tenim més volum —com és el cas de la cirera, el préssec o la pruna—, tre-ballem en xarxa amb altres productors ecològics locals i amb la cooperativa Hortec.

En què es diferencia la relació que manteniu amb els vostres consumidors?És radicalment diferent. Cada final d’any ens as-seiem amb les cooperatives i les associacions a qui subministrem per programar què plantarem i quan ho plantarem. D’aquesta manera els podem oferir al llarg de tot l’any una cistella de fruites i verdures completa i variada. Això implica que dins de la nostra explotació hi ha una mica de tot,

Page 9: Revista Km0-Octubre 2012

Els Montmany són una família pagesa del Baix Llobregat que s’ha dedicat des de fa generacions a la producció de fruites i ver-dures. Amb els camps situats a Begues i a Torrelles, Fruits Montmany es dedica a la producció ecològica a l’aire lliure i la co-mercialitza directament a través de la seva agrobotiga i les cooperatives i associacions de consumidors, amb les quals manté una relació estreta.

Fruits Montmany

AgrobotigaC. Santiago Rossinyol, 908629 Torrelles de LlobregatTel.: 93 689 04 92 i 653 82 65 68A/e: [email protected]

On podem trobar les pomes de Fruits Montmany, així com la resta de fruites i verdures que produïu?Des de sempre tenim la nostra agrobotiga a Torre-lles de Llobregat. Allà s’hi pot trobar tota la fruita i verdura de temporada que ens donen els nostres camps. També tenim parada al Mercat de Pagès de Sant Cugat del Vallès. Es tracta d’un mercat quinzenal (el segon i l’últim dissabte de mes) de productes ecològics i artesanals on acudim amb altres pagesos ecològics del Parc Agrari amb els quals hem format el grup El Rebrot Pagès. A més d’aquests dos canals de venda, també distribuïm dues vegades a la setmana les nostres fruites i verdures a les cooperatives i les associacions de consumidors amb les quals treballem. D’aquesta manera ens assegurem que sempre puguin gaudir de productes frescos acabats de collir.

i amb el segell Producte FREsC del Parc Agrari.És una marca que distingeix un territori i els pro-ductes que s’hi cultiven. Nosaltres l’incorporem al costat del segell de CCPAE a les etiquetes, les caixes, als pots de conserves perquè confereix una garantia d’origen i proximitat a les nostres fruites i verdures. Amb aquest distintiu els nostres consu-midors saben que es tracta de productes cultivats al Parc Agrari, a la comarca del Baix Llobregat.

Page 10: Revista Km0-Octubre 2012

10

i com definiries aquesta essència? Com és Cal Mingo?És una cuina molt eclèctica. A la carta s’hi com-binen plats d’arrel tradicional com els canelons de pollastre Pota Blava o la Carxofa Prat amb cloïsses amb propostes més actuals com pot ser un ampli ventall de carpaccios. Sempre amb un compromís amb els producte local i de tempo-rada, però oberts a les noves creacions. La nostra aposta pel producte fresc i una carta equilibrada ens han proporcionat l’acreditació AMED, a fo-ment de l’alimentació mediterrània.

També col·laboreu amb la campanya “Cuina Ca-talana, Patrimoni de la Humanitat”És una manera més de plasmar aquesta inquie-tud associativa meva. En un àmbit català, vam participar en l’elaboració del Corpus de la Cuina Catalana que va promoure la Fundació Institut català de la Cuina, el receptari més complet que s’ha fet mai de la cuina de casa nostra. En l’àmbit més local, participem des de bon començament en les campanyes gastronòmiques que organit-zen el Consorci de Turisme del Baix Llobregat i el Parc Agrari: “Els sabors de l’horta” i “El Pota

Com a cuiner, per què creus que és tan important mantenir una relació directa amb els pagesos?Establir una connexió amb els pagesos que pro-dueixen les fruites i les verdures que arriben a la nostra cuina desperta un sentiment d’apropament al món agrari. Quan, com a cuiner, t’acostes a un camp per veure com funciona un determinat producte, et canvia radicalment la visió que en tens. A més, aquesta aproximació crea un espai pagès-restaurador que et possibilita compartir experiències, s’estableixen unes sinergies molt interessants. Et fan renovar la teva aposta pel producte local.

Quin paper juga el producte fresc i de proximitat a la vostra cuina?Nosaltres sempre hem apostat pel producte de qualitat i de màxima frescor. Això es tradueix en una carta en què les fruites i verdures amb el distintiu Producte FRESC del Parc Agrari hi ocupen un lloc destacat. Els menús que proposem busquen adaptar-se a totes les butxaques, però sense renunciar a la nostra essència.

El nostre cuiner

Al bell mig de Can Calderón, a Viladecans, s’aixeca la masia de mitjan s. xix que acull des del 1998 el restaurant

Cal Mingo. Ens rep en Mingo Morillas, xef i propietari.

MiNgO MORiLLAs

Page 11: Revista Km0-Octubre 2012

11

Page 12: Revista Km0-Octubre 2012

12

El nostre cuiner

amb botifarra crua —recollint la barreja tradicio-nal de dolç i salat de la cuina catalana—i acabant amb una poma amb tempura, per exemple. Tot plegat regat amb sidra i rematat amb una copa de calvados.Podeu trobar les receptes del menú de la poma d’en Mingo i altres propostes a www.elcampacasa.com.

Potser acabaríem ben farts de tanta poma, però entenc el que vols dir. Totes les varietats són igualment bones per cuinar?Aquesta és una altra de les grans meravelles de la poma, que n’hi ha de característiques molt dife-rents. N’hi ha de més àcides i de més dolces, de carn més ferma i de més farinosa, cruixents i no cruixents. És important parar-se a pensar en la varietat de poma que farem servir en funció de com la vulguem cuinar: no és el mateix fer una compota o un puré que servir-se’n per a acom-panyar una carn o un peix. Cal pensar en el gust que busquem. Però al capdavall el més fonamen-tal és trobar el gust que més ens agrada a cadascú. Totes les varietats són bones a la cuina.

Un altre maldecap que ens trobem quan ens po-sem a cuinar la poma és que de seguida s’oxida. Com ho podem evitar?El grau d’oxidació i la velocitat també depèn de la varietat. Les més àcides tarden més a enfos-quir-se, mentre que les més farinoses i dolces, s’ennegreixen abans. A l’hora de cuinar la poma cal pensar en quin ús se’n farà: si es vol coure o fer al forn, no cal patir per l’oxidació. En canvi, si es vol consumir crua, en fresc o en amanida, submergint-la en aigua amb un raig de llimo-

Blava a la taula”. Entenem que des dels restau-rants també hem de treballar conjuntament per posar en valor el producte de qualitat que tenim a tocar de casa i la manera de fer-ho és incloure’ls a les nostres cartes. I això implica assumir que ens hem d’acostar a la temporalitat que ens mar-quen les estacions.

Treballar conjuntament amb altres restauradors de la comarca i una carta marcada pels producte de temporada: dos conceptes que han marcat la teva trajectòria professional.I la continuen marcant. Arran de les trobades al Parc Agrari en el marc de les campanyes gas-tronòmiques, un grup de nou restaurants de la comarca vam decidir crear Cubat-Cuina Baix Llobregat. És tracta d’una iniciativa que sor-geix des del sector i que aposta clarament per la defensa del producte de proximitat –el que actualment s’anomena de Km 0– i de l’oferta gastronòmica del Baix. És una fusió imprescindi-ble per donar a conèixer aquests dos actius sovint desconeguts del Baix Llobregat.

i ara, quan ja ens encaminem cap al fred, una de les darreres fruites de què poem gaudir és la poma. Estem acostumats a menjar-nos-la en cru, però com és aquesta fruita a la cuina?La poma és una fruita increïble. La seva ver-satilitat és absoluta: pot estar present des dels entrants fins a les postres, sense oblidar que se’n fan licors de tota mena. Amb la poma podries arribar a l’extrem d’elaborar un menú sencer, començant amb una amanida de poma i magrana amb formatge blau, seguits amb una de farcida

Page 13: Revista Km0-Octubre 2012

1313

Situat en una masia del s. xix, Cal Mingo és un restaurant que sap combinar la cuina tradicional i les propostes més innovadores. La carta és una aposta clara pel producte local i expressa un compromís amb el terri-tori agrari que s’obre al cor de la comarca.

Cal MingoCarretera C-245 S/N08840 Viladecans (Barcelona)Tel. 93 637 38 [email protected]

na evitarem que agafi el to marronós que no desitgem. El vinagre i el julivert també fan el fet, però indubtablement li transferiran un sabor que potser no busquem.

Per acabar, què creus que ens aporta la proximi-tat de l’horta que ens ofereix el Parc Agrari del Baix Llobregat?Ens trobem al bell mig d’un dels espais més pro-ductius de Catalunya. Tenim la sort de tenir a tocar una horta mediterrània que ens pot submi-nistrar pràcticament totes les fruites i hortalisses que necessitem per a una alimentació sana i equi-librada. La proximitat es tradueix en la possibilitat de cuinar al migdia uns productes que encara eren al camp al matí, que s’han collit al punt just de maduració. I aquesta proximitat també ens permet, com deia abans, mantenir una relació directa amb qui els produeix i no perdre de vista d’on han sortit.

Page 14: Revista Km0-Octubre 2012

14

El tast literari

La poma escoLLida

Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.Ara que són al llit, els besa el solellet.Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?-Oh, Lamon, perquè em sé vella i tan corbadai sempre sec, i envejo les nores treballant,i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps floritni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,i tu vols que t’abrigui i els braços em tremoleni em parles d’unes coses on m’ha caigut l’oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu: -Oh, ma vida,mos peus són balbs i sento que se me’n va la llum,i et tinc a vora meu com la poma escollidaque es torna groga i vella i encara fa perfum.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:el fred ens fa temença, la negra nit horror,criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?

Amb la publicació del seu tercer llibre, Els fruits saborosos (1906), Josep Carner entra de mane-ra definitiva en el món literari del Noucentisme, camí que el durà a consagrar-se com al “prín-cep els poetes”. L’obra representa la primera formulació pràctica de l’estètica d’un movi-ment que defuig les individualitats genialoides i anarcoides del Modernisme i advoca per una solidesa creativa que sigui capaç de transfor-mar la cultura catalana en una cultura sòlida i moderna, equiparable a les cultures europees més avançades.

Els divuit poemes que conformen l’obra són divuit idil·lis d’estil classicitzant, exponents d’un món clàssic però quotidià, idealitzat i modèlic. Però tot i així en aquesta Arcàdia de goig que recorre totes les etapes de la vida (joventut, maduresa i vellesa) sempre hi és present el do-lor, que hi actua de complement i contrapunt.

En “La poma escollida”, la vellesa mostra també aquesta doble vessant: el pas del temps com-porta tristesa però al mateix temps dolçor, tranquil·litat (“i et tinc a vora meu com la poma escollida / que es torna groga i vella i encara fa perfum”).

La poma, exponent al poema d’una natura sotmesa a un procés d’humanització, fruita comuna, propera i duradora —potser per això no prou valorada ni glamourosa—, es converteix en la fruita triada per simbolitzar l’amor serè i perdurable en el temps.

Page 15: Revista Km0-Octubre 2012

15

Apunt gastronòmic

Valors nutricionals (per 100 g)

Aigua 85,6 gFibra 2,4 gLípids 0,17 gGlúcids 13,81 gSucre simple 10,39 gCalci 6 mgFerro 0,12 mgMagnesi 5 mgFòsfor 11 mgPotassi 107 mgCoure 0,027 mgSodi 1 mgZenc 0,04 mgEnergia 52 kcal

informació nutricionalTot i no contenir proteïnes, disposar de pocs hi-drats de carboni i tenir molt pocs àcids grassos a la pell, quan la poma es deixa madurar a l’arbre esdevé una fruita molt rica en vitamines, espe-cialment vitamina C i oligoelements.

Les pomes contenen fins a un 30 % de pectina, substància fibrosa que disminueix el nivell de co-lesterol i lípids a la sang, així com el nivell de tòxics com el plom i el mercuri. D’aquesta manera, les pomes disminueixen la pressió arterial, reforcen el cor, la circulació i els vasos sanguinis, i alhora depuren la sang.

El contingut d’àcid màlic i tartàric de la poma fa que consumir-ne ens ajudi a netejar l’intestí da-vant de possibles bacteris i ferments indesitjables i, a més, també ens reforci les genives.

Si parlem de minerals, veiem que la poma destaca en contingut de potassi. Aquest és imprescindi-ble per a l’equilibri hídric de les cèl·lules de tot l’organisme, per a la transmissió nerviosa, la fun-ció renal i l’activitat muscular.

Aptituds gastronòmiquesLa poma es pot menjar i elaborar gairebé de tantes maneres com varietats n’hi ha. Ara bé, aquesta fruita es caracteritza perquè sempre serà refrescant i sucosa.

Quan fem servir la poma, ja sigui com a ingredient principal o com a acompanyant, hem de tenir en compte quina varietat de poma utilitzem, ja que

cada varietat ens aportarà diferents matisos: tota una gamma entre dolç i àcid i les seves diferents combinacions, i diferents textures, dura o tova, granulada o llisa, etc.

Les podem menjar com a fruita de taula sencera, en macedònia, en amanides o salses. També en podem fer puré o coure-les al vapor en talls fins per servir-les com a acompanyants de carn o peix.

El suc de la poma és una forma excel·lent d’aprofitar-ne les propietats, encara que s’estigui perdent la fibra. El gran avantatge d’aprofitar-la fent-ne suc és que es pot barrejar amb multitud de fruites i hortalisses, com per exemple la pasta-naga o la llimona. D’aquesta manera obtenim sucs vertaderament reparadors i amb una potencialitat inesgotable de combinacions i propietats.

Page 16: Revista Km0-Octubre 2012

La recepta del mes

Poma farcida de botifarra esparracada amb salsa de cava rosat

ingredients per a 4 persones4 pomes vermelles2 botifarres crues

Per a la salsa1/4 de ceba1/4 de porro2 cullerades d’oli d’oliva200 cl de cava rosat25 g de farina

PreparacióTraieu el cor a les pomes i ompliu-les amb la botifarra esparracada. Afegiu-hi un raig d’oli i fiqueu-ho al forn durant 15 min a 180 ºC.

Mentre es cou, prepareu la salsa. Piqueu molt fins la ceba i el porro i sofregiu-los amb l’oli d’oliva. Un cop han pres un to transparent, afegiu-hi la farina i deixeu-la enrossir. Aboqueu-hi el got de cava. Deixeu reduir i corregiu de sal. Si la salsa us queda àcida, adreceu amb un pessic de sucre.

A l’hora de presentar el plat, col·loqueu la poma sobre un llit de salsa de cava rosat. Podeu acom-panyar el plat amb unes xips de moniato.

Dissabte 10 de novembreAgriproxima’tCan Comas, de 10 a 14 hEns tornarem a reunir amb pagesos i consumidors, i un restaurador de la comarca ens descobrirà les millors propostes per gaudir de les fruites i ver-dures de temporada.

Dissabte 24 de novembreHoleriturisme: FoliumCan Comas, de 10 a 14 hParticipa en una de les jornades de turisme hole-rícola més sorprenent i descobreix les propietats de les verdures de fulla tan pròpies de la tardor.

AgENDA

Les activitats són gratuïtes però cal reserva prèvia.Per a més informació i reserves, escriviu a [email protected] o truqueu al 93 378 81 90.