REVISTA INFORMATIVA Nº44 JUNY 2016 EDITA ......Tens la vida muntada per l'esport. - No diria per,...

REVISTA INFORMATIVA Nº44 JUNY 2016 • EDITA: AJUNTAMENT DE FOLGUEROLES

Aquesta Falguera ha estat possible gràcies a la col∙laboració de:

Editorial ........................................................................................................................................

Personatges..................................................................................................................................

Alimentació i Salut..........................................................................................................................

Botànica-Fauna..............................................................................................................................

Racó de Poesia- Narrativa...............................................................................................................

Recerca........................................................................................................................................

Serveis.........................................................................................................................................

Ara fa uns anys...........................................................................................................................

Entitats.........................................................................................................................................

Folguerolencs d’ara i d’abans....................................................................................................

Folguerolencs pel món.................................................................................................................

Què diuen...................................................................................................................................

Notícies......................................................................................................................................

Astronomia i Meteorologia............................................................................................................

Informacions diverses................................................................................................................

Horaris i telèfons d’interès...........................................................................................................

SUMARI3

4

8

11

14

18

25

30

31

44

46

48

52

59

61

62

Equip de redacció: Anna Bujons, Bernat Molist, Brigit Caralt, Cèlia Casadevall, Eloi Casadevall, M. Àngels Bover, Ramon Portell i Xavier RoviróCorrecció: Joan VilamalaFotocomposició i coordinació: Montse Sala Portada: Sílvia Cabarrocas. Foto guanyadora concurs Instagram/categoria generalImpressió: Edicions El Portal

Anna AusióAnna BujonsAlumnes IES CalldetenesAula de música de FolguerolesBernat MolistBibliobúsBrígida CaraltBruna CararachCasal d’AvisCEIP Mossèn CintoCentre Excursionista de CatalunyaCinto TorrentsCristina RibasConsorci EIN Guilleries-SavassonaConsorci de Normalització Lingüística d’OsonaConsultori de Folgueroles i ABS de Sta EugèniaEntitats de FolguerolesEloi Casadevall Família Dodas NoguerFundació VerdaguerGemma PuntíGràcia Vilamala

Joan VilamalaJosep Pujols Llar d’infants municipal “El Patufet”Lluís Joaquim Bové Mancomunitat La PlanaMaria PratNandu JubanyNúria PeixPares i mares del “Patufet”Pilar ArumíPilar BoriRamon OrraRamon PortellRegidoria de JuventutRestaurant BardaguerSalvador Puntí SAIRSanti PonceTeresa Ribera Toni VilaróXavier Roviró

www.folgueroles.cat

3 | Ajuntament de Folgueroles

EDITORIAL

EDITORIAL

Som a l’estiu i ja sabem que a l’estiu tota cuca viu, doncs ja en tenim una altra, de Falguera, i ben viva que està.

Totes les Falgueres s’assemblen però, alhora, totes són úniques. En cada una d’elles hi podem trobar coses sobre salut i cuina, i hi podem llegir poesia i reflexions diverses. També hi solem trobar aspectes relacionats amb la natura i les papallones (en aquest número es parla de “la papallona de les ortigues”) i, amb la lectura, passejar per indrets del nostre municipi. I a totes les Falgueres sempre hi trobareu dades i notícies de cada una de les entitats del poble (des de l’escola a la Fundació Verdaguer o des del Casal d’avis a la Germandat”): és, gairebé, la revista de les entitats. I sempre hi trobarem records i opinions de folguerolencs, tant si ho són des de fa ben poc com dels de tota la vida i tant si viuen al poble com si han hagut de marxar-ne.

En aquest número podríem destacar molts dels escrits i articles que hi publiquem però, sense desmerèixer, esclar, tots els altres, deixeu que sols n’esmenti quatre ja que en l’editorial no hi puc escriure la llista de tots:

- L’entrevista a la Núria Peix, una jove del poble que sobresurt com a triatleta.- Uns escrits sobre l’Arbre de Maig, una tradició que ja té més de trenta anys d’existència.- L’apartat de història i records amb unes fotografies antigues del poble que són per mirar i remirar.- Un escrit de record a en Josep Solà que ens va deixar aquest hivern.

Però per sobre de tot hi trobem molta i molta informació sobre Folgueroles, que per això és la revista del poble.

Que tingueu un bon estiu.

L’equip de redacció


PERSONATGES

PERSONATGES

PERSONATGES

.

Núria Peix Tarrés, triatleta fisioterapeuta.Rebo correu dels de «La Falguera» que més o menys diu: "Hola, aquesta vegada has d’entrevistar la Núria Peix. Et passo el seu telèfon perquè quedeu dia i hora. Vagi bé."Mentre vaig a casa seva, penso que no la conec de res, i em sento culpable. Premo el polsador del porter elèctric. Endavant, diuen. Des del replà del primer pis em reben.Ets en Salvador? Contesto amb un sí, ets la Núria?. No, sóc la seva mare.Comencem bé. De seguida surt la Núria.És una noia alta, que paral•lelament a la imatge tranquil•la i amable que ofereix, n’hi ha una altra de contextura forta -atlètica-, decidida i valenta, que la trasllada a l’esport, a la feina, als estudis.

- Vaig néixer a Vic el 92, any Olímpic. A tres anys nedava com un peix a la piscina de l’estadi Torras i Bages on amb el meu germà Miquel -poc més de dos anys més gran- ens hi portaven els de casa.

El germà una mica per força, mentre que jo estava entusiasmada, m’agradava moure’m a l’aigua, fins a arribar, quan anava pels 18 anys, a fer deu sessions setmanals de dues hores d’entrenament.De sempre he compaginat bé l’esport i l’estudi, de primer al Pare Coll, després a l'Escorial amb el batxillerat científic, i finalment a la UVIC fent la carrera de fisioterapeuta. Ara a la UIC de Sant Cugat faig un postgrau de dos anys, d’osteopatia energètica informacional i d’osteopatia segons el Mètode Poyet.Crec fermament que l’esport m’ha ajudat molt en la manera de ser, en els estudis, en les relacions personals.

Mentre la seva mare em diu si vull un cafè, desmunto sense voler una cantonada del puzle submarí de 5.000 peces que a estones la Núria va assemblant. No passa res, amb dècimes de segon annexiona les peces desplaçades, i segueix.

Fa sis anys que visc a Folgueroles. Faig running trepitjant els paratges de Sant Jordi, la font Trobada, Sant Julià. Pujo a la bici principalment de carretera, i a vegades la de cros pujant als Munts, per exemple. Els matins treballo a Fanàtic, la primera botiga d'Osona especialitzada en components pel triatló, running, ciclisme, i he muntat, també a Vic, la meva empresa: 'Més Salut Fisioteràpia" de la qual estic orgullosa. Recordo amb il•lusió la primera feina que vaig fer: socorrista a la piscina de Sant Julià. Era molt joveneta.

Abans d'això. Un dia vas deixar la competició de natació, per què?, i quin fou l'últim campionat?L'última actuació va ser un 6è lloc en els 200 m. papallona en un campionat d'Espanya. I el canvi d'esport fou perquè estava saturada de piscina tancada en un espai tancat i de tanta rutina que se'm feia infinita, pel que vaig decidir expandir-lo més, amb disciplines a l'exterior, i tornar a divertir-me com de petita, amb l'afegit de no haver de canviar de club ni de companys.


PERSONATGES


PERSONATGES

Ara treballes en dues feines, a més estudies i, naturalment, entrenes, com pots quadrar tantes coses?-Sóc, de sempre, organitzada i disciplinada. Compto amb l'ajuda dels de casa i ara, a més a més, de la meva parella, en Marc Vila també triatleta com també ho és el meu pare. Tots són bons esportistes: els pares, el germà, en Marc, això fa que la convivència sigui fàcil i positiva.

Entra el pare a saludar a la 'nena'. Se'm presenta com el “Peix gros”. Té sentit de l'humor i això és bo. Ha estat un moment només. Un altre que també va per feina.

Tens la vida muntada per l'esport.- No diria per, sinó amb l'esport. Com t'he dit, estic estudiant, m'agrada llegir principalment ciència- ficció, que allunya les cabòries i em relaxa completament. Ara a més, alterno tres llibres de medecina clàssica xinesa i munto puzles com aquest -estic a la part més difícil pels pocs matisos de la coloració de les peces-, i m'agrada compartir les estones amb els companys i amics. I sí, m'agrada molt l'esport, els reptes de l'esport, les exigències de l'esport, la superació, les vivències, la companyonia, el fet de compartir alegries. De vegades alguna aflicció

Una esportista tan activa com tu, sospito que s'ha de cuidar bé. Com esportista, i com fisioterapeuta què ens aconselles?- Hem de saber tres coses molt importants: l'alimentació, el descans, i tenir cura del cos.1r. Menjar convenientment hidrats més proteïna. En el meu cas: molta fruita, verdura, més peix que carn, iogurts, i aigua, molta aigua, sense por. Els dies de competició m'ajudo amb barretes i begudes energètiques. I no et pensis, m'agraden els dolços, també, i són bons si no se n'abusa.2n Descans: imprescindible per recuperar-se.3r Cura del cos, per exemple vaig almenys una vegada al mes al fisioterapeuta que aplicant distintes modalitats de massatge em deixa la musculatura revitalitzada, nova. El fisioterapeuta sap de seguida si el massatge ha de ser relaxant, estimulant, esportiu, terapèutic. He dit tres coses i n'afegeixo una altra: no ambicionar el que no sigui teu i viuràs feliç.

Fa la sensació que no en té mai prou d'explicar coses. Una història la condueix a una altra de manera senzilla, natural, fluida.No és d'estranyar doncs el que m'explica,- En uns campionats de natació en retrobar-me amb una bona companya que feia uns tres anys no la veia, vaig començar a garlar, a explicar, a recordar, a preguntar, i potser encara no hauria acabat si no arribo adonar-me que les nadadores de la meva prova ja estaven llestes als seus llocs per començar la cursa. Llavors vaig callar en sec emprenent una boja carrera d'obstacles saltant les graderies pel dret mentre m'anava traient el xandall i em posava la gorra per arribar just a temps de tirar-me a l'aigua.

Veus?, haguera pogut demanar quina marca i quin lloc va fer aquest dia. És capaç d'haver fet el seu rècord.

- Explica'ns una mica com és l'esport que cultives ara.- La modalitat que practico és el triatló, que és la suma de tres proves en una. Aquests tres


PERSONATGES

segments són natació, ciclisme i cursa a peu, amb dues àrees de transició per passar de la natació al ciclisme i del ciclisme a l'atletisme. Hi ha molts tipus de triatlons, des de l'Sprint -curteta - amb 750 m natació, 20 km ciclisme i 5 km corrent, a les grans distàncies dels Iroman, per exemple 3,8 km a l'aigua- 180 km amb bicicleta i 42,195 km corrent, i si convé encara ho amplien. Entremig hi ha molts altres tipus de quilometratges. Es pot dir que cada competició es fa les distàncies a mida o conveniència.

A més del Triatló, hi ha altres modalitats com el Duatló, que és córrer-bici-córrer estalviant-se l'aigua. Una altra és l'Aquatló, córrer-nedar-córrer, en aquest cas sacrifiquem la bicicleta. Les dues proves també tenen una gran varietat de quilòmetres. A mi, el que més m'agrada és el Triatló. Hi gaudeixo molt encara que de vegades quan anem amb la bici, alguna cau i es forma un batibull de nassos. Mira, encara tinc el braç ressentit i morat per una caiguda d'aquestes.

He fet un munt de triatlons, com el del Campionat d'Espanya a Calella que vaig ser la 1a sub-23. Aquest va ser trial cros. Vol dir amb bicicleta de muntanya. I amb la bici de carretera he estat seleccionada quatre vegades pels campionats d'Espanya.

Has parlat dels Iromans, què et sembla? Com a neòfit em sembla una animaladaDepèn de l'esportista. Si s'entrena bé, està ben aconsellat, descansa, i s'alimenta convenientment, no hauria d'haver-hi problema sempre que no abusi del nombre de competicions anuals, a menys que genèticament siguis un fora de sèrie com en Kilian Jornet que trenca tots els esquemes.

Sobre la taula del rebedor hi ha un gràcil 'Merma', el cap de llúpia dels gegants de Vic que vigila un parell de trofeus.- Què ets fan dels gegants de Vic?- És el trofeu al millor equip absolut femení de Vic que ens van atorgat a l'equip del Club Natació Vic ETB com a campió de Catalunya de duatló i triatló entre altres títols. I aquest segon trofeu és en reconeixement a la feina feta pel meu pare Joaquim Peix durant els anys que fou president del Club Natació ETB.- Mare!, on tens la fotografia de la gala del millor esportista?

La mare puja al 2n pis, i torna de seguida amb la foto on hi ha les tres noies de l'equip guanyador, la Núria i dues més. I és que la mare guarda el munt de trofeus que entre els tres de la casa han aconseguit en la seva vida esportiva.Ves què us sembla. Pare i filla premiats a la mateixa Festa de l'Esport 2015 de l'Ajuntament de Vic. Deu ser difícil trobar un altre cas com aquest.

Al acomiadar-me em parla entusiasmada del que ens diu el llarg anunci de la Dam sobre "les petites coses" que són les que ens fan viure. M'aconsella que el miri. Ho faré.

Bé, hem acabat. Baixo al carrer encara imbuït de la pau i confort que respira aquesta casa.

Recopilat per Salvador Puntí.Folgueroles, juny 2016


Ou cuit a baixa temperatura amb verdures de l’hort i “migues” de sobrassada

Per a l’ou4 ous Courem l’ou al forn de vapor durant 30 minuts a 65 ºC

Per al puré de patata 200 gr de patata escarxada (esclafada)50 gr d’aigua de la cocció 40 gr d’oli d’oliva verge Sal

Posarem a bullir la patata amb l’aigua justa Un cop bullida ho posarem a la termomix amb 50gr de l’aigua de la cocció i 40 gr d’oli d’oliva verge Per a les verdures Carbassó tallat a laminesMoixernons Alls tendres tallats a juliana Ceba tallada a juliana

Prepararem les verdures de l’hort. En una paella antiadherent amb una mica d’oli d’oliva verge courem el carbassó quan estigui gairebé apunt hi afegirem els moixernons, l’all tendre i la ceba. Ho rectificarem de sal i la reservem.

Per a les “migues” Cansalada grassa 1 gra d’all laminat Sobrassada Pa sec

Posarem en una paella la cansalada grassa amb un gra d’all laminat, a foc suau fins que agafi una mica de color. Incorporarem la sobrassada i després incorporarem el pa sec tallat a dauets i ho deixarem durant una horeta que agafi color a foc lent. Retirarem l’all. Acabat i presentació En un plat fondo hi posarem el puré, calent; afegirem l’ou cuit a baixa temperatura. Al damunt hi posem les verdures escalfades prèviament al vapor. Un raig d’oli d’oliva verge, un xic de sal de Màldon i finalment afegirem al damunt les “migues”. Ho posarem a gratinar

SALUT I ALIMENTACIÓ



Amanida de colorsAmb l’arribada de l’estiu és realment quan els horts desprenen la seva màxima esplendor. El sol fa que les solanàcies treguin fruits i que els productes de fulla verda creixin amb molta més energia. Per això ens ve de gust proposar-vos una amanida sana, fresca i plena de colors

Per a 4 persones-Per fer l’amanida, prepareu paper i bolígraf.-Escolliu una bona botiga o parada de verdures fresques i de qualitat. Us recomanem que la prepareu per dinar. El menjar cru costa de digerir i és millor evitar-lo a la nit.

INGREDIENTS (No tots són necessaris però el resultat no serà el mateix) Rúcula Créixens Canonges Carbassa pelada Rave Col llombarda Panotxa de blat de moro Poma Grany Smith sense pelar Granada Api Porro Mongeta tendra Pèsols petits Faves petites Gèrmens Llavors de sèsam, lli, gira-sol o carbassa Pètals de flors comestibles Fines herbes fresques

1. Talleu les verdures molt fines si pot ser amb mandolina ceràmica2. Agrupeu tots els ingredients amb bols individuals prèviament fregats amb llima fresca.

AMANIMENT:

Oli d’oliva, Oli de lli, Vinagre de Mòdena, Farigola ( flor fresca ) i Sal fina1.Agrupeu en un biberó. Remeneu. Reserveu.

SERVEI: Amaniu a l’últim moment. Restaurant BARDAGUER

Caminem junts per fer salut Fer activitat física de forma regular i mantinguda contribueix a prevenir i a millorar els factors de risc cardiovasculars (hipertensió arterial, diabetis mellitus tipus 2, estrés, obesitat, sedentarisme, tabaquisme i dislipèmia), ja que si coincideixen alguns d’aquests factors de risc, augmenta la possibilitat de desencadenar una malaltia del cor o dels vasos sanguinis.La principal estratègia davant les malalties cardiovasculars és la prevenció i el seguiment de les pautes i orientacions que els professionals sanitaris ens indiquen, sovint ens proposen canvis de conducta difícils de portar a terme com deixar de fumar, fer exercici i fer dieta.

El PAFES o Programa d’Activitat Física, Esport i Salut és un pla impulsat per el Departament de Salut i la Secretaria General de l’Esport, que té com a objectiu millorar la salut mitjançant l’activitat física.



És una experiència pionera que va néixer al 2007 a partir d’experiències locals d’èxit. Ha estat reconeguda a l’estat espanyol amb el premi NAOS 2008. En l’actualitat s’ha instaurat a totes les Àrees Bàsiques de Salut de Catalunya per tal que els professionals de salut aconsellin a les per-sones una vida activa, es recomana fer almenys 30 minuts d’activitat física moderada 5 dies per setmana en el cas dels adults i 60 minuts cada dia en el cas dels infants i adolescents.

L’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Santa Eugènia de Berga es va adherir al programa l’any 2014, amb l’objectiu d’instaurar-se de forma progressiva a tots els pobles. El primer poble on es va iniciar va ser Taradell l’any 2014, seguit de Sant Julià de Vilatorta el 2015 i en l’actualitat a Folgueroles.

El programa consisteix a promocionar l’activitat física mitjançant l’organització d’una sortida set-manal de 90 minuts de durada, durant 12 setmanes, dirigides per dues professionals: una infer-mera, la Marta Oller i una administrativa, la Maria Rosa Coromina. Les rutes s’escullen d’acord amb els participants, que són qui millor coneixen el territori.

El grup de Folgueroles es va iniciar el dia 12 d’abril amb previsió de finalitzar el dia 28 de juny. Se surt a caminar els dimarts de 9.30h a 11.00h. El grup està format per 30 persones, d’edats entre 56 i 80 anys, dels quals un 63% són dones i un 27% són homes. Es fan dos grups per nivells i s’escullen dues rutes, cap a Sant Jordi, la Damunt, Sant Julià, la font dels Pecats…

El grup té una actitud molt positiva i proactiva, els participants van millorant la tolerància al exerci-ci setmana a setmana i confiem que el grup es consolidi per instaurar l’activitat al poble. Millorant l’exercici, millorem el nivell de salut percebuda.

Els altres grups del territori es mantenen actius, es troben setmanalment segons les pautes do-nades pel personal sanitari. Tots els participants estan molt satisfets, ja que aquestes trobades els han permès conèixer gent amb qui compartir estones de caminar i establir vincles per poder compartir, a part de bons moments, experiències en temes de salut. Aquest és, al final, el gran èxit del programa: que els grups puguin continuar actius i que, amb el suport de tots, puguem seguir fent salut!

Marta Oller i M Rosa Coromina: Responsables del Programa PAFES a l’ABS de Santa Eugènia de BergaJordi Verdera, Laia Franquesa, Ana Puente i Anna Ribas.


Papallones del transsecte de Folgueroles

Aglais urticae (Papallona de les ortigues)

Família Nymphalidae

Ninfàlid típic de l'alta muntanya molt comú en la zona pirinenca però molt escàs a les muntanyes del centre i sud de Catalunya. Encara que no viu a la terra baixa, ocasionalment se'n observar exemplars isolats en àrees poc habituals. En el nostre transsecte ens ha aparegut una sola vegada en vuit anys malgrat que no ens falta l'aliment del qual depenen, les ortigues. Hiverna com adult i comença a estar activa ja a finals d'hivern. La primera generació de l'any apareix entre maig-juny i pot haver-ni una segona el juliol-agost.

És una papallona molt vistosa i força gran: té una envergadura alar entre 42 i 50 mm. A l'anvers predomina un color taronja llampant amb una taca negra a la regió basal, punts negres a les ales anteriors i una franja puntejada de blau al submarge alar.

Eruga de la papallona de les ortigues

Ramon Portell

BOTÀNICA-FAUNA


BOTÀNICA-FAUNA

L’Espai Natural Guilleries-Savassona aconsegueix l’acreditació SICTEDEl passat 27 d’abril es va celebrar a l’Edifici del Sucre de Vic l’acte de lliurament dels diplomes a les empreses i entitats certificades pel Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinació (SICTED) així com també dels diplomes de renovació del programa de Punts d’Informació Turística del 2015 a la comarca d’Osona.

En aquest acte el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, va rebre l’acreditació SICTED que suposa la consolidació de la gestió que es duu a terme per a garantir un ús públic de qualitat en aquest territori.

El SICTED constitueix una certificació, que atorga l'ICTE (Institut de Qualitat Turística Espanyola) a través d'una auditoria externa i té com a objectiu impulsar la qualitat en les destinacions turístiques.

L’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i la seva oferta d'ús públic hauran de sotmetre’s periòdicament a avaluació per tal de dictaminar si es desenvolupa una gestió de qualitat. Aquest fet esdevé un repte de millora continu en tots els seus protocols i processos de forma que es garanteixi que la seva oferta d’ús públic sigui de qualitat. Igualment, constitueix una oportunitat pel que fa al desenvolupament econòmic local en atreure a usuaris que busquen destinacions de natura que els ofereixin garanties de qualitat.

En l’actualitat aquesta acreditació pel que fa a Punts d’Informació Turística també la tenen els Centres d’Informació de l’Espai Natural de Folgueroles, Tavèrnoles i Sant Julià de Vilatorta.

Disposeu d’informació de l’Espai Natural de Guilleries-Savassona al Centre d’informació de Folgueroles i a: http://www.diba.cat/parcsn .

Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona


Medicaments o plantes medicinals Amb motiu d’un reportatge emès per TV de Catalunya sobre la medicació farmacèutica, i amb l’anunci de suprimir els estudis d’Homeopatia a la facultat de Barcelona, aprofito comentar en aquesta revista el meu punt de vista sobre les propietats curatives que trobem en moltes plantes medicinals i alimentàries del nostre país.

En primer lloc faig referència i m’adhereixo als comentaris publicats al diari El Vigatà pel Dr. Àngel Roig sobre els tractaments homeopàtics, per una i simple raó molt contundent: fa més de 200 anys que el Dr. Hanneman la va instaurar i malgrat que en un primer moment ja va tenir detractors, s’ha consolidat el seu ús quasi en tots els països i en alguns estant dintre la medecina oficial. La principal raó que exhibeixen alguns contraris és que només és un “placebo”. Afegeixo, si aquest “placebo” dona resultats, benvinguts tots els placebos ja que no provoquen efectes secundaris.

I si algú va veure el programa de la TV, el tema bàsicament anava sobre els efectes secundaris i noves malalties que han i estant produint molts medicaments químics que malauradament ens hem acostumat a prendre en abundància i sense cap precaució sobre els efectes negatius que ens poden ocasionar.

La planta que presento aquesta vegada és la Genciana Lutea, planta d’alta muntanya amb molt bones propietats sobre trastorns digestius i malalties estomacals, d’aquesta família tenim a la nostra comarca la genciana menor, vulgarment dita santaurea o fel de la terra, una planta molt utilitzada pels nostres avis en tots els problemes digestius i metabòlics, i encara que científicament no ho tinguin comprovat, sempre s’han tingut com a remeis efectius. Un dels tractaments homeopàtics que s’estan fent populars son les anomenades Flors de Bach, sobre tot pels bons efectes psíquics que ofereixen. La genciana el Dr. Bach la recomanava per donar ànim, ajudant a sobrepassar la tristesa i la depressió. Totes les plantes medicinals (inclosa la popular farigola), no podem deixar de tenir-hi un respecte doncs poden donar trastorns afegits si n’abusem o no sabem la dosis. Finalment afegir que en tot tractament caldria saber la conformitat del metge o terapeuta i malgrat no siguin productes tòxics mai en podem abusar. Toni Vilaró 1

Baixen els flocsi es disparen les estrellescap a un firmament lletós.L’embranzida, el sotrac.El meu cor pertanya la grapa d’un ogre.Galopa, galopasaltagalopa, galopales muntanyes com un mar

furient.Ploren, ploren lesCampanes.Una aixeta degotacom un plorque rellisca.Tot dorm.

De Paisatge amb Hivern d’Anna Dodas i Noguer ( )

BOTÀNICA-FAUNA


El rescat de la tortugaMare, mireu què he trobat sota el penya-segat!Però fill si es una tortuga. Si mare l´he trobada arraconada entre dues roques, fa cara déspantada, i crec que esta malalta. Sí, fill, té la closca deformada per culpa del plàstic que lénvolta, però, mare, aquest plàstic és com el que envolta les llaunes de refresc no? Com ha anat a parar al fons del mar?Mare, què és això que li surt de la boca?És una bossa de plàstic, fill si no ens afanyem, aquests ulls espantats es tancaran per sempre. Vine, la portarem al veterinari potser ell la podrà ajudar.Mare, ha passat molt temps que vàrem trobar la tortuga, però per fi ha arribat el moment de deixar la en llibertat, no pensava pas que se’n sortís, després de l’operació, i de treure-li tot el plàstic que duia dintre, sembla un altre. Sí, el de dintre , i el de fora! Pobreta, tant de temps amb aquell plàstic oprimint-li la closca, ha quedat com un vuit.Bé, i ara deixa-la anar molt a poc a poc, que torni al seu món, un món que des dáquí ens sembla de somni però que en realitat, és tan brut i perillós com el nostre.Fill, has après alguna cosa de tot això?Si mare, que els humans podem destruir fins i tot a aquells que no ens poden fer res .Mare, puc fer res més jo per ajudar-los? Només una cosa, si veus deixalles a la platja arreplega-les. Alguna tortuga despistada se les acabaria menjant

Brígida Caralt

TRIOMF

Sóc el ventque bufa muntanya avall,mort de por.Sóc Muntanya i Vent.Sóc la paraula que neix del mut.Sóc el mut que no parla,i la paraula alhora.Sóc cendra,només cendra.

Jo sóc, la cendra que seré:El no res dins el bast infinit.

FINALAvui descansa,que et vindré a buscar demà,en temps d’esperança.Avui he tancat la portatot esperant tempesta.Avui no hi ha retorn possible,ni camí marcat, manca.Avui el món espanta,i el camí s’acaba.

Demà,si vull,obriré la porta;I et deixaré entrar,A tu, tota sola.Lluís Joaquim Bové NavarroDos poemes del recull del poemari Alimàries (2010)

La Creu de la Culla Fill ets, pare seràs tal faràs, tal trobaràs.

Un manresà del Castell,que en passava gran penúria,tenia el pare malalt i a l’hospital se l’enduia.Duent-se’l a collibè,a reposar-ne s’aturaen un dels tres escalonsque hi ha a la Creu de la Culla.Lo vellet fa un gran sospir.-Pare meu, què us dóna angúnia?-Me dóna angúnia el pensarque, quan jo a mon pare duiaa l’Hospital del Remei,fa a prop de mitja centúria,aquí també reposísota la Creu de la Culla.-Doncs, tornem’s-en, pare meu:si vostra neulia dura,jo captaré pel veïnati serà lo que Déu vulla.

Jacint Verdaguer Febrer de 1901

POESIA -NARRATIVA


Petits racons: descobrimentsCrec que el defecte que em caracteritza és la peresa, però no la mandra en general, sinó la d’aixecar-me del llit de bon matí. Sabeu aquelles forces desconegudes que t’agafen i t’impedeixen sortir dels llençols cada matí? Ja que crec que les tinc totes amagades a sota del meu llit, les meves i les vostres. “DING-DONG!”Quin ensurt! Per què serveix un timbre que cada vegada que sona em fa saltar el cor? - Sí? –pregunto per l’intèrfon – Hola? –només silenci. Quina gràcia! Sempre la mateixa broma! “DING-DONG!”Un altre cop? Què volen? Qui és? Fa dies que juguen a tocar el timbre de casa i marxar corrents. “DING-DONG!”S’ha acabat! Surto disparada escales avall i obro la porta amb mala bava. Res, ningú. Amb cara de pocs amics començo a tancar la porta fins que m’adono que he trepitjat un sobre verd que hi ha a terra. A la part del davant hi posa el meu nom. De sobte la meva cara canvia i se m’escapa un somriure: avui descobriré un nou racó. Fa gairebé mitja hora que camino seguint unes fletxes dibuixades a terra. He travessat tot el poble, fins al Molí, i apa, anar tirant avall per un camí que no s’acaba mai. Tinc calor, tinc set... Tinc de tot menys ganes de seguir caminant!- D’acord, ho accepto, cada cap d’any dic que començaré a fer esport, que sortiré a caminar cada dia, que em llevaré d’hora... Però és un propòsit com qualsevol altre! Imagina’t que tots els que diuen que sortiran a caminar cada matí ho fessin! Els carrers del poble anirien plens! –en Roger m’ha tornat a enganyar. Però just en aquest moment, trobo un altre sobre verd: “Una mica més has de patir si el teu propòsit vols complir”. Que graciós aquest en Roger... Faig quatre passes més i sec a la vorera del camí, sota l’ombra d’un gran arbre. Estic a punt de girar cua, però veig que a partir d’ara ve baixada i això m’anima. Respiro fons i segueixo. De fet, el camí és molt maco, tranquil, envoltat de camps verds, no hi ha gaire trànsit i trobo a força gent i famílies que ja tornen de fer el volt. “Bon dia!”, tothom saluda. M’agrada la gent d’aquest poble i els seus somriures. Un altre sobre! Tinc tantes ganes d’arribar que fins i tot m’animo a córrer una mica fins a arribar-hi. “El revolt has de passar, si el racó vols trobar”.Tres passes, dues, una... L’ermita de Sant Jordi. Anna Bujons Cudinach

Indrets folguerolencs

En entrar el mes de maig quan el dia té durada el sol llença el seu raig damunt de la font Trobada. Des d’allà, hi ha molts indrets on fer dolça passejada; el silenci té mil sons i la més dolça tonada. M´he endinsat enmig del bosc on quasi sento basarda; un camí bac i molt fosc em porta fins a Cal Guarda. És enmig d´aquesta fresca, on no entra el raig del sol,

el caminant s´hi engresca i aturar-se, ja no vol. El cami és prou estret; ja hi floreixen les violes. N’és un bonic indret dels que hi ha a Folgueroles. Arribo al meu destí a passos apaserats; avui acabo el camí just a la font dels Pecats. M´emportaré cap a casa el silenci , gran tonada desfaré el recorregut tornant a la font Trobada

Brígida Caralt

POESIA -NARRATIVA


Fragments d’unes memòriesVaig entrar al Seminari de Vic el dia 16 de setembre de 1959. Aquell curs havíem ingressat a «la casa gran» uns seixanta alumnes. En tota la plana de Vic no hi havia ni un institut públic i anar al Seminari, d’entrada, volia dir «encarrilar els estudis» i això sempre és positiu. Llavors era una de les poques maneres de «fer carrera»; mireu sinó, quanta gent de la meva edat a Folgueroles té estudis superiors. Ben pocs. Bona part de raó tenien a casa, quan en sentir allò de «Ui, els capellans! Molts de petits i pocs de grans.» responien: «Capellà o no, alguna cosa de bo s’aprèn al Seminari.» A Vic aviat hi vaig fer nous amics i m’hi vaig sentir com el peix a l’aigua. En aquell casal de sostres alts tot era espaiós i hi havia companys a dojo. M’hi vaig adaptar de seguida i mai no em van faltar companys per jugar i conviure. Al menjador, començàvem el àpats en silenci o bé escoltant una lectura com ara Dioses, tumbas i sabios, i no podíem parlar fins que el mossèn que presidia deia «Benedicamus Domino» i tots responíem amb un alliberador «Deo gratias.» A cada taula érem uns deu o dotze i per tenir-nos més controlats, el cap de taula l’ocupava un «conferenciant» ( una mena de tutor), un noi dels cursos més alts a qui havíem de demanar permís per a tot, abans de recórrer als mossens. Un vespre, quan feia primer, a mig sopar, em vaig trobar que em calia anar de ventre. Vaig demanar permís per anar al vàter al meu conferenciant, en Tomàs Ramírez (que quan ens renyava tancava més un ull que l’altre), i me’l va denegar. Es devia pensar que feia comèdia. Em deia que si realment em convenia anés a demanar permís al doctor Font, el director. Jo, tímid i atemorit, no vaig tenir valor per aixecar-me i anar-hi i vaig haver d’esperar que donessin el sopar per acabat. De seguida que vaig poder em vaig escapar del menjador, vaig sortir corrents cap al lavabo però no hi va haver res a fer. En ple corredor em vaig cagar a les calces i com vaig poder em vaig tancar al vàter. No sabia què fer. Em sentia impotent amb la merda que m’arribava als mitjons. Em vaig posar a plorar i un company anònim va anar a informar-ne als superiors. Al cap d’una estona vaig sentir que trucaven a la porta i que la veu d’un adult em deia: «Obre, obre, veurem què hi podem fer.» Era el doctor Font en persona! Tot un director que paternalment em va ajudar a netejar i a un meu company que rondava per allà li va dir que anés al meu llit i em dugués el pijama. Me’l vaig posar amb la seva ajuda i un cop net i arreglat, sense renyar-me i amb to comprensiu, em va dir bona nit i em va manar que me n’anés al llit. Així ho vaig fer.Com que era dels nois més petits, i era eixerit i graciós, per allà al mes d’octubre el diumenge del Domund , a mi i a dos o tres més, ens van disfressar de negrets i ens va tocar anar a postular per les missions als pares i mares que venien de visita.Per la Puríssima fèiem la festa de l’elecció del papa. L’organitzaven els professors amb la implicació dels seminaristes de quart i cinquè d’Humanitats. El dia abans, d’entre tots els alumnes de primer de la casa hom escollia per votació popular catorze nois. Els set més votats eren els que feien de cardenals i els altres set de bisbes. Jo vaig ser el més votat i vaig ser proclamat cardenal degà. L’endemà, el dia de la festa, els cardenals i bisbes que havíem estat escollits havíem d’elegir per a papa un dels set cardenals. Jo me’n moria de ganes i ja m’ho veia coll avall. A l’hora de la veritat però em vaig endur una decepció. Els companys cardenals i bisbes en una votació renyida van acabar escollint en Muñoz, un noiet de Manresa que no he vist mai més. La festa, malgrat el desengany, va ser per a mi tot un espectacle. El Papa era passejat damunt d’un cadafal o cadira portàtil, venien ambaixadors d’arreu del món: esquimals, negres i russos que parlaven les llengües més exòtiques i el Papa repartia benediccions a tort i a dret... Ah!, i per música de fons, en els moments culminants posaven els cors de l’Al•leluia de Haendel que hi aportava molta magnificència. Una festassa.Com que jo tenia bona veu i cantava bé em van escollir per ser de l’escolania. La formàvem un grup de quatre o cinc, que fèiem cors i solos en els actes litúrgics, i els diumenges d’Advent teníem el privilegi d’anar a cantar a la Catedral, acompanyats del nostre organista, en Josep Maria

POESIA -NARRATIVA


POESIA -NARRATIVA

Mas Bonet, actualment un dels organistes de més renom de Catalunya. La missa, que encara es deia en llatí la solia dir el bisbe i feia el sermó un dels canonges de més prestigi del moment, el doctor Cura. Encara recordo ara la música tranquil•la i gregoriana del «Rorate, coeli, desuper, et nubes pluant justum: aperiatur terra, et germinet Salvatorem...» De tant en tant també col•laboràvem amb el cor del Seminari Major i ens ho passàvem d’allò més bé. Ens dirigia en Miserachs, en Santi Riera, en Quim Maideu, en Joan Oller, en Subirana... Recordo que una de les composicions més boniques que havíem cantat a veus era la sardana Marinada. «Vora a la mar la fresca de la marinada recorda els dies bells de l’estiuada... Dia bonic i fresc vora la mar, bufa el vent, bufa el vent, les onades van passant...» La primera vegada que vaig tornar a casa, per les vacances de Nadal de 1959, recordo que vaig trobar la casa petita, amb els sostres molt baixos com si fos un pis de ciutat.Dels professors que vaig tenir al Seminari Menor, en general en tinc bon record, tot i que algun com mossèn Quer ens tenia excessivament atemorits. Potser per això les matemàtiques mai no m’han agradat? Tinc un bon record de l’actual bisbe de Girona, mossèn Jaume Camprodon que ens feia llatí i ens feia competir per aprendre els pretèrits i supins dels verbs irregulars, entre romans i cartaginesos: «Do, das , dare, dedi, datum. Sto, stas, etare, steti, statum. Capio, capis, capere, cepi, captum. Cupio, cupis, cupere, cupivi, cupitum...» i anar fent.Apreníem les preposicions amb una cantarella que encara recordo. Les d’ablatiu:«A, ab, abs, coram, cum, de, e, ex, prae, pro , sine.» i les d’acusatiu:«Ad, adversus, ante, apud, circa, circum, citra,/ contra , erga, extra, inter, intra, infra iuxta/ op, penes, per, post, praeter, prope, propter/ secundum, supra trans, ultra veeeersus”.I Déu n’hi do de com memoritzàvem. Sabeu com comença l’Eneida? Així: «Arma virumque cano, Troiae qui primus ab oris/ Italiam fato profugus Lavinaque venit/ litora, multum ille ...». Doncs aquests primers versos sabíem de memòria. De llatí, en feiem classe cada dia!Com a prefecte teníem mossèn Bastardes, fill de Manresa, era tot místic i parlava baixet, amb veu pausada i manyaga. Quan feia segon ( tenia onze anys ), per al dia dels pares em va fer aprendre uns versos que vaig haver de recitar en públic i vaig fer caure la bava a més d’una mare, sobretot la meva, que encara ara se’n recorda: «Tothom em felicitava, aquell dia, i em deien quin nano més eixerit!» La poesia començava així: I seguia i seguia..., i jo havia de gesticular mentre explicava què faria en cada un dels sagraments.

Fer teatre sempre m’havia agradat. A Folgueroles ja havia fet els Pastorets. Al Seminari, també pel dia dels pares, algun any m’havia tocat fer teatre amb els del Seminari Major. Una de les obres que recordo haver fet es deia “La Pagoda”, en castellà, tal com tocava l’any 1961. (foto: assegut a terra, el tercer de l’esquerra). El protagonista, que feia de pare missioner, era en Casanovas, el fill del barber de la casa, i moria màrtir a mans d’en Joan Sala i Alegre, el «bonzo», el dolent de la pel•lícula. Amb en Sala, uns vint-i-cinc anys després vam compartir el Departament de català de l’Institut de Batxillerat Lluís de Peguera de Manresa durant els cursos 1988-1990, abans de morir de càncer. Qui ens ho havia de dir! Joan Vilamala

Tot l’elenc de “La Pagoda”. Seminari de Vic 1961

«Yo también quiero ser cura,decir misa i predicary en las vísperas cantar y absolver al pecador. Ahora mismo vais a vercomo pienso decir missa,cuando lleve la divisadel ministro del Señor...»


RECERCA

Imatges històriques de Folgueroles Santi Ponce Vivet (Universitat de Vic)

Les fotografies històriques que us oferim en aquesta edició de “La Falguera” van ser fetes entre els anys 1914 i 1931. Ens transporten a uns indrets que podem reconèixer pel traç dels carrers i els edificis, però on la gent vivien de forma molt diferent a l’actual. A tot estirar hi vivien vuit-cents veïns i segons podem observar en alguna de les fotografies, les seves formes de viure i relacionar-se eren unes altres. Per descomptat, la vestimenta que diferenciava clarament l’estrat social; també s’hi aprecia la religiositat i el poder de l’Església. Per altra banda, les formes de sociabilitat, com prendre la fresca al portal, il•lustra uns costums (gairebé) desapareguts i una manera diferent d’entendre els límits entre allò públic i privat. Per exemple, les cases estaven obertes i els visitants entraven primer i després manifestaven la seva presència. De totes formes, si voleu més informació sobre el patrimoni i la gent de Folgueroles de l’època, us recomanem que consulteu el llibre Folgueroles. Societat i d’un poble. Hi trobareu un relat que us permetrà d’interpretar millor les imatges que us oferim. Procedeixen dels fons del Centre Excursionista de Catalunya, en concret de l’Arxiu Fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya (http://mdc.cbuc.cat/cdm4/index_afcecemc.php?CISOROOT=/afcecemc), excepte les dues primeres.

Es van fer arran de l'Estudi de la Masia Catalana, un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges dels masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.

“La plaça del poble de Folgueroles plena de gent amb l’església de Santa Maria de Folgueroles al fons”. Fotografia de la Plaça Verdaguer durant una celebració multitudinària (autor: Borràs, any desconegut. Font: 'Arxiu Fotogràfic-Fons personals del Centre Excursionista de Catalunya')

“Tres nens davant el portal de l’església de Santa Maria de Folgueroles. Sepulcres a dreta i esquerra del portal”. Fotografia de l’antiga façana de ponent de l’església parroquial amb dos sarcòfags gòtics inscrits en arcosolis, destruïts durant la guerra civil (autor: Juli Solé i Santaló, 1914. Font: 'Arxiu Fotogràfic-Col•leccions fotogràfiques del Centre Excursionista de Catalunya')


RECERCA

“Home a cavall davant la porta d’entrada (amb un escut esquar-terat de Can Bru de Sala)”. Fotografia on es veu Josep M. Bru de Sala i Serra sortint de la Sala a cavall (autor: Josep Garrut i Sala, 1931. Font: 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya')

“Carrer endomassat de Folgueroles esperant el Sr. Bisbe”. Fotografia del carrer Major amb domassos als balcons i veïns al portal (autor: Antoni Gallardo i Garriga, 1925. Font: 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya')

“Un camí, cases de pagès i l’església de Folgueroles al fons”. Fotografia del carrer Nou amb el pedrís de can Barrina a primer terme (autor: Antoni Gallardo i Garriga, 1925. Font: 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya')

“Carrer endomassat de Folgueroles esperant el Sr. Bisbe”. Fotografia del carrer Major a alçada de la Plaça de cal Rei. El poble i les autoritats van a rebre el bisbe Pau Jesús Corcuera sota pal·li. (autor: Antoni Gallarddo i Garriga, 1925. Font: ‘Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya’)


RECERCA

L’ARBRE DE MAIGEl maig és una tradició antiga

L’arbre de maig és una antiga tradició que parteix de la creença que una vegada l’any cal fer un sacrifici ritual per assegurar la prosperitat de la vegetació per celebrar la primavera com a procés de regeneració de la vida. És fer que la natura entri a les places i els vilatans la puguin honorar, festejar i jugar amb ella. En aquesta festa l’arbre, l’ésser més representatiu del regne vegetal, es transforma en un company per l’home, un company de joc al que has de vèncer fent servir la força, l’astúcia, la participació i l’alegria de tots. L’arbre se sol anar a tallar als afores del poble i es porta col•lectivament fins a la plaça, on es planta per fer-hi activitats comunitàries al seu voltant. L’arbre juga així un paper de cohesió social i festa popular, vinculant els membres de la col•lectivitat com a grup.

És un costum estès arreu d’Europa i a molts altres pobles del món. A cada lloc fan els seus propis rituals. Hi ha pobles que el maig el van a buscar el dilluns de Pasqua (perquè té relació amb la victòria de l’arbre de la creu) o el darrer dia d’abril i el deixen plantat a la plaça durant tot el mes; a d’altres llocs li deixen tot l’any. Hi ha indrets que el deixen plantat sols durant un cap de setmana i a d’altres llocs, com és el cas de Folgueroles, el deixen dret mentre duren les festes. En altres l’arbre el planten en èpoques de l’any ben diferents, com és el cas de Pollença que ho celebren per Sant Antoni de gener, o a Lés per Sant Joan.

Són conegudes, en l’àmbit català, les plantades del maig de Òrrius, Canyamars, Igualada, Matadepera, Sant Llorenç Savall, La Vilella Baixa, Matamala (Ripollès), Vallfogona de Balaguer, La Vall d’Albaida, Cornellà de Terri (amb el ball del Cornut), i, és clar, la plantada de Folgueroles. També s’havia celebrat festes semblants en altres llocs, d’algunes encara se’n té record, com a Reus, la Bisbal de Falset, Prades Cabassers, Ulldemolins, Margalef o a Viladrau (per Sant Segimon cada carrer plantava un plançó de faig revestit de ginesta).

I una tradició amb futur

Han estat diversos els llocs on s’ha recuperat la festa i en d’altres s’ha vist potenciada per l’interès i les ganes que la gent ha mostrat per la festa.

A Folgueroles la iniciativa fou promoguda per la Junta d’Amics de Verdaguer a la segona meitat dels anys 80 per tal de recordar el valor simbòlic de l’arbre en llocs de muntanya. Amics de Verdaguer és una entitat fundada al 1964 amb l’objectiu de recordar i fomentar l’obra i el poeta de Folgueroles, que ha impulsat la Festa Verdaguer des dels seus inicis. La Junta d’Amics de Verdaguer es va plantejar la necessitat de trobar un element natural que marqués el principi i la fi de la Festa. Es va recórrer a l’arbre de maig, arbre que es posava a les festes majors pirinenques i que Verdaguer recull en la seva obra.

El primer any fou el 1985, Josep Verdaguer “Roviretes” va regalar a la festa un pi roig portat en camió des del bosc. El dissabte a la tarda es van tallar les branques, deixant només el pom de la capçada, es va pelar l’escorça i es va plantar dins d’un bidó de llauna ple de grava situat entre l’església i el pedró. El diumenge a la tarda va presidir l’actuació de l’orquestrina de música tradicional Tururut Bonaigua que des de l’any 1979 Amadeu Rosell havia creat entorn del violinista Pere Sala, en Peret Blanch de Beget. Com a escenari per als músics es va fer servir el remolc de La Sala, ubicat davant les escales del Racó de Mossèn Cinto i es van tocar peces del seu


RECERCA

repertori, pericons, valsos, pasdobles i masurques tal com es solia fer en els balls de pagès. A l’hora del ball, sobre el bidó s’hi va posar una cistella feta per el cisteller Joan Farré amb dos pollastres de l’Arumí que al final es va rifar amb una baralla de cartes per treure el guanyador entre les tires de números que havien anat comprant els assistents.

A l’any 1986 ja es va pensar que, seguint el costum d’altres pobles, els propietaris de pollancredes dels voltants del Folgueroles fossin qui cedissin anualment un pollancre per poder fer la celebració. Durant uns anys, rotatòriament, La Sala, Serrabou, La Codina i La Fàbrica van cedir pollancres per fer la celebració. En altres indrets (per exemple a Reus i també a la Masó) el jovent tallaven l’arbre d’amagat del propietari i el portaven a la plaça sense haver demanat permís a ningú. A Folgueroles, com en molts d’altres pobles, vàrem optar, els primers anys, per fer-ho rotatori.

També es va introduir el costum de fer servir l’arbre com a cucanya i amb una corriola es penjaven fuets dalt de l’arbre per incitar als més agosarats a enfilar-s’hi per a obtenir el premi. S’hi van posar garlandes des de l’arbre cap a les parets dels edificis del voltant a fi de donar un caire festiu a la plaça de davant de l’església. Eren els primers anys de l’Arbre de maig.

Des del 1986 al 1991 al peu del maig s’hi féu l’homenatge dels folguerolencs a Verdaguer. Durant la tarda del diumenge tots els folguerolencs que ho desitjaven podien recitar una poesia, llegir un escrit, cantà una cançó, tocar una peça musical o simplement expressar els seus sentiments o reflexions cap al poeta o Folgueroles. Foren moltes les intervencions per part de folguerolencs i també gent d’altres llocs d’arreu de Catalunya (peces amb flabiol de Roviretes, corrandes d’en Carolino, poesies d’en Peret Perança, parlaments de la Mercè Torrents, cançons d’en Jaume Arnella, ...).

La plantada del maig ha anat variant amb el pas dels anys però les petites modificacions que s’han anat incorporant i desapareixent no han provocat canvis substancials. Actualment anem a triar el pollancre al pla de la Font Trobada que és propietat del municipi. Triar el pollancre adequat és important ja que ha de tenir unes mesures d’alçada i de diàmetre adequades. Ha de ser prou llistat, recte, i amb una capçada bonica perquè faci goig a la plaça. És condició indispensable que algunes setmanes abans (durant l’època adequada) es plantin plançons al mateix indret.

El dissabte a la tarda tota la mainada amb els pares i altra gent gran, van cap a la Font Trobada acompanyats per flabiolaires. A cops de destral es talla l’arbre triat. Els grans el treuen del bosc i un cop a la carretera els petits porten ells sols el pollancre recolzat amb els bastons dels ballets. Entre música i jocs amb l’arbre s’arriba a la plaça. Es treu la pela del tronc i mentre es prepara per aixecar-lo els petits berenen pa amb xocolata.

Arriba l’hora més esperada que és la de plantar el maig. Es lliguen tres cordes sota mateix de la capçada que serveixen per ajudar a pujar l’arbre i que no perdi l’equilibri. Els de la brigada ajudats per malls, una planxa de ferro i amb altres mesures de seguretat, s’encarreguen de que el tronc de l’arbre entri a dins el forat. Uns quants valents comencen a aixecar-lo pel tronc ajudats per uns puntals de fusta. Tot plegat és una feina comunitària de molta coordinació que, a més a més, comporta un cert perill ja que el tronc es pot escapar del forat i sortir disparat. Fins ara sempre l’hem aconseguit plantar malgrat algun ensurt. I ho hem fet gràcies a l’esforç, la imaginació, la tossuderia i un bon treball d’equip. I així ho hem de continuar fent minimitzant-ne però, tant com sigui possible, els riscos de prendre mal. Tot i això la plantada tindrà sempre un punt de dificultat. Així com no entendríem la Patum sense petards, ni els castells sense el risc de caure, tampoc les plantades del maig poden perdre l’esperit èpic i de superació que les caracteritzen.


RECERCA

Com la Festa de l’Arbre va entrar en el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya L’any 2006 es va crear el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya per inscriure les festes, manifestacions i celebracions comunitàries així com els elements festius amb vigència arreu de Catalunya que compleixin els requisits establerts en aquest Decret.

La catalogació requereix presentar un projecte al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana perquè realitzi les gestions de comprovació escaients per determinar que es tracta d'una manifestació festiva vigent a Catalunya i ha de demanar, si escau i en funció de la normativa sectorial aplicable, l’informe del departament de l'Administració de la Generalitat o entitat competent per raó de la matèria.

Pocs anys més tard, a petició del regidor de cultura Manuel Vila, es va iniciar el procediment i finalment, el 2010, la festa va ser reconeguda com a Festa popular d’interès cultural. Distinció que ostentem des d’aquell moment i tot i no percebre cap ajuda econòmica permet una certa protecció simbòlica de l’acte, habitualment, un dels més multitudinaris de la quinzena Literària.

Fundació Jacint Verdaguer

Un cop plantat el maig es ballen al seu voltant les danses populars del poble. Al peu del maig es fa festa. Hi ha qui prova de pujar pel relliscant tronc moll de saba. En algun lloc (Igualada o Matadepera) fan concursos de grimpaires i en altres (Pollença) el primer que arriba a dalt obté un premi.Es guarneix amb garlandes que donen color a la plaça, és llavors quan el maig ja està preparat del tot per presidir, junt amb el vell pedró, tots els actes de les festes Verdaguer.

Cinto Torrents i Xavier Roviró

Portant l’arbre a coll cap a la plaça.

Any 2011

Any 1991


RECERCA

Any 1986 Dreçant l’abre Any 2015

Any 1987 Engalanant l’arbre Any 2016

Any 1986 Enfilat a la cucanya Any 2013


RECERCA

Parlem d’arbres: parlem d’escola.Parlem d’arbres perquè tot parlant d’aquest escrit, amb la Carmeta i la Pilar, em van dir que enguany se celebrava el trentè aniversari del maig, de l’Arbre de Maig a Folgueroles.Trenta anys com la meva filla, nascuda un disset de maig , per cert. No ho recordava i és que jo no era a l’escola de Folgueroles aquell curs. Recordo, però , la recuperació de la Festa de l’Arbre, uns quants anys abans, a Folgueroles el 22 de febrer de 1981, i a d’altres pobles. Els nois i noies de la República recuperaven per als seus néts una festa ben catalana, en els nous consistoris democràtics.La sensibilitat pels arbres i la consciència de la seva importància per la vida, per a la renovació i la neteja de l’aire que respirem, generadors de pluja i modeladors de paisatges a Catalunya i la implicació dels escolars, ve del 1899 (informació de la Viquipèdia) de la mà de Rafel Puig i Valls, enginyer forestal de Sant Joan de les Abadesses, lloc on se celebrà per primera vegada la festa. Aviat es va estendre pel territori i fins i tot per tot l’estat.Recordo i guardo el programa d’aquella primera Festa de l’Arbre i recordo, també, quan l’Àngel Casadevall ens va venir a fer la proposta a l’escola. La colla d’alumnes més grans d’escola que en aquells temps eren els de Tercer, Quart i Cinquè, col•laborarien en el programa amb els seus poemes. No cal dir que allò ens il•lusionava, eren els primers temps de l’escola catalana, de les beceroles de tots plegats, però amb ganes de trencar un llarg silenci , tant a l’escola com a la societat. I corregiu-me, si us plau, si la cosa no va anar ben bé tal com explico, perquè la memòria és selectiva. Jo diria, que aquesta Festa fou l’inici de l’obertura de l’escola a la seva participació en la vida folguerolenca, en la festa i l’estudi. Si no, fent un exercici de memòria col•lectiva en família, els avui avis i pares, recordaran aquells granets de sorra que amb els anys i la distància pels canvis de progrés, han portat l’Escola Mossèn Cinto a ser considerada com una entitat més i imprescindible en l’entramat cultural de Folgueroles. Cada any, quan la Plana fa l’esplet , una colla de plançons escampen la seva veu o ens mostren les seves creacions i s’anomenen hereus de Verdaguer amb l’autoestima necessària per fer-se grans i amos i mestresses del seu poble. Això sí, ben acompanyats, és fa poble amb amor, empatia, respecte i col•laboració.

Teresa Ribera i Icart


SERVEIS

II SORTIDA JOVE AL PARC AQUÀTIC AQUABRAVA (ROSES)

El proper mes de juliol, es realitzarà la 4a sortida jove mancomunada amb municipis d’Osona centre. En aquesta ocasió es farà la 2a sortida jove al parc aquàtic de Roses. L’any 2014 es va realitzar la 1a sortida a Port Aventura, i el 2015 la 2a sortida al parc d’atraccions i a Aquabrava.

La sortida, pensada per joves a partir de 13 anys, l’organitza el Servei de Joventut del Consell Comarcal d’Osona, amb els ajuntaments de Folgueroles, Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau, Les Masies de Roda, Sant Pere de Torelló i del Bisaura.

Els ajuntaments participants es fan càrrec del cost del transport, i els joves assumeixen el cost de l’entrada de 14’5€.

En totes les sortides, hi poden participar els joves que formen part dels projectes de tècnics de joventut compartits d’Orís i Bisaura, i d’Osona centre.

Pels nois i noies de Folgueroles, les inscripcions es realitzaran durant el mes de juny al Punt d’Informació del municipi en els horaris següents:

De dilluns a divendres de 10 a 14h. Dissabtes i diumenges de 10:30 a 14hSortides com aquestes fomenten la coneixença i cohesió entre grups de joves de diferents municipis, i possibilita oferir alternatives al temps lliure.

La valoració fins el moment per part dels joves i dels tècnics és molt positiva, i hi ha la voluntat de continuar organitzant sortides mancomunades.

Properament al web municipal es podrà descarregar la fitxa d’inscripció, o obtenir-la al Punt d’Informació del municipi.

Des de la Regidoria de Joventut s’està elaborant el Pla Local de Joventut 2017 -2020La Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Folgueroles està treballant en la redacció del Pla Local de Joventut. Es tracta d’un pla estratègic adreçat especialment a joves d’entre 14 i 29 anys, i que té per objectiu definir les línies a seguir per la Regidoria en els propers quatre anys.

Properament es farà arribar als domicilis on viuen joves d’entre 14 i 29 anys, un fulletó explicatiu amb un enllaç a un qüestionari “on line” on podran expressar la seva opinió sobre diversos te-mes que es plantegen.

Aquest qüestionari té per eslògan “10 minuts x 4 anys”, ja que la durada no sobrepassa els 10 minuts, i la informació que es recull es tindrà en compte en els propers quatre anys de política juvenil municipal.

Esperem comptar amb la col•laboració de tots!Per a més informació:

Adreceu-vos al Punt d’Informació de Folgueroles o poseu-vos en contacte al 605 08 66 27


10ª. edició de la setmana de medi ambient La 10a. edició de la Setmana de Medi Ambient de Folgueroles es va celebrar del 2 al 8 de maig, i durant tota la setmana es van realitzar activitats a l’Escola Mossèn Cinto i a la Llar d’Infants El Patufet.

Els alumnes més petits de l’Escola Mossèn Cinto van treballar el Jardinet, i els de cicle inicial els arbres del pati. L’organització del concurs d’Instagram “Vila Florida”, obert a tothom, va ser l’activitat dels alumnes de cicle superior.

L’activitat “A l’escola, hi vaig a peu” es va fer el dimarts dia 3 amb la participació d’uns 200 alumnes. Cada participant va rebre un núvol que representa la quantitat de petroli i d’emissions de CO2 que ens estalviem anant a peu i evitant l’ús del transport privat.

El conte “Els amics de les deixalles i els seus titelles” va arribar a la Llar d’Infants El Patufet per explicar com es separa la matèria orgànica i els reciclables. Els infants de 2 i 3 anys ho van posar en pràctica amb un joc i ho van fer molt bé.

El diumenge 8 de maig la Festa de les 3R va posar punt i final als actes de la 10a. Setmana de Medi Ambient de Folgueroles. A les 10 del matí la Plaça Verdaguer es va omplir amb les parades del Mercat de les 3R, que ja s'ha convertit en una tradició. Aquest mercat, organitzat per les AMPAs de l'escola Mossèn Cinto i de la Llar d'Infants Patufet, consisteix en un mercat de segona mà on es poden comprar, a un preu simbòlic, articles que han deixat de ser útils per uns, però que estan en bon estat i, per tant, poden ser útils per a uns altres. S'hi venen sobretot contes, joguines i material de puericultura. L'objectiu del mercat és fomentar actituds respectuoses amb el medi ambient com són el consum responsable, el reciclatge i sobretot la reutilització.

A la Plaça també es va organitzar una gimcana per als més menuts, amb sis proves que giraven a l'entorn de la gestió dels residus. Els participants van poder fer un toca-toca, un túnel amb caixes de cartró, una pila de residus, un joc de punteria, un “mèmory” i un taller de manualitats. Al final de la gimcana tots es van emportar una xapa de record de la 10a Setmana de Medi Ambient.

Altres activitats com el joc dels stickers va posar a prova petits i grans, que van haver de classificar cada residu al seu lloc. També es va poder gaudir d'una petita exposició amb un recull de cartells i fotografies de les deu edicions de la Setmana de Medi Ambient.

Durant al matí també va tenir lloc el lliurament de premis del concurs “Vila Florida”. Els guanyadors del concurs de decoració floral de façanes van rebre vals per bescanviar en flors.

A l’escola hi vaig a peuActivitat: les hortalises P4Activitat: arbres del pati. 1r

SERVEIS


SERVEIS

Malgrat que el temps no hi va acompanyar gaire, es va comptar amb una bona participació i un ambient molt festiu. Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta 10a. edició de la Setmana de Medi Ambient!

Àrea de Medi Ambient. Mancomunitat La Plana

Activitat: llavors

Activitat: plantes. P3

Festa de les 3R

Què és Optimot?

Optimot és un cercador d'informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.

Per mitjà de l'Optimot es poden consultar de manera integrada diferents aspectes de la llengua: d’ortografia, sintaxi, morfologia, lèxic... ; altres aspectes significatius de la llengua com fraseologia, refranys, i consultar els topònims oficials ...

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, el Diccionari català-castellà i el castellà-català d'Enciclopèdia Catalana, els verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d’Estudis Catalans, els diccionaris terminològics del Termcat, el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l'Institut d’Estudis Catalans, les fitxes Optimot són les fonts de consulta d’aquesta eina de consulta tan útil.També es poden consultar aspectes convencionals de la llengua (majúscules, abreviacions...) i qüestions d’estil (criteris de redacció i de traducció, llenguatge no sexista...). Centre de Normalització Lingüística d’0sona


SERVEIS

Cinema i literatura, literatura i cinema. Ja sabeu que les nostres petites aportacions giren sempre al voltant dels llibres, en un sentit o un altre. Doncs bé, avui parlarem de llibres des d’una òptica força diferent, ho farem parlant de cinema. Si sou dels que trobeu que això de passar pàgines no resulta especialment interessant, aquesta pot ser una bona via per aproximar-se a la lectura. Així doncs, ara us proposem una petita selecció de diverses pel•lícules que podeu trobar al Bibliobús. Però no són unes pel•lícules qualsevol, sinó que són adaptacions cinematogràfiques de novel•les força conegudes.

La primera proposta, a més, és probable que remogui la memòria d’alguns nostàlgics. Es tracta de Las aventuras de los Cinco, basada en els cinc famosos personatges de les novel•les juvenils de l’escriptora Enid Blyton. Sota la direcció de Mike Marzuk, en Juli, en Dick, la Jordi, l’Anna i l’inseparable Tim es converteixen en personatges de carn i ossos adaptant-se als nous temps i mantenint el component aventurer i el valor de l’amistat que van caracteritzar en el seu moment els personatges originals. La pel•lícula narra com la Jordi coneix als seus cosins i gràcies a l’enginy de tots plegats, aconsegueixen evitar el robatori de la nova font d’energia que ha descobert l’oncle Quintin. A més a més, al Bibliobús també trobareu Los Cinco y la isla del tesoro i Los Cinco y el misterio de la pirámide.

Continuarem amb un clàssic de tots els temps, Anna Karenina, de l’escriptor rus Leo Tolstoi. En l’última adaptació cinematogràfica, la del 2012, l’actriu Keira Knightley interpreta a l’Anna, una dama de l’alta classe russa marcada pels convencionalismes i la moralitat imposada per l’època. La seva història d’amor amb el Compte Vronski li suposa no ser acceptada fàcilment per una societat estricte que no veu amb bons ulls que hagi abandonat el seu marit. La pel•lícula va rebre en el seu moment quatre òscars, entre d’altres la de millor banda sonora.

I ara un conte, bé, no ben bé un conte. Malèfica. Tothom coneix la història de la Bella Dorment, però en aquest cas, la protagonista no és la princesa Aurora, sinó la bruixa dolenta. I és que l’actriu Angelina Jolie es posa a la pell d’una Malèfica entranyable, que queda força lluny del personatge malvat i sense escrúpols que tots tenim al cap. Diguem que es podria qualificar d’una versió una mica capgirada del famós conte versionat per escriptors de la talla de Charles Perrault o bé els Germans Grimm.

Continuem amb una recomanació molt diferent: La vida de Pi, basada en l’obra del mateix títol de l’escriptor Yann Martel. En aquest cas, la proposta va obtenir quatre estatuetes de Hollywood, entre altres, la de millor direcció per a Ang Lee. Pi Pattel , interpretat pels actors Suraj Sharma i Irrfan Khan, sobreviu 227 dies en un bot amb l’única companyia d’un tigre de bengala després del naufragi del seu vaixell a l’Oceà Pacífic. Qui creurà la seva peculiar història quan, després d’arribar a la costa de Mèxic, sigui rescatat per un grup de persones que el portaran a l’hospital? Caldrà veure com explica la història l’escriptor...

SERVEIS


SERVEIS

Intercanviant amb l’activitat físicaPer segon any consecutiu, el dijous 28 d’abril diversos usuaris del SAIAR de Folgueroles, vam anar a Vic per celebrar el Dia Mundial de l’Activitat Física, concretament ens vam desplaçar al centre de dia Sant Jordi del barri del Remei.

És cert que l’objectiu era fer una mica d’esport i donar èmfasi al moviment del cos, però també és l’excusa per trobar-nos i compartir estonetes agradables amb altres companys que, com nosaltres, viuen en residències o participen en centres de dia. En total ens vam trobar una setantena de persones provinents del centres de dia Sant Jordi, Caputxins i El Nadal de Vic, i de les residències de Sant Hipòlit i El Nadal. Les activitats que hi vam fer van ser diverses: un conte amb moviment, música per moure’s i exercicis de precisió. I el més important de tot és que mentre hi participàvem la nostra cara reflectia felicitat.

Un cop passats els nervis de trobar-nos tots junts al primer moment i després de les presentacions, tot agafa un ritme fluid, com si ens coneguéssim tots des de feia temps. Les activitats van anar molt bé, però ens calia recuperar força amb un bon dinar de germanor que encara ens donar més temps per compartir i conèixer nova gent. Un fi de festa amb ball i recitals improvisats per part d’alguns participants van posar el punt i final a la trobada.

I, malgrat ser un dia plujós, no ens va impedir retrobar-nos de nou. Visca el moviment!SAIR

I ara afegim una recomanació familiar que pot fer les delícies de petits i grans: Matilda. La història commovedora d’una nena molt inquieta i viva, interpretada per Mara Wilson, que ha tingut la mala fortuna de néixer en una família que no només no l’entén, sinó que la menysprea i l’utilitza. L’estricte educació que rep per part de la directora de l’escola contrasta amb l’amabilitat i la calidesa de la professora, amb la qual es crea un vincle especial. Així és l’adaptació del llibre de l’arxiconegut escriptor Roald Dahl, del qual enguany es celebra el centenari del seu naixement.

I per no allargar-nos més, aquí deixem l’última recomanació: La ladrona de libros, basada en l’exitosa novel•la del mateix títol de l’escriptor Markus Zusak. Ens situem a l’Alemanya nazi, on trobem a la Liessel, interpretada per Sophie Nélisee. Liessel és una gran amant dels llibres i les històries, i això la porta a situacions insospitades. Per exemple a freqüentar l’enorme biblioteca de la dona de l’alcalde o a salvar una novel•la de H.G. Wells d’una de les diverses cremes de llibres que tenien lloc a l’època. Les seves accions tenen conseqüències, per això s’haurà d’esforçar per sobreposar-se a la situació faraònicament dolorosa que representa la Segona Guerra Mundial.

Com veieu, podríem escriure molt més sobre cinema sense deixar de

parlar de llibres, perquè encara ens han quedat moltes propostes al calaix. Us animem a venir al Bibliobús per descobrir-les. Recordeu que ens trobareu cada divendres de 4 a 7 de la tarda davant de l’Ajuntament. I si ens voleu seguir, només heu d’entrar a http://bibliobustagamanent.blogspot.com.

SERVEIS


ARA FA UNS ANYS...

Fàbrica de Còdol. Anys 50/60. Foto: Ramon Orra

Fila superior: ? Quimeta Bassas (Calldetenes) ? Pedro (xòfer). Fila del mig: Paquita de ca l’Angelino, Maria del Collet, Gràcia, Maria Cuera (Calldetenes), Lola Segimona. Fila de baix: Lola Curós, Carme Orra, Cinta Casadevall, Miquela Casadevall. Dins el cotxe (esquerra): Mònica Clapera.

Processó de Corpus 1955. Foto: Pilar Bori/ Pilar Arumí

A primer terme: Jaume Teixidor, Cinto Vilamala, Josep Farré, Ernest Sala, Pere Morató, Ramon Vilamala, Miquel Morató, Joan Parés, Ramon Terricabras, Desconegut, Jaume Vilamala, Rosa Jutglar. A segon terme: Lluís Bigas, Josep Mª Arumí, Josep Casacuberta, Manel Noguer, Joan Vila, Frederic Terricabras, Josep Roca, Joan Vilamala, Jordi Boixeda i Joan Torrents.


ENTITATS

Aula de MúsicaL'Aula de Música de Folgueroles continua amb les seves activitats, concerts , audicions…El dia 26 d'abril tots els alumnes de les aules associades a l'EMVIC, com és l'Aula de Folgueroles, van tenir l'oportunitat gràcies a l'Ampa de fer unes sessions amb en Santi Serratosa i fer un treball de rítmica corporal molt interessant.Alumnes de Cant Coral van participar en una Cantata juntament amb alumnes de l'EMVIC a la Sala 1 de l'Atlàntida.El 7 de maig , dins del cicle de tres concerts que es van fer a l'església de Tavèrnoles, els alumnes de Folgueroles van oferir un concert, on van participar alumnes de piano, violí guitarra, flauta i saxo. També van cantar alumnes de P4 i P5.El dia 22 per les festes Verdaguer també actuaran al centre cultural a les 16.00 h.Estem molt agraïts amb tots els que fan possible que l'Aula de Música de Folgueroles segueixi endavant amb moltes ganes i il•lusió .

Abans de sortir a l’escenari

Alumnes en l’assaig sala 1 de l’Atlàntida

Concert a Tavèrnoles Sala 3 de l’EMVIC. Sessió amb en Santi Serratosa


ENTITATS

Llar d’infants municipal “ Patufet”EL NOSTRE PATI

A la nostra escola gaudim d’un entorn privilegiat i uns espais exteriors que són uns recursos educatius en potència.Aquest curs hem portat a terme un PROJECTE DE PATI nou amb la col•laboració de les famílies, on hem construït racons de joc com: el racó de la cuineta, les reixes de sorra, els troncs per construir, troncs per poder passar-hi per sobre fent un circuit (passeres), el nostre jardí - hortet, un racó de música,… on els infants imaginen, exploren, inventen, juguen, es troben i actuen amb llibertat.Amb aquestes zones diferenciades, els nens i nenes es divideixen i organitzen el joc en petits grups.Agraïm la col•laboració de les famílies i esperem seguir treballant junts!


ENTITATS

CURS 2016-2017El centre ofereix: • 2 aules de lactants (0-1 any) • 2 aules maternals (1-2 anys) • 2 aules de jardí d’infància (2-3 anys)

Aquest curs poden ser usuaris del servei per les places disponibles, després d’aplicar els casos recollits als punts a, b i c de l’article 5 del reglament del servei públic de la llar d’infants, el veïns d’altres municipis fins a cobrir les places ofertades pel curs escolar corresponent.

Telèfon: 93887086Correu: [email protected] Blog: patufet-folgueroles.blogspot.com.es


ENTITATS

Agraïment dels pares de la llar d’infants “El Patufet”Un any més les mares i pares de la llar d’infants es van disfressar de conills per la rua del carnestoltes. Va haver-hi molta participació i van fer molt goig tots disfressats seguint la rua. Va ser un èxit ja que hi van participar més de 40 pares.

Com a novetat a l’escola bressol, els pares s’han sumat a les iniciatives de participació familiar igual que l’escola Mossèn Cinto l’any passat.

Amb les idees de les mestres, un nombrós grup de pares voluntaris ha fet nous espais de jocs als patis de l’escola bressol; per fer-ho s’han combinat materials nous i d’altres de reciclats; cal dir que hi ha hagut uns pares molt espavilats i traçuts ja que tot ha quedat molt “xulo”.

Com cada any també s’ha participat activament al mercat de les 3R’s (Reduir, Reciclar i Reutilitzar) juntament amb l’AMPA de l’escola Mossèn Cinto. L’activitat la va organitzar la mancomunitat la Plana i va haver-hi fins i tot millor assistència que l’any anterior.

Ara ja s’està pensant en la festa de final de curs que es farà el proper 17 de juliol. Estem convençuts que hi haurà molta participació i els nens s’ho passaran molt bé. Enguany també es farà un espectacle musical i ’un berenar.

Aprofitem la ben entesa per agrair a tots els pares la seva participació i col•laboració en totes les activitats realitzades.

Finalment, no ens oblidem de les mestres; per la seva tasca com a educadores, innovadores en les activitats docents, pels valors que transmeten i per la proximitat cap als nens i famílies. Bona feina! I, bon estiu a tothom!


ENTITATS

Amb ulls de nenCantata a Folgueroles

Són les 18:00 de la tarda. No és un divendres qualssevol. Els nens de sis escoles esperen a les seves zones de descans respectives, conscients que el que van a fer avui al pati de l’escola és especial. Un moment únic. Un moment que saben perfectament que acabarà formant part del seu equipatge de records i vivències quan marxin de l’escola. Serà un record que s’arraparà a la seva memòria i que no els abandonarà mai.

Compartir amb 800 nens una experiència musical com el “cantem junts” té això; no ens deixa indi-ferents i encara menys si, com aquesta vegada, parlem d’emocions. I és que la música és emoció en estat pur. El màgic alè que ens arriba directe al cor, que ens fa somiar, estimar, riure, ballar, parlar, sentir…Ens aporta esperança i il•lusió, ens dibuixa un somriure, ens fa pensar, ens ajuda a revoltar-nos contra les injustícies, ens alleuja els mals moments, ens endolceix l’oïda.

Aquell dia tots els qui érem allà vam poder mirar de nou amb ulls de nen, vam poder escoltar tot el concert amb orelles de nen i sobretot poder recordar aquell infant que vam ser un dia. Crec que vàrem aconseguir entre tots; nens, músics i públic, una connexió molt especial i això no passa cada dia! Tots plegats vàrem poder submergir-nos en un mar d’emocions, tal i com deia la Caro amb la seva veu dolça. Vam poder deixar-nos anar cantant unes cançons properes que els nens s’havien fet ben seves. Hi van haver molts moments que ens van fer posar la pell de gallina!

Tot el treball començat des de l’aula, teixit i refet per la Buia que va passar escola per escola, se-guit d’un assaig pregeneral al pavelló de Folgueroles, on ja s’intuïa que el que anàvem a fer era molt gran, va culminar el dia 29 en un concert fantàstic al pati de la nostra escola.

I això és gràcies a tots; els nens, els primers, a les escoles per creure en el projecte, a les mes-tres de música pel seu treball de preparació de les cançons, a la Buia pel seu talent i per la seva trajectòria professional, a la Caro pels seus contes màgics que van fer vibrar als nens, als músics professionals i al suport dels mestres que ens van acompanyar, als pares voluntaris i també als ajuntaments que van creure que el projecte tenia sentit perquè cohesiona els pobles i dóna vida al teixit social dels diferents municipis. Enhorabona a tots per fer-ho possible!

Anna Ausió, mestra de música


ENTITATS

APA de FolguerolesLa temporada 2015-2016 està esdevenint molt bona per les nostres patinadores. S’estan aconseguint molt bons resultats tant en la modalitat de lliure com en la modalitat de xou.El dia 17 de gener al Pavelló del Castell d'en Planes a Vic es va realitzar el campionat de Barcelona grups Xous. Les nostres patinadores del grup gran van assolir una molt bona setena posició amb el ball “Deixa’m ser jo!”, quedant seleccionades per participar al campionat de Catalunya que també es va celebrar a Vic. Hi vam participar el dia 30 de gener i aquest cop vam quedar a la setzena posició.El dia 12 de març ens vàrem desplaçar fins al País Valencià, concretament Alcoi, on vàrem participar en la copa d’ Espanya on en una molt bona actuació, les nostres patinadores van quedar en desena posició.Voldríem des d’ aquí donar les gràcies a la nova entrenadora Gemma Font, sense ella no haguéssim arribat fins aquí.El dia 6 de març es va celebrar el XXXI Festival de Patinatge Artístic a Folgueroles amb la participació dels Clubs de: Gurb, Sant Julià de Vilatorta, Osona, Malgrat, Manlleu, Sant Hipòlit i l'Aleix Torres. Juntament amb totes les patinadores de l'APA de Folgueroles. En total hi varen participarar unes 130 patinadores.El dia 8 de novembre es va realitzar la competició del Critèrium a Tona on les patinadores del grup de xou d’iniciació van quedar en la quarta posició amb el ball “Barrejant colors”.El 22 d novembre al trofeu vila de Manlleu , les mateixes patinadores van aconseguir la segona posició amb el mateix ball. En el mateix trofeu i en la modalitat de lliure, les patinadores Alba Bofill i Jordina Vilar van quedar 1era i 3era en la categoria iniciació nivell A i la Nour Aabidi 4rta.En la categoria de Certificat la Judit Guiteras va quedar en la 3era posició i les patinadores Mireia Perarnau, Aurora Pujols i Núria Catalan van quedar en les posicions 8ena, 9ena i 10ena respectivament.

Des del gener l’APA té dos grups de xou d’iniciació, el grup de Primària i el de Secundària. El dia tres d’abril es va celebrar al Castell d’en Planes la competició de xous. El nostre grup de Primària va quedar en primera posició, això ens permet el proper dia 29 de maig anar a Vilafranca del panades a disputar la final nacional de xous de tot Catalunya. El grup de Secundària va quedar en segona posició.Amb el grup de xou de Secundària es vol fer un pas més de cara a la pròxima temporada i és que es pugui competir com a grup juvenil, això implica que les patinadores hagin de tenir aprovat l’examen de certificat de xou.Una primera tongada de patinadores ja es va examinar el passar 24 d’abril i moltes ja el van


ENTITATS

aprovar. La resta de patinadores de ben segur que en les pròximes convocatòries aprovarà també i l’APA Folgueroles tindrà un de xou juvenil del que se’n parlarà !!!Pel que fa al trofeu la plana, moltes patinadores s’han classificat per la final, els resultats són: Estel Cara 2ona classificada iniciació B, Gala Boixaderas 3era classificada iniciació B i Berta Banús 1era classificada iniciació C. Pel que fa a la 2ona fase dels Inter clubs, els resultats varen ser els següents: Judit Guiteras 3era classificada Certificat, Abril Boixaderas 1era classificada iniciació A, Alba Bofill 3era classificada iniciació A, Estel Cara 1era classificada iniciació B menors, Ingrid Garcia 3era classificada iniciació B menors, Tània Riera 1era classificada iniciació C menors, i Clara Freixas 3era classificada iniciació C menors.Desitgem que en les competicions que surtin fins a acabar la temporada hi hagi més podis!!!Des de l’APA Folgueroles estem molt contents amb els resultats que estant obtenint les nostres patinadores en les diferents modalitats, això és gràcies a l’esforç i constància de totes elles i dels nostres entrenadors: Montse Morera, Gemma Font, Núria Quintanas, Aleix Torres, Íngrid Torres, Aïda Oriol i Cristina Albó.

CF FolguerolesDes de la Junta del CF Folgueroles volem agrair a tots els equips la temporada que heu fet, ara mateix el club està format per unes 250 persones entre jugadors, tècnics, delegats i junta, repar-tits en 11 equips que van des de l'escoleta fins als aficionats.Volem donar les gràcies també als 100 socis que tenim i a tots els col•laboradors que ens ajuden a fer front a totes les despeses.Moltes vegades és difícil lidiar amb clubs més grans que vénen a buscar jugadors, desmuntant d'aquesta manera equips que per falta de nens no es poden completar, per tant hem d'agrair a les famílies que es queden al club, per poder continuar jugant amb l'equip del poble, un poble que sempre ha estat al costat dels equips. Fa molt goig veure com omplim el camp de futbol partit rere partit, tant el de casa com els dels equips contraris, animant i vivint com ningú els partits.Aquest any no ha estat un any fàcil per als jugadors de tercera; les lesions, algunes greus i llar-gues, les sancions, les expulsions... han fet que de vegades l'equip encarés els partits amb el jugadors justos, però tot i així han acabat segons en la classificació, però amb opcions de tornar a pujar de categoria la temporada vinent.Visca el CF Folgueroles i tots els seus integrants, jugadors, tècnics, pares i públic en general. JUNTS PODEM!


ENTITATS

Escola Mossèn CintoEls alumes d’Educació Infantil ens agrada sortir pel poble a conèixer l’entorn. Tenim un poble on la natura és a tocar i ens permet ser-hi en poca estona.

Aquest any hem anat P5 a la font Trobada, P4 a les escales dels Foquers i els de P3 a la font del Glaç. Ens hi quedem a esmorzar o dinar i caminem, saltem, rodolem, i passem una estona tots junt. Això si que és fer psicomotricitat.


ENTITATS

COLÒNIES A BANYOLES

Els dies 23 i 24 de maig els alumnes de 4t vàrem anar de colònies a Banyoles a la casa mas El Vilar, a tocar de l’Estany.

Varen ser dos dies molt ben aprofitats amb activitats ben variades:

•Caminades al voltant de l’Estany, observant l’ecosistema típic de la zona humida.

•Jocs a la piscina •Jocs lliures

•Piragüisme •Joc de nit : “ Ous de drac”

•Olimpíades cooperatives

Van ser unes colònies molt divertides i vam compar-tir el lloc amb una altra escola del voltant, relacio-nant-nos en les estones de temps lliure. Els moni-tors molt preparats, simpàtics i juganers. El menjar bo i abundant. Les instal•lacions espaioses... UNES COLÒNIES GENIALS.


ENTITATS

Les perles de l’amic [nens] s’enlairen cap a l’amat [Verdaguer]Els actes Verdaguer a Folgueroles han començat amb l’actuació de prop de tres-cents nens de l’escola Primària que han representat l’espectacle Com sona l’amor?

Una representació teatral preparada amb la intenció de fer conèixer als infants el text dels dos grans creadors literaris: Llull i Verdaguer separats en el temps; però units per la llengua i per l’art de les seves obres místiques: Amic i amat i Perles.

Els nois de l’escola estan habituats a llegir Verdaguer, però aquesta vegada s’hi afegia la dificultat de posar-hi també les paraules de Llull. El repte era gran però directora escènica, Montserrat Albàs, a partir de Les ciutats invisibles d’Italo Calvino ha creat un guió en què una colla de savis vinguts d’arreu del planeta es reunien per resoldre la pregunta més important del món: Com sona l’amor?


ENTITATS

La Música, la Poesia, el Teatre i la Festa han omplert el Maig a Folgueroles i comarcaUna vegada més s’han donat cita a Folgueroles un conjunt dels actes fusionen conceptes com: poesia musicada, recital de poetes clàssics catalans, jazz, joves músics, poetes joves i improvisa-ció, petits i grans alumnes treballant els clàssics, teatre, grans veus de la poesia.

La Quinzena Literària s’ha emmarcat amb la celebració de l’Any Llull que commemora els 700 anys de la mort del fundador de la literatura catalana nascut a Mallorca i l’obra del qual va ser admirada i reconeguda arreu. En els diversos espectacles, conferències i recitals hem pogut co-nèixer com Verdaguer és hereu de Llull tant pel que fa a la llengua com en la vessant mística de la seva obra.

En aqueta edició, en total hem celebrat 21 actes amb una participació total de més de 5000 per-sones i un pressupost inferior a 15000 €. S’ha comptat amb la col•laboració d’una vintena d’enti-tats tant de Folgueroles com de l’àmbit comarcal i nacional. La majoria d’actes han estat gratuïts excepte la “Cantata Canigó”, l’espectacle “Cos a cos” i la “Caminada”. El temps en general ens ha acompanyat i només el concert de Jazz es va haver de traslladar al Centre Cultural.

Actes tradicionals com l’Arbre de maig ha arribat a 30 anys, actes com Flors del Desvari ha assolit plenament la categoria d’un esdeveniment de Països Catalans i altres municipis com Les Masies de Voltregà s’ha volgut sumar a la celebració.

Cal destacar en l’acte d’homenatge l’absència de Francina Armengol, presidenta del Consell Ba-lear que no va poder-hi assistir. Una tradició que en els darrers anys ha portat diversos visitants il•lustres com: Xavier Grasset, 2015; Francesc Homs, 2014; Artur Mas, 2013; Ferran Mascarell, 2012; Muriel Casals, 2011; Duran i Lleida, 2010; Jordi Pujol, 2009; Manuel Tresserras, 2008 i Pasqual Maragall, 2007.

Cal destacar que la programació va despertar l’interès dels mitjans de comunicació i el dia 17 de maig els actes de la Quinzena Literària van obrir el Telenotícies migdia per presentar la “Cantata Canigó”. S’han generat un total de 30 notícies a la xarxa entre mitjans digitals i audiovisuals. S’ha fet ressò de la festa premsa escrita a«El 9 Nou», «Ara», «Punt Avui» i «La Vanguàrdia» amb un total de 14 notícies.

Podem dir, un any més, que la Quinzena Literària/ Festa Verdaguer gaudeix d’un bona salut, i anunciar que el 2017 serà Festa grossa perquè el museu celebrarà el 50è aniversari de la seva obertura. Fundació Jacint Verdaguer

I després de parlar tots els savis d’arreu amb paraules pròpies però també de Llull i Verdaguer l’assemblea ha arribat a la conclusió que les millors paraules per parlar de l’amor les troba cadascú en el seu cor. I així mostrant un paper en blanc i el silenci han enlairat les Perles de l’amic i l’amat, amunt, amunt...

I Verdaguer les deu haver vist passar cel enllà!

Fundació Jacint Verdaguer


ENTITATS

Casal dels Avis

Avui és el 2 de maig, i just ahir es va celebrar la trobada dels Casals dels Avis de St. Julià de Vilatorta, Calldetenes, Santa Eugènia de Berga, Taradell i el nostre poble, enguany receptor d’aquest acte , que se celebra cada any en un municipi diferent. Déu n’hi do la gentada que hi havia, i feia goig de veure tota aquesta munió de persones , saludant-se, abraçant-se, compartint junts una bona estona, menjant plegats, bevent plegats…. Un regal com a record i com a final de festa el grup l’Empordanet ens va recrear amb unes boniques havaneres.

Aquesta va ser una més de les activitats d’aquest segon semestre del “curs” 2015-2016. No ens deixéssim pas la festa de sant Jordi, en què una excursió a l’ermita “al cel suspesa” va reunir, una vegada més tot una colla de folguerolencs, que a peu o “a cavall” (vegeu, cotxes) van compartir un bon esmorzar. Ja ho sabeu, a casa nostra, tot s’acaba al voltant d’una taula!

Estades a diferents indrets del nostre país, visites a llocs interessants, i encara d’aquí al final del mes de juny, queden pendent alguns viatges, que tornaran a aplegar els més coratjosos i amants de veure món dels nostres avis.

Una coral al Casal? Doncs sí! És que aquesta gent de la comissió no para! Sempre rumiant quina una en podien fer, van decidir que seria molt bona idea buscar persones a qui els agradés cantar. Primer, calia un director, tant se val; i es va trobar: en David Rodríguez de Sant Julià de Vilatorta: bon músic, bon pedagog i sobre tot, una persona trempada i sempre de bon humor. I ja tenim una coral engegada : un grup de nou àvies i avis es troben els dijous de 7 a 2/4 de 9 del vespre. Cantar no és fàcil, però no hi falten les ganes d’aprendre, de fer-ho bé, i de sentir que la música, aquest art sublim i universal ens uneix en un interès comú. Només una cosa sap greu: que no hi hagi més persones interessades a participar-hi. Au animeu-vos, segur que no us en penedireu.

CLUB DE LECTURA

Entre els llibres que s’han llegit aquest any, la Vicky ha triat el dessota esmentat, per fer-ne un resum. En la trobada del 18 d’abril sobre LA NEVADA DEL CUCUT de Blanca Busquet, tothom va coincidir que va agradar, sobre tot per transcórrer en un indret tan proper: un poble més petit que


ENTITATS

el nostre, però que tots coneixem: Cantonigròs , els cingles i alguns masos. La novel•la ens parla de dues dones de la mateixa família en èpoques diferents: una de cent anys enrere i l’altra de l’època actual . Totes dues tenen passió pels llibres i també per l’escriptura . La primera, la Tònia, escriu d’amagat , a la llum d’una espelma, i descriu una època que retrata molt bé un món, on la dona viu empresonada i la majoria dels homes són explotadors, cruels, insensibles, mancats de sentiments , i pels qual només compten els pactes econòmics i interessos que no tenen res a veure amb el desig de la dona. L’època actual, la de la Lali, s’assembla molt a la de la Tonia i totes dues tenen molt a veure amb la novel•la Solitud de la Catalina Albert. També es va comentar el conflicte que hi havia a la majoria de les cases entre la sogra i La jove, per la gestió i l’economia (el poder sempre en mans de la sogra) No sempre és fàcil per la gent gran que la historia del passat s’alterni amb la del present, al contrari de molt dels joves novel•listes d’ara.I voldria acabar amb unes paraules del jurat que va dedicar a la Blanca Busquets al atorgar-li el premi Llibreter: “AQUESTA NOVEL•LA REPRESENTA UN HOMENATGE A LES DONES QUE VAN TENIR I TENEN EL CORATGE D’AGAFAR LA PLOMA I DEIXAR TESTIMONI DE LA SEVA SOLITUD PER TRENCAR EL SILENCI QUE ELS ÉS IMPOSAT.

EN PEP DE CAN ROCA ENS HA DEIXAT

D’ençà que es va fundar el Casal dels Avis, i d’això ja farà 25 anys l’any vinent, han estat molts els avis que ens han deixat. Què hi voleu fer, és llei de vida i així s’ha d’acceptar , tot i que a vegades la mort sorgeix quan no tocava, i encara reca més .Aquest mes de maig, en Pep de Can Roca ens ha deixat, i amb ell una de les persones que va col•laborar amb altres avis en la creació del Casal. Sort n’hi ha hagut de tots plegats i estem segurs que els companys que el van acompanyar en aquesta tasca i que més el van conèixer, no deixaran de trobar-lo a faltar. Descansa en pau, Pep.

DIA 30 DE MAIG, VIATGE SORPRESA

Aquesta sí que no ens l’esperàvem! Pel 30 de maig, els de la Comissió han organitzat un viatge en un indret desconegut! Tot es manté en el més gran secret i tothom frisa per què arribi aquest dia. Com serà el viatge? Per terra, mar o aire? En tot cas, aquesta activitat ha desvetllat l’interès de molts dels nostres avis, i són molts els que s’hi han apuntat. I ens queda encara la Gran Festa del nostre Casal. El 10 de juliol, ens trobarem una vegada més tots reunits : bona teca, bon ambient, bona companyia...I a més a més, la nostra coral “L’ALBADA”- aquest és el seu nom- passarà la seva prova de foc. Efectivament, s’estrenarà a l’esglesia, participant a la missa cantada i al final ens oferiran uns quantes cançons. Però aquí es comptarà amb uns convidats molt especials: la coral del avis de Roda de Ter “VILA I FORMOSA ” ens vindrà a donar un “cop de veu” , la qual cosa és molt d’agrair car poder comptar amb unes persones amb molt més experiència i formació que la nostra petita i neòfita coral aporta una certa tranquil•litat. Moltes gràcies als avis rodencs.

I ara sí, res més, que passeu un molt bon estiu i unes bones vacances, i fins el curs vinent.

CASAL DELS AVIS


FOLGUEROLENCS D’ARA I D’ABANS

Nom: Cristina Ribas Orellana Edat: 34 anysProfessió: Gestió del servei de menjador de l’escola Guillem de Mont-rodon de VicAficions: Viatjar, BTT, treking, caiac i el mar. Sobretot, m’agrada el mar.Anys de Folguerolenc: Vaig arribar per Nadal del 2010.

La Cristina és filla de Celrà(Gironès), on hi ha viscut gran part de la seva vida. Després de sis anys d’universitària vivint a Barcelona, se’n va anar nou mesos d’Erasmus a Quito(Equador), on es va instal•lar amb una família.

Els equatorians són gent oberta, acollidora…, i és una societat on s’hi veuen molt clarament la diferència entre rics i pobres.Després d’aquesta etapa, durant tres mesos va estar coneixent Perú, Bolívia.., i allà és on li va néixer la passió per la muntanya, o tal i com diuen allà, a l’andisme (de la mateixa manera que a aquí parlem d’alpinisme, que prové de la paraula Alps, a Sud Amèrica s’anomena andisme, per la serralada dels Andes).

Anem a conèixer una mica a la Cristina; una persona alegre, amb sentit comú, i molt atrevida.

Per què vius a Folgueroles?-Bàsicament perquè la meva parella vivia a aquí. Tot i que no coneixia Folgueroles, sóc de poble; m’agrada viure-hi.

T’has plantejat viure a un altre lloc?-Si! O lluny, o prop del mar.., no m’agrada la boira. A prop…, a qualsevol poble costaner de l’Empordà. I si pogués anar lluny, al tròpic. El meu lloc, és prop del mar.

L’any 2006,es va decidir que Folgueroles podría arribar a tenir fins a 7.000 habitants. Com t’imagines que serà Folgueroles el 2.050?-No ho sabia! Pensava que el poble voldria protegir la seva essència, i amb un creixement així, deixa de ser el poble que és ara. Perdria la imatge, l’harmonia que ara té…Això ha passat a Celrà, que ha passat de 2.500 a 5.-000 habitants! Que vingui gent, que entri aire fresc està bé, però amb mesura. El creixement d’un poble ha de ser respectuós, sostenible i mesurat.

Fas poble? Participes de les activitats/entitats del poble?-No. El que més m’atrau i en què sí participo és el Correfoc de Festa Major, el trobo genial!Sí que compro al poble, però el que més conec n’és l’entorn; camins, senders, Sant Jordi…..

Què en saps, de Verdaguer?-A l’Institut l’havíem estudiat, i sé que era capellà i poeta. Ara bé, el que més sé de Verdaguer és que els dos, vam néixer el mateix dia! El 17 de maig…, ens portem per tant.., 137 anys! JUSTOS!

Ara ha fet 30 anys de la festa de l’Arbre de Maig; què et sembla la festa?-Sé que hi ha un arbre a la plaça….., ara ho estic descobrint. Sé que és una tradició que també es fa en d’altres pobles, i trobo molt encertat que es mantinguin vius aquests costums.

Una cosa que m’agrada del poble?-L’entorn, la tranquil•litat, el poc soroll que hi ha….Quan vaig arribar, m’agradava llegir les plaques dels poemes de Verdaguer que hi ha pel poble, és bonic. A més, aquest any he descobert que a la Plaça hi ha un rellotge de sol que diu “És l’hora de ser feliç”.


FOLGUEROLENCS D’ARA I D’ABANS

Una cosa que NO m’agrada del poble?-NO m’agraden les bandes sonores que hi ha al carrer de l’escola i al carrer Poetes Catalans; són massa grosses. Trobo bé que hi siguin, però més petites.

Per un dia sóc l’alcalde. Què faria? -Rebaixaria les bandes sonores- Miraria de poder ampliar l’horari del consultori, per no haver-me de desplaçar a altres pobles.- No pot ser que Correus, per anar a buscar un paquet, m’hagi d’esperar més enllà de les 10h’. Intentaria que hi hagués un horari més assequible per tots; la majoria de gent de Folgueroles, treballem fora, i això suposa un problema. Bernat Molist

Nom: Maria Prat Pujol Edat: 76 anys Professió: JubiladaAficions: Sardanes, caminar, fer puntes de coixí i els RAMS, sobretot si són per les Festes Verdaguer!Anys de folguerolenc: TOTS!

La Maria és filla de “can Marcell”; can “Marcell” es trobava al carrerRicardera,7, on actualment hi ha “El Raconet”. El nom del “Can Marcell” ve del seu pare, en Marcel Prat. En aquells anys, La Ricardera era un barri separat de Folgueroles; de fet, encara avui podrem sentir gent d’aquesta part de Folgueroles que diuen que “van a Folgueroles”. , La Maria, n’és una!De fet, La Ricardera feia vida a part de Folgueroles; fins i tot, tenia la seva pròpia festa Major.Encara avui, la Maria ens recorda els balls de festa Major amb l’orquestra de Sant Feliu de Pallerols, pels volts de Sant Jaume.Ens explica també que quan plegava de treballar a la fàbrica tètil que hi havia a l’entrada del poble, s’anava de Folgueroles a la Ricardera pel “Pou de can Vespella”, on hi havia l’únic llum que tenien en tot el camí…., a l’hivern, la Maria ens confessa que es passava por…Des dels 14 anys que va deixar els llibres, ha estat teixidora TOTA la vida!Amb les preguntes, descobrirem una persona activa, alegre, i amb passió cap al seu estimat poble.

Per què vius a Folgueroles?-Per que els pares ho van triar. La Maria és filla de tavernolencs, que van a viure a Folgueroles al casar-se. La Maria, es va casar amb un folguerolenc, i de TOTA la vida que no se n’ha mogut.

T’has plantejat viure a un altre lloc?-Noooo. Ja m’està bé a Folgueroles, el meu poble.

L’any 2006,es va decidir que Folgueroles podria arribar a tenir fins a 7.000 habitants. Com t’imagines que serà Folgueroles el 2.050?-No me l’imagino, no ho veuré. Aquests últims anys ha crescut molt…, però em costa molt d’imaginar. Tot i que no em fa res que hagi crescut el poble, ja m’està bé que s’hagi parat el creixement.

Fas poble? Participes de les activitats/entitats del poble?-Sí, i tant! Sempre he participat amb tot el que he pogut, i últimament, amb el Casal d’avis d’aquí a Folgueroles. M’agrada participar també en les Festes Verdaguer, i especialment a tot el que fa referència als rams.


FOLGUEROLENCS PEL MÓN

Què en saps, de Verdaguer?-Que és el millor poeta de Catalunya, si senyor! I em sento molt orgullosa de ser del seu poble.

Ara ha fet 30 anys de la festa de l’Arbre de Maig; què et sembla la festa?És una festa que m’agrada molt. Hi he participat, i hi han participat també els meus fills i néts. De fet, encara recordo com feia els vestits de catalanets per als meus fills, pel dia d’anar a ballar a la plaça. Aquest any, ha estat el primer anys dels últims 30 anys, que cap PRAT ha participat al ball.

Una cosa que m’agrada del poble?-M’agrada sobretot veure el meu poble, quan està florit. Una altra cosa que també m’agrada molt és tenir el carrer net. Tenia una veïna, la “Lola”, que fins l’últim dia que va poder, escombrava el carrer; sempre dèiem..: “mentre tinguem la Lola, tindrem el carrer net!”

Una cosa que NO m’agrada del poble?-Per falta de gent, s’han deixat les sardanes; és la nostra dansa!Dono les gràcies a la Teresa Isern pels molts anys que n’ha estat al capdavant.

Per un dia sóc l’alcalde. Què faria? Ni pensar-hi! Bernat Molist

De Folgueroles a Minnesota. Tot va començar el 2003 a Saint Paul, Minnesota, en una ciutat que vaig haver de buscar al mapa. El que havia de ser una experiència d’un any, ensenyant castellà com a voluntària a una escola i vivint amb una família (host family) que no cobraven per tenir-me, ja en són tretze. Jo tenia ganes d’aprendre anglès i viure a l’estranger abans d’enfocar-me en la fisioteràpia o l’educació, les carreres que havia fet a la universitat autònoma de Barcelona.

Recordo la carta amb foto incorporada que vaig rebre de la host family abans de marxar a les Twin Cities (ciutats bessones – St. Paul i Minneapolis). Hi havia tres fills i dos pares estereotípics; tots ells rossos, cepats, alts i amb unes bones galtes. A la carta em deien que no els agradava pas en Bush. El que no em deien, i vaig descobrir aviat, és que cada dia després de sopar menjaríem gelat d’una de les capses d’un galó (gairebé quatre litres) que tenien al congelador – i n’hi tenien unes quantes. Pastissos i galetes són part del dia a dia a Minnesota, i són presents en cada una de les reunions que tinc a la universitat. Tot i la quantitat de galetes menjades diàriament, Minnesota és un dels millors estats pel que fa a salut i qualitat de vida dels EEUU (top 5). Però sempre hi ha condicions, perquè també som dels pitjors estats pel que fa al nivell d’educació i qualitat de vida dels afroamericans.

Després d’un any convivint amb la família, en van seguir dos anys més en què vaig fer un màster en educació internacional. Tretze anys més tard, encara és la meva família americana que veig durant les típiques celebracions americanes com el thanksgiving o pels aniversaris tan de la iaia Jean com dels nanos que ja se’n van cap a la trentena. De fet, ara en tinc dues de famílies americanes que m’han acollit com a filla; entre les americanes i la catalana, vaig ben rebé. Després de fer el màster, vaig fer un doctorat en educació, cultura, i llengua a la universitat de Minnesota. Durant tots aquests anys em vaig fer Minnesota casa meva. Vaig aprendre a conviure en un estat on els estius són molt calorosos i humits i els hiverns són ben freds i secs. La primera vegada que van caure trenta centímetres de neu o que se’m glaçaven els forats del nas al arribar als menys treta graus, em va fer gràcia. Ara em molesta. Bellugar-se amb aquestes temperatures fa que els dissenys de les ciutats de Minnesota s’adaptin al fred: túnels i skyways (passadissos aeris) que connecten edificis uns amb els altres. De fet, a la ciutat de Rochester, Minnesota, on


visc ara mentre faig de professora d’educació, es pot fer vida sense gairebé sortir-ne a l’exterior. La majoria de botigues i restaurants estan amagats als túnels que uneixen els edificis de la Mayo Clínic (el millor hospital dels EEUU) i els edificis del centre. De fet, la Viquipèdia defineix Rochester, MN, com un exemple de underground city (ciutat subterrània).

La vida a Minnesota és bonica. Minnesota és conegut com l’estat de més de 100 mil llacs, i sí, per impossible que sembli, n’hi ha més de 100 mil. És un estat pla, sense muntanyes, però amb molta vegetació i fauna. Els conills, els esquirols, les guilles, les àguiles, els castors, i els cérvols formen part del dia a dia de la ciutat i dels camps. Mentre la gent a Catalunya va a fer el vol al centre de la ciutat, a Minnesota se’n van a fer un vol, a córrer, o en bicicleta al voltant dels llacs; llacs on fins i tot hi ha platges i embarcacions. Recordo demanar durant el meu primer any a Minnesota si els meus estudiants havien anat mai a la platja, i tots em van mirar sorpresos dient “és clar, cada estiu!”. I des de llavors me’n vaig a la platja cada estiu a Minneapolis. També puc anar amb canoa a les boundary waters (al nord de l’estat) on els milers de llacs s’intercomuniquen i també es converteixen en aigua canadenca. És un estat verd, on els arbres, parcs, i llacs formen part del nucli dels pobles i ciutats. M’agrada viure a Minnesota; hi tinc amics, famílies, feina, i natura. No hi vaig anar per quedar-m’hi, però m’agrada haver-m’hi quedat tots aquests anys.

Gemma Puntí

Minneàpolis, Minnesota. ©James Michael Kruger

Rochester, Minnesota. Túnels de Rocheser, MN, amb les botigues interiors.

FOLGUEROLENCS PEL MÓN


QUÈ DIUEN...

CAN SEIXANTA!Ei. folguerolencs, d’origen o vinguts després, nascuts el 56, aquest anys en fem SEIXANTA. Una xifra no molt elevada!, però prou important com per portar a sobre una bona motxilla ben carregada de records, vivències i experiència. Alguns ja avis i d’altres...encara pares, però això sí amb moltes ganes encara de fer guerra. Som a Can Seixanta, o sigui, comencem a passar una mica de tot, també una mica arrauxats però prou assenyats com per veure les coses des de la barrera.Vàrem néixer en plena dictadura, vàrem créixer amb pa amb oli i sucre per berenar -o pa amb xocolata- i ens vàrem fer adults en l’inici de la democràcia i fins i tot els nascuts en els primers mesos de l’any vam poder votar en les primeres eleccions democràtiques -sí, aquell 15 J en què es votava a partir dels 21 anys- i fins i tot ens hem pogut decebre de tot plegat, però és evident que hem crescut al costat del país i de la gent, la nostra gent.

Hi ha prou motius doncs per estar contents i celebrar-ho. Seria bo trobar-nos tots per fer la xerrada, parlar una mica de tot i, no podia ser d’altra manera, fer un bon sopar. Pensem en un divendres o dissabte de setembre, després de la festa major. Ens autoconvoquem doncs i anirà bé fer la inscripció al punt d’informació de l’Ajuntament abans del 31 de juliol.

I com que no som ni excloents ni exclusius també hi convidem als nascuts el 1955 i 1957. Apa així quants més serem més bé ho passarem.

Vinga, animeu-vos i ho aprofitarem per sortir de nit aquest dia, que tot i una mica “carrosses” encara portem marxa i...”Que nos quiten lo bailao” La Comissió. Can Seixanta

Mn. Xavier. Fila de dalt: Xavier Fabregó, Ramon Verdaguer, Ramon Carrera, Joan Farré, Josep Molist, Rosa Fortet, Pilar Vilamala. Fila del mig: Toni Noguer, Juli Morató, Assumpta Dodas, Mercè Carrera, Mercè Torrents, Pilar Arumí, Ramon Morató, Ramon Isern. Fila de baix: Jaume Vivet, Fina Jutglar, Montserrat Masnou, Lourdes Panamà, Gràcia Vilamala, Pilar Vila, Pere Casanovas, Josep Farré, Lluís Verdaguer.

Foto: Gràcia Vilamala


QUÈ DIUEN... QUÈ DIUEN...

Folgueroles en miniatura Si Folgueroles fos a França- país que pel que es diu va inventar el turisme- es trobaria en un llibret anomenat “Les plus beaux villages de France “ (Els pobles més bonics de França) . Ja tenim el títol de “Poble Florit” amb dues flors, la qual cosa no està gens malament, i estic segura que, amb una mica d’empenta, arribaríem fàcilment a les tres i a totes les flors que es presentessin. A més d’aquests títols, es faria esment de tot una colla de personatges importants, que hi han nascut, viscut, o que hi han vingut a viure atrets pel seus encants, que s’hi han integrat i que ja en formen part com si hi fossin de tota la vida. Sense menystenir en absolut els que ens han precedit i que ja formen part de la nostra historia, el nostre poble podria ser la mostra de tot un seguit d’artistes, que abasten tota mena d’àmbits : pintura, dibuix, música, ceràmica, talla de pedra, poesia, etc. , estudiosos del poble i del seu entorn, de la seva flora i la seva fauna, alguns esportius… Però jo avui, voldria referir-me a un artista , que durant anys, uns vuit aproximadament , ha creat el que jo anomenaria “una obra mestra”. Ben segur que cap o gairebé cap de nosaltres no ens hem enfilat a dalt del campanar de l’església i hem pogut apreciar tota la bellesa de la nostra plaça Verdaguer. Doncs això és el que va fer i ha anat fent l’Albert Teixidó durant tots aquests anys. L’objectiu? Fer una maqueta en miniatura el més fidel possible de la plaça i de les cases que l’envolten. Allà hi és tot i tot sense oblidar-ne cap detall per insignificant que sigui: el monument a Mossèn Cinto, la església, la Casa de la Vila i el seu jardí, la Sala , el quiosc, obert, i totes les cases que tanquen la plaça a la banda nord… i arbres i plantes i senyals i les taules i cadires de cal Cisteller, i bancs, i aparcaments … I fanals, que s’encenen quan ve la nit, i nens jugant i persones caminant i cotxes circulant o aparcats… Un treball d’aquells que deixen l’espectador bocabadat, que no es cansa de mirar i d’admirar! Si bé va estar exposat a la Sala de Plens de la Casa de la Vila, per Nadal junt amb un magnífic pessebre, elaborat per en Luís Autet, no va ser fins el dia 22 de maig que l’Albert el va presentar “oficialment” i completament acabat.Aquesta obra, que estarà exposada a l’entrada de la Casa de la Vila, passarà a formar part de les que es poden veure arreu del poble realitzades pels nostres artistes actuals. En el jardí de Can Dachs, l’escultura d’en Joan Sala, del nostre poeta, a l’elaboració de la qual va dedicar també tants anys; a la façana de la Casa de la Vila, l’escut del poble, tallat per en Ramon Orra; al Jardinet “brots d’espígols” de la Damunt, les rajoles amb el dibuix i el nom de cada planta o flor, d’en “Bugi” I la seva companya… És possible que me n’hagi deixat algun; espero que sabreu perdonar-me. Què més puc dir? Gràcies pel regal que ens has fet, Albert, i rep els meus compliments més afectuosos.

Bruna


QUÈ DIUEN...

Intercanvi: Alemanya - CatalunyaEls passats mesos de febrer i maig, uns alumnes de l’optativa d’anglès de l’IES Les Margues de Calldetenes, dels quals la majoria són del nostre poble, Folgueroles, van realitzar un intercanvi amb alumnes alemanys de la Neumattschule de Lörrach. Aquesta ciutat es troba al sud d’Alemanya, prop de les fronteres amb França i Suïssa.

Des de principi de curs aquests estudiants catalans han mantingut contacte, a través del correu electrònic i les xarxes socials. La primera setmana de febrer els estudiants d’aquí van agafar un vol en direcció a Basilea per passar uns dies amb els companys d’intercanvi alemanys. Després de dinar, els van portar a l’Ajuntament on l’alcalde els va rebre amb un berenar típic. Durant els següents dies van visitar la ciutat de Basilea i Freiburg. L’última nit els van fer una festa de comiat, on van assistir tots els alumnes de la seva escola. Aquesta va ser una experiència nova per molts dels estudiants catalans: estar en un país desconegut on l’única forma de comunicar-se i fer-se entendre era parlant en anglès.

Com hem esmentat a l’inici de l’article, aquest mes de maig, hem rebut la visita d’aquests alemanys amb molta il•lusió. Durant la seva estada a Catalunya van poder visitar llocs com la ciutat de Vic, la fàbrica de xocolata Torres a Banyoles i Girona Temps de Flors. A part d’aquestes visites realitzades als matins, els alumnes catalans els van preparar activitats a les tardes per passar-ho bé.

Els alemanys van arribar el dia 9 de maig a l’aeroport de Barcelona on els van rebre. En arribar al poble cadascú va anar a casa seva amb el seu company alemany. Com que plovia, van demanar una sala del centre cultural per anar a passar l’estona i divertir-se amb els seus companys. En ser a la sala de dalt de tot els alemanys es van sorprendre amb les vistes del poble. L’endemà al matí els van portar a fer turisme per Vic, on els van explicar breument la història dels diferents llocs més importants de la ciutat, com la plaça Major, la Catedral, el Temple Romà, etc. A la tarda tots els alumnes es van organitzar entre les seves amistats per realitzar diferents activitats; es van trobar per sopar i després cadascú va fer el que va voler. El següent dia al matí van anar a visitar la fàbrica de xocolata Torres, a Banyoles, on van poder veure tot el procés de creació de la xocolata. Després van anar a veure Temps de Flors a Girona, on molts d’ells es van sorprendre de la bellesa que conté Girona i la quantitat d’art que hi van poder observar. A la tarda alguns van visitar el poble de Folgueroles i els va agradar molt. Aproximadament a les 19:00 hores va organitzar un sopar a l’institut on van poder assistir tots els familiars i on no hi podia faltar l’alcalde del nostre poble. Per finalitzar la seva estada els estudiants catalans els van preparar una festa al centre cultural amb llums, música i menjar en què van assistir altres companys que no havien participat en l’intercanvi. El dijous al matí els van anar a acomiadar a l’estació de Vic, on els alemanys


QUÈ DIUEN... QUÈ DIUEN...

La ( mala) salut del català Andrew Tarbet, és un actor de cinema americà . Ha fet pel•lícules en anglès i en català i des del 2005 viu a Catalunya. A una entrevista que li va fer en Bernat Salvà per la revista “ Cultura” posa en relleu la diferència que té per ell expressar-se en la llengua materna o en una altra que per motius professionals es veu forçat a emprar. Quan va intervenir en la sèrie “Infidels”, en la qual parlava molt poc en català, es va trobar que va haver de dir: “Puc entrar?” i llavors es va adonar que en anglès, “Can I come in?” ho podia dir de mil maneres diferents, i en català només d’una. És aleshores que va prendre consciència que la llengua té connexions amb el nostre cos, la ment i les emocions més potents que a vegades desconeixem.

Sempre he estat molt convençuda que la llengua va més enllà d’una sèrie de paraules i de frases expressades d’una manera més o menys correcta. La llengua forma part de la nostra essència, de les nostres vivències i necessitats, del nostre mode de viure. I els que creuen que parlem català per “fastidiar” amb l’afany de “ser diferentes” que s’ho facin mirar. I si el nostre accent, entonació, catalanismes ens delaten i són motiu de befes allà ells, per nosaltres és un orgull (com ho pot ser pels andalusos). No podem desdir-nos, ni cedir, sinó que hem de lluitar amb totes les nostres forces perquè la nostre llengua deixi de ser, a casa nostra, una llengua de les anomenen ”minoritarias“ , i perquè mai no mori. I per acabar un tòpic però ben cert: QUI PERD LA LLENGUA PERD LA IDENTITAT.

Bruna

A Madrid, no hi ha maneraque ningú ens vulgui escoltar.Rajoy, Sánchez i Riverasón d’allò més sord que hi ha.Pel davant o pel darreretots ens volen fotre mà i robar-nos la cartera;sort de l’Homs i d’en Tardà.Som la mosca collonera que parla clar i català, que no accepta cap banderaque ens vulgui colonitzar.Governi en Pau o bé Peremolt difícil ho tindrà,que ja hem saltat la barreraamb què ens varen encerclar.i havent emprès la carrera

ara anem a Europa enllà,que ja no tenim esperai ens volem alliberar!

En l’Espanya que ens governaja està vist que no hi cabem. Qui domina és la Caverna i el PSOE hi fot el rem.Els catalans els fem nosai en les noves eleccionspodem fer ben poca cosa.però els tocarem els collonsvotant qui plantejatocar el pirandó,que ens fa molta envejaser un estat nació!

Cinto Tocasons

agafaven el tren direcció Barcelona, on van quedar-se en hotel fins divendres, per poder gaudir dels encants de la ciutat.“Ha estat una experiència molt bona i la recomanem a tothom que tingui l’oportunitat de realitzar un intercanvi amb un país estranger”, diuen alguns dels alumnes del centre.


NOTÍCIES

NOTÍCIES Anna Bujons

•Laia Aguilar es proclama campiona de Catalunya junior al Campionat de Catalunya de Curses Vertical.

El passat 8 de maig d’aquest 2016 es va disputar, a Noves de Segre (Lleida), la novena edició de la Vertical de Sant Quirí, una cursa que formava part del campionat de Catalunya de curses verticals. Els participants van haver de fer front a un desnivell positiu de 865 metres en 4,6 quilòmetres de recorregut. Entre els participants es trobava la Laia Aguilar, una folguerolenca de 19 anys que ja fa anys que destaca en els diferents àmbits de l’atletisme. El 8 de maig va tornar a alçar-se amb el premi de campiona de Catalunya de curses verticals en la categoria júnior, com ja havia fet l’agost del 2015. A més a més, la Laia va quedar-se a només un pas de pujar al podi absolut, ja que va quedar en la quarta posició de la general de la competició de noies.

•Pessebres folguerolencs: el concursEl jovent de Folgueroles va ser l’encarregat de tornar a organitzar un concurs de pessebres durant el Nadal al poble de Folgueroles. Feia anys que no es realitzava i l’acollida ha estat força sorprenent.Durant el matí del dia 2 de gener, el jurat format per l’alcalde Carles Baronet, Abel Aguilar, Ariadna Serra i Carme Bartrans van visitar les cases dels concursants per veure i valorar els pessebres de cada un dels participants. A la tarda es van realitzar tot tipus de tallers nadalencs pels infants del poble al Centre Cultural i, un cop acabats, es va passar a l’entrega de premis.Els primers guanyadors d’aquest nou concurs van ser: Bruna i Aleix Grandio Viñas (Premi al pessebre més treballat de la categoria infantil: un val per anar amb Karts i un curs a l’Atelier), Pol, Jan i Gil Molist Badia (Premi al pessebre més gran de la categoria infantil), Joan Isern (Premi al pessebre més treballat de la categoria d’adults: panera de Fruiteria i Celler Jordi Bayés) (foto adjunta) i Judit Motos (Premi al pessebre més gran de la categoria d’adults: dinar per a dues persones al Bardaguer).Us animeu a participar-hi el pròxim Nadal? Una nova bona iniciativa ha arribat a Folgueroles!

•La nova cara de Ca la CarmeA l’última edició de La Falguera ens acomiadàvem de la Carme, qui va començar amb el negoci d’un dels bars de tota la vida del poble. Però el comiat de la seva propietària no va suposar el tancament del local. Nous propietaris s’encarreguen de seguir fent que ca la Carme sigui el bar que veu els primers cafès dels matins de cada dia, dels vermuts dels caps de setmana i d’uns àpats plens de riures entre amics i familiars. Una nova capa de pintura i noves cares s’encarreguen de seguir endavant amb aquest negoci que esperem que segueixi acompanyant i donant vida al poble.


NOTÍCIES

•Auques contemporànies de gran format, l’exposició de Joan Vilamala

Joan Vilamala va presentar el passat 5 d’abril a Ripoll, l’exposició Auques contemporànies de gran format: l’espai que va recollir una mostra de les, aproximadament, dues-centes cinquanta auques que ha creat fins al dia d’avui. L’exposició va estar oberta fins el 29 d’abril a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll. I més encara, les auques el van portar a participar com a rapsoda, llegint versos seus i el “Cant de Ramon” , de Ramon Llull , el passat 10 de juny, a l’Auditori de Barcelona, en el projecte “Et toca a tu 2016”, en què l’OBC va estrenar Breviculum, una obra simfònica d’Albert Carbonell.Joan Vilamala, nascut a Folgueroles, és cantant, compositor, historiador, escriptor i verdaguerista, a més d’un col•laborador important de La Falguera. Podeu gaudir dels seus versos a www.auques.cat , llegint el llibre Cançons auques i badalls, un llibre que ve a ser el resum de la seva obra o, sovint, mirant la contraportada de les edicions semestrals de La Falguera.

•La disbauxa del Carnestoltes va tornar a Folgueroles

La festa del Carnestoltes a Folgueroles cada any és sinònim de carrers plens de confeti, música, moviments de cintura i, sobretot, disfresses i ganes de gresca! Com no podia ser d’altra manera, un any més els folguerolencs van estar a l’alçada de les circumstàncies i van transformar el poble, entre disfresses i carrosses, en una gran disbauxa. Sis carrosses, dues comparses i molts particulars van formar una gran rua que va passar per tots els carrers del poble. Aquest any hi havia una novetat: un concurs de disfresses, amb una caixa de cava i un pastís de llaminadures com a premi. El jurat ho va tenir difícil, ja que el nivell, l’originalitat, l’esforç i les ganes de tots els grups era molt alt! Finalment, Expedició.cat , una carrossa plena d’extraterrestres, es va emportar el premi a la millor disfressa. El guardó a millor carrossa també es va quedar a Folgueroles: els Swats, una unitat especial de policia, van aconseguir emportar-se el premi envoltats de seguretat! L’escola Guillem de Mont-rodon de Vic es va unir a la festa folguerolenca i va emportar-se el reconeixement a la comparsa més original, ambientada al món del circ.

Com ja és tradicional, la festa va acabar al pavelló del poble, on es van servir més de 800 entrepans de botifarra i els més petits van poder gaudir d’un espectacle a càrrec de Pep Callau i els Pepsicolen.

El circExpedició.cat

Swats


NOTÍCIES

•Una màster class de Nòrdic Walking pel dia de la dona

Anualment a Folgueroles es fan diferents activitats per celebrar el dia de la dona (8 de març). Aquest any, el diumenge 6 de març es va fer una caminada fins a Sant Jordi que va servir per participar en una màster class de Nòrdic Walking.

Es tracta d’una manera de caminar amb la qual no només s’exerciten les cames sinó també la part superior del cos utilitzant dos bastons dissenyats per a aquesta finalitat, simulant l’acció dels esquiadors de fons. La participació a aquesta marxa va ser tot un èxit. Els participants van fer un exercici abans de començar la caminada a can Dachs per tal de familiaritzar-se amb els bastons i tot seguit van començar la marxa fins a arribar a l’ermita de Sant Jordi.

•Joan Farré porta el vímet i les seves qualitats al Temps de Flors de Girona

Joan Farré fa anys que viatge per arreu del món, compartint els seus excel•lents dots i coneixements del món de la cistelleria. Aquesta vegada, ens traslladem al Temps de Flors que es va celebrar el passat mes de maig a la ciutat de Girona. Joan Farré va “debutar al món de la faràndula amb Els Comediants i el paisatgista Marc Grañén” -- com bé diu ell-- al costat de Robin Horton i Jordi Sánchez, engalanant l’escalinata principal de la basílica de Sant Feliu de Girona, on la companyia de teatre Comediants va dur a terme el seu espectacle nocturn Lymbus.

•La paret de l’Ajuntament llueix nou escut

Des de fa unes setmanes, la façana de l’Ajuntament de Folgueroles compte amb un nou element. Fins ara, només havíem pogut veure l’escut del poble lluint en documents oficials, però ara, en Ramon Orra, un veí del poble, aprofitant la seva afició i destresa amb la pedra s’ha encarregat de fer l’escut de Folgueroles que ja llueix a la paret de la casa de la vila del poble.


NOTÍCIES

•Folgueroles s’omple de flors

Qui no ha caminat pels carrers de Folgueroles i s’ha quedat encantat mirant balcons i finestres plenes de boniques torratxes i grans rams de flors? Als folguerolencs ens agrada gaudir de l’entorn natural del qual estem envoltats i hi participem cuidant la decoració de les nostres cases i jardins.En marc de la Setmana el Medi Ambient, amb la sort de tenir un magnífic entorn natural al poble i participant al projecte de Viles Florides, el passat 8 de maig es va fer l’entrega dels premis del concurs de decoració floral de façanes del poble. Els guanyadors van rebre vals de bescanvi en flors, per continuar cuidant de la seva decoració i afició i, així, col•laborar amb el poble fent-lo un lloc bonic i florit.Isabel Pons, del carrer Major, es va emportar el 3r premi, el segon va anar a parar al carrer de la Ricardera on la Nuri Pujol va transformar la façana de casa seva en un bonic racó de flors. Finalment, el premi va ser per l’Anna Maria Bigas, de can Serra, una casa que sempre sap com destacar per sobre la resta quan es tracta de decorar i cuidar de la seva façana! Per molts anys a tots els guanyadors! Gaudim de l’entorn natural de Folgueroles!

•Maria Àngels Bover porta la seva exposició Clic al Mamma Meva

Si sou uns enamorats de la fotografia i us agrada menjar bé, una folguerolenca apassionada dels retrats, des de fa uns mesos, exposa els seus treballs al restaurant Mamma Meva de Vic. L’exposició porta per nom Clic, fent referència al moment en què dispara la càmera. No hi ha una temàtica específica que la defineixi, sinó que és una exposició que agrupa fotografies molt variades: paisatges, retrats nocturns, i un llarg etcètera. Clic és una exposició que té com a objectiu recaptar fons per l’associació Osona Contra el Càncer. Encara sou a temps d’anar-hi a fer una ullada i gaudir-la!

•El grup Conguitos representa Folgueroles a la final d’El Raid dels Ausetans

El cap de setmana del 21 i 22 de maig d’aquest 2016 es va celebrar la final comarcal d’El Raid dels Ausetans, a les instal•lacions de l’empresa Anigami a Les Comes, l’Esquirol. Més de 130 van participar a les diferents proves organitzades, entre els quals hi havia l’equip dels Conguitos format per un grup atrevit de folguerolencs d’entre 13 i 17 anys. Tot i que només van ser ells qui van passar a la final, el poble va comptar amb la representació de cinc equips a la semifinal del

1r Premi 2n Premi

3r Premi


NOTÍCIES

raid (Foc a la barraca, OPAP, Espartans, Els Flipats i Conguitos).L’equip Zorrupias de Seva, participant de la mateixa categoria que el grup de Folgueroles, va ser el grup que es va emportar el premi: un viatge a Port Aventura. Per altra banda, el guanyador de la categoria dels majors d’edat (de 18 a 29 anys) va ser La klika de Centelles, que va guanyar un viatge a una capital europea. Esperem que els folguerolencs continuïn representant amb tanta il•lusió al nostre poble a la propera edició d’El Raid dels Ausetans que se celebrarà durant la pròxima primavera!

•La folguerolenca Mercè Generó és escollida Osonenca de l’Any

Cada any els lectors d’El 9 Nou tenen l’oportunitat de votar i escollir entre els osonencs que més han destacat durant els últims 365 dies. El passat 8 de juny, al teatre de Gurb es va celebrar la gala que va lliurar el guardó a Osonenca de l’any a Mercè Generó, presidenta de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona qui ha desenvolupat un model d’atenció integral de salut mental i addicions amb el qual l’entitat que presideix treballa des de fa anys i que ara es consolidarà amb la posada en marxa del nou equipament.La resta de finalistes van ser: el cardiòleg Antoni Bayés; el president de l’Associació Tapís, Antoni Cumeras, Jordi Roca, director de l’Hospital de la Santa Creu i les cantants The Sey Sisters

Conguitos Els Flipats

Els Espartans

Foc a la barraca

OPAP


•Folgueroles celebra el 1r concurs d’Instagram #FolguerolesVilaFlorida16

Les xarxes socials cada vegada s’estan convertint en més imprescindibles, tant dins de les nostres vides quotidianes com també en les relacions socials (personals i professionals). Folgueroles és un petit poblet que està envoltat de naturalesa, de verd... i els seus habitants ho saben, ho cuiden i en gaudeixen. Des de l’AMPA de Folgueroles amb la col·laboració de l’Ajuntament, escola Mossèn Cinto, Viles Florides i Mancomunitat La Plana es va organitzar el primer concurs d’Instagram amb el tema #FolguerolesVilaFlorida16. Un concurs que va comptar amb molts participants (92 fotos, 27 de la categoria #Alumnes, i 64 de #General) que han demostrat que Folgueroles és una Vila Florida. Els guanyadors es van donar a conèixer el dia 5 de juny, dia Mundial del Medi Ambient i l’entrega de premis es va fer durant la festa de Final de Curs de l’AMPA de l’Escola Mossèn Cinto de Folgueroles del divendres 17 de juny.

Aurora Pujols, en la categoria “Alumne” (foto de l’esquerra), i Sílvia Cabarrocas (foto de la dreta), en la categoria “General”, han estat les guanyadores d’aquest primer concurs, del qual s’han emportat un abonament familiar per a la piscina de Folgueroles, la reproducció en format gran de la fotografia que ha passat a formar part de la galeria de l’escola i la publicació a la portada de la revista municipal “La Falguera”.

•Les patinadores de Folgueroles segueixen portant-se premis i reconeixements

Durant l’últim cap de setmana de maig, es va disputar el Campionat Nacional de Xous de patinatge al pavelló de Vilafranca del Penedès. L’equip de l’APA de Folgueroles, va aconseguir enfilar-se al tercer escaló del podi en la modalitat xous de primària de patinatge artístic. L’equip de patinatge de Folgueroles és conegut per destacar en la majoria de campionats i concursos que participa degut a la gran qualitat de les seves patinadores i entrenadores. Moltes felicitats a tot l’equip, seguim gaudint de vosaltres.

NOTÍCIES


•Reconeixement merescut del president del CF Folgueroles

El dia 13 de juny de 2016 es va celebrar a Roda de Ter "La nit dels campions" en què a part de lliurar els trofeus als equips campions de la temporada 2015-2016 es lliuren cada any premis especials, un d'ells és per el president més antic de cada delegació, aquest any ha estat per l'Àngel Pujols Soler, president del CF Folgueroles des del febrer del 2005. Un reconeixement molt merescut. Només a tall d'anècdota, quan va començar hi havia quatre equips de futbol base i a hores d'ara hi ha onze equips, de totes les categories.Àngel, els altres membres de la Junta volen felicitar-te i animar-te a continuar endavant.

En Pep MiroEl meu amic Josep Solà (en Pep Miro, a casa el coneixíem com en Pep de les Fonts) s’ha mort aquest hivern (2-gener-2016) després de lluitar contra un càncer que el corsecava des de feia uns quants anys. Ell però mai va deixar que la malaltia el vencés, s’hi va enfrontar sempre de cara amb determinació i li va guanyar mil i una batalles. Al final, però, arribà quan ja no li va permetre sortir a caminar, i tots sabem que si tanquem un pardal o una cuereta, el pobre animalet es mor. Doncs en Pep féu com un ocell de bosc quan es tanca en una gàbia.

En Pep era una persona callada, discreta, senzilla i sensible. I alhora era un home amant de la conversa, pencaire, compromès i de conviccions fermes. Tot i ser fill de Besora (16-maig-1947) ja feia anys que vivia a Folgueroles. Coneixia i estimava el poble i els seus entorns, resseguia sovint els boscos i tenia cura de les fonts. Esmerçava el temps que convingués, els esforços que feien falta, les il•lusions que li sortien del cor i tota

l’energia possible (fins i tot quan ja no en tenia) per millorar el paisatge i l’entorn del nostre municipi. Amb en Pep ens vàrem passar moltes tardes i dissabtes al matí reobrint i netejant camins i fonts. Acabàvem rebentats després d’esporgar i netejar d’herbes i plantes els camins que ja estaven gairebé oblidats. Una bona cervesa ens retornava l’esma perduda pel cansament.

Netejàrem fonts, arreglàrem passeres, reférem corriols perduts, assentàrem marges i redescobrírem camins: i ho férem amb il•lusió i dedicació. En Pep en fou l’ànima. Féu una feina impagable, sovint poc valorada i sempre poc reconeguda. Gràcies.Els últims mesos quan encara podia anar a caminar ens trobàvem pel camí ral de Vic, jo pujava i ell baixava, o al revés, i la fèiem petar llargament. Com enyoro aquells moments!

Xavier Roviró

NOTÍCIES


El cel nocturn del mes de junyEl bon temps ja és aquí i comença a ser temps per a observar en comoditat el cel nocturn del capvespre. I val a dir que enguany val molt la pena, sobretot a partir d’aquest mes.

A sobre, teniu una visió del que podreu observar, si sortiu a fora i observeu el cel en direcció sud, cap allà les 10 del vespre.

Per una banda hi tenim els majestuosos grans planetes del sistema solar, Júpiter i Saturn. Tots dos ben observables a ull nu. Si disposeu de prismàtics o telescopis en podreu observar detalls molt interessants. Per una banda de Júpiter en veureu les franges de núvols que envolten el planeta i

•Excel•lent resultat de les germanes Aguilar al campionat d’Espanya de Curses de MuntanyaAquest maig es va disputar el Campionat Espanya de Curses de Muntanya a Cercedilla (Madrid ) amb la participació de les dues germanes Aguilar de Folgueroles, seleccionades per la FEEC .La Jana Aguilar Bruch va quedar subcampiona en categoria de Cadet en la distància de 13 Km i 530 de desnivell.La Laia Aguilar Bruch va quedar en tercera posició en la categoria Junior distancia de 16 km i 680 de desnivell.

El 19 de juny disputaren el campionat t’Espanya de Curses Verticals a Cantabrià, però en tancar l’edició d’aquesta “Falguera” en desconeixem el resultat. Felicitats

ASTRONOMIA I METEOROLOGIA


ASTRONOMIA I METEOROLOGIA

els seus grans satèl•lits galileans. Agafeu prismàtics, aquests satèl•lits són fàcilment observables i a més amb les hores es belluguen molt ràpid!. Aquí teniu en exemple de com es pot veure:

Saturn és impressionant pel seu magnífic anell. Un anell també molt visible per telescopi. Un anell que quan es va descobrir i amb la poca definició dels telescopis que s’utilitzaven semblaven “orelles” del planeta. Més tard es va poder definir més bé i va aparèixer la seva configuració real. Té un satèl.lit també molt visible com és Tità. Així es veu en l’actualitat:

I finalment tenim Mart. De Mart, n’és molt més difícil observar-ne detalls. Bàsicament perquè és molt petit. Això si, en aquests moment, i per la posició relativa de les seva òrbita amb la de la Terra el tenim molt a prop nostre. I per tant, la seva brillantor nocturna és molt important:


INFORMACIONS DIVERSES / AGENDA

Dades municipalsDades Municipals a data 20/06/2016

Homes Dones Població

Homes % T. Homes Dones % T.Dones Població

1.159 50,39 1.141 49,61 2.300

Moviments naturals de la població del 01/01/2016 al 20/06/2016

Naixements 11

Matrimonis 5

Defuncions 9

AGENDA Més informació a www.folgueroles.cat

·Dia 27 i 28 d’agost: Fira del Còmic

·Dia 2,3,4,9,10,11,12, 17 i 18 de setembre: Festa Major

·Dia 25 de setembre: Viu el Parc

·Dia 1 i 2 d’octubre: Cap de setmana Ibèric

·Dia 24 de desembre: El Cant de la Sibil·la a 2/4 de 12 de la nit a l’esglèsia

·Dia 24 de desembre: Cantada de Nadales després de la missa del gall

-Dia 25 i 26 de desembre : Pastorets

Busque-lo a ull nu segons la posició del mapa de dalt i veureu com brilla i a més, és vermell, molt vermell. És el planeta vermell del Sistema Solar. A l’actualitat i amb telescopi en podreu veure algun detall com els seu gel polar. La seva aparença és així, encara que segurament el veureu més puntual:

Bé. Si teniu ganes de relaxar-vos amb aquestes meravelles ho teniu molt fàcil. Un lloc fosc i tranquil, el mapa, un lloc per estirar-se o seure i a navegar per l’espai.

Pep Pujols.


HORARIS I TELÈFONS D’INTERÈS

Ajuntament. Oficines De dilluns a divendres de 9 del matí a 2 del migdia Telèfon 93 812 20 54 Fax 93 812 21 92 Correu electrònic: [email protected]

Horari arquitecte Dimarts de 5 a 7 de la tarda Horari alcalde Horaris a convenirHorari regidors Horaris a convenir

Horari Assistent Social Dimarts matí de 10 a 12 Telèfon 93 812 54 45Horari Educadora social Dimecres matí de 10 a 12 Telèfon 93 812 54 45Horari Jutjat de Pau Dimarts de 9 del matí a 2/4 de 3 del migdia. Telèfon 93 812 29 80Visites Jutge de Pau Dimarts a partir de les 13 h.Horari Registre civil De dilluns a divendres de 9 a 2 del migdia Telèfon 93 812 20 54

Centre de dia Rural De dilluns a divendres de 9 a 5 de la tarda. Telèfon 93 812 21 95

Centre d’Interpretació i Informació de l’Espai Natural Guilleries-Savassona Telèfon: 93 812 23 29 Correu electrònic: [email protected] Horari: De dimarts a diumenge de 10 del matí a 2 del migdia.

Guardes Espai Natural Guilleries-Savassona 608943416 / 608799641 / 650123394

Horari C.M. Verdaguer De dimarts a diumenge de 10 del matí a 2/4 de 2 del migdia. Dimarts tarda de 5 a 7. De l’1 d’abril a l’1 de novembre, dissabtes de 5 a 7 de la tarda Telf. 93 812 21 57. Correu electrònic: [email protected]

Telèfon escoles 93 812 22 04 Telèfon rectoria 93 812 23 17 Telèfon llar d’infants 93 888 70 86 Recollida del trasto El 3r dimarts de cada mes. Cal telefonar abans a l’ajuntament. Deixalleria mòbil El 1r dimarts de cada mes

Horari Correus Cada dia de 2/4 de 10 a 2/4 de 11 del matí

AltresBombers (urgent) 112 SOREA (Avaries) 902 250 370SEM (EMERGÈNCIES) 112 Bombers (no urgent) 93 886 25 25Mossos d’Esquadra (urgències) 112 Gossera d’Osona 93 888 75 87Mossos d’Esquadra 93 881 57 00 ABS (Sta. Eugènia) 93 885 45 56

Consultori de FolguerolesTelèfon per demanar hora 93 812 23 33Horari per trucar Dilluns, dimarts i dijous de 9 del matí a 1 del migdia Dimecres de 2/4 de 5 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre Divendres de 2/4 d’11 del matí a 1 del migdia

El consultori estarà obert fins a les 3 de la tarda cada dia excepte els dimecres. El dimecres s’obre de 2/4 de 5 de la tarda fins a les 9 del vespre.

HORARIS I TELÈFONS D’INTERÈS

REVISTA INFORMATIVA Nº44 JUNY 2016 EDITA ......Tens la vida muntada per l'esport. - No diria per,...

Documents

Transcript of REVISTA INFORMATIVA Nº44 JUNY 2016 EDITA ......Tens la vida muntada per l'esport. - No diria per,...