revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

50
EL MÓN AL PAU CLARIS EL MÓN DEL PAU CLARIS Els dies de l’institut Els dies de l’institut Els dies de l’institut Els dies de l’institut número 3 març 2009

description

revista institut IES Pau Claris de Barcelona, realitzada pels alumnes d'ESO durant el curs 2008-09.

Transcript of revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

Page 1: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓN AL PAU CLARIS EL MÓN DEL PAU CLARIS

Els dies de l’institutEls dies de l’institutEls dies de l’institutEls dies de l’institut

número 3 març 2009

Page 2: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

SALUTACIÓ

IES Pau Claris 1

LA CRISI COM OPORTUNITAT LA CRISI COM OPORTUNITAT LA CRISI COM OPORTUNITAT LA CRISI COM OPORTUNITAT DE CANVIDE CANVIDE CANVIDE CANVI

Sempre, quan es parla de crisi, ens imaginem, depressió, desastre, impotència i desànim... Però poques vegades tenim la visió positiva d’oportunitat de reflexionar i replantejar-nos el que fem amb la nostra manera de viure.

La societat capitalista ens aboca a un ritme de vida fora de les nostres possibilitats reals i ens sotmet a una disciplina que comporta gastar en coses supèrflues i que la majoria de vegades no necessitem. Tot això ens fa sentir malament i més quan no podem adquirir el què desitgem per no disposar dels diners necessaris.

Imaginem-nos quan els nostres impulsos ens porten a un gran magatzem ple de temptacions humanes: jo podria dir, què desgraciat sóc per no tenir diners per comprar tot el que tinc davant, em fan falta tantes coses... o bé dir, què afortunat que sóc, tantes coses que hi ha i no em fa falta res de tot això.

Qualsevol de les dues visions suposa posar damunt la taula els valors de les persones. Tots tenim dins nostre una escala de valors que pot venir donada per l’educació rebuda per la nostra família o bé per la que nosaltres mateixos ens hem anat forjant. No podem donar l’esquena a tot això, perquè és la nostra riquesa interior i la que ens fa funcionar com a persones solidaries, emprenedores, generoses, empàtiques ... Ens ajuden a estar en pau amb nosaltres mateixos i ser una mica feliços que bona falta ens fa en aquest món que ens ha tocat viure. Només si ets feliç podràs fer feliços als qui t’envolten. Crec que val la pena no perdre aquesta oportunitat de canvi que els temps i en especial aquest any 2009 ens ofereix. És una gran oportunitat. Feliç 2009!

Neus FerrerNeus FerrerNeus FerrerNeus Ferrer

Page 3: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

REDACCIÓREDACCIÓREDACCIÓREDACCIÓ

IES Pau Claris 2

Revista de l’IES Pau ClarisRevista de l’IES Pau ClarisRevista de l’IES Pau ClarisRevista de l’IES Pau Claris

Editada per:Editada per:Editada per:Editada per:

IES Pau Claris Passeig Lluís Companys, 18, 08018 Barcelona

Telèfon 933208078, Fax: 933098622 Mail: [email protected]

http://www.xtec.cat/centres/a8052608/

RealitzacióRealitzacióRealitzacióRealització

Copisteria Apunts, Associació JOIA Consell de Cent 219-221, 08011 Barcelona

CoordinacióCoordinacióCoordinacióCoordinació

Caterina Rodríguez

Consell de redaccióConsell de redaccióConsell de redaccióConsell de redacció

Diana Alonso Pérez, Ghizlane L’Koucha

Gabrielly Lopes, Evelin Ingrid Pacheco

Rocío Sánchez, Raquel Sánchez

Jia Xin Liu, Misael Zamorano,

Pablo Zamorano, Yi Zheng

Charles Agpoon, Melissa Castro,

Stalin Del Rosario, Erik Díaz,

Imane El Hayad, Génesis Flores,

Javier López, Jerson Meneses,

Juan Pablo Rojas, Jose Sinchi,

FotografiaFotografiaFotografiaFotografia

Camila Todeschini, Evelyn Pacheco,

Yi Zheng, Javier López , Jerson Meneses

DibuixDibuixDibuixDibuix

Zhi Wei Cai, Shuying Cai, Jie Guo,

Ya Jing Ji, Kamran Shahid, B. Monge,

Fen Wang, Xu Zhao, Sirif

AgraïmentsAgraïmentsAgraïmentsAgraïments

Mercè Cantó, Lídia Delgado, Jorge Feldstein, Neus Ferrer,

Eulàlia Garcés, Francesc Maldonado, Mònica Manrique, Pep Mòdol,

Cristina Mora, Arnald Montañà, Rosa Nieva, Maria Dolors Roca,

Núria Sàbat, Magda Sampol, Lola Verdet , Mònica Vergés, Noemí Villanueva, Ferran Vital

Page 4: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX

3 IES Pau Claris

01. Salutació01. Salutació01. Salutació01. Salutació

02. Redacció i Índex02. Redacció i Índex02. Redacció i Índex02. Redacció i Índex

04. Coses nostres04. Coses nostres04. Coses nostres04. Coses nostres

El primer dia de classe

Excursió al Montseny

El vaixell

The Phonix 2009

11. Salut11. Salut11. Salut11. Salut

Les primeres vegades

12121212. El . El . El . El món al Pau Clarismón al Pau Clarismón al Pau Clarismón al Pau Claris

L’Esmorzar de la Diversitat

La Festa de les Festes

L'esport al món

Le Maroc

Equador

24. Reportatges24. Reportatges24. Reportatges24. Reportatges

Wally i Eva, dos robots

El sis nacions

Els forats negres

L’efecte hivernacle

30. Hola i adéu30. Hola i adéu30. Hola i adéu30. Hola i adéu

El comiat de l’Araceli

Les cantades del Sarrato

Benvinguda Condesa!

34343434. . . . El racó de l’artistaEl racó de l’artistaEl racó de l’artistaEl racó de l’artista

El arte del alma

Temps difícils

Love

Things that never die

My island

Es injusto vivir sin ti

Una història divertida

Amor estelar

Déjate amar

La nimfa Eco i Narcís

40. 40. 40. 40. El racó del planetaEl racó del planetaEl racó del planetaEl racó del planeta

41414141. Música i pel�lícules. Música i pel�lícules. Música i pel�lícules. Música i pel�lícules

PP Diddy

Crepúsculo, Death Race

Sin tetas no hay paraíso

44. Opinió44. Opinió44. Opinió44. Opinió

46. Horòscop xin46. Horòscop xin46. Horòscop xin46. Horòscop xinès ès ès ès

12121212

04040404

Page 5: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

COSES NOSTRES

IES Pau Claris 4

El primer dia de classeEl primer dia de classeEl primer dia de classeEl primer dia de classe

pppper Neus Gamarraer Neus Gamarraer Neus Gamarraer Neus Gamarra

Jo ja portava un quan temps treballant i ara em tocava trencar la meva pau (i la de tots els meus companys) amb la tornada a l’escola d’aquells nanos que jo solia anomenar petits dimoniets, tot i que ja no eren tant petits. Aquell dia, que jo esperava que no arribés mai, va arribar. A la sala de professors tots estàvem molt nerviosos, el café que portava a les mans estava tremolant, o potser era jo amb el

meu nerviosisme a causa d’aquesta tornada. Em van dir que havia de ser tutora d’una classe de tercer, i creu-me, ningú volia ser tutor d’una classe de tercer. A aquesta edat estaven tots molt revolucionats, i no es podien aguantar. Em van fer anar cap a la classe i només entrar vaig veure una bola, que no vaig voler saber de què estava feta, passar per davant del meu nas i amb un crit vaig fer que

tots seguessin a les cadires. Com era el primer dia els vaig deixar seure a qualsevol lloc. Vaig anar a seure al meu lloc quan vaig veure una caricatura a la pissarra que segurament era una obra de algun alumne/a. Vaig esborrar-la amb tota la paciència del món i vaig posar-me com a repte no cridar més en tot el matí. Durant tota l’hora em va semblar que els alumnes van parar de fer tonteries i m’escoltaven, suposo.

Page 6: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

5 IES Pau Claris

EL PRIMER DIA DE COLE EL PRIMER DIA DE COLE EL PRIMER DIA DE COLE EL PRIMER DIA DE COLE

pppper Raquel Ser Raquel Ser Raquel Ser Raquel Sánchezánchezánchezánchez

El primer dia de cole, hi El primer dia de cole, hi El primer dia de cole, hi El primer dia de cole, hi

havíhavíhavíhavíem de ser a les 9:30h del em de ser a les 9:30h del em de ser a les 9:30h del em de ser a les 9:30h del

matí. Jo em vaig llevar a les matí. Jo em vaig llevar a les matí. Jo em vaig llevar a les matí. Jo em vaig llevar a les

8:45h del matí, pensava que 8:45h del matí, pensava que 8:45h del matí, pensava que 8:45h del matí, pensava que

arribaria tard però no, vaig arribaria tard però no, vaig arribaria tard però no, vaig arribaria tard però no, vaig

arribar fins i tot una quart arribar fins i tot una quart arribar fins i tot una quart arribar fins i tot una quart

d’hora abans.d’hora abans.d’hora abans.d’hora abans.

Quan van ser las 9.30h Quan van ser las 9.30h Quan van ser las 9.30h Quan van ser las 9.30h

ttttothom va entrar aothom va entrar aothom va entrar aothom va entrar a llll’institut.’institut.’institut.’institut.. . . .

Els nois i les noies no Els nois i les noies no Els nois i les noies no Els nois i les noies no

paraven de xerrar entre ells. paraven de xerrar entre ells. paraven de xerrar entre ells. paraven de xerrar entre ells.

El primer dia de curs tothom El primer dia de curs tothom El primer dia de curs tothom El primer dia de curs tothom

parla de les coses que han fet parla de les coses que han fet parla de les coses que han fet parla de les coses que han fet

duraduraduradurannnnt l’estiu i tot això, t l’estiu i tot això, t l’estiu i tot això, t l’estiu i tot això,

sempre passa el mateix, no?.sempre passa el mateix, no?.sempre passa el mateix, no?.sempre passa el mateix, no?.

Quan vaig entrar dins, vaig Quan vaig entrar dins, vaig Quan vaig entrar dins, vaig Quan vaig entrar dins, vaig

anar a la classe on es dirianar a la classe on es dirianar a la classe on es dirianar a la classe on es dirigia gia gia gia

tothom de 4t d’ESO, perquè la tothom de 4t d’ESO, perquè la tothom de 4t d’ESO, perquè la tothom de 4t d’ESO, perquè la

veritat es que jo no ho sabia veritat es que jo no ho sabia veritat es que jo no ho sabia veritat es que jo no ho sabia

pas onpas onpas onpas on em em em em tocava. tocava. tocava. tocava.

Dins la classe ens hi vam Dins la classe ens hi vam Dins la classe ens hi vam Dins la classe ens hi vam

estar com unes dues hores de 9:30h a estar com unes dues hores de 9:30h a estar com unes dues hores de 9:30h a estar com unes dues hores de 9:30h a

11:30h. Ens van explicar 11:30h. Ens van explicar 11:30h. Ens van explicar 11:30h. Ens van explicar

quins professors i quines quins professors i quines quins professors i quines quins professors i quines

matèries tindríem, i el que matèries tindríem, i el que matèries tindríem, i el que matèries tindríem, i el que

havíem de portar de havíem de portar de havíem de portar de havíem de portar de

material, lmaterial, lmaterial, lmaterial, les normes del es normes del es normes del es normes del

centre, l’horari ...centre, l’horari ...centre, l’horari ...centre, l’horari ...

Jo crec que per ser el Jo crec que per ser el Jo crec que per ser el Jo crec que per ser el

primprimprimprimer dia de curs vam er dia de curs vam er dia de curs vam er dia de curs vam

estar molta estar molta estar molta estar molta estona dins, estona dins, estona dins, estona dins,

amb una hora ja n’hi ha amb una hora ja n’hi ha amb una hora ja n’hi ha amb una hora ja n’hi ha

prou!prou!prou!prou!

Així, el segon dia hi Així, el segon dia hi Així, el segon dia hi Així, el segon dia hi

aniríemaniríemaniríemaniríem de 9:30h fins les de 9:30h fins les de 9:30h fins les de 9:30h fins les

11.30h, i començaríem 11.30h, i començaríem 11.30h, i començaríem 11.30h, i començaríem

les classes les classes les classes les classes tot el dia tot el dia tot el dia tot el dia el el el el

tercer dia de la setmantercer dia de la setmantercer dia de la setmantercer dia de la setmana.a.a.a.

En acabar, a les 11:30, En acabar, a les 11:30, En acabar, a les 11:30, En acabar, a les 11:30,

vaig sortir del d’institut cap vaig sortir del d’institut cap vaig sortir del d’institut cap vaig sortir del d’institut cap

a l’Arc del Triomf, i vaig a l’Arc del Triomf, i vaig a l’Arc del Triomf, i vaig a l’Arc del Triomf, i vaig

estarestarestarestar----me me me me una estona una estona una estona una estona

xerrant amb els axerrant amb els axerrant amb els axerrant amb els amics.mics.mics.mics.

JO CREC QUE JO CREC QUE JO CREC QUE JO CREC QUE PER SER EL PER SER EL PER SER EL PER SER EL PRIMPRIMPRIMPRIMER DIA DE ER DIA DE ER DIA DE ER DIA DE CURS VAM ESTAR CURS VAM ESTAR CURS VAM ESTAR CURS VAM ESTAR MOLTA MOLTA MOLTA MOLTA ESTONA ESTONA ESTONA ESTONA DINSDINSDINSDINS,,,, AMB UNA AMB UNA AMB UNA AMB UNA HORA JA N’HI HA HORA JA N’HI HA HORA JA N’HI HA HORA JA N’HI HA PROU!PROU!PROU!PROU!

Page 7: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

COSES NOSTRESCOSES NOSTRESCOSES NOSTRESCOSES NOSTRES

IES Pau Claris 6

Excursió al MontsenyExcursió al MontsenyExcursió al MontsenyExcursió al Montseny

per per per per Jenifer AbreuJenifer AbreuJenifer AbreuJenifer Abreu

Hemos hecho una excursión al Montseny. Hemos ido en

autobús escolar y cuando llegamos nos sentamos a

almorzar.

Después hicimos unos juegos que, la verdad, a mi no me

gustaron, jugamos a hacer una seta. Eso no me gustó nada,

sinceramente. Después nos dejaron una media hora libre

para hacer lo que quisiéramos.

Mas tarde, fuimos a caminar por la montaña para buscar un

sitio donde comer y bebimos agua de la misma montaña,

que por cierto, estaba buenísima.

A las cuatro fuimos al autocar y tuvimos bastantes

problemas de tráfico porque hubo un accidente en la

autopista. Al final llegamos al colegio a las 7:30h,

cansadísimos, aunque valió la pena.

Espero que haya otra excursión igual, pero a otra montaña.

Page 8: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

7 IES Pau Claris

Excursió al MontsenyExcursió al MontsenyExcursió al MontsenyExcursió al Montseny

per Hajar per Hajar per Hajar per Hajar Moukhli Moukhli Moukhli Moukhli el Hel Hel Hel Haskouri askouri askouri askouri i Daniel Doi Daniel Doi Daniel Doi Daniel Dorado Leónrado Leónrado Leónrado León

Quan vam anar a la muntanya del Montseny el

que més em va agradar va ser el parc i les

castanyes. Després em vaig espantar perquè

ens vam trobar un gos molt nerviós.

Més tard vàrem trobar una font, l’aigua estava

molt freda i vàrem esmorzar.

Quan vam tornar a l’autocar molta gent es va

trobar malament i una noia va vomitar, i jo tenia

mal de cap.

Vam tenir problemes amb el tràfic i vam arribar a

l’escola a les 8h més o menys.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Abans de sortir de l’institut vam comptar els nens que faltaven, ja que molts estaven malalts. Després, vam

anar al carrer i vam agafar l’autocar. Vam trigar dues hores en arribar!! Quin rotllo!! Però en compensació

ens van deixar jugar amb les consoles i escoltar música.

En Rolando va treure la PSP i vam jugar-hi tota l’estona, se’m va passar volant.

Quan vam arribar al Montseny, vam anar a un bosc molt gran on hi havia una masia. Allà vam esmorzar i el

meu entrepà estava boníssim. Desprès vam jugar amb un paracaigudes, la veritat es que era un rotllo.

Més tard vam donar un passeig per la muntanya i vam dinar. Al tornar amb l’autocar vam trigar quatre hores

per arribar a casa tard, molt tard.

Però a pesar de tot, m’ho vaig passar molt bé!

Page 9: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

COSES NOSTRESCOSES NOSTRESCOSES NOSTRESCOSES NOSTRES

IES Pau Claris 8

EEEEl vaixelll vaixelll vaixelll vaixell per Anali Apazaper Anali Apazaper Anali Apazaper Anali Apaza, Melissa Castro, , Melissa Castro, , Melissa Castro, , Melissa Castro, Daniel Feliz,Daniel Feliz,Daniel Feliz,Daniel Feliz, Ademir Marcos, Ademir Marcos, Ademir Marcos, Ademir Marcos, Jerson Meneses, Jerson Meneses, Jerson Meneses, Jerson Meneses, i i i i Starlin Javier del Rosario QuezadaStarlin Javier del Rosario QuezadaStarlin Javier del Rosario QuezadaStarlin Javier del Rosario Quezada

’ha agradat tenir l’oportunitat de navegar per una vegada, perquè

era divertit anar en el vaixell i encara m’agradava més quan hi havia onades i el vaixell es movia d’un lloc a l’altre.

També els mariners eren molts simpàtics amb nosaltres, perquè ens donaven de berenar i tenien molta paciència. Especialment ens ho vam passar molt bé quan vam anar tot el dia a navegar.

Quan vam acabar totes les feines que havíem de fer, vam anar a port. Allà ens van deixar una hora i mitja lliure. I va estar molt bé, perquè estàvem junts tota la classe però sense el professor.

.

l vaixell és una bona ocasió per aprendre a conviure amb els teus tutors i

companys, és una experiència molt agradable, aprens una mica de tot. És quelcom molt

emocionant perquè dona gust quant tots treballem junts i ens oblidem de les nostres diferències. L’experiència també m’agradat molt perquè poses a prova la teva capacitat per a tot.

Però hi ha certes coses que no em van agradar molt, el mareig, el cansament, etc... en fi, és una experiència que pot ser molt recomanable.

M

E

Page 10: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

9 IES Pau Claris

’ha agradat molt anar al vaixell, sobretot les sortides llargues. Em

queien molt be els mariners i apart de que em vaig divertir molt, també, vaig aprendre moltes coses, com per exemple els noms de les cordes i les parts del

vaixell. A més a més ens van ensenyar els noms de molts aparells. Pel que fa a les sortides llargues, em van agradar, perquè hi havia molt de temps per compartir amb els amics i ens vam divertir molt.

ola, em dic Starlin, sóc un alumne de tercer B. L’experiència del vaixell

m’ha agradat molt, perquè els meus companys i jo em treballat molt i ens em ajudat entre tots. Així hem vist que quan treballem en grup podem ser millors

companys. Per poder ser mariner s’ha de tenir molta companyonia amb els altres i ajudar-se els uns als altres. S’ha de tenir molta memòria per recordar totes les maniobres que s’han de fer. I tenir molta força per poder treballar al vaixell.

l vaixell el que més em va agradar va ser estar envoltat de tanta aigua.

També em va agradar el fet de pujar i arriar les veles. I per últim, quan vam anar a navegar a mar obert, les onades eren molt altes, i en aquell moment vaig gaudir molt. Bé, ens van ensenyar els

noms de les veles i les cordes, jo no en tenia ni idea que tinguessin noms, però passat un temps ja em sentia com un mariner que hagués anat en vaixell tota la vida. A més, els professors eren molt bons, ens van ensenyar coses que crec que no oblidarem en tota la vida.

l vaixell t’ensenyen a fer nusos, i com amarrar els vaixells. Has de treballar

amb els teus companys perquè amb una sola persona no es poden fer algunes coses, com

pujar una vela, perquè pesa molt i ho ha de fer una colla de gent. Un dia vam fer una sortida llarga amb tots els companys i alguns estaven marejats, però així i tot va estar molt bé.

.

M

H

HEM VIST QUE HEM VIST QUE HEM VIST QUE HEM VIST QUE

QUAN TREBALLEM QUAN TREBALLEM QUAN TREBALLEM QUAN TREBALLEM

EN GRUP PODEM EN GRUP PODEM EN GRUP PODEM EN GRUP PODEM

SER MILLORS SER MILLORS SER MILLORS SER MILLORS

COMPANYSCOMPANYSCOMPANYSCOMPANYS

A

A

Page 11: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

COSES NOSTRESCOSES NOSTRESCOSES NOSTRESCOSES NOSTRES

IES Pau Claris 10

The Fonix 2009The Fonix 2009The Fonix 2009The Fonix 2009 per Mercè Cantóper Mercè Cantóper Mercè Cantóper Mercè Cantó

The department of foreign languages appreciates the interest and involvement of all the students who participated at the

local state. Our secondary school is represented by these students, from 1st ESO to 2n Batxillerat, correspondingly:

Zeldean, Christal, Condesa, Camila, Joseph and Diane. On the picture, with a very nice smile, only the girls —I’m sorry

boys ‘cause at the time to take the picture you were not in the centre. These are the things they can win: courses in an

Anglo-Saxon country, in an “English Summer Camps” in Catalonia, extensive distance courses, and school material. The

regional stage is on Saturday, 7th March. If they pass, they will participate for the final stage!!!

GOOD LUCK!

R M K D P A S C V J E I L

D F G V E K L E E N E X E

P G C I T S A L P L H F W

G A K D O G D K U N U A C

R V P R R Y Y T T M K C V

W Z O E T D F N P A I I W

X T E T R A B R I C M N Y

B G S G A S D X F H C A S

M E D I C A M E N T S G U

G F G H J R T T L G X R P

H G H T R M K A K J Z O J

O P A H L B O L Q U E R S

Page 12: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

SALUTSALUTSALUTSALUT

11 IES Pau Claris

LLLLes primeres vegadeses primeres vegadeses primeres vegadeses primeres vegades per per per per Paqui JuradoPaqui JuradoPaqui JuradoPaqui Jurado, , , , iiiinfermeranfermeranfermeranfermera

HolaHolaHolaHola,,,, m’he enamora’t, penso en m’he enamora’t, penso en m’he enamora’t, penso en m’he enamora’t, penso en ell a totes hores, no em concentro ell a totes hores, no em concentro ell a totes hores, no em concentro ell a totes hores, no em concentro a ca ca ca classe. Ja fa dos mesos que lasse. Ja fa dos mesos que lasse. Ja fa dos mesos que lasse. Ja fa dos mesos que sortimsortimsortimsortim, som parella. Ell m’ha dit , som parella. Ell m’ha dit , som parella. Ell m’ha dit , som parella. Ell m’ha dit que ja podem ferque ja podem ferque ja podem ferque ja podem fer----ho, que fa molt ho, que fa molt ho, que fa molt ho, que fa molt de temps que sortim. No sé si de temps que sortim. No sé si de temps que sortim. No sé si de temps que sortim. No sé si estic prepaestic prepaestic prepaestic preparada per això. A la rada per això. A la rada per això. A la rada per això. A la meva amiga emeva amiga emeva amiga emeva amiga el seu nòl seu nòl seu nòl seu nòvio li va dir vio li va dir vio li va dir vio li va dir que si no feien l’amor la deixaria. que si no feien l’amor la deixaria. que si no feien l’amor la deixaria. que si no feien l’amor la deixaria. Però, i si tinc relacions amb ell i Però, i si tinc relacions amb ell i Però, i si tinc relacions amb ell i Però, i si tinc relacions amb ell i emememem deixa igualment? No sé que deixa igualment? No sé que deixa igualment? No sé que deixa igualment? No sé que ferferferfer....

Tenir relacions sexuals no és una demostració d’amor, si no s’està preparat . Pensa, noia, ¿de veritat ho vols? Estàs preparada? Tindràs relacions per por que no et deixi? I tu, noi, tens relacions perquè tots el nois de la classe “diuen” que ja ho han fet? Tu decideixes.

Hi ha méHi ha méHi ha méHi ha més coses que em s coses que em s coses que em s coses que em preocupen. M’han dit que la preocupen. M’han dit que la preocupen. M’han dit que la preocupen. M’han dit que la primera vegada fa mal. Dprimera vegada fa mal. Dprimera vegada fa mal. Dprimera vegada fa mal. Diuen les iuen les iuen les iuen les meves amigues que no em puc meves amigues que no em puc meves amigues que no em puc meves amigues que no em puc quedar embarassada la primera quedar embarassada la primera quedar embarassada la primera quedar embarassada la primera vegadavegadavegadavegada. Li dic que es posi un . Li dic que es posi un . Li dic que es posi un . Li dic que es posi un condó? Qcondó? Qcondó? Qcondó? Què pensarà de mi? És uè pensarà de mi? És uè pensarà de mi? És uè pensarà de mi? És possible possible possible possible que que que que la gent jove la gent jove la gent jove la gent jove agafiagafiagafiagafi una malaltia de transmissió una malaltia de transmissió una malaltia de transmissió una malaltia de transmissió sexual? Els nois diuen que es sexual? Els nois diuen que es sexual? Els nois diuen que es sexual? Els nois diuen que es retiren a temps i retiren a temps i retiren a temps i retiren a temps i que que que que així no em així no em així no em així no em puc quepuc quepuc quepuc quedar embarassadadar embarassadadar embarassadadar embarassada.... Com totes les coses de la vida, de fer l’amor se n’aprèn i amb l’aprenentatge, tot millora. Les primeres vegades s’està nerviós i nerviosa, la vagina es un múscul que es pot contraure amb els nervis. No es tracta d’una cursa. Tenir relacions sexuals no és tan sol fer penetracions, es pot acariciar, mirar, conèixer a l’altre. En qualsevol relació amb penetració i sense protecció pots quedar-te embarassada, a la primera i a la darrera. També si el noi ejacula fora, per molt que “controli”, amb les primeres gotetes ja hi pot haver espermatozous.

Hi ha malalties que s’encomanen per tenir relacions sexuals no protegides. No depenen de l’edat. Ah!! Tampoc es nota a la cara. Recorda, l’únic mètode que protegeix de malalties i d’embaràs és el preservatiu. I estem d’enhorabona han baixat de preu per “ la crisi” I sobretot podeu dir que NO tan nois com noies . Si voleu més informació, consells estic a l’institut els dijous al matí. També teniu els vostres metges i infermeres del CAP . I recordeu la Tarda Jove de Tarda Jove de Tarda Jove de Tarda Jove de DrassanesDrassanesDrassanesDrassanes els dijous de 16:30h a 19h

TENIR TENIR TENIR TENIR RELACIONS RELACIONS RELACIONS RELACIONS SEXUALS SEXUALS SEXUALS SEXUALS NO ÉS UNA NO ÉS UNA NO ÉS UNA NO ÉS UNA

DEMOSTRACIÓ DEMOSTRACIÓ DEMOSTRACIÓ DEMOSTRACIÓ D’AMOR, D’AMOR, D’AMOR, D’AMOR,

SISISISI NO S’ESTÀ NO S’ESTÀ NO S’ESTÀ NO S’ESTÀ PREPARATPREPARATPREPARATPREPARAT

Page 13: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓN DEL PAU CLARISEL MÓN DEL PAU CLARISEL MÓN DEL PAU CLARISEL MÓN DEL PAU CLARIS

IES Pau Claris 12

L’Esmorzar de la DL’Esmorzar de la DL’Esmorzar de la DL’Esmorzar de la Diversitativersitativersitativersitat Per Yi Zheng i Evelyn PachecoPer Yi Zheng i Evelyn PachecoPer Yi Zheng i Evelyn PachecoPer Yi Zheng i Evelyn Pacheco

L’Esmorzar de la Diversitat és una festa que organitzem a l’institut per a tots els alumnes de primer de ESO i els de l’aula d’ acollida. Aquesta festa consisteix en portar menjar de quasi tots els continents, perquè al nostre institut hi ha gent de tot el món: a l’ institut el 95% dels alumnes som immigrants. Cadascú ha de portar un plat del seu país i dir el nom del menjar i qui l’ ha fet. A les 8.30h recollim els menjars i els porten cap a dalt. Aleshores a les 10h els alumnes tenen el pati i a les 11.00 pugen cap a dalt el gimnàs. Tots seuen mentre la directora fa un discurs. I finalment el professorat i l’alumnat mengen tot el que hi ha. Després de menjar, ballen una sardana i cap a casa.

Com et diusCom et diusCom et diusCom et dius???? Em dic Usman.

De quin cDe quin cDe quin cDe quin continent i país ontinent i país ontinent i país ontinent i país és el teu és el teu és el teu és el teu menjarmenjarmenjarmenjar? ? ? ? El continent és Àsia i el país Pakistan.

CCCComomomom es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? El menjar és arròs amb pollastre picant (Bariani).

Qui ha fet elQui ha fet elQui ha fet elQui ha fet el menjar? menjar? menjar? menjar? El menjar l’ha fet el meu pare que es diu Mohamed.

Que necessita per fer Que necessita per fer Que necessita per fer Que necessita per fer elelelel menjar? menjar? menjar? menjar? Necessitem arròs, pollastre, oli, cebes, julivert, pebre, aigua, sal, picant etc...

Troba les Troba les Troba les Troba les materialsmaterialsmaterialsmaterials aaaa Espanya o aEspanya o aEspanya o aEspanya o al l l l seu país ? seu país ? seu país ? seu país ? Sí, els troba tots aquí, a Barcelona.

Com et dCom et dCom et dCom et diuiuiuiussss???? Em dic Pedro.

De quin cDe quin cDe quin cDe quin continent i país ontinent i país ontinent i país ontinent i país és el teu és el teu és el teu és el teu menjarmenjarmenjarmenjar? ? ? ? El continent és Amèrica, i el país la República Dominicana.

ComComComCom es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? Arròs amb mongetes i pollastre.

Qui ha fet Qui ha fet Qui ha fet Qui ha fet elelelel menjar? menjar? menjar? menjar? La meva mare.

Què esQuè esQuè esQuè es necessita per fer el menjar? necessita per fer el menjar? necessita per fer el menjar? necessita per fer el menjar? Necessitem ceba, pebrots, julivert, alls triturats, pollastre, tomàquet fregit i sucre.

Com et diusCom et diusCom et diusCom et dius???? Em dic Furquan.

De quin cDe quin cDe quin cDe quin continent i país ontinent i país ontinent i país ontinent i país és el teu és el teu és el teu és el teu menjarmenjarmenjarmenjar? ? ? ? El continent és Àsia i el país Pakistan.

ComComComCom es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? Arròs dolç (matangan).

Qui ha fet elQui ha fet elQui ha fet elQui ha fet el menjar? menjar? menjar? menjar? El menjar l’ha fet la meva mare , Shakeela.

Què esQuè esQuè esQuè es necessita per fer el menjar? necessita per fer el menjar? necessita per fer el menjar? necessita per fer el menjar? Es necessita arròs, oli, coco, ametlla, alachi, pistatxo, sucre i colorants verd, vermell, rosa, i groc.

Page 14: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓN AL PAU CLARIS EL MÓN AL PAU CLARIS EL MÓN AL PAU CLARIS EL MÓN AL PAU CLARIS

13 IES Pau Claris

.

Com et diusCom et diusCom et diusCom et dius???? Em dic Cai Zhiwe.

De quin cDe quin cDe quin cDe quin continent i país ontinent i país ontinent i país ontinent i país és el teu és el teu és el teu és el teu menjamenjamenjamenjarrrr? ? ? ? De l’Àsia, de la Xina.

ComComComCom es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? Tallarines Xineses.

Qui haQui haQui haQui ha fet fet fet fet elelelel menjar? menjar? menjar? menjar? La meva mama, Xuyanzu.

Què ha necessitat per fer elQuè ha necessitat per fer elQuè ha necessitat per fer elQuè ha necessitat per fer el menjar? menjar? menjar? menjar? Carn, tallarines i sucre.

Troba elsTroba elsTroba elsTroba els materials a Espanya o al materials a Espanya o al materials a Espanya o al materials a Espanya o al seu país ?seu país ?seu país ?seu país ? Sí, es troben aquí.

Com et diusCom et diusCom et diusCom et dius???? Em dic Ibrahim.

De quin cDe quin cDe quin cDe quin continent i país ontinent i país ontinent i país ontinent i país és el teu és el teu és el teu és el teu menjarmenjarmenjarmenjar? ? ? ? De l’Àfrica, del Marroc.

ComComComCom es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? Couscous.

Qui ha fet Qui ha fet Qui ha fet Qui ha fet elelelel menjar? menjar? menjar? menjar? El meu oncle Omar.

Què es Què es Què es Què es necessita per fer el menjar?necessita per fer el menjar?necessita per fer el menjar?necessita per fer el menjar? Carn roja, sèmola, verdures, espècies i brou.

Com et diusCom et diusCom et diusCom et dius???? Em dic Guojie.

De quin cDe quin cDe quin cDe quin coooontinent i país ntinent i país ntinent i país ntinent i país és el teu és el teu és el teu és el teu menjarmenjarmenjarmenjar? ? ? ? De l’Àsia, de la Xina.

ComComComCom es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? es diu el teu menjar? Entrepà Xinès (mianbao).

Qui haQui haQui haQui ha fet fet fet fet elelelel menjar? menjar? menjar? menjar? L’he fet jo mateixa .

Què has necessitat per fer elQuè has necessitat per fer elQuè has necessitat per fer elQuè has necessitat per fer el menjar? menjar? menjar? menjar? Farina, pernil, pa, oli i salsitxes.

TrobesTrobesTrobesTrobes els els els els mamamamaterials a Espanya o al terials a Espanya o al terials a Espanya o al terials a Espanya o al tttteu país ?eu país ?eu país ?eu país ? Sí, els trobo aquí.

Page 15: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓN DELEL MÓN DELEL MÓN DELEL MÓN DEL PAU CLARIS PAU CLARIS PAU CLARIS PAU CLARIS

IES Pau Claris 14

per Charles Agpoon, Melissa Castro, Génesis Flores, Javier López i José Miguel per Charles Agpoon, Melissa Castro, Génesis Flores, Javier López i José Miguel per Charles Agpoon, Melissa Castro, Génesis Flores, Javier López i José Miguel per Charles Agpoon, Melissa Castro, Génesis Flores, Javier López i José Miguel SinchiSinchiSinchiSinchi

La Festa de les FestesLa Festa de les FestesLa Festa de les FestesLa Festa de les Festes

La Festa de les Festes es va celebrar el darrer dia del trimestre a l’institut i va tenir tres parts. En la primera es van fer 14 tallers. Els alumnes ens havíem apuntat al que volíem fer abans, a la tutoria. Alguns tallers els feien els profes de sempre i d’altres era gent de fora. Després els professors i els alumnes vam pujar a dalt, al gimnàs, i vam veure una exhibició dels tallers de dansa, de poesia i de teatre. Llavors vam anar al pati i quan vam tornar a entrar, tothom va anar a la seva classe. Cada classe va fer el que va voler. N’hi ha que van fer l’Amic Invisible, altres van fer una festa, i altres, com la meva, no vam fer res.

ENENENENTREVISTATREVISTATREVISTATREVISTA A A A A L’ L’ L’ L’ARNALD MONTAÑÁARNALD MONTAÑÁARNALD MONTAÑÁARNALD MONTAÑÁ

¿Com i qui et va ajudar a escollir les idees dels tallers?¿Com i qui et va ajudar a escollir les idees dels tallers?¿Com i qui et va ajudar a escollir les idees dels tallers?¿Com i qui et va ajudar a escollir les idees dels tallers? Diferents professors però sobretot la Caterina i el Jorge que són els meus antecessors en el càrrec.

¿Et va costar molt de treball aconseguir els materials i ¿Et va costar molt de treball aconseguir els materials i ¿Et va costar molt de treball aconseguir els materials i ¿Et va costar molt de treball aconseguir els materials i els talleristes per aels talleristes per aels talleristes per aels talleristes per a aquestes activitats? aquestes activitats? aquestes activitats? aquestes activitats? No es fàcil, calen moltes trucades telefòniques, persones que et diuen que sí i a l’ altra setmana en canvi et diuen que no, i sobretot moltes trucades de telèfon.

¿No et va passar pel cap que potser ¿No et va passar pel cap que potser ¿No et va passar pel cap que potser ¿No et va passar pel cap que potser la idela idela idela idea dels tallers a dels tallers a dels tallers a dels tallers no els agradariano els agradariano els agradariano els agradaria a molts estudiants? a molts estudiants? a molts estudiants? a molts estudiants? Home sí, sempre tens aquestes idees, però t’has d’arriscar.

¿La festa ha sortit com volies o esperaves més dels ¿La festa ha sortit com volies o esperaves més dels ¿La festa ha sortit com volies o esperaves més dels ¿La festa ha sortit com volies o esperaves més dels estudiants?estudiants?estudiants?estudiants? Jo estic content de com va sortir la festa en general, perquè vaig veure que al final de la festa la gent s’ho va passar molt bé. Encara m’hauria agradat més si tots els alumnes haguéssim participat, perquè encara que van ser pocs, alguns alumnes es van quedar a casa. També m’ hauria agradat que hi hagués hagut més puntualitat.

¿Et va agradar com va quedar la festa del Nadal?¿Et va agradar com va quedar la festa del Nadal?¿Et va agradar com va quedar la festa del Nadal?¿Et va agradar com va quedar la festa del Nadal? Sí, em va agradar molt, perquè he sentit que a la resta de la gent li va a agradar també.

¿Han estat exactament tos els tallers que volies o ¿Han estat exactament tos els tallers que volies o ¿Han estat exactament tos els tallers que volies o ¿Han estat exactament tos els tallers que volies o volies més?volies més?volies més?volies més? No, han estat exactament els que volia pel nombre d’alumnes que hi ha a l’ institut. Si haguéssim fet més tallers, potser sí que els alumnes haurien pogut triar més, però hi hauria hagut poques persones a cada taller.

ELS TALLERSELS TALLERSELS TALLERSELS TALLERS

El taller de percussióEl taller de percussióEl taller de percussióEl taller de percussió

El dia 19 de desembre era la festa de final del primer trimestre. A mi em va tocar el taller de percussió, i quan ja hi havia tots els companys del taller, el professor encara no havia arribat i tots vàrem començar a practicar una mica fins que el professor arribés. Als tres minuts va arribar i vam començar a practicar per quan fossin les deu i mitja poder pujar a ...

T A L L E RT A L L E RT A L L E RT A L L E R D E B A L L D E B A S T O N S D E B A L L D E B A S T O N S D E B A L L D E B A S T O N S D E B A L L D E B A S T O N S

T A L L E R D E T A L L E R D E T A L L E R D E T A L L E R D E P E R C U S S I ÓP E R C U S S I ÓP E R C U S S I ÓP E R C U S S I Ó

Page 16: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

El MÓN AL PAU CLARISEl MÓN AL PAU CLARISEl MÓN AL PAU CLARISEl MÓN AL PAU CLARIS

15 IES Pau Claris

tocar el que havíem après al taller. A mi la festa m’ha agradat molt perquè jo i els meus companys vam aprendre a tocar una mica la percussió.

El taller de El taller de El taller de El taller de salsasalsasalsasalsa

L’hora per arribar era les 9,30h. Després cadascú anava a la classe que li tocava segons el taller. Jo vaig anar a la 0.2 perquè feia Salsa. El primer va ser que el professor es va presentar dient que havia arribat de molt lluny per ensenyar-nos i que ho féssim molt bé davant del públic. Després vam cercar la música per assajar. El professor ens ensenyava amb molta paciència el passos. Després ens va dir que escollíssim parella, i un cop fetes les parelles, ens va ensenyar l’altra part dels passos. Un cop tot organitzat, va tocar el timbre per anar al gimnàs per començar la segona part de la festa: les exhibicions.

El taller de El taller de El taller de El taller de ccccriquetriquetriquetriquet

El dia dels tallers de Nadal tots els grups es van repartir als tallers. Només hi podien anar dues persones de la mateixa classe. Jo vaig triar criquet. No sabia de què anava el taller, només que era un joc , que es feia servir la pilota, i que era típic del Pakistan. No hi havia cap professor que ens digués en què consistia. La majoria d’alumnes eren del Pakistan el primer que van fer els pakistanesos eren els equips. Parlaven en la llengua del seu país natal, no entenia res de res i els equips els van fer entre ells, s’havien oblidat de mi i dels altres alumnes que no eren del Pakistan . Ens van deixar al marge. Jo no sabia què fer per passar l’estona, no podia entrar en calor perquè no feia res i érem al pati, només podia mirar com jugaven. El joc era bastant semblant al beisbol però jo m’avorria. El dia divertit que

m’havia imaginat era el més avorrit de tot el trimestre. Fins que no vaig pujar, no vaig poder treure’m el fred de sobre i aquell dia va quedar a la meva memòria com. el pitjor de tots.

El taller de pòcimesEl taller de pòcimesEl taller de pòcimesEl taller de pòcimes

Tots vam arribar al taller de pòcimes entre les 9:30h i les 9:45h i vam fer alguns experiments. Vam fer alcohol de romaní. Vam posar en un recipient l’alcohol i vam tallar unes fulles de romaní. Llavors s’havia de deixar quatre setmanes, perquè l’alcohol agafés l’aroma de la planta. També vam fer crema de cogombre amb iogurt natural i alguna cosa més. Després vam fer sabó, i vam passar el temps investigant algunes plantes aromàtiques. I vam posar en un recipient oli amb espècies i picant , i tot això es podia posar a la pizza o en un altre menjar . A les 10:45h vam pujar a veure els altres espectacles, però nosaltres no vam fer exhibició.

L

T A L L E R D E P O E S I AT A L L E R D E P O E S I AT A L L E R D E P O E S I AT A L L E R D E P O E S I A

T A L L E R D E T A L L E R D E T A L L E R D E T A L L E R D E H E N N AH E N N AH E N N AH E N N A

T A L L E R D ’ E S C A C ST A L L E R D ’ E S C A C ST A L L E R D ’ E S C A C ST A L L E R D ’ E S C A C S

Page 17: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓN AL PAU CLARISEL MÓN AL PAU CLARISEL MÓN AL PAU CLARISEL MÓN AL PAU CLARIS

IES Pau Claris 16

EEEEEEEEEEEEssssssssssssppppppppppppoooooooooooorrrrrrrrrrrrttttttttttttssssssssssss dddddddddddd’’’’’’’’’’’’aaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrreeeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuu ddddddddddddeeeeeeeeeeeellllllllllll mmmmmmmmmmmmóóóóóóóóóóóónnnnnnnnnnnn

per Gabrielly per Gabrielly per Gabrielly per Gabrielly Lopes Lopes Lopes Lopes i Pablo Zamorano i Pablo Zamorano i Pablo Zamorano i Pablo Zamorano

En aquest article hem intentat esbrinar quins esports es practiquen en els diferents continents, i en quines condicions es fa. Per això, hem entrevistat tres alumnes del centre, un del Marroc, l’altre de la Xina i un tercer d’Argentina. A més, aquí sota podeu veure el medaller històric dels Jocs Olímpics. Segons aquestes dades, el país més potent esportivament parlant és EEUU, i per això hem inclòs les seves dades. Dels altres països que hem estudiat, la Xina és el que té més èxit en l’alta competició, i això que les dades són d’abans de les Olimpíades de Beijing del 2008. Però guanyar moltes medalles a les olimpíades no és necessàriament sinònim d’una bona pràctica esportiva per a tota la població, per això també incloem les entrevistes amb els nostres companys.

Medaller Olímpic Històric Medaller Olímpic Històric Medaller Olímpic Històric Medaller Olímpic Històric fins fins fins fins 2007200720072007 TotalTotalTotalTotal

Argentina 15151515 23232323 22222222 60606060

EE UU 898898898898 692692692692 604604604604 2.1942.1942.1942.194

Espanya 29292929 40404040 27272727 96969696

Marroc 6666 4444 9999 19191919

Xina 112112112112 96969696 78787878 286286286286

El primer entrevistat és en Yi Zheng, de la Xina, que ens parlarà del ping- pong i d’altres esports.

• Quin esports es practiquen en el teu Quin esports es practiquen en el teu Quin esports es practiquen en el teu Quin esports es practiquen en el teu país a part del futbol?país a part del futbol?país a part del futbol?país a part del futbol?

A part del futbol , un dels esports que practiquem és el bàdminton, el voleibol i lògicament el ping pong que no pot faltar.

• Hi juguem també les noies o Hi juguem també les noies o Hi juguem també les noies o Hi juguem també les noies o solament són el nois que juguem?solament són el nois que juguem?solament són el nois que juguem?solament són el nois que juguem?

No, també hi juguen les noies, i a més són millors jugadores que el homes. Per exemple en el voleibol són les millors.

• Hi ha un esport en concHi ha un esport en concHi ha un esport en concHi ha un esport en concret per les ret per les ret per les ret per les noies?noies?noies?noies?

En principi no hi ha cap esport en concret per les noies. Els esports són pels nois i per a les noies.

• Quin tipus d’equips utilitzeu?Quin tipus d’equips utilitzeu?Quin tipus d’equips utilitzeu?Quin tipus d’equips utilitzeu? Al ping-pong hem d’anar amb pantalons curts, i samarreta i bambes.

Page 18: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓN DEL PAU CLARIS EL MÓN DEL PAU CLARIS EL MÓN DEL PAU CLARIS EL MÓN DEL PAU CLARIS

17 IES Pau Claris

I per acabar, entrevistem l’Adnam Assou, alumne de 2n d’ESO sobre l’esport al Marroc.

• Quin esports es practiquen en el Quin esports es practiquen en el Quin esports es practiquen en el Quin esports es practiquen en el teu país a part del futbol? teu país a part del futbol? teu país a part del futbol? teu país a part del futbol? Practiquen l’hoquei, i poc més.

• Hi juguen també les noies o Hi juguen també les noies o Hi juguen també les noies o Hi juguen també les noies o solament són els nois els quesolament són els nois els quesolament són els nois els quesolament són els nois els que hi juguem? hi juguem? hi juguem? hi juguem? De vegades hi juguen algunes

noies, però no és el més normal.

• Hi ha un esport en concret per a Hi ha un esport en concret per a Hi ha un esport en concret per a Hi ha un esport en concret per a les noies?les noies?les noies?les noies? La majoria de les noies juguen a bàsquet.

• Quin tipus d’equips utilitzeu?Quin tipus d’equips utilitzeu?Quin tipus d’equips utilitzeu?Quin tipus d’equips utilitzeu? Són tots iguals que els que

es fan servir aquí.

Tot seguit en Pablo Zamorano d’Argentina, ens explicarà els esports del seu país.

• QuinQuinQuinQuinssss esport esport esport esportssss es practiquen en el es practiquen en el es practiquen en el es practiquen en el teu país a part del futbol?teu país a part del futbol?teu país a part del futbol?teu país a part del futbol? Un dels esports que més practiquem

és el rugby, i també el basquet i el golf .

• Hi juguen també les noies o Hi juguen també les noies o Hi juguen també les noies o Hi juguen també les noies o solament hi jusolament hi jusolament hi jusolament hi juguen el nois?guen el nois?guen el nois?guen el nois? Les noies juguem a pràcticament

a tots els esports.

• Hi ha un esport en concret per les Hi ha un esport en concret per les Hi ha un esport en concret per les Hi ha un esport en concret per les noies?noies?noies?noies? En principi no hi ha cap esport que

sigui solament per a les noies.

• Quins tipus d’equip utilitzeu?Quins tipus d’equip utilitzeu?Quins tipus d’equip utilitzeu?Quins tipus d’equip utilitzeu? Els equips que utilitzem són els

usuals, com per exemple: el casc, bambes, paletes, pilotes... Depèn de l’activitat que sigui.

Page 19: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓN AL PAU CLARIS EL MÓN AL PAU CLARIS EL MÓN AL PAU CLARIS EL MÓN AL PAU CLARIS

IES Pau Claris 18

Le MarocLe MarocLe MarocLe Maroc

par Sara El Messoussipar Sara El Messoussipar Sara El Messoussipar Sara El Messoussi

Le Maroc est situé au nord-ouest

de l‘Afrique, séparé de l’Europe par

l’étroit de Gibraltar.

Sa superficie est de 446.550 Km.

La population compte près de 32

millions d’habitants: arabes,

berbères et sahraouis dont il y a

citadins et Bédouins. La langue

principale est l’arabe.

Il y a aussi la langue berbère. La

seconde langue est le français.

La capitale royale est Rabat,

l’économique est Casablanca, la

touristique est Marrakech et la

capitale spirituelle est Fès.

L’artisanat embrasse la tapisserie, la

broderie, le cuir, la poterie, et les habits

traditionnels, les caftans et les djellabas.

L‘école est obligatoire pours tous les

enfants, l’enseignement est en arabe et

français. Il y a actuellement aussi des

classes de langue berbère.

Le Maroc s’est enrichi de plusieurs

civilisations: phénicienne, carthaginoise,

romaine et arabe.

Au Maroc plusieurs coutumes sont en voie

de disparition, vue la modernisation. Mais

ceux qui existent toujours ont une origine

religieuse, par, exemple le mariage, le

baptême, la circoncision, sont des fêtes

religieuses avec, bien sûr, des différences

d’actes selon régions et origines.

Page 20: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓN DEL PAU CLARIS EL MÓN DEL PAU CLARIS EL MÓN DEL PAU CLARIS EL MÓN DEL PAU CLARIS

19 IES Pau Claris

Le baptême: à la naissance d’un enfant on lui récite à

l’oreille l’appel à la prière : Allah Akbar. Une semaine

après on sacrifique un mouton pour nommer le bébé.

Avec le viande de cet animal on prépare à manger et on

organise une grande cérémonie. Pour les garçons il ya

la circoncision, pratiqué jusqu'à l’âge de 10 ans.

D’autres coutumes du Maroc sont les cinq prières, un

rituel quotidien. La consommation d’alcool et de viande

de porc sont interdits par l’islam, la religion majoritaire

au Maroc.

A la mort, les défunts sont lavés, entourés dans du tissu

blanc non cousu et mis en terre, pieds vers la Mecque,

une prière prononcée a la mosquée.

Le mariage se fête après avoir écrit l’acte matrimonial

(par les adultes) et la présence du père ou du tuteur et

des témoins, exigeant que la marié soit vierge si c’est

son premier mariage. La cérémonie diffère selon la ville,

la tribu ou l’origine. En générale on commence par le

henné pour la mariée. Il est appliqué de façon

harmonieuse en ville ; par contre, chez les paysans

c’est sans dessin, comme pour le marié. Les festivités

consistent à des repas, des chants, des danses et des

costumes pour les mariées.

Les plats réputes au Maroc sont : le poulet frit (MkaliMkaliMkaliMkali),

la viande au amandes de Fès (TfayaTfayaTfayaTfaya), la tangjia de

Marrakech, (tangitangitangitangi). Le couscous est le plat national, et

il y a aussi le tagine de poisson au nord.

Page 21: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓN AL PAU CLARISEL MÓN AL PAU CLARISEL MÓN AL PAU CLARISEL MÓN AL PAU CLARIS

IES Pau Claris 20

ECUADORECUADORECUADORECUADOR por Jessica Daniela Tasinchanapor Jessica Daniela Tasinchanapor Jessica Daniela Tasinchanapor Jessica Daniela Tasinchana

Ecuador, oficialmente República del Ecuador, es un país que está ubicado al noroeste de América del Sur. Limita al norte con Colombia, al Sur y al Este con Perú y al Oeste con el Océano Pacífico. Es un país multiétnico con una gran riqueza cultural, natural y arqueológica. Situada en plena latitud cero. Este país esta dividido en cuatro regiones geográficas: la Costa, o planicie costera, que cubre un poco más de un cuarto de la superficie del país, es una de las regiones más fértiles y ricas del país; la sierra, o altas tierras centrales, está compuesta de una doble cadena de montañas elevadas y macizas; el Oriente, o jungla oriental, que cubre alrededor de la mitad del territorio, está constituida por vertientes o pendientes suaves situadas al este de los Andes; por último, las islas Galápagos comprenden seis islas principales y una docena de islas más pequeñas que contienen numerosas cimas volcánicas, apagadas en su mayor parte.

La sierra, con su capital Quito, que también es la capital del mundo, se sitúa entre dos cadenas andinas, la Cordillera Occidental (con la cima más elevada del país, el Chimborazo, que culmina a 6310) y la Cordillera Oriental o Real. Esta contiene más de una docena de picos de una altitud superior a 5.000m, entre ellos el Cotopaxi (5.897), volcán de la provincia de Cotopaxi con su capital Latacunga y uno de los volcanes en actividad más elevados del mundo. En el oriente ecuatoriano: se encuentra una parte de la selva amazónica.

1. INFRAESTRUCT1. INFRAESTRUCT1. INFRAESTRUCT1. INFRAESTRUCTURASURASURASURAS

1.11.11.11.1 PPPPuertosuertosuertosuertos

• Puerto Bolívar (El OroPuerto Bolívar (El OroPuerto Bolívar (El OroPuerto Bolívar (El Oro----Ecuador)Ecuador)Ecuador)Ecuador) Este puerto constituye la puerta de salida de los productos de exportación de la rica región de la Provincia de El Oro y parte de las provincias de Azuay, Cañar, Guayas y Zamora y el norte del Perú, así como es la entrada natural de mercancías para esas regiones. El crecimiento del puerto va a la par del desarrollo regional agrícola e industrial d3el movimiento comercial y de proyectos especiales como Zonas Francas, parques industriales y de la explotación del gas del Golfo de Guayaquil. • Puerto Marítimo Guayaquil ( GuayasPuerto Marítimo Guayaquil ( GuayasPuerto Marítimo Guayaquil ( GuayasPuerto Marítimo Guayaquil ( Guayas----Ecuador)Ecuador)Ecuador)Ecuador) El puerto de Guayaquil posee una infraestructura adecuada para el desarrollo del comercio internacional, para lo cual cuenta con medios ópticos para la ejecución de las operaciones. En el puerto se prestan todos los servicios requeridos por naves y las mercancías a través de los operadores privados/permisionarios de alta especialización que, bajo la supervisión de la Autoridad Portuaria, actúan en libre competencia para satisfacer los requerimientos de los usuarios más exigentes. La ubicación privilegiada del puerto le permite mover el 70% del total de la carga que moviliza el sistema portuario nacional y adicionalmente funciona como un incentivo para la captación de tráfico de las rutas del lejano oriente y del continente americano, especialmente los relativos a la costa del Pacífico. Asimismo, esta resulta muy conveniente para la concentración de cargas latinoamericanas destinadas a cruzar el canal del Panamá un destino a la costa del continente o hacia Europa y África.

1.21.21.21.2 Aeropuertos Aeropuertos Aeropuertos Aeropuertos

Los principales aeropuertos de Ecuador son el Mariscal Sucre, que esta en Quito-Sierra y el Simón Bolívar, que está en Guayaquil-Costa, sirviendo ambos vuelos nacionales e internacionales; además, los situados en Tulcán (Sierra) y Esmeraldas (Costa) también operan vuelos internacionales. De igual forma, existen terminales aeroportuarias en otras ciudades para vuelos internos, sumando en total 14 aeropuertos y aeródromos de diversas categorías.

La principal aerolínea nacional es la empresa ecuatoriana: además operan otras empresas locales (Saeta, TAME y SAN) y las principales líneas internacionales que ayudan y ofrecen diferentes actividades para el turismo, educación y otras actividades fuera de la necesidad turística y educativa.

Page 22: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓNEL MÓNEL MÓNEL MÓN DEL PAU CLARIS DEL PAU CLARIS DEL PAU CLARIS DEL PAU CLARIS

21 IES Pau Claris

1.3 E1.3 E1.3 E1.3 Educaciónducaciónducaciónducación

La situación de la educación en Ecuador está caracterizada, por los siguientes indicadores: persistencia del analfabetismo, bajo nivel de escolaridad, tasa de repetición y deserción escolares elevadas, mala calidad de la educación y deficiente infraestructura educativa y material didáctico. Los esfuerzos que se realicen para revertir esta situación posibilitarán disponer de una población educada que pueda enfrontar adecuadamente los retos que impone el actual proceso de apertura y globalización de la economía.

1.4 H1.4 H1.4 H1.4 Hospitalesospitalesospitalesospitales

Aunque Ecuador posee varios hospitales importantes, situados en las principales ciudades ecuatorianas, el acceso a ellos, o es lento, o por su situación económica, algunos no asisten a ellos. Pero se ha impulsado mucho la vacunación gratuita en los sectores pobres del Ecuador.

1.5 H1.5 H1.5 H1.5 Hoteles oteles oteles oteles

Ecuador dispone de una amplia organización hostelera, aunque los principales hoteles están en las Islas Galápagos. En algunas ciudades costeras y en las principales ciudades de la Sierra, también podemos encontrar hoteles en un medio natural, es decir, no grandes edificios, sino chozas o cabañas en medio de la selva. (Oriente).

2. ACTIVIDAD TURÍSTICA2. ACTIVIDAD TURÍSTICA2. ACTIVIDAD TURÍSTICA2. ACTIVIDAD TURÍSTICA

Desde un punto de vista geográfico, Ecuador es un país pequeño, pero eso no quiere decir que no participe como un país turístico. Ecuador está caracterizado por su singular topografía, su diversidad de zonas climáticas y por una política de población de especies y vegetales y animales únicas en el mundo, Ecuador dispone de gran variedad de climas, la Costa generalmente cálida y húmeda, con una temperatura anual media de alrededor de 26 grados. En la sierra, las temperaturas se escalonan entre 7 y 21 grados. La ciudad de Quito, situada a 2.850m por encima del nivel del mar, posee una temperatura anual media de 13 grados. La región del oriente es aun más cálida y más húmeda que la costa: las temperaturas están próximas a 38 grados.

El Archipiélago de las Galápagos posee especies animales y constituye así una reserva natural importante. El viajero no necesita salir de sus fronteras para trasladarse, en cuestión de horas, de la selva tropical a las estribaciones y alturas de la cordillera de los Andes, para descender luego hacia la Costa del Pacífico mientras contempla una sucesión interminable de paisajes naturales. Ecuador es famoso por las islas Galápagos, pero no es menos cierto que es un país poseedor de la colección de paisajes mas variada del mundo y, por tanto, ofrece infinitas posibilidades al turista. En sus 283.520 kilómetros cuadrados de extensión conviven hermosas playas, imponentes montañas y la misteriosa selva. Además, cualquier época del año es buena para visitar y disfrutar del país. Su geografía hace que sea uno de los países más ricos en especies animales y vegetales del mundo, a lo que suma su gran riqueza cultural, que proviene de la fuerte presencia indígena y del pasado colonial español.

En la CostaEn la CostaEn la CostaEn la Costa se encuentran innumerables playas de reconocida belleza. En el norte las más importantes son Atacames, Sia y Misne, situadas cerca del puerto de Esmeraldas y del límite político con Colombia. Los extremos de l a provincia de Guayas destacan por la gran infraestructura hostelera y por la concurrida vida nocturna, encontrándose entre las principales playas las siguientes: Salinas ( situada a 150 Km. De Guayaquil) Ayanque, Data, Montañita y Olón; en todas ellas se puede desarrollar cualquier actividad recreativa, desde la pesca submarina o el buceo hasta la vela, el surf y las excursiones a los diferentes parques naturales: ( Parque Nacional Machalilla-Manabí)

Page 23: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓN AL PAU CLARISEL MÓN AL PAU CLARISEL MÓN AL PAU CLARISEL MÓN AL PAU CLARIS

IES Pau Claris 20

• La SierraLa SierraLa SierraLa Sierra: es completamente diferente a la Costa, y que posee picos nevados, cañones, precipicios, cascadas y ríos

caudalosos. Existen numerosos lugares dentro de las principales ciudades importantes que se pueden visitar, un ejemplo claro es la ciudad de Quito, capital de Ecuador, que posee un contraste llamativo entre la arquitectura colonial y moderna; dispone de numerosas iglesias, museos, etc. Una de las excursiones que se pueden realizar desde Quito es la que lleva a la mitad del Mundo, en la población de San Antonio, solo a 22 kilómetros al norte de la capital. Cuenca es la ciudad perfecta para experimentar la mezcla de culturas y su clima es muy agradable; también la ciudad de Otavalo es famosa por su artesanía y por sus ferias.

• La AmazoniaLa AmazoniaLa AmazoniaLa Amazonia es un mundo exótico e inexplorado, con una vegetación tropical y numerosos ríos y gran variedad de

fauna y flora. Es especialmente importante para el turismo ecológico y de investigación; además, se organizan excursiones para todos los gustos turísticos. En la actualidad, Ecuador posee áreas protegidas que constituyen el sistema de conservación y cuya extensión se estima en 3.2 millones de hectáreas, equivalentes al 11.7 % de la superficie del país. Estas zonas albergan una gran variedad biológica. Entre los principales centros de atracción turística se pueden citar los siguientes:

- reservas ecológicas: Cotacachi-Cayapas, Manglares churote y Cayambe Coca.

- reservas de fauna: Cuyabeno y Chimborazo.

- reserva biológica: Limococha.

- reserva geobotánica: Puluahua

- parques nacionales: Galápagos, Sangay, Cotopaxi, Machilla, Yasuni y Podocarpus.

3. ECUADOR. 3. ECUADOR. 3. ECUADOR. 3. ECUADOR. TURISMO DE TURISMO DE TURISMO DE TURISMO DE MASASMASASMASASMASAS

Ecuador puede albergar el turismo de masas, considerando sus diversos aspectos económicos, sociales y sobretodo gracias a su geografía y al medio ambiente, pues posee ricas especies vegetales y animales.

4. IMPACTO EN EL 4. IMPACTO EN EL 4. IMPACTO EN EL 4. IMPACTO EN EL MEDIO AMBIENTEMEDIO AMBIENTEMEDIO AMBIENTEMEDIO AMBIENTE

la biodiversidad del ecuador es todo lo que está vivo, es nuestra riqueza natural y está en los bosques, las aguas, el suelo de nuestros campos, etc. El estado protege la biodiversidad, organiza su uso y garantiza nuestro derecho a un medio ambiente sano. Esto significa usar la riqueza natural para el desarrollo del país y protegerla al mismo tiempo. Para resolver este dilema de utilizar y proteger, el estado se apoya en las leyes y crea las áreas protegidas. El Ecuador es uno de los 17 países megadiversos del mundo, es decir, es uno de los países con mayor

Page 24: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL MÓNEL MÓNEL MÓNEL MÓN DEL PAU CLARIS DEL PAU CLARIS DEL PAU CLARIS DEL PAU CLARIS

21 IES Pau Claris

riqueza natural en todo el planeta. Esta riqueza natural pertenece a todos los ecuatorianos, y es administrada por el estado. La Constitución de la República del Ecuador lo dice en su artículo 248. Pero todo esto puede llegar un día a su fin, ya que gran parte de la selva amazónica está siendo explotada, bosques vírgenes que se van destruyendo para la creación de nuevas carreteras.

5. COSAS A MEJORAR5. COSAS A MEJORAR5. COSAS A MEJORAR5. COSAS A MEJORAR

Lo que Ecuador debe mejorar principalmente es su educación, la construcción de más escuelas para aquellos niños que debido a la pobreza en que se encuentra su familia, no pueden acceder a la educación y están obligados, por la necesidad, a trabajar. También debe mejorarse un poco más la seguridad, aunque en los últimos días están siendo formados cuerpos de policía para combatir la delincuencia. Por eso es que cuando un grupo de extranjeros entra a nuestro país, son escoltados la mayor parte del tiempo por un grupo de policías, que también ayudaran a sus necesidades y a la comunicación con el entorno.

Page 25: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

REPORTATGE TECNOLÒGICREPORTATGE TECNOLÒGICREPORTATGE TECNOLÒGICREPORTATGE TECNOLÒGIC

IES Pau Claris 24

WallyWallyWallyWally i Eva, i Eva, i Eva, i Eva, dosdosdosdos robots del Pau Claris robots del Pau Claris robots del Pau Claris robots del Pau Claris

pppper Rocíer Rocíer Rocíer Rocío So So So Sánchez ánchez ánchez ánchez

A classe de tecnologia els alumnes de quart d’ESO vàrem decidir participar en un concurs on competíem en un petit campionat amb altres escoles. Només teníem dos mesos per muntar un petit robot. Al principi , quan vàrem veure totes les peces, ens va semblar una mica difícil, però quan portàvem una

estona muntant-lo vàrem veure que no era tant difícil. Ens vam repartir en uns petits grups; uns van muntar el tauler mentre que altres muntaven el robot. Quan ja va estar muntat ens vàrem dedicar a fer les proves per presentar-nos al concurs. Ens va costar una mica però al final

teníem les proves programades i practicàvem prou estona a classe. Quan faltaven un parell de dies pel concurs vàrem fer el darrer repàs. El professor ens va dir on havíem de ser tots el diumenge; Havíem quedat a l’entrada de l’institut a les 7:00 del matí . Diumenge, un cop hi érem tots, vàrem marxar pel concurs. Quan vàrem arribar al Cosmocaixa, començarem a practicar una mica amb el robot, mentre les nostres companyes, la Gaby i la Diana, van fer una petita presentació. Després ens tocava participar a la primera competició. Aquesta durava poc més dos minuts. Desprès tornarem a seguir entrenant una mica més amb el robot per a la següent competició. Desprès vàrem anar tots a fer un altra presentació. Quan aquesta va acabar, vàrem esmorzar i vàrem tornar a la sales de pràctiques per treballar una mica més amb el robot per a les altres competicions. Quan tot va acabar, ens vàrem marxar a les 2:30h cap a casa. Dilluns, quan vàrem arribar a classe, vàrem veure les fotos de diumenge, i vàrem comentar com havia anat l’experiència....

Page 26: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

REPORTATGEREPORTATGEREPORTATGEREPORTATGE ESPORTIU ESPORTIU ESPORTIU ESPORTIU

25 IES Pau Claris

El sis nacionsEl sis nacionsEl sis nacionsEl sis nacions

perperperper Mohamed Bounoua Mohamed Bounoua Mohamed Bounoua Mohamed Bounoua

El Torneig de les Sis NacionsTorneig de les Sis NacionsTorneig de les Sis NacionsTorneig de les Sis Nacions masculí és una

competició de rugbi europea que disputen les

seleccions nacionals d'Anglaterra, Escòcia, França,

País de Gal�les, Irlanda i Itàlia.

LA HISTÒRIA

El Torneig de les Sis NacionsTorneig de les Sis NacionsTorneig de les Sis NacionsTorneig de les Sis Nacions pren el relleu del

torneig de les cinc nacions, el qual, també, és hereu

del Campionat britànic de rugbi, amb quatre nacions.

Des de 1996, el torneig atorga oficialment el títol de

Campió d'Europa, que ja ho esdevenia de forma

oficiosa fins aleshores. A més el torneig atorga altres

trofeus, com són:

• la Copa CalcutaCopa CalcutaCopa CalcutaCopa Calcuta al vencedor entre Anglaterra i Escòcia.

• la Triple CoronaTriple CoronaTriple CoronaTriple Corona a l'equip britànic que s'imposa als altres tres.

• el Millenium TrophyMillenium TrophyMillenium TrophyMillenium Trophy al vencedor entre Anglaterra i Irlanda.

• el Trofeu EurostarTrofeu EurostarTrofeu EurostarTrofeu Eurostar al vencedor entre França i Anglaterra.

• el Gran SlamGran SlamGran SlamGran Slam a l'equip que és capaç de vèncer en tots els partits.

• la Cullera de fustaCullera de fustaCullera de fustaCullera de fusta a l'equip que perd tots els partits.

La selecció d'Irlanda hi pren part de forma unificada,

incloent-hi Irlanda del Nord. Això ha provocat algunes

crisis. El torneig no va finalitzar l'any 1972 després de la

tragèdia de Londonderry, acordant-se no tornar a

interpretar l'himne God save the queen, durant la

presentació dels equips, en un quart de segle. Tampoc

s'interpretava La Marsellesa quan França jugava a

Dublín per no molestar els anglesos, ni l'himne irlandès

en els seus desplaçaments. Aquesta situació es

mantingué fins EL 1997.

Algunes dates importants han estat:

• 1883: Primera edició de la competició amb els

quatre equips britànics.

• 1910: França entra en el torneig.

• 1931: França és exclosa, acusada de

professionalisme.

• 1947: Es torna a emprendre la competició,

després de la Segona Guerra Mundial, de nou

amb França.

• 1996: El torneig esdevé, oficialment,

Campionat d'Europa de Rugbi. Des d'aquest

moment els títols no es comparteixen en cas

d'empat; manant la diferència de punts.

• 2000: Itàlia s'incorpora al torneig.

• 2001: Es crea el Torneig de les Sis Nacions

femení

Page 27: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

REPORTATGEREPORTATGEREPORTATGEREPORTATGE CIENT CIENT CIENT CIENTÍFICÍFICÍFICÍFIC

IES Pau Claris 26

Els fEls fEls fEls forats negresorats negresorats negresorats negres

pppper Marcel Ugarteer Marcel Ugarteer Marcel Ugarteer Marcel Ugarte

Definició

Un forat negre és la regió de l’espai en la que l’atracció de la gravetat és tan forta que res no es pot escapar. Una altra

forma de dir–ho és que un forat negre és un objecte per al qual la velocitat d’escapament és molt més gran que la

velocitat de la llum (l’últim límit de velocitat al món). Un forat negre és un objecte molt més simple: només té tres

propietats, massa, espí i càrrega elèctrica.

En teoria, els forats negres tenen mides diferents: petits o "mini“, mitjans i grans o "supermassius".

Com es formen els forats negres?

Els forats negres es formen a partir d’estrelles moribundes les quals després d’un

procés natural comencen a acumular una enorme quantitat de massa en un radi

mínim, de manera que la velocitat d’escapament d’aquesta estrella és major que la

velocitat de la llum. A partir d’això l’estrella no permet que res no escapi al seu camp

gravitatori, inclosa la llum, que tampoc pot sortir.

Com de grans són els forats negres?

Si analitzem la segona propietat, hem de considerar que fins ara, el que se sap de la massa que tenen els forats negres

és que no tenen límits coneguts pels éssers humans. Però si analitzem les evidències actuals podem considerar que els

forats negres es formen a partir de la mort de les estrelles massives; ha d’existir un límit màxim per a la massa dels

forats negres, que seria igual a la màxima massa d’una estrella massiva. L'esmentada massa límit és igual a deu

vegades la massa del Sol 1x1031 kg (10,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000 quilograms). En els últims anys

s'han trobat evidències de l'existència de forats negres al centre de galàxies massives. Si això fos així, aquests forats

negres tindrien la massa d'un milió de sols.

Si analitzem el tema de l’espai que ocupa el forat negre, hem de considerar com a paràmetre principal una variable

matemàtica denominada el radi Schwarzchild, el qual és el radi de l’ horitzó de successos que abarca el forat negre

(dins d’aquest radi la llum és absorbida per la gravetat i qualsevol cos es atret amb una força gravitatòria infinita cap al

centre del forat negre del qual no aconseguirà sortir mai.

Miniforats negres

Un forat negre amb poca massa no es formaria sol, la seva gravetat es molt dèbil

per causar el col�lapse sobre sí mateixa. Els mini forats negres poden no ser

“negres” del tot, hi ha una possibilitat intrigant. No hi ha cap evidència de la seva

existència, però la teoria sí que els permet. Aquests forats poden estar dispersos

per l’univers, i fins i tot molt a prop del nostre sistema solar.

Page 28: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

Ciències per al món ContemporaniCiències per al món ContemporaniCiències per al món ContemporaniCiències per al món Contemporani

27 IES Pau Claris

Forats negres supermassius

Fa un quart de segle, els astrònoms havien

descobert uns objectes distants molt estranys d’un

volum molt petit i que emetien una potència

extraordinària: la potencia d’un bilió de sols en un

volum no més gran que el del sistema solar. El van

anomenar “Quassars”- fonts quasiestelars de radi –

perquè és veien com estrelles, i produeixen grans

quantitats d’ones de radi a mes de llum visible. Els

astrònoms també es van adonar que, encara que

els quassars eren exòtics, hi havia molts altres

objectes, aparentment galàxies o estrelles, que

mostraven versions menys extremes del mateix

fenomen: una potencia molt gran i d’un volum molt

petit. Aquests objectes tenien una altra propietat en

comú: Emeten partícules d’alta energia dels seus

centres en forma intermitent, són els púlsars.

Està la terra en perill per la presencia dels forats negres?

El forat negre més a prop del nostre planeta està

molt lluny. Els investigadors porten un registre

constant, no sols de l’activitat dels forats negres

detectats, sinó que també exploren a la recerca

de nous forats negres i d’estrelles moribundes

que són candidates a evolucionar cap a la fase de

forat negre.

Existeixen els forats blancs?

Si s’analitzen amb detall les equacions de la Física Relativista de les quals es

deriva l’existència dels forats negres, trobarem sempre que’hi ha una solució

simètrica per a cadascuna d’elles, es a dir, així com tenim la idea que per a la

matèria existeix l’antimatèria, podríem admetre la existència del forat blanc, amb

propietats i característiques completament oposades a les dels forats negres.

Com ja hem dit, els forats negres són definits com un horitzó de successos dins

del qual tot objecte és capturat indefectiblement per una força gravitatòria

immensa (quasi infinita), en contraposició podem entendre que pot existir

(almenys teòricament) un forat blanc com un horitzó de successos, on tot el que hi

ha dins seu serà violentament expulsat, amb una força immensa (quasi infinita).

Però el més interessant és que, si bé les matemàtiques poden donar-nos una resposta simètrica tan excitant, també es

cert, que és improbable l’existència d’un horitzó de successos amb aquestes característiques. Fins ara no es coneix cap

indici sobre la seva existència real.

Page 29: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

REPORTATGE CIENTÍFICREPORTATGE CIENTÍFICREPORTATGE CIENTÍFICREPORTATGE CIENTÍFIC

IES Pau Claris 28

L’efecte hivernaclL’efecte hivernaclL’efecte hivernaclL’efecte hivernacleeee per Aisha Asfaqper Aisha Asfaqper Aisha Asfaqper Aisha Asfaq

L’efecte hivernacle és el procés pel qual l’atmosfera d’un planeta s’escalfa, permetent l’entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l’emissió de calor des del planeta. El nom d’efecte hivernacle s’utilitza perquè, d’acord amb una descripció simplista, els hivernacles s’escalfen d’una manera aproximament similar. Part de la radiació solar que arriba a la superfície terrestre és absorbida i una altre part és reflectida. Això fa que s’escalfi la superfície, i que es torni a emetre part d’aquesta escalfor en forma de radiació .Així doncs part d’aquesta radiació infraroja torna a l’espai, però una altra part escalfa l’atmosfera, i de retruc, rescalfa la superfície terrestre. Gasos d’efecte hivernacle: Els responsables d’aquest efecte en l’atmosfera són els gasos d’efecte hivernacle

• El vapor d’aigua, n’és el principal

• El diòxid de carboni és el segon.

• L’ozó és el tercer.

I altres gasos en proporció

• Metà

• Òxid nitrós

• Hexafluorur de sofre

Aquests gasos s’absorbeixen fortament en la regió infraroja de l’espectre. L’efecte hivernacle és perfectament natural, i de fet sense ell no hi hauria vida al planeta tal com la coneixem. Ara bé, des de fa temps s’ha demostrat que l’activitat humana està augmentant l’efecte hivernacle, cosa que podria dur a un escalfament global, i al canvi climàtic del planeta. Això es deu a que en cremar combustible fòssils (carbó, benzina, gas natural) o en incendiar-se el bosc, es produeix diòxid de carboni, si la concentració de CO2 en l’atmosfera augmentés significativament, podria augmentar la força de l’efecte hivernacle. Tot i que no es coneixen amb precisió tots els factor s que intervenen en l’efecte hivernacle, això ha començat a preocupar l’opinió pública a finals del segle XX. Aquests canvis causen un gradual increment de la temperatura terrestre, l’anomenat canvi climàtic o escalfament global, que al seu torn poden originar altres problemes al medi ambient, tot i que no hi ha consens dins la comunitat científica sobre les conseqüències exactes. Les tesis més catastrofistes sostenen que aquest probablement serien els següents:

• Augment global de la temperatura

• Desertització i sequeres

• Desforestació, que augmenta encara més el

canvi climàtic

• Inundacions i augment del nivell del mar

• Fusió del gel antàrtic.

• Destrucció d’ ecosistemes.

Page 30: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

FFFFFFFFFFFFÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍSSSSSSSSSSSSIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCAAAAAAAAAAAA IIIIIIIIIIII QQQQQQQQQQQQUUUUUUUUUUUUÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍMMMMMMMMMMMMIIIIIIIIIIIICCCCCCCCCCCCAAAAAAAAAAAA

29 IES Pau Claris

La capa d’ozóLa capa d’ozóLa capa d’ozóLa capa d’ozó per Aisha Asfaqper Aisha Asfaqper Aisha Asfaqper Aisha Asfaq

La capa d’ozó és l’estrat de l’atmosfera que està a uns 25Km d’altitud, constituïda pel gas ozó, molècula de tres àtoms d’oxigen (O3),que protegeix la superfície de la terra dels raigs ultraviolats que emet el sol. En els últims anys es considera amenaçada per l’activitat industrial humana.

Deteriorament de la capa d’ozóDeteriorament de la capa d’ozóDeteriorament de la capa d’ozóDeteriorament de la capa d’ozó

Fa uns quants anys es va descobrir que sobre l’Antàrtida hi havia una zona de la capa d’ozó en que la concentració d’aquest gas era molt més baixa que a la resta. Aquesta zona amb nivells molt baixos d’ozó va rebre el nom de forat de la capa d’ozó. Des d’aleshores s’ha seguit any rere any, l’evolució d’aquest forat i s’ha comprovat que cada vegada es fa més gran. Actualment afecta al sud d’Americà i d’Austràlia, i també s’ha localitzat un forat en el Pol Nord. Es creu que la desaparició de l’ozó de l’atmosfera es deguda a uns gasos contaminants anomenats CFC : abans, aquests gasos s’utilitzaven en les neveres i aerosols, però amb el temps s’han anat substituint per altres gasos no contaminants per intentar aturar el deteriorament de la capa d’ozó. També hi ha científics que consideren que els forats de la capa d’ozó són fenòmens naturals. i que s’amplien i redueixen cíclicament. Si es produís un fort afebliment de la capa d’ozó, s’incrementaria molt la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la terra, i patiríem els efectes següents:

• Danys en els ulls de les persones i animals.

• Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al�lèrgiques.

• Augment del risc de cremades greus per exposició al sol.

• Més casos de malalties infeccioses.

• La vida submarina quedaria afectada.

• Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment de conreus.

• El fitoplancton marí disminuiria dràsticament.

E L F I T O P L A N C T O N E L F I T O P L A N C T O N E L F I T O P L A N C T O N E L F I T O P L A N C T O N

Page 31: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

HOLA I ADÉUHOLA I ADÉUHOLA I ADÉUHOLA I ADÉU

IES Pau Claris 30

El El El El comiat de l’Aracelicomiat de l’Aracelicomiat de l’Aracelicomiat de l’Araceli Avui celebrem entre tots i totes, el professorat, l’alumnat i molts d’altres professionals vinculats al centre, la jubilació, el comiat laboral, de la nostra estimada Sra. Araceli Jiménez Navas. És impossible ser de l’IES Pau Claris i no conèixer l’Araceli, oi que sí? És totalment impossible. I ho és perquè l’Araceli forma part del cap, de l’ànima i del cor de l’institut, perquè... l’Araceli és mucha Araceli!

Perquè si hi ha una persona, aquí, que coneix bé tots els racons i raconets d’aquest edifici, si hi ha algú, aquí, que sap per on passen les canonades de l’aigua, per on circula l’electricitat, i quines històries s’amaguen dins d’aquestes velles parets... aquesta és l’Araceli, i és que..... l’Araceli es mucha Araceli. Perquè si hi ha una persona que sap descobrir quin alumne ha guixat una taula o ha pintat una porta, quina alumna s’amaga, en hores de classe, pels racons del 3r pis o pels lavabos, -i amb qui s’hi amaga-, o quin alumne s’ha enamorat, quin ha renyit amb la nòvia i quina ha canviat de nòvio.... aquesta és l’Araceli, i és que l’Araceli es mucha Araceli.

Perquè si hi ha una persona que està disposada a facilitar la tasca del professorat, que està sempre a punt per donar un cop de mà a consergeria o a secretaria, si hi ha algú que està al cas de tot allò que passa al voltant de l’institut, per exemple, què ha posat l’Andrés a l’olla, com es diu aquell mestre jove del Pere Vila, què necessiten els amics grans, qui ve avui a jugar a futbol, etc., etc..., aquesta és l’Araceli, i és que ... l’Araceli es mucha Araceli.

Però, tot això ja ho sabeu, no us descobreixo res de nou, l’Araceli no es talla ni un pèl i segur que, quan li ha semblat oportú, us ha dit el que pensava o us ha preguntat el que volia saber. Realment, és que l’Araceli es mucha Araceli. Mireu... l’Araceli, ha estat sempre una treballadora exemplar, no ha faltat mai ni un dia, mai no ha tingut una baixa per malaltia, ni tan sols quan ara fa 3 o 4 anys es va trencar el peu; en aquests moments, porta 19 anys treballant, ininterrompudament, pels passadissos i les aules d’aquest edifici (“de mi colegio” que diu ella). Cada dia ens ha demostrat -cada dia- la seva professionalitat, la seva capacitat de treball i

d’iniciativa, la seva vitalitat i la seva estimació cap a la seva feina -cap a la feina ben feta- i sempre ho ha volgut compartir i transmetre així a les seves companyes. L’Araceli, a més a més de bona treballadora, ha estat una bona educadora, una mestra de gran saviesa, ens ha ensenyat, cada dia, a tots nosaltres, amb una pedagogia excel�lent, quin era el seu compromís amb el centre i amb l’educació dels nostres nois i noies, amb una decidida voluntat de transmetre valors personals, socials i morals, com és propi de qualsevol ensenyant. Tot això és molt important i ens diu molt de la seva vàlua personal i professional, però és que l’Araceli no només ens ha dedicat esforç, treball, educació i pedagogia sinó que, a més a més, ens ha transmès la seva simpatia, la seva alegria, la seva dedicació i el seu amor cap totes les persones que, en un moment o altre, hem passat pel centre, al llarg d’aquests 19 anys. Ella ens ha enlluernat, l’Araceli ens ha enamorat a tots i a totes nosaltres, professorat, personal de consergeria i de secretaria, alumnat, famílies, personal del menjador, ... a tothom. Per tant, li hem d’agrair, i jo la primera, aquesta explícita i incondicional devoció que ens ha dedicat: -Araceli, has estat una mestra colossal, he après molt dels teus coneixements, gràcies, molt sincerament, per haver pogut compartir tot aquest temps amb tu, per haver pogut gaudir de la teva simpatia, de la teva saviesa, de la teva dedicació i de la teva estima. -Araceli, amiga, ha estat un plaer immens i un luxe impagable haver-te pogut conèixer i haver gaudit de la teva amistat. Gràcies de tot cor. Mercè Miralles i TornerMercè Miralles i TornerMercè Miralles i TornerMercè Miralles i Torner Barcelona, 30 de gener de 2009

Page 32: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

HOLA I ADÉU HOLA I ADÉU HOLA I ADÉU HOLA I ADÉU

31 IES Pau Claris

Hoy 30 de enero es un día muy especial

para ti.

Porque tienes que decir adiós al Pau Claris

después de tantos años de felicidad en

este instituto que tú sola has sabido llevar.

Siempre sonriendo aunque a veces sólo

tenías ganas de llorar.

Siempre al pie del cañón

y limpiando sin parar

aunque tus fuerzas no pudieran más.

Siempre, para que este instituto

tuviera una estrella que sólo alumbraba

cuando tú, con tu simpatía,

llegabas a trabajar.

Y como compañera no tengo palabras

para expresar, porque si como madre

eres muy especial, como compañera

has sido igual.

Te echaré de menos en el tren

y en el instituto porque sin ti

ya no será igual.

Tu compañera, Cati

Page 33: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

HOLA I ADÉUHOLA I ADÉUHOLA I ADÉUHOLA I ADÉU

IES Pau Claris 32

Les cantades del SarratoLes cantades del SarratoLes cantades del SarratoLes cantades del Sarrato

pppper Josep Lluís Sarratoer Josep Lluís Sarratoer Josep Lluís Sarratoer Josep Lluís Sarrato

Hola a tots. Per a la major part de vosaltres, alumnes, pares, professionals, no cal que em presenti, encara em recordareu. Ho faré pensant en aquells que s’han incorporat enguany. Sóc en Sarrato, professor de música des que es va crear l’institut fins al curs passat que em vaig jubilar. I us he de dir que en aquesta nova situació m’hi trobo molt còmode.

Em recorda el mític paradís terrenal de què parla la Bíblia, allà on es diu que Adam i Eva vivien feliços sense haver de treballar, llàstima que un ja no és eternament jove, com s’acostuma a dibuixar aquella parella.... Fa poc se’m va demanar de fer un article per a una revista interna del taller ocupacional El Xop on va la meva filla Marta. Quan vaig

acabar de redactar-lo em vaig adonar que en ell es traspuava tot un conjunt d’idees i de vivències que hauria pogut compartir perfectament amb l’institut que ha protagonitzat els meus darrers anys de vida professional. Així que, amb alguns retocs, poso a la vostra disposició l’esmentat article. A reveure.

Les cantades d’Les cantades d’Les cantades d’Les cantades d’El XopEl XopEl XopEl Xop

Sempre m’ha agradat cantar. Cantar i fer cantar. Un dels records que conservo de la meva primera infantesa era de quan tindria quatre anys, a la galeria d’una casa d’un poblet de la muntanya d’Osca, Alquézar, una galeria que s’obria a tota una vall. Allí m’hi estava estones i estones cantant sense que molestés ningú, un cant que es fusionava amb els animals del corral que hi havia a sota. Tot era una unitat. I què cantava en aquella galeria un marrec de quatre anys? Quina música podia jo saber als anys 50 en un poblet perdut quan encara no existia la TV? Doncs, les cançons de missa. Aleshores la missa dels diumenges era Regina. I això era el que jo cantava en aquella galeria perduda en el nores, repetint una i mil vegades

aquelles quatre cançons, sense cansar-me i sense cansar a ningú. Quan vaig ser més grandet els meus pares se’n van anar a viure a Bell-lloc d’Urgell, un poble amb molts i molts i molts tractors ( A Alquézar mai no n’havia vist cap) i la meva mare em va portar a unes monges que em van ensenyar una mica a tocar el piano, el suficient com per després anar fent pel meu compte. Amb el temps arribarien els anys 60 i amb altres col�legues del poble vam muntar un grup de rock que vam batejar amb el nom de “Els Indígenes”. En més d’una ocasió ens vam traslladar en tractor al poble del costat per anar a actuar. Quins anys! Un de la colla, alt com un sant Pau, es posava a cobrar a l’entrada del local, i pagaven fins i tot els guàrdies civils que estaven de servei.

Page 34: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

HOLA I ADÉUHOLA I ADÉUHOLA I ADÉUHOLA I ADÉU

IES Pau Claris 33

Benvinguda, CondesaBenvinguda, CondesaBenvinguda, CondesaBenvinguda, Condesa !!!!

per Diana Rose Aguilarper Diana Rose Aguilarper Diana Rose Aguilarper Diana Rose Aguilar

Com et dius?Com et dius?Com et dius?Com et dius? Em dic Marianne Condesa Jane Márquez.

Quants anys tens?Quants anys tens?Quants anys tens?Quants anys tens? Tinc quinze anys, vaig néixer el quatre d’octubre de 1993.

I d’on ets?I d’on ets?I d’on ets?I d’on ets? Sóc de les Filipines.

PerPerPerPerququququè hasè hasè hasè has vingut vingut vingut vingut a Barcelona a Barcelona a Barcelona a Barcelona???? Perquè la meva família està aquí i vull estar amb ells.

QuèQuèQuèQuè vas sentir quan vas arribar? vas sentir quan vas arribar? vas sentir quan vas arribar? vas sentir quan vas arribar? Em vaig sentir molt contenta, perquè ja estic amb el meu pare.

T’agrada BCN?T’agrada BCN?T’agrada BCN?T’agrada BCN? Sí, m’agrada perquè hi ha edificis antics i la ciutat és molt bonica.

T’agrada el teu institut? Tens amT’agrada el teu institut? Tens amT’agrada el teu institut? Tens amT’agrada el teu institut? Tens amics?ics?ics?ics? Sí, m’agrada i tinc amics. La majoria són filipins perquè m’ensenyen coses, especialment el català.

Quines coses hi ha aquí,Quines coses hi ha aquí,Quines coses hi ha aquí,Quines coses hi ha aquí, a BCNa BCNa BCNa BCN,,,, que no hi ha el que no hi ha el que no hi ha el que no hi ha el teu país?teu país?teu país?teu país? Els paisatges i el menjar.

Quines són els teus Quines són els teus Quines són els teus Quines són els teus plans de futur?plans de futur?plans de futur?plans de futur? Vull ser infermera i guanyar molt diners

QuèQuèQuèQuè trobes a faltar del trobes a faltar del trobes a faltar del trobes a faltar del teu pateu pateu pateu país?ís?ís?ís? Els menjars d’allà, la meva família, els meus amics de l’ institut i el clima, perquè allà tot l’any fa calor.

T’agradaria tornar al T’agradaria tornar al T’agradaria tornar al T’agradaria tornar al teu teu teu teu país? O vols quedarpaís? O vols quedarpaís? O vols quedarpaís? O vols quedar----te te te te aquí aquí aquí aquí per sempre?per sempre?per sempre?per sempre? M’agradaria tornar al meu país perquè tinc dificultats per parlar català i a més castellà. Sempre m’agradaria tornar-hi, perquè sóc filipina.

Page 35: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL RACÓ DE L’ARTISTAEL RACÓ DE L’ARTISTAEL RACÓ DE L’ARTISTAEL RACÓ DE L’ARTISTA

IES Pau Claris 34

El Arte del AlmaEl Arte del AlmaEl Arte del AlmaEl Arte del Alma popopopor Rosario Sánchezr Rosario Sánchezr Rosario Sánchezr Rosario Sánchez

El escritor cuando va a acometer una obra tiene la sensación rara de que va a una cacería nocturna, a un lugar lejano. La luna iluminando el oscuro sendero, las palabras suenan en el silencio de la mente. La noche rumorea muy profundos sentimientos y a lo lejos se escuchan sollozos. El escritor debe llevar un mapa de los lugares que va a recorrer (heridas, sentimientos, recuerdos, etc.).Debe

estar seguro frente a las mil bellezas y las mil fealdades disfrazadas de “belleza” que han de pasar frente a sus ojos. Debe tapar sus oídos como Ulises frente a las sirenas y lanzarse al océano turbulento de las metáforas vivas y no figuradas o falsas. Triste si el escritor se entrega, porque como lo haga no podrá levantar su obra. Se tendrá que mantener firme contra los espejismos y acechar las presas que armonicen con el plano de la obra que lleva entrevista. El estado de INSPIRACIÓN es una mezcla de locura y apasionamiento con un toque de paz (algo contradictorio pero real). Muchas veces nuestra ignorancia no nos deja distinguir entre pura imaginación y el estado admirable de INSPIRACIÓN.

Se vuelve de la inspiración como se vuelve de un país maravilloso, la obra es la narración del viaje. El artista que quiere librarse del campo imaginativo, no vivir exclusivamente de la imagen que producen los objetos, inconcientemente deja de querer. Ya NO QUIERE porque APRENDIÓ A AMAR. Pasa de la imaginación que es un hecho de la mente, a la INSPIRACIÓN que es un estado del alma, pasa del análisis a la fe. Aquí ya las cosas son porque SI, sin

causa ni efecto, ya no hay límites. ADMIRABLE LIBERTAD diría yo. Así como la simple imaginación tiene una lógica humana, LA INSPIRACIÓN tiene una lógica poética. Ya no sirve la técnica adquirida, no hay reglas que seguir. Y así como la imaginación es un descubrimiento, LA INSPIRACIÓN es un DON. Hay veces que debemos gritar desesperadamente es nuestra soledad poética para no dejarnos llevar por los halagos populares sin sentido estético, sin razón ni lógica. Diría que gracias a este DON sabemos distinguir a unos simples embusteros de los GRANDES ARTISTAS DEL ALMA.

Page 36: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

CREACIÓ LITERÀRIACREACIÓ LITERÀRIACREACIÓ LITERÀRIACREACIÓ LITERÀRIA

35 IES Pau Claris

TEMPS DIFÍCILSTEMPS DIFÍCILSTEMPS DIFÍCILSTEMPS DIFÍCILS per Jorge Tasinchana per Jorge Tasinchana per Jorge Tasinchana per Jorge Tasinchana

Estimat Carles,

Aquest matí m’he despertat molt més tranquil que ahir. Avui no han tornat a

bombardejar aquesta zona. Serà perquè ja no hi queda res per bombardejar? O serà

que tota la gent que hi havia se n’ha anat o ha sucumbit als atacs dels alemanys?. No

ho sé, no sé què passa fora d’aquest refugi on em trobo amb la meva família i alguns

amics. No sé si almenys t’arribarà aquesta carta o bé la tindran allà en el correu on es

quedarà sense que ningú la pugui enviar; o potser t’ arribarà quan tot aquest caos ja

hagi passat. Però de totes maneres espero que la puguis llegir i que em facis saber

com et trobes tu també, ja que fa molt de temps que no sé res de tu. Deixant enrere la

guerra i les desgràcies: recordes aquelles tardes d’abril quan sortíem a jugar amb els

altres, amb el Joan, en Pere, la Margarida, en Xavier, “Tu i Jo”. Recordo aquells dies

amb molta malenconia, voldria tornar enrere i que el temps no avancés mai i que

sempre juguéssim com quan érem nens i no haguéssim de viure aquesta maleïda

guerra! Nosaltres no en tenim cap culpa, i hem de patir-ne les conseqüències; he vist

tanta gent morir, tants nens quedar-se orfes, és horrible! És terrible veure com

maten gent com si fossin animals. Espero que tot aquest patiment passi ràpidament i

que de mica en mica tornem a la normalitat. Espero la teva resposta amb ansietat;

cuidat molt i vigila. Recorda: hem de tornar a veure’ns per reviure el temps passat.

Una abraçada,

Jorge Davi

Igualment veuré si em puc comunicar amb algú de la colla, esperó que tu facis el

mateix. . . .

Page 37: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL RACÓ DE EL RACÓ DE EL RACÓ DE EL RACÓ DE L’ARTISTAL’ARTISTAL’ARTISTAL’ARTISTA

IES Pau Claris 36

LoveLoveLoveLove

bybybyby Condesa MárquezCondesa MárquezCondesa MárquezCondesa Márquez

It’s just like a river There’s no end and it flows forever It is not jealous but it is pleasant. Love brings excitement not dismay. If you never get heartbroken You’ll never know how to love and learn. To love someone hurts Who can’t love you? Never finds the courage to let that Person know how you feel , When you give someone all your love , You’ll never be assured that it will be Reciprocal But love is considered to be wonderful and can give joy to that lucky someone.

ThingsThingsThingsThings that never die that never die that never die that never die

bbbbyyyy Charles Dickens Charles Dickens Charles Dickens Charles Dickens

The pure, bright, and beautiful That stirred our hurts in youth, The impulses to wordless player The streams of love and truth The loving after lost. The spirit’s yearning to cry, The striving after better hopes These things can never die. A kindly word in grief’s dark hour That proves a friend indeed The plea of mercy softly breathed When justice threatens high Let nothing pass, for every hand Must find some works to do, Lose not a chance to waken love Be firm and just and true. So shall a light that cannot fade Beam on them from on high These things never die.

Page 38: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

CREACIÓ LITERÀRIACREACIÓ LITERÀRIACREACIÓ LITERÀRIACREACIÓ LITERÀRIA

37 IES Pau Claris

MMMMy island y island y island y island

by by by by GonzáGonzáGonzáGonzález, N. V. Mlez, N. V. Mlez, N. V. Mlez, N. V. M

Even as the bough breaks from the sheer weight of song So those hearts breaks my love So will my universe flow to kiss the seas warm eternal breast . So will my islands poise their hills against the sun. My heart is pound of this dream and prouder yet my universe of the faith that keeps the pace of tides and moons still my island of their hills

Una història graciosaUna història graciosaUna història graciosaUna història graciosa

per Aisha Asfaqper Aisha Asfaqper Aisha Asfaqper Aisha Asfaq

- Veig que per tenir 60 anys, té bon aspecte -va dir el metge. - Quan he dit que tenia 60 anys? - va dir l’home - Jo tinc vuitanta anys - Oh! Doncs el seu pare haurà mort amb molts anys - va dir el metge sorprès. - Quan he dit que el meu pare ha mort? Està viu i té cent dos anys - va dir l’home.

- Oh, Déu meu! Digui’m quants anys tenia el seu avi quan va morir? - va dir el metge. - Jo no he dit que el meu avi hagués mort. Ara té cent vuitanta anys i demà es casarà - va dir el home - Oh! Es viu! Però no ho entenc. Quina necessitat té el seu avi de casar-se ? - va preguntar el metge molt sorprès . - Jo no he dit que tingues cap necessitat de casar-se -va dir l’home.

Es injusto vivir sin tiEs injusto vivir sin tiEs injusto vivir sin tiEs injusto vivir sin ti

por Rosario Sápor Rosario Sápor Rosario Sápor Rosario Sáncheznchezncheznchez

Son lágrimas negras, gotas de dolor que resbalan por mi cara, y es por ti, amor, porque este pobre corazón aún te extraña. Son ya días sin verte, horas infinitas. Oh, mi mundo. Quiero verte, tenerte aquí conmigo. Todavía no entiendo porqué te fuiste si todo iba bien y sin hacer nada todo terminó, aquella promesa de estar siempre juntos se rompió para siempre; cual frágil lámina de hielo que se pierde mucho antes de ni siquiera Haber toca do el cielo. Se pierde en el aire, de esta manera todo terminó. Fue un día, uno parecido al de hoy, sólo que hay una cosa diferente, una cosa que duele, que mata, es el saber que ya no estás, te perdí, ya no estás. ¿Sabes? No lo acepto simplemente porque no puedo vivir sin ti, seguir adelante y fingir que todo irá bien. ¿Por qué no regresa, o me lleva también a mi? Porque no es justo respirar, si el ya no está aquí. Quema el dolor, se hacen grandes las ganas de gritar, las ganas de llorar, gritar que es culpa tuya que ya no puedes volver, volver a mí para poder ser feliz. Para volver a sentir, ese amor tan puro que solo hace sentir. No, no quiero entender que lo bueno de esta vida siempre tiene que terminar, que a un ser amado se le puede perder por culpa de algo que supuestamente él no pudo controlar. Lo perdí, ya no está, ahora como hago para poder aguantar, levantarme cada día y aceptar la realidad. Aceptar que el amor de tu vida se murió y aunque duela lo que duela tienes que avanzar, seguir sola por la vida e intentar superar.

Page 39: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

Amor Estel�lAmor Estel�lAmor Estel�lAmor Estel�lar ar ar ar per Wenjie Wuper Wenjie Wuper Wenjie Wuper Wenjie Wu

Estimada, des que et vaig veure a la meva vida solament existeixes tu i res més. Tu ets com el sol, única en

aquest món, amb un somriure molt càlid i una bellesa enlluernadora amb què il�lumines cada dia i cada moment

de la meva vida; com les estrelles. Aquesta nit he parlat amb la Via Làctia del teu atractiu.

M’encantaria compartir amb tu cada instant, només tu i jo, agafats de la mà, mirant al cel, demanant desigs als

estels que ens esguarden; cantant la nostra cançó preferida, veient l’alba cada dia. I volarem cap a les

constel�lacions, els planetes seran els nostres amics i el testimoni de l’amor.

L’Óssa Menor em va donar a conèixer una història d’amor molt bonica, em va dir que quan una estrella fugaç cau

comença una història d’amor. Deixa que la teva mirada m’embogeixi per tot el firmament. Ets la meva lluna i jo el

teu estel : vull acompanyar-te tota la vida! No sé quant et desitjo, però et vull amb bogeria. Espero la teva

resposta aviat perquè ho necessito. Si tu vols ser la meva lluna, jo serè la teva estrella per sempre...

Déjate amarDéjate amarDéjate amarDéjate amar por Rosario Sánchezpor Rosario Sánchezpor Rosario Sánchezpor Rosario Sánchez

Vivo en la tempestad de verte y no tenerte, necesitarte pero no atreverme a llamarte. ¿Será que tengo miedo a

que me rechaces? Tu eres mi luna y yo tu sol, ¿acaso estar juntos es imposible? ¿acaso no sientes la misma

necesidad que yo de formar un eclipse de amor? ¿Qué importa si nuestra historia es fugaz, si aprendemos a

conjugar con el verbo amar? Déjate llevar por esta ráfaga de amor. No saltes más de estrella en estrella

Y déjate enamorar. Aunque tenga que comprar una nave espacial para ir hasta la luna a buscarte, por ti, por ti yo

voy a llegar. Y si tengo que ir hasta Marte,

¿Qué más da? Hago lo que sea por el corazón robarte.

Olvida ya el peso de lo que fue. Nuestros dolores son similares,

Entonces, ¿a qué esperas para que nuestras soledades se acompañen?

Hagamos de nuestro amor eternas primaveras y veranos apasionados,

No dejemos lugar a que entre la palidez del otoño ni el frío del invierno.

Para qué hacernos daño si podemos olvidar el pasado y amarnos

EL RACÓ DE L’ARTISTAEL RACÓ DE L’ARTISTAEL RACÓ DE L’ARTISTAEL RACÓ DE L’ARTISTA

IES Pau Claris 38

Page 40: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

CREACREACREACREACIÓ LITERÀRIACIÓ LITERÀRIACIÓ LITERÀRIACIÓ LITERÀRIA

IES Pau Claris 39

La nimfa Eco i NarcísLa nimfa Eco i NarcísLa nimfa Eco i NarcísLa nimfa Eco i Narcís

per Ghizlane L’Kouchaper Ghizlane L’Kouchaper Ghizlane L’Kouchaper Ghizlane L’Koucha

Eco es una noia nimfa que parlava pels descosits. Un dia la deessa Juno intentava espiar el seu marit Júpiter per veure si l’enganyava, Eco no parava de parlar i parlar, i és clar , Juno es va cansar de sentir-la i li va llençar un conjur i era que Eco no podria parlar fins que algú no li dirigís la paraula abans i tot i així només podria repetir les últimes síl�labes de lo que li deien. Un dia Eco va veure un noi que es deia Narcís al bosc. Quan Narcís li parlava ella no parava de repetir les últimes síl�labes d’ell. Per exemple ell deia :

- Com et dius? – i ella responia:

- Dius... - D’on ets? –I ella : - Ets... Escalar ell se’n va cansar de seguida d’ella i la va rebutjar. Eco, que estava trista per culpa del conjur es va consumir en una cova i va morir, l’únic que quedava d’ella va ser la seva veu que feia eco.

En canvi Narcís va estant tota la seva vida rebutjant l’amor de les nimfes pensant que totes esren com Eco. Un dia Narcís va anar a beure aigua que havia a prop, en un bosc, al costat de la font havia un vassall d’aigua , en aquella època n havia miralls. El cas es que s’hi va veure reflectit i com no savia que era ell mateix es va enamorar de la imatge . A on anava ell anava la imatge ,si ell somreia la imatge també i si ell plorava la imatge plorava amb ell. Un dia volia tocar la imatge i quan la va tocar en l’aigua va desaparèixer i cada cop que la volia tocar desapareixia . Quan es va cansar de que quan cada cop la intentava tocar desaparegués, quan estava en el riu va caure en ell intentant agafar el seu propi reflex es va ofegar i va morir. Allà on va morir van créixer unes flors grogues que portaven el seu nom, Narcisos, en record seu.

Page 41: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

EL RACÓ DEL PLANETA

IES Pau Claris 40

RRRR MMMM KKKK DDDD PPPP AAAA SSSS CCCC VVVV JJJJ EEEE IIII LLLL

DDDD FFFF GGGG VVVV EEEE KKKK LLLL EEEE EEEE NNNN EEEE XXXX EEEE

PPPP GGGG CCCC IIII TTTT SSSS AAAA LLLL PPPP LLLL HHHH FFFF WWWW

GGGG AAAA KKKK DDDD OOOO GGGG DDDD KKKK UUUU NNNN UUUU AAAA CCCC

RRRR VVVV PPPP RRRR RRRR YYYY YYYY TTTT TTTT MMMM KKKK CCCC VVVV

WWWW ZZZZ OOOO EEEE TTTT DDDD FFFF NNNN PPPP AAAA IIII IIII WWWW

XXXX TTTT EEEE TTTT RRRR AAAA BBBB RRRR IIII CCCC MMMM NNNN YYYY

BBBB GGGG SSSS GGGG AAAA SSSS DDDD XXXX FFFF HHHH CCCC AAAA IIII

MMMM EEEE DDDD IIII CCCC AAAA MMMM EEEE NNNN TTTT SSSS GGGG UUUU

GGGG FFFF GGGG HHHH JJJJ RRRR TTTT TTTT LLLL GGGG XXXX RRRR PPPP

HHHH GGGG HHHH TTTT RRRR MMMM KKKK AAAA KKKK JJJJ ZZZZ OOOO JJJJ

OOOO PPPP AAAA HHHH LLLL BBBB OOOO LLLL QQQQ UUUU EEEE RRRR SSSS

Cerca Cerca Cerca Cerca 11 noms d’escombraries 11 noms d’escombraries 11 noms d’escombraries 11 noms d’escombraries a la soa la soa la soa la sopa de lletres pa de lletres pa de lletres pa de lletres i i i i pinta pinta pinta pinta cada contenidorcada contenidorcada contenidorcada contenidor amb el color que amb el color que amb el color que amb el color que lililili corresponcorresponcorresponcorrespon

Solucions a la pàgina 10Solucions a la pàgina 10Solucions a la pàgina 10Solucions a la pàgina 10

Page 42: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

CRÍTICA MUSICALCRÍTICA MUSICALCRÍTICA MUSICALCRÍTICA MUSICAL

41 IES Pau Claris

Daddy yankeeDaddy yankeeDaddy yankeeDaddy yankee porporporpor Juan Pablo RojasJuan Pablo RojasJuan Pablo RojasJuan Pablo Rojas

Origen de su nombre artíOrigen de su nombre artíOrigen de su nombre artíOrigen de su nombre artísticosticosticostico.

El nombre artístico de Raymond Ayala tiene el siguiente significado. Daddy es porque era fanático del cantante Big Daddy Kane y porque en Puerto Rico ese término se usa como "papá"; y Yankee porque en Puerto Rico este término se utiliza para denotar algo grande y fuerte además era fanático de los Yankees de Nueva York.

BiografiaBiografiaBiografiaBiografia

Nació en Puerto Rico, en el año 1977,así que ahora tiene 32 años. Cantante, compositor y productor puertorriqueño. Raymond Ayala era sólo un niño de trece años de la población de Río Piedras cuando se interesó por la música y empezó a cantar temas rap. A pesar de esto, sus inicios más o menos profesionales en el mundo de la canción de Puerto Rico vinieron de la mano del conocido artista D.J Playero. Fue entonces cuando nació la figura de Daddy Yankee.

Carrera artística y discografiaCarrera artística y discografiaCarrera artística y discografiaCarrera artística y discografia

El primer disco de Daddy Yankee en solitario se publicó en el año 2000 con el título de El Cartel. Su gran éxito hizo posible el lanzamiento en 2001 de El Cartel II. Las grandes ventas conseguidas por ambos álbumes significaron para este cantante su reconocimiento con sendos Discos de Platino. Este cantante recibe diversos sobrenombres dentro de la industria musical. En estos circuitos es conocido como 30-30 por el mensaje que contienen las letras de sus canciones, un certero retrato de muchos aspectos de la vida cotidiana de Puerto Rico. También se ha ganado el título de Rey de la Improvisación por su especial habilidad creativa, una virtud que ha hecho a Daddy Yankee ser el vencedor durante cinco años seguidos de diversos Street Jam ReggaeAwards. A la discografía de Daddy Yankee se le suma la grabación en el 2003 de su tercer disco, Los Home-runes. Una vez más contó con el apoyo de sus numerosos fans, que se lanzaron a la compra de este trabajo convirtiéndolo en otro gran éxito de ventas. Su última obra discográfica lanzada al mercado hasta el momento es Barrio Fino, que vio la luz el 13 de julio del 2004. Uno de los temas más conocidos de este disco es Gasolina, que poco tiempo después de su estreno consiguió encaramarse en los primeros puestos latinos de las prestigiosas listas de la revista norteamericana Billboard.

Page 43: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

CRÍTICA CINEMATOGRÁFICACRÍTICA CINEMATOGRÁFICACRÍTICA CINEMATOGRÁFICACRÍTICA CINEMATOGRÁFICA

IES Pau Claris 42

CrepúCrepúCrepúCrepúsculosculosculosculo ppppoooor Camila Todeschini r Camila Todeschini r Camila Todeschini r Camila Todeschini

¿Qué ocurriría si un día despertaras y tuvieras que irte a vivir con tu padre una temporada por motivos ajenos a ti, y te enamoraras de un vampiro? Pues eso mismo es lo que le ocurre a la protagonista de esta película… Robert Pattinson y Kristen Stewart son los principales actores de esta trama de vampiros, mortales, amor casi inexplicable, y los que nunca faltan: los antagonistas. A parte de que la estética de los actores parece sacada de una banda emo, o similar, de que la trama parece haber sido creada por la revista de adolescentes SuperPop o Loka, la película tiene su encanto, porque a personas sensibles como yo las hizo llorar con sus cursiladas de culebrón venezolano.

Recomendación:Recomendación:Recomendación:Recomendación: a pesar de la presencia vampírica, Crepúsculo es un romance, y cualquiera que espere ver una historia de terror saldrá decepcionado. Del mismo modo, si espera ver un romance pasional, de fuertes sentimientos, tal y como refleja la saga literaria, también saldrá decepcionado porque sólo verá un tonto enamoramiento sin la mínima emoción, ni explicación. Lo peor:Lo peor:Lo peor:Lo peor: es todo marketing y fachada, le falta el ingrediente principal: esa vibrante historia de amor que acelera el pulso y revoluciona para siempre la vida de los protagonistas. Lo mejorLo mejorLo mejorLo mejor:::: la cantidad de dinero que ganarán los que se vieron implicados en este bodrio de película.

Death Race Death Race Death Race Death Race per Raquel Sánchezper Raquel Sánchezper Raquel Sánchezper Raquel Sánchez

TítuloTítuloTítuloTítulo: Death Race GéneroGéneroGéneroGénero: Ciencia ficción PaísPaísPaísPaís: Canadá / Estados Unidos AñoAñoAñoAño: 2008 Estreno en cineEstreno en cineEstreno en cineEstreno en cine: 03-10-2008 DirectorDirectorDirectorDirector: Paul W.S Anderson IntérpretesIntérpretesIntérpretesIntérpretes: Ian McShane, Jacob Bargas, Jason Statham y Joan Allen ProductorProductorProductorProductoreseseses: Tom Cruise, Roger Corman, Paula Wagner, Jeremy Bolt FotografiaFotografiaFotografiaFotografia: Scott Kevan CRíCRíCRíCRíTICATICATICATICA La película Death Race (La carrera de la muerte) es una buena película, con buenos efectos, bastante acción, gran cantidad de efectos especiales, eso sí, con poco guión. El guión es muy flojo y contiene cosas que no vienen al caso y la verdad poco creíbles, como salir de un coche envuelto de llamas que ha dado sus 10 vueltas por el suelo ¡y estar vivo! Los actores me gustaron de verdad, sobre todo Jason Statham, es genial. En resumen, eso es Death Race, unos presidiarios que en un futuro buscan la salvación gracias a unas carreras de coches personalizados dentro de una prisión en la que también se juegan su vida por el premio.Ese premio será su libertad para toda la vida. Mi opinión, a mí me gustó bastante creo que no me aparté ni un solo instante los ojos de la pantalla. Resumiendo, creo que la historia es buena y mantiene el interés, aunque es cine de género, claro.

Page 44: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

CRÍTICA DE TELEVISIÓ

43 IES Pau Claris

SIN TETAS NO HAY PARAISO pppper Gloria Péer Gloria Péer Gloria Péer Gloria Pérezrezrezrez

"SSSSin tetas no hayin tetas no hayin tetas no hayin tetas no hay paraiso paraiso paraiso paraiso" es una serie de gran éxito que desde sus primeras emisiones provocó una gran polémica por su titulo, un nombre machista que incita al cambio físico para atraer al género masculino. La serie trata sobre una chica joven de 17 años llamada Catalina, acomplejada por sus pechos ya que todas sus compañeras del barrio, y del instituto se burlan de ella y la dejan en ridículo delante de todo el mundo. Un dia vuelve al barrio un mafioso "El Duque". Catalina se encuentra con él y lo reconoce ya que era un gran amigo de su hermano cuando eran pequeños. Se enamoran y el la complace pagándole la operación de pechos. Después de la operación se va a vivir con una amiga, Jessica, y conoce a un hombre rico, que se enamora de ella, pero ella lo rechaza, ya que está enamorada de "el Duque". Después de vivir una historia de amor i desamor, el hermano de Catalina es asesinado por los matones de "El Duque", y Catalina repudiada por su madre, pues lo que ha sucedido se considera culpa de ella. Catalina decide vengarse de " El Duque", y se casa con el hombre que estaba enamorado de ella. Este contenido nos transmite indirectamente, que el físico es más importante que el éxito profesional y social, ya que la protagonista cree que sin unos pechos grandes no tiene futuro alguno. La serie tuvo dos finales: el primero, el que vimos un martes

a las 22:00h, que según los medios de comunicación iba a ser censurado, por el director de la cadena porque decían que era muy violento. Y el segundo, que dieron el dia siguiente a las 12:00h de la noche. dos finales muy diferentes. En el primero muere "El Duque" y en el segundo los dos protagonistas se casan y viven felices.

La serie "Sin tetas no hay paraiso" es en origen una serie colombiana, muy exitosa en América, que la versión española ha intentado copiar sin mejorarla en absoluto ya que al han hecho mas empalagosa y mas superficial. El contenido de la serie española no tiene que ver con la idea original, una idea basada en hechos reales que por esta razón es mucho más creíble, con menos cursilería amorosa con una protagonista más ambiciosa que solo tiene en común el nombre con el personaje español. En el original no hay protagonista masculino, porque se basa solo en la protagonista, en cambio la serie española añadió a un hombre atractivo para atrapar más audiencia. Por otro lado, la serie española estaba muy bien representada por unos excelentes actores que se arriesgan a que los encasillen de por vida, razón por la que se fue Miguel Ángel Silvestre (El Duque), que quiere triunfar en Hollywood.

Page 45: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

OPINIÓOPINIÓOPINIÓOPINIÓ

IES Pau Claris 44

Anar vestit a l’úAnar vestit a l’úAnar vestit a l’úAnar vestit a l’última moda?ltima moda?ltima moda?ltima moda? perperperper Pablo Zamorano Pablo Zamorano Pablo Zamorano Pablo Zamorano

El tema de la moda entre els joves sempre ha obert i obrirà un punt de discussió. Fins a quin punt és important anar a la moda? Cal comentar si no la segueixes, et veuen com una persona estranya; Per tant es important anar a la moda? Per una banda, cal dir que anar vestit a la última presenta molts avantatges. És a dir, la gent et tracta d’una forma diferent, t’integra al seu grup i no et veuen com una persona estranya. D’altra banda, no seguir les últimes tendències en

moda suposa certs inconvenients; entre altres: la gent et veu com una persona rara i no vol que formis part del seu grup. A vegades s’ha de pagar molt per aconseguir la peça de roba que vols, i si no la tens no ets res. Finalment, com a conclusió personal i després dels arguments que he utilitzat, estic a favor d’anar a la última moda, crec que és essencial, per tal d’integrar-te socialment, i que no et vegin com un ens estrany.

El mòbil es una eina imprescindibleEl mòbil es una eina imprescindibleEl mòbil es una eina imprescindibleEl mòbil es una eina imprescindible???? per per per per Raquel SánchezRaquel SánchezRaquel SánchezRaquel Sánchez

Tenir un mòbil és una de les coses mes habituals al món. Avui en dia la majoria de la gent en porta. La meva pregunta, és, és imprescindible tenir mòbil? Per una banda, un mòbil ens ajuda molt a mantenir contacte amb la gent que normalment no veiem o amb qui no tenim molt de contacte. També ens agrada, perquè podem escoltar música, fer fotos, connectar-nos a Internet i fins i tot veure-hi la televisió. El mòbil ens fa la vida menys complicada.

D’altra banda, aquesta eina ens pot perjudicar, es pot donar la casualitat que ens el robin o que el perdem i com que portem informació, fotos, números de telèfon... tot això ho perdríem. També s’ha de procurar que no soni en llocs inadequats, al cinema, a classe... Per a molta gent el mòbil és més que res com una consola per jugar, això no es molt adequat. Per acabar, la meva conclusió és que cal tenir un mòbil perquè ens ajuda, però sempre fer-lo servir amb les mesures adequades.

Page 46: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

OPINIÓOPINIÓOPINIÓOPINIÓ

45 IES Pau Claris

S’han de seguir les S’han de seguir les S’han de seguir les S’han de seguir les modes?modes?modes?modes? per Ana Lerenaper Ana Lerenaper Ana Lerenaper Ana Lerena

El tema de seguir les modes o no, ja no és tan estricte com fa uns anys. Ara cadascú va amb l’estil que més li agrada, però amb petits detalls de moda. Fa uns anys, si no anaves del color de la temporada i seguies la moda adequada d’aquell moment, estaves desfasat. Ara en canvi, cadascú crea el seu estil. El que passa, és que els mitjans de comunicació com ara la televisió, la ràdio, etc. fan que la gent vulgui seguir les últimes tendències de la moda. També, per ser admès dins d’un grup social, has de vestir més o menys igual que els altres. Finalment, com a conclusió, crec que la gent hauria de poder vestir com volgués i no estar obligat a seguir unes determinades modes. Això no vol dir que no hi hagi gent que passi de les modes d’ara, perquè sí que n’hi ha , sinó que aquest respecte per la teva manera de vestir s’hauria d’estendre a tothom, i que ningú discriminés ningú per vestir diferent. En resum cal alliberar-se en aquest aspecte.

El mòbil és una eina imprescindible?El mòbil és una eina imprescindible?El mòbil és una eina imprescindible?El mòbil és una eina imprescindible? Per Misael A.ZamoranoPer Misael A.ZamoranoPer Misael A.ZamoranoPer Misael A.Zamorano

L’ús dels mòbils es molt freqüent entre nosaltres, els joves .Fins i tot els nois més petits de 7 o 8 anys arriben a tenir-ne, però la qüestió és: és necessari tenir mòbil? Per una banda , cal dir que el telèfons mòbils són molt pràctics a l’hora de trobar una persona que està molt lluny de tu. A més , serveixen per distreure’t una mica, tenen jocs i música. Tanmateix algunes vegades has de pagar per tenir-los, també es poden utilitzar en cas d’emergència o si t’has fet mal fent alguna cosa, i així, si és molt greu, et poden arribar a portar a l’hospital d’urgències, i tot gràcies al mòbil. D’altra banda, tenir mòbils també suposa certs inconvenients. Primer, la bateria en alguns d’ells es gasta molt ràpidament o en alguns casos es crema. En segon lloc, pots tenir una recepció dolenta de la xarxa telefònica, i a l’hora de fer una trucada això es nota molt. Igualment, si tens mòbil els teus pares sempre et tenen controlat i això algunes vegades empipa. Finalment, com a conclusió personal, crec que el mòbil no és una eina imprescindible. Opino que s’ha de tenir al moment que es comença a treballar... Aquest és el meu punt de vista.

Page 47: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

PASSATEMPSPASSATEMPSPASSATEMPSPASSATEMPS

IES Pau Claris 46

Horóscopo chino por Diana Alonso

PERRO

Los perros son los nacidos en los años 1910, 1922, 1934, 1946, 1958, 1970, 1982, 1994, 2006. Famosos que son de este signo: Bill Clinton, Leonard Cohen, Sir Winston, Steven Spielberg, Maria Carey y Bertolt Brecht. Predicciones. El amor estará en el aire. Atravesaran por situaciones que le enseñaran a reconstruir cosas y mejorar aspectos negativos en sus vidas. La amistad va a desempeñar un papel importante en la vida de estas personas. Ellos van a hacer nuevos amigos, que los ayudaran mucho en las distintas etapas de al vida.

DRAGÓN

Los dragones son los nacidos en los años 1916, 1928, 1940, 1952, 1964, 1976, 1988, 2000. Famosos que son de este signo: Charles Darwin, Russel Crowe, Lord Archer, Bruce Lee, Vladimir Putin, Christian Dior, Sandra Bullock y Joan Báez. Predicciones : Se aconseja pasar algún tiempo en casa. Estas personas deben tener cuidado con lo económico. En el terreno amoroso, muchos encontraran el amor. Con respecto a la salud, tendrán que ser cuidadosos con los cambios de temperatura, ya que podrían ser poco beneficiosos

CABALLO

Los caballos son los nacidos en los años 1942, 1954, 1960, 1978, 1990, 2002. No se conocen famosos que sean de este signo: Predicciones : Con respecto a la salud, pueden llegar a sentirse un poco débiles. Deberán cuidarse para

recuperar energía y vitalidad. Como durante el año deberán trabajar duro, tendrán que poseer mucha energía.

MONO

Los monos son los nacidos en los años 1908, 1920, 1932, 1944, 1956, 1968, 1980, 1992. Famosos que son de este signo: Celine Dion, Johnny Cash, Jennifer Aniston, Julio César, Leonardo da Vinci, David Copperfield, Joe Cocker, Bette Davis, Timothy Dalton y Christina Aguilera. Predicciones : Los monos tienen más probabilidades de verse recompensados por sus ideas y esfuerzos. Deben tratar de no contar sus ideas en el terreno laboral, tendrán que aprender a ser mas reservados. Van a tener inmensa popularidad y el apoyo de sus compañeros de trabajo este año.

Page 48: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

PASSATEMPS PASSATEMPS PASSATEMPS PASSATEMPS

47 IES Pau Claris

BÚFALO

Los búfalos son los nacidos en los años 1901, 1913, 1925, 1937, 1949, 1961, 1973, 1985, 1997 y 2009. Famosos que son de este signo: Jim Carrey, Robert Altman, Wayne Rooney, Richard Gere, Charlie Chaplin, Melanie Chisholm, Johann Sebastian Bach, Napoleón Bonaparte, Andy Lau y Hans Christian Andersen. Predicciones : Con respecto al amor, se ganan los corazones de sus seres queridos.. Sin embargo, para muchos Búfalos, la traición de su pareja puede ocurrir. Respecto a la salud hay posibilidades de que se vea afectado a causa de algunos malentendidos médicos. Los Búfalos necesitan cuidar de su sistema inmunológico, ya que incluso una pequeña enfermedad puede convertirse en una grande.

CERDO

Los cerdos son los nacidos en los años 1911, 1923, 1935, 1947, 1959, 1971, 1983. Famosos que son de este signo: Ben Elton, Hillary Rodham Clinton, Bryan Adams, Hillary Clinton, el Dalai Lama, Ralph Waldo Emerson, Woody Allen, Fred Astaire y María Callas. Predicciones : Van a tener oportunidades para el éxito en el año del búfalo. Tienen que estar alerta para encontrar situaciones favorables, para realizar la mayoría de las cosas que lo llevaran por el buen camino. Los chanchos van a pasar realmente una buena cantidad de tiempo con su familia. En resumen, su vida social será sorprendente.

CONEJO

Los conejos son los nacidos en los años 1915, 1927, 1939, 1951, 1963, 1975, 1987, 1999. Famosos que son de este signo: Brad Pitt, Melanie Brown, Thomas Carlyle, Lewis Carroll, Harry Belafonte, David Beckham, Johnny Deep, George Eliot, Nicholas Cage, Ingrid Bergman y Emma Bunton.

Los conejos van a pasar un año bastante flojo. No se les aconseja viajar mucho ya que puede ser perjudicial para su salud. En el ámbito familiar habrá bastantes descontentos y puede que enfados, pero al final todo terminará arreglado.

CABRA

Las cabras son las nacidas en los años 1907, 1919, 1931, 1943, 1955, 1967, 1979, 1991. Famosos que son de este signo: Mark Twain, Robert De Niro, Bárbara Walters, Harry Connick Jr, Michael Owen, Bill Gates, John Denver, Mel Gibson, Nichole Kidman, Julia Roberst, Jane Austen y Chow Yun Fat. Predicciones : Estas personas tendrán altibajos en el Año del Buey. Hay probabilidades de enfrentar demasiados problemas. Se les aconseja no descuidar su estado de salud en el 2009.

RATA

Las ratas son las nacidas en los años 1912, 1924, 1936, 1948, 1960, 1972, 1984, 1996. Famosos que son de este signo: George H. Bush, Hugh Grant, Cameron Díaz, TS Eliot, Louis Armstrong, Sammi Cheng, James Baldwin, Clark Gable, Zinedine Zidane y Ursula Andress. Predicciones : Las ratas tendrán un año muy malo. La mayoría de las cosas que hagan no tendrán mucho éxito Pero aun así serán inmensamente felices. Puede que este año no tengan muy buena salud pero en el terreno amoroso arrasaran. Si se proponen algo de verdad, lo conseguirán por muchas dificultades que les ponga la vida.

SERPIENTE

Las serpientes son las nacidas en los años 1917, 1929, 1941, 1953, 1965, 1977, 1989, 2001. Famosos que son de este signo: Pierce Brosnan, Casanova, Stephen Hawking, Sir Alexander Fleming, Mahatma Gandhi, Toni Blair, Fyodor Dostoievsky y Gong Li.

Page 49: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09

PASSATEMPSPASSATEMPSPASSATEMPSPASSATEMPS

IES Pau Claris 46

Predicciones: Ser amable con la familia va a ayudar mucho durante el año. Por otra parte, se les recomienda ser mas vigilantes acerca de las cosas que vayan pasando, para que no haya sorpresas. El periodo de Julio a Noviembre, será más grande para las actividades sociales. En el amor no habrá cambios.

GALLO

Los gallos son los nacidos en los años 1909, 1921, 1933, 1945, 1957, 1969, 1981, 1993. Famosos que son de este signo: Hayden Chris tensen, Britney Spears, Catherine Zeta Jones, Rita Coolidge, Craig David, Enid Blyton, Sir Michael Caine, Enrico Caruso, Jean Chreian y Faye Wong. Predicciones: Van a tener toda la suerte a su favor pero tendrán que tener cuidado con el dinero. En el amor puede que decaiga un poco la relación pero al

final todo se estabilizara, a los que estén solteros, la vida les sonreirá poco. Cuidado con la salud porque este año empeorará.

TIGRE

Los tigres son los nacidos en los años 1914, 1926, 1938, 1950, 1962, 1974, 1986, 1988. Famosos que son de este signo: Emily Bronte, Ágata Christie, Toni Bennett, Beethoven, Leonardo Di Caprio, Sir Richard Brandson, Chuck Berry y Victoria Beckham. Predicciones: La mayoría de los tigres serán capaces de ostentar sus talentos artísticos durante el año. Estarán más propensos a cambios de humor por lo que se les aconseja que mantengan su paciencia y calma a lo largo del año. Su estado de animo podría dejarlos solos, por eso deberán tranquilizarse.

Page 50: revista IES Pau Claris nº3 curs 2008-09