revista IES Pau Claris nº2 curs 2007-08

IES Pau Claris 1

salutaciósalutaciósalutaciósalutació

Hola a tothom! Per als qui no em coneixen, em dic Cristy i sóc alumna de segon de batxillerat. M’alegra molt que m’hagin escollit per participar en aquesta revista. Ara que em poso a recordar, des que vaig entrar a l’institut Pau Claris han sorgit molts canvis, companys que mai no oblidaré, noves amistats, nous llibres, nous professors, moments emocionants, etc. I me n’adono que al llarg dels anys, vaig anar deixant els vells amics, amics que se n’anaven i vaig seguir compartint el temps i els estudis amb els amics que es quedaven. Mai vaig pensar que arribaria fins a segon de batxillerat, per a mi és com si hagués estat un somni, tot i que sé que no ha estat així, i vull donar les gràcies a tots els professors que m’han ajudat i m’han convertit en una bona alumna. Ara, que me’n vaig de l’institut, em fa una mica de tristor per les amistats que deixo, jo sé que quan surti d’aquí tot serà diferent, però no vull anar-me’n sense dir als nous alumnes que no deixin d’estudiar i de fer els que els agrada i que somiïn en allò en que ells volen convertir-se, sense deixar de lluitar. Perquè ells valen molt. Només puc dir moltes gràcies a tots!

Cristy NastorCristy NastorCristy NastorCristy Nastor

Revista de l’IES Pau ClarisRevista de l’IES Pau ClarisRevista de l’IES Pau ClarisRevista de l’IES Pau Claris

Editada per:Editada per:Editada per:Editada per: IES Pau Claris

Passeig Lluís Companys, 18, 08018 Barcelona Telèfon 933208078, Fax: 933098622

Mail: [email protected] http://www.xtec.cat/centres/a8052608/

RealitzacióRealitzacióRealitzacióRealització Copisteria Apunts, Associació JOIA Diputació, 225, 08011 Barcelona

CoordinacióCoordinacióCoordinacióCoordinació Caterina Rodríguez

Consell de redaccióConsell de redaccióConsell de redaccióConsell de redacció Diana Alonso Pérez, Ghizlane L’Koucha Gabrielly Lopes, Evelin Ingrid Pacheco Rocío Sánchez, Raquel Sánchez Jia Xin Liu, Misael Zamorano, Pablo Zamorano, Yi Zheng

FotografiaFotografiaFotografiaFotografia Melissa Castelar, Evelyn Pacheco,

Pablo Zamorano

Disseny de la portadaDisseny de la portadaDisseny de la portadaDisseny de la portada R. Aguirre, M. Carvajal, J. Meneses, W. Pan,

J. Vaca, A. Ashfaq, G. Avilés, H. Díaz, W. Gómez, D. Lechón, J. Moreta,

V. Acevedo, B. Dev, F. Farouq, T. Florian

AgraïmentsAgraïmentsAgraïmentsAgraïments Felisa Blanch, Mercè Cantó, Lídia Delgado, Jorge Feldstein, Neus Ferrer, Eulàlia Garcès,

Francesc Maldonado, Arnald Montañá, Rosa Nieva, Mariló Noro.

Miquel Pérez, Mònica Vergés

ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX

2 IES Pau Claris

01 Salutació01 Salutació01 Salutació01 Salutació

02 02 02 02 ÍÍÍÍnnnndexdexdexdex

03 03 03 03 Coses nostresCoses nostresCoses nostresCoses nostres

Sortida a Banyoles

Jornada de convivència a Montserrat

Excursió a Olot

El viatge a Núria (I i II)

Padrins i fillols

El goig per la lectura

La diada de Sant Jordi a l’IES Pau Claris

12121212 CreacióCreacióCreacióCreació

Poesia i prosa en català i en anglès

20202020 Hola i adéuHola i adéuHola i adéuHola i adéu

Envia un SMS a en Sarrato

22222222 CreacióCreacióCreacióCreació

Poesia i prosa en anglès i castellà

28282828 CríticaCríticaCríticaCrítica

Cinema. Iron man, crítica personal

Televisió. Rebelde

Música. Com és la música del Pakistan

Música. Mi música (Ucraïna)

Literatura. La sombra del viento

33332222 ReportatgeReportatgeReportatgeReportatge

Chris Brown

El hip hop a l‘IES Pau Claris

Le parcours

La sostenibilitat, un actiu amb futur

35 35 35 35 OpinióOpinióOpinióOpinió

La pau

35 35 35 35 L’ampolla dels missatgesL’ampolla dels missatgesL’ampolla dels missatgesL’ampolla dels missatges

Feliç aniversari

36363636 Hola i adé Hola i adé Hola i adé Hola i adéuuuu

Entrevista a la L. Muñoz i en M. Ugarte

Entrevista a la M. Mejías i en J. Quinteros

Omnia cum tempora

Entrevista a la Noemí Villanueva

In memoriam Melchor Gómez,

Se dice que la vida es como un terreno nevado

COSES NOSTRESCOSES NOSTRESCOSES NOSTRESCOSES NOSTRES

IES Pau Claris 3

SORTIDA A BANYOLESSORTIDA A BANYOLESSORTIDA A BANYOLESSORTIDA A BANYOLES

per Escarlin Florianper Escarlin Florianper Escarlin Florianper Escarlin Florian

explicar com va ser la sortida de

primer d’ESO A i B a Banyoles.

Vam sortir de l’institut a les 8:50,

més o menys, i vam anar-hi en

autocar. Una estona després

d’haver sortit vam parar a

descansar 10 minuts a una

estació de servei. Quan tornàvem

a estar en marxa, quan ja anàvem

corrent uns 8 minuts, ens vàrem

adonar que s’havia quedat un

professor que es diu Marc, de

l’aula d’acollida, a l’estació de

servei. Vam haver de tornar per

buscar-lo i després vàrem

continuar el viatge.

Vàrem parar a Banyoles a

esmorzar i en aquesta ciutat

vàrem veure un llac i el professor

Miquel ens va explicar coses

d’aquest. Després, vam tornar a

pujar a l’autocar i vàrem anar fins

a Olot per veure els volcans que

hi ha allà.

A Olot feia molt de fred i per

acabar-ho d’adobar es va posar a

ploure. Vam caminar força i

vàrem arribar a un parc on sols hi

estàvem nosaltres on vam dinar i

vam jugar. Hi havia alumnes que

no havien portat menjar i la Mercè

i la Mariló van haver de caminar 5

km per anar a comprar el dinar.

Després, per la tarda, vam pujar

a una muntanya per veure un altre

volcà però finalment no el vam

poder veure, ara no recordo

perquè.

Finalment, vàrem baixar per una

pendent i em vaig caure dues

vegades. La primera vaig caure

rodant i la segona vaig trepitjar

malament i se’m va torçar el peu.

Vam continuar baixant fins que

vam arribar a l’autocar per tornar

cap a l’institut. A l’autocar vam

veure una pel�lícula i quan vam

arribar a l’institut després d’un

viatge llarg de tornada, tothom va

anar cap a casa seva


4 IES Pau Claris

Jornada de cJornada de cJornada de cJornada de convivència a onvivència a onvivència a onvivència a Montserrat Montserrat Montserrat Montserrat

per Xavier López per Xavier López per Xavier López per Xavier López

A Montserrat ens va anar molt

bé. Allà hi ha moltes coses

agradables, com per exemple

les vistes, que són precioses, o

la formació rocosa de la

muntanya, que és molt

estranya

i l’aire no era gens contaminat.

Feia un sol que no sabies si

tenies fred o calor. Primer de

tot vam fer una excursió.

Després vam escoltar El

Virolai: era perfecte. Els nens

cantaven corn àngels caiguts

del cel. En acabat vam fer una

cua llarguíssima per arribar a la

Verge Moreneta i demanar-li

un desig.

Mentre fèiem cua vam veure

obres d’art: pintures a l’oli, un

croquis de l’orgue, talles de

fusta ... ens vam fer fotos. Tot

seguit van marxar cadascú pel

seu compte i aleshores vaig fer

fotos precioses i la tomada amb

autobús va ser tan divertida

corn l’anada.

IES Pau Claris 5

Excursió a OlotExcursió a OlotExcursió a OlotExcursió a Olot

per Pablo Zamoranoper Pablo Zamoranoper Pablo Zamoranoper Pablo Zamorano

Eren les vuit i quart. Jo vaig agafar la meva motxilla amb el dinar, i vaig sortir cap a l’institut. Pel camí pensava com seria l’excursió. Quan vaig arribar a l’institut em vaig trobar els meus companys a la porta principal, estaven parlant amb la meva tutora, sobre els altres companys que feien tard. Més tard, va arribar l’autobús i vam pujar tots. després de dues hores avorrits vam arribar a prop d’un lloc. Allí vam baixar de l’autobús, i ens van deixar mitja hora lliure, per poder menjar i anar al lavabo. Després d’això vam tornar a l’autobús per anar al volcà d’Olot. Vam estar 40 minuts més a l’autobús. Jo vaig passar el temps parlant amb en Mohamed.

Quan vam arribar, el primer que vaig fer va ser sortir de l’autobús per estirar les cames. Després d’això, vam anar a uns bancs per menjar. També alguns van anar al lavabo. Tots ben atipats de

menjar, vam anar amb els professors muntanya amunt, per veure el volcà. Després de 20 minuts de pujada, vam arribar a un lloc d’informació. Els professors van entrar a la caseta i van

parlar amb una senyora. Ella els va explicar les normes i el camí per on havíem d’anar al volcà. Més tard, els professors van sortir de la caseta i ens vam dirigir al volcà. Quan tots vam arribar al volcà, vam veure que estava apagat, i a sobre estava regenerat. Jo em vaig disgustar molt i crec que els companys també. Els profes van fer fotos a tot tercer. després d’això, vam tornar a l’autocar i per aquella zona vam menjar els bocates. Ens van deixar una hora i mitja lliure, per recórrer els voltants. Els meus companys i jo vam decidir anar per un bosc, muntanya amunt. Després de 25 minuts de pujada, vam arribar a un poble on no hi havia gent. Ens vam apropar per veure les cases velles, i vam veure animals. Quan ja faltaven 15 minuts vam anar corrents cap a l’autobús, perquè sinó els professors s’enfadarien. Reunits tots els companys i els professors, vam pujar a l’autobús per tornar a l’institut. Pel cami de tornada vam veure una peli, que es deia El dia de mañana. A mig camí ens vam aturar en una benzinera per anar al lavabo i menjar el que ens sobrava. Finalment, vam arribar a l’institut i cadascú va tornar a casa seva.

EL VIATGE A NÚRIA (I)EL VIATGE A NÚRIA (I)EL VIATGE A NÚRIA (I)EL VIATGE A NÚRIA (I)

6 IES Pau Claris

per Marcel Ugarteper Marcel Ugarteper Marcel Ugarteper Marcel Ugarte

A Núria, ens hi vam quedar quatre dies. El viatge va estar molt bé. La Vall de Núria està situada dins del Pirineu Oriental en el terme municipal de Queralbs i és un dels punts més elevats i muntanyós de la Vall de Ribes. Vam anar des de Barcelona amb tren fins a Ribes de Freser i a continuació vam agafar el cremallera que surt de Ribes i arriba al santuari de Núria. Un cop allà, vam pujar en telecabina fins a les portes de l’alberg on ens havíem d’allotjar. L’alberg “Pic de l’Àliga” és molt espaiós. Té una sala de jocs i unes

habitacions acollidores on hi caben fins a cinc persones. El menjador és molt ample i el menjar és bo. També hi ha una cafeteria on es poden comprar galetes, begudes, etc.

Dimarts 8Dimarts 8Dimarts 8Dimarts 8

Vam arribar, ens van dirigir a les nostres habitacions i ens hi vam acomodar. Després de dinar vam tenir temps per descansar, visitar el santuari de Núria, la botiga i les sales d’exposició. També vam tenir temps per passejar pels voltants de l’alberg fins a les nou del vespre, hora

en què havíem de sopar. Després de sopar vam fer un taller d’astronomia, però no vam poder fer l’observació d’estels a l’exterior perquè hi havia núvols; així que vam realitzar les activitats a dintre del recinte. El taller va acabar a les onze de la nit, llavors van anar a les habitacions a dormir.

Dimecres 9Dimecres 9Dimecres 9Dimecres 9

L’endemà ens van despertar i vam baixar a esmorzar a dos quarts de nou del matí. Després van fer una mica de temps i van baixar a la zona del

santuari de Núria perquè havíem de fer una activitat de caminar amb raquetes de neu. Aquesta activitat no la vam poder realitzar ja que feia mal temps, aleshores van anar a l’auditori i vam veure la pel�lícula “Sr. i Sra. Smith”. A la tarda, vam visitar el poble de Queralbs i van conèixer els llocs i els carrers on passa l’acció d’un dels llibres que hem llegit a català: “Com un miratge”. Quan vam acabar la visita van tornar a l’alberg i vam tenir temps lliure fins a l’hora de sopar.

Dijous 10Dijous 10Dijous 10Dijous 10

Ens vam despertar, vam esmorzar i vam baixar de nou a la zona del santuari, on es esperaven uns monitors per fer la resta d’activitats. Vam baixar en trineu, vam fer tir amb arc i vam baixar en tobogan en una mena de pneumàtics amb forma de “donuts”. Aquestes activitats les vam fer al llarg de tot el matí. Un cop vam haver dinat vam tenir temps lliure fins a l’hora de sopar. Després vam tenir una festa organitzada pel recinte.

Divendres 11Divendres 11Divendres 11Divendres 11

Ens vam llevar, vam esmorzar i tot seguit vam pujar a les habitacions per deixar-les endreçades. A les deu del matí vam marxar de l’alberg i de nou, a Ribes de Freser vam agafar el tren de tornada cap a Barcelona.

coses nostrescoses nostrescoses nostrescoses nostres

IES Pau Claris 7

El viatge a Núria (II)El viatge a Núria (II)El viatge a Núria (II)El viatge a Núria (II)

per Kelvin Chanper Kelvin Chanper Kelvin Chanper Kelvin Chan

La vall de Núria és el lloc on van anar de viatge de final de curs els alumnes de 4rt d'ESO i de 1r de Batxillerat. La vall de Núria és un lloc molt tranquil i bonic ple de neu amb un llac gran i formós on es veuen els animals corrents pels camins. Ens en vam anar el dia 8 d'abril al matí i vam tornar el dia 11 al migdia. El 8 d'abril vam sortir de l'institut a les 7:30 del matí molts il�lusionats, ja que ens esperaven moltes aventures i experiències per viure. Quan vam arribar a Ribes de Fresser vam esperar que arribés el cremallera per pujar a la vall de Núria, i d'aquesta fins a l'alberg, vam agafar el telecabina . Com podeu observar a les fotos és un lloc on no hi ha contaminació, és un poble natural amb un aire molt fresc. Una vegada que hi érem instal�lats tots a les habitacions vam anar a menjar i per la tarda van anar a visitar el monestir i la tenda on es podien comprar records. Vam jugar una mica amb la neu encara que no n’hi havia gaire però si la suficient per poder disfrutar del paisatge i jugar. El llac era tot gelat com si fos una pista de patinatge.

Una cop fet tot això, vam a començar a fer totes les activitats que ens havien assignat. El matí següent van anar a veure una pel�lícula ja que ens tocava fer raquetes i les van haver de suspendre perquè va començar a ploure moltíssim. El dia següent vam anar a visitar el poble de Queralbs; és un poble molt petit i tots els que viuen al poble es coneixen. Per últim, el darrer dia ens van fer una festa de comiat, una mena de discoteca amb refrescs, patates etc, i van ballar moltíssim i ens ho vam passar molt bé. També vam jugar al futbolí i al billar amb els professors y els companys. Núria és un lloc molt bonic i l'alberg era molt divertit, tant que hi havia companys que no volien sortir-ne. A més els professors ens deixaven fins a les 12 de la nit per jugar a baix o xerrar amb els nostres companys, però això sí, a les 12 cadascú a la seva habitació. Jo ja és el segon any que hi vaig i us animo a que vosaltres també hi aneu. Doncs bé, això va ser tot el que vam fer a Núria, espero que us agradi i no oblideu d’ anar-hi amb els vostres amics. Adéu.


IES Pau Claris 9

El goig per la lecturaEl goig per la lecturaEl goig per la lecturaEl goig per la lectura pels alumnes de l’optpels alumnes de l’optpels alumnes de l’optpels alumnes de l’optativa de lectura de primer d’ESOativa de lectura de primer d’ESOativa de lectura de primer d’ESOativa de lectura de primer d’ESO

Aquest curs encetàvem una matèria nova i ens vàrem fixar des del començament de curs un objectiu clar que era que els nois i noies milloressin el seu nivell de lectura, gaudint al mateix temps. Hem acabat al curs i us volem explicar la nostra experiència. Així ho veu el grup i és el que han escrit:

A la classe de lectura som un grup de dotze alumnes que hem treballat plegats per millorar el nostre nivell de llengua. Hem estat tot el curs junts, diu l’Elian Gómez, i això m’ha agradat molt. Hi ha un aspecte que vull destacar i és que quan un no sabia una cosa l’ajudava un altre (Joaquin Rivas). La Maria Rafique ens explica que ella fa pocs dies que ha arribat a la classe però li agrada molt llegir català. Hem anat uns dies a la biblioteca i ho he passat bé llegint llibres i

aprenent les normes. Hem treballat molt bé a la biblioteca ( Amir Nawaz). A la biblioteca hem d’estar en silenci, no podem beure ni menjar, ni utilitzar el mòbil o MP3. Els llibres els hem d’agafar amb les mans netes. Una vegada llegits els posem en un carro ( Kamran Shahid).

M’agrada la biblioteca quan llegim tots junts ( Osvaldo Cabral). Aquest curs he conegut molts contes. A la biblioteca ningú em molesta i estic tranquil. ( Dong Xia) M’ha agradat llegir llibres sobre animals i la Xina ( Qing Wei) M’agradava treballar en una aula petita i veure la biblioteca tant maca que tenim, la compartim amb el Pere Vila.( Lin Yu) Amb el professor Arnald i amb la Neus hem llegit el llibre LaLaLaLa volta al volta al volta al volta al món en 80 dies.món en 80 dies.món en 80 dies.món en 80 dies.

Al llibre hi ha tres personatges molt importants: en Phileas Fogg, en Passepartout i l’inspector Fix. En Phileas Fogg està molt content perquè coneix una noia , que ara mateix no sé com es diu. ( Leslie May Cabrera). El que més m’ha agradat és conèixer països a través del llibre,

sobretot l’Índia ( Hassan Zaman). A mi també m’ha agradat el camí cap a l’Índia com al Hassan perquè està a prop el meu país. Sobretot la travessia amb l’elefant (Amir) La convivència a l‘aula i les bones relacions les hem cuidat molt, l’Amir ho resumeix així: hem tingut molt bones relacions entre els companys i ens hem ajudat molt. Creiem que seria bo repetir l’experiència o que altres alumnes ho puguin fer

coses nostrescoses nostrescoses nostrescoses nostres

8 IES Pau Claris

PPPPadrins i adrins i adrins i adrins i fillolsfillolsfillolsfillols

per Aper Aper Aper Ana Lerena i Eric na Lerena i Eric na Lerena i Eric na Lerena i Eric Díaz Díaz Díaz Díaz

Els divendres desprès de

l’esbarjo els alumnes de 3r

d’ESO anem a la biblioteca a

ajudar a llegir als nens de 1r de

primària del Pere Vila. Els grans

som els padrins de lectura i els

fillols petits són els nostres

fillols.

Normalment a la biblioteca

esperem cada fillol a una taula

assignada. Els padrins triem un

llibre per a que els petits el

llegeixin i en dies especials

dibuixen també els personatges.

La Blanca, la nostra professora

de lectura, ens dona un full on

posem les dades del que hem fet

amb els nostres fillols al final de la

classe.

Durant aquest curs hem fet

actuacions per als nens petits: per

Sant Jordi, també vam fer jocs

amb ells, i els vam donar una rosa

de paper que havíem fet a classe

i ells, a canvi, ens van donar un

punt de llibre amb una poesia feta

per ells.

Jo espero que l’any que ve es

torni a fer, i el següent...


10 IES Pau Claris

La diada La diada La diada La diada de Sant Jordi a l’IES Pau Clarisde Sant Jordi a l’IES Pau Clarisde Sant Jordi a l’IES Pau Clarisde Sant Jordi a l’IES Pau Claris per Raquel Sánchez i Alexandra Makàrenkovaper Raquel Sánchez i Alexandra Makàrenkovaper Raquel Sánchez i Alexandra Makàrenkovaper Raquel Sánchez i Alexandra Makàrenkova

La diada de Sant Jordi va ser el 23 d’abril. Va ser un dia divertit. Primer de tot van cantar els de la coral, eren nens de primer i de segon. d’ESO. També van cantar els professors dues o tres cançons. En acabar els que cantaven, van sortir els de 3r de l’ESO a ballar una cançó de reggaeton. A continuació, dues noies de 4rt de l’ESO van sortir a fer un ball que també era de reggaeton. Tot seguit van sortir els de 1r de batxillerat, que van ballar unes danses folklòriques americanes, country. I per últim, els de 2n de batxillerat van ballar dues danses bolivianes. En acabar això, vam veure un audiovisual, anomenat El peix descarat , elaborat pel alumnes del crèdit de visual i plàstica de 2n d’ESO. Els de batxillerat també havien fet un vídeo que es deia Celebration at Pau Claris. Tot seguit es va fer el lliurament de premis del Jocs Florals de l’institut. Hi ha quatre modalitats, català, castellà anglès i plàstica. Es van repartir molts premis de prosa i poesia, hi va haver alumnes que els van donar mes de dos premis. Finalment vam baixar al pati, on el grup de l’Agenda 21 va repartir Pals de fruita per a tothom.

Hem volgut parlar amb alguns dels protagonistes de la festa. Hem entrevistat a un membre del jurat dels Jocs Florals i a dos del guanyadors. A continuació teniu les entrevistes.

Entrevista a David MartínEntrevista a David MartínEntrevista a David MartínEntrevista a David Martín

1. Vas ser jurat a la festa de Sant 1. Vas ser jurat a la festa de Sant 1. Vas ser jurat a la festa de Sant 1. Vas ser jurat a la festa de Sant Jordi?Jordi?Jordi?Jordi? Sí, vaig participar com a membre del jurat en la modalitat de literatuta castellana

2. Et va agradar la festa de sant 2. Et va agradar la festa de sant 2. Et va agradar la festa de sant 2. Et va agradar la festa de sant Jordi?Jordi?Jordi?Jordi? Sí, va ser molt divertida i participativa i va aconseguir unir tot l’institut instituto.

3. T’agradaria que la festa es 3. T’agradaria que la festa es 3. T’agradaria que la festa es 3. T’agradaria que la festa es tornés a fer l’any vinent?tornés a fer l’any vinent?tornés a fer l’any vinent?tornés a fer l’any vinent? Sí, perquè Aixa participen totes les cultures, els alumnes veuen que l’institut és un lloc on conviuen i comparteixen.

4. Creus que hauria de millorar el 4. Creus que hauria de millorar el 4. Creus que hauria de millorar el 4. Creus que hauria de millorar el nivell dels alumnes en prosa i nivell dels alumnes en prosa i nivell dels alumnes en prosa i nivell dels alumnes en prosa i poesia?poesia?poesia?poesia? Sí, hauria de millorar, fer més lectura i no deixar de banda la imaginació.

11 IES Pau Claris

5. Què ens aconselles per mill5. Què ens aconselles per mill5. Què ens aconselles per mill5. Què ens aconselles per millorar orar orar orar el nivell de llengua? el nivell de llengua? el nivell de llengua? el nivell de llengua? En primer lloc, apagar la televisió i l’ordinador. En segon lloc, el mp3 deixar-lo a un cantó i com a mínim dedicar mitja hora al dia a llegir el que us agradi, còmics, revistes, no necessàriament lectures obligatòries, per exemple: aconsellar entre amics un llibre que us hagi agradat, a l’estiu a la piscina o a la platja dedicar una estona a la lectura.

6666. És el primer cop que participes . És el primer cop que participes . És el primer cop que participes . És el primer cop que participes en una festa escolar? .en una festa escolar? .en una festa escolar? .en una festa escolar? . Sí, el meu primer any com a professor ha estat aquí, a l’IES Pau Claris.

7777.T’agrada el treball de professor?.T’agrada el treball de professor?.T’agrada el treball de professor?.T’agrada el treball de professor? Sí, encara que implica molt d’esforç i a vegades et trepen de polleguera

8888. Ens aconselles algun llibre per . Ens aconselles algun llibre per . Ens aconselles algun llibre per . Ens aconselles algun llibre per aquestes vacances?aquestes vacances?aquestes vacances?aquestes vacances?

Sí, és clar, El petit príncep, Sin noticias de Gurb, els contes de Poe, Manolito gafotas, Memorias de Idhún, Mortadelo y Filemón

9999. Gràcies per haver participat i . Gràcies per haver participat i . Gràcies per haver participat i . Gràcies per haver participat i haver contestat les postres haver contestat les postres haver contestat les postres haver contestat les postres preguntes.preguntes.preguntes.preguntes. Molta sort amb les notes i gaudiu intensament de l’estiu.

Entrevista a Diana Alonso.Entrevista a Diana Alonso.Entrevista a Diana Alonso.Entrevista a Diana Alonso.

1. 1. 1. 1. ¿¿¿¿Pensabas que ibas a ganar?Pensabas que ibas a ganar?Pensabas que ibas a ganar?Pensabas que ibas a ganar? No, porque se presenta más gente y yo presenté 3 trabajos y gané los tres.

2. 2. 2. 2. ¿Cuá¿Cuá¿Cuá¿Cuál fue tu reacciól fue tu reacciól fue tu reacciól fue tu reacción cuando n cuando n cuando n cuando ganaste?ganaste?ganaste?ganaste? En la primera vez salí contenta, en la segunda me daba palo y en la tercera ni me enteré que me llamaron.

3. 3. 3. 3. ¿¿¿¿QQQQuéuéuéué nos aconsejas para nos aconsejas para nos aconsejas para nos aconsejas para ganar?ganar?ganar?ganar? Tener una idea clara de lo que vas a escribir.

4. ¿T4. ¿T4. ¿T4. ¿Te gustó la fiesta?e gustó la fiesta?e gustó la fiesta?e gustó la fiesta? Sí, pero la celebración de premios fue un poco aburrida.

5. ¿El año que viene te 5. ¿El año que viene te 5. ¿El año que viene te 5. ¿El año que viene te presentarápresentarápresentarápresentarás?s?s?s? A alguna puede que me presente.

6. ¿C6. ¿C6. ¿C6. ¿Crees que tu futuro estrees que tu futuro estrees que tu futuro estrees que tu futuro estaráaráaráará relacionado con la literatura?relacionado con la literatura?relacionado con la literatura?relacionado con la literatura? No, porque para mí leer y escribir sólo es un hobby.

7. ¿Qué7. ¿Qué7. ¿Qué7. ¿Qué te parecieron los bailes te parecieron los bailes te parecieron los bailes te parecieron los bailes en general?en general?en general?en general?

Bien, aunque alguno no estaba muy bien trabajado.

Entrevista a Entrevista a Entrevista a Entrevista a Aisha Ashfaq.Aisha Ashfaq.Aisha Ashfaq.Aisha Ashfaq.

1. ¿Qué premios ganaste?1. ¿Qué premios ganaste?1. ¿Qué premios ganaste?1. ¿Qué premios ganaste? Gané un premio de inglés, el de prosa de 1r ciclo.

2. ¿T2. ¿T2. ¿T2. ¿Te gustó la fiesta?e gustó la fiesta?e gustó la fiesta?e gustó la fiesta? Más o menos, porque había algunas cosas que eran aburridas.

3.3.3.3. ¿E ¿E ¿E ¿Es la primera vez que ganas s la primera vez que ganas s la primera vez que ganas s la primera vez que ganas un premio?un premio?un premio?un premio? Sí

4.4.4.4. ¿Te gustó ¿Te gustó ¿Te gustó ¿Te gustó ganar? ganar? ganar? ganar? Sí, al principio no me lo creía, pero después, cuando dijeron mi nombre y el título, ya me lo creí y me emocioné mucho.

5. E5. E5. E5. En Sn Sn Sn San Jordian Jordian Jordian Jordi, , , , ¿¿¿¿compraste compraste compraste compraste algún libro?algún libro?algún libro?algún libro? No, pero me gusta leer.

6.6.6.6. ¿T ¿T ¿T ¿Te costó mucho estudiar el e costó mucho estudiar el e costó mucho estudiar el e costó mucho estudiar el inglés?inglés?inglés?inglés? Sí, un poco. pero no me gusta mucho.

7.7.7.7. ¿P ¿P ¿P ¿Porororor qué qué qué qué presentaste la prosa presentaste la prosa presentaste la prosa presentaste la prosa en inglés?en inglés?en inglés?en inglés? Porque la tutora me dijo que lo presentara en inglés.

8. ¿P8. ¿P8. ¿P8. ¿Presentaste más trresentaste más trresentaste más trresentaste más trabajos?abajos?abajos?abajos? Sí, en catalán.

9. Y de poesí9. Y de poesí9. Y de poesí9. Y de poesíaaaa, ¿, ¿, ¿, ¿presentaste presentaste presentaste presentaste algo?algo?algo?algo? Sí, en castellano presenté una poesía.

CREACIÓCREACIÓCREACIÓCREACIÓ poesia poesia poesia poesia

12 IES Pau Claris

PER UNS ULLSPER UNS ULLSPER UNS ULLSPER UNS ULLS

per per per per Mariolis Pérez SierraMariolis Pérez SierraMariolis Pérez SierraMariolis Pérez Sierra

Per uns ulls que estic veient,Per uns ulls que estic veient,Per uns ulls que estic veient,Per uns ulls que estic veient,

per aquests ulls jo em moro,per aquests ulls jo em moro,per aquests ulls jo em moro,per aquests ulls jo em moro,

iiii encara que sé que tenen amo encara que sé que tenen amo encara que sé que tenen amo encara que sé que tenen amo

amb amo i tot els vull.amb amo i tot els vull.amb amo i tot els vull.amb amo i tot els vull.

ESTIMARESTIMARESTIMARESTIMAR

per Maria Carolina Barrientosper Maria Carolina Barrientosper Maria Carolina Barrientosper Maria Carolina Barrientos

Jo estimo el món,Jo estimo el món,Jo estimo el món,Jo estimo el món,

jo estimo la vida,jo estimo la vida,jo estimo la vida,jo estimo la vida,

t’estimo a tut’estimo a tut’estimo a tut’estimo a tu

i les teves carícies.i les teves carícies.i les teves carícies.i les teves carícies.

M’agrada l’amor,M’agrada l’amor,M’agrada l’amor,M’agrada l’amor,

de vegades l’odi.de vegades l’odi.de vegades l’odi.de vegades l’odi.

M’agrada tothom,M’agrada tothom,M’agrada tothom,M’agrada tothom,

encara que plori.encara que plori.encara que plori.encara que plori.

La vida és bona,La vida és bona,La vida és bona,La vida és bona,

a vegades dolenta,a vegades dolenta,a vegades dolenta,a vegades dolenta,

però s’ha de viure però s’ha de viure però s’ha de viure però s’ha de viure

intentant estar contentintentant estar contentintentant estar contentintentant estar contenta.a.a.a.

La vida és la vida,La vida és la vida,La vida és la vida,La vida és la vida,

ningú te la canvia.ningú te la canvia.ningú te la canvia.ningú te la canvia.

Si la vida et tria,Si la vida et tria,Si la vida et tria,Si la vida et tria,

conèixerconèixerconèixerconèixer----la caldria.la caldria.la caldria.la caldria.

per Jia Xinper Jia Xinper Jia Xinper Jia Xin

SANT JORDI 2008SANT JORDI 2008SANT JORDI 2008SANT JORDI 2008

IES Pau Claris 13

POEMA per Yassin El Ballaouiper Yassin El Ballaouiper Yassin El Ballaouiper Yassin El Ballaoui

Estic impressionat per la despesa a l’hora de fer campanya,

tot i que hi ha gent, a Catalunya, que passa gana.

Com podem veure, quan algú guanya,

se n’oblida de qui treballa la vinya.

Quan aquesta terra era oprimida,

nosaltres havíem de fer la fugida,

i ara que molts hi cerquem la nostra vida

“no hi cabem tots” diu Duran i Lleida.

CREACIÓ prosaCREACIÓ prosaCREACIÓ prosaCREACIÓ prosa

14 IES Pau Claris

L’EMPREMTA DE LES PARAULES per Diana Alonso

En silenci, observo amb atenció els ulls suaument tancats de la Laura. - Què mires ? – va dir de sobte la Laura. - Res, res, …, és que pensava que dormies – vaig dir jo tot tremolós. La Laura de vegades em feia una mica de por, encara que en el fons a mi m’agradava. - Anem o què?- va dir amb veu d’impaciència, segurament, perquè m’havia quedat, com moltes vegades, amb la mirada perduda somiant despert. -Sí- vaig dir finalment. Anàvem caminant per dintre d’aquell bosc que tant m’entusiasmava, mentre observava atentament cada plec del cos de la Laura. Finalment vam arribar a casa de l’Antoni. L’Antoni era un noi que va néixer amb una malaltia degenerativa, i tot i que els metges li donaven uns vuit anys de vida ja en tenia quinze i encara era viu. Sempre deia que els metges eren uns medicastres i que pensava viure molts anys més. - Quina alegria ! – va cridar la Laura en veure l’esquirol jugant amb l’aigua de la font del jardí perquè l’entusiasmaven tots els animals, en especial els coloms.

-Hola!- va dir l’Antoni des de la seva cadira de rodes, tot sufocat a causa de la presència de la Laura. Jo sabia que a ell també li agradava la Laura, però tant em feia, al contrari, sempre hi duia la Laura perquè sabia que així estaria més content. - Últimament ha estat molt malalt- va comentar-nos la seva mare amb cara de desesperança. Pressentia que l’Antoni no seguiria gaire més entre nosaltres per això anava allà gairebé tots els dies. Una vegada em va explicar que, si arribava a fer-se gran, volia ser escriptor i viure eternament dins dels seus contes. Ho deia amb tant d’entusiasme que jo em posava moltes vegades a escriure amb ell les seves històries; sempre somreia quan li agradava com s’anava resolent el conte. Aquella nit va anar-se’n d’hora; jo vaig quedar-me amb ell una estona més mentre escrivia la història d’un somni que mai es complia. L’Antoni em va mirar fixament als ulls mentre, sobre les seves mans tremoloses, el vent aixecava l’últim sospir d’unes paraules que no tornaria a escriure. - Compleix el meu somni! Aquestes van ser les seves últimes paraules. Jo em

vaig limitar a fer que sí amb el cap.


IES Pau Claris 15

BESTIARI FANTÀSTIC: EL LLEOPLANTA

per Nayla Iqbalper Nayla Iqbalper Nayla Iqbalper Nayla Iqbal

És un animal que sembla una planta i, ensems, un lleó; té urpes, tiges, ullals, branques… Menja maldat: es dedica a recórrer el món buscant gent forta (perquè a vegades la gent forta té molta maldat, força bruta) i llavors els xucla aquesta maldat. A més a més, l’acumula per si no en troba durant un temps per allà on passa. El lleoplanta va néixer d’un experiment d’uns

científics que estaven molt preocupats perquè a la Terra hi ha maldat i els homes no hi posen remei. Llavors van intentar solucionar aquest problema fusionant ADN de diferents plantes amb lleons. A ells els va apassionar la idea, però no ho van explicar a ningú. El van deixar anar arreu del món, perquè no quedés maldat. Des de llavors el món va ser millor: no va haver-hi guerres, destruccions... etc.


16 IES Pau Claris

LES VOLTES QUE DÓNA LA VIDA per Braulio Pérez Pérez

Una noia de dinou anys que es diu Nicole viu en els barris baixos de Nova York. Un dia anava pel carrer. Eren les dotze de la nit. Anava caminant lentament perquè ja estava cansada d’haver treballat, anava per un carreró molt estret, molt fosc: feia por. De sobte, va aparèixer una ombra; el cor li bategava molt ràpid mentre anava mirant enrere i caminava més de pressa del normal. Justament quan anava a sortir del carreró estret va veure darrere seu un home alt, fort i a la vegada bell. Tremolava de por. L’home es va treure un punyal de la butxaca, la va agafar del coll i li va dir: - dona’m tots els diners que tinguis. Aquell dia la Nicole portava únicament dos-cents dòlars. Va agafar la cartera i la va llançar al terra. –Agafa el que vulguis!- li va dir. En veure que portava pocs diners, li va donar un cop de puny. La Nicole va caure al terra. D’això ja fa uns mesos i la Nicole encara no se n’ha oblidat. Té malsons que no la deixen dormir. Alguns dies passa tota la nit desvetllada per culpa del que li va passar.

Un dia la Nicole anava caminant pel carrer carregada amb bosses molt pesants del supermercat. Se sentia incòmoda i va travessar el carrer sense mirar el semàfor. No va poder fer res per evitar un cotxe que venia per la seva dreta. Va ser aleshores que

un home li va salvar la vida. Per sort aquell home només es va trencar les dues cames. En mirar-li bé la cara es va adonar que era l’home del carreró. El cor li va bategar fortament: era l’home que fa uns sis mesos l’havia robat. Ara li salvava la vida.

SANT JORDI 2008 SANT JORDI 2008 SANT JORDI 2008 SANT JORDI 2008

IES Pau Claris 17

Holding your head kissing you for the last time

the taste of blood on my lips

your clothes tom apart perfumed with gas

it seems like it was yesterday when the rain poured down

I can still hear your screams as if it was happening all over again

Saturday, December 24th that night would become a grave

that would crush my heart

joy and laughter exchanged for grief and silence

searching for so long to find you and the moment

you were ripped from me

laying here on this empty shelf never to be read again

in these pages lie every memory of you

I slept for days

praying not to awake, but these dreams can only last so long

facing the day looking through these tears

I’ll always look back and remember that night as you lay there

touching your cold hand wishing it would touch me back

you look so pretty lying there just like the first day we met

it feels so real like old times but it’s nothing, it’s nothing

j can taste the stale air on my tongue and death lights up the sky

hope finds itself an end stopping at my thoughts

pictures of you help bring back the tears

walking in the present but living in the past

how much longer will I embrace sorrow?

From the moment you entered my life

my whole outlook on love would change

you brought out a happiness I didn’t even know j had

and now you’ve gone leaving without a goodbye

Death has fallen but love covers me

heaven is now home to my angel of love

Shamie.

GoingGoingGoingGoing backwards backwards backwards backwards

by Melissa Castelarby Melissa Castelarby Melissa Castelarby Melissa Castelar

CREACIÓ poesiaCREACIÓ poesiaCREACIÓ poesiaCREACIÓ poesia

18 IES Pau Claris

Friends Friends Friends Friends

by by by by Amir NawazAmir NawazAmir NawazAmir Nawaz

A friend is someone we turn to when our spirits need a lift. A friend is someone we treasure for our friendship is a gift. A friend is someone who fills our lives with beauty, joy, and grace. And makes the whole world we live in a better and happier place.

On a gloomy winter On a gloomy winter On a gloomy winter On a gloomy winter nightnightnightnight

by Diana Aguilar by Diana Aguilar by Diana Aguilar by Diana Aguilar

On a gloomy winter night I sat by de fire As I reminisced The things that should have been mine. As snow slowly caress my window On that gloomy winter night That tears won’t stop to flow Of being defeated from the fight. I still can’t remember What was my mistake That on that gloomy winter night Next step all I have to take. On that gloomy winter night Where stars are dark Will be left untouched for ever In the deepest of my heart. Someday I know That on that gloomy winter night All I need is hope To prepare for another fight. Someday will find somebody That loves the way I needed it That the cold winter night Will turn into a cool summer breeze


IES Pau Claris 19

In the pIn the pIn the pIn the parkarkarkark

by by by by Aisha AshfaqAisha AshfaqAisha AshfaqAisha Ashfaq

Today is Sunday. We have a

holiday. We have come to the

park. The park is a beautiful

place. It is full of beautiful flowers

and trees. There are many

children in the park. They are all

very happy. We have come to

spend the day. There are many

trees in the park. The birds are

sitting in the trees. They are

singing sweetly. Father is sitting

on a mat under the trees. He is

reading a newspaper. Mother is

talking rest. Sana is trying to catch

a butterfly. Both father and mother

are listening to the sweet songs of

the birds.

More children are coming to the

park. A boy is holding a kite in his

hand. Now he is running as fast

as he can. The kite is rising higher

and higher. Other children are

running after the boy. They are

laughing and jumping with joy. We

have also brought kites with us.

Father is helping Nomi to fly the

kite. Now Nomi is flying his kite.

Shaan is trying to hold the string,

but Nomi is not giving it to him.

It is evening now. The children are

not flying kites. They are returning

home.

The last dove of the hope The last dove of the hope The last dove of the hope The last dove of the hope

by by by by Diana Alonso Diana Alonso Diana Alonso Diana Alonso

In a very distant place there was

living once a dove which white

wings were illuminating everyone

that was looking at them. This

dove was respected by all the

people of the world, because

when it was going out to fly, it was

distributing happiness for all those

places that it was over flying.

A sad day of summer, the dove

was walking with a smile in the

beak along a very big village

where most of the people was

removing badly, and when it tried

to distribute happiness they shot it

the chest and killed her

mercilessly.

On its white eyes fell the last tears

of love. Do not think that it was the

dove of the peace, it was the dove

of the life and now it is possible to

say already safely, that the land is

not a happy place where to live, at

least for the animals.

This dove distributed hope but

men killed her to sow the chaos.

HOLA I ADÉU

20 IES Pau Claris

Serrato q + lo pases muy bn! y q nos recuerdes como ángeles y no demonios... dw Maria

k no te aburras xk estás muy joven Irina

Serrato, k pases un buen año Osvaldo

Oye Serrato eres un buen profe, te echaré de menos, un abrazo Joaquín

bueno aunk t enfadas mucho y pareces ser muy malo, en el fondo ers lo contrario, k t lo pases muy bien kn tu familia, adiós Naima

M a gustado estar contigo y yo pensaba tenert como profesor en 4 i ahora m entero d q t marchas! : ( bueno, t cuidas, todos en l colegio t qremos Evelyn

Qría cantar contigo la famosísima canción Oh happy day, pero por lo visto no va a ser posible. Has cumplido t sueño de profesor d música y ahora descansarás. T echaré d menos, me hubiera encantado cantar contigo Oh happy day Ghizlane

Envia un SMS a en Sarrato

21 IES Pau Claris

Em caus molt bé, ets molt simpàtic, i crec que has fet un bon treball amb tot l’institut. Petonets, i espero veure’t més endavant. Ana

Desde q t tuve como profesor m gustaste mucho, me expulsaste una vez, pr es un buen recuerdo d q me prestabas atención, jeje Misael

M a gustado mx haber pasado 2 haciendo músik, ers 1 buen profesor, espero q aunq t marches nos vengas a ver. Rocío

Es 1 profesor muy amable, qando yo no entiendo, me enseña, m gustaría l año q viene estar con usted. T queremos mucho Sarrato Yi

Oye serrato eres un buen profe, te echaré de menos, un abrazo Joaquín

Has hecho q disfrutemos + d la música Diana


22 IES Pau Claris

An ancient love story,An ancient love story,An ancient love story,An ancient love story,

Sooni and DevSooni and DevSooni and DevSooni and Dev

by by by by Ahsan JavedAhsan JavedAhsan JavedAhsan Javed

There’s a place high up in the mountains of Kurdistan, where the crow roams freely and the snow finally meets the sun, where you can feel wild like a mountain and run with a stone in your hand. This is where our story sleeps. There was a brave and good looking boy named as Dev, who loved a princess named Sooni, but the princess didn’t love him. Dev tried I vain to gain access to love-cell of Sooni’s heart, but no one would dare betray the fact that a stonecutter loved a lady of royal blood. Dev, in despair, would go to the mountains and spend his day without food, playing his flute sweet6 music in praise of Sooni. At last, people thought to devise a plan to acquaint the princess of the stone-cutter’s love. She saw him once, and love which lived in his bosom, also began to breathe on hers. But she dared not a near labourer aspire to him the hand of a princess. It was not long however, before the king himself heard the rumours of his extraordinary exchange of sentiment. He was naturally indignant at the discovery, but as he held no child other than Sooni and Sooni was also pinning away with love, he proposed to his daughter that her lover, being of common birth, must accomplish a task such as no man may be able to do, and then, and only then might he be recommended to his favour. The task which he skilfully suggested was that Sooni should ask her lover to dig a canal in the rocky land among the hills. The channel must be six lances in width three lances deep and forty miles long.

The princess had to convey her father’s decision to Dev, who forthwith shouldered his spade and started of to the hills to commence the gigantic task. He worked hard and broke the stone for years. he would start his work early in the morning when it was yet dark and never ceased from his labour till owing to darkness, no man could see one yard on each side. Sooni secretly visited him and watched the hard working Dev sleeping with his spade under his head, his body stretched on the bed of stones. She noticed, with all the pride of a lover, that

he cut her figure in the rocks at each six meters and she would sigh return without him knowing. Dev worked for years and cut his cannel. All was in readiness but his task was not yet finished, for he had to dig a well in the rocky beds of the mountains. He was half way through, and would probably have completed it , when the king consulted his courtiers and sought their advice. His artifice had failed. Dev had not perished in the attempt, and if all the conditions were fulfilled, as they promised to be soon, his daughter must go to him in marriage. The viziers suggested that an old woman should be sent to Dev to tell him that Sooni was dead; then, perhaps, Dev would

become heartbroken and leave of the work. It was an ignoble trick, but it promised success and the shah agreed to try it. So an old woman went to Dev and wept and cried till words choked her. The store-cutter asked her the cause of the bereavement. “I weep for the deceased”, she said, “and for you”. “For the deceased and for me?” asked the surprised Dev “And how do you explain it?” “Well, my brave man”, said the pretender sobbingly “You have worked so well, and for such a

long time, too, but you have laboured in vain, for the object of you devotion is dead!” “What!” cried the bewildered man “Sooni is dead?” Such was his grief that he cut his head with the spade and died. The carved streamlet into his cannel was his own blood. When Sooni heard

this she fled in great sorrow to the mountains where lay wronged lover; it is said that she inflicted a wound in her on head at the precise spot where Dev had struck himself and with the same edge of the spade wich was stained with his lover’s gore. No water ever flowed into the cannel, but the two lovers were entombed in one and the same grave. “There’s a place were now the two lovers sleep side by side, Sooni and her Dev. That place is very high up in the mountains of Kurdistan. And can only be reached when the snow comes washing down in the spring. And stains blood red the cheeks of maidens. If you want to meet the two of them, you will have to ask the crow to take you there.

Love is like a warLove is like a warLove is like a warLove is like a war

easy to easy to easy to easy to start, start, start, start,

difficult to end, difficult to end, difficult to end, difficult to end,

impossible to forget impossible to forget impossible to forget impossible to forget


IES Pau Claris 23

Todas aquellas escenas Todas aquellas escenas Todas aquellas escenas Todas aquellas escenas a trozos a trozos a trozos a trozos

por Diana Alonsopor Diana Alonsopor Diana Alonsopor Diana Alonso

Todas aquellas escenas a trozos Tras agua y llanto se desvanecieron, y ya no hay rastro de sus alborozos. Mas los gritos de agonía y sollozos Esos seres nunca se detuvieron no dudo que aquellas personas fueron, las que hundieron a tu mundo en sus pozos. Si cayera un ojo de las lágrimas El mundo estaría ahogado a miradas Cuyo aura teme cuando te aproximas. Personas ingratas que puñaladas Dieron a la fauna la cual estimas Unas vidas sin vida abarrotadas.

Amor,Amor,Amor,Amor, ¡¡¡¡es una pesadilla!es una pesadilla!es una pesadilla!es una pesadilla!

por Yifu por Yifu por Yifu por Yifu ZhengZhengZhengZheng

¡Cállate, mi corazón! Porque estás tan lejos y tan cerca de mí, no puedo verte, ni tocarte, sólo cada medianoche soñarte y sentirte. Qué es lo que hay dentro de tí, un amor que me llama desde lo profundo. ¡Cállate, mi sentimiento! Porque estás en un espacio tan alejado, y no puedo encontrarte, dímelo, porqué siempre me acompañas y no me dejas en paz. ¿Qué es lo que he hecho? le pregunto a mi corazón, ¿Por qué me alejas tanto que al final me he perdido? ¡Amor, eres una pesadilla! Porque me haces caer en lo profundo del mar. Cada día pienso en ti, y cada noche me vuelvo loco por ti. Por favor, déjame en paz, y descansaré, siquiera un momento.

CREACIÓ poesiaCREACIÓ poesiaCREACIÓ poesiaCREACIÓ poesia

24 IES Pau Claris

A las puertas de una casaA las puertas de una casaA las puertas de una casaA las puertas de una casa

per Aisha Ashfaqper Aisha Ashfaqper Aisha Ashfaqper Aisha Ashfaq

A las puertas de una casa

de una señora de bien

llegó un lindo marinero.

Navegando en su bajel

Como la plata su cabello

Como la nieve su tez;

Sus ojos como dos soles

Y su voz como la miel

- Que Dios os guarde,señor.

- Marinero a vos también....

per Joséper Joséper Joséper José

No te puedo olvidar No te puedo olvidar No te puedo olvidar No te puedo olvidar

por Gema Alamedapor Gema Alamedapor Gema Alamedapor Gema Alameda

Era una noche de invierno

Que oscurito estaba el cielo

Yo vi pasar a una niña

Caminito al cementerio

Yo que la vi tan solita

No me pude detener

para quién son esas flores

yo a la niña pregunté .

son para mi madre querida

que en el cielo debe estar

Porque el cariño de una madre

nunca se podrá olvidar.


IES Pau Claris 25

La Bella DurmienteLa Bella DurmienteLa Bella DurmienteLa Bella Durmiente por Irina Heredia por Irina Heredia por Irina Heredia por Irina Heredia

Te despiertas un día

sales al balcón, ves el cielo

azul y el sol que brilla

y descubres que te has pasado

tres meses durmiendo.

Y tú ni sin darte cuenta,

y dices

“da igual tres meses durmiendo “

mejor para tí, no vas al cole,

te despiertas en verano,

todo perfecto. Con ese sol brillante

y el cielo azul que ha llegado.

Cuando pasé por el cementerioCuando pasé por el cementerioCuando pasé por el cementerioCuando pasé por el cementerio por Ágata Roa Lorenzo por Ágata Roa Lorenzo por Ágata Roa Lorenzo por Ágata Roa Lorenzo

Cuando pasé por el cementerio se me

Encogió el corazón, al ver a una madre

Llorando por el hijo que perdió.

Sin querer escuchar oí como decía:

-Hoy era tu cumpleaños, 17 cumplías

Cuando eras pequeño cabreada te decía:

¡Ojalá te mueras! Maldita la lengua mía,

17 puñaladas llevo en el corazón metidas.

¿Que te condujo a hacer eso?

¿Que te faltaba en la vida?

Que te la fuiste quitando con la maldita heroína.

Las paredes de tu casa, tú las dejaste vacías,

Todo lo vendiste para quitarte la vida.

De mi mente te sacaron llorando a lágrima viva

¡Qué genio tenias, muchacho!

El médico decía:"será un muchacho valiente para

luchar por su vida"

Si supiera que estás muerto seguro que no lo creería.

Que tú te fuiste encontrando en un lugar,

Donde al poco tiempo controlarte no podías.

Los consejos que te daba de nada te servían...

<<TERMINASTE CON TU VIDA, TERMINASTE CON

LA MÍA>>


26 IES Pau Claris

Dentro de mí retorcida menteDentro de mí retorcida menteDentro de mí retorcida menteDentro de mí retorcida mente

por Melissa Castelarpor Melissa Castelarpor Melissa Castelarpor Melissa Castelar

Hoy he salido a la calle y sin querer, he observado muchas miradas fijadas sobre mí, pero una en especial me ha puesto los pelos de punta... un suave escalofrío recorrió mi cuerpo cuando sentí que la policía me seguía, no entendía el porqué de ello y, sin pensar eché a correr cuando de repente Sentí un golpe muy fuerte en la nuca. Luego desperté en comisaría, pedía a gritos ayuda pero, al parecer nadie me escuchaba, sentía que mi voz poco a poco se apagaba hasta que ya no la escuchaba más y todo se tomaba negro. Sentí una angustia y miles de recuerdos impuros vinieron a mi cabeza, pero, ¿por qué tema que ser yo al que arrestaban?, ¿Sería por eso? ¿Sabe la gente mi secreto? Soy lo que llaman un asesino. Sí, adoro ver como la sangre rojo carmesí recorre mis dedos al apuñalar a alguien. Sé que toda la gente que ha pasado por mis manos ha terminado sin vida y que por ello esté en la cárcel, tal vez si me confieso un enfermo pueda librarme de ésta, ¿estaré enfermo de verdad? Adorar el olor y el color vivo de la sangre recorriendo mi cuerpo y el de mi víctima me hace ser mala persona, pero, ¿Tan malo es? Sueño con algún día poder confesarle al mundo mi afición y que puedan entenderme no espero, pero al menos que aprendan a subsistir conmigo. ¿Debo confesarme frente a la iglesia o frente a un juez? ¿Quien tendrá el peor castigo de los dos? Temo por lo que pueda sucederme después de pasar aquí encerrado, ¿que será de mi luego?, la gente me repudiará, o, ¿ya lo hace? Seré noticia principal en todos los medios de comunicación o aun estoy a tiempo de cambiarme el nombre y marcharme lejos de aquí a un sitio donde no pueda hacerle daño a nadie, donde el gusto de sangre sobre mis manos se consuele con la mía propia hasta morir desangrado y feliz. ¿Qué puede esperarse la gente de mí?

Gracias a todos los santos que no tengo familia o, ¿es una desgracia? ¿Qué pasaría con ellos? En caso de tener familia. ¡¡Me estoy volviendo loco!!! He comenzado a gritar por mi libertad, pero esta vez un “madero” se me acerca, me dice mis derechos y me pide que le acompañe, es amable, estará acostumbrado a lidiar con enfermos como yo. Entramos en una habitación muy sobria, una mesa y dos sillas una en cada extremo, -esta escena es tan de película- me atrevo a decir y el policía me da una bofetada que me sienta en una de las sillas... Mientras mi boca emana un mar rojo yo disfruto relamiéndome del gusto y sonriendo como un poseso mientras entra otro policía en la habitación y comienzan a bombardear preguntas, este proceso es algo raro; lo único que pienso es en no dar demasiada información y, llega la pregunta : ¿Por qué lo haces? Me quedé en shock no se qué contestar. Casi mudo pido algo de agua para recuperar mi voz y hablar, cuando uno de los policías me contesta: “Robar es algo grave, tú no mereces ni agua de nuestra parte, escoria humana”. De nuevo no se que decir, todo ha sido por el robo de un bolso. Un maldito bolso que sólo tenía monedas sueltas, un par de gafas y pañuelos. Sonrío por la incredulidad del policía creyendo que me tiene sin escapatoria, (iluso pienso). Admito lo que he hecho, digo, que pagaré la fianza y todavía tengo la osadía de decirles que ya nos veremos, algún día, en otra situación un poco más peliaguda. Llego a casa sediento de sangre y golpes, la sangre que chorreaba de mi cara me ha abierto mi apetito de ultra violencia, la que tanto me divierte, la que tanto me excita. Salgo al siguiente día en busca de mí víctima y veo al mismo policía caminando comprobando que todo va bien, me sorprende la rapidez con la que se olvidó de mi cara o, simplemente no quiso reconocerla entre la multitud por

SAN JORDI 2008SAN JORDI 2008SAN JORDI 2008SAN JORDI 2008

27 IES Pau Claris

temor. Me le acerco y le digo que he visto un crimen, algo indeciso decide acompañarme y, allí, le asesto un par de puñaladas con mi navaja favorita mientras me mofo de su dolor, toco su sangre y la felicidad es tanta que me duelen las mejillas de tanto sonreír. No hago ningún ruido que me delate, y su cuerpo que hace unos minutos agonizaba cesa de moverse ante mi mirada de enfermo, la misma que tengo mientras relato esta historia. Me alejo del sitio paciente, como si nada ocurriese, como uno más entre la gente, como acostumbro a hacer siempre. El policía muerto abre más mi apetito criminal y voy a por una linda ancianita pero sólo consigo quitarle el bolso, cuando la historia se repite; la misma sala, las mismas horas en espera, las mismas preguntas de antes pero, esta vez, decido confesarme de verdad. Mi ego me incita a que todo el mundo reconozca mi cara y que me teman como a nadie. Quiero que recuerden mi cara, que los niños tengan pesadillas conmigo, eso es lo que en verdad quiero, ¿Qué más da si la gente me teme?, Será por respeto. Salgo de la comisaría con mi fianza pagada y pido hablar con la persona de más cargo. Se me acerca otro policía y me pide que me calme, que no me altere, sin embargo yo no siento que me altero, es algo que no puedo controlar. Salgo de allí corriendo y me voy a la iglesia, la que por fortuna está siempre abierta cuando la necesito. Corro a confesarme, y está el padre al que odio; con toda la furia y fuerza que pude sacar en ese momento, de un movimiento brusco saco al padre del confesionario de madera que suena estrepitosamente; mientras yo le propino la paliza de su vida al pederasta de turno. La gente se acelera y tratan de pararme, las tertulianas lloran y rezan mientras piden mi exorcismo, yo sólo me concentro en saciar mi apetito sanguinario esta vez menos

discreta que el resto, el cuerpo del padre cae en el suelo, ya no lucha, ni grita, ni ora por mi alma, -ha muerto- pienso y saco mi maravilloso revólver que me acompaña y comienzo a disparar a todo el mundo, unos se esconden, los más valientes tratan de negociar conmigo pero con un disparo los intentos van cesando. Al final dentro de la iglesia, la que cerraron los mismos curas no se porqué, sólo estamos él, yo y, esparcidos por el suelo quince cadáveres: siete señoras entre cincuenta y sesenta años, dos chicas de unos veintidós años calculo, dos hombres más y cuatro curas. La felicidad que me invade nadie se la imagina y de pronto sus ojos me penetran, tan pero tan profundamente que no he podido evitar las ganas de lanzar mí amada arma al suelo, arrodillarme y pedir perdón por lo que acabo de hacer. En la calle hay ruido de tres patrullas diferentes, habrá más o menos once policías y varios mirones, pero nada importa ya, ni la cárcel, ni las cadenas perpetuas que puedan ponerme, solo estamos él y yo en una habitación llena de muertos, los que he asesinado por vicio, soy una mala persona y frente a la imagen de Cristo en la cruz me desvanezco. ¿Me entrego a la policía y me pudro en la cárcel o acabo con el sufrimiento de mi atrofiado corazón?, no era feliz matando, simplemente creía que lo era como ahora creo que seré feliz si me disculpo por medio de esta carta y así acabo con mi vida, así muero, así fallezco, con las manos manchadas con sangre de tanta gente inocente, no creo que merezca matarme con estas manos, están sucias, no permitiré que sigan tomando mi mente y haciendo las cosas a su merced, me dirijo hacia la cruz colgada en la pared mientras el murmullo en la calle aumenta en cantidad, acabemos con esto de una vez... Tengo la cruz atravesando mi abdomen, el dolor es infernal, no soporto más, estoy sucio... Purifícame Jesús.

CRÍTICA cinematogràficaCRÍTICA cinematogràficaCRÍTICA cinematogràficaCRÍTICA cinematogràfica

28 IES Pau Claris

‘Iron Man’ ‘Iron Man’ ‘Iron Man’ ‘Iron Man’ ccccrítica personalrítica personalrítica personalrítica personal

pepepeper Gabriel Caller Gabriel Caller Gabriel Caller Gabriel Calle

Crítica personal ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ ens oferix els elements habituals del gènere amb una bona factura. Sens dubte que valen la pena la major part dels dòlars invertits en la superproducció del moment. El controvertit Robert Downey Jr. en aquesta pel�lícula ha donat vida a '‘Iron Man’ ‘Iron Man’ ‘Iron Man’ ‘Iron Man’ ', un superheroi

que com diu la publicitat del film “no neix, sinó que es fa”. ‘Iron Man’ ‘Iron Man’ ‘Iron Man’ ‘Iron Man’

està dotat amb una armadura dotada dels més increïbles (literalment parlant) avanços tecnològics, per a lluitar contra el mal que amenaça (per enèsima vegada) al món. També, i com en gairebé totes les pel�lícules d'aquest gènere, ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ ofereix una certa dosi de romanç que no desmereix per res la resta del metratge. Sens dubte que el món del còmic és un magnífic filó per a la cansada creativitat del setè art. I cada vegada queden menys personatges que no comptin amb la seva adaptació a la gran pantalla (amb més o menys èxit, és clar). ‘Iron Man’ ‘Iron Man’ ‘Iron Man’ ‘Iron Man’ és una gran adaptació del còmic creat per Stan Lee i que sens dubte satisfarà els seus seguidors. La pel�lícula compta amb un gran pressupost que s'ha destinat en la seva majoria als genials efectes especials, sense ser tan impressionants com els de 'Transformers' per posar un exemple, que és una autèntic plaer veure en pantalla. Les escenes de vol i els combats estan molt bé realitzades, recolzades per un so poderós i, encara que, definitivament, un espera molt mes, resulten suficients com per a satisfer les necessitats d'aquest primer lliurament. La pel�lícula és realment entretinguda de principi a fi, amb una primera part que, encara que es centra únicament en el personatge de Tony Stark, no avorreix

en absolut. Gràcies a un molt bon guió amb alguns tocs d'humor, ironia, i un ritme dinàmic que manté l'interès sense decaure, fins a l'esperat moment de l'aparició de l'armadura vermella i daurada. En definitiva, ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ és una més que correcta adaptació del cèlebre còmic i que sense arribar als

nivells de 'Batman Begins', manté les bases per a una sagazaga de pel�lícules que pot donar-nos moltes hores de diversió. El Millor: Robert Downey Jr., Robert Downey Jr., Robert Downey Jr. El Pitjor: Gwyneth Paltrow està completament desaprofitada. En fi dic que ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ ‘‘Iron Man’ ’ és una pel�lícula fascinant, no li he trobat res a faltar. I que estic molt agraït amb Robert Downey Jr. per oferir-nos moments de plaer en la pantalla gran. Espero amb ànsia la peli de 'The incredible Hulk' i la pel�lícula basada en el videojoc 'Metall Gear' només espero que no sigui un desastre. Alguns estaran d'acord amb la meva crítica, uns altres no, però els asseguro que poques pel�lícules de Marvel es mereixen una puntuació superior a la de 8, i per això a aquesta li poso un 9. De totes maneres és realment molt espectacular i aconsegueix entretenir, per tant acompleix la seva funció.

televisiva televisiva televisiva televisiva CRÍTICA CRÍTICA CRÍTICA CRÍTICA

IES Pau Claris 29

RebeldeRebeldeRebeldeRebelde per Escarlin Florián per Escarlin Florián per Escarlin Florián per Escarlin Florián

RebeldeRebeldeRebeldeRebelde és una sèrie de televisió que tracta de sis nois que no es coneixien de res i es van conèixer en la mateixa escola que es diu: Elite Way School. Aquells nois es van fer molt bon amics encara que hi havia vegades que es barallaven. Aquesta sèrie parla de que no sempre els alumnes són els que es comporten malament, també els professors es poden passar una mica. També diu que

en la vida no existeix res més fort que l’amistat i l’amor, a part de la teva família. Els sis protagonistes es diuen: Diego Bustamante: és el guapo i el més ric del cole, ja que és fill del president de Mèxic. A ell l’agrada molt la música però el

seu pare no vol que sigui músic. Ell ho fa peti qui peti, i des d’aquell moment el seu pare li fa la vida impossible. Roberta Pardo: és la rebel del col�legi que sempre fa el que li dona la gana. Lluita en contra de les injustícies i es porta malament amb la seva mare perquè és molt guapa i té tots els nois darrera d’ella. Miguel Arango: és el peleón del col�legi, no hi ha ningú que li digui res sense que ell li doni el que es mereix, però en el fons és un dels nois que té el cor més gran. Encara que també és molt venjatiu. Mia Calucci: és la barbie de plàstic del col�legi. Mia creu que els seus companys són d’un altre món que no és el d’ella, però Roberta amb la seva rebel�lia li fa obrir els ulls. Giovanni Méndez: és el graciós, es posa en perill i és amic de Diego. Lupita Fernández: és la santa, la intel�ligent, la simpàtica i la nena amb el cor més gran del món.

És molt amiga de Roberta, quasi com una germana. Aquestos sis nois i noies han format un grup anomenat RBD que ha triomfat en molts països, un d’ells Espanya, i la seva història cada vegada es va fent més llarga i no hi ha ningú que la pugui contar sense plorar.

CRÍTICA musicalCRÍTICA musicalCRÍTICA musicalCRÍTICA musical

30 IES Pau Claris

COM ÉCOM ÉCOM ÉCOM ÉS LA MÚSICA S LA MÚSICA S LA MÚSICA S LA MÚSICA

DEDEDEDELLLL PAKISTAN PAKISTAN PAKISTAN PAKISTAN

per Sarishper Sarishper Sarishper Sarish Kausar Kausar Kausar Kausar, Rubina, Rubina, Rubina, Rubina Zaman i Ai Zaman i Ai Zaman i Ai Zaman i Aishashashasha

AsfaqAsfaqAsfaqAsfaq

Hola! Avui nosaltres us explicaren com és la música del PAKISTAN. N’hi ha de moltes menes. Per exemple: alegre, trista, que inspira felicitat, sobre l’amor, sobre l’amor que no es pot aconseguir... etc. N’hi ha que parla de la realitat, del que passa en realitat, com per exemple aquesta lletra que reproduïm: Hi ha una persona a qui li agrada una altra, però hi ha algú que té enveja i no pot veure a dues persones que s’estimen Llavors passa alguna cosa, per exemple apareix algun noi o noia en la vida dels dos enamorats i tot s’espatlla...etc. A nosaltres ens agrada la música de tota mena, l’alegre, la trista, la feliç, sobre l'amor que no es pot a conseguir, en general de tota mena, però hi ha algunes cançons que no ens agraden perquè estan passades de moda. De totes formes, tenim gustos una mica diferents. A una de nosaltres li agraden les cançons que estan passades de moda, li agraden les cançons del temps de la seva mare i el seu pare.

A un altra de les que fem aquest article només li agraden les cançons d’un sol cantant. Aquesta companya sempre està parlant d’ell. A nosaltres també ens agrada però no tant com a ella. Per últim, a la tercera de les autores de l’article, li agrada tot. Com hem dit al principi la música en agrada perquè parla de les coses que passen en la realitat. Els cantants que ens agraden especialment són: SULMAN HAN, RAHIMS HAH, , HAMEIX.

MI MÚSICAMI MÚSICAMI MÚSICAMI MÚSICA

por Rpor Rpor Rpor Ruslan Nazarenkouslan Nazarenkouslan Nazarenkouslan Nazarenko

Me gusta el cantante ucraniano Vovazilvova. Este cantante

canta música rap. Vive en Kiev, que es la capital de

Ucrania. Nació en Lvov, en el año 1981. De pequeño

estuvo estudiando en un colegio de música, tienes dos

carreras. Ahora es una persona muy famosa en el mundo

del rap en Ucrania. Sus canciones tienen sentido y

mensaje. También me gusta el programa de televisión que

él ha creado. También

literària CRÍTICAliterària CRÍTICAliterària CRÍTICAliterària CRÍTICA

IES Pau Claris 31

La sombra del viento, La sombra del viento, La sombra del viento, La sombra del viento, de Carlos de Carlos de Carlos de Carlos Ruiz ZafónRuiz ZafónRuiz ZafónRuiz Zafón per Antonella Gobbi per Antonella Gobbi per Antonella Gobbi per Antonella Gobbi iiii Glòria Pérez Glòria Pérez Glòria Pérez Glòria Pérez

Carlos Ruiz zafón és un novel�lista espanyol nascut a Barcelona en 1964. va començar la seva carrera literària en 1993 amb una novel�la per al públic juvenil El Príncep de la boira (guanyador del Premi Edebé), a la que li van seguir El Palau de la Nit, Els Llums de Setembre y Marina. Però la fama li vingué amb La Sombra del Viento, publicada en 2001 y la seva primera novel�la orientada al públic adult, que després de quedar finalista del Premi Fernando de Lara de Novel�la de l’any 2000, va anar escalant posicions en les llistes de ventes fins a convertir-se en uns dels llibres mes venuts de l’any y consagrar al seu autor en el Cel dels més venuts. Aquest any ha tret un nou llibre que es diu El juego del angel. Carlos Ruiz Zafón s’ha convertit en un dels autors en llengua castellana més llegits del món, un autèntic fenomen editorial que converteix l’anunci de una nova publicació en tot un aconteixement.

La majoria dels seus llibres passen en Barcelona, concretament a Ciutat Vella. El seu llibre mes venut, La La La La SSSSombra del Vientoombra del Vientoombra del Vientoombra del Viento, tracta sobre un nen de 10 o 11 anys a qui el seu pare porta a un lloc secret, el cementiri dels llibre oblidats, que només uns pocs saben on és, i allà troba un llibre, La Sombra del Viento. Aquest llibre amaga un gran secret sobre l’autor i una gran historia d’amor, que el protagonista s’esforçarà per descobrir. El que no sap és que aquest llibre li durà molts problemes fins i tot, exposar-se a la mort. El nou llibre que ha tret al mercat, El juego del ángelEl juego del ángelEl juego del ángelEl juego del ángel, és com una segona part de LLLLa Soa Soa Soa Sombra del mbra del mbra del mbra del VVVVientoientoientoiento, on surt la llibreria Sempere, que també surt al llibre de LLLLa Sombra del Vientoa Sombra del Vientoa Sombra del Vientoa Sombra del Viento. Tracta sobre un jove escritor que té la oportunitat de fer-se a conèixer pel públic gràcies al seu mentor i millor amic, escrivint històries curtes y sinistres per al dominical d’una parròquia. Aquest home troba l’ oportunitat de la seva vida quan li aconsegueix

una editorial on poder publicar els seus llibres, però, aquest contracte té un inconvenient, no publicarà amb el seu nom vertader, sinó amb un pseudònim. Paral�lelament, hi ha un editor que vol que treballi per a ell. Quan a la fi pot escriure amb el seu nom vertader, com a premi el llibreter Sempere el porta al cementiri dels llibres oblidats, on descobrirà un llibre que el portarà a descobrir un secret que amaga la seva casa i que té a veure amb l’editor que el sol�licita per a que treballi per a ell. També viurà una curta però apassionada història d’amor, amb l’amor de la seva vida, filla del xofer del seu mentor. El Club de LEl Club de LEl Club de LEl Club de Lecturaecturaecturaectura La Sombra del VientoLa Sombra del VientoLa Sombra del VientoLa Sombra del Viento fou llegit pels alumnes de 3er i 4t de la ESO al Club de Lectura. El club de lectura està coordinat per les professores Caterina Rodríguez y Noemí Villanueva. Al Club de Lectura, els alumnes es llegeixen tres llibres durant el curs, un per cada trimestre. L’elecció dels llibres la fan per votació. Els tres mes votats, són els que es llegiran. Per cada llibre que es llegeix, cada trimestre, es reuneixen un dia i el comenten. Cada trimestre es reuneixen dues vegades, una per presentar el llibre i una altra per comentar-lo. Durant els dos anys que porta existint, el Club de Lectura ha participat en la setmana de la BCN negra. En aquest projecte participen altres instituts de Barcelona. Aquests instituts es llegeixen un llibre diferent cada un, però del mateix autor, durant un temps limitat, després es reuneixen tots els instituts per conèixer l’autor dels llibres i poder fer-li preguntes sobre el llibre que han llegit, sobre la seva trajectòria, quan va escriure el seu primer llibre, quants anys por ta escrivint, etc...

REPORTATGEREPORTATGEREPORTATGEREPORTATGE

32 IES Pau Claris

ChChChChrrrris Brownis Brownis Brownis Brown

popopopor Ghizlane L’Kouchar Ghizlane L’Kouchar Ghizlane L’Kouchar Ghizlane L’Koucha

Christopher Maurice Brown nació el 5 de mayo de 1989 en Tappahanock, Virginia, en EEUU, más conocido como Chris Brown, cantante de hip-hop y pop. Debutó con su primer single llamado «Run It!»«Run It!»«Run It!»«Run It!» que fue uno de los grandes éxitos del 2005, producido por Scott Storch y en colaboración con Santana. Con este single, Brown se convirtió en el artista masculino más joven en colocar una canción en lo más

alto de Billboard Hot 100. También fue seleccionado para disputar la NBA’s Celebrity Game junto con estrellas como Brandon Routh y Nelly en el All-Star Weekend de Houston de 2006. Chris Brown estuvo nominado a un Grammy Grammy Grammy Grammy sólo tres años después de haber sido descubierto en una pequeña estación de gasolina en Virginia. En el 2008 ha sacado su segundo disco ExclusiveExclusiveExclusiveExclusive

El hip hop al Pau ClarisEl hip hop al Pau ClarisEl hip hop al Pau ClarisEl hip hop al Pau Claris

Per Gabrielly LopesPer Gabrielly LopesPer Gabrielly LopesPer Gabrielly Lopes


IES Pau Claris 33

Le ParkourLe ParkourLe ParkourLe Parkour

por Mohamed Bounoudapor Mohamed Bounoudapor Mohamed Bounoudapor Mohamed Bounouda

El parkourparkourparkourparkour es una disciplina que consiste en desplazarse por el medio urbano o natural, superando los obstáculos que se presenten en tu recorrido (vallas, muros, vacío...) de la forma más fluida y eficiente posible, y con las únicas posibilidades del cuerpo humano. Esta disciplina requiere una gran preparación física para realizar los distintos movimientos que implica (saltos de altura, de longitud, salto de valla, escalada, etc.), pero además son necesarios una mente decidida a superar los propios miedos, una gran concentración, y un espíritu fuerte. Su creador fue David Belle, cuyo padre, bombero y militar, le enseñó desde que era pequeño, junto con un entrenamiento militar, el llamado "Método Natural de Georges Hébert", una disciplina usada en el ejército en la cual se busca superar los obstáculos naturales usando solamente el cuerpo. David adaptó esta técnica a sus recorridos por su ciudad Lisses, en Francia, creando una versión urbana. Después de entrar en el cuerpo de infantería del

ejército francés, David se dio cuenta que no era lo suyo y que necesitaba la libertad de la calle para encontrarse a gusto. Más adelante encontró gente que le siguió en sus entrenamientos, y así encontró a Sébastien Foucan y otros miembros de ese primer grupo de traceurstraceurstraceurstraceurs. Más adelante, Sébastien emigró al Reino unido, donde sorprendió a todos con sus habilidades. Para los que siguen la idea "original" de pppparkourarkourarkourarkour, no se trata de un espectáculo, no se trata de dinero, no es ningún tipo de vandalismo. La idea fundamental es la autosuperación. En numerosos sitios, el pppparkourarkourarkourarkour está visto como una clase de vandalismo que se dedica a estropear el mobiliario urbano. Esta idea es completamente errónea y dificulta la expansión de esta filosofía.


34 IES Pau Claris

La sosLa sosLa sosLa sostenibilitat, un actiu amb futurtenibilitat, un actiu amb futurtenibilitat, un actiu amb futurtenibilitat, un actiu amb futur pel pel pel pel K21K21K21K21

Diu el professor Narcís Prat, catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona, que no hem de considerar l’aigua com un bé, si no com un actiu, en el sentit econòmic de la paraula. Si seguim aquesta idea i apliquem aquest raonament a la sostenibilitat en general, potser se’ns farà més fàcil assumir aquest concepte i actuar en conseqüència. La sostenibilitat és un valor, com la solidaritat, com l’empatia, com el rigor en la pròpia feina, i és necessari en tota empresa humana, se n’ha de tenir cura, s’ha de fer créixer, mai no podem dir que ja en tenim prou.

Fa uns quants anys que en el centre intentem desenvolupar-nos de manera sostenible, des de molts angles diferents; tenim cura dels llibres per tornar a utilitzar-los, mantenim el pati net, fem festes en les que el reciclatge, la bona alimentació i el manteniment de l’entorn hi són presents, recollim piles usades, treballem els conceptes d’estalvi energètic a les classes... És molt important que cada curs treballem una mica més i anem més lluny en aquesta tasca, per això proposem per al proper curs una auditoria de la sostenibilitat en el Pau Claris que ens doni idea de on som i cap on hem d’anar.

OPINIÓOPINIÓOPINIÓOPINIÓ

IES Pau Claris 35

La pauLa pauLa pauLa pau

per Alexandra Makàper Alexandra Makàper Alexandra Makàper Alexandra Makàrenkovarenkovarenkovarenkova

La paraula PAU és molt difícil d’explicar perquè té molt de contingut al seu interior. Crec que la Pau és quan els nens són feliços, quan els pares treballen, quan els joves van al cole, etc. No crec que perquè no hi hagi guerra estiguem en Pau. Estic d'acord amb aquestes paraules: "-A vegades sota la pau s'amaga una guerra més greu". No hem de buscar els enemics i no hem de resoldre sols els problemes que podem tenir amb els altres països. Hem de procurar no tenir enemics dins del nostre cor, i si no els tenim, estem en pau amb tothom i amb el món. Abans de res busquem la pau dins de nosaltres mateixos i no hi haurà guerres al món! Cada un de nosaltres té el dret de tenir una opinió i això és la democràcia. Si un escolta a un altre, i s'esforça per entendre'l, tot serà molt millor. Si tu ets feliç, tens amics, al teu país no hi ha guerra, tens dret de parlar, d’estudiar i a més, treballar, si pots anar a l'hospital gratuïtament i tens un sou que correspon al teu treball- estàs en PAU

l’ampolla delsl’ampolla delsl’ampolla delsl’ampolla dels MISSATGES MISSATGES MISSATGES MISSATGES

Feliç aniversariFeliç aniversariFeliç aniversariFeliç aniversari

pels teus amics del Pau Clarispels teus amics del Pau Clarispels teus amics del Pau Clarispels teus amics del Pau Claris

En el teu aniversari et volem felicitar; Anna, amiga, et fas estimar! La rialla a la cara, els cabells al vent; vagis on vagis t’estima la gent. A tots ens ajudes, ens dones la mà. Si un dia no hi ets et trobem a faltar. Que molts anys compleixis, et venim a felicitar. En el teu aniversari et volem acompanyar.

HOLA I ADÉUHOLA I ADÉUHOLA I ADÉUHOLA I ADÉU

36 IES Pau Claris

Entrevista a la Laura Muñoz i en Marcel UgarteEntrevista a la Laura Muñoz i en Marcel UgarteEntrevista a la Laura Muñoz i en Marcel UgarteEntrevista a la Laura Muñoz i en Marcel Ugarte

per Diana Alonso iper Diana Alonso iper Diana Alonso iper Diana Alonso i Gabrielly Lopes Gabrielly Lopes Gabrielly Lopes Gabrielly Lopes

Gabrielly: PerGabrielly: PerGabrielly: PerGabrielly: Per què te’n vas de què te’n vas de què te’n vas de què te’n vas de l’institut?l’institut?l’institut?l’institut? Laura: Perquè vull treballar, vull anar al món laboral. Gabrielly: Com han estat tots Gabrielly: Com han estat tots Gabrielly: Com han estat tots Gabrielly: Com han estat tots aquests anysaquests anysaquests anysaquests anys,,,, per a tu per a tu per a tu per a tu,,,, a l’institut? a l’institut? a l’institut? a l’institut? Laura: Doncs, han estat bons i m’ha anat molt bé, he tingut bones notes i tots aquests anys han estat particularment bé. Gabrielly: Si tinguessis que Gabrielly: Si tinguessis que Gabrielly: Si tinguessis que Gabrielly: Si tinguessis que emportaremportaremportaremportar----te tres professors a una te tres professors a una te tres professors a una te tres professors a una illa deserta perquè et donessin illa deserta perquè et donessin illa deserta perquè et donessin illa deserta perquè et donessin classes, quins t’emportaries?classes, quins t’emportaries?classes, quins t’emportaries?classes, quins t’emportaries? Laura: Al Lluís, al Francesc i a la Marina. Gabrielly: Quina Gabrielly: Quina Gabrielly: Quina Gabrielly: Quina hhhha estat la classe a estat la classe a estat la classe a estat la classe que se’t feia més llarga?que se’t feia més llarga?que se’t feia més llarga?que se’t feia més llarga? Laura: Castellà Gabrielly: De que vols treballar?Gabrielly: De que vols treballar?Gabrielly: De que vols treballar?Gabrielly: De que vols treballar? Laura: D’ hostessa de vol Gabrielly: Perquè?Gabrielly: Perquè?Gabrielly: Perquè?Gabrielly: Perquè? Laura: Perquè m’encanta viatjar Gabrielly: Tens algunes Gabrielly: Tens algunes Gabrielly: Tens algunes Gabrielly: Tens algunes aspiraciaspiraciaspiraciaspiracions o somnis per al futur?ons o somnis per al futur?ons o somnis per al futur?ons o somnis per al futur? Laura: Estalviar i viure bé. Gabrielly: ComentGabrielly: ComentGabrielly: ComentGabrielly: Comenta algun fet a algun fet a algun fet a algun fet divertit que t’hagidivertit que t’hagidivertit que t’hagidivertit que t’hagi succeït a succeït a succeït a succeït a l’escola durant aquests anys i l’escola durant aquests anys i l’escola durant aquests anys i l’escola durant aquests anys i que no oblidaràs.que no oblidaràs.que no oblidaràs.que no oblidaràs. Laura: No sé... l’excursió a Aigüestortes...quan l’armem... Gabrielly: Que canviaries de Gabrielly: Que canviaries de Gabrielly: Que canviaries de Gabrielly: Que canviaries de llll’escola? ’escola? ’escola? ’escola? Laura: Alguns professors perquè a vegades són molt pesats amb tu i posaria una màquina de begudes. Gabrielly: Creus que Gabrielly: Creus que Gabrielly: Creus que Gabrielly: Creus que s’adquireix s’adquireix s’adquireix s’adquireix una bona educació al Pau Claris?una bona educació al Pau Claris?una bona educació al Pau Claris?una bona educació al Pau Claris?

Laura: A vegades estàs per exemple a quart i et donen coses més fàcils i més difícils però sí, imparteixen una bona educació. Gabrielly: Creus que els Gabrielly: Creus que els Gabrielly: Creus que els Gabrielly: Creus que els professors son massa bons o professors son massa bons o professors son massa bons o professors son massa bons o massa dolents?massa dolents?massa dolents?massa dolents? Laura: Jo diria que més aviat són permissius. Gabrielly: Si fossis una professora Gabrielly: Si fossis una professora Gabrielly: Si fossis una professora Gabrielly: Si fossis una professora series bona o dolenta?series bona o dolenta?series bona o dolenta?series bona o dolenta?

Laura: Seria més dolenta... Gabrielly:Gabrielly:Gabrielly:Gabrielly: T’han expulsat alguna T’han expulsat alguna T’han expulsat alguna T’han expulsat alguna vegada de classe?vegada de classe?vegada de classe?vegada de classe? Laura: Sí Diana: Amb motius?Diana: Amb motius?Diana: Amb motius?Diana: Amb motius? Laura: Sí, de vegades algun professor t’expulsa i tu penses que et té mania...però també has d’entendre que a vegades et passes...

Diana: Seguiràs a l’institut?Diana: Seguiràs a l’institut?Diana: Seguiràs a l’institut?Diana: Seguiràs a l’institut? Marcel: Sí Diana: CrDiana: CrDiana: CrDiana: Creus que tots aquests eus que tots aquests eus que tots aquests eus que tots aquests anys d’ESO per a tu anys d’ESO per a tu anys d’ESO per a tu anys d’ESO per a tu han estathan estathan estathan estat bons o dolents?bons o dolents?bons o dolents?bons o dolents? Marcel: Bons Diana: Quin Diana: Quin Diana: Quin Diana: Quin hhhha a a a estat elestat elestat elestat el professor professor professor professor més significatiu o que més t’ha més significatiu o que més t’ha més significatiu o que més t’ha més significatiu o que més t’ha ajudat durant tots aquests anys?ajudat durant tots aquests anys?ajudat durant tots aquests anys?ajudat durant tots aquests anys? Marcel: La Noemí, perquè em donava consells per als exàmens i m’ajudava moltes vegades amb els deures. Diana: Què vols estudiar?Diana: Què vols estudiar?Diana: Què vols estudiar?Diana: Què vols estudiar? Marcel: Art dramàtic i medicina perquè l’art dramàtic m’agrada, a

més ja he començat, i vull continuar el batxillerat científic i fer medicina. Diana: Quin es el professor que Diana: Quin es el professor que Diana: Quin es el professor que Diana: Quin es el professor que recordaràs amb més humor i recordaràs amb més humor i recordaràs amb més humor i recordaràs amb més humor i pppperquè?erquè?erquè?erquè? Marcel: El Melchor perquè era molt divertit, feia moltes bromes a la classe, m’agradaven molt les seves classes. Diana: Quan te’n vagDiana: Quan te’n vagDiana: Quan te’n vagDiana: Quan te’n vagis de l’institut is de l’institut is de l’institut is de l’institut conservaràs el contacte amb els conservaràs el contacte amb els conservaràs el contacte amb els conservaràs el contacte amb els teus companys i amics o creus teus companys i amics o creus teus companys i amics o creus teus companys i amics o creus que s’anirà perdent amb el que s’anirà perdent amb el que s’anirà perdent amb el que s’anirà perdent amb el temps?temps?temps?temps?

Marcel: Crec que sí, que seguirem en contacte. Diana: Si poguessis tornar al Diana: Si poguessis tornar al Diana: Si poguessis tornar al Diana: Si poguessis tornar al passat a quin curs tornaries?passat a quin curs tornaries?passat a quin curs tornaries?passat a quin curs tornaries? Marcel: A segon, perquè va ser un curs molt divertit. Diana: Que canviaries de Diana: Que canviaries de Diana: Que canviaries de Diana: Que canviaries de l’institut?l’institut?l’institut?l’institut? Marcel: Els ordinadors, les taules, una màquina de begudes...

Diana: Creus que els professors Diana: Creus que els professors Diana: Creus que els professors Diana: Creus que els professors sósósósó só só só són massa bons o massa dolents?n massa bons o massa dolents?n massa bons o massa dolents?n massa bons o massa dolents?

Marcel: Jo diria també com la Laura que són més aviat permissius..


IES Pau Claris 37

Entrevista a Entrevista a Entrevista a Entrevista a la Mireia Mejías i en Julián Quinteros la Mireia Mejías i en Julián Quinteros la Mireia Mejías i en Julián Quinteros la Mireia Mejías i en Julián Quinteros

per Diana Alonso I Gabrielly Lopesper Diana Alonso I Gabrielly Lopesper Diana Alonso I Gabrielly Lopesper Diana Alonso I Gabrielly Lopes

Gabrielly: Què faràs quan te’n Gabrielly: Què faràs quan te’n Gabrielly: Què faràs quan te’n Gabrielly: Què faràs quan te’n vagis del institut?vagis del institut?vagis del institut?vagis del institut? Julián: Tinc pensat estudiar musica

Diana: Quines aspiracions per el Diana: Quines aspiracions per el Diana: Quines aspiracions per el Diana: Quines aspiracions per el futur tens?futur tens?futur tens?futur tens? Julián: Professor de musica, però encara no tinc molt clar .

Gabrielly: Qui creus que ha estat Gabrielly: Qui creus que ha estat Gabrielly: Qui creus que ha estat Gabrielly: Qui creus que ha estat el professor que recordaràs amb el professor que recordaràs amb el professor que recordaràs amb el professor que recordaràs amb més estima?més estima?més estima?més estima? Julián: La Caterina, perquè hem connectat . Es molt bona professora.

Diana: En el teu tems lliure Diana: En el teu tems lliure Diana: En el teu tems lliure Diana: En el teu tems lliure treballes o estudies?treballes o estudies?treballes o estudies?treballes o estudies? Julián: Bé, en el meu temps lliure el que faig és estudiar.

Gabrielly: Si tinguessis que Gabrielly: Si tinguessis que Gabrielly: Si tinguessis que Gabrielly: Si tinguessis que emportaremportaremportaremportar----te tres professors a una te tres professors a una te tres professors a una te tres professors a una illa deserta perquè et donessin illa deserta perquè et donessin illa deserta perquè et donessin illa deserta perquè et donessin classes quinsclasses quinsclasses quinsclasses quins t’emportaries? Julián: Portaria la Llum perquè m’ha ajudat molt, la Caterina perquè com he dit abans hem connectat molt i la Noemí.

Diana: Què canviaries de l’escola Diana: Què canviaries de l’escola Diana: Què canviaries de l’escola Diana: Què canviaries de l’escola i que es el que més t’ha agradat?i que es el que més t’ha agradat?i que es el que més t’ha agradat?i que es el que més t’ha agradat?

Julián: En principi no m’ha agradat res i tampoc canviaria res.

Gabrielly: Consideres que hi ha Gabrielly: Consideres que hi ha Gabrielly: Consideres que hi ha Gabrielly: Consideres que hi ha hagut professors molt exigents hagut professors molt exigents hagut professors molt exigents hagut professors molt exigents amb tu i d’altres molt poc?amb tu i d’altres molt poc?amb tu i d’altres molt poc?amb tu i d’altres molt poc? Julián: No, cap professor ha estat molt exigent, ni tampoc no hi ha hagut cap professor que hi hagi estat poc exigent.

Diana: Si poguessis tornar al Diana: Si poguessis tornar al Diana: Si poguessis tornar al Diana: Si poguessis tornar al passat a quin curs tornaries?passat a quin curs tornaries?passat a quin curs tornaries?passat a quin curs tornaries? Julián: El curs on tornaria seria quart d’ESO, perquè ha estat el millor

DDDDiana: Què iana: Què iana: Què iana: Què vols fer ara que vols fer ara que vols fer ara que vols fer ara que acabiacabiacabiacabis el batxillerat?s el batxillerat?s el batxillerat?s el batxillerat? Mireia: Faré historia de l’art., perquè m’agrada i em sembla molt interessant. Gabrielly: Quines aspiracions Gabrielly: Quines aspiracions Gabrielly: Quines aspiracions Gabrielly: Quines aspiracions tens per el futur?tens per el futur?tens per el futur?tens per el futur? Mireia: Bé, m’agradaria treballar amb alguna cosa relacionada amb la història de l’art, i també m’agradaria treballar en el periodisme, que també m’agrada molt. Diana: Creus que trobaràs a faltar Diana: Creus que trobaràs a faltar Diana: Creus que trobaràs a faltar Diana: Creus que trobaràs a faltar l ’l ’l ’l ’institut?institut?institut?institut? Mireia: Sí, perquè jo crec que encara que ens queixem, quan portem molts anys fora, quatre o vuit, els que sigui, sempre trobarem a faltar alguna cosa. Gabrielly:Gabrielly:Gabrielly:Gabrielly: CCCCreus que els reus que els reus que els reus que els professors han estatprofessors han estatprofessors han estatprofessors han estat molt o poc molt o poc molt o poc molt o poc exigents amb tu?exigents amb tu?exigents amb tu?exigents amb tu? Mireia: Home! Hi ha hagut alguns professors que han estat molt exigents, però la majoria el normal de tots el professors. Diana: Comenta algun fet divertit Diana: Comenta algun fet divertit Diana: Comenta algun fet divertit Diana: Comenta algun fet divertit qqqque t’haguí succeït a l’escola ue t’haguí succeït a l’escola ue t’haguí succeït a l’escola ue t’haguí succeït a l’escola

portes i que no l’oblidaràs.portes i que no l’oblidaràs.portes i que no l’oblidaràs.portes i que no l’oblidaràs. Mireia: No ho sé, potser alguna festa de fi de curs o de Nadal. Gabrielly: QuèGabrielly: QuèGabrielly: QuèGabrielly: Què canviaries canviaries canviaries canviaries de de de de l’escola?l’escola?l’escola?l’escola? Mireia: Canviaria una mica les instal�lacions, millorar-les una mica, la resta està bé. DDDDiana: Si poguessis tornar al iana: Si poguessis tornar al iana: Si poguessis tornar al iana: Si poguessis tornar al passat a quin curs tornaries?passat a quin curs tornaries?passat a quin curs tornaries?passat a quin curs tornaries? Mireia: A primer de batxillerat, suposo que tornaria a aquell curs perquè em prenia les coses menys seriosament i m’ho passava millor. GaGaGaGabrielly: Quan te’n vagbrielly: Quan te’n vagbrielly: Quan te’n vagbrielly: Quan te’n vagis de is de is de is de l’institutl’institutl’institutl’institut, , , , creus que conserva creus que conserva creus que conserva creus que conservaràs ràs ràs ràs el contacte amb els teus amics i el contacte amb els teus amics i el contacte amb els teus amics i el contacte amb els teus amics i companys o s’anirà perdent amb companys o s’anirà perdent amb companys o s’anirà perdent amb companys o s’anirà perdent amb el temps?el temps?el temps?el temps? Mireia: Home...amb alguns sí i amb d’altres no. Diana: La selectivitat, de cara als Diana: La selectivitat, de cara als Diana: La selectivitat, de cara als Diana: La selectivitat, de cara als contingutscontingutscontingutscontinguts,,,, t’està semblant fàcil o t’està semblant fàcil o t’està semblant fàcil o t’està semblant fàcil o difícil?difícil?difícil?difícil? Mireia: Fàcil en el sentit de que es el que estem treballant tot el batxillerat, però difícil en el sentit que s’acumula tot, t’ho has d’estudiar tot, i no saps el que sortirà...


38 IES Pau Claris

Omnia cum temporaOmnia cum temporaOmnia cum temporaOmnia cum tempora Estimada Lola, llegir, agrair, descobrir, cada cosa té el seu moment. Tu, jo i moltes companyes més hem compartit

aquests moments les unes amb les altres i hem teixit una amistat que ens ha fet més fortes. He manllevat aquests

versos d’en Borges per a tu, i per a totes nosaltres.

Una mujer

Una mujer que cultiva su jardín como quería Voltaire

la que agradece que en la tierra haya música

la que descubre con placer una etimología

dos empleadas que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez

la ceramista que premedita un color y una forma

la tipógrafa que compone bien esta página, que tal vez no le agrada

una mujer y un hombre que leen los tercetos finales de cierto canto

la que acaricia un animal dormido

la que justifica o quiere justificar un mal que le han hecho

la que agradece que en la tierra haya Stevenson

la que prefiere que los otros tengan razón

esas personas que se ignoran estan salvando el mundo.


IES Pau Claris 39

Entrevista a la Noemí VillanuevaEntrevista a la Noemí VillanuevaEntrevista a la Noemí VillanuevaEntrevista a la Noemí Villanueva

per Melissa Castelarper Melissa Castelarper Melissa Castelarper Melissa Castelar

MelissaMelissaMelissaMelissa.... Per què vas decidir ser Per què vas decidir ser Per què vas decidir ser Per què vas decidir ser mare? Fou una cosa cercada o mare? Fou una cosa cercada o mare? Fou una cosa cercada o mare? Fou una cosa cercada o va sortir així?va sortir així?va sortir així?va sortir així? Noemí. Feia temps que tenia ganes de ser mare i vaig començar a pensar que ja havia arribat el moment. Em va semblar que era una experiència que no volia perdre’m, si m’era possible.

MelissaMelissaMelissaMelissa. . . . Creus que estaves i/o Creus que estaves i/o Creus que estaves i/o Creus que estaves i/o estàs preparada per a la estàs preparada per a la estàs preparada per a la estàs preparada per a la maternitat?maternitat?maternitat?maternitat? Noemí. Creia que estava molt preparada. Després del naixement de la Júlia, m’he adonat que no pots estar preparada del tot perquè és una experiència molt forta i diferent que depassa el que havia viscut i

sentit fins ara.

MelissaMelissaMelissaMelissa. . . . A què es deu el nom de A què es deu el nom de A què es deu el nom de A què es deu el nom de Júlia?Júlia?Júlia?Júlia? Noemí. En primer lloc, és un nom que sempre ens ha agradat a tots dos. I en segon lloc, és el nom de l’àvia del meu home. Ha estat una manera de fer-li un homenatge.

MelissaMelissaMelissaMelissa. . . . T’agradaria que la teva T’agradaria que la teva T’agradaria que la teva T’agradaria que la teva

filla seguís els teus passos?filla seguís els teus passos?filla seguís els teus passos?filla seguís els teus passos? Noemí. Hi he pensat molt, i secretament m’encantaria que s’interessés per les coses que més m’agraden, com la història, la literatura, la música, l’art i la cultura en general. Però, sé que deixaré que sigui ella la que esculli les seves preferències i que decideixi el que vol estudiar o el que vol fer a la vida.

MelissaMelissaMelissaMelissa. . . . Seguiràs fent més gran Seguiràs fent més gran Seguiràs fent més gran Seguiràs fent més gran la família? la família? la família? la família? Noemí. La idea és que sí. Després ja veurem.

MelissaMelissaMelissaMelissa. . . . En aquest moment de la En aquest moment de la En aquest moment de la En aquest moment de la teva vida et sents realitzada com teva vida et sents realitzada com teva vida et sents realitzada com teva vida et sents realitzada com a persona? a persona? a persona? a persona? Noemí. Ara mateix, davant de l’ordinador, pensant en la Júlia, en la meva família, en l’institut i en tot, crec que puc dir que sí, que em sento realitzada. Demà o més endavant, segur que em sorgiran noves inquietuds que em faran seguir cercant i aprenent per poder continuar creixent com a persona.

MelissaMelissaMelissaMelissa. . . . Gràcies pel Gràcies pel Gràcies pel Gràcies pel teu teu teu teu temps.temps.temps.temps. Noemí. Gràcies, Melissa, i a tot l’equip de la revista. Tinc moltes ganes de llegir-la.

IN MEMORIAMIN MEMORIAMIN MEMORIAMIN MEMORIAM

IES Pau Claris 40

Se dice que la vida es como un Se dice que la vida es como un Se dice que la vida es como un Se dice que la vida es como un terreno nevadoterreno nevadoterreno nevadoterreno nevado

per Mireia per Mireia per Mireia per Mireia MejíasMejíasMejíasMejías

Se dice que la vida es como un terreno nevado, y que vamos dejando nuestras huellas por el camino que recorremos. La vida, que es camino, tiene un fin, mas las huellas no desaparecen. Melchor pasó cinco años en nuestro instituto. Cinco años no son muchos, pero suficientes para lograr que, tras su súbito e inesperado abandono, todos palpemos esa huella metafórica que reside en nuestro recuerdo, la cual él, seguramente sin percatarse, labraba día a día en todos sus alumnos y compañeros del Pau Claris. Una de las tareas fundamentales de todo profesor, es despertar las inquietudes de sus alumnos, conseguir que aquello que explicas guste, sea apreciado y entendido. Melchor lo logró transmitiendo su interés y su pasión por el arte. Entre bromas y risas, pero sin olvidar la seriedad y el estudio, nos detallaba los frisos del Partenón, o bien nos ayudaba a interpretar la difícil simbología del arte contemporáneo. Fuera lo que fuese, siempre lo hacia con ese brillo y esa fuerza contagiosa en sus gestos, su voz, su expresión y sus palabras, que no dejaba indiferente a nadie. A veces la muerte viene con zapatos de tacón, la escuchas llegar, la esperas y sabes que no tardará demasiado en recogerte. Otras veces, en cambio, llega silenciosa y repentina, cual leona que se esconde y se camufla para llegar hasta su presa, a la que morderá con sus fuertes mandíbulas para nunca más soltarla. Seguramente, y tal y como ha sucedido, a nuestro profesor y amigo le hubiera parecido mejor idea ser la presa de una leona, antes de esperar resignado y angustiosamente la llegada de la señorita con tacones ruidosos. Te recordaremos tal y como fuiste, Melchor. Así. Como un torrente de vida, un grandullón con alma de niño, un metro ochenta de carisma, un sabio excéntrico, una mente insaciable que quería más y más. Te recordaremos con la misma sonrisa que en vida nos produjiste. No muere del todo el que vive en el recuerdo de los que dejó atrás. Un hasta siempre de tus exalumnos y compañeros del Pau Claris. Au revoir, Melchor

revista IES Pau Claris nº2 curs 2007-08

Documents

Transcript of revista IES Pau Claris nº2 curs 2007-08