Revista HOBBY DOG n. 1
-
Upload
marta-parcerisa -
Category
Documents
-
view
221 -
download
4
description
Transcript of Revista HOBBY DOG n. 1
REVISTA HOBBY DOG
n. 1 octubre 2012
5 dies per l’Alt Empordà
Agenda d’activitats, events, fotos i molt més!
Història d’un gos de la protectora
Tenim el plaer de presentar-vos un projecte que ens fa molta il·lusió i on hi hem
posat moltes ganes, el primer número de la revista en línia de Hobby Dog. Cada primera setmana de mes sortirà un número nou amb molts continguts. La revista girarà al voltant del món del gos donant prioritat a tot el que refereix al club Hobby Dog: activitats que fem, events, projectes,... etc Vosaltres, com a lectors també tindreu un lloc d'importància podent participar i col·laborar. Esperem que disfruteu d'aquest núm. 1 així com de la resta que anem presentant. Gràcies per llegir-nos! Directiva Club Hobby Dog.
1
SUMARI
Projectes de Hobby Dog
Senderisme amb les nostres mascotes
EL GOS DEL MES: Cadell de Pastor Belga Malinois
Exhibicions canines de Hobby Dog
Hardtek: història d'un gos de la Protectora
La consulta del veterinari
Agenda d'activitats i events: octubre 2012
Curiositats canines al mercat
Secció infantil i d’ humor
Secció del lector
3
2
5
9
11
12
14
15
19
20
21
Curs d'Educació Canina per a nens i nenes - Curs pilot
Durant la tarda del 31 d’agost es va realitzar a les instal·lacions de Hobby Dog el 1er taller pilot d'educació canina encarat a nens i nenes. L'objectiu és que els infants prenguin consciència del que representa tenir una mascota, en aquest cas, un gos. Després d'una primera part teòrica realitzada d'una forma amena, els nens passen a la pràctica on el joc i l'esport és el protagonista fent que coneguin millor el gos i s'estableixi un estret vincle i una relació entre nen i mascota. Aquella tarda, tant els nens, els gossos com nosaltres, ens ho vàrem passar molt bé.
Projectes de Hobby Dog
3
Visita a Mutuam-Manresa La tarda del 20 de setembre quatre monitors de Hobby Dog van anar, primer a L'Aixopluc (Refugi d'Animals i Plantes de Manresa) a buscar quatre gossos -prèviament escollits segons el seu caràcter- per després visitar als pacients i gent gran residents a Mutuam de Manresa. Va ser una tarda molt profitosa i sobretot, emotiva. Molts dels avis i àvies allà presents van rebre amb il·lusió els gossos. Van acariciar-los i van disfrutar amb la seva presència canviant així la seva rutina diària, la qual cosa van agraïr moltíssim. Tots en vàrem quedar molt satisfets i esperem que sigui una experiència que es repeteixi.
4
Som la Judit, l’Abel I la Gemma, i el dia 2 vam
començar una travessa pel GR-11, travessant la
comarca de l’Alt Empordà (des d’Albanyà fins al
Port de la Selva). Com que tots tres som uns grans
apassionats del món del gos vam decidir que les
vacances serien molt millors si les poguéssim
compartir amb les nostres gosses (la Trufa, la
Nasha i la Nata, respectivament). Així que,
carregats amb les motxilles i el pinso per 5 dies, els
6 ens vam encaminar cap a Albanyà. Remarquem que la Trufa, sent la més gran del sector
caní, es portava el seu propi pinso en una motxilla adaptada.
D’Albanyà vam caminar fins al càmping Maçanet de Cabrenys (uns 20 km, afegint uns 5 km
més ja que el camí en l’últim tram no estava gaire ben senyalitzat i ens vam perdre). Cal dir
que la Nata i la Nasha, les més petites del grup, es van passar tot el dia jugant i corrent
amunt i avall, disfrutant com mai. Quan vam arribar al càmping, ens vam poder instal·lar
on vam voler perquè no hi havia gairebé ningú i mentrestant les gosses ja estaven en el seu
primer son, semblava que estiguéssim sols.
Després d’un difícil sopar (la tramuntana ja apuntava a maneres cap a les 8 del vespre) ens
vam disposar a dormir tota la nit a l’haver completat un primer dia de caminada molt
intensa. Malauradament la tramuntana no hi estava d’acord i no ens va deixar descansar
tot el que haguéssim volgut, fins i tot ens va fer aixecar cap a la 1:30 a tancar les gosses a
l’habitació de rentar la roba i els plats, amb l’esperança que ningú hi entrés a fregar durant
la nit.
Senderisme amb les nostres mascotes per l'Alt empordà
5
L’endemà, sense gairebé haver dormit, vam reprendre la marxa
cap al poble de Maçanet de Cabrenys, on vam carregar-nos
amb provisions per passar un altre dia de ruta. Ben aviat vam
observar que les gosses ja no mostraven l’efusivitat del dia
anterior, i reservaven forces com si sabessin la caminada que
els esperava fins a la Jonquera (24 km), passant per la Vajol i
l’ermita de Santa Eugènia. Durant el primer tram, vam observar
que la petita Nasha caminava amb certa dificultat ja que se li
havien encetat els coixinets de les potes, així que vam
improvitzar-li unes proteccions amb els mitjons de l’Abel.
Després d’un tros de ruta per dins d’un bosc molt bonic, i a
l’apropar-nos a la Jonquera,
ens vam trobar amb el primer tros de bosc cremat pels incendis d’aquest estiu, un contrast
que ens va fer posar un xic tristos.
A la Jonquera no disposen de cap zona habilitada per acampar ni cap refugi pel
excursionistes, així que vam decidir passar la nit a la Pensió Marfil que, malgrat no disposar
de les millors instal·lacions ni serveis, no ens van posar
problemes per tenir les tres gosses a l’habitació i
encara menys quan van veure lo cansadetes que
estaven. Malgrat ser una pensió cutre, el fet de dormir
en llits ens va permetre descansar i recuperar-nos de
dos dies de dura caminada, i així afrontar amb millors
condicions la tercera etapa (d’uns 17 km), que
començava amb un ascens de 700m de desnivell, el
pitjor de tota la travessa. A més a més de la pujada, el
paisatge no ens va facilitar les coses ja que aquesta
zona encara es va veure més afectada pels incendis de l’estiu. Cal remarcar la feina dels que
s’encarreguen de mantenir en condicions la ruta del GR ja que, tot i que els incendis eren
recents, les marques que indiquen el camí estaven repintades i resaltaven sobre el negre
del paisatge.
De camí cap a Requesens, on teníem pensat
dinar, ens vam trobar una gran sorpresa: un avió
estrellat al mig del bosc! Era com si estiguéssim a
l’illa de Lost ;P Va ser una bona distracció ja que
la zona cremada ens va entristir una mica i això
ens va donar una mica d’emoció. A Requesens
ens vam trobar un altre excursionista que també
6
feia el GR-11 però en sentit contrari i, quina casualitat, era de Manresa! Ens va donar
quatre consells sobre la ruta que ens quedava per fer molt útils i vam seguir amb la nostra
travessa, decidits a trobar el millor lloc dins el bosc per passar-hi la nit. Cal dir, que tot i ser
el tram més difícil de la travessa, tant nosaltres com les tres gosses ja estàvem abasats a les
llargues caminades i no se’ns va fer tan feixuc com els dos trams anteriors. Vam plantar la
nostra tenda al costat d’una riereta d’aigua congelada, on vam gaudir d’un bany de peus
molt refrescant, i allà vam passar la nit més emocionant de la nostra travessa, envoltats de
natura i d’animals salvatges, que no es van apropar gràcies a la Trufa, la nostra vigilant
nocturna.
A les 7h del matí iniciàvem el penúltim dia de travessa, un cop descansats i esmorzats vam
remprendre la marxa cap als Vilars passant pel punt més alt del circuit, el Puig Grosser de
806m d’alçada. Els Vilars és un petit poblet de 4 cases que, per sort, té una font on vam
poder refrescar les nostres gosses ja que era un
dia molt calorós. Segons les recomanacions del
nostre amic manresà, un cop arribats als Vilars,
vam deixar el GR11 per continuar per una altre
ruta de senders alternativa, ja que el GR11
continuava majoritàriament per carretera.
Dels Vilars vam
seguir fins Espolla,
on tots 6 ens vam tornar a refrescar a la font del poble, ja
que la calor era cada cop més intensa.
D’Espolla vam arribar a Rabós on preteníem dinar i comprar
els queviures. Les nostres esperances es van esfumar al
descobrir que l’únic restaurant-bar del poble tancava els
dijous i que la botiga de queviures només obria fina les 13h.
Llavors, amb les poques provisions que ens quedàvem vam fer un petit àpat al pàrquing de
la plaça del poble i vam continuar amb l’esperança d’arribar a Vilamaniscle i trobar-hi
alguna botiga oberta, ja que no ens quedava res per menjar!!! (només el poc pinso de les
gosses). Després d’haver recorregut una 20 km i a
les 19h vam arribar a Vilamaniscle i ràpidament
vam buscar la botiga de queviures segons les
indicacions d’uns paletes. Però l’esmentada botiga
tancava a les 19h i vam córrer tan com vam poder
però a l’arribar-hi ja passaven 5 minuts de l’hora.
Sort que propietària vivia just al costat i, molt
amablement, ens va obrir la botiga. Com que la
7
zona habilitada per acampar no disposava d’aigua, vam acampar a la fon del poble, que
estava just a l’entrada d’aquest i enmig d’una mena de placeta on hi vam plantificar el
campament.
De bon matí ja afrontàvem l’últim dia de caminada
d’uns 18 km, amb la il·lusió d’arribar al final de la
travessa, el càmping Port de la Vall, i poder-nos
banyar a les magnífiques aigües cristal·lines de la
Costa Brava! Així que, ben entusiasmats, vam fer via
fins al Coll de Portes, des d’on vam poder observar el
mar per primera vegada!!! Des d’allà tot era baixada
fins a Llançà on vam arribar en un obrir i tancar d’ulls
i allà vam canviar al GR92 que ressegueix el camí de
ronda en direcció al Port de la Selva. Un cop arribats a la platja vam dinar i l’Abel ja va fer el
seu primer banyitu!
Vam continuar pel camí fins trobar una caleta de pedres
on no molestéssim a ningú i poder-nos banyar tots
plegats, humans i gossos. Aquella va ser una gran
recompensa després de 5 dies de caminar i caminar, tot
i que l’aigua estava congeladíssima tots ens vam banyar,
excepte la Nata que, com ja és sabut per tots, té certa
aversió a l’aigua. Després del gratificant banyitu vam
continuar fins al càmping on ens vam trobar amb en
Xavier i la Marta, acompanyats del Thor i la Yuri i tots
plegats vam passar un magnífic cap de setmana voltant per Cadaqué, el Cap de Creus, la
Cala Taballera i molts altres fantàstics indrets de la Costa Brava. Però això, ja és una altra
història!
8
EL GOS DEL MES: Cadells de Pastor Belga Malinois
Físicament els cadells de Pastor Belga Malinois tenen un físic molt peculiar i inconfusible.
El cap i el morro és allargat, prim i rectilini. Les orelles triangulars i acabades en punxa i que ja de ben petits tenen ben dretes.
Els seus ulls són foscos i és característica també la seva forma lleugerament ametllada.
9
Petits dimoniets, petites piranyes,
petits cocodrils,... són molts els noms amb
els que s'anomena carinyosament als
cadells de la raça de Pastor Belga Malinois.
A Hobby Dog us els presentem.
Si el seu físic els fa divertits, la seva actitud ho confirma.
Els cadells de Malinois són molt precoços comparats amb cadells d’altres races. Amb dos mesos de vida o menys ja corren, salten sense dubtar per llocs difícils per la seva mida i juguen amb molta energia.
I també mosseguen amb la mateixa energia!
Comencen a comunicar-se entre els germans molt aviat mitjançant el joc i amb molta intensitat. És un plaer veure’ls tan petits i tan juganers.
Hem de tenir en compte que hi ha cadells de Malinois que es mostren independents. Caldrà dedicar-hi els temps necessari a, com a propietaris, crear una relació amb ells. No costarà però sí que no es pot deixar de fer.
Un cop el vincle sigui creat tindreu una mascota molt obedient, fidel i carinyosa amb qui passareu molt bons moments.
10
Sempre gaudim mostrant a la gent els esports que practiquem a Hobby Dog amb les nostres gossos. I més, si després de les exhibicions tenim la participació del públic, de grans i petits que s'animen a provar-ho amb les seves mascotes.
Festa Major de Castellnou de Bages. 12 agost 2012
Festa Major de Calders. 10 setembre 2012
Decathlon Manresa. 22 setembre 2012
Exhibicions Canines de Hobby Dog
11
HARDTEK
Aquesta es la història del nostre gos que, i dic nostre perquè tot i que visqui amb nosaltres, també es una mica dels que el varen cuidar en una etapa molt difícil de la seva vida, els amics del refugi Aixopluc de Manresa La seva vida no va començar del tot bé, va néixer en una protectora a Barcelona, va ser adoptat i al poc temps, no va poder continuar vivint amb els seus propietaris i va acabar a l’Aixopluc, no va ser gents fàcil per ell superar aquesta situació, va perdre molt pes i va entrar en depressió, per sort els professionals de la protectora li van trobar la companya adient i es va poder recuperar. Va viure un any a la protectora, i després de moltes passejades junts, vàrem poder adoptar-lo. Era el juliol de 2009 i tenia només 2 anys i mig. Es va adaptar ràpidament a casa nostra, és un animal espavilat, entregat a la seva família i, tot i que estava molt bé, a vegades es mostrava poc sociable. Moguts per les ganes de donar-li la millor vida possible i pel fet que tenia una predisposició natural per aprendre coses noves, varem decidir portar-lo a ensinistrar, moment en que tot va prendre una nova dimensió. El maig de 2011 entra a formar part de la ERIE DE RASTREIG I RESCAT AMB GOSSOS de Creu Roja Espanyola, s’inicia en obediència a “Els tres pins”,
Hardtek: història d'un gos de la protectora
12
practica exercicis d’Agility i d’altres exercicis per fer demostracions i, amb tot això, també aprèn a sociabilitzar-se.
Veient la gran resposta obtinguda, desperta en mi la necessitat d’entendre millor aquest animal fascinant que és el gos i, el novembre de 2011, començo el curs d’ensinistradors de la Real Societat Canina de Catalunya. Entrem a formar part del club esportiu Hobby Dog, on treballem diferents tipus d’esport, fem demostracions i prenem part en diferents projectes de caràcter social. Actualment seguim formant-nos com a guies i gos de rescat de Creu Roja,una feina que apassiona al Hardtek i a nosaltres, i en les exhibicions que fa tan amb Creu Roja com amb Hobby Dog, es mostra cada vegada mes content i preparat, es tot plaer conviure amb ell, un company incondicional que està sempre apunt per compartir amb nosaltres qualsevol repte.
Nomes em queda agrair a tots els que heu format part del camí que recorrem junts, la protectora Aixopluc de Manresa, el centre d’ensinistrament de Els Tres Pins i Hobby dog, per la gran feina que feu, perquè sense vosaltres mai hauríem arribat fins aquí,moltes gracies a tots!!
13
Poden els gossos sentir el dolor humà? Un estudi suggereix que els cànids domèstics expressen empatia
quan s’enfronten a persones angoixades.
Nova evidència científica que ve a corroborar la dita popular que assegura que "el gos és el millor amic de l'home". Científics de la Universitat de Goldsmiths, a Londres, asseguren en una investigació que els cànids són capaços de distingir quan les persones estan tristes. L'estudi suggereix que els gossos domèstics expressen empatia quan s'enfronten a persones angoixades. La Dra. Deborah Custance i la investigadora Mayer Jennifer, ambdues del Departament de Psicologia d'aquesta universitat, van desenvolupar un procediment innovador per examinar si els gossos domèstics poden identificar i respondre als estats emocionals dels éssers humans. Segons l'estudi, divuit gossos, que abasten una àmplia gamma d'edats i races, van ser exposats durant 20 segons a quatre situacions experimentals en les quals el propietari del gos o una persona desconeguda fingien plorar, fer un brunzit estrany o duien a terme una conversa normal. Els gossos van demostrar comportaments compatibles amb una expressió de preocupació empàtica. Significativament els gossos van mostrar més atenció a les persones que estaven plorant que a la resta de comportaments. La majoria dels gossos en l'estudi van respondre a la persona que plorava d'una manera submisa. “El brunzit va ser dissenyat per provocar la curiositat dels gossos. El fet que els gossos diferenciïn entre plorar i aquest brunzit indica que la seva resposta al plor no va ser impulsada purament per la curiositat", va explicar la Dra. Custance. "Més aviat, el plor provoca una major resposta emocional en els gossos". L'estudi també va trobar que els gossos van respondre a la persona que estava plorant, independentment de si es tractava del seu propietari o d'un desconegut Font: http://www.lavanguardia.com/vida/20120917/54350490910/perros-sentir-dolor-humano.html#ixzz26ohatcAm
La consulta del veterinari
14
OCTUBRE 2012
DIA LLOC HORA EVENT
Dissabte 06-10-12 Hobby Dog 10h a 14h Disc Dog & Agility Jornada de Portes Obertes
Divendres 19-10-12 Hobby Dog 17.30h a 20.30h
Taller per joves “Conèixes el teu gos?”
Dissabte 20-10-12 Hobby Dog 9h a 13h 1a Passejada Canina Excursió pel camí de l'Angle
Divendres 26-10-12 Hobby Dog 17.30h a 20.30h
Taller per joves “Conèixes el teu gos?”
Agenda d'activitats i events
15
16
17
18
Curiositats canines al mercat
19
GoDogGo
(Llançador de pilotes)
El primer llançador automàtic de pilotes per a gossos. La distancia a la que arriben les pilotes disparades es poden regular entre 4 i 10 metres i té una capacitat de 15 pilotes. El seu preu és d’uns 150 $ i es pot comprar en aquesta web http://godoggoinc.com/ on també hi trobareu un vídeo demostració.
LLIT CALENT PER A GOSSOS Llit per a gossos que els manté calents (conectat a la xarxa eléctrica) i amb funció de massatge (mitjançant vibració) per la nostra mascota. Disponibles en tres tamanys i té un preu d’uns 80 $ Més información i compra a www.petsafe.net
IBONE No, no és un Iphone, és un Ibone! Encertat joc de paraules en anglès on bone vol dir os. Joguina de roba per les nostres mascotes. El preu és d’uns 17 $ i es pot comprar aquí http://www.snootypaws.com.au/Dog-Toys/iBone-Toy.html
Sabríeu dir-nos la raça d'aquests gossets tan coneguts?
Respostes:
Racó infantil i d'humor
A. Cocker Spaniel B. Gran Danès C. Galgo D. Fox Terrier E. West Highland White Terrier
Secció d'Humor
20
A partir del proper número encetarem dues noves seccions. Per una
banda, una secció de consultes i per l'altra banda, un
apartat d'anuncis de particulars.
Secció de Consultes Qui vulgui podrà enviar-nos consultes, preguntes, dubtes... etc
relacionades amb l'educació del gos i la pràctica d’esports canins. De totes les que anem rebent, cada mes n'escollirem dues i els ensinistradors del club respondran publicant la resposta al núm de revista següent.
Secció d'Anuncis Espai disponible i gratuït perquè els particulars posin anuncis relacionats amb el món del gos. És important saber que NO està permesa la compra i venda de gossos sinó que tota l'activitat ha de ser sense ànim de lucre o voluntària. Aquí s'encabirien tots els anuncis tipus regalo... dono... busco... m'ofereixo voluntàriament a.... etc Aquí també hi inclourem missatges en cas de pèrdua o es trobin gossos perduts.
Si esteu interessats en qualsevol d'aquestes seccions,
podeu posar-vos en contacte per correu electrÒnic a
Busquem la vostra col·laboració !
21
Revista publicada a internet per:
CLUB ESPORTIU HOBBY DOG
Carretera de Navarcles a Calders N-141 km. 10 Calders
Coordenades GPS: N 41.76525 E 1.92452
www.facebook.com/clubhobbydog
http://hobbydog.jimdo.com