sumari--

2 ftlt

núm. 54 desembre / 2014

Editorial 3

Cronicairat Projecte cristal·lització 4 Descobreix el culpable 5 Gust i passió per investigar 6 Visita Can n’Oliver 2n ESO 7 Batxillerat a Montserrat 8 Sortida 3r d’ESO 9 1r d’ESO excursió Collbató 9 Adolf Osta 10 Concentra’t 11 Mindfulness 12 Jordi LLavina 13 Eleccions Consell Escolar 14 Fem salut 15 Contra la violència 16 Desaccelerar-se 17 Casal Intercultural 17 Ràdio Flaixbac i esCairats 19

Fotoreportatge 21

Premis i distincions 23

Ràdio esCairats 24

Fil solidari 25

Parlant amb Carmina Bosch 26 Manel Moreno 27

Mar i cel 28

Cali2copi

La independència 34 Beques Lola Lizaran 35

Asseguts a la butaca Barcelona 36 Juli Cèsar 36 Mequinensa 37 Cinema i terror 38 Videojocs 39

Esport La febre del rúning 40 Marc Márquez 41

L’estoneta

Selfie 42

Revista

Gerard Briansó Marc Calvo Albert Casanovas Iker Chacón Jonathan Grau Aurora Lolo Joel Luque Manel Martínez Anna Pascual

Coordinació Marta Ruíz

Fotografia Amal Bouker Paula Cárdenas Paula Casanovas Pol Fernández Míriam Gómez Eva González Oriol López Laura Marín Marta Nadales Alexa Nogueiras Alisson Palma Jesús Prado Elisabeth Torrado

Coordinacíó Magda Canals

La revista, en totes les seves seccions, està oberta a tothom. No es publicaran textos anò-nims si la coordinació no en coneix l’autoria. El dret de de-cidir la publicació de les col·laboracions, de corregir-les, de condensar-les o d’extractar-les queda reservat al criteri dels responsables de Revista.

--editorial

ftlt 3

Hola a tots i totes, hem iniciat un nou curs i l’equip

de redacció de l’optativa de la revista us porta

noves històries, records i curiositats que esperem

que siguin del vostre interès i us facin passar una

bona estona.

Per a aquest desembre de 2014 us portem una

edició amb diferents articles d’entre els quals

podríem destacar temes molt delicats i importants

que han marcat aquest primer trimestre com ho

són els referèndums per a la independència

d’Escòcia i Catalunya que han estat en boca de

tots fos quina fos la seva opinió.

Les nostres veles s’han inflat i d’allò més; el blau

ha estat el color predominant dels nostres passa-

dissos. L’obra de teatre d’Àngel Guimerà Mar i

cel ha tornat als escenaris i tot l’institut l’hem anat

a veure i alguns cursos han fet treballs sobre

aquest clàssic que han guarnit el nostre centre.

L’equip de redacció

cronicairat--

4 ftlt

La cristal·lització,

un projecte per a tots!

La cristal·lografia, segons la Viquipèdia, és

l'estudi dels creixement, la forma i la geome-

tria dels cristalls.

Tots i totes recordarem a l'institut aquest

2014, l’Any Internacional de la Cristal·lografia

(IYCr2014), com l'any de la cristal·lització.

Per uns mesos el nostre centre va quedar ple

de cristalls per tot arreu. L'alumnat va gaudir

obtenint-los i això va impregnar l'ambient.

L'exposició, al vestíbul del primer pis, va ser

un reflex d'aquesta il·lusió viscuda al labora-

tori. La realització de diversos vídeos recullen

moments inoblidables.

El concurs Concurs de Cristal·lització a

l’Escola, impulsat per la UB, la UAB i la URV,

ens va portar a gaudir dels treballs que va

realitzar l'alumnat d'altres centres arreu de

Catalunya. El matí al Pati de Lletres i Para-

nimf de l'edifici històric de la UB a Barcelona

va ser molt profitós per als nostres represen-

tants que van tornar amb l’oportunitat de viat-

jar a la final a Madrid. Records, molts records

queden d'aquests dos dies viscuts i també un

premi a la final!

Volem aquí rememorar les paraules de la

directora general de la Unesco, Irina Bokova,

en la presentació d'aquest Any Internacional:

"La innovació científica necessita cris-

tal·lografia". També va destacar que "la com-

prensió de les formes bàsiques de la matèria"

permet la millora en múltiples aspectes cientí-

fics i de la nostra vida.

Per això, encara que aquest 2014 s'acaba

nosaltres continuarem gaudint dels cristalls

als laboratoris d’El Cairat.

--cronicairat

ftlt 5

Curs de biologia molecular:

descobreix el culpable

Aquest estiu passat, durant la setmana del 7

de juliol, dos alumnes del nostre institut, en

Miquel Rey de 2n BAT i en Roger Conesa de

1r BAT, han tingut l’oportunitat de participar en

el curs de Biologia molecular que organitzava

per segon any consecutiu la Universitat Pom-

peu Fabra de Barcelona. El Roger Conesa ens

explica la setmana que van viure.

A les 9.30 h del passat 7 de juliol vam iniciar el

curs al PRBB, el Parc de Recerca Biomèdica

de Barcelona amb una xerrada inaugural a

l’edifici Roger de Llúria de la mateixa institució.

Aquell dia, a tot l’alumnat present se’ns va

informar sobre la tasca que s’hauria

d’acomplir. El cas que hauríem d’impugnar

tenia a veure amb un robatori que s’havia

produït a l’estabulari del parc de recerca.

Segons l’informe, un ratolí en el qual s’estava

treballant havia estat robat. Sortosament,

s’havia aconseguit un llistat amb els diferents

investigadors del centre i el personal de man-

teniment, així com una mostra de cabell que

havia caigut a la gàbia de l’animal. A partir

d’aquesta explicació, la feina dels nous inves-

tigadors seria la d’extreure el DNA del cabell

trobat i comparar-lo amb el DNA que

s’extrauria dels diferents sospitosos. A aquesta

xerrada es va unir una visita privilegiada pel

Parc de Recerca, en què es vam poder obser-

var els treballs als laboratoris.

Els dies següents serien una descàrrega

d’interès i ambició per a nosaltres, joves cien-

tífics, ja que en les activitats es combinaven

diverses feines com la preparació i reproducció

d’entrevistes amb investigadors de prestigi,

extracció de mostres, xerrades sobre biomedi-

cina i altres temàtiques, disseny experimental,

visites als serveis de seqüenciació i citometria,

debats sobre l’experimentació animal, anàlisis

de resultats i troballes... Però, la tasca que

més ens va agradar va ser el treball al labora-

tori. En ell, diversos grups de quatre estudiants

de diferents centres i nacionalitats havíem de

compartir poiata i moure’ns autònomament en

el recinte (sempre amb la supervisió

d’investigadors experts) manejant els estris i

els materials necessaris per dur a terme les

feines de PCR d’amelogenina, l’extracció de

DNA dels sospitosos, la creació de gel

d’agarosa i la reparació d’electroforesi,

l’extracció de resultats diversos i la comparació

amb tots els grups d’investigació per arribar a

un resultat: el disseny d’encebadors per a

reaccions de PCR, el PCR del DNA mitocon-

drial per a la posterior seqüenciació, etc.

Totes aquestes tasques ens vam fascinar,

però, el que més va desconcertar-nos va ser el

cronicairat--

6 ftlt

resultat que se’n va extreure: el DNA seqüen-

ciat era propi de ximpanzé, la qual cosa volia

dir desfer les hipòtesis que s’havien realitzat al

començament i buscar noves vies de solució.

Després, encetada una nova hipòtesi, es va

acabar detractant com a "culpable" un dels

investigadors del centre que treballava amb

mostres de primats. Finalment, vam realitzar

noves anàlisis i vam exposar els resultats a la

cap del departament d’investigació animal.

L'últim dia vam poder gaudir d’una tarda de

platja tots plegats.

Sens dubte, aquest curs ha estat un dels més

interessants ja que ens ha donat una nova

perspectiva de la ciència, concretament del

camp de la biologia molecular i del treball

professional de científics experimentats.

Roger Conesa, 1r Batxillerat A

Notícies de

Gust i Passió per Investigar

Gust i Passió per Investigar ha reiniciat les

seves activitats ja des del setembre, amb una

gran reunió de presentació i amb moltes ide-

es noves per aquest curs. En primer lloc,

estrenem grup impulsor (Júlia Martín, Clàudia

Pérez, Sara Lucena, Ana Pascual, Maria Hor-

tiguela, Joan Ot Marín, Marc Perera i Enric

Rey) i també Facebook, com heu pogut veure

al moodle de l’Institut i, en segon lloc, aquest

any volem celebrar els 10 anys del nostre

grup.

D’una altra banda tres treballs del centre van

ser convidats a concursar a Galiciencia, la

mostra de treballs d’investigació que té lloc a

Ourense a principis de novembre. Allà a part

d’explicar els treballs al públic i jurat van par-

ticipar en diverses activitats, com una visita a

unes termes, o un espectacle científic sobre

la música i les ones.

A més un treball realitzat fa dos anys sobre la

ceràmica neolítica de les coves

d’Esparreguera i Collbató ha vist publicat en

edició digital el seu resum, per les Jornades

de Recerca jove del Baix Llobregat juntament

amb treballs de recerca de Batxillerat del

nostre centre i d’altres centres. Per últim,

tenim uns quants grups de primer a quart

d’ESO molt animats en les seves recerques

com es va comprovar a la darrera reunió rea-

litzada per explicar en què consistia Expore-

cerca jove, i uns quants professors que s’han

animat a ser tutors dels grups i també s’ha

fet la reunió de pares per informar sobre el

Fòrum Intercomunitari de Recerca Jove.

--cronicairat

ftlt 7

Visita al poblat ibèric de

Ca n’Oliver

El passat 8 i 10 d’octubre, els alumnes de 2n

d’ESO vam anar al poblat ibèric de Ca

N’Oliver, situat a Cerdanyola del Vallès.

En arribar ens vam situar a l’entrada del mu-

seu per esmorzar. A continuació, ens vam

dividir en classes per poder fer les activitats.

Primer uns farien el taller i els altres visitarien

el museu i poblat i després a l’inrevés.

2n C va començar fent el taller. Ens vam re-

partir en diferents taules, i aleshores ens van

fer una breu explicació sobre la roba en

l’època dels ibers. Havent acabat, ens van

repartir uns trossos de tela, plantilles i pintu-

res fetes amb argila o fang (com les haurien

fet els ibers). Vam agafar la pintura i, utilitzant

la plantilla, estampar-la a la roba de lli.

Quan vam acabar d’això, ens van donar fil,

petxina i un tros d pedra llisa. Havíem de

fregar la petxina a la pedra fins a originar un

forat. A continuació, l’havíem de passar pel

fil, juntament amb unes llavors anteriorment

foradades.

Va arribar l’hora de fer l’intercanvi, i nosaltres

vam anar a visitar el museu. Vam tenir un

“guia” que ens anava explicant com era la

vida dels ibers i com funcionaven. Per exem-

ple: la família, l’economia, la piràmide social,

entre d’altres.

cronicairat--

8 ftlt

Acabat el recorregut, vam visitar el poblat. Hi

havia sistemes de defensa (fosses, muralla),

per emmagatzemar (sitges), porta monumen-

tal i carrer principal on les cases s’ordenen al

voltant. Això sí, només en quedaven les res-

tes.

Personalment, crec que la visita va ser agra-

dable, ja que ens van atendre molt bé, les

explicacions s’entenien perfectament i

l’organització era correcta. A la visita al mu-

seu i poblat vam repassar coses que ja sabí-

em i aprendre’n d’altres de noves i durant el

taller ens ho vam passar molt bé.

Georgina Molero, 2nC

La travessa de Montserrat

a ulls de 1r batxillerat

El passat dimarts 7 d’octubre, l’alumnat de

primer de Batxillerat pogué gaudir d’un mera-

vellós dia de muntanya a Montserrat, la nos-

tra muntanya veïna, ja que va participar a

l’excursió organitzada pel seminari

d’educació física. L’objectiu d’aquesta sortida

era, per una banda, millorar la capacitat de

resistència aeròbica de l’alumnat participant,

així com la força de voluntat en l’aspecte fí-

sic. D’altra banda, la finalitat era també la de

relacionar-se millor amb l’entorn local i

l’aprofundiment en el coneixement de la natu-

ra del Parc Natural de Montserrat.

L’excursió va iniciar-se amb una sortida amb

bus des de l’institut, el qual duria a les noies i

els nois de batxillerat al punt de trobada ex-

cursionista de Can Maçana. Allà, va iniciar-se

una de les anècdotes de la sortida, ja que un

equip de bombers i forestals rastrejava la

zona en la recerca d’un estranger perdut. Els

oficials demanaren la col·laboració ciutadana

en la cerca, de mode que els excursionistes

accedirem de bona gana. Deixant de banda

aquesta trobada fortuïta, es va començar

l’ascensió. El recorregut tenia una durada

aproximada de cinc hores, de manera que

s’havia d’optimitzar el temps. El primer tram

era una pista de muntanya, la qual cosa va

afavorir l’avançament del grup. Malgrat tot,

com els dies anteriors el temps va deixar

caure xàfecs, el terreny era fangós i humit,

cosa que implicava una completa atenció al

recorregut. Després d’una parada per esmor-

zar i descansar, l’alumnat es va haver

d’enfrontar amb unes pujades cada cop més

dràstiques, les quals eren sinònim de les tèc-

niques pendents de les baixades.

Malgrat alguns entrebancs i moltes caigudes

anecdòtiques, el grup sencer va poder baixar

les escales dels penitents, arribar al monestir

i proclamar que havia aconseguit realitzar la

travessa de Montserrat, la qual, però, deixà

els peus i les cames sense resposta a la ma-

joria dels participants.

Roger Conesa Ribas, 1r Batxillerat

--cronicairat

ftlt 9

3r ESO

Sortida a Montserrat

Els passats 14 i 17 d’octubre, l’alumnat de 3r

vam fer una sortida a Montserrat. Vam sortir

a les 8 del matí des del pàrquing del Cairat i

l’autocar ens va portar cap a Santa Cecília. El

trajecte va durar aproximadament 1 hora i

ens va deixar al peu de Montserrat a una

urbanització molt petita anomenada Santa

Cecília. Vam iniciar una caminada d’unes 4

hores aproximadament, anàvem fent descan-

sos cada tres quarts d’hora.

Al final vam arribar a Sant Jeroni i en baixar

vam parar al Monestir de Montserrat on ens

va recollir l’autocar.

Gerard Briansó 3r ESO

Els grups de 1r d’ESO

d’excursió a Collbató

El dia 24 d’octubre els nois i noies de primer

d’ESO van anar d’excursió a Collbató. Vam

anar caminant fins a a l’ermita de la Salut de

Collbató a fer un concurs de pícnic organitzat

des de tutoria, va ser molt divertit.

Els grups eren de 4 a 5 persones, hi va haver

quatre grups guanyadors (un de cada clas-

se).

cronicairat--

10 ftlt

El jurat va estar format per alguns dels pro-

fessors de 1r d´ESO com el Jesús, la Susan-

na Fenoy, l’Àngels Cambronero, el Daniel

Margarit i l’Anna Feixas.

Jofre Cercuns, 1r d’ESO D

Un any més,

el trobador Adolf Osta

a les aules

de 1r de Batxillerat

El passat octubre els alumnes de 1r de batxi-

llerat vam rebre la visita del trobador Adolf

Osta. Cada classe vam tenir la sort de gaudir

de la seva música, la seva veu i d’una part de

la història de la Catalunya medieval explicada

per aquest filòleg.

Va ser una experiència molt recomanable ja

que coincidia amb el temari que estàvem

estudiant i ens va ajudar a comprendre-ho tot

millor. Ens va apropar als costums d’aquella

època i, sobretot, a la cultura.

--cronicairat

ftlt 11

L’explicació va ser molt rica. Va iniciar la con-

ferència des dels inicis dels primers troba-

dors, amb Guillem de Peitieu, i va fer un llarg

recorregut per diferents anys i, fins i tot, paï-

sos. Ens va posar en situació de la societat,

moviments polítics o històrics i tota mena de

factors que influïen al desenvolupament

d’aquesta part de la nostra cultura. Com per

exemple que, a causa de l’alta mortalitat i

totes les malalties que hi havia, els trobadors

tenien una obra molt humanista, ja que volien

gaudir que la vida i per això s’allunyen de

l’església i parlen, sobretot, de temes com

l’amor.

Després de la part teòrica, va acabar aquesta

experiència amb el seu llaüt, la seva guitarra

espanyola i la seva veu. Ens va tocar dife-

rents cançons, algunes cantades en occità,

del trobador Bernat de Ventadorn, d’altres en

català com El romanç del comte Raixa, i fins i

tot va incloure idiomes com el castellà, l’italià

i el francès com veiem a la peça final, a la

Dansa de la mort.

De cada una d’aquestes peces ens situava

en el context històric, ens explicava

l’argument i tota mena de detalls perquè po-

guéssim arribar a comprendre el pensament i

la finalitat dels trobadors, els nostres avant-

passats medievals.

Finalment, tots els alumnes vam quedar molt

satisfets i creiem que vam extreure bastant

profit d’una oportunitat que no es pot tenir

cada dia.

Clàudia Río, 1r A de batxillerat

Xerrada 1r de Batxillerat

Concentra’t. Tot et sortirà millor.

El passat dia 27 d’octubre va venir a visitar a

l’alumnat de primer de Batxillerat en Josep

Reche, un campió de tir en arc d’Espanya

repetides vegades que va fer una xerrada per

informar els nostres alumnes sobre la con-

centració aplicada a l’esport, a l’estudi…

Com és evident el seu nivell de concentració

envers a l’esport era molt elevat ja que va

informar que per la seva pròpia experiència si

ens posem a pensar en el que ens envolta, o

en el que farem després, aquest treball no

sortirà de la manera esperada.

Primer de tot en Josep Reche va fer un expe-

riment per tal de demostrar que la conscien-

ciació i concentració eren molt importants. Va

buscar un voluntari i li va posar una taula

amb 100 nombres, entre els quals havia de

trobar en ordre ascendent els nombres del 60

al 70.

cronicairat--

12 ftlt

L’alumne pres com a exemple va trigar esto-

na però perquè estava nerviós de la gent que

l’observava, però en Josep va dir que

n’estava segur que si aquella activitat

l’hagués fet en solitari a casa seva el temps

seria molt menor ja que estaria més concen-

trat.

Més tard es va parlar sobre els fets que ens

podien distreure a l’hora de practicar l’esport

o l’estudi. Els dos grups eren els factors ex-

terns i els factors interns.

Els factors externs es refereixen a les princi-

pals distraccions que podem trobar al nostre

voltant que es poden apreciar per la vista,

com per exemple tenir a prop el telèfon mòbil,

la televisió o un ordinador propers a la zona

d’estudi, que fan que ens despistem a la mí-

nima.

Pel que fa els factors interns, en Josep va

parlar sobre els pensaments i preocupacions

que tenim a l’interior de la nostra ment que fa

que ens preocupem massa per aquests sen-

timents o sensacions que ens impedeixen

avançar en la nostra pràctica.

Es va parlar a la xerrada que si ens encallem

amb una tasca és millor descansar o canviar

el que s’està fent, ja que, si no ens surt, l’únic

que fem és limitar-nos a creure que no po-

dem quan possiblement no és així.

David Sicília 1r Batxillerat A

MindFulness

El passat 29 d'octubre es va dur a terme una

xerrada sobre l'estrès i les seves conseqüèn-

cies en la relació entre pares i fills que van

dur a terme l'Euncet i dos conferenciants, a la

biblioteca del nostre institut.

Van començar repartint-nos un qüestionari en

el qual havien de dir què esperàvem de la

xerrada i un cop finalitzada, també donar la

nostra opinió. Seguidament, van plantejar-

nos una sèrie de preguntes retòriques per tal

que ens adonéssim dels perjudicis que porta

la rutina com, per exemple, quan estem acos-

tumats a anar sempre a un lloc i a l'hora de

canviar-ho, inconscientment, seguim aquest

instint a anar al mateix lloc i el fet de modifi-

car la nostra rutina ens genera estrès.

Aquesta xerrada també tractava sobre la

concentració a l'hora de fer les petites coses

quotidianes i d'apreciar i gaudir el moment.

Sempre estem pensant en el que hem fet o el

que farem més tard; per tant, no aprofitem el

present.

Un dels conferenciants va proposar-nos que

paressin més atenció quan fem activitats tan

senzilles com menjar o respirar sota un nou

--cronicairat

ftlt 13

concepte anomenat 'MindFulness'. Aquesta

tècnica consisteix en plena atenció a allò que

estàs fent.

Més tard, els conferenciants es van centrar

en les relacions entre pares i fills i això ho

van fer deixant-nos un determinat temps per

discutir amb els nostres pares sobre temes

en els quals no estiguéssim d’acord, per així

veure com ens feia reaccionar l’estrès. Và-

rem practicar uns exercicis de respiració per

tal de poder controlar el nerviosisme generat

pel conflicte amb la finalitat de poder parlar

temes amb tranquil·litat i així millorar la rela-

ció familiar, ja que estem en una edat una

mica complicada.

Tenint en compte totes les opinions de pares

i fills que hi van participar, podem dir que va

ser una xerrada molt interessant i útil; va

complir totes les nostres expectatives, així

que la nostra opinió és positiva respecte

aquesta conferència.

Marcos González i Maria Ollé 1r de batxillerat

Jordi Llavina a El Cairat

El passat dilluns

24 de novembre

va venir a l'Institut

El Cairat el poeta

Jordi Llavina per

explicar als alum-

nes de 3r de

l’ESO una mica

els poemes i la

vida de Joan Vi-

nyoli, ja que

aquest any ell és

el comissari de l'Any Vinyoli i és la persona

encarregada de coordinar els actes que es

realitzen a Catalunya com a homenatge a

aquest poeta.

Per començar aquesta xerrada, dos alumnes

de l'Institut van fer una petita introducció i van

parlar una mica sobre el poeta Jordi Llavina.

Van explicar que va néixer el 19 de març de

1968, va fer estudis de filologia catalana, va

col·laborar amb els diaris "Avui", "La Van-

guardia" entre altres i en algun programa de

ràdio (El book insignia) i de televisió (Els ma-

tins). També van explicar els llibres que ha

escrit i els cinc premis que ha guanyat.

A continuació Jordi Llavina va recitar uns

quants poemes que havia escrit el poeta i els

va explicar el significat com per exemple el

poema Domini màgic que parla sobre com es

volia morir. Aquest poema el va escriure

quan tenia 70 anys. També va comentar que

Joan Vinyoli va començar a escriure poesia

religiosa.

Aquest poeta escrivia en sentit figurat. Una

vegada, quan estava ingressat a l'hospital de

cronicairat--

14 ftlt

Barcelona a punt de morir, un dels seus fills

(l'Albert) estava al seu costat i en Joan Vinyo-

li li va dir: "No sé si tot això ha valgut la pe-

na", referint-se a dedicar 50 anys de la seva

vida escrivint poemes.

Com podem arribar a apreciar, Joan Vinyoli

ha sigut una persona important per al Jordi

Llavina ja que s'ha fixat molt en com escrivia

tots els seus poemes.

Paula de Aróstegui Sirvent, 3r D

Eleccions

Consell Escolar

El consell escolar del centre és l'òrgan

col·legiat de participació de la comunitat es-

colar en el govern del centre. En el consell

escolar hi ha representats tots els col·lectius

que intervenen en la comunitat educativa:

director, professorat, alumnat, personal

d'administració i serveis, etc.

En els centres públics, la funció principal del

consell escolar és participar en la presa de

decisions en relació amb aquells temes im-

portants per al funcionament i l'organització

del centre: el projecte educatiu, la programa-

ció general, la gestió econòmica, etc.

--cronicairat

ftlt 15

Els membres del consell escolar són elegits

per un període de quatre anys i es renoven

per meitats cada dos anys. I aquest any el

nostre centre, com la resta de centres de

Catalunya, hem realitzat el procés de votació

i elecció dels membres que formaran part del

nostre consell escolar i els resultats han estat

els següents:

Sector alumnes: Joan Ot Marín Masdéu 3r E

i Raquel Moya Fernández 3r E

Sector pares/mares: Jordina Domingo Solà i

Maria Márquez Baco

Sector professors/es: Lourdes Sánchez, Àn-

gel Pujol i Anna Feixas.

Fem salut!

Coneguem

noves pràctiques esportives

Durant aquest primer trimestre, formant part

de l’assignatura d’Educació Física, hem po-

gut assistir voluntàriament a unes xerrades a

la biblioteca de l’Institut. El nostre professor

Xavi Martín, paral·lelament a les classes de

resistència, va contactar amb companys seus

que molt amablement ens han fet conèixer

uns àmbits diferents de l’assignatura. Les

xerrades han acostumat ser teòricopràcti-

ques, la qual cosa ha permès que fossin més

dinàmiques i distretes.

cronicairat--

16 ftlt

La primera xerrada va exposar-nos-la el Gi-

nés Rodríguez presentant la tècnica del Txi-

Kung. Va començar amb una introducció al

moviment conscient i després ens va explicar

com treballar l’energia a través d’exercicis. El

següent dia va venir el Roger Climent pre-

sentant-nos la Gimnàstica Hipopresiva. El

Carles Campos ens va fer una xerrada teòri-

ca sobre el Ioga, des dels seus orígens fins el

que representa avui en dia. L’Eloi Ortunyo

ens va fer conèixer l’art marcial xinesa del

Tai-txi i finalment el Xavi Martín ens va expo-

sar el Pilates, un entrenament físic i mental

que estem practicant a les darreres classes

de la matèria.

Amb una mica d’interès i fe per a elles, pos-

siblement ajudin a la nostra salut i al nostre

cos, i puguin arribar a formar part del nostre

dia a dia per millorar molts aspectes.

Laura Roig, 1r de Batxillerat B

L’institut El Cairat

commemora el dia de la

lluita contra

la violència de gènere

El dimarts, dia 25 de novembre, l’alumnat de

4t recordà el dia de la lluita contra la violència

de gènere. L’acte que se celebrà conjunta-

ment amb altres centres i entitats de la vila

fou molt emotiu. Des de fa força anys el nos-

tre centre impulsa aquesta lluita des de di-

versos àmbits escolars.

L’aportació del nostre centre fou la de la lec-

tura teatralitzada que presentava com es

treballa de forma transversal el tema de la

violència de gènere a l’Institut. Es presentà

un petit tast dels treballs impulsats pel Depar-

tament de Llengua i literatura catalana i Co-

ordinació Pedagògica: es mostraren uns car-

tells realitzats per l’alumnat de 1r cicle, es

llegí un text de 3r d’ESO i es visualitzaren

dos vídeos, de 4t d’ESO i 2n de batxillerat,

respectivament.

--cronicairat

ftlt 17

L’acte fou clausurat per la lectura del mani-

fest institucional per part de la professora de

Llenguatge musical de l’Institut El Castell i la

professora Joana Llordella.

Una xerrada

per a desaccelerar-se

El passat dia 4 de desembre part de

l’alumnat de segon de batxillerat vam assistir

a una xerrada donada per Carlos Campos,

llicenciat en filosofia i professional format en

Kiundalini Yoga, Quiromassatge, MARP...

entre d'altres tècniques.

Ens va explicar que el que necessitàvem era

desaccelerar-nos, que vivim en un món mas-

sa "connectat". Ens va parlar de la importàn-

cia, a l'hora d'estudiar, d'aïllar-nos de tot el

que no tingui a veure amb el que fem (mòbils,

ordinador, televisió...). Aprendre a estar con-

centrats, millorar els hàbits i així aprofitar

millor el temps d'estudi. Ens va proposar

escoltar música quan estudiem. Mozart, Vi-

valdi o Sebastian Bach van ser alguns dels

músics clàssics recomanats per l’expert, però

no serveix qualsevol peça. Els seus consells

a més de proporcionar-nos recursos per treu-

re un rendiment més alt en l’estudi, ens se-

ran útils per controlar els nervis en les situa-

cions més tenses o estressants.

Així doncs, com a última part de la xerrada

tots els alumnes participants vam posar en

pràctica algunes de les tècniques que

s’havien explicat i ho vam fer amb música

referent a la natura de fons. Ens vam sub-

mergir en una atmosfera realment relaxant.

Va estar tota una experiència!

Carlos, t'agraïm molt aquest temps que ens

has dedicat. Carlos Campos treballa a

Oxygen-Pranic, centre que té com a objectiu

divulgar l'aprenentatge dels processos que

creen consciència i equilibri entre el cos, la

ment i l'esperit.

Ainhoa García Luque, 2n Batxillerat A

Alumnat de 4t i batxillerat

ajuden els infants

del Casal Intercultural

cronicairat--

18 ftlt

L’alumnat de 4t d’ESO i batxillerat voluntàri-

ament van a ajudar a fer deures i a fer com-

prensió lectora als infants del Casal Intercul-

tural. Aquest alumnat valora positivament el

lligam afectiu i les ganes d’aprendre

d’aquests nens immigrants.

Es tracta de voluntariat per part dels nostres

joves per aconseguir facilitar la integració

d’aquests nens i nenes de les escoles

d’Esparreguera a qui els seus pares o ger-

mans no els poden ajudar en el seu aprenen-

tatge.

Cal dir que els nostres alumnes també troben

enriquidora aquesta activitat voluntària i el fet

que el català és la llengua de relació entre

ells.

FLAIXBAC i Andreu Presas.

La ràdio en directe

al nostre centre.

Un cop més a l' institut hem gaudit d'un pro-

grama de ràdio en directe.

El divendres 12 de desembre els companys

de ràdio estaven especialment nerviosos. Tot

preparat per rebre al locutor de ràdio FLAIX-

BAC, el monstre de la nit del -Batec de nit-,

Andreu Presas.

--cronicairat

ftlt 19

L'Andreu Presas ha escalfat l'ambient de la

biblioteca. Ha participat l'equip de ràdio es-

Cairats al complet. També l’han acompanyat

alumnes que des que van arribar al centre

han participat alguna tarda en

l’enregistrament del programa de ràdio de

l’institut, entre d’altres amics i coneguts de

l’Andreu i alhora de l’institut i ràdio Abrera i

Escairats. Aquest cop han pogut veure en

directe com es fa la gravació real d’un pro-

grama de difusió a tota Catalunya i ells han

estat els protagonistes.

BacUp de ràdio FLAIXBAC,

dedicat a El Cairat.

Vips per un dia al BacUp!

El BacUp és un programa de radio que s'e-

met de dilluns a divendres de deu a dotze de

la nit a ràdio FLAIXBAC. En Carles Roca i

l'Albert Solà, més coneguts com en Roca i el

Becari, són els locutors d'aquest programa i

cada dia parlen sobre algun tema diferent a

part de la secció d'aquell dia. Com ràdio

FlaixBac és una emissora de radio musical

on sonen els últims èxits, es va combinant la

música amb els missatges que els oients

envien a través de Facebook, Twiter i Whats-

app o trucant al telèfon de directe.

A més a més, els bacaperus poden demanar

que els dediqui el programa d'algun dia al

seu centre. Algun alumne del Cairat va apro-

fitar aquesta opció i els va enviar un missatge

demanant que el dediquessin a El Cairat

d'Esparreguera. El missatge va arribar i es

van posar en contacte amb el centre per

anunciar que per un dia serien vips totes les

persones relacionades amb el centre.

El 2 d'octubre tots els alumnes i professors

que enviessin algun missatge van ser vips. El

cronicairat--

20 ftlt

tema d'aquell dia va ser acabar l'oració "Em

preocupa...". Va haver una gran participació

per part del nostre centre, fins i tot va trucar

algun alumne! Molts bacaperus sovint els

preocupaven temes amorosos, aspecte, els

estudis... Tot i que va haver algú que va fer

alguna petita reflexió més filosòfica. Aquell

dia era dijous i, per tant, el reporter Sergi

Nuñez també va realitzar la seva secció de

notícies interessants d'arreu del món.

Al final del programa van fer una petita men-

ció al nostre centre perquè molts dels mis-

satges que els va arribar eren d'alumnes del

centre, fet que demostra que a El Cairat hi

ha bastants bacaperus.

Ariadna Ortega, 2n de batxillerat A

Sessions de formació

Un curs més el professorat del centre com-

parteix sessions de posada en comú i s'actu-

alitza.

El claustre de professors,

el personal no docent i

l’associació de mares i pares

de l’institut El Cairat

us desitgem Bon Nadal i

Feliç Any 2015.

--fotoreportatge

ftlt 21

Postal

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als correus. Servei postal. Paquet postal. 2 f. [LC] Full rectangular de cartolina, il·lustrat o no, que pot ésser tramès per correu sense sobre.

premis i distincions--

22 ftlt

Xè Concurs per a

l’eradicació de la violència

de gènere

Des de fa 9 anys es convoca cada any un

concurs per escollir les millors redaccions

sobre històries que han fet estudiants i joves

de diferents edats.

L’objectiu de la Plataforma que promou el

concurs és fer que la gent s’assabenti de què

és i com d’aprop ho tenim. Per poder arribar

als joves, quina manera millor que fer que

ells/es mateixos ho busquin al seu entorn o

s’ho imaginin?

Així, cada any, aquesta associació escull la

millor redacció o narració de diversos nivells

començant per primer d’ESO fins joves de

20-21 anys.

Enguany el nostre centre ha tornat a partici-

par al concurs per a l’eradicació de la violèn-

cia masclista en la seva desena edició. El

nostre institut ha obtingut 2 premis; l’alumna

Ana Pascual de 3r d´ESO va rebre el segon

premi a la categoria juvenil de 13 a 16 anys.

També l’alumna Ariadna Ortega de 2n de

batxillerat va guanyar el primer premi a la

categoria juvenil de 16 a 19 anys. L’acte de

lliurament es va celebrar el passat 14 de no-

vembre a la seu de la Plataforma unitària

contra la violència de gènere a Barcelona.

Felicitats companyes.

8ns Premis

de Reconeixement Cultural

del Baix Llobregat

El mateix divendres 14 al vespre al teatre

Atrium de Viladecans, la professora Joana

Llordella va rebre el premi Joana Raspall de

pedagogia i divulgació del Centre d’Estudis

Comarcals del Baix Llobregat, per la seva

activitat, professionalitat i foment de la recer-

ca.

L'objectiu d'aquests premis és reconèixer

públicament el treball anònim i desinteressat

realitzat per persones, col·lectius, entitats,

institucions, empreses o organismes del Baix

Llobregat. Enguany es van presentar vuitanta

candidatures de diverses personalitats, asso-

ciacions i institucions sobre arts escèniques,

--premis i distincions

ftlt 23

arts visuals, literatura, música, recerca, pe-

dagogia, comunicació, preservació del patri-

moni cultural, preservació d’espais naturals i

cultura rural, cultura popular, iniciativa co-

marcal, compromís cívic i equitat de gènere.

En aquest acte, la Joana Llordella, catedràti-

ca del departament de llengua i literatura

catalana del nostre institut, va ser premiada

d'entre les set candidatures presentades dins

la categoria Joana Raspall i Joanola de Pe-

dagogia i Divulgació. El jurat va valorar la

trajectòria professional i el foment de la re-

cerca de la Joana. Enhorabona.

Recerca Jove 2013

El dimecres 3 de desembre es va celebrar

l´acte de presentació de la publicació digital

(ISBN) dels treballs guanyadors a les Troba-

des de Recerca Jove 2013 a la Biblioteca

Central de Castelldefels.

Manel Martínez i Jonathan Grau 3r ESO

Finalistes en la 1a convocatòria

del premi Ètica i Ciència Hem estat finalistes en la 1a convocatòria del PREMI ETICA I CIENCIA amb el projecte que el centre ve desenvolupant al llarg gaire-bé 10 anys: Gust i passió per investigar.

Tal com estableixen les bases del premi, no es donen a conèixer els guanyadors fins al mateix moment de l’acte de lliurament dels premis. Aquest acte està previst pel pro-per dimarts 16 de desembre a les 18.30 h al Palau Macaya de Barcelona. Així és que al

tancament d'aquesta revista de Nadal estem expectants. Agraïm en aquesta nominació el reconeixement de l’esforç pedagògic que fem dia a dia. Una representació de la comunitat El Cairat formada per docents i alumnat del centre assistirà a l'acte.

esCairats--

24 ftlt

--fil solidari

ftlt 25

Aquest any l’alumnat ha recollit 438 €.

Gràcies a tots i a totes.

parlant amb…--

26 ftlt

… CARMINA

Carmina Bosch Grau té 60 anys i

ha exercit de mestra a l’Escola Pau Vila on

també va ser directora. Ha fet tots els cursos

d’infantil a primària. En altres etapes

professionals ha treballat a l’ICE (Institut de

Ciències de l’Educació), al SEDEC i a

l’Escola d’ adults.

Està casada, té 2 fills i 2 néts. Li agrada

llegir, el cinema, el teatre i la música. És

empàtica , una bona oradora, sensible i està

molt implicada en els moviments socials.

T’agrada estar jubilada?

Sí, pensava que em costaria més deixar

l’escola, però m’està resultant molt

interessant veure que a la vida hi ha moltes

més coses i que em permet fer-les.

T’has acostumat a la jubilació?

M’estic acostumant però tinc la sensació que

estic de vacances.

Com gestiones la teva vida?

Puc cuidar a la meva família, tant els grans

com als petits. Faig més exercicis i puc oferir

unes hores al casal intercultural. No he

abandonat del tot els terrenys educatius.

Com et sents en aquesta nova etapa de

vida?

Desorientada, no estic pendent del temps i

estic més relaxada.

Què t’ha impulsat a formar part del casal

intercultural?

Gràcies a persones que em va informar des

de l’escola i també perquè conec molt als dos

amics que el van fundar fa 15 anys, en Xavier

Sánchez i l’Yildiray Ileri.

Per quin motiu continues tenint contacte

amb el lloc on treballes?

Perquè hi tinc molta vinculació afectiva.

Perquè em continua interessant tot el que fa

referència a l’aprenentatge. Gaudeixo molt

veien com gestionen els nens els seus

coneixements.

Què et va fer decidir ser mestra?

Dubtava entre ser metge o mestra. El que em

va fer decidir ser mestra va ser que en aquell

moment començava l’especialitat de

magisteri a l’UAB (Universitat autònoma de

Barcelona). S’iniciava amb moltes ganes i

molt bon professorat. Tothom creia que a

través de l’educació es podia aconseguir un

món més pacífic o millor. Respectuós, sense

violència,….i que les persones es poguessin

relacionar a través de la cultura.

Continues tenint les mateixes idees de

quan eres jove?

Continuo tenint els mateixos ideals, però he

descobert que els principals canvis

comencen en un mateix.

Gràcies per haver-me concedit l’entrevista a

pesar de les circumstàncies que estàs vivint

aquesta setmana.

Gràcies a tu per haver-me fet gaudir d’aquest

moment tan especial.

Hospital Sant Joan de Déu de Martorell.

Dissabte 15 de novembre de 2014.

--parlant amb...

ftlt 27

... MANEL MORENO

En aquesta entrevista parlarem amb en

Manel Moreno, professor de música del

nostre institut que està a punt de jubilar-se.

Per conèixer millor la seva tasca diària i

saber com és personalment.

Comencem ...

Bé Manel, en primer lloc gràcies per

concedir-nos aquesta entrevista.

Començarem més pel tema: Tu a l' institut.

Quant portes fent de professor?

- 24 anys.

D'aquests 24, quants a l’institut El Cairat?

- 23 anys.

Quin és l'instrument més car que hi ha a

l'aula?

- Són els amplificadors "Roland".

T'agrada treballar aquí?

- Sí.

Fas alguna extraescolar?

- Sí, la batucada (Zona Samba).

Creus que falten recursos a l'aula de

música?

- Sí, teclats.

Creus que falten hores de la matèria?

- No, dues hores estan bé.

Ara si no t' importa entrarem una mica més al

tema personal:

Quin és el teu estil de música preferit?

- Actualment el Soul i el Barroc.

Quin instrument toques?

- El piano, l’acordió i la percussió.

Hi ha alguna classe que t'hagi donat molts

problemes?

- Sí, l'optativa de quart.

Què és el que més t'apassiona de la

música?

- El soroll.

La música t'ha solucionat algun problema

a la vida?

- Sí, tant físic com mental com emocional.

La música et relaxa quan estàs estressat?

- Totalment.

Com t'agrada més escoltar la música a

volum fort o fluix?

- Fluix.

Quan estàs trist, escoltes música? Quina?

- Sí, del període del Barroc.

Fins aquí l'entrevista. De nou mil gràcies per

dedicar una part del teu temps a nosaltres i

als companys de l'optativa de revista.

Albert Casanovas i Iker Chacón 3r ESO

mar i cel--

28 ftlt

L’institut s’embarca

amb Àngel Guimerà

Aquest curs el nostre institut ha assistit a la

reinterpretació de la famosa obra d’Àngel

Guimerà, Mar i Cel el musical al Teatre Victò-

ria. Tots els cursos de l’institut El Cairat, des

de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat hem po-

gut gaudir d’aquesta històrica obra.

Per celebrar-ho i per ampliar en la història de

l’autor i l’obra s’ha realitzat un treball trans-

versal des de diferents assignatures; redac-

cions, opinions, dibuixos i fotografies de

l’obra i de Guimerà arreu dels passadissos

del nostre centre. A més a més, els vidres de

la primera planta s’han tenyit de blau amb

papers de colors amb motiu del títol.

Amb ells hem ampliat el nostre coneixement

en història (el fatídic episodi de l’expulsió dels

moriscos al segle XVII) i literari (temes tan

guimerans com el contrast entre cultures,

l’amor frustrat i impossible entre Blanca i

Saïd, el pirata morisc que conquesta el cor

de la Blanca amb la seva trista història.

Aquesta ocasió és molt especial ja que és la

tercera representació de l’obra en motiu dels

40 anys de celebració de la companyia Da-

goll Dagom, fundada l’any 1974 pel director i

--mar i cel

ftlt 29

poeta Joan Ollé i actualment dirigida per Jo-

an Lluís Bozzo. Amb una mateixa posada en

escena s’ha enriquit amb un quants efectes

tècnics que acaben d’arrodonir una represen-

tació total.

El públic va quedar ben satisfet ja que no

estem acostumats a anar a teatre i veure un

espectacle tan complet; orquestra en directe i

actors i actrius que actuen i canten alhora.

Ha agradat tant arreu de Catalunya que la

companyia Dagoll Dagom ha convidat a la

millor coral del programa “Oh Happy Day”

perquè acompanyi els seus cantants en la

cançó més famosa de Mar i Cel, l’Himne dels

Pirates.

Per tant, els alumnes de l’ Institut El Cairat

recomanem a tothom que vagi a veure Mar i

Cel al Teatre Victòria.

Ana Pascual, 3r ESO

Entrevista a Raúl Patiño,

assistent de director musical

Mar i Cel 2014

Aprofitant que aquest any tot l’ institut El Cai-

rat ha gaudit de la mítica obra teatral de Mar i

Cel d’Àngel Guimerà, hem pogut entrevistar-

nos amb l’assistent del director musical de

l’obra per poder conèixer des de dintre com

es realitza un musical d’aquestes dimensi-

ons.

1. En què consisteix la feina d’assistent de

director musical?

El director assistent és com un segon direc-

tor. Quan hi ha el director principal desenvo-

lupa tasques d’assistent, com per exemple:

- Escoltar fora mentrestant el director princi-

pal dirigeix, per veure si sona com hauria de

sonar. Té una escolta privilegiada en no ha-

ver d’estar concentrat dirigint.

- Parlar amb els tècnics de so sobre qualse-

vol incidència, o pujar a l’escenari a donar

qualsevol instrucció musical als actors.

- Durant els assajos pot fer de pianista men-

trestant canta el cor, o pot endur-se algun

cantant per practicar cançons solistes men-

mar i cel--

30 ftlt

trestant el director principal assaja amb la

resta del cor.

- En general pot realitzar qualsevol tasca

idèntica al director musical, però vindria a ser

la persona que dóna un cop de mà al princi-

pal, sobretot durant els assajos. Quan el di-

rector principal no està perquè es posa malalt

o simplement perquè té altres compromisos,

el director assistent passa a tenir el mateix

paper que el director musical.

2. Ha estat molt dur arribar fins aquí?

Quants anys hi has dedicat fins a dedicar-

t’hi professionalment?

La veritat és que per una part ha estat molt

dur, vaig començar a estudiar música als 8

anys, i vaig acabar la carrera de direcció amb

32 anys, havent fet abans piano i música de

cambra. Són molts anys i moltes feines com

a músic fins arribar aquí, així que des

d’aquest punt de vista és molt dur. Per altra

banda, però, aquesta és una professió voca-

cional, a la qual dedicaríem 24 hores al dia

encara que no estigués remunerada (és a dir,

que no fos “feina”), així que vist així no he

tingut mai la sensació que fos dur el camí

que he recorregut fins ara.

3. Sempre has estat assistent de director

o has dirigit cap vegada?

A Mar i Cel he fet feina de director assistent

durant els 2 mesos que han durat els assa-

jos. Un cop estrenat el musical els dos direc-

tors fem la mateixa feina, és a dir, quan ve un

no ve l’altre, així que ens partim les funcions

més o menys al 50 %.

4. Sabem que aquest no ha sigut el teu

únic musical, en quins altres has treba-

llat?

Doncs en molts! Responc de memòria uns

quants (si voleu la llista completa crec que

està a www.raulpatinolivares.com). De pianis-

ta a Fama, Cançons per un nou món, Chica-

go, La bella i la bèstia, Pegados, Mamma

Mia, Déus del teatre somrieu... De director a

Grease, Hair, Illamor, Mar i Cel... A alguns

musicals es fa de director tocant el piano.

Aquests musicals no són tan complicats mu-

sicalment, o són un estil més modern on la

bateria porta el ritme, així que no és tant im-

portant que hi hagi un director portant la ba-

tuta. En el cas de Mar i Cel o per exemple

Miserables, és un llenguatge simfònic, on el

tempo es mou molt i es necessita un director

que constantment estigui marcant la direcció

o la intenció de la música.

5. Quin és el que més t’ha agradat i el que

més èxit ha tingut?

Crec que Mar i Cel! A La Bella i la bèstia

també vaig gaudir molt perquè era direcció

amb batuta... No sabria dir, cada musical té

--mar i cel

ftlt 31

la seva cosa i els he gaudit tots! A Hair per

exemple la música tenia molt de groove i

moltes cançons eren conegudes, així que

també el vaig gaudir molt.

6. És la primera vegada que treballes amb

en Joan Vives? Ha sigut agradable? És un

bon company?

Doncs sí, és la primera vegada. El coneixia

de nom però no havia treballat amb ell. He de

dir que vaig suar la samarreta fins que em va

donar el vot de confiança, i aquesta va venir

quan va veure que me’n sortia prou bé amb

l’orquestra i els cantants. Però els dos mesos

d’assajos van ser molt intensos, amb 8 hores

diàries entre assajos musicals i teatrals.

Igualment el tracte és molt correcte i ens aju-

dem bastant, intentant dividir les funcions a

parts iguals, cobrint-nos quan un dels dos té

compromisos fora del musical, explicant-nos

les petites errades o vicis musicals que al

repetir l’obra cada dia es van produint, etc.

Com a contrapunt, la dificultat de ser dos

directors ve a ser que inevitablement cadas-

cú té una visió sobre l’obra: els tempos, la

intenció d’una o altra frase musical, etc. La

feina doncs és posar-se d’acord perquè la

funció sigui sempre el més semblant possi-

ble, tenint en compte que en un espectacle

viu cada funció sempre, sempre serà diferent,

i aquesta és també la màgia del teatre en

comparació amb el cinema per exemple.

El cel també està sol, però té un amagatall

al fons del mar calmat com un mirall.

7. Us ha costat molt que els músics inter-

pretin de forma correcta aquesta obra?

És una obra amb moltíssima dificultat, però

els músics són molt bons. No ha costat molt

perquè tampoc teníem molt de temps per

muntar-ho (la part musical d’orquestra la vam

fer en 4 assajos de 3 hores); però si et do-

nessin tot el temps del món, tampoc mai es-

taria perfecte! És el repte en repetir cada dia

la mateixa obra: per una part que no decaigui

la concentració i la frescor, i per altra intentar

aquella interpretació perfecta o idíl·lica que

en realitat potser no existeix més que al cap

del compositor o del director, músic, actor,

espectador que es posa a la seva pell.

8. Creus que aquesta orquestra ha estat a

l’altura d’un musical amb tan renom?

Sens dubte que sí! El que no està a l’alçada

és aquest govern que no fa més que pujar

mar i cel--

32 ftlt

l’IVA i obliga a les productores a reduir des-

peses a les produccions. Per exemple a Mar i

Cel havíem de tenir 14 músics, incloent quar-

tet de corda, i a última hora van haver de fer

fora al violí segon i a la viola, ja que d’altra

forma no sortien els números. Bé, no els van

fer fora exactament perquè no havien co-

mençat, però estaven avisats i els van haver

de dir que finalment no podrien ser a la pro-

ducció. Així que actualment l’orquestra cons-

ta de 12 músics, i se suposa que un teclat

supleix la mancança d’aquells dos instru-

ments, però evidentment, mai serà el mateix.

Com a anècdota, Mar i Cel es va portar a

Alemanya i es va interpretar amb orquestra

simfònica (40 músics). Només d’imaginar

com devia sonar se’m posa la pell de gallina!

9. Has pogut parlar amb els actors? T’ha

agradat la seva actuació?

És clar que sí!!! Als musicals tothom és una

família: tècnics, actors, músics, producció...

Parlem cada dia amb els actors, comentant el

que passa a l’escenari, petites anècdotes del

dia, o qualsevol conversa d’actualitat. A una

funció per exemple, a l’Idris se li va caure la

poma a la qual fa referència tota l’estona a la

cançó, així que imagineu la seva cara quan

havia d’estar parlant de la poma que li havia

caigut per la borda! En acabar la funció ex-

plicava que s’havia hagut d’aguantar el riure

per dins mentrestant cantava tota la peça.

Una altra de les feines del director és passar

notes, que vindria a ser com si els examinés-

sim a cada funció. Pugem i els diem on s’han

equivocat o quin passatge podia haver sortit

millor. A vegades també els felicitem perquè

han estat especialment brillants!! Jo perso-

nalment no m’hi fico en com actuen (tot i que

tinc les meves preferències), ja que hi ha un

director resident que és qui s’encarrega

d’aquesta part. Bastant tinc amb que cantin a

tempo i facin les notes musicals que han de

fer!

10. És la primera vegada que treballes

amb la companyia Dagoll Dagom?

Doncs sí, i em feia il·lusió fer-ho. Un tracte

humà excel·lent!

11. Com descriuries l’experiència de for-

mar part i treballar en un musical?

És com conviure en una gran família, en la

que cadascú té la seva tasca però totes són

--mar i cel

ftlt 33

importantíssimes, i si falla qualsevol d’elles

tot l’espectacle cau en picat. És una gran

experiència del tot recomanable, però també

una professió molt exigent on mai saps on

estan els límits de l’horari de feina o el teu

temps lliure, i això fa que a vegades hi dedi-

quis molt més temps del que qualsevol dedi-

caria en una altra professió, en detriment de

la família, els amics... Però suposo que tot-

hom quan arriba el veritable moment de de-

cidir a què es vol dedicar en aquesta vida; no

pot més que decidir amb el cor i deixar de

banda el que el cap diu, ja que són professi-

ons vocacionals, i si ho vols de veritat, tard o

d’hora, acabes fent el que sempre havies

somiat.

cali2copi--

34 ftlt

La independència; una mateixa voluntat

un procés ben diferent

Un dels temes que ha estat present a la

premsa internacional durant aquest any que

estem a punt de deixar ha estat la voluntat

de l´independentisme de dues nacions,

l´escocesa i la catalana. Tot i que les dues

amb orígens, processos i resultats diferents.

Independència a Escòcia

El referèndum sobre la independència

d’Escòcia de 2014 ha estat un referèndum

per decidir si Escòcia esdevenia o no un

estat independent. El referèndum es va

realitzar el 18 de setembre de 2014. L’edat

per votar a un referèndum es va situar a

l´edat dels 16 anys.

Escòcia va iniciar una campanya a favor de

la independència el 25 de maig del 2012 “Yes

Scotland” (Sí Escòcia) immediatament es va

iniciar una altra campanya en contra de la

independència “Better together” (Millor junts).

L’opció guanyadora va ser que no amb un

53% dels vots. Tot i així cal recalcar que les

votacions a Escòcia van estar pacífiques i

legals, tot el contrari que el referèndum o

consulta sobre la independència que el

president de Catalunya, Artur Mas, ha volgut

fer a Catalunya.

Independència a Catalunya

El president Artur Mas, abans de les

votacions sobre la consulta del 9 de

novembre, va fer una campanya com a

Escòcia animant els seus votants a dir SÍ a la

independència, però no hi ha hagut cap

campanya en contra de la independència,

només la rèplica dels partits contraris a la

realització del referèndum.

Com que val més una imatge que mil

paraules, a continuació us presentem un

gràfic amb els resultats obtinguts del

referèndum. Van votar més de 2 milions de

catalans/es.

Les votacions finals han estat amb aquests

percentatges:

--cali2copi

ftlt 35

L’Institut El Cairat va ser testimoni d´aquest

fet històric ja que va ser un punt de votacions

a Esparreguera.

Des de la revista hem volgut formular una

enquesta per veure què en pensaven els nois

i noies de l´institut. Com en el procés, hem

passat una enquesta als alumnes de 16 a 18

anys (4t, 1r bat i 2n bat). Amb un total de 224

alumnes, els resultats han estat els següents:

En total 108 alumnes han votat que sí- sí

74 persones han votat que sí-no

42 vots en blanc

Aurora Lolo, 3r ESO C

Beques Lola Lizaran

El diumenge 5 d’octubre l’Associació Lola

Lizaran va entregar un any més les beques

corresponents a 11 joves prometedors espar-

reguerins. La Fundació es va crear fa 10

anys en honor de la cèlebre actriu esparre-

guerina Lola Lizaran i Merlos ja que va acon-

seguir certa fama a la televisió catalana.

L’objectiu d’aquesta fundació és donar una

beca de 1000 € a qualsevol estudiant d’un art

(música, dansa, teatre o circ), de 16 a 20

anys, que la demani, demostri les seves qua-

litats i vulgui millorar-les. Aquest any el jurat

ha decidit donar també una beca més petita

(de 500 €) a estudiants que tinguin menys de

16 anys.

Els becaris d’aquest any han sigut: Maria

Porras i Marian Alquézar (becàries menors

de dansa), Mariano Pascual (violoncel), Mar-

ta Babot (guitarra espanyola i cant), Aina

Pérez (flauta travessera), Enric Fernández

(violí), Anna Niebla, Adrià Bernal i Andrea

Jerònimo (cant).

asseguts a la butaca--

36 ftlt

Barcelona

El curs passat vaig tenir la sort de poder anar

a veure al Teatre Goya Codorniu de Barcelo-

na aquesta obra i recordo encara a dia d’avui

l’emoció i l’interès que em va despertar des

del primer minut. Haig de reconèixer que no

sóc un gran seguidor del món del teatre, però

en el cas d’aquesta obra faig una excepció ja

que és una obra que realment val la pena.

Aquesta obra dirigida per Pere Riera està

ambientada els dies 16 al 18 de març de

1938 a Barcelona. Aquests dies són mar-

cats pels bombardejos que van acabar amb

la vida de més d’un miler i mig de civils, a

causa de la Guerra Civil en la qual es trobava

el país.

La història se centra en la família fictícia dels

Vila, els quals es veuen marcats per

l’assassinat del fill gran de la família, amo de

la fàbrica dels Vila. La Núria, germana de la

família Vila, i l’Elena són dues amigues se-

parades per l’amor d’un home, i amb un gran

rancor que les ha separat durant molts anys.

Però, l’encís d’una Barcelona que, malgrat

tot, respira les cendres d’una època daurada

les fa retrobar-se en un paisatge de tristesa i

desolació.

Els personatges, interpretats per reconeguts

actors del món del teatre català, estan molt

ben representats i aconseguits, ja que ca-

dascun és capaç de representar perfecta-

ment el seu caràcter, expressar com és i so-

bretot com es torna en la situació de Guerra

que es troben en el moment. És cert que du-

rant tota la representació apareixen una gran

quantitat de personatges, però la gran varie-

tat de personalitat que hi ha entre ells i el fet

que la majoria siguin personatges rodons

donen una millor qualitat a l’obra

Pel que fa a l’escenificació, mostra a llarg de

l’obra la mateixa sala d’estar de la mateixa

casa; és a dir, que no varia però, tot i així, no

és necessari per la història que es represen-

ta.

Així doncs, aquesta ha estat una de les mi-

llors obres de teatre que he vist, ja que, no

només va estar ben representada, sinó que

l’argument en si és molt bo perquè se centra

en un ambient i en uns fets que van passar

on vivim a dia d’avui i que, desgraciadament,

familiars nostres van haver de passar.

Eduard Mauri, 1r de Batxillerat A

L’assassinat d’un líder,

Juli Cèsar

Juli Cèsar és una tragèdia de William Shake-

speare basada en l'assassinat del líder romà.

L’obra gira al voltant de Brutus, el millor amic

de Juli Cèsar. Tot comença quan un grup de

senadors, liderats per Cassi, volen assassi-

nar Juli Cèsar amb l’excusa que vol convertir-

se en dictador i trair els ideals de la pàtria.

Aquests convencen a Brutus perquè els ajudi

en la tasca, tot i que Brutus contribueix en

aquesta acció per un tema d’honor i pàtria.

--asseguts a la butaca

ftlt 37

Juli Cèsar rep diversos avisos al llarg de

l’obra que li comuniquen que el volen assas-

sinar. En l’obra apareix un endeví que adver-

teix a Juli Cèsar de l’assassinat. Juli Cèsar el

tracta de boig i l’ignora. Aquell mateix dia

acudeix al Capitoli on és assassinat per mans

del grup de senadors de Cassi i Brutus.

S'esdevenen aleshores dos grans discursos

per tal de guanyar-se el favor del poble. El

primer a càrrec del propi Brutus, en què de-

fensa els seus actes, i el segon, una elegia

de Marc Antoni, amic de Cèsar, qui convenç

la multitud perquè matin els conspiradors.

Esclata llavors una guerra.

Durant la guerra les coses empitjoren per als

conspiradors. Cassi se suïcida en creure que

ha perdut una batalla i Brutus demana a un

dels seus soldats que el mati perquè aquesta

nit havia vist el fantasma de Cèsar que li deia

que perdria la guerra i que moriria. Al final

opta per suïcidar-se caient sobre la seva prò-

pia espasa, subjecta pel seu criat. Marc An-

toni guanya la batalla final, tot i reconèixer

l'honor de Brutus.

La representació acaba amb un homenatge a

Brutus, que serà recordat com "el més noble

de tots els romans".

David Sánchez, 1r de Batxillerat A

Mequinensa,

un poble

sota les aigües de l'Ebre

El passat dia divendres 3 d’octubre alumnes

de 2n de batxillerat vam tenir l’oportunitat

d’assistir a l’obra que ens oferia el Teatret

d’Esparreguera: Mequinensa de Jesús Mon-

cada, amb dramatúrgia de Marc Rosich.

Primer caldria presentar l’autor de l’obra, Je-

sús Moncada (1941-2005), com a narrador i

traductor que va recrear en la seva obra un

món entre el realisme i la fantasia, el passat

mític de l'antiga població de Mequinensa -ara

soterrada sota les aigües del riu Ebre-.

La representació s’inicià des d’una perspecti-

va forana, quan un nouvingut arriba a aquest

punt fronterer de l’Aragó on es troben el Se-

gre i l’Ebre. Així, ens introduïm a la peculiar

vida quotidiana del poble natal de Moncada,

amb un paisatge dominat per les aigües dels

dos rius, on centra la major part de la seves

novel·les i reculls de contes.

Aquest nouvingut barceloní arriba a Mequi-

nensa per fer de secretari del jutge i es veu

envoltat per un ambient de pescadors i llaü-

asseguts a la butaca--

38 ftlt

ters, de parla i actitud característiques de la

zona.

Ens fa un reflex de la vida al poble, de les

festes, dels embolics entre els personatges,

de l’adaptació del jove barceloní... Però, és

aleshores quan topem amb el punt més im-

portant de l’obra, quan se’ns planteja el pro-

blema que marcarà el futur del poble. Aquest

gir en l’obra no és altre que la construcció de

dues presses d’aigua al seu costat, que su-

posarà la inundació de la meitat de Mequi-

nensa. És aleshores quan els personatges

del poble comencen a veure perillar el seu

estil de vida, el seu poble, les seves cases...;

en definitiva, les seves vides. Això fa que

molts personatges s’agrupin per intentar pa-

rar aquestes construccions. Comencen a

aflorar actituds pessimistes i derrotistes, però

encara així, es mobilitzen i reivindiquen tant

com poden el seu dret a mantenir el poble.

Finalment, malgrat tots els esforços, les

presses s’acaben construint i aquell poble

que havia sigut abans Mequinensa i tots els

record que emmagatzemava, ara queden

enfonsats sota l’aigua.

Personalment vaig trobar que aquesta repre-

sentació va saber transmetre la vida a Me-

quinensa i, alhora també, aquest sentiment

de pèrdua que mostren els personatges da-

vant la impossibilitat de poder salvar el poble.

Marina Osuna, 2n de batxillerat C

El cinema i el terror

Un dels temes més recurrents de la literatura

i el cinema des de fa anys ha estat el terror,

la fantasia i l’intent de crear un ambient

d’intriga o de por al públic.

En el cas del cinema, la primera pel·lícula de

terror fou realitzada l'any 1910 per J.Searle

Dawley. Va ser la primera adaptació del mite

de Frankenstein. També marcà un punt

important Nosferatu, el vampir l'any 1922 del

director alemany F.W Murnau.

A casa nostra, una de les cites més

importants d’aquest gènere és el certamen

de cinema fantàstic a Sitges que enguany ha

celebrat el seu 47è certamen. És un dels

festivals més conegut del món i la

manifestació cultural amb més ressò mediàtic

de Catalunya. Amb una sòlida trajectòria, el

Festival de Sitges ofereix al cinema fantàstic

d’arreu del món un marc estimulant de

trobada, exhibició, presentació i projecció.

Aquest any, un cop més no ha defraudat als

seus seguidors.

Els números parlen per sí sols si comprovem

que aquest tipus de pel·lícules han tingut

molt d’èxit. Aquestes són les 10 pel·lícules

(per ordre) més taquilleres al llarg de la

història del cinema de terror i fantàstic:

1-El exorcista

2-El sexto sentido

3-Los otros

4-El llamado

5-Paranormal Activity

6-Scream

7-Paranormal Activity 3

8-El grito

9-La leyenda del jinete sin cabeza

10-Van Helsing

Joel Luque, 3r ESO B

--asseguts a la butaca

ftlt 39

No hi ha dubte que el món de les consoles i

dels videojocs cada vegada té més adeptes.

Des de l’aparició de la primera consola els

números no han parat d’augmentar. Els prin-

cipals creadors de consoles i videojocs són

els japonesos, una cultura molt potent tecno-

lògicament parlant.

L’any 1972 va sortir al mercat la primera con-

sola Magnavox Odyssey als Estats Units; es

van vendre més de 100.000 unitats i el seu

preu rondava sobre els 200 $ (160 euros). El

primer joc que va sortir per aquesta consola

va ser l’Atari Pong.

A Europa l’any 1992 va arribar la Súper Nin-

tendo, que ja l’any 1985 havia superat amb el

seu personatge Mario Bros a la rival Sega.

Encara avui dia aquest joc continua estant

entre els més venuts. MARIO és un joc arca-

de fundat a l’any 1983, la primera consola per

aquet joc va ser la NES. Va ser dissenyat per

Satochi Tajiri i Mitsuhaco Sato.

Donkey Kong és un personatge fictici creat

pel japonès Shigeru Miyamoto, de la compa-

nyia Nintendo. La primera aparició de Donkey

Kong va ser l´any 1981.

Una altra de las grans potències dels video-

jocs és SEGA, creador de molt jocs però uns

dels més importants sense dubte és Sonic

(Sonic l’eriçó). Va ser creat per un dissenya-

dor anomenat Nooto Ohshima, tot i que la

idea principal va venir de Yuja Naka.

PLATAFORMA NINTENDO

Wii: wii sports, Mario Kart

Nintendo Ds: New Super Mario Bros

Vendes: 154,88 milions d’unitats

Playstation 3: Grant Theft Auto V

Vendes: 83,55 milions d’unitats

Xbox 360: Kinect Adventures

Grand Theft Auto V

Vendes: 83,29 milions d’unitats

I el joc més venut de l´any 2014 ha estat The

last of us! per a Ps3.

Jonathan Grau i Manel Martínez, 3r B

esport--

40 ftlt

La febre del rúning

El rúning, l'esport de córrer, és el que més ha

crescut aquests últims anys, fins i tot durant

la crisi. Els organitzadors de curses han vist

com es multiplicava la participació i com es

multiplicaven les curses.

Com que no hi ha xifres oficials de practi-

cants de rúning perquè la majoria de perso-

nes ho fan pel seu compte i no estan fede-

rats, un bon indicador són les xifres de les

vendes de material esportiu. Aquestes indi-

quen que els corredors s'han doblat en els

últims cinc anys, fins al deu per cent de la

població. Tal com ens ho va confirmar la bo-

tiga de material d’esport d’Esparreguera.

És una molt bona notícia en un país com

Catalunya on moren cada any tres mil perso-

nes per malalties relacionades amb el seden-

tarisme. Però l'augment dels participants ha

anat en paral·lel a l'intent de superar més

reptes en distància i en dificultat, circumstàn-

cia afavorida per l'aparició de figures com

Kilian Jornet, que han posat les curses d'ul-

trafons en el centre de l'interès mediàtic. La

Volta a la Cerdanya, per exemple, amb diver-

ses curses durant un cap de setmana que

arriben als dos-cents quilòmetres i amb un

desnivell positiu de deu mil metres, va tenir

tres-cents inscrits el primer any. En la tercera

edició, ha superat el miler.

Els especialistes en medicina de l'esport te-

men per la salut de milers de corredors que

afronten proves sense la preparació necessà-

ria. Només per participar en les competicions

més exigents es demana un certificat mèdic

que pot firmar qualsevol metge sense cap

prova diagnòstica. En la resta de competici-

ons, no es demana ni aquest certificat. Tam-

poc per federar-se cal cap prova diagnòstica.

Un dels principals especialistes catalans, el

doctor Josep Brugada, afirma: "Molts d'a-

quests enganxats a l'esport de resistència

tenen pànic que els trobem alguna cosa al

cor. Prefereixen no saber-ho. 'Si he de deixar

de fer esport, prefereixo morir-me'." Els car-

diòlegs i metges de l'esport van arribar a un

consens per recomanar que tots els practi-

cants d'esport intens es facin un ecocardio-

grama i una prova d'esforç cada any com a

part d'una exhaustiva revisió mèdica. La im-

mensa majoria no s'han fet mai aquestes

proves.

Una de les principals corredores de fons ca-

talanes i campiona del món de raids, l’Emma

Roca, en la seva tesi doctoral en bioquímica

està estudiant els riscos per a la salut dels

corredors. De moment, tot i que no ha acabat

l’estudi, ja ha arribat a la següent conclusió:

"La mitjana és de poc hidratats, de patir i de

trencar la musculatura. Realment, la gent

acaba molt destruïda, està anant a uns límits

que fan una mica de por."

Marc Calvo 3r ESO

--esport

ftlt 41

Ana Gómez, una esparreguerina de 40 anys

habitual del rúning

Des de quan corres? Des dels 26 anys.

Has notat un canvi en les curses de rú-

ning; em refereixo al número de partici-

pants? Sí, molt. Quan vaig començar més o

menys s’apuntaven 100 persones, ara unes

700.

En les botigues de rúning hi ha més gent

que abans del 2013? Sí, encara que no té

molt a veure.

Coneixes amics que abans no corrien i ara

sí? Sí, tinc una amiga meva que ha comen-

çat a córrer amb mi.

Practiques algun esport més, a part de

córrer? No.

Quina és la cursa més llarga que has cor-

regut? I la més curta? La més llarga, una

cursa de 30 km, i la més curta, de 10 km.

Has anat de viatge, expressament, per a

fer una cursa? No.

Què en penses d’en Kilian Jornet? Creus

que ha influït? En Kilian Jornet és un espe-

cialista i un extrem d’aquest esport; sí penso

que hi ha influït molt.

Fins quants anys creus que suportaràs

corrent? No molts. En tinc 40. Suposo que

fins els 47 aproximadament.

Coneixes la tesi de l’Emma Roca on mos-

tra els perills de participar sense prepara-

ció a aquestes curses (la gent va sense

hidratar-se, no escalfa...); tu què en pen-

ses? No, no la conec, però penso que

aquesta gent que no escalfa ni s’hidrata per-

judica molt la seva salut i castiga molt al seu

cos.

Bé, moltes gràcies pel teu testimoni i

l’aportació sobre aquest tema. A reveure.

Marc Calvo 3r ESO

Marc

Márquez

Marc Márquez i Alentà, conegut com El Tro

de Cervera (Cervera, Segarra, 17 de febrer

del 1993), és un pilot català de motociclisme

de velocitat, l'actual Campió del món de Moto

GP i un dels esportistes més populars de

l'escena internacional. És un dels únics qua-

tre pilots que ha guanyat campionats mundi-

als en tres categories diferents; la temporada

de 2010 fou Campió del món de 125cc als 17

anys (esdevenint el català més jove a gua-

nyar un mundial de motociclisme), el 2012 ho

fou de Moto2 i el 2013 de Moto GP, esdeve-

nint el primer debutant en 35 anys a aconse-

guir aquest títol a la primera i el pilot més

jove de la història a guanyar el títol de la mà-

xima categoria. Com a reconeixement a

aquests mèrits, el març de 2014 fou distingit

amb el Premi Laureus al millor esportista

revelació de l'any 2013.

El 12 d'octubre de 2014 revalidà el seu títol

de Campió del Món de Moto GP al Gran

Premi del Japó, a tres curses de la final del

campionat.

Gerard Briansó 3r ESO C

l’estoneta--

42 ftlt

selfie /ˈsɛlfi/

noun informal noun: selfie; plural noun: selfies; noun: selfy

a photograph that one has taken of oneself, typically one taken with a smartphone or webcam and shared via social media.

Origin. Early 21st century: from self + -ie.

--l’estoneta

ftlt 43

"occasional selfies are acceptable,

but posting a new picture of yourself every day

isn't necessary"