Revista Espai Lliure Num33

2 Espai Lliure

IES Joan Maria Th om às - Juny 2009

DON JUAN TENORIOLa com panyia m allorq uina M organa Teatre recuperà el clàs s ic text de l’obra de José Z orrilla. Dia 30 d’octubre els cursos de q uart ens de splaçàrem a l’auditòrium per veure el clàs s ic “Don Juan Tenorio”, aprofitant q ue e studiàvem el Rom anticism e . Els actors varen fer un gran treball i acons eguiren el s ilenci absolut i q ue ens s entís im part de l’obra, ja q ue e s m ovien per tota la sala i no va s e r nom és una obra repre s entada dam unt un. Va s e r una repre s entació dinàm ica, am b una e scenografia bastant s enzilla q ue jugava am b la llum .Tot com ença a Sevilla, q uan Don Juan i Don Luis M ejía e s retroben per veure q uin dels dos h a vençut m és rivals, i m és conq uiste s am oros e s . Quan acaben el recom pte, Don Juan és el guanyador, i Don Luis el torna a de safiar. Li q ueda per acons eguir una novícia, el conq uistador accepta el repte i torna l'aposta m és difícil, acons eguirà s eduir una novícia i tam bé la futura e sposa de Don Luis .Don Juan s’enam ora de la novícia, aq ue sta m or per am or i fa un tracte am b Déu, s i acons egue ix q ue Don Juan dem ani perdó, tots dos acons eguiran el perdó etern, s inó aniran a l’infern. El conq uistador acaba dem anant perdó.

De s ire e Vioq ue de 4t ESO A

El dia 22 d’octubre , a l'IES Joan M aria Th om às , vàrem celebrar el dia de le s verge s . A la nostra clas s e (4t ESO A), li va tocar organitzar els m ostradors i col·locar els bunyols i ros e s per a llavors vendre’ls a le s dotze . La bos sa de bunyols i le s ros e s costaven 1,50€. Tot va s e r ràpid, en nom és m itja h ora e s varen vendre tots els bunyols i le s flors q ue teníem en venda. Toth om en com prà: de s d’infants de prim er d’ESO fins als profe s sors q ue tam bé col·laboraren am b aq ue st acte . La recaptació s e rvirà per sufragar le s de spe s e s del viatge d’e studis de 4t d’ESO .

Ram on Saleta Be sga 4t ESO A

Fe s ta de le s Ve rge s

Espai Lliure 3


Els curs os de 3r A i B vare n anar e l dia 21 d ’ octubre de 2008 al talle r de te cnologia de ‘’ la Caixa ’ ’ pe r ve ure q uins tipus de te cnologia h i h a e n e l nos tre plane ta i com la pode m aprofitar. Els m onitors e ns vare n m os trar e ls dife re nts tipus d ’ e ne rgia com l’ e ne rgia cinètica, l’ e ne rgia pote ncial, o l’ e ne rgia calorífica e ntre altre s . Ens vare n m os trar e ls tipus de ce ntrals q ue e m pre n une s de te rm inade s clas s e s d ’ e ne rgia pe r a acons e guir e le ctricitat, com la ce ntral tèrm ica. Ens vare n m os trar tam bé e ls dife re nts tipus d ’ e ne rgie s re novable s i no re novable s am b uns apare lls a pe tita e s cala q ue m os trave n com funcionave n aq ue s te s e ne rgie s i e ns vare n e xplicar tam bé q uine s s ón e ls s e us avantatge s i e ls s e us de s avantatge s d ’ aq ue s te s e ne rgie s .Els m onitors e ns vare n fe r s ortir a fe r e xpe rim e nts pe rq uè le s e xplicacions fos s in m és acce s s ible s i dive rtide s pe r a toth om .En acabar e ns vàre m acom iadar i vàre m tornar a l'ins titut am b un poc m és de cone ixe m e nt s obre e l m ón q ue e ns e nvolta.

Albe rto Bue no Cos ta de 3r ESO A

Vis ita al CaixaForum

Aq ue s ta publicació h a re but e l s uport de l'Ajuntam e nt de Palm a

4 Espai Lliure


FESTA DE NADAL

Espai Lliure 5


6 Espai Lliure


La profe s sora Encarna Ram os és la profe s sora de Cièncie s Socials de 3r ESO C. Abans de fe r-li l'e ntre vista volia dir que aque sta profe s sora és m olt bona profe s sora i gràcie s a e lla h e après m olte s cos e s . Pe r a m i s e ria difícil no apre ndre re s d'e lla, ja que és una pe rsona m olt sàvia i cada pic que e t dóna clas s e s , le s fa dive rtide s i no t'avorre ixe s , llavors apre ns cos e s . És e l te rce r any que la tinc, i s i e l any que ve no la tinc no m 'agradaria ge ns , ja que no im agin un any s e ns e e lla.

- Per què vare s e studiar per se r professora de cièncie s socials? -Per q uè la h istòria era la m atèria q ue m és m 'agradava i em vaig decidir per la h istòria. -Am b quina edat vare s com ençar a donar classe s? -Als vint-i-q uatre ja vaig com ençar. - Et trobe s bé en aque st centre o t'agradaria canviar per m otius personals i/o professionals? -Aq ue st centre m 'agrada m olt i h i e stic m olt bé! - Et consid ere s bona professora? -Sem pre s 'h an d'aprendre cos e s nove s , però, s í, em cons ider bona profe s sora. - Quina és la teva filosofia re specte al treball? -Fe ina, fe ina i fe ina... - Quine s característique s et d e staquen quan arrib e s a un centre? - Crec q ue sóc una persona com plidora i q ue sóc divertida.

- Què és el que et m otiva a donar el m illor de tu en cada una de les teves classe s? -Veure com els alum ne s van aprenent cos e s i com cada vegada e s fan m és re sponsables .

- Si vare s tenir e rrade s a altres treballs, què h as après d 'aque ste s e rrade s? -Sí, q ue h e tingut errade s i h e après la m anera de re soldre aq ue sts problem e s i a canviar d'e stratègie s . - Em dius qualque cosa de la qual et sentis orgullosa? -Ara no m e ve re s al cap..., però en diria una, q ue és h aver arribat a acons eguir una fe ina com aq ue sta. - Quine s són les teves principals qualitats? -Som obs e rvadora, alegre i tam bé re sponsable - Com et definirie s? -Am b cos e s bone s , cos e s dolente s i m olte s gane s d'aprendre . - Em dius qualque cosa que

h agis après a la teva vida professional i personal? -A la m eva vida personal q ue s 'h a d'aprendre a perdonar i en la profe s s ional q ue q uan m és don m illor em re specten els alum ne s . - A m i, com a alum na, m 'h a agradat m olt tenir-te com a professora. I per a tu, a quina gent és m és fàcil donar classe s? Per què? -Tots tenen el s eu encant, els m és petits són m és e spontanis i els m és grans són m és m adurs .

Yam ila Fuerte s de 3r ESO C

“ La h is tòria e ra la m atèria q ue m és m 'agradava ”

Espai Lliure 7


L'IES JOAN MARIA TH OMÀS REP EL CERTIFICAT DE CENTRE ECOAMBIENTAL

El pas s at 12 de nove m bre , e ls alum ne s vam votar e ls nos tre s nous re pre s e ntants e n e l cons e ll e s colar. Re corde m q ue e l cons e ll e s colar és l’ òrgan col·le giat de gove rn q ue re gula la participació de tota la com unitat e ducativa: profe s s ors , alum ne s , pare s , tre balladors no doce nts i re pre s e ntants de ls ajuntam e nts . Té com a obje ctiu principal tre ballar pe r acons e guir una q ualitat d'e ns e nyam e nt pe r a tots e ls alum ne s . De s prés de le s votacions l’ actual cons e ll e s colar e s tá form at pe r:-Tre s re pre s e ntants de la dire ctiva: e l dire ctor Dam ià Tom às , la cap d ’ e s tudis Antònia Fe rriol i e l s e cre tari Bartom e u Rube rts .-Sis re pre s e ntants de l profe s s orat: Nuria

Villacam pa, Pura Re ja, Encarna Ram os , Jos e p Antoni Palou i Mas , Es te fania Pitarch i Margalida Nadal.-Tre s re pre s e ntants de l’ alum nat: Jos é Ánge l Santana, Jos é Carlos Borras i Laura Font.- Tre s re pre s e ntants de ls pare s : Maria Paz Góm e z , Catalina Is abe l Be s ga i Maria Gonz ále z .- Un re pre s e ntant de l’ adm inis tració: M. Ange le s Lillo.- I pe r últim un re pre s e ntant de l’ ajuntam e nt: Eduard Monte s .

De s ire e Vioq ue Mas ip de 4t ESO A

El dim e cre s dia 5 de nove m bre , tre s alum ne s de 4t d ’ ESO i una profe s s ora de l ce ntre , vare n anar al Cons e rvatori am b m otiu de l Congrés Ecoam bie ntal.Anare n a re collir un ce rtificat pe r a l’ ins titut e n e l q ual s ’ e xpos a q ue col·laboram am b e l m e di am bie nt. Se ’ ns h a fe t pos s ible l’ e ntre ga de l ce rtificat pe rq uè h i h a h agut e xpos ats a l’ ins titut dive rs os m urals re lacionats am b e l te m a i re ce ntm e nt s ’ h an pos at e ls conte nidors de : fe m s orgànic, plàs tics i pape rs . Tot pe r e vitar la contam inació i pe rq uè la ge nt s ’ adoni de l proble m a gre u q ue e ns pe rjudica a tots .

Ram on Sale ta Be s ga 4t ESO A

Re novació de l Cons e ll Es colar

8 Espai Lliure


FESTA DE DISFRESSES

Espai Lliure 9


10 Espai Lliure


Be nvolgut Sòfocle s :

Nom Laura i s óc le ctora de le s s e ve s tragèdie s gre gue s , i h e de cidit e s criure -li pe rq uè de s de pe tita m 'h e s e ntit atre ta pe r la h is tòria i cultura de l s e u poble i gràcie s a le s s e ve s obre s e n s é un poq ue t m és .L’ obra q ue m és m 'h a agradat fins ara (ja q ue no le s h e lle gide s tote s , pe rq uè vaig com e nçar-ne la le ctura a clas s e , pe rò h o faré!) h a e s tat Antígona, de la q ual li faré un com e ntari pe rs onal de s e guida.En prim e r lloc, h e de donar-li l'e nh orabona pe r aq ue s ta fantàs tica obra ja q ue vos tè acons e gue ix q ue un llibre e s crit durant l'Edat Antiga s e gue ixi e s s e nt conte m porani avui e n dia. Jo cre c q ue això, h o h a as s olit e l fe t q ue e l te m a fonam e ntal de l'obra s e gue ix e s s e nt actual, pe rq uè com porta una re fle xió s obre la dis juntiva, q ue e ns ve ie m obligats a pre ndre e n algun m om e nt de la nos tra vida, e ntre allò q ue vols fe r i allò q ue h as de fe r.Un altre as pe cte m olt im portant de la s e va obra, s ón e ls pe rs onatge s , q ue s ón m olt cre ïble s , ja q ue e ns m os tre n e l s e u cos tat m és h um à, m anife s tant e ls s e us te m ors , e ls s e us planys i e l dolor. Pe r això, és inte re s s ant q ue vos tè h agi re pre s e ntat així als s e us pe rs onatge s , pe rq uè d'aq ue s ta m ane ra la s e va obra és m és prope ra a nos altre s , e ls le ctors .Pe r e xe m ple , pe rs onalm e nt m 'ide ntifico am b n'Is m e ne , q ue és te m oros a i re s e rvada igual q ue jo. I ja q ue e s tic parlant d'e lla, m 'h auria agradat s abe r q uè li pas s a al final de l'obra, pe rq uè de s obte vos tè de ixa fora aq ue s t pe rs onatge i no e xplica q uè li s ucce e ix. Pe rs onalm e nt, cre c q ue és un de ls pocs punts fe ble s de la s e va obra, pe rò pe r favor no e m tingui antipatia pe r h ave r-li fe t aq ue s t com e ntari. No ce rc e nutjar-lo, traie nt as pe cte s ne gatius de la s e va tragèdia, s inó q ue nom és faig crítiq ue s cons tructive s pe rq uè vos tè pugui m illorar Antígona am b e ls cons e lls de le ctors com jo.Tam bé, m 'h a cridat m olt l'ate nció q ue h agi triat una dona com a protagonis ta d'aq ue s ta obra, pe r tal com a la s e va època, norm alm e nt no s e 'ls atribuïa gaire im portància ni dins ni fora de la ficció. Li e s tic agraïda pe rq uè vos tè no és e l típic m is ògin de l'època i pe r h ave r fe t d ’ una dona l’ h e roïna d ’ aq ue s ta tragèdia.Pe rò, allò q ue m 'h a atre t m és és l'e xaltació de ls s e ntim e nts , com e ls e xpos a de m ane ra tan de tallada i com m ove dora, pe r e xe m ple : e l dolor q ue s e nt Antígona q uan ve u q ue un de ls s e us ge rm ans no té s e pultura o la re acció de la m are d'H e m on e n s abe r q ue e l s e u fill s 'h a s uïcidat.Pe r tots aq ue s ts m otius q ue h e anat e xplicant, cre c q ue la s e va obra és m olt bona i e s pe r q ue e ls m e us com e ntaris li s e rve ixin de q ualq ue ajuda.Am b una gran adm iració cap a vos tè, m 'acom iat.

Molt ate ntam e nt,Laura Martíne z1r Batx. B

LLIBRES

Espai Lliure 11


És una obra on pre dom ina l' e xpre s s ió corporal, un m us ical s obre e l s uïcidi de la protagonis ta, q ui, ja farta de l m ón q ue l’ e nvolta, pre n la de cis ió de de ixar de form ar-ne part pe r s e m pre . L’ e s ce na com e nça am b e l fune ral “ El due lo ” on de dre ta a e s q ue rra e s tan col·locats : l’ am iga q ue trae ix la protagonis ta am b la s e va pare lla, la pare lla, la tia, l’ àvia, un de ls ge rm ans , e l pare , la m are , l’ altre ge rm à, l'avi, le s due s am igue s i e l m illor am ic. Cada un de ls pe rs onatge s e s m os tra tris t al “ due lo ” i al “ vano lam e nto ” .Quan “ e l due lo ” acaba, la protagonis ta de s pe rta, com un e s pe rit, de s prés de la s e va tràgica m ort, dans a i e s de s cobre ix e l cos , e s col·loca e n un late ral de l’ e s ce nari i de s cobre ix als e s pe ctadors e l q ue li h agués agradat a e lla q ue fos e l s e u m ón, “ e ls ide als ” , e ls pe rs onatge s e s m os tre n, am b ge s ts , fe liços i bons . Pe rò la re alitat és dife re nt, i l’ e s ce na e s conve rte ix e n la ve ritat, la ve ritat q ue la protagonis ta m os tra al públic és e l m otiu de l s e u s uïcidi. En “ El m ón ” , e ls pe rs onatge s e s m os tre n fre ds , e l pare pe ga a la m are , le s am igue s h o critiq ue n i s e ’ n riue n, e ls ge rm ans m e nys pre e n la

m are i e ls altre s m os tre n pe na pe r la dona.

Els pe rs onatge s torne n a la s e va pos ició inicial, im m òbils , i l’ am iga i l’ am ant s urte n a prim e r pla, on la protagonis ta m os tra le s im atge s de l pas s at, q uan la s e va am iga i la s e va pare lla la de ixe n de cos tat pe r e s tar junts . “ L’ am or i e l de s am or” .De s prés de pre s e nciar aq ue lla traïció, s e ’ n va a de m anar una droga pe r s uïcidar-s e al s e u m illor am ic, de s prés d ’ una pe tita dans a i m os tra d ’ e xpre s s ió corporal, e ll li e ntre ga la droga i s e ’ n va. Ella pre n e l contingut d ’ aq ue ll re cipie nt i s ’ arros s e ga com pot, fins q ue dar-s e im m òbil, m orta.I arriba l’ e s ce na final, “ e l vano lam e nto ” , on tots e ls pe rs onatge s e xpre s s e n la s e va pe na m és e xage rada q ue e n “ e l due lo ” i

l’ agonia de l fune ral acaba am b un crit de s e s pe rat de la m are .

Dirigida i cre ada pe r Pura Re ja Balboa.Re pre s e ntada pe r l'alum nat de 3r d'ESO de Te atre dia 30 de ge ne r, Dia de la Pau i la No Violència.

Paula Com pany Valie nte de 3r ESO A

“ La niña m ue rta, una tragèdia m uda ”

12 Espai Lliure


VIATGE D'ESTUDIS SEVILLA-GRANADA 09

Vàre m s ortir de l'ae roport de Palm a a le s 9 :30 de l m atí,vàre m agafar e l vol Palm a-Se villa, i a le s 10:45 ja h i ére m . Agafàre m un autocar fins a Granada on e ns ins tal·làre m a la barriada de Villa Blanca. Vàre m dinar i vàre m partir fins al poble d'Albolote , on vàre m ve ure le s vis te s de Granada a un m irador de vora un taulat de flam e nc. Més tard e ns vàre m re unir am b un guia q ue e ns e ns e nyà una m ica d'h is tòria de Granada, vàre m arribar a l'h ote l m olt cans ats .Al m atí s e güe nt vàre m a vis itar l'Alam bra, una ciutat m us ulm ana, m olt inte re s s ant on vàre m pode r fe r m olte s fotos boniq ue s ,de s prés de la vis ita guiada de l'Alam bra vàre m ve ure e l grans jardins de l Ge ne ralife , q ue s ón m olt ve rds i am b form e s m olt curios e s . A la tarda vàre m anar al cas c antic de la ciutat. Els carre rs s ón m olt e s tre ts , h i h avia m olta ge nt al carre r ve ne nt cos e s , i e ns van de ixar una m ica lliure pe r com prar article s de re cord. Al te rce r dia vàre m baixar a Se villa on e ns vam ins tal·lar al barri de Be lla Vis ta, vàre m dinar i vàre m partir a ve ure la cate dral on de s cans e n le s re s te s de Colom . Vis itàre m la fam os a Giralda, una torre q ue és m olt gran i a dalt de l tot h i h a une s vis te s im pre s s ionants . De s prés un altre guia e ns va dur a ve ure e ls Re ale s Alcaz are s , on e ns va e xplicar q ue de ve gade s s 'h i ins tal·le n e l re is , aq ue s t palau tam bé és de tipus m us ulm à, pe rò no de l tot pe rq uè de s prés e l re form are n e ls cris tians . A la tarda vàre m anar tam bé pe r la ciutat a com prar re gals . A l'últim dia vàre m vis itar le s rune s d'Itàlica, une s rune s m olt im pre s s ionants , m olt grans i q ue im pacte n m olt, a la tarda ja e ra h ora d'acom iadar-nos d'aq ue s t lloc tan inte re s s ant i bonic, i a le s 5 de la tarda vàre m anar a l'ae roport agafant e l vol Se villa-Palm a de Mallorca. Va s e r una e xpèrie ncia inoblidable .

Marta Martíne z de 4t d'ESO

Solucions al pas sate m ps de la pàg. 23

Espai Lliure 13


La trobada d ’ audiovis uals e n català a l’ e ns e nyam e nt s e cundari és una activitat de form ació i inte rcanvi d ’ e xpe rièncie s pe r a alum ne s de s e cundària inte re s s ats e n e ls m itjans audiovis uals . Durant dos die s , e ls alum ne s de s e cundària pode n, pe r una banda, tre ballar e ls m itjans de com unicació (a través de talle rs de m atèrie s q ue van de s de l’ anim ació am b plas tilina a l’ e dició digital de víde o, pas s ant pe r la ràdio i l’ e dició de re vis te s ), i pe r l’ altra m os trar le s produccions vide ogràfiq ue s i radiofòniq ue s q ue h an re alitz at durant e l curs .Enguany la Trobada arribà a la 10a e dició i s e ce le brà e ls die s 18 i 19 de fe bre r de 2009 .H i vare n participar ce ntre s d'arre u de Palm a, uns vint-i-tre s . El nos tre ce ntre , un d'e lls , no de s tacà gaire e n nom bre de participants pe rò re pre s e ntà e n bona part e l ce ntre . Tam bé h i participare n ce ntre s de la part forana.La lle ngua ve h icular de la trobada fou e l català, s e ns e forçar ningú a parlar-la s im ple m e nt de m anant m otivació i gane s pe r fe r-h o.Els talle rs !!Es va re partir un alum ne pe r a cada talle r o e n cas os e xce pcionals dos alum ne s . Tinguére m una àm plia s e le cció de talle rs , de s d'anim ació am b plas tilina fins a curtm e tratge s . Els talle rs s 'e fe ctuare n a tote s h ore s pe r tal d'aprofitar e ls dos die s de la trobada al m àxim , i així gaudir m és d'aq ue lla activitat.Al final de la trobada cada grup va m os trar a la re s ta de participants e l s e u tre ball acabat, de s prés e l grup “ H ypnotiz e m e ” va tocar e n dire cte i, tal com h avie n anunciat, e l grup m allorq uí “ Els Re bos te rs ” va ve nir a re s pondre e ls nos tre s dubte s i tot tipus de q üe s tions m us icals i e xtram us icals .

Fe rran Rie ra de 1r de Batxille rat

Trobada d ’ audiovis uals e n català a l’ e ns e nyam e nt s e cundari

14 Espai Lliure


PROSA 1r CICLE

EL LLIBRE DE LES PARAULESSuposo q ue tots e stau intrigats per l'enigm àtic títol de la m eva h istòria.Abans de continuar em pre s entaré, som na M arta i aq ue sta és la m eva h istòria. Un dia de juny vaig anar a la biblioteca pública del barri. La biblioteca és una sala m olt gran, plena de pre statgerie s ben atapeïde s de llibre s . Al m ig, h i h a q uatre taules ben gros s e s de fusta, envoltade s de m oltís s im e s cadire s . A una altra zona h i h a vuit ordinadors q ue pots em prar per fer fe ina.Jo era a la zona dels llibre s , concretam ent a la zona dels llibre s de le s paraules i vaig agafar-ne un.Just abans d'obrir-lo vaig m irar el m eu voltant, q uatre dels ordinadors e staven ocupats , la bibliotecària portava llibre s a una al·lota i a le s taules h i h avia due s parelles .Quan el vaig obrir, vaig subm ergir-m e en la lectura i q uan vaig aixecar els ulls de la pàgina vaig adonar-m e q ue a la sala no h i h avia ningú, ni la bibliotecària, ni 1'al·lota, ni le s parelles ...Al principi em vaig e spantar, però de sprés d'una e stona m 'h i vaig acostum ar.Al m igdia vaig com ençar a tenir gana, vaig sortir i no vaig veure ningú al carrer. Les tende s e ren oberte s , els carrers e ren iguals, però s em blava q ue toth om h agués de saparegut.L'única cosa q ue s e 'm va ocórrer va s e r agafar una fruita d'una botiga i m enjar-m e -la.Quan vaig tornar a la biblioteca, vaig fixar-m e q ue el llibre e stava obert per la paraula NINGÚ. Vaig girar pàgine s i m és pàgine s fins a trobar la paraula TOTH OM . De cop la sala va om plir-s e d'una gentada. Vaig deduir q ue e ra un llibre m àgic q ue convertia en realitat cada paraula.Llavors vaig aturar-m e a pensar: I s i cercava una pàgina en blanc i am b un bolígraf e scrivia AM OR?Vaig fer-h o. No em vaig s entir gens decebuda, tal i com jo h avia intuït, vaig conèixer un al·lot, nom ia Am adeus i e ra perfecte per a m i. Estava tan il·lus ionada q ue en aixecar-m e per acostar-m 'h i, el m isteriós llibre de le s paraules em va caure , va tancar-s e i em va tornar al m eu m ón. Tot va de saparèixer, el llibre , el noi...Vaig sortir de la biblioteca, cam inant un poc de spistada, vaig topar am b algú i q uan vaig aixecar la vista, el vaig veure , e ra l'Am adeus del llibre ...Quin dia m és intere s sant e s pot pas sar a la biblioteca. Crec q ue h i aniré m és sovint i sobretot h i cercaré el llibre de le s paraules .Rocío Guzm án de 2n ESO A

POESIA 1r CICLE

LA DONA PROP DE SA FONT CANTALa dona prop de sa font cantaa l'Alh am bra vol anar

m ira al s eu voltant i s 'e spantaveu una dona am b un pedaç.

L'aigua cau i s 'om ple la gerras 'om ple la gerra i no el s eu corla vida a 1'e sclavitud l'aferram entre som ia am b palaus d'or.

Ja és de nit i le s e strellesom plen el cel de trem olorja no sap som iar am b m eravellesi lluny e scolta una cançó.

Te ixien flors abans le s done scridava la veuara condem nade s a le s om bre sen s ilenci h i carregau la creu.

La dona s egue ix som ianti a le s paraules no fas cas

La dona prop de sa font cantaa 1'Alh am bra vol anarcontinua tenint por al pedaç?però m ai no e s q ue ixarà.

Rocío López Pérez de 2n ESO A

PROSA 2n CICLE

L'H ELENA ABSENTL'H elena no podia viure s ens e llibre s .Tenc la s eva im atge clavada perfectam ent a la m em òria. Era h ivern q uan la vaig veure per prim era vegada, jo devia tenir uns catorze anys . La Prim era Guerra M undial ja h avia acabat i al petit poble en el q ual vivíem , al sud de Franca, ja e s podia re spirar aire pur i tranq uil·litat. Era dilluns , i le s clas s e s , de sprés de m olts de m e sos , varen tornar a com ençar. Im agineu-vos una nineta m enuda i e s q uifida, am b le s galte s d'un to rosat i calada de dalt a baix per una roba ben gruixuda, pos s iblem ent feta per la padrina am b m olt d'am or. Les s eve s orellete s sobre sortien per davall d'una gorra d'un verm ell obscur q ue duia. Estava as s eguda al m ur baix de 1'e scola s ens e com panyia, s ens e parèixer nece s s itar-la. M entre dem ostrava q ue no li im portava q ue la neu q ue h avia com ençat a caure s 'e stàs acum ulant sobre d'ella, els s eus ulls, grans i negre s , llegien el llibre m algastat q ue sostenia sobre els genolls. Jo tenia dos anys m és q ue ella, i com s em pre arribava tard, s eguram ent a causa del Jordi, q ue no s 'aturava de fer be stie s e s durant tot el cam í. Quan la vaig veure , el cam panar de l'e sglés ia ja h avia tocat les vuit i m itja, i la m ajoria d'alum ne s ja h avien entrat o e staven entrant a clas s e .— Tu! Entra a clas s e o et constiparàs— vaig avisar-la de

GUANYADORS DEL XIIIè CERTAMEN LITERARI JOAN MARIA TH OMÀS

Espai Lliure 15


m ala m anera, m entre el Jordi com ençava a riure . Ella no e s va girar cap a m i, ni tan sols va de ixar el llibre . Vaig donar per s egur q ue no s 'h avia adonat q ue em referia a ella.El m eu am ic va córrer cap a dintre fent-m e burla perq uè una noia petita m 'ignorava. Em vaig acostar a ella, repetint-li, am enaçadoram ent, q ue e s podia constipar s i e s q uedava fora. Però q uan vaig s e r just davant d'ella els peus s e 'm varen aturar sols i el cor em va fer un salt. Estava totalm ent absorta en la lectura. Els s eus ulls no s 'elevaren del llibre en cap m om ent. Lentam ent vaig com ençar a recular, e spantat. Els s eus llavis verm ells e s m ovien a gran velocitat, però no em etien cap so. En aq uell m om ent, de tan a prop, vaig poder obs e rvar-la m illor. La s eva cara era blanca, q uas i com la d'un m ort. Era prim a i tenia el nas afilat i elegant, le s s eve s celles gruixude s li donaven un to característic al s eu rostre neutre . No em va dir re s , no li vaig dir re s ... i de s d'aq uell

m om ent, em vaig tornar boig per ella. No crec q ue en un principi e stàs enam orat de l'H elena, era tan sols la profunda curios itat q ue m 'im pulsava a ella.De sprés d'h aver fugit cap a clas s e no la vaig tornar a veure en tot el dia dins l'e scola. Durant el tem ps d'e splai vaig ignorar el Jordi i le s brom e s pe sade s q ue li fe ia el Borja, per cercar-la, però tam poc la vaig trobar. Tan sols pensava en la s eva m irada perduda entre le s lletre s del llibre . A la sortida tam poc no la vaig veure , així q ue vaig h aver de partir cap a casa am b la re s ignació de som iar am b aq uella curiosa nina i am b l'e sperança de veure -la al dia s egüent.El tem ps va pas sar pots er m as sa lent... no la vaig tornar a veure fins dos anys m és tard, una cosa q ue m ai m 'h avia pas sat am b ningú del poble. M algrat s em bli e strany, no l'h avia oblidada. Per a m i va s e r im pos s ible .Acabava d'arribar l'e stiu i vaig de ixar la fusteria del m eu pare durant une s h ore s per anar a veure "l'Anita", q ue li de ien, a la biblioteca, on el s eu pare l'h avia posat a treballar durant les vacance s . Tenia la cintura i el pit m e s

gran del poble, i une s pipelles q ue et ventilaven com due s falles de palm era. En entrar ella em va dir de m anera s eductora q ue 1'e sperés a la part de darrere del tot, a la s ecció de ficció, m entre la clienta q ue de spatxava, Donya Aurèlia, ens m irava am b cara de m ales puce s , e scandalitzada per la joventut o m és ben dit, envejant-la. Em vaig dirigir allà on "l'Anita" m 'h avia dit am b gane s de gre sca. Però de cop, s ens e poder evitar-h o, em vaig aturar, paralitzat com per la vis ió d'un fantasm a. Allà era ella. A la s ecció de ficció, as s eguda a una e scala, devora una de le s alte s pre statgerie s . Vestia un llarg ve stit blanc, pots er m as sa per a ella i no duia sabate s . La s eva m irada s eguia perduda en un altre m ón i els s eus llavis no s 'aturaven de m oure m entre la s eva m ent devorava un gruixut llibre . Em vaig q uedar q uiet, com pletam ent de pedra, obs e rvant-la. Era realm ent preciosa, ara m e n'adonava. De sprés d'acceptar q ue l'h avia tornat a veure em vaig acostar lentam ent cap a ella, tal i com h avia fet

la prim era vegada. L'H elena, però, no e s va m oure , no em va m irar, encara no e stic s egur de s i podia s entir-m e al s eu costat. En e star as s eguda a una e scala, era m olt m és alta q ue jo, per tant vaig re spirar profundam ent i fixant la m irada en le s s eve s obscure s pupil·les , vaig posar, delicadam ent, el cap sobre els s eus genolls. Ella va s eguir totalm ent neutra. Jo la m irava, tranq uil·lam ent, i som re ia. Llavors , d'im previst, va girar una pàgina. Era la prim era vegada q ue li h avia vist m oure q ualsevol part del s eu cos ... i h avia e stat exq uis it. H o h avia fet am b la gràcia i la delicade sa pròpie s d'una re ina. Vaig s entir el pas sos exuberants de "l'Anita" i de sobte el s eus im pre s s ionants pits sobre sortiren d'una de le s pre statgerie s . Ràpidam ent, i s i us h e de s e r s incer, dolgut, em vaig s eparar de l'H elena i vaig córrer cap a "l'Anita". No sabria dir-vos exactam ent q uina m ala excusa vaig fer s e rvir per sortir d'allà, el q ue im porta és q ue vaig acons eguir fugir de le s s eve s gane s de jugar a m etge s . En s e r a fora em vaig posar a riure com un boig, i va s e r en aq uell m om ent en el q ue puc as s egurar q ue tota la m eva bogeria va néixer.

16 Espai Lliure


M ai h agués cregut q ue em s entiria així.De cop em vaig de spertar, adonant-m e q ue m 'h avia q uedat adorm it al carrer, just devora de la biblioteca, e sperant q ue l'H elena en sortís . Però en obrir els ulls, a causa del renou q ue fe ien els tacons de "l'Anita" en creuar el carrer, vaig s e r conscient q ue ja era el ve spre i q ue no veuria l'H elena. Em bargat per una por terrible en pensar q ue no tornaria a saber d'ella en dos anys o pots er m és o m ai, vaig córrer. Prom eto q ue vaig córrer de s e speradament pels carrers del m eu poble, totalm ent de s e rts , i no tan sols per l'h ora q ue e ra, s inó per la tím ida i a la vegada e scandalosa pluja d'e stiu q ue q ue ia. Vaig trave s sar el bosc de le s m onge s q ue li de ien, per una e stúpida llegenda urbana, m irant cap a tots els costats , am b la vana e sperança de veure -la aparèixer com un e spectre . Corrent, vaig entrar, q uas i s ens e adonar-m e 'n, a l'antic cem entiri del poble. Les gote s de pluja em recorrien tot el cos m entre pers eguia una il·lus ió a través d'aq uell paisatge de solador... ni jo sabia q uè em pas sava. Crec q ue en aq uell instant vaig s entir algun tipus de pre sència, em vaig aturar i lentam ent, vaig donar la volta. Vaig re spirar profundam ent. No h i h avia ningú. De cop, a la m eva e spatlla vaig s entir un soroll dèbil, m olt dèbil, però q ue h avia s entit perfectam ent, com s i els m eus s entits s 'h ague s s in aguditzat. Era un so q ue ja h avia s entit abans . Era el so d'una pàgina de llibre gastat girant-s e , fregant am b el llom , i enganxada com un am ant a una m à delicada. Era l'H elena.— Tu... — vaig xiuxiuejar en veure -la.No em va m irar, no em va dir re s , s im plem ent va tornar a

canviar de pàgina, de ixant q ue els s eus ulls s 'acostum e s s in al canvi d'e scena. De cop, un petit som riure s e li va dibuixar al rostre , i vaig com prendre perfectam ent q ue no h avia e stat cosa m eva, s inó dels rastre s de tinta q ue h i h avia sobre le s pàgine s del llibre q ue llegia... i tam bé, q ue s em pre s e ria així. Es va tornar a posar neutra, com pletam ent s e riosa. I així va e star h ore s davall la pluja, m entre jo l'obs ervava com un idiota. Aq uí va com ençar tot.

Sí, aq ue st va s e r el nostre principi, la nostra h istòria. Varen pas sar els m e sos , els anys , i jo s em pre e ra allà, obs e rvant-la. M ai fe ia altra cosa q ue llegir. Es pas sava h ore s llegint, q uas i no m enjava, no anava a l'e scola, no parlava am b el s eu pare , q ue e ra am b q ui vivia, totalm ent allunyada de la societat. Vaig com ençar a perdre am ics , ja q ue m ai e stava am b ells i no els volia dir perq uè, la m eva m are s em pre em dem anava s i e stava m alalt, i la m eva germ ana petita repetia una vegada i una altra q ue devia e star enam orat... pos s iblem ent. Quan vaig s e r

m ajor d'edat no vaig partir del poble per anar a e studiar... e staria m as sa enfora d'ella. Pensareu q ue e stic boig... h o accepto... però s i sabés s iu tot el q ue s entia jo q uan era am b ella, com de m agnífic era notar la s eva re spiració, com doblegava els dits en canviar de pàgina. Era fins i tot capa? de s entir el batec del s eu cor q uan tenia por; ve ia perfectam ent com els pèls del s eus braços s e li posaven de punta i la pell de gallina q uan llegia un relat de terror. Volia endevinar, tan sols m irant-la als ulls, tot el q ue s entia, pensava, s i sabia q ue jo era allà... s i sabia q ue ella era allà. Perq uè per a l'H elena... pots er el m ón exterior no existia.Tenc m om ents am b ella guardats al cor i a la m em òria, i q ue tenen m és valor q ue q ualsevol joia o tre sor. Recordo

Juan M anue l Blandón Osorio de 1r ESO B

Espai Lliure 17


q ue una vegada e s va tallar am b una de le s afilade s pàgine s de Dràcula, i m entre ella continuava llegint, com s i re s h agués pas sat, jo li vaig curar la ferida. Tam bé una vegada vàrem anar a la gran ciutat, on e s va com prar un m unt de llibre s . No us podeu ni im aginar la penada q ue vaig pas sar, ella engre scada en un dels s eus llibre s , ni e s va adonar q ue anava cam inant per la carretera. Però com q ue jo m ai li parlava, ni la tocava, em vaig lim itar a anar aturant tots els cotxe s q ue pas saven arran d'ella.Vaig viure tota la m eva vida al s eu costat... tota... fins un calorós s etem bre de 19 89 . Érem al bosc del nostre poble, a la vora del petit llac q ue reflectia el m eravellós sol q ue brillava aq uell dia. Jo era as s egut al s eu costat, m entre ella llegia. La m irava. Recorria cada part del s eu rostre am b la m eva m irada. Les s eve s arrugue s cada vegada e staven m e s m arcade s , i la s eva pell era m és pàl·lida del q ue e ra abans , s 'h avia encongit, igual q ue jo, però s eguia s ent una jove delicada per a m i... la de 1'e scola sota la neu, la noia as s eguda a le s pre statgerie s d'una biblioteca, la m eva enam orada.De cop, però m algrat tot, e stant-ne jo acostum at, ella va tancar el llibre q ue h avia acabat de llegir, va re spirar profundam ent, va am ollar el llibre , i per prim era vegada... em va m irar. El cor s e 'm va aturar, no em podia m oure , els ulls em ploraven sols, no podia de ixar de m irar els s eus ulls... perq uè em re sponien la m irada.Va obrir lentam ent la boca, com s i li coste s i va xiuxiuejar-m e lentam ent, com h o faria el vent:— Jo tam bé t'e stim .No sabria dir-vos com vaig reaccionar.Ella e s va aixecar i va cam inar lentam ent cap el llac. Les cam e s no em re sponien, tan sols podia m irar-la, com s 'allunyava, no sabia q uè fer... no volia fer re s , sabia q ue ella volia q ue no em m ogués , h o sabia. Em vaig adonar q ue h avia am ollat el darrer llibre q ue tenia, i ales h ore s h o vaig saber, vaig saber q ue no la tornaria a veure . Encara am b el ve stit i am b una s e renitat adm irable, l'H elena va ficar-s e al llac, com s i cam ine s tranq uil·lam ent pel bosc. Al cap d'una e stona l'aigua li arribava pels genolls... per la cintura... els pits ... le s e spatlles ... i jo, q uiet, q uas i aguantant la re spiració, vaig obs e rvar com l'H elena de sapare ixia davall les aigüe s . Vaig veure com ella, no volent enfrontar-s e m ai al m ón... h avia de s itjat m orir i

enfonsar-s e am b tote s le s h istòrie s q ue portava al cor...L'H elena no podia viure s ens e llibre s .Carm en Fuente s Aguiló de 4t ESO C

POESIA 2n CICLEPASSEIG PER LA VIDA

Neixe s i ni te n'adone sq ue el m ón e stá pendent de tu,nom és dorm s i plore si am b prou force s veus algú.

Les teve s prim ere s pas s e sgravade s per algú,I le s prim ere s dentete s ,q uin m al et fan a tu!

El prim er día d'e scola,no t'ature s de plorarq uan els pare s et de ixen sol,a l'edifici de pre e scolar.

Ja arribe s a prim ària.Ja h as fet m olts am ics .Alguns t'acom panyaran tota la vida,i al tre s q uedaran pel cam í.

Títols, fe ste s i al·lotete sés la nova preocupació,q uan arribe s a l'ESOi t'aprope s a un nou m ón.

No ets un h om e i tam poc un nin, i ja vas a la univers itat.Ara vulguis o no vulguis ,en un h om e et convertiràs ,am b carrera i am b e studisi am b cultura general,q ue al llarg de tota la vidade s egur utilitzaràs .

Ara arriba el m és difícil,I no sé com fer-h o rim ar,perq uè fe ina, fills i noce s ,tot junt t'arribarà.

Arribarà el dia q ue m iraràs enrere ,i els teus pare s no h i s e ran.Nom és q uedaran records ,d'una vida q ue h a pas sat.

Pot s e r la teva o la m eva,o la de q ualsevol és s e r h um à.A tots ens arriba l'h ora,i al q ui no, ja li arribarà.

I arribats a aq ue st punt,no ens h a de preocupar q ue algú m orí,perq uè m ai ningú no és m ort

Eve lyn Nicole Ve le z Capa de 1r ESO B

18 Espai Lliure


m entre q uedi algú q ue el recordi.Cristian López Jaum e de 4t ESO A.

PROSA BATXILLERATUN DIA DIFERENTEra un día com q ualsevol altre . N'Anne s em pre s 'aixecava pre st, per poder anar a treballar. De spertava el s eu fill, en Jos eph , i agafava el m ate ix bus de cada m atí, q ue la duia al s eu treball.

N'Anne no era una dona q ue vis q ués am b m olts de luxe s . Vivia am b el s eu fill al centre de Nova York en un barri m ode st i no gaudia de m olts de privilegis , però e stava tranq uil·la ja q ue tenia un treball e stable i podia m antenir el s eu fill i la s eva casa.N'Anne, aq uell m atí, no e s trobava gaire bé, s 'h avia aixecat am b m aldecap i deu m inuts de sprés de l'h ora. Am b un poc de pre s sa, va de spertar el s eu fill perq uè s 'aixecàs . Va berenar ràpidam ent i va sortir, q uas i d'un bot, de ca s eva. Va entrar en aq uell bus , am b q uè cada dia anava al treball. Sens e saber perq uè aq uell dia e s va fixar en le s care s de la gent q ue s em pre h i viatjava am b ella: la s enyora m ajor am b cara de pocs am ics , l'h om e del m aletí q ue s em pre tenia pre s sa, els treballadors d'una obra q ue gairebé tots e ren im m igrants , la dona q ue s em pre e s q ue ixava de com anava de lent el conductor... Baixà del bus i ja pràcticam ent corrent va pas sar el cartell, q ue m irava cada m atí, q ue posava: TO RRE 2Va cridar per telèfon el s eu fill per saber s i h avia arribat bé a 1'institut, ell li conte sta q ue q uan h avia pas sat el bus l'h avia perdut i h avia h agut d'anar-h i a peu. En poq ue s paraules , s em blava q ue s e ria un dia d'aq uells q ue pens e s q ue m és h auria valgut no h aver-s e aixecat.Pujà a l'ascensor, va anar cap a la s eva taula i ales h ore s e s va posar a treballar com h o fe ia cada m atí.El dia anava pas sant lentam ent i n'Anne va decidir anar a prendre un cafè, ja q ue aq uell m atí no podia anar pitjor.

Va anar cap a la taula, on h i h avia la m àq uina de galete s i cafè i e s va sorprendre perq uè un grup de persone s m iraven e spantadís s im e s cap a la fine stra. Ella, com q ue no sabia q uè pas sava, va acostar-s e a m irar i va veure q ue un centenar de persone s intentaven baixar am b l'ascensor i s 'apilotava m olta de gent a le s e scales . Llavors n'Anne e s va fixar i va veure q ue un avió venia cap a la TORRE 2. Am b m olta de por va córrer cap a le s e scales ja q ue l'ascensor e stava col·lapsat. Tots volien e scapar, q uan de sobte s entiren...PUM ! Un m ilió de vidre s e s trencaren com l'e sperança de sortir d'allà. M és d'un s 'arribà a tirar per la fine stra per intentar sobreviure . M olts plors , crits i gent re sant, però s ens e poder-s e e scapar d'allò q ue s 'e s devindria i q ue de s egur s e ria una tragèdia. N'Anne encara h avia de baixar vint-i-vuit pisos , va pensar en el s eu fill i im plora Déu q ue no li pas sàs re s , q uan va veure l'avió per darrere vegada i ...PUM !N'Anne e s va de spertar suant. Am b m olta por corregué per tota la casa per m irar s i en Jos eph e stava bé. H avia e stat un m alson, però un m alson q ue la va fer pensar. Ja en el bus va m irar la cara de la gent q ue h i h avia, tal i com h avia fet en el som ni, i e s va adonar q ue la felicitat de cadascú no depèn de la riq ue sa m aterial s inó de l'am or q ue té al s eu voltant i va pensar q ue s i algun dia li tocava m orir, ella e staria tranq uil·la perq uè a la s eva vida h avia arribat on podia i on volia.Va baixar del bus , i va m irar per últim a vegada aq uell cartell q ue posava TORRE 2 , 1'11 de s etem bre de 2001.Cristian O m ar Ibarra

POESIA BATXILLERAT

ENYOR DE LA VILAJoveneta q ue no és gens feliç,s 'am aga sota un m ocador gris .Plora, li ve s s en els s entim ents ...No fugen, són ben perm anents .Té soledat en la nit del ball.Un m ocador gris ...Què h i deu h aver davall?Guaita un ullet blau,Que l'ànim a en vida atrau.Joveneta q ue ve de la page s ia,on la vaig veure m és d'un dia,plena de rialles i alegria.Ara h a de viure aq uí a ciutat,la pena i 1' enyorança l'h an m arcat.Li diria q ue no ploràs m és ,la faria feliç en un no re s !Que tornàs al s eu lloc e stim ats eria com pleta felicitat.Nom és am b m i com plirá el som nino vull q ue pens eu m alam ent de m i..Joveneta, anem -nos -en d'aq uí.Aq ue st m om ent m 'om ple de conh ort.Joveneta torna a la vila,però h auràs de fer-h o am b la teva am iga, la M ort.Àfrica Picazo Cortés

Joao Pe dro Durae s Antune s de 1r ESO B

Espai Lliure 19


20 Espai Lliure


M icrorrelatoElena Estévez, e studiante e stadounidens e , e specialista en econom ía. Educada. Extrovertida. Eficiente , ejem plar, em prendedora. Entus iasta. Excepcional.Extrem adam ente elegante . Enam orada, efus iva, em ocionada, encantada, entregada. Engañada, enredada. Estalla enfadada. Excusas . Exige explicacione s . Enfrenta e stado enferm ante, e scabullándos e en el exilio.

Lucía Santullo de 1r ESO A

Poem aEl lune s en el instituto

A las s iete m e levantocon el sueño aún pegado.El lune s s e avecinapero yo voy bien arm ado.

M is provis ione s yo recojoy m i m aletín yo preparom e arm o de valorpue s al cam po de batalla m e m arch o.

A la guarida de arm as voy prim eroy las q ue m ás nece s ito yo recojopue s en cada batalla,contra cada enem igo,otra e strategia yo nece s ito.

De spués de dos batallasm e voy a reposary de paso a m ás e strategias pensar,

pero cuando suena la alarm as e acaba el de scansarpue s al cam po de batallam e voy dos h oras m ás .

Cuando acaba la guerraregre so triunfante a m i h ogarpero preparo m ás e strategias :q uién sabe lo q ue puede pasar.

M atías Pituelli de 1r ESO A

GUANYADORS DE LA VIII EDICIÓ DEL CERTAMEN LUÍS CERNUDA

Espai Lliure 21


Entre e ls die s 27 i 30 d'abril van te nir lloc al ce ntre une s jornade s pe r posar e n com ú e ls tre balls re alitzats dins un proje cte Com e nius , titulat “La M e dite rrània, punt de trobada de civilitzacions ” . Aque ste s jornade s constituíe n la culm inació de dos anys de fe ina i d'inte rcanvi d'e xpe rièncie s am b alum nat i profe s sorat de ce ntre s de Grècia, Turquia i Itàlia. L'IES Joan M aria Th om às n'h a e stat e l ce ntre coordinador. Aque ste s activitats fore n com ple tade s pe r dife re nts acte s : una e xpos ició de fotos , un conce rt pe r part d'alum nat nostre , una vis ita a dife re nts llocs e m ble m àtics de M allorca i una e xh ibició de ls Caste lle rs de M allorca.A continuació ofe rim la vis ió d'aque sta e xpe riència d'inte rcanvi pe r part d'una alum na:

VIATGE A ITÀLIAEl día 22 en arribar a l’aeroport e stàvem nerviosos . De sprés d’une s h ore s d’avió a la fi vàrem arribar a M ilà, on h i h avia els com panys d’intercanvi e sperant-nos . Cada un de nosaltre s s e 'n va anar am b els s eus re spectius corre sponsals .A la nit vàrem q uedar tots per anar a sopar a una pizzeria, allà de scobrírem q ue els italians m engen m olt ràpid. De sprés ens dugueren a una e spècie de bar on prenguérem une s cope s .Al dia s egüent al m atí vàrem anar a l’e scola d’art on ells e studien i a la tarda anàrem a M ilà i el prim er q ue vàrem veure en sortir del m etro va s e r Il Duom o, enorm e i blanc, preciós . No sabíem q uè pensar perq uè allò era tan e spectacular q ue ens pas sàrem m itja h ora m irant-h o.De sprés ens vàrem pas sar tota la tarda de com pre s per M ilà, pobre Ferran Ferriol Ferrer…Dim arts vàrem anar a vis itar Venècia, q ue e stava de carnaval. Va s er una experiència m olt bonica veure m olta gent disfre s sada am b els ve stits d’època i le s m àscare s .D im ecre s vàrem anar a un poble dels Alps, on vis itàrem un institut d'h osteleria. El m enjar va s e r bonís s im ! Allà ens ens enyaren una m ica el poble, am b le s m untanye s i el paisatge .Dijous vàrem pas sar la tarda a la casa de Federica (la com panya de na Pili) prenent un gelat i de sprés vengueren uns am ics s eus , bastants s im pàtics la veritat, encara q ue una m ica m ajors .D ivendre s vàrem fer una volta per Novara i vàrem anar a vis itar una fàbrica de galete s típiq ue s d’allà. Toth om en va com prar ja q ue e ren bonís im e s .D is sabte vàrem tornar a M ilà. I anàrem a un m ercat de cos e s e stranye s on h i h avia m olta gent e stranya.

Aq uella nit ens portaren a un pub, beguérem i riguérem m olt, ens h o pas sàrem m olt bé. I finalm ente, dium enge al m atí ens vàrem acom iadar i vàrem tornar a casa. Va s e r un com iat m olt em otiu, però sabíem q ue q ualq ue dia ens tornaríem a veure .

ESTADA A PALM AEl dia q ue els com panys italians varen arribar cadascú s e 'n va anar am b el/la s eu/s eva com pany/a a fer el q ue vulgués .D ium enge vàrem anar a Valldem os sa on vàrem prendre une s coq ue s de patata i en Nicoló e s va tacar els calçons i e s fregava em brutant-s e encara m és . Na Pili i na Norba s e’n re ien m olt.Dilluns al m atí vàrem anar a clas s e , i a la tarda els vàrem portar a tots a veure el centre de la ciutat i la catedral. Vàrem fer un intent d’ens enyar a Francis a engronsar-s e .D im arts vàrem anar a Lluc, a Form entor i a veure le s coves de Cam panet!Dim ecre s va s e r la pre s entació dels treballs i m enjàrem a l’institut am b el m enjar q ue h avíem portat tots de casa. A la tarda vàrem anar de com pre s pel centre i a prendre q ualq ue cosa a la Plaça M ajor.Dijous al capvespre vàrem anar a l’institut a veure com fe ien castells am b persone s , va s e r m olt em ocionant… I a la nit anàrem a la Feria de Abril on e s varen divertir m olt, m as sa i tot..D ivendre s vàrem anar a m enjar a la casa de cam p de Gerardo Bex, el m enjar va s e r m olt bo! I a la nit uns q uants anaren una e stona a la Feria de Abril, i altre s , com na Paula, s e n’anaren a Gom ila, on s’h o pas saren m olt bé.Finalm ent, dis sabte els nostre s am ics italians s e 'n varen anar a le s 5 de la tarda am b un trist i em otiu com iat.Era el final de tot, i el principi de m olt m és .

Paula M artínez de 1r de Batxillerat

ELS ACTES DE CLOENDA DEL PROGRAMA COMENIUS VAN SER UN ÈXIT

22 Espai Lliure


Dia 27 de m aig l'alum nat va retre un petit h om enatge a la profe s sora Carlota Corrales i als profe s sors Alexandre Font i M iq uel Jaum e, en m otiu de la s eva jubilació. A continuació reproduïm el discurs q ue llegiren Lídia Vaq uer i Patrícia Garcia, due s repre s entants de l'alum nat:

Bon dia a tots i a tote s ,

Avui ce le bram aque sta fe sta e n h onor a aque sts tre s m agnífics profe s sors que aque st any e ns diue n adéu. Agraïm a Ale xandre Font e l tre ball que h a re alitzat durant m olts anys pe r aque sta institució, h ave nt donat tots e ls s e us cone ixe m e nts i e xpe riència a tots e ls s e us alum ne s , i acons e guint així que le s lle ngüe s clàs s ique s tinguin un valor e spe cial.

Donam le s gràcie s a M ique l Jaum e pe r la ple na vocació i de dicació a l'e ducació de ls s e us alum ne s . Pe r això h a fe t que e ls jove s tingue m una m irada filosòfica i sociològica de la vida.

Agraïm a Carlota Corrale s l'am bie nt de confiança que cre a a le s aule s , fe t que fa m és fàcil la convivència de l dia a dia juntam e nt am b la s e va com pre ns ió i ate nció cap a l'alum nat.

És un h onor que h àgiu com partit e l vostre te m ps i la vostra savie sa am b tots nosaltre s .

Pe r tot, gràcie s .

La profe s s ora Carlota Corrale s i e ls profe s s ors Miq ue l Jaum e i Ale xandre Font e s jubile n

Espai Lliure 23


PASSATEMPS

Trobare u le s solucions a la pàgina 12

Revista Espai Lliure Num33

Education

Transcript of Revista Espai Lliure Num33