Església de tarragona

Núm. 292 Maig-Juny 2016 - Quinta època

La ruta dels primers

cristians de Tàrraco,

un itinerari cultural

i educatiu

Foto: MNAT

Orquestra de Cambra Camerata XXIDissabte, 9 de juliol de 2016, a les 21.30 hEntrada: 15 €

Marta Mathéu, sopranoJosep Surinyac, pianoDissabte, 13 d'agost de 2016, a les 21.30 hEntrada: 15 €

Reserva d'entrades a:www.brufaganya.cat

SUMARI Església de tarragona

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Director: Santiago Grimau

Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Anna Robert

Secretaria: Montse Sabaté

Assessorament lingüístic:Rosalia Gras

Fotografia: Mitjans de Comunicació Socialde l’Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració, publicitat i subscripcions: c/ Pla de Palau, 2

CP: 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 (ext. 205)

a/e: publicacions@arqtgn.cat

web: www.arqtgn.cat

Subscripció anual:(6 números): 13,00 €

Subscripció anual Europa: (6 números): 30,00 €

Preu unitari: 2,50 €

Imprimeix: Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legal: T-14-1988

Publicada amb la col·laboració

Els articles publicats a Església de tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors

Quinta èpocanúm. 292Maig-Juny 2016

04 BlocJose RamónBahillo

05EditorialL’alegria de l’amor

06 ClergatTrobada de preveres a Vic

10Llibres

12L’entrevista50è aniversari del col·legi Sant Pau

15 Notícies

18RefugiatsMirada de misericòrdia davant els refugiats

24Pastoral de la salut Maria, icona de l’acompanyament

26A fonsRamon Llull: l’amic de l’Amat

28Tarragona missioneraLa revolució de la tendresa

30La veu de CàritasLa 3a Trobada de Càritas Catalunya

32Patrimoni paleocristiàLa ruta dels primers cristians de Tàrraco

35Tarraconense

36L’entrevistaP. Khalil Jaar, prevere a Jordània

38Breus

40EnsenyamentX Jornada de Mestres i professors de religió

42Jubileu de laMisericòrdia

Efemèride

8 Centenari de la mort del Dr. Josep Torras i Bages

Pastoral familar

16 L’exhortació ‘L’alegria de l’amor’

Publicacions

22 Fes el col·leccionable‘La història de la Salvació’

3

El BlocAntoni Coll Gilabert, periodista

Per raons de veïnatge amb la Fundació Bonanit sento molt propera una feliç iniciativa que Càritas Interdiocesana de

Tarragona va endegar fa cinc anys: Cafè i Caliu. Recordo les primeres reunions, amb l’impuls de Raimon Mateu, i celebro l’èxit que ha tingut: repartir esmorzars complets per a un centenar de persones cada dia.

Això ho fa possible un gran equip de voluntaris, dones sobretot. Allí he vist Xavier de Manuel, que després d’una brillant gestió empresarial, s’ha posat el davantal. I fins ara allí treballava cada dia José Ramón Bahillo, coordinant tot el servei, viatjant amb furgoneta al Banc d’Aliments de Reus o a les botigues col·laboradores, sortint i entrant a la cuina o al menjador, sense parar, fins i tot quan la salut o les operacions li demanaven repòs.

Ara que ha deixat aquesta feina per cuidar-se una mica, són molts els amics que deixa a la casa, i milers els beneficiats del seu esforç i del dels seus companys d’aquests anys. Com a veí m’uneixo a les lloances que rep qui tant ha treballat sense buscar-les.

José Ramón Bahillo

Edt

4

Editorial

L’alegria de l’amor: Una crida a l’esperança

A principis del mes d’abril es donava a conèixer l’exhortació apostòlica del papa Francesc Amoris

lætitia (AL) ‘L’alegria de l’amor’, que recull els resultats dels dos darrers Sínodes sobre la família convocats pel Sant Pare els anys 2014 i 2015. El papa Francesc, a l’igual que els seus predecessors —dels quals cita documents i ensenyaments— reconeix la complexitat de la vida familiar moderna però accentua molt més la necessitat que l’Església i els seus ministres estiguin a prop de les persones sense importar la situació en què es trobin, amb la finalitat de comprendre, acompanyar, integrar i tenir els braços ben oberts especialment als qui més pateixen (AL 312). I en aquest sentit afegeix que «no totes les discussions doctrinals, morals o pastorals han de ser resoltes amb intervencions del magisteri» (AL 3). Es tracta d’un text que s’allunya de la teoria i que el pontífex mateix convida a llegir pausadament.

Un dels capítols més delicats de l’exhortació —i amb més ressò mediàtic— és el vuitè, on es parla de l’acompanyament, el discerniment i com integrar la fragilitat. El Papa reconeix que tots ens hem de sentir interpel·lats per aquest capítol que certament fa una crida als pastors i a tots els qui treballen en la pastoral familiar a escoltar amb sensibilitat qualsevol persona que se senti ferida i ajudar-la a experimentar l’amor incondicional de Déu. «El camí de l’Església és no condemnar ningú per sempre i difondre la misericòrdia de Déu a totes les persones que la demanin amb sinceritat de cor» (AL 296).

En aquest número trobareu una selecció de deu cites extretes de l’exhortació, un petit tast que convida llegir-la i aprofundir-la. Edt

55

clergat

El clergat català es troba a Vic en la commemoració del centenari de la mort del bisbe Torras i BagesHi van participar els bisbes de la CET i més de quatre-cents preveres i diaques de tot Catalunya

En el marc de l’Any de la Misericòrdia i de la commemoració del centenari de la mort del

Venerable Dr. Josep Torras i Bages, bisbe de Vic (Les Cabanyes 1846 - Vic 1916), el dilluns dia 11 d’abril els arquebisbes i bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) van celebrar una jornada interdiocesana amb els preveres i diaques de les deu diòcesis amb seu a Catalunya, a Vic, presidits pel cardenal Beniamino Stella, prefecte de la Congregació per al Clergat.

A la trobada també hi van assistir l’arquebisbe emèrit de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach; els bisbes auxiliars de Barcelona i Terrassa, Sebastià Taltavull i Salvador Cristau; els bisbes emèrits de Girona, Jaume Camprodon i Carles Soler Perdigó, i el bisbe emèrit de Solsona, Jaume Traserra; l’abat de Poblet, Octavi Vilà, i el prior de Montserrat, Ignasi M. Fossas, i més de quatre-cents cinquanta preveres i diaques.

El primer acte de la Jornada es va celebrar al teatre l’Atlàntida, on el bisbe de Vic va donar la benvinguda a tots els presents. Tot seguit, l’arquebisbe de Tarragona va pronunciar unes paraules de salutació lloant la figura del Venerable Dr. Torras i Bages, del qual va dir que forma part del repertori de santedat de l’Església a Catalunya. Així mateix, va subratllar que aquesta trobada interdiocesana del clergat català s’emmarca en l’Any Jubilar de la Misericòrdia convocat pel papa Francesc. Després es va estrenar un vídeo biogràfic sobre Torras i Bages.

L’arquebisbe de Barcelona va ser l’encarregat de presentar el cardenal Beniamino Stella, que havia estat nunci apostòlic a Cuba i Colòmbia abans que el papa Francesc li encarregués la Congregació per

al Clergat. El cardenal Stella, tot fent-se ressò de les catequesis i les homilies del Papa, va subratllar la importància dels preveres com a anunciadors de la misericòrdia de Déu, recordant la bellesa del seu primer encontre amb Jesús, que ha estat misericordiós amb ells i els ha escollit perquè, al seu torn, siguin missatgers d’aquesta misericòrdia, en el servei ministerial de cada dia i molt especialment en la celebració del sagrament de la reconciliació. El cardenal va dir també que la misericòrdia de Déu s’ha d’anunciar explícitament en les homilies, en la catequesi, a l’escola, en els mitjans de comunicació i en la pròpia vida. I així mateix va exalçar la fraternitat, que s’origina en els sagraments, com a signe creïble de comunió entre nosaltres i d’anunci de l’amor i la misericòrdia inexhauribles de Déu.

L’eucaristia es va celebrar a la Catedral de Sant Pere, presidida també pel cardenal Stella i concelebrada pels assistents a la jornada. En l’homilia, el cardenal Stella va ponderar el servei generós que bisbes, preveres i diaques fan al poble de Déu amb l’anunci de l’Evangeli, la celebració dels sagraments i la

Teatre l’Atlàntida

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn6

pràctica de la caritat i de les obres de misericòrdia, i els ha animat a vèncer rutines i debilitats per ser signe cada dia més lluminós de la presència del Senyor entre nosaltres.

Aquesta trobada del clergat català es va celebrar en continuïtat amb d’altres, també convocades pels bisbes de la CET: l’any 2013, a Poblet, amb motiu de l’Any de la Fe; l’any 2010, a Mataró, amb motiu de l’Any Jubilar de Sant Joan Maria Vianney i de la beatificació del Dr. Josep Samsó; la del 2009, a Tarragona, coincidint amb el Jubileu dels 1750 aniversari del martiri del bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi; el 2002, a Vic, coincidint amb l’any dedicat a Mn. Cinto Verdaguer; el 2000, a Montserrat, amb motiu del Jubileu de l’Any Sant; el 1996, també a Montserrat, amb motiu del 150 aniversari del naixement del Dr. Torras i Bages i com a acció de gràcies per la celebració del Concili Provincial Tarraconense de 1995, i el 1992, a Poblet, en el IX Centenari de la restauració de la seu metropolitana de Tarragona.

Cardenal Beniamino Stella

Eucaristia a la Catedral de Sant Pere

Fotografia de grup

Edt

7

efemèride

El Dr. Josep Torras i Bages (1846-1916)L’encarnació com a eina pastoral, útil i necessària, per a respondre adequadamenta l’època contemporània

Manuel Maria Fuentes i Gasó, pvre.

Josep Torras i Bages va néixer el 12 de setembre de 1846 a Sant Valentí de les Cabanyes, a

l’Alt Penedès, al bell mig d’una família de propietaris rurals. El 1854 la família es va

traslladar a Vilafranca del Penedès, on va iniciar els estudis primaris. El 1859 va passar a Barcelona, on va obtenir el grau de batxiller en arts, amb el treball «Dios y el alma humana». De 1865 a 1869 va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, sota el mestratge del vilafranquí Manuel Milà i

Fontanals, el màxim romanista i civilista del moment.

El 1868, arran de la Gloriosa, va fugir a França amb la seva família. Fou la seva primera

experiència com a exiliat. El 1869 retornava a Barcelona, es doctorava en dret civil i canònic amb la

tesi «El matrimonio cristiano» i ingressava al Seminari Conciliar de Barcelona. L’any següent, el seu interès per

la filosofia tomista el va dur a continuar els estudis teològics al Seminari de Vic.

Fou ordenat prevere a Girona el 23 de desembre de 1871 pel bisbe Constantí Bonet i Zanuy. El 1910, en una exhortació episcopal escrivia, referint-se a la identitat dels preveres: «No vulgueu mai semblar filòsofs, ni polítics, ni sociòlegs, sinó sacerdots, i sacrifiqueu totes les coses a aquesta dignitat divina.»

El 1873 la proclamació de la I República Espanyola, acompanyada de brots d’anticlericalisme, el va fer emprendre de nou el camí de l’exili, refugiant-se a Vinçà, al Conflent. Acompanyat del seu amic, el canonge vigatà Jaume Collell, va anar a Roma i es va entrevistar personalment amb el papa Pius IX. L’any 1876 es va llicenciar en teologia al Seminari Conciliar de València.

Traslladat a Barcelona, va exercir com a prevere una intensa i notable tasca pastoral. Acompanyant espiritualment comunitats de religioses, com les cistercenques de Valldonzella, fent de director espiritual

8

de joves, seminaristes o laics, com, per exemple, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, o bé ensenyant la doctrina cristiana als infants de les escoles dominicals. També va lluitar contra l’integrisme que aleshores delmava els catòlics.

A partir de 1880 es va dedicar a publicar en català opuscles i obres adreçades a la pietat popular. Així, entre d’altres, va aparèixer el Mes del Sagrat Cor de Jesús, que marcaria tantes generacions de cristians i cristianes a casa nostra. També va col·laborar amb publicacions periòdiques, sobretot amb La Veu de Montserrat, que dirigia el seu amic, el canonge Collell.

L’any 1892 publicava La tradició catalana, que esdevindria la clau d’interpretació de la presència de l’Església en el nou moviment del catalanisme, aleshores anomenat Regionalisme. També va participar en la redacció de les Bases de Manresa, i en altres iniciatives de caire catalanista, incorporant-se així, amb paraules seves, al just anhel de «renaixement de la pàtria». I a principis de febrer de 1892, per suggeriment de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, de la qual era consiliari, escrivia la Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat. Probablement la seva màxima i més ben acollida aportació en el camp de la pietat cristiana a casa nostra.

El 1893 cristal·litzava el seu neguit pel món de la cultura quan fou nomenat consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc. Allí, mitjançant conferències, va desenvolupar, entre molts dels artistes catalans de l’època, la seva doctrina estètica. La seva participació en els àmbits culturals del país va esdevenir cada vegada més freqüent i esperada.

El 19 de juny de 1899 el papa Lleó XIII el nomenava bisbe de Vic. El recolzament de Manuel Duran i Bas, ministre de Gràcia i Justícia, el seu antic mestre i amic, ho va fer possible quan el bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili va ser traslladat a Barcelona. L’ordenació episcopal es va celebrar al monestir de Montserrat el 8 d’octubre de 1899. Per a molts esdevenia tot un símbol.

El sentit del ministeri. El 1888, essent encara prevere, escrivia una de les seves obres cabdals:

«El clero en la vida social moderna», on exposava quina era la missió pastoral d’un prevere. Calia «sobrenaturalitzar el món», és a dir, ajudar a descobrir el gruix de transcendència que s’amaga darrere de la realitat quotidiana i ajudar a pair-la mitjançant l’espiritualitat. Tanmateix, les eines que ho podien fer possible, considerades per molts massa «temporals» i poc espirituals, consistien a mantenir una neutralitat política, és a dir, no participar de la política partidària i prioritzar la qüestió social.

I en la pastoral «Idees que maten, idees que vivifiquen» (1912), on mirava de contrastar el tipus de societat que volia construir el cristianisme enfront del model que proposava l’anarquisme, aleshores excessivament marcat per la violència, afirmava: «La vida de cadascú depèn de la idea que d’ella es té: de manera que les idees fan l’home, i segons elles són, l’home és. La societat és segons les idees

que en ella predominen». Calia, doncs, influir i esforçar-se a fons, sense defallir, per tal de bastir una societat que promogués i reflectís els valors que l’Església defensava. El bisbe vigatà sabia prou bé que precisament aquesta era també la intenció, no sols del liberalisme, sinó també del socialisme i de l’anarquisme imperants.

L’any 1899 publicava la pastoral «De la ciutat de Déu i l’evangeli de la pau», on afirmava: «Aquest és, doncs,

el nostre ofici, tal és la missió que havem rebut de Jesucrist per mitjà de son Vicari en la terra: continuar el regne de Déu en el món; treballar en l’edificació del Cos de Crist […] i, segons el llenguatge profà, treballar en la cultura, en l’ordre, en la perfecció del cos social.» I, encara, exposava el sentit que per a ell tenia l’episcopat: «Un bisbe no pot ésser personal, sinó col·lectiu, un ser públic en què s’han de concentrar les afeccions, les necessitats, les utilitats de son pròxim.» Insistia, doncs, en la urgència pastoral de no restar aliè ni absent de les inquietuds, somnis i necessitats dels homes i les dones del seu temps.

La necessitat de l’encarnació. L’ús habitual de la llengua catalana, tant en obres de pietat cristiana com en les cartes pastorals, no fou mai per a ell una qüestió política ni excepcional, sinó una

9

necessitat suggerida per la mateixa realitat. La llengua, com la fidelitat a les ànsies de renaixença de Catalunya, era, segons pensava, una eina pastoral imprescindible per tal de ser fidel a un Evangeli que, per tal d’arrelar en el cor dels homes i les dones del seu temps, havia de bategar amb ells. Així ho escrivia a la Tradició Catalana quan afirmava: «Parli a Déu cada poble en la llengua que li és natural i pròpia, i aleshores no sols expressarà millor sos pensaments i afectes, sinó que els comprendrà i sentirà millor ell mateix.

La seva participació en els àmbits culturals del país va esdevenir cada vegada més freqüent i esperada

Dr. Josep Torras i Bages

llibresLlibreria de l’Arquebisbat (c/ de Sant Pau 4, Tarragona)

L’ALEGRIA DE L’AMOR. ‘AMORIS LÆTITIA’

Papa Francesc. Ed. Claret, 2016. Col·lecció Documents del Magisteri n. 64. 260 p. PVP: 6,95 €. Exhortació apostòlica postsinodal del sant pare Francesc als bisbes, als preveres i als diaques, a les persones consagrades, als esposos cristians i a tots els fidels laics sobre l’amor en la família.

CÀRITAS DIOCESANA DE TARRAGONA. 50 ANYS AL TEU COSTAT (1965-2015)

Edició a cura d’Anna M. Mairal Lerga, Francesc Roig Queralt i Josep Sabaté Guillemat. Silva Editorial, 2016. 154 p. PVP: 15,00 €. Aquest llibre publica el testimoni de tots els directors diocesans i dels delegats episcopals a Càritas, a més del de diferents voluntaris i voluntàries, com petites històries de vida que s’enllacen i componen un relat consistent i autèntic.» De la contraportada.

10

Edt

L’IMPERI DE LA INCOMUNICACIÓ

Torralba, Francesc. Ed. Bromera, 2016. Col·lecció Textures n. 25. 216 p. PVP: 16,95 €. «Aquest llibre esdevé un al·legat contra la vulgaritat, una defensa de la qualitat humana, dels models mediàtics que generen comprensió mútua entre individus i grups socials. El model comunicatiu ha de canviar al ritme de l’evolució de la tecnologia, però cal exigir el respecte a uns principis ètics. Una vegada més, l’educació ha d’exercir un paper clau.» De la contraportada.

SUBSIDIS PER AL JUBILEU DE LA MISERICÒRDIA

Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització. Ed. CPL, 2016. Col·lecció Misericordiosos com el Pare. PVP: 8,75 € cada llibret. Títols de la col·lecció: Celebrar la Misericòrdia, Els salms de la Misericòrdia, Les paràboles de la Misericòrdia, Les obres de Misericòrdia corporals i espirituals, La confessió, sagrament de la Misericòrdia, La Misericòrdia en els Pares de l’Església, Els papes i la Misericòrdia, i els Sants en la Misericòrdia.

L’Evangeli llavor d’un món nou. En «La ciència del patir», la seva darrera pastoral signada ja en el llit de mort, el 7 de febrer de 1916, afeixugat per la pròpia malaltia i somogut per l’agonia d’una Europa contemporània crucificada per la crueltat de la Gran Guerra, assegurava que només l’Evangeli podia contribuir a l’infantament d’un nou món més just, lliure i solidari. Afirmava doncs: «Aquesta doctrina del despreniment, que forma com l’essència de l’Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist, de cap manera danya la prosperitat i el bon ordre de la societat dels homes. La gent frívola així ho pot pensar; els qui sols miren la superficialitat de les coses, així ho poden creure; però l’observació social ensenya, i el gran conflicte actual del món ho posa en evidència, que no és el despreniment evangèlic, sinó el desenfrè de la concupiscència la causa dels desastres, de les pertorbacions, de les misèries i de l’extermini del llinatge humà.»

El 7 de febrer de 1916, als 69 anys d’edat, moria a Vic el Dr. Josep Torras i Bages. Els seus contemporanis van dir d’ell que «santament visqué i morí santíssimament». El 1931 va ser incoada la seva causa de beatificació. Tanmateix, algunes dificultats, versemblantment «de caire polític», van deturar el procés. No fou fins el 13 de juny de 1992 que la seva santedat fou reconeguda per l’Església, amb el decret d’aprovació de les virtuts heroiques del venerable Dr. Josep Torras i Bages, patriarca espiritual de Catalunya.

11

l’entrevista

Pablo Muñoz Pérez , director del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona

«El 50è aniversari culminarà amb un Congrés Internacional sobre neurociència, creativitat i intel·ligències múltiples»

El curs 1966-1967 s’inaugurava l’edifici del Colegio Episcopal

San Pablo de Tarragona amb una missió clara dins el projecte educatiu que era educar persones íntegres amb un sentit cristià de la vida. El proper curs 2016-2017 l’Escola celebrarà el 50è aniversari amb un conjunt d’actes oberts a la ciutat.

Amb el pas d’aquests 50 anys, com ha evolucionat l’escola?

El curs 1966-1967 era inaugurat amb tota solemnitat l’edifici del Colegio Episcopal San Pablo de Tarragona, que avui s’identifica amb un dels centres punters de la ciutat de Tarragona, el Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona.

El Centre, que el proper curs 2016-2017, compleix cinquanta anys, ha passat per diverses etapes: des de l’internat, amb classes que han vist passar el batxillerat elemental, l’EGB i el BUP, fins als renovats espais que ara acullen Primària, ESO i Batxillerat. Tot això marcat per dues constants: el servei a l’Església diocesana, que ha mantingut la titularitat del centre ininterrom-pudament, avui delegada en la Fundació Sant Fructuós, i el servei a la societat, acollint les in-novacions pedagògiques que preparen els alumnes per a la seva inserció, com el treball en les intel·ligències múltiples.

Tot això es presentarà en els diversos actes d’aquest 50è aniversari que començaran el proper curs. Un d’aquestes actes consistirà en la presentació d’un llibre que vol testimoniar a la ciutat de Tarragona, a l’arxidiòcesi i a tots els qui han treballat i confiat en el Col·legi Sant Pau Apòstol, l’acció educativa de l’Església de Tarragona que l’any 1970 tenia al seu càrrec entorn del 10% del cens escolar i mantenia actius divuit centres educatius a tota l’arxidiòcesi.

Com es presenta la celebració d’aquests 50 anys?

L’Escola ha preparat un programa d’activitats per a celebrar la nostra realitat i construir el futur plegats. En aquest sentit, tenim programat:

Un acte inaugural, el 3 d’octubre de 2016, amb la comunitat educativa, on es convidarà diver-ses autoritats civils i eclesiàstiques a la participació.

L’exposició itinerant «50 anys del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona: passat, present i futur».

12

Aquesta exposició es traslladarà de l’escola a l’edifici del Seminari, i fins al Palau de Congressos, durant el curs.

El 27 de gener, coincidint amb la setmana de celebració de la conversió de Sant Pau, es farà l’eucaristia d’acció de gràcies i el sopar que aplegarà la comunitat educativa del Centre i tots els qui any rere any han donat suport a la tasca del Centre des del seu naixement. Durant aquesta trobada es presentarà el llibre commemoratiu.

També s’oferirà durant el curs una ruta d’aprenentatge del nostre patró per la ciutat de Tarragona: «Les petjades de Sant Pau a Tarragona». Aquest espai repassarà l’empremta a casa nostra d’un apòstol de visió missionera incomparable i de vocació pedagògica profunda, que ha estat inspiració d’una comunitat educativa de més de 50 anys d’història.

El 50è aniversari de l’escola culminarà en societat amb la celebració del Congrés Internacional EduMindUp!, que té com a pilars les línies de treball de l’escola: neurociència, creativitat i intel·ligències múltiples. S’iniciarà el dijous 18 de maig de 2017 i finalitzarà el 20 de maig de 2017 al Palau de Congressos de Tarragona.

I per últim, la celebració final per a la comunitat educativa, que serà la posada en escena d’un musical on hi participaran alumnes i mestres i que explicarà la història del nostre patró sant Pau.

Des del Col·legi també esteu treballant per arribar a totes aquelles persones que han passat per l’escola: exalumnes, exprofessors…

Tots nosaltres sempre tenim un record especial de la nostra estada a l’escola, d’aquell mestre que va marcar la nostra vocació, que va despertar el nostre talent, dels nostres companys, anècdotes que ens han marcat especialment, espais per recordar i reviure qui som. Per això volem que aquesta celebració sigui de tots, dels que hi són, dels que hi han estat. És important que tota la família del Sant Pau s’hi senti convidada. Aquesta celebració necessita tota la comunitat educativa i la col·laboració de tots.

En aquest sentit, estem localitzant exalumnes, ex-mestres i col·laboradors del Centre. Hem de ser curosos amb la Llei Oficial de Protecció de dades, per això hem posat a disposició de tothom el correu 50anys@colsantpau.com o els telèfons de l’Escola per anar recollint les dades de contacte de tots ells.

També volem recollir testimonis de l’experiència a l’Escola (què va suposar estudiar al Sant Pau, alguna anècdota, detall, material gràfic —fotografies—, material físic…) que ens puguin ajudar a enriquir el

llibre commemoratiu, i l’exposició itinerant. Per això convidem a entrar a l’espai web (www.colsantpau.com) i omplir l’enquesta que hi figura i que alhora també es pot trobar impresa en paper a la Secretaria del Centre.

50 anys és una fita que l’Escola ha assolit amb molts objectius aconseguits, però quins són els reptes que es presenten en el futur més immediat?

La nostra Escola fa 50 anys que educa el talent de tarragonins i tarragonines, construint el seu futur. L’Escola sempre s’ha caracteritzat per liderar la innovació educativa, anar més enllà, estar oberts a la ciutat per donar sempre la millor educació i extreure el millor de cada alumne.

Com a escola hem volgut sempre que els nostres alumnes siguin creatius autònoms, compromesos amb el seu procés d’aprenentatge i amb la seva millora personal i de la societat. Per tant, el repte de futur és mantenir i millorar l’acció educativa per educar aquest talent.

13

I per això les línies pedagògiques han de seguir el rumb que porten marcant aquests darrers anys:

Primerament, continuant essent pioners en innovació educativa: els primers a introduir i ser reconeguts per la seva qualitat de treball en les intel·ligències múltiples, la creativitat, les llengües estrangeres, o el nostre projecte vertical TIC que incorpora la robòtica educativa, ara donem encara un

salt més apostant per l’aplicació de la neurociència a l’aula.

L’altra gran línia educativa és el compromís amb una educació propera i personalitzada amb els nostres alumnes i el treball conjunt amb les seves famílies.

I finalment, el treball des dels valors i l’acció pastoral. Volem celebrar aquests 50 anys no sols amb les nostres famílies sinó amb tota la ciutat, i per aquest motiu ens obrim a la nostra comunitat, per celebrar i col·laborar en la millora de la societat i de l’educació fins i tot a nivell internacional. Volem, fruit del nostre compromís social, que el fil conductor dels actes sempre tingui present les arrels del nostre patró, la solidaritat.

Més informació i contacteal web de l’escolawww.colsantpau.com

C/ Mare de Déu del Claustre, 5 - 43003 - TarragonaTelèfon i Fax 977 244 474 - Mòbil 689 992 171 – a/e: labotigadelacatedral@hotmail.com

Vi de Missa

Garrafa de 5 l.....16 €

Llantióde 14,5 cm....0,55 €

Entrega gratuïta a domicili a partir de 10 caixes

Formes blanquesPetites (500 u.) de O 28.......... 3,70 €Mitjanes (25 u.) de O 74.......... 2,55 €Gran (5 u.) de O 125........................ 3 €Gran (1 u.) de O 150 .................. 3,15 €

Formes sense gluten (25 u.).........3 €

Edt

14

notíciesReus acollirà aquest mes de juliol el Col·loqui Català de ParròquiesSerà el pas previ al 29è Col·loqui Europeu de Parròquies que se celebrarà del 9 al 14 de juliol de 2017 a Barcelona

La delegació de Catalunya del Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) organitzarà, els dies 8 i 9 de

juliol, el Col·loqui Català 2016 a Reus, concretament a la Parròquia de Sant Joan Baptista. Serà un moment previ al 29è Col·loqui Europeu que se celebrarà a Barcelona l’any vinent, del 9 al 14 de juliol, amb el tema: «Poble en marxa: poble amb una missió».

A la trobada de Reus hi intervindran Mn. Josep Casellas («Reflexions sobre els continguts de Lisieux»), Mons. Miquel Barbarà («Nous reptes a les parròquies avui»), Mn. Antoni Pérez de Mendiguren («Com les primeres comunitats responien als seus reptes?») i Mn. Bernard Quintard («Com l’actuar és fruit del jutjar?»). També hi haurà un espai d’intercanvi d’experiències entre membres de consells pastorals de diverses parròquies i es respondrà un qüestionari per a preparar el col·loqui de Barcelona.

Història

El Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) és una associació d’àmbit eclesial creada per la iniciativa del prevere francès François Conan l’any 1959. Intuint els nous horitzons que obriria el Concili Vaticà II, i comptant amb el suport del cardenal König de Viena, va pensar d’organitzar una trobada de parròquies europees. L’any 1961 va tenir lloc la primera trobada,

on hi van participar preveres de Bèlgica, Alemanya, França, Itàlia, Àustria, Suïssa i Espanya. Va ser a partir de l’any 1973 quan també hi van poder participar els laics. Des d’aleshores van decidir trobar-se cada dos anys per a compartir experiències, posar en comú les seves idees i treballar per una Europa entesa com a comunitat de pobles. Han acollit aquest col·loqui europeu ciutats com Strasbourg (1971), Lisboa (1975) o Praga (1995). Tarragona va ser la primera ciutat catalana a acollir-ne un l’any 1985. Actualment hi ha participants de divuit països.

Des de l’any 1978 forma part de les organitzacions no governamentals amb estat consultiu al Consell d’Europa. El CEP aposta per la construcció d’una Europa que promogui un model de societat bastit en el respecte mutu, l’acolliment recíproc i la voluntat d’aprendre de l’altre. Un dels objectius és intercanviar aspectes de la vida pastoral i del treball de les parròquies i cercar entre tots iniciatives de futur des dels col·loquis.

Més informació al web: www.cep-europa.org

EclipsiIl·luminació eficient per a Esglésies i Museus

amb estalvi energètic del 80%

Tel. 647 95 37 98www.eclipsi-net.com

Il·lu

min

ació

de

l’Esg

lési

a de

San

t Miq

uel d

e Vi

elha

Mus

eu B

íblic

Tar

raco

nens

e

Edt

15

pastoral familiar

L’exhortació ‘L’alegria de l’amor’, en la vida quotidiana

Josep Masdéu Aymamí, pvre. Delegat diocesà de pastoral familiar

L’exhortació L’alegria

de l’amor ens fa aterrar amb molta esperança.

Primerament en allò que no es veu, que és en el dia a

dia de les famílies: la quotidianitat de l’amor, de la

fidelitat, del servei, la dedicació als fills, a les persones grans de

les nostres famílies.

I en allò que es veu: la parròquia és l’eix vertebrador de la

família cristiana, des de la preparació remota, del sagrament del matrimoni a la preparació immediata als diversos sagraments com són el baptisme, la comunió, la confirmació dels fills…

En la catequesi familiar, d’adults, els moviments familiars, Vida Creixent per als més grans… Ho podríem resumir en els següents punts.

1. Aprofundir en allò que fa molts anys que anem fent: la preparació per al matrimoni a càrrec del Centre de Preparació al Matrimoni (CPM), com es va marcar en els objectius a la reunió dels arxiprestos de fa un parell d’anys.

2. Oferir una trobada per a matrimonis trimestralment que es proposa respondre a les inquietuds dels participants o de la vida de l’Església en l’àmbit familiar.

3. En el marc més específic de l’exhortació val la pena aprofundir en la misericòrdia aplicada en àmbits de sofriment o conflicte en què es pugui trobar la persona o la família. D’aquí neix el desig d’impulsar el Centre d’Orientació Familiar (COF), pensant sobretot en aquelles parelles o matrimonis als quals puguem ajudar a afrontar realitats personals o de parella que els puguin portar a l’enfrontament o al conflicte.

4. En la mateixa línia, disposar de la Llar Natalis com a espai d’acolliment d’aquelles dones que han d’afrontar la maternitat en soledat o amb risc d’exclusió social.

Cal veure si serem capaços d’endegar el complement a la Llar amb el projecte Maternity. Es tracta d’oferir acolliment i acompanyament a aquelles mares amb nadons que no resideixen a la Llar ni hi estan relacionades, però que també es poden trobar soles i amb dificultats, no tant materials, que per a això ja hi ha les parròquies, sinó més aviat amb necessitat d’un acompanyament en allò que se’ls fa difícil d’afrontar… una mica com anar a ca la mare, que sempre hi és i sempre t’ajuda.

5. El projecte Raquel: per a aquelles dones que sofreixen la síndrome postavortament o per a aquells que han estat implicats en un avortament. Acollir, acompanyar, sanar, vers un procés de reconciliació/pacificació personal. En el cas de ser creients, també de reconciliació amb Déu Pare de misericòrdia.

Més informació

Delegació diocesana de pastoral familiarhttp://pastoral.familiar.arqtgn.cat

16

3— A l’Església és necessària una unitat de doctrina i de praxi, però això no impedeix que subsisteixin diferents maneres d’interpretar alguns aspectes de la doctrina o algunes conseqüències que se’n deriven. […] A més, a cada país o regió es poden buscar solucions més inculturades, amatents a les tradicions i als desafiaments locals.

27— Crist ha introduït com a emblema dels seus deixebles sobretot la llei de l’amor i del do d’ells mateixos als altres […]. És molt emblemàtica l’escena que mostra una adúltera a l’esplanada del temple de Jerusalem, envoltada dels seus acusadors, i després sola amb Jesús, que no la condemna i la convida a una vida més digna.

38— Hem d’agrair que la major part de la gent valora les relacions familiars que volen romandre en el temps i que asseguren el respecte a l’altre. […] Això no obstant, moltes vegades hem actuat a la defensiva i gastem les energies pastorals redoblant l’atac al món decadent, amb poca capacitat proactiva per a mostrar camins de felicitat. Molts no senten que el missatge de l’Església sobre el matrimoni i la família hagi estat un reflex clar de la predicació i de les actituds de Jesús que, al mateix temps, proposava un ideal exigent i no perdia mai la proximitat compassiva amb els fràgils, com la samaritana o la dona adúltera.

72— El sagrament del matrimoni no és una convenció social, un ritu buit o el mer signe extern d’un compromís. […] El matrimoni és una vocació, en tant que és una resposta a la crida específica a viure l’amor conjugal com a signe imperfecte de l’amor entre Crist i l’Església. Per tant, la decisió de casar-se i de crear una família ha de ser fruit d’un discerniment vocacional.

134— L’amor matrimonial no es cuida parlant de la indissolubilitat com una obligació, o repetint una doctrina, sinó consolidant-lo gràcies a un creixement constant sota l’impuls de la gràcia.

171— A cada dona embarassada vull demanar-li amb afecte: Cuida la teva alegria, que res no et prengui el goig interior de la maternitat. Aquest nen mereix la teva alegria. No permetis que les

pors, les preocupacions, els comentaris aliens o els problemes apaguin aquesta felicitat de ser instrument de Déu per portar una nova vida al món.

212— Estimats nuvis: Tingueu la valentia de ser diferents, no us deixeu devorar per la societat del consum i de l’aparença. Allò que importa és l’amor que us uneix, enfortit i santificat per la gràcia. Vosaltres sou capaços d’optar per un festeig auster i senzill, per a col·locar l’amor per damunt de tot. Els agents de pastoral i la comunitat sencera poden ajudar que aquesta prioritat es converteixi en la norma i no en l’excepció.

260— La família no pot renunciar a ser lloc de sosteniment, d’acompanyament, de guia [dels fills], encara que hagi de reinventar els seus mètodes i trobar nous recursos. Necessita plantejar-se a què vol exposar els seus fills. Per a això, no ha de deixar de preguntar-se qui s’ocupa de donar-los diversió i entreteniment, qui entra a les seves habitacions a través de les pantalles, a qui els lliura perquè els guiïn en el seu temps lliure. Només els moments que passem amb ells, parlant amb senzillesa i afecte de les coses importants i les possibilitats sanes que vam crear perquè ells ocupin el seu temps, permetran evitar una invasió nociva.

299— Acullo les consideracions de molts pares sinodals, els quals van voler expressar que «els batejats que s’han divorciat i s’han tornat a casar civilment han de ser més integrats a la comunitat cristiana en les diverses formes possibles. […] Ells no sols no han de sentir-se excomunicats, sinó que poden viure i madurar com a membres vius de l’Església, sentint-la com una mare que els acull sempre, els cuida amb afecte i els anima en el camí de la vida i l’Evangeli. Aquesta integració és també necessària per a la cura i l’educació cristiana dels seus fills, que han de ser considerats els més importants».

325— Caminem, famílies, continuem caminant. El que se’ns promet sempre és més. No desesperem pels nostres límits, però no renunciem tampoc a buscar la plenitud d’amor i de comunió que se’ns ha promès.

L’Amoris lætitia, del papa Francesc, en 10 cites

Edt

17

refugiats

Mirada de misericòrdia davant els refugiats i emigrants

Jose Luis Pinilla Martín, s.j. Director del Secretariat de la Comissió Episcopal de Migracions

«L’autobús està arrencant. La mare, que ve de lluny, al final del dia dorm mirant la seva filla.

La petita vol jugar i provoca l’atenció d’un transeünt. L’interpel·la perquè s’aturi picant el vidre. L’home amb prou feines té un segon mentre l’autobús agafa velocitat. Llavors dibuixa amb les mans el cor de la misericòrdia. Tots dos somriuen, s’han mirat en la nit. Encara que el destí sigui incert, en un moment fugaç s’han vist sorpresos per un encontre. Els obstacles de la diferència d’edat, de raça o d’idioma han estat enderrocats. Han aprofitat l’instant. I en aquest moment hi ha hagut un petit miracle que ha canviat el món. Són paraules d’un prevere català, Peio Sánchez, davant el cartell de Migracions que recull tant l’emigrant i/o refugiat (dues cares de la mateixa moneda fugint de la guerra i/o de la fam) com el voluntari anònim que acull.

Saber mirar i deixar-se interpel·lar per la mirada donant resposta amb l’evangeli de la misericòrdia. Saber mirar per a «contemplar el drama ingent dels emigrants i refugiats, de pares i mares de família amb nens als braços, obligats a escapar per a salvar la vida, assumint el risc de la inseguretat, d’escapar a un país del qual se’n desconeix la llengua, de ser vistos com a estranys o de quedar a mercè de la generositat o la desconfiança dels altres», com ens indiquen els bisbes de la Comissió Episcopal de Migracions. Saber mirar perquè «el nostre acolliment no quedi dominat per la desconfiança ni per pors o estereotips, sovint interessats, que ens fan recelar d’aquell que fuig o pateix», ja sigui refugiat o emigrant, perquè tots dos fugen de les bombes de la fam entre moltes altres.

Fa poc la imatge de la mort del nen Aylan ens va impactar. Com si fos un truc sec a la porta que cridés: «Sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i

obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi» (Ap 3,20). Per aquí ja teníem notícies dels «molts Aylans» —vius i morts— que feia molt de temps que trucaven a la porta. Es veu que a les portes del Nord cal trucar-hi més fort. Caldrà continuar fent-ho. Ningú no recorda els milers de persones que s’havien de reubicar (17.000) i que a Espanya només en van arribar 12. És fàcil i recurrent el discurs que la solució és oferir ajuda al desenvolupament dels països d’origen dels emigrants (on hi ha tants missioners treballant socialment i religiosament)

18

Pa p e r s p i n ta t s · Pi n t u re s · Ar t i c l e s n ete j a · Mo q u ete s · Ma te r i a l d e c o ra c i ó · B el l e s Ar t s

Av. Ramón y Cajal, 12 - Tel. 977 21 11 64 · Fax 977 92 06 24 padrell@comercialpadrell.com

.comercialpadrell.com

50anys

1963-2013

mentre reduïm a límits insospitats els pressupostos de cooperació internacional (o els fem servir en seguretat i a externalitzar fronteres), o proposar-nos només polítiques socials d’una austeritat empobridora.

És precisament l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) qui adverteix a totes les institucions implicades que no han d’alimentar prejudicis contra els refugiats perquè la gran majoria fugen de la persecució i el conflicte a més de les amenaces de l’extremisme i el terrorisme perpetrat pels mateixos grups responsables dels atacs a París i Brussel·les. És preocupant el llenguatge utilitzat que demonitza els

refugiats com a grup. I molt perillós perquè contribueix a la por i a la xenofòbia. Els problemes de seguretat a Europa són molt complexos i els refugiats no han de ser convertits en bocs expiatoris ni víctimes secundàries d’aquests tràgics successos. No cal fer marxa enrere a l’asil als refugiats que fugen de Síria a causa dels atemptats europeus, perquè la seguretat de les societats i la integritat del sistema d’asil a Europa no són incompatibles. I la figura del refugiat té un estatus jurídic que respon a una conquesta dels drets humans. I si us plau, no estigmatitzem: Davant la crisi de refugiats, no s’ha de confondre terroristes amb refugiats, ni refugiats amb delinqüents.

També diàriament molts emigrants arriben a les nostres platges. I són invisibles per a molts, però no per a l’Església, que durant l’any 2015, en una veu comuna exemplar, va crear la Xarxa Eclesial de Migracions (Càritas, CONFER, Justícia i Pau i Comissió Episcopal de Migracions) per dotar-se d’un marc i d’una estratègia comuna per a l’hospitalitat, la dignitat i els drets dels emigrants que tant ens enriqueixen. S’han pronunciat públicament moltes vegades al voltant de la crisi actual de refugiats. I té a les diòcesis —com ara a Tarragona— recursos preparats per a l’acolliment i per a la integració.

L’Església ofereix propostes operatives que responguin des d’un acolliment favorable a una integració positiva i comunió en tots els àmbits: social, cultural i religiós. És hora ja de reubicar els refugiats que no poden trobar protecció a les regions en conflicte. Cal promoure la reunificació familiar i eximir temporalment de l’obligació de visat o, almenys, concedir visats per motius humanitaris. Són importants els passadissos humanitaris que estan treballant des de la Comunitat de Sant Egidi —amb el suport de la Comissió Episcopal de Migracions— perquè arribin a bon port (com ja ho han fet a Itàlia). La prioritat és salvar vides. Cap altra. Europa va ser,

19

molt, molt de temps, refugiada i emigrant. Detenint les màfies que obliguen els immigrants a pujar a embarcacions no aptes per a navegar o a ofegar-los en cellers de vaixells o camions frigorífics. Encara que no siguem exemple d’innocència amb màfies o corrupcions, això no significa que hàgim de posar pegats sinó realitzar una missió de llarg abast, àmplia i generosa.

El missatge no adequat d’Europa el subratllava el missatge dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya el passat 31 de març: «Ens dol profundament constatar que algunes polítiques desenvolupades pels governs d’Europa i l’actitud d’una part de les poblacions europees no s’estan mostrant a l’alçada de la seva obligació legal i moral de protegir i acollir tots els refugiats, la qual cosa provoca encara sofriments més grans.» I Mons. Ricardo Blázquez, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), també ho va dir: «Cal anar a una política que vagi més enllà de la defensa de les nostres fronteres.»

A Tarragona hi ha moltes possibilitats i generositats que s’ofereixen i poden ja oferir-se amb aquestes dades (totes elles de l’1 de gener de 2015). La població total de la província de Tarragona és de 795.101 persones i sabem que hi ha 124.034 persones (15,6%) que són estrangeres. Això suposa un percentatge superior en relació amb Catalunya (13,7%) i Espanya (10,1%). 22.724 de Romania, 3.889 de Colòmbia, 2.050 de l’Equador. I destacant l’Àfrica amb 44.166

(36%), dels quals 36.998 són del Marroc i 2.841 del Senegal, etc. La majoria (73.693, el 59%) és una població jove (de 20 a 49 anys), i més de la meitat de la població llatinoamericana

està nacionalitzada com a espanyola. Per exemple: 4.228 nascuts a l’Equador, i només 2.050 amb nacionalitat equatoriana. I una altra dada també molt significativa: La població estrangera amb permís de residència a la província de Tarragona en el mateix període era de 139.554 (superior als 124.034 estrangers empadronats). És una xifra que només és explicable per la gran mobilitat entre províncies i amb l’estranger.

No estigmatitzem: no s’ha de confondre terroristes amb refugiats, ni refugiats amb delinqüents

20

Edt

No s’ha de perdre l’esperança en una Europa emmurallada de «castells encantats amb ponts llevadissos i torres emmerletades» (com deia Goytisolo) que s’ha rearmat en els últims anys amb lleis migratòries en què ha predominat el biaix de la seguretat. La seguretat, primer, i la recessió econòmica després han estat les coartades ideals per endurir les normes, tant nacionals com europees. I per tant és preferible tancar fronteres, amb concertines o amb gasos lacrimògens, o crear un lloc d’escombraries inundat d’aigua mediterrània que oculti les nostres vergonyes. El Mediterrani —tan nostre— el papa Francesc el va anomenar «cementiri». Tota l’Església davant d’això hem de considerar aquest mar com el Mare Nostrum, i aquesta terra, com un gran llit que facilita l’encontre i les cultures. Davant el Mar mort, tan mort gairebé com l’Europa que banya, l’Església sencera, Tarragona inclosa, sap que el creuament de cultures

i la diversitat enriqueix; que la Trinitat —diversitat en la unitat— reflecteix molt bé el desig eclesial: Tots fills d’una mateixa família. Així ho diuen els bisbes catalans en la nota esmentada: «Els cristians no ens hem de cansar d’insistir que els refugiats i els emigrants han de ser tractats com germans, respectant sempre la seva dignitat humana. Hem de fer nostre el seu sofriment i superar la temptació de la indiferència.»

Cal saber mirar amb misericòrdia. Aquest és el repte que ens planteja el Papa: «Cadascun de nosaltres és responsable del seu proïsme: som custodis dels nostres germans i germanes, allà on visquin. Tenir cura de les bones relacions personals i la capacitat de superar prejudicis i pors són ingredients essencials per a conrear la cultura de l’encontre, on s’està disposat no sols a donar, sinó també a rebre dels altres. L’hospitalitat, de fet, viu de donar i rebre.»

La seguretat de les societats i la integritat del sistema d’asil a Europa no són incompatibles

21

publicacions

Fes el col·leccionable ‘La història de la Salvació a través dels personatges bíblics’Una proposta espiritual i cultural per aprofundir en les Sagrades Escriptures

«El Concili Vaticà II, en la constitució sobre la divina Revelació Dei Verbum,

afirma que l’íntima veritat de tota la Revelació de Déu resplendeix per a nosaltres «en Crist, mediador i plenitud de tota la revelació» (n. 2). L’Antic Testament ens narra com Déu, després de la creació, malgrat el pecat original, malgrat l’arrogància de l’home de voler ocupar el lloc del seu Creador, ofereix de nou la possibilitat de la seva amistat, sobretot a través de l’aliança amb Abraham i el camí d’un petit poble, el poble d’Israel, que ell va triar no amb criteris de poder terrenal, sinó senzillament per amor. És una elecció que continua sent un misteri i revela l’estil de Déu, que en crida alguns no per excloure’n uns altres, sinó perquè facin de pont per conduir a ell: elecció és sempre elecció per a l’altre. En la història del poble d’Israel podem tornar a recórrer les etapes d’un llarg camí en el qual Déu es dóna a conèixer, es revela i entra en la història amb paraules i amb accions. Per a aquesta obra ell se serveix de mediadors —com Moisès, els Profetes, els Jutges— que comuniquen al poble la seva voluntat, recorden l’exigència de fidelitat a l’aliança i mantenen viva l’esperança de la realització plena i definitiva de les promeses divines.

Fent nostres aquestes paraules del papa Benet XVI (en l’audiència general del 16 de gener de 2013) per

expressar la necessitat que tenim els creients de conèixer en profunditat la història de la Salvació, el Museu Bíblic Tarraconense i el Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat, en una iniciativa conjunta, presenten un material didàctic que contribueixi a transferir el coneixement de la Història Sagrada a través de quaranta personatges bíblics, des d’Adam i Eva fins als evangelistes. Aquest material, editat per la revista Església de Tarragona, pretén ser d’utilitat per a creients i no creients en un intent d’apropar, una mica més, la riquesa espiritual i cultural de les Sagrades Escriptures a tota la societat, una eina especialment útil per als docents i catequistes.

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn

22

Església de tarragona

Subscripció:Envia aquest formulari per correu ordinari a la següent adreça: Arquebisbat de Tarragona Dpt. de Mitjans de Comunicació Social C/ Pla de Palau, 2 43003 Tarragona

FORMUL ARI DE SUBSCRIPCIÓ ANUAL

Nom: Cognoms: Adreça: Codi Postal:

Telèfon: e-mail:Població:

Forma de pagament (Import: 13€ - Estranger:30€)

Transferència al compte 2013-3056-07-0200129065 de CatalunyaCaixa

Domiciliació bancàriaSenyors, els prego que vulguin lliurar amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts presentats per la revista Església de Tarragona en concepte de subscripció anual.

Entitat Agència d.c Número de compte o llibreta

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal

Data

Població

Signatura

IBAN

A partir de la propera revista de juliol-agost (n. 293) cadascun d’aquests personatges bíblics —quatre per número— es presentarà en format de fitxa que reproduirà fotogràficament cada figura o grup de figures —obra de l’artista Carlos Delgado Muñoz— en el seu context cronològic, amb el fons en aquarel·la —de l’artista Jordi Lluís Rovira Canyelles— i comentaris bíblics realitzats per

especialistes del nostres país amb la col3laboració del Secretariat d’Animació Bíblica de l’Arquebisbat de Tarragona i l’Associació Bíblica de Catalunya.

Cadascuna d’aquestes peces ceràmiques, realitzades en fang i d’una altura d’entre 12 i 15 cm., respon a criteris historicistes i la seva factura està marcada per un bell realisme.

Col·lecciona aquestes fitxes subscrivint-te a la revista Església de Tarragona —mitjançant la següent butlleta— per un import anual de 13 euros.

per només 13 € l’anySubscriu-te!

Edt

23

pastoral de la salut

Maria, icona de l’acompanyamentTestimonis de la misericòrdia

Lluís Simon Pascual, pvre. Capellà del sociosanitari Francolí

El dissabte dia 28 de maig es va celebrar la Jornada diocesana de pastoral de la salut a

l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona amb el lema «Testimonis de misericòrdia amb Maria, icona de l’acompanyament». Aquest article és un resum de la ponència.

Com intentar ser testimonis de misericòrdia en el món del sofriment, el dolor i la malaltia? Fixant-nos en Maria, icona de l’acompanyament.

1) Context. Situació actual de crisi i transformació: Vivim una època convulsa, de canvis profunds a tots els nivells: en la societat, en l’Església. Això provoca molta desorientació. I la pastoral de la salut no és aliena a tot això. Aquestes línies pretenen reflexionar sobre alguns punts que ens puguin ajudar en el camí de portar la bona nova de l’Evangeli al món d’avui, especialment al món del sofriment.

Situació del malalt: Quan apareix la malaltia, la persona malalta queda sempre profundament trasbalsada per la situació, i això moltes vegades pot provocar en ella sentiments que no resulten fàcils d’assimilar:

Fragilitat, vulnerabilitat, desconcert / desànim, resignació, passivitat o inhibició / sensació d’incomprensió i de soledat interior / sentiment de culpa.

La tasca de l’agent de pastoral de la salut és ajudar el malalt a elaborar tots aquests sentiments, a transformar la malaltia en oportunitat de creixement i maduració (humana i espiritual), a fer emergir en ell totes les capacitats i forces moltes vegades ignorades.

Però, com fer-ho? Com acompanyar el malalt? Com intentar ser testimonis de misericòrdia en aquest món? Maria ens dirà, a les noces de Canà, que ens fixem en Jesús, que fem el que ell ens digui.

2) Fixar la mirada en Jesús: mirar la seva vida

Davant d’això, un es pregunta què ha de fer. I el camí més segur és fixar la nostra atenció en Jesús: què va fer, quina va ser la seva experiència. No hi ha fonament més sòlid.

a) Experiència de Déu com a pare de misericòrdia (Abbà):

Jesús és envaït per la presència d’un Déu que experimenta com a pare (Abbà): tot el seu ésser queda impregnat d’aquesta experiència.

Ell ens dirà: Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare. I aquest Pare ens el mostrarà com el pare del fill pròdig, com el que vesteix els lliris del camp o alimenta els ocells del cel. Ens presenta un Déu que estima amb un amor incondicional, gratuït, devorador.

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn

24

b) Enviat a transmetre aquesta misericòrdia del Pare:

Què fa Jesús? És curiós. Però en tot l’Evangeli no dóna ni una sola explicació teòrica sobre el problema del mal. Ara bé, fa de tota la seva vida una expressió d’aquesta misericòrdia immensa del Pare, es llança a transmetre aquesta misericòrdia. Va passar pel món fent el bé, alliberant tots els oprimits pel mal.

A la sinagoga de Natzaret, citant el profeta Isaïes, es considera a ell mateix com l’enviat pel Pare a proclamar la bona nova als desvalguts, portar la llum als cecs i als captius la llibertat.

3) I nosaltres, com intentar ser testimonis de misericòrdia?

a) Acollir la misericòrdia de Déu:

No podem ser testimonis de misericòrdia en el món del sofriment si abans, d’alguna manera, no hem experimentat la misericòrdia de Déu.

K. Rahner deia que «el cristià del segle XXI o serà un místic, és a dir, una persona que ha fet una experiència profunda de Déu, o no serà». Això vol ser l’Any de la Misericòrdia: un temps en què aquest amor de Déu entri en nosaltres: acollir-lo i transmetre’l.

b) Transmetre la misericòrdia: sortida, servei, entrega

Com Maria, que després de l’experiència de l’anunciació se’n va decididament a servir la seva cosina Elisabeth.

El papa Francesc ens proposa, durant aquest Jubileu, practicar les obres de misericòrdia, corporals i espirituals.

Actituds: Pau VI va mostrar amb claredat que les paraules no són creïbles si no van acompanyades del testimoni: «El nostre món vol més testimonis que no pas mestres. I si escolta el mestre, és perquè, abans que res, és testimoni.» Algunes actituds ens hi poden ajudar:

—Humanitat: L’exemple de Maria a les noces de Canà ens mostra el camí. Algú va dir que el cristià hauria de ser un expert en humanitat, de manera que res humà no ens sigui aliè.

—Humilitat: La humilitat d’anar a aprendre, a rebre, de no tenir sempre l’última paraula, ni atansar-nos a l’altre de dalt a baix.

—Gratuïtat: Essencial en un món com el d’avui, on tot es compra i es ven, on tot es fa per una contraprestació. La misericòrdia és essencialment gratuïta, pura gratuïtat.

—Autenticitat: Tractant d’evitar el perill de buscar respostes teòriques, arguments racionals que hem après, però que no neixen d’una experiència personal de vida.

I això requereix un treball personal continuat: l’autenticitat i la coherència no s’improvisa. «L’autenticitat és un fruit que va madurant i que sols prové d’una llarga fidelitat.»

—Comprensió (posar-se en la pell de l’altre) i acceptació incondicional: Escoltar el que no se sent, observar el que no es veu. Captar el que la persona que pateix desitja. Pot resultar dificilíssim: Acceptar la persona tal com és. Creure de veritat que cada persona és única, que cada persona és un tresor: Dignitat inigualable de cada persona. L’acceptació i l’afecte guareixen, fan renéixer el sentit i l’esperança.

Conclusió: L’agent de pastoral de la salut està cridat a ser un veritable testimoni de misericòrdia, un transmissor de sentit i d’esperança. El Concili Vaticà II, a la Gaudium et spes, ens deia: «Legítimament es pot pensar que el futur de la humanitat es troba en mans d’aquells que seran capaços de transmetre a les generacions que vénen raons de vida i d’esperança.»

I l’agent de pastoral de la salut té un repte i una tasca preciosa al davant. Edt

25

a fons

Ramon Llull: l’amic de l’Amat

Gabriel Ramis Miquel, pvre .Postulador de la causa de canonització

Era un 31 de desembre de l’any 1229. Finalment el rei Jaume I entrava a la ciutat de Medina Majurca

per la que després serà la porta de Santa Margalida de la muralla de Palma, on s’edificarà el monestir de Santa Margalida de monges agustines. Així culminava la reconquesta de l’Illa.

Perquè el Rei ja havia desembarcat a l’illa de Mallorca el mes de setembre, a Santa Ponça. Les naus s’aproparen a Mallorca per l’illa Sa Dragonera. Diuen que en un petit illot, Es Pantaleu, al bell mig de la petita badia de Sant Elm, a prop de Sa Dragonera, s’havia entrevistat amb un moro, el qual li havia indicat algunes coses referent a la tàctica que havia de seguir.

Amb el rei Jaume venia un Llull de Barcelona. Acabada la reconquesta, i fet el repartiment, aquest Llull va fer venir a Mallorca la seva muller. Devers l’any 1236, naixia el seu fill Ramon. Els Llull ocupaven un lloc important dins la incipient societat cristiana de Mallorca, perquè el seu fill Ramon era senescal del Rei. Podríem dir que el seu fill Ramon va anar creixent al redós de la cort del Rei de Mallorca.

Es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. La seva vida era més aviat «lleugera» o si voleu «mundana». Escrivia trobes a una dama. Mentre escrivia aquestes poemes d’amor, el Senyor li va capgirar la vida. Se li va aparèixer el Crucificat, i Ramon Llull va ser conseqüent amb aquesta aparició que el va trasbalsar completament. Va deixar la muller i els fills i va vestir l’hàbit de penitència. Es va retirar a la muntanya de Randa per fer-hi vida ermitana, i allí va rebre la il·luminació.

La conversió i la il·luminació determinaran la seva vida, perquè a partir d’ara tota la seva «santa obsessió» serà convertir els infidels. L’amor mundà s’ha transformat en amor espiritual; el seu amor és l’Amat, i l’Amat serà l’eix que vertebrarà la seva vida.

Tota la seva producció literària, tots els seus viatges per l’Europa del seu temps i per la Mediterrània, no tindran altre objectiu que la conversió dels infidels, però també la dels mateixos cristians que estan en pecat perquè ja no coneixen ni estimen Déu. Parlarà amb alts estaments eclesiàstics i civils per tal d’aconseguir els seus propòsits. Ell mateix anirà a terra de moreria a predicar la fe vertadera amb un

èxit relatiu però amb molts patiments.

El seu ardor missioner no minvava amb l’edat. Ja ancià torna al nord d’Àfrica i, segons la tradició, fou apedregat.

Encara en vida, fou recollit per una nau de genovesos que el volien portar cap a Gènova. Havia estat apedregat per Crist. Però quan la nau s’apropava a les costes de Mallorca, l’Amic de l’Amat va expirar. La nau va arribar al port de Palma, i allí el van deixar. Des del port el van portar a l’església de Sant Francesc per a ser sepultat, car era del Tercer Orde, però com que creien que el Sant Pare molt prest el canonitzaria, van deixar la caixa amb les seves despulles dins la sagristia.

Han passat set segles i encara no ha estat canonitzat, però el poble de Déu de seguida el va venerar com a beat. El seu culte va començar molt prest a estendre’s per tota l’Illa i per fora. Les seves despulles van ser col·locades en un sepulcre magnífic, fet pel cèlebre Guillem Sagrera l’any 1448 dins la capella de la Puritat de la Verge, a l’església de Sant Francesc. El sepulcre

Els Llull ocupaven un lloc important dins la incipient societat cristiana de Mallorca

26

Edt

Serveis d’acústica, megafonia i audiovisuals Tel: 609 846 990 - a/e: soclear@soclearso.com - www.soclearso.com

Instal·lació i manteniment d’equips de megafonia, tractaments en recintes amb problemes acústics i audiovisuals

va ser una meta de pelegrinatge dels seus devots, allí hi anava el poble de Déu a pregar i a demanar-li favors. Testimoni d’això són els innombrables retaules, testimonis fefaents de les gràcies que Déu obrava per la seva intercessió.

Davant del seu sepulcre hi havia llànties d’oli. Una d’elles penjava més baixa, a l’abast de la mà, i la gent s’emportava oli d’aquesta llàntia per ungir els malalts, si no és que s’ungien allí mateix.

Però dins una altra dimensió, la teològica, les coses no rutllaven tan bé. L’Inquisidor del Regne d’Aragó, el dominic Eymerich, va dir que les doctrines del Beat eren herètiques, i va aconseguir una butlla del papa Gregori XI condemnant-les. Aquesta butlla, per cert, no s’ha trobat mai, però aquesta sospita d’heretgia ha estat una llosa que ha pesat sobre el nostre Beat.

L’any 1605 van començar a fer-se interrogatoris sobre miracles obrats pel beat Ramon Llull i sobre la seva vida i virtuts, per tal d’aconseguir la canonització tot presentant-los a Roma.

L’any 1747, el bisbe de Mallorca Zepeda va començar un procés formal sobre el culte immemorial tributat al nostre Beat. L’any 1751 el bisbe Despuig en fa un altre per examinar les pintures del Beat i datar-les, per a poder demostrar així la immemorialitat del culte que se li tributava.

Però les lluites antre lul·listes i antilul·listes continuaven. I vam tenir a Mallorca el bisbe Díaz de la Guerra (1772-1777), que va prohibir el culte

tributat al Beat. A això s’hi ha d’afegir l’exclaustració (1854). Foren uns anys terribles. Però després de la tempestat ve la calma, i el bisbe de Mallorca Pere Joan Campins (1898-1915) va restaurar amb grans projectes el lul·lisme a Mallorca. Cal destacar que va fer un procés sobre l’ortodòxia dels seus escrits

i el culte immemorial al nostre Beat. Però aquest procés, com els anteriors, no va tenir resultat positiu.

Finalment, el bisbe Teodor Úbeda va començar a fer passes en ferm per tal d’arribar a la canonització del nostre Beat. La primera cosa que va demanar la Congregació van ser totes les obres impreses del Beat per tal de fer-les examinar a dos censors teòlegs. El vot d’aquests teòlegs va ser positiu. Finalment s’havia tret la sospita d’heterodòxia que pesava sobre els escrits del Beat. A partir d’aquí s’ha pogut treballar amb garantia per la seva canonització.

On ens trobem a dia d’avui? La Positio, és a dir tota la documentació per a provar les seves virtuts i el culte immemorial està entregada a la Congregació per a les causes del sants. És un treball llarg i que ha costat d’elaborar. Juntament amb la canonització s’està examinant si fóra possible declarar-lo també Doctor de l’Església.

Cal esperar. La pressa no és bona consellera. No es poden posar terminis. La canonització, i la possible declaració de doctor de l’Església, és una obra eclesial, és una obra dels homes, però sobretot de Déu. Cal esperar l’hora de Déu.

27

«La revolució de la tendresa»Delegació diocesana de Missions

i cooperació entre les Esglésies

tarragona missionera

Obres Missionals Pontifícies, en col·laboració amb la Comissió Episcopal de Missions, i a través del Consell

de Joves, va organitzar la XIII Trobada missionera de joves el cap de setmana del 8 al 10 d’abril, a la Casa d’Exercicis Sant Josep a El Escorial (Madrid). Fa uns anys es va iniciar aquesta experiència amb l’objectiu de dedicar un espai i un temps a reflexionar sobre la dimensió missionera en la vida del cristià, reflexió que porta al compromís i, en alguns casos, al descobriment de la vocació missionera, com a experiència temporal de curta o llarga durada.

El Consell de Joves va acordar que aquesta Trobada fos expressió de la proposta del papa Francesc per a aquest any jubilar: «La revolució de la tendresa.» La butlla Misericordiæ vultus havia de ser el marc ideal per aprofundir en el desafiament que suposa per a un jove la misericòrdia i la tendresa des del compromís de la rebel·lia davant qualsevol actitud d’indiferència.

La Noèlia i l’Aida, joves de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra, ens parlen d’una de les interpel·lacions més radicals que Déu fa a cada persona: sortir d’un mateix per anar a trobar l’altre, no de qualsevol manera sinó revestits de la misericòrdia i de la tendresa de Déu.

Durant aquest mes d’abril he tingut la sort de poder participar en el XIII Encuentro Misionero

de Jóvenes que les OMP (Obras Misionales Pontificias) va organitzar a El Escorial.

Sota el lema «La revolución de la ternura» vam poder escoltar diferents testimonis que, com a conseqüència, van fer que fos un cap de setmana molt intens i emotiu. Per una banda, compartir les vivències personals amb diferents persones d’arreu d’Espanya, i per l’altra els testimonis de diferents missioners i missioneres d’arreu del món.

És curiós com a través dels diferents testimonis s’estableix una comunió i un compartir les emocions

i les vivències. Cadascú des de la seva experiència fa que la teva sensibilitat amb allò que tu has viscut sigui ben viu. L’experiència de cada testimoni és ben diferent, però alhora és ben igual. Tots compartim emocions i vivències semblants. Tots vivim la misericòrdia de Déu. Cada testimoni et remou i fa que et qüestionis tu mateix. I això és el més positiu d’aquesta trobada: no quedar-se indiferent davant les diferents situacions del món. Davant les diferents injustícies i davant la donació personal de molts missioners i missioneres. És viure i entendre la universalitat de l’Església, i aquest fet és molt important.

Una comunió i un compartir les emocions i les vivènciesAida Solé

28

Edt

Només m’agradaria ressaltar la importància de fer missió i ser missioners. Hem d’entendre que la missió no és sols atendre i ajudar les persones pobres. La missió va més enllà. És donar amor i tendresa a aquells que més ho necessiten. És acollir. És anunciar l’amor de Jesús. És evangelitzar. És compartir la nostra fe. I no sols als països amb més dificultats, sinó també aquí, a Europa, al nostre país, al nostre poble, amb el nostre veí o veïna. La missió és a tot arreu.

Però per a fer-ho cal que sortim de la nostra zona de confort, de nosaltres mateixos, per tal d’arribar a l’altre. Cal deixar enrere les paraules i centrar-se en l’actuar. Cal confiar en el Senyor i ser testimonis d’alegria i d’esperança. La conseqüència més negativa en què podríem caure és la de la indiferència, i aquest és un dels problemes d’avui dia en la nostra societat.

M’agradaria acabar amb unes paraules que el papa Francesc va dir en la seva homilia al Santuari de la Mare de Déu de la Caritat, a Cuba: «Nuestra revolución pasa por la ternura, por la alegría que se hace siempre projimidad, que se hace siempre compasión que no es lástima, es padecer con para liberar; y nos lleva a involucrarnos, para servir, en la vida de los demás.»

Per què sóc missionera? Què em demana Déu?

Noèlia Pulido

Un cap de setmana especial, intens, com una màquina del temps que mitjançant els records

pots tornar a la missió. Recordant la gent, els moments de reflexió i l’aprenentatge que Déu et fa per seguir el curs de la teva vida pel camí correcte. Aquest any la trobada de Madrid girava entorn de la revolució de la tendresa. Com bé va dir el papa Francesc, la misericòrdia de Déu és una gran llum d’amor i de tendresa. Aquestes paraules em van ajudar a entendre un sentiment que duia dins el pit després de la missió i no sabia posar-li nom, llum, amor, tendresa i passió.

És una crida per a la implicació, per sortir a la intempèrie, donar la cara, la força i l’esperit, no des de la comoditat sinó des del servei. Els missioners aboquen aquesta implicació, passió pels més pobres, la lluita per les injustícies, el vessament d’amor efectiu i afectiu, ells són els veritables testimonis de misericòrdia, de fe i d’amor, ells són les petjades que

hem de seguir.

En els ulls de cada un dels testimonis podies veure el significat de la missió, de les paraules de Jesús posades en exemples, des de la tendresa que evoca el seu record. En les situacions difícils és on veus Déu, ja que és amb els humans i en els seus sofriments. La missió és l’espai més gran de tendresa que et pot donar, trenca la cuirassa que a vegades portem en el nostre cor, ens ensenya que en cada una de les realitats ell hi es present. Aquests són els espais més grans de tendresa divina que ens fan remoure les entranyes.

És llavors quan t’adones que el contacte amb els altres humans encara et fa més humà, més proper a tots ells, a tots els germans, ens fa més feliços. El secret de la missió és l’amor que no creu en les fronteres, ni en les llengües, ni en les cultures.

Madrid va ser per a mi el record de totes les històries viscudes, explicades, de totes aquelles persones que vaig conèixer, que em van fer feliç, amb les quals vaig compartir una fe, un minut de vida, una paraula, un somriure… Poder estar envoltada de tanta gent amb aquest esperit fa que la gran Església en què vivim sigui cada dia més propera, i que val la pena defensar i pregar per tots aquells que han donat la vida per ella.

També m’ha servit per fer-me preguntes a mi mateixa: Per què sóc missionera? Què em demana Déu? Qui va ser la persona que em va llançar el llaç per conèixer la missió? Cadascun de nosaltres tenim la resposta, tot i que a vegades sembla que les oblidem. És important parar-se a pensar i respondre’s un mateix a les preguntes, i ja no sols aplicades a la missió, sinó també en el nostre dia a dia, en la nostra societat. Us explicaré el secret que vaig descobrir, Déu posa en el nostre cor els desitjos que ell ens vol donar, però a vegades estem cecs i no els veiem, hem d’aprendre a mirar amb els ulls de l’ànima i no sols amb la vista.

Aquest any podré tornar a anar a la missió i aquesta trobada m’ha servit per a recordar que hi he d’anar amb un foc ben viu per a saber transmetre la fe als altres, amb una maleta ben buida per posar-hi cada persona que trobi en el camí i unes mans ben obertes per tocar sense por tot allò que a vegades podem sentir llunyà o estrany.

29

la veu de càritasLa 3a Trobada de Càritas Catalunya se celebrarà a Tarragona

Anna M. Mairal

Responsable del Departament de Comunicació i Sensibilització de Càritas Diocesana de Tarragona

Amb el lema «Transformem la societat des de la Misericòrdia», Càritas Diocesana de Tarragona

organitzarà, el proper 22 d’octubre, al Camp de Mart, la 3a Trobada de Càritas Catalunya, a la qual s’espera l’assistència d’uns 1.800 voluntaris. L’objectiu és aprofundir en el seu compromís de transformació social.

Hi participaran el sociòleg basc Imanol Zubero, diplomat en teologia i professor de la Universitat del País Basc, amb la ponència «Mirar amb misericòrdia ens posiciona per a canviar el món»,

i el teòleg tarragoní Mn. Miquel Barbarà, llicenciat en sociologia i mestre de capella de la Catedral de Tarragona, amb la conferència «L’esperit de Càritas».

Posteriorment, els assistents podran preguntar als ponents i debatre sobre els temes exposats i a continuació gaudiran d’una experiència solidària amb Pallassos sense fronteres. També hi haurà castells, dinar de germanor i diferents visites culturals per la ciutat.

La trobada es clourà amb la celebració de l’eucaristia al Camp de Mart. Edt

30

notícies

L’ordenació, de mans del bisbe Dimitrios Salachas, predecessor del P. Manuel Nin, va tenir lloc el

dia 15 d’abril a la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma. A la celebració hi va assistir el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

«Fer present en la meva Església i en la meva Església a Grècia el rostre d’aquell que és el meu Mestre, el meu Senyor Jesús. El seu evangeli, la Paraula d’amor, el perdó, la salvació i la vida nova.» Amb aquestes paraules d’Efrem de Síria, el P. Manuel Nin va descriure la seva missió com a nou exarca —bisbe— dels catòlics grecs de ritus bizantí. El P. Manuel Nin va ser nomenat exarca pel papa Francesc el passat dia 2 de febrer.

A la cerimònia hi van assistir diversos bisbes de comunitats catòliques de ritus orientals d’Europa, a més del bisbe d’Urgell, l’arquebisbe Mons. Joan Enric Vives; del P. Abat de Montserrat, Josep Maria Soler; i d’altres personalitats d’Església catalanes. També va ser present, en representació del Govern de la Generalitat de Catalunya, el vicepresident Oriol Junqueras.

Al final de la cerimònia d’ordenació, el P. Manuel Nin va dirigir unes paraules als assistents, amb les quals va agrair especialment la presència dels germans orientals i dels bisbes catalans. Es va referir als seus orígens tarragonins i a la vinculació de sant Pau amb l’arxidiòcesi de Tarragona, i finalment es va posar sota la protecció de la Mare de Déu de Montserrat.

El diumenge 17 d’abril, el P. Manuel Nin va presidir per primera vegada l’eucaristia com a bisbe a l’església de Sant Atanasi, que és la del Col·legi Grec de Roma, d’on era rector des de l’any 1999, amb l’assistència del P. Abat Josep M. Soler i d’alguns monjos de Montserrat, a més dels seminaristes del Collegio, dels fidels habituals d’aquesta església i dels seus familiars.

Des de Grècia, juntament amb l’atenció pastoral de la comunitat catòlica bizantina, el P. Manuel Nin tindrà com a repte l’atenció a l’onada de refugiats que està acollint el país, entre els quals hi ha els qui pertanyen a diverses comunitats cristianes perseguides a l’Orient, com els caldeus. Actualment, l’Exarcat té cura pastoral també de cristians iraquians i sirians (de tradició siríaca, sobretot). L’Església catòlica a Grècia, país de majoria ortodoxa, té quatre diòcesis de ritus llatí i dos exarcats, l’armeni i el del ritu bizantí, que ara s’ha confiat al P. Nin.

El P. Manuel Nin és ordenat bisbe dels catòlics grecs de ritu bizantíEl nou exarca, fill del Vendrell i monjo de Montserrat, ha estat nomenat pel papa Francesc

Edt

31

patrimoni paleocristià

De la ruta dels primers cristians de Tàrraco a la ruta dels primers cristians de Catalunya

Andreu Muñoz Melgar Director del Museu Bíblic Tarraconense

A Tarragona, diferents institucions i equipaments museístics han volgut posar en valor el ric

patrimoni paleocristià de la ciutat per a transferir-lo a la societat. Una de les concrecions d’aquesta voluntat ha estat crear La ruta dels primers cristians de Tàrraco, que, de manera experimental, es va posar en marxa l’any 2008 en el marc del Jubileu dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi i que, a partir de l’any 2013, s’ha institucionalitzat. Les entitats que apleguen aquesta iniciativa són el Patronat Municipal de Turisme, el Museu d’Història de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu Diocesà de Tarragona, el Museu Bíblic Tarraconense, el Centre Tarraconense El Seminari, el Camp d’Aprenentatge de Tarragona, l’Associació Cultural Sant Fructuós i la Facultat de Geografia i Turisme de la Universitat Rovira i Virgili. La ruta s’ofereix a través d’aquestes institucions i a tal efecte el Patronat Municipal de Turisme té editat en diferents idiomes un fullet per a la seva difusió. La ruta, a més, s’ofereix per part de diferents empreses de guies turístics i educatius del territori.

Per a l’Església de Tarragona estimular aquesta iniciativa i donar-li suport es converteix en una acció pastoral encaminada al foment del diàleg fe i cultura amb la societat i les seves institucions. Els directius del Centre Tarraconense El Seminari, el Museu Diocesà i el Museu Bíblic Tarraconense, en tant que Església diocesana, s’impliquen oferint suport logístic i científic a la ruta. Posen els seus esforços i coneixements al servei de la creació

d’un discurs rigorós i consensuat amb la resta d’institucions per a fer possible la transferència dels valors que es desprenen del patrimoni paleocristià de Tàrraco. Per a la nostra Església és important prendre consciència de l’origen històric de la nostra fe i contribuir a protegir el testimonis documentals, artístics i arqueològics que la història ens ha llegat,

32

per a transferir-los de manera íntegra a les noves generacions.

La ruta dels primers cristians s’inicia al Centre Tarraconense El Seminari davant la capella de Sant Pau, on s’explica la tradició de la vinguda de l’Apòstol dels gentils, es pot veure un nou documental sobre Els primers cristians de Tàrraco i gaudir d’una sèrie de plafons que ajuden a obtenir una visió aèria de la ruta. El documental ha estat produït entre el Centre Tarraconense El Seminari i l’Associació Cultural Sant Fructuós amb el patrocini de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. S’ofereix en català, castellà i anglès i juntament amb el llibre que porta el mateix títol, editat per l’Associació Cultural Sant Fructuós (2014), esdevenen uns instruments molt útils per a introduir la ruta.

El segon espai és el Museu Bíblic, que possibilita comprendre les bases teològiques i simbòliques del cristianisme primitiu en clau universal. El Museu Diocesà i la Catedral permeten entendre el període de l’Església en època visigòtica, ja que tot apunta que en aquest espai es va erigir la Catedral d’aquest

moment dedicada a Santa Jerusalem i Sant Fructuós. L’amfiteatre ens ubica en l’espai del martiri dels sants tarragonins Fructuós, Auguri i Eulogi i ens ajuda a entendre com la seva memòria ha perdurat al llarg dels segles en aquest lloc sagrat amb la superposició de dues esglésies sobre l’espai precís del seu martiri.

El Fòrum de la Colònia, centre neuràlgic de la ciutat en temps de Pau, acompanya la reflexió que si l’Apòstol va arribar a Tarragona aquest seria l’escenari d’una part de la seva acció missionera. La Necròpolis Paleocristiana ens permet introduir-nos en els costums funeraris de la primera comunitat cristiana de Tàrraco i ens fa entendre el fenomen martirial que va experimentar aquesta zona del costat del riu Tulcis (Francolí) on van ser enterrades les despulles dels nostres màrtirs. En aquella àrea es va generar un santuari format per una basílica martirial (soterrada actualment en la zona de l’antiga Fàbrica de Tabacs), un edifici annex que podia acomplir funcions d’episcopi i d’acolliment de pelegrins, un cementiri annex a la basílica i una petita basílica funerària que avui es conserva al pàrquing del centre comercial Parc Central. Finalment la ruta clou en el conjunt tardoromà de Centcelles amb una magnífica construcció rematada per una cúpula decorada amb escenes bíbliques que és un dels referents més importants de l’art paleocristià hispànic.

La ruta dels primers cristians de Tàrraco vol esdevenir un producte cultural que potenciï el turisme però també l’educació. En aquest sentit el Camp d’Aprenentatge de Tarragona està preparant un material pedagògic sobre la ruta per a les escoles que serà un bon instrument de difusió entre infants i joves.

És important prendre consciència de l’origen històric de la nostra fe i contribuir a protegir els testimonis documentals, artístics i arqueològics

Fotografia aèria de les basíliques de l’Amfiteatre (Foto: Desdedalt/ICAC)

33

Edt

Un pas més: Una ruta del patrimoni paleocristià a Catalunya

A partir d’aquesta experiència tan rica de consens i transversalitat entre les institucions s’ha fet un pas més i s’ha pensat a capitalitzar la iniciativa de presentar un projecte similar per a tot Catalunya. El 3 de març de 2015 es va adreçar una sol·licitud a les institucions organitzadores de les Jornades de Turisme Religiós per a plantejar aquest debat en el marc de les VII Jornades de Turisme Religiós que se celebrarien a Montserrat el 7 i 8 de març de 2016. La proposta va ser acceptada i les jornades van prendre el títol: «La revaloració del patrimoni religiós a través dels itineraris: el patrimoni paleocristià a Catalunya». Les aportacions científiques d’aquestes jornades van posar en relleu la importància i la necessitat de potenciar aquest patrimoni excepcional que configura un dels fonaments identitaris més importants de la cultura catalana.

Les conclusions de les Jornades van conduir a la necessitat de fer esforços per crear una ruta o mapa del patrimoni paleocristià a Catalunya com un producte cultural amb finalitats turístiques i educatives. Es va veure la necessitat d’una nova

trobada per a continuar reflexionant sobre el tema, compartir impressions i apuntar estratègies que conduïssin a la creació d’un document conjunt per a poder proposar a les agències catalanes de Turisme i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya diferents accions per a revaloritzar aquest patrimoni.

El passat 26 de maig ens reuníem al Centre Tarraconense El Seminari diferents representants del món universitari, museogràfic i turístic de tot Catalunya, especialistes en la matèria, per començar a treballar sobre el tema. Es va veure la necessitat d’implicar més persones i institucions en un projecte comú que interrelacioni els principals equipaments, conjunts i jaciments lligats a la riquesa del patrimoni paleocristià de Catalunya. Es va acordar que Tarragona esdevindria el «quilòmetre zero» d’aquesta nova ruta o nou mapa del patrimoni paleocristià de Catalunya. Aquest és, doncs, el treball que s’està duent a terme i en el qual l’Església de Tarragona assumeix un important paper orientador i dinamitzador al costat de les altres institucions.

Sarcòfag de Leocadius (Necròpolis Paleocristina) (Foto: MNAT)

Museu de la Necròpolis

34

tarraconenseComunicat de la reunió n. 218

Els dies 5 i 6 de maig de 2016 va tenir lloc la reunió n. 218 de la Conferència Episcopal Tarraconense,

a la residència dels pares rogacionistes del santuari de la Mare de Déu de Loreto de Tarragona. La reunió va ser presidida per Mons. Jaume Pujol i hi van assistir tots els seus membres.

Els bisbes van rebre el Sr. Dani Font i Mn. Josep Maria Riba, que els van presentar la memòria anual de les activitats portades a terme per Catalonia Sacra i el balanç econòmic de 2015. També van presentar les activitats que s’estan realitzant durant l’any 2016 i el pressupost corresponent, que els bisbes van aprovar.

Així mateix van rebre les autoritats acadèmiques de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, que els van exposar com s’ha desenvolupat el primer curs de vida d’aquesta institució, i quines són les propostes d’actuació de cara al curs vinent.

Els bisbes van aprovar el Decret d’implantació del catecisme Testimonis del Senyor, que a partir del proper 1 de setembre serà el catecisme oficial per a la iniciació a la vida cristiana dels nois i noies a partir dels 11 anys a les deu diòcesis amb seu a Catalunya. La presentació del Catecisme es farà al Seminari Conciliar de Barcelona el proper dia 30 de juny durant les XIV Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi organitzades pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya.

Els bisbes van aprovar també la creació de la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Josep Pont i Gol integrada a la Facultat de Teologia de Catalunya, que serà continuadora de l’excel·lent treball portat a terme pel Centre d’Estudis Pastorals durant més de quaranta anys. La nova càtedra tindrà cura de l’edició de la revista Quaderns de Pastoral.

Mons. Francesc Pardo va informar del progrés en la inscripció dels joves catalans a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) que se celebrarà a Cracòvia. El Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ) va preparar un programa que més de cinc-cents joves de les nostres diòcesis seguiran des del dissabte 23 de juliol fins al diumenge 31 de juliol per a conèixer diversos indrets de Polònia, fins arribar a Cracòvia, on s’espera la presència del papa Francesc. Els bisbes animen els joves a participar en la JMJ, trobada mundial juvenil .

Mons. Joan Enric Vives va informar de l’aprovació de la nova edició de la Litúrgia de les Hores en català per part de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, que si Déu vol estarà a disposició dels fidels el proper Advent.

Els bisbes van tractar també temes relatius a l’ensenyament de la religió catòlica, a la Llei de la transparència econòmica i a la repercussió de la modificació de la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor en les diverses activitats que es porten a terme a les parròquies.

En aquesta reunió, Mons. Joan Enric Vives va ser novament escollit per a un trienni com a secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense.

El dijous 5 al vespre els bisbes es van desplaçar al Seminari Pontifici de Tarragona, on Mn. Manuel M. Fuentes, director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, va explicar breument la història de l’Arxiu des de la seva creació a principis del segle XX i va fer la presentació de la catalogació i digitalització del fons documental de la província eclesiàstica Tarraconense.

Tarragona, 6 de maig de 2016 Edt

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

35

l’entrevistaP. Khalil Jaar, prevere a Jordània que acull més de 600 famílies a la seva Parròquia:

«Sé molt bé què és ser refugiat, jo ho he estat»

Segons la Fundació Ajuda a l’Església Necessitada, actualment arreu del món hi ha seixanta milions de refugiats. Avui entrevistem un prevere que ha viscut què és ser refugiat en primera persona. És el P. Khalil Jaar (Betlem, 1953), fill d’una família catòlica que en un moment determinat va haver de deixar casa seva per l’odi i el fanatisme que patien a causa de la fe que professaven. Recentment el P. Khalil ha tingut l’oportunitat d’acompanyar el papa Francesc en la seva visita a l’illa grega de Lesbos.

—Com va viure la visita del papa Francesc a l’illa grega de Lesbos, a Grècia?

Em vaig trobar amb un Papa trist i seriós alhora, molt preocupat pels refugiats. Per a mi va ser una experiència única. Ens va encoratjar a continuar servint els nostres germans refugiats.

—Quin missatge creu que ha volgut transmetre al món el Sant Pare amb aquest gest?

El Papa ha fet arribar un missatge molt senzill a aquells que el vulguin entendre. Si estem junts, units, podrem solucionar aquest problema. Només cal recordar el gest que va fer amb dotze refugiats que es va emportar al Vaticà. Va voler dir al món: «Feu també vosaltres el mateix, si us plau.»

—Fa unes setmanes es va publicar una entrevista a un sacerdot que viu a Alep, a Síria. Deia que els cristians de Síria i de l’Iraq se senten abandonats per l’Església d’Occident. Creu que aquesta és una opinió generalitzada?

No, perquè tots els refugiats cristians que van arribar a Jordània, on jo visc, mai no hem rebut ajuda de l’ACNUR ni de cap govern. L’única ajuda que hem rebut ha estat de l’Església. Tant l’Església catòlica com l’evangèlica estan ajudant molt. És una ocasió també per a la unitat dels cristians. Aquesta és l’única manera de donar un testimoniatge al món.

—Vostè és fill d’una família refugiada que va haver de marxar de Betlem. Té algun record d’aquells anys?

Sí, els recordo molt bé. Tenia dotze anys quan va començar la guerra de 1967 i la meva família va haver de marxar a Jordània com a refugiada, i vam ser-hi durant mesos abans de poder anar a Hondures. La meva família viu ara mateix allà. Jo sé molt bé què és ser un refugiat que necessita de tot. Per això ara jo estic al servei de tots aquests refugiats. És com si fos un deute que tinc amb ells. En el seu moment nosaltres, la meva família, vam rebre molta ajuda. Ara em toca a mi ajudar-los. I entre ells també ho han de fer.

—Al llarg de la seva vida ha patit dos segrestos a Bagdad. Com es reprèn la vida després de dos episodis tan dramàtics?

Vaig patir molt durant els segrestos. Com a prevere sempre acompanyem les persones en els moments difícils i els ensenyem a resar, però si li he de dir la veritat em vaig oblidar de tot, no podia resar, sentia por. Vaig plorar com un nen, no m’agrada recordar aquells moments. Però recordo molt bé la conversa que vaig tenir amb el Senyor. Li vaig dir: «Si sóc aquí és per tu, pel teu amor. M’han dit que ets el Totpoderós. Et prometo que si surto sa i estalvi d’aquí tota la meva vida serà per a tu.» I així va ser. La gràcia

36

del Senyor em va ajudar a viure el meu sacerdoci per als altres, servint-los.

—A Jordània, on té la seva Parròquia, va crear un projecte de reconciliació per afavorir la convivència entre joves musulmans, jueus i cristians. Creu que és bàsica aquesta bona relació per evitar molts conflictes com l’actual?

Crec que l’única solució als problemes que tenim a l’Orient Mitjà és l’educació. Hem d’educar els infants a viure entre ells, afavorir la convivència i saber dialogar. Si això no ho tenim clar anirem d’una guerra a una altra fins Déu sap quan. Per això vaig començar aquest projecte que vaig anomenar «Un pas vers la pau». Per manca de diners, però, no va poder continuar. Hi ha també un equip de futbol mixt de jordans, palestins i israelians.

—Actualment està en contacte diari amb famílies refugiades que acull a la seva parròquia, a Jordània. Com estan vivint ells aquesta situació tan dramàtica?

Acullo sis-centes famílies que depenen en tot de l’ajuda de l’Església, entre ells molts ancians que necessiten assistència, medecines, etc. Van arribar a la meva Parròquia sense res. Intento donar-los suport moral, sobretot. Tenim també per als seus fills una escola parroquial amb 250 infants. Tots ells són refugiats i cristians. Són molt intel·ligents i bones persones. Ells no pensen tornar al seu país d’origen. Estan cansats de viure persecucions dia i nit, durant anys. Són persones molt ben preparades que s’integren

ràpidament, i el país que els aculli tindrà una gran sort.

—A nivell personal, com a prevere, com valora l’experiència de l’acolliment?

Em sento privilegiat pel fet de servir-los i donar-los tot el que necessiten. Els considero els màrtirs i sants del segle XXI. Estem vivint un segle de signes dels temps. A l’Orient Mitjà ho estem veient clarament. A Síria, l’Iraq, el Iemen… estan vivint una guerra civil, com ja sabeu, i molts es pregunten i cerquen «On és la Veritat?» La meva preocupació és si nosaltres com a cristians, que tenim la Veritat, estem preparats per a donar una resposta. Crec que no ho estem. Per això hem de resar, estimar-nos els uns als altres i intentar estar units en la fe en Jesucrist. Edt

37

breus

13-04-16

S’estrena el primer documental sobre la classe de religió «Hem perdut l’oremus?»

La presentació va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona amb la presència del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, president del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC). Durant trenta minuts «Hem perdut l’oremus?» dóna veu a personalitats destacades com ara l’abat de Montserrat, el filòsof i teòleg Francesc Torralba, professors de religió o el Sr. Arquebisbe mateix. El documental, apadrinat per la Federació de Cristians de Catalunya, és un curtmetratge que té com a missió fer prendre consciència de la importància de l’ensenyament de la religió per al desenvolupament integral dels infants i joves. El productor d’aquest curt és el guanyador de dos premis Goya, Sr. Arturo Méndiz.

14-04-16

L’Alt Camp celebra la 29a Trobada arxiprestal de cristians

Aquest any ha tingut lloc a la Parròquia de la Mare de Déu del Lledó de Valls amb motiu d’una data significativa: els 650 anys de la troballa de la imatge de la Mare de Déu del Lledó i el 50è aniversari de la seva coronació canònica. Durant el matí el treball en grups va tractar diverses temàtiques com l’art i les tradicions al voltant de la imatge de la Mare de Déu del Lledó, la devoció a aquesta advocació mariana i l’evangeli de la Misericòrdia. El dinar de germanor va anar seguit del concert a càrrec del grup de música Canta la Teva Fe i la celebració de l’eucaristia va ser presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

15-04-16

Vetlla diocesana de pregària per les vocacions

L’església parroquial de Sant Llorenç de Llorenç del Penedès va acollir enguany la vetlla diocesana de pregària per les vocacions amb motiu de la 53a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions que es va escaure el dia 17, diumenge del Bon Pastor. El grup de música Canta la Teva Fe va ser l’encarregat de conduir la vetlla, organitzada pel Secretariat diocesà de vocacions, mitjançant diversos cants vocacionals precedits de breus reflexions per ajudar a la pregària.

24-04-16

L’Urgell-Garrigues celebra el 34è aplec a Vallbona de les Monges

L’arxiprestat de l’Urgell-Garrigues va celebrar el 34è aplec arxiprestal a Vallbona de les Monges, amb la participació d’un centenar de persones de tot l’arxiprestat i els respectius preveres. Aquest any l’aplec va comptar amb l’assistència del vicari episcopal d’aquella zona pastoral, Mn. Manuel M. Fuentes. Durant la trobada van visitar l’Espai Museístic del Cinema i el Monestir. Posteriorment, fixant l’atenció en l’obra de misericòrdia «acollir el foraster», la Sra. Isabel Iturrieta, responsable del Servei de Migració de Càritas Diocesana de Tarragona, va desglossar de manera molt vivencial la difícil situació dels refugiats. La celebració de l’eucaristia al temple parroquial va cloure l’aplec.

38

Edt

27-04-16

Sr. Arquebisbe: «Hem de ser una Església amb els ulls oberts per a mirar de prop el sofriment del món»

Mons. Jaume Pujol va presidir aquest any la missa conventual de la Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat. El Sr. Arquebisbe va dir que «Montserrat, la muntanya de la Mare de Déu, és el símbol de l’Església que volem ser, la llar de misericòrdia per a tots els qui sofreixen». El Sr. Arquebisbe també va fer menció del drama dels refugiats que truquen a la porta d’Europa, dels conflictes de l’Orient, del terrorisme, de la persecució dels cristians, de la dificultat per trobar un treball que no sigui precari i de la preocupació per la manca de valors en la societat. Va cloure l’homilia citant la pregària del venerable Dr. Torras i Bages, en el centenari de la seva mort, i demanant el do «d’una pau cristiana i perpètua».

04-05-16

Presentació dels vuit subsidis en català sobre l’Any Sant de la Misericòrdia

El dia 4 de maig, a la Parròquia de Santa Madrona de Barcelona, es van presentar els vuit subsidis sobre l’Any Sant de la Misericòrdia, un material útil com a eina pedagògica promogut pel Consell pontifici per a la nova evangelització. Els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, conscients de la importància que aquests subsidis arribin als fidels de casa nostra, van encarregar al Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona la publicació en català. L’acte de presentació va comptar amb la intervenció d’Eduard Sala, cap d’acció social de Càritas Diocesana de Barcelona, i dels autors de la traducció.

07-05-16

28a edició del Sopar a favor del Telèfon de l’amistat

El Telèfon de l’amistat és un servei d’atenció i assistència als qui ho necessiten portat pels Pares Rogacionistes juntament amb l’associació Amics del Loreto, una associació sense ànim de lucre formada per amics i amigues que, sota l’esguard de la Mare de Déu de Loreto, porten a terme una tasca social a favor dels més necessitats. El servei es va posar en marxa l’any 1978 i funciona les 24 hores tots els dies de l’any. Per a recollir fons anualment se celebra aquest sopar benèfic, que ja ha arribat a la 28a edició. Aquest any s’ha celebrat el dissabte 7 de maig i ha comptat amb la participació de més de 300 persones. ??

14-05-16

Fent camí cap a la JMJ de Cracòvia

Més de cinquanta adolescents, joves i acompanyants de l’arxidiòcesi participaran en la JMJ de Cracòvia, a Polònia, a finals del proper mes de juliol, juntament amb els prop de vuit-cents joves de les diòcesis amb seu a Catalunya. Com a preparació al pelegrinatge, el dissabte 14 de maig els joves participants es van reunir a la Casa dels Concilis en una jornada de formació i preparació espiritual organitzada per la Delegació diocesana de pastoral de joventut. El diumenge 19 de juny, a la capella major del Seminari, el Sr. Arquebisbe, que també anirà a Polònia, va presidir la celebració d’enviament de tots els joves.

39

ensenyamentMés de 400 persones de tot Catalunya s’apleguen en la X Jornada de Mestres i professors de religióL’acte va incloure prop d’una desena de tallers i va comptar amb la presència del president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font

Somriures, il·lusió, sentiment de pertinença. El dissabte, dia 9 d’abril, prop de 400 persones van

omplir la sala d’actes del Col·legi La Salle Bonanova de Barcelona per a participar en la X Jornada de Mestres i Professors de Religió de les diòcesis amb seu a Catalunya, que organitza conjuntament la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i el Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC).

«La vostra feina és més necessària que mai en un món cada cop més plural i divers, i és a les vostres mans contribuir a una societat cohesionada amb el vostre bagatge cultural, el de la tradició judeocristiana.» El president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font —en representació de la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz— va iniciar el parlament de benvinguda tot animant els mestres

i professors de religió catòlica a continuar exercint la seva «tasca imprescindible» perquè, davant els problemes que afecten Europa, «quina és l’alternativa per als joves: la buidor, o la creença i l’esperança?».

Font va exhortar els docents a sembrar l’esperit crític en els seus alumnes per tal que no siguin arrossegats vers «moviments tòxics.»

En la mateixa línia es va expressar el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, que va assenyalar

que la «pluralitat religiosa fa palesa la importància de l’escola i de la classe de religió, perquè allà on conviuen diverses confessions és on es construeix una societat cohesionada i, per tant, una societat sana». Vendrell va incidir en la capacitat de l’escola per «unir» alumnes de diversos orígens culturals i va destacar que «moltes famílies, independentment del seu credo, volen que els seus fills tinguin uns coneixements mínims d’altres confessions».

En el seu parlament, el secretari general de la FECC, P. Enric Puig, es va felicitar pels deu anys de celebració de la jornada i va recordar que, enguany, la trobada s’emmarca en l’Any de la Misericòrdia. «L’encíclica Laudato si’ del papa Francesc té un missatge educatiu absolut que no es basteix simplement sobre teories, sinó que demostra estar amatent a la realitat, ben arrelat a la terra i a la tradició.»

Mons. Jaume Pujol, president del SIERC i de la Conferència Episcopal Tarraconense, va fer referència en el seu discurs a l’exhortació apostòlica del papa Francesc del passat 8 d’abril en l’aspecte de l’educació dels fills. «L’escola no substitueix l’educació dels pares, sinó que la complementa.» Va destacar també el paper que l’escola té a l’hora de proporcionar formació ètica i moral als joves i es va felicitar pel recorregut de la jornada, que ha estat celebrada ja gairebé arreu del territori, en indrets tan diversos com Tortosa, Vic, Reus, Lleida, Montserrat o Andorra.

L’encíclica Laudato si’ a l’aula

La jornada va arrencar amb la conferència del P. Llorenç Puig, delegat de la Companyia de Jesús a Catalunya, sota el títol «Una crida a un canvi personal, cultural i social: els reptes de la Laudato si’», en què va exposar com en pot ser, d’útil,

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn

40

l’encíclica ecològica del papa Francesc per a treballar la fe a classe. «El papa Francesc ens recorda la relació entre els problemes socials i ecològics i afirma que tots dos tenen un mateix origen: la nostra separació del món, la nostra avidesa, la força dels poders econòmics i financers que cerquen els resultats immediats.» En opinió de Puig cal, segons el Papa, «plantejar un itinerari ètic i espiritual per a canviar la nostra manera de veure el món, les nostres relacions amb els altres i la resta de criatures». El papa Francesc «ho expressa dient que tot canvi necessita motivacions i un camí educatiu, i l’escola pot proporcionar-los i ho hauria de fer», va va manifestar Llorenç Puig per concloure la seva xerrada.

A part de la ponència inaugural i dels discursos institucionals, la jornada es va completar amb una vuitena de tallers, gràcies al patrocini de diverses editorials, que van abordar temes tan diversos com la intel·ligència espiritual a través de la música i el cinema; el passat, present i futur de la classe de religió; les tendències metodològiques en l’ensenyament de la religió; o com celebrar la Misericòrdia a l’escola.

Després de la pausa per dinar, la jornada es va reprendre amb l’espectacle musical Miseri-cor-dia. El secret dels 10 manaments, a càrrec de Peio Sánchez, Xavier Morlans i Antoni Olaf, que finalment va donar pas a l’eucaristia amb la qual es va cloure la Jornada. Edt

41

Els arxiprestats del Tarragonès Llevant i el Baix Penedès pelegrinen al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia

Més d’un centenar de persones de l’arxiprestat del Tarragonès Llevant van fer el pelegrinatge,

el diumenge 10 d’abril, al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus on van celebrar l’eucaristia, presidida pel vicari episcopal, Mn. Joan Miquel Bravo, per a rebre la gràcia jubilar en la seva anual Trobada de parròquies.

La Trobada va començar al matí amb la visita al centre modernista Pere Mata de Reus i tot seguit van iniciar un recorregut per altres cases modernistes de la ciutat. També van poder visitar les esglésies parroquials de Sant Joan Baptista i la Prioral de Sant Pere.

A la tarda, després de dinar, Mn. Estanislau Figuerola, diaca i coordinador del Jubileu a l’arxiprestat de Reus, va presentar les tres fundacions

d’Església a la ciutat de Reus que treballen en obres de misericòrdia, com és la Fundació Pont i Gol, la Fundació Mn. Frederic Bara i la Casa de Misericòrdia.

Per la seva part, el diumenge dia 8 de maig l’arxiprestat del Baix Penedès també va fer pelegrinatge a Reus. Després de visitar la Prioral els pelegrins es van dirigir al Santuari, on van celebrar l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada per Mn. Joan Maria Padrell, arxiprest, juntament amb altres preveres de l’arxiprestat.

El Sr. Arquebisbe, en la seva homilia, va definir Maria com a mare de misericòrdia i model per a nosaltres de fe, caritat i unió a Crist, seguint les paraules del papa Francesc.

jubileu

El Sant Crist de La Sang de Reus pelegrina al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia

La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus va organitzar, el diumenge

24 d’abril, aquest pelegrinatge encapçalat pel Sant Crist de la Sang i presidit pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. El darrer pelegrinatge del Sant Crist a Misericòrdia es va fer l’any 1984 amb motiu de l’Any Jubilar de la Redempció decretat per sant Joan Pau II.

El Sant Crist va sortir de l’església de la Puríssima Sang fins a la plaça de la Pastoreta, des d’on es va iniciar el pelegrinatge. La Junta de Govern de la Reial Congregació va portar el Sant Crist, amb l’escorta dels Armats de la Sang i els membres de les seccions de la Congregació: les Cambreres del Sant Crist, la Junta de la Mare de Déu de la Soledat i els Cavallers del Sant Sepulcre.

Seguidament, en arribar al temple jubilar en aquest Any Sant de la Misericòrdia, es va traspassar la Porta Santa i es va celebrar l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe i concelebrada per Mn. Creu Saiz, prior de Sant Pere i

rector de la Parròquia de la Puríssima Sang, juntament amb altres preveres de la ciutat. El Sr. Arquebisbe, davant del Sant Crist de la Sang i de la Mare de Déu de Misericòrdia, en la seva homilia, va demanar tres gràcies. «La primera, que ens reconciliem, que sapiguem demanar-nos perdó els uns als altres. La segona gràcia que demano és que la Congregació de La Sang es descobreixi en si mateixa com una congregació de creients i d’Església, i la tercera és que davant la creu se’ns desperti l’esperit de servei», va dir.

L’Escolania i Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang va sostenir els cants de la celebració, que va finalitzar amb el cant dels Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia.

Seguidament el Sant Crist de La Sang va tornar a l’església parroquial.

Edt

Edt

Foto: Jaume Ariño Fraguas

42

Aplec al Santuari de Montferri

El Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri acull, des de fa anys, cada darrer

diumenge del mes d’abril un aplec. Aquest any es va celebrar el dia 24.

Amb motiu de l’Any Sant de la Misericòrdia la celebració va ser presidida pel Sr. Arquebisbe i va consistir en una processó des de la cova de la Mare de Déu al Santuari i la Santa Missa concelebrada amb els mossens de la Parròquia, Mn. Francesc Manresa i Mn. Lluís Simón. Hi van assistir molts vilatans i fidels vinguts d’altres pobles dels voltants i del territori.

Tant a la processó com a la missa es van poder oir els cants de la Coral Sant Bartomeu d’Alió, que en finalitzar

va cantar Caramelles, i també un concert de músiques properes amb instruments tradicionals a càrrec de Josep Mateu i Núria Besora.

La jornada va finalitzar amb un tradicional dinar de germanor.

Vetlla de pregària jove als peus de la Mare de Déu

Els joves de l’arxidiòcesi es van trobar el divendres dia 3 de juny al Santuari de la Mare de Déu de

Misericòrdia de Reus, lloc jubilar en aquest Any Sant, en la vetlla de pregària de final de curs i d’acció de gràcies organitzada per la Delegació diocesana de pastoral de joventut. La pregària va ser presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, el qual va encoratjar els joves a prosseguir en el camí de la fe i a facilitar la trobada amb Déu.

La vetlla va girar entorn de la paràbola de la dracma —moneda— perduda (cf. Lc 15,8-10) com allò insignificant que és cercat amb constància i que retorna l’alegria a qui ho cerca. «La moneda petita també pot significar cadascun de nosaltres. Nosaltres simplement som un més en el grup, a la parròquia, a l’Església… però plegats formem el gran tresor de la comunitat. Cada persona que tenim al costat és un autèntic tresor que Déu ha posat al nostre costat i que hem d’agrair, perquè ells ens ajuden a viure la fe i a créixer com a persones», va dir Mn. Josep Mateu, delegat diocesà.

Com a moment previ els joves van participar en una dinàmica per grups on se’ls van lliurar unes monedes per a escriure en el seu revers una acció de gràcies personal per alguna activitat viscuda durant el curs, tant a nivell parroquial, arxiprestal o diocesà. Seguidament, a l’interior del Santuari, es va iniciar l’estona de pregària en la qual es va agrair tot el viscut al llarg del curs pastoral, com ara les formacions, vetlles, pregàries, trobades, convivències, accions de voluntariat o pelegrinatges.

Abans d’acabar la vetlla es van encomanar i presentar les activitats organitzades per a aquest estiu, com les convivències a Mallorca, del 5 al 9 de juliol, en aquest Any Llull; el pelegrinatge a la Jornada Mundial de la Joventut del 23 de juliol al 2 d’agost i, finalment, l’estada a la comunitat ecumènica de Taizé, del 13 al 21 d’agost. La pregària es va cloure amb la veneració a la Mare de Déu.

Seguidament, a l’esplanada del Santuari, es va fer el sopar i una estona d’animació.

Edt

Edt

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

43

Tinc grans plans per al meu futur… ...si neixoL’espai Llar Natalis neix amb l’objectiu d’acollir mares gestants en risc d’exclusió social i amb el perill de veure’s abocades a interrompre

la gestació. Col·laborant amb Llar Natalis donem l’oportunitat de vida al nadó i a la

seva mare, portant a terme el seu desig de tirar

endavant l’embaràs i tenir un futur en comú.

Gràcies per donar-li una oportunitat!

Tel. 618 683 790 · c/e: llarnatalistarragona@gmail.com

Un projecte impulsat per Entitat regulada perAmb el suport de