Revista entera2.0 nº 2 (Català)

Associaci Espiral, Educaci i Tecnologia / Revista Digital / Nmero 2 / 2014

EDUCACIINFANTIL i TICUna nova mirada

pedaggica

2entera2.0

enTERA2.0 | NM.2 | NOVEMBRE 2014

ASSOCIACI ESPIRAL, EDUCACI I TECNOLOGIA

ISSN 2339-6903

PRESIDENTA DE LASSOCIACIN ESPIRAL: ISABEL RUIZ

DIRECTORA: MILAGROS BARRIO

SUBDIRECTORA: AZUCENA VZQUEZ

COMIT EDITORIAL: MILA SOL, SILVIA VICIANA, BEATRIZ MILIN

MIQUEL NGEL ESTVEZ

COORDINADORES TEMTIQUES EDUCACI INFANTIL I TIC: ANA MUNICIO,

TONA CASTELL, SALOM RECIO

DISSENY: DELIA ALEMANY

FOTO DE PORTADA: MARISA MOYA

Associaci Espiral, Educaci i Tecnologia. Espai CIEMEN. Rocafort, 242 bis,

despatx D16 1r pis. 8029 Barcelona. Tel. 935327829/ [email protected]

http://ciberespiral.org/es

Contacte ENTERA2.0: [email protected] http://ciberespiral.org/enterados/

3

entera2.0

PRESENTACIN

04 Azu Vzquez y Milagros Barrio Tenen cabuda les TIC a lEducaci Infantil?

05 Isabel Ruiz Educaci Infantil i TIC: una rea dinvestigaci consolidada

lAssociaci Espiral

06 Ana Municio, Tona Castell, Salom Recio, Gemma Grau Cap a una nova miranda pedaggica en Educaci Infantil i TIC

ENTREVISTA Equipo de redaccin 09 Investigaci, administraci i docncia

Panormica sobre Educaci Infantil i TIC

CIENTFICS Isabel M. Solano Fernndez26 Com servir-se de les TIC a lEducaci Infantil?

Mercedes Ruiz Casas54 Quan i com comena lalfabetitzaci meditica a la Tribu 2.0? Alicia Dez Ochoa y Ral Santiago Campin67 s possible la classe inversa a Educaci Infantil?

EXPERINCIES EDUCATIVES Beatriz Durn80 Hecho con tus sueos

Marisa Vera y Araceli Lastres* 82 Obre la pantalla i... mira!

Lourdes Giraldo Vargas90 La nova generaci dEducaci Infantil conviu amb les TIC

Marta Reina Herrera y Sara Reina Herrera98 Els robots: Iniciaci a la robtica i els llenguatges de programaci

FORMACI Miquel A. Prats110 Noves tecnologies a lEducaci Infantil: reptes i possibilitats en la

formaci de mestres

EINES Domingo Santabarbara118 Realitat Agumentada a lEducaci Infantil

Marisa Moya128 Raons per a digitalitzar lEducaci Infantil nd

ice

4entera2.0

Educaci Infantil i TIC: una rea dinvestigaci consolidada lAssociaci Espiral

Tenim a les nostres mans el nmero dos de la revista enTERA2.0, un dels projectes que ms illusionats ens t a Espiral, donat el nivell dels articles i la magnitud de la feina de tots els que collaboren en ella. .

En aquesta ocasi es tracta dun monogrfic sobre Infantil i TIC, una de les rees ms ben investigades des dEspiral i que, sens dubte, t ms ress de cara al professorat i a les famlies.

Dins daquest nmero trobarem articles, entrevistes i experincies que ens permetran una visi diferent de laprenentatge des de letapa dInfan-til, amb suport de les TIC, i utilitzant des de les eines ms senzilles, com el blog daula, fins a les ms innovadores, com la robtica educativa.

Perqu Educaci Infantil s una etapa molt important, on sassenten les bases del futur aprenentatge, on les intelligncies mltiples es treba-llen en totes les seves dimensions i on no noms prima el procs cognitiu, sin lemocional, que sha dassentar de cara al futur dels nens.

A Espiral, tant des de lequip dInfantil i TIC com des denTERA2.0, hem assumit el repte de recopilar en aquesta nova revista la informaci necessria per servir de guia i punt de partida per a tots aquells que de-cideixin donar un tomb a les estratgies metodolgiques daquest nivell i apostar per la innovaci.

Els nens i nenes estan preparats per obrir les ments a laprenentatge actiu, basat en la satisfacci de la seva curiositat, perqu dells s el mo-ment de les preguntes i nostra la responsabilitat densenyar el cam a les respostes.

Esperem que us agradi aquest nmero i que ho gaudiu amb la illusi que tot lequip de la revista, liderat per Milagros Barrio i Azu Vzquez, ha posat en ell.

Isabel Ruiz

Presidenta de la Associaci Espiral, Educaci i Tecnologia

Twitter: @Isabel_Ruiz

enTERA2.0 | nm. 2 | novembre 2014 | ASSOCIACI ESPIRAL, EDUCACI I TECNOLOGIA | ISSN 2339-6903

5

entera2.0

Tenen cabuda les TIC a lEducaci Infantil??

Aquells que dediquem part del nostre temps, tant laboral com extralabo-ral, a educar en i per a les TIC, hem observat un canvi de mentalitat en tot el professorat al llarg dels ltims anys. Hem aconseguit tenir un enorme aparador dexperincies, projectes i iniciatives que animen als docents a emprendre la inclusi de les TIC en la seva activitat diria. En aquest con-text, les aules dEducaci Infantil no podien quedar-se al marge, fet que es posar de manifest en aquest especial de la revista digital Entera2.0, de lAssociaci Espiral, Educaci i Tecnologia, on especialistes en el tema ens narren les seves experincies daula i investigacions.

Com a lector, trobars arguments que refermen la tesi que les TIC te-nen cabuda en lEducaci Infantil: s possible utilitzar noves estratgies metodolgiques, iniciar els ms petits en lalfabetitzaci meditica i, fins i tot, donar la volta a la classe, una de les ltimes tendncies en lmbit educatiu. Comprovars que aquesta tendncia s una realitat mirant a travs de la finestra duna experincia audiovisual, perqu ja convivim amb les TIC en Educaci Infantil sense deixar res pel cam (ni tan sols la robtica, per posar un exemple).

No oblidem en aquesta ocasi la importncia de la formaci: ses-menta en un dels articles i es fa referncia a lopini dels entrevistats i en la reflexi sobre les experincies. Per aconseguir els nostres objectius comptem amb eines a utilitzar, com la PDI, o investigar, com la Realitat Augmentada.

Tot aix per brindar-te una panormica en qu tu, lector, ets el nostre protagonista. A tu, en ltima instncia, volem arribar, esperant que la nos-tra selecci sigui un punt de partida, un lloc de trobada... Bona lectura!

Milagros Barrio Azu Vzquez

Directora denTERA2.0 Subdirectora denTERA2.0

Twitter: @milabarrio Twitter: @azuvazgut


6entera2.0

Cap a una nova miranda pedaggica en Educaci Infantil i TIC

La tecnologia ha avanat a pas de gegant en els darrers anys, grcies a la complicitat de lexpansi del seu s i la sensibilitzaci que tenim nosaltres, els mestres i les mestres. Des de les xarxes de comunicaci i les xarxes socials hem publicat propostes didctiques, imatges, reflexions, vdeos, estudis, resultats daprenentatge... per visualitzar el potencial educatiu de la tecnologia.

Limpacte en educaci infantil est creixent enormement. Ara dispo-sem de tecnologia cada vegada ms adaptada als nens i nenes de les nostres aules. No en tenim prou amb un ordinador. Tenim, en moltes es-coles, pissarres digitals.

Estan entrant amb molta fora, i per a quedar-se durant molt temps, les tauletes.

Juntament amb els nostres alumnes, estem aprenent programaci i descobrint nous processos. Ens hem tornat experts en llenguatge audi-ovisual, mirant a travs de cmeres fotogrfiques i de vdeo. Ens con-nectem amb altres escoles que ens mostren altres realitats. Les realitats augmenten i els codis QR ens guarden secrets.

Per tot aix, hem recollit en aquesta publicaci diferents visions i arti-cles que comparteixen la illusi i el rigor duna nova mirada pedaggica en lEducaci Infantil.

Tres preguntes de diferent naturalesa sn les que els autors dels arti-cles cientfics ens conviden a fer-nos per a reflexionar i documentar-nos a partir de les seves investigacions.

Sota el ttol Com utilitzar les TIC a leducaci infantil? Aproximaci metodolgica per a la definici destratgies didctiques enriquides amb TIC, la Dra Isabel M. Solano de la Universitat de Mrcia ens ajuda, en la seva exposici, a centrar la innovaci educativa en la pedagogia i no en la tecnologia. A partir de lanlisi dels estils daprenentatge que volem per als infants, ens ofereix estratgies didctiques enriquides amb les TIC en aquesta etapa educativa.

Mercedes Ruiz ressalta el paper dels mestres i mestres que donen respostes sobre qu i com educar els alumnes en alfabetitzaci mediti-ca. Suggereix als mbits universitaris analitzar i documentar aquesta si-


7

entera2.0

tuaci, elaborant un corpus de coneixement a partir de lanlisi de cas plantejat en larticle.

Lltim article cientfic de la revista est dedicat al model pedaggic de laprenentatge invers, Flipped Classroom i la seva possible integraci entre la comunitat educativa, centrant el seu estudi en educaci infantil. De la m dels professors Alcia Dez i Ral Santiago coneixerem si podem donar-li la volta a la classe.

Els quatre articles sobre experincies educatives retraten les propos-tes didctiques que es desenvolupen en classes dinfantil a Vigo, Crdoba i Madrid. Aquest sn noms alguns dels exemples dels molts que cada dia amplien laprenentatge dels infants.

Donada la importncia de la tecnologia en laprenentatge dels nostres alumnes,

entenem que els futurs mestres han dentrar a les aules amb el co-neixement adequat i les habilitats en competncia digital adquirides. El Dr. Miquel ngel Prats, de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, ens narra el seu parer professional des de lmbit universitari. Per finalitzar, els mestres Domingo Santabrbara i Marisa Moya ens mostren, en els seus articles, com la realitat augmentada i la pissarra digital sacomoden a les activitats escolars afavorint la construcci de coneixement en educaci infantil.

Amb la lectura de la revista s possible que ens sorgeixin interrogants sobre el paper de les TIC en el desenvolupament de les habilitats, capa-citats i coneixements dels nens i nenes deducaci infantil. Tanmateix, tamb ens aportaran idees, didctiques, estratgies i metodologies amb els que esperem omplir les aules duna nova forma densenyar i aprendre, ms dacord amb la realitat social, pedaggica i educativa daquest se-gleXXI.

Ana Municio, Tona Castell i Salom Recio

Coordinadores temtiques Infantil i TIC

Twitter: @Lamunix

Twitter: @tonacastell

Twitter: @salomerecio


8entera2.0

Entrevista

9

entera2.0

Investigaci, administraci i docncia

Panormica sobre Educaci Infantil i TIC

El Lequip de redacci dEntera2.0 ha decidit, en aquest nmero, fer una triple entrevista a tres persones que, des dmbits diversos, ens aportaran una aproximaci a la temtica central del nmero 2 de la nostra revista. Per fer-ho, hem convidat tres docents a respondre el mateix qestionari: Pere Marqus, que ens ofereix, a ms, el seu punt de vista com a investi-gador; Tona Castell, que actualment treballa al Departament dEnsenya-ment de la Generalitat de Catalunya, i Salom Recio, mestra especialista en Educaci Infantil. Arran de les preguntes hi ha una reflexi a lentorn de la metodologia, la prctica i tamb la formaci o el que, segons el seu parer, ens espera en el futur.

1.- Parlans de la teva trajectria professional i de la teva relaci amb les TIC en lmbit de lEducaci Infantil.

2.- Les TIC, tenen cabuda a les aules dEducaci Infantil? Per qu?

3.- Amb les TIC saprn ms, millor o diferent? Com es poden integrar o aplicar a laula, les TIC?

4.- Qu s el que ms motiva lalumnat dInfantil?

5.- En quins projectes treballes actualment? (relacionats amb EI i TIC)

6.- Quins altres projectes interessants relacionats amb les TIC conei-xes, que sestiguin duent a terme a les aules dInfantil?

7.- Quins aspectes haurien de millorar en els centres en relaci amb la integraci de les TIC?

8.- Qu canviaries de loferta formativa actual del professorat per tal de millorar-la?

9.- Creus que lAdministraci facilita un s adient de les TIC a les au-les?

10.- Com veus el futur de les TIC a infantil?


10

entera2.0

1.- Parlans de la teva trajectria professional i de la teva relaci amb les TIC en lmbit de lEducaci Infantil

Pere Marqus: He treballat durant 40 anys com a professor en tots els nivells educatius, i des de fa 30 anys experimento i intento millorar els pro-cessos densenyament i aprenentatge amb les TIC. En els ltims 10 anys, des de la UAB i el grup DIM hem fet ms de 20 investigacions amb aquest projecte...i s, hem descobert algunes claus per al bon s de les TIC en lmbit de lEducaci.1

Tona Castell: Ja fa 25 anys vaig comenar amb un ordinador a la meva classe de parvulari amb el programa Logo. De seguida vaig veure les pos-sibilitats a nivell de coneixement i procs que oferia la tortuga a tot lalum-nat de les aules dInfantil. Mhi vaig formar en els primers cursos que es van fer des del Departament dEnsenyament i va ser aix com vaig tenir i continuo tenint la possibilitat dinvestigar i analitzar tots els programes, projectes i perifrics que han anat apareixent al llarg daquests anys.

Primer com a mestra en actiu i desprs com a assessora, he compro-vat com ladquisici i construcci de coneixements es veu complementa-da, millorada, estimulada i fins i tot incrementada a causa de la interacci

1. Vegeu web de Pere Marques http://peremarques.net/didacticacontic.htm


Pere Marqus Tona Castell Salom Recio

11

entera2.0

que sestableix entre els infants i les diverses propostes educatives de les TIC.

A ms, amb algunes companyes de parvulari ens hem unit com a grup de treball per tal de provar amb el nostre alumnat tot all nou que apareixia en el mercat i posteriorment a Internet. Aix ha perms tenir un intercanvi didctic constant.

Des de fa uns anys treballo a lrea TAC (de Tecnologies per a lApre-nentatge i el Coneixement) del Departament dEnsenyament de la Gene-ralitat de Catalunya, la qual cosa em permet conciliar teoria i prctica pel que fa a laprenentatge amb les TIC.

Salom Recio: Sc mestra especialista en Educaci Infantil i treballo en aquesta etapa educativa des del 1987. Em defineixo com a mestra voca-cional i amb naturalesa inquieta; s per aix que sempre estic investigant noves maneres de treballar amb el meu alumnat..

Fa 16 anys que vaig comenar a fer les primeres provatures en aquest mbit mitjanant ls de vells ordinadors que anaven caient a les meves mans, i cada vegada sentia ms curiositat per conixer ms i mes eines que anaven sortint al mercat i, autodidcticament, les vaig anar introduint a la meva aula de la m dels meus petits alumnes, fins que vaig aconse-guir fer un canvi metodolgic que, avui dia, s el meu millor aliat i el dels meus infants en el nostre cam dexperincies educatives i dins del procs ensenyament-aprenentatge.

De seguida vaig comenar a prendrem seriosament tot el que feia referncia a aquests temes ja que em van comenar a cridar per formar altres mestres de la meva Comunitat Autnoma, circumstncia que com-portava que de manera autodidctica dons forma a tot el que feia, per tal de poder dur a terme aquests cursos o seminaris, tot intentant ensenyar altres mestres dInfantil i Primria com es podien fer servir les TIC. Aix tamb em va obrir les portes per fer ponncies i comunicacions en diver-ses trobades educatives regionals, nacionals i internacionals relacionades sempre amb les TIC a letapa infantil. Fou aix com em vaig presentar a concursos sobre experincies i elaboracions de recursos multimdia, en els quals vaig aconseguir diversos premis.

Fou aleshores quan vaig pensar que calia donar una sortida a aques-tes experincies i aprenentatges, per la qual cosa vaig fer el Doctorat en Pedagogia i vaig llegir el Diploma dEstudis Avanats (DEA) lany 2009.


12

entera2.0

Ara estic elaborant lltima fase de la meva tesi doctoral que tracta sobre ls i la formaci de les TIC en letapa dEducaci Infantil.

Aquest treball dinvestigaci em forneix de ms coneixement i infor-maci molt interessant que em serveix per continuar aprenent i avanant en aquesta lnia metodolgica que tant magrada i que considero molt interessant per a docents i alumnat.

2.- Les TIC, tenen cabuda a les aules dEducaci Infantil? Per qu?

Pere Marqus: S, hi tenen cabuda perqu arran de les experincies del professorat dInfantil que ha participat en aquestes investigacions, els re-sultats han estat espectaculars. Per exemple, en lltima en qu hem tre-ballat sobre ls de les tauletes digitals en tota una srie de centres dEdu-caci Infantil. El 100% del professorat diu que prcticament la totalitat de lalumnat que fa servir les tauletes millora en la comprensi, la qual cosa s lgica, ja que el fet de treballar amb imatges, vdeos i simulacions ajuda en aquesta tasca.

El 100% manifesta que afavoreix la creativitat, s a dir que ls daques-tes eines els permet veure ms coses i tamb expressar-se; i el 100 % diu que augmenta la motivaci; est clar que s un instrument molt verstil que els permet veure moltes coses i experimentar molt. El 100% ens va explicar que els infants van desenvolupant la seva competncia digital, i que es comprova que tot utilitzant les eines digitals saconsegueix aquest objectiu. I finalment, el 90% afirma que, en general, contribueix a millorar llurs aprenentatges.

Aix, tot el professorat que aplica b les tecnologies va concloure que lany que ve les tornar a aplicar i considera que en aquestes investigaci-ons nosaltres els orientem sobre bones prctiques relacionades amb ls de la tecnologia

Tona Castell: Tota tecnologia s ben rebuda a les aules dInfantil, i tam-b en tots els contextos educatius. El que s interessant i cabdal s com fer servir les TIC aprofitant-ne el potencial en els processos dadquisici daprenentatges, habilitats i estratgies. Podem dur a terme les propostes didctiques a les aules dInfantil amb les TIC, en algun moment del seu


13

entera2.0

progrs, ja sigui intutivament o b duna manera ms dirigida. La intro-ducci a laula de les TIC sha de collocar dins dun objectiu curricular (o ms) i la tecnologia s el mitj per fer-ho. A ms, precisament com a mitj, afavoreix que lalumnat evolucioni i aprengui segons el seu propi ritme daprenentatge.

Salom Recio: Categricament s. Sobretot perqu ho estic vivint tots aquests anys, i perqu veig i visc aquesta experincia cada dia, i compro-vo jo mateixa com gaudeixen els infants aprenent i essent protagonistes dels seus aprenentatges, de quina manera desenvolupen la seva imagi-naci, creativitat i aprenen a treballar totes i cadascuna de les competn-cies. Den que neixen, els infants daquest segle es troben cmodes entre les eines tecnolgiques i a les aules; s per aix que s important tenir-les en compte dins de les aules dEducaci Infantil, com tamb a la resta detapes educatives.

3.- Amb les TIC saprn ms, millor o diferent? Com es poden integrar o aplicar a laula, les TIC?

Pere Marqus: Si es fan servir aquestes eines, com deia a la pregunta anterior, els infants poden aprendre ms perqu per una banda estan ms motivats, i per altra banda tenen ms estmuls. A ms, sense continuar fent el que fiem, ja que no es tracta daix, es tracta de compaginar les prctiques que fiem sense TIC amb aquestes noves eines didctiques que ens obren altres possibilitats i oportunitats amb les quals lalumnat aprn ms. Aquesta s una via.

Desprs nhi ha una altra: en els temps que corren, cal desenvolu-par la competncia digital ja que amb la integraci de les TIC a lescola, lalumnat naprn una utilitzaci ms sistemtica i ms orientada. Perqu la realitat s que la majoria dels infants, des dels dos anys, ja shan acos-tat als dispositius mbils. Per tant, la resposta s afirmativa tant per mi-llorar el com i, des de petits, introduir el qu aprendre. La tecnologia ens hi ajuda.

Tona Castell: Penso que el que cal s saber com aprn lalumnat. Ms, millor o diferent en funci de la metodologia amb qu es desenvolupen les


14

entera2.0

activitats a laula. s fams el vdeo en qu es veu una escola on els in-fants reciten les taules de multiplicar, primer amb una pissarra tradicional de guix i ms tard amb una pissarra digital. Ha canviat la metodologia? s ben clar que no.

Si a Infantil canviem la pissarra tradicional per una fitxa a la pissarra digital i el mestre parla i parla i resol el plantejament de la fitxa per tal que els infants copin el resultat a la seva fitxa personal, ha canviat la metodo-logia? Tampoc.

Cal amarar-se de les potencialitats de ls de les TIC. Per exemple, en una classe dInfantil amb una pissarra digital connectada a Internet, es treballa el centre dinters dels pols de la Terra. Cerquem els pols de la Terra amb Google Maps? Quantes imatges de diferents hbitats de gel es poden veure amb noms dos clics a la pissarra digital? Quin conte es poden inventar els infants collocant la seva foto enmig de lrtic al costat dun s polar? Quants jocs interactius per treballar diverses capa-citats trobem amb pingins, foques, ssos polars...? Escrivim entre tots les parts del cos dun ping? Cerquem informaci sobre els pols? Ens enregistrem en vdeo mentre expliquem el que hem aprs sobre els pols? Pugem el vdeo al blog de laula per tal que el vegin les famlies? Fem un codi QR amb el vdeo i el colloquem a lentrada de lescola per tal que el pugui veure qualsevol amb el seu mbil?

I daquesta manera podrem continuar amb tots els temes. I, per des-comptat, sense deixar de pintar el ping amb pinzells i pintura, de mode-lar un s amb fang o plastilina, de retallar la mscara de la foca, de cantar canons, de tocar el gel del congelador, dobservar i contrastar tempera-tures amb un termmetre...

Salom Recio: Segons el que he viscut, goso afirmar que saprn mi-llor i diferent. Aquesta mena de metodologies, ben utilitzades, fa que els infants estiguin ms motivats cap als aprenentatges, sen sentin actors directes i siguin els protagonistes de les seves activitats. Amb les TIC, el procs ensenyament-aprenentatge s ms ampli i facilita que els infants aprenguin tot interactuant, creant, gaudint.

El ms important s fer servir les tecnologies de manera natural dins del nostre dia a dia, complementant la resta deines i recursos. Es tracta de combinar unes i altres, de manera que linfant faci servir tant les TIC com les altres eines.


15

entera2.0

Cal utilitzar-les de manera innovadora, aix vol dir que no nhi ha prou amb la utilitzaci dordinadors per llegir llibres digitals, o la PDI com si es tracts duna pissarra de guix. Cal tenir ben clar que sn els infants els qui han de fer-los servir, i ho han de fer de manera que cren, sexpressin, i treguin el mxim profit dels recursos que sels ensenyin, per a la qual cosa hem doferir-los la possibilitat de crear contes, puzzles, fer psters digi-tals, jocs interactius, projectes daula o collaboratius amb altres infants de la seva edat o diferent, crear vdeos, presentacions, fer senzills treballs dinvestigaci amb ajut dInternet, collaborar en les entrades en el blog, fer-ne partceps les famlies amb tasques en qu ells tamb en formin part amb ajut del correu, cmeres de fotos, enregistradores de veu, etc.

4. Qu s el que ms motiva lalumnat dInfantil?

Pere Marqus: Per a Infantil tot s un joc, tot el que es fa ha de tenir uns components ldics o, si ms no, linfant ho percep daquesta manera, com un joc. Aix, tot el que facis com a docent , ben fet, tant amb tecnolo-gia com sense, si ho fas coneixent el teu alumnat...li agradar i aprendr. Amb la tecnologia, tant als petits com als grans, el que no els agrada s repetir les activitats, que sallarguin...

Lactivitat ha de ser adient, no nhi ha prou amb fer servir la pantalla digital per ensenyar dibuixos o lletres que no diuen res, evidentment ls de la tecnologia no em garanteix lxit.

Tona Castell: La motivaci neix del qu sorprn, del qu agrada, dall que es pot tocar i manipular, dall amb el qual es gaudeix, del qu fa riure, del qu emociona... Si veiem un infant jugar amb una tauleta, escriure en una pissarra digital, dibuixar amb un programa, parlar i escoltar amb un micro, fer fotografies amb una cmera o amb una tauleta, hem dentendre que tot aix li provoca certs sentiments i estats. Aix deu ser que el mo-tiva.

Salom Recio: Jo crec que la interacci que aporten les TIC i, en gran mesura, el secret del seu xit rau en el fet dobtenir un resposta immediata i que hi hagi un estmul resposta, amb resultats instantanis.


16

entera2.0

A ms, crec que els infants senten una gran atracci envers aquelles eines que ells mateixos poden fer servir per crear, inventar i desenvolupar llur creativitat. Descobreixen camins que els criden latenci, respostes a les seves recerques. Toquen i sempre hi ha quelcom que es mou o sacti-va tot oferint-los respostes i servint-los dautoavaluaci immediata, la qual cosa fa que se sentin protagonistes del seus propis aprenentatges.

5.- En quins projectes ests treballant actualment?

Pere Marqus: He realitzat una investigaci sobre Ls de les tauletes digitals en Educaci Infantil que va finalitzar al juny.2 A linforme es recull la impressionant llista sobre el que pot comportar la seva utilitzaci. Es justifica utilitzar-les, tot i que queda clar que ens referim a avantatges potencials. Si els professors no les aprofitem organitzant bones activi-tats didctiques, aquest potencial es redueix moltssim, tot i que continua existint perqu les tauletes empoderen lalumnat.

Tot i que actualment els currculums oficials no contemplen encara el desenvolupament de la competncia digital en educaci infantil, no hi ha dubte que resulta positiva aquesta familiaritzaci, tamb a lescola, amb aquests instruments ds quotidi i que, en molts casos, tamb estan presents a casa

Aqu no s necessari- aix com s s convenient en el cicle superior de primria i ESO- que cada alumne disposi duna tauleta o un altre disposi-tiu digital, per s que es treballi peridicament amb ells amb racons i que, a ms a ms, cada aula disposi duna pissarra digital interactiva.

Tona Castell: Intento posar el meu granet de sorra per afavorir i imple-mentar ls de les TIC en educaci infantil des de la formaci telemtica per mestres que faig al Departament dEnsenyament, passant pels cursos presencials que faig durant el curs escolar i lEscola dEstiu, don obtinc una fantstica retroalimentaci dall que interessa i tamb preocupa als mestres, ja sigui a nivell de coneixement de les propostes didctiques com de ls prctic dels recursos tecnolgics. Tamb participo en la crea-

2. Enlla de la darrera investigacin sobre tauletes a infantil. Pere Marqus: : http://www.slideshare.

net/peremarques/uso-educativo-de-las-tabletas-digitales-en-educacin-infantil


17

entera2.0

ci i el saber compartit del grup Infantil i TIC de lAssociaci Espiral, amb una amplia extensi territorial. Mirades de mestres de diferents comuni-tats autnomes amb lnim de creure en les TIC com a suport i al servei de les aules dEducaci Infantil.

Salome Recio: En primer lloc, entre els Projectes dAula3: El retrat mit-janant el Greco; Aprenem els colors a travs de fruites i flors, de Pedro Cano; El blog daula; Creem els nostres propis contes; i Pla audiovisual amb la universitat.

A ms, com a Projectes Collaboratius4 Palabras azules; Tribu 2.0.; Kantaconmigo; i Un proyecto entre todos.

6.- Quins projectes interessants coneixes que sestiguin duent a terme a les aules dInfantil relacionats amb les TIC?

Pere Marqus: Una de les coses que ms mha impactat, en relaci amb el binomi tecnologia-educaci, s una experincia que ha fet a Gandia la professora Marta Juan5, en qu amb infants dentre 1 i 2 anys va comen-ar a fer servir les tauletes amb molt dxit perqu enganxaven els petits i perqu la professora i les seves companyes sentusiasmaven amb ells, cercaven recursos, formaci

3. El retrat mitjanant el Greco: http://etapainfantil.blogspot.com.es/p/el-retrato.html; Aprenem els

colors a travs de fruits i flors, de Pedro Cano. http://enmiauladeinfantil.blogspot.com.es/search/

label/Pedro%20Cano%20y%20los%20colores; El blog daula http://enmiauladeinfantil.blogspot.

com.es/; Creem els nostres propis contes. . http://etapainfantil.blogspot.com.es/p/los-cuentos-

de-mis-ninos.html; Pla audiovisual amb la universitat.

http://enmiauladeinfantil.blogspot.com.es/search/label/con%20la%20universidad

4. Palabras azules. http://elmarescolorazul.blogspot.com.es/ ;Tribu 2.0. http://ceroenconducta.ning.

com/

Kantaconmigo. http://kantaconmigo.blogspot.com.es/; Un proyecto entre todos. https://sites.

google.com/site/unproyectoentretodos/home

5. Marta Juan. http://geim.es/


18

entera2.0

Aix em porta a concloure, en primer lloc que, a qualsevol edat la tec-nologia -com tamb altres materials ldics-, introduda a laula, si es fa amb illusi, pot donar bons resultats, tant per a lalumnat com per al docent i el seu collectiu. Aix s una cosa que mha fet canviar didea, ja que jo pen-sava en la tecnologia per a lalumnat a partir dels 4 anys. Mitjanant aquest estudi, per, vam observar que, precisament en aquesta experincia que us comento, lalumnat d1-2 anys t ja prou psicomotricitat sempre que faci lactivitat al costat de la professora i pot desenvolupar-se cognitivament i emocional grcies a ls de les tauletes.

Vull afegir que cal distingir entre el que s opcional i el que s impres-cindible. Des del meu punt de vista cal que, des del cicle mitj dEducaci Primria i no diguem a Secundria i Batxillerat- la tecnologia estigui present a les aules i als treballs que fa lalumnat perqu ha de desenvolupar la com-petncia digital, perqu hi ha continguts que ja es vehiculen mitjanant la tecnologia, s a dir, no mimagino una geografia de mapa desplegable tenint un Google Earth.

En canvi, a daltres nivells, Infantil i Primer Cicle, s una opci. Qu pas-sa si en uns entorns dInfantil no es fa servir o es fa servir poc la Tecnologia? Sc de lopini que no passa res. Es perden oportunitats daprenentatge; fra desitjable que es fes servir, evidentment, per s una opci. Tanmateix, hi ha un moment en els estudis en qu la Tecnologia no ha de ser una opci sin una obligaci.

Per en aquests casos dEducaci Infantil en qu, com deia, s una opci, s una llstima que no sen faci un s moderat, una certa introducci, daquesta Tecnologia, perqu com ja he dit, amb la Tecnologia es poden aconseguir desenvolupaments cognitius i emocionals ms grans de lalum-nat i fins i tot a alguns alumnes amb problemes, que sensorialment o cogni-tivament tenen ms dificultats, la Tecnologia els pot obrir una via i facilitar un desenvolupament que, sense ella, podria endarrerir-se molt ms.

En resum, penso que a Infantil cal introduir les TIC perqu aporten molta riquesa, per tamb hem de dir que el seu s s convenient.

Tona Castell: Actualment es fan molts projectes dins dun ventall que va des dels molt singulars, amb realitat augmentada i codis QR, als ms estesos, com ara creaci de contes amb les potencialitats de la pissarra digital. Qualsevol projecte que neix dels interessos de lalumnat i els fa crixer com a persones i en coneixement, s fascinant.


19

entera2.0

A ms tamb hi ha els projectes que comparteixen diverses escoles grcies a la connexi que sha establert entre el professorat: contes com-partits, treballs collaboratius de projectes... Treballar en xarxa, sortint de classe i de lescola, s una oportunitat nica i magnfica per poder coni-xer altres realitats.

Salom Recio: Hi ha fora exemples, com el Proyecto Infantil i TIC de lAssociaci Espiral6; el Pla Audiovisual Cero en conducta7 per aprendre a travs del cinema, amb matinals i preestrenes de pellcules amb ajuda de guies didctiques. Aquest any sha treballat la pellcula La tropa de trapo en la selva del arco iris per l etapa dInfantil.

Altres a destacar sn: Recursos y proyectos TIC8, de Lourdes Giral-do; Un proyecto entre todos9 que van posar en marxa les mestres Miren, Ana, Mireia, Fini i Noelia per ajudar en la realitzaci de projectes daula; el Projecte INFANTIC-TAC de Marta i Sara Reina10; els Projectes de lEs-cola Infantil Zaleo11; la Escuela enREDada de lEscola Infantil Gran Va de Madrid12; el treball de Domingo Santabrbara, de Saragossa13; i tamb a Educacin con TIC podem trobar enllaos a molts altres.14

7.- Quins aspectes haurien de millorar en els centres en relaci amb la integraci de les TIC?

Pere Marqus: En primer lloc, s important que a cada centre hi hagi un professor coordinador TAC, capa, amb experincia en ls educatiu

6. Proyecto Infantil y TIC de Espiral: http://blogs.ciberespiral.org/infantilytic/

7. Plan audiovisual Cero en conducta http://latropadetrapo2.blogspot.com.es/

8. Giraldo. Recursos y proyectos TIC de Lourdes Giraldo http://lourdesgiraldovargas2.blogspot.com.

es/

9. Un proyecto entre todos https://sites.google.com/site/unproyectoentretodos/home

10. Proyecto INFANTIC-TAC de Marta y Sara Reina http://olmedarein7.wix.com/proyectotic

11. Proyectos de la Escuela Infantil Zaleo: http://www.educa2.madrid.org/web/zaleando

12. Escuela enREDada de la Escuela Infantil Gran va de Madrid. http://escuelainfantilgranvia.com/

13. Aprendiendo con las TIC del aula de Domingo Santabrbara de Zaragoza: http://apprendiendo-

conlastic.blogspot.com.es/

14. EducaconTic: http://www.educacontic.es/blog/recursos-tic-para-educacion-infantil


20

entera2.0

de les TIC i amb les compensacions adients a la seva dedicaci. Tamb es podria organitzar un senzill sistema de suport i formaci interna (hi ha molts professors que saben coses que poden interessar daltres profes-sors) que permeti al professorat anar aprenent a poc a poc bones activi-tats didctiques que es podrien fer amb les TIC disponibles.

Per altra banda, cal assegurar-se que a cada aula hi hagi com a mnim un vdeo-projector i un ordinador connectat a Internet (si pot ser pissarra interactiva, millor), i que el centre disposi duna intranet amb plataforma educativa.

I, per ltim, s convenient anar introduint tauletes digitals (o netbooks) de suport a Infantil i primers cicles de primria, i procurar que cada alumne pugui disposar del seu dispositiu a partir del cicle superior de primria15.

Tona Castell: El primer aspecte s compartir qu significa per a tots els mestres de lescola la integraci de les TIC. Davant duna situaci que no t marxa enrere cal mirar cap endavant per tal de treuren el mxim partit possible. Per tant cal formar-se en pedagogia tecnolgica. El segon, i ms important, si cap, s gaudir i apassionar-se amb la utilitzaci de la tecno-logia a classe. I lltim aspecte: fer que la tecnologia es torni transparent de manera que no nhgim de parlar.

Salom Recio: Ms formaci i projectes de centre que fomentin ls de les TIC. Una ms gran implicaci per part, en primer lloc dels equips di-rectius, i en segon lloc del claustre en la seva totalitat. Cal que sadonin que aquesta mena de metodologia hauria de ser ja una realitat, que s la nostra obligaci dur a terme una alfabetitzaci digital, i que cal estar preparats per dur-la a terme. La millor manera de fer-ho s mitjanant la formaci i els projectes collaboratius de centres.

15. Ms informaci a:http://peremarques.blogspot.com.es/2012/10/por-que-las-tic-en-educacion-

que_14.html


21

entera2.0

8.- Qu canviaries de loferta formativa actual del pro-fessorat per tal de millorar-la?

Pere Marqus: Jo canviaria que en els cursos hi hagi ms contacte entre formador i alumne. Tamb corregiria, sobretot, els cursos en lnia que tenen com a objectiu la introducci o inici relacionat amb la Tecnologia. El fet que aquests cursos no siguin presencials no ajuda el perfil dalum-ne a qui va destinat, perqu el professor que necessita avui dia aquesta formaci, potser no s prou hbil per seguir-la i, alhora, la parafernlia en lnia s ms freda. Per tractar actituds, no s tan bo all que s virtual com all que s presencial. Desprs, quan el professor demana un curs dampliaci ens trobem que s que s efectiva la virtualitat perqu ja es coneix la matria i vol saber-ne ms.

Tona Castell: Loferta formativa per als mestres deducaci infantil es basa en gran part en proporcionar la competncia digital necessria per dinamitzar posteriorment laula amb aplicacions prpies. Aquesta activitat formativa s del tot necessria per, a ms, penso que shauria de par-tir de les propostes didctiques contextualitzades i significatives en qu lalumnat avana en ladquisici dhabilitats, continguts i estratgies i en la construcci de coneixement. Daquesta manera, els mestres aprecien la tecnologia no nicament en les activitats planificades sin tamb en la potencialitat i el valor afegit que aporten les TIC. s un plus del qual cal treure partit.

Salom Recio: Ampliaria els cursos de formaci amb projectes de centre quan els centres mho demanessin. Tamb penso que s bsic que els cursos que sofereixen als mestres dInfantil relacionats amb les TIC co-mencin a canviar i sorientin ms a aspectes metodolgics i no tant a ls de leina sense ms ni ms.

A ms, ampliaria loferta formativa de modalitat de cursos en lnia mas-sius deducaci oberta (MOOC) que es van obrint cam entre els ms con-servadors, ja que penso que aquesta mena de formaci s ms completa, perqu en tractar-se de grups grans, es comparteix molt ms i saprn de manera collaborativa, la qual cosa s sempre ms completa..


22

entera2.0

9.- Creus que lAdministraci facilita un s adient de les TIC a les aules?

Pere Marqus: Actualment des de les administracions i altres entorns sofereixen molts cursos dapropament a les TIC que a mi no em semblen gaire adients. Abundant sobre aquest punt i arran de lestudi que comen-tava, una de les coses que constataven 2/3 del professorat s que al pro-fessor li falta temps per cercar i elaborar recursos, i daltres opinaven que els caldria ms formaci en ls didctic de les tauletes. Per tant, s una cosa compartida a tots els nivells: ms de dues terceres parts del profes-sorat fan pals que els manca temps i ms formaci didctica.

Tona Castell: De moment, la formaci TIC per a les aules dEducaci Infantil no va acompanyada dun seguiment en la seva aplicaci. Si fos aix, segurament savanaria en ls de les TIC de manera normalitzada i curricular, de la mateixa manera que es fa servir qualsevol altre material o recurs a les classes dEducaci Infantil. Perqu fer un curs per inters per-sonal no vol dir un s adient de les TIC. Naturalment que sintenta fer, per cal un treball dequip, ja sigui de tot el cicle dEducaci Infantil o, millor encara, de tot el claustre. Un s adient s sinnim de coherncia, facilitat, previsi, coordinaci i inversi.

Salom Recio: Sofereix alguna cosa, per la formaci s cada vega-da menor. Tamb, a la regi de Mrcia, hi ha assistncia als ordinadors. Quan tenim algun problema en els aparells o a la connexi a Internet, la responsable de mitjans informtics de lescola avisa i acostumen a venir a resoldre el problema, si ms no en els centres on he treballat.

Cal destacar que molts daquests aparells ja han acabat el seu pero-de de garantia i si lhan acabat no vnen a reparar-los, la qual cosa vol dir, a ms, que les eines estan obsoletes i no es renoven.

Actualment estem en ple canvi i per al curs escolar vinent hauran desaparegut els CPR de la regi, amb la qual cosa disminuir el nombre total dassessors de formaci, que passaran a dependre dun sol centre formatiu.


23

entera2.0

10-. Com veus el futur de les TIC a infantil?

Pere Marqus: Tenim clar que, de la mateixa manera que fa anys les cal-culadores ens van alliberar de fer llargues divisions o arrels quadrades, es tenia sempre a m i ens va animar a fer coses que fiem amb ms fiabilitat i ms rpidament i, fins i tot, a fer coses que no hagussim fet mai, avui dia ls dInternet i dels dispositius mbils ens anima tamb perqu les portem a la butxaca com un mirallet mgic per preguntar en qualsevol moment. Tenim una magnfica eina de comunicaci, tenim un PLE (Entorn Personal dAprenentatge) on hi ha una srie deines emmmagatzemades que ens permeten ajudar el nostre cervell a fer moltes operacions que abans havem de dur a terme amb eines molt ms senzilles. Aquest empo-derament de les persones, grcies als dispositius mbils i Internet, s un fet i es converteix en un objectiu educatiu de primer ordre que consisteixi, com sempre, en qu lescola ensenyi a les persones els instruments de la societat en qu viuen.

Per tant, per tal que puguem aprofitar realment aquest empoderament que sens ofereix grcies a Internet i als dispositius mbils, hem de dedi-car milers dhores a veuren les seves infinites possibilitats, a aplicar-les i a aprendre-les. Cal comenar a lescola i, com ja he dit, no s imprescin-dible als 2-3 anys. Cal introduir-lo aviat perqu s una eina que sempre anir amb nosaltres i ens acompanyar.

Per a m, el futur s pensar que cada vegada ms el professorat i les administracions educatives veuran ms clar que avui dia les persones som e-persones acompanyades sempre duna segona memria externa, que s quelcom ms que un segon ordinador, i que a lescola el que cal que fem s que lalumnat no treballi nicament la seva memria cerebral habitual sin que cal que sacostumin a treballar per treballar b- amb aquesta altra memria: amb eficincia... que siguin senyors i senyores de la mquina i que no nesdevinguin esclaus sempre pendents de saber si hi ha notificacions

Aquesta consideraci que sc jo i el meu dispositiu mbil els qui ens trobem a lescola, al carrer, en famlia... far que cada alumne/a vagi amb el dispostiu des duna determinada edat, i que abans daquesta edat hi hagi dispositius per a tothom a les aules. Per a mi, aix s el futur.

Que el dispositiu sigui lSmartphone doncs no, a cada moment ser lltim dispositiu que llenci la tecnologia. Per exemple, es diu que la reali-


24

entera2.0

tat augmentada s la segent frontera; per a mi, per, s una opci ms, que aporta coses i que laprofitarem per, en realitat, crec que s una fita, s a dir, un altre esgla ms en laven tecnolgic i del coneixement i, per descomptat, tindr una repercussi veurem si forta o moderada- a les-cola.

Per acabar, cal considerar, en els plans destudi i a tot arreu, que avui dia lalumnat, ell i el seu dispositiu, van units i que hem dasssegurar aquest tndem que formen per tal que a lescola el desenvolupin tant com puguin.

Tona Castell: Com deia abans, ens trobem davant duna realitat que no t marxa enrere. Per tant, sense pressa per sense pausa, i sobretot amb la complicitat de les noves generacions de mestres dEducaci Infantil, hi veig un futur prometedor. Les TIC van arribar ja fa anys, i el seu aven ens sembla lent; tot i aix penso que estem en el cam de la seva implementa-ci. A Educaci Infantil shan comenat a fer molts canvis perqu els/les mestres sn molt flexibles, fan gala duna gran plasticitat i sempre estan disposats a noves maneres i estils densenyament i aprenentatge, i les TIC sn la gran oportunitat i un gran privilegi per a qualsevol mestre.

Salom Recio: Lent. Penso que costa ms del que ens agradaria per tal que aix funcioni com cal. s cert que sha avanat fora, que els centres escolars, si ms no els que jo conec, han aconseguit recursos i eines. Per encara queda molt cam per tal que sutilitzin amb el canvi metodo-lgic adient per tal que sen faci un s correcte, per tal que realment es facin servir com a eines incoporant-les en els seus processos densenya-ment-aprenentatge.


25

entera2.0

Cientfics

26

entera2.0


Com servir-se de les TIC a lEducaci Infantil? Aproximaci metodolgica per a la definici destratgies didctiques enriquides amb TIC

Isabel M. Solano Fernndez

Doctora en Pedagogia

Professora de Tecnologia Educativa de la Universitat de Mrcia

Organitzaci Escolar - Facultat dEducaci. Departament de Didctica i

Campus Universitari dEspinardo

[email protected] Twitter: @imsolano

ResumNo podem negar que avui dia les tecnologies sn una realitat a les aules dEducaci Infantil. Plenament integrades en aquesta etapa educativa, no hem de plantejar-nos la reflexi sobre ls que en fem des dptiques tec-nolgiques o instrumentals, ni tan sols de disponibilitat, ats que si ho fssim caurem en lerror recurrent de emfatitzar la innovaci tecnolgica i deixarem de banda la innovaci pedaggica. s hora, doncs, de plan-tejar-nos com innovem metodolgicament laula dinfantil, definint estra-tgies didctiques enriquides amb TIC, sobretot amb la Web 2.0 i els mit-jans socials. Cal que entenguem les estratgies metodolgiques com els principis de procediment que guien el treball a laula, i que comportaran la identificaci dun mtode densenyament.

27

entera2.0


En aquest article partim de la necessitat dexplicitar aquest principi bsic del disseny de situacions didctiques enriquides amb TIC, i per fer-ho, comencem amb la classificaci de tecnologies que podem utilitzar a lEducaci Infantil, lanlisi de laprenentatge que volem per al nostre alumnat, la definici dalgunes de les metodologies docents per a Educa-ci Infantil, i finalment, la formulaci destratgies didctiques enriquides amb TIC en aquesta etapa educativa..

Paraules clau: TIC, Educaci Infantil, estratgies didctiques, Web 2.0, competncia .

1. Introducci

El fenomen que ha protagonitzat la xarxa en aquests darrers quinze anys lha convertit en una xarxa ms gran, accessible, universal i, amb tot, di-versa. A la immensa quantitat dinformaci que hi ha a Internet, shi ha afegit la cada ms gran abundncia deines i recursos orientats a la pu-blicaci senzilla i rpida dinformaci, com tamb aplicacions destinades a la comunicaci, collaboraci i creaci de xarxes socials. Avui dia hi ha eines i serveis per a gaireb tot. La tasca bsica del professor/a, aquella que la defineix com a docent, s planificar una situaci didctica en qu els mitjans sadeqin a les capacitats de lalumnat, a les competncies que shan de desenvolupar i a la metodologia i estratgies didctiques que li atorguin consistncia i valor educatiu.

Area indicava que les tecnologies per se no generen una millora so-bre lensenyament i laprenentatge i, menys encara, una ms gran quali-tat del procs educatiu (2007 i 2009a). Laprenentatge del nostre alumnat est en funci de les metodologies i estratgies didctiques utilitzades pel professor/a (Cabero, 2001 i 2004) i els seus efectes pedaggics de-penen de les tasques que es demanen a lalumnat, de lentorn social iorganitzatiu de la classe, de lestratgia metodolgica implementada,i del tipus dinteracci comunicativa que sestableix entre lalumnat i el professor/a durant el procs daprenentatge (Area, 2007: 3). En aquesta anlisi, no hem de perdre de vista que de vegades es fan servir les tecno-logies per dur a terme les mateixes tasques que tradicionalment shan fet amb altres recursos no vehiculats per mitjans tecnolgics com ara la pis-sarra i el llibre de text, per la qual cosa, tot i utilitzar els avenos tcnics

28

entera2.0

ms actuals, hom se segueix basant en un model pedaggic tradicional i obsolet (Area, 2009a).

I s en aquest moment quan es comena a confondre innovaci pe-daggica amb innovaci tecnolgica. Cada dia sorgeix un nou recurs, una nova eina, un nou servei dInternet que no sempre aporta una cosa dife-rent a all que ja existia perqu no estan associats a un canvi comunicatiu i interactiu, i menys encara pedaggic.

Altres vegades, es generalitzen eines o serveis que s promouen aquest canvi, per el model pedaggic des del qual es desenvolupa continua es-sent tradicional i per tant tot canvia, per res no canvia.

En aquest sentit, podrem trobar recursos en una situaci densenya-ment/aprenenentatge que suposin un aven tcnic per no un aven me-todolgic, i situacions densenyament/aprenentatge, innovadores meto-dolgicament parlant, que utilitzin mitjans tradicionals. Per tant, innovaci tecnolgica no t perqu estar associada a una innovaci didctica, ni viceversa, tot i que lgicament pot haver-hi situacions en qu totes dues vagin del bracet (Adell, 2008).

En aquest article partim de la necessitat de fer explcit aquest principi bsic del disseny de situacions didctiques amb les TIC, i per fer-ho hem plantejat una estructura que t el seu origen en lanlisi de les Tecnologies, recursos i serveis, que podem utilitzar a lEducaci Infantil, que continua amb lanlisi del tipus daprenentatge que volem per al nostre alumnat, en consonncia amb aquestes tecnologies i conclou amb la definici de les principals metodologies per a lEducaci Infantil i la formulaci destrat-gies didctiques enriquides amb TIC en aquesta etapa educativa.

2. Les TIC al servei de laprenentatge en Educaci Infantil

Les reformes de lleis i normatives educatives que shan acabat de fer con-sideren la integraci dels nous avenos tecnolgics daccs, publicaci i comunicaci en el sistema educatiu, tot i que totes aquestes reformes legislatives insisteixen en la necessitat que informaci i coneixement no siguin considerats com a sinnims, greu error en paraules de Sez Vacas (2008) ja que si sassumissin com a sinnims voldria dir que tot es pot re-


29

entera2.0

soldre amb la tecnologia. Quan ens plantegem fer servir aquestes tecno-logies en el context de lensenyament cal que tinguem en compte algunes de les variables que fonamentaran la nostra decisi:

a) La variable primera i bsica fa referncia a lalumnat. Cal tenir en compte les caracterstiques, estils daprenentatge de lalumnat, aix com tamb les variables evolutives enteses en termes de les capa-citats que en cada moment t lalumnat, entre les que considerem les competncies en informtica i telemtica, i les variables fisio-lgiques referides tant a ledat cronolgica de lalumnat com a la possibilitat o no dutilitzar de manera adient determinats rgans na-turals usats en la comunicaci humana (Martnez Snchez, 2007a: 31). Un altre dels factors que caldria tenir present s la relaci pr-via de lalumnat amb el medi, vinculada directament amb el nivell de generalitzaci del medi incls dins de la variable context s-cio-cultural, i les competncies que lalumnat, nadiu digital i no ob-sessionat amb la tecnologia, desenvolupar amb els mitjans i que el diferenciar del professorat, considerat majoritriament immigrat o forat digital (Prensky, 2001 i Tapscott, 2009).

b) En segon lloc caldr tenir present variables referides al format i al tipus dinfomaci que transmeten aquests mitjans. Quan incorpo-rem o dissenyem un mitj cal conixer els aspectes simblics que el caracteritzen (Codis lingstics verbals, escrits o orals, imatges, codis sonors, etc.), la forma en qu sorganitzen i estructuren per construir missatges didctics (aspectes sintctics i semntics) i els aspectes tcnics que condicionen ls de les TIC i la qualitat tc-nica dels missatges que shan construt. Igualment, i en referncia sobretot als recursos web hipertextuals i no tant a les eines i serveis de comunicaci, cal analitzar la seva estructura denllaos, atenent als requisits de navegaci en funci de les capacitats de lalumnat. Cadascuna de les estructures de navegaci possibles daquests recursos web condicionar la interactivitat del recurs.

c) A continuaci, fixarem la nostra atenci en els aspectes comunica-tius. Quan parlem de les TIC fem referncia a tecnologies que bsi-cament tenen a veure amb la comunicaci, a lintercanvi delements significatius i consegentment amb idees, pensaments, desigs... (Martnez Snchez, 2007a: 21); per tant, no podem passar per alt aquests aspectes referits a la comunicaci.


30

entera2.0

d) Per ltim, cal tenir en compte les funcions educatives que poden tenir aquests recursos i serveis. A ms de la funci que tingui el recurs que fem servir, cal delimitar la utilitat daquests mitjans en el context educatiu, i en funci daquesta utilitat, associar-los amb determinades estratgies didctiques.

En funci daquestes quatre variables, formulem diverses classifica-cions de recursos i serveis que ens poden servir de base per dissenyar situacions didctiques enriquides amb TIC a lEducaci Infantil. Aquestes classificacions han estat recollides resumidament en aquest treball, per per fer-ne una anlisi ms detallada es recomana anar a un treball anterior (Solano, 2010).

2.1. Classificaci en funci del sistema simblic utilitzat

En aquesta classificaci distingim, doncs, entre recursos web dorienta-ci textual i recursos web dorientaci visual. Els recursos web dorien-taci textual son aquells recursos de comunicaci (com ara els xats o la missatgeria instantnia), publicacions (com ara blogs i wikis) i daccs i cerca dinformaci (com ara webquests, caa del tresor, premsa digital, etc.) que requereixen ladquisici de la lecto-escriptura i, en alguns casos particulars, el domini de les competncies lecto-escriptores, de manera que les eines que no acompleixin aquests criteris no podran ser utilitza-des en els nivells dEducaci Infantil i/o els primers nivells de lEducaci Primria.

Tanmateix, els recursos web dOrientaci visual serien els indicats per a lalumnat que no ha adquirit la lecto-escriptura en tant que el codi simblic usat s bsicament licnic o audiovisual. Tamb sinclourien en aquesta categoria recursos web dorientaci textual complementats amb recursos sonors i visuals per tal de superar la limitaci daquest alumnat en no haver adquirit competncies de lecto-escriptura; s per aix que de vegades es poden fer servir Webquests, pgines web, blogs, wikis, etc., adaptades a les competncies dels infants.

2.2. Classificaci en funci de les coordenades espai-temps

Amb la incorporaci de les tecnologies en el context educatiu, shan am-pliat les situacions comunicatives en qu es pot dur a terme el procs


31

entera2.0

densenyament-aprenentatge ents com una situaci especfica de co-municaci didctica.

Aix, hom ha comenat a parlar de situacions comunicatives que tenen lloc en un Aula Extensa, considerades com la possibilitat dincorporar recur-sos externs a laula mitjanant Sistemes Multimdia Audiovisuals com ara la videoconferncia i el vdeo-Streaming, situacions en qu s possible la comunicaci sincrnica o asincrnica amb alumnat que est separat geo-grficament amb la creaci de xarxes daula o cercles daprenentatge en els termes en qu van ser definits per Riel (1993) i Salinas (1997), aix com projectes telecollaboratius (Harris, 1995a), i que sestan materializant re-centment en qualsevol nivell educatiu en les experincies desenvolupa-des en el marc de la iniciativa europea e-Twinning.

La classificaci que proposem en funci de les coordenades es-pai-temps diferencia entre eines de comunicaci sincrnica, quasi-sin-crnica, asincrnica i para-asincrnica. La comunicaci sincrnica s una situaci en qu hi ha coincidncia temporal i divergncia espacial (per exemple, la videoconferncia).

Pel que fa a la comunicaci quasi-sincrnica, seguint la proposta de Martnez 2007), s aquella en qu hi ha coincidncia temporal i diver-gncia espacial, per, a diferncia de la sincrnica, es fan servir eines en qu dos o ms individus connectats alhora transmeten i reben missatges construts amb codis verbals escrits, causa per la qual el temps demissi i recepci de la informaci varia (per exemple, els xats, whatsapps). Tro-bem la comunicaci asincrnica en situacions definides per la divergn-cia espacial i temporal dels seus interlocutors, s a dir, aquella en qu hi ha comunicaci independentment de quins professors, alumnes o altres agents educatius es trobin en el mateix lloc i en el mateix temps (correu electrnic, blogs, microblogging, etc.). Per ltim, en aquesta classificaci sinclouen els recursos de comunicaci para-asincrnica, especialment rellevants en lEducaci Infantil; s una situaci comunicativa que es pro-duiria en un mateix espai, en aquest cas, no fsic sin entorn de comuni-caci en xarxa, anomenat tamb ciberespai, i en temps diferents. No es tracta duna simple situaci comunicativa, en qu els interlocutors estan clarament identificats, sin que es tractaria ms aviat duna situaci que compta amb laccs a recursos que romanen en el temps, que no sn modificats ni alterats per agents externs i en els quals hi ha una clara in-tencionalitat de comunicaci (entenguis accs) per part d`un sol usuari. Dintre daquesta categoria hi inclourem recursos web hipertextuals com


32

entera2.0

ara pgines web i portals educatius, bases de dades i catlegs de recur-sos educatius, e-Books, imatges, vdeos i recursos sonors, etc.

En el cas particular dels nivells dEducaci Infantil, els recursos de comunicaci para-asincrnica sn especialment rellevants ja que es trac-taria de recursos web hipertextuals per a laccs dinformaci, tot i que, lgicament, amb domini de la informaci icnica i sonora

2.3. Classificacions basades en la funci educativa

Dins daquesta categoria shi podrien incloure diverses classificacions que posen laccent en els usos que les eines de la Web 2.0 poden tenir en lmbit educatiu, aix com la funci educativa a la qual estaria desti-nada: transmissi dinformaci, accs i cerca dinformaci, complement als recursos tradicionals de la classe presencial, elaboraci i creaci din-formaci, participaci i comunicaci entre lalumnat, comunicaci amb el professorat en activitats de tutories o experincies daula extensa, instru-ment davaluaci, motivaci, etc. Entre totes aquestes possibles classifi-cacions, hem destacat el Catlogo de recursos didcticos de la Web 2.0 de Pedro Cuesta1

Figura 1: Catleg de recursos didctics de la Web 2.0 de Pedro Cuesta

1. Catleg de Recursos didctics de la Web 2.0 de Pedro Cuesta: Disponible a: http://herramien-

tasweb20.educvirtual.org/index.php?title=Portada


33

entera2.0


Les categories a lentorn de les quals han estat organitzades les eines de la Web 2.0 responen ms a un criteri general referit a la funci principal que acompleixen aquestes eines ms que no pas a un criteri funcional des del punt de vista didctic que hauria pogut ser ms operatiu, que no pas ms til, per a professorat i mestres de qualsevol nivell educatiu. Tot i aix, el gran valor de la classificaci que ens ofereix el professor Cuesta s la informaci pedaggica que es facilita a cada categoria, estructurada entorn a la seva breu descripci, les aplicacions educatives que tenen les eines que shi han incorporat, experincies a laula.

Catleg de Recursos didctics de la Web 2.0 de Pedro Cuesta: Dis-ponible a: http://herramientasweb20.educvirtual.org/index.php?title=Por-tada eines destacades i informaci sobre altres eines que es poden fer servir per a la categoria a la qual sha accedit.

El catleg de recursos per a ls de la Web 2.0 per part del professorat sestructura a lentorn de vint-i-una categories: agregadors, emmagatze-matge, udio i podcast, blogs, cercadors, comunicaci, cursos en lnia, filtre social, fotos, grfics i diagrames, mapes, marcadors socials, micro-blogging, msica, ofimtica en lnia, pgines dinici, presentacions, xarxes socials, tractament dimatges, vdeo, televisi i wikis.

3. Quin aprenentatge pretenem aconseguir en lalumnat?

La incorporaci de les TIC en lmbit educatiu demana, ara ms que mai, repensar les noves necessitats de formaci dalumnat i inevitablement, associades a aquestes necessitats, la dels docents. En aquest sentit, cal plantejar-se primer qu indica la normativa en relaci amb els continguts i competncies que cal que adquireixi lalumnat dInfantil en relaci amb les TIC. Tot i que a Infantil, ats el seu carcter no obligatori, s que es plan-tegen continguts relacionats amb ls de les TIC i els coneixements dels llenguatges que li sn propis. Els documents que shan consultat per a lelaboraci daquesta anlisi sn la Llei Orgnica dEducaci (LOE, 2006) i el Reial Decret dEnsenyaments mnims a lEducaci Primria (2006), Garca Padilla (2007) i Fuentes Esparrell (2007).

34

entera2.0

Amb la integraci de les TIC a lEducaci Infantil i Primria, hom pre-tn desenvolupar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinfor-maci per tal dadquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Per fer-ho, hom planteja que ls de les TIC en aquestes etapes educatives es treballi en totes les rees del currculum, sense que aix comporti cap prejudici per a la resta de matries de letapa. En aquest sentit, una de les novetats ms destacades dels Ensenyaments Mnims a lEducaci Infantil s que shi han incorporat les TIC com un bloc especfic de continguts en lrea de Llenguatge: Comunicaci i representaci. En aquest bloc de contin-guts hom considera el llenguatge audiovisual i el de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com una forma especfica de comunicaci i representaci conjuntament amb el llenguatge verbal, artstic i corporal. Igualment, els continguts bsics daquest bloc sn (Reial Decret dEnse-nyaments Mnims dInfantil, 2007: p. 481):

La iniciaci en ls dinstruments tecnolgics com ara ordinador, c-mera o reproductors de so e imatge, com a elements de comunica-ci.

Lapropament a produccions audiovisuals, com ara pellcules, dibui-xos animats.

La valoraci crtica dels seus continguts i de la seva esttica. Distin-ci progressiva. entre la realitat i la representaci audiovisual.

I la conscienciaci progressiva de la necessitat dun s moderat dels medis audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comuni-caci.

En aquest sentit, assumim que a Educaci Infantil cal treballar la com-petncia digital en lalumnat, parallelament al desenvolupament de la lin-gstica i la matemtica, entre altres disciplines.

Fa anys, es considerava que ser digitalment competent era utilitzar lordinador instrumentalment, dacord amb lanlisi de levoluci del con-cepte en Barroso i Llorente (2006). Per actualment, amb la incorporaci de les eines de la Web 2.0, i particularment dels mitjans socials a les-cola, hem de replantejar-nos aquesta definici, incorporant-hi la dimen-si scio-comunicacional. Aix, entenem la competncia digital com les habilitats que lalumnat hauria de tenir per cercar, processar i comuni-car informaci per tal de transformar-la en coneixement, per la qual cosa consideraven les TIC com instruments bsics per informar-se, aprendre i


35

entera2.0


comunicar-se. En definitiva, les necessitats formatives que hi hauria amb larribada daquest web social serien, per una banda, la formaci per col-laborar i crear, tot superant el model daccs, recepci i consum dinfor-maci i, per altra banda, la formaci per discrepar i discutir, no per assu-mir i acceptar (Jenkins, 2008).

En aquesta mateixa lnia, Area (2009a i 2009b) inclouen sota aquest terme les segents:

a) Competncies per a ladquisici i comprensi dinformaci. Aques-ta competncia implica aprendre a cercar, localitzar i comprendre la informaci utilitzant els recursos dInternet

b) Competncies per a lexpressi i comunicaci de la informaci. Aquesta competncia implica aprendre a expressar-se utilitzant di-ferents tipus de llenguatges i tecnologies i utilitzar les eines, serveis i mecanismes adequats per a difondre i publicar les idees tals com presentacions multimdia, blocs i wikis..

c) Competncies per a la interacci social, que contempla la possibili-tat dutilitzar les tecnologies per a comunicar-nos i collaborar amb altres persones aconseguint la construcci compartida del conei-xement i la mxima de la Intelligncia Collectiva.

Per la seva banda, Vivancos (2008) identifica lalfabetitzaci en comu-nicaci audiovisual, lalfabetitzaci informacional i lalfabetitzaci TIC com les tres perspectives que incideixen en el concepte de competncia digi-tal. Lalfabetitzaci en comunicaci audiovisual (Media Literacy) sorienta a aconseguir les competncies que permetin lanlisi crtica dels mitjans amb la finalitat que la ciutadania disposi de criteris informats per tal de decodificar els missatges dels diversos mitjans audiovisuals (p.31). Pel que fa a lalfabetitzaci informacional (Information Literacy) defineix les competncies de tractament dinformaci, com ara cercar, seleccionar, processar i comunicar la informaci amb la finalitat de transformar-la en coneixement. Per ltim, lalfabetitzaci TIC o Computer Literacy ha evolu-cionat, dun enfocament centrat exclusivament en la formaci tecnolgica o instrumental, a una perspectiva ms holstica en qu es contempla el coneixement bsic de la informtica i la telemtica, aix com habilitats centrades en la comunicaci i edici creativa de continguts.

De laportaci de tots dos autors es desprn que una persona al-fabetitzada avui dia no solament ha de saber llegir i escriure, sin que

36

entera2.0

tamb ha de tenir competncies instrumentals en informtica i tecnolo-gies en general, i ms recentment, la persona que a ms sap localitzar i analitzar la informaci, crear continguts i expressar-se de forma textual, multimdia i hipertextual i comunicar-se i collaborar amb les dimensions que englobarien aquest procs de multialfabetitzaci o alfabetitzaci di-gital han estat analitzades per diversos autors (Vivancos, 2008; Area, 2009b; Adell, 2010). Area (2009b), els quals nidentifiquen les segents:

1. Dimensi instrumental. Saber utilitzar el maquinari i el programari dels diversos recursos tecnolgics per accedir a la informaci.

2. Dimensi cognitiva. Saber transformar la informaci en coneixe-ment, s a dir, desenvolupar habilitats ds intelligent de la infor-maci i comunicaci. Aquestes habilitats demanen aprendre a cer-car dades, seleccionar-les, reconstruir-les, intercanviar-les i difon-dre informaci.

3. Dimensi scio-comunicacional que comporta ls de mitjans i els seus llenguatges propis per expressar-se i comunicar-se amb al-tres.

4. Dimensi axiolgica. Aquesta dimensi comporta usar ticament i democrticament la informaci. Exigeix ladquisici de criteris per a lanlisi crtica de la informaci i de valors tics en ls de la tec-nologia i la comunicaci.

5. Area plantejava en un altre document la possibilitat dafegir a aques-tes dimensions una cinquena dimensi scio-actitudinal, referida al desenvolupament dactituds adients a ls de la tecnologia, allu-nyades de posicions radicals tecnfobes i tecnfiles, com tamb dacceptaci acrtica i submisa de les tecnologies.

Per la seva banda, Vivancos (2008) identifica sis dimensions, algunes coincidents per les definides per Area quant a la denominaci per no en el significat que shi atribueixen. En primer lloc, la dimensi cognitiva permet ladquisici de nous llenguatges i laccs a nous aprenentatges (p.57), cosa que facilita la construcci del coneixement individual i com-partit. Quant a la dimensi collaborativa comporta la gesti conjunta del coneixement mitjanant la creaci de xarxes socials i comunitats virtuals. La dimensi comunicacional destaca la selecci de continguts i informa-ci entre lamplssima oferta de fonts i mitjans de comunicaci (p.58). Per la seva banda, la dimensi creativa fa referncia a la capacitaci de


37

entera2.0


lalumnat per convertir-se en autors de continguts, no consumidors. Pel que fa a la dimensi tica comporta proporcionar a lalumnat un marc axi-olgic que li permeti participar i desenvolupar la ciutadania digital, i tamb com desenvolupar un esperit crtic i actituds per a ls segur i el respecte a la privacitat (p. 58). Per ltim, la dimensi instrumental es refereix a proporcionar a lalumnat artefactes, eines i recursos metodolgics per al treball intellectual, la comunicaci i la creaci.

Per ltim, Adell (2010) identifica cinc dimensions de la competncia digital: ciutadania digital, entesa com preparar lalumnat per viure en un mn digital; la competncia informacional, s a dir el coneixement, habili-tats i destreses per treballar amb informaci; la competncia tecnolgica o informtica (s deines); la competncia cognitiva genrica, que comporta convertir la informaci en coneixement; i per ltim, les alfabetitzacions mltiples que capaciten per processar informaci en mltiples formats.

A Infantil, assumint aquesta caracteritzaci que hem fet de la compe-tncia digital, haurem dintroduir lalumnat en ls de les tecnologies i en el tipus dinformaci i els codis que suporta, amb una especial atenci als processos dinteracci social que es produeixen a travs de les tec-nologies i a les vies dexpressi i desenvolupament de la creativitat que permeten. La clau de tot aix est a preguntar-nos com aconseguir-ho, com materialitzar aquest propsit. La resposta no pot ser cap altra que posar lmfasi sobre la pedagogia, i en concret en la metodologia, ms que no pas en la tecnologia. La definici destratgies didctiques basa-des en les TIC s un requisit imprescindible per desenvolupar un ense-nyament de qualitat en matria de formaci en competncies i alfabetit-zaci digital.

4. Estratgies per al desenvolupament de situacions didctiques enriquides amb TIC a lEducaci Infantil.

En un procs de planificaci didctica, les estratgies metodolgiques sn concebudes com principis de procediment que guien el treball a classe, i a lentorn dels quals se seqencien les activitats i recursos que fa servir el docent en una situaci densenyament-aprenentatge (Escudero, Bolivar,

38

entera2.0

Gonzlez i Moreno, 1997: 155). Per a Salinas (2005), cal concebre les es-tratgies educatives com un pla per aconseguir objectius daprenentatge que comportar la mobilitzaci de mitjans, mtodes i tcniques per la qual cosa lestratgia que es tri determinar el conjunt dobjectius a assolir i, en general, tota la prctica educativa. Per tant, vinculades a aquestes estratgies, sempre ha dexistir una definici precisa dactivitats, tasques i tcniques que permetin el desenvolupament de les competncies bsi-ques que cal aconseguir.

Quan shagi assolit aquest principi, ens podrem plantejar quines es-tratgies metodolgiques serien ms adients per integrar les xarxes a lEducaci Infantil Fra difcil, per no dir impossible, respondre unvoca-ment a aquesta pregunta perqu no hi ha una metodologia ideal ni re-ceptes que funcionin en qualsevol situaci (Escudero, Bolvar, Gonzlez i Moreno, 1997), no hi ha un nic model densenyament vlid ni tampoc una sola metodologia adient (Prendes, 2007: 206). Per tant, haur de ser el docent qui prengui la decisi de seleccionar la metodologia i estratgia didctica ms adients. Tres dels factors que adquireixen rellevncia en la selecci destratgies per a ls de les xarxes en lensenyament sn les funcions que compleixin les diverses tecnologies, les competncies, en aquest cas digitals, que shagin de desenvolupar en lalumnat i, per ltim, el model daprenentatge que estigui dacord amb levoluci tecnolgica i les metodologies actuals.

Des del punt de vista del model pedaggic, laprenentatge amb les TIC sest plantejant des dun enfocament scio-constructivista (Bruns i Humphreys, 2005; Adell, 2007, Area, 2009b) que est present en les es-tratgies i mtodes que sintegren actualment en lmbit educatiu. Hom parteix de la concepci que saprn en comunitat i lactivitat daprendre s concebuda com una conversa que t lloc entre lalumnat i altres mem-bres de la comunitat educativa, i si la conversa es desenvolupa a la xarxa suposa, a ms lintercanvi dinformaci verbal, dimatges, vdeos i infor-maci multimdia (Downes, 2007). A ms, els nous usuaris de la xarxa es descobreixen com a creadors actius de la informaci, creatius i compro-mesos amb un canvi de paradigma que els permeti controlar i manipular la informaci de manera collaborativa i en comunitat, formant part de xarxes socials i participant de la construcci i dinamitzaci dautntiques comunitats virtuals daprenentatge i de professionals. Aix, aquestes eines i aquesta concepci de laprenentatge contribueix a acostar la comunitat a lescola, i daquesta manera obre les seves portes a la interacci i la col-


39

entera2.0

laboraci, i propicia daquesta manera aquesta conversa que reclamen alumnat, docents i comunitat educativa.

Quant a les metodologies que es podrien introduir a Educaci Infantil, dacord amb les estratgies que presentem, sn el treball collaboratiu, lAprenentatge Basat en Tasques (ABT), i els projectes telecollaboratius. Sn totes les que hi sn, pero no hi sn totes les que hi han de ser, lgi-cament per la limitaci despai, i perqu shan triat les que millor respo-nen al desenvolupament de les competncies de lalumnat a Educaci Infantil.

El treball cooperatiu i/o collaboratiu constitueix una metodologia que podria ser utilitzada en la majoria destratgies didctiques que exposa-rem tot seguit. El desenvolupament de grups collaboratius/cooperatius constitueix la base de molts dels aprenentatges que es fan actualment a les escoles. Tot i que no entrarem a detallar-ne les caracterstiques, s s important indicar que la cooperaci ha de comportar la divisi de la classe en grups heterogenis i la creaci duna interdependncia positiva.

Adams i Hamm (1996) van indicar alguns dels beneficis de laprenen-tatge cooperatiu que es poden resumir en els segents punts:

1. Motiva els estudiants

2. Augmenta el rendiment acadmic i la capacitat de retenci

3. Ajuda a la generaci creativa de noves idees

4. Augmenta el respecte per la diversitat

5. Promou habilitats de lectura i la comunicaci oral i escrita

6. Ajuda a desenvolupar habilitats socials i purament laborals.

Per altra banda, lenfocament metodolgic de lAprenentatge Basat en Tasques va comenar a ser estudiat fa ms de deu anys a partir de les experincies que sestaven duent a terme per a laprenentatge duna llen-gua estrangera. Alguns dels autors ms destacats en aquest mbit sn Ellis (2003), David i Jane Willis (2007), entre daltres, per tamb shan fet estudis vinculats a daltres disciplines en nivells universitaris, generalment en Medicina i Econmiques que sn de gran inters per reflexionar sobre la utilitat daquesta modalitat daprenentatge (Van Weet, 2001 i Van Weet i Pilot, 2004).


40

entera2.0

LABT consisteix en la selecci de tasques orientades a la resoluci dun problema real en qu estaran implicats un grup dalumnes que tre-ballaran seguint els principis generalment del treball cooperatiu o colla-boratiu. Les tasques seran progressives, de tal manera que lalumnat les haur danar resolent en funci de les competncies que vagin adquirint, per a la qual cosa hom considera prioritria la resoluci de cadascuna de les tasques prvies.

En un document recent, Woo, Herrington, Agostinho i Reeves (2007) apunten, a partir de la definici feta per Lebow, que una activitat autntica s una tasca de rellevncia personal per a lalumnat que li permet practi-car capacitats en entorns semblants en qu posteriorment hauran de fer servir aquestes capacitats en el seu entorn real i/o professional. Indiquen, tamb, que les tasques autntiques han de tenir les segents caracters-tiques:

a) Tenen rellevncia en el mn real.

b) Demanen una definici precisa de tasques i subtasques necessri-es per a completar lactivitat.

c) Proporciona loportunitat que lalumnat explori les tasques des de diferents perspectives usant varietat de recursos.

d) Proporciona loportunitat de collaborar amb els seus iguals

e) Proporciona loportunitat de reflexionar sobre lactivitat i el procs de presa de decisions.

f) Poden ser integrades i aplicades a travs de diferents assignatures i pretn arribar ms enll de lobtenci de resultats puntuals..

g) Estan perfectament integrades amb les activitats davaluaci.

h) Crea productes brillants que sn valuosos per al seu aprenentatge.

i) Permet reunir solucions enfrontades i diversos resultats possibles.

Per tant, durant el procs de disseny i selecci de tasques s impor-tant tenir en compte que les tasques han de ser significatives per a lalum-nat i representar una situaci possible i real en la seva vida quotidiana o professional, la qual cosa implica el desenvolupament dhabilitats i com-petncies aconseguides a partir dactivitats pragmtiques i no exclusiva-ment dexhibici de coneixements, de tal manera que pretengui la reflexi orientada a la resoluci del problema, i daquesta manera, lestimulaci


41

entera2.0

de processos cognitius superiors (Ellis, 2003; Delfn, Dettori i Lupi, 2009), lgicament adaptats al desenvolupament evolutiu i les capacitats adquiri-des per lalumnat.

En aquest procs de disseny de tasques cal tenir present que se nhan de formular de prvies (o subtasques) que ens permetin arribar a la tasca final (tasca principal), en qu es far un procs de reflexi de la soluci a qu hom ha arribat i es rebr retroalimentaci del professorat i altres agents implicats en aquesta tasca. Es pot consultar una anlisi detallada del procs de disseny de tasques i les fases que hi estan implicades en una publicaci del Consell dEuropa i la Comissi Europea sobre meto-dologies per a laprenentatge duna llengua estrangera (Curran, Deguent, Luna, Mileto i Van der Straeten, 2000).

Per ltim, el concepte de projectes telecollaboratius va ser desen-volupat per Judi Harris a la dcada dels noranta a partir duna anlisi exhaustiva dels projectes duts a terme a lescola mitjanant Internet. Els projectes telecollaboratius no sn una metodologia per se, sin que ms aviat els diversos subprojectes que lintegren sn estratgies didctiques. En tot cas considerem pertinent dexplicar-ho per tal de completar lacti-vitat.

A manera dintroducci de les estratgies prpiament dites que expo-sarem a continuaci, i que relacionarem amb aquest concepte. Aquests projectes tenen en com ls de la xarxa per aconseguir els propsits educatius, la selecci dels quals fixa lautora com a pas prioritari a fer per poder integrar qualsevol recurs, en aquest cas Internet, en un con-text densenyament-aprenentatge. Aquests projectes telecollaboratius reuneixen en totes les seves modalitats el desenvolupament dactivitats daccs i cerca dinformaci, publicaci de continguts en xarxa i, per des-comptat, la comunicaci i collaboraci orientades a un objectiu com. Lautora estableix diverses categories de projectes, concebudes realment com a activitats didctiques que poden combinar-se per aconseguir els objectius proposats (Harris, 1995a, b, c i d; Adell, 2005; Vivancos, 2008; Solano, 2010).

El primer tipus de projecte telecollaboratiu comprendria els projectes orientats a la comunicaci i intercanvis interpersonals, els subtipus dels quals serien correspondncia entre amics, aules globals, reunions virtu-als, experincies de tutories entre iguals i assumpci de personatges. El segon tipus de projectes telecollaboratius sn els de recopilaci i anlisi dinformaci (intercanvi dinformaci, creaci de bases de dades, o ms


42

entera2.0

recentment, creaci collectiva del coneixement, publicacions electrni-ques; mineria de dades o anlisis de bases de dades i visites virtuals de camp). Per ltim, lautora identifica projectes de resoluci collaborativa de problemes, identificant com a subtipus les cerques dinformaci o in-vestigaci collaborativa, els projectes de resoluci parallela de proble-mes, la creaci collectiva collaborativa o processos electrnics descrip-tura, els concursos web, les simulacions, els projectes dacci social i les creacions.

Reprenent la reflexi sobre les estratgies didctiques, direm que hom pot fer servir les tecnologies com un recurs complementari i de su-port en sessions de gran grup en qu sutilitzi el mtode expositiu i en sessions en qu el protagonista sigui lalumnat i, per tant, sen promogui la participaci i la collaboraci orientades a un objectiu com, i que es basen en un model interactiu. Igualment, en lanlisi que durem a terme de les estratgies didctiques, cal reprendre la reflexi sobre les com-petncies digitals que acabem de fer, en el sentit que les estratgies a seleccionar shan dorientar, per una banda, cap a laccs de recursos en xarxa per tal dadquirir informaci i posteriorment convertir-la en co-neixement, per altra banda, cap a la utilitzaci de les tecnologies com recursos dexpressi i publicaci en xarxa, i, per ltim, cap a la comuni-caci, collaboraci i constituci de xarxes socials entre diferents agents educatius.

4.1. Estratgies daccs i cerca dinformaci i recursos en xarxa

Internet sha convertit avui dia en el principal mitj per publicar i difon-dre recursos i informaci en general. Podem trobar-hi infinitat de recur-sos i informaci rellevant per al desenvolupament del procs densenya-ment-aprenentatge.

Tanmateix, en aquesta categoria noms shi han incls els recursos que no sn susceptibles de modificaci i/o publicaci per part dels usu-aris. Aquests recursos sn concebuts com recursos web hipertextuals, generalment pgines web i recursos per a la docncia dissenyats amb aplicacions especfiques, i bases de dades, simulacions, portals educa-tius i/o plataformes daccs a informaci educativa., contes en xarxa, presentacions visuals, i fins i tot aplicacions de geolocalitzaci com ara Google maps i Google Earth, i tamb les ms noves aplicacions de Re-alitat Augmentada. Tamb shi inclourien en aquesta categoria activitats


43

entera2.0

didctiques com ara webquests, caa del tresor, i altres modalitats des-tratgiques per a la cerca i tractament de la informaci com ara perquisi-ci web, miniQuest, EarthQuest i GeoQuest/MapQuest (Vivancos, 2008).

Alguns daquests recursos i activitats respondrien tamb als planteja-ments de projectes telecollaboratius de recopilaci i anlisi dinformaci (com ara visites virtuals de camp) i de resoluci collaborativa de proble-mes (simulacions, concursos web, etc.).

El principal s educatiu daquests recursos fra laccs i cerca formal o informal a la informaci que contenen. Es tracta, per regla general, de recursos dissenyats per mestres, experts, o agents externs a laula i grup de referncia.

Es faran servir com a recurs complementari als continguts i activitats plantejades pel professorat, per tal dexplicar un contingut, promoure el desenvolupament dactivitats daprofundiment, daprenentatge autnom en lalumnat, de desenvolupament de destreses, per a lavaluaci, etc. El ms rellevant en aquesta mena destratgies s que inclouran activitats que prioritzin ms el procs sobre el producte, amb la qual cosa contri-buiran a fer que lalumnat spiga distingir la informaci que s rellevant daquella que no ho s, i discutir i negociar amb els companys com arribar a transformar la informaci en coneixement.

Com a exemple daquesta mena destratgia recollim un pster di-gital dissenyat per explicar (i aprofundir) en un contingut didctic, en aquest cas, la Regi de Mrcia (Figura 2). Entorn a aquest recurs, lalum-nat far les activitats, densenyament o avaluaci, ms o menys acti-ves, que el mestre/a consideri necessries. Pel que fa a la metodologia en qu es basa, es tracta dun projecte tellecolaboratiu de recopilaci ianlisi dinformaci, que pugui dur-se a terme collectivament a lau-la, iamb la possibilitat de la participaci activa de lalumnat ja que es tracta dun recurs interactiu (tot i que aix dependr de lactivitat que dissenyi el mestre/a).


44

entera2.0

Figura 2: Pster digital de la Regi de Mrcia2

Per altra banda, una webquest podria plantejar-se a Infantil per tal que els nens desenvolupessin destreses i habilitats progressives en nivell de dificultat. La webquest, o qualsevol de les seves variants, s una estrat-gia didctica dissenyada en forma de pgina web orientada a la recerca, recopilaci i reelaboraci de la informaci amb el propsit final de desen-volupar processos cognitius superiors durant el seu desenvolupament. Per aconseguir-ho, plantegen una activitat creativa que es consideri com producte final, per en el que sha tingut en compte el procs que lalum-nat ha seguit per a la seva obtenci. En el cas especfic de les Webquest dissenyades per a lalumnat dEducaci Infantil, les tasques plantejades seran molt bsiques, adequades a les seves competncies i capacitats, i els recursos que es facilitin als alumnes per al desenvolupament de lacti-

2. Pster digital de la Regi de Mrcia, realitzat per Vernica Snchez Valenti. Disponible a: http://

chikitina.edu.glogster.com/region-de-murcia/


45

entera2.0

vitat poden ser jocs o simulacions que contribueixin a desenvolupar com-petncies bsiques. Aquestes Webquest tindran text, tot i que s recoma-nable que sincloguin arxius de so que permetin que el nen accedeixi de forma autnoma a aquesta informaci, convertint aix un recurs dorienta-ci textual a un dorientaci visual. Suportat en els principis de lAprenen-tatge Basat en Tasques es pretn la motivaci de lalumne per mitj de la selecci de tasques autntiques i reals que permetin orientar el producte final obtingut a una finalitat beneficiosa. Aix mateix, s una estratgia di-dctica en sintonia amb les teories constructives de laprenentatge, aix lalumne adquireix un paper actiu i el professor es converteix en guia i facilitador de lactivitat. A mode dexemple, presentem la Webquest de la Tita la Gotita (figura 2). s important prestar atenci a lelevat carcter visual aportat pels clips dudio i les imatges, que reforcen els continguts desenvolupats en aquesta. Les activitats (procs) es plantegen com a un enunciat de tasques, progressives en nivell de dificultat, que finalitzen en una tasca creativa (ABT).

Figura 3: Webquest de Tita la Gotita3

3. Webquest de Tita la Gotita, realitzada per Erica Frutos, Ana Isabel Romera, M Jos Ruiz y Car-

men Snchez. Disponible a: https://sites.google.com/site/titalagotita/

enTERA2.0 | nm. 2 | novembre 2014 | ASSOCIACI ESPIRAL, EDUCACI

Revista entera2.0 nº 2 (Català)

Documents

Transcript of Revista entera2.0 nº 2 (Català)