Sant Just DesvernBonavista, 63-65 - 08960 Sant Just Desvern

Sant Cugat del VallèsPlaça de Can Cadena, 2 - 08197 Valldoreix

BarcelonaBalmes, 345 - 08006 Barcelona

Editorial PortadaUna nova etapa

Informació 2-4Ley de la Reforma LaboralMutua de Propietarios. 175 anys d’història

Empresa 5-7Nou projecte, noves il·lusions

Record 8En la mort de la Teresa Cervelló

Entrevista 9-10Pilar de Torres Sanahuja

Notícies 11

Sumari

R E V I S T A I N F O R M A T I V A D E L S E C T O R I M M O B I L I A R I D E S E M B R E 2 0 1 0

esprés de deu anys de ser socis

a l’oficina de Barcelona, Amat i

Sellarès han decidit seguir camins

diferents. En faltar la nostra amiga Carme

Sellarès ara fa un any i mig, els seus

hereus, Josep Maria i Xavier, i nosaltres

vam entrar en un procés de reflexió sobre

quin futur volia cada empresa. La veritat

és que les dues famílies, al final d’aquest

procés, vam arribar a la mateixa conclusió:

havia acabat una etapa i vam decidir de

comú acord que cadascú seguís el seu

camí. El més important per a tots era

mantenir per sobre de tot la bona relació

que des de sempre ens ha unit.

Vam planificar una separació feta amb

tranquil·litat, acomplint tots els compro-

misos adquirits, i amb la ferma voluntat

de mantenir, com sempre, una excel·lent

relació.

A partir d’aquí, a la nostra empresa Amat

se’ns obrien dues possibilitats: o bé

gestionar els clients de Barcelona des de

l’oficina central de Sant Just, o bé fer un

esforç per tenir molta més presència a

Barcelona. Després d’analitzar el tema en

el si del Consell de Família i en el Comitè

de Direcció d’Amat, i tenint molt present

el moment econòmic que totes les

empreses estem vivint, vam decidir que

no podíem, de cap de les maneres, deixar

d’estar presents a Barcelona, al contrari,

que precisament aquest és el moment per

tenir una major presència. Per això

inaugurem, el proper mes de gener del

2011, unes noves oficines ubicades al

carrer Balmes, 345, com a local de

Barcelona.

Els esperem!

D

12

www.amatfinques.cat · 93 480 34 00 · info@amatfinques.catPatrimonial · Comercial · Consultora

Una nova etapa

PÀG I N A 2PÀG I N A 2

al y como ya se auguraba desde

diferentes sectores de la sociedad,

el texto legal definitivo no ha sido

del agrado de nadie. Tras más de año y

medio de negociación, las partes intervi-

nientes no se han puesto de acuerdo, por

lo que el resultado ha sido de lo mas

ecléctico y en algunos aspectos, tras la

lectura de un ambicioso preámbulo en el

que se reconoce la crisis económica y la

insostenibilidad económica y social de

nuestro modelo de relaciones laborales,

sigue siendo ambiguo y poco preciso, lo

que da lugar a diversas interpretaciones,

según quien sea la parte que lo desarrolle.

Antes que nada, hay que tener en cuenta,

que estas modificaciones legales para

nada afectan a las relaciones contrac-

tuales anteriores al día 18 de Junio del

2010, en el que entró en vigor el primer

Real Decreto-Ley que en el mes de sep-

tiembre ratificó definitivamente el Parla-

mento, con pequeñas matizaciones.

En materia de Contratación, y con el fin

de eliminar en lo posible la contratación

temporal, ya que era y sigue siendo el

elemento principal, la causalidad del tra-

bajo a realizar, aparece una nueva carac-

terística al Contrato denominado por obra

o servicio, en el que se establece una

duración máxima de 3 años. Entendemos

que la introducción de este elemento es

absolutamente contradictorio con el es-

píritu de esta modalidad contractual, ya

que su característica era precisamente la

indeterminación en el tiempo, pero si una

identificación clara e indubitada de la obra

a realizar, ya que en mucho de los casos,

su duración depende de elementos abso-

lutamente ajenos a las partes contratantes,

por lo que su finalización resulta, en el

mayor número de veces, ajeno e imprevi-

sible a la voluntad de las partes.

También se penaliza la encadenación de

Contratos temporales, con la declaración

de realizados en fraude de Ley y conse-

Ley de la Reforma LaboralEl pasado día 9 de Septiembre, finalizó en el Congresode los Diputados el escasamente provechoso, viaje deida y vuelta al Senado del denominado Proyecto deLey de la Reforma Laboral.Aparece como la Ley 35/ 2010 de 17 de Septiembrey su entrada en vigor se produjo el pasado día 19 deSeptiembre del cte.

Informació

T

Maria Teresa Querol Marza.

Advocada. Bufete Centro de Estudios Legales

PÀG I N A 3

Informació

REFORMAS INTEGRALESTRABAJOS DE ALBAÑILERIA, ELECTRICIDAD, AGUA…

JOSE ESQUEMBRIC/ Cordova, 3 · 08620  Sant Vicenç dels Horts Tel. 667 692 432 · email: joseesquembri@yahoo.es

cuentemente el trabajador adquiere la

condición de fijo. Es de recordar que en

la práctica eran constantes las decla-

raciones judiciales en este sentido, por lo

que se ha oficializado lo que ya era una

práctica judicial habitual.

Se amplia el colectivo de bonificaciones,

siempre ligado a la contratación indefinida

y con la indemnización máxima de 33 días,

siempre que se acoja al Despido por cau-

sas económicas, no por motivos discipli-

narios, que seguiría la norma legal general

de 45 días por año de servicio. Es decir,

la Ley establece, frente a la obligatoriedad

de la contratación indefinida, la posibilidad

en el supuesto de crisis económica, orga-

nizativa o de producción, de rescindir el

Contrato de Trabajo formalizado con una

indemnización máxima de 33 días por año

de servicio.

En cuanto a los Contratos formativos, se

amplía a esta modalidad contractual la

protección por desempleo, se incrementan

las bonificaciones y se amplia el periodo

de habilitación a cinco años, para la con-

certación de un Contrato en Prácticas.

El tratamiento del Despido, que ha sido

el tema estrella de la denominada

“Reforma Laboral“, en realidad, lo único

que se ha hecho es concretar un poco

más las causas que ya existían en los Art.

51, 52 y 53 del Estatuto de los Traba-

jadores, respecto a las causas y proce-

dimientos de las extinciones (espe-

cialmente de las individuales) por causas

objetivas.

Se trata en concreto de redefinir las cau-

sas económicas, técnicas, organizativas y

de producción para proceder a la ex-

tinción contractual, y lo único que se pre-

tende es acotar el margen de interpre-

tación de los Tribunales de Justicia de lo

Social, que hasta ahora, en el mayor nú-

mero de los casos, eran más que reacios

a una interpretación favorable de la norma.

Por otro lado, se modifica la calificación

jurídica de determinados supuestos de

despido, anteriormente objeto de decla-

ración de nulidad de pleno derecho y en

la actualidad objeto de declaración como

improcedentes.

Otro de los temas modificados en la pre-

sente reforma, ha sido la aplicación de los

Expedientes de Regulación de Empleo,

con especial relevancia a la Suspensión

de los Contratos y Reducciones de Jorna-

da, como medida paliativa ante una situa-

ción de dificultad de la Empresa, ampliando

el número de días de reposición de la

prestación por desempleo hasta 180, y

con un tratamiento del cómputo de días

consumidos ajustado a la realidad de las

jornadas reducidas.

Creo, en definitiva que se trata de una

reforma insuficiente en cuanto a los

objetivos pretendidos y a las medidas

adoptadas y como generalmente su-

cede, los resultados se podrán analizar

trans-curridos unos meses de su apli-

cación e interpretación.

Maria Teresa Querol Marza

PÀG I N A 4

DIRECCIÓ D’ART · DISSENY GRÀFIC · IMATGECORPORATIVA · IMATGE DE PRODUCTE

PUBLICITAT · PACKAGING · CATÀLEGSIL·LUSTRACIÓ · FOTOGRAFIA

pixel infografia i disseny · T 93 370 75 82 · M 656 800 874 . roman@bcnpixel.com

Informació

a Mútua va néixer quan Barcelona

estava tancada entre muralles i va

iniciar la seva expansió a mida que

ho feia la ciutat. Primer enderrocant les

muralles, creant diferents barris, com

l’Eixample, amb el Pla Cerdà i incorporant

a Barcelona els municipis adjacents.

175 són molts anys i en aquest període

s’han produït innumerables i transcenden-

tals fets històrics.

D’alguns ens sentim modestament orgu-

llosos per la nostra participació, com han

pogut ser, la constitució del primer cos

de bombers existent a la ciutat de Barce-

lona i ser l’única Entitat que va indemnitzar

els danys causats per la Guerra Civil.

La societat en general i la Mútua en par-

ticular ha avançat en molts aspectes, però

ha estat a base d’anar superant les suc-

cessives i nombroses crisis de tota mena

que han anat produint-se.

Aquesta és per mi una de les primeres i

positives conclusions que es poden extre-

ure d’aquest aniversari, de les crisis (com

la que ara estem passant) es pot sortir.

De la primitiva denominació “Sociedad de

Seguros Mutuos Contra Incendios de Bar-

celona”, hem passat a Mutua de Propie-

tarios perquè ja no només cobrim incendis,

ni estem només presents a Barcelona.

Ja fa uns anys la Mútua va decidir sortir

de Barcelona, implantar-se a tota Cata-

lunya i tenir presencia a tot el territori de

l’Estat Espanyol, obrint diferents sucursals

i delegacions.

Si la Mútua és avui el que és, ho és gràcies

als que la varen fundar, als seus continua-

dors i sobretot els seus col·laboradors,

que amb la seva confiança permeten que

la Mútua assoleixi dia a dia noves fites.

En aquest sentit la Mútua vol ser fidel

a l’esperit dels que la van constituir,

que no és altre que la voluntat de ser-

vei i de solidaritat adequat a aquests

principis, a les exigències actuals, apro-

fitant els mitjans que avui en dia pro-

porcionen les noves tecnologies i sent

innovadors amb la creació de nous

serveis i productes asseguradors.

Mutua dePropietarios175 anysd’història

Mutua de Propietarios fou fundada a Barcelona per un grup de propietaris i peralgunes institucions ciutadanes, en definitiva per la denominada societat civilcatalana, que van sentir la necessitat de constituir una asseguradora que garantísel seu patrimoni en cas de sinistre, en aquella època, als inicis del segle XIX, el riscmés freqüent i el que més preocupava era el d’incendis.

L

Josep Ordeig Ribot.

Director General. Mutua de Propietarios

PÀG I N A 5

Empresa

solergrup.com · 902 195 694C/ Cros, 25 · 08014 BARCELONA · FAX 93 432 40 16

MUNTATGE, REFORMA I MANTENIMENT D’APARELLS ELEVADORS

PORTES RÀPIDES: MUNTATGE I MANTENIMENT

l que no ens imaginàvem és que

les circumstàncies, en molt poc

temps, ens canviarien la pers-

pectiva. La defunció de la nostra sòcia

històrica a Barcelona ens forçava a pren-

dre decisions ràpides: Volíem o no volíem

continuar tenint presència a Barcelona?

El suport de la tercera generació ha fet

que, malgrat els moments que vivim, con-

sideréssim que amb la força de la joventut

al darrere, preparats i formats en diferents

entorns al país i a l’estranger, podíem

assolir amb èxit aquest nou repte.

L’any 2008, en motiu del nostre seixantè aniversari, vam inaugurar la remodelacióde les nostres oficines centrals, 1.000 m2 a Sant Just Desvern. Era un projectecomençat feia dos anys i, malgrat saber que s’acostava la crisi, el vam voler portara terme com a últim projecte de la meva germana i meu, sobre el qual vam afirmar:“Ara ja, si s’ha de fer alguna cosa més, li tocarà fer-ho a la generació següent”.

E

Nou projecte, noves il·lusions

PÀG I N A 6

Av. 11 de setembre, s/nSANT JUST DESVERNTel: 93 372 82 11Fax: 93 473 38 09www.canmelich.com

AIGUA+OCI+ESPORT+NATURA AL TEU ABAST

Empresa

S’hi ajuntava el fet d’haver pres en el seu

moment la decisió de no reduir personal,

tot al contrari, apostar més que mai per la

formació, la redefinició de procediments

i la total adaptació a les noves circums-

tàncies del mercat. Ens trobàvem amb 53

persones totalment motivades i compro-

meses que cada dia afronten els durs

moments actuals treballant braç a braç

amb els nostres clients.

Les dues circumstàncies sumades i la

confiança de molts clients a qui hem anat

a consultar -atès que la seva opinió sempre

ha estat una guia per a nosaltres- ha fet

que, de nou, renovéssim les il·lusions i ens

poséssim en marxa.

Hem definit la nostra presència com

el reflex fidel que ja tenim tant a Sant

Just com a Sant Cugat. Per això, hem

decidit tancar les oficines del carrer

París i hem escollit un local al carrer

Balmes amb Pàdua, de quasi 300 m2

per tal de poder oferir amb la qualitat

que els nostres clients estant acostu-

mats tots els serveis que integren

AMAT:

Servei patrimonial tant en

l’administració de lloguers com

en l’administració de comunitats.

Servei comercial en la

comercialització d’obra nova,

segona mà i lloguers.

Servei de consultoria en l’àrea

d’inversions, sòl i urbanisme.

PÀG I N A 7

Empresa

· Estucados· Empapelados· Mantenimiento de comunidades· Escaleras, Limpiezas y Abrillantados

Tel. 93 371 78 22 · Móvil: 609 373 781

La nostra voluntat és poder estar-hi ins-

tal·lats a finals d’any, un cop fetes les

petites obres d’adaptació de les instal·la-

cions. La prudència pels moments que

estem vivint fa que imperi l’austeritat en

el projecte, tot i que això no té perquè

estar renyit de cap de les maneres amb

l’atenció al detall a fi de poder acollir els

nostres clients amb comoditat.

Ens queda doncs demanar obertament a

tots els nostres lectors, clients, amics i

coneguts, les recomanacions necessàries

per tal de poder oferir els nostres serveis

a totes aquelles persones a qui puguem

ser útils.

Un cop traslladats voldrem compartir

amb tots vostès aquest nou projecte,

per la qual cosa organitzarem unes

jornades de portes obertes a fi de donar

a conèixer les noves instal·lacions.

Amat

RONDA DEL GENERAL MITRE

BA

LM

ES

CA

RR

ER

D’A

TE

NES

CARRER DE COPÈRNIC

PARCDE

MONTEROLS

TAV

ER

N

CA

RR

ER

D’A

TE

NE

S

CARRER DE PÀDUA

HERZEGOVINA

BE

RL

INE

S

CA

RR

ER

PL.DE

BOSTON

DE

PÀG I N A 8

Limpieza de tuberías · Desatascos · Inspección por TV

Tel. 93 471 02 91UFO LIMPIEZAS, S.L.

Record

a Teresa ha estat “tota una

personalitat”... pel seu caràcter

obert, extravertit, sempre amb el

sí per davant, familiar i amb molts, mol-

tíssims amics, i amb una relació extraor-

dinària amb el seu poble, Montblanc.

També per la seva professionalitat, com

a excel·lent advocada, estudiosa del dret,

professora i, en els últims anys, magistrada

del Tribunal Superior de Catalunya, i sobre-

tot respectada en tots els àmbits jurídics.

Amb la Teresa, ens coneixíem des dels

divuit anys, quan vam començar la carrera

de dret i ja llavors destacava pel seu

tarannà, en una universitat tan classista

com la de l’any 1968. Era una de les

poques persones capaces de relacionar-

se per igual amb els diferents grups socials

que teníem a classe; amb tothom tenia

bona relació i tothom la coneixia. Després,

ja amb l’experiència professional, va

convertir-se en una de les advocades

externes amb qui més ha treballat la nostra

empresa, i així anys i panys fins l’aparició

de la malaltia. En aquests últims anys que

havia hagut de passar majoritàriament a

casa, amb la Joana, anàvem molt sovint

a veure-la, i sempre ens sorprenia el seu

esperit positiu: “ara hem faran això o allò”,

“que si els marcadors pugen, però hi ha

aquest tractament o aquell altre”... Sempre

sense defallir, sempre acompanyada

d’algun familiar o amic… A casa de la

Teresa i de l’Ignasi hi hem conegut un

munt de persones. Per això, quan la

setmana abans de marxar de vacances

vaig trucar-li per anar-la a veure i em va

dir que estava al llit molt cansada i que

millor que no hi anés, un mal pressentiment

em va envair. Vam marxar molt amoïnats

pel que finalment va succeir.

La Teresa ocuparà sempre un lloc privi-

legiat en el nostre record i en la història

de la nostra empresa.

Imma Amat

En la mort de laTeresa CervellóA primers d’agost va morir la Teresa. Era una mortesperada, però mai assumida. Després de tants i tantsanys de malaltia, de veure-la lluitar dia a dia, de veure-la perdre qualitat de vida, però volent viure-la, es fa moltestrany saber que ja no hi és.

Teresa Cervelló

L

PÀG I N A 9

Entrevista

Pilar de TorresSanahuja

“El gran repte és el transport de mercaderies per ferrocarril”

Pilar de Torres Sanahuja va assumir la presidència d'Ifercat, Infraestructures Ferroviàriesde Catalunya, el 2007, procedent de Gisa, l'empresa de la Generalitat encarregada del'obra pública a Catalunya. El seu és un càrrec polític, però té també fort contingut tècnic.Uns dies abans de les eleccions del passat 28 -N, vam parlar amb Pilar de Torres de laseva visió sobre l'estat de les infraestructures a Catalunya i dels reptes pendents.

Especialistas en cerrajería y herrería.Trabajos en acero inoxidable hierro y aluminio • Unificación de bombines, copias de llaves, bisagras…

Cerraduras, porteros electrónicos, apertura de puertas • Carpintería de aluminio, barandillas, escaleras, rejas, vallas

Puertas metálicas, ballestas, motorización de persianas.

albert .moreda@telefonica.net Tel. 610 466 496 · 93 514 28 13

Quan es fan els dissenys dels plans

d’infraestructures i després en la seva

execució real, quant hi ha de component

polític i quant de necessitats estratègiques

i econòmiques i socials?

En els dissenys globals hi ha una necessitat

real, econòmica i de model de país, per exemple

industrial, o turístic, o de serveis, o logístic…

de ciutats més o menys grans, i amb això estàs

definint el model econòmic, i en conseqüència

tens unes necessitats d’infraestructures. La

definició de model de país és bastant política,

tot i que ara ho és menys, perquè a grans trets

els partits acostumen a coincidir bastant. Per

exemple, les esquerres tendeixen a models

de ciutats més concentrades, i les opcions

més de dretes segueixen un model més ex-

pansiu, a l’americana, hi ha més protagonisme

del transport privat que del públic.

També és veritat que en aquests anys de

govern del PSC-PSOE hi ha coses que

s’haurien d’haver fet i no s’han fet, com fomen-

tar el transport de mercaderies per ferrocarril,

que requereix una gran inversió, i està pendent!

Ens estalviaríem molts embussos, al Port de

Barcelona no hi hauria d’entrar ni un camió,

tot hauria d’anar per ferrocarril, com a Rotter-

dam. A Espanya el ferrocarril representa el

4% del transport de mercaderies, i a Alemanya

és el 25%.

I l’eix mediterrani és més polític o econòmic?

L’eix mediterrani és molt polític. Espanya és

molt radial, però és perquè s’ha volgut que ho

sigui, per centralitzar el poder i tenir un Estat

fort, i això ha tingut molt efecte. L’eix mediterrani

seria seguir l’eix de l’economia. No té explicació

que no hi hagi més trens, o que l’Euromed

entre Barcelona i València trigui tres hores!

De fet sí que té una explicació, però és política,

i està per sobre dels partits, reflecteix el cen-

tralisme atàvic.

Quan es dissenya una nova infraestructura,

es tenen prou en compte els interessos

de la zona?

Hauríem de dedicar més temps al disseny i

fer una discussió realment pública, grans de-

bats sobre els avantatges i els inconvenients.

PÀG I N A 10

• PORTES• AUTOMATITZACIONS• SISTEMES D’OBERTURA• SISTEMES DE TANCAMENT• FRENS DE SEGURETAT• SENYALITZACIONS• MIRALLS• INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES• MANTENIMENTS• DISPOSITIUS ANTIROBATORI• COMANDAMENTS A DISTÀNCIA

Av. Prat de la Riba, 180, Nau 6 - 08780 PALLEJÀTel. 902 100 543 - Fax 93 663 03 96 - Tel. 93 663 04 09E-ma i l : e lec t ropark ing@elec t ropark ing .es

automat ismes per a PORTES

CORREDISSALATERAL RÍGIDA

BASCULANT2 FULLS

Entrevista

Aquí dibuixem un traçat, tenint en compte la

posició d’organitzacions ecologistes, de Medi

Ambient… aleshores anem a presentar una

prèvia als alcaldes afectats, i quan està con-

sensuat de forma bilateral, ho presentem a

informació pública. A França hi ha un debat

més clar, més neutre, i menys polític; aquí

només es fa així a vegades.

Si mirem el mapa actual de les infraestruc-

tures a Catalunya, quina nota li posaria?

Necessita millorar molt la part de mercaderies.

I necessita molta coordinació el ferrocarril:

entre rodalies, regional, llarga distància, alta

velocitat. Un exemple a seguir podria ser Japó,

ells han fet les infraestructures bàsiques però

també tenen un “software” molt bo, que és la

informació i la facilitat d’ús. Tot i ser tanta gent,

no tenen cap problema! Això s’aconsegueix

controlant i gestionant. Els trens de rodalies

ja estan transferits a la Generalitat, els trens

regionals es transferiran al gener de 2011, i

aleshores segur que el servei millorarà molt.

En carreteres, deu n’hi do les que tenim a

Catalunya, i en bon estat. No crec que se

n’hagin de fer gaires més. I a sobre veiem que

amb la crisi ha baixat molt el trànsit. Hi ha un

indicador que no falla: quan hi ha embussos

al Morrot (a la ronda Litoral, al Port) és que

l’economia tira. I ara, allà no hi ha embussos…

Personalment, crec que aquí s’hauria de fer

un canvi molt important en la manera com

transportem les mercaderies. El transport per

carretera és molt contaminant. Però hi ha un

teixit molt gran d’empresaris autònoms que fa

que sigui difícil d’afrontar el problema.

Si tingués un xec en blanc per les infra-

estructuras, en què invertiria?

Acabaria ràpidament la Línia 9 del Metro, per

a la que ara mateix tenim dificultats per finançar

de forma ràpida. I faria més transport de ferro-

carril per mercaderies: això vol dir posar més

vies, connectar la zona de Mollet, arribar al

Port, connectar tots els polígons per tren… I

també s’hauria de fer política de preus, que

siguin més competitius. Ara les empreses ja

poden llogar trens, però necessitem millores

en les vies, les connexions. A nivell viari,

s’haurien d’acabar algunes connexions, el

desdoblament de l’Eix Transversal ja fa temps

que era una necessitat perentòria, per segu-

retat, i ara ja s’ha començat.

La Línea 9 és el projecte més emblemàtic

d’Ifercat.

Són 6.800 milions d’euros, un 40% ja està

executat, 14 de les 52 estacions ja estan en

funcionament. Però a Ifercat també hem fet

el projecte de traçat de l’eix transversal ferro-

viari, de 150 kilòmetres. Està dibuixat i feta la

reserva de sòl. En aquest cas el cost és de

9.000 milions d’euros.

Tot això només es pot fer amb diner públic?

Si no es fa amb fons públics, com ho pagues?

És una problemàtica històrica. Al segle XIX,

el sector ferroviari era privat, i van fer fallida

moltes empreses. És molt car i has d’esperar

cent anys a recuperar-ho. I un privat no pot

aconseguir diners a cent anys! Per això cal

ajuda pública. O també es pot fer a través de

concessions, com s’ha fet al túnel de l’Ave al

Pertús. I a la Linia 9 estem concessionant la

construcció i el manteniment amb companyies

privades: els concessionaris construeixen,

mantenen i financen i nosaltres ens compro-

metem a pagar una tarifa per disponibilitat.

Vostè va fer carrera al sector privat i va

arribar a l’Administració ‘en un mal moment’.

El conseller Nadal em va cridar per a Gisa

quan feia dos mesos que s’havia enfonsat el

Carmel. Estava tothom desmoralitzat, va venir

el boom de les obres, s’havia de posar ordre,

aplicar la política de procediments que a la

banca se’n sap molt i a les obres públiques

no tant. Calia una mica més de control, a l’obra

pública sempre va bé una mica més de control,

mai està de més!

I el fet de ser dona, l’ha condicionat d’al-

guna manera?

El sector públic, en polítiques de gènere, crec

que és millor que el privat. El pitjor no és inter-

nament dins de l’empresa pública, sinó el que

tens davant, que en aquest cas són els contrac-

tistes i els constructors, que són els durs. A

vegades em diuen que sóc dura, però si jo no

crido mai! Com no he de ser dura tenint-los a

ells davant? Si no, se’m pujarien a cavall.

I què en pensa de les quotes per assegurar

la presència de dones en determinades

posicions?

Estic a favor de les quotes, perquè és molt

complicat que les dones ascendeixin fins a

determinats càrrecs, perquè estan fent la tasca

social de la família. Les quotes seran neces-

sàries fins que la maternitat no tingui més

reconeixement social, fins que s’entengui que

al ser mare treballadora estàs fent un servei

a la societat, perquè s’han de tenir fills!.

Pilar de Torres (Barcelona, 1956), és llicenciadaen Econòmiques per la UAB i màster en Econo-mia Matemàtica per la London School of Econo-mics. Va desenvolupar la seva carrera al sectorfinancer (Wells Fargo, Chase Manhattan,Dresdner Bank i BBVA), i va passar per PriceWaterhouse abans d’anar a parar al sector públic,primer a Gisa i després a Ifercat, l’ens gestor ipropietari d’infraestructures ferroviàries aCatalunya, propietat de la Generalitat. Amb elseu marit, Antoni Zabalza, també economista,ex secretari d’Estat d’Hisenda i actual presidentd’Ercros, coincideixen en molts actes, i en moltstambé els asseuen en taules diferents, perquècadascú hi va pel seu càrrec. Tenen dos fills, queestudien astrofísica, el Víctor, i medicina, l’Anna:“A casa es discutia massa d’economia, ens diuen”.

Mar GaltésPeriodista de La Vanguardia

Notícies

PÀG I N A 11

SIEMENS

Ens congratulem que Siemens PLM Software traslladi la seva

seu central a Cornellà. Convé que notícies com aquesta

succeeixin més sovint.

Sopar solidari a Caves Vallformosa

Volem felicitar la nostra amiga, Queta Domènech, directora

general de Caves Vallformosa, i la seva família per la magnífica

organització del sopar solidari que Vallformosa va dur a terme

el passat dos de juliol, conjuntament amb l’Institut Català

d’Oncologia, per recaptar fons per la lluita contra el càncer, i

també en record d’en Martí Via, marit de la Queta i que va morir

d’aquesta malaltia.

De promotor immobiliari a inventor

Aquest és el camí que ha fet el promotor Heribert Soler, del

món immobiliari a l’aeronàutica. Avui és el director general

d’Industria Helicat & Alas Giratorias. Si entreu al web, veureu

que és tot un invent.

Nou premi FAD a l’arquitecte Carles Ferrater pel passeig

marítim de Benidorm, una meravella.

Carles Vallès, celebració dels 25 anys de la conquesta

de l’Everest

El nostre client i amic Carles Vallès, a finals de l’agost del 1985

va arribar al cim de l’Everest. Ell, al costat d’Òscar Cadiach i

d’Antoni Sors, van ser els primers catalans que ascendien al

cim més alt del món. Per celebrar-ho, l’acompanyarem a pujar

el Puigmal!

Nova web, més complerta, dinàmica

i interactiva, amb un cercador d’im-

mobles mès àgil i intuïtiu.

Xerrada als Presidents de Comunitat

El passat 29 de Juny Amat. va organitzar a les seves instal·lacions una xerrada dirigida

als Presidents de Comunitat sobre dues qüestions que estimem cabdals: La seguretat

ciutadana i les noves normatives reguladores d’edificis. Van ser-ne ponents el Sr. Joan

Ramon Fabra, Cap de la Policia local de Sant Just Desvern i el Sr. Ernest Cuadrado,

enginyer de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. La xerrada va ser un èxit malgrat que

el mateix dia hi havia par-tit del mundial de futbol, des de aquí volem donar les gràcies

a tots els assistents, que fem extensives a l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

Immaculada Amat ha estat no-

menada membre del patronat de

la fundació EADA.

www.agorient.com1949 - 2009CARRETERA DEL MIG, 169 08907 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT BARCELONA T. 93 264 39 50

B-40.919-1997