Revista del Col·legi de Biòlegs de...

26
Col·legi de Biòlegs de Catalunya Tel 934876159 [email protected] http://www.cbiolegs.cat /CollegidebiolegsdeCatalunya /CollegiBiolegs /colegidebiolegs Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya Hi ha un llibre obert sempre per a tots els ulls: la natura Jean-Jacques Rousseau Foto: Cristina Torres. Bioimatges 2015 31 DESEMBRE 2018 Mariana Teles, Irene Brandts, Joan Carles Balasch i Lluís Tort La problemàtica emergent dels microplàstics en les espècies marines Eni Gómez, Eva Toribio, Montserrat Delor y Judit Morlà Folch HAIR EXPOSOME. Un concepto para abordar los trastornos del cabello José Manuel Soria y Eduardo Garrido Proyecto SHERPA_Everest’2017 Un reto logístico y científico en la cima del mundo

Transcript of Revista del Col·legi de Biòlegs de...

Page 1: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

Col·legi de Biòlegs de Catalunya

Tel 934876159

[email protected]

http://www.cbiolegs.cat

/CollegidebiolegsdeCatalunya

/CollegiBiolegs

/colegidebiolegs

Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya

Hi ha un llibre obert sempre per a tots els ulls: la natura Jean-Jacques Rousseau

“”Foto: Cristina Torres. Bioimatges 2015

31D E S E M B R E

2018

Mariana Teles, Irene Brandts, Joan Carles Balasch i Lluís Tort

La problemàtica emergent dels microplàstics en les espècies marines

Eni Gómez, Eva Toribio, Montserrat Delor y Judit Morlà Folch

HAIR EXPOSOME. Un concepto para abordar los trastornos del cabello

José Manuel Soria y Eduardo GarridoProyecto SHERPA_Everest’2017Un reto logístico y científico en la cima del mundo

Page 2: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

4 Vida Col·legial

>>

8Mariana Teles, Irene Brandts,Joan Carles Balasch i Lluís Tort

La problemàtica emergent dels microplàstics en les espècies marines >>

12Eni Gómez, Eva Toribio,Montserrat Delor y Judit Morlà Folch

HAIR EXPOSOME. Un concepto para abordar los trastornos del cabello

>>

18José Manuel Soria y Eduardo Garrido

Proyecto SHERPA_Everest’2017 Un reto logístico y científicoen la cima del mundo

>>

Page 3: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 3

Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya

Número 31Desembre 2018

Foto portada:Cristina TorresBioimatges 2015

EDITACol·legi de Biòlegs de CatalunyaConsell de Cent 373-375, 1r 1a08009 BarcelonaTel 934876159Fax [email protected] /CollegidebiolegsdeCatalunya /CollegiBiolegs /colegidebiolegs

EQUIP EDITORIALJordi Carreras DollRamon Jordana i de SimonÁgueda Hernández RodríguezJaume Matamala MinguetAna Morales LainzEduard Martínez García

DISSENY I PRODUCCIÓEstudio Ana Moreno, S.L.

D.L.: B-51.280-2003

CBCAT ha de representar tots i ca-dascun dels col·legiats i la professió en el seu conjunt. Per aquest motiu, és només el vehicle de les opinions particulars que no es subscriuen ne-cessàriament a nivell institucional.

Els articles d’aques-ta revista estan lli-

cenciats sota la Llicència Creative Commons: atribució, no comer-cial, sense obres derivades. Per veure una còpia d’aquesta llicèn-cia visita: http://creativecom-mons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/

EDITORIAL

Benvolguts/des companys/es,Aquest any que hem conclòs ha estat prou intens i ens ha permès dur a terme un bon grapat d’activitats i iniciatives al servei dels interessos del conjunt de col·legiats.

D’entre totes elles, voldria destacar que hem continuat donant impuls a l’exigència de reconeixement com a professionals sanitaris de tots els biòlegs que treballen en el camp de la salut, i també per consensuar la creació dels màsters professio-nalitzants en els àmbits de la salut i el medi ambient. Són fites complexes i que requereixen molta persistència i una àmplia col·laboració amb la resta de Col·legis oficials de biòlegs de tot l’Estat, així com amb els departaments de biologia de les Universitats i de diverses societats científiques, però creiem que estem avançant en la bona direcció.

També voldria fer esment de l’especial alegria que sentim cada vegada que reeixim en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes per a ocupar determinats llocs de treball que inicialment no estaven oberts a aquesta professió. Així, hem aconseguit que es modifiquessin les convocatòries de diverses places de tècnics municipals a l'àmbit del medi ambient, al sector agroalimentari o de Cap d’estabulari, que ara inclouen els biòlegs com a professionals idonis per a cobrir les dites places, i estem a l'espera que es resolguin altres reclamacions que hem presentat.

No podem tampoc deixar de fer referència a dos greus problemes que afecten tot el planeta i que tenen molt a veure amb la nostra professió. Es primer és la contí-nua pèrdua de biodiversitat. A la conferència celebrada al mes de novembre, amb la participació de 196 països signants del Conveni sobre la diversitat biològica (COP14 CBD), entre ells Espanya, s'ha posat damunt la taula aquesta trista realitat. Des de 1970 s’han perdut el 60% de les espècies de mamífers, peixos, aus, amfibis i rèptils. Els negociadors han de preparar un Pla post 2020 amb mesures claus per ampliar accions contundents i integrals per aturar i revertir aquesta pèrdua i "passar d'una fase de visió a una fase d'acció ...., integrar la biodiversitat a totes les activitats humanes i a tots els sectors per garantir-la de manera sostenible".

L'altra problema, el del canvi climàtic, s’ha abordat a la 24ena conferència sobre el canvi climàtic (COP24 UNFCCC), celebrada el desembre a Polònia, amb el repte d’arribar a acords per emprendre les accions necessàries per limitar l’increment de la temperatura global del planeta, en el poc marge de temps que tenim per evitar el desastre.

Aquests dos reptes, juntament amb la lluita contra la desertificació, van ser l’origen dels tres grans convenis mundials acordats el 1992 a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, sota el lema d’un desenvolupament sostenible. Ja ha passat temps!. Cada dia que no actuem, el repte es més gran. Cal passar a l’acció ja!.

I finalment em plau presentar-vos tres articles ben interessants i diversos que publiquem en aquest número: el primer sobre el problema dels microplàstics a les espècies marines, el segon sobre el concepte HAIR EXPOSOME, relacionat amb els trastorns del cabell, i el tercer sobre l'estudi de la implicació de '’expressió dels gens en l’adaptació a l’altura i a la manca d’oxigen, com a eina per identificar els mecanismes fisiològics implicats en la insuficiència respiratòria realitzat a l'Everest.

Ramon Jordana i de SimonDegà de la Junta de Govern

18José Manuel Soria y Eduardo Garrido

Proyecto SHERPA_Everest’2017 Un reto logístico y científicoen la cima del mundo

Page 4: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

4 | CBCAT | DESEMBRE 2018

V I D A C L · L E G I A L

Defensa professionalUna de les principals funcions del CBC és exercir la representació i la defensa de la nostra professió. Us fem saber algunes de les accions que al llarg d'aquest any hem desenvolupat:

Sector sanitari

En l'actualitat es produeix una discrimina-ció dels biòlegs que estan treballant a la sanitat i que estan exclosos del Registre Estatal de Professionals Sanitaris per no ser considerats com a professionals sa-nitaris, com són els biòlegs amb activitat en Genètica Clínica, en Reproducció Hu-mana, en Salut Pública, Nutrició, Biologia molecular, recerca hospitalària, etc. Des del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, el Consejo General de Col·legial Oficiales de Biològic, les Associacions AEGH i ASEBIR i la Conferència de Degans de Biologia, vo-lem informar-vos que s’estan fent diver-ses gestions i activitats, unificant estra-tègies amb el fi comú: el reconeixement total com a professionals sanitaris.

Així mateix el CBC està participant en el Fòrum de Diàleg Professional promogut pel Departa-ment de Salut, de la Generalitat de Catalunya, fent visible aquesta realitat de discriminació de moltes activitats professionals dels biòlegs. Aquest reconeixement com a professionals sanitaris és una competència estatal i per tant

hem sol·licitat al Departament de Salut que faci les gestions oportunes reclamant al Ministeri de Sanitat que resolgui aquesta discriminació en-front dels biòlegs que són un dels principals ac-tors dels avanços en la sanitat pública i privada.

Sector Medi Ambient

Reclamació al Consell Comarcal del Garraf per no convocar als biòlegs per al procés se-lectiu d’una plaça de Tècnic/a Mitjà del pro-jecte FEDER – eix 6 on les funcions del lloc de treball eren la coordinació de les actuacions de l'operació de l'eix 6 "Garraf: camins, pa-trimoni i natura". El Consell Comarcal de Vallès ens dóna la raó i convoca un nou pro-cés selectiu on ens podem presentar.

Reclamació a l'Ajuntament de Sant Boi per una plaça de tècnic de medi ambient on no quedava clar si els biòlegs podien accedir a l'esmentada plaça. L'Ajuntament de Sant Boi especifica i dóna publicitat que els biòlegs poden accedir a la plaça convo-cada com a tècnic en medi ambient.

Reclamació al Consell Comarcal de l'Alt Ur-gell per no convocar als biòlegs a la convoca-tòria de concurs per la selecció d'un/a agent d'ocupació local al Consell Comarcal de l'Alt Urgell a l'àmbit del sector agroalimentari. Aquest Consell ha admès la reclamació i es convoca de nou la plaça incloent als biòlegs.

Reclamació a l'Agència de Residus de Ca-talunya per no convocar als biòlegs per un lloc de treball de Director de Planificació Estratègica. L'ARC obre el procés selectiu als biòlegs.

Reclamació a l'Agència Catalana de l'Aigua per no convocar als biòlegs a l'anunci d'una plaça de Tècnic Superior Es-pecialista del Departament de Planificació i Ordenació de l'Espai Fluvial. (Pendent).

Page 5: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 5

Els resultats de la participació dels estu-diants de Biologia que van participar en les Olimpíades internacionals de Biologia ha estat brillants.

En la XXIX International Billoni Olim-piada 2018 celebrada a Teheran (Iran) van guanyar quatre medalles de bronze:

lCarlos Ramón Guevara Col·legi Sagrat Cor Germans Maristes d’Alacant Comunitat Autònoma Valenciana

lElisa Marañón Piñero Col·legi Bon Pastor de Sevilla Comunitat Autònoma d’Andalusia

lFélix Hava Rodó Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell Comunitat Autònoma de Catalunya

lJoan Escrivà Font IES María Enríquez de Gandia Comunitat Autònoma Valenciana

En la XII Olimpíada Iberoamericana de Biologia (OIAB) celebrada a l'Equador, a la ciutat de Loja, del 9 al 15 de setembre de 2018, els nostres quatre representants de l'Olimpíada Espanyola de Biologia han ob-tingut dues medalles d’or i dues medalles de bronze.

lIker Port Sant Román IES Els Boliches de Fuengirola Comunitat Autònoma d’Andalusia Medalla d’or

lLaura Hidalgo Pérez Col·legi Sagrada Família de Burgos Comunitat Autònoma de Castella i Lleó Medalla d’or

lPedro Vieites Pérez IES Rosalía de Castro de Santiago de Compostel·la Comunitat Autònoma de Galícia Medalla de bronze

V I D A C L · L E G I A L

Reclamació a l'Ajuntament de Sant Vi-cenç dels Horts per no convocar als biòlegs a la convocatòria una plaça de Tèc-nic Mitjà com Agent d'Ocupació i Desen-volupament Local a l'àmbit Agroecològic.

Sector Benestar Animal

Reclamació al Parc Científic de Barcelona per la convocatòria d'una plaça de Cap d'Estabulari a la que no podien accedir els Biòlegs. Es va rectificar les bases a aquesta plaça.

Olimpíades Internacionalsde biologia

El Col·legi de Biòlegs de Catalunya participa molt activament a l'organització de les Olim-píades de Biologia de Catalunya, que pròxi-mament celebrarà la 10 a. edició el 2 i el 6 de febrer a la Facultat de Biociències de la UAB.

Gran èxit dels representants espanyols en la XII OIAB 2018 celebrada a la ciutat de Loja (Equador). Han guanyat dues medalles d’or i dues medalles de bronze.

Page 6: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

6 | CBCAT | DESEMBRE 2018

Page 7: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 7

Adaptacióa la normativa

sobre Proteccióde Dades

V I D A C L · L E G I A L

A principis d'any en el CBC vam actualitzar la nostra Política de Privadesa, així com el funcionament i els processos de tractament de dades personals del Col·legi per adaptar-nos a la nova normativa europea de Pro-tecció de Dades que va entrar en vigor el 25 de maig. Pots consultar-la aquí: http://cbiolegs.cat/compliment-per-part-del-cbc-de-la-normativa-de-proteccio-de-dades/

Per al Col·legi de Biòlegs de Catalunya les dades dels col·legiats dades són molt im-portants i volem que coneguis de manera clara i transparent quin ús en fem i quins drets tens al respecte. Les utilitzem per enviar-te informació de les nostres activi-tats, per proposar-te noves accions de par-ticipació i per prestar-te serveis col·legiats que més t'interessen.

Et recordem que hem designat la nostra Delegada de Protecció de Dades, que supervisarà i assessorarà el Col·legi per garantir el compliment efectiu de la nor-mativa de Protecció de Dades. Pots con-tactar amb el CBC per accedir, rectificar, suprimir, limitar i/o oposar-te a l'ús de les teves dades a través del correu electrònic [email protected]

Així mateix si necessites assessorament sobre aquesta qüestió, t'oferim un ser-vei d'assessorament sobre el nou Regla-ment General de Protecció de Dades. Pots trobar informació: http://cbiolegs.cat/2018/06/01/servei-dassessorament-i-adaptacio-al-nou-reglament-general-de-proteccio-de-dades/

Page 8: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

8 | CBCAT | DESEMBRE 2018

La problemàticaemergent dels microplàsticsen les espècies marines

Mariana TelesIrene BrandtsJoan Carles BalaschLluís Tort

Universitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Biologia Cel·lularFisiologia i Immunologia

Entre el 60 y el 80% de la brossa que s’acumula als ecosistemes marins prové dels residus plàs-tics, en totes les seves formes i tamanys. La producció de plàstics ha augmentat des de 1,5

milions de tones a la dècada dels anys 50 fins a les més de 300 milions de tones el 20171, però la gestió dels seus residus no segueix el mateix ritme. Alguns estudis indiquen que l’any 2050 els residus plàstics que arribaran als oceans sobrepassaran el pes dels peixos en quilograms totals2. Els plàstics que arriben al medi aquàtic provenen majoritàriament de deixa-lles llençades al medi, abocadors il·legals, efluents de plantes de tractament de residus, aigües residuals i domèstiques i residus arrossegats per aigües de plu-ja. Quan arriben al medi aquàtic comença un procès de degradació i fracmentació produint petits micro-plàstics (menys de 5 mm) i nanoplàstics (menys de 100 nm) que poden entrar a les xarxes tròfiques. La seva acumulació en l’organisme pot produir even-tualment alguns efectes com: augmentar les taxes de mortalitat, inhibir el creixement i el desenvolu-pament, actuar com disruptors endocrins, afavorir l’estrès oxidatiu i malmetre el correcte funcionament dels sistemes immunitari i nerviós. Els seus efectes, però, encara són difícils d’avaluar degut fonamental-ment a les pròpies característiques fisicoquímiques dels plàstics i a la manca d’implementació de tècni-ques de detecció i anàlisi adequades.

S’han descrit cinc grans àrees d’acumulació de re-sidus plàstics flotants al mig dels oceans, les ano-

menades “great garbage patches” (grans taques d’escombraries -o illes d’escombraries), correspo-nents a cadascun dels girs subtropicals oceànics lo-calitzats a ambdós costats de l’Equador. Així, trobem els girs del Pacífic Nord, Atlàntic Nord, Pacífic Sud, Atlàntic Sud i l’Índic (Figura 1). Els plàstics, provinents tant de fonts terrestres (per exemple, ciutats costa-neres, rius, platges turístiques) com marines/maríti-mes (per exemple, vaixells, plataformes oceàniques), són transportats pels vents i corrents oceànics cap a zones centrals de convergència, on aquests mate-rials s’acumulen. En aquestes àrees hi trobem con-centracions de plàstic flotant de l’ordre dels kg per km2, mentre que les concentracions oceàniques fora dels girs només arriben als pocs grams per km2. En un estudi recent realitzat per Cózar et al.4, en el que es modela la contaminació per plàstics al Mediterrani, es demostra que tant la densitat mitjana de residus plàstics al Mediterrani com la seva freqüència són comparables a l’acumulació de residus a les àrees descrites als cinc girs subtropicals. Segons aquest es-tudi, la concentració de plàstic present a la superfície del mar Mediterrani és de 423 g/km2, equiparable a les concentracions mitjanes mesurades a les àrees internes d’acumulació del girs subtropicals oceànics, d’entre 281 - 639 g/km2. Si considerem que el Medite-rrani té una extensió de 2,5 milions de km2, àrea simi-lar al rang espacial de les zones d’acumulació interna dels girs oceànics (que oscil·la entre l’1 i els 5 milions de km2 en els models globals de circulació5), la càrre-ga total de residus plàstics flotants a la Mediterrània

Page 9: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 9

La problemàticaemergent dels microplàsticsen les espècies marines

és comparable a la de la zona d’acumulació dels girs subtropicals. Això converteix el Mediterrani en una gran zona d’acumulació addicional de residus plàstics flotants a escala mundial. Atesa la gran riquesa biolò-gica i concentració d’activitats econòmiques al nostre mar Mediterrani, els efectes de la contaminació dels plàstics sobre la vida marina i humana podrien ser especialment intensos en aquesta àrea. No cal obli-dar que el Mediterrani comprèn menys d’un 1% de l’àrea total dels oceans del planeta però presenta un valor ecològic i econòmic enorme. Acull entre un 4 i un 18% de totes les espècies marines, a més de molta

indústria pesquera, aqüicultura, transport marítim i turisme de costa, que són activitats econòmiques de vital importància per als països Mediterranis.

Contràriament al que es podria pensar, aquestes àrees d’acumulació de plàstic marí no són grans illes de plàstics flotants sinó grans extensions de l’oceà, de fronteres difuses i canviants, amb una gran he-terogeneïtat de fragments plàstics distribuïts per tota la columna d’aigua6. Hi predominen, però, pe-tites peces de plàstic de mida mil·limètrica. Les mal anomenades “illes d’escombraries” són, per tant,

Figura 1Àrees d’acumulació preferent de residus plàstics en el medi marí.

Page 10: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

10 | CBCAT | DESEMBRE 2018

acumulacions de microplàstics que suren concen-trats en grans àrees. Aquests microplàstics trobats a l’ambient aquàtic es poden classificar com a primaris o secundaris en funció de seva procedència.

Els microplàstics primaris són petites partícules de plàstic alliberades directament a l’entorn, a tra-vés d’efluents domèstics i industrials o altres tipus d’abocaments, procedents de diversos productes, sovint cosmètics, productes de cura personal, abra-sius utilitzats en la neteja industrial, microfibres de teixits sintètics i fragments de resina verge7, que són alliberats al medi quan s’hi descarta el produc-te en el que es troben. Els microplàstics secundaris es formen com a conseqüència de la degradació gradual de partícules de plàstic més grans que ja es troben en el medi ambient, a causa de diversos factors abiòtics i biòtics, com per exemple, la radia-ció UV (fotooxidació), la transformació mecànica (per l’abrasió de l’onatge) i la degradació biològi-ca pels microorganismes8. Mitjançant aquests pro-cessos, els macroplàsics s’esmicolen i fragmenten contínuament en partícules més petites, originant microplàstics (<5 mm) i nanoplàstics (<100 nm). S’han trobat microplàstics en gairebé tots els am-bients marins i d’aigua dolça i s’han detectat també en àrees protegides i remotes9. Això converteix els seus possibles efectes perniciosos en un problema global. En disminuir de mida, les partícules es tor-nen més biodisponibles pels organismes aquàtics. Ja s’han descrit diversos efectes nocius associats a la ingestió de microplàstics, com la retenció de microplàstics a l’intestí, que provoca bloqueig i re-ducció de l’absorció de nutrients10; la transferència de contaminants absorbits o additius plàstics11 i la translocació a altres teixits12. També s’ha demos-trat la transferència en la cadena alimentària13. Els nanoplàstics, per altra banda, poden agreujar els efectes dels microplàstics14, ja que degut a la seva mida poden traspassar membranes i entrar dins les cèl·lules15. És per això, i pel fet que encara no dis-posem de les eines metodològiques adequades per avaluar els seus efectes, que les nanopartícules es consideren contaminants emergents de risc.

Figura 2Efectes dels micro- i nanoplàstics en els organismes.

Aigües residuals industrials i domèstiques.Efluents del tractament de residus.Fragmentació de residus plàstics.

MICRO/NANOPLÀSTICS XARXES TRÒFIQUES

Acumulació en els teixits

EFECTES BIOLÒGICS

EXTRÈS OXIDATIUGENOTOXICIDADINFLAMMACIÓ

DISMINUCIÓ DEL CREIXEMENTANOMALIES LARVÀRIES

ALTERACIONS NUTRICIONALSI METABÒLIQUES

MORTALITATCANVIS METABÒLICS

I IMMUNITARIS

Page 11: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 11

De la mateixa manera com s’han trobat grans quanti-tats d’objectes plàstics en estómacs de petits peixos, aus marines, tortugues i balenes, també s’ha docu-mentat la presència de microplàstics en espècies marines de crustacis, peixos i mol·luscs, en diversos punts dels oceans16. De la gran quantitat de polímers plàstics que es produeixen i s’alliberen al medi am-bient, el polietilè, el poliestirè i el polipropilè són els més ingerits pels organismes marins17. Les diferències en forma i densitat fan que els polímers es dispersin de manera diferent en la columna d’aigua, superfície i sediments, ocupant hàbitats i nivells tròfics diversos8.

A més dels problemes relacionats amb la seva inges-tió, els plàstics presenten un risc afegit, derivat del seu procés de fabricació, en el que els s’incorporen productes químics addicionals que s’afegeixen per dotar-los de característiques específiques18 i poden esdevenir tòxics quan són ingerits. A més, els ma-terials plàstics també poden incorporar contami-nants presents al medi ambient19, especialment en el cas dels microplàstics, ja que degut a la gran su-perfície que representen tenen un elevat potencial d’associació per a contaminants ambientals, inclo-sos hidrocarburs aromàtics policíclics20 o metalls21. Els residus plàstics absorbeixen contaminants cent vegades més eficientment que la matèria orgànica suspesa i diversos estudis experimentals realitzats en els últims anys ja han demostrat que els contami-nants associats a plàstics poden ser transferits als or-ganismes, alterant la funcions biològiques rellevants en diverses espècies d’invertebrats i peixos (Figura 2).

En un estudi realitzat en el nostre laboratori del De-partament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immuno-logia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en col·laboració amb la Universitat d’Aveiro a Portu-gal, vam valorar l’efecte de concentracions creixents de nanoplàstics en les brànquies i la glàndula diges-tiva del musclo mediterrani22, Mytilus galloprovincia-lis. Els animals sotmesos a un rang de concentracions (0,005 – 50 mg/L) de nanoplàstics de poliestirè de 100 nm durant 96 h van mostrar variacions en l’expressió de diversos gens relacionats amb la regulació immu-

nitària i metabòlica a partir de concentracions de tan sols 0,05 mg/L. Vam observar canvis en els nivells d’expressió de gens que produeixen mediadors de la resposta defensiva, com la catepsina i el lisozim, i tam-bé variacions en els gens que participen en la regula-ció dels processos de biotransformació de substancies químiques, com els citocroms P450-1-like-1 i P450-3-like-2, i de resistència a l’estrès, com les proteïnes de fase aguda hsp70. A més, els hemòcits, les cèl·lules presents a l’hemolimfa d’aquests invertebrats, mos-traven danys en l’ADN. Les brànquies i les glàndules digestives mantenien alterats els indicadors bioquí-mics relacionats amb l’estrès oxidatiu. El fet que tots aquests efectes fossin aparents a concentracions bai-xes de nanoplàstics demostra la rellevància d’estudiar els efectes d’aquests nous contaminants ja que, a diferència de l’efecte immediat dels plàstics de mida gran, els nanoplàstics poden tenir efectes subaguts, amb conseqüències a més llarg termini. També vam dur a terme un altre estudi amb una espècie de peix mediterrani, el llobarro (Dicentrarchus labrax)23, expo-sant els peixos a partícules nanoplàstiques de 45 nm durant 96 h. En aquest segon assaig es van trobar alteracions en gens relacionats amb el metabolisme lipídic dels animals (peroxisome proliferator-activated receptor alpha, peroxisome proliferator-activated recep-tor gamma i NADH dehydrogenase subunit 5), fet que ens indica que, en aquesta espècie, els nanoplàstics poden interferir amb la capacitat de mobilització de reserves energètiques de l’animal. A més, també es van descriure variacions en indicadors bioquímics com les activitats esterasa i fosfatasa alcalina, que apunten cap a una possible alteració del funciona-ment del sistema immunitari en els animals estudiats.

Pel que fa als possibles efectes en el consum de musclos i llobarro, aquesta recerca no implica afectacions per a la salut humana, ja que no hi ha cap evidència que aques-tes respostes moleculars observades en els animals estu-diats puguin tenir conseqüències per als humans en cas de consumir-ne. Però sí que posa de relleu la vital impor-tància dels estudis sobre la presència i efectes d’aquest contaminants en els organismes vius, per tal de poder clarificar-los i establir patrons de resposta.

Referències bibliogràfiques

1. PlasticsEurope Market Research Group (PEMRG) / Consultic Marke-ting & Industrieberatung GmbH. Plastics – the Facts 2017. 16 (2017). doi:10.1016/j.marpolbul.2013.01.015

2. Conkle, J. L., Báez Del Valle, C. D. & Turner, J. W. Are We Underestima-ting Microplastic contamination in aquatic environments? Environ. Manage. 61, 1–8 (2018).

3. Eriksen, M., Lebreton, L.C. M., Carson, H.S., Thiel, M., Moore, C.J., Borerro, J.C., Galgani, F., Ryan, P.G. & Reisser, J. Plastic pollution in the world’s oceans: More than 5 trillion plastic pieces weighing over 250,000 tons afloat at Sea. PLoS One 9, 1–15 (2014).

4. Cózar, A., Sanz-Martín, M., Martí, E., González-Gordillo, J.I., Ubeda, B., Gálvez, J.A., Irigoien, X. & Duarte, C.M. Plastic accumulation in the mediterranean sea. PLoS One 10, 1–12 (2015).

5. Van Sebille, E., England, M. H. & Froyland, G. Origin, dynamics and evolution of ocean garbage patches from observed surface drifters. Environ. Res. Lett. 7, (2012).

6. Lebreton, L. C. M., Greer, S. D. & Borrero, J. C. Numerical modelling of floa-ting debris in the world’s oceans. Mar. Pollut. Bull. 64, 653–661 (2012).

7. Eerkes-Medrano, D., Thompson, R. C. & Aldridge, D. C. Microplastics in freshwater systems: A review of the emerging threats, identifica-tion of knowledge gaps and prioritisation of research needs. Water Res. 75, 63–82 (2015).

8. Cole, M., Lindeque, P., Halsband, C. & Galloway, T. S. Microplastics as contaminants in the marine environment: A review. Mar. Pollut. Bull. 62, 2588–2597 (2011).

9. Auta, H. S., Emenike, C. U. & Fauziah, S. H. Distribution and importance of microplastics in the marine environmentA review of the sources, fate, effects, and potential solutions. Environ. Int. 102, 165–176 (2017).

10. Wright, S. L., Thompson, R. C. & Galloway, T. S. The physical impacts of micro-plastics on marine organisms: A review. Environ. Pollut. 178, 483–492 (2013).

11. Jovanović, B. Ingestion of microplastics by fish and its potential consequences from a physical perspective. Integr. Environ. Assess. Manag. 13, 510–515 (2017).

12. Mattsson, K., Johnson, E.V., Malmendal, A., Linse, S., Hansson, L.A. & Cedervall, T. Brain damage and behavioural disorders in fish indu-ced by plastic nanoparticles delivered through the food chain. Sci. Rep. 7, 1–7 (2017).

13. Chae, Y., Kim, D., Kim, S. W. & An, Y. J. Trophic transfer and individual impact of nano-sized polystyrene in a four-species freshwater food chain. Sci. Rep. 8, 1–12 (2018).

14. Lambert, S. & Wagner, M. Characterisation of nanoplastics during the degradation of polystyrene. Chemosphere 145, 265–268 (2016).

15. Mattsson, K., Ekvall, M.T., Hansson, L.A., Linse, S., Malmendal, A. & Cedervall, T. Altered Behavior, Physiology, and Metabolism in Fish Exposed to Polystyrene Nanoparticles. Env. Sci Technol 49, 553–561 (2015).

16. Lusher, A. L., McHugh, M. & Thompson, R. C. Occurrence of micro-plastics in the gastrointestinal tract of pelagic and demersal fish from the English Channel. Mar. Pollut. Bull. 67, 94–99 (2013).

17. de Sá, L. C., Oliveira, M., Ribeiro, F., Rocha, T. L. & Futter, M. N. Studies of the effects of microplastics on aquatic organisms: What do we know and where should we focus our efforts in the future? Sci. Total Environ. 645, 1029–1039 (2018).

18. Fries, E., Dekiff, J.H., Willmeyer, J., Nuelle, M.T., Ebert, M., & Remy, D. Identification of polymer types and additives in marine microplas-tic particles using pyrolysis-GC/MS and scanning electron micros-copy. Environ. Sci. Process. Impacts 15, 1949–1956 (2013).

19. Velzeboer, I., Kwadijk, C. J. A. F. & Koelmans, A. A. Strong sorption of PCBs to nanoplastics, microplastics, carbon nanotubes, and fullere-nes. Environ. Sci. Technol. 48, 4869–4876 (2014).

20. Rios, L. M., Moore, C. & Jones, P. R. Persistent organic pollutants ca-rried by synthetic polymers in the ocean environment. Mar. Pollut. Bull. 54, 1230–1237 (2007).

21. Ashton, K., Holmes, L. & Turner, A. Association of metals with plastic production pellets in the marine environment. Mar. Pollut. Bull. 60, 2050–2055 (2010).

22. Brandts, I., Teles, M., Gonçalves, A.P., Barreto, A., Franco-Martinez, L., Tvarijonaviciute, A., Martins, Soares, A.M.V.M., Tort L. & Oliveira, M. Effects of nanoplastics on Mytilus galloprovincialis after indivi-dual and combined exposure with carbamazepine. Sci. Total Envi-ron. 643, 775–784 (2018).

23. Brandts, I., Teles, M., Tvarijonaviciute, A., Pereira, M.P., Martins, M.A., Tort, L. & Oliveira, M. Effects of polymethylmethacrylate nanoplas-tics on Dicentrarchus labrax. Genomics, Accepted (2018).

Page 12: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

12 | CBCAT | DESEMBRE 2018

Hair Exposome,Un concepto para

abordar los trastornos del cabelloDurante las últimas décadas, el ritmo de vida de los humanos se ha ido acelerando, no solamente con más actividad sino también con un nivel de estrés más elevado. Además, la población se ha ido concentrando en núcleos, centros de ciudades dónde la oferta laboral y las oportunidades son mayores, a contrapartida, los índices de polución en estas regiones también han ido en aumento durante los últimos años. Hasta día de hoy, la afectación de este conjunto de factores externos a nuestra salud, sobretodo des de un punto de vista médico ha suscitado gran interés. Por ejemplo, la relación de la polución y el desarrollo de enfermedades respiratorias o bien ciertos tipos de cánceres han sido diana de numerosos estudios. Así pues, si sabemos que este conjunto de factores puede tener una afectación en nuestra salud, ¿no es lógico que no plantemos cual es la afectación que tienen en nuestra salud capilar?

Eni GómezBióloga colegiada 12546-CDirectora técnica del Centro de Tecnología Capilar (CTC)

Eva ToribioGerente de desarrollo de mercado en Symrise

Montserrat DelorDirectora de ventas de Ingredientes Cosméticos en España y Portugal en Symrise

Judit Morlà FolchResponsable de Innovación en Beauty Cluster Barcelona

Figura 1Número de artículos publicados en revistas científicas sobre el concepto y las afectaciones del exposoma en humanos. Resultados obtenidos de la Web of Science.

2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 20180

20

40

60

80

100

120

Publicaciones por año [exposome]

Año de publicación

Núm

ero

de a

rtíc

ulos

Introducción al exposoma

El término “exposoma” se refiere a la suma de los múlti-ples factores externos a los que el ser humano se afron-ta al largo de su vida: exposiciones a sustancias quími-cas, radiación, tipo de nutrición alimentos, estrés… Este concepto fue acuñado en el año 2005 por el Dr. Christopher P. Wild (1), epidemiólogo molecular y ac-tual director de la Agencia Internacional para la Inves-tigación del Cáncer (IARC), cuyo trabajo de investiga-ción se ha basado, principalmente, en el estudio de los factores de riesgo ambientales y genéticos, que están relacionados con el desarrollo del cáncer en humanos.

Desde la publicación de este concepto, las investigacio-nes sobre el exposoma y su relación con la predispo-sición al desarrollo de ciertas enfermedades ha ido en aumento en los últimos años, demostrando un claro in-terés por parte de la comunidad científica (Figura 1). La caracterización y cuantificación de las exposiciones si-

12 | CBCAT | DESEMBRE 2018

Page 13: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 13

Hair Exposome,Un concepto para

abordar los trastornos del cabello

multáneas exógenas y endógenas a contaminantes, el estilo de vida, la alimentación o la radiación son algu-nos de los factores bajo constante estudio, con inten-ción de que sean tipificados como factores de riesgo que predisponen a las personas a sufrir determinadas patologías de acuerdo con las características de su entorno ambiental. Algunos ejemplos de los estudios

ya publicados hacen referencia a la investigación de la exposición humana a ciertos factores ambientales y sus consecuencias en la salud (2) o la relación entre el exposoma y el desarrollo de alergias y asma en la vida temprana (3,4). Mientras que, en relación a la sa-lud humana, el estudio del exposoma es cada vez más conocido e investigado a nivel mundial, su afectación

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 13

Page 14: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

14 | CBCAT | DESEMBRE 2018

en los humanos desde otros enfoques más concretos como, por ejemplo, la piel o el cabello no han recibido la misma atención. No obstante, cabe a destacar que ambos están totalmente expuestos a gran variedad de factores ambientales durante toda la vida.

Exposoma de la piel

En el caso de la piel, existen algunas publicaciones dónde los autores exponen los factores principales que definen el exposoma condicionando el enveje-cimiento de la piel. Este es el caso de la investigación liderada por el Dr. Thierry Passeron (5) dónde el equi-po define el “skin aging exposome” como el conjunto de factores y sus interacciones que afectan a la salud humana desencadenando en un proceso de enveje-cimiento de la piel. Los investigadores proponen una clasificación en seis categorías de los principales fac-tores; (i) radiación solar: radiación ultravioleta, luz vi-sible y radiación infrarroja, (ii) contaminación del aire, (iii) fumar tabaco, (iv) alimentación, (v) un número de factores misceláneos menos estudiados, y (vi) el uso de productos cosméticos.

Este no es el único trabajo en referencia al estudio del exposoma y la piel, el pasado mes de Enero de 2018 se publicó en la Journal of the European Academy of Dermatology and Venereology la relación entre el ex-posoma y concretamente, el acné (6). En este caso el “acne exposome” es definido como la suma de factores ambientales que tienen un impacto en la barrera de la piel, clasificados en las siguientes principales catego-rías: nutrición, factores fisiológicos y de estilo de vida, uso de cosméticos, contaminación, medicamentos y factores climáticos.

Por lo contrario, cuando intentamos buscar la relación entre el estado del cabello y el concepto exposoma, qué factores ambientales afectan a la salud capilar, la información disponible es extremadamente escasa. ¿Cómo afecta la contaminación o la alimentación en la

pérdida de pelo? ¿Cuáles son los factores endógenos y exógenos que condicionan la calidad, cantidad, el color del cabello? ¿Cómo podemos prevenirlo? Todas estas son preguntas que se han ido formulando consu-midores y empresas para las cuales aún no existe una respuesta clara, y específicamente, publicaciones cien-tíficas al respecto son casi inexistentes.

Justamente por este motivo el Grupo de Trabajo de Cosmética Capilar del Beauty Cluster Barcelona (BCB) liderado por Eni Gómez y Antonio Crous del Centro de Tecnología Capilar (CTC) y Eva Toribio y Montserrat De-lor de la empresa Symrise, conjuntamente con el BCB desarrollaron el concepto “Hair Exposome” (HE), una manera de abordar los trastornos del cabello des de una perspectiva global.

Definición del Hair Exposome

El Hair Exposome se define como el conjunto de facto-res y sus interacciones que provocan una respuesta del cuerpo humano relacionada con el cabello y el cuero cabelludo. Concretamente, los factores que componen el HE se pueden clasificar en seis categorías: estrés y salud, polución, alimentación, manipulación física y química, clima y radicación y microbiota (Figura 2). Todos ellos pueden representar una amenaza para el cabello y debemos investigar cómo estos factores, de manera conjunta, condicionan nuestra salud capilar. Antes de definir las grandes categorías que lo com-ponen es fundamental considerar la diversidad del cabello (color, forma, estilo, patrón de crecimiento) (7) y la complejidad de la propia estructura (8) en la cual se deben distinguir dos partes; la parte externa (inerte y visible) y la parte interna de la piel o folículo piloso (la parte viva). Es importante matizar que los factores tanto internos como externos van a afectar al cabello de distinta forma dependiendo de su parte estructu-ral y de sus características propias. Concretamente, los factores que componen el HE se pueden clasificar en seis categorías:

Figura 2Representación gráfica de las seis categorías en las que se agrupan los facto-res que componen el Hair Exposome.

Figura 3Fotografía de microscopía electrónica de barrido de un cabello recubierto por polivinilo y partículas de contaminación. Imagen cedida por el Centro de Tecnología Capilar (CTC).

Page 15: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 15

A. Estrés y Salud

El estrés fisiológico ha estado relacionado con la pérdida de cabello y con alteraciones en el color y la estructura del pelo. Concretamente, ha sido de-mostrado que el estrés puede conllevar variaciones hormonales que repercuten en el ciclo del cabello. No solo se ha demostrado que el estrés emocional induce cambios fisiopatológicos en el folículo piloso, y como consecuencia lo debilita (9) sino que ade-más un estrés crónico puede conllevar la inhibición del crecimiento del pelo a través de la sustancia P, un neuropéptido mediador de la respuesta immune (10,11). Adicionalmente cabe a considerar que medi-camentos, enfermedades o estados especiales como el embarazo pueden precipitar su caída, causar grasa o caspa. Las horas de descanso también son muy im-portantes, la piel se regenera durante las horas noc-turnas y el cabello crece mayoritariamente durante este período de descanso. Así, las alteraciones del sueño o las variaciones en los ciclos circadianos pue-den alterar también el ciclo del cabello. La pregunta que nos deberíamos plantear de cara a un futuro se-ría: ¿Durante la formulación de productos capilares se deberían tener en cuenta estos factores?

B. Polución

La polución debe ser considerada tanto a nivel exter-na como interna. Cuando hablamos de contaminación externa nos referimos principalmente a la contamina-ción atmosférica. La exposición de la piel a las partí-culas contaminantes del aire ya es bien conocido que puede acelerar el proceso de envejecimiento (12), ¿pero y en el cabello… qué es lo que sucede? En este caso, las partículas pueden acumularse en el cabello y ocasionar daños en su capa protectora (Figura 3), y como resultado dar lugar a un cabello más débil, seco y de color apagado (13). Pero la polución no se encuen-tra solamente en el exterior, sino que la contaminación en el interior de las casas, como por ejemplo el humo

de tabaco que también produce efectos nocivos para el pelo. ¿Cómo podemos proteger el cabello de estos efectos?

C. Alimentación

Es importante considerar las necesidades nutricionales para una buena formación del cabello, las carencias y las alteraciones en la dieta pueden afectar el desarro-llo del cabello y provocar debilidad capilar. La parte viva del cabello está debajo de la piel del cuero cabe-lludo, dónde su raíz se encuentra dentro del folículo, obteniendo los nutrientes del torrente sanguíneo. Los alimentos que ingerimos pueden contener determi-nados contaminantes, como por ejemplo metales pe-sados que se pueden acumulan en el cabello y alterar su formación (14). Des de un punto de vista genético, la relación entre la nutrición y la salud y el genoma humano está cada vez más estudiado, llegando a de-terminar prácticas nutricionales más adecuadas de-pendiendo de los perfiles genéticos individuales. Es importante añadir también la afectación que puede tener en la salud capilar las intolerancias o alergias ali-mentarias. Existen algunas evidencias dónde se ha re-lacionado la celiaquía con la aceleración de la caída del pelo (15), aunque son resultados poco contrastados, está claro que es un campo dónde más investigación es necesaria. Debido que cada vez son más frecuentes este tipo de problemáticas alimentarias, es muy impor-tante determinar si existe o no una relación y entender sus consecuencias. ¿Cómo influyen estos factores en el cuero cabelludo y en consecuencia en el cabello? ¿Deberíamos tener en cuenta estas circunstancias en la formulación de los cosméticos?

D. Manipulación Física y Química

Los procesos técnicos de peluquería, químicos y físi-cos, pueden afectar tanto a la parte externa del cabello como al cuero cabelludo. De entre los procesos más demandados principalmente por las consumidoras se

Figura 4Fotografía de microscopía electrónica de barrido de un cabello caucásico agredido, sometido a decoloración y planchas A) 2.000x, B) 8000x. Imágenes cedidas por el Centro de Tecnología Capilar (CTC).

Page 16: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

16 | CBCAT | DESEMBRE 2018

encuentran la decoloración y el alisado permanente, ambos pueden resultar agresivos para el cabello afec-tando a la estructura química de la queratina y la fibra capilar (Figura 4), del mismo modo que pueden perju-dicar el cuero cabelludo convirtiéndolo la piel en más vulnerable y sensible (16). Los productos de higiene para el cabello también pueden tener un impacto en ambas partes de la estructura capilar, como por ejem-plo el champú utilizado puede afectar el entorno de coordinación del cobre en el cabello (17). La elevada frecuencia de lavado es también un factor a tener en cuenta y sumado con el aumento de la manipulación del cabello todo ello conlleva una debilitación de las estructuras y su alteración. Es por ello, que es crucial el desarrollo de nuevos cosméticos más seguros, eficaces e inocuos. ¿La eficacia y la protección, aspectos clave de estos cosméticos?

E. Clima y radiación

El cabello está en contacto permanente con el medio ambiente y por lo tanto las variaciones climáticas pue-den modificar sus características y su aspecto. Mien-tras en verano el cabello acostumbra a estar expuesto más tiempo a la radiación solar y al calor, en invierno el efecto es el contrario. Los efectos más comunes del clima en el cabello suelen estar relacionados con los cambios constantes de ambientes fríos a cálidos. El aire frío y seco puede levantar la capa de la cutícula del cabello y, al entrar en un ambiente interior cálido y seco, desprende humedad del cabello y lo deja seco y encrespado. En caso de una situación de elevada tem-peratura, el cuero cabelludo transpira (Figura 5), del mismo modo que la piel de nuestro cuerpo, afectando en este caso en el aspecto del cabello. En referencia al daño que puede producir la radiación UVA y UVB en el cabello y en el cuero cabelludo ha sido más amplia-mente estudiado (18). La degradación de la proteína del cabello es inducida por longitudes de onda 254 – 400nm, así que la radiación UVB es la responsable de la pérdida de la proteína del cabello y la radiación UVA de los cambios de color. La absorción de radiación en los aminoácidos fotosensibles del cabello y su degra-dación fotoquímica produce radicales libres, y estos tienen un impacto adverso sobre las proteínas del ca-bello, especialmente en la queratina (19). Conociendo estos factores, ¿deberíamos formular productos espe-cíficos para cada época del año?

F. Microbiota

El cuero cabelludo dispone de una sofisticada y varia-da presencia de microorganismos cuyo desequilibrio puede alterar su funcionamiento y conllevar proble-mas capilares. Durante la última década, el estudio de la microbiota ha ido ganando importancia des de un punto de vista dermatológico, relacionándolo con pro-blemáticas de la piel como la psoriasis o el acné (20). Contrariamente, la investigación de la microbiota cen-trada en el cuero cabelludo no ha tomado la misma im-portancia, en algunas investigaciones recientes se ha estudiado la relación de la población microbiana con la presencia de caspa (21), sin embargo, en la actuali-dad, son muy pocas las evidencias publicadas. Es muy importante conocer las causas de los desequilibrios microbianos en el cuero cabelludo para encontrar las soluciones cosméticas adecuadas. ¿La formulación de productos específicos para la microbiota debería ser una prioridad para el sector cosmético?

Page 17: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 17

Conclusiones

Hasta día de hoy las investigaciones en referencia a la salud capilar se han limitado a estudiar las afectacio-nes del cabello des de un punto de vista individual, muchas veces sin considerar el ecosistema en el que se encuentra nuestro cabello. Teniendo en cuenta la propia estructura compleja del pelo, es importante comprender que los problemas capilares pueden venir causados tanto de factores externos como internos. El concepto del Hair Exposome intenta abordar los tras-tornos del cabello des de una perspectiva innovadora,

analizando las afectaciones del cabello de forma glo-bal en lugar de tratarlos independientemente como se ha hecho hasta la actualidad. Este concepto, impulsa-do por el Beauty Cluster Barcelona, permite analizar y promover más el conocimiento sobre las afectaciones capilares y sus causas, pretende abrir nuevas vías de colaboración entre las empresas del sector del capilar con el fin de desarrollar soluciones dinámicas y globa-les contra las agresiones a las que se ve sometido el cabello.

Figura 5Microfotografía del cuero cabelludo transpirando por condiciones de elevada temperatura. . Imágenes cedidas por el Centro de Tecnología Capilar (CTC).

Referencias

1. Wild CP. Complementing the Genome with an ‘Exposome’: The Outstanding Challenge of Environmental Exposure Measurement in Molecular Epidemiology. Cancer Epidemiol Biomarkers 2005; 1;14(8):1847

2. Buck Louis GM, Smarr MM, Patel CJ. The Exposome Research Para-digm: an Opportunity to Understand the Environmental Basis for Human Health and Disease. Curr Environ Heal Reports 2017; 4(1):89–98.

3. Burbank AJ, Sood AK, Kesic MJ, Peden DB, Hernandez ML. Environ-mental determinants of allergy and asthma in early life. J Allergy Clin Immunol 2017;140(1):1–12.

4. Renz H, Holt PG, Inouye M, Logan AC, Prescott SL, Sly PD. An expo-some perspective: Early-life events and immune development in a changing world. J Allergy Clin Immunol 2017;140(1):24–40.

5. Krutmann J, Bouloc A, Sore G, Bernard BA, Passeron T. The skin aging exposome. J Dermatol Sci 2017; 13;85(3):152–61.

6. Dréno B, Bettoli V, Araviiskaia E, Sanchez Viera M, Bouloc A. The in-fluence of exposome on acne. J Eur Acad Dermatology Venereol.

7. Westgate GE, Botchkareva N V, Tobin DJ. The biology of hair diversity. Int J Cosmet Sci 2013; 35(4):329–36.

8. Yang F-C, Zhang Y, Rheinstädter MC. The structure of people’s hair. PeerJ 2014; 7;2:e619.

9. Huang W-Y, Huang Y-C, Huang K-S, Chan C-C, Chiu H-Y, Tsai R-Y, et al. Stress-induced premature senescence of dermal papilla cells com-promises hair follicle epithelial-mesenchymal interaction. J Dermatol Sci 2017; 24:86(2):114–22.

10. Arck PC, Handjiski B, Peters EMJ, Peter AS, Hagen E, Fischer A, et al. Stress Inhibits Hair Growth in Mice by Induction of Premature Cata-gen Development and Deleterious Perifollicular Inflammatory Events via Neuropeptide Substance P-Dependent Pathways. Am J Pathol 2017; 24:162(3):803–14.

11. Liu N, Wang L-H, Guo L-L, Wang G-Q, Zhou X-P, Jiang Y, et al. Chronic Restraint Stress Inhibits Hair Growth via Substance P Mediated by Re-active Oxygen Species in Mice. PLoS One 2013; 8(4):e61574.

12. Vierkötter A, Schikowski T, Ranft U, Sugiri D, Matsui M, Krämer U, et al. Airborne Particle Exposure and Extrinsic Skin Aging. J Invest Derma-tol. 2017; 13;130(12):2719–26.

13. Galliano A, Ye C, Su F, Wang C, Wang Y, Liu C, et al. Particulate matter ad-heres to human hair exposed to severe aerial pollution: consequences for certain hair surface properties. Int J Cosmet Sci 2017; 39(6):610–6.

14. Goldberg LJ, Lenzy Y. Nutrition and hair. Clin Dermatol. 2010; 28(4):412–9.

15. Corazza GR, Andreani ML, Venturo N, Bernardi M, Tosti A, Gasbarrini G. Celiac disease and alopecia areata: Report of a new association. Gastroenterology 1995; 109(4):1333–7.

16. Miranda-Vilela AL, Botelho AJ, Muehlmann LA. An overview of chemi-cal straightening of human hair: technical aspects, potential risks to hair fibre and health and legal issues. Int J Cosmet Sci 2014; 36(1):2–11.

17. Worasith N, Goodman BA. The coordination environment of cop-per in hair can be altered by treatment products. Int J Cosmet Sci 2015;37(1):116–22.

18. Piérard-Franchimont C, Quatresooz P, Piérard GE. Effect of UV Radia-tion on Scalp and Hair Growth. In: Trüeb RM, Tobin DJ, editors. Aging Hair 2010. p. 113–21.

19. Santos Nogueira AC, Joekes I. Hair color changes and protein da-mage caused by ultraviolet radiation. J Photochem Photobiol B Biol 2004;74(2):109–17.

20. Dreno B, Martin R, Moyal D, Henley JB, Khammari A, Seité S. Skin microbio-me and acne vulgaris: Staphylococcus, a new actor in acne. Exp Dermatol.

21. The human scalp microbiome: Application of next generation se-quencing of microbial communities. J Am Acad Dermatol 2018; 21;66(4):AB62.

Page 18: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

18 | CBCAT | DESEMBRE 2018

protagonizada por Reynhold Messner y Peter Habeler, y segundo, el 29 de mayo se cumplían 65 años de la primera ascensión a la cima del mundo por Edmund Hillary y el Sherpa Tenzing Norgay.

Antecedentes históricos y científicos

Cuando Hillary y Tenzing llegaron a la cima del Everest en 1953, fue la culminación de muchos intentos que comenzaron en 1921. El médico Alexander Kellas había predicho ya en 1920 que la montaña podría escalarse, pero la altitud extrema de 8.848 m, con la consiguiente reducción severa de oxígeno atmosférico que conlle-va, así como los deficientes equipos técnicos utilizados hasta entonces y las estrategias alpinas llevadas a cabo, había frustrado los intentos anteriores. Una de las razo-nes que justificarían el éxito de la expedición de 1953 fue el trabajo realizado un año antes por el fisiólogo británico Griffith Pugh, cuando estudió profusamente los factores fisiológicos y ambientales a gran altitud, in-cluido los requerimientos de oxígeno necesarios. Ocho años más tarde, Pugh e Hillary se unieron de nuevo, junto a un equipo de otros destacados fisiólogos y al-pinistas, para la Expedición Silver Hut llevada a cabo entre 1960 y 1961, la cual dilucidó muchos enigmas fisiológicos que se presentaban a gran altitud, incluso en nativos Sherpa. La expedición científica pasó 6 me-

La primavera de 2017 en el Everest ha sido muy exitosa para el alpinismo catalán. Kilian Jornet asombraba al mundo escalando dos veces en una semana la mon-taña más alta del planeta a su más puro estilo y, en las mismas fechas, pero por la vertiente sur nepalí, Ferran Latorre, con una trayectoria en el Himalaya impecable, alcanzaba la cima del mundo completando su proyec-to de escalar las 14 montañas de más de 8.000 metros. De este modo, Ferran Latorre se convertía en el primer catalán en conseguir esta meta al alcance de muy po-cos. Ese mismo año, en verano, Oscar Cadiach alcanza-ba la cima del Broad Peak (8.051 m) en la cordillera del Karakorum en Paskistán, convirtiéndose en el primer catalán, y veinteavo alpinista del mundo, en conseguir las 14 montañas de más de 8.000 metros sin oxígeno suplementario. Kilian, Ferran y Oscar conseguían hitos históricos que ponían, de nuevo, al alpinismo catalán en las primeras páginas del alpinismo mundial.

Es precisamente en la expedición de Ferran Latorre al Everest donde un grupo de científicos hemos desarro-llado el trabajo de campo del proyecto SHERPA_Ever-est’2017. Un año después empezamos a disponer de resultados, precisamente en un año, 2018, donde el Everest vuelve a ser noticia por dos grandes efeméri-des. Primero, el 27 de mayo se cumplieron 40 años de la primera ascensión al Everest sin equipos de oxígeno,

ProyectoSHERPA_Everest’2017 Un reto logístico ycientífico en lacima del mundo

Page 19: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 19

Dr. José Manuel SoriaDirector la Unitat de Genómica de Enfermedades Complejas del Insitut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB-Sant Pau). Investigador Prin-cipal del Proyecto SHERPA_Everest’2017

Dr. Eduardo GarridoEspecialista en Medicina del Deporte, investigador de la Unidad de Hipobaria y Fisiología Biomédica de la Universitat de Barcelona, y miembro del Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya (IEMM)

Equipo científico con los Trekkers en el Douglas Pass. Al fondo el Ama Dablan (6.856 m)

Page 20: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

20 | CBCAT | DESEMBRE 2018

ses a una altitud de 5.800 m en un laboratorio metálico prefabricado y estudió muchos aspectos del ejercicio físico, el intercambio de gases pulmonares, la regula-ción cardiovascular y de la ventilación y los cambios en la sangre. La capacidad de ejercicio físico se midió, in-cluso, a una altitud máxima de 7.440 m y se cuestionó, de nuevo, si el Everest podría ser escalado sin oxígeno suplementario.

La respuesta llegó, de manera brillante y empírica el 27 de mayo de 1978, cuando Messner y Habeler conquis-taron su cima a pulmón libre, batiendo así la cota 8.570 m alcanzada de la misma forma por Norton en 1924. Tres años más tarde, en 1981, la American Medical Re-search Expedition al Everest (AMREE), desplegó un am-plio estudio científico aportando información valiosísi-ma sobre las adaptaciones fisiológicas específicas que permiten a algunos humanos llegar al punto más alto de la Tierra, situado próximo al límite de la troposfera. La presión barométrica se midió por primera vez pisan-do esa cumbre, y las muestras de gases alveolares ob-tenidas a 8.848 m mostraron la importancia crítica de la hiperventilación extrema, demostrando que la cima del Everest está lindante al límite fisiológico de la tole-rancia humana respecto a la deprivación de oxígeno. Ello fue corroborado por la potente expedición cientí-fica Caudwell Xtrem Everest y durante los proyectos de investigación llevados a cabo en cámaras hipobáricas: las Operations Everest I, II y III-Comex (ver Tabla 1, ex-traída de Garrido y cols., 2017).

La altitud conlleva una marcada reducción exponen-cial de la presión barométrica y, consecuentemente, de la presión inspirada de oxígeno, situación denominada “hipoxia”. Una exposición brusca a 8.848 m provoca la pérdida de consciencia en menos de 2-3 minutos, pero mediante una ascensión lenta y progresiva el organis-mo compensa la hipoxia activando y regulando meca-nismos fisiológicos muy complejos y precisos. Pese a ello, éstos tienen una capacidad limitada adaptativa,

pues la vida permanente por encima de los 5.500 m es imposible para el humano y el deterioro psico-físico es muy rápido por encima de los 7.500 m. En la cumbre del Mt. Everest la presión parcial de oxígeno es de tan solo un tercio respecto al nivel del mar, y la captación máxima de oxígeno puede reducirse un 80% y aún más durante el invierno, cuando la presión atmosférica en la cima es algo menor que el resto del año. A es-tas altitudes tan extremas, mínimas variaciones de la presión atmosférica implican notables cambios en el rendimiento físico. Menos del 5% de las aproximada-mente 9.000 ascensiones registradas al Everest se han realizado sin utilización de equipos de oxígeno.

El hecho de que el hombre no solo puede permanecer consciente en la cima del Everest, sino de escalar hasta allí sin oxígeno suplementario, se debe a una serie de cambios adaptativos que tienen lugar en el organismo sometido a la hipoxia en un período relativamente cor-to de tiempo. Este proceso se denomina aclimatación y las adaptaciones ocurren en diferentes sistemas y órganos de nuestro cuerpo, especialmente a nivel res-piratorio, cardiovascular, sanguíneo, renal, hormonal y bioquímico. Si esta respuesta del organismo a la alti-tud es excesiva o no logra compensar suficientemente la hipoxia celular, aparece una patología que puede manifestarse de una forma muy variada: mal de mon-taña de tipo agudo, subagudo y crónico, o edemas periférico, pulmonar y cerebral, así como retinopatía, tromboembolismo, o disfunción neurocognitiva. No son infrecuentes las muertes ocurridas en alpinistas y trekkers por alguna de estas patologías, incluso en alti-tudes no extremas.

Estos mecanismos adaptativos del organismo en res-puesta a la disminución de oxígeno tiene, sin duda al-guna, un importante interés biomédico, ya que existen condiciones de hipoxia no asociadas a la altitud, sino a estados patológicos intrínsecos de algunos pacien-tes (Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica, apnea

Page 21: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 21

del sueño, algunas enfermedades cardiovasculares y sanguíneas) donde similares mecanismos fisiológicos juegan un papel esencial en la aparición o progresión de la propia patología.

Es en este contexto histórico y científico, de explorar nue-vas vías fisiológicas relacionadas con mecanismos adap-tativos a la disminución de oxígeno con fines biomédicos, donde se enmarca el proyecto SHERPA_Everest’2017.

Objetivos del Proyecto

Nuestra hipótesis de trabajo se fundamenta en que los mecanismos adaptativos naturales del organismo a los efectos de la altitud e hipoxia están regulados genéti-camente, y ello constituye un buen ejemplo de inte-racción gen/ambiente en rasgos complejos. En indivi-duos sanos, estas alteraciones se restablecen una vez se recuperan las presiones de oxígeno normales, pero no en pacientes con estos mecanismos alterados aso-ciados a patologías crónicas. La identificación de estos mecanismos, y los procesos biológicos asociados, pue-de aportar importante información no sólo al mundo del deporte, sino también para la medicina especiali-zada en enfermedades tan comunes como las descri-tas, especialmente la insuficiencia respiratoria crónica (EPOC), donde estos procesos adaptativos constituyen per se factores patológicos. Por consiguiente, el objeti-vo principal del proyecto es identificar aquellos facto-res genéticos y mecanismos reguladores asociados a los cambios fisiológicos (cardiopulmonares) causados específicamente por la hipoxia de la altitud, a partir de la expresión de todo el genoma.

Teniendo en cuenta este objetivo, los resultados que esperamos obtener contribuirán significativamente al conocimiento de los efectos que causa la hipoxia en millones de humanos. Concretamente, el proyecto puede tener un elevado impacto en los siguientes gru-pos poblacionales:

• Deportistas que realizan su actividad en la montaña.• Viajeros a zonas de altitud elevada.• Pacientes con enfermedades cardiopulmonares.

Diseño y estrategia del Proyecto

Este proyecto plantea un diseño, una estrategia y un enfoque completamente innovadores. Nos propone-mos comparar los posibles cambios que tendrán lugar en la expresión y la regulación de los 22.000 genes del genoma de montañeros y alpinistas occidenta-les, no aclimatados a la altitud, y en nativos de etnia Sherpa adaptados crónica y filogenéticamente a ese entorno ambiental. Para ello hemos recogido mues-tras de sangre de 52 sujetos (15 trekkers, 15 alpinis-tas de élite y 22 Sherpas) en tres puntos concretos de diferente altitud: en Barcelona, en el Campo Base del Everest (CBE) a 5.364 m, e inmediatamente tras des-cender de altitudes superiores a 8.000 m (alpinistas y Sherpas). Durante la expedición también hemos reali-zado exploraciones cardiorrespiratorias (espirometría, electrocardiograma, pulsioximetría, presión arterial) y obtenido datos clínicos (incidencia y puntuación de mal agudo de montaña), así como otras exploraciones clínicas (estudio de retina) antes y después de la ex-pedición.

Las diferencias clínicas observadas esperamos que nos permitan establecer un perfil de expresión de los genes implicados en la respuesta a la adaptación a la altitud-hipoxia y asociarlo a los parámetros fisiológicos y clínicos estudiados. Por todo lo anteriormente expuesto, nuestro proyecto es pionero en este tipo de estudios, abordando la iden-tificación de procesos adaptativos naturales del orga-nismo en sujetos sanos sometidos a una intervención controlada y homogénea para trasladar los resultados a una situación donde estos mecanismos y procesos sean patológicos.

1- Pruebas oftalmológicas realizadas en Hospital de la Santa Creu i SantPau. Supervisadas por la Dra. Laura Pelegrin (Hospital Clìnic).

2- Pruebas médicas realizadas durante el Trekking de aproximación al Cam-po Base del Everest. En la foto el equipo científico con Ferrán Latorre enGhoraShep (Nepal).

3- Pruebas médicas realizadas durante el Trekking de aproximación al Cam-po Base del Everest. En la foto el equipo científico en Lobuche (Nepal).

4- Equipo Científico congelando las muestras de sangre en la Cascadade Hielo del Khumbu en el Campo Base del Everest.

5- Dr. JM Soria con la muestras obtenidas en el Campo Base del Everest.

6- Dr. Sibila (sentado) y Dr. Abuli (de pie) obteniendo las muestras desangre de los Sherpas en el Campo Base.

Page 22: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

22 | CBCAT | DESEMBRE 2018

Equipo científico

Tanto el diseño, la estrategia y logística del proyecto nos obligó a plantearnos una composición multidis-ciplinar del equipo de investigación. En nuestro caso ya disponíamos de una red de colaboradores de con-trastada experiencia en diferentes áreas de investiga-

ción biomédica en el entorno del proyecto SUMMIT de Emma Roca (http://www.emmaroca.com/ca/tesis/). Esta experiencia previa era una garantía de entendi-miento y espíritu colaborativo imprescindible para abordar esta empresa con éxito.

Logística del Proyecto:

Incluyendo la parte administrativa y burocrática del proyecto, este ha supuesto una auténtica carrera de obstáculos. Salvarlos ha requerido una ardua planifica-ción y contingencia para prever y disponer de alterna-tivas a las posibles eventualidades que nos íbamos a enfrentar. El trekking de aproximación y el propio CBE, a 5.364 m de altitud, no son el entorno ideal para rea-lizar un proyecto científico de esta envergadura. Toda esta logística debía estar preparada en tres meses, el tiempo que dispusimos desde que conseguimos la fi-nanciación hasta la partida a Nepal.

El proyecto tuvo que ser aprobado por el Comité Ético del Hospital de Sant Pau y por el Nepal Health Research Council (NHRC). Conseguir el permiso del NHRC para realizar el proyecto en su territorio y poder sacar las muestras biológicas de país fue una auténtica odisea.

Desde el punto de vista logístico, decidimos que tres personas del equipo formarían parte de la expedición de Ferran Latorre para recoger los datos y muestras biomédicas durante el trekking y en el CBE. Asimismo, realizamos un viaje relámpago de tres días a Kathman-

1- Dr. Oriol Sibila Servei de Neumologia. IIB-Sant Pau. Hospital de la St. Creu i St. Pau2- Roger Marginet. Universitat Politectica de Catalunya3- Ferran Latorre. Alpinista4- Roger Puig. Universitat Politectica de Catalunya5- Dr. Jose Manuel Soria. Unitat de Genomica. IIB-Sant Pau. Hospital de la St. Creu i St. Pau6- Dra. Lexa Nescolarde Universitat Politectica de Catalunya7- Dr. Marc Abuli Servei de Cardiologia. Hospital Germans Trias i Pujol8- Antonio Cardenas. Unitat de Genomica. IIB-Sant Pau. Hospital de la St. Creu i St. Pau9- Anna Feliu. Servei de Neumologia. IIB-Sant Pau. Hospital de la St. Creu i St. Pau

10- Ana Rodrigo-Troyano. Servei de Neumologia. IIB-Sant Pau. Hospital de la St. Creu i St. Pau11- Guillermo Suarez-Cuartin. Servei de Neumologia. IIB-Sant Pau. Hospital de la St. Creu i St. Pau12- Emma Roca. Universitat Politectica de Catalunya13- Aranzazu de la Villa. Universitat Politectica de Catalunya14- Andreu Rodríguez. Universitat Politectica de Catalunya

El equipo científico definitivo quedó configurado con los siguientes miembros

1 2 3 5 6 7 8 9 10

4

11 12 13 14

Page 23: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 23

1- Equipo Científico con Ferran Latorre en el Campo Base del Everest.

2- Dr. Sibila, Dr. Soria y Dr. Abuli en la entrada que delimita el Campo Base del Everest.

3- Dr. Sibila, Dr. Soria y Dr. Abuli en el camino hacia el Campo Base del Everest.

du, justo dos semanas antes de la partida prevista de la expedición, durante el cual, tras muchas reuniones y contactos, conseguimos cerrar la logística necesaria que garantizaría la ejecución del proyecto, así como asegurábamos la participación de los Sherpas de la agencia Seven Summits que estarían en el CBE. El acce-so a los alpinistas occidentales no lo tendríamos hasta que llegáramos al CBE, y una vez allí solicitaríamos su participación en el estudio.

Fases del Proyecto

El trabajo de campo de recogida de muestras y explo-raciones biomédicas se desarrolló en 4 fases:1. Barcelona: La semana previa a la partida de la ex-pedición realizamos las pruebas médicas y recogimos muestras de sangre a todos los participantes que for-maban el grupo que acompañaría a Ferran Latorre du-rante el trekking al CBE. Estas pruebas se realizaron en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en el Hospital German Trias i Pujol, y en el Hospital Clinic.2. Nepal: Tras terminar cada etapa del trekking se ob-tuvieron en cada uno de los sujetos los datos biomédi-cos descritos previamente. En la foto 2 se detallan las etapas de la aproximación al CBE.3. Campo Base del Everest: En los cinco días que per-manecimos en el CBE seleccionamos a los alpinistas occidentales y a los sherpas que participarían en el es-

tudio, realizándose las extracciones sanguíneas y prue-bas médicas previstas.4. Barcelona: Al día siguiente de regresar del Nepal repetimos las pruebas médicas y extracciones san-guíneas a todos los integrantes del trekking. Estas pruebas se realizaron en los mismos centros sani-tarios.

Durante las 9 etapas de la aproximación al CBE nos en-frentamos a situaciones que tuvimos que gestionar so-bre la marcha. La más dramática fue la evacuación de una de las personas integrantes del equipo que sufrió un cuadro de mal agudo de montaña de grado severo. Asimismo, acabar cada jornada y disponerse a recoger datos médicos a todos los integrantes del grupo exigió de un gran esfuerzo (fotos 9 y 10). Especial atención supuso la obtención de las muestras de sangre en el CBE con las bajas temperaturas registradas. La estan-cia en el CBE puso a prueba nuestra resistencia física y mental por la obligatoriedad y esfuerzo de recogida de datos, muestras y realización de pruebas médicas en alpinistas y sherpas a 5.364 m de altitud. Después de 20 días en Nepal volvíamos a casa ago-tados, pero muy satisfechos por el trabajo realizado. Sin embargo, aún nos esperaba una última gestión que requirió de un esfuerzo extra: gestionar el envío a Barcelona de las muestras sanguíneas almacenadas

Page 24: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

24 | CBCAT | DESEMBRE 2018

en el Samyak Laboratory de Kathmandu, tras su llega-da en helicóptero desde el CBE. Grandes dosis de per-suasión, muchas horas de discusión, mucha paciencia y una gran convicción consiguieron que, finalmente, casi 4 meses después de regresar de Nepal, todas las muestras llegaran íntegras a nuestro laboratorio en el Hospital de Sant Pau.

Análisis de datos y procesado de las muestras

Se ha generado una base de datos conteniendo cen-tenares de variables biomédicas recogidas durante el trekking y en el CBE, así como hemos procesado las muestras sanguíneas realizando los análisis de expre-sión del genoma (RNAseq) y la regulación de dicha ex-presión (miRNAseq).

Algunos resultados, aun preliminares, se presentan este año 2018 en el Congreso de la European Socie-ty of Cardiology (Munich, Alemania) y en el XII World Congress of Mountain Medicine (Kathmandu, Nepal). Se están preparando diversos artículos destinados a revistas científicas internacionales en las que se publi-carán los resultados definitivos.

Agradecimientos

Nuestro agradecimiento a la Fundació Obra Social La Caixa por creer y confiar en este proyecto y hacerlo realidad. A todos los investigadores implicados en el proyecto SHERPA y sus equipos del IIB-Sant Pau, Hos-pital Germans Trias i Pujol, Universitat Politécnica de Catalunya, Hospital Clínic y Universitat de Barcelona, y muy especialmente a nuestros colaboradores ne-palís los doctores Yogesh Subedi, Sanjeeb Bhandari y Devish Pyakurel. A los “trekkers” cuya colaboración ha superado con creces todas nuestras expectativas y se han convertido en parte del equipo. A los alpinis-tas que han participado en el estudio, especialmente a Hans Wenzl, Martina Bauer y Jannick Grazianni por su buena predisposición y paciencia día tras día. A los Sherpas, especialmente a Sangay Dawa Sherpa por su apoyo en el Campo Base del Everest. También nuestro agradecimiento a Seven Summit Trekk (Migma y Tashi Sherpa), a Tarannà Trekking y a Topcon, por su apoyo logístico. Y finalmente, nuestro más sincero agradeci-miento a Ferran Latorre un gran alpinista y mejor per-sona. Un auténtico privilegio estar embarcados en esta fascinante “aventura” con todos ellos.

Tabla 1. [basada en Garrido y cols., Arch Med Dep 2017;34:293-297]: Principales proyectos biomédicos y expediciones científico-alpinas llevadas a cabo previamente en el área del Mt. Everest, o mediante cámaras hipobáricas y/o mezclas hipóxicas que han simulado la altitud de dicha montaña (8.848 m), contri-buyendo a una trascendente y profusa aportación científica sobre la exposición humana en altitudes extremas.

Operation Everest 0 1874 Francia Paul BertCamera Decompressione 1898 Italia Angelo MossoEverest Expedition 1933 Inglaterra Raymond GreeneMt. Everest Expedition 1938 Inglaterra Charles WarrenOperation Everest I 1946 EUA Charles Houston & Richard RileyHimalayan Exped. to Mt. Everest 1953 Inglaterra Griffith Pugh & Michael Ward Decompression Chamber 19w54 Inglaterra John CotesSilver Hut 1960-61 Inglaterra Griffith PughSpedizione Everest 1973 Italia Paolo CerretelliAMREE 1981 EUA John B. WestOperation Everest II 1985 EUA Charles Houston & John Sutton40th Anniversary Everest Exped. 1993 Inglaterra Andrew Peacock & Peter JonesEverest Medical Expedition 1994 Inglaterra David CollierOperation Everest III-COMEX 1997 Francia Jean-Paul RichaletEverest Extreme Expedition 1998-99 EUA Peter AngoodEverest MedEx 2006 Alemania Klaus MeesCaudwell Xtreme Everest 2007 Inglaterra Michael GrocottXtreme Everest 2 2013 Inglaterra Daniel Martin & Ned Gilbert-Kawaiww

24 | CBCAT | DESEMBRE 2018

Proyectos Biomédicos yExpediciones Científico-Alpinas Año País Directores de Investigación

Page 25: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

DESEMBRE 2018 | CBCAT | 25

LA VIDA CORRE PER LES TEVES VENES

CUIDA-LES!

ACTIVA’TT és una organització sense ànim de lu-cre que té com a objectiu avançar en el diagnòstic, tractament i prevenció de malalties vasculars com la TROMBOSI, l’EMBÒLIA PULMONAR, les VARIUS o l’ANEURISMA de l’AORTA i l’ARTERIOSCLEROSI.

AJUDA’NS Necessitem el teu recolzament

DONATIUS A TRAVÉS D’INGRÉS

ES90 2100 0828 6102 0091 0632 Indica el teu nom i e-mail

I et mantindrem informat sobre on van i què es fa ambels diners recaptats, notícies mèdiques i futures accions.

Page 26: Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunyacbiolegs.cat/wp-content/uploads/2018/11/CBCAT31_BRrmarca.pdf · en la tasca de reconeixement dels biòlegs com a professionals aptes

26 | CBCAT | DESEMBRE 2018

Gaudeix d'aquests serveis i avantatges:

l Recursos d’Ocupació: Borsa de treball, Ofertes a la xarxa, Emprenedoria (intranet)

l Beques, premis i ajuts (intranet)

l Networking i Formació

l Notícies Bio (intranet)

l Butlletí setmanal CBC AL DIA (intranet)

l Correu corporatiu @cbiolegs.cat totalment gratuït

l Llicència Prezi i correu @cbiolegs.cat

l Compulses de fotocòpies

l Borsa de perits

l Servei d’informació i orientació professional

l Targetes corporatives personalitzades de col·legiat/col·legiada

l Segell personalitzat de col·legiat/col·legiada

l Assessoria informàtica i tecnològica

l Assessoria jurídica i defensa professional

l Assegurança de responsabilitat civil específica del teu àmbit laboral i altres assegurances

l Servei d’Assessorament i Adaptació al nou Reglament General de Protecció de Dades

l Descomptes en carburants amb la targeta CEPSA-STARRESSA DIRECT

l Imatge corporativa (logo, web i altres elements gràfics)

Col·legi deBiòlegs deCatalunya

Tel 934876159 | Fax 935321551 | [email protected] | www.cbiolegs.cat

Ser col·legiat/col·legiadaET SURT A COMPTE