La reivindicacióindependentistaomple Barcelona i esfa visible a tot arreupàg. 4

Diversos actesrecorden els 50 anysde la tràgica riuadapàg. 15

Bankia condona eldeute hipotecari alsdos afectats que horeclamaven davantl’oficina pàg. 11

El PMO destina500.000€ a 17projectes queocuparan 33 personespàg. 6

Sumari 747

POLÍTICA:El PSC critica lafalta de progrés enles infraestructuresde transport alVallèspàg. 8

SOCIETAT:Els afectats per lespreferents recullenuna cinquantena dequeixes per dur a laFiscalia pàg.10

SOCIETAT:La COMVIF denunciael bloqueig quepateix l’homenatgeals alcaldesrepublicanspàg.11

ESPORTS:El CF Ripollet caucontra La Jonqueraper 0 a 2 en elprimer partit alMunicipalpàg. 20

CIUTADÀ:Judit Subirats,professora de P4 alTatchépàg. 40

Al punt de mira

Política

Societat

Cultura

Crítiques

Esports

ESPECIAL RIU

Participació

Passatemps

Horòscops

Guies

Ciutadans

La Revisteta

Serveis

Felicitats

.....pàg. 04

.....pag. 06

.....pàg. 09

.....pàg. 15

.....pàg. 18

.....pàg. 20

.....pàg. 23

.....pàg. 27

.....pàg. 30

.....pàg. 33

.....pàg. 34

.....pàg. 40

.....pàg. 42

.....pàg. 44

.....pàg. 46

La manifestació convocada per l’As-semblea Nacional Catalana (ANC) l’11de setembre a Barcelona s’espera queesdevingui un punt d’inflexió. Tenintcom a referents la manifestació a fa-vor de l’Estatut al 1977 o més re-centment la del 10 de juliol de 2010la convocatòria va superar les expec-tatives, que ja preveien un gran su-port ciutadà. La cita va esdevenir unafesta catalanista amb una reivindica-ció clara en la pancarta ‘Catalunya,nou estat d’Europa’ i amb milers d’es-telades arreu. Però més enllà de Bar-celona el sentiment independentistatambé s’ha fet més visible que mai.Des del primer moment la intenció de

l’ANC ha estat estendre la reivindica-ció arreu de Catalunya. Ho han fetcreant assemblees territorials. AlVallès Occidental hi ha 18, la més pro-

pera la de Cerdanyola del Vallés. Cre-ada el passat juliol valoren amb mol-ta satisfacció la participació de veïnsa la manifestació. “A la Diada l’esta-ció estava plena de gent que hi ana-va a la marxa i també en les activitatsprèvies hem notat força suport i mésparticipació del que esperàvem”, co-menta el portaveu cerdanyolenc, Ber-nat Gaston. Ell mateix no amaga quetant Cerdanyola com Ripollet són mu-nicipis poc mobilitzats per la inde-pendència i per això valora que el mésdestacat d’aquest procés “és quemolta gent està perdent la por i entén

que la independència no és un movi-ment excloent”. És precisament per aquesta realitatque el ripolletenc Jordi J. Canals hacomençat a moure’s per crear l’as-semblea territorial al nostre municipi,“aquí a Ripollet notem cada vegadamés gent que s’acosta i veu l’opcióindependentista amb bons ulls”, ex-plica Canals que subratlla que “és enpoblacions com la nostra on cal quearreli el moviment perquè ara encaraés minoritari”. Amb tot posa en valortambé que cada cop més ciutadanses mostren a favor que es faci un re-

La independència l Al punt de Mira l 4

Anna Puerta i David Rúa

La reivindicació independentista ompleBarcelona i es fa visible a tot arreu

La manifestació a Barcelona va ser multitudinàriaCATALUNYA LLIBERTAT

S’està gestant la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana

| 5

ferèndum. De moment s’han agrupatmitja dotzena de persones, estan al’espera dels propers esdevenimentsi volen treballar per tal d’organitzaractivitats però no es fixen dates ja queles volen fer quan estiguin convençutsque poden tenir prou èxit. De momentel grup ja és visible a facebook (AN-Cripollet) i a twitter (@ANCripollet).

Un procés possible però complicatLa gran afluència de gent a la passa-da manifestació de l’11 de setembreno es pot explicar sense un compo-nent històric. Ramon Martos, historia-dor local, explica que es tracta de la“culminació d’una sèrie d’errors queha comès la gent que ha governatl’Estat espanyol” i puntualitza quesempre hi ha hagut “poc esperit decanvi i una falta de comprensió cap alpoble català”.Un dels factors que ha fet créixer elmoviment independentista ha estat,comenta Martos, la situació econòmi-ca. “El desequilibri fiscal que pateixCatalunya, que fa uns anys podia a-rribar a entendre’s, avui en dia no tésentit”, explica. Després de la mani-festació ha quedat demostrat que elsector independentista ha crescut, enpart per l’aparició d’un “nou sectorque vol l’equilibri fiscal”.“Ara ens trobem en una situació queobre una nova perspectiva”, afirma

Martos, “en un procés obert que ja ésimparable”. L’historiador afirma quedurant els mesos que venen es veuràcom evoluciona la situació i destacaque qualsevol poble hauria de tenir eldret a l’autodeterminació, una auto-determinació que “ha d’arribar sem-pre en un marc pacífic”.La situació passa per una reclamacióde Catalunya com a nou estat euro-peu. Jordi Rodríguez, ripolletenc lli-cenciat en Ciències Polítiques i del’Administració i que ha estat treba-llant a la Comissió Europea, comentaque la independència “és un procéspossible” però “difícil”. “Catalunyahauria de començar de zero, no tin-dria cap dret”, explica Rodríguez. I ésque Catalunya hauria de seguir elsmateixos processos que altres països,tals com demanar l’adhesió, passar

pel ple del consell, obrir negociacionsi arribar a un pacte. “Hi ha més obs-tacles dels que es mostren”, comen-ta Rodríguez. La independència deCatalunya podria provocar un efectedominó i un canvi de fronteres a Eu-ropa, tals com la independència de te-rritoris com Escòcia i Flandes. SegonsRodríguez, “la pressió política és moltimportant i hi ha un moviment en con-tra d’aquest canvi per part de l’Euro-pa construïda pels estats”. La con-seqüència de la independència deCatalunya podria ser, tal i com expli-ca Rodríguez, un “bloqueig des delpunt de vista dels estats dominants”.En definitiva, el moviment indepen-dentista cada cop és més fort i calveure com evolucionarà la situació, enun procés que tot i ser possible potser complicat.

Senyeres i estelades als balcons del municipi REVISTA DE RIPOLLET

El Patronat d’Ocupació destina 500.000€ a 17 projectes que ocuparan 33 persones

L’elevat nombre d’aturats que hi ha almunicipi, el fet que la Generalitat no ha-gi convocat plans d’ocupació i la limi-tació que el govern central ha fet alsAjuntaments per tal de contractar per-sonal han portat al consistori ripolletenca destinar els 503.026 euros que ha re-but de l’Àrea Metropolitana a 17 pro-jectes que permetran donar feina tem-poralment a 33 persones. Destaca entreles propostes que no només hi ha rela-cionades amb obres sinó que tambés’ocuparà a llicenciats, diplomats i ad-ministratius. D’aquesta manera a més

d’engegar programes nous com la po-sada en marxa d’un sistema d’ús de bi-cicletes reciclades, un programa de fo-ment de l’ocupació contactant

directament amb empreses o els ja tra-dicionals pintat de carrers, reparació devoreres o millora dels parcs també s’u-tilitzaran aquests projectes per abastirde personal de suport diverses àrees del’Ajuntament com serveis socials, ocu-pació o el PAME i posar en marxatambé nou cursos de formació al PMO.Alguns dels projectes arrencaran aquestnovembre i els darrers en acabar ho fa-ran al desembre de 2013, encara que

la durada mitjana és de sis mesos. L’alcale, Juan Parralejo, destacava en lapresentació que a través d’aquest plaes podran contractar ripolletencs i po-sava de relleu que significa un esforçeconòmic i de feina important pel con-sistori, ja que el cost total es semblantal que fins ara es destinava a plans d’o-cupació, però que es finançava a partsiguals entre l’Ajuntament i la Generali-tat.

David Rúa

L’alcalde va explicar l’objectiu del programa en una roda de premsa al PMO DAVID RÚA

Política l Revista de Ripollet | 6

Els 17 projectes

1.- Visitador d’empreses 12 mesos. 1 llicenciat 2.- Itineraris ocupacionals 6 mesos. 1 llicenciat3.- Orientació Club de la Feina12,5 mesos. 2 tècnics 4.- Cursos Formació al PMO 5 i 8 mesos. 4 formadors 5.- Programa ús bicicleta6 mesos. 1 mecànic i 1 tècnic adm

6.- Recepcionista al PMO 12 mesos. 1 auxiliar adm7.- Suport adm polítiques socials 9 mesos. 1 auxiliar adm8.- Suport a la brigada municipal5 mesos. 2 peons i 1 xòfer9.- Pintura general 6 mesos. 1 oficial i 3 peons 10.- Xòfer retroexcavadora obres14 mesos. 1 oficial especialista11.- Reparació voreres, parcs...6 i 8 mesos. 2 oficials, 1 tècnic i 4 peons

12.- Cursos Riscos Laborals PAME3 mesos. 1 tècnic diplomat 13.- Vigilant al PAME3 mesos. 1 informador14.- Suport adm a Serveis Socials6 mesos. 1 administratiu 15.- Suport i motivació aturats 6 mesos. 1 diplomat treball social16.- Suport a l’Escola d’Adults9 mesos. 1 auxiliar administratiu 17.- Control abocaments residus6 mesos. 1 informador vigilant

El pla, d’iniciativa municipal, permetràdonar feina a aturats locals

| 7Política l Revista de Ripollet

El Partit Popular adverteix de la divisió dela Festa Major i demana un canvi de rumb

El Partit Popular (PP) va mostrar el seumalestar per la pèrdua de l’esperit uni-tari de la Festa Major. En un roda depremsa, convocada el passat dilluns 17,els populars van assegurar que “s’ha-via trencat en dues parts”. Una prime-ra, l’existència de la Gibrelleta i el pre-sident de la formació, Víctor Diéguez, vaexemplificar-ho, “no té un cartell únic”.Amb la qual cosa, va continuar, hi hadues partides econòmiques. I la sego-na, la divisió mostrada al ple municipalsobre la Festa Major. Per aquest motiuvan sol·licitar un “canvi” en les mane-

res de fer de l’Ajuntament per “recupe-rar l’esperit de cohesió”. Tot i així, Dié-guez va subratllar, “és un problema des

de fa un temps” i fins ara no havien ac-tuat “per donar un marge d’actuació”.Per això duran una moció al ple.

Albert Hernàndez

El PP creu que l’esperit de la Festa Major està lluny de com era fa uns anysARXIU REVISTA DE RIPOLLET

Política Política | Revista de Ripollet | 8

El govern central ja ha donat resposta a les preguntes queva presentar abans de l’estiu el diputat sabadellenc del PSCal Congrés de Diputats, Carlos Corcuera, relatives a diver-ses infraestructures de transport necessàries al Vallès Oc-cidental. Unes respostes que Corcuera ha valorat com “unamanca de voluntat d’invertir en infraestructures”.En concret, hi ha dos qüestions que afecten d’una mane-ra més directa a Ripollet. D’una banda, Corcuera pregun-tava sobre l’intercanviador de les línies R4 i R8 de la Ren-fe a l’alçada del Baricentro (Barberà del Vallès). Respecte

aquest tema, el governcentral afirma que ac-tualment s’està redac-tant l’estudi informatiui que, per tant, encarano està determinat eltermini d’execució de

la construcció de l’intercanviador. D’altra banda, Corcueratambé va preguntar sobre l’estat del desdoblament de lalínia ferroviària entre Montcada i Vic. El govern central ex-plica al respecte que encara no pot aprovar el traçat i quela seva construcció estaria prevista en un pla que té coma termini l’any 2024.

La Diputació de Barcelona i la PIMEC ofereixen un nouservei d’assessorament personalitzat a pimes per tal quepuguin impulsar el seu creixement fomentant la innova-ció, la internacionalització, la comercialització o l’es-tructura directiva. El projecte té per objectiu ajudar a 50empreses amb almenys 3 treballadors, de més de 3 anysde vida, amb el centre de decisió ubicat a la província deBarcelona, i amb vocació internacional i voluntat d'in-vertir en el seu creixement. Els objectius són força con-crets, augmentar un 5% el creixement mig anual; aug-

mentar un 4% larendibilitat mitjanade l'empresa; aug-mentar el rati d'ex-portació en un 15%,o augmentar un10% el creixement

mig de la plantilla. El programa porta per nom ‘Accelerael creixement’ i pretén reforçar el teixit empresarial i afa-vorir la creació d’ocupació. Les empreses interessadesen participar ja poden presentar les seves candidaturesa les delegacions de PIMEC. El projecte d’actuació a lesempreses s’allargarà fins a finals del 2013.

Redacció Redacció

El PSC critica lafalta de progrés enles infraestructuresde transport al Vallès

Nou serveid’assessorament a pimes a càrrec de la Diputació

Faran assessoramentpersonalitzat a 50 pimes de més de 3 treballadors

El diputat del PSCCarlos Corcuera vapresentar les qüestions al govern

| 9Societat l Revista de Ripollet

Bankia condona el deute hipotecari als dosafectats que ho reclamaven davant l’oficina

En el darrer moment però finalmentBankia, Caja Madrid, ha acceptat lacondonació del deute a en MatíasGonzález i en Martí Marco. Les pro-testes fetes per la Plataforma d’Afec-tats per la Hipoteca de Cerdanyola i Ri-pollet i els dos afectats a la porta de lasucursal de la Rambla durant tota lasetmana passada finalment han donatfruits. La bona nova li van comunicaral Matías hores abans que el desno-nessin del seu pis al barri de Sant An-dreu de Barcelona, el dijous 13. D’a-questa manera podrà traslladar-se aun pis de lloguer amb el seu fill i nohaurà de retornar el deute de gairebé300.000 euros que li reclamava finsara l’entitat en concepte d’hipoteca,despeses judicials i per endarreri-ments. Aquesta solució era la que ha-via reclamat Matías en nombrosesocasions i fins hores abans del desno-nament definitiu li havien rebutjat. Peraltra banda la mateixa entitat bancà-ria també ha concedit la mateixa so-lució al cerdanyolenc Martí Marco quetenia data pel desnonament a finals

d’aquest mes. Ara Marco també podràtornar a començar sense un deute im-pagable a l’esquena. Es tracta de lesdues primeres condonacions de deu-te hipotecari aconseguides gràcies ala pressió social exercida des de laPlataforma d’Afectats per la Hipotecade Cerdanyola i Ripollet.

Obre l’Oficina de Mediació Aquesta setmana ha entrat en funcio-nament l’Oficina de Mediació Hipo-tecària de Càritas a la seu de la CreuRoja. S’ofereix com assessor i inter-

mediari amb els bancs a totes aque-lles persones que es troben amb pro-blemes per pagar la seva hipoteca.L’atenció es farà només a través detrobades concertades, per demanar ci-ta cal adreçar-se al 93.572.64.74, ex-tensió 5600 de dilluns a divendres de10.30 a 13. Per altra banda Cerdanyo-la, Rubí i Ripollet també uneixen es-forços per tal d’aplegar serveis d’in-formació d’habitatge, a l’Oficina Localde Rubí. Cal adreçar-se al telèfon 935886 694 per rebre informació de llo-guers, ajudes i parc públic de pisos.

Redacció

Manifestació davant l’entitatDAVID RÚA

Política l Revista de Ripollet | 10

Els afectats per les preferents recullen unacinquantena de queixes per dur a la Fiscalia

La Plataforma d’Afectats per les Partici-pacions Preferents van recollir al voltantd’una cinquantena de denúncies de ri-polletencs per tal de dur-les a la Fiscaliade Cerdanyola-Sabadell. El passat dilluns17, durant tota la tarda, membres d’a-questa entitat es van instal·lar al CentreCultural per tal de, mitjançant un formu-lari, aplegar les diferents queixes en lesquals s’indicava la quantia invertida i l’en-titat financera en la que s’havia fet. Unainiciativa de la Plataforma per tal de por-tar aquests impresos a la Fiscalia, ja quela d’àmbit estatal celebrarà una reunióamb totes les del país aquest divendres

21 per unificar criteris en el procés judi-cial d’aquests productes financers. Al dia següent, dia 18, una petita repre-sentació de l’associació es va reunir ambla fiscal en cap de l’àrea, Neus Pujal, per

tal de saber els pros i contres d’empren-dre accions legals contra aquestes cai-xes i bancs. Al tancament d’aquest nú-mero, l’entitat estava deliberant quinadecisió prendre al respecte.

Albert Hernàndez

Societat| Revista de Ripollet | 10

Fluïdesa en la desfilada de gentALBERT HERNÀNDEZ

Amb les denúnciesrecollides, l’entitat vavisitar la Fiscalia perassessorar-se

Societat | 11

La Comissió en Memòria de les Víc-times del Feixisme (COMVIF) mantéla seva reivindicació d’homenatjarals primers alcaldes democràtics,Magí Girbau i Josep Ros, posant elseu nom a dos espais públics. L’en-titat ha manifestat aquesta setmanael seu malestar pel fet que des delgovern municipal “s’ha menystingutla COMVIF” i denuncien que “nos’ha donat cap resposta, ni tant solsnegativa” des de la darrera reuniómantinguda al gener de 2012. Desde la COMVIF lamenten que si s’ha-gués negociat una solució, “s’ha-

gués solucionat i ja no s’hagués par-lat més del tema”. Però en canviconsideren que el govern actua demanera prepotent. Denuncien que des de les darrereseleccions municipals a l’àrea de cul-tura, que encapçala Rosa Martín aqui consideren del sector dur delPSOE, “s’ha imposat una políticad’intransigència” i que la nova com-posició de la Comissió d’Honors està“dominada per la dreta local (PP iCIU). Assenyalen al seu president,Xavier Peñarando, com el responsa-ble de la paralització en voler re-plantejar tots els acords anteriors i“refer-ho a la seva mida”.

Redacció

La COMVIF denuncia el bloqueig que pateixl’homenatge als alcaldes republicans

La petició es va tramitar al 2010 DAVID RÚA

Societat | Revista de Ripollet l 12

Ara que ja ha començat el nou curs,la Regidoria d’Educació i Polítiquesd’Igualtat ha presentat una nova edi-ció de la Guia d’Activitats Educatives.Es tracta, com cada any, d’una pro-posta d’activitats que estan adreça-des a l’alumnat dels centres ripolle-tencs, ja siguin infants, joves oadults. Les activitats, ofertes per di-ferents regidories, patronats i altresserveis i recursos del municipi, to-quen diversos temes com el conei-xement de l’entorn, l’educació artís-tica, l’educació en valors, l’educaciómediambiental i l’orientació laboralentre d’altres.El termini per sol·licitar activitats fi-nalitza el proper 15 d’octubre i lesinscripcions es faran a través delweb ripollet.cat, on també es podrà

trobar publicada la guia d’activitatscompleta.

Nou curs també al KftíEl Casal de Joves acull un any mésel curs del Kftí, un servei destinat alsjoves d’entre 12 i 17 anys del muni-cipi. Els joves poden assistir-hi du-

rant tres dies a la setmana de 18 a20h, a més de fer sortides dos dis-sabtes al mes.La llista d’inscripcions encara restaoberta, amb un preu de 25 eurosmensuals. L’objectiu principal del Kftíés potenciar el desenvolupament in-tegral dels joves.

La Guia d’Activitats Educatives torna ambdesenes de propostes pels estudiants

Anna Puertas

La Casa Natura és un dels espais que ofereix activitatsREVISTA DE RIPOLLET

Societat | 13

Les protestes per la situació de l’en-senyament públic i el malestar de lacomunitat educativa es van fer pa-tents en l’inici del curs escolar. Elssindicats de l’ensenyament s’havienproposat que el curs no comencésamb normalitat. I el cert és que el re-buig a les retallades va ser evident. Concentracions o manifestacions,com la que van fer els professors delGinesta que en acabar les classesper la tarda van sortir al carrer perprotestar. Van començar al parc dedavant l’escola i van recórrer bonapart del centre del municipi. Peròtambé xerrades i cartes d’informa-ció als pares. En el Clavé els docents

van convocar a les famílies per in-formar de la situació i en el comuni-cat que els hi van lliurar expliquenque la reducció de professors com-

portarà que l’alumnat perdi hores dereforç, grups reduïts per fer anglès,càlcul, o altres àrees d’atenció mésespecialitzada. També destacavenl’afectació que tindrà el fet que no essubstitueixin els professors de baixafins el desè dia o que s’hagi retallata la meitat l’horari de la vetlladora idemanaven el suport de les famíliesper tramitar una queixa formal alsserveis territorials amb cada in-cidència que es registri. I segur que hi haurà de problemes,ja que només a infantil i primària hi

ha 208 alumnes més i 5 professorsmenys. Segons les dades facilitadespels Serveis Territorials l’any passata Ripollet hi havia 211 docents i en-guany 207,5, degut a que hi ha queno fan jornada completa. Encara mésdestacable és la reducció de mes-tres en secundària, batxillerat i ciclesformatius on es passa dels 171 delcurs passat a 158,5 aquest nou curs.Entre totes les etapes de l’educacióal municipi hi ha 16 professorsmenys, una reducció del 4%, peratendre més nombre d’alumnes.

David Rúa

Les queixes dels docents fan evidents les retallades en els primers dies del curs

Els docents del Ginesta es van manifestar el primer dia de cursDAVID RÚA

A Ripollet hi ha aquestcurs 16 professorsmenys per atendre amés alumnes

L’Associació d’Espectadors del Tea-tre del Mercat Vell engegarà la 19atemporada el proper 5 d’octubre,amb una presentació pública al Tea-tre Auditori i l’espectacle musical ‘ElPau i la Maria en concert’. Una cam-panya marcada per la pujada de l’I-VA que des de l’entitat han dit queassumiran. El president, Joan RamonGordo, ha assegurat que no “volemcastigar el soci. Al públic fidel”. Peraixò no hi haurà una repercussió to-tal d’aquest impost. El que apujaranseran les entrades al públic en ge-neral, un euro, així, com ha defensatGordo, “potser motivem l’augmentde socis”. Malgrat l’increment de l’I-VA i la rebaixa en les subvencionsGordo no ha fet un pronòstic negatiude futur gràcies al model de gestióde l’associació. Al seu parer “podrem

aguantar un any o any i mig. Encaraque ho veiem només una micafosc”. Enguany seguiran apostant peratraure el jovent al teatre, a partd’establir “sinèrgies”, com ha su-bratllat, amb iniciatives com les Nitsde Música o el Cafè Literari, entre

d’altres. Tot plegat accions per in-centivar el consum de cultura. De fet,l’any passat, l’assistència als espec-tacles va tenir una mitjana de quasiel 50%, essent el teatre el més se-guit (58%), molt per sobre de la mú-sica (35%). Unes dades que han es-tat les millors dels últims cinc anys.

Albert Hernàndez

L’Associació d’Espectadors assumeix partde la pujada de l’IVA per no castigar al soci

El president de l’Associació d’Espectadors, Joan Ramon Gordo, al Teatre AuditoriALBERT HERNÀNDEZ

Cultura | Revista de Ripollet | 14

| 15

El dimarts 25 de setembre farà exac-tament 50 anys d’una de les majorstragèdies viscudes a Ripollet. Lesriuades van provocar la mort a 12persones i van destruir cases sen-ceres, fàbriques i horts. Per recordarels fets i homenatjar les víctimes desde l’Ajuntament s’han organitzat di-versos actes inclosos sota el nom de‘La nit tràgica’ en un programa d’ac-tivitats més ampli i compartit pels sismunicipis afectats. El dissabte 23 ales 12.30 al CIP Molí d’en Rata s’i-naugurarà l’exposició ‘50 anys de lesriuades’ elaborada des de Patrimoniamb la col·laboració de molts veïnsi entitats. El dimarts 25 l’historiadorlocal Ramon Martos oferirà la con-ferència ‘El Ripoll i Ripollet. Unahistòria d’amors i desamors!’ a les19h al Centre Cultural. A l’octubre hihaurà altres dues xerrades a càrrecde David Saurí i Lluís Miquel Pérez.També el dia 25 a les 23h es farà unrepic de campanes, toc de morts, iun minut de silenci per les víctimesa l’Església, aquest serà un primer

homenatge als difunts ja que s’estàestudiant la instal·lació d’un placaamb el nom de les víctimes.

Documental local Ripollet Història i Imatge ha elaboratun complet documental amb 28 en-trevistes a afectats per les riuades iimatges de l’època que es projectaràal Teatre Auditori el 30 de setembrea les 18h. Les entrades, que són gra-tuïtes, es podran recollir a partir deldilluns 24 al Centre Cultural.

Redacció

Una exposició i una xerrada obren elsactes de record dels 50 anys de les riuades

Després de la riuada molts carrers van quedar afectatsCEDIDA PER M. DOLORS TORRAS

Cultura | Revista de Ripollet

Primeres activitatsDissabte 23, 12.30h CIP Molí d’en RataInauguració Exposició‘50 anys de les riuades’ Dimarts 25, 19h Centre Cultural Conferència ‘El Ripoll i Ripo-llet’ amb Ramon Martos Dimarts 25, 23h Toc de morts. Minut de silenci

Cultura l Revista de Ripollet l 16

La VI Nit Jove conclou amb èxit en un diaple de música, gastronomia i diversió

Música i jovent són dos dels ele-ments que no van faltar a la passa-da Nit Jove, organitzada pel Centred’Esplai l’Estel, que es va celebrar eldissabte al pati del Kftí. Enguany,l’activitat arribava a la seva sisenaedició amb una programació am-pliada. I és que la Nit Jove va co-mençar al migdia, amb un VermutJazz al so de la música de Joan Ca-sares Trio, una formació barceloninaque va cridar l’atenció dels primersassistents del dia.La VI edició va estar marcada per lesnovetats. Durant el dia també es vafer una paella popular, un concursdedicat als Simpsons i un especta-cle de màgia que va ser tot un èxit.Els protagonistes de la nit van ser,com cada any, els grups de música.

Les formacions que enguany hanpujat a l’escenari del Kftí han estatels locals El Ventilador i Octania, amés del grup barceloní The Fuckin’Bollocks. La nit, que gaudia de bonambient, va acabar amb la divertida

actuació dels DJ Mediaplayers.En general, la Nit Jove va gaudir debon temps i una afluència de gentvariada durant el dia i la nit,factorsque van permetre l’èxit d’aquestanova edició.

Anna Puertas

L’activitat va començar amb un Vermut Jazz, de la mà de Joan Casares TrioANNA PUERTAS

Tel. 93 691 21 12

Cultura | 17

L’entitat local Cultura i Tradició par-ticiparà aquest cap de setmana a la4a edició del Congrés Internacionald’Art Efímer que es celebra a Barce-lona. Encara que el congrés es vaobrir el dilluns la majoria d’activitatss’agrupen entre el divendres 21 i eldiumenge 23. Precisament divendresal matí el president de Cultura i Tra-dició, Pere Padró, ofereix un taller al’Antiga Escola de les Drassanes.L’activitat porta per títol ‘Elaboraciói procés del tenyit en els diferentsmaterials: la sal, els encenalls i d’al-tres’. Com aquesta proposta hi haurà

d’altres durant el cap de setmanadedicades al finançament, la utilit-zació de la terra o la participació so-cial en el món catifaire. Dissabte al vespre, en el transcursdel sopar de congressistes hi actua-ran els Gegants i grallers de Ripollet.El diumenge arribarà el plat fort ambuna exposició de catifes florals ambla participació de les diverses collesparticipants. Faran un esmorzar a les9h i s’espera que les catifes que esfaran a l’Avinguda de les Drassanesestiguin finalitzades a les 12h, quanpodran ser visitades per tots aquellsque s’apropin a aquest espai de lacituat comtal.

David Rúa

Cultura i Tradició participa al CongrésInternacional d’Art Efímer a Barcelona

Els ripolletencs mostraran el seu artARXIU

Crítiques I Revista de Ripollet | 18

Una historia d’amor entreMarcus Kidder, un pintorde setanta anys, culte ielegant, i Katya una noiade setze, filla d’un entornpobre i desestructurat,que treballa de cangurdurant l’estiu al port deBayhead, Nova Jersey. Larelació canvia quan ellaacepta fer de model per aell… perquè no resultatan romàntic com s’haviacregut. I és que res no és

el que sembla. Una narració pausada i tendra però noexempta de tensió fins al final.

Coincidint amb la DiadaNacional de Catalunya,l’onzè aniversari de l’11Si mig segle després delseu primer llançament,Bob Dylan va treure almercat el seu 35è àlbum:‘Tempest’. Una desenade cançons pròpies, ambpseudònim Jack Frost, i

que té com a single ‘Duquesne Whistle'. Tot i sortir a lavenda l’11 de setembre, uns dies abans es va escalfarl’ambient amb l’oportunitat d’escoltar de forma gratuïtaper iTunes i durant un temps específic, a part el video-clip es va presentar al web diari britànic The Guardian. Ini-ciatives originals per a disc que no ofereix res de nou deDylan, això no vol dir que el resultat sigui dolent.

‘Tempest’ Bob Dylan

‘Una tendra donzella’Joyce Carol Oates. Ed. Bromera.

El llibre El disc

De cine

Biblioteca de Ripollet El sord

Joana Raja

Adaptació d’una obra tea-tral de gran èxit a França (ique aviat es muntarà alteatre Goya de Barcelonaamb Joel Joan) i que s’em-miralla en l’estil de les

peces de Yasmina Reza (“Arte” o “Un Dios salvaje”), onuna fotesa provoca tot un conflicte entre els personat-ges, conflicte que es va engrandint progressivamentfins arribar a posar en qüestió els lligams dels perso-natges (d’amistat i/o familiars). Aquí la fotesa és el nomque s’ha de posar a un nadó, i la discussió generaduels dialèctics d’alçada, brillants, que els actors reso-len de forma formidable. Tot i que cap al final l’interésdecau una mica i que és una proposta sense cap menade risc, el film esdevé agradable i divertit.

‘El nombre’Dir.: M. Delaporte i A. de la Patellière - França, 2012

Adaptació d’una novel·la policíaca de l’escriptor nòrdicJo Nesbo (el qual desconec però que arran del film hetrobat a vàries dotzenes de fans que me’l recomanen),la pel·lícula esdevé d’acció continua, amb girs sorpre-nents, violenta però també força cínica sobre algunesmaneres de viure. Un cop l’has vist, i penses en latrama, alguns detalls poden semblar inversemblants oque grinyolen, i no puc jutjar si són així a la novel·la ono. Però el cert és que veient les imatges et quedesenganxat a elles, al seu vibrant magnetisme i pensantquan trigaran els americans en comprar-la i fer-la denou amb actors més coneguts. Segur que no la millo-ren. La recomano i procuraré llegir el llibre.

‘Headhunters’Dir.: Morten Tyldum - Noruega, 2011

TOTAL RECALL (DESAFIOTOTAL)Dv a dg.: 17.00 19.30 22.30Golfa: 0.50 Matinal: 12.00Dl a dj.: 19.00 21.30

CONTRARRELOJ (STOLEN)Dv a dg.: 17 19 21 23 h Golfa: 0.45 Matinal: 12.00Dl a dj.: 18.30 21.20

LAS AVENTURAS DE TADEOJONES (3D)Dv a dg.: 16.40 18.35Matinal: 12.00 Dl a dj.: 18.30

THE POSSESSION (EL ORIGENDEL MAL)Dv a dg.: 21 23 h. Golfa: 1.00Dl a dj.: 21.50

A ROMA CON AMORDv a dg.: 16.35 18.45 20.5523 h. Golfa: 1.00 Matinal: 12 hDl a dj.: 18.40 21.40

LAS AVENTURAS DE TADEOJONES (2D)Dv a dg.: 16.30 18.30Golfa: 12.00 Dl a dj.: 18.45

TEDDv a dg.: 16.30 18.35 20.4022.45 Golfa: 0.50Dl a dj.: 18.25 21.35

MÁTALO SUAVEMENTEDv a dg.: 16.50 18.50 20.5022.50 Golfa: 0.50 Matinal: 12 hDl a dj.: 18.35 21.45

BRAVE (INDOMABLE)Dv a dg.: 16.45 18.45Matinal: 12.00 Dl a dj.: 18.30

ABRAHAM LINCOLN (2D)Dv a dg.: 20.45 22.50Golfa: 0.50 Dl a dj.: 21.30

STEP UP. REVOLUTION (3D)Dv a dg.: 17.00 19.00 21.00Matinal: 12.00 Dl a dj.: 18.50

ATRAPADOS EN CHERNÓBILDv a dg.: 20.30 22.40Golfa: 0.30 Dl a dj.: 21.55

LOS MERCENARIOS 2Dv a dg.: 20.30 22.45Golfa: 0.45 Matinal: 12.00

ICE AGE 4Matinal: 12.00

STEP UP. REVOLUTION 3DDv a dg.: 20.25 22.50Golfa: 0.50 Dl a dj.: 21.20

ATRAPADOS EN CHERNÓBILDv a dg.: 16.10 18.25Dl a dj.: 18.20 21.25

MADAGASCAR 3Matinal: 12.00

TODOS TENEMOS UN PLANDv a dg.: 20.10 22.30Golfa: 0.45 Dl a dj.: 21.35

* Golfa: divendres i dissabteMatinal: diumenge

Programacióde cinemes El PuntDel 21 al 27 de setembre

Tel.consultes:93 692 11 25Tel. reserves:93 580 61 84Horaris subjectes a canvisd’última hora.

MÚSICADISSABTE 22 DE SETEMBRE:Ball. Música en directe. Pavelló Mu ni cipalJoan Creus. 23 h. Preu: 3,50€ (socis) i 5€(no socis). Org.: Associació Amics del Ball.

DIUMENGE 23 DE SETEMBRE:Barna Line Dance. Competició Line Dancei ball Country. Cinquena edició. Pave llóJoan Creus. 9 h. Org.: Associació Ripo lletCountry Line Dance.

INFANTILDISSABTE 22 DE SETEMBRE:Els més petits fem dissabte: La maletadels bebès. Adreçat a infants fins a 3anys. A càrrec de Gisela Llimona. Biblio -teca Municipal. 12 h. Dins el programaNas cuts per Llegir. Cal inscripció. Org.:Patronat Municipal de Cultura.

ALTRESDIJOUS 27 DE SETEMBRE:Club de lectura: Riña de gatos. Tertúlialite rària moderada per Fanny Arambilet, so -bre la novel·la d’Eduardo Mendoza. Org.:PMC.

DIVENDRES 21 DE SETEMBRE:Inici matrícula cursos i tallers del CentreCultural. Del 21 al 26 de setembre. CentreCultural. Preu matrícula i de cada mensuali-tat: 31,80€. Inici: 1 d’ocubre. Org.: PMC.

RIUADES 1962 (50 ANYS)DIUMENGE 23 DE SETEMBRE:Inauguració exposició ‘50 anys de lesriuades’. Amb motiu del 50è aniversari deles riuades del 25 de setembre de 1962.CIP Molí d’en Rata. 12.30 h. Org.: Àrea dePatrimoni del PMC.

DIMARTS 25 DE SETEMBRE:Conferència: ‘El Ripoll i Ripollet. Unahistòria d’amors i desamors’, a càrrecde l’historiador Ramon Mar tos. Amb motiudel 50è aniversari de les riuades del 25 desetembre de 1962. Centre Cultural. 19 h.Org.: Àrea de Patri mo ni del PMC.

DIMARTS 25 DE SETEMBRE:Repic de campanes i minut de silenci.Repic de campanes (toc de morts) i minutde silenci en record de les víctimes. Ambmotiu del 50è aniversari de les riuades del25 de setembre de 1962. Església de SantEsteve. 23 h. Org.: Àrea de Patrimoni delPMC.

EXPOSICIONSCENTRE CULTURAL, Rbla. Sant Jordi, 2-4:Paisatges en verds i ocres, de RoserSaló. Fins el 29 de setembre. Sala d’Art.Org.: PMC.

Minúcies, de JordiFortuny. Fins el 29 desetembre. Sala 1.Obra gràfica de l’ar-quitecte Jordi For -tuny, amb aquarel·les,olis i dibuixos. Org.:PMC.

BIBLIOTECA, ctra. Estació, 40:Infants, l’alegria de viure. Fins el 30 desetembre. A càrrec de Noemí Solano i Ben -jamín Gamarra, d’Acció Foto gràfica Ripollet.

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI(CIP) c/ Molí d’en Rata, 1, T. 93 594 60 57: Les veus d’un barri. Treball de recercadel programa de Cultura i Proximitat, dinsel Projecte d’Intervenció Integral al barri deCan Mas de l’Ajuntament de Ripollet.Protagonistes. Ripolletencs que deixenpet j a da. Andreu Solà, Josep M. Brull, Gaie -tà Re nom, Emma Maleras, Lluïsa Sallent,Ernest Bo quet i Joan Creus. Ripollet i la mesura del temps. Maquinàriade l’antic rellot ge del campanar de Ripollet,de 1892. Prod.: Taller del rellotger d’Henry-Le paute. Org.: Àrea de Patrimoni del PMC.

CASA NATURA, Ctra. de Santiga, 96L’herbari Braut, flors i plantes d’un pas-sat. A càrrec de l’Agru pació Ripollet Natura. Els arbres de Ripollet i les estacions (Hi -vern). Imatges d’Acció Fotogràfica Ripollet. Mostra d’insectes elaborada per JoséMi guel Rodríguez Hernández. Org.: Regidoria de Medi Ambient i CasaNatura.

Amb el suport del Patronat Municipal de CulturaAgenda

| 19Agenda I Revista de Ripollet

Esports | Revista de Ripollet | 20

El renovat CF Ripollet vadebutar a casa amb unaderrota amarga. La Jon-quera no els va deixar es-

trenar la porteria i el resultat final vaser de 0 a 2. El primer gol del rival vaser al minut 33, i el 0 a 1 va quedarde constant a l’electrònic al llarg degairebé tot el matx.Ambdós equips van estar molt igua-lats, fins i tot després de l’expulsiód’Iñaki al minut 63. Va cometre lafalta evitant una jugada de gol. L’ú-nica targeta groga se la va endur Sa-muel Perez, per sortir al camp abansde rebre permís de l’assistent. Perla seva banda, els de La Jonqueravan sumar un total de quatre gro-gues. El Ripollet va tenir oportunitatsde gol en més d’una ocasió que vadesaprofitar. La més clara va ser al

minut 77.El paper d’Olavide a la por-teria va destacar al llarg de tot elmatx i a la segona part va salvar duesoportunitats segures amb bones atu-rades. Al temps afegit, però, no vapoder evitar el segon gol rival quesentenciava el marcador per 0 a 2.Malgrat la derrota, el Ripollet es vamostrar en plena forma i constant

fins el final de l’enfrontament. Aquestcap de setmana podria ser l’oportu-nitat d’anotar la primera victòria de lalliga al camp del Lloret. El rival, però,va guanyar la setmana passada per6 a 5 contra el Farners.

Anna Tatché

El CF Ripollet cau contra La Jonquera per 0 a 2 en el primer partit al Municipal

Olavide va salvar el gol en més d’una ocasió JOAQUÍN LÓPEZ

Marcador CF Ripollet 0 - UE La Jonquera 2

El CB Ripollet comença latemporada trepitjant fort ambuna primera victòria contra elCircol Catòlic Badalona per 75

a 65. Els de casa van estrenar, a més,la nova equipació. Seguirà blava, peròde to més fosc.El partit va estar dominat pels blausdes del principi. Al tercer quart, el mar-cador va arribar a gairebé els 20 puntsde diferència. La tensió va esdeveniral darrer temps quan, a falta de quatre

minuts, el rival es va posar a quatrepunts. L’entrenador, Carles Tatché, vademanar temps mort per “despertarels jugadors”, que van saber recuperarel partit de seguida. Bon partit tot il’absència important del capità, ManelÁlvarez, que per raons laborals es tro-bava fora de Catalunya. Tatché valorade forma positiva tant “el rendimentdel nou equip” com “l’afició”, que vaomplir les grades. El proper enfronta-ment serà contra l’AE Badalonés acamp rival. La setmana passada vaguanyar al Sant Quirze per 15 punts.

Esports | 21

Anna Tatché

Victòria del Bàsquet alprimer partit de la lliga

Els blaus van lluïr la nova equipacióJOAQUÍN LÓPEZ

El pròxim diumenge, dia23, l’Institut d’EducacióSecundària Can Mas

reunirà uns 150 jugadors i jugadoresd’escacs per disputar el III Open In-ternacional Ripollet. Participants arri-bats de diferents punts de la geo-grafia catalana. Al llarg de la jorna-da, que s’encetarà a partir de les9.30h, es disputaran diverses parti-des per tal de repartir-se els 45 pre-mis, tant en metàl·lic com en trofeuso material d’aquesta modalitat es-portiva.

Redacció

El III Open aplegauns 150 jugadorsa l’IES Can Mas

Els escacs, molts presents a la vilaARXIU REVISTA DE RIPOLLET

Esports | Revista de Ripollet | 22

Agenda esportiva

L’equip de la setmana

Comença la nova temporada esporti-va. Per veure el teu equip en aquestasecció fes-nos arribar la fotografia iels noms dels integrants.

Porta-la a la redacció, C/del Sol 35, oper correu a ripollet@vilaweb.cat

ESPORT

FUTBOL

BÀSQUET

CICLISME

PARTITS

Primera Catalana grup 1Lloret-RipolletTercera Catalana grup 9Poniente-EFB Ripollet

CC Segona Categoria G2AE Badalonés-Ripollet

Club Ciclista RipolletCollsacreu129 km

DIA I HORA

Dis 22 16h

Diu 23 12h

Dis 22 19h

Diu 23 7.30h

ESPORT

FUTBOLSALA

HOQUEIPATINS

PARTITS

Tercera Div. Nac. grup 1Ripollet-Palau Sol. i Pleg.Territorial Catalana grup 3Ripollet B-Futsal CervellóDiv. Honor Catalana fem.Frederic Mistral-Can Clos

Segona Cat. BCN grup 1Ripollet-Congrés

DIA I HORA

Dis 22 18.30h

Dis 22 16.30h

Dis 22 19.30h

Dis 22 17.30h

50 ANYSRiuada 1962

Algunes fàbriques van quedarfortament afectades

Fotografia facilitada per: Maria Dolors Torras

Secció especial en record de les riuades patides al setembre de 1962

La riuada de 1962 va marcar unabans i un després en la relació de laciutadania amb el riu. La proteccióde la llera amb murs, la construccióde l’autopista i el creixement del mu-nicipi van fer que el poble donés l’es-quena al Ripoll durant dècades.

Un cop ateses les tasques de recupe-ració de la llera més urgents, l’admi-nistració va voler solucionar els proble-mes derivats de les avingudes d’aiguaper sempre.

La Confederació Hidrogràfica del Piri-neu Oriental i el Ministeri d’Obres Pú-bliques van ser els encarregats de dura terme la canalització del riu. Ho vanfer construint dos murs, un a cada ban-da de la llera. Així s’establia una sepa-ració física entre les zones habitades iel cabal del riu. I es va fer deixant prouespai com per assumir 1.350 metrescúbics d’aigua per segon, més deldoble del màxim registrat durant la riua-da de 1962. El projecte es va iniciar al1963 amb l’expropiació sense com-pensació dels terrenys que ara queda-

ven inclosos a la llera. El pas del temps ha demostrat que lasolució és efectiva. Cap de les avin-gudes d’aigua posteriors a la ins-tal·lació dels murs ha provocatsdanys de consideració. Al setembrede 1971 ja es va fer evident quan unabaixada d’aigua més gran que la del1962 no va tenir conseqüències tan ne-gatives.

Malgrat que els murs han reduït el pe-rill que significava el riu també hanprovocat un aïllament que durantanys ha resultat molt negatiu peraquest espai natural. La degradacióde la llera que s’havia iniciat a finalsdels anys 50 es va accelerar.

Els murs dificulten l’accés al riu i la po-blació va deixar d’anar-hi perquè tam-poc se’n feia ús. D’espai central va pas-sar a convertir-se en una element dedivisió, una separació de les dues ban-des de Ripollet.

Aquesta escletxa es va fer més gran apartir de 1973 amb la construcció de

El Ripoll entre murs Ev

oluc

ió d

el ri

u 50 ANYSRiuada 1962

FOTOGRAFIES:

1.-Panoràmica del riu l’any70, abans de laconstrucció de l’autopista.Extreta del llibre ‘Ripollet.Cent anys d’històriagràfica. 1870-1970’

2.-Les riuades posteriorsno han estat gaireproblemàtiquesARXIU Revista de Ripollet

1.-

l’autopista C-58 que eixamplavaencara més el tall. Amb la citada ca-rretera arribarien canvis als ponts. Esconstruïa un de nou al carrer Tarra-gona pel trànsit rodat i l’antic passa-va a ser una passarel·la. El primer esreforçaria 25 anys després i la pas-sarel·la de vianants s’ampliava i esfeia gairebé nova al 1999 passant persobre del vial del Ripoll.

Tot plegat aquests canvis van coin-cidir amb d’altres molt significatiusal municipi. La població gairebé es vatriplicar entre 1960 i 1970, arribantals 20.000 habitants, un augment quetambé es va donar a la resta de la co-marca degut a l’arribada de milers depersones provinents d’altres zonesd’Espanya. Es passava de poble a ciu-tat.

A un costat i l’altre del riu Ripoll esvan anar construint polígons in-dustrials, a tocar dels murs. El riuva passar a convertir-se en pocs anysen una claveguera. Si ja tenyien lesseves aigües a finals dels 50 les em-preses tèxtils, amb la proliferació denoves empreses la contaminació vaaugmentar. Durant dècades l’urba-nisme i la ciutadania van donarl’esquena al riu. No era difícil als 80

i 90 trobar a la llera abocadors in-controlats.La única activitat que es va mantenirdins la llera van ser els horts. Peròamb els canvis viscuts l’ocupació esva començar a fer també de maneradescontrolada. Es van anar conver-tint en espais d’oci amb petites cons-truccions, material per fer tancats,etc... que amb el temps acabarienfins i tot regulats pels propis Ajunta-ments.

A finals dels 90 es va començar a tre-ballar en la recuperació ecològicadel riu. Una tasca que està resultantllarga i complicada però que ja ha do-nat importants resultats.

Els darrers anys s’ha fet evident lamillora de la qualitat de l’aigua delriu, gràcies a la implantació de depu-radores i un major control de la con-taminació. En paral·lel s’ha anat re-cuperant la flora i la fauna i fins i tots’han fet obres per estabilitzar el ca-bal.

Arrel aquestes actuacions la ciuta-dania ha tornat a l’entorn del riu. Ila necessitat de trobar noves zonesd’oci i apropament a la natura handut a la creació de camins, carrils bi-ci i zones d’esbarjo al llarg de tot el Ri-

poll. A Ripollet aquesta tornada al riués evident al camí del Vial que es vaposar en marxa al 2008 i que ara in-clou un carril bici. Cada dia més per-sones l’utilitzen.

En breu s’espera acabar la connexiódel camí fins a Barberà. Més caldràesperar perquè també s’aconseguei-xi la promesa recuperació de la llera.Des de fa anys se’n parla però pri-mer la manca de concreció i darrera-ment la crisi econòmica han aturattotes les actuacions.

Ara que fa 50 anys que la natura varecordar el seu potencial seria un bonhomenatge aconseguir la recupera-ció total del riu com espai naturali d’ús social.

“Després deconstruir elsmurs, es va donar l’esquenaal riu i l’espai es va malmetremolt durant dècades”

AUTOR: DAVID RÚA

MÉS INFORMACIÓ:

Quan el riu es va convertir en un marde Ramon Martos. Afegit a l’ediciócommemorativa d’Històries de Ripolletde Manuel Mogas

Memòries d’un barri de fronteraCarme Aldana

2.-

Recupera tota la secció especialsobre les riuades a

www.revistaderipollet.cat

Què recorda després de llevar-se?Era una nena, tenia set anys. La mevamare em va posar sobre la taula, ontambé hi era el meu avi, que estavamalalt. Tot era perquè el meu pare ha-via sentit el soroll del cabal del riu bai-xar i va començar a mobilitzar la famí-lia i a tapar escletxes, petits forats peron podia passar aigua. Tot i així, n’en-trava. La casa va quedar envoltada. Elmeu pare va decidir que havíem d’anaral colomar, la part més alta de l’edifici.Però per entrar havíem de sortir a fora.Impossible, per tota l’aigua que hi ha-via. Vam fer un forat a una paret co-muna i vam accedir-hi. Ja allà vam veu-re, per la finestra, que l’aigua estava amig metre. Recordo que teníem dosgossos, un estava lligat, i l’altra, unagosseta que vivia en una espècie degalliner, la vaig veure passar sobre untauló. Em mirava, perquè em veia a lafinestra, però no la podíem portar cap anosaltres. Al final, es va salvar.

Com es van viure aquelles hores?Recordo que tremolava, però no era niper la por ni el fred. És una reacció queja m’ha quedat per sempre. I se’m va fermolt llarga l’espera, no sé el que va du-rar. Per a mi va ser interminable. Eratanta la preocupació i el neguit queningú va dormir, ni tan sols parlàvem,més que pel dir el just i necessari. Està-vem tots molts espantats, amb el corencongit.

Quan vàreu sortir?Quan el nivell de l’aigua va baixar, re-cordo que el meu pare, amorrat a la fi-nestra, li anava dient a la meva mare:“Maria, ja va baixant”. Aleshores, ungrup de persones ens van venir a aju-dar a sortir. El meu pare va agafar acoll el meu avi, a mi em va treure unsenyor, al meu germà un altre i supo-so que a la meva mare també. Tinc moltpresent d’aquell moment que l’home,que refermava el peu a cada passa, esdesviava del camí, perquè coneixia per-fectament el recorregut i sabia que hihavia un rec. Pensava: “amb poca aiguaque hi ha i encara ens farem mal”.

I la casa, es va recuperar?Pel que fa al tema mobiliari, crec, noes va recuperar res. Es van fer treballsde reparació durant quatre anys. Passataquest temps vam tornar-hi i molt bé.De fet, a mi m’agrada viure a La Sínia.L’única pega era que quan plovia te-nies aquell temor.

AUTOR: ALBERT HERNÀNDEZ

50 ANYSRiuada 1962

Test

imon

i

“Durant l’esperaera tant el neguitque ningú va dormir, ni va parlar, teníem elcor encongit”

CARLOTA BETORZ

Dormia tranquil·la a la casade La Sínia quan la van llevarper fugir de l’aigua. Encaratremola quan recorda aquellaespera al colomar de casafins que tot es va calmar.

| 27

El Pajarito Coñamóny sus secuacesEl manco, el mutiladoy el mocoso

Con el móvil tomo notas. He decidido verlas y escribirlo que desde hace tiempo llevo guardadas en él.Resulta que conocí a dos personas a las que les falta-ba un brazo. A uno, que era políticamente algo “roji-llo”, le llamaban “El Manco”; al otro, con cierto olora derechas, se le conocía por “El Mutilado”. Eso de“mutilado” resultaba más glorioso. Repasando notasme tropiezo con una escrita durante un banquete debodas. Con el bebercio se empiezan a contar batalli-tas, anécdotas de la mili, del trabajo… En eso está-bamos cuando la novia nos dijo: “¿Y nosotros quécontaremos, que nuestros padres se sacrificaron paraque fuéramos a la universidad y tuviéramos unascarreras para no encontrar dónde trabajar? ¿Québatallitas les contaremos a nuestros hijos?” “Seguroque habrá cosas qué contar”- Contestó un parado quela última vez que comió caliente fue cuando se cayóde boca al brasero. Sonreí la ocurrencia y él, mediocantando, dijo: - “Tú, ríete que estos políticos van adejar el país: “como la falsa moneda que de mano enmano va y ninguno se la queda”.

Vi a un señor que, con guantes, quería agarrar unobjeto. Un amigo le dijo:- “Gato con guantes no cazaratones”. Él contestó:- “Eso depende de la habilidaddel gato”- y prosiguió mezclando conceptos - “Conmaña y paciencia se consiguen muchas cosas, aun-que, a fin de cuentas, lo importante es saber ganar yperder…” Esto último lo soltó por la cercanía de losjuegos Olímpicos. Un chavalín que estaba merodean-do por allí preguntó: -“¿Perder o ganar?... ¿Y empa-tar? El mocoso nos dejó pensativos… porque empa-tar, alguna vez, también sirve de mucho.

Opinióhumorística

Microscopi:El llop i les cabretes

Aquesta setmana ha començat el curs escolar, lesdades han estat el suficientment repetides, 30000alumnes més, 3000 professors menys. A tot això calsumar-hi una baixada dels pressupost del 18% des deque el sr. Artur Mas és al Govern. Per molt que la con-sellera Rigau digui que això no suposa un empitjora-ment de la qualitat sembla fàcil suposar que si estenen més alumnes per classe, les substitucions demestres són més restrictives, les aules de reforç i aco-llida es minimitzen i les condicions de treball del pro-fessorat empitjoren notablement, serà bastant difícilque això no es noti en la qualitat final del sistemacatalà d’ensenyament.Això no és un problema de restriccions pressupostà-ries, és un problema de la classe de gent que posa CiUa gestionar els serveis públics. A Educació i Sanitattenim dos exemples, però el principal assessor econò-mic del govern, en salvador Alemany, n’és un altre.La consellera Rigau, va tancar a Tarragona una escolaperquè era “de rojos” com diu que li va explicar a uncàrrec del PP, i per l’altre costat segueix subvencionanta escoles que segreguen per sexes.El conseller Boi Ruiz de Sanitat, va passar de ser elpresident de la patronal d’Hospitals i representant de lamateixa al CatSalut a dirigir la conselleria. Quins inte-ressos defensa? Busquin “Josep Prat Innova” aInternet i veuran el concepte de gestió de la sanitat quete aquesta gent.I el sr. Alemany, home de confiança del sr. Mas, és elpresident d’Abertis, la principal concessionàriad’Autopistes catalana. Així com volem que el govern esposi al costat dels ciutadans amb el #novullpagar alspeatges?En definitiva, que no ens enganyin, no és només lamanca de pressupost, sinó que el govern de CiU en elsserveis públics i l’economia, ha posat al llop a cuidarles cabretes.

Espai reservat als partits políticsJordi MartínezCompromís per Ripollet - COP-CpR

Participació | Revista de Ripollet

Participació | Revista de Ripollet | 28

MANIFESTACIÓ 11S.-Perquè la manifestació del’11S ha estat la més mul-titudinària i pacífica delsdarrers anys. Perquè caldestacar la importànciaque hagi estat convocada per diversos sectors civilsde la població.

BLOQUEIG HOMENATGE ALCALDES.-Perquè no s’entén comun homenatge a dos al-caldes democràtics se-gueixi paralitzat des présde dos anys de negociacions. Perquè la COMFIV noha rebut cap resposta des del passat gener.

En positiu

En negatiu

Veus: Solidaritatamb el SindicatAndalús deTreballadors

Quan vivim un dels períodes de major injustícia socialdes de fa desenes d'anys, quan els qui tenen el poderno només no ens representen, sinó que actuen ambfinalitats i propòsits contraris a la voluntat popular,retallant drets fonamentals. Ara, es fa més visible elSindicat Andalús de Treballadors, que denuncia alspoderosos, que porta a la primera plana dels mitjans decomunicació, i sobretot de les consciències, que enaquest sistema existeix la fam, l'explotació i la injustí-cia, i que els qui haurien d'actuar contra ella la poten-cien i aprofundeixen. Els Treballadors del SindicatAndalús de Treballadors han denunciant amb les sevesaccions l'injust del sistema social en què vivim. Un sis-tema que permet que s’acumulin grans fortunes men-tre existeixen gairebé sis milions d'aturats, que es reta-llin serveis sanitaris mentre directius de la banca o lajudicatura cobren indemnitzacions milionàries, o queels bancs rebin diners públics mentre ens desallotgendels nostres habitatges. Tots els treballadors hem d'a-grair les mobilitzacions i felicitar al sindicat per tot elque ha aconseguit. Han recollit el sentiment i han donatun magnífic exemple de lluita mobilitzadora. Ja erahora que un sindicat de treballadors i treballadoresactués saltant-se les normes del sistema. Ja era horaque en comptes de tanta reunió oficialista, amb lapatronal, amb el poder, hi hagués uns sindicalistes alcostat dels treballadors, denunciant que aquesta crisiés una estafa i passant a l'acció. És a dir, ja era horad'un altre tipus de sindicalisme. Mentre els polítics detots els colors, fins i tot els que es diuen d'esquerra icomparteixen sigles, critiquen les seves accions, cadavegada més allunyats del sentir els problemes delpoble; els treballadors traiem pit i ens enorgullim de lesdenúncies que ha realitzat les marxes andaluses, rei-vindicant que un altre món és possible!

Els poderosos volen empresonar-los perquè denuncienels seus privilegis. Segurament recolzats pels jutges delConsell General del Poder Judicial o els membres delConsell d'Estat que reben els seus multimillonaris. Enun país en el qual des del marit de la Infanta és unsuposat lladre; en el qual molts polítics són encausatsper xoriços, en el qual els directius de la banca, nome-nats per pertànyer a un partit, arruïnen l'entitat i cobrenindemnitzacions milionàries, en el qual els bancs venenaccions preferents a ancians indefensos sense que capautoritat actuï en la seva defensa, en el qual el PoderJudicial treu profit privat dels seus càrrecs; en el qualels milionaris augmenten la seva riquesa fins a aconse-guir llocs de rànquing mentre realitzen acomiadamentsamb els seus empleats, en el qual els que ens deixensense educació i sanitat segueixen cobrant sous abu-sius, i els qui ens eliminen drets, indemnitzacions,pagues extres i vacances segueixen viatjant en “ClassePreferents. Aquests són els que s'atreveixen a acusarals treballadors del SAT de lladres i delinqüents? Quinavergonya! Qualsevol amant de la justícia social sap quela lluita és l'eina dels desposseïts i la solidaritat impres-cindible en la lluites justes i la del SAT és un exemple.

Espai de col·laboradors habitualsNicolás CastellanoDefensor dels drets laborals

| 29

LA VINYETA

Espai cedit a entitats i associacionsCentre d’Esplai l’Estel

Tribuna: Volem més ocinocturn al poble

En primer lloc, des de l’assemblea del Centre d’EsplaiEstel i la comissió VI Nit Jove volem agrair la granassistència que ha tingut l’esdeveniment, ja no tan solsper part dels joves, sinó també per part d’adults, infantsi famílies en general.Tanmateix, no estem del tots contents ja que vetlladesd’aquest tipus no són tan habituals a Ripollet com ensagradaria. Per això, la nostra intenció és convidar a tot-hom interessat en l’oci nocturn de la nostra vila a lluitarper a que aquest sigui més actiu i variat. A més, dema-nem que des de les institucions públiques es recolzi atotes les entitats i grups que lluitem per oferir alternati-ves al jovent, que actualment es veu obligat a marxar aaltres pobles per gaudir d’oci a la nit. Any rere any

veiem retallades les hores de clausura de la nostra pro-gramació, tot i que Nit Jove és una activitat nocturnaque només es realitza un cop l’any. Hem vist com l’activitat ha anat creixent progressiva-ment, ja que cada any té més assistència. Això demos-tra que esdeveniments com la Nit Jove són necessarisper a l’oci del jovent de Ripollet.Creiem que l’espai del pati del Kftí és un lloc idoni perdur a terme activitats d’aquest tipus, i que es podriaaprofitar molt més del que actualment es fa, si no fosper les traves que posa l’administració. Ens agradaria que aquesta situació en la que es trobaactualment l’oci nocturn del poble canviés i que la gentjove de Ripollet recuperés el pati del Kftí, i lluitarem per-què així sigui.

FE D’ERRADES En el darrer número l’article del Veus, signat perKàtia G. Samper, va ser publicat amb un títol equi-vocat. El correcte era ‘Seguim i seguirem creixent’.

SOLUCIONS PASSATEMPS746

SUDOKU:

Omple les caselles amb números de l’1 al 9, tenintcura que no es repeteixin. Nivell Difícil

Sudoku Difícil

Recordatori anyada del 52 (que es farà el 27 d'octubre 2012)Us recordem que el termini per fer l'ingrés per la festa dels 60 anys

és el dia 30 de setembre.Qualsevol aclariment truqueu a la M. Rosa: 660.75.14.29. La Comissió.

Passatemps | 30

SOPA:

Blanques juguen i fan escac i mat endos jugades. Nivell Fàcil. Partida al ParcPinetons, agost 2012. Blanques: Eloi Se-rrano; Negres: Toso Carrasco

Escacs

Mirant enrere | Revista de Ripollet | 31

El teu Ripollet

Celebració del primer fi de curs del col·legi Gassó i Vidal al Pavelló Municipal de Ripollet. Anys 70.

Foto facilitada per D.L.

Porta’ns les teves fotos antigues al carrer del Sol, 35, 1r pis. (si és possible amb el màxim de dadessobre la imatge). La retornarem al moment.

Vendo casa Lliça deMunt. Acepto piso comoparte del pago.T: 633.153.241

Vendo local semisótanoen el centro. 200 m2 +posibilidad de 100 m2de altillo. Ideal taller o al-macén. T: 654.91.39.42(De 13 a 16h.)

Profesora de refuerzoescolar.T: 93.580.21.73 /677.41.28.29

Señora se ofrece comoayudante de cocina, cui-dar niños o ancianos.T: 605.13.28.69

Señora de medianaedad, responsable ycon informes se ofrecepara faenas domésti-cas. Días a convenir. T: 687.140.258

Es dóna classes de gui-tarra espanyola clàssi-ca. T: 93.591.25.56

Señora se ofrece paralimpiar, cuidar niños yancianos. T:695.26.60.58

Se ofrece señora es-pañola para cuidar per-sona mayor o niños porlas mañanas. T: 651.70.68.14

Chica con experienciase ofrece para cuidarpersonas mayores y limpieza. T. 610.69.49.19.

Chica con experienciase ofrece para cuidarancianos (no interna).T: 678.06.70.43

Señora peruana seria yresponsable y con ex-periencia, se ofrece paracuidar ancianos por ho-ras. T: 617.02.80.24

Se ofrece chica paralimpieza o cuidar mayo-res. T: 602.06.71.37

Me ofrezco de canguroo limpieza. Disponibili-dad horaria. T: 698.688.054

Chica se ofrece paralimpieza y cuidado per-sonas mayores. T: 632.08.07.99

Auxiliar sociosanitariase ofrece para residen-cias y domicilios. T: 625.39.61.63

Se ofrece Chófer de camión C, C1 y CAPcon experiencia.T: 607.25.24.12

Noia estudiant dónaclasses de repàs i/ocanguratge amb expe-riència. Preus econòmics. T: 610.25.10.25

Pintor español muyeconómico. T: 617.37.34.57 Sr. Sánchez

Se ofrece chica paralimpiar y cuidar perso-nas mayores. T: 687.603.824 Isabel

Es necessita esteticistaper mitja jornada, tornde tarda. Experiència enaparatologia, imprescin-dible formació en unglesde gel i esmaltat semi-permanent. Preferible-ment del Vallès.T:93.161.60.23

Es lloga local cèntricapte per negoci comer-cial o oficines (De parti-cular a particular)T: 666.68.86.30

Se alquila habitación.250€ T: 670.22.57.12

Se alquila habitación. T: 678.749.169

Chica alquila habitacióna otra chica.T: 687.603.824

Se alquilan parkings pa-ra motos a 16€ en c/Molí. Y local de 22m2 a175€ + IVA en c/ Cot, nº 1T:93.691.14.84 /625.859.427

Es lloga àtic céntric(Cerdanyola) 500€T: 630.97.52.65

Llogo pis i locals.T: 93.692.25.97 /680.27.91.67

Alquilo apartamento enPlatja d’Aro.T: 615.17.64.87

Se alquila piso de 3 ha-bitaciones cerca delcentro. Amueblado.520€ T: 93.697.89.49/ 626.57.28.99 Rosa

Espai polivalent.www.feslafesta.esGran parque de bolas,billar, futbolín, dianaelectrónica, etc. Todoincluido. T: 661.50.44.43

Alquilo habitación a200€. Edificio con as-censor. T: 637.35.42.82

Espai polivalent (carrerMonturiol). Es lloga percelebracions, reu-nions,... Gran PATI exte-rior. Ideal per a petits igrans GRUPS.T: 646.27.32.90. www.espaipolivalent.com

Espai polivalent el tren.Es lloga local per cele-bracions, reunions, ani-versaris...T: 626.87.85.18/ 619.62.96.24 (Facebook)

Local per festes (espaipolivalent) “Ca l’Inven-tor” Lloguer per: Aniver-saris, celebracions, reu-nions d’amics i familiars. T: 669.691.545 /626.474.914

Espai La Palma, es llogalocal per celebracions oreunions.T: 620.47.27.72www.espailapalma.es

Cafetería en traspasoen Cerdanyola delVallès. Bien ubicada, jun-to a oficinas. T: 687.89.52.18

Tarot Rosa. Atiendo enconsulta por las tardes.(Ripollet) 25€T: 685.15.13.25

Reiki terapia alternativa.Ven a sanarte emocio-nal y fisicamente. Mont-se. T: 671.974.441

Maria Tarot videncia.Te puedo ayudar. 30años de experiencia. Lavoluntad. T: 647.97.03.60

VIDENTE: Consultas di-rectas y por teléfono; tepuedo ayudar, llámame.T: 93/586.52.09

Elena Tarot, VISA972.21.55.90 ¿Quin sónels seus sentiments?Tru carà? Torna rà? On ésara?... Atiendo personal-mente. T. fijo 1,18€ T. mòbil 1,53€ Para ma-yores 18. Apdo.596 Codipostal: 17080 T: 806.59.95.92

Punto de encuentro pa-ra conocer nuevasamistades y compartiractividades de tiempolibre para singles, solte-ros, divorciados, sepa-rados, viudos de 45 a 55años. Grup Vallès Saba-dell/Terrassa. CoordinaIsa. T: 617.686.147grupvalles@gmail.com

Compro móviles de 2ªmano. T: 627.62.36.01

Secció d’anuncis breus.Compra, ven, canvia, busca, troba...Per 60 cèntims € la paraula, sortiràs publicatdurant 4 setmanesMés informacióal 93 691 21 12

EN POQUESPARAULES

VENDES

VARISOFERTES

LLOGUERS

TRASPASSOS

DEMANDES

ARIES: Pueden entrar en tu vidanuevas personas con las queestablecer nuevos vínculosafectivos. Otra posibilidad esque recuperes a alguien delpasado con quien tienes unaasignatura pendiente que hayque resolver.

TAURO: El ámbito del trabajoresultará muy positivo y próspe-ro. Éxitos, cambios y avances delas situaciones que hasta ahorapensabas que estaban detenidas.Aumentará tu capacidad paraexpresarte de la mejor manera.

GÉMINIS: Tu vida profesional ytu proyección social vuelven aestar en candelero. Estás enunos días muy favorables parahacer inversiones afortunadas eincluso para montar tu propionegocio o conseguir mayor auto-nomía en tu trabajo.

CÁNCER: Pueden surgir sorpre-sas y contrariedades de todotipo. Los deseos de cambio detrabajo son cada vez más fuer-tes, pero conviene que seas muyprudente y aguantes un poco, ano ser que tengas algo seguroentre manos.

LEO: Puedes hacer un esfuerzopara aprender algo que te ayude aconfiar más en el entorno y dele-gar responsabilidades. La eco-nomía sigue siendo un tema clave,pero podrás evolucionar si te orga-nizas y evitas gastos innecesarios.

VIRGO: Llega un momento detranquilidad en tus relaciones.deberás trabajar la comprensiónenfocada hacia los problemas dela pareja y la familia en su con-junto. Disfruta de tu vida amoro-sa pero evita tomar decisionesimportantes.

LIBRA: Es posible que tengasque tomar decisiones importan-tes respecto a la casa y la fami-lia, que sea un buen momentopara eliminar hábitos que destru-yan la armonía dentro de tuhogar. Tendencia a tener unromance en el ambiente laboral.

ESCORPIO: Tu estabilidad laboralte generará gran tranquilidad a ni -vel económico, no tendrás tantaspreocupaciones en este sentido.Sin embargo, tendrás mu chas ga -nas de ahorrar dinero para realizarcompletamente todos tus planes.

SAGITARIO: tendrás una acen-tuada tendencia a ocultar tusemociones más profundas. Siestás soltero no tendrás muyclaro si deseas romance o amis-tad. Necesitas destinar un tiempoa la reflexión acerca de tus pro-pios intereses afectivos.

CAPRICORNIO: A través de tusrelaciones y tus grupos de ami-gos podrás encontrar ayuda yapoyo pero sobre todo, podrásvivir momentos de alegría y rela-jarte. Te apetecerá cuidar tu ima-gen y sentirte admirado física-mente.

ACUARIO: Las ideas que teníasacerca del amor y las relacionesestán cambiando a pasos agigan-tados. Durante esta etapa le con-cederás mayor importancia a tusre laciones íntimas. Encon trarás ydesarrollarás tu propia sexualidad.

PISCIS: Tu objetividad y buencriterio te ayudarán a discernir demanera apropiada. No seasexcesivamente confiado y opti-mista con las promesas que tehagan; cuídate también de caeren el error de prometer cosasque luego no podrás cumplir.

Per Ángeles Nasarre. Del 21 al 27 de setembre

| 33Horòscop

Guia del Comerç | 34

ADMINISTRACIO DE FINQUESFincas El Molí: 93 580 25 27ALIMENTACIÓEstablecimientos MorBagan: 93 691 79 31Herboristeria i Dietè ti -ca Maria: 93 692 48 90ALUMINISAlu & Coba: 93 580 72 22ANIMALS DE COMPANYIA I VETE RINÀRIAClínica VeterinàriaGosbet: 93 580 71 67 Fauna Urbana: 93 594 44 50ASSESSORIES I GESTORIESGestoria CarreterFelip: 93 594 60 14Gestoria Franco:93 692 46 62San José-Lozoya& Asociados: 93 594 90 80AUTOESCOLESAutoescola Tatchepol:93 691 77 79CENTRE DE IOGASamsara: 629 34 79 63 CONCESSIONARICITROËNTalleres Palau: 93 575 13 49DECORACIÓ PER AFESTESRocxy: 664 74 55 59DESRATITZACIÓOdem: 93 580 81 89ENSENYAMENTAula educativa: 93 580 92 55English Torras:93 580 66 48Yessi LanguageCentre: 93 692 06 66FARMÀCIESEls Pinetons: 93 691 70 59Roser Bertran: 93 586 30 04FISIOTERAPEUTESCentre de Fisio. i Osteopatia: 93 591 23 63 Centre massatge manual:646 86 42 03

Fisiosalut: 93 692 76 24 FLORISTERIAFlors Morral: 93 692 49 02 FORNS I PASTISSERIESPastisseria Espluga: 93 691 49 44GIMNÀSTICAYoshikan:655 06 63 86 INFORMÀTICABitland Computers:93 691 71 79Milenium Technology:93 586 54 04Ofi Sistem:93 580 64 67INSTAL. ELÈCTRI -QUES ICALEFACCIÓInstaldou: 653 91 30 16JOIERIESGestión exponencial:93 594 47 97Inverjoia: 93 727 57 71 Rambla Joiers: 93 691 42 65LLAR I DECORACIÓGorina: 93 591 00 62 Restauració de mo bles Nasarre: 93 691 63 35LUDOTEQUES /PARCS INFANTILSEl Petit Rei: 93 691 87 61Minnilandia: 93 580 14 58MEDICINACentre Mèdic LesMoreres: 93 691 50 25Centre Mèdic Ripollet: 93 692 16 09MODA I CONFECCIÓRosina Moda íntima: 93 691 34 61ODONTOLOGÍAClínica Dra. ElenaFatás: 93 692 68 11Clínica dental Gilmart:93 580 55 82Clínica dental Mayo:93 691 67 18Clínica dental Molí:93 692 63 18Clínica dental NeusSolé: 93 691 64 53

Clínica dental Ripollet:93 692 75 54Clínica dental Virgendel Pilar: 93 594 44 90OFTALMOLOGIACentro oftalmológicoRipollet: 93 592 13 35ÒPTIQUESCentre ÒpticRipovisió:93 592 04 79PERFUMERIESPerfumeria Heri: 93 691 11 32PERRUQUERIA CANINAFauna Urbana:93 594 44 50PERRUQUERIA I ESTÈTICACentro de BellezaDivas: 93 580 56 43Estética ProfesionalMarga: 93 580 79 16Esther Arcarazo:93 580 64 50Fanny Dou: 93 002 80 76Garcis Perruquers: 691 30 33 59Gemuna Perruquers:93 592 02 86Raúl Belmonte:93 586 43 17PERSIANESPersianas domésticas680 47 35 85PODOLOGIAClínica del pie S.Sánchez: 93 594 00 82Lidia Nuñez: 93 691 46 79PSICOLOGIA, PEDA-GOGIA I LOGOPÈDIACreixent Entre Rialles:679 87 71 21Gabinet Bocàlia:93 691 58 48Psicòleg J.A Pastor dePablo: 93 580 84 19Psicòloga MeritxellColell: 93 691 23 73Psicòloga Sonia Ares:93 691 22 83 PUBLICITATRevista de Ripollet:93 691 21 12REFORMESGerard Oset(electricista):T: 626 07 40 69

Grupo Garlinser:93 594 36 98Joaquim Saló:678 015 012José J. Gordillo (pulidor): 609 42 03 06Reformas Jiar:93 586 47 59Rehabilit. fachadasDelfingil: 617 73 16 36RESIDÈNCIESResidència CIM Be-llaterra: 93 000 14 01RESTAURANTSBar Restaurant el Molí93 187 66 41Restaurant BraseriaRipollet: 93 580 95 72 Restaurant Ca laRoser: 93 572 62 30Restaurant LosAbetos: 93 692 11 48Restaurant Tikú:93 594 92 71ROSTISSERIESCa L'Elvira: 93 592 08 91 TALLERS MECÀNICSTalleres Paddock:93.594.71.56Talleres Palau: 93 575 13 49 TATOOSTatoos Ripo Ink:T: 600.86.33.98 VIDEOJOCSDisfrutadetuconsola:93 182 237

Revi

sta

de R

ipol

let c

ada

dive

ndre

s 6.

000

exem

plar

s al

carr

er.

En e

ls m

omen

ts m

és d

íficil

s en

cara

és

més

impo

rtan

t don

ar a

conè

ixer e

l teu

neg

oci.

Anun

ciat a

la n

ostr

a gu

ia. T

ruca

al 9

3 69

1 21

12GU

IA

Guia de Menjar i beure | 35

Ingredients (per 4 persones):• 12 calamarsets• 1 ceba• 1 porro• 1 pebrot verd• ½ pebrot vermell• 6 fulles de pasta brick• 1 culleradeta de farina• ½ got de vi blanc• aigua• oli verge, sal i julivert

Elaboració:Pica el porro i els pebrots i posa'lsa coure en una paella amb unamica d'oli. Pica la ceba finament iposa-la també a la paella. Afegeixla farina, remena i aboca el vi. Posales tintes dels calamars en unagerreta amb una mica d'aigua ipica-la amb la batedora i afegeix-la a la cassoleta. Reserva.Prepara la vaporera. Col·loca 2 ditsd’ai gua a l’olla amb sal i unesbran ques de julivert. Adapta l’esco -rredor i col·loca a sobre els ca la -marsets salats. Tapa i cou durantuns 3 minuts fins que surti elvapor. Retira'ls i escorre’ls. Ompleels calamarsons amb la barreja deverdures i envolta cada un ambmitja fulla de pasta brick. Fregeix-los en una paella amb oli i serveix.

Brick decalamar sons alvapor

Guia de Salut | 36

L’ametlla, un fruit sec amb altcontingut en calci i proteïnesL’ametlla és un dels componentsimportants de la dieta mediterrània. Riques en calci i en vitamina E,tenen un alt valor energètic i baixcontingut en sucre. Alt contingut enproteïnes (20%), fibra (14%), greix(54%), en la majoria àcid oleic, queregula l’oxidació del colesterol LDL,anomenat dolent, i el redueix.També cal esmentar el con-tingut en minerals (magne-si, potassi i ferro) i en vita-mines (E, B1, B2).Com passa amb la majoriadels fruits secs, en la sevacomposició hi ha menysd’un 50% d’aigua. Aquestfet, juntament amb l’altcontingut en greix és el responsa-ble de l’alt valor energètic de l’a-metlla -i en general, de tots elsfruits secs-, que supera les 570calories als 100 grams.L’ametlla conté greixos majoritària-ment insaturats o poliinsaturats, elseu consum, amb mesura, resultabeneficiós per al nostre organisme.Pel que fa al greix oleic, el seu con-sum freqüent ajuda a reduir elsíndex de colesterol dolent.

Pel que fa al contingut en VitaminaE, recordem que té efectes antioxi-dants i resulta molt beneficiosa peral nostre organisme i el nostreaspecte. Cal apuntar que una raciód’ametlles, que es pot consideraruns 25-30 grams -unes 20 unitats-aporta el 50% de la quantitat diàriarecomanada de Vitamina E.

En relació amb els minerals, cal ferespecial incidència a la qualitat iquantitat de calci que conté l’amet-lla, la qual cosa la fa un alimentmolt interessant per a persones quete nen al·lèrgia a la llet de vaca oque decideixen fer una dieta lliured’aliments d’origen animal.Per les seves qualitats, el seu con-sum, amb mesura està recomanattant als nens com als adults.

ACPG - Redacció

Salud prostáticaA partir de los 40 años deedad, la próstata va au -mentando de tamaño y esnormal que los varones demás de 70 años padezcanhiperplasia benigna depróstata. La hiperplasiabenigna de próstata es untrastorno asociado con elenvejecimiento del hombre.Aumenta el número de células que la forman, por lo que la próstata sehace más grande, esto hace que presione la vejiga y la uretra causandomolestias relacionadas con la micción.

Los síntomas pueden ser diferentes y variar con la edad:

• Necesidad de orinar frecuentemente y sensación constante.• Goteo de orina después de orinar.• Disminución del grosor y de la fuerza del chorro de la orina.• Incapacidad de posponer la micción• Hacer esfuerzos para poder orinar.

Consejos prácticos para aliviar los síntomas:

• Reducir la ingesta de líquidos en momentos concretos como por lanoche, al salir de casa… No obstante, se recomienda beber 1’5 litros deagua al día.• Usar técnicas de relajación, intentar olvidarse de la vejiga y de ir al baño. • Hacer ejercicios al miccionar, como fraccionar el chorro al orinar.• Alargar el tiempo entre micciones.• Evitar el estreñimiento.

Verónica LabradorTécnico en Farmacia

Y ahora también nos encontrarás en Facebook www.facebook.com/farma-ciaroserbertran

Guia de la Llar | 38

Consells per llevar taquesTaca de xocolata: fregueu amb undrap amb vinagre blanc dissolt (2 cu-llerades grans en 25 cl d’aigua).Taca de bolígraf: fregueu-la amb al-cohol de cremar.Taques de fruita:• Sobre teixit de cotó: la fruita i ver-dura s’esborra amb una barreja for-mada per aigua i alcohol a partsiguals. • Sobre blanc: és eficaç una micad’aigua lleugerament esterilitzada.Però eviteu el temps de repòs supe-rior a cinc minuts perquè el teixit noengrogueixi.• Sobre fibres sintètiques: fregueu-ho amb aigua sabonosa o lleugera-ment avinagrada. Si les taques per-sisteixen, utilitzeu una solució d’unvolum d’aigua oxigenada i deu vo-lums d’aigua.

• Sobre la llana: apliqueu amb deli-cadesa un drap mullat amb una mi-ca de vinagre i esbandiu ràpidament.• Per a les taques de fruita vermella:submergiu un drap en suc de llimona,apliqueu-lo i esbandiu-lo ràpidament.És el més eficaç.Taca de pintallavis:fregueu-la amb l’ajuda d’un cotó ambtricoloetilè o èter, i després renteu elteixit.Taca d’herba: fregueu la tacaamb un drap mullat amb suc de lli-mona i esbandiu-la. Sobre un teixitdelicat, feu el mateix amb alcohol decremar o amb aigua amb amoníac.

Redacció /ACPG

Guia de Bellesa

El retorn a la rutina diària després del'estiu sol acabar en un bon tall decabells i la renovació del tint als ca-bells acolorits. Eliminar puntes ober-tes i trencadisses i donar un color bri-llant als cabells descolorits per l'ac-ció del sol i dels agents químics de lespiscines és sovint absolutament im-prescindible.Però no és l'únic que podem fer. Per-què ara mateix el cabell està castigati necessita hidratació i nutrició. Per reparar i tenir cura dels cabellsdesprés dels mesos d'estiu s'ha de

començar per la rutina diària: esco-llir un xampú suau, sense agentsagressius i amb actius que reforcinla fibra capil•lar i, en alguns casos,evitin o previnguin la caiguda esta-cional, que sol iniciar-se en aques-tes dates.Tot i que és una caiguda natural quees correspon amb el cicle anual, calestar atent i comprovar que la pèr-dua no és excessiva per actuar im-mediatament. Però què es consideraexcessiu? Segons els experts, es con-sidera una caiguda excessiva quan

es perden més de cent cabells perdia, aproximadament. És imprescindible l'ús d'un productecondicionador després de rentar elscabells, perquè agafi els nutrients per-duts per l'acció del sol i la humitat.En renovar el tint cal optar per unbany de color suau o un repàs de lesmetxes, sempre aconsellat pel pe-rruquer, ja que qualsevol coloració ésuna agressió química i s'ha de con-trolar tant el to com el temps d'ex-posició per no causar més danys.

Redacció / ACPG

Operació: rescat de cabells (1)

I 39

Ciutadans | Revista de Ripollet | 40

Les retallades en educaciós’han fet molt evidents en l’i-nici del curs escolar. L’escolapública Enric Tatché, com laresta de col·legis, obre les se-ves portes amb un incrementde nens a les aules. En aquestcas concret en tenir una clas-se més de P3 arriba gairebéa 60 alumnes més en tot elcentre. Judit Subirats és pro-fessora de P4 i una mestramés afectada per aquesta re-estructuració.

RevistadeRipollet: Amb les reta-llades, com s’està portant l’inicidel curs?Judit Subirats: El sentiment generalés de molta preocupació. D’entrada,hem tingut el poc temps que hi hasempre. Cada any ens agradaria te-nir més temps per començar el cursmés preparats. Aquest any, a més,s’ha afegit el fet de saber que ini-ciaríem el curs sense tanta ajudadins de l’aula. Això complica les co-ses i fa que l’inici s’allargui més.

RdR: Com repercuteix aquest in-crement d’alumnes?J.S: Implica que en tots els cursoshi ha nens nous que s’han d’adaptari, per tant, frena una mica l’entradaa l’escola. Es nota també en la pre-paració de les classes, ja que no ésel mateix preparar material i activi-tats per 25 que per 27 o 30 alum-

nes. Tot plegat és més complex delque a simple vista sembla.

RdR: A quins cursos es nota més?J.S: A principi de curs afecta als méspetits, és a dir, l’etapa d’infantil. Elmotiu és que implica més preparació.Els cursos de nens més grans s’hotrobaran d’aquí uns mesos, quan ha-gin d’avaluar i corregir exàmens idossiers. En general, implica una ma-jor càrrega de feina pel professorat idesgasta més.

RdR: A l’escola Tatché s’ha afegituna aula provisional de P3. Coms’està organitzant? J.S: No és la primera vegada. De fet,és el segon P3 que tenim amb aulaprovisional, així que l’organitzacióserà la mateixa que vam fer fa tresanys. Això sí, implica un desgavell

en el moment de fer un canvi d’au-les. Si vols que P3 estigui ubicat enun espai on els lavabos són a la se-va mida i el material és adequat a laseva edat, has de fer un canvi d’au-les i P4 s’ha de moure de classes.Així doncs, a part de l’organitzacióde la classe, la preparació de les fei-nes i la documentació que demana eldepartament, has de fer un trasllatde taules, cadires i material d’un to-tal de sis o set aules.

RdR: El nombre de docents, en elvostre cas, ha disminuït? J.S: El nombre de professors esmanté però amb un horari més re-duït, que comporta menys docentsper classe i menys atenció indivi-dualitzada per l’alumne. Aquest any,a sobre, ho notarem més perquè te-nim tres classes de P3 i és un curs ones necessiten moltes atencions. Elcurs passat teníem tres P5 que, vul-guis o no, ja és diferent.

RdR: Quina visió tenen els pares?J.S: Crec que els pares estan unamica a l’expectativa. Saben totes lesretallades que hi ha, perquè la infor-mació arriba, i el sentiment és: “Quèpassarà amb els meus fills?”, “L’es-cola pública serà capaç de fer fronta aquestes retallades?”. Des de l’es-cola pública farem tot el possible perentomar les retallades. Nosaltressom mestres per vocació i per això hidedicarem les hores que facin falta.Arribarà un moment, però, que la vo-cació no podrà abastir-ho tot. En elmeu cas, tinc una classe amb 28alumnes de 4 anys, fet que implicaque els nens no estan atesos com jocrec que ho haurien d’estar.

RdR: L’infant ho nota? J.S: No, per ells és el mateix. Primerperquè no tenen punt de comparació,ja que sempre ho han viscut així. Se-gon, perquè l’infant busca l’atenciómàxima i la té sempre. Potser fins itot la família tampoc ho notaria. Elspares veuen que el nen arriba con-

Judit Subirats: És difícil escollir accions que doninresultats sense afectar als nens

Anna Tatché

‘Si els que fan lleisportessin els seus fillsa la pública, mirarienmés de que funcionés’

tent de l’escola i va aprenent. Els queho notem som els que estem a dins,els que sabem el que hi havia i elque estem perdent i quins resultatshi hauran a la llarga. Ens volen ven-dre que els resultats seran els ma-teixos, però no és veritat.

RdR: No és veritat pel que fa a lescompetències dels alumnes? J.S: No és veritat pel que fa l’aten-ció a la diversitat. És lícit que s’had’atendre el més diversament pos-sible a l’alumnat, és a dir, que ca-dascú vagi al seu ritme. Amb 28alumnes per un sol professor, és im-possible personalitzar. Jo clar que hointento però, si personalitzo a un, hiha 27 que queden desatesos. Abansteníem 25 alumnes a una aula i dues

professores, de manera que mentreuna es dedica als nens amb més di-ficultat, l’altra pot estar per la resta.

RdR: Quines protestes s’estan or-ganitzant des del col·lectiu demestres i/o l’AMPA?J.S: De moment s’està parlant alsclaustres i no hi ha res decidit. Sí quehi ha assemblees de mestres queestan tibant més i organitzen accionsde protesta més clares, però no hiha res concret. És difícil escollir ac-cions que donin resultats sense afec-tar als nens. Si treballéssim a unafàbrica, aturaríem les màquines i elperjudicat seria només el propietari.Si nosaltres aturem les aules o dei-xem de fer sortides, afectem tambéals nens i a les famílies.

I 41

Reforç escolar,una solució? Subirats posa en dubte si realmentés una opció que ajudi a l’infant.“Realment un infant que dedica sishores diàries a l’escola n’ha de de-dicar més en horari extraescolar?”.Afirma que es podrien evitar si enl’horari lectiu se l’atengués com lical: “Els nens no necessiten méshores, sinó hores de qualitat”.

Visió de futur La mestra afirma que la solució ésque l’educació es deixi de bandade les qüestions polítiques. Afe-geix que les decisions que es pre-nen en aquest àmbit haurien demadurar per extreure’n conclu-sions. A més, “altres països tenenmés docents de reforç, sobretot enl’etapa infantil” i els resultats “sónmillors”. Està segura que la Gene-ralitat n’és conscient, però “ésqüestió d’uns diners” que “ara noes tenen, però fa 15 anys sí i tam-poc es va fer res”. Conclou: “Si elsque fan lleis portessin els seus fillsa la pública, mirarien més de quefuncionés”.“O no els interessa, ovolen una educació diferenciada”.

RevistetaSusana Martínez

Aquí tu ets el protagonistaLes protagonistes d’aquesta setmana son la Natalia i la Alicia. Ens hanenviat una foto del seu estiu! Quins somriures més bonics noies!

Anima’t a enviar-nos fotos, dibuixos o textos sobre el teu estiu! Així podreu participar en el concurs de dues entrades de cinema! Cadames escollirem un guanyador.

Envia’ns allò que vulguis ja siguin dibuixos, textos,contes o fotografies. Tú també fas la Revisteta. Porta’ns tot allò que vulguis al C/ del Sol 35, 1er pis, obé envia’ns-ho a ripollet@vilaweb.cat

I 43

Ja començael curs! Aquí teniu una guitarra!Si observeu bé, teniu unllarg camí per travessardes de la fletxa d’inici finsa la de sortida. Es un la-berint ben complicat! Sort

Aigua (avaries)AjuntamentAlcohòlics AnònimsAmbulànciesUrgènciesAmbulatori CAP IAmbulatori CAP IIUrgències CAP IIAmbulatori PinetonsAutobusos FontAutobusos SarbusBibliotecaBombers (Urgències)ButàCentre CulturalComissaria Mossos Comissaria (urgències)CorreusCreu Roja (Oficines)DeixalleriaFecsa/Endesa (avaries)FuneràriaGas (avaries)Oficina de CatalàParròquia S.EstevePolicia LocalRevista de RipolletRipollet RàdioServeis SocialsTaxisTeatre AuditoriVeterinària (Urgències)

902 250 37093 504 60 0093 317 77 7793 712 03 03

06193 594 64 2093 594 21 1193 594 22 1693 594 65 3793 580 18 1893 580 67 0093 586 42 30

08593 726 09 3093 586 30 2793 592 46 00

08893 691 62 0293 691 61 6193 586 32 03902 536 536

93 580 97 10900 75 07 5093 586 45 7393 692 15 8593 504 60 0693 691 21 1293 594 20 4893 504 60 0793 692 58 2393 580 91 92689 51 65 10

Telèfonsd’interés

Serveis | Revista de Ripollet | 44

DV. 21 SETEMBREHIDALGO VALLS

Av. Canaletes, 11 (Cerdanyola)DS. 22 SETEMBRE

BERTRAN (De 9 a 21 h)c/ Rizal, 1 D (Ripollet)

TOLEDO (De 9 a 21 h)c/ Sant Andreu, 4 (Ripollet)

SELVA (CERD.) (De 21 a 9 h)c/ Torrent, 12 (darrera església Cerdanyola)

DIU. 23 SETEMBREBOQUET

c/ La Lluna, 6 (Ripollet)DL. 24 SETEMBRE

ORDISAv. República Argentina, 17 (Serraparera)

DT. 25 SETEMBRELLUIS

c/ Altimira, 18 (darrera Ajunt. Cerdanyola)DC. 26 SETEMBRESELVA (RIPOLLET)c/ Calvari, 3 (Ripollet)DJ. 27 SETEMBRE

SÁNCHEZc/ Santa Rosa, 36 (Montflorit)

Edita: Associació Ràdio Ripollet.Di re c ció: David Rúa Re dacció: Yo -landa Gar cía, Albert HernàndezSusana Mar tí nez, Anna Puertas,Anna Tatché. Co l·la bora dors: Án -gel Es te ve, Ángeles Na sa rre, JoanPuig, Joa na Raja, Jau me Sariol,Jordi Porras i Roser Peca nins. Co -lum nis tes: Jordi Font, Jordi Casa -nova, Ni colás Cas te llano, JordiRodríguez, Ra mon Mar tos, Pius M.Gassó. Col·la bora dors polítics:Albert Fonollet, Jordi Martí nez,Alberto Castro, Valentí Nieto iCristina Lozano. Direcció co mer -cial: An na Rifà. Admi nis tració: MªJo sé Ro drí guez i Nú ria Raja. Fo to -gra fies: Joa quín Ló pez. Di s seny: Sergi Jimé nez. Im pres sió: Gra ma -graf sccl. Dipò sit legal: B-34345-85. La revista no es fa responsable nine ces sàriament solidària amb lesopinions dels col·laboradors.

Revista de Ripolletc/ del Sol, 35 08291 RipolletTel. 93 691 21 12 Fax. 93 594 71 06e-mail: ripollet@vilaweb.catwww.revistaderipollet.cat

Farmàciesde guardia

Farmàcies obertes tots elsdissab tes, diumenges i festius de 9 a 21h

BERTRAN (Rizal, 1 D Ripollet)TOLEDO (Sant Andreu, 4 Ripollet)

Moltes felicitats. T’estimem molt.

19-09-12

Papa te llegaron los 60 y tus hijos y yo te desea-

mos lo mejor.Felicidades!!Muchísimas felicidades para

Andrea (12) y Pau (10).Os lo desean toda vuestra familia.

Os queremos. 20-09-2012

Muchas felicidades con atraso, Gerard y Antonio,en vuestro cumpleaños.

De parte de vuestros padres,yayos, hermana y cuñado.

11-09-2012