REVISTA MULTIMEDIA

Cantan dondetQ quierasProp6n, vota y compra la entrada. Ese es ellema de la web donde tQ decides los directos.

S e llama Cooncert yes una plataformatipo crowfunding de

conciertos. A tray,s decooncert.com td puedesproponer qu6 cantantes tegustada vet en tu ciudad, eincluso conseguirlo gracias alapoyo de otros fans. Tambi~npuedes votar a otros artistaspropuestos, como la cantautorade folk Laura Marling o el inglesBen Howard.

Solamente tienes queregistrarte en la web y proponero votar a tu favorito. Despues,el equipo de Cooncert estudiatodas las peticiones parapoder hacer realidad esesuefio. Para ello, contactan conel artista y yen que ndmerode entradas y a que precioshabrra que venderlas. Si todoencaja tendr~s al elegido en tuciudad. De ese modo ya hart

trafdo a Espafia a cantantestan especiales como JamesVincent McMorrow antes deque triunfase con Glacier, eltema del dltimo anuncio de laLoteda de Navidad. Pot cie~o,este rues puedes verle en elNuevo Apolo de Madrid (17 defebrero) yen la Sala Barts deBarcelona (el 3.8).

En concierto,en CD, en tuiPod... Esto esIo mOsico queno te puedesperder esterues.

LA GIRATras los pasoede BustareanteRepasa junto alcantante Io mejor desu caEera en VMrenconcierto, la ~ra queoste mes de febrerole Ileva a Zaragoza,Sevilla, Murcia yGranada.Todas lasfechas en su ~b,davidbustamante.es

NUEVO ~,LBUMEstrella Morentey Ni~o JoseleDos talentos unidosen Amar en pa~ untrabajo que mcogejoyas de la mLisicabrasilera como lapreciosa MaF~ana deCamaval. El 13 defebrero, en directoen el Palau de laMOsica Catalana.

EN DIRECTOSireple Minds,en MadridLa banda escocesasolo har~ estaparada en Esparapara dar a conocersu dltJmo ~lbum, BigMusic, sin olvidarsus I~andes ~xitos.Ser~ el 8 de febreroen el Teatro NuevoApolo de Madrid.

A D00Strelsandy Elvls PresleyEn su nue~o disco,Panners, BarbraSbeisand se unea artJstas osmoAndrea Bocellio John Legend.Pert Io mejor os elmaravilloso Love MeTender, ’a d~o’ conElvis Presley.

PAPA NOST~.LGICASLa mtislca queescuch~bareosWham!, NachaPop, Bananamma,Mecano y tantosotros son losprotal~onistas delos dos discos EGB,la mOsica de una~neraci6n. iComoaquella cintas quet~tab~bamos!

132 Febrero 2015 www.ar-revista.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

306000

118272

Mensual

494 CM² - 100%

13000 €

132

España

1 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ignasi Cambra debuta al Palau de la MfisicaE1 pianista barcelonl aporta el toc de mflsica clkssica a la programaci6 del Festival del Mil.lenni

XAVIER CERVANTESBARCELONA

E1 pianista Ignasi Cambra (Barcelo-na, 1989), que va n~ixer amb cegue-sa, esth pas, sant uns dies a la capitalcatalana. Es un par~ntesi abans detornar a Nova York, on porta dosanys fent un m~ster de piano a laJuilliard School que acabarh almaig. "Encara estic decidint si des-pr6s tornar~ aqu~’ o em quedar~ alsEstats Units, o si anir~ algun llocd’Europa. No ho s~", explica Cam-bra, mentre als seus peus dorm pro-fundament el seu gos pigall. L’esta-da a Barcelona coincideix amb elconcert que oferirh aquesta nit alPalau de la Mflsica, dins de la pro-gramaci6 del Festival de Mil-lenni.

La relaci6 de Cambra amb el pi-ano va comen~ar quart tenia sisanys, i des d’aleshores ha anat des-envolupant uua carrera artisticaque va tenir un moment especial-ment significatiu quan el directorrus Valeri Guerguiev el va convidara tocar al Teatre Marffnski de SantPetersburg el 2013. Un any despr~s,Guerguiev tamb~ va comptar ambCambra per actuar a L’Auditori deBarcelona, dins de la temporadad’Ibercamera. "Era el primer copque tocava en una de les sales gransde Barcelona, i per a mi era impor-tant perqu~ poques vegades tensl’oportunitat de venir a la teva ciutatdel no-res i tenir L’Auditori ple. Ietfa m~s il.lusi6 que surti b6, perbquan comences a tocar te n’oblides,i no esths tan pendent de si ets enuna ciutat o en una altra’, recorda.

Ara torna a una altra sala gran, elPalau de la Mflsica, contractat perun festival en la programaci6 delqual fins ara la mdsica clhssica no te-nia una pres~ncia significativa. "Emsembla fanthstic que el Festival delMil.lenni faciuna aposta d’aquest ti-pus", diu Cambra, que ha preparat

un programa que intenta "combi-nat" el que considera que ~s "mflsi-ca que val la pena tocar i mflsica quepugui ser agradable per a la gent". E1concert comen~arh amb dues sona-tes de Beethoven: La tempesta i Clarde lluna. "Sempre m’ha semblat queLa tempesta 6s una obra que esth b~per comen~ar un recital. I Clar delluna 6s una obra que es toca molt,perb que moltes, vegades es tocamolt malament. Es una obra fanths-tica, i si ~s tan coneguda deu ser peralguna ra6", explica.

La segona part del concert s’obri-r~ amb Klaviersti~cke Op. 118, deBrahms, una de les corn, posicionspreferides de Cambra. "Es una obraque m’agrada molt. Les sis peces del’Opus 118 funcionen molt b6 i d’al-

guna manera descriuen el senti-ment de solitud del final de la vidade Brahms, que pel que sabem erauna persona molt solit~tria. I aques-ta mflsica tan introspectiva ho re-presenta bastant b~", assegura el pi-anista, que tot seguit interpretar~una altra de les seves preferides, laPolonesafantasia de Chopin, abansde culminar el concert amb Tresdanses argentines de Ginastera, un"final refrescant’.

Envoltat de mt~sica de ben petitL’inter~s de Cambra per la mflsicacl~ssica va comen~ar de ben petit."La meva mare escoltava molta mfl-sica clhssica, i hi ha gravacions enparticular que m’agradaven molt",recorda. En canvi, no li interessava

RepertoriCambratocar~peces deBeethoven,Brahmsi Chopin

tant el que escoltaven els seus ger-mans. "Sempre posaven mflsicad’aquesta pop-rock. A1 meu germ~ liagradava molt Oasis, que 6s delspocs grups de mflsica d’aquesta quepuc suportar", diu.

Tot i que el programa del concertd’avui refiecteix la seva predilecci6per la mflsica romhntica, Cambratamb6 aprecia el repertori del segleXX. "No n’he fet tant corn m’agrada-ria fer, per6 m’interessa. Hi ha cosesque m’agraden m6s que d’altres, i avegades hi ha obres ales quals no tro-bes cap sentit musical perqu6 s’hanfet seguint m~todes m6s te6rics quealtra cosa, i aLx6 costa una mica. Pe-r6 hi ha molta mflsica del segle XX idelXXI que est~ molt b6 i que s’ha defomentar i prote~ir", diu.~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

13060

Diario

420 CM² - 50%

2015 €

32

España

19 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La Simfbnica Sim6n Bolivarencdn el Palau

Dudamel signa una expansiva ’Cinquena’ de Mahler

vo Dudamel, la maduraci6 gegantinaCrltica del qualds un regal per a tots els me- ,

16roans. Amb la Sim6n Bolivar haXAVIER CESTER protagonitzat unfet insblit: quant de

BA]ICELONA temps feia que un conjunt d’aquest

Gustavo DudamelPALAU DI~ LA HO$1CA 17 DE GENER

a desaparici6 del termejo-ve en el nom de l’Orquestra

m Simf6nica Simdn Bolivarm ino ha reduit ni una iota-.,~.~l’entusiasme que mostrena l’escenari uns mflsics que seguei-xen tenint una mitjana d’edat baixa.Tampoc ha modificat la simpatia quegenera la punta de llan~a d’E1Siste-ma, l’estructura que facilita formacidmusicala milers de nois de Venezue-la. E1 eanvi pot ser llegit com una re-ivindieacid d’un conjunt que no volset avaluat amb la condescend&nciaque s’aplica ales orquestresjuvenils,sind que vol ser equiparable alesgrans centflries en actiu a banda ibanda de l’Atl~ntic. Equiparable hods grficies a una brillantor sonora,una conjuncid i una capacitat d’es-colta mfitua de primera magnitud.

A1 capdavant hi continua aquestsuperdotat de labatuta que ds Gusta-

nivell no oferia dos programes a Bar-celona? E1 que 6s normal ales granscapitals musicals d’aquest i altres es-tats fa lustres que aqui ~s una rare-sa. Ll~stima, a m6s, que alPalau no hicabgs tota l’orquestra.

Lupa hiperactivaE1 plat fort de la segona sessid era laSimfonia n6m. 5 de Mahler, un com-positor que s’adiu amb el tarannh ex-pansiu d’orquestra i director. Va setuna lectura rods con’flncent en la se-va globalitat queen alguns dels de-tails, en qu& Dudamel va plantejararab bona visi6 de conjunt el trhnsitde la foscor a la llum que exposa lapartitura. A partir de la fanfara d’unsensacionaltrompeta solista, els dosprimers moviments van mostrar lesprincipals virtuts de lalectura, en es-pecial la capacitat de labatuta per po-sar el focus en una mirlada de detailssense que els arbres amaguessin elbosc. Aquesta lupa hiperactiva res-saltava arab vivesa tots els colors,

TalentLa maduraci6gegantinade Dudamel6s un regalper a tots elsrnel6mans

Dudamel va dirigir l’Orquestra Simfbnica Sim6n Bolivar al Palau. EFE

com si un restaurador minuci6s ha-gu~s tret tota la brutlcia acumulada,i conferia una calidesa inusitada alsmoments de m~s densitat polifbnica,corn el tema central de la marxa ffl-nebre, rant en set exposat per unacorda d’una unanimitat digna de to-ta lloa corn en ser repros per un ventno menys equilibrat.

Els contrastos dramhtics dels mo-viments initials es van transformaren una refrescant desimboltura en elfinal, fins a una apoteosi, shviamentgraduada per Dudamel, ineluctable.Va set en el tercer i quart temps enqub van sorgir els dubtes. L’scherzo,aut~ntic node de la simfonia, va serllegit de forma minuciosa (descomp-

tant petits accidents de la trompa),pet~ sense aquellabarrejaindefiniblede melangia iironia que nomds els in-terprets centreeuropeus semblencopsar. Mds discutible va ser el pas-satge mds fam6s, un Adagietto dis-continu, amb massa arrencadesiatu-rades i un punt de narcisisme.

La primera part tornava al regis-tre d’espectacularitat llatinoameri-cana que ha fonamentat la lama del’orquestra, amb Tres versiones sin-fdnicas de l’hispanocubh Julian Or-b6n, una sintesid’elements neoclhs-sics i ritmes antillans. Res a veureamb la propina, una hiperbblicaAl-ma llanera que va fer cantar la nodri-da colbnia vene~olana. ~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

13060

Diario

252 CM² - 30%

1335 €

33

España

19 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

lescaresdeldia

PERSISTENT CONFOS

Barack Obama Pedro SAnchezE1Congrds ds republich, perb el pre-sident dels EUAjuga fort.Arab l’Oba-macare pendent de resoluci6judicialal Suprem ila llei d’immigraci6 apro-vada per decret, ara toca reforma fis-cal: rods impostos als rods rics.

E1 lfder del PSOE va centrar ahir elseu missatge en relaci6 ales recent-merit anunciades eleccions de127-Sen el debat identitariienlaimporthn-cia de la corrupci6. Demostra desco-nbixer forsa el procds sobiranista.

DEBUTANT BASIC

Ignasi CambraEl jove (26 anys) pianistabarcelonl,que ds cec, debuta aquesta nit al Pa-lau de la Mflsica. Format a la Juilli-ard School (8% d’acceptaci6 desol-licituds d’accds), esth apadrinatpel director rus Valeri Guerguiev.

Leo MessiE1 crac blaugrana va parlar ahir ontoca, que ~s a la gespa, i va tornar ademostrar corn ~s d’important enaquest Bar~a que encara busca unparr6 que el defineixi. Tres gols atliazor, 0-4 al D6por itres punts mds.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CLAVES

132000

13060

Diario

168 CM² - 20%

806 €

2

España

19 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIARIO 2 69Diario de Navarra Lunes, 19 de enero de 2015

● El Teatro Gayarre acogerá y celebrará un concierto de esta orquesta estadounidense el próximo 24 de febrero

EUROPA PRESS. Pamplona

La Classical Concert Chamber Orchestra es un conjunto ver-sátil de 35 músicos que ha rea-lizado giras por todo el mundo. Esta es la cuarta vez que visi-tan España después del éxito de sus conciertos anteriores en los principales auditorios del país. El próximo 24 de fe-brero, esta orquesta ofrecerá un concierto en el Teatro Gaya-rre dirigido por el reconocido director Ashot Tigranyan.

Tigranyan es un reconocido intérprete y uno de los últimos violinistas que quedan de la es-cuela del Conservatorio de Moscú. Alumno de algunos de los mejores violinistas rusos, como Leonid Kogan, fundó es-ta orquesta en 2006, de la que es el solista y el director musi-cal.

En los conciertos que propo-nen en su Tour 2015 interpreta-rán obras para violín y orques-ta de Antonio Vivaldi, Wolfang A. Mozart, Manuel de Falla y Pablo Sarasate. También cuen-tan con la participación espe-cial de la soprano Virginia Tola en los conciertos de Madrid, Barcelona y Zaragoza.

La Classical Concert Cham-ber Orchestra inicia su gira en Madrid con un concierto el 10 de febrero en el Auditorio Na-cional de Música. Después ac-tuará el 13 de febrero en el Tea-tro Colón de A Coruña, el 15 de febrero en el Auditorio Miguel Delibes de Valladolid, el 17 y el 18 de febrero en el Palau de la Música de Barcelona, el 22 de febrero en el Kursaal de San Sebastián, el 24 en el Teatro Gayarre de Pamplona, el 25 en el Teatro Euskalduna de Bilbao y el 26 y el 27 de febrero en el Auditorio de Zaragoza.

La Classical Concert de EEUU actuará en Pamplona

E NTRE el 12 de enero y el próximo 23 de marzo la Real Aca-demia Española (RAE) regresa a las tablas en el madrile-

ño Teatro de La Abadía y en su propia sede de la calle Felipe, 4 con los diez espectáculos del ciclo Cómicos de la lengua, definidos por su director, José Luis Gómez, como “lecturas en vida”, situadas por un comentario académico. El 19 de marzo de 2014 la RAE, con la lectura de Visión estelar de un mo-mento de guerra, de Ramón del Valle-Inclán, puso fin en su salón de actos a la primera temporada de su Cómicos de la lengua, una de las actividades más importantes con las que conmemoró su III Centenario. A partir del 11 de mar-zo, espléndidos actores e insignes filólogos que leyeron la obra de-signada compartieron los esce-narios de los teatros más impor-tantes de Madrid y el salón de ac-tos de la RAE.

La primera sesión del ciclo, Cantar de Mio Cid, representada por José Luis Gómez y comentada por la académica Inés Fernández-Ochoa, tuvo lugar en la RAE. Du-rante dos meses y medio, acadé-micos y cómicos compartieron es-cenario para situar en el tiempo y dar vida a textos soberbios de 850 años de lengua española. Gracias a la sabiduría lingüística de los académicos, los actores más egre-gios del teatro español han tenido la posibilidad de reproducir la fo-nética correspondiente al texto de cada época. He aquí las diez obras maestras a las que han dado vida cómicos y académicos: Cantar de Mio Cid, Libro de buen amor, La Celestina, Escrito por Teresa de Ávila, Don Quijote de la Mancha, La vida es sueño, Duelo de plumas: Góngora-Quevedo, Cartas ma-rruecas, La Regenta, Visión este-lar de un momento de guerra.

El pasado lunes, 12 de enero, el

TRIBUNA CULTURAL El autor repasa la iniciativa de la Real Academia Cómicos de la Lengua, en la que destacados actores españoles leen la obra, que es comentada por filólogos y especialistas

Ramón Irigoyen

Cómicos de la lengua

cómico José Luis Gómez y la aca-démica Inés Fernández-Ordóñez inauguraron la segunda edición de Cómicos de la lengua dando vi-da en el Teatro de La Abadía al Cantar de Mio Cid, la primera gran obra épica del español. Las cinco primeras lecturas, entre el 12 de enero y el 9 de febrero, ten-drán lugar en el Tetaro de La Aba-día. Y los cinco últimas lecturas, entre el 16 de febrero y el 23 de marzo, tendrán lugar en la RAE. La información puede ampliarse en www.comicosdealengua.es.

El Cantar de Mio Cid es el más importante poema épico hispáni-co de la Edad Media y una de las jo-yas absolutas de la literatura uni-versal. No alcanza, claro, el nivel de la Ilíada o de la Odisea porque a ese nivel solo se aproxima la Enei-da de Virgilio pero el Cantar de Mio Cid se bate al nivel más alto. Es una obra anónima, de origen oral, dividida en tres cantares, que narra las hazañas de Rodrigo Díaz de Vivar. La académica Inés Fernández-Ordóñez situó brillan-temente la obra en su contexto

histórico y José Luis Gómez, con su maestría teatral, fue el juglar que, frente a su público, mantuvo el argumento narrativo de los tres cantares y lo subyugó con su ma-gistral dicción.

Hoy lunes llega al Teatro de la Abadía el Libro de buen amor, es-crito por Juan Ruiz, arcipreste de Hita. Presentará el texto el acadé-mico José Antonio Pascual. Leerá los poemas del Arcipreste de Hita el cómico Carlos Hipólito, una de las figuras más importantes del teatro español. El Libro de Buen amor está considerado como una de las grandes obras de la poesía española. Juan Ruiz es un maes-tro de la parodia. Mezcla lenguaje culto y popular siendo, pues, el gran precursor de Quevedo. Es el primer heterodoxo de nuestra poesía. Para prepararme la “lectu-ra en vivo” de hoy leo el Libro de buen amor, en la soberbia edición de Jacques Joset, publicada por Biblioteca Castro. Esta exquisita edición de Biblioteca Castro me trae a la memoria no pocos versos del Libro de buen amor que me-

moricé, en primer lugar, en las gramáticas escolares que estudié en el bachillerato y luego ya en la edición completa del Libro de buen amor publicada por Clásicos Castellanos. Hacía ya unos años que no leía el Libro de buen amor pero esta relectura de ahora me ha hecho revivir la maravilla de estos versos tan frescos como ge-niales.

Y la lengua de este Cómicos de la lengua me trae a la memoria al editor Basilio Rodríguez Cañada, lenguaraz supremo de nuestras letras, que, el sábado pasado, pre-sentó en su natal Navalvillar de Pela (Badajoz) el libro Historia de Pela y crónica de Navalvillar, de Juan Moreno Aragones, publica-do por el Grupo Editorial Sial Pig-malión, que preside el gran Rodrí-guez Cañada. Presentaron el acto, junto el autor y editor, Manuel Sánchez Custodio, alcalde de Ma-valmoral de Pela y José Antonio Agúndez García, Director Gene-ral de Promoción Cultural de la Junta de Extremadura. + www.ramonirigoyen.net

Carlos Hipólito, leyendo el Libro de buen amor.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

197000

38489

Diario

90 CM² - 10%

764 €

69

España

19 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURAE M 236 EL MUNDO. LUNES 19 DE ENERO DE 2015

JOSÉ LUIS VIDAL BARCELONA Gustavo Dudamel se ha consagrado ya como un gigante de la dirección orquestal. Es titular de la Orquesta de Los Ángeles, invitado de los más prestigiosos conjuntos de Europa y de Estados Unidos. Suena su nom-bre entre los candidatos al podio berlinés. Ha desembarcado ahora en Barcelona, en dos conciertos al frente de la Orquesta Sinfónica Si-món Bolívar de Venezuela, su or-questa siempre, y ha elegido dos programas que dejan muy clara su decisión de encararse con el gran repertorio centroeuropeo. Primero vino Mahler, luego el Strauss sinfó-nico, ahora Wagner.

El primer concierto estuvo consa-grado en su segunda parte a una se-lección de los momentos sinfónicos más famosos y populares de este úl-

timo compositor, dos de ellos –la Marcha Nupcial de Lohengrin y La entrada de los invitados al certamen de canto de Tannhaüser– vertidos en colaboración con el Orfeó Català y el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Pero ese Wagner había sido precedido, en la primera parte, nada más y nada menos que por la Quinta de Beethoven. Toda una declaración de esa voluntad de medirse en el gran repertorio con quien sea. Y a fe que a los jóvenes músicos venezolanos les sobra energía y entusiasmo para ese reto –«tocan como si les fuera el alma en ello», oí decir a mi lado, una des-cripción perfecta– y su domino téc-nico está fuera de toda duda, pero quizá la Quinta no fue la mejor elec-ción de Dudamel.

Tempestad y empuje presidieron la versión de la sinfonía, lo que no está mal, pero demasiadas cosas es-tuvieron exageradas –no sólo el nú-mero de músicos que apenas cabían en el escenario del Palau–. En bas-tantes momentos brilló el genio la-tino puesto al servicio de la discipli-na germánica. Por ejemplo, en el ataque mismo de la sinfonía o en la transición entre tercer y cuarto mo-vimientos, pero en general se echó de menos una comprensión de la

sinfonía como lo que todavía es, una sinfonía clásica. A Wagner, en cambio, le sentó mucho mejor este desbordamiento apasionado de Du-damel y su juvenil centuria. Sobre todo cuando se aunaron con un ri-gor y a una exploración de la verti-calidad polifónica de la partitura, como los desplegados en la versión de la muerte y funerales de Siegfrid.

No faltó, al principio del segundo concierto, otra muestra de fidelidad a lo que podríamos llamar orígenes latinos. Dudamel puso en atriles la obra del hispano-cubano Julián Or-bón (1925-1991) Tres versiones sin-fónicas, una obra que mezcla evo-caciones populares, cubanas y afro-cubanas con otras eruditas. Y,

finalmente, la pièce de resistance del concierto, otra Quinta, inmensa ésta y compendio de abismada, an-gustiada y refinada europeidad de fines del XIX, la Sinfonía nº 5 en do sostenido menor de Gustav Mahler. «Con la mayor vehemencia», anota Mahler que se debe tocar el segun-do movimiento de la sinfonía. Bien: es como si Dudamel y sus músicos hubieran tomado buena nota de ello y lo hubieran interiorizado, no sin acierto, como actitud ante la partitura. Esa vehemencia se resol-vió hacia afuera, de nuevo a veces exageradamente, hasta ofrecer una impresión de confusión, como en el citado segundo movimiento. En otras ocasiones la vehemencia fue

íntima y espiri-tual, como en el inefable Adagietto. Y otras fue abso-lutamente es-plendorosa y contagiosa como en el espectacular Finale, que provo-có un auténtico alud de efusiones y aplausos por parte del público... Y todavía quedaba, no podía faltar, la fuerza avasalladora de un bis po-pular, esta vez el joropo Alma lla-nera, que los venezolanos sienten como una especie de oficioso him-no nacional y que el público, invita-do y dirigido por Dudamel, coreó con entusiasmo y acierto. Luego fue el delirio.

ORQUESTA SIMÓN BOLÍVAR

Orfeó Català y Cor de Cambra del Pa-lau de la Música Catalana. / Director: Gustavo Dudamel. / Obras del primer concierto: Beethoven y Wagner. / Obras del segundo concierto: Orbón y Mahler. Calificación ����

CLÁSICA PALAU DE LA MÚSICA

COMO SI LES FUERA EL ALMA

Gustavo Dudamel, anteayer en Barcelona, al frente de la Simón Bolívar. EFE

Impreso por Francisco Rincón Durán. Prohibida su reproducción.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

1006000

147877

Diario

414 CM² - 40%

15160 €

36

España

19 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURAE M 240 EL MUNDO. LUNES 19 DE ENERO DE 2015

JOSÉ LUIS VIDAL BARCELONA Gustavo Dudamel se ha consagrado ya como un gigante de la dirección orquestal. Es titular de la Orquesta de Los Ángeles, invitado de los más prestigiosos conjuntos de Europa y de Estados Unidos. Suena su nom-bre entre los candidatos al podio berlinés. Ha desembarcado ahora en Barcelona, en dos conciertos al frente de la Orquesta Sinfónica Si-món Bolívar de Venezuela, su or-questa siempre, y ha elegido dos programas que dejan muy clara su decisión de encararse con el gran repertorio centroeuropeo. Primero vino Mahler, luego el Strauss sinfó-nico, ahora Wagner.

El primer concierto estuvo consa-grado en su segunda parte a una se-lección de los momentos sinfónicos más famosos y populares de este úl-

timo compositor, dos de ellos –la Marcha Nupcial de Lohengrin y La entrada de los invitados al certamen de canto de Tannhaüser– vertidos en colaboración con el Orfeó Català y el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Pero ese Wagner había sido precedido, en la primera parte, nada más y nada menos que por la Quinta de Beethoven. Toda una declaración de esa voluntad de medirse en el gran repertorio con quien sea. Y a fe que a los jóvenes músicos venezolanos les sobra energía y entusiasmo para ese reto –«tocan como si les fuera el alma en ello», oí decir a mi lado, una des-cripción perfecta– y su domino téc-nico está fuera de toda duda, pero quizá la Quinta no fue la mejor elec-ción de Dudamel.

Tempestad y empuje presidieron la versión de la sinfonía, lo que no está mal, pero demasiadas cosas es-tuvieron exageradas –no sólo el nú-mero de músicos que apenas cabían en el escenario del Palau–. En bas-tantes momentos brilló el genio la-tino puesto al servicio de la discipli-na germánica. Por ejemplo, en el ataque mismo de la sinfonía o en la transición entre tercer y cuarto mo-vimientos, pero en general se echó de menos una comprensión de la

sinfonía como lo que todavía es, una sinfonía clásica. A Wagner, en cambio, le sentó mucho mejor este desbordamiento apasionado de Du-damel y su juvenil centuria. Sobre todo cuando se aunaron con un ri-gor y a una exploración de la verti-calidad polifónica de la partitura, como los desplegados en la versión de la muerte y funerales de Siegfrid.

No faltó, al principio del segundo concierto, otra muestra de fidelidad a lo que podríamos llamar orígenes latinos. Dudamel puso en atriles la obra del hispano-cubano Julián Or-bón (1925-1991) Tres versiones sin-fónicas, una obra que mezcla evo-caciones populares, cubanas y afro-cubanas con otras eruditas. Y,

finalmente, la pièce de resistance del concierto, otra Quinta, inmensa ésta y compendio de abismada, an-gustiada y refinada europeidad de fines del XIX, la Sinfonía nº 5 en do sostenido menor de Gustav Mahler. «Con la mayor vehemencia», anota Mahler que se debe tocar el segun-do movimiento de la sinfonía. Bien: es como si Dudamel y sus músicos hubieran tomado buena nota de ello y lo hubieran interiorizado, no sin acierto, como actitud ante la partitura. Esa vehemencia se resol-vió hacia afuera, de nuevo a veces exageradamente, hasta ofrecer una impresión de confusión, como en el citado segundo movimiento. En otras ocasiones la vehemencia fue

íntima y espiri-tual, como en el inefable Adagietto. Y otras fue abso-lutamente es-plendorosa y contagiosa como en el espectacular Finale, que provo-có un auténtico alud de efusiones y aplausos por parte del público... Y todavía quedaba, no podía faltar, la fuerza avasalladora de un bis po-pular, esta vez el joropo Alma lla-nera, que los venezolanos sienten como una especie de oficioso him-no nacional y que el público, invita-do y dirigido por Dudamel, coreó con entusiasmo y acierto. Luego fue el delirio.

ORQUESTA SIMÓN BOLÍVAR

Orfeó Català y Cor de Cambra del Pa-lau de la Música Catalana. / Director: Gustavo Dudamel. / Obras del primer concierto: Beethoven y Wagner. / Obras del segundo concierto: Orbón y Mahler. Calificación ����

CLÁSICA PALAU DE LA MÚSICA

COMO SI LES FUERA EL ALMA

Gustavo Dudamel, anteayer en Barcelona, al frente de la Simón Bolívar. EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

45000

11239

Diario

414 CM² - 40%

2328 €

40

España

19 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

34 LAVANGUARDIA DILLUNS, 19 GENER 2015

Barcelona ciutat

Bach in Barcelona. Jurgen van Win in-terpreta dos Violoncello Suites, de J.S. Bach. Assistint a tres concerts espoden escoltar les sis suites.Monestir de Sant Pau del Camp. SantPau del Camp, 101 (tots els dilluns idimecres, 13 hores).

52 Concurs Internacional de cantFrancesc Viñas. Audicions de la sego-na prova.Conservatori Superior de Música del Li-ceu. Nou de la Rambla, 88 (14.30 ho-res). www.liceubarcelona.cat

Nanomedicina: la revolució en la curade la salut. Conferència a càrrec deLaura M. Lechuga Gómez, del grupde Nanobiosensors i Aplicacions Bioa-nalítiques de l’Institut Català de Na-nociència i NanotecnologiaResidència d’Investigadors CSIC. Hospi-tal, 64 (18.30 hores).

Teatre i cinema. Dintre d’aquest ciclees projecta la pel·lícula Las salvajesen Puente San Gil, d’Antoni Ribas, Es-panya, 1967, protagonitzada entred’altres per Adolfo Marsillach, CharoSoriano o Carmen de Lirio. Explicales desventures d’una modesta com-panyia de revistes a l’Espanya profun-da dels anys 50. Gratuït.Bibliocineteca. Vila i Vilà, 76 (19 h).

Marià Fortuny i el luminisme mediter-rani. Conferència a càrrec de CarlesGonzález, de la Real Academia de Be-llas Artes de San Fernando, i LluïsaSallent, autora del llibre Fortuny. Re-trato de una pasión.Ateneu Barcelonès. Canuda, 6 (19 ho-res).

La mirada de l’auriga. Presentaciód’aquest llibre de Lluís Busquets i Gra-bulosa, amb la intervenció del poetai crític literari Sam Abrams, de l’histo-riador Miquel Puig, i l’autor.Casa del Llibre. Rambla de Catalunya,37 (19 hores).

Dilluns de Poesia 2015. Inici del cicleamb un recital a càrrec de FrancescParcerisas. Presentació a càrrec deGemma Casamajó.Arts Santa Mònica. Rambla, 7 (19 ho-res). Gratuït.

Llegir escena. Audiovisuals. Conversaentre Jordi Morató, Albert Coma i Be-net Román a propòsit de Football. es-pectacle de dansa de Cesc Gelabert.Biblioteca El Clot-Josep Benet. Plaçade les Glòries Catalanes, 37-38 (19 h).

Lugares sagrados de Europa. Xerradasobre aquest llibre entre BartoloméBioque, autor, i Teo Gómez, editor.Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra.Segre, 24-32 (19 hores).

Jazz. Concert a càrrec de Raynald Co-lom.MarcoMezquida i MartínMelén-dez. Interpreten el programa I knowWhy the Caged Bird Sings.XXIII Robadors. Robadors, 23 (19 h).

Homenatge a Raúl Giménez. Xerradaconcert ambMarc Sala, al voltant deltenor argentí Raúl Giménez.Casa Orlandai. Jaume Piquet, 23 (20hores). 4.14 euros.

El documental del mes: ‘Everyday re-bellion’.Projecció d’aquest documen-tal sobre diversos moviments reivin-dicatius d’arreu.Teatre de Sarrià. Pare Miquel de Sar-rià, 8 (20.30 hores). 2/3 euros.

16 BS FestivalMil·lenni. Concert a càr-rec del jove pianista invident IgnasiCambra. A la primera part interpretadues sonates de Beethoven, La tem-pesta i Clar de lluna. A la segona Kla-vierstucke Op. 118, de Brahms, Polo-nesa fantasia, de Chopin, i Tres dan-zas argentinas, de Ginastera.Palau de la Música Catalana. Palau dela Música, 4-6 (21 hores). 18 euros.

Barcelona

SABADELL (Vallès Occidental)La Cocina del Guión Cinematografico.Curs de Degustando cine.Librerío de la Plata. Sant Jaume, 8 (19hores).

Tarragona

TARRAGONA (Tarragonès)Cine club-Filmoteca Andrés de Andrés.Projecció de la pel·lícula La tierra con-tra los platillos volantes (Earth vs.Flying Saucers), de Fred F. Sears,1956, 79 minuts.La Cantonada. Fortuny, 23 (20 h).

Avui

Camí a l’Escola. Selecció defotografies d’aquest projectefrancès sobre quatre nens,Jackson, Carlitos, Zahira iSamuel, els quals s’han d’en-frontar amb una multitudd’adversitats i perills per arri-bar a l’escola. Palau Robert.Passeig deGràcia, 107, Barce-lona.

Dimarts, 20

Carnaval.Homenaje a lame-moria. Obres de l’artista llati-noamericà Claudio Rojas.Cincómonos Espai d’Art.

Consell deCent, 283, Barcelo-na (fins el 20 de febrer).

Dimecres, 21

Recuperart. Art fet amb ma-terials recuperats a càrrec deJoaquim Riera. Sala ÀmbitCultural El Corte Inglés dePortal de l’Àngel, Barcelona(fins el 12 de febrer).

Dijous, 22

ITALIA, I sei sensi (Els sissentits). Obres pròpies d’ar-tistes italians, vinculats a dife-rents moviments artísticsque van tenir lloc a Itàlia el

segle XX. Fundació Suñol.Passeig de Gràcia, 98, Barce-lona (inauguració, 19 hores).2 euros.Espectadors de luxe. Obresde Clàudia Vives-Fierro. Salad’art El Quatre. Rosselló, 193,Barcelona (inauguració,19.30 hores).Nous espècimens. Pinturesde Gerard Mas. Galeria 3Punts. Enric Granados, 21,Barcelona (inauguració,19.30 hores).Hänna. Obres del fotògrafAnatolGottfried. GaleriaCor-retger5. Corretger, 5, Barcelo-na (fins el 29 de gener).

Josep Maria Serra

Objectes perduts. La pintora realista NeusMar-tin Royo presenta en aquesta exposició al-guns espais de Barcelona molt destacats. En-tre les 40 pintures que s’hi exposen hi trobemel teatre Apolo, la granja La Pallaresa (a la fo-

to), el Liceu, la llibreria Canuda o l’AteneuBarcelonès. Com diu l’artista, “Objectes per-duts és un retrat sentimental i personal deBarcelona”. Sala Parés. Petritxol, 5, Barcelo-na (inauguració, divendres, 23, 19.30 hores).

Si voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a: www.lavanguardia.com/agenda

NEUS MARTIN ROYO

TELÈFONSÚTILS

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Âltima Serveis Funeraris ..... 902-230-238

]La pintora realista Neus Martín Royo presenta a la Sala Parés delcarrer Petritxol 40 olis sobre tela, en els quals hi ha pintat indretsemblemàtics de Barcelona. Són espais identitaris, alguns dels qualshan sucumbit a la transformació de la ciutat com la desaparegudallibreria Canuda.

EXPOSICIONSDE LA SETMANA

Gas Natural ....................... 900-750-750Fecsa-Endesa ..................... 902-536-536Manyà 24 h ...................... 93-446-59-59

AGENDA

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres .......... 900-123-505

Policia ............................................. 091Guàrdia Civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

IndretsdeBarcelona

Emergències .................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat .. 012Sanitat respon .................................. 061

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

703 CM² - 62%

15810 €

34

España

19 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DILLUNS, 19 GENER 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 33

Veusgravades

Lasuperfície

CRÍT ICA D’ÒPERA

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

Galer ies de Barcelona Inaugurac ions recents

Untitled, NYC, 1978, fotografia de Peter Downsbrough

María Bayo, en un moment de la segona òpera

Una voce in off

Autor: Xavier Montsalvatge(llibret i música)Intèrprets: Ángeles Blancas (An-gela); Vittorio Prato (Mario);Antoni Comas (Veu de Claudio)Producció: Gran Teatre del Li-ceu (2015). Direcció escènica i es-cenografia: Paco Azorín. Vestua-ri: María Araujo

La voix humaine

Autor: Francis Poulenc.Llibret de Jean CocteauIntèrprets: María BayoProducció: Gran Teatre delLiceu /Teatros del Canal,Madrid. Cor del Gran Teatre delLiceu; direcció: Peter Burian. Or-questra Simfònica de Barcelona iNacional de Catalunya; direcció:Pablo GonzálezLloc i data: Gran Teatredel Liceu (18/I/2015)

ROGER ALIER

Després de la Segona GuerraMundial, amb l'auge dels enregis-traments mecànics que van do-nar tanta importància a lamúsicai a la paraula com a vehicles queara es podien transmetre, es vanposar de moda algunes òperescurtes basades en aquest fet.La primera de totes va ser The

Telephone, de Gian Carlo Me-notti, el 1947 (en un to més aviatcòmic), que d'una forma diferenti molt original va recollir elnostre Xavier Montsalvatge, pe-rò després van sortir drames ba-sats en la incomunicació amoro-sa que es palesa per mitjà de l'au-dició llunyana de la persona esti-mada i aquest va ser el tema deLa voix humaine, de FrancisPoulenc,

Totes dues òperes ja han apare-gut en algunes ocasions al Liceu,–la primera es va estrenar allà el1962– i ha estat un encert apare-llar-les en aquestes funcions deprincipi d'any, amb el concurs del'esplèndid cor de què ara dispo-sa el teatre, sota el guiatge de Pe-ter Burian, i fent ús de l’Orques-tra Simfònica de Barcelona i Na-cional deCatalunya (OBC), porta-da pel jove valor Pablo González.L'hàbil creador escenogràfic

PacoAzorín ha vestit les dues his-tòries, en la segona de les quals(la de Poulenc) ha situat de for-ma estel·lar l'orquestra com afons d'escena.ÁngelesBlancas ha tornat al Li-

ceu en el paper d'Angela (la deMontsalvatge és en italià) iAntoni Comas feia un paperescènic en què apareixia el bibliò-fil Claudio, la veu del qual aparei-xia enregistrada almateixmagne-tòfon.Potser la direcció escènica po-

dia haver limitat una mica elscops de bastó d'Angela, una micaexcessius si entra a casa seva, pe-rò per la resta la història ha estatnarrada de manera emotiva i re-marcable, en la qual Blancas halluitat contra la part de la prota-gonista i se n'ha sortit prou bé.Magnífica, per altra banda, la

intervenció d'Antoni Comas itambé la deVittorio Prato, tan vo-calment com en l’aspecte escènic.En l'altra òpera del vespre,

María Bayo s'ha mostrat unagran mestra de la interpretaciófent que la seva conversa telefòni-ca resultés interessant en tot mo-ment, per la seva capacitat ges-tual i el seu timbre de veu de do-na voluntariosa.Les intervencions del cor han

valgut la pena i la tasca de l’OBCha fet un coixí sonor magnífic entotes dues òperes.c

Orquestra Simón Bolivar /Orfeó CatalàGustavo Dudamel, directorLloc i data: Palau de la Música(16 i 17/I/2015)

JORGE DE PERSIA

Escoltar aquesta orquestra SimónBolívar deixa molt bones sensa-

cions, però no eximeix de contra-diccions. Hi ha diversos paràme-tres de reflexió. Inqüestionable lavàlua del sistema d’orquestres queha fet seu Veneçuela; és una via pera la inserció de molts joves i dónacom a resultant aquesta orquestrademolta qualitat, que toca ambunaintensitat poques vegades vista.També a València hi ha un sistemade bandes del qual es parla moltpoc. Així doncs, tot aquest vessant

social i educatiu mereix aplaudi-ment. Potser no el de Palau 100, jaque per ell passen orquestres d’unaltre nivell, encara que el ple totalho avali. I a Palau 100 cal parlar delvessant interpretatiu; per a la qualcosa s’hi va sumar una de les batu-tes joves de més projecció interna-cional, el molt talentós Dudamel,que té darrere un important suportdiscogràfic. Els dos programes–perdó per l’espai tan reduït– va-len per apreciar la qualitat i l’inte-rès d’una feina des de la perspecti-va del jove director. I en aquest sen-tit resulta clar que és igual el tipus

d’orquestra amb qui toca. És un di-rector eloqüent, de gestmolt precísi atractiu que els primers faristolssegueixen amb fidelitat, afí a algu-nes estètiques que al·ludeixen al’expressivitat intensa, a la massaorquestral, de la qual extreu color iclaredat. El seu terreny sembla serel romanticisme tardà i per això vainterpretar fragments de L’ocàsdels déus deWagner, en els quals vacol·laborar l’Orfeó Català, i unaobra magna del simfonisme com la5a de Mahler en la qual hi va haveresclats de bones idees. La corda vasonar compacta, amb una cuidada

feina de tensió/distensió a Mahler,encara que sense aprofundir enma-tisos i amb tendència al gran so, alqual es van afegir bons solistes demetalls i fustes. El punt negre delprograma va ser la 5a de Beethoven,on en síntesi –almarge de caos comla transició al final– hi va haver in-conseqüència estilística (volum noés igual a intensitat, el fraseig exi-geix llibertat però en fèrria unitat),i això és unamostra que el talent ésuna bona base, però s’ha de conrearla profunditat. Ah, i benvingudal’obra de l’asturià Orbón; aquí sel’ha oblidat.c

ARXIU

XAVIER CERVERA

JUAN BUFILLBarcelona

La tercera mostra individualdePeterDownsbrough quepre-senta la galeria Àngels Barcelo-na se centra en alguns treballsfotogràfics, la major part realit-zats el 1978, quan va començara treballar assíduament enaquest mitjà que anteriormentnoméshavia fet servir per docu-mentar la seva obra escultòricades de diferents punts de vista.Aquest artista dels Estats Unitsi resident a Brussel·les s’expres-sa també mitjançant filma-cions, llibres, obra sobre paperi intervencions en interiors ar-quitectònics i en espais públics.Les seves fotografies sovint

se centren en llocs construïts,vies de comunicació i paisatgesurbans o industrials que l’artis-ta compon com si fos-sin geometries troba-des. Presenten enqua-draments segmen-tats, dividits vertical-ment per elementstrobats, com pals, pi-lars, fanals, marcs deporta, tanques o se-nyals. La seva aproxi-mació a la fotografiaés conceptual, neu-tra, i aconsegueixbons resultatsmitjan-çant la serialitzacióamb variacions a par-tir d’un esquema do-nat. Així succeeix,per exemple, amb lasèrie Divisions(1980-2002). Es pre-senta també una foto-grafia recent realitza-da a Barcelona.Àngels Barcelona. Pintor For-tuny, 27. Oberta fins al 13 defebrer.

Jochen Lempert. La cinquenaexposició d’aquest fotògraf ale-many a ProjecteSD no em sem-bla la millor que ha ofert enaquesta galeria, però he de dirque algunes de les anteriorsvan ser memorables. Lamostraactual és bona, la qual cosa ja ésmolt. És suggeridor, interes-sant i coherent amb tota l’obrade Lempert. Inclou algunesobres excel·lents, per exemple,

el tríptic de fotogrames en gela-tina de plata Poppy Flowers,que representa diferents super-posicions de pètals. Aquestsconfiguren interseccions quepoden semblar agitades i natu-rals i componen zonesmés den-ses o més lleugeres, amb dife-rents graus de gris.La selecció inclou forças fo-

tos de flors o fragments de florsque semblen una altra cosa.També d’altres objectes o és-sers que semblen flors i no hosón. I d’altres elements eteris,com el fum d’un te fotografiatde besllum. Lempert juga tam-bé amb l’escala i la relació ambl’espai expositiu. La sèrieLyren, per exemple, fa quatremetres, però es compon depeces diminutes, entre elles unretrat de tortuga –el mónanimal centra gran part de

l’obra de Lempert– que fa no-més 7 per 11 cm.ProjecteSD. PassatgeMercader,8. Fins al 29 de gener.

Group Show. Lamostra col·lec-tiva que presentaMarlboroughinclou obres notables o interes-sants per diversos conceptes.Una d’elles és el gran formatpintat pel també arquitecteJuan Navarro Baldeweg. Enca-ra que està datada el 2004, sem-bla per la seva contundència co-lorista una pintura realitzadaen els vuitanta. Representa unobjecte proper –una copa que

ocupa gairebé tot el quadre–que conté fragments de paisat-ges i figures llunyanes.Una altra peça notable és l’es-

cultura de fustaTaula ambmàs-cares i llibres, de Manolo Val-dés. És de l’any 2012 i molt mi-llor que altres escultures re-cents d’aquest artista. De Mar-tín Chirino s’exposa una escul-tura de ferro, un signe forjat enhomenatge al moviment futu-rista i al dinamisme.Una novetat és la peça d’Am-

paro Sard, dibuixada mit-jançant perforacions en meta-crilat cromat i amb il·luminacióinterna. Altres peces destaca-bles són les que presenta Siga-lit Landau, l’escultura de paretde Blanca Muñoz i les pinturesde Xavier Escribà i de JuanCorrea.Galeria Marlborough. Enric

Granados, 68. Fins al 31 gener.

Malgosia Jankowska. Merei-xen atenció especial les gransaquarel·les i tintes sobre paperd’aquesta pintora polonesa. Re-presenten boscos freds, ribe-res, cascades, algun iglú i tam-bé éssers humans. Són paisat-ges figuratius monocroms,amb elements que introduei-xenuna aura de somieig. Els co-lors es redueixen al blanc i ne-gre o bé al vermell i negre, ambalgun matís en un altre to.Galeria Víctor Lope. Aribau, 75.Fins al 29 de gener.c

Lafotografiaconceptual:DownsbroughiLempertJankowska exposa aquarel·les i tintes de gran format

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

215 CM² - 19%

5339 €

33

España

19 Enero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 VALENCIA / COMUNITAT LUNES 19 DE ENERO DE 2015

� MÚSICA ‘Dudamel, con la Sinfóni-ca Simón Bolívar’. Las visi-tas al Palau del carismático y mediático maestro venezola-no Gustavo Dudamel siempre provocan una enorme expec-tación. Interpretará una de las obras maestras del reper-

torio musical de todos los tiempos como es la Sinfonía nº 5 de Beethoven y también los más conocidos y especta-culares motivos musicales de la tetralogía de El Anillo del Nibelungo, de Richard Wag-ner. Sala Iturbi del Palau de la

Música. Hoy, a las 20.00 horas.

� EXPOSICIONES ‘Doble retorno: arte y en-fermedad en diálogo’. La exposición es el resultado de acciones narrativas, sucesi-vas y casuales entre pacien-tes y 48 artistas, llevadas a cabo con el propósito de ge-nerar entre ambos espacios

un intercambio de experien-cias. Universitat Politècnica.

Edificio de Rectorado. Hoy, de

11.00 a 14.00 horas y de 17.00 a

20.00 horas. Gratis.

‘Orígenes’, en el Museo de Bellas Artes. Muestra que reúne las seis primeras

obras que formaron el ger-men inicial del futuro Museo de Bellas Artes, donadas en 1813 por diversas comunida-des religiosas a la Real Aca-demia de Bellas Artes de San Carlos. Museo de Bellas Artes.

Calle San Pío V, 9. Hoy, de 11.00 a

17.00 horas. Gratis.Sa

lirH

OY

Sube un 20% el abandono de perros por la crisisLa protectora registró la entrada de 1.125 canes en 2014. La entidad está desbordada al tener 439 animales en unas instalaciones aptas para 120CARLOS N. C. cnavarro@20minutos.es / twitter: @carlos20min

20minutos

El abandono de animales, que representa una de las caras más incívicas de la crisis, aumentó de forma preocupante el pa-sado año y mantiene desborda-do el centro de adopción de animales del Ayuntamiento de Valencia, que gestiona la pro-tectora Modeprán.

En este sentido, los perros han sido los peor parados, con un aumento de casos del 20%. Así, según los datos de la en-tidad, durante el año pasado entraron a sus instalaciones 1.125 canes, por los 939 de 2013. En el caso de los gatos, el año pasado hubo 1.228 entra-das, un 0,7% más que el ejerci-cio anterior.

Contando otros animales de distintas especies, en total en centro registró 2.359 entra-das por pérdida o abandono, un 8,9% más que hace dos años. Desde la entidad han achacado este incremento a la crisis y al efecto llamada que supone el hecho de que Valen-cia no sacrifique a los anima-les, lo que hace que vecinos de otras poblaciones limítrofes abandonen a sus mascotas en la capital del Turia.

En cuanto a las salidas, pe-se a registrarse un 28,6% más

de adopciones el año pasado con 728 (22 de ellas de perso-nas residentes en Alemania), en total ha habido 2.289 sali-

das (incluyendo acogidas, de-voluciones a propietarios y a colonias, además de adopcio-nes), es decir, han entrado 70

animales más de los que han salido, lo que ha agravado el problema de saturación que viene padeciendo el centro de adopción.

De hecho, las instalaciones cuentan actualmente con 323 perros (261 el año pasado) y 116 gatos (108 en 2013). Así, en total tiene 439 animales a los que atender y buscar un nue-vo dueño, 70 más que hace un año, en unas instalaciones preparadas para acoger como mucho a 120 animales.

La Generalitat ha decretado la preemergencia por neva-das en el interior norte de la provincia de Castellón, de modo que se ha activado el Dispositivo de Emergencias contra Nevadas. El Centro de Coordinación de Emergen-cias (CCE) recibió ayer la información de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet), que prevé acumu-laciones de 10 centímetros de nieve en zonas por enci-ma de los 800 metros en el interior norte de Castellón. En el interior sur de esta provincia, así como en el inte-rior de Valencia y Alicante, la Aemet ha establecido el ni-vel amarillo por riesgo de nevadas en cotas altas, por lo que el CCE ha informado a los ayuntamientos. La pri-mera ola de frío del año, que llegó ayer a España con ne-vadas generalizadas, mantiene a 41 provincias en aler-ta por fuerte oleaje, lluvias, nevadas, frío y viento.

Preemergencia por nevadas en el interior de la Comunitat

Muere arrollado por un conductor que dio positivo Un motorista de 44 años fa-lleció ayer tras ser arrollado en el cruce de las calles Sa-gunto y Ruaya de Valencia por un turismo cuyo con-ductor, un joven de 20 años, dio positivo en la prueba de alcoholemia, según infor-mó la Policía Local.

Primer juicio por la antigua CAM La Audiencia Nacional ce-lebrará a partir del próxi-mo jueves el primer juicio contra dos directivos de la extinta Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), que sentará en el banquillo al

ex director general Rober-to López Abad y al expresi-dente de la Comisión de Control Juan Ramón Avilés por supuestas irregulari-dades en el cobro de dietas y la concesión de créditos por valor de 18,9 millones de euros a este último.

Querella de EU por «opacidad» El Juzgado de Instrucción número 2 de Valencia ha dictado una providencia por la cual sigue adelante con las diligencias previas a raíz de la querella que presentó EU contra cuatro consellers por «opacidad» al negar documentación a sus diputados.

SEGUNDOS

Los perros se acumulan en las instalaciones municipales que gestiona la protectora Modeprán.

La Concejalía de Sanidad ha impulsado una nueva página web con la que el Ayuntamiento quiere promover la adopción respon-sable de animales domésticos, y también exóticos, que hayan si-do abandonados y luego acogidos en los centros municipales. En la web Valencia Adopta (valenciaadopta.com) se insiste en la res-ponsabilidad que quien adopta adquiere respecto al animal adop-tado a modo de concienciación.

Nueva web para adoptar

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VALENCIA

43000

30255

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

403 €

2

España

19 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Sonido arrebatado

OBRAS DE BEETHOVEN Y

WAGNER

O. S. Simón Bolívar. Orfeó català y Cor de Cambra del Palau. Direc: G.

Dudamel. Lugar: Palau de la

Música Catalana. Fecha: 16-01-2015.

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD

En abril del año pasado Gustavo Du-

damel estuvo en el Palau con la Sin-

fónica de la Radio de Baviera y aho-

ra ha traído a la Sinfónica Simón Bo-

lívar de Venezuela, estrella de El

Sistema diseñado por Abreu en el

país caribeño. Y, como ya es costum-

bre, en el escenario hubo una sinfo-

nía de Beethoven, pero no la «Terce-ra» ni la «Sexta», que ya ha interpre-

tado en Barcelona, sino la «Quinta»,

y toda la energía vital que caracteri-

za al director. En esta ocasión convi-

no con el Palau un programa diferen-

te, con selecciones instrumentales y

corales de óperas de Wagner, contan-

do con el Orfeó Català y del Cor de

Cambra del Palau. Aunque volvió a

confirmar un gesto más contenido,

ya sin bailoteos en el podio, Dudamel

arrebató con un sonido generoso, vi-

talista, ante una orquesta de jóvenes

virtuosos que obedecían con rigor y

se lo pasaban en grande. Hubo deci-

belios a granel, sobre todo en una

«Quinta Sinfonía» que miraba más a

la tradición del siglo XX que al clasi-

cismo, con acento antillano en un

planteamiento libre de todo prejui-

cio, cargando tintas y acentos muy

marcados: lo podía hacer al contar

con una orquesta gigante, con 50 pro-

fesores solo en la cuerda (y unos 80

en total en este Beethoven feliz).

Lo suyo son los matices y los con-

trastes, dando pie a que los solistas

se luzcan y subrayando todo tipo de

ritmos, sean marciales o «bailables».

El fugado en canon del tercer movi-

miento estuvo muy bien controlado

en cada reexposición y creó misterio

siempre que pudo, jugando con las

emociones y, por supuesto, sin par-

titura. Su mirada brillante, arrebata-

da y optimista también se apreció en las selecciones wagnerianas –ahora

con más de cien músicos en el esce-

nario- para llegar directo al corazón

de un público que le responde entu-

siasta. Pasó con soltura esa prueba

de fuego que era la «Marcha fúnebre

de Siegfried», porque Dudamel sabe

que no todo es fiesta. Todo funcionó

bien en esta primera colaboración

con los coros del Palau, aunque sin

mucho tiempo para ensayos; las cos-

turas solo se vieron en algunos mo-

mentos del «Tannhäuser», más que

nada en los tenores. Poco puntuales

los venezolanos –se hicieron esperar

al comienzo y antes de la segunda

parte-, pero muy generosos, ofrecie-

ron dos aplaudidos bises: la «Cabal-

gata de las Walkírias» y la «Muerte

de amor». Alta tensión, muchos de-

cibelios y alegría de vivir.

Clásica

ANTONI BOFILL Concierto de Gustavo Dudamel celebrado el viernes en el Palau de la Música Catalana

ANTES9,99€/mes

AHORA6,99€/mes

9,99€/9,99€/ANTESANTES

9,99€/9,99€/ANTESANTESANTES

9,99€/9,99€/9,99€/ANTESANTESANTES

9,99€/ANTESANTES

9,99€/9,99€/ANTES

me9,99€/9,99€/ANTES

meANTES

memeANTES

memeANTES

9,99€/meANTES

9,99€/ANTES

memememe9,99€/ANTESANTES

Entra y suscríbete en

kioskoymas.abc.es/enero15

Ahora tu suscripción ate costará un

Pagándolacómodamentemes a mes

A final de año ahorrarás en total 36€

30%

Promoc

iónva

lida

deám

bito

nac

ional.Sólopa

ranue

vasaltas.Preciode

lasu

scripc

ión83

,88€

/año,au

torren

ovab

lepo

rpe

riod

osde

unañ

oal

precio

detarifa

vige

nte.L

aac

ogidaaesta

prom

ociónim

plica

laac

eptación

delostérm

inos

yco

ndicion

esde

lamisma,pe

riod

oob

liga

toriode

perm

anen

ciade

unañ

o.

menos

ENERO FEBRERO MARZO ABRIL MAYO JUNIO JULIO AGOSTO SEPTIEMBRE OCTUBRE NOVIEMBRE

abc.es/culturaABC DOMINGO, 18 DE ENERO DE 2015

CULTURA 75SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

11000

5224

Diario

364 CM² - 40%

2334 €

75

España

18 Enero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

12 EL PAÍS, domingo 18 de enero de 2015

CATALUÑA

Dos óperas breves del siglo XXcon sorprendentes lazos temáti-cos integran el programa dobleque el Liceo estrena esta tarde(17 horas) bajo la direcciónmusi-cal de Pablo González; Una vocein off, de Xavier Montsalvatge,con libreto del propio composi-tor catalán, y La voix humaine,del francés Francis Poulenc, ba-sada en la obra teatral homóninade Jean Cocteau. Dos obras conpersonalidad propia que marcanel regreso al coliseo lírico de laRambla de dos voces españolasde primera fila, la soprano nava-rra María Bayo y la madrileñaÁngeles Blancas. El artífice tea-tral de la propuesta es Paco Azo-rín, que firma la dirección escéni-ca y la escenografía de unmonta-je del que se ofrecerán otras dosfunciones, los días 20 y 22 de ene-ro (20 horas).

La presencia en el foso liceis-ta de la Orquesta Sinfónica deBarcelona y Nacional de Catalu-ña (OBC) es otro de los atractivosdel montaje, en el marco de cola-boración artística que este fin desemana —hoy a las 11 horas ofre-cen la tercera audición— tiene co-mo formación invitada en el Au-ditori a la Sinfónica del Gran Tea-

tro del Liceo y su titular JosepPons; el programa que ofrecen,con el pianista Josep Colom co-mo solista de Noches en los jardi-nes de España, de Falla, incluyela obertura de las Escenas deFausto, de Schumann, y la Sinfo-nía núm. 1, de Johannes Brahms.

El díptico lírico que ofrece elLiceo tiene como protagonistasa dos mujeres que se enfrentana la soledad y el desamor. Lamás conocida es La voix humai-

ne, estrenada en 1959 en laÒpera Comique de París y queel Liceo estrenó en 1965. Se tra-ta de una tragedia lírica en unacto en la que María Bayo asu-me el papel de una mujer deses-perada que debe hacer frente auna ruptura amorosa a travésde un teléfono. La variedad deregistros vocales que exige a suúnica protagonista convierte ala pieza de Poulenc en un exte-nuante monólogo.

Frente a la tensión dramáticade Poulenc, Montsalvatge ofreceun punto de ironía enUna voce inoff, definida como ópera románti-ca en un acto y tres escenas parados personajes y medio. ÁngelesBlancas da vida a una viuda ricaque debe elegir entre su amanteen la vida real Mario, papel inter-pretado por el barítono VittorioPrato, y el recuerdo de su falleci-do marido Claudio, que le dejóun último y turbador mensajegrabado en unmagnetofón. El te-nor Antoni Comas interpreta eseoriginal “medio” personaje, cuyavoz en off adquiere morboso pro-tagonismo en esta ópera estrena-da en el Liceo en 1962.

Con La voix humaine, que yainterpretó en los Teatros del Ca-nal de Madrid, Bayo completa latrilogía operística de Poulenc,tras interpretar Les mamelles deTirésias y Dialogue de Carmelites.Curiosamente, la última repre-sentación de La voix humaine enel Liceo tuvo lugar en 2007 conÁngeles Blancas como protago-nista y dirección musical de Jo-sep Vicent. La ópera de Monsal-vatge se ofreció por última vezen 2002 en versión de concierto,bajo la dirección de Antoni RosMarbà, con Rosa Mateu, ÁngelÒdena y Antoni Comas.

Viene de la página 1La relación del humor satíricocon el poder durante el siglo XXha sido tensa y sometida a todotipo de censuras. No hace faltair muy lejos: la dictadura fran-quista persiguió prácticamentetodas las publicaciones satíricasaparecidas en España, desde lamítica La Codorniz a HermanoLobo, Barrabás y, por supuesto,El Papus. La revista neurasténi-ca nacida en 1973 padeció mul-tas, suspensos y secuestros porparte del Gobierno durante susprimeros años de vida, pero elepisodio más duro sería el aten-tado perpetrado contra la redac-ción en 1977. La excusa fueronlas críticas vertidas en un núme-ro contra las manifestacionesdel 20-N, pero la bomba de laTriple-A, que asesinó a una per-sona y dejó 16 heridos, era elresultado final de una larga listade amenazas y odios previos.

Una década después, en 1987,el humorista Naji Al-Ali, uno delos más importantes del mundoárabe, fue asesinado por las áci-das viñetas que publicaba sobrelas relaciones entre Oriente y Oc-cidente en el periódicoAl-Qabas.

La mecha de la violencia vol-vería a encenderse, por desgra-cia, en 2005 con la publicaciónde unas caricaturas de Mahomaen el diario danés Jyllands-Pos-ten iniciaba un proceso de di-mensiones insospechadas. Lasprimeras reacciones contrariasy quejas de asociaciones musul-

manes locales fueron globali-zándose como un reguero depólvora: en marzo de 2006 Al-Fatah amenaza a los daneses deGaza y se producen todo tipo deataques contra intereses dane-ses. La publicación conjuntapor varios diarios europeos delas caricaturas de Mahoma solocambió la escala y foco de larespuesta, que se extendió portodo el mundo árabe tomando

como objetivo a Europa. La que-ma de banderas se convirtió enamenazas y violencia desatada,en atentados a embajadas yodio que cristalizó finalmenteen una fatua contra los dibujan-tes daneses. Los altercados y re-vueltas de la famosa crisis delas caricaturas tuvo una facturacruenta: más de 100 personasmurieron y los heridos se conta-ron por centenares.

En Francia, la revista Charliehebdo publicó las famosas cari-caturas convirtiéndose automá-ticamente en objetivo de las irasintegristas. Su humor mordaznunca se arredró ante las ame-nazas y sus páginas siguieron pu-blicando feroces críticas a la po-lítica y, por supuesto, a las reli-giones. Por desgracia, la sátirasolo obtuvo la respuesta de laviolencia: en noviembre de 2011,la sede de la publicación fue ata-cada con un cóctel molotov y, eltriste 7 de enero de 2015, docepersonas fueron asesinadas enla redacción de la revista, inclu-yendo a su director Charb ymíti-cos colaboradores comoWolins-ki, Cabu, Honoré o Tignous.

La sátira, en todas sus for-mas, desde la más bestia y ofen-siva a la más elegante y suave,ha demostrado a lo largo de lahistoria su capacidad innata pa-ra incomodar. Su provocación,que debía ser una incitación a lareflexión, ha tenido como res-puesta todo tipo de violencia:persecuciones, censuras, secues-tros, encarcelamientos e inclusoasesinatos.

Dos sopranos frente al desamorÁngeles Blancas y Maria Bayo protagonizan un programa doble en el Liceo con óbrasde Pulenç y Montsalvatge P El montaje de Paco Azorín está dirigido por Pablo González

Una bomba de la Triple-A contra ‘El Papus’acabó con un muerto y 16 heridos en 1977

Nuevo triunfo de Gustavo Du-damel en el Palau. Si en abrilpasado obtuvo un éxito apoteó-sico al frente de una centuriaalemana de primera fila, la Or-questa Sinfónica de la Radio deBaviera, en su regreso al cicloPalau 100 ha vuelto a conquis-tar al público con esa explosivacombinación de energía y ta-lento juvenil que llena las filasde la Sinfónica Simón Bolívarde Venezuela, el buque insig-nia del Sistemadeorquestas in-fantiles y juveniles creado porJoséAntonio Abreu en 1975 co-mo extraordinario vehículo deintegración social y cultural.

En un Palau lleno hasta lostopes, Dudamel levantó pasio-nes con un programa integra-do por la Sinfonía núm. 5, en domenor, op. 57, de Beethoven yuna selección de páginas deóperas de Wagner, dos colososde la música presentes en elescenario del Palau.

Desde el punto de vista delestilo y la pureza sonora, la ver-sión de la celebérrima Quintasonó con enorme contunden-cia; unBeethovendemuchopo-derío sonoro en una lecturaconducida por el carismáticodirector venezolano con pulsofirme, rica expresividad y bas-tante efectismo. Asombra laenergía de sus músicos, que sedejan la piel en cada nota, perodeberían pulir más el sonido.

Gran impactoImpresionan más por la canti-dad que por la calidad del soni-do. Por eso su inmersión wag-neriana produjo un gran im-pacto. La voluntariosa colabo-ración del Orfeó Català y el Corde Cambra del Palau en dos es-cenas de Lohengrin yTannhäuser fueron la nota,más emotiva que relevante, deun programa pensado para ellucimiento orquestal a travésde una selección de páginas or-questales que jueganun signifi-cativo papel en El anillo del ni-belungo, desde la majestuosaentrada de los dioses alWalha-lla (El oro del Rin) a la poesíasonora del Viaje de Sigfridopor el Rin o la estremecedoraMuerte y marcha fúnebre deSigfrido (El ocaso de los dioses).Ya en las propinas, pusieron elacelerador a tope en una im-pactante Cabalgata de las val-quirias y una Muerte de Isoldade apasionado fraseo.

La gira coincide con unacampaña divulgativa de la webde alta fidelidad Qobuz, en laque colaboranELPAÍS, la Cade-na Ser y el Palau, que permitela descarga gratuita del álbuminédito con momentos del Ani-llo grabado en Caracas en octu-bre de 2014. No se lo pierdan.

CLÁSICA

Wagnerpara ganarpúblicoGUSTAVO DUDAMELOrquesta Sinfónica Simón Bolívarde Venezuela. Obras deBeethoven y Wagner.Palau, Barcelona, 16 de enero

J. PÉREZ SENZ

María Bayo durante un momento de La voix humaine. / jaime villanueva

JAVIER PÉREZ SENZ, Barcelona

Viñeta de Junceda publicada en noviembre de 1909 en ¡Cu-cut!

La sátira, bestia oelegante, siempreha incomodado a lolargo de la historia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

148000

55738

Diario

113 CM² - 10%

1270 €

12

España

18 Enero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles / cartellera DIUMENGE70 18 DE GENER DEL 2015

BARCELONAARENAs CiNE gAiTarragona, 5-7. Tel. 934231169. Sessió contínua, des de les 11.00 h.Ellas & ellos / A por todas

ARENAs MULTiCiNEsC.C. Las Arenas. 902424243. G.: dv. i vig. fest. www.grupbalana.com. Big hero 6 ds. i dg. 16.00Interstellar 22.00El hobbit: la batalla de... 16.00 (dl. a dv.) 19.00Birdman 16.00 19.00 22.00 i00.15The imitation game 16.00 19.00 22.00 i00.15Paddington 15.45 18.00Relatos salvajes 19.50 22.10 i00.30Los pingüinos de... ds. i dg. 18.00Big eyes 15.45 18.00 (dl. a dv.)Perdida 21.30Babadook 15.45 18.00 20.00 22.10 i00.30Dios mío, ¿pero qué te... 16.00 18.00 20.00 22.00 i00.30Corazones de acero 16.00 19.20 22.00 i00.30El séptimo hijo 16.00Invencible 19.20Boyhood (Momentos de... 22.00V3nganza 15.45 19.00 21.45 i00.10La teoría del todo 15.45 19.00 22.00 i00.10Héctor y el secreto de la... 15.45 19.00 22.00 i00.10

ARiBAU CLUBGran Via, 567. T. 902424243. www.grupbalana.com. V3nganza 16.30 19.15 22.00La isla mínima 16.30 19.15 22.00

ARiBAU MULTiCiNEsAribau 8 i 10. Tel. 902424243. www.grupbalana.com.Dios mío, ¿pero qué te... 16.00 18.00 20.00 22.00Siempre Alice 16.00 18.05 20.10 22.15The imitation game 16.20 19.10 22.00Birdman 16.10 19.05 22.00La teoría del todo 16.20 19.10 22.00

BALMEs MULTiCiNEsBalmes, 422-424. T. 902424243. www.grupbalana.com. Big hero 6 VO, dl. a dv. 16.05 18.10Paddington VO, ds. i dg. 16.00 18.00Big eyes VO. ds. i dg. 20.10La isla mínima 15.55 20.15 (dl. a dv.) 22.20Leviatán VO 16.00 19.00 22.00Dios mío, ¿pero qué... VO 16.00 18.05 20.15 22.20Siempre Alice VO 16.00 18.05 20.10 22.15Birdman VO 16.10 18.00 19.05 20.15 22.00Héctor y el secreto de... VO 16.20 19.20 22.20Invencible VO 22.30La teoría del todo VO 16.15 19.15 22.15The imitation game VO 16.05 19.10 22.15Babadook VO 16.05 18.10 20.15 22.20Cómo acabar sin tu... VO 16.20Luna en Brasil VO 19.10Boyhood (Momentos... VO 22.00Hombres, mujeres &... VO 16.20Perdida VO 19.00Interstellar VO 22.00

BOLiCHEDiagonal, 508-510. Tel. 932171929.www.bolichecinemes.cat.Leviatán VOSE 16.10 19.00 21.35Siempre Alice VOSE 16.00 18.10 20.10 22.00Héctor y el secreto... VOSE 16.00 18.00 20.00Dios mío, ¿pero... VOSE 18.00 22.10Frío en julio VOSE 20.00Quédate conmigo VOSE 16.00Jauja VOSE 22.00

BOsqUE MULTiCiNEsRambla del Prat, 103. T.902424243. www.grupbalana.com. La teoría del todo 16.10 19.10 22.10Luna en Brasil 16.10El hobbit: la batalla de... 19.00 22.00Paddington 16.00 18.00Relatos salvajes 20.00 22.30Venganza 16.30 19.30 22.20Siempre Alice 16.00 18.05 20.10 22.15Dios mío, ¿pero qué te... 16.05 18.10 20.15 22.20Birdman 16.15 19.15 22.00The imitation game 16.20 19.20 22.10Big hero 6 16.00 18.10Magia a la luz de... ds. i dg. 20.20Magia a la luz de... resta 16.00 18.00Invencible 20.00 (dl. a dv.) 22.30

CiNEMEs giRONAGirona, 175. T. 931184531. www.cinemesgirona.cat. Dj., a les 20 h: «Songs of redemp-tion», VO. Dv., 20 h: «La distancia más larga». Dv., 20 h: Casa Asia «Red Dog», VO. Nunca es demasiado... VO 16.00 (ds. i dg.) 20.00 (dg., dc. i dj.)Big hero 6 C, ds. i dg. 16.00 18.00Nacido en Gaza VO 20.00 (dc.)Ciutat morta C, dv. 19.30París-Manhattan VO dv. a dg., dc. i dj. 18.00 22.00Se nos fue de las manos 18.00 (dv., dc. i dj.) 20.00 (ds. i dg.) 22.00 (ds., dg., dc., dj., VO) 22.30 (dv., VO)Quédate conmigo 16.00 (ds., dg.) 18.00 (dv. a dg., dc., dj.) 20.00 (dv. a dg., dc., dj.) 22.00 (dv. a dg., dj.)

CiNEsA DiAgONALSanta Fe de Nou Mèxic, s/n. T. 902333231. Golfes: divendres i vigílies de festius. Mati-nals: dissabtes i festius. www.cinesa.es. Big hero 6 C 16.10Big hero 6 h12.10 18.20Stand by me... ds. i dg. h12.15 16.00 El hobbit: la batalla... 3D h12.00 i00.50El hobbit: la batalla de... 19.00 Babadook 16.00 20.20 22.45 i01.0Birdman h12.00 18.00 20.20 22.40 i01.00Boyhood h12.00Cómo acabar sin tu jefe 2 20.30 i00.45Corazones de acero h12.00 16.10 19.00 22.20 i00.30Dios mío, ¿pero qué... h12.10 16.00 18.05 20.10 22.00 i01.00El club de los... 18.00

El Niño i01.00Exodus: Dioses y... 22.10Interstellar 21.45Invencible 22.10La isla mínima 16.00 18.00 i01.05La teoría del todo h12.00 16.45 19.10 22.00i00.30Noche en el museo 3: el... 17.00Paddington h12.15 16.00 18.00 20.10The imitation game dj. 17.00 20.30 22.40The imitation game resta 16.00 18.15 20.30 22.40Torrente 5 dl., dt. i dj. 20.10V3nganza h12.10 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Whiplash h12.15 16.00 18.10 20.00 22.20 i00.30

CiNEsA DiAgONAL MARDiagonal, 3. T. 902333231. G.: dv. i vig. fest. M.: ds. i fest. www.cinesa.es.Big hero 6 h12.15(C) h12.30 16.00 18.15 20.30Paddington C 20.10Stand by me Doraemon h12.30 (C) 16.00 18.10 (C)El hobbit: la batalla... h12.00 (C) 16.15 19.15 22.10 22.00 (3D)Babadook h12.10 16.20 18.20 20.20 22.20 i00.20Birdman h12.10 17.00 19.30 22.00 i00.30Boyhood 20.20Cómo acabar sin tu jefe 2 i00.15Corazones de acero h12.15 16.15 19.00 20.20 21.45 i23.00 i00.30Dios mío, ¿pero qué... h12.30 16.10 18.20 20.35 22.50 i01.00El club de los... 16.00 18.10El séptimo hijo h12.00 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Exodus: Dioses y reyes 22.10Interstellar h12.00 17.00Invencible 21.30 i00.15La isla mínima 22.20 22.50 (dj.) i00.35La teoría del todo h12.15 16.45 19.20 22.00 i00.35Los juegos del hambre... 18.30 21.30Los pingüinos de... h12.25Mortadelo y Filemón... 16.30Musarañas 20.20Noche en el museo 3... h12.10 17.00 19.15Ouija i01.00Paddington h12.30 16.00 18.05Relatos salvajes i23.45Se nos fue de las manos 22.45 i00.45Siempre Alice h12.20 16.15 18.20 20.25 22.30 i00.50The imitation game h12.10 16.00 18.15 20.30 22.45Torrente 5 16.10 18.20 20.30 22.40V3nganza h12.20 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Whiplash h12.15 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00

CiNEsA HERON CiTyC. C. Heron City. Can Dragó. Pg. Andreu Nin, s/n. Tel. 902333231. Golfes: divendres i vig. fest. Matinals: diumenges i festius. www.cinesa.es. Stand by me Doraemon h12.00 (C) 16.00 18.00 (C)El hobbit... h12.30 (3D) 17.00 20.00 23.00 El séptimo hijo 16.00 20.30 22.45 i01.00 (3D)Babadook h12.30 16.30 18.50 21.00 i23.30Big hero 6 h12.20 16.00 18.15Birdman h12.10 16.20 19.00 22.00 i00.40Boyhood (Momentos... 22.05Corazones de acero h12.00 16.00 18.50 21.40 i00.30Dios mío, ¿pero qué te... h12.00 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00El club de los... 18.15Exodus: Dioses y reyes 18.10 (dv. a dg.) 19.00 (dl. a dj.)Héctor y el secreto de... h12.30 16.25 19.00 21.40 i00.15Interstellar dv. a dg. 21.55Invencible 21.00 (dv. a dg.) 22.00 (dl. a dj) i23.50La isla mínima 20.30La teoría del todo h12.20 16.20 19.10 22.00 i00.40Los juegos del hambre... 22.35 Los pingüinos de... h12.25Messi 20.00Mortadelo y Filemón... h12.20 16.20 (dv. a dg.)Musarañas 17.00 (dl. a dj.) 20.05 (dv. a dg.)Noche en el museo 3... h12.30 16.00 18.10Ouija i01.00Paddington h12.30 16.00 18.00Relatos salvajes i00.55 Siempre Alice h12.30 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00The imitation game 20.20 22.40Torrente 5 16.00 19.00 22.00V3nganza h12.00 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Whiplash h12.30 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00

CiNEsA LA MAqUiNisTACiutat d’Asunción, s/n. T. 902333231. G.: dv. i vig. fest. M.: dg. i fest. www.cinesa.es. Stand by me Doraemon h12.15(C) 16.10 (dv. a dg.)El hobbit: la batalla... 3D h12.00 16.00 19.00 22.00 i01.00El hobbit: la batalla de... 20.00Babadook h12.15 16.00 18.00 20.00 22.45 i00.50Big hero 6 dv. a dg. h12.00 16.00 18.15Birdman 16.45 19.30 22.10 i00.40Cómo acabar sin tu jefe 2 20.30Corazones de acero h12.00 16.20 19.10 20.00 22.00 i00.45Dios mío, ¿pero qué te... 16.00 18.05 20.15 22.25 i01.00El club de los... 18.15El séptimo hijo 20.00 22.10 i00.20Exodus: Dioses y reyes 22.00Interstellar i00.30Invencible i23.00La isla mínima dl. a dj. 17.00La teoría del todo h12.15 16.30 19.15 22.00 i00.50Los pingüinos de... h12.15Mortadelo y Filemón... h12.15Noche en el... dv. a dg. h12.15 16.00 18.00

Ouija i01.00Paddington h12.15 16.00 18.00The imitation game 16.00 (dl. a dj.) 20.30 22.45Torrente 5 dl. a dj. 16.00 18.00V3nganza h12.15 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00Whiplash h12.15 16.00 18.15 20.30 22.45 i01.00

CiNEsA MAREMàgNUMMoll d’Espanya. Port Vell. T. 902333231. www.cinesa.es. M.: dg. i fest. Stand by me... C, dv. a dg. 16.00El hobbit: la batalla... h12.00 19.00 22.00 (3D)Babadook h12.00 16.10 18.20 20.30 22.40 Big hero 6 h12.00 18.15Corazones de acero h12.00 16.15 19.10 22.00Dios mío, ¿pero qué te... 16.05 (dl. a dj.) 20.05 22.10El club de los... 16.45El séptimo hijo h12.00 19.00La teoría del todo h12.10 16.30 19.20 22.10Mortadelo y Filemón... h12.00Noche en el museo 3... 16.00 18.00 (dl. a dj.)Paddington h12.05 16.05 18.05The imitation game 20.10 22.25Torrente 5 dl. a dj. 16.00 18.00V3nganza h12.15 16.00 18.15 20.30 22.45

COMEDiAPg. Gràcia, 13. Tel. 933182396. www. cinescomedia.com.La teoría del todo 16.30 19.20 22.00 Dios mío, ¿pero qué te... 16.20 18.20 20.20 22.20Mr. Turner 16.10 19.10 22.00The imitation game 16.30 19.10 22.00 Siempre Alice 16.15 18.15 20.15 22.15

gLÒRiEs MULTiCiNEsAv. Diagonal, 208. T. 902424243. G.: dv. i ds. www.grupbalana.com. La teoría del todo 16.10 19.10 22.10Los pingüinos de... ds. i dg. 16.00 18.00El séptimo hijo ds. i dg. 20.00El séptimo hijo resta 16.10 19.05Invencible 22.00Dios mío, ¿pero qué te... 16.00 18.05 20.10 22.15Big hero 6 ds. i dg. 16.00 18.05The imitation game ds. i dg. 20.10 22.20The imitation game resta 16.15 19.10 22.05V3nganza 16.00 18.05 20.10 22.15Babadook 16.05 18.05 20.05 22.05Corazones de acero 16.10 19.05 22.00El hobbit: la batalla de... 16.00 19.00 22.00

gRAN sARRià MULTiCiNEsGeneral Mitre, 38-44. T. 902424243. G.: dv. i ds. www.grupbalana.com. The imitation game 16.15 19.10 22.05Héctor y el secreto de... 16.15 19.10 22.05Magia a la luz de la luna 16.00 18.00 20.00Mr. Turner 22.00Birdman 16.10 19.10 22.10La teoría del todo 16.05 19.05 22.05Dios mío, ¿pero qué te... 16.15 18.15 20.15 22.15Siempre Alice 16.00 18.05 20.10 22.15Big eyes 19.00 22.00Luna en Brasil 16.00

iCARiA yELMOSalvador Espriu, 61. T. 932217585. M.: ds. i fest. www.yelmocines.es.Exodus: Dioses... VO, 3D h12.30Exodus: Dioses y... VO 21.50Paddington VO 15.45Big hero 6 VO, dv. a dg. 17.50Magia a la luz... VO, dv. i ds. 20.10 22.15Magia a la luz... VO, resta 17.50 20.00Invencible VO, dg. a dj. 22.10Orígenes VO h11.35Los juegos del... VO h13.50La isla mínima 16.20Interstellar VO 18.30 21.45Boyhood... VO 16.20 (dv. a dg.) 19.30Luna en Brasil VO 22.40Kaplan dl. a dj. 17.25La señorita Julia VO h11.25La sal de la tierra VO h14.00Relatos salvajes 15.40 22.20 (dg. a dj.)Dios mío, ¿pero qué... VO h11.30 h13.35 18.10 20.15 22.20Whiplash VO h11.25 h13.40 15.55 18.10 20.25 22.40The imitation game VO h12.00 h14.30 17.40 20.05 22.30Corazones de acero VO h11.30 h14.10 16.50 19.30 22.10La teoría del todo VO h12.00 h14.30 17.20 19.50 22.20Siempre Alice VO h11.50 h14.00 16.10 18.20 20.30 22.40Birdman VO h11.50 h14.20 17.20 19.50 22.20Babadook VO h11.40 15.50 17.50 19.50 22.45St. Vincent VO, dg. a dj. h13.40Héctor y el secreto... h12.00 h14.25 17.30 20.00 22.30Magical girl h14.30 17.30 (dl. a dj.)Leviatán VO h11.45 17.15 20.00Big eyes VO 15.30 17.45 19.55Mr. Turner VO 22.00Perdida VO h12.30El jugador VO, dl. a dj. 17.35El hobbit: la batalla... VO h12.30 16.00 19.00 22.00

LAUREN UNivERsiTATPelai, 8 Tel. 902 88 83 00. www.laurenfilm.es.Dios mío, ¿pero qué te... 16.15 18.15 20.15 22.15El Gran Hotel Budapest 16.20 18.20 20.20 22.20Siempre Alice 16.10 18.10 20.10 22.10Perdida 22.00Rastros de sándalo C 16.00 18.00 20.00Noche en el museo 3... 16.00 18.00 20.00 22.00

MALDàPi, 5. T. 933019350. Sessió contínua. M: cada dia. www.cinemamalda.com.París-Manhattan VO 15.45Diplomacia VO 17.00 (exc. dj.)Un viaje de diez metros VO 18.25 (exc. dj.)La sal de la tierra VO 20.25 (exc.dj.)Dos días, una noche VO 22.10 (exc. dg. i dj.)

cines h: Matinal i: Golfa. C: Català. A: Analògic. D: Digital. 3D: Tres dimensions. O: Omnimax.I: Imax. VO: versió original subtítols castellà. VOSC: versió original subtítols català.

Un Dudamel addictiuCRÒNiCA El Palau es rendeix al fenomen de la vibrant Sinfónica Simón Bolivar

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

Desplegament energètic, visceralitat, compromís amb la música. Gustavo Dudamel va tornar a

mostrar les seves credencials al cap·davant de la Sinfónica Simón Boli·var (OSSB), el més emblemàtic col·lectiu del Sistema Nacional d’Or·questres de Veneçuela, del qual ja és, als 33 anys, profètic guia en el camí cap a la seva consolidació en el rànquing dels grans conjunts. En el primer dels concerts de Palau 100 el carismàtic director veneçolà va demostrar que la seva missió se·gueix fent passos endavant. La cita va respondre al que s’es·perava –ahir a la nit hi va haver una

segona entrega amb obres d’Orbón i la Cinquena de Mahler–. L’OSSB va exhibir totes les virtuts que atreso·ra: rigor tècnic, cohesió i implicació juvenil en una idea centrada a ofe·rir un so propi que sigui el seu factor diferencial enfront de l’imposat per la tradició de les formacions centre·europees. Aquesta temperamental i en certa manera caribenya manera d’entendre la interpretació es va en·comanar a un auditori entregat. L’impacte de les anteriors visites del director al capdavant d’aquesta orquestra i d’altres va fer que les en·trades s’esgotessin ràpidament. El fenomen Dudamel no només ven, sinó

que crea addicció. Sobretot quan, amb els seus músics veneçolans, es presenta per oferir un pas més en l’evolució de l’orquestra. En aquesta ocasió l’OSSB, a més d’interpretar la Cinquena de Bee· thoven, s’ha enfrontat per prime·ra vegada a la gravada selecció de fragments d’òperes de Wagner. Pel que fa a la seva versió del món es·piritual de convivència entre do·lor i alegria de la simfonia del geni de Bonn, la formació va exhibir el seu potencial sonor amb una certa estridència. La frescor i desinhibi·ció al servei de la partitura van tro·bar, tot i això, el suport d’una sala que es va sumar a la seva lectura de l’obra. Les superdotades seccions de corda –ni més ni menys que qua·tre arpes– i metall van imposar una constant progressió decibèlica.

ÈPICA I LIRISME / Més contingut en Wagner, Dudamel va portar l’or·questra a moments d’èpica i lirisme en passatges com Sigfrid pel Rin i el de la mort de l’heroi d’El capvespre dels déus. Va ser magnífica la recreació de la Marxa nupcial de Lohengrin amb les formacions de l’Orfeó, situades en les localitats pròximes a l’òrgan, en estat de gràcia i ben coordinades amb l’orquestra. Hi va haver pura poesia descriptiva en l’execució dels Murmuris del bosc de Sigfrid i va resul·tar estupenda la recreació de l’esce·na dels convidats de Tannhäuser, una altra vegada amb els cors. El moment de màxima eclosió va arribar en les propines amb una vibrant execució de La cavalcada de les valquíries, plena de color, i un contingut i líric liebestod de Tristany i Isolda. H

33 Dudamel, al capdavant de la Sinfónica Simón Bolívar, al Palau.

ANTONI BOFILL

El director veneçolà explota el poder sonor del grup amb Beethoven i Wagner

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

540000

89794

Diario

329 CM² - 31%

8989 €

70

España

18 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Agenda Eva FernándezConcert de jazz a les20.00 i a les 22.00 h,al Jamboree

<<

Strauss FestivalOrquestraGran concert d’anynou al Palau de laMúsica, a les 18.00 h

<<

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 18 DE GENER DEL 201554 | Apunts |

ALPICAT10.00 CURSALa Duatló Popular d’Al-picat. Aquest matí, almunicipi d’Alpicat, arribala novena edició del duat-ló popular que se celebracada any. L’esdevenimenttracta de promocionarl’esport en família i esta-bleix diferents categories,per franges d’edat, ambtres premiats per cada ca-tegoria. Les categories se-ran les següents, de 6 a 9anys, de 10 a 13 anys, de14 a 17, de 18 a 44 i demés de 45. Un total detres quilòmetres de cursaatlètica i set quilòmetres imig de bicicleta tot ter-reny (BTT) pel nucli urbàd’Alpicat i per camins i zo-nes rurals és la distànciaque conforma la provad’aquest any. Al final hihaurà obsequis per a totsels participants i un es-morzar de germanor.

AMETLLA DEL VA-LLÈS11.40 CONCERTAvui al matí, al Santuaride Santa Maria de Puigra-ciós té lloc un concert acàrrec del Cor de Vacaris-ses, aquesta vegada, sotala direcció d’Andreu Bru-nat i amb la música delpiano de Francesc Torres.El Cor de Vacarisses in-terpretarà cançons nada-lenques i el mateix Fran-cesc Torres farà la sevaMissa Polifònica. Els as-sistents podran fer unaaportació econòmica vo-luntària per presenciar elconcert.

BARCELONAMUSEUMuseu del Disseny deBarcelona. Acaba d’obriral públic el nou Museu delDisseny de Barcelona, si-tuat a l’edifici DissenyHub Barcelona (plaça deles Glòries Catalanes,37-38), que tindrà lesportes obertes fins al 31de gener del 2015. Ambun total de més de70.000 peces i un espaiexpositiu de 6.000 me-tres quadrats, el museuobre amb les seves qua-tre exposicions de pro-ducció pròpia, que per-meten una lectura pluralde la seva col·lecció d’artsdecoratives, disseny iarts d’autor. El Museu delDisseny de Barcelona ésel museu de les arts de

l’objecte i del disseny,producte de la integracióde les col·leccions del Mu-seu de les Arts Decorati-ves, el Museu de Ceràmi-ca, el Museu Tèxtil i d’In-dumentària i el Gabinetde les Arts Gràfiques dela ciutat.

BARCELONA17.00 CONCERT‘Una voce in off’, de Xa-vier Montsalvatge, i ‘Lavoix humaine’, de Fran-cis Poulenc. Avui a latarda, al Gran Teatre delLiceu, es pot presenciar larepresentació de duesòperes. En primer lloc,Una voice in off, una òpe-ra romàntica en un acte itres escenes per a dos per-sonatges i mig, amb el lli-bret musical de XavierMontsalvatge i a càrrecd’Ángeles Blancas, Vitto-rio Prato i Antonio Co-mas. En segon lloc hi haLa voix humaine, basaten l’obra de Jean Cocteau,amb música de FrancisPoulenc i a càrrec de Ma-ría Bayo. El concert, queestà organitzat pel Con-sorci del Gran Teatre delLiceu, també es repetiràels dies 20 i 22 de gener ales 20.00 h del vespre.

BARCELONA18.00 CONCERTVíctor de la Rosa. Al’Auditori de la Pedrera,aquesta tarda, hi té llocun concert solista delprestigiós músic Víctor dela Rosa, mestre del clari-net. En algunes peces, Dela Rosa tindrà l’acompa-nyament del piano deCarles Marigó. Víctor dela Rosa va començar elsestudis musicals a l’Esco-la Municipal de Músicad’Alcúdia (Mallorca) ambJoaquim Redondo. Es lli-cencià en interpretació declarinet, amb matrículad’honor, a l’Esmuc, sota elmestratge de Joan EnricLluna i Harry Sparnaay.Després es traslladà aLondres per cursar elMaster in Performance alRoyal College of Music, onobtingué la qualificaciómés alta de la seva promo-ció. Actualment és clari-net principal en trial dePhilharmonia Orchestra,com a freelance, orques-tral i com a membre delsgrups Duo de la Rosa-Ca-ravaca, CrossingLines iBarcelona Reed Quintet.

Nova sessió de l’Xcèntricamb ‘Anna’

Una escena del film ‘Anna’ ■ ARXIU

‘Everyday Rebellion’, eldocumental del mes

‘El Lissitzky’ se’n va de la Pedrera

Una de les escenes del documental ■ ARXIU

Algunes de les obres de l’exposició, mostrades a la Pedrera ■ QUIM PUIG

BARCELONA21.00 DOCUMENTALEl documental d’Arman i Arash Riahi, que es pro-jectarà aquest mes a més de 50 sales d’Espanya il’Amèrica Llatina, té lloc al Zumzeig Cine-Bistrot.

BARCELONA18.30 CINEMALa projecció la pel·lícula d’Alberto Grifi i MassimoSarchielli té lloc en la cinquena sessió del cicle. Comsempre, la visualització del film tindrà lloc al CCCB.

BARCELONAEXPOSICIÓAvui és l’últim dia en què l’exposi-ció El Lissitzky. L’experiència dela totalitat, estarà mostrada a laSala d’Exposicions de la FundacióCatalunya-La Pedrera, indret ons’exposa des del dia 21 d’octubre.

El pintor, dissenyador, arqui-tecte i fotògraf, Eliezer MàrkovitxLissitzky, més conegut com El Lis-sitzky, fou un dels artistes més in-fluents, experimentals i contro-vertits del primer terç del segle

passat. Va treballar amb els so-viets i amb els avantguardistes eu-ropeus als anys vint i com a propa-gandista del règim estalinista alsanys trenta.

És considerat un dels creadorsmés compromesos en la recercad’un nou art per a l’home nou sor-git de la Revolució d’Octubre. Totala seva carrera es va guiar per lacreença que l’artista podia ser unagent del canvi social. Va viure enprimera línia les transformacionssocials de la seva època i les va

plasmar en un nou llenguatge uni-versal al servei de la societat. Unade les característiques més impor-tants del seu treball va ser la sevacapacitat per connectar i actuarcom a catalitzador de les novesidees sorgides a la Unió Soviètica ia l’Europa occidental, i per trans-gredir límits.

Els horaris en què avui es podràvisitar l’exposició són els habi-tuals, de 9.30 h a 20.00 h.

REDACCIÓ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

151000

15563

Diario

107 CM² - 10%

821 €

54

España

18 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL DÍA EN IMÁGENES Cataluña

Efe

El adelanto electoral al 27 de septiembre no esconde

las fracturas entre el soberanismo

Después de un interminable periodo de negociaciones, el president de la Generalitat, Artur Mas, y el líder de ERC, Oriol Junqueras, alcanzaron fi nalmente un acuerdo, que cristalizó

en un avance de las elecciones autonómicas, que se celebrarán el próximo 27 de septiembre. No obstante, el pacto

no pudo disimular la mala sintonía que existe entre ambos dirigentes y, especialmente una cada vez más evidente

fractura entre las fuerzas soberanistas. La campaña comenzará el 11 de septiembre, en la misma fecha que la

Diada. Por su parte, tanto los partidos de la oposición como el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, criticaron el adelanto

electoral, y lo califi caron de «fracaso» de Mas.

POLÍTICA

Efe

Finaliza la alerta por contaminación en el área metropolitana

SOCIEDAD

El pasado lunes el Govern desactivó el protocolo de

medidas contra la contaminación atmosférica en 40

municipios de la provincia de Barcelona, pese a que

diversos expertos estimaron que estas acciones se

debían mantener de manera preventiva. No obstante, el

fuerte viento permitió mejorar la calidad del aire.

Efe

Los diversos atentados cometidos en los últimos

días por el yihadismo radical, especialmente el

realizado en la redacción de la revista satírica

francesa «Charlie Hebdo», que terminó con doce

muertos, han provocado que se extremen las

medidas de seguridad en toda Europa. Cataluña no

ha sido una excepción, por lo que los Mossos

d’Esquadra están reforzando estos días la

vigilancia en aeropuertos, puertos, estaciones de

tren, centros comerciales, mezquitas, sinagogas, y

demás sitios concurridos. En todo caso, la alerta es

máxima en toda Europa.

Los Mossos refuerzan la vigilancia tras los atentados islamistas en París

SEGURIDAD

Gustavo Dudamel vuelve a entusiasmar a Barcelona

CULTURA

La Orquesta Sinfónica de

Venezuela Simón Bolívar, bajo la

dirección de Gustavo Dudamel,

una de las batutas mas requeridas

de la música clásica, propiciaron el

viernes con un concierto en el

Palau de la Música el encuentro de

dos mundos en la naturaleza de la

sinfonía y la ópera. El concierto

contó con la colaboración del

Orfeó Català y del Cor de Cambra.

Ical

6 Domingo. 18 de enero de 2015 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

18000

Diario

207 CM² - 20%

932 €

46

España

18 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

64 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 18 GENER 2015

Barcelona ciutat

Ruta de Les muralles de Barcelona.Unrecorregut històric, arquitectònic i ur-banístic per les muralles romanes imedievals de Barcelona. 12 euros.Llibreteria, 1 (de 10 a 12 h).

El Raval. Territori cosmopolita. Itinera-ri a peu. Recorregut concebut com unespai d’observació, interpretació i ex-perimentació obert a l’intercanvid’opinions i el treball en grup.CCCB. Montalegre, 5 (10 hores). 6 eu-ros.

BSWSwingui qui vingui@Sants. Comcada tercer diumenge de mes, el mi-llor Swing al barri de Sants. Gratuït.Plaça d’Osca (de 12 a 14.30 hores).

Ruta de La Barceloneta. Una passeja-da per aquest barri permet fer untast d’història, art, gastronomia, ur-banisme i arquitectura. 12 euros.Plaça Pau Vila, 3 (de 16 a 18 h).

Silenci, fem música. Concert a càrrecde Cristina Altemir, violí Contrerasdel museu.Museu de la Música. Lepant, 150(17.30 hores). Gratuït.

Concert solidari a favor de la FundacióEscó. Concert a càrrec de la bandad’adults de l’escola Antàrtida de Sar-rià, Aband. Aportació voluntària.Església de Sant Gaietà. Consell deCent, 293 (18 hores).

XVI Cicle de Clàssica a Les Corts. IvetFrontela interpreta al piano el progra-ma De todo un poco, amb obres deLuys de Narváez, Federico García Lor-ca o Henry de Bailly entre d’altres.Centre cívic Riera Blanca. Riera Blan-ca, 1-3 (18 hores). 5,89 euros.

Gran Concert d'AnyNou. Concert a càr-rec de l’Strauss Festival Orchestraand Ballet. El programa, inspirat enla tradicional cita musical que cadaany se celebra a Viena, inclou els tí-tols més coneguts del rei del vals,Na-poleó, Festa de les flors, El vals del’emperador o Champagne .Palau de la Música (18 hores). De 25a 52 euros.

Cicle ResidènciesMusicals. Concert So-

lista de Víctor de la Rosa acompa-nyat en algunes peces per Carles Ma-rigó, piano. Programa: B. Kóvacs, F.Donatoni, L.Bassi, L. Berio, G. Ger-shwin i A. Giampieri.La Pedrera. Passeig de Gràcia, 92 (18hores). 12 euros.

Xcèntric. Projecció d’Anna, d’AlbertoGrifi i Massimo Sarchielli. El 1972,l’actor Massimo Sarchielli va trobar,a la Piazza Navona de Roma, l’Anna,una jove vagabunda de 16 anys, dro-gada i embarassada de vuit mesos, iva decidir instal·lar-la al seu pis. Sarc-hielli va cridar llavors el cineasta un-derground Alberto Grifi per fer unapel·lícula sobre ella, amb una de lesprimeres càmeres de vídeo que hi vahaver a Itàlia. Entrada lliure.CCCB. Centre de Cultura Contemporà-nia de Barcelona. Montalegre, 5(18.30 hores).

Descàrrega de jazz. Sessió amb l’EvaFernández Group, una de les veussorgides de la pedrera de la SantAndreu Jazz Band.Jamboree Jazz Club. Plaça Reial, 17(20 i 22 hores). 10 euros.

Almapatio y olé.Dintre del cicle Alma-Clown i Flamenco, nit boja amb el Ba-llet Flamenco en Femenino.Almazen. Guifré, 9 baixos (20 hores).12 euros.

Tintorería la Viuda. A través d’aquestespectacle s’ofereix un espai en elqual els músics puguin expressar-sede forma lliure i original. www.face-book.com/tintorerialaviudaLa Sonora de Gràcia. Riera de Sant Mi-quel, 59 (20 hores). 3,5 euros.

El documental del mes: ‘Everyday re-bellion’.Projecció d’aquest documen-tal sobre diversos moviments reivin-dicatius d’arreu.Zumzeig Cine-Bistrot. Béjar, 53 (21 ho-res). 6 euros.

Barcelona

L’HOSPITALET (Barcelona)Jazzul Natural. Concert acústic delsautors David Chueca Folch i Sonia Li-nares Berroy en el qual mesclen eljazz i el soul. 4 euros.L’Oncle Jack. Roselles, 32 (20 hores).

JUSTO BARRANCOBarcelona

D anielVeronese tor-na a Barcelona. Eldirector argentí,els muntatges del

qual es caracteritzen per la ve-

locitat –treu elsmoments morts icondensa els méspotents dramàtica-ment– i l’apostaper la veracitat,acudeix regularment a la capi-tal catalana tant amb els actorsamb els quals treballa a Bue-nos Aires com dirigint elencsespanyols.

I en aquesta ocasió ho fa di-rigint auna companyia andalu-sa, Gloria López Produccio-nes, i una obra que no és seva

però que ha adaptat a la sevasensibilitat, aprofundint en eldrama de cada personatge, peracostar-la més al públic: Cenacon amigos, una peça de 1998del nord-americàDonaldMar-gulies que va obtenir el premiPulitzer de teatre i que refle-

xiona amb humorsobre el món de laparella a través dedos matrimonisque es coneixendes de joves. I que

protagonitzenuna agitada vet-llada.

L’obra, protagonitzada pelsactorsMayPascual, Gloria Ló-pez, JoséOlmo iOrencioOrte-ga, mostra com un simple so-par pot esquerdar unes exis-tències plàcides, aburgesades iinstal·lades en la rutina. Per-

què la dona d’una de les duesparelles de mitjana edat quehan quedat per sopar anuncia-rà la seva ruptura mentre noarriba el seumarit. Ell li ha es-tat infidel. Des d’aquell mo-ment, tot començarà a tronto-llar. També per al matrimoni

que semblamés sòlid i el com-promís del qual quedarà enqüestió.L’obramostrarà les pa-relles en diferents momentsde les seves vides per aprofun-dir en les seves relacions, en lahipocresia i fins i tot en l’ale-gria per la desgràcia aliena.Per Veronese, l’obra parla

d’“els desitjos, el que semblaser el més proper a la felicitat itot i aixòundia ja no assoleix, iaixò en relació amb la parella ia tot el que ens fa aixecar-noscada matí”.c

Un soparuna micatens, el quees produeixentre les duesparelles

Si voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a: www.lavanguardia.com/agenda

SERGIO PARRA

TELÈFONSÚTILS

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Âltima Serveis Funeraris ..... 902-230-238

]L’argentí Daniel Veronese, ben conegut a Barcelona per obres com'El desarrollo de la civilización venidera', 'Bona gent' o 'Sonata deotoño' torna a la capital catalana dirigint una companyia andalusa,Glòria López Producciones, i una obra aliena, dissecció de les relaci-ons de parella, amistat i desig que va aconseguir el Pulitzer

'CENA CON AMIGOS'Teatre TantarantanaFlors, 22. BarcelonaFins a l’1 de febrer

www.tantarantana.com

Gas Natural ....................... 900-750-750Fecsa-Endesa ..................... 902-536-536Manyà 24 h ...................... 93-446-59-59

AGENDA

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres .......... 900-123-505

Policia ............................................. 091Guàrdia Civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

Escenesdedosmatrimonis

Emergències .................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat .. 012Sanitat respon .................................. 061

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

150739

Diario

680 CM² - 60%

24540 €

64

España

18 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Mflsica

Los sellos discogrdficos ernpiezan a mover ficha ante el quees el afio del centenario de Sviatoslav Richter, uno de losrods grandes pianistas de todos los tiempos

En la d6cada de loscincuenta, Sviatos-lav Richter rue el se-creto mejor guarda-do del r6gimen so-

vi6tico. Desde el otro lado deltel6n de acero llegaban a Oc-cidente vagos rumores acercade un pianista prodigioso, perolas informaciones se adminis-traban con cuentagotas: un pu-fiado de discos, algunos testi-monios puntuales, el aval deotro portento del teclado comoEmil Gilels (~qEsperen a escu-char a Richter!~).

La curiosidad del pfiblico oc-cidental se veria satisfecha s61oen 1960, cuando Richter teniaya cuarenta y cinco afios. Lasrazones de este retraso se co-nocieron mils tarde. Richterdespertaba el recelo de las au-toridades comunistas por di-versas razones. Su padre era deorigen alem~n ylos msos lo ha-bian ejecutado en 1941 bajo laacusacidn (falsa) de espionaje.Su madre habia huido de laUnidn Sovi~tica y habia rehe-cho su vida en la Alemania oc-cidental. Asimismo, en su eta-pa como alumno del Conserva-torio de Moscfi, Richter habiadado muestras de escasa disci-plina y se habia salvado graciasal apoyo incondicional de su

maestro Heirmich Neuhaus (unode los mils distinguidos peda-gogos rusos del piano), quienal escucharie tocar pot prime-ra vez habia afirmado: ~Estehombre es un genio~.

En su primera gira occiden-tal, Richter levant6 opinionesencontradas, aunque poco apoco su figura termin6 pot en-candilar a pfiblico y critica.Asombroso era su virtuosismo,a la altura de la mejor tradicidnrusa (no hay mils que escucharsus legendarios registros de losSegundos de Brahms y Rachma-ninov), pero como int*rpretesu estilo no encajaba en ningu-na escuela.

De Sviatoslav Richter(a la derecha) el selloMelodiya edita una

caja con registros deSchubert (sobre estaslineas). Arriba, Sergei

Prokofiev, quien dedic6a Richter su ~Sonat a n°9~ y le consider6 como

uno de los mejoresint6rpretes de su obra

Abismo schubertianoSi hay un compositor en el quela genialidad de Richter se ex-playa sin rubor, 6ste es Schu-bert. La caja ~Richter playsSchubert Live~> (Melodiya), congrabaciones en vivo de los afiossetenta, ofrece su perturbado-ra visi6n de la Sonata D 894. E1primer movimiento le dura aRichter veinticinco minutos:im~is del doble que a la mayo-ria de int6rpretes! (dos schu-bertianos como Kempffy Bren-del alcanzan los once y doce mi-nutos, respectivamente)

Richter toma al pie de la le-

MOD ULACIONES

Steffani operisticoSacerdote, diplomfitico y compositor,

Agostino Steffani fue durante la 6pocabarroca el principal difusor del melodra-ma italiano en tierras alemanas y su obrainfluy6 en Haendel, Philippe Jaroussky (a

la derecha) protagoniza su desconocidaNiobe, regina di Tebe, un titulo que da

testimonio de su originalidad ypredisposici6n dram~tica. La 6pera

contar~i con la aportaci6n de laBoston Early

dirigida por Paul O’Dette yStephen Stubbs. AUmVOmO

NACIONAL (MADRID), 18 DE ENERO

tra laindicaci6n ~Molto mode-rato e cantabile~ y la radicali-za. Por parad6jico que parez-ca, es mucho rags dificfl tocareste movimiento con la lenti-tud extxema de Richter, porqueobliga al pianista a otorgar unpeso especifico a cada nora y acada acorde. Bordeando el es-tatismo como si de un abismose tratara~ Richter logra unaver-sidn indescriptible, ni monu-mental ni petrificada, donde elcolor timbrico se convierte enprotagonista, En el otto extre-

Dudamel, de giraGustavo Dudamel (a la derecha) y

Orquesta Sinf6nica Sim6n Bolivarde Venezuela, un binomio de certero

reflejo medi~itico, emprenden unagira europea que estos dias llega aEspafia. Hoy proponen en el Palau

de la Mflsica de Barcelona la Quintade Mahler y las Tres versiones

sinf6nicas de Julifin Orb6n. En elPalau valenciano (dia 19) yen

Auditorio Nacional de Madrid (dia20) ofrecerfin en cambio otra Quinta,

la de Beethoven, y una selecci6nsinf6nica del Anillo wagneriano.

mo, podria destacarse otra desus grandes lecturas schuber-tianas, laFantasia,Wanderer,,donde Richter consigue unatensi6n y un aliento unitariocomo nadie habia hecho hastaentonces.

Enormes contrastesTarnbi~n el Schumann y el Lisztde Richter quedan parala pos-teridad. Pocos ban sabido tra-ducir las grandes arquitectu-ras schumannianas con esetono de febril grandiosidad

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

498000

123534

Semanal

1414 CM² - 160%

49182 €

26-27

España

17 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

(Fantasia op. 17, Estudios sinf6-nicos). De su Liszt uno no sa-brla qu6 escoger: ttal vez losconciertos con Kondrashin a labatuta (Philips)?, tla Sonata ensi menor? Menos conocidas,pero prodigiosas, son sus ver-siones de las tres primeras Val-ses oubli~es, donde Richter sepone el guante de seda. En lostrinos finales de la segunda Val-se, Richter parece incluso qui-tarse el guante y frotar las cuer-das del piano directamente conlas yemas de los dedos.

Puede que el Beethoven deRichter est6 un peldafio por de-bajo de su Schubert y su Liszten cuanto a originalidad, perohay una excepci6n: su incan-diaria versi6n de laAppassio-nata, de enormes contrastes ycon un filfimo movimiento po-seido por una furia devastado-ra. Tambi6n ha sido un int6r-prete inigualado de todo el re-pertorio ruso: Chaikovski,Musorgski, Scriabin, Rachma-ninov (del que ofrece un enfo-que m~ pasional que sentimen-

tal) y Prokofiev, quien decla de61: ¢¢Cuando Richter toca mi mfl-sica, tengo la impresi6n de es-cucharla pot primera vez>~.

Dorado de una memoria yuna facilidad pasmosas (pre-par6 el estreno de laSonata n°

7 de Prokofiev en tan s61o cua-tro dias), Richter poseia un re-pertorio inmenso, desde Bachhasta Shostakovich, y cultiva-ba con asiduidad el g6nero dec,Smara (legendarias fuemn suscolaboraciones con Oistrakh yRostropovich). Nunca grab6 demanera sistem~itica ni se lig6en exclusiva a sello alguno, potlo que su amplisima discogra-fia se encuentra esparcida pottodas partes.

ReagrupacionesE1 centenario de su nacimian-to (el pr6ximo 20 de marzo) est~ipropiciando reagrupacionesparciales de este grandioso le-gado. Adem~is de la citada cajaschubertiana del sallo Melodi-ya (que tiene tambi6n en su ca-t,logo una <~Edici6n Richter>>),Universal refine en un cofre decuarenta y nueve discos todoslos registros realizados con lossellos Deutsche Grammophon,Decca y Philips. Esta caja sal-dr~i ala ventala pr6x~ma sema-na, aal como otra de Sony(¢¢Sviatoslav Richter - The Com-plete Album Collection,s): vein-tifin discos con todas sus gra-baciones para RCA y ColumbiaA ellas pueden unirse los cator-ce discos de ~¢Richter - The Mas-ter Pianist>> (Warner), con to-dos sus registros para Emi.

Hace unos afios, cuandoDeutsche Grammophon reco-pil6 sus grabaciones, puso aRichter el titulo de ¢¢pianista delsiglo~. Aunque es imposible (einfltil) establecer un ranking delos m~s grandes pianistas, lasversiones de Richter poseen to-davia el impacto de un tsuna-mi que, d6cadas despu6s, noafloja su fuerza.

STEFANO RUSSOMANNO

Alagna es WertherPara el Werther de Massenet, la ABAO

cuenta con dos ant6nticos especialistasdel g6nero como el tenor RobertoAlagna (a la derecha) y el director

Michel Plasson, en lo que supone paraambos el debut en el escenario lirico

bilbaino. El papal de Charlotte lecorresponderd a Elena Zhidkova,mientras que la puesta en escenaestar~ firmada por David Alagna,

hermano de Roberto. PALACIO EUSKALDU-NA (BILBAO). DEL 17 AL 26 DE ENERO

TEXTOS: S.R.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

498000

123534

Semanal

1414 CM² - 160%

49182 €

26-27

España

17 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

E1 Barcelona Fashion Summit citam~s de 300 professionals de la modaEn el marc de la celebraci6 de1080 Bar-celona Fashion, el 5 de febrer tindr~ lloc alPalau de la Mflsica Catalana la tercera edi-ci6 de la Barcelona Fashion Summit, lajornada professional de la passarel.la, quereunir~ m~s de 300 directius i empresarisde la indflstria de la moda per tractar, mit-

j an~ant pon~ncies i debats, els assumptesclau de l’actualitat del negoci al sector. Lacita, que impulsala Generalitat de Catalu-nya a trav6s del Consorci de Comers, Ar-tesania i Moda (CCAM), i que organitzaModaes.es, se centrarh aquest any en elsreptes del sector en el m6n digital.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESTILO

132000

13060

Diario

84 CM² - 10%

403 €

30

España

17 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL CORREO GALLEGO 21SÁBADO17 DE ENERO DE 2015 ENTREVISTAS

Samuel, ¿cómo comenzó tu his-toria de amor con la guitarra?

Con ocho años empecé en el Conservatorio de Tui, con los pro-fesores Iago Reigosa y Gabriel Sil-vera. A los 16 asistí, en Valencia, a mi primer encuentro interna-cional y descubrí que quería ser como Russell, Barrueco o Clerch, tres de los grandes guitarristas

participantes en el encuentro.¿Por qué te graduaste en el

Conservatorio de Sevilla?Porque en aquel momento te-

nía uno de los principales claus-tros de profesores en la cátedra de guitarra y más de 60 alumnos de diferentes países de Europa.

Aprendiste con los mejores...Sí. Después de trabajar durante

años con el guitarrista coreano Daekun Jang, mi principal maes-tro en lo profesional y lo perso-nal, tuve el privilegio de tener como profesora a Gaëlle Solal.

¿Qué es la guitarra para ti?¡Vida! Me ha hecho viajar y

experimentar los mejores mo-mentos de mi existencia y acerca-do a personas maravillosas. Tam-bién, es obsesión del día a día, de la que a veces debo desconectar.

Hablando del instrumento, ¿de qué época es el que conocemos en la actualidad?

Aproximadamente, de la se-gunda mitad del siglo XIX.

Por lo general, se suele asociar a la música andaluza...

Sin embargo, es un instrumen-to lleno de bondades para otras muchas culturas y repertorios.

¿Qué distingue a la guitarra clá-sica de la flamenca y la acústica?

En primer lugar, el repertorio y las técnicas que para él se de-sarrollan. También, las cuerdas, que en la guitarra clásica son de

MAYRA MACHADOMadrid

SAMUEL DIZ Guitarrista clásico e investigador

“Uno de los objetivos en mis investigaciones es recuperar partiturasde autores gallegos”

tilos: Badi Assad, Pat Metheny o el gallego Guillerme Fernández... Y del flamenco, Paco de Lucía.

Mitos como Segovia, Barrueco, Williams o Leo Brouwer, ¿qué significan para ti?

Segovia es tradición... Barrue-co, técnica... Williams, populari-dad... y Brouwer, sabor...

¿Qué es lo más importante en un guitarrista: la técnica, la inspi-ración, eso que llaman duende..?

Me atrevería a decir que es una alquimia que nadie conoce; la técnica es esencial, pero no el elemento único ni principal de la fórmula. Y la personalidad del artista se forma a partir de sus inquietudes, tristezas, alegrías...

Me gustaría que te definieras como intérprete...

Es la interpretación la que me define a mí. Llego a ella desde la inspiración y el conocimiento, con expectación pero sin expec-tativas... y doy gracias por poder vivir de la música con felicidad.

En el escenario, ¿te dejas llevar por tu estado de ánimo o tu inter-pretación es algo preparado?

La preparación es fundamen-tal, pero todo escenario, público

y cultura son únicos y crean la experiencia de cada concierto.

¿Le dedicas muchas horas?Dedico tiempo a la técnica, la

interpretación y la investigación; unas 10 horas diarias en total.

Una de tus líneas de investiga-ción se propone rescatar la obra de compositores gallegos...

Cuando vivía fuera de Galicia, me preguntaba por qué nunca había interpretado una obra para guitarra de un compositor galle-go. El disco Guitarra Clásica Ga-lega, que va unido a un proyecto de rescate de partituras –entre ellas, la obra inédita de Jesús Bal y Gay– satisface esa carencia.

Hablemos de tus conciertos más relevantes...

En el extranjero, la gira por EEUU en 2011, con conciertos en la Universidad de Yale, New York y Puerto Rico; y el festival de Harare, en Zimbabwe, en 2012 y 2013, un evento multidisciplinar con más de 60.000 asistentes.

¿Y en España?Por ejemplo, la reciente gira

con la Sociedad Española de Ar-tistas e Intérpretes Ejecutantes. Y además, el sueño hecho realidad de tocar como solista en el Palau de la Música de Barcelona, donde conseguí el Premio de la Crítica.

¿Cuáles destacarías de Galicia?La presentación de la obra

inédita de Juan José Mante-cón, compositor vigués nacido en 1895, el pasado verano en el Gaiás. También, con mi disco Guitarra Clásica Galega, participé en la gira Camiños da guitarra clá-sica galega, organizada por Turis-mo Galicia y que recorrió Vivei-ro, Ribadeo, Mondoñedo, Muros, Ponteareas, Verín y Monforte.

Diriges además el festival Mú-sica no claustro...

Son cinco días de emociones y experiencias, con la música como arte social e interdisciplinar, en el conjunto monumental de la Cate-dral de Tui. En 2014 fue un éxito, con más de 2.000 asistentes, y este año será del 5 al 9 de agosto.

Samuel, ¿qué echas de menos en el mundo de la guitarra clási-ca actual?

Más intérpretes con persona-lidad artística propia y un reper-torio original de los principales compositores.

¿Qué opinión te merece la ges-tión de la cultura que se realiza actualmente en nuestro país?

Falta definición en los modelos de gestión y un compromiso real con la educación. Y hay impues-tos inconcebibles que se aplican a los artistas y las empresas cul-turales, que luego no se traducen en ayudas públicas a la cultura.

¿Al menos somos competitivos a nivel internacional?

No, lo que deja al artista fuera de ese mercado. Y hay dificulta-des para el patrocinio privado porque no contamos con una buena ley de mecenazgo, por no hablar de las a veces ridículas condiciones laborales de los ar-tistas y técnicos profesionales. mmachado@elcorreogallego.es

“La preparación del artista es fundamental, pero cadaescenario, público y cultura es una experiencia única”

“Tenemos unos impuestos inconcebibles que luego no se traducen en ayudas públicas a la cultura”

Samuel Diz, uno de nuestros valores más destacados en la guitarra clásica (Foto: José Luis Luque Puértolas)

“La guitarra es un instrumento lleno de bondades para muchas culturas y repertorios”

“La relación del intérprete con su guitarra es muy íntima y vital... Desde que encontré la mía, le soy fiel”

nailon o de carbono; en particu-lar, yo utilizo las de carbono.

¿Y la eléctrica? ¿Te gusta?Me acerqué a ella en mi adoles-

cencia, pero no atrajo mi atención. Como oyente, me fascinan sus po-sibilidas sonoras y tímbricas.

Como curiosidad, ¿cuántas guitarras tocas habitualmente?

La relación con el instrumento es muy íntima... yo diría que casi vital; por eso, desde que encontré mi actual guitarra, soy fiel a ella. Está construida por el madrileño Manuel Contreras II.

Veamos quiénes son tus com-positores clásicos preferidos...

Me gusta mucho la perennidad de Bach y la universalidad de Fa-lla. Y siento una inmensa admi-ración por la obra del compositor lucense Jesús Bal y Gay.

¿Y de los contemporáneos?Aprecio el minimalismo de

Steve Reich y el misticismo de Mompou. También, la música del compostelano Fernando Buide.

Dame algunos nombres de in-térpretes favoritos…

De los clásicos, mis tres grandes maestros: Daekun Jang, Gaëlle Solal y Alen Garagic. En otros es-

Samuel Diz nació en Tui, en 1986. Músico, inves-tigador, gestor musical y virtuoso de la guitarra clásica, se graduó en el Conservatorio Superior de Música de Sevilla ‘Manuel Castillo’. Más tarde, en la Universidad Pompeu Fabra, realizó otros estu-dios en gestión de empre-sas musicales. Amplió su formación artística con guitarristas de la talla de Alen Garagic y Daekun Jang, junto al magisterio de José Luis Rodrigo en los Cursos de Música en Compostela. Ha actua-do en países de Europa, América y África, y reci-bido distinciones como el ‘Premio Andrés Segovia–J.M. Ruiz Morales’, que le fue otorgado en Santiago, o la ‘Insignia de Oro de Temas Sevillanos’.

oRo EN pAño

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

62000

Diario

718 CM² - 70%

2940 €

21

España

17 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TENDENCIAS

ILTURA

Gustavo DudamelDirector de orquesta

La Orquesta Sinf6nica Si-m6n Bolivar de Venezuelainici6 ayer en el Palau dela Mfisica de Barcelona,bajo la batuta del afamadodirector Gustavo Dudamel,una nueva gira pot Espafiaen su periplo europeo.

Sting Patricia ArquetteCantante Actriz

Sting ser~t uno de los cabe- Patricia Arquette rue pre-zas de cartel del festival de miada como mejor actrizmfisica Super Bock Super de reparto con los PremiosRock, que celebrator en Lis- de los Criticos de Cine potboa en julio su vig6simo su papel en Boyhood, me-aniversario. E1 cantante jor filme para los 250subirfi al escenario princi- miembros de la Broadcastpal el dia 16 de julio. Film Critics Association.

Maite PagazaurtunduaEurodiputada

La eurodiputada de UPYDMaite Pagazaurtunduapresent6 ayer su novelaOperaci6n Cochinillo (Edi-torial Espasa), una s~ttiracon toques berlanguianossobre corrupci6n, crisis ylucha antiterrorista.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CUADERNOS

62000

Diario

410 CM² - 40%

1680 €

41

España

17 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 17 GENER 2015

Coincidències Anàlisibachiana

Galàctic

CRÍT ICA DE MÚSICA ANTIGA CRÍT ICA DE MÚSICA BARROCA

CRÍT ICA DE FOLK/ROCK

Pierre-Laurent Aimard

Lloc i data: Palau de la Música(15/I/2015)

JAUME RADIGALES

La complexitat d’una obra comEl clave ben temperat és perma-nentment examinable i calenmoltes hores, dies, mesos i anysper atènyer un mínim de la mol-ta saviesa que conté. Cada audi-ció, en disc o en directe, de la im-mensa obra de J.S. Bach disposai predisposa a una interpretacióque, permolt concentrada que si-gui, mai no ens acaba de fer en-tendre el sentit últim dels seuspentagrames. En aquesta ocasió,el Palau brindava l’oportunitatd’escoltar Pierre-Laurent Ai-mard, versat en la música con-temporània. Qui signa aquestesratlles va poder gaudir d’una au-dició recollida, no pas des del

lloc habitual que el Palau destinaa aquest diari, sinó lluny de fo-cus i del decorativisme de vega-des massa evocatiu del recinte. Iaixò va facilitar una major com-prensió del discurs a mans d’Ai-mard, tot i que l’adquisició deldisc a la sortida permetrà, en elspropers dies, incidir-hi.

No és fàcil definir el que Ai-mard va extreure de la partitura.Es diria que el plantejament ini-cial és molt (massa?) analític, pe-rò que el nivell de profunditat hiés. Aimard exposa brillantemntels temes de les fugues, i amoro-seix la delicadesa dels preludis.Hi ha discurs,molt abstracte, sen-se que això vulgui dir que es refu-si el sentiment inherent als penta-grames. I, amb tot, hom té la sen-sació que Aimard és un analistaque es queda a les portes del querealment Bach ens vol dir al llargde les 24 peces escoltadesd’aquest primer llibre. Caldrà es-perar l’audició del segon volum.c

Núria Espert amb Teresa Lozano als darrers assajos de la peça

Jordi Savall

Intèrprets:Hespèrion XXI, LaCapella Reial de Catalunya, LeConcert des NacionsLloc i data: L’Auditori(15/I/2015)

JORGE DE PERSIA

En moltes ocasions parlem de lacoincidència de l’arquitecturaamb una obra musical i de la de-pendència de les dues variablesen la seva interpretació sonora. Ipoques obres tenen –a més deles realitzades per a SanMarco aVenècia– una adequació tan es-tricta a un espai com un parellde les presentades en aquest pro-grama, escrites per Heinrich Bi-ber per als temps de Leopold I ila Catedral de Salzburg.Però, a més, es dóna en elles,

de clar caràcter imperial, una al-tra coincidència, l’exaltació de fe

catòlica en clara simbiosi amb elpoder polític. El diví i l’humà esdonen la mà en aquesta MissaSalzburgensis de Biber, manifes-tació que evoca l’imperi terrenali el catòlic. Subratllo aquest ca-ràcter simbòlic que Biber situaper sobre de qualsevol especula-ció d’ordre estrictament musicalperquè això afecta la interpreta-ció en un espai tan neutre comuna sala de concerts.El programa dirigit per Jordi

Savall proposava de Biber duessonates: Battaglia i Sonata SanctiPolycarpi, totes dues del 1673; laprimera en referència satírica ales tropes franceses, ja que el sub-títol refereix a les descurades tro-pes dels mosqueters, i la segona,centrada en la trompeteria, dedi-cada al sant patró catedralici. Ex-cel·lents versions, per una cordadinàmica, àgil i ambmolta gràcia,i la segona ambunsmetalls preci-sos amb grans solistes i molt en-certada percussió. Les dues obres

més arquitectòniques van ser elMotet Plaudite Tympana i la sevacontemporània (1682) i altamentcerimonial Missa Salisburgensis.Totes dues d’una gran musicali-tat, directes, expressives, encaraque en pocs moments profundes,i construïdes en funció d’una es-pacialitat assenyalada pels bal-cons que disposa la Catedral perinstal·lar els diferents cors –vocalinstrumentals–, segons es veu alsgravats de l’època.La versió de Savall va ser ínti-

ma, transparent, elegant, ambfraseig cuidat i molt bon treballde solistes, encara que en el casde la Missa, malgrat que la feinadels dos cors va tenir bona pre-sència i moments molt delicats,no va assolir l’efecte embolcalla-ant que requereixen alguns pas-satges potser per falta de massacoral. És una estètica de contras-tos molt marcats amb llocs queemeten missatges i altres d’unconstrapunt transparent, totsdos exposats amb claredat peròsense exacerbar els plans. Es vanbuscar relleus, encara que la salano hi va ajudar.c

Miquel Serra

Lloc i data: La 2 d’Apolo(15/I/2015)

RAMON SÚRIO

El cantautor mallorquí MiquelSerra s’ha fet un nom amb unescançons que han anat perdent elseu caràcter acústic a mesuraque estrenyia la relació amb elgrup Oliva Trencada. Així, el seutercer àlbum,La felicitat dels ani-mals –en diverses llistes del mi-llor del 2014–, és una obra col·lec-tiva que va estar a punt de presen-tar amb el nom de Dersu, home-natge al cèlebre caçador siberiàal qual dedicaven una cançó al’anterior àlbumRosesmístiques.Encara que, més que místic,

que també, el seu so ha esdevin-gut còsmic, amb les textures sin-tètiques, guitarres, baix, percus-sions i cors que hi afegeixen PepToni Ferrer, Michael Mesquida iMiquel Perelló. I més encaraquan els seus paisans del grupBeach Beach els van ajudar a po-tenciar el gran crescendo coraldel single Dents, certament in-fluït per Animal Collective. Peròl’ombra del grup de Panda Bear iAvey Tare es difumina en direc-te, gràcies a un so més orgànic iple dematisos, fins i tot jazz, ambl’aportació puntual d’un saxo.També hi va haver espai per

als moments íntims en recordarEl perfum dels vegetals –bonusacústic que es regala amb el vi-nil– en forma de la miniaturaCans d’Eivissa i la preciositatHer-ba i mala herba, amb la destacadacol·laboració vocal de Joana Go-mila. El millor va arribar amb laletàrgica i evanescent boira lisèr-gica deMuradamora, amb les ca-pes d’onirisme que emboliquenDissabte de bous, amb el vaivépost-rock de Nit de mals llums il’apoteosi èpica de Secret, ambun exultant Serra inundant-nosde refilets celestials. Es pot sermediterrani i alhora galàctic.c

Núria Espert defensa al Lliure amb energia exemplar el difícil Rei Lear de Shakespeare

Migsegledesprésde ‘Hamlet’

ROS RIBAS

Barcelona

Estrena excepcional al TeatreLliure de Montjuïc: dirigida perLluís Pasqual i amb quasi vuitan-ta anys, l’actriuNúria Espert aca-ba de fer El rei Lear, i el públicque omple la sala Fabià Puigser-ver tanca dempeus l’ovació mésllarga i sonora que s’ha produïten l’actual temporada.Cap tafaner no hauria d’anar

al Lliure amb la secreta curiosi-tat –morbositat– de veure undesafiament professional massaarriscat, eventualment tronto-llós o declinant.Núria Espert no només defen-

sa amb una energia exemplar,meritíssima, una de les figuresde Shakespeare més suggestivesi complexes, sinó que estalviamés que mai les cantarelles vo-cals enutjoses que de vegades lihem criticat.Amb vint-i-quatre intèrprets

movent-se per una escena cen-tral multiforme dissenyada pelmateix director, amb un reparti-ment de primera categoria i ambdues pantalles enlairades on s’hiprojecten els esdeveniments as-trals i els accidents metereolò-gics que presideixen la tragèdia,Pasqual ha aconseguit aixecarun gran espectacle.Unmuntatge brillant si es mi-

ra a vol d’ocell des de les duesgrades que s’alcen dels dos cos-tats del esmentat espai central, i,alhora, un subtil homenatge alteatre, amb tot un primer acteon les actrius i els actors entren isurten dels camerinos, discreta-ment suggerits des de les obertu-res laterals de l’escena.Laura Conejero, Míriam Iscla

i Andrea Ros com les filles deLear: Regan, Goneril i Cordèlia,respectivament; Jordi Bosch,

com el comte de Gloster;Ramon Madaula com el comtede Kent, fidel seguidor del reien la seva dissort, igual que Ed-gard a càrrec de Julio Manri-que; David Selvas, el maquina-dor Edmund que arriba a seramant de les dues germanes quehan traït els designis reials;Jordi Collet com a duc d’Al-bany, conformen, d’entre d’al-tres, el repartiment de luxe quedic i que presideix Núria Es-pert. Vet aquí el cap de cartelld’una singular, constant tre-balladora teatral, sense els ticsni les frivolitats que s’adjudi-quen a les figures del star sys-tem local, en el supòsit que exis-teixi una bel·ligerant constel·la-ció d’aquesta mena.

Avui sembla oportú recordarque la programació del Grec del1960 va acollir un Hamlet, delqual una jove Espert, que duial’empenta d’una Medea triom-fal, va intentar-ne una recreaciómalaguanyada.Era una època que de tant en

tant als teatres es xiulava. Quanevoca aquell episodi, l’actriu as-senyala, amb pena, quemolts es-pectadors van pujar al Grec ambxiulets a la butxaca, és a dir, quehi havia un prejudici hostil en-vers la proposta que alguns pot-ser consideravenmassa extrava-gant. El fet és que l’espectacleno va funcionar i que les mos-tres de refús, majoritàriamentsense pitos, crec que van ser bàsi-cament justificades. Des del

punt de vista d’una importantbiografia artística, és magnífic,doncs, que la voluntat d’interpre-tar un personatge masculí deShakespeare, tanqui amb El reiLear un cercle obert fa cinquan-ta-quatre anys.

El trist heroi altres vegades hatemptat una dona de teatre. El1996 Anna Lizaran interpretàLear o el somni d’una actriu, diri-gida perAriel GarcíaValdés. L’es-pectacle era fet de pinzelladescurtes, res a veure amb elmuntat-ge complet on Pasqual ha reexitamb un retrat minuciós delsnoms abans relacionats. Bosch,Madaula, Manrique, Iscla, Cone-jero, Selvas, Collet... fan, en efec-te, una creació superba dels seusrespectius personatges.c

Joan-Anton Benach

ESCENARIS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

136 CM² - 12%

3060 €

38

España

17 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

42 LAVANGUARDIA DISSABTE, 17 GENER 2015

Barcelona ciutat

Ruta de La Barcelonamaçònica.Un re-corregut per alguns dels llocs de Bar-celonamés relacionats amb lamaço-neria.Plaça Vila de Madrid, 6 (de 10 a 12h). 12 euros.

Charla de Blues - Historia y evolución ysu influencia en la música moderna.Monogràfic amb música en directe acàrrec de Johnny Branchizio.Sala Fènix. Riereta, 31 (12 hores). 10euros.

Ruta del Barri Gòtic i la Ribera. Un re-corregut pels 2.000 anys del Barri Gò-tic i la Ribera: art, història, curiosi-tats, anècdotes, vivències.Plaça de Ramon Berenguer el Gran(16 hores). 12 euros.

Habitació 1418. Gif, gif, hurra! Enaquest nou espai d’activitat per al pú-blic de 14 a 18 anys obert cada dis-sabte, avui hi ha un taller a càrrec dePriscila Clementti. Gratuït.Plaça dels Àngels, 1 (de 17 a 22 h).

Mil gritos tiene la noche. Tornen lesprojeccions d’El Buque Maldito ambaquesta pel·lícula de Juan Piquer Si-món (1982), amb la presència delmític actor Jack Taylor.Phenomena. Sant Antoni M. Claret,168 (18 hores).

Llimona des del piano. Una passejadaper l’obra de Josep Llimona amb unconcert d’Ismael Dueñas, amb narra-cions de Natàlia Esquinas. 16 euros.MEAM-Museu Europeu d'Art Modern.Barra de Ferro, 5 (18 hores).

Cinema sobre 2 rodes. Cicle de cine-ma on el món de la moto, en les di-verses vessants (competició, viatges,lleure...) és el protagonista. Avui s’hiprojecta Riding solo to the top of theworld, de Gaurav Jani (Índia, 2006,VOSC). Gratuït.Centre cívic El Sortidor. Plaça del Sorti-dor, 12 (18 hores).

‘Laguna negra’, de Pablo García, i ‘Elhombre Spam’, de Talbot Torrance.Presentació i signatura d’aquestesdues novel·les.Gigamesh. Bailèn, 8 (18.30 hores).

Yo le vi. Sor Guadalupe i Sor Carmenes posen els hàbits per representaraquest musical.FNAC Arenas. Plaça Espanya (19 h).

Rumors. La companyia Rocaguinardapresenta un vodevil en el millor sen-tit de la paraula. Gratuït.Centre cultural Albareda. Albareda,22-24 (20 hores).

El viaje de la mariposa. Narració decontes per a adults a càrrec d’HelenaCuesta. 5 euros.Harlem Jazz Club. Comtessa de Sobra-diel, 8 (20.30 hores).

Gustavo Dudamel. Aquest reconegutdirector veneçolà dirigeix l’OrquestraSimón Bolívar interpretant Tres ver-siones sinfónicas, del compositor his-panocubà Julián Orbón, i la Cinque-na Simfonia, de Mahler.Palau de la Música (20.30 hores). De32 a 160 euros.

El pessebre interior. Un Nadal semprepossible. Espectacle poètic i audiovi-sual basat en el llibre de poemes Ar-quitectures de l’ànima, de FrancescGrané, amb dramatúrgia i direccióde Ton Terry. Gratuït.Església St. Joan Bosco. Plaça deFerran Reyes, 2 (20.30 hores).

Minifestival. Festa del 20è aniversariamb la participació de The FadedFlower, Ana Bejar, Xesca Fort, EsteveMasclans i la banda Jules.Sala Monasterio. Moll de Mestral, 30(21 hores). Entrada gratuïta.

Un tramvia anomenat desig. Repre-sentació d’aquesta obra teatral deTennessee Williams. Un clàssic nord-americà.Ateneu de Sant Andreu. Abat Odó, 71(dissabtes, 21.30 h, diumenges,18.30 hores). 6 euros.

Girona

OLOT (Garrotxa)El Hierro. L'erupció amagada. Inaugu-ració i visita guiada d’aquesta exposi-ció a càrrec de Llorenç Planagumà.Museu dels Volcans. Parc Nou. TorreCastanys. Av. de Santa Coloma, 43(12 hores).

ESTEBAN LINÉSBarcelona

E l tema va adquirintdimensions que fatemps que hansuperat l’anecdòtic:

l’escena local de soul, el r&b i

el funk va exhibintmúscul, qualitat idiversitat depropostes sensepausa.La que ara arri-

ba a la primera línia de l’actua-litat no està protagonitzadaper uns nouvinguts, ja que elsmembres de The Slingshotssón músics que es coneixenl’entrellat musical d’aquesteslatituds per temps i ofici. Elseptet barceloní presenta avuiel seu àlbum de debut, Is this

soul? després d’haver comen-çat la seva singladura com abanda l’estiu del 2008 (es vanestrenar en directe el novem-bre d’aquell any telonejant elsjaponesos Osaka Monaurail ala sala Apolo). Molt de tempstranscorregut, en efecte. En

aquell interval, ex-plica Roger Fullo-soul, sanguini vo-calista del combo,la composició dela banda s’ha anat

modificant; el 2011 van treureun single ambexcel·lent acolli-da produït per Miguelito Su-perstar, de la Fundación TonyManero, i en el segon volumde la sèrie Blackcelona, van in-cloure el no menys vigorós te-ma The boss.L’estiu de l’any passat van

gravar finalment el disc queavuipresenten al Jamboree so-ta laproducciódel nord-ameri-cà Mike Mariconda (tota unagarantia contrastada a l’escenasoulera nacional) i publicadapel segell suís Rocafort Re-cords. La seva repercussió és

indubtable (fins i tot en unprestigiós programa de laBBC), i prova d’això és que,després de vendre tot el paperper a la sessió d’avui, ja hananunciat un segon concert peral 6 de febrer a la veïna salaLos Tarantos.

El que vagi a veure’ls, adver-teix Roger Fullosoul, es troba-rà “unabandaqueno és de vir-tuosos, que tenim alguns tocsortodoxos però que sobretotbusquem la grapa, lamala hòs-tia i la suor”.c

Imatgepromocionalde la bandabarceloninaTheSlingshots

Si voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a: www.lavanguardia.com/agenda

THE SLINGSHOTS

TELÈFONSÚTILS

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Âltima Serveis Funeraris ..... 902-230-238

]No són uns nouvinguts els músics que donen vida a The Slingshots(és a dir, els tiradors), una enèrgica i addictiva banda barceloninaque ofereix una combinació de soul, r&b i funk molt a tenir en comp-te. Ara presenten el seu primer àlbum, compost enterament per ells,i que promet ser una de les sensacions de la temporada

THE SLINGSHOTSSala Jamboree. Plaça

Reial, 1721 hores

10 i 12 euros

Gas Natural ....................... 900-750-750Fecsa-Endesa ..................... 902-536-536Manyà 24 h ...................... 93-446-59-59

AGENDA

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres .......... 900-123-505

Policia ............................................. 091Guàrdia Civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

Escolta el partit a rac1.cati segueix-lo a #frac1

DISSABTE, 17 DE GENER, A LES 21.30 hAMB EDUARD DE BATLLE I L'EQUIP D'@RCDERAC1

'L'ESPANYOL JUGA A RAC1'ESPANYOL - CELTAHo patrocinen:

Elsoulbarcelonínopara

Emergències .................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat .. 012Sanitat respon .................................. 061

Recordes el dia que vas aprendre a cordar-te les sabates? El dia a dia de molts infants i joves penja d’un fil.No deixis que el seu pas s’aturi.

“La Caixa”2100-3001-62-2500027076 - Catalunya Caixa 2013-0087-16-0200448775www.casaldelsinfants.org

Ajuda’ns

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

657 CM² - 58%

14790 €

42

España

17 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El compositor avilesino,que emigró a Cuba,Estados Unidos y México,suena en los grandesauditorios europeos dela mano de la OrquestaSinfónica Simón Bolívar:: M. F. ANTUÑAGIJÓN. Estos días suena por los gran-des templos de la música clásica eu-ropea su música. Julián Orbón (Avi-lés, 1935, Miami, 1991) fue un com-positor brillante cuyas creaciones handirigido los más grandes directores yque hoy adquiere un protagonismomuy especial de la mano del venezo-lano Gustavo Dudamel. El joven di-rector, titular de la Orquesta Sinfóni-ca de Los Ángeles, le ha convertidoen uno de sus compositores de cabe-

cera y en el último lustro no ha cesa-do en su empeño de darle lustre. Laúltima vez, con la gira euroepa queprotagoniza al frente de la OrquestaSinfónica Simón Bolívar, que el sába-do llegó al Royal Festival Hall de Lon-dres, el lunes a Bruselas, y el miérco-les a la Ópera de Francfort. Hoy esta-rá en el Palau de la Música en Barce-lona; el día 19 en el Palau de la Músi-ca de Valencia, el 20 en el AuditorioNacional de Madird para concluir eltour en la Philharmonie de París.

Para esta gira, Dudamel ha aposta-do por un repertorio que incluye com-posiciones europeas y latinoameri-canas. Y en este segundo ámbito seinscribe la obra de este avilesino queemigró a Cuba con apenas 14 años ydespués se asentó en Nueva York yMéxico con sus melodías. Las TresVersiones Sinfónicas de Orbón sir-ven para abrir un concierto en en el

que Dudamel dirige a 200 jóvenesmúsicos y extrae de ellos una inter-pretación rigurosa y fresca. Tras Or-bón, suena la Quinta Sinfonía de Gus-tav Mahler.

No es que Dudamel haya puestoen el mapa a un Orbón, al que ya haninterpretado personalidades comoErick Kleiber, Antal Doratti, HeitorVilla-Lobos, Carlos Chávez, CarlosSurinch o Eduardo Mata, pero el ve-nezolano es uno de los músicos másinfluentes del momento y siemprese ha declarado un rendido admira-dor del asturiano, de ahí su empeñodarle el brillo y volumen. «Dudamelse educa en la Red de Orquestas deVenezuela (Premio Príncipe de Astu-rias de las Artes en 2008), con JoséAntonio Abreu, que admiraba a Ju-lián. Entiendo que es así como entraen contacto con su música y desarro-lla ese interés por ella. Hace unos cin-co años empieza a hacerla, porque yacon anterioridad a esta gira había di-rigido obras suyas», asegura Arman-do Orbón, músico y sobrino del desa-parecido compositor hispanocubano.

Es consciente Armando Orbón de laenorme proyección que Dudamel escapaz de darle a la obra deOrbón, pues-to que es una figura que «arrasa en losconciertos».

Es curioso que mientras Julián Or-bón recorre Europa de la mano de unaorquesta venezolana, quizá en Astu-rias no es tan conocido como debe-ría. Si bien es cierto que da nomberal Conservatorio de Avilés y que laOSPA ha hecho sonar su música, elconocimiento de su figura es muy li-mitado a determinados ámbitos. Eincluso en el propiamente musical–sostiene Armando Orbón– en Astu-rias se actúa por impulsos, «por elafoguín». Es decir, se le da brillo unaño y se le olvida al siguiente. «Yocreo que hace ya seis o siete años quela OSPA no incluye ninguna obra suyaen su repertorio», señala el músico.«En Asturias, en este caso, y como haocurrido también con otros intelec-tuales, todo cae enseguida en el ol-vido, tenemos esa tendencia», la-menta el sobrino del compositor as-turiano.

El director venezolano incluye sumúsica en su última gira europea

Gustavo Dudamel da brillo a Julián OrbónEl director venezolano Gustavo Dudamel con los músicos de la Orquesta Sinfónica de Venezuela Simón Bolivar en el concierto del lunes en Bruselas. :: MIGUEL GUTIÉRREZ/EFE

Isabel Menéndez en elAteneo Jovellanos

COMUNICACIÓN:: La psicóloga Isabel Menéndez Be-navente ofreció ayer una conferen-cia en el Ateneo Jovellanos a travésde la que quiso analizar la depen-diencia que estos días sufrimos delteléfono móvil. Presentada por Ál-varo Muñiz, su charla se inscribe enel ciclo ‘Educar en la familia del si-glo XXI’. Isabel Menéndez Benavente durante su charla. :: JOAQUÍN PAÑEDA

‘Bartholomé, ayery hoy’, en el Barjola

ARTE:: El Museo Barjola de Gijón inau-gura esta tarde la exposición ‘Bar-tholomé, ayer y hoy’, que podrá vi-sitarse hasta el 22 de marzo. AdolfoBartolomé García (Gijón, 1938) pre-senta en esta muestra, comisariadapor Nieves Hernández Sande, suuniverso pictórico a través de uncompendio de piezas representati-vas de toda su trayectoria como crea-dor.

María Jesús Martín, en laFundación Alvargonzález

PINTURA:: La Fundación Alvargonzález inau-gura hoy en su casona de Cimadevi-lla una nueva exposición pictórica quepodrá visitarse hasta el día 30 de ene-ro. Se trata de una muestra de pintu-ra de la que es autora María Jesús Mar-tín. Su título, ‘Reflexión’, ya avanzael contenido de una propuesta abier-ta de lunes a viernes de 12 a 13.30 y de18 a 20.30. Sábados solo mañanas ydomingos y festivos cerrado.

Julián Orbón nació en Avilés en1925 y con 14 años emigró aCuba son su familia. :: E. C.

41Viernes 16.01.15EL COMERCIO CULTURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

148000

20563

Diario

756 CM² - 70%

3313 €

41

España

16 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ENTREVISTA

ManelCervera i Fita

ACTIVI STA CU LTU P,A L

"Arab el cantcoral he trobat unespai de cultura i

d’ espiritualitat, per6tarnb de catalanitat"

Nascut a Barcelona i vilafranquid’adopci6, Manel Cervera i Fita 6s unactivista cultural catal~ que ha exercitcom a tal, sobretot al Pened~s, des deljaIluny~ 19~7 com a delegat de la Comissi6Abat Oliva. Ha destacat en molts camps,per6 especialment en el cant coral. Va serun dels impulsors de I’Agrupaci6 Polif6nicade la qual va exercir presidfincia 0.957-70) i direcci6 (1970-73).Va formar part requip directiu de la Federaci6 Catalanad’Entitats Corals. El 1976 va fundar laCoral Sant Sadurni que va dirigir fins al1989 i la seva filial infantil EIs Gotims. El~.990 va fundar la Coral Foix de Torrellesde Foix i els ~ltims anys ha dirigit I’ScholaGregoriana. Des d’aquesta entitat va serrimpulsor i organitzador de la I Trobadade grups de cant gregori~ de Catalunyaraalitzada a San¢ Cugat del Vallfis el 2005.Prami Nacional de Cultura Popular 1994i Prami d’Actuaci6 Civica de la Fundaci6Lluls Carulla 2006. L’~. de 8ener va fer ~.00anys i el 3d8 I’ha entrevistat a casa seva.

D’on li ve la vinculaci6 amb Vilafranca?

Acabada la carrera a l’Insti~ut quimic de Sar-rifi vaig entrar a la direcci6 t6cnica de la f~bricaCiments Freixa, avui dia Uniland dels Monjos,on vaig estar deu anys. Dormia a la Fonda LaTeula i anava sovint a Vilaffanca on coneixia elTon Gallemi fill perqu~ harlem coincidit estu-diant a Vilanova i la Geltrfi. D’aqui en va sortirla meva relaci6 amb la seva germana, l’AngelaGallemi, arab qui vaig contraure matfimoniel 1942. Vaig anar a viure a casa del sogre i, fi-nalment, vaig entrar a treballar a l’empresafamiliar, DesfiHeries Gallemi. Vaig passar defer ciment a fez licors. Del matfimoni en vann6ixer vuit fills i despr6s han arribat n6ts i bes-n6ts. (En aquest punt eta taostra una fotogra-fia del dia de Cap d’any on hi ha tom la farnffia,una cinquantena de persones de totes les edats).D’aquella primera feina als Monjos tinc pre-sent encara ui1 fet que em va marcar molt. Eradurant la guerra i hi havia un xicot del comitbbaladrer ipoca-solta que lira tocar anar al front.Es va entestar que jo tamb6 hi havia d’anar,per6 a la f~bfica, i despr6s d’una assemblea, esva decidir que jo no hi an6s perqufi feia m6s fal-ta a la ffibrica. En aquella reuni6 hi va hayer uncompany que em va defensar aferfissadament.Doncs l’endem’a aquest company va set trohat

ManelCer~e~,a casasevaaquestdillunsl ~DS

Expliqui’m qu~ ~s aix6 de la Comissi6 AbatOliva?

L’octubre de11947 es va fer per subscripci6 popu-lar un noutronper a laMare de D~u de Montser-rat itot un seguit de llfinties votives per comar-ques.Aquesta comissi6 estava dirigida per JosepBanet i jo era el delegat de l’Alt Pened~s. Va serla pfimera gran moguda catalanista de la post-guerra.Aquella ll~ntia lava dibuixar l’arquitecteJosep Bmgal i lava constmir l’offebre Josep A.Ohvella per6 sempre he defensat que qui h vafar va ser elGuillermo Mercader, un ajudant seu.Tenia molt bones mans i era molt treballador. Esva publicar el dibuix de la llfintia ies va rep~a-tirper tot Vilafranca.Ara, seixanta anys despr4s 1]~ereeditat afegint-hi el nora del Guillermo, que elprimer cop no hi era, un let que h seva fil]a re’haagrait molt. La 1L~tia 4s a h b~silica del monesrirde Montserrat, la vuitena entrant a l’esquerra.Hi ha els escuts de tots els ajuntaments de l’AltPened~s ih he de dir que hiva col.laborar moltis-simagent. No es pot imaginar qnantes monedesi cadenes de platai anells vain recollir.

Tamb~ va ser un dels fundadors deI’Associaci6 de Pessebristes el 1951 i de laCasa de Col6nies Penyafort el ~.9577

M’hivaigimplicar perqu~ sempre m’hau agradatels pessebres i els infants, i a m6s, en els dos casoshi havia un fons de carficter crisrifi i catalfi que 6sel que m6s re’ha motivat a la vida. A vilafrancano hi havia assodaci6 de pessebristes i vaig co-n~ixer la familia Albom~, que eren guixaires.Ens yam ajuntar arab altres persones iens vandeixar uns balxos on hi ha la biblioteca Torrasi Bages. F~iem pessebres carla any i els mostr~-veto. Encara recordo que anava al local arab unmaleti on portava una ampolla de conyac pelscompanys perqu~ a l’hivem hi feia un fred quepelava.Moss6n ]oanVinyeta, una persona extraordin~-ria i molt intel.ligent; moss~n Jarque, rector dePontons, i corn a seglars el Pert Giiell i la sevadona ijo vain format la comissi6 Penyafort arabl’objectiu de construir una casa de col6nies perals infants de Vilafranca ja que la casa deValldo-sera on es feien les col6nies havia quedat petita.Vam fer una campanya molt ben feta on exph-c~vem el que voliem fen Vain dibuixar un totxo,unateula, una finestra, unaportaivam anar casaper casa recollint donatius perqu~ la gent apadri-n4s algun objecte. Em vaig quedar molt parat dela resposta del poble de Vilaffanca. Qnan tu fasunb4 pelpoblelagent sempre respon. Guardar4

Xavi Gonz~lez

Cervera #sun apassionat dels pessebres 13D8

sempre un secret d’tm donatiu, aleshores de du-es-centes mil pessetes clue mai he sabut qui vadonar-les per6 que sempre m’ho he ensumat.Vain acabar lent una casa exemplar.

Passi6 i ~nima del cant coral al Pened~scomenc.ant pel Cor Nadalenc?

Cantar ha estat una de les reeves grans afidons.Arab el cant coral he trobat un espai de cultura,d’espiritualitat, per6 tamb6 de catalanitat. Denen ho havia let al cor infantil de l’Offe6 Catalfiarab elmestre Lhiis Millet. E1 Cot Nadalenc es vafundar el 1947, jo hi vaig entrar en contacte alsanys 50. Era una coral excel.lent fundadai dirigi-daper laMaria Rosa]uncosa. Cantavenper Nadaldavant els pessebres de h vila i en acabar veniena casa. Recordo que al finalun grup de deu o dot-ze persones encara es quedaven a cantar el Cantde la Senyera que aleshores estava prohibidis-sire. Era molt emotiu. No tenien local d’assaig,i]a meva senyora i jo yam oferir casa nostra perassajar ivaig posar la condici6 de cantar tot l’any,corn aixi es vafer sota el nom de Polif6nica. Undia l’alcalde deVi]afranca emva cfidar al seu des-pa~x acusant-me de reunions chndestines, jo livaig respondre que de clandestines, res de res,ell em va insistir que no ho podiem fer que si nohi haufia represfilies per6 finahnent no va passarres. La coralva ferun gran progr6s, yam comen-Far cantant als pessebres i al cap de no galres anysharlem fet concerts, entre altres llocs, aViena, lacapital europea de la mflsica. Ens va ajudar moltl’OfiolMartorell, un home d’unagenerosirat ex-trema, ho feia a canvi finicament de sopar unamica a casa meva. La Polif6nica lava dirigir JosepAnton Huguet, jo per un breu temps, el meu fillXavier durant 35 anys i ara el David Hermindez.

I va fundar la Coral Sant Sadumi i la CoralFoix?Em va semblar que vAia la pena estendre el cantcoral a la nostra comarca i per aix6 el 1975 v~igfundar i dirigir la coral Sant Sadurni, que n’6s lasegona ciutat. Va set una proposta de moss6nAragonfis que yam tirar endavant tots dos i lavaig difigir m6s de vint any& L’any 1990 a Torte-lies de Foix, poble on he estiuejat des de11952,tamb6 v~ig fundar i dirigir la coral.

I I’Schola Gregoriana?

De fet lava fundar Mn. Vinyeta als anys 50 peral cant li~rgic, ell ens n’ensenyava i feia els as-saigs, per6 a l’hora de missa jo dkigia els cants.E1 cant gregofifi va decaure despr6s del Concili,

per6 a un grup de gent ens va sembhr que no espodia perdre unrtesor muimmensivam decidirel 1982 refundar l’Schola per donar-lo a con~i-xer i divulgar-lo. La valg dirigir fins fa dos anys.E12005 vaig organitzar una trobada de tots elsgrups de cant gregori’a de Catalunya, que es con-finua fet biannahnent i que enguany ser~ a Vila-franc~. E1 mateix 2005 vaig poder anar a l’abadiabenedictina de Solesmes, a Franga, el referentmundial del cant gregori~. Em va rebre el directorde la Capella de Mflsica de Solesmes el qual es vainteressar per la tasca de l’Schola vilafranquina.

Arribat als 100 anys ens podria fer esmentd’alguns dels grans records de la sevavida?Tinc uns records molt entranyables dels estiusde la meva inffincia a Canyet, prop de Badalo-na, arab els meus deu germans, del batxille-rat a Vilanova i del Quimic de Sarri~. Era moltbun alumne per6 tamb6 de rant en tant f~iemalguna trapellefia. Tamb6 guardo molt bon re-cord dels estius aTorrelles de Foixi far6 esmentd’una gran creu que vain posar a la muntanyadel ClapiVell. Es veia des del poble. Era de fustai el primer hivem va anar a terra, el segon tamb6.Despr6s lavam fer de ferroies va aguantar, per6un alia els d’Enher ens lavan tirar a terra perqu~els feianosa.Emva saber tangreu que me’nvaiganar a Barcelona a veure l’enginyer en cap de lacompanyia el~ctfica.Vaigtenir l’enorme sorpre-sa que era un amic infim de jove, que venia ajugar a casa meva. Em va prometre que ho arre-ghria i dit i fet, ara hi ha una creu de ferro moltferma. Cada Nadal hi plantem un pessebre totcantant nadales. A Torrelles tamb6 recordo quecada any per festa major an’avem arab la coralFoix a cantar en un tartar diferent. Ho aprofitfi-vem per posar una maj61ica del nom del carrer,una tradici6 que encara es mant6.

~s veritat que vost~ ~s I’,’,nic home viuque ha conegut en Gaudi?

(St li obren els ulls corn unes taronges) Jo era esco-lanet a Sant Yelip Nerii els diumenges a la tardaun grup d’homes, enrte ells el meu pare, hiana-yen a fer una estona de pregkria i de conversa,mentre els escolans jug/ivem a pilota en un paticontigu. D’aquest grup en formava part l’Anto-ni Gaudi i recordo un dia que ment~e jugfivemell va arribar, ens van fer parar el joc, va passarenrtemig i abans d’enrtar es va girar iens va"gr~cies, nois". Era una figura impactant, cornun profeta.

e

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

3327

Semanal

621 CM² - 70%

546 €

14

España

16 Enero, 2015

ORFEO CATALA

Prats inicia la festa major de Sant Vicenç, amb La Pegatina entre els caps de cartell

Música i tradició a Prats

DIUMENGE 18Al matí, mercat dominical.De 8 a 2/4 de 10 del matí, a Cal Bach, inscripcions al XXIX Concurs de Pintura Ràpida.12 migdia, a la Sala cal Bach, entrega del Segell de Qualitat Europeu pel projecte eTwinning “TwinBridges”. Breakfast per a tots els assistents.13.30h, als baixos de Cal Bach, repartiment de premis del XXIX Concurs de Pintura Ràpida i aperitiu.19h, sala polivalent, MURTRA ENSEMBLE, interpretat per Jaume Sangrà, presenta el CONCERT- ESPECTACLE DRETAL DELIRI. Homenatge a Robert Schumann.

DIMECRES 2122h, a la Sala Cal Bach, pregó de festa major amb Jordi Armengol, pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música. Seguidament, concert a càrrec dels professors de l’Escola de Música.A partir de les 23h, al pavelló municipal, Ball de Gala, amb l’Orquestra Internacional Maravella.Seguidament, discomòbil amb el DJ DAVID LOOP.

DIJOUS 2211h, a l’ajuntament, seguici per anar a l’ofici solemne

cantat per la Coral Sant Jordi a l’església parroquial.En sortir, i acompanyats pels Gegants de Prats deLluçanès, recorregut fins a la plaça Vella, on es ballarà la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç. Durant l’acte s’homenatjarà una persona representativa del poble.Seguidament, formació del seguici de festa i recorregut fins als jardins de Cal Bach.A continuació, al mateix indret, acte de lliurament dels premis del XXXIV Concurs d’Aparadors de Nadal. Seguidament, vermut de festa major.18h, al pavelló municipal, concert de festa major a càrrec de l’Orquestra Internacional Maravella.Seguidament, audició de sardanes amb la mateixa orquestra.22h, al centre de cultura, serenata, a càrrec de l’Orquestra Internacional Maravella.

DIVENDRES_2313h, INAUGURACIÓ DEL NOU CAP a càrrec del’Honorable Conseller de Salut, Sr. Boi Ruiz.

DISSABTE_24De les 17 a les 20h, al pavelló municipal, discomòbil infantil amb el DJ POL CRUZ.

24h, al pavelló municipal, discomòbil.Actes gratuïts.

DIUMENGE_25A les 10 del matí, al passeig del Lluçanès,3a Cursa de muntanya a peu: La Feréstec.A les 5 de la tarda, al pavelló municipal,concert de piano a càrrec del pradenc Sergi Costa.Seguidament, concert de GOSPEL amb VEUS. KAT GRUP.

DISSABTE_31A partir de les 23h, al pavelló municipal, CONCERT AMB LA PEGATINA i TUMBAOS.Seguidament, discomòbil, a càrrec de DAVID LOOP.

EXPOSICIONSDel diumenge 18 de gener al 8 de febrer,EXPOSICIÓ DELS QUADRES DEL CONCURS DE PINTURARàpida, a la sala de Cal Bach.Horaris:de dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda.dimecres, de 8 del matí a 7 de la tarda.dissabtes i diumenges, de 10 a 2 del migdia.

PRATS DE LLUÇANÈS - FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ 2015

C. Major, 34Prats de LluçanèsTel. 93 850 81 32 CONXITA

tintoreria i bugaderiaen general, especialitzada en turisme rurali hostaleria.servei a domicili

BONA FESTA MAJOR

SERRADORAPALETS

biguERiAbiOMASSA

Serradora i oficines:Ctra. Sant Quirze, km 1,800

Tel. 93 856 02 28 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

Palets i embalatges:Ctra. Sant Quirze, km 3,350 Molí Nou - Tel. 93 888 00 27

08515 SANTA CREU DE JUTGLARS

sola@fustessola.com - www.fustessola.com

Us desitja

bona festa

najor

Divendres, 16 de gener de 2015

EL CALAIX 54 NOU9EL

Prats de Lluçanès

Anna Gorchs

La tradició tornarà a ser l’eix vertebrador de la festa major de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, que també tindrà lloc per a noves propostes, entre les quals destaca el concert de La Pegatina. El programa d’actes, que s’ini-ciarà aquest diumenge, viurà el punt àlgid el dijous 22 de gener, dia del patró.

“La festa major de Sant Vicenç és una tradició arre-lada i per això el programa és una continuïtat”, afirma Llu-ís Vila, alcalde del municipi, que com a exemple diu que la ballada de la Trencadansa “cada any té més gent” i que els actes del pregó i la sere-nata són un èxit de públic. El ball de gala se celebrarà la vigília de Sant Vicenç, de manera que es consolida el canvi de les últimes edicions. “El ball de gala el continuem fent el dia abans de Sant Vicenç perquè almenys per a la gent de Prats l’endemà és festa”, explica l’alcalde, que destaca que un any més el ball de gala, el concert i

les sardanes aniran a càrrec de l’Orquestra Meravella. La mateixa formació serà l’en-carregada de protagonitzar la serenata, un concert en petit format que s’ha convertit en un acte singular de la festa major en el qual és tradició que volti la verra –nom amb què es coneix popularment el contrabaix.

Com que Sant Vicenç cau en dijous, s’han programat també activitats durant el cap de setmana anterior i posterior. Aquest diumenge

se celebrarà el tradicional concurs de pintura ràpida i la sala polivalent acollirà el concert-espectacle Dret al deliri. Es tracta d’un home-natge a Robert Schumann que ofereix el grup Murtra Ensemble, dirigit i inter-pretat pel pradenc Jaume Sangrà.

De les activitats del cap de setmana següent destaquen la tercera edició de la cursa La Feréstec, el concert de piano a càrrec del pradenc Sergi Costa i d’un concert de

Jordi Armengol serà el pregoner

Prats de Lluçanès El pregoner serà el músic pradenc Jordi Armengol, pianista del Cor de Cambra del Palau de la Músi-ca de Barcelona. “Ja fa temps que es procura que el pregoner sigui algú del poble o molt vinculat al poble”, argu-menta l’alcalde, Lluís Vila, que destaca que Armengol “és una persona de Prats que ha estudiat música i que ha arri-bat molt amunt en el camp pianístic”. El pregó tindrà lloc la vigília de Sant Vicenç, el dimecres dia 21 de gener, a les 10 del vespre a la sala Cal Bach. Seguidament, els professors de l’Escola de Música de Prats oferiran un concert.

gospel. En el marc de la festa major, també s’inaugurarà el nou CAP. El programa d’activitats es clourà amb el concert que oferiran els grups Tumbaos i La Pegatina el dissabte 31 de gener.

La festa major està orga-nitzada per la Comissió de Festes i l’Ajuntament amb la col·laboració del Club BTT Triatló Lluçanès, la Colla Gegantera, la Coral Sant Jordi, Dansa i Tradició, Pubi-lles i Hereus, Escola FEDAC Prats i FC Pradenc.

Joan Colomo i Cesk Freixes, a la Torre d’Oristà

La Torre d’Oristà

A.G.

Joan Colomo i Cesk Freixas seran els caps de cartell del concert que acollirà aquest dissabte la sala polivalent de la Torre d’Oristà en el marc de la festa major del por-quet.

El concert, que començarà a partir de les 11 de la nit i que també comptarà amb l’actuació de Falciots Ninja, és el plat fort de la festa major d’hivern. “Els últims anys sempre hem volgut anar una mica a més pel que fa al concert”, explica Jordi Freixa, membre de la Comissió de Festes, que recorda que l’any passat hi va haver l’actuació de La Troba Kung-Fú i que va ser tot un èxit de públic. Les entrades anticipades pel concert, que es completarà amb l’actuació de DJ locals, es poden adquirir per 6 euros i a taquilla per 8 euros.

La festa major s’iniciarà divendres amb la Taverna Torrenca, que comptarà amb el sopar de tapes, i es clourà diumenge a la tarda amb ball a càrrec d’Enric Carreras.

Molló també s’encomana a Sant Sebastià

Molló Aquest dissabte Molló viurà una de les seves cites festives més tradicionals: Sant Sebastià. El programa d’actes començarà a les 7 de la tarda, a la capella de Sant Sebastià, amb una missa i cant dels goigs del sant. A partir de 3/4 de 8, a la matei-xa capella, hi haurà un con-cert a càrrec de la Coral de Camprodon. Finalment, a les 9 del vespre, a la Sala de Ball, hi haurà una escudellada popular i ball de nit.

Els gegants de Sant Vicenç celebren 30 anys

Sant Vicenç de Torelló Com a preàmbul de la festa major d’hivern de Sant Vicenç, els gegants del poble celebraran dissabte el 30è aniversari. A partir de les 5 de la tarda hi haurà la plantada dels gegants davant de l’ajunta-ment, i entre les 6 i les 8 del vespre la quinzena de colles participants sortiran en cer-cavila. La jornada acabarà a mitjanit amb un concert gra-tuït al pavelló, amb els grups Skòria i Greska.

Carles Cortinas, al jurat popular del Carnaval de Torelló

Torelló Carles Cortinas, veí de Seva i subscriptor d’EL 9 NOU, formarà part del jurat popular del Carnaval de Ter-ra Endins, de Torelló, que tindrà lloc el proper 14 de febrer. Cortinas, que havia fer arribar tres butlletes a la redacció, ha estat el guanya-dor del ja tradicional concurs que convoca el Club del Subscriptor d’EL 9 NOU ofe-rint una privilegiada plaça en aquest jurat. L’afortunat hi podrà anar acompanyat.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPORTS

9290

Bisemanal

262 CM² - 30%

753 €

54

España

16 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Divendres, 16 de gener de 2015

NOU9 Calaix El 39

La formació oferirà dues funcions aquest divendres i dissabte al teatre de Can Gomà

L’Esbart Dansaire de Mollet celebra 20 anys amb ‘Quan el mal ve d’Almansa’

Mollet del Vallès

T.T.

Els 20 anys de trajectòria de l’Esbart Dansaire de Mollet seran motiu de celebració aquest cap de setmana coin-cidint amb la festa major d’hivern de Sant Vicenç. La formació oferirà dues sessi-ons, divendres i dissabte a 2/4 de 10 del vespre al teatre de Can Gomà, en què repre-sentaran un dels seus mun-tatges anteriors, Quan el mal ve d’Almansa. “És un espec-tacle que vam estrenar l’any 2007 però que ara hem vol-gut recuperar amb motiu de l’aniversari”, explica l’actual director, Eduard Peixoto, que ha estat lligat a l’entitat durant tots aquests 20 anys. Les dues actuacions comen-çaran amb la participació de tots els grups de l’escola de dansa, per acabar amb la del cos de dansa. Abans de les actuacions, a partir de les 8 del vespre, tindrà lloc un sopar a peu dret. L’objectiu és poder retrobar-se amb totes les persones que han estat vinculades amb l’Esbart d’una manera o una altra, ja siguin dansaires, artistes, col-laboradors o amics.

Els orígens de l’Esbart Dansaire es troba en els balls de gitanes del Vallès i en la figura de Joan Vallbona. “Ell era mestre d’una de les colles de gitanes de Mollet i, animat per Albert Sans, de l’Esbart Dansaire de Rubí, va decidir crear un esbart amb els mateixos nanos que puja-

Primers actes de la festa major de Sant Vicenç

Mollet del Vallès

El 9 NOU

Aquest cap de setmana se celebraran els primers actes de la festa major de Sant Vicenç de Mollet. Un dels actes més consolidats és el concurs de fotografia. Aquest divendres a les 7 de la tarda a La Marineta se sabran els guanyadors i s’inaugurarà una selecció de les millors fotografies participants.

Les activitats continu-aran dissabte a les 9 del vespre amb el Correfoc-8 de foc del Ball de Diables de Mollet i el Ball del Moll Fer, a càrrec de la colla dels Torrats. El mateix dissabte però a 2/4 de 7 de la tarda, el Mercat Vell acollirà la sisena edició de la Morats Jazz Day, orga-nitzada per la colla dels Morats. La programació festiva del cap de setmana acabarà diumenge a 2/4 de 12 del migdia amb les sar-danes amenitzades per la Cobla Ciutat de Cornellà. Els actes continuaran el 22 de gener, patró de Sant Vicenç, i el proper cap de setmana.

L’espectacle ‘Som dansa. De Llevant a Ponent’ és un espectacle del 2013 En el primer espectacle van ballar danses d’arrel tradicional

L’espectacle ‘Quan el mal ve d’Almansa’ servirà per celebrar l’aniversari

ven de la colla de gitanes”, explica Peixoto. Vallbona, sempre amb l’assessorament coreogràfic de Sans, va tirar endavant l’Esbart durant els primers anys, amb alguns balladors de gitanes i altres de més grans i de més joves que també es van incorporar a la formació. “De fet, es va crear l’Esbart, però no es van deixar mai de banda les gitanes. Sempre han format part de la nostra entitat”, comenta Peixoto, que des-prés de ser ballador durant molts anys, des del 2010 és el director, sempre amb l’as-sessorament coreogràfic de Joan Vallbona, que va deixar la direcció el 2008. “És una feina que fem sempre a mit-ges. En Joan sempre ha estat

lligat a l’Esbart”.Actualment, l’Esbart Dan-

saire de Mollet es dedica a representar els espectacles que té en cartera en teatres i locals de tot el país. Tam-bé forma part de la xarxa de la Generalitat, Espai A. El primer espectacle de la formació va ser a finals dels 90, Danses d’arrel tradicio-nal un recull de danses de Catalunya. El muntatge que els va fer conèixer i els va donar un nom, però, va ser Cant espiritual, un muntatge coproduït per la Fundació Caixa Terrassa i estrenat l’any 2002 a l’Auditori Vallhonrat de Terrassa. “Va ser un espectacle amb el qual vam voltar per tot Catalunya, amb actuacions fins i tot al

Palau de la Música i al Tea-tre Nacional de Catalunya, i que va tenir molt bones crítiques”, recorda l’actual director.

La producció va continuar amb Un país de festa, amb cançons de taverna i aires de la Terra Alta, que va coinci-dir amb el 25è aniversari de les gitanes de Mollet. Per això, en l’espectacle es va incorporar La festa de Mollet, “les gitanes portades a l’esce-nari”. Després de Quan el mal ve d’Almansa”, el 2013 va arri-bar el darrer espectacle, Som dansa. De Llevant a Ponent.

“Cada espectacle ens porta un parell d’anys de feina perquè volen que, quan arri-bi a l’escenari, estigui molt polit”. Per aquest motiu

cuiden tots els detalls amb uns vestuaris molt treballats a càrrec de Jordi Roig, un reconegut dissenyador de vestuari.

L’escola de dansa reuneix infants i joves d’entre 4 i 14 anys, mentre que el cos de

dansa està format per una vintena de balladors d’entre 16 i 33 anys.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4296

Bisemanal

612 CM² - 70%

1757 €

39

España

16 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

tutiPlán 15 DIVENDRES 16 DE GENER DEL 2015

Música

P. CARO zona20barcelona@20minutos.es / twitter: @20m

20minutos

La cantante del Penedès Anna Roig y su banda L’Ombre de ton chien edi-taron el pasado 23 de sep-tiembre su tercer disco de estudio, Un pas i neu i un pas, el cual presentaron en directo tres días antes en el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV).

En este nuevo trabajo exploran nuevos territorios sonoros, pero sin dejar de conectarlos con la canción francesa, una constante en su discografía.

En este tercer álbum se decantan por melodías más tranquilas y pausadas en una evolución natural de sus dos anteriores títu-los, Anna Roig i L’ombre de ton chien (2009) y Bigoti vermell (2011). Para desple-gar el nuevo repertorio de

canciones, L’Auditori de Barcelona se convierte hoy en un escenario teatral que acoge un «espectáculo glo-bal», como lo define el pro-pio grupo.

La banda utiliza recur-sos de diferentes artes escé-nicas para trascender lo meramente musical. El dis-

‘Un pas i neu i un pas’ � Anna Roig i L’ombre de ton chien presenta en L’Auditori el tercer disco de estudio de la banda

ANNA ROIG se pasa a melodías reposadas

El título del nuevo disco se re-fiere a la primera frase de una de las canciones, Gare de Metz, que quiere simbolizar la mezcla entre lo que se hace vo-luntariamente en la vida para avanzar (los pasos) y lo que nos encontramos involuntaria-mente por el camino, pero que no nos impide continuar avan-zando (la nieve). El trabajo con-tiene 11 canciones, 8 de ellas en catalán y tres en francés.

Los pasos y la nieve

co lo produce Magí Batalla, guitarrista del grupo, y se ha grabado en su estudio de Sant Sadurní d’Anoia. Lepant,

150. Hoy a las 21.00 horas. Precio:

15 euros. www.auditori.cat. Anna Roig y en segundo plano sus músicos en L’ombre de ton chien. ARCHIVO

De tot

Marató de donació de sang. Actualment es necessiten 25.000 nous donants. És per això que el Banc de Sang i Teixits engega la seva campanya més mediàtica. Desenes de punts de donació mobilit-zaran milers de donants. Es pot reservar dia i hora a la pàgina web de la marató, a més, pels que no puguin donar s’anima a compartir l’esdeveniment a les xarxes socials. Del 16 al 23 de gener.

Diversos punts de donació.

www.maratodonants.cat

37a Cursa Atlètica de Sant Antoni. Arriba la 37a edició d’una de les curses més populars, ja que és la primera prova atlètica de l’any. Emmarcada en el programa de la festa major del barri, el recorregut és de 10 quilòmetres i compta amb la presència de 4.000 participants. La sortida tindrà lloc entre Florida-blanca i Viladomat, i l’arribada serà al Poliespor-tiu Rocafort. Diumenge, 18 de

gener. 9.30 hores. Entrada

general: de 15 a 17 euros.

‘Orquesta Sinfónica Simón Bolívar’

GUSTAVO DUDAMEL En una cita sense prece-dents, l’Orquestra Sinfóni-ca Simón Bolívar i el seu ca-rismàtic director, Gustavo Dudamel, faran una parada a Barcelona. Aquesta forma-ció, fundada pel reconegut músic José Antonio Abreu, a més de ser un projecte so-cial d’integració i possibili-tats de futur per als joves, és una de les orquestres més fascinants i il·lusionants del món. El concert es divideix en dos actes i s’interpretaran composicions de Beethoven i de Wagner. Divendres, 16 de gener. Palau de la Música (C/ Palau de la

Música, 4-6). Preu: De 32 a 160 euros.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

205000

179919

Semanal

90 CM² - 10%

1250 €

3

España

16 Enero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA