REVISTA DE L'ASSOCIACIO CULTURAL

F%*T

FENT CflRRERANY 2 (30)

SUMARIEditorial i Susari 2Codi Europeu contra al Càncar , 3fM,S,S, i ¡»pacte $9biental, , 4Fastes >ía Nadal i Rais 6Festes de Sant Antoni 9Qeiografia i tesps . , , , , , lìSa Xerradeta 12Oes del balc4 de Ia Sala , , , 15Bullit de notícies 16Casa de Ia Vila 18Poetes i 61oses 19Repercussions da Ia urbanitzaci6 deMontblanc 20Carrerany Esportiu 22Fei» Carrerany 28

:=::=::==::===:===::==s==sssss=ss=

EQUlP OE REOACCló

Pep Lluis Corresa MartínezJauie Ferriol FiolAntoni Mas NegraJause f!estre Llo*partJoana Maria QueraltOnofre Surada Ribas

COL1LABORADORS

OelegaciQ d'Infortacióde l'Ajuntasent de Maria•Joan 6elabert MasEnric Pozo MasPere CrespíC, Ciclista MariaMiquel MestreToieu Pastor,Jordi Carulla

Portada;Foto; Foguera,

Joana Ml, QueraltFotografias;

Jau*e Mestre,Magí Ferriol ßauza,Onofre Sureda Ribas,Arxiu de "Fen Carrerany"

Edita;Associació Cultural FENT CARRERANVSant Miquel, 4,Q7S19 Maria de Ia Salut

» EditorialUIA VBGADA PASSADBS LES FESTES DE NADAL I

SA5T ABTONI, CAL FER UNA REFLEXIo DAKUNT ELQUE HA ESTAT EL COMPORTAKENT DE CERTA GESTDURAFT LES MATEIXES I LA PARTICIPACIO QUE ENELS ACTES HA TENGUT, PER SORT, LA MAJORIADBLS QUI VIVIM 0 DESCENDIM DE MARIA.

KENTRF UNS HAN AMOLLAT LES RIENDES DELSEU POC CIVISME I LA SEVA ESCASA FORMACIO,ALTRES HAN FET DE LA PARTICIPACIO I LA BULLALA SEVA BANDERA EN HORES I DATES TANASSENYALADES, LA PARTICIPACIÓ I LA BULLA SONSIGNE DE LA INTEGRACIÓ A DINS UN COL.LECTIU,EL VANDALISME I LA FALTA DE RESPECTE CAP ALSDEMES SoN SIGNE DE DEGRADACIÓ I MARGINACIÓ.LA DIFERèNCIA CREIM QUE ES CLARA I PERDESGRÀCIA LA POCA VISTA D1ALGUNS FERA QUE ELSDEKÉS NO ENS POGUEK RECREAR NI POGUEK GAUDIRDE COSES QUE PEL BENESTAR DE TOTS S1HAN POSATAL NOSTRE SERVEI, UNS ARBRES, UNA VEGADA MES,HAN ESTAT VÍCTIMES DE TOT EL QUE HEM ESMENTAT

HAN QUEDAT JUBILADESLA SEVA TASCA, LA DELA BRUTOR, EN AQUESTARECOLIIT HA ESTAT LA

SENSIBILITAT.IMPORTA, NO TENEN

n

I UNES PAPERERESANTICIPADAKENT PER ARECOLLIR EL FEMS IOCASId EL QUE S'HAINCOMPRENSIÓ I LA FALTA DE

ALS AUTORS POC ELSCONSCIÈNCIA DEL QUE HAN FET, ELS QUE HEMPARTICIPAT HEM PERDUT PART DEL QUE TENÍEM,UNS ARBRES, UNES PAPERERES I LESPOSSIBILITATS QUE TOT AIXo ENS DONAVA. UNALL*ASTIMA.

IapriMix:Apóstol y CivilizadorPetraN2 Dep.>sit Legal; PM-457/1986

+++++++*++++++++++++++++++++++++4

+ La radaccio de Fent Carrerany ++ no as fa responsable de les +* opinions dels qui hi escriuen ++++*+f4*H++4+++++++4+++++++++++4

TEMf>S F>ASFlA T-

FEBRER de 1987;-Subvencions,-Candidatura Independent,-Co*issi4 EconAsica Parroquial,-EIs estudiants al carrer,

FEBRER de Ì988;-Sa farinera de f!aria,-Sa Xerradeta; l'a»o en MagíNadal,

-La cafeïna,-Activitats de l'Aas5ociaci*,

FEBRER de 1,989;-E!s Reis i Foguerons,-Xerradeta a»b l'aso En Lluc Fiol,-Las Beneïdes de Sant Antoni,-E!s Escolars de Maria,-El 6rip,

3 (3)) FENT CflRRERANY

EbflOftuCoqha al

Si aquests "Deu mananmentseuropeus"fossin respetats, s'arribaria auna reducció significativa del nombre demorts per càncer a Ia Comunitat Europea,quepermetria arribar un 15% a l'horitzóde l'any 2000,

(Comite de Canceròlegs de Ia comissióde Ia C,E. )

ALGUSS TIPUS DE CANCER PODENEVITAR-SE

1- So fumeu. Fumador: deixau de fumarquan abans millor i no fumeu davant elsaltres,2- Sigueu moderats en el consum de

begudes alcohòliques.3- Eviteu l'exposició excessiva al sol.4-Respecteu les instruccions profes-

sionals de seguretat durant Iaproducció, manipulació o utilització dequalssevol substància cancerígena.

La seva salut millorarà si segueixles dues normes següents que, a més amés, redueixen el risc de patirdeterminats tipus de càncer,

5- Mengeu freqüentment fruites iverdures fresques i cereals amb un altcontingut en fibra.6- Eviteu l'excès de pes i limiteu el

consum de greixos.

MES TIPUS DE CÀNCER PODRIEN CURAR-SESI ES DETECTASSIN ABANS:7- Consulteu el metge en cas d'evolució

anormal: canvi d'aspecte d'un fic, d'unbony o d'una cicatriu anormal.8- Consulteu el vostre metge en cas de

transtorns persistents, com tos,ronquera, canvi en els hàbitsintestinals o pèrdua de pesinjustificada.

PER A LES DONES:9- Faci regularment un frotis vaginal.10- Vigileu els vostres pits regularmenti si és possible, procureu que us facinuna mamografia a intervals regulars apartir dels 50 anys.

- I v. T- ,• ï'

• \Vr'\ \ \ /••.

Procedència; Comissió de les C.E,1,989: Any Europeu d'informació sobre elcàncer.

Pere Crespí i Salom,

EN7 CARREKANY 4 (32?

SOBRE LES NORMES SUBSIDIARIES DE MARIA

L'equip de tècnics que redactà en elseu dia l'Avaluació de l'ImpacteAmbiental referida a les NormesSubsidiàries de Maria de Ia Salut i quefou sotmesa a Informació Pública através de l'anunci editat al BOCAIB S°154 datat el 14.12.89, valorapositivament, en termes generals, eldesenvolupament i conseqüent acceptacióde Ia major part de les actuacions queconté; aquesta acceptació es deriva delreduït nombre de modificacionsplanejades així com per Ia possibilitatde donar resposta a les mecessitats quegenera un nucli poblacional com és el deMaria de Ia Salut, tant a nivelleconòmic i social com d'infrastructuresi serveis,

El Planejament de les NormesSubsidiàries contempla, entre d'altres,accions com les següents:

La instal·lació i millorament delCementeri i de les Instal·lacionsEsportives, d'ús molt limitatactualment.

L'ampliació i millorament de Ia XarxaElèctrica, fent-la soterrània gairebétotalment

La construcció o prolongació de cincnous carrers, no presentant capproblema tres d'ells per tractar-se devials ja explanats, no obstant,l'execució dels altres dos haurà dequedar sotmesa a un estudidefinitiu ja que presenten algunsinconvenients referits a possiblesexpropiacions i canvis d'ús.

La creació de dos vials de novaexecució: un, proper al casc urbà deMaria, encarregat d'enllaçar SantaKargalida amb Sineu, evitaria lesmolèsties que genera el trànsit decamions pesats per l'interior delpoble. L'altre, com a prolongació delvial d'accés a Montblanc, es dirigiriacap a les 248 Ha qualificades com a sòlapte per a urbanitzar 1 seriaimprescindible per a poder urbanitzarl'esmentat sector.

-*-« : •••<• »• ,

5 (33) FtNT CARRERANV

I L 'IMPACTE AMBIENTAL A MONTBLANC.

La delimitació de diverses zonesverdes, així com Ia definició deterrenys d'ús forestal, suposaran per alKunicipi Ia possibilitat de comptaramb una sèrie d'espais naturals,actualment molt escassos en el termede Maria, sobre tot si tenim en compteIa qualificació que s'na donat a bonapart de Ia zona de garriga,

La instal.lació d'una estaciódepuradora que permetrà, mitjançant Ia

canalització soterrània corresponent,el tractament de les aigües residualsaixí com Ia posterior utilització delsefluents en el reg dels camps deconreu dels voltants, permetent així Iatransformació de secà a reguiu d'unabona zona colindant a Ia depuradora comunes aigües fertilitzades gràcies a Iamatèria orgànica en suspensió.S'aconsella Ia sembra amb individusarboris de gran alçada i creixementràpid

F E W i CARUtRANY 6 C¿4)SOBRE LES NORMES SVBSIDIARIES DE MARIA

Per a poder oferir aquestescaracterístiques es fa imprescindible elcompliment d'una sèrie de condicionantsja previstos a l'avantprojecteexposat, entre els quals destacam: Lacompleta preservació i foment delsespais naturals, el manteniment delscoeficients tant d'ocupació comd'edificabilitat màxima i d'altura deles construccions < limitada a plantabaixa i pis), l'ús d'elements imaterials arquitectònics d'acord ambl'entorn cromàtic del sector, entred'altres.

Resulta evident que una alteraciódel medi com Ia que es projecta,repercutirà negativament en determinatsaspectes, tant biològics com socio-econòmics, malgrat tot, pensam que nande prevaler, per damunt d'aquestsinconvenientes, les conseqüènciespositives que es derivaran d'unaimplantació com aquesta (impuls econòmic

del poble, augment del mercatlaboral, etc.); ja que les primeres sónprevisibles, i per tant atenuables,mentre que les segones no tan sols sóntranscendents, sinó que a més a méssón de difícil obtenció per un poble comés Maria de Ia Salut.

5o obstant, consideram que queda enmans dels polítics obtenir delspromotors les majors condicions i elmajor benefici possibles pel poble,procurant en tot moment garantir elcomplet compliment d'unes condicionspactades entre ambdues parts, enbenefici tant dels habitants de Mariacom del seu entorn natural.

Per tot això consideram positivesles 5ormes Subsidiàries presentades, jaque , a part de significar una milloraen Ia qualitat de vida dels habitants deMaria, no representen alteracionsnotables sobre el medi natural, aexcepció feta de l'espai destinat a sòl

I L 'IMPACTE AMBIENTAL A MONTBLANC.7 (35) FENT CAKRERANV

urbanitzable del qual s'espera amb elseu ús Ia potenciació econòmica delpoble així com Ia creació d'un mercat defeina pels seus habitants, si bé és certque es poden produir una sèrie deconseqüències negatives que haurien de

ser contrastades per arribar adeterminar Ia conveniència o no d'unafutura gestió urbanística com Ia que esprojecta.

Josep M? Carulla.

Donamlaiiiàals

ajuntaments.

no*

*í*¿S2-sot*

COTBCLL INSULAR DC NAUORCA

FENT t*RRERANY g

S (37) FENT CftRRERANY

FESTESDESANTANTONI- 1990

Començarenel dia 16 a les17 h, amb el fo-gueró a 1'Escolade DaIt, a càrrecde l'A.P.A del C,P. Antoni Monjo,amb torrada debotifarrons i dellonganissa pelsalumnes, mestresi tota Ia gentque hi havia,pares,.,.

A les 20 h. , a Ia Plaça des Pou,començà a prendre el foguero que elsquintos havien préparât. Es veu quedegueren acabar prest i es dedicaren aescampar palla banyada per damunt Iaplaça i alguns carrers propers.

Massa foguerons per tan poca gent. Amés del de Ia Plaça des Pou n'hi haviatres més, El de "Es Fub-82", el de "EsXivarri" 1 el de l'Escola. Massadispersió dins un poble com Maria,

Devers les 21'30 h,, en el foguero deIa Plaça des Pou, Ia gent que en volguéva sopar de botifarrons, llonganissa, pai vi quedonava l'Ajuntament. També hihagué "Ball de Bot" a càrrec del grup degent de Maria que fa aquesta activitat,

La festa no podia acabar sense quealguns donassin Ia nota. Gent que no essap divertir sense fer s'ase. Algunsrompent botelles, altres intentarentirar ei contenidor dels fems de Iaplaça dins el baix de Can Blanquet i elsquintos entravessaren una furgonetavella en mig del carrer amb el perillque ui hagués algú que hi pegàs,

El dia 17, festivitat de Sant Antoni,

hi hagué les tradicionals "Beneïdes",Tingueren lloc a Ia Plaça des Pou deversles 15 h.

L'Ajuntament havia convocat unconcurs de carrosses pel dia 17 de Genera les 15 h. del dia de Sant Antoni. EIspremis eren de 15.000, 10.000 i 5.000pts. pels tres primers classificats amés d'un obsequi per a tots elsparticipants, EIs interessats tenien detemps fins el dia 16 per a inscriure's ihi hagué 11 inscripcions.

La puntuació de les carrosses Ia vafer un grup de gent anònima que estavamesclada entre els qui miraven.

La carrossa guanyadora fou Ia queduia el N2 1, Ia segona Ia que duia el12 3 i Ia tercera fou Ia que duia el S?6, . . .

Com ja és norma els quintos Iatornaren armar, beneint a tots els quino tengueren temps de posar-se a cobro.

De les beneïdes s'encarregà el PareAntoni Quetgles, es capellà de SaBarrera,

Onofre Sureda Ribas,

FENT CftRKEftANY 10 (-j8)

Treballam per a que d'aquí a tresanys tol Mallorca estigui a l'alçadad'Europa.

Mallorca és, sens dubte, una ¡llaafortunada. I viure a Mallorca, pertant, és un privilegi. Però no tots elspobles de Ia nostra ¡lla compten ambles comoditats i Ia infrastructuranecessària.Un bon grapat no disposen d'unaxarxa d'aigües i clavegueramadequada a les seves necessitatsactuals.Per això, el Consell Insular deMallorca posa avui en marxa un PIaperquè tot Mallorca estigui en

tres anys a l'alçada d'Europa. Un PIaper a millorar Ia nostra illa.

PLA DE SANEJAMENT IABASTAMENT D'AIGÜESA U PART FORANA

Un pla per a millorar

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

DEMOGRAFIA

E¥S HAl DEIIAT

En Francisco Pons Mayol, queAjrí el passat dia 3 de Gener al'edat de 58 anys a Ciutat.

(39) FENT CARRERANV

En Rafel Perelló Oliver, que•orí el passat dia 30 de Desenbrea l'edat de 43 anysMargalida.

Santa

Que descansin en PAU.

BErniGPTS

Aquest mes no podem donar Iabenvinguda a cap nou mariando. Hosabem si n ' h a nascut cap perquè noens ho han fet saber ni l 'haninscrit a l 'A jun tamen t .

METGES DE GUÀRDIA

des LoiaLLtaiLIeliLfflnfi

DILLDK MKIA 52 52 6552 52 87

DIKATTS LLORET 52 02 78

DIHBCRES COSTITI 51 31 57

DIJOUS LLUBf 52 22 61

DlVHIDKES SITCU 52 08 1852 02 92

Àngel 24: 28 13 13Abonat: 629

CAPS DB SHTHAWA;d1fi*rflfrtft a ]es 14 bores

al dllluas a les 9 hores;

SIIEU 52 02 92Angel 24: 28 13 13

Abonat: 629

MAE^

AJUlTAXEIT:

HBTGE:

525002525194

525265

A.T.S.: 525287

APOTBCARIA: 525020

BSCOLA D*ALT: 525083

GESA IICAAYARIES: 500700

BOMBERS: 0 8 5

AMBULATOKID' IKA : 502850

SOI DURETA: 239447

AJCBULAJCIES: 200362

WRRERAHY 12 (.40)

S4 XERR*OLTALa conversa s'allarga. L'ano n'Andreu

té ganes de xerrar. Encara que sembliuna mica cop-piu, per un refredat que noel deixa estar ben a ple, els recordsd'aquells primers anys Ii retornen unaalegria que no pot dissimular. EIspersonatges i les situacions viscudesvan sortint en un enfilallininterromput.

Be, L1AMO B'ASDREU, COK ACABÀS'AVESTURA DB SA BASEA DB DOS MACIÀ?

-Se va desfer. Però més tard, un talAndreu PoI, de Ciutat, va començar avenir es diumenges, per veure si Iatornaria a formar. Ke'n record que mostrobàvem a Can Capeta.

I TORSÀREÜ COMESCAR ALTRA VEGADA?

-Ca! Quan ja Ia tenia formada, enPoI, es director, se n'anà a SantaMargalida. Eren els anys 46 o 47. Tambéme'n record que en Tomeu Forner prenguésa batuta durant un any o dos.

AMB UNA PARAULA,QUEDAR AMB SES GASES?

QUE VOS TORSÀREU

-So.' Lo que vaig fer, va ser afegir-me a sa Banda de Sineu. Saps quècobrava? Cinc duros. Fèiem moltesactuacions, tant a Sineu, com a fora.Actuàrem a Son Servera, an Es PIa de naTesa, etc, També acompanyàvem un parado,d'un tal Forneret. Amb aquest paradorecorreguérem bona part de Mallorca:Costitx, Biniali, etc, Fins que un dia,mentre estava tocant, em vaig trencar.

13 !4i) FEN7 CARR-ERANY

JBn*r-evi^tns «sunfc» JL'

F NT C*RREfcflwV 14 (42)

S4 XERR&ÖETAA M B i, ' A M O A N D K E U

F 0 J? T B

QUE ERA AIXo?

A E S

-Era es BaIl des Casaments.

PERo, A AES DE MoSIC, ARA RESULTA QUETAMBé MOS HEU SORTIT GLOSADOS.

-Sempre n'he fetes, de gloses. Me'nrecord que de jove, també n'havia fetaqualcuna. VoIs que te'n diguidues?;

Tota s'aviacióque hi ha dins s'Espanya nova,en franco mos dóna prova,que sa nostra és sa millor.No falta es preguntar-ho,que en sentir passar remor,salta es nostro caçadori el toca allà on el troba.

I aquesta altra:

En Franco, duguent es plano,no es podia equivocar;perquè sempre va lluitar,junt amb en Queipo de llano.

I D1ACTUALS, QUE SO ME1S DIRíEUQUALCUSA?

-Ja ho crecî Escolta aquestes duesque vaig fer fa poc:

Sa tenda des Comellar,és de molta envergadura;molta de gent s'hi aturaper anar-hi a coraprar.

I aquesta;

A sa tenda que ni ha en es Banc,hi compra molta de gent,i Ia despatxen ben rabent,i en estar llests, tot.= se'n van

JMT A K X A N D B T

So hi ha dubte, que l'esperitcomercial de l'amo n·Andreu ha sortit deple en aquestes dues darreres gloses.HIs temps de Ia seva botiga de Sa Eavali els temps actuals, poc s'assemblen.EIl ho sap, tot això, Però el record detan.,s i ^ants moments feliços viscuts Iidóna força per se^uir endavant i mirar->>e ei íutur amc un cert allunyament deqji .a!it h;-. v^scut i amb tantain ù 'S'.tâ .

; ,an Gelabert.

15 Í43/ FE«7 CARREftftNY

^&A cW votó- ck L iOMr-NUfi*

SANEJAMENT INTEGRAL DEL POBLEA Ia passada Comissió de Govern

de dia 25 de gener, s'aprovà Iasol.licitud d'incloure dins el PIaPlurianual d'Obres Hidràuliques queha convocat el Consell Insular deMallorca/ amb l'objectiu de dotard'infraestructura bàsica sanitàriaa tots els pobles de Mallorca. Enaquesta pàgina intentaré esboçarl'avant-projecte en el qual esbassa Ia petició, per a què entengueu coneixement i ens poguemil.lusionar junts perquè presttendrem un greu problema sol.lucio-nat.

L'avant-projecte ha estatrealitzat per l'Enginyer delConsell, Sr. Martí ViIa7 i puja aun total de 370.821.360 pts. Laprevisió és de realitzar l'obra entres fases: una per any. ElConsell, si no canvien els percen-tatges, aportarà un 75 % (278milions) i el 25 % que queda (uns93 milions) serà costejat entrel'Ajuntament i els propietaris deles cases i solars, mitjançantcontribucions especials. Segons unsprimers càlculs, aquestes contribu-cions estarien compreses entre25.000 i 65.000 pts (valorsaproximats), depenent sempre delpressupost de l'Ajuntament. La ideade l'actual consistori és que surtiel més econòmic possible.

PRIMERA FASE: Te un pressupcr;tde 120.161.290 pts. Inclou l'anome-nat COL.LECTOR I que discorre pelcarrer Nou, Plaça des Pcu, SaQuintana, Antoni Monjo i Avingudade Santa Margalida fins a Iasortida del poble, des d'on esconduiran a una estació depuradorano inclosa dins aquest projecte.Aquest Col.lector té una longitudde 1.181 m. i un diàmetre de 300 mm

fins a Ia plaça i 500 mm a partird'allà per a tenir en compte Iarecollida de pluvials i Ia conexiódel Col.lector II que baixa per Sa

Tanca. Te 11 ramals i 10 sub-ramalsque venen dels carrers Major, Fonti Roig i transversals. Paral.lels aaquests col.lectors i ramals esdisposarà una artèria d'aiguapotable, a cada fases, deixantboques de rec i presa d'incendis.

SEGONA FASES: Te un pressupostde 131.139.148 pts. Inclou elCol.lector II que arranca delCarrer Villalonga, Sa Raval i baixapel carrer Costa i Llobera fins aconectar-se amb el Col.lector I aIa Plaça des Pou. Comprèn també 9ramals i 19 sub-ramals de Ia zonaentre el carrer Nou i Sa Raval, ientre Sa Quintana-Antoni Monjo iFemenies-Escola de Nines.

TERCERA FASE: Te un pressupostde 119.311.129 pts. Inclou lesàrees perifèriques del poble i quedegut a Ia seva topografia fa querequereixin impulsió per evacuarles aigües o surtin ja a deforadirectament. Entrarien dins aquestafase el carrer Morell, GeneralWeyler, Son Puig, Ponent, CarreraPlana-Artè. i Ia zona compresa entreSa Raval i Carrer rle Petra.

Com ja he dit abans, a cadafase es fa també Ia canalitzaciód'aigua potable, preveient-se 1.200preses, sobre les quals hem fet elsprimers càlculs econòmics.

Esper que aquestes línies ushagin servit per fer-vos una ideadel projecte, al qual don Iabenvinguda, ja que l'esperàvemansiosament.

Mag í Ferr iol.

F E N T t f lRRER*NY !6 (44)

iULLÏT^—de îoMeicsFIBS OUAS?

Les imatges són prou clares ireflecteixen el vandalisme del que sóncapaços alguns cafres del nostre poble.

De Ia trentena de papereres ques'instal,laren a diferents indrets delpoble, més de Ia meitat han estatjubilades forçosament, com mostra Iafotografia.

Quant a Ia poda fora temps d'algunsarbres què en podem dir? Han de ser prousalvatges i han de tenir molta mala sangper poder cometre un atemptat així. Nohan de tenir entranyes.

Fins quan duraran aquests actes? Noho sabem, ja que les noves modes oformes de "divertiment" sónd'aquest tipus.

Però el que no comprenen els autorsd'aquests fets, és que el que ells

rompen costa uns diners que són moltnecessaris per l'Ajuntament i que espodrien dedicar a altres necessitats.

Onofre Sureda Kibas.

PSIXESES SQRTIDES DE LA COSAL.

El passat dia 31 de Desembre, IaCoral de Maria de Ia Salut va fer Iaseva primera sortida, és a dir, Iaprimera actuació fora de Maria.

Anà a cantar a l'església de Sineu.Durant Ia missa de les 12 h, es cantarendues cançons i al final interpretarenles altres cançons del repertori,

Hi assistí un nombrós públic entreels quals hi havia un espectadord'excepció, el Rector Pere Fons.

La segona sortida fou a Lloret deVista Alegre, concretament el diumengedia 21 de Gener.

L'actuació tingué lloc a l'esglésiadesprés de Ia Missa de les onze, Hihavia bastanta gent i a Ia fi delconcert es desfeia amb felicitcions i

17 (45) FENT CARRERANY

^BHLLTT—xte^noHeîeselogis, Hem de dír que Ia sonoritat del'església és prou bona.

Després del concert el Regidor deCultura de l'Ajuntament de Lloretconvidà als membres de Ia coral a unpetit refrigeri.

Entre els nous projectes de futurtenim previst fer una altra actuació benprest. Serà a Inca i Ia data encara noIa sabem,

üna vegada més demanam homes,Secessitam veus d'home, es veu amb unaullada i ja ens ho han dit un parell devegades:"la coral està descompensada",

Però, què hi podem fer? On són etshomes?

ünofre Sureda Ribas.

FEDERACIÓ DE LA CQRAL

Durant aquest mes s'han duit aterme reunions i votacions de Ia Coralde Maria de cara a Ia seva federació,arribant-se a les següents conclusions:

-Elaboració dels estatuts.-Elecció de Ia Junta Directiva que

estarà formada per:President,- Onofre Sureda Sibas.Secretaria:Margalida Xas Vicens.Tresorer:Pere Ribas Colombram,Vocals:Miquel Capó Planas,

Joana Gelabert Mas,Joana M§. Colombram Llompart,Ma, Assumpció Vicente,Antònia ïadal Bergas,Margalida Font Ginart.Catalina Ramis.Joan Bergas Castelló.Pere Mas Segre.Catalina Fuster Vanrell,

Jaume Mestre.

LA TERCERA gDAT ES PASSEJA.

Un grup de persones de Ia TerceraEdat del nostre poble partí de viatge aAndalucia el passat dilluns dia 22 deGener. Concretament a Matalascaftas,

La duració del viatge és de 14 dies,El preu és de 17.000'- pessetes més

e; que hauran de pagar per lesexcursions que corren a càrrec dels quees facin.

Aquesta excursió està inclosa dins elprograma de I1IHSERSO per a Ia terceraedat,

Onofre Sureda Ribas.

ESQUADERSACIó DE FEST CARSERAIY.EIs interessats en enquadernar les

revistes de l'any 1.989 i anteriors hopodran fer a partir del mes que ve, jaque amb Ia revista corresponent al mesde Febrer sortirà l'íSDEX corresponentals 12 números de l'any passat.

Arreplegau les vostres revistes i encas que vos ne falti cap i tingueuinterès en enquadernar-les, al local del'Associació en tenim de sobrants.

EIs interessats en tenir-lesenquadernades me les podeu fer arribar ami, duent-les al local de l'Associació oa ca meva. C/ Plana,18.

Onofre Sureda Ribas.

PLUVIOSITAT DURAST L'AIY 1,989.Durant aquest any passat s'han

produït precipitacions en el nostrepoble per una quantia de 580'5 litres.

Es distribueixen per mesos de Iasegüent manera:-Gener 17 1,-Febrer 17'5 1.-Març 36 1. ^-Abril 60 1.-Maig 27 1.-Juny 46'5 1.-Juliol 8 1.-Agost 18 1,-Setembre 173'5 1,-Octubre 19 1.-5ovembre 51'5 1.-Desembre. , .106'5 1.

quadrat.Les quantitats són per metre

Magí Ferriol Bauzà,

FENT CARREKANV 18 (46)

Casa de Ia ̂ iIaCOMISSIO DE GOVERN DE DIA 11 DESEMERx.

Sessió ordinària, ambassistència de tots els seuscomponents. Es prengueren elssegüents acords:1.- Aprovar, per unanimitat, lesactes de les sessions anteriors(21-12-89 i 28-12-89)2.- Aprovar, per unanimitat, ferefectiva Ia quantitat de 76,450pts. a Juana Negre Mas pels dretsde mitjaneria de paret del Camp deFutbol .3.- Aprovar, per unanimitat, donarper sol.lucionat el tema del'arrembatge de Ia paret del pesmunicipal entre l'Ajuntament iAntoni Cladera, renunciant aquest aqualsevol tipus de reclamació idonant-se per liquidat.4.- Aprovar, per unanimitat,procedir a prorrogar per un any,els contractes laborals temporalsal Peó d'Obres i al Vigilant delPoliesportiu Municipal.

EIs Srs. Guillem Bergas iMiquel Torelló, indiquen que es fanecessari que hi hagi un cap per adirigir i mandar les feines delspeons d'obres.5.- L'aprovació, per unanimitat, deIa proposta de Ia Batlia d'adherir-se l'Ajuntament a Ia Campanya deNormalització Lingüística.

COMISSIO DE GOVERN DE DIA 25 DEGENER

Sessió ordinària, amb assistèn-cia de tots els seus components. Esprengueren els següents acords:1.- Aprovar, per unanimitat, l'actad e 1 a s e s s i ó a n t e r i o r ( 11 -1 - 9 0 )2.- Aprovar, per unanimitat,sol.licitar Ia inclusió de l'obra"XARXA DE DISTRIBUCIÓ D'AIGUAPOTABLE I DE CLAVEGUERAM" (Abasti-ment i Sanejament) al PIa Pluria-nual d'Infraestructura Hidràulica

del Consell Insular de Mallorca, enbase a l'Avant-Projecte redactatper l'Enginyer del CIM, Sr. MartíVila, i amb un pressupost decontrata total, que comprèn tresfases, de 370.821.360 pts.,demanant pel present any de 1990l'execució de Ia primera fase, peltotal import de 120.161.290 pts.3.- Aprovar, per unanimitat, Iafactura dels treballs de l'Avanç, al'Equip Redactor de les NormesSubsidiàries, Srs. Abad i Cotoner,pel total import de 909.217 pts(750.000 pts., subvencionades perIa Conselleria d'Obres Públiques)4.- Aprovar, per unanimitat, 10expedients d'obres.5.- Prèvia i especial declaraciód'urgència, acceptada per unanimi-tat, s'aprovà, a proposta del Sr.Rafel Oliver, en qualitat deRegidor-Delegat d'Esports, concediruna subvenció de 200.000 pts. al MCCop de Gas per a Ia celebració, elproper 25 de Febrer, del Campionatd'Espanya de Trial Junior.6.- Precs i Preguntes:- El Sr. Miquel Torelló formula elprec de què es comuniqui a l'assis-tenta social que, quan no hagi devenir, avisi amb l'antelaciósuficient.- El Sr. Rafel Oliver formula elprec de què es procedesqui aarreglar el motor d'aigua iinstal.lacions en general de IaUnitat Sanitària.- El Sr. Batle, finalment, formulael prec de què es pensin les obresque s'han d'incloure al PIa d'Obresi Serveis del Consell Insular deMallorca de 1.990, als efectesd'encarregar els projectes, talscom l'enllumenat o arreglament deles escoles, així com introduir unapartida econòmica al pressupost pera les plaques dels noms delscarrers.

C A S A D E L A V L A

19 ( 4 7 ? FENT tAR-RERftN^

1 ClosesA SANT ANTONI

Sant Antoni i el Dimonijugaven a set i mig,el Dimoni va fer set iSant Antoni set i mig.

Sant Antoni repicavarepicava a poc a pocnentre s'encenia el focper torrar sa sobrassada.

Sant Antoni ès un sant fortafectat de sobrassadamunpare ha comprat un aseper dur botots en es port.

Sant Antoni i el Dimonijugaven a trenta-unel dimoni va fer trentai Sant Antoni trenta-un.

Sant Antoni ès un Sant guapocom cap en el món n'hi haavui vespre n'hi hauràque des nas faran gaiato.

Sant Antoni gloriósguardau-nos sa porcelletasi mos val una pessetan'hi haurà mitja per vos.

Sant Antoni para llovesper dins mates i clapersper guanyar quatre doblersper fer-se unes varque noves,

A desset és Sant Antonii a vint Sant Sebastiàqui bones obres faràno tindrà por del dimoni,

Sant Antoni va per marsonant una campaninai amb sa seva guitarrinatots els peixos fa ballar.

Sant Antoni és un sant velli du sabates de camussano es pot mantenir a elli vol mantenir sa cussa,

Sant Antoni és un sant vellDéu sap si el tornarem veuredau-nos beure, dau-nos beure,dau-nos beure dun bon suc.

Jesús amat Sant Antoni,quines banyes té aquest bouses al.lotes des carrer 5ou,són més lletges que el dimoni.

Sant Antoni de Vianaservent de Déu molt amat,qui vos té per invocat,alcança tot quan demana,

Sant Antoni és un bon santi qui té un dobler Ii dónaperquè Ii guard s'animaltant si és de pel com de ploma.

Sant Antoni és un sant velles més vell que hi ha a s'ermitaell mos dona pasta fritai coques com un garbell.

Sant Antoni ses sabatesles mos haurem de deixarperquè anit hem d'agafarun gat que no agafa rates,

Sant Antoni ja es vengutamb un ase amb quatre cames,carregat d'ensaïmadesi una botella de vi.

Sant Antoni és es patró,es patró de Ciutadellabeuen amb una escudellaperquè no tenen tassó,nosaltres estarem millorperquè beurem amb botella.

FENT CftRRERflNY 20 (46)ft.PER] iSIDN5 deREPESCUSSIOSS DB LA URBASITZAC,Io DEMOSTBLAIC DISS L'ÀMBIT SòCIO-ECOSòMIC DEMARIA.

Al darrer número de "Fent Carrerany"(n. 42, gener 1990) i en un extensarticle slgnat per Jaume Mestreapareixen una sèrie d'afirmacions que,sense entrar en polèmiques, voldriapuntualitzar, així com exposar Ia mevavisió sobre aquest debatut tema.

A l'esmentat article hi ha una sèried'asseveracions que no sé si sónvoluntàries o fruit del desconeixementde Ia realitat. A mi, Jaume, nom'encarregaren cap estudi sòcio-econòmic, sinó que em convidaren, perquèsupòs que no trobaren altra persona queamb més rapidesa els fes una anàlisidemogràfica i econòmica del terme. Alprimer contacte amb l'empresaencarregada de l'estudi els vaig dirque, personalment, estava en contra del'esmentada urbanització, però quel'estudi i les xifres serien benobjectius. Quedàrem d'acord i en tressetmanes vaig entregar l'estudi queconstava de tretze folis mecanografiats,dels quals dos eren quadres estadísticsi cinc gràfiques, que estan a l'abast detothom.

Perquè jutgis si l'anàlisi eraobjectiu, n'acorapany els dos apartatsmés importants:

1) Conclusions demogràfiques iocupacionals.

La conclusió més clarificadora i almateix temps més important seria queMaria ha seguit un procés d'evoluciónormal, si tenim en compte que es tractad'un municipi exclusivament agrícola.

En un moment en què el sector de Iaconstrucció i el sector terciari acomençaments dels anys seixantesofereixen ocupació, dècada que a méscoincideix amb Ia mecanització del mónrural (tractors, batedores, sembradoresmecàniques,...), es produeix undesplaçament de Ia població jornalera-no

propietària (també petits propietaris)envers Ia ciutat de Palma.

En Ia sortida de Ia població cap enaquest nou lloc de treball hi influirandos fets: Ia recerca d'un treball i d'un

sou més segurs i, una educació mésàmplia pels seus fills. La majoria deljovent que ha seguit estudis secundarisi superiors entre 1950 i 1970 són fillsd'aquells emigrants. EIs joves quequedaren havien de recórrer, sempre quehi hagués possibilitats, als internats oals desplaçaments diaris a Inca,Sineu,...

Per acabar convé remarcar un triplefet sorgit a partir de 1980:

-La tornada, una vegada jubilats,d'aquells que sortiren per raons defeina del poble.

-El desplaçaaent pendular del cap defamília al lloc de feina, fora delpcble. L'automòbil i Ia millora de lescarreteres així ho permeten.

-L'ensenyament al poble (EGB) i a Iacomarca (Inca, FP i BUP), han ajornat Iasortida del jovent.

2) Evolució i situació actual de1'agricultura.

Donades les condicions físiquesfavorables, principalment Ia bonaqualitat de les terres i un relleu pocaccidentat, és lògic que Ia proporcióque representa Ia terra conreada almunicipi sigui elevat (74% de Iasuperfície total del terme municipal).

EIs cultius dominants són els desecà: cereals, ametllers. L'ametllerocupa les terres marginals i quasisempre va associat a Ia pastura.

El creixement del reguiu al terme deMaria té lloc a partir de 1960,substituint-se les sínies i els pous persondejos amb bombes submergides,

A partir de 1965 hi ha unestransformacions, degudes a Ia conjunturacreada pel sector terciari (turisme) al'illa de Mallorca:

a) Considerable disminució de Iapoblació activa agrícola.

b) Intensificació d'uns cultius d'hort i de reguiu (hivernacles i verdu-res, . . . )

c) èxode rural i procés d'envellimentde Ia població. L'any 1987 un 20,22% deIa població absoluta tenia més de 65anys.

d) Abandonament de l'activitatagrícola com a conseqüència de Ia baixarendibilitat agrícola.

21 (43) FEN7 CARREftftNV

Ld. urb*ruka^io ¿e. MBCTTBU^Le) Tendència cap a una agricultura de

temps parcial, complementària d'unaprimera activitat (construcció, sectorterciari,...),

Respecte al fet que no vaig volerassolir les conclusions, com tucomentes, jo, en cap moment (i benalerta que aniré), he donat, ni donaréconclusions, sinó que vaig fer unllistat de repercussions molt personalsi que reproduesc íntegrament perquè espuguin interpretar;

3.- SEPESCUSSIOS EE. LA. USBAlITZACIQ ߣ8QJUJBLAK: ßIJS. L'ÀMBIT SQCIQ ECQ56-KK. ߣ XASIA.

1,- Quant a l'aspecte administratiu,augment de permisos d'obra,increment i noves contribucionsurbanes.

2,- Possibilitats de llocs de feina apersones de Maria.

3.- Possibilitat de un augment de perspectives econòmiques al terme muni-cipal relacionades amb el sector I

FENT CftRRERANV 22 (50)

MONTBLANC:repercussions

Referent al fet que no vaig volersignar el treball, no se d'on t'ho hastret, A l'estudi i a Ia pàgina quatre hiconsta Bartomeu Pastor 1 Sureda. Jo crecque un estudi basta signar-lo unavegada. I afegesc, si es fa una anàlisiseriosa vengui d'on vengui i, malgratestigui en contra de Ia urbanització,mai no em decantaré; sinò que partintd'unes previsions es podran deduir unesrepercussions, que no és el mateix.

5o vull insistir massa amb l'anada aMadrid. Creia que hi havia Ia mateixadistància de Maria a Madrid, que deMadrid a Maria i, Montblanc, de moment,depèn de Maria. De tota manera semprepot ésser interessant sortir fora decasa per contrastar opinions, veure comes mouen aquestes companyiesespeculadores,... Però jo, Jaume, fent

un símil esportiu, m'estim més jugar acasa. I seguint amb el viatge a Madrid,no puc admetre que comparis Jiaena de IaFrontera, a Cadis, amb Ses Rotes Vellesde Montblanc. Has d'acceptar queexceptuant els interessos de caireespeculatiu poca cosa més tenen a veure.

I, ja per acabar, Jaume, els qui enparlen manco del tema són els qui tenenIa pella pel mànec: els polítics i elcapital, ElIs faran Ia seva i nosaltreshaurem dit i deixat de dir, haurem fetestudis, debats,, . . I sinó repassa lesh'istòries de Sa Dragonera, Bs Trenc,CaIa Mondragó, Capocorb,... Al final,sempre paga el mateix: el poble, però elcapital i els polítics s'aferren isuren.

BARTOMEU PASTOR I SUREDA

23 (51) FENT CARftERflNV

MANCA MIG FUNT FBK FUJAF A 1

ûesprés de realitzar una gran caapaava i aconseguir elquart lloc de ¡a seva catsgoria, on no sés va pedre 2partits del deu disputats, s! Club d'sscacs de flaria vaparticipar a ia fase rf? protoció per ascendir a /J ; persals »ig punt no es va poder veure coaplié 1 'objectiu rf?i 'ascens,

Aquesta fase, ss va realitzar els passats dies Ì3 i 20de Sener davant el 3er, classificat, el "falia Sahia",filial de l'equip que s'ha proclaaat caapió de flallorca,

El priter partit celebrat a Ciutat va esser toltdisputat, finalitzant ¿ab un teritori eapat 2'5 - 2'S ique donava insensés ¿sperançes pel partit de tornada ajugar aquí al nostre poble,

El 20 de Sener era Ia darrera passa cap al caaí a Ii i1 'espectacio, 1 'e*ocio i Ia il, lusia es varen »anifsstardes del priter sotent, quan en ïoni Ballester inagurà eltarcador, Ja notés iancaven 2punts, En cas d'espat, degutal 3er, lloc del "Palta Bahia" a Ia lliga, aquest era elnou priaer divisionari,

Encara havia en joc quatre partides i les jugades d'uni altre itpregnaren un gran draaatiste, A vegades pareixiaque guanyaria ¡'equip visitant, altres l'equip de ffaria,Al final, Ia sort no acotpanyi i després de 6 nores, elresultat va esser de 2-2 i una partida ajornada a on lesespectatives erende taules i que s'havia de continuar eldia següent entre en Jeroni Sergas i un integrant del"falta Bahia",

El resultat final de les dues confrontacions va esserS-S, Ia qual cosaproclatava a 1 'equip de Ciutat cot a noupreiter dJvisionari,

Mig punt »ancà, pera Ia il, lusió, coratge, decisió iestiiació al club ningú el pot posar en dubte als cincintegrants d'aquestes "dves batalles"; Saspar ffas, PepFerriol, Jeroni Bergas, Antoni frau i Antoni Ballester,tots ells nan deixat el pavelló escaquista de ffaria al iesalt i tolt dif(cil de superar, EIs atanis de l'escacscreit que 1 'anv que. ve, sí.1,

H Club d'Escacs de Haria, un dels pocs pobles deflallorca que tenen tots els jugadors de Ia tateixa vila,tereix un lloc dins de Ia ia Bivisió illenca,

/// T8MEI6 SEnI-RAFIEfS MBAL-SS

Aquestes festes nadalenques, tl club local na realitzatun nou torneig todalitat seti-rapidfs, if »inuts perjugador, El torneig*va despertar tolta d'espectació i !6varen esser el jugadors participants, No hi va haversorpreses i el ca»pià va esser en Jeroni Sergas, Heu dedestacar Ia clo.laboració d'Energesa, S,A i deÌ 'Ajvntaaent de flaria,

•El quadre d'honor va esser el següent;

Ì- Jeroni Bergas,2- 6aspar tfas,3- Josep Ferriol,í- Kiquel Ferriol,S- ïoni Ballester,

(fins a 16 participants)

III CMSET ESCOLAK,

El club d'escacs continuant en Ia seva labord'ensenyaaent i protoció d'aquest esport en el nostrepoble, té previst a partir del dia 3 de Febrer i fins alIQ de ffarf uns cursets al local de club, carrer de SantHiquel, al 2on. pis del Llar de Ia 3* Edat, Les classesseran el dissabtes de les Ii a les !3 hores i Iainscripció és totaltent gratuita, EIs dos darrersdissabtes, es diputarà el III Caapionat Escolar de flariaper categories,

Esperat una gran participada, ja que el futur rf?1 'escacs està en tots vosaltres, AfIIfMMOS,

Enric Fozo,

FENT CÄRRERANY 24 (52)

HS'HA AK^TBAT A QN NO ^1HAVIA,

Per desgracia, el que desitjàve» que fos w (et aillat,si coaporta»ent total*ent anti-esportiu davant unsarbitratges gens encertats, ha acabat en un intentd'inti»idació 3 un arbitre i e¡ que és pitjor, aob Iacotplaenc3 dels altres jugadors davant aquest fet, Mes lesbones intencions que es tenien en ei principi s'han Yengutavail, La culpa es de tots, uns insultant, els altresencenent el foc i dels que arribaren ai contacte físic, ALluc»ajor, s un àrbitre que no sap ni per on ni van, se'l vaintentar inti»idar i Ia cosa ha acabat aab Ia suspensió, persl »onent c3uteiar, a a dos jugadors i ia possibledesqualificació de 1 'equip i el corresponent descrèdit, uesde ja feia uns quants partits, els jugadors de FONJHISAistei» »és pendents dei que fa el de negre que no del quefeii nosaltres i aixà hea acabat pagant-ho, S'ha entrat dinsuna dinasiica de Ia qual serà difícil sortir-ne i aquesta ésIa del protestar isobre tot de Ia les poques ganes de jugarque a aquestes altures de Ia tetporada es tenen per partd'alguns jugadors, Jots he» de reconèixer Ia nostraculpabilitat i posar el notre esforç en que no es torninrepetir un fets que a ti personalaent, i ei deciar tantculpable cos qualsevol altre, »'oipliren de vergonya, Enaquest cicle del tes de 6ener s'han jugat dos partits i nos'ha aconseguit cap punt,

Les properes jornades són aquestes:

Jornada 22 (27, Oi1 SO)

BAYEK - FONJHISA,

Jornada 23 (03,02,90)

ELECTKICA MSK - FOHTHISA

Jornada24 (!0,02.90)

FONTHISA -EL POKVENlK

Jornada24 (i7,02,90)

CAOE FE6UERA - FONTHISA

FONÎHISA - 2 PAPELER!A FERKER - 3

FONJHiSA; A, ffestre, C, Font, 6, Frontera, J, ttorey, J, nas,Ll, Bunyola, J, fíesire, fí. Pastor, X, Florit, E, ftas i J,Bergas,Sustitucions; J1 Martínez per J, flestre i B1 Bergas per J,Bergas,

~̂ „,™,,...

~':-^"

En Ia priãera part el doaini dsl partit va correspondre ,l'equip local i haguera pogué sentenciar el partit, Ie:ocasions per fer-ho no »anearen,

Oesprés del descans, el jugadors de FONJH!SA reren perdr<»és tetps xerrant i a»b pica òarelles que jugant a futbolVa seguir el partit un delegat de l'Associació de futbol ,el seu infor*e pot influir en Ia decissió que aquest prengutdaaunt ¡a possible descalificado de 1 'equip,

ftarcaren per els locals; ,f, Florit i fl, Pastor, Aquesdarrer gol va esser clarasent ilegal i suposava el 2-2 ja eiel darrer »inut, seguidament va venir el gol de Ia victori

25 (53) FEN7 CAfiRERftNY

VUNA FROVA FUNTUABLJB FBL GAMFIONAT r>'BiSFANYA

r>E TKIAL J-UNIOK I ..TUVBNIL -B0 A MAKIA

Maria, el nostre poble, una vegada mésserà protagonista d'un esdevenimentimportant dins el món del motociclisme.Aquesta vegada el Moto Club COP de GAS nos'ha conformat realitzant una prova pelcampionat de les Balears, aquest cop és IaIS Prova puntuable pel Campionat d'Bspanyade Trial-Junior i Juvenil-B, Aquesta tambéés Ia primera vegada que es realitza unaprova d'aquesta categoria a Ia nostraComunitat Autònoma i serà precisamentMaria, el nostre poble, l'escenari de talesdeveniment.El que no ferà possible serà Ia voluntatdels mariandos, que sempre han ajudat asortir-ne en davant i per ells seran elsaplaudiments.

Aquesta prova, es realitzarà durant elproper dia 25 de Febrer, començarà a les9 del matí i recorrerà quasi bé tot elterme de Maria,

El dissabte dia 24 es realitzarà elsorteig de dorsals a les 18'30 a Ia Plaçades Pou i a continuació per animar elpreludi de l'esdeveniment, estanprogramats actes diversos.

Passant al que serà Ia prova, podem dirque aquesta constarà de 15 zones que estendran que passar tres vegades, per Iaqual cosa es preveu que siguin les 16hores quant acabi, després d'haver-se fetun total de 60 quilòmetres.

L'index de participació pot oscilarentre 20 i 40 pilots, tots ells vertadersmalabaristes de Ia moto. Vendran de totsel indrets de Ia geografia espanyola,Cantàbria, Catalunya, Pais Bacs, Madrid,València, etc...

COP de GAS pensa comptar amb Iacol·laboració d'un total de 70 personesper dur a terme Ia carrera, entre ellscomisaris esportius, directors de carrera,jutges, auxiliars de zona, enllaçosradiofònics, serveis sanitaris, etc,.., Elpresupost inicial és de 3.170,000'- Ptes.i es cubrira amb l'ajuda del Govern Balear

-Conselleria d'Educació , Cultura iEsports - de l'Ajuntament de Maria de IaSalut, Ia qual es considera més quesatisfactori tenint en compte les despeses

econòmiques de l'Ajuntament i de tot unasèria de cases comercials. Tots ellsrecoltzaran i feran possible tan granesdeveniment.

Miquel Mestre.

FENT CAFtRERANY 26 (54)

BL C,C. DE MAFUIA FREF>AKA LA NOVA TS*rF>ORAr>A-

El Club Ciclista de Maria de Ia Salut, esponJUMBO TOURS prepara Ia temporada de l'any 1990defensaran el seu noa i els seus colors acontinuaran tots els ciclistes de Ia temporadaSoig, Pere Ferriol Colombram, Manuel Fernàndezsi bé hem de fer menció especial de les duesciclistes del nostre poble com són Simó Darder,infantil.

A continuació, sintetitzam algunes dadesciclistes abans esmentats:

soritzat per l'agència de viatgesi tambè l'equip i corredors queles competicions. De partida,

anterior, és a dir, Pere Ferriol, Sebastià Salom i Tomeu Arbona,noves incorparacions, ambdues deafeccionats i Daniel Estarellas,

personals 1 esportives dels set

DANIEL ESTARELLAS MASSASET: naturalde Maria de Ia Salut, nascut el 14 deJuny de 1.977 i que competirà a Iacategoria infantil, La seva trajectòriaesportiva està avalada per les nombrosesvictòries aconseguides a Ia temporadaanterior a Ia categoria alevin, a Iaqual va defensar els colors del ClubCiclista Petra.

SIMO DARDER BERGASr va neixer el 7 deJuny de 1.965. A Ia categoriad'afeccionat, després de dos anys amb elclub cilcista de Santa Margalida,retorna al C.C. de Maria amb unhistorial esportiu que presenta com afita més destacada Ia victòria al PIa deMallorca de 1.987 amb el nostre Club. Amés a més del gran nombre de victòriesaconseguyides, destaca Ia gran actuacióa Ia Volta a Mallorca social del mateixany,

. ClUI OCUSTAMARIA Oi U 5AU/T

SEBASTIA SALOM MAS: natural de SonFerriol, defensa els nostres mallots perIa gran amistat que tenia anb en TomeuBergas, La passada temporada varepresentar els seu primer contacte ambles competicions federades i guanyà alPla-89 a Ia seva categoria d'afeccionatespecial i aconseguint Ia cinquenaposició a Ia general de Muntanya.

Juntament amb Tomeu Arbona, ManuelFernández, Pere Ferriol Roig i PereFerriol Colombram, complementa el seuspalaarés amb Ia primera posició perequips a Ia competició del PIa deMallorca de l'any passat.

27 (55) F E N 7 CARF.-EfcANV

UPESE FESEIOL ROIG: afeccionat nascut

a Maria el desset de Febrer de 1.970.Sempre na competit amb el nostre clubaconseguint una victòria al Pla-88 i laprimera plaça de Ia general per ajuvenils, a més de totes les victòriesd'etapa de Ia seva categoria. El passatany va guanyar Ia general de netesvolants i el trofeu "Sant Jaume" aAlgaida. Va ocupar Ia segona plaça alCampionat de les Balears per a socialsde l'any 1,960,

PESE FEESIOL COLOKBSAM: nascut el noude Maig de 1.965 a Maria, competirà coma afeccionat. Es el guanyador del PIa deMallorca-89. Una trajectòria esportivacurta però adornada amb moltes devictòries, A més de guanyar el Pla-89,va aconseguir imposar-se a dues etapes isituar-se al segon lloc de Iaclassificació general de Ia muntanya, Al'any 1.988 es va proclamar campió deles Balears de Ia categoria social i vagaunyar algunes curses de festespatronals com són les de Sa Pobla,Petra, ..,

TOMEÜ ASBONA QUETGLAS: afeccionatespecial, nascut el dos de Juliol da1.958 a Ciutat. Nou anys de pràcticacilcista i algunes victòries a lesfestes patronals de les viles de Iacomarca. L'únic ciclista del PIa que haparticipat a totes les etapes iedicions, Guanyà Ia seva categoria al 86i 87 a més d'una etapa i el segon llocde Ia general del primer any, Tresvictòries a Les Festes de Ia Mare de Déua Maria, una al memorial FranciscoAlomar, a a Ia "Beata-88" i elsubcampionat de Balears social del 89.

MASUEL FESSASDEZ TESA: afeccionatespecial, natural de Còrdova i residenta Sa Pobla. Va nèixer el setze deDesembre de 1,955 i defensa els colorsdel nostre club ciclista des de Iatemporada 1,986. Va guanyar el PIa deMallorca-88 i el memorial FranciscoAlomar de l'any anterior. El passat anyal PIa de Mallorca va quedar tercer enmetes volants i muntanya.

Club Ciclista de Maria de Ia Salut

El passat 14 de Gener i després dedues tentatives fallides aconseguiresarribar al Bec d'En Ferrutx de 519 m.

Partírem de Maria a les 9'15 h, delmatí i dixàrem els cotxes devora SaColònia de Sant Pere. Berenàrem i vàrememprendre el camí cap al Ferrutx.

Deixàrem Ia carretera en el Ks, 2'4,devora les cases de Morellet icontinuaren cap a Xaloc, seguint Iabardissa del torent6 fins arribar alsespadats del Ferrutx a l'esquerra.Prosseguírem cap a Xaloc fins a agafarIa carena que ens dugué fins a dalt delBec d'En Ferrutx, cosa que aconseguíremdesprés de dues hores llargues de camíi moltes renegades ja que Ia pujada téalguns punts crítics i de difícil accés.

Dinàrem a dalt però, encara que feiaun dia esplèndit, tornàrem devallaraviat perquè hi feia un ventet gelat.

Férem Ia devallada per l'altra caraaprofitant Ia vessant que hi ha entre elFerrutx i el Puig Xoroi, caminant pelllit del torrentò.

Acabàrem l'excursió prenent cafè albar del Mollet.

VOLTA D'ES PUlG ROIG

De cara al mes de Febrer tenimprevist arribar fins al Puig Roig.

Concretament el diumenge dia 11 deFebrer.

La partida serà a les 9 h. des de IaPlaca des Pou.

I I I N i : R A K I : possessió tíe Moss*, lis CoII