Núm. 4 - març - 2005REVISTA DE L’ESCOLA TORRENT DE CAN CARABASSA

2

Des de la Torrentera us saludem de nou a tots. El segon trimestre finalitza i el temps ens ha

passat molt ràpid. Com sempre hem treballar en aquest nou número amb molta il·lusió,

comptant com sempre amb la col·laboració de pares, alumnes i mestres.

Abans de parlar dels temes de la revista, volem fer-nos ressò de la greu situació que estan

patint pares i alumnes de la nostra escola, que es veuen afectats pels problemes per tots

coneguts del barri del Carmel. L’escola “El Carmel” també es va veure afectada per la proximitat

al lloc de l’esfondrament i va haver de tancar portes. Els seus alumnes van haver de repartir-se

en altres edificis. Des de la reunió de delegats de la nostra escola s’ha decidit de fer-hi alguna

cosa. De moment es recolliran propostes de cada classe: cartes, dibuixos...

Els mitjans de comunicació ens tenen a tots àmpliament informats: la situació de les persones

afectades, les esquerdes als pisos, els habitatges esfondrats i sobre tot el discurs dels polítics

que aprofiten la desgràcia d’altres per fer campanya. Potser caldria que algú els expliqués el

que és la solidaritat i que units cal buscar la millor i més ràpida solució.

Retornant a la revista, en aquest número entrevistem la

Pilar i l’Àngels, antiga i nova conserge respectivament.

També trobareu l’espai dels monitors on ens expliquen

divertides anècdotes del temps del migdia. I com sempre,

repassarem algunes de les coses que han passat a l’escola

i ens acostarem a les activitats que s’han fet a les aules.

Destaquem especialment l’Agenda 21 com a projecte que

implica tota la comunitat educativa. A més, trobareu una

reflexió sobre la TV i els nens. Si voleu saber sobre el

formatge, llegiu el Nyam-nyam!.

Només ens queda dir-vos que fins a la propera i que

esperem que hagueu passat unes bones vacances de

Pasqua.

Editorial

SUMARI

• Editorial• El reportatge: “Oh! Benvin-

guts, passeu passeu...” Les conserges de l’escola...• El temps de migdia• Les bugaderes d’Horta: no-

tícies de l’escola• Nyam - nyam: Els formatges• Agenda 21• Obrim l’aula• Parlem-ne: els nens i la TV

Què n’opinen els pares

Equip de redacció:

Carme Ayuso, Matilde Batalla, Lluís M. Bou, Pepa Carbonell, Marga Lostes, Isaura Molist, Montse Pallerols, JordiRibé, Roser Romero del Castillo, Anna Solana, Gemma Vernet, Miquel Viñals

Portada: Óscar (6è)

CEIP Torrent de Can CarbassaC/ Llobregós, 17-21 08032 Barcelona

Telèfon: 934074160 Fax:934074014Tel. AMPA: 934074015e-mail:ceipbatllori@centres.xtec.esweb: www.xtec.es/ceipbatllori

3

Totes i cadascuna de les persones que participenen la vida de l’escola són importants. I, comgairebé en totes les feines, allò que les favaluoses és la persona que les fa bé, amb interèsi amb ganes. Per a la benvinguda a l’escola, quila dóna, la conserge, és una de les claus. LaPilar Izquierdo –que venia d’Arrel- va ser laprimera conserge del Torrent de Can Carabassa.En jubilar-se, ara tenim l’Àngels Planas. Ambaquesta entrevista de la “Torrentera” hem volgutconèixer-les una mica més. Són dues dones ambempenta i que estimen molt els nens.

La Pilar recorda amb molta emoció la seva festade comiat de l’escola, quan es va jubilar. “Aquelldia - diu amb els ulls brillants- val els 32 anysde treball a l’escola fent-ho el millor possible!Em vaig sentir molt estimada, sobretot pelsnens.”

Pilar Izquierdo Clemente va néixer a Barcelona,al barri de Gràcia, fa 65 anys. Quan es va casar,va anar a viure a Sant Genís, a can Figarola. Té4 fills, tres noies i un noi. Com a pares, vanparticipar en la cooperativa fundadora de l’escolaArrel, on va començar de manera voluntària acol·laborar en l’espai migdia. Més tards’encarregaria, amb una altra mare, de portarl’administració i altres tasques de l’escola, inclosal’organització dels primers temps de la cuina.

La Pilar recorda que “menys de mestres, fèiemde tot, i per això i pel meu caràcter semprem’he sentit com un membre més de l’escola”. La Pilar va viure intensament la fusió d’Arrel iGraziel·la i creu que el balanç ésnecessàriament positiu. “Penso que tanttemps de preparació va resultar bo per alsmestres. Això, com tot a la vida, és un camí,s’ha d’acceptar el pas del temps com unprocés natural i no tenir nostàlgia, només bonrecords, és clar”.

El que a nosaltres ens queda clar és que la Pilarés una dona força pragmàtica tant pel que fa ala seva vida personal com a la laboral. “Crecque sempre he estat una mica rebel, ens diu,perquè sempre m’he vist com una donatreballadora alhora que criava els fills. Hedormit menys, però ho tenia molt clar queera important per a mi, com a dona, tenirindependència econòmica i personal”.

No cal dir que fa 40 anys això no estava tan clarcom ara, o sigui, que una dona avançada al seutemps sí que ho ha estat la Pilar en aquest sentit.

“Oh! Benvinguts, passeu passeu...”Les conserges de l’escola ens donen la benvinguda

El reportatge

4

També l’actual conserge del Torrent, l’ÀngelsPlanas Barbany, és una dona independent. En elseu cas, a la vida personal la seva opció va serno casar-se ni tenir fills. Va néixer fa 54 anystambé a Barcelona i viu a la zona de l’HospitalMilitar. Durant 16 anys va ser administrativa adiverses empreses multinacionals del tèxtil i deproductes químics. “Quan això es va acabar,ara fa 2 anys, a través de la borsa de treballpública he anat fent substitucions en diversoscentres educatius, instituts, un centred’adults...”

Li agradaria quedar-se al Torrent de CanCarabassa perquè s’hi troba molt bé. “L’escolaés maca, encara que sembla mentida que senttan nova tingui alguns inconvenients taniguals com altres escoles antigues (coses ques’espatllen, mal construïdes i pitjorpensades).

Entre altres coses, la conserge s’encarrega decontrolar les entrades i sortides dels alumnes,de donar suport al professorat en tot allò quecalgui (fotocòpies, plastificacions, telèfon), i sical, vigilar el manteniment de les instal·lacions ifer comandes d’alguns materials.” I si cal,afegeix l’Àngels, també puc ajudar a cuidar eljardí! M’agrada molt”.

Quan no treballa, a l’Àngels li agrada molt llegir,anar al cinema, “a veure especialment

pel·lícules europees”, i tampoc no es perd lesexposicions d’art en general i de pintura, enparticular, que es fan a la ciutat.

Quant a la Pilar, està pensant a estudiar, araque té més temps, a la universitat. “Potser aniréd’oient a la facultat de Geografia i Historia,que sempre m’ha agradat. Ara també pucpassejar molt, fer bricolatge, i gaudir delsmeus quatre néts!”

Durant una estona han coincidit a comentar-noscom veuen elles els nens, a la majoria dels quall’Àngels ja coneix pel nom. Les dues coincideixena sentir-se molt ben tractades pels nens queconsideren “persones importants”. La Pilarpensa que “la societat ha canviat força desdels temps que jo portava els meus fills al’escola. Crec que hi ha massa pares que nomarquen els límits, no diuen prou No alsseus fills amb valor educatiu.”. L’Àngels diuque, “potser perquè aquesta feina encara laveig molt diferent de la que he fet tants anys,trobo els nens divertits i que tenen sortidesmolt bones! Potser de vegades no fan gairecas però ella ho atribueix que volen serautònoms”

Les primeres setmanes a l’escola notava que lamiraven amb curiositat, fins i tot li van preguntarper la forma de les ulleres, si eren de debò (!)però creu que és una qüestió de temps que

s’acostumin al canvi de conserge.Això passarà de ben segur sil’Àngels es pot quedardefinitivament a l’escola perquèaconsegueix la plaça. Si és així,es continuarà trobant pelspassadissos amb la Pilar perquèella tampoc no ens ha deixat deltot. Ara col·labora, regalant-nos elseu temps, en la organització dela Biblioteca de l’escola. Gràcies,a totes dues, per donar-nos, cadadia, la benvinguda a l’escola. Oh!Benvinguts i benvingudes, passeupasseu....

Text: Anna SolanaFotos: Arxiu escola

El reportatge

5

Temps de migdiaUf! Ja ha passat un any, que ràpid passa el temps, un temps que hem aprofitat perfer un munt d’activitats i idees noves dedicades a l’estona del migdia.

Tot i que sembla que ja està moltenrere, l’equip de monitors i monitoresno ens hem oblidat de l’escola d’estiu.Un casal entranyable, divertit i moltparticipatiu. Esperem amb moltes ganesi molt entusiasme que aquest estiu estorni a repetir i per això us animem aque torneu a participar de l’experiència.

Tot i portar mig curs, la dinàmica del’equip de mitja pensió continua sent comel curs passat, però amb idees noves imés il·lusió: ens llepem els dits amb eltaller de cuina, podeu decorar la casaamb les obres d’art que fem amanualitats, quan aneu al parc amb elsvostres fills i filles podeu posar enpràctica els jocs del taller de ludotecai si esteu molts estressats/des semprepodeu dir als vostres nens/nes que usensenyin exercicis de relaxació deltaller d’expressió... Com veieu, aquí no ens avorrim!!!

És important que sapigueu que a poc a poc hem anant treballant, i continuaremfent-ho perquè tots els nens i nenes mengin equilibradament i gaudeixin de totsels plats i varietats: aquí tothom menja de tot!!!

Tot aquest poti-poti de bon rotllo, bones vibracions... sense deixar de banda lesbones intencions el vam posar dins d’una olla i com aquell que no vol la cosa ens en

va sortir una mescla ambforma de rua: suposemque no us vau perdrel’aparició estel·lar delsmisters i misses monitorsde l’univers!!!

Molts riures i ens veiem a lapropera

L’equip de monitors/res

6

Les bugaderes d’Horta... notícies de l’escolaA l’assemblea general de l’AMPA que vam fer el 16 de desembre de 2004 es varenovar una part de la junta directiva, que ha quedat de la manera següent:

Presidenta: Carme AyusoVicepresidenta: Montse SalatSecretari: Josep M. FerrerTresorer: Miquel Ángel Pérez

L’assistència va ser molt minoritària i de vegades, malgrat que ja se sap que totsestem molt ocupats, no es pot evitar la sensació de desencant...

Ja hem recuperat, però, l’optimisme i ens hem posat a la feina! Us recordem quel’AMPA fa sessions mensuals obertes a qualsevol que hi vulgui assistir, de maneraaïllada o regular. Us convidem a venir-hi. Esteu atents a les convocatòries que espengen a les entrades de l’escola.

La Junta de l’AMPA

Els dies 7 i 14 de març es vanfer les jornades de portes

obertes per a la matriculaciódel proper curs. Van interes-sar-se per la nostra escola

una mica més de 70 famílies.Els nens i les nenes de 6è elsvan fer una visita guiada perl’edifici. Ens sembla que atotes els va agradar molt...

Aquest curs hi hauràjornada intensiva tot elmes de juny. Recordeuque hi haurà un servei deguarderia fins a les 17.00hores, al qual haureud’inscriure-us si hi esteuinteressats.

Us anunciem queper fi s’obre el salóde lectura per a

adults com aactivitat

extraescolargratuïta destinada

als pares i les mares de l’escola i altres que s’hi vulguin apuntar!Començarà amb novel·la negra, el 5 d’abril a les 19:30 hores. Se n’informaràals taulells que hi ha a les entrades de l’escola. Serà molt i molt interessant!!!

Juny 2005Servei deguarderia.

Mésinformació,el mes queve.

7

Nyam - nyamEls formatges

De formatges, n’hi ha de molts tipus:de gust suau o fort, tendres o moltcurats, de pasta tova o dura, ambfongs per dins o per fora o amb lacrosta neta. En aquest petit espaiintentaré explicar què són elsformatges i algunes d’aquestesdiferències.

Segons la legislació espanyola, unformatge s’obté per coagulació de laproteïna de la llet i la seva posteriorseparació del sèrum. El coàgul contéla proteïna de la llet però també el greixque, amb la coagulació, quedaatrapat. És a dir, que un formatge ésuna concentració de proteïna i greix.Segons com es faci la separació delcoàgul de la resta de la llet, quedaràmés o menys humit.

Hi ha dues maneres de coagular lallet (de fer-la sòlida): amb bacteris queprodueixen àcid a partir del sucre dela llet (igual que en un iogurt) o afegintquall que fa una reacció entre laproteïna i el calci de la llet.

En el primer cas s’obté un formatgepoc consistent, de gust àcid i poccalci. Un exemple seria el “petitsuisse”, el “quark” o el “philadelphia”,que són formatges frescos quenecessiten refrigeració per a la sevaconservació. Si aquest formatges’escorre més i es deixa madurar enuna cambra apropiada, tenim elsformatges de barra, de cabra perexemple.

Quan la llet es coagula afegint quall,la quallada que s’obté és mésconsistent, degut al calci. Si aquestaquallada queda humida tenim els

formatges tipus Burgos o mató, peròsi se n’elimina la major part de lahumitat i es deixen madurar en lescambres apropiades, tenim elsformatges curats com el manxego, elde Maó o l’Idiazabal que madurendurant 6 o 8 mesos, o la “tetilla”

gallega que madura durant unes dueso tres setmanes.

Durant la maduració, la quallada queestà formada de proteïna, greix ihumitat que conté dissoltes salsminerals i el sucre de la llet, pateixuna transformació gràcies a l’activitatdels microorganismes; alguns s’hiafegeixen expressament, i d’altres elsporta la pròpia llet o hi van a pararperquè estan en l’ambient.

El tipus de llet (cabra, vaca o ovella),la manera de fer el formatge (tipusde coagulació, deixar mes o menyshumitat, etc.) i els microorganismesde l’ambient i de la llet fan que cadaformatge sigui diferent.

D’entre els microorganismes quemaduren el formatge, un grupimportant són els fongs: si deixem quecreixin a dins tindrem un formatgeCabrales o Roquefort; si afavorim quecreixin fora tindrem un formatgeCamembert o Garrotxa; i si anem

rentant la crosta perquè no creixintindrem els formatges de crosta neta(tetilla, Maó). Als fongs els agrada moltla proteïna i la van estovant; per aixòel Camembert, el Roquefort o elCabrales són tous.

Podríem escriure pàgines i pàginessobre els formatges; això només ésun breu apunt per començar aentendre la complexitat d’un producteresultat d’una tecnologia que s’ha anatdepurant durant 5000 anys d’història.

Només afegiré que els formatges sónun dels productes gastronòmicamentmés bons però que s’han de menjaramb moderació, com més curatsmenys quantitat se n’ha de menjar, jaque contenen molt greix de tipussaturat.

Roser Romero del CastilloProfessora de Tecnologia

d’AlimentsEscola Superior d’Agricultura

de Barcelona

8

Agenda 21

UN HORT ESCOLAR PER MILLORAR EL PLANETA

L’any 1992 va tenir lloc a Río de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides sobre MediAmbient i Desenvolupament, coneguda com a Cimera de la Terra.Representants de 179 estats es van reunir per debatre les estratègies a seguir per assolir eldesenvolupament sostenible del planeta.De la Cimera va sorgir un pla detreball per al Segle XXI:l’Agenda 21.Amb l’elaboració de l ‘Agenda 21local, les ciutats i els seusciutadans reconeixen la sevacontribució als problemessocioambientals del propi entorni de la resta del planeta iadquireixen el compromís detreballar en accions concretesper mirar de resoldre’ls en lamesura de les sevespossibilitats.L’escola és un lloc idoni peraprendre a viure de manera méssostenible a partir de lesdescobertes i propostes de totsels seus membres i pot fer unprocés idèntic al que fa la ciutat, és a dir, elaborar la seva Agenda 21 Escolar.

Metodologia i programa

Per tal que aquest projecte esdevingui útil i engrescador per als alumnes i altres persones que hiparticipin cal que formi part d’un aprenentatge significatiu, que estigui integrat dins del currículumescolar i sobretot que es basi en la recerca.Per tal de que això sigui possible intentarem sempre induir els alumnes cap a la pregunta. Cal quesiguin ells, seguint un fil conductor que donarà el mestre, els que elaborin preguntes i doninrespostes, arribant a conclusions basades en la recollida de dades, l’observació i l’experimentació.

Projecte: L’hort a l’escolaCreació d’un hort al pati de l’escola tot esdevenintprotectors dels recursos genètics domèstics.

Inici del Projecte

Tal com dèiem en la introducció cal induir a la pregunta. I aquesta seria la primera :

- Per què volem fer un hort ?

Poden haver-hi moltes respostes però cal recordar que l’hort va ser una demanda sorgida elcurs passat de la reunió de delegats.

9

Primera part del projecte : Localització del terreny

Considerem que aquesta primera partdel projecte és força important ja queen la localització hi intervenen diversesvariablesque poden ser observades, analitzades icomprovades mitjançant la recerca.Per a poder trobar la ubicacióadequada cal induir a una segonapregunta:

- Quines característiques ha de teniraquest terreny? - Quines variables hem de tenir encompte ?

Les respostes poden ser diverses :

- hores de sol- rec- tipus de terreny- ubicació pràctica- tipus de planter- protecció de pilotes

El pas següent serà analitzar aquestesvariables.Les característiques del treball variarandepenent de l’edat i interessos del grup, sibé el mètode de treball pot ser molt similar.

A cada nivell es farà l’observació i l’anàlisid’una d’aquestes variables.Es farà una posada en comú de tot el treball realitzat en els diferents nivells i finalment esdecidirà la ubicació idònia per a l’hort.

En una segona fase s’indicarà el treball que ha de realitzar cada nivell per a posar en marxaaquest hort.

Programació a partir de gener

La Comissió d’Agenda 21 ha recollit tots els projectes itreballs fets per les diferents classes i s’ha arribat alssegüents acords:

Agenda 21

10

- El lloc escollit del pati per fer l’hort serà sota la rampa en el triangle esquerra del sorral.- La terra no és bona.- Cal posar terra fèrtil.- Abans s’haurà de buidar per poder-ho reomplir.- Ho farem amb eines adequades.- Necessitem una tanca protectora.

- Qui ho farà?

Hem pensat que durant l’horari del patiuna representació de la Comissióvigilarà i orientarà l’activitat.

Aquesta serà la següent:1. Picar, buidar i traslladar la terra

no fèrtil: petits grups de 5è i 6è.2. Posar i pintar la tanca : grups de

4t.3. Omplir el forat, barrejar la terra

: 1r, 2n, 3r.4. Passar el rasclet i aplanar:

Parvulari5. Portar petit saquet de terra

bona: 1 cada alumne.

Cada classe farà els grups (de 6 a 8) i ja seran avisats quan els toqui fer la feina.

Què més farem:

- Festa d’inauguració de l’hort, com a acte principal de la setmana cultural dedicada aquestcurs al tema de L’ALIMENTACIÓ.

- Decidir per classes què volem plantar i el perquè

Problemes per resoldre :

-En buidar la terra hem trobat molts rocs que podrien serperillosos per als nens petits. Cal decidir la manera dedesfer-nos-en.-Cal trasplantar un petit arbre que queda en mig del terrenydestinat a hort. Els pares de la comissió i els monitors demenjador estant disposats a tirar endavant aquesta tasca.-Resoldre de quina manera aconseguir terra fèrtil , composti fems.

Moltes d’aquestes feines ja les hem fet i d’altres s’estantreballant.Us anirem informant.

Comissió d’Agenda 21

Agenda 21

11

Obrim l’aula

P3 Cargols P3 Tortugues P3 Cargols P3 Tortugues P3 Cargols P3 Tortugues P3 Cargols P3 Tortugues P3 Cargols P3

12

LES NOUS

Els Dofins i els Pingüins hem treballat la nou.

Hem après unes endevinalles:

ÉS UNA CAPSETA, XICA IRODONETAPLENA DE MUNTANYES,BONES PER MENJARSI NO M’ENDEVINESVES-HO A PREGUNTAR

CAP FUSTER HA FET,TAN BEN FETA,UNA ARCA TAN PETITETA

Hem après un fragment del poema de Josep Carner:” Les nous delberenar”, del seu llibre “Els fruits saborosos”.

Obrim l’aula

P4 Pingüins P4 Dofins P4 Pingüins P4 Dofins P4 Pingüins P4 Dofins P4 Pingüins P4 Dofins P4 Pingüins P4 Dofins P4

13

Obrim l’aulaExplica d’uns germans que se’n van cada tarda a berenar sota unanoguera. El petit vol picar les seves nous, però el gran no li ho deixafer, ja que la mare l’ha avisat que no ho faci. Al petit li agafa unaenrabiada, pica de peus a terra i sense adonar-se’n trenca les nous.El mitjà, que no ha participat a la discussió, veu les nous i se lesmenja.

A la conferència als nensde 5è, dofins i pingüinshem explicat tot el quesabíem de les nous i lanoguera. Hem recitat elpoema i les endevinalles ihem convidat els nostrescompanys a un tast de lanostra recepta de cremade nous. Per fer això, eldia abans, hem picat lesnous amb un morter i leshem barrejades amb

formatge fresc. Els pingüins, a més, hi hem ficat sucre. Amb labarreja hem untat el pa i el tot estava per llepar-se els dits!

A les fotos es veu un assaigde la conferència de lesdues classes i mentre fèiemla crema de nous.

P4 Pingüins P4 Dofins P4 Pingüins P4 Dofins P4 Pingüins P4 Dofins P4 Pingüins P4 Dofins P4 Pingüins P4 Dofins P4

14

Obrim l’aulaLes dents

Avui la infermera Núria i la Marta han vingut a laclasse per explica-nos coses de les dents.

Hem après que lesdents s’han decuidar molt.

Les dents sónossos.

Les dents i elsqueixals serveixenper mastegar béels aliments.

Si no ens rentem bé les dents, els bacteris esposaran a treballar i aniran menjant les restes del

menjar i ens poden fer les càries.

Una vegada a l’anyhem d’anar al dentista.

1r Taurons 1r Foques 1r Taurons 1r Foques 1r Taurons 1r Foques 1r Taurons 1r Foques 1r Taurons 1r Foques 1r Taurons 1r

15

Obrim l’aula

1r Taurons 1r Foques 1r Taurons 1r Foques 1r Taurons 1r Foques 1r Taurons 1r Foques 1r Taurons 1r Foques 1r Taurons 1r

Per tenir una boca sana hem de:

· Rentar-nos les dents tres cops al dia.

· Menjar molta fruita i verdura perquè ens aporta vitamines iminerals.

· Beure llet, prendre iogurts i formatge perquè aporta calci i fa que els ossos siguin més durs.

· Glopejar fluor. El fluor fa la capa de les dents més forta així els bacteris no s’hi acostaran.

La Núria i la Marta ens han recomanat que per esmorzarportem un entrepà.

· No hem de menjar gaires llaminadures, pastissos, donuts, caramels...

16

Obrim l’aulaLES LECTURES DE TERCER

Aquest any les classes de tercer Castanyer i Alzina hem llegit un llibre que es diu “Elssomnis de l’Aurèlia”.L’ Aurèlia és una nena que no recordava els seus somnis i n’estava tipa que al’escola es riguessin de no recordar els somnis, sobretot la Ifigènia (una nena

moooolt antipàtica).Consultant les pàgines grogues va trobar, a l’apartat defades, un anunci .Va trucar a una tal fada Clementina que liva donar un beuratge per recordar somnis però no vafuncionar. L’Aurèlia, enfadada, tornà a casa de la fada i allàva conèixer en Galb (un baldànders). La fada Clementinaés raptada per l’Onofledis Baumol (un col·leccionistad’éssers màgics) i tot es complica i..... No us expliquem resmés. Potser alguna vegada llegireu el llibre; però sí que ushem de dir que ens ha semblat moooolt divertit.

Ara us farem una petita descripció d’alguns personatgesque surten al llibre.

El Galb: Es pottransformar enqualsevol cosa. És unbaldànders i amic de lafada.

La Ifigènia: Cabells llargs i rossos. Al principi molt antipàtica i envejosa.

El Troll: És el criatde l’OnofledisBaumol i sempreestà distret; quan sesona fa un sorollque et fa venir malde cap.

L’ Aurèlia: És la protagonista. Porta elcabell curt i castany i a més és baixeta,simpàtica i eixerida . Va vestida ambpantalons vermells i jersei de ratllesblanques i verdes

La fada Clementina: Cabells blancs. Moltdespistada i amable. És la que ho complica tot

en confondre el beuratge. Porta unasamarreta groga i una faldilla de coloraines.

Ah! i a la mà porta una vareta màgica.

3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina 3r Alzina

17

Obrim l’aulaCRÒNICA DE LA VISITA DE 4t ESPÍGOL I GINESTA AL MNAC

Vam arribar a les 9:00 a l’escola, vam llegir una carta que ens havia enviat en Jeroni i ens van explicar unamica el recorregut que faríem per arribar al museu.Quan vam acabar d’escoltar les explicacions, vam agafar l’esmorzar i ens vam ajuntar les dues classes a

l’entrada de l’escola per començar la sortida.Vam anar fins al metro d’Horta i vam baixar a Santsper fer transbordament per agafar la línia vermella ifinalment vam baixar a Plaça Espanya.Vam pujar bastants escales i vam parar al costat deles fonts per esmorzar i descansar. Ens van fer unesfotos “Lluíííííssssss”, “patata”, i vam pujar fins a daltde tot on teníem una vista preciosa de Barcelona.El Miquel ens va explicar una petita història deBarcelona, amb els rius, els turons i el mar.Vam anar a un parc petitó amb unes fonts i vam jugar-hi. Mentre Espígol era dins el museu, Ginesta jugava,i després vam canviar.Dins el museu ens esperava el Jeroni, un personatge

que ja havíem estudiat a classe: era un joglar de fusta que ens explicava les normes del museu i li vamcantar la seva cançó.Seguidament vam anar a veure els frescos de Sta. Maria d’Àneu “els serafins”. Tenien aquests ulls quepodien voler dir que et vigilaven i t’amenaçaven (no et pots amagar perquè et veurem sempre) i t’ensenyavena anar pel món mirant les coses amb atenció. Vam mirar-los tot escoltant una música del romànic.Després vam veure uns frontals molt antics que ens explicaven la història de la Mare de Déu, ja que enaquell temps la gent no sabia llegir. Ens vam fixar en el frontal de Cardet.També vam veure una escultura en pedra d’una verge Maria que tenia el nen en braços, però no l’abraçava,sinó que l’ensenyava, ja que era molt important.Vam seguir observant els frescos de Sant Climent de Taüll (són els dibuixos de la paret); aquí ens va agradarmolt la imatge del Pantocràtor. Aquest tenia una mirada penetrant que ens seguia a tot arreu. Amb músicavam desplaçar-nos per la sala i vam fer el dibuixde la seva cara. Després vam anar als frescos deSanta Maria de Taüll, plens de sanefes i gent fentgestos amb les mans. Ens van passar unesdiapositives i vam comentar què significaven pernosaltres.Per acabar vam veure el Griu, un animal fantàstic,mig lleó i mig àguila que ens va agradar força.Al final del museu ens esperava el Jeroni perfelicitar-nos del nostre comportament i peracomiadar-se de nosaltres.Vam anar a dinar a un parc, on ens vam trobar laNorma de Majoria Absoluta. Allà vam jugar unaestona fins que vam tornar a l’escola.Ens va agradar molt l’experiència, i hem après molt de l’època del Romànic.Ens sembla molt interessant poder seguir treballant aquest tema quan anem de colònies, ja que a Esterripodrem visitar esglésies romàniques i ajuntar tot el que sabem.

4t Espígol 4t Ginesta 4t Espígol 4t Ginesta 4t Espígol 4t Ginesta 4t Espígol 4t Ginesta 4t Espígol 4t Ginesta 4t

18

123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123123456789012345678901234567890121234567890123

12345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567891234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678912345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567891234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678912345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567891234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678912345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567891234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678912345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567891234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678912345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567891234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678912345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567891234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678912345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567891234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678912345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567891234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678912345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789

Obrim l’aulaCARNESTOLTES 2005

El dia 4 de febrer, a l’escola Torrent de Can Carabassa, es va fer una gran festa de carnaval a laqual van assistir més de 4 escoles diferents: Àngels Garriga, Heura, Barcanova, Torrent de Can

Carabassa i algunes més; però què seria aquesta festa sense uns alts xanquers, uns bonsdiables i una escandalosa banda de música? No seria res! Per això els nens i nenes de les

classes de Llevant i Marinada van fer que tot això que acabo de dir fos possible!

Enguany la setmana deCarnaval ha estat moltdivertida. De dilluns a

dijous vam haver d’obeirles ordres de la

Cucurbita, la reina delnostre Carnaval: dimarts,

un barret de paper;dimecres, una cueta alfront i pigues a la cara i

dijous un davantal.Dijous Gras vam fer

truites al matí: tenien moltbona pinta. A la tarda, els

xanquers i els seusajudants, els diables i els

músics, s’estrenavendavant de tota l’escola.

Va ser un momentincreïble !!

Els de 5è van guarnir la Cucurbita,.Elaboraren les ordres de la setmana i el

comiat de la nostra estimada Carnestoltes.

Després de més de dues setmanes assajant, va arribar el gran dia, la gran festa, el CARNAVAL!Al matí, van fer una gran rua pel barri mentre la banda anava animant la colla sense parar. Van recollir les Escoles

Amigues; quan arribaren a l’escola, l’orquestra d’en Ramon Rhoma ja estava a punt, però abans de ballar, uns quantsnens/es van llegir el sermó de Carnestoltes que van elaborar els

nens i les nenes de 6è de totes les Escoles Amigues, ambcrítiques i rodolins de la vida social, mentre que els diables

feien tronades intercalant-les en el sermó.Després, i tant que van ballar! I fins i tot els xanquers!!!I per acabar la festa, una forta i escandalosa traca es va

acomiadar de tothom.

Gràcies a les nenes i nens de 6è vam tenir un Carnestoltes feliç: el pregó, totun èxit poètic; els diables, ferotges i escandalosos; els xanquers per un dia hoveien tot des de les altures ; els ajudants no permetien que cap xanquercaigués i els músics es van deixar anar amb el ritme de la música perquèposaven el cor i els sentiments disfrutant de la creació musical. Totes i tots hivan posar el seu granet de sorra.

6è Llevant 6è Marinada 6è Llevant 6è Marinada 6è Llevant 6è Marinada 6è Llevant 6è Marinada 6è Llevant 6è Marinada

19

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456781234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567812345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678

1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456

Obrim l’aula

6è Llevant 6è Marinada 6è Llevant 6è Marinada 6è Llevant 6è Marinada 6è Llevant 6è Marinada 6è Llevant 6è Marinada

...Sí... ara me’n recordo... sí... era el 4 de febrer,era Carnaval... aquell dia em vaig sentir molt

important i solidari ajudant els xanquers. Encaraque la meva importància no era visible pel fet de

no estar alçat, pel fet de no fer soroll, o pelsimple fet de no estar encaputxat i portar un

petard.

És fenomenal quan estàs agafant la maça,sents com la “carretilla” gira i peta.

Em sentia amb el mateix ànim, amb la mateixa emoció, por i alegria que elsmateixos nens i nenes que en aquell moment em miraven, em sentia el protagonista

d’aquell moment i cada segon que passava tenia més ganes de repetir-ho

Va ser una experiència que mai no oblidaré. Pel carrer se’m feia unamica estrany, tothom ens mirava. A la festa, quan vam donar la volta

d’honor, tots els petits em saludaven. Jo em recordava quan erapetita i tenia moltes ganes d’arribar a 6è per poder fer de xanquer.

... Tots anàvem disfressats de la galàxia.La banda va agafar tots els instruments, jo el pandero!Vam començar a desfilar; em sentia important tocant l’instrument, cridant l’atenció de tothom. Lagent del carrer ens mirava, els nens petits ens imitaven i els avis reien i s’alegraven.

Va ser un dia inoblidable.Rebre la sensació de quan explota la “carretilla” que fa vibrar lamaça.Ai! És veritat! Si no sabeu les parts d’un diable, deveu estarpensant que estic boig dient aquestes paraules.Doncs no, perquè les parts d’un diable (a part del cos) són: lamaça, la “carretilla”, el vestit, les ulleres, la pinça, els guants, lacaputxa i el buf.

20

Parlem-ne

Neil Postman, reconegut analista dels fenòmensculturals generats per la societat de la informació i lacomunicació de masses, sosté a La desaparició dela infantesa que la televisió ha acabat amb tots elssecrets del món i que, per tant, sense secrets lainnocència desapareix i sense innocència no hi hainfància. La televisió està acabant amb la idea de lainfància: des de la pantalla es parla de tots els misterisde la vida adulta, la televisió fa públic el que abansera privat. Segons Postman, els nens d’avui dia jasaben què és una violació, un assassinat, ser ric opobre, els desastres naturals o la guerra, ja que latelevisió és una finestra oberta al món que elsproporciona aquesta informació.

D’altra banda, en una entrevista concedida a LaVanguardia, (agost-2001) Angus Fletcher, presidentde The Jim Henson Company Television, afirmavaque estem pressionant massa els nens i que els nens

passen directament dels Teletubbies a GranHermano. Així doncs, amb Postman, Fletchercomparteix la teoria que la infància s’ha escurçat: “Elsnens avui es fan grans més aviat, ja que estàaugmentat la pressió perquè decideixin mésràpidament el que volen fer a la vida” (...) Hauríemde preservar la infància. (...). La televisió no canviala ment dels nens per ella mateixa. Els pares tenenuna influència que haurien d’exercir correctament.Malgrat tot, Fletcher assenyala que la televisió infantil

és el millor de la televisió. I aquest to esperançadorconté una gran veritat, perquè és cert que rera elsprogrames infantils hi ha persones que, per les raonsque siguin, tenen una gran preocupació pels nens. Itambé, perquè una bona part de la societat, paresconscients, associacions i educadors vigilen que elscontinguts no vulnerin els drets dels nens, ja siguides de la manipulació i l’engany. Ara bé, com afirmaFletcher, la televisió no ha de ser mai substituta de lavida, hi ha d’haver un equilibri entre distracciómediàtica, família i escola.

Però per desgràcia, tal com s’ha vingut afirmant entots els estudis que s’han anat fent, la televisió haesdevingut un cangur del nen, substitutiva de lacompanyia d’altres nens i/o de l’adult.

Els que hem viscut una infància sense televisió ensescandalitzen davant dels programes que ofereixen

les televisions en horari infantil, amb excepció de la2 de TVE i alguns canals autonòmics. Els diaris vanplens de cartes d’associacions de pares i educadorsque denuncien aquesta situació, encara que amb elgovern Zapatero s’intenten prendre mesures perevitar la teleporqueria en horari infantil. Hi hacadenes, però, que fan veure que no han sentit res.De vegades, però, també es cau en certmaniqueisme, per part d’alguns pares i educadorsquan culpen del fracàs escolar o del mal

ELS NENS I LA TELEVISIÓ

21

Parlem-ne

Els professionals de l’entreteniment infantil a latelevisió tenim l’obligació d’estimular-los, divertir-los,interessar-los, i, sobretot, recordar el que és evident:de tots els públics, el més intel·ligent i exigent és eldels nens. I aquesta és una de les premisses que vatenir més força quan se’m va encarregar que pensés

en un programa dirigit als més petits. També, però,calia partir de tres principis bàsics: Entretenir, formari informar. Aquests conceptes potser poden estarsubjectes a múltiples interpretacions però són unpunt de partida a l’hora de posar les bases d’unprograma infantil. Així, el primer que cal aconseguirés captar l’atenció del nen perquè es diverteixi. Aaquest entreteniment cal afegir el concepte de formar,encara que hi ha qui es conforma a que la televisióno mal eduqui. Sigui com sigui, formar no significaavorrir, la qual cosa ens porta a la conclusió que

COM ES VAN GESTAR ELS LUNNIS

formar i divertir van estretament units. A més, cal teniren compte que el concepte de formació implica queal nen se li ha de donar prou llibertat perquè tregui,amb l’ajut d’un adult, les seves pròpies conclusions.I, finalment, a les dues premisses anteriors cal afegirque sense la informació, la formació i el entreteniment

no són res. Atès que el nen, a mesura que avança enel seu aprenentatge per la vida, necessita unselements d’informació que li proporcionaran unconeixement més gran de si mateix i del seu entorn.Així doncs, el març del 2003 i amb tota una filosofiade com havia de ser el programa, i també gràcies al’experiència de Barri Sèsam, es va començar a donarforma del que poc temps després serien Els Lunnis.

Calia crear els nostres propis muppets, que aquestsfossin atractius per als nens, que cada un d’ells

comportament dels nens a l’innocent electrodomèsticque domina la majoria de les sales d’estar.

Pensar que uns espais infantils poden educar per simateixos als nens en uns valors que comporten totallò que els éssers humans hem d’aspirar, com arala convivència, la tolerància, el respecte, etc., éspecar d’ingenuïtat. La responsabilitat de l’educaciódels nens és en primer lloc dels pares i dels mestresi, en segon lloc , de tota la societat, ja que el nenimita tot el que els adults fem. El paper de la televisióen l’educació dels nens té, evidentment, moltaimportància, però no s’ha d’oblidar que la televisióés també un aparell que entreté. Entretenir nosignifica que no s’hagi de cuidar els contingutsd’aquest entreteniment, sobretot quan va dirigit a unpúblic tan especial com els nens. Per això, els quetreballem per entretenir els nens en el mitjà televisiutenim una gran responsabilitat, perquè els nensmereixen tot el nostre respecte, i hem de serconscients que són persones que viuen una etapa

de la vida molt vulnerable, en la qual estan descobrintel seu propi jo i el seu entorn.Tot i amb això, i reconeixent la quantitat de dèficitsque té la televisió infantil, seria bo que a les escoless’ensenyés als nens a mirar la televisió i a ésser-hicrítics. Així com s’aprèn a llegir i escriure, caldriaaprendre a conèixer el llenguatge audiovisual, ja que,per sort o per desgràcia, els nens hi estan immersos.I més, amb les noves tecnologies, com ara Internet.

Aquesta exigència, o si voleu, aquest desig,comportaria que els nens aprenguin a no acceptarcom a veritat absoluta tot allò que s’emet, a entendreels mecanismes de la publicitat, a saber distingirclarament entre el que és realitat o ficció, a conèixerles quatre regles bàsiques del llenguatge audiovisual.L’escola no pot mantenir-se al marge de la televisió,com la televisió mantenir-se al marge dels educadorsi dels pares. Mestres, pares i professionals de latelevisió, han de treballar estretament per al beneficidels nens.

22

Parlem-ne ... i què n’opinen els paresrepresentés un caràcter, una edat, una manera defer i havien de viure en un món imaginari, en el qualels nens somiessin estar-hi, i aquest món imaginari –Lunalunera- havia de ser la lluna, sense ser-ho. Enaquest món, quatre personatges d’edats entre 4 i 12anys havien de aprendre, jugar, somiar, riure, tenirconflictes, com tots els nens del món. I, a més, haviende conviure amb un savi, una bruixa i dos adolescents(més tard es van afegir més personatges).

Aquests Lunnis no podien ser humans, més aviathavien de ser petits monstres, però calia quetinguessin les mateixes característiques que elséssers humans: respirar, menjar, dormir, i sobretothavien de tenir emocions i conflictes que s’acabessinresolen sempre de forma intel·ligent, raonable ipacífica.

CARMINA ROIGCreadora (juntament amb Daniel Cerdà)

dels LunnisGuionista i Experta en programes infantils

És evident que el procés de creació va ser molt méscomplex que tot el que he apuntat, el fet important,però, és que els nens accepten i els agrada elsLunnis. I això és, en bona part, gràcies a l’esforç demolts professionals, realitzadors, guionistes,titellaires, productors, càmares, que s’estimen la sevafeina i que saben, com he esmentat abans, que detots els públics l’infantil és el més exigent i intel·ligent.

Ho havíem de resoldreseriosament.

Vam decidirparlar-ne

IAAA!!!

UNX!

Estuúpida!!!Només estic jugant

amb tu!

Ah, sí?

Doncs, juga amb aquest!!!

El «distorsionadorhiperfàsic»

Em va fer mal.Molt

Massa Pròxim capítol:«Ferida Letal»

...Uix...

...Ecsss...

...ggg......rrr... ...mmm...

No! Hi ha massaviolència a la tele!Per què no llegei-xes alguna cosa?

La violència d’unes imatges, malauradament es poden trobar massa fàcilment a tot arreu i al’abast dels nostres fills ja sigui per la TV, el cinema, còmics, al carrer, etc.

El més important és intentar transmetre als teus uns valors, afegit amb una grancomunicació i entesa per part de tots.

Com que al món hi ha d’haver de tot i als nostres infants no els podem tenir amb una bena alsulls, crec que tenim molta feina i responsabilitat de poder transmetre uns valors, a fi i efecte,

imatges com aquestes no afectin els infants....però desgraciadament a la nostra societat els valors no estan massa de moda.

Susanna Domènech Camilo (Mare de Sergi Penna, 3r curs Castanyer)

Reproduïm els comentaris que hem recollit dels pares.

Aquesta és la tira còmica que es va distribuir per reflexionar sobre el temade la violència, la TV i els nens.

23

... i què n’opinen els pares

La tira del còmic em suggereix l’allunyamentdels adults del món dels més petits... Pel

que fa als nostres fills, ens mirem la sevaevolució a l’escola, si van nets i polits, el bé quese’ls dóna l’anglès ... i ignorem per exemple elscòmics que llegeixen i els programes que els hiagraden, tot pensant: “ Criaturades, coses denens”. Doncs precisament per això ens hi hem deposar. Jo vull saber que és “ l’Atori, el Nobita, laMarinera lluna...” Només així podrem tenir proucriteri per triar el que, sempre ha passat pel filtredels nostres prejudicis, considerem oportú pelsnostres fills, i no fer el ridícul com l’exemple de latira còmica.Jordi Ballart

En algun lloc és possible tenir tot allò que“qualsevol voldria”... el poder de manipulació i

control sobre els altres perquè no siguin un perillFamília Bonet

...L’home, a diferència dels animals, no només practica la violència per a poder defensar-se o menjar,sinó també perquè sí; la violència gratuïta- En aquest sentit, és l’únic animal irracional de la natura.

Què podem dir nosaltres com a pares?:Ja n’hi ha prou! Prou violència a la TV, al cinema, al carrer!

Els nostres fills tenen el dret a ser educats amb més saviesa i tots tenim la responsabilitatque així sigui: pares, mestres, governants i en definitiva la societat sencera.

Hola, sóc la Isabel Feliu, mare de l’Ona i de l’Arnau... La tiracòmica, per desgràcia reflecteix perfectament el que passa

avui en dia. Les famílies, des de casa hem d’educar als nostres fills ifilles a utilitzar el seu temps lliure i a limitar el temps de veure la tele,la qual s’ha convertit en el cangur del segle.

El problema de la violència no éspropi dels infants sinó dels adults.

Com a família que som sense TV, nopodem valorar ni jutjar els seus continguts,però si podem dir que sense TV també hiha violència. De fet, la connexió televisió-violència, que deriva a pensar que elsinfants la integren, és una mica innocent.Hem d’educar els nostres fills i fillesprimer perquè reconeguin la violència simai la pateixen i tinguin mecanisme dedefensa ( que no comportin desenvolupar-ne més), i la segona per a que ells nol’exerceixin sobre altres. Tanmateix, elsnostres fills juguen a guerres però tenenclar que és un joc. El fet primordial no ésveure o no pel·lícules violentes sinó laconducta dels pares dins la família i lasocietat.Marta Bertràn, mare de 2n i 5è.

...La televisió ens ofereix violència de manera continuada i constant, en elstelenotícies, en els documentals, etc, etc fins i tot en determinats programesinfantils. ...És evident que evitar que els nens vegin o contactin amb imatges

violentes esdevé una tasca impossible, a menys que els fem viure dins d’una campanade vidre. Això no seria bo ni per ells ni per nosaltres perquè els faríem viure en un mónil.lusori que no existeix. Què es podria fer? Es podria evitar que determinats contingutstelevisius es donessin en franges horàries infantils, però també potenciar determinatsvalors, avui en dia devaluats, tals com la solidaritat, el companyerisme, el respecte perl’altre, etc, des de l’escola, des de casa, des dels mitjans de comunicació, etc. Tambéfins i tot saber distingir entre allò no desitjable i allò que si que ho és; és a dir, aprendrea discernir el significat de les coses que ens empassem constantment, i aquesta ésprobablement la millor protecció possible contra determinats continguts.Xavier Robleda