Revista de la Societat Musical de Guadassuar 13

REVISTA DE LA

societat musicalnúmero 13 GUADASSUARoctubre-novembre-desembre 2000 0 euros

www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa Cecília.Carrer Pare Vicent 10. CP 46610.

Telèfon 962570719REDACCIÓCoordinació: Salvador ColomerCol·laboradors: Juan Bta. Boils, Javi Boils, DoloresCalatayud, Rafa Polanco, Agustín Roig, Paco Zacarés,Joaquín Ferrer, Rubén Marqués, Biblioteca Municipal,Juan Boils,

Edició electrònica: Enric Garcia.

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

SUMARINotícies .................................................. 2Programa d’actes de la festade Santa Cecília .................................... 325 Aniversari de la Societat Musical ...... 5Presidents de la Societat ....................... 7Directors: Francesc Zacarés ................... 8Músics: Joaquín Ferrer Roig .................. 9Activitats ............................................... 10Curs de preparació d’oposicions .......... 10Horaris de l’Escola de Música ............... 11Concert de Santa Cecília ..................... 13Instruments antics: la corneta .............. 14Músics: qui entrà en la banda fà...? ..... 15Records: 1980 ....................................... 17Fitxer: 1999 .......................................... 18Recull de premsa ................................ 19El fosquibrut desafinat ......................... 21

notícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesnotícies · notícies · notícies · notíciesAGRAÏMENTS PEL DISC

La família Beltrán Llopis i l’Ajuntament d’Ares delMaestre han enviant sengles cartes agraint a la nostraSocietat la gravació del CD amb les obres deVirgílio Beltrán.

La família agraeix expressament “a totes les personesque han col·laborat, i molt especialment, a les xiques ixics, músics de la Banda, que sacrificaren tot un cap desetmana del seu temps lliure..., al director FrancescZacarés per la seua professionalitat i perquè ha sabut traurel’esperit i la musicalitat presents en l’obra del mestre...”així com als autors del llibret que acompanya el disc, AgustíRoig per la biografia, Joan B. Boïls pel seu estudi de lescomposicions i Salvador Colomer per la coordinació.

Per la seua part, l’Ajuntament d’aquell poble de Castellóagraeix la inclusió en el disc del pasdoble “Ares del Maestre”,amb l’acord per unanimitat de tots els regidors. (SC)

GRAN INTERPRETACIÓ DE RUBÉNMARQUÉS EN LISBOA

El passat 3 d’octubre Rubén Marqués va obtenir ungran èxit al Teatre Luís de Camoes de Lisboa, onacompanyat per l’Orquestra Sinfónica Portuguesa (OSP)va interpretar el Concert de Branderburg n. 2, en fa major,BMW 1047. Al concert l’orquestra portuguesa, baix ladirecció de Daniel Chorzempa, va interpretar també elsConcerts de Brandenburg n. 4 i n. 5 i el Concert n. 1 per aclave i cordes.

Cal recordar que el passat 2 de març ja interpretàbrillantment el mateix concert amb l’Orquesta Sinfónicade Madrid a l’Auditori Nacional d’aquella ciutat. (SC)

PREMIS I PUBLICACIONSEl nostre clarinetista Victor Estarelles, amb el sextet

“Sons de vent i piano”, format per components de la JORVALha aconseguit el 1r premi en el II Concurs de Música deCambra Ciutat de Vinaròs. Interpretaren un sextet dePoulenc. Desitgem que siga l’inici d’una gran carrera d’èxits.

Per altra banda volem desitjar molta sort als nostres músicsque al llarg del mes de novembre intentaran aconseguir elPremi de Grau Superior del Conservatori de Valènciaen diferents especialitats instrumentals. Són els següents:Julio Roig (saxo), Màrio Bou (clarinet), Jose Javier Jornet(trompeta), Vicent Osca (trombó) i Francisco Gimeno, quedesprés d’haver-lo aconseguit l’any passat amb el bombardí,torna a provar sort enguany amb el trombó.

Per a no perdre la tradició de parlar de les obres dePaco Zacarés, hem de resenyar la publicació en l’EditorialPILES de València, de Three Portraits, guanyadora en 1999del primer premi del International Trumpet Guild. (SC)

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

3

FESTES DE LA MÚSICA 2000

FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

PROGRAMA D’ACTES

DISSABTE,18 DE NOVEMBRE

CONCERT DE SANTA CECÍLIA BANDA DE MÚSICA

20 HORES, Auditori Municipal

DIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE

XIII APLEC DE CORALS JOVES ORGANITZAT PER LA CORAL “MESTRE LLORENÇ RUIZ”

DIMECRES, 22 DE NOVEMBRE

DIA DE SANTA CECÍLIA

19’30 HORES: Missa en l’església parroquial en record dels músics, socis i amants de la música difunts.

DISSABTE, 25 DE NOVEMBRE

CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA

18’15 HORES: Cercavila.

18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’ermita.

19’00 HORES: En l’ermita de Sant Roc, missa en honor de Santa Cecília.

19’45 HORES: Processó fins a l’església parroquial i tornada al musical.

22’00 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.


4

DISSABTE, 2 DE DESEMBRE

CONCERT

BANDA JOVE ORQUESTRA JOVE

COR DE L’ESCOLA DE MÚSICA

19’30 HORES, Auditori Municipal

DISSABTE, 9 DE DESEMBRE CONCERT

RUBÉN MARQUÉS (TROMPETA) QUARTET VESPERALE

Presentació del disc TOOT SUITE 20 HORES, Auditori Municipal

DISSABTE, 16 DE DESEMBRE

CONCERT HOMENATGE ALS SOCIS GALA LÍRICA


22 HORES, Sopar amb orquestra en la Sala Rex

Venda de tiquets per al sopar al Musical els dies 11, 12 i 13 de desembre de 19 a 21 hores.

DIMARTS, 26 DE DESEMBRE

CONCERT DE NADAL PATROCINAT PER LA COOPERATIVA AGRÍCOLA

SANTÍSIM CRIST DE LA PENYA.

CATÒLIC, 20 HORES DIJOUS, 28 DE DESEMBRE

CONCERT ANY BACH ORQUESTRA DE CAMBRA


QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS

S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

5

1975-200025 ANYS DE SOCIETAT MUSICAL

El 7 d’octubre de 1975 la banda simfònica Unió Musi-cal Santa Cecília esdevingué, per acord unànime dels seuscomponents, en Societat Musical i s’aprovaren els seusestatuts. El canvi es realitzà per a donar-li personalitatjurídica a la banda i poder ingressar en la Federació Re-gional Valenciana de Societats Musicals, anomenadadesprés Federació de Societats Musicals de la ComunitatValenciana.

Antecedents.Després de la guerra civil 1936-39 sorgí un moviment

ple d’entusiasme i d’il·lusió, entre els músics deGuadassuar que havien pertangut a distintes agrupacionsmusicals, per unir-se en una gran banda de música.Aquestes agrupacions foren: Banda Ateneu Musical,extingida en la dècada dels anys 1920 i que dirigí EvaristoRoig Añó; Societat Filharmònica Victòria, anomenadatambé, en algun temps, Banda Municipal, que estiguédirigida per José Beltrán Osca, dissolta en 1931 i Banda

de la Joventut d’Acció Catòlica, dirigida per DomingoAñó Cleries, uns anys abans de la guerra.

Sota la tutela de l’Ajuntament, llavors presidit perl’alcalde Salvador Colomer Asensi, es constituí la Bandade Música Municipal de Guadassuar, el reglament de laqual fou aprovat pel ple de la Corporació Municipal el dia11 de maig de 1939.

Es nomenà director, amb plena satisfacció de tots, aEn Virgilio Beltrán Cleries, però més avant començà a pre-ocupar la notícia de que pel Cos Nacional de Directors deBandes de Música Civils es volia donar ple vigor a la Lleide 20 de desembre de 1932, en la que es creà dit Cos, laqual estableix que les Corporacions locals que creenbandes de música “no podran nomenar directors d’ellessinó a qui figure al Cos de Directors”

1974: Plantilla de la Banda en el moment dela conversió en Societat Musical

REVISTA DE LA

societat musical

6

Per no estar supeditats a dita Llei, a més de gaudir elsmúsics de major autonomia i no dependre dels vaivensdels dirigents polítics, la banda s’independitzà del’Administració Local el 18 de juny de 1942, i es convertíen “entitat cultural-artística” amb el nom de Banda “UnióMusical Santa Cecília”, en la qual els seus components,mitjançant un contracte-reglament firmat davant del notariJuan Gil Quinzà d’Algemesí, es comprometeren a pertànyera la banda durant un període de quatre anys.

El suport que rebia la banda de l’Ajuntament continuàigual, establit per mig d’una contracte en el qual el sou deldirector i gratificacions als músics es compensava ambles actuacions que la banda donava al municipi.L’Ajuntament costejava, a més l’adquisició i reparaciód’instrumental, uniformes i facilitava el local dels assaigs.

La Federació de Societats Musicals.En 23 de març de 1969 es celebrà a València la I

Assemblea de la Federació Regional Valenciana deSocietats Musicals. La banda de Guadassuar rebé ambantelació la convocatòria, i després de llegida als músicsal finalitzar un assaig, se’n donaren diferents opinions:

La tendència majoritària de la banda era procliu aingressar en la Federació. El músic Vicent Esteve Bou ialtres, es mostraren entusiastes i favorables perquè ambla Federació es podia facilitar la col·laboració mútua entrebandes i aconseguir millors ajudes de les AdministracionsPúbliques. Amb este sentit Vicent Esteve havia mantingutun canvi d’impressions, molt positives, amb músicsd’Alberic, Alginet, Dénia i altres poblacions.

Però uns pocs músics preferien continuar com estaven,és a dir, refusaven comprometre’s un determinat nombred’anys, pagar cap tipus de quotes o admetre la incorporacióde la dona en la plantilla de la banda, pel qual, en precaucióde que un canvi de sistema provocara evasions en la plan-tilla de la banda, ja per si mateix prou reduïda, s’acordàdeixar l’assumpte sobre la taula en espera de millor ocasió.

Feia 24 anys que la banda funcionava sense capcompromís escrit, des del 28 de juny de 1946 que s’extingíl’últim contracte de quatre anys, i no es renovava per noperdre músics.

Invitada la banda a la III Assemblea de Gandia, en junyde 1971, la junta directiva decidí assistir per a conéixerpersonalment la Federació. A la ciutat ducal es desplaçarenel president de la banda Leopoldo Vidal Plaça, el secretariAgustí Roig Barrios i el vocal José Gimeno Montalvá;aquest prestà per al viatge el seu vehicle. La impressiórebuda fou molt positiva i tornaren els tres encara mésconvençuts de la conveniència de l’ingrés de la banda enla Federació.

De nou s’entropessà amb la mateixa apatia d’un reduïtgrup de músics i hagueren de passar altres tres anys finsque per influència de les notícies favorables d’altres bandes,

ja federades, i la recomanació de l’alcalde de Guadassuar,Juan Bautista Sanz Osca que tènia coneixement de quela Diputació anava a donar ajudes a les bandes, el 23 defebrer de 1974, amb el consens de tots, s’acorda iniciarles gestions per a fundar la Societat Musical a Guadassuari ingressar en la Federació.

Després de diversos tràmits i prolongats retards per larígida burocràcia dels organismes oficials, el Govern Civilde València, l’1 de gener de 1975 tornà els estatuts senseaprovar, exigint s’adaptaren alguns articles a la nova nor-mativa.

Fundació de la Societat Musical de Guadassuar.El 7 d’octubre de 1975, reunits els components de la

banda de música en Assemblea General al local del’Acadèmia de Música del carrer de Salvador Mahiques n.2, presidits per Leopoldo Vidal Plaza, president de la Jun-ta Gestora Provisional, acordaren per segona i definitivavegada, fundar la Societat Unió Musical Santa Cecíliade Guadassuar, aprovant-se al propi temps els Estatuts,on diu en els dos primers articles:

Article I. Amb la denominació de Societat Unió MusicalSanta Cecília de Guadassuar, es constitueix en estalocalitat la present Entitat, que es regirà per aquestsEstatuts, redactats conforme a la vigent Llei d’Associacionsde 24 de desembre de 1962.

Article II. La Societat Unió Musical Santa Cecíliade Guadassuar, tindrà com a finalitat promoure,protegir i difondre l’afició, ensenyament i pràctica dela música.

La Federació admeté a la Societat Unió Musical SantaCecília de Guadassuar, el 14 de març de 1976, composta,aleshores, de 80 socis i 48 places en la banda i el 3 dejuny següent es produí l’aprovació de la Societat i els seusEstatuts pel Ministeri de la Governació (Direcció Generalde Política Interior, Servei d’Associacions, amb el n. 2067.

“Esta Direcció General, per delegació del’Excel·lentíssim Ministre, ha tingut a bé reconéixer la lici-tud i determinació dels fins de la Societat Unió MusicalSanta Cecília de Guadassuar. Madrid, 3 de juny de 1976.”

Agustí Roig BarriosCronista Oficial

Ex-secretari de la Societat Musical

REVISTA DE LA

societat musical

7


PRESIDENTS

VICENT ESTEVE BOU1975-1990

DOMINGO AÑÓ CLERIES1990

VICENTE SEGURA1990-1992

FRANCISCO GIMENO ASENSI1992-2000

REVISTA DE LA

societat musical

8


DIRECTORS (i 3): FRANCESC ZACARES FORT

Està al front de la nostra banda

des de setembre de 1995, i professorde la nostra escola des de 19

Nascut a Albal en 1962, inicià elsseus estudis en la Banda JoventutMusical. Al Conservatori Superior deMúsica de València es titulà enTrombó, Harmonia, Contrapunt iFuga, Direcció d’Orquestra i Cors,Composició i Instrumentació, iMusicologia; amb els professors: J.Vidal, L. Blanes, M. Galduf, A.Blanquer, entre altres. Ha assistit acursos impartits pels mestresGarcia Asensio, Cervera i Cober. En1986, guanya el Premi d’Honor delConservatori Superior de Música deValència en l’especialitat d’Harmoniai Melodia Acompanyada.

Ha dirigit la Unió de Pescadors delCabanyal, Societat Musical de Torís,Primitiva de Paiporta i Santa Cecíliade Sedaví, obtenint primers premisen el Certamen de la Diputació deValència (1993 i 1994), Certamen dela Comunitat Valenciana (1994), Cer-tamen de Cullera (1993) i Certamende València (1993). A més ha dirigitconjunts instrumentals i altresbandes valencianes, així com la Ban-da del Conservatori de Les Palmesde Gran Canària. Ha impartit lesassignatures d’Harmonia i FormesMusicals als conservatoris: Superiorde Música de València; Cullera; Valld’Uixó i Carcaixent. En l’actualitat ésprofessor d’Harmonia i Anàlisi alConservatori Professional deValència.

La seua composició Caribdis, vaser estrenada per la nostra banda enel Certamen de València (Secciód’Honor) en 1994. La seua obraDíptic Simfónic va rebre el PrimerPremi del Certamen Internacional de

Composició de la Fundació Mundialde Música de Kerkrade en 1995 iobra obligada en el Certamen Mun-dial de Bandes de 1997 dins de lasecció de concert. Altres obresinterpretades per la nostra bandason: “Iocundum” (obra obligada en e!Certamen de València de 1991);“Exegesis” (col·lecció RETROBEMLA NOSTRA MUSICA, Diputació deValència, 1996).

De les seues composicions per aorquestra destacarem “Anacreon”(1998), estrenada per la nostraOrquestra de Cambra en el seu 10éaniversari i “Fuga Suite” (1992) per aorquestra de cambra. La seua obra“Remembrances” (1998), per aquintet de metalls va ser estrenadaper Luur Metalls.

Entre els seus pasdobles destacar“SANT ROC” (197) dedicat als

Festers de Sant Roc, amb els te-mes populars de les danses (editatper l’editorial Piles); “REX” (1998)pasdoble taurí dedicat a Mariano Cle-mente; i “UNIÓ MUSICAL SANTACECÍLIA DE GUADASSUAR”(1999).

Ha compost música per aorquestra, piano sol,harmonitzacions de música popularper a cor mixt, música de cambra,marxes processionals, pasdobles,etc. Les seues composicions hansigut interpretades a Portugal,Anglaterra, França, Bèlgica, Suïssa,Itàlia, Israel, Holanda, Suècia, Japó,Noruega, Alemanya, Estats Units,Dinamarca, Luxemburg. 10 CDstenen enregistrades algunes de lesseues obres.

També ha realitzat orquestracionsd’obres pianístiques d’Albéníz,

1-4-2000, Auditori Municipal: Gravació de «Abstraccions Eufòniques», obra premiadaen Musicat 99 amb el primer premi de composició per a dolçaina i banda.

REVISTA DE LA

societat musical

9

Kabalewsky; a més detranscripcions per a banda d’obresorquestrals de Copland (Rodeo) i deR. Strauss (Till EulenspíegelsLustige Streiche) que interpretaremcom a obra lliure al Certamen d’Alteade 1996.

Ha sigut membre del jurat del Cer-tamen Provincial de València (1995),i de la Comunitat Valenciana (1996).

Per últim, destacar els últims

premis aconseguits:- 1r. Premi del International

Trumpet Guild 1999 CompositionContest (ITG), amb l’obra “Treeportraits for trumpet, mezzo and pia-no”, organitzat per la George Was-hington University de WashingtonDC, Estats Units (1999).

- 1r. Premi del 1r. Concurs deComposició per a Dolçaina i Bandade Música «CIUTAT D’ALGEMESÍ»

amb l’obra “Abstracions eufòniquesper a dolçaina i banda” (1999).

- 1r premi de la primera seccióde XXI Concurs Internacional deComposició per a Banda enCorciano (Itàlia) amb l’obra“RESPIGHIANA” (2000).

músics · músics · músics · músics · músicsmúsics · músics · músics · músics · músicsmúsics · músics · músics · músics · músicsmúsics · músics · músics · músics · músicsmúsics · músics · músics · músics · músics

Joaquín Ferrer Roig

Joaquín Ferrer (segonper la dreta), RafaPolanco, Alfonso Cres-po i José Casasús en1972 quan entraren enla banda. (foto JoaquínFerrer)

Naix a Guadassuar, iniciant els seus estudis musicalsen la Societat Musical i el grau mig de saxofon en elConservatori Superior de Música de València, amb mencióhonorífica. Va realitzar nombrosos concerts com acomponent del “Quartet de Saxofons del Conservatori deValència”. Acabà els seus estudis superiors alsconservatoris de Sevilla i València.

Va exercir com a Professor de la Banda Municipal deSevilla, a la vegada que realitzava nombrosos concertscom a solista i com a component del “Cuarteto de Saxofo-nes de Sevilla” , del que va ser membre fundador.

En l’actualitat i des de 1991 és professor de saxofon alConservatori Provincial de Música de León, per oposició,compartint l’activitat docent amb la concertista, com acomponent del “Duo Creston” (saxofon i piano) i del “Cuar-teto de Saxofones de León”, del qual és el seu fundador,havent ofert nombrosos concerts per tota la Comunitat deCastella-Lleó.

És professor del curs d’estiu “Ciudad de Astorga” i di-rector de la Banda de Música del Conservatori de Lleó desdel curs 1995-1996.

REVISTA DE LA

societat musical

10

LA UNIÓ MUSICAL DE LLÍRIA ORGANITZA LA 2a EDICIÓ DELCURS DE PREPARACIÓ D’OPOSICIONS A CONSERVATORIS

A partir del pròxim mes de Gener, als localsde la Unió Musical de Llíria se celebrarà lasegona edició del curs de preparaciód’oposicions per als que estiguen interessatsen accedir als Conservatoris de Música.

L’organització del curs està molt il·lusionada,ja que la primera edició celebrada enguanyha segut un èxit amb una elevada participaciód’alumnat, uns quaranta, els quals mostrarenla seua satisfacció per la formació rebuda.

Cada volta més, les oposicions exigeixenals aspirants a professors de Conservatori, amés d’un elevat domini tècnic i artístic del’instrument, una sòlida formació pedagògica,que permeta als futurs professionalsdesenvolupar una docencia adequada amb elsprincipis didàctics de la Reforma Educativa.

A més de la preparació específica de lesoposicions, també es tracta d’aportar una formacióal professorat que serà de gran ajuda a tots aquellsjovens que s’inicien com a educadors en lesnombroses Escoles de Música de la Comunitat Valenciana.

Els professors d’este curs son professionals amb unadilatada experiència en el món de l’ensenyament musicalque coneixen amb detall les exigències dels tribunals i elsproblemes més usuals de la funció docent.

Els alumnes que se matriculen en estes jornades gaudirande tots els temaris confeccionats, el que suposa un estalvi

de documentació important. També elscontinguts dels temaris s’expliquen en lesclasses per tal de facilitar la seua comprensió.Amb una metodologia participativa i interactivaels assistents disposaran d’alumnes in situper fer simulacions de classes individualsd’instrument seguits de posteriors debatssobre el desenvolupament d’eixes classes,situacions a que l’opositor s’enfrontarà davantdels tribunals.

Aquells alumnes que no puguen assistir ales classes per qualsevol raó, poden comprarels temaris. No oblidem que confeccionartemaris de música es una tasca costosadegut a que, en la majoria dels casos , lainformació està en llengua estrangera.

També s’ofereix una informació detallada deles convocatòries en les diverses comunitats,i la obertura de borses de treball.

Actualment les especialitats del curs son:Flauta, Oboè, Clarinet, Fagot, Saxofon, Trom-

peta, Trompa, Trombó, Tuba i Piano.El President de la Unió, Josep Vicent Alcaide se mostra

il·lusionat amb el projecte, aquesta Societat sempre ha segutcapdavantera en moviments de renovació pedagògica musi-cal i espera rebre la confiança de molts jovens interessats.

Per a obtenir més informació, podeu dirigir-se a la secre-taria de la Unió, al següent telèfon de contacte 962780254.

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsSETEMBRE-OCTUBRE 2000

Orquesta de cámara. El violín, la viola, el violoncello, el con-trabajo y el oboe se pusieron al servicio de la música.(C. CRIADO) (La Opinión de Málaga, 7-10-2000)

& CONCERT DE L’ORQUESTRA AMÀLAGA. Divendres 6 d’octubre, 20 h.,Catedral.

De nou, l’Orquestra estigué acompanyant al cor Cantollanoara a la catedral de Màlaga. Moltíssim públic. El dia següent,el periòdic La Opinión de Màlaga li dedicava les dos pàginescentrals al concert però... no apareixia en cap moment elnom de l’Orquestra. El peu de foto on apareixen els músicsel podeu llegir vosaltres mateix; i la crítica també (!!) (pàg.29). A més, es destacava que “només” haveren sonat dosmòbils al llarg del concert.

& CONCERT 9 D’OCTUBRE. Dissabte 7d’octubre, 20.45 h., Auditori Municipal.

Com és costum, la celebració del 9 d’octubre passa pelconcert de la Banda, enguany amb molt de “sabor” valenciàamb composicions descriptives de Giner, López-Chavarri,Adam Ferrero, etc.

En el quadre de professors Rafael Polanco i Francesc Zacarés

REVISTA DE LA

societat musical

13

Concert de Santa Cecíliadissabte 11 de novembreAuditori Municipal

notes al programa

CONCERT PER A TROMPETA IBANDAAlexander Arutjunjan

Alexander Arutjunjan, compositor armeni nascut en1920, va composar en 1950 aquesta obra que és una deles més peculiars i suggerents del repertori concertant pera trompeta. El que li dona una singularitat especial alconcert son les melodies i les tècniques d’escriptura mu-sical que provenen de la música popular arménia,transformades pel talent musical del compositor. Encaraque es succeeixen diferents temps (Andante, Allegro enér-gico, Meno mosso i Allegro), el concert està concebut enun sol moviment amb dos temes principals. Cal destacardos traços estilístics principals: el seu lirisme expressiuque caracteritza els temps lents (reforçat de vegades perl’ús de la sordina) i el caràcter dinàmic i àgil dels passatgesràpids, en els que es requereix el doble picat. (MB)

SIMFONIA N. 5 (FINAL)Dimitri Shostakovich

Es commemora enguany el 25 aniversari de la mortd’aquest pianista i compositor rus del que la nostra bandaha interpretat algunes obres últimament. Nascut en 1906,en Sant Petersburg, Shostakovich, als onze anys, vacompondre una «Simfonia Revolucionària» i una «Marxafúnebre a la memòria de les víctimes de la revolució»,demostrant des de la seua joventut una adhesió total alnou ordre, orgullós de ser un ciutadà de la URSS i decooperar a la «edificació de la revolució». Cap als anys 30era considerat un dels principals compositors soviètics,sent marginat i rehabilitat varies vegades al llarg de la seuavida. Va desitjar ser un historiògraf de la seua època (laSetena Simfonia, anomenada «de Leningrad» o 1941 ésuna vertadera pàgina d’història, amb un gran impuls èpic,reflectint el setge de Leningrad a mans de les tropes nazisi el seu posterior alliberament).

SOLERIANACarlos Suriñach

Compositor nascut en Barcelona en 1915. Estudià en laseua ciutat natal i en Berlín, dirigint l’Orquestra del Liceuen 1943. Amb posterioritat va viure en París i en Nova York.Entre les seues obres podem citar Sinfonía Passacaglia,Obertura flamenca, Tres cantos bereberes, Sinfonia fla-menca, Suite española, Feria mágica... La seua estèticaoscila entre un tipisme i colorit hispànic i un moderatmodernisme.

Soleriana, està dedicada al Pare Antonio Soler, compo-sitor espanyol del segle XVIII. En ella Surinach pren com abase el tema del Fandango, i a partir d’ell dissenya setDifferentia (variacions) anomenades, modificantl’armonització, el tempo i la instrumentació.

MUSIC FOR MOVIE PICTUREKees Vlack

Compositor holandés. Ha composat gran nombred’obres per a Banda Simfònica entre les que podem des-tacar Ciclo de rios, La cordillera de los Andes, Las playasde Rio.

REVISTA DE LA

societat musical

14

INSTRUMENTS DE MÚSICA ANTIGA:LA CORNETA

«...de tots els instruments de vent, el cornetto és el mésexcel·lent, ja que imita la veu humana millor que els altres»(Girolamo Dalla Casa). «... pareix l’esclat d’un raig de sol, que apareix a l’ombrao entre les tenebres, quan el sent entre les veus a lescatedrals o a les capelles» (Marin Marsenne).

Si aquest instrument éstan apreciat, és per la seuaimitació quasi perfecta dela veu humana. En efecte,els instruments que inten-ten reemplaçar les veus;deuen doncs trobar un mitjàde seguir el més fidelmentpossible les inflexions de laveu, i al mateix temps unaforma d’articular la frasemusical que recorde ambrealisme el que es narra,així com les paraulesutilitzades en el text.

Constructivament la cor-neta es feia d’una peça defusta corbada amb ajuda dela calor, dividint-se de for-ma longitudinal en duesmeitats. La part exteriorhavia de formar una seccióhexagonal, de perfil cònic isense pavelló. Desprésd’haver portat a terme elbuidat de cadascuna de lesdues parts es procedia a launió de nou d’aquestes,que per a una millorconjunció es recobrien ambun drap, fent pressió.

Es fa sonar segons elsistema habitual usat en els instruments de metall.L’embocadura té forma de copa i la seua grandària és mésbé xicoteta; a més a més és desmuntable excepte en lacorneta muda (cornetto mutto), en la que l’embocaduras’introdueix dins del tub, el que sumat a la seua formamarcadament cònica produeix un so molt més velat i suau.Les notes s’obtenen mitjançant forats que es tapen ambels dits a la manera de les flautes de bec. La seua distribucióconsisteix en sis forats en la part davantera i un en la partposterior que es tapa amb el polze. El seu registre cromàtic

és aproximadament de dues vuitenes i mitja. L’absènciade pavelló, a més de permetre que la utilització dels foratsno repercutisca de cap forma en la qualitat de les notes,sembla la responsable més directa del registre moderat idel timbre tan personal, suau i clar al mateix temps, queaconsegueix ser inusualment interessant.

La tècnica és difícildes del punt de vista delsnostres dies ja que és uninstrument imperfecte sil’hem de contrastar ambles tècniques actuals defabricació d’instruments,així com amb lespossibilitats d’afinaciód’aquests. Cada una deles notes ha de trobar-seamb la sola ajuda delsdits, amb tota classe deposicions de forquetan e c e s s à r i e s ,aconseguint el timbremés suau i l’afinaciómitjançant un equilibri depressió tant del’embocadura com delsdits sobre els forats.

La corneta eral’instrument virtuós perexcel·lència de finals delRenaixement. Mentre latècnica de la trompetaestava sent investigada,la corneta estava en pleapogeu del seudesenvolupament. Lacol·laboració de bandesde sacabutxes i cornetesaconseguirà a més amés el seu més alt nivell

d’organització dins de la Venècia de Willaert i sobretotd’Andrea Gabrieli, que serà, per cert, el primer que indiqueen les seues obres les parts específicament instrumentals.A finals del XVI s’assisteix de forma contínua, quasi diària,a concerts «a cinc» executats únicament per aquestsinstruments que entraran a formar part de les orquestresd’òpera convertint-se, per exemple, en una part importantdel «Orfeo»(1607) de Monteverdi.

Javi Boïls

REVISTA DE LA

societat musical

15

músics · músics · músics · músics · músicsmúsics · músics · músics · músics · músicsmúsics · músics · músics · músics · músicsmúsics · músics · músics · músics · músicsmúsics · músics · músics · músics · músics

Qui entrà en la banda fa...?25 anys

En 1975 sols va entrar en la bandaAntonio Esteve Moya (tuba), al quipodem veure en una foto de 1977.

20 anysEn 1980, segons les informacions que hem pogut recopilar, entrarenen la banda en tres tandes, excepte error o omissió involuntària, lesseguents persones:21 de gener: Rubén Marqués Colomer i Vicente Oliver Domingo(trompetes), Adrián Esteve Colomina (trombó), Juan Luís GimenoRoig (bombardí), Jesús Osca Ruiz (trompa), Martí Asensi Osca(oboé), Virgílio Camarasa Cléries, M. José Añó Alonso i M. ReyesGimeno Añó (clarinets)Falles: Xelo Castells Colomina (clarinet)22 de novembre: Vicente Boïls Sais i Vte. Decoroso Beltrán Roig(saxos)

10 anysEn 1990, segons les informacions quehem pogut recopilar, entraren en labanda, excepte error o omissióinvoluntària, les seguents persones:Tomás Colomina Remígia (clarinet)Ana Oliver Meseguer (clarinet)Jose Javier Jornet Añó (trompeta)Jose Miguel Bay Royuela (trompeta)Gustavo Canet Peirotén (violoncel)Enrique Cléries (trompa)

En la fira entraren en la banda 9 xics i xiques, però sols es feren la fotoels xics. Proveu a reconéixer-los. (foto Virgilio Camarasa)

Els sis que entraren aquell anyacompanyats del mestre Joaquín Vidal.Identifiqueu-los sense ajuda que no hanpassat molts anys. (Foto Ana Oliver)

REVISTA DE LA

societat musical

16

reCOrds · re cords · records · recordsreCOrds · re cords · records · recordsreCOrds · re cords · records · recordsreCOrds · re cords · records · recordsreCOrds · re cords · records · recordsBOLETIN DE INFORMACION MUNICIPAL, N. 8 NOVIEMBRE-

DICIEMBRE DE 1980 (Arxiu Biblioteca Municipal)


··· FITXER ···

Donat que tot el que es publica a la revista queda escrit per a sempre, com una espècie de diari històric, rebérem fa algun temps la sugerència d’anar arxivant i anotant tots els concerts que feia la Banda, tal i com es va fer fa algun temps amb la Banda Jove (n. 9) o l’Orquestra (n. especial). D’eixa forma quedaria constància de tot el que es toca en cada concert.

Així com en eixos dos casos es va fer una retrospectiva des de la creació de cada agrupació, amb la Banda ho anem a fer any a any donat que hi han molts més concerts i que és remunta molt més enrere. D’aquesta manera podrem aclarir els dubtes de quan es va interpretar tal obra per última vegada. O observar curiositats com des de quan es fa el concert de St. Roc, quants concerts es feien en estiu, des de quan no es canta l’himne de Sta. Cecília en concert, les vegades que s’interpreten les obres que es porten a un certamen, etc.

Cal aclarir algunes coses. Encara que intentarem ser el més estrictes que pugam, hem de tindre en compte que de molts concerts no es fa programa de mà (els d’estiu per exemple) i que en altres es fan modificacions. Tenim dades de persones que han anotat tot açò, però és possible que se’ns passen coses... Per això ens trobarem també dades amb interrogant, les que no sabem cert. De tota manera, si algú detecta algun error, agrairíem que ens ho corregira. Per altra part, i per a estalviar espai, no

especificarem l’autor de la composició interpretada, només el títol, i sí altres dades en cas de possible confusió. Tampoc director ni solistes.

Ara sols ens falta “fitxar” els concerts de cambra.

−−−−−−−−−−

Comencem la sèrie per 1990, és a dir, ara fa 10 anys. La Banda va acudir al Certamen de València i guanyà per segona vegada en la secció Especial “B” (podeu comprovar les obres que es tocaren mirant els concerts de l’estiu). En el concert d’homenatge a Vicent Esteve es va fer un repàs als 4 certàmens que s’havia acudit fins eixe moment. En el del 6 de juliol, el president de la Diputació ens lliurà una tuba, encara que amb posterioritat va ser substituida per un saxo baríton. Altres “detalls”: que el concert del Crist es feia el dia 6; que el de St. Roc, que portava molts pocs anys realitzant-se, no tenia encara el caràcter festiu que té actualment; que hi havien 2 concerts de Retrobem; i que per primera vegada no es va fer el concert de Setmana Santa (amb peces “adequades”, majoritàriament lentes), i es va substituir pel de Primavera dedicant-lo a quatre solistes i quatre directors.

JBB

CONCERTS BANDA 1990

Dissabte 3 de març / Patronato, 20 h. / Concert de Primavera Sonatina per a timbals (Tcherepnin)

Solo de concurs per a saxo (R. Escobés) Concert per a trompa nº 3 (Mozart) Concert per a trompeta (Hummel)

Dissabte 19 de maig / Patronato, 20.30 h. / XI Retrobem la Nostra Música El Mercantil Valenciano

Coplas de mi tierra Estampas mediterráneas

Batalla imperial Homenatge a Sorolla

València

Divendres 15 de juny / Plaça Generalísimo, 22 h. / X Festival de Bandes

Commemoració de la Semana de las Fuerzas Armadas Guadasuarense Capricho italiano

Homenaje a Sorolla

(MÚSICA DE LA DIVISIÓN DE INFANTERÍA MECANIZADA “MAESTRAZGO nº 3”)

1


Divendres 6 de juliol / Frontó del Patronato, 23 h. Guadasuarense

En la quinta del sordo Homenatge a Sorolla

En la quinta del sordo

Diumenge 8 de juliol / Plaça, 23 h. Guadasuarense


En la quinta del sordo

Divendres 13 de juliol / Plaça de bous (València), 21 h. / Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València”

(SOCIETAT ARTÍSTICO MUSICAL de PICASSENT)


(S. M. “SANTA CECILIA” de REQUENA)

Dissabte 28 de juliol / Plaça de (?) (Torrent) / Festival de Bandes (SOCIETAT ARTÍSTICO

MUSICAL de PICASSENT) Guadasuarense Capricho italiano

Díptic per a banda

(CÍRCULO CATÓLICO de TORRENT)

Dilluns 6 d’agost / Plaça, 24 h. / Concert del Crist El Mercantil Valenciano

La tempranica Capricho italiano

La boda de Luis Alonso Homenatge a Sorolla (2n mov.)

Fiesta de las trompetas Guadasuarense

Dijous 16 d’agost / Plaça / Concert de Sant Roc Churumbelerías

La tabernera del puerto Las dos comadres

Las hijas del Zebedeo

La del manojo de rosas Guadasuarense

Fiesta de las trompetas València

Diumenge 25 de novembre / Patronato, 12.30 h. / Homenatge a Vicent Esteve Bou - Concert de Santa Cecília

Ateneo Musical Sicània

Valencianes (L. Chavarri)

Cosmos Homenatge a Sorolla

Diumenge 2 de desembre / Parc del Baix Camp (La Selva del Camp), 12.30 h.

Churumbelerías Sicània

Las dos comadres Estampes mediterrànies Valencianes (L. Chavarri)

Ciclo de ríos En er mundo

Fiesta de las trompetas València

Diumenge 23 de desembre / Patronato 12.30 h. XI Retrobem la Nostra Música

La Cañada Valencianes (L. Chavarri)

Sicània La canción del olvido Espíritu valenciano

València

18

REVISTA DE LA

societat musical

19

REVISTA DE LA

societat musical

20

VALÈNCIA ACULL EL II FESTIVALINTERNACIONAL DE MÚSICA ANTIGA

El dimecres 23 de setembre es vapresentar al Club Diario Levante la IIaedició del Festival Internacional deMúsica, Història i Art, organitzat perl’Associació Cultural comes amb elpatrocini de l’Ajuntament de València,la Diputació i la Universitat. Elsconcerts seran gratuïts, recollint-se lesentrades en la Fundació Municipal deCine, situada al carrer de l’Arquebisbede València.

D’octubre a maig aquest encontrees celebrarà als llocs històrics mésemblemàtics de la ciutat de Valènciacom l’Almodí, la Llotja, l’església del

Patriarca, la plaça de l’Arquebisbato el Museu de la Ciutat, acollint untotal de deu concerts de músicaantiga i barroca, interpretats peralguns dels millors especialistes delmón.

Entre els grups que participen enel Festival i que encara podeu es-coltar es troben Alia Música, dirigitper Miguel Sánchez (15 dedesembre en la Llotja),Combattimento, dirigit per DavidRoblou, (19 de gener en laUniversitat), la soprano MartaAlmajano i el llaudista Juan Carlos

Ribera (24 de febrer, Museu de laCiutat), La Colombina (24 de març al’Ajuntament), i finalment la Capella deMinistrers, dirigida per CarlesMagraner clourà el festivalel 28 d’abrila l’Almodí.

A aquest cicle de concertsl’acompanyen diverses activitats comclases magistrals, exposicions,conferències i la presentació d’un discde la Capella de Ministrers. Al mateixtemps s’anuncia per a la primavera delproper any la celebració del FestivalInternacional de Musicologia en laUniversitat.

Levante - EL MERCANTIL VALENCIANO CULTURA Dissabte, 30 de setembre de 2000

REVISTA DE LA

societat musical

21

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

Tiiinc el braçcom una

espasaaaa...

Jooo l’orellamoltcalentaaaa...

CELEBRACIÓ DEL PRIMER DIVENDRESD’AGOST A BERLÍN. Els nostres amics,corresponsals i lectors en diversos llocs del món esreuniren l’agost passat a Berlín amb motiu del concertque la JONDE celebrava en aquella ciutat i, com no podiaser menys, al coincidir la seua estança en primer divendreses reuniren per a celebrar-ho i brindar per tots. En la fotoreconeixereu als components de la JONDE GustavoCanet i Marta Asensi (violoncellos), Luisa Domingo (arpa)i a Joaquín Osca, fagot en l’Orquestra de Granada, queaprofità les seues vacances a Alemanya per a passar asaludar als seus paisans. (foto Gustavo Canet)

TRIOMFS ESPORTIUS DE MOISES I RAÚL.Quan ja haviem tancat l’anterior edició de la Revista, arribàa la nostra redacció la foto de la celebració de l’últim (perara) triomf esportiu de Moisés i no hem pogut resistir elpublicar-la. El dubte és el següent: haurem de dedicar unespecial als músics d’Albal? En Albal pensen el mateix delsde Guadassuar? Estan en totes parts. En això de que eldirector de la banda de Guadassuar és d’Albal i el de labanda d’Albal de Guadassuar. Ho estudiarem en profunditat.(foto Julio Roig)

PUBLICITAT

TRANSPORTS DE SEGURETAT

ORIOLAESPECIALITAT EN TRANSPORTS

DE DINERS EN LA LÍNIACATARROJA-ALBAL-

GUADASSUAR

NO HO DUBTE, CONFIE ENNOSALTRES. EL NOSTRE LEMA

ÉS CLAR I NET.

2000 PREMIS 2000Es convoca la segona edició dels premis

de la Societat Musical de Guadassuar. Espodran presentar propostes i candidatures finsal 15 de desembre.

Les propostes podran enviar-se per escritals responsables de la revista o al despatx deltio Fernando. S’acceptaran propostesdivertides ingenioses i fins i tot serioses.

El lliurament de premis es realitzarà en eltranscurs del sopar del dia 16 de desembre.

Esperem les vostres idees!!!

REVISTA DE LA

societat musical

22

EL CABINISTA (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

la holade la societat musical

SARAOS D’ESTIUDE LA SOCIETAT

MUSICALBODES I

NAIXEMENTSNAIXEMENTS. Vicenta Navarro i Rafa Polancoaccediren a la paternitat per segona vegada el passat 17d’octubre. La xiqueta, que al nàixer va pesar 3k 760g estroba en perfectes condicions al igual que la mare. TantRafa com Silvia, l’altra filla dels feliços pares, declararen:estem molt contents. La futura música portarà per nomAriadna. (la foto en la propera revista, que el carret enca-ra no estava revelat)

Javi Gimeno i Dolores Calatayud també hauran sigutpares quan la revista arribe a les vostre mans. Informaremamb tot luxe de detalls i tindrem foto de la criatura.

Rubén Marqués i Maria Villalba, com no volien sermenys, també van a ser pares pròximament. De momentl’embaràs va molt bé. Seguirem informant.

BODES. Aurea Fuertes i Bernat Seguí es casen l’anyque ve. Tindreu notícies detallades.

Hem rebut diverses queixes per la publicació en la revista deles fotos i notícies dels últims combois del la Societat dient:sempre ixen els mateixos a les fotos, volem que conste quenosaltres també estavem. Que conste. La Junta.

♣ Recaet a Marta, dels membres de l’Orquestra: HolaMarta, com que sabem que llegiràs la revista volem enviar-te una forta abraçada que esperem que arribe fins a LaHaia, on sabem que estàs estudiant molt. Quan tinguestemps ens envies una carta i ens ho contes tot, tot, tot. Ettrobem a faltar. Ah! i envia alguna foto.

♣ Hola Marta, soc Carina i volia enviar-te un parell debesets. Abrigat i no passes fred, que m’han dit que per allírefresca molt.

♣ Pregunta: Es pot tocar i moure les orelles al mateixtemps? O millor: algun músic mou les orelles mentre toca.I no està trompa.

♣ Oriola, volem la pela.

♣ Plujes. Abans diem que sempre plou quan no hi haescola. Enguany quan plou no hi ha escola.

♣ Albal. Esperem que prompte hi haja en la revista unasecció fixa contant les històries d’Albal-Guadassuar,Guadassuar-Albal. A veure si algú s’anima a escriure-la.

♣ Futbol femení. Davantera centre d’equip femenís’ofereix per a ensenyar a xutar penaltis (i marcar-los).Preus especials a músics (encara que sigues de l’equipcontrari).

♣ Escola de música. Davant l’allau de fills i filles demúsics que estan naixent estem estudiant per al propercurs fer un grup de solfeig especial per a bolquers i plorons.A veure si traguem algun Mozart.

♣ Horaris dels assajos. Abans els assajos començavenmolt tard, m’entrava son i se m’oblidava anar. Ara comencenmassa prompte i no em dona temps a sopar, vore el futboli fer-me el cafenet al bar i també se m’oblida anar. A veuresi canvien l’hora i en posen una que m’acople!!!

REVISTA DE LA

societat musical

23

imatgesimatgesimatgesimatgesimatges1954. Drets: Enrique Villalba, José Esteve, AbelioGonzález i José Oliver. Acatxats: Juan Boïls,Germán Roig, Vicente Ribera i Joaquín Boïl. (fotoJuan Boïls)

1956. Joaquín Llopis, Vicent Esteve, JoséPascual, Enrique Villalba, José Osca, Sal-vador Oliver, Juan Boïls. (foto Juan Boïls)

20 de novembre de 1954, Festa de Santa Cecíliaal musical. Davant: Elias Castells, José Esteve,Enrique Camarasa, José Pascual, Vicent Esteve,Joaquín Llopis, Salvador Oliver, EmriqueVillalba, Agustín Roig i Joaquín Domingo.Darrere: Abelio González, Juan Boïls, CarlosBeltrán, Vicent Ribera, Joaquín Boïl, GermánRoig i Joaquín Alabau. El musical estava enaquell temps darrere de l’Ajuntament, a l’actualBiblioteca. (foto Juan Boïls)

Revista de la Societat Musical de Guadassuar 13

Documents

Transcript of Revista de la Societat Musical de Guadassuar 13