18

Revista de Difusió de la Investigació • Tardor 1997

EL MESTRATGE PERDURABLE

“No puc oblidar que soc “fill” de la Universitat de Va-

lència, que en les velles aules de l’alma mater valenti-

na vaig fer els meus estudis més ben o més mal aprofi-

tats, que les parets d’aquest edifici han estat testimoni

de les meues primeres experiències vàlides.

Vaig ser un estudiant dels anys 40 i l’època era amarga

i tèrbola. Just per haver-la viscuda amb les limitacions i

les extorsions imposades per la II Dictadura —o l’enè-

sima Dictadura, tant se val— ara puc fer comparances

que a mi em semblen satisfactòries”.

JOAN FUSTER, 1981

MÈTODE

Universitat de València

EDITA

Vicerectorat d’InvestigacióUniversitat de València

CONSELL ASSESSOR

Marc Baldó Àngel Corberan Dolça ContrerasAntonio Aucejo Josep Lluís Barona Mª Teresa EcheniqueAna CortésJuli Peretó

DIRECCIÓ

Olga Dénia

COL·LABORADORS

Beatriz Gallardo i Martí Domínguez(coordinadors secció Llibres)Alfonso MoreiraFerranda MartíAurelio BeltránAna CortésFernando Sánchez

FOTÒGRAF

Miguel Lorenzo

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC

Agustí Peiró

PORTADA I MAQUETACIÓ

José Luis Iniesta Ferrándiz

ADMINISTRACIÓ

María López Serrano

PUBLICITAT

PB&AAv. del Port, 81, pta. 246021 ValènciaTel./Fax: 393 44 65

IMPREMTA

Gràfiques COLOMARAv. del Mar, 1, OlivaTel. (96) 285 02 85

DIPÒSIT LEGAL

V-1717-1992

ISSN

1133-3987

Per a qualsevol consulta adreceu-vos a MÈTODE:Av. Blasco Ibáñez, 13.46010 València.Tels.: (96) 386 46 85 - (96) 386 46 88.Fax: (96) 398 30 91.Correu Electrònic: Olga.Denia@uv.es

No 18 Tardor 1997

SUMARI

El sistema valencià de ciència i tecnologia............................................................ 3

El pressupost de la investigació. UVEG 1996per Fernando Sánchez................................................................................................................................. 4

Adéu i tancament. Temps convulsius per a la Política Científicaper Aurelio Beltrán........................................................................................................................................... 5

El Sistema Nacional d’Innovacióper Ana Cortés ......................................................................................................................................................... 6

La Universitat i l’empresa privadaper Juli Peretó........................................................................................................................................................... 7

Exposició “Els Ibers, prínceps d’Occidentper Carmen Aranegui ................................................................................................................................... 9

La Investigació en InfermeriaPer J. Cabrero i M. Richart ............................................................................................................ 10

MONOGRÀFIC:Joan Fuster. El mestratge perdurableArticles de Pau Viciano, Marc Baldó, Gustau Muñoz, Antoni Ferrando, Vicent Salvador, Martí Domínguez ...................... 12

ENTREVISTA:Josep Fontana, historiador“Descobrir la societat valenciana sempre és un xoc”......................... 26

PUBLICACIONS:La Biblioteca Sanchis Guarner ................................................................................................ 33

LLIBRES ............................................................................................................................................................... 35

TESIS ............................................................................................................................................................................ 41

CONVOCATÒRIES..................................................................................................................... 44

2 Núm. 18 MÈTODE

La CICYT acaba de publicar la Memoria de Activida-des del Plan Nacional de I+D en 1995, un documentque fou aprovat pel Consell de Ministres el proppassatmes de juny. La memòria presenta en aquesta ocasióel valor afegit d’aportar les principals dades correspo-nents a l’evolució de la que fou la segona fase del Pla(1992-1995). De segur que aquest balanç quadriennal—juntament amb l’exhaustiva informació que el pre-cedeix— permetrà fer assenyades valoracions i pro-jeccions sobre la salut del sistema espanyol de ciènciai de tecnologia. Per bé que aquest no és el nostrepropòsit, hem considerat oportú comentar alguns delsindicadors més remarcables refe-rits al nostre sistema de R+D, totjust quan està a punt d’iniciar-seel debat parlamentari sobre unprojecte de Llei de Foment i deCoordinació de la Recerca i delDesenvolupament Tecnològic dela Comunitat Valenciana, aixòque s’ha anomentat la “Llei de laCiència”.

Si Espanya apareix clara-ment instal·lada en la coneguda “paradoxa europea”(investigació científica de qualitat + dèficit en inno-vació tecnològica), el cas valencià es perfila a la llumde les dades de forma encara més inquietant. Lesprincipals mancances en matèria de R+D a escalaestatal —que comptat i debatut es pot resumir comsimplement la “meitat de la mitjana europea” tant enrecursos humans com en materials operant en el siste-ma— s’accentuen quan enfoquem l’anàlisi cap alPaís Valencià. Així, malgrat el fort creixement experi-mentat per la nostra despesa en R+D executada en elperíode 1987-1993 —que, segons l’INE, passa del3,7% al 5,8% del total espanyol, que alhora creixdurant aquest període amb una taxa acumulativaanual del 15,7%—, aquesta despesa encara és moltlluny de la que ens hauria de correspondre per la nos-tra participació en el PIB estatal o en relació amb lanostra població (aproximadament el 10% en ambdóscasos). Tanmateix, a aquest primer factor de debilitats’afegeix un desequilibri estructural considerable. El1993 les empreses espanyoles aportaren el 42% delsfons i executaren prop del 49% de la despesa en

R+D, ocupant el 26% dels investigadors. Si recor-dem, però, que en la “paradoxal” Unió Europea lesxifres corresponents són, respectivament, 53%, 63% i50% (dels seus globals), s’afegeix més penúria a lesnostres dades: el percentatge de la despesa empresa-rial en R+D executada a les empreses valencianes ésnomés del 3,56% de l’estatal, que correspon al 30%de la despesa total executada al País Valencià; d’altrabanda, aquestes empreses tot just donen treball al15% dels nostres investigadors. Els bons rendimentsassolits pels investigadors del sector públic —que, defet, solament constitueixen un 7% del total espan-

yol— ni poden pal·liar un dèficitque es va fent crònic ni ocultar,sinó tot el contrari, la descon-fiança del mateix empresariat enles seues possibilitats, o la preo-cupant desconnexió que persis-teix entre les comunitats científi-ca i empresarial.

On es vol arribar amb aquestsistema de R+D? I com? Lesdades mostren que el valencià és

un sistema que manté la capacitat de creixement i ques’ha anat afermant de manera competitiva en elsdarrers anys, però que es troba encara molt distantd’allò que per les nostres característiques socioeconò-miques ens correspondria representar. L’increment il’articulació del sistema de R+D haurien, doncs, deconstituir els eixos centrals de tota política sensataimpulsada des de les diferents administracions ambresponsabilitats en una matèria que tot sovint ha estatqualificada com “estratègica”. Malauradament, elsvalencians podem perdre, en aquest sentit, una opor-tunitat històrica si no s’esmena el text del projecte de“Llei de la Ciència”. La proposta actual no es com-promet amb cap horitzó raonable pel que fa a finança-ment de R+D —quan arribarem, si és que ho volem, ala mitjana espanyola o, pitjor encara, a l’europea?— ies formula un mecanisme de coordinació entre lesconselleries amb competència en matèria de R+Dmolt poc creïble. L’escepticisme davant de l’eficàciade la futura “Llei de la Ciència” per al País Valenciàés, doncs, inevitable.

MÈTODE

EL SISTEMA VALENCIÀ DE CIÈNCIA ITECNOLOGIA

Al voltant de la Memòria del Pla Nacional de R+D: el punt de partida d’una “Llei de la Ciència” pròpia

Núm. 18 MÈTODE 3

«MALAURADAMENT, ELS

VALENCIANS PODEM PERDRE

UNA OPORTUNITAT

HISTÒRICA SI NO S’ESMENA

EL TEXT DEL PROJECTE DE

LLEI DE LA CIÈNCIA»

EL PRESSUPOST DE LA INVESTIGACIÓ.UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 1996

Fernando Sánchez*

4 Núm. 18 MÈTODE

El Servei d’Investigació va ultimar poc abans de l’es-tiu la Memòria Econòmica del Vicerectorat d’Investi-gació, els resultats de la qual, que han sobrepassatàmpliament les expectatives inicials, paguen la penade ser analitzats.

En primer lloc, cal destacar que el PressupostFinal d’Investigació del 1996 ha superat els 4.307milions de pessetes, quantitat que representa unincrement del 23,86% en relació amb el pressupostFinal del 1995, aconseguit a pesar que l’aportació derecursos de caire autonòmic ha disminuït considera-blement, com veurem més endavant.

En aquest augment de recursos ha estat determi-nant l’aportació de fons de la Unió Europea per aprojectes de R+D de xarxes europees de capital humàinvestigador, com també el Fons Social Europeu;aquesta suma ha superat els 498 milions de pessetes,que representen un increment del 210% en relacióamb l’any 1995. Els Fons Europeus de Desenvolupa-ment Regional (FEDER) també han estat una impor-tant injecció econòmica (890 milions de pessetes), laqual cosa suposa un increment del 56%.

Tot analitzant el Pressupost d’Investigaciósegons la procedència dels fons, es pot observar quel’aportació global del Pla Nacional de Recerca Cien-tífica i de Desenvolupament Tecnològic ha mantin-gut, al llarg dels últims cinc anys, una progressióascendent. Concretament, el 1996 l’aportació globaldel PLANICYT va assolir els 1.313 milions de pes-setes, un 16% més que l’any anterior. Per contra, lesaportacions procedents del Pla Valencià de Ciència ide Tecnologia (PVCIT), que també havien experi-mentat un ascens durant els anys que duia vigent,han patit el 1996 una disminució del 13%, quedant-se en 673,9 milions de pessetes. Però encara és méssignificatiu que, si d’aquestes quantitats s’obvia ladestinada al Programa de Formació de PersonalInvestigador, la disminució supera el 22%, on lessubvencions per a l’adquisició d’infrastructura cien-tífica i els Projectes de Recerca i de Desenvolupa-ment Tecnològic resulten els programes més afectatsper aquesta disminució de recursos (45% i 17%, res-pectivament).

Per la seua banda, la Universitat de València harealitzat un important esforç econòmic per a mantenir

i augmentar les dotacions del Programa d’Ajuda a laInvestigació. L’aportació global que la Universitat hadestinat dels fons propis a la promoció de la investi-gació és de 326,2 milions de pessetes, una quantitatque representa un increment del 7,5% en relació ambl’any 1995. Els programes que més s’han beneficiatd’aquest augment de recursos han estat els Projectesd’Investigació Precompetitius (increment del 35%) iel Programa de Mobilitat del Professorat Universita-ri, amb un increment del 22,8%.

Un capítol a part mereix l’estudi del comporta-ment dels Convenis i Contractes d’Investigació fir-mats durant el 1996. La suma global compromesa el1996 ha assolit els 526 milions de pessetes (un11,6% més que l’any anterior). Tanmateix, l’anàlisid’aquestes quantitats, segons la seua procedència,torna a oferir-nos uns resultats significatius. Lesaportacions obtingudes per convenis i contractesamb les diferents administracions han experimentatun important increment del 72%, tot superant laquantitat de 47,9 milions de pessetes. També l’apor-tació obtinguda per convenis i contractes firmatsamb l’administració de l’Estat ha pujat considerable-ment, superant els 124,4 milions de pessetes (el67,7% més que el 1995). I una altra dada d’extraor-dinària importància ha estat l’augment de les aporta-cions compromeses obtingudes per contractes i con-venis amb empreses privades. Aquesta puja —25%major a la del 1995— ha assolit la suma de 221,1milions de pessetes i constitueix un exponent benevident de la creixent capacitat de la Universitat pera l’obtenció de recursos econòmics privats. Com acontrapunt se situen, de nou, els convenis i contrac-tes amb l’administració autònoma, la suma globaldels quals ha estat de 133,5 milions de pessetes, laqual cosa representa una disminució del 31% enrelació amb l’any 1995.

En resum, el Pressupost Final d’Investigació del’any 1996 ha presentat uns resultats que mostren unaugment molt satisfactori dels recursos econòmicsinvertits en activitats d’investigació, tot plegat apesar de l’evident retallada de l’aportació global del’administració autònoma.

*Servei d’Investigació

Núm. 18 MÈTODE 5

La implacablement “lògica” destitució del professorTejerina com a secretari d’Estat d’Universitats, deRecerca i de Desenvolupament és una trista notíciaper a la comunitat científica espanyola. El fet que unapersona d’una qualitat humana tan contrastada noassistira a la presa de possessió del seu successorsembla un auguri de temps convulsos per a les políti-ques que ell ha impulsat. La inquietud que va provo-car la “caiguda” de la paraula Ciència del rètol minis-terial, o el desconcert sembrat pel Decret de refosa enel CSIC dels OPIs, van anaramainant —mai més no es vasaber res del Manifest de l’Es-corial— a mesura que es cons-tatava que l’(ex)secretari d’Es-tat no feia seues les tesis quepropugnaven la desregularitza-ció d’un sistema de ciència i detecnologia que, encara que fóratan fràgil com l’espanyol, tanthavia costat de construir. Laseua intervenció davant de lesCorts Generals en octubre del1996, durant la qual assumiaplenament el III Pla Nacional i avançava un futur pro-grama d’ampliació de les plantilles dedicades a R+D,tingué efectes balsàmics; com també fou decisiva laseua presència per a mitigar tensions en la temuda —iencara no evitada— conversió dels OPIs en enspúblics empresarials. El factor humà, tan sovintmenysvalorat, encarnat en forma de professor Tejeri-na, ha resultat clau perquè el curs transcorregueraamb prou tranquil·litat en aquesta matèria —tot i queno exempt de sobresalts. Però el professor Tejerina nova passar la convocatòria de juliol i, un any més tard,ens tornem a trobar on solíem trobar-nos; ara, elsecretari general (del Pla) “no té qui li escriga”.

El cert és que, sense programes reals coneguts, elfactor humà pot pesar tant perquè el nostre sistema deciència i tecnologia es va institucionalitzar arrand’una llei “marc” on els elements clau són la CICYT iel Pla Nacional —que la CICYT programa, coordina isegueix. Així ho va voler el legislador —que va reser-var el control parlamentari a una comissió ad hoc— iaixí va resultar adequat quan es va promulgar la “Llei

de la Ciència” el 1986; els resultats han quedat a lavista i la situació espanyola en la panoràmica científi-ca internacional ha experimentat una profunda modi-ficació quantitativa i qualitativa. No obstant això,amb uns marges tan amplis no ens ha de sorprendreque els canvis de persones i d’actituds sembreninquietuds. I és que, a més, poques coses evolucionenal mateix ritme vertiginós que el món de la investiga-ció: la “Llei de la Ciència”, amb el valor de ser la pri-mera norma en la nostra història que va abordar glo-

balment els problemes de larecerca i del desenvolupa-ment tecnològic, ja ha acom-plert el seu paper. Més d’unadècada després, l’autènticproblema de la ciència i de latecnologia a l’Estat espanyolrau en la patològica man-cança de la inversió del sec-tor privat i en l’escassa defi-nició de polítiques generalsque afavorisquen la vertebra-ció de la sòlida base científi-co-tecnològica de què ara

disposem en el sector productiu. La “Llei de la Cièn-cia” reclama modificacions. Mentrestant, el Consellde la Generalitat ha proposat un Projecte de Llei queno és sinó una transposició mecànica empitjorada dela “Llei de la Ciència” del 1986. Un projecte improvi-sat, innecessari i ambigu, sense cap compromís pres-supostari, que negligeix la investigació bàsica i noafegeix res de nou en matèria de coordinació ni res-pon a característiques del cas valencià. Un permanent“ja veurem” en el qual l’únic clar és que el Govern —que pretén eludir-hi qualsevol indici de control, parla-mentari o no—té “mans lliures”. Mans lliures que jaaplica després que, en referir-se a uns —semblaque— “clandestins” OPIs, descobreix un sol objectiuprecís: transformar la IVEI en alguna cosa “addicta”.Per a fer aquest viatge no cal endur-se’n semblantalforja. Ni que la paràlisi de dos anys es prolonguedurant tota una legislatura. Que descanse en pau, laIVEI. La Universitat és la seua casa, professor Tejeri-na: sembla que l’esperança que va trobar-hi es com-padia malament amb la seua il·lusió.

ADÉU I TANCAMENT

Temps convulsius per a la Política Científica

Aurelio Beltrán

«EL CONSELL DE

LA GENERALITAT HA PROPOSAT

UN PROJECTE DE LLEI

QUE NO ÉS SINÓ

UNA TRANSPOSICIÓ MECÀNICA

EMPITJORADA DE LA

LLEI DE LA CIÈNCIA DEL 1986»

6 Núm. 18 MÈTODE

El passat mes de setembre s’ha celebrat, a la seu de laUIMP de Santander, un seminari titulat “Recerca, Desen-volupament i Innovació”, durant el qual s’ha presentat elDocument per al Debat sobre el Sistema Nacional d’In-novació (SNI)*, Llibre Verd, realitzat per la FundacióCOTEC per a la Innovació Tecnològica a requeriment dela Comissió Interministerial de Ciència i de Tecnologia.

Al llarg d’aquest seminari s’ha fet referència fre-qüentment al contingut de l’esmentat document, i calesperar que, després de la seua discussió i una vegadabatejat com a Llibre Blanc de la Innovació a Espanya,esdevinga les beceroles d’obligada referència en tots elsfòrums de política científica i tecnològica.

El document basa el seu discurs sobre dos pilars fona-mentals:

1) Diagnòstic i recomanacions dels diversos actorsdel SNI: administracions públiques (nacionals i autonò-miques), infrastructures de recolzament a la innovació(centres tecnològics, associacions de recerca, parcs tecno-lògics, CEEIS, ...), sistema públic R+D (Organismes Pú-blics d’Investigació —OPIS— i universitats), empreses.

Com a novetat, cal destacar l’aparició de dos nousconceptes dins del Sistema Públic de R+D: OPIS Orien-tats i OPIS no Orientats. Dins d’aquests darrers es troba-rien les universitats. Els OPIS Orientats haurien de pro-curar la generació de coneixement transferible per a laseua aplicació industrial i d’adoptar un model de gestióempresarial (amb indicadors de rendiment, incentius alsinvestigadors segons l’aplicabilitat i transferència deresultats, etc.) tot apostant per la figura jurídica de socie-tats estatals, mentre que els OPIS no Orientats haurien de“mantenir” una orientació “discrecional” cap a l’aplicacióindustrial i “continuar” amb la seua actual estructura jurí-dica d’ens autònoms de l’administració, amb autonomiaen la docència i la investigació, dedicant-se, principal-ment, a augmentar la base científica del país. És interes-sant el tractament que el document dóna als instituts uni-versitaris, definint-los com un instrument d’orientació dela recerca universitària, amb la consegüent renúncia del’autonomia investigadora a aquells investigadors quevoluntàriament s’hi adscriguen.

2) La necessitat d’implementar a Espanya dos plansnacionals diferents amb distintes fonts de finançament:un Pla Nacional de R+D, adreçat als OPIS no Orientats, iun Pla Nacional Tecnològic, adrecat a les infrastructures

de recolzament a la innovació, a l’empresa i als OPISOrientats.

Aprofundint en aquest punt, resulta preocupant larecomanació que fa el Llibre Verd sobre la implementa-ció de dos plans nacionals diferents, bo i agrupant en doscompartiments estancs els diversos actors del SNI.Aquest fet col·locaria la investigació pública, i per conse-güent la universitària, en un lloc allunyat de les demandesi dels recursos tecnològics, originant amb això un segurdistanciament entre els mons científic i tecnològic, iretrocedint en el procés d’acostament que, de comú acordentre empreses, científics i administració, s’ha vingutdefinint com una cosa imprescindible per aconseguir lacompetitivitat que requereixen les nostres empreses.

La idea que es llança de manera subliminar és lad’“aïllar” la universitat pública, ja que no és rendibleatesa la “presumpta” falta d’aplicabilitat de les seues acti-vitats investigadores, reduint-se a mínims les seues dota-cions pressupostàries, de manera que a penes permeten laseua subsistència. I, d’altra banda, potenciar aquellesestructures que “realment serveixen per a alguna cosa”.Obliden que la universitat és l’òrgan polivalent perexcel·lència i que posseeix una il·limitada capacitatpotencial, una capacitat que, en benefici de tots, cal apro-fitar i reconduir mitjançant la creació de grups interdisci-plinars i la correcta utilització dels seus instituts universi-taris. Aquests instituts estarien a cavall entre el PlaNacional de R+D i el Pla Tecnològic Nacional.

Finalment, i pel que fa al cas, m’agradaria fer extensi-va una reflexió: de quina manera podria afectar en unfutur aquest nou disseny de polítiques el finançament deles universitats públiques? A Santander es van sentirpúblicament algunes veus que denunciaven les universi-tats com a “entitats que fagociten, en el seu propi profit,tots els recursos ‘insuficients’ que perceben els seusrepresentants, sense que d’això se n’obtinguen beneficisper a l’entorn productiu”. Si permetem que pensamentscom aquest es generalitzen sense que hi tinguen una opo-sició adequada i ens prenem a la lleugera alguns docu-ments com el que ara tractem, hauríem d’anar amb comp-te i assumir-ne les conseqüències.

EL SISTEMA NACIONAL D’INNOVACIÓ

Un destí incert per a les universitats

Ana Cortés

*El document ha estat elaborat per la Fundació COTEC en col·laboracióamb una mesa d’experts composta en un 16% per representants d’instituts delCSIC, un 14% d’universitats, un 30% d’empreses, un 28% d’instituts tecnolò-gics i un 12% de representants de l’administració central.

La ciència és reconeguda —almenys en la part delmón tecnològicament més avançada— com un motordel millorament econòmic i social. El trinomi Recer-ca-Desenvolupament-Innovació és un desafiamentestratègic per a les societats actuals. I això significaque ha d’haver-hi un compromís polític pel que fa a laciència. Aquesta ha de ser, com se sol dir, “una qües-tió d’Estat”.

En la majoria dels sistemes de ciència i tecnologiasón les empreses privades i alguns organismes tec-nològics oficials els que fan quasi totes les operacionsde desenvolupament. La investigació fonamental estàmés vinculada a l’ensenyament superior universitari,tot i que la frontera amb lainvestigació aplicada ésmolt difusa. Deia LouisPasteur: “Ciència pura iaplicada formen un tot, iestan unides entre si comla fruita a l’arbre”. Desdels departaments i insti-tuts universitaris s’had’aconseguir un equilibriadequat entre la investiga-ció dins dels estricteslímits acadèmics i lareceptivitat cap als proble-mes reals de les empreses, sobretot de les PIMESsense recursos propis en R+D. Això s’està produint enmolts casos, però encara abunden en les nostres uni-versitats mentalitats refractàries que, emparant-se enuna llibertat de càtedra mal entesa, aboquen les novesgeneracions de científics a situacions amb poc futur.Per dir-ho de forma gràfica, n’hi ha qui prefereix lacomoditat de la “llei de l’ANEP a l’adaptació a la lleidel mercat”. Des de la Comissió Europea, es fanesforços per a tractar de fer compatible una tradicióde grans fites en ciència fonamental amb les respostesa les pressions a curt termini. Com encertadament vaassenyalar el Sr. Rafael Ferrando, president de laCEV, en la conferència pronunciada l’Aula Magna dela Universitat de València, el nostre repte és aconse-guir que “el referent de les demandes empresarials,lluny d’actuar com una cotilla restrictiva, òbrigahoritzons i estimule l’activitat investigadora”.

El problema de l’adequada connexió entre universi-tat i empresa potser rau en la dificultat de trobar elsllocs d’encontre i els llenguatges adequats. Des de l’ad-ministració i des dels poders públics s’ha creat i esti-mulat la xarxa d’Oficines de Transferència de Resultatsd’Investigació (OTRI), impulsada des del 1989 per laCICYT, les fundacions Universitat-Empresa, normal-ment patrocinades pels consells socials de les universi-tats i, en el cas valencià, pels instituts tecnològics del’IMPIVA. A la Universitat de València, l’OTRI i laFUEV (més coneguda per ADEIT) són els lligamsentre els departaments i els instituts i les empreses enels camps de la investigació i de la formació. Un

comentari especial merei-xen els instituts tecnolò-gics. Llevat d’honrosesexcepcions, els institutstecnològics foren creats ihan continuat existint d’es-quenes a les universitats.De fet no abunden els pro-jectes R+D que conjuguenels interessos de l’empre-sa, els coneixements delscientífics i l’habilitat delstecnòlegs. Com s’ha arri-bat a assenyalar, la situació

s’agreuja perquè alguns d’aquests instituts no sols noestan actuant sinèrgicament sinó que estan competintamb les universitats en algunes activitats.

L’explosiva expansió de les universitats ha deixatsovint poc marge per a reflexionar i actuar en aspectescom són “aprende a oferir les nostres capacitats i sabervendre’ns”. Però la situació ha començat a canviar. Des-prés d’anys d’esforços inversors en R+D, disposem arade gent ben preparada en molts camps científics i tec-nològics, amb uns nivells de qualitat comparables alsd’altres països avançats. El nostre sector científic demos-tra un vigor contrastable. Del 1986 al 1992 l’esforç pres-supostari s’incrementà fins al 0,92% del PIB (davantd’un 2,0% de mitjana europea) i hem arribat a comptaramb el 2% de les aportacions científiques mundials, el6,1% de la UE (i un 3% de les patents europees). Hemde constatar, això no obstant, que les previsions de l’INEno són gens optimistes: en els últims cinc anys hi ha

LA UNIVERSITAT I L’EMPRESA PRIVADA*

Juli Peretó

Núm. 18 MÈTODE 7

«ELS EMPRESARIS QUE

SABEN IMITAR ELS SEUS COL·LEGUES

AMERICANS O CENTREUROPEUS

S’ADONEN QUE A LES UNIVERSITATS I

ALS OPIS NO SOLS TROBEN LES

MILLORS MENTS DEL PAÍS SINÓ QUE

DISPOSEN DEL MILLOR INSTRUMENTAL»

8 Núm. 18 MÈTODE

hagut una caiguda progressiva en la despesa global deR+D. Cal remarcar que, en percentatge, l’aportació deles administracions públiques va 9 punts per davant de lamitjana europea, mentre que l’aportació empresarial alsistema R+D és 9 punts per davall. Pel que fa a execu-ció, les universitats van 10 punts per davant de la mitja-na europea i les empreses van 13 punts per darrere. A lesmateixes conclusions s’arriba si comparem el nombre decientífics i de personal de recolzament per habitant. I laposició del País Valencià en el context estatal no escorrespon amb allò que percebem com el seu nivellsocioeconòmic: en despesa empresarial per a R+D com-partim el lloc 7é amb Andalusia i Cantàbria i anem perdarrere de Madrid, País Basc, Catalunya, Navarra, Cas-tella-Lleó i Aragó. En resum, comparat amb altres païsosd’Europa Occidental, el nostre teixit empresarial mani-festa una major debilitat.

Tots els esforços en formació de capital humà i enmillora d’equipament d’infrastructures tenen, tanma-teix, un punt fràgil en el nostre sistema universitari,un problema pendent de solució: la falta d’un perso-nal tècnic de recolzament, ben qualificat, que obtingaels màxims rendiments de les infrastructures i quefacilite la seua disponibilitat cap a l’exterior.

� QUINA ÉS LA SITUACIÓ DE LA UNIVERSITATDE VALÈNCIA?

Pel que fa a l’evolució de convenis i contractes, el1996 s’ha aconseguit invertir la situació i hem captatmés recursos de l’empresa privada que de l’adminis-tració pública, amb uns percentatges similars a la mit-jana espanyola. En general, la Universitat està experi-mentant una transformació, tot augmentant la seuacompetència a l’hora de captar recursos externs (el1996 el pressupost total d’investigació ha superat elpressupost ordinari de la institució). Però, en particu-lar, hi ha una tendència sostinguda cap a una majorcapacitat d’arribar a acords amb empreses privades,atendre les demandes i respondre-les adequadament.

Disposem també d’un equipament d’infrastructuragens menyspreable. Amb la creació de Serveis Cen-trals de Recolzament a la Investigació, s’ha reunit unparc instrumental de primera qualitat. Però a méss’ofereixen serveis d’una importància industrialestratègica com ara la Col·lecció Espanyola de Cul-tius Tipus, una Unitat Associada amb el CSIC, o d’uninterés evident per a les PIMES que no s’ho podenpermetre, com ara la Sala Neta del Campus de Burjas-sot. Aquest capital humà i instrumental es troba a dis-posició de les empreses. Els empresaris que sabenimitar els seus col·legues americans o centreuropeus

s’adonen que a les universitats i als OPls (com elCSIC) no sols troben les millors ments del país sinóque disposen del millor instrumental.

Convé també remarcar una connexió lògica entreels progressos conjunts universitat-empresa en elterreny de la R+D: la formació continuada, que amitjà termini afavorirà l’existència, a una i altrabanda, a la universitat i a l’empresa, d’uns interlocu-tors més adequats. Les pràctiques dels estudiants a lesempreses i els cursos de perfeccionament són viesòbvies de comunicació universitat-empresa que podencomportar al final col·laboracions en R+D. Tanma-teix, altres programes, de la mena intercanvi de perso-nal investigador entre OPls indústries, crec que hantingut, i continuaran tenint, uns efectes molt limitatssobre el sistema científic i tecnològic.

� CAP A ON ANEM?

Molts observadors coincideixen a assenyalar que hi haun risc creixent d’inversió insuficient en investigaciófonamental, en ciència bàsica, que tots els països usenper a generar després competències i innovació. Aques-ta tensió ja s’està sentint als països més avançats, comels EUA. L’Informe UNESCO sobre la Ciència del1996 així ho constata; ens posem davant de la paradoxaextraordinària que suposa l’augment simultani d’aven-ços vertiginosos en recerca i de restriccions creixentsen el finançament de la tasca científica i tècnica. Men-tre la comunitat científica no acaba d’adaptar-se aaquestes exigències contradictòries, s’espera que elsector privat continue incrementant les inversions enR+D. A Europa també es constata la tendència a anardisminuint progressivament la participació de l’admi-nistració pública en la indústria i la investigació.

Pel que fa a l’Estat espanyol, el nostre sistema ésencara tan fràgil que si no aprofitem les tendències ala baixa dels altres països mai no podrem arribar aacurtar les distàncies. La major preocupació empresa-rial per la competitivitat i la innovació en una Europaunida i la sensibilitat augmentada dels universitariscap a la realitat empresarial ens obliga a apropar-nos ia entendre’ns. Els ponts de diàleg establerts des de laPresidència del nostre Consell Social i de la FUEV, ila receptivitat i l’enorme interés manifestats des de laPresidència de la CEV, són símptomes esperançadorsd’un clima favorable a la presa d’aquesta consciènciacol·lectiva tan necessària.

* Resum de la ponència presentada durant la 8a Jornada Universitat-Socie-tat, organitzada per la Fundació Universitat-Empresa de València, el 27 demaig del 1997.

Núm. 18 MÈTODE 9

Un total de 360 peces arqueològiques de la culturaibèrica, provinents de quinze museus espanyols i decinc museus francesos, serviran perquè un públic cal-culat en mig milió de persones puga descobrir lamaduresa amb què les poblacions de vocació medi-terrània de la Península Ibèrica respongueren alsdiversos estímuls de civilització projectats des de lainstal·lació colonial i comercial de fenicis i de grecsen el seu litoral, entre els segles VI i I aC.

Des del 14 d’octubre del 1997 fins al 5 de generdel 1998 l’exposició “Els Ibers” estarà oberta alpúblic al Grand Palais (París). Tot seguit la mostrapassarà a Barcelona, on podrà visitar-se al Centre Cul-tural de “la Caixa” entre el 29 de gener i el 5 d’abrildel 1998. Finalment Bonn (Alemanya) acollirà l’expo-sició al Kunst und Ausstellunghalle der Bundesrepu-blik Deutschland entre el 14 de maig i el 23 d’agostdel 1998. Junt amb el Ministeri de Cultura espanyol,aquestes institucions han fet possible l’exposició, que,per a molts, suposarà el descobriment d’una cultura.

L’exposició opta per situar la cultura ibèrica en lescoordinades que avui li dóna la investigació, sensemirar de justificar les que se li donava en altres èpo-ques. Des de mitjans dels setanta se sap que la culturaibèrica aprofita processos de civilització iniciatsabans de la seua aparició en el segle VI aC, sense ser-ne l’efecte de cap d’ells. Des del 900, el sud-oest,amb la cultura tartèssia, el sud-est i el nord-est, ambunes riques dinàmiques des del Bronze final, oferei-xen una protohistòria en què les societats complexesapareixen. Aques sorgiment, selectiu, té el seu lligamamb el fenomen colonial mediterrani, però, per raonsno ben explicades, és una aparició efímera, que entraen crisi cap al 600 aC.

La cultura ibèrica amplia l’escenari d’aquells pri-mers processos i dóna una resposta aristocràtica, inte-gradora i més equilibrada que aconseguirà continuïtatal llarg de cinc segles. Ací rau la seua importància. Latomba monumental apareix entre els ibers meridio-nals, l’espai de representació es generalitza en l’entra-mat urbà, que fa de la construcció de muralles unobjectiu emblemàtic i comunitari. L’instrumental deferro es renova i s’especialitza.

L’escultura de grans dimensions, amb la seuatemàtica, mostra de la millor manera el nivell més alt

del canvi indicat, i d’ací que l’exposició oferisca en elseu començament, després d’una breu referència alsantecedents i a la geografia, una selecció de pecesescultòriques agrupades per regions per a reflectir lazonalitat del fenomen: Elx com a referència històrica,Porcuna com a expressió ibèrica de l’escultura degrup, Múrcia i Albacete amb esplèndides versions dela figura del genet, Alacant i València amb mostresd’esfinxs, de sirenes i de bous, indicaran al visitantl’especificitat del món en què s’endinsa, ric en refe-rents compartits amb el seu entorn però d’una granoriginalitat.

L’itinerari realitza una observació per a aquellsque hagen de comprendre la cultura ibèrica: la plurali-tat. Amb aquest fi, l’exposició recull tres models d’o-cupació del territori que han de contribuir a explicarles vies per les quals passa la jerarquització de l’hàbi-tat i l’aparició de la ciutat en la societat ibèrica, dei-xant sistematitzats aquests aspectes culturals (meri-dional, central i septentrional) per a evitar l’excessi-vament dificultós i ineficaç mosaic dels etnònims.

Un cuidat espai està dedicat, doncs, a la religiódels ibers, prestant una atenció especial als exvotsesculpits en calcària, bronze i terra cuita amb què lacultura ibèrica es presenta davant de la divinitat. Enobservar aquest repertori, se’n deriva la importànciadels grups de gènere i d’edat característics de lasocietat ibèrica a partir del segle IV aC, un exponentde l’evolució experimentada des de l’ibèric antic finsa l’ibèric ple. L’impressionant conjunt de gots ritualsper a libacions del tresor de Tivissa (Museu Arqueolò-gic de Catalunya) ocupa, així mateix, un lloc de pres-tigi en aquesta secció.

Finalment, l’exposició mostra per primera vegadauna selecció de blocs esculpits procedents d’Osuna(Sevilla), amb els quals s’evoca l’etapa de la romanit-zació i la presència de temes i de trets ibèrics enmonuments que pertanyen a una època ibero-romana.Algunes monedes, inscripcions ibero-llatines deSagunt i ceràmiques decorades amb aus, procedentsd’Elx, acompanyen l’última eclosió d’iberisme loca-litzada en l’antiga Urso.

*Catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de València.Comissària de l’exposició

“ELS IBERS, PRÍNCEPS D’OCCIDENT”

Una exposició itinerant (Paris-Barcelona-Bonn) per a descobrir la cultura ibèrica

Carmen Aranegui Gascó*

La infermeria és una disciplina orientada cap a lapràctica; és també una professió. Per tant, la finalitatde la investigació en infermeria és desenvolupar unabase de coneixements fundats científicament per a lamillora de la pràctica professional. Potser és conve-nient delimitar d’alguna manera el seu camp d’estudi.L’associació internacional més prestigiosa d’inferme-ria —l’Associació Americana d’Infermeria— enténque l’àmbit i l’objecte de lainvestigació en infermeria ésel desenvolupament deconeixements sobre la salut ila seua promoció al llarg delcicle vital, sobre l’atenció ales persones amb problemesde salut i incapacitacions isobre les estratègies per amillorar la qualitat de vidade les persones, particular-ment d’alguns grups, comara els ancians, els malaltscrònics i els malalts terminals. La investigació eninfermeria no és sinònim d’investigació biomèdica, jaque aquesta darrera s’interessa principalment per l’es-tudi de les causes i pel tractament de les malalties; toti que ambdòs tipus de recerca són complementàries.

La investigació en infermeria és una empresajove, i, encara que se’n poden trobar alguns antece-dents històrics en el segle XIX —amb les aportacionsd’un dels pilars de la infermeria com ara FlorenceNithingale, i d’altres— és en aquest segle i ja inin-terrompudament on apareix, com una fita molt revela-dora, la publicació de la primera i més prestigiosarevista dedicada a la investigació (Nursing Research),l’any 1952. D’aquesta joventut se’n deriven dos atri-buts: la seua immaduresa i el seu vigor. Amb tot, calque siguem més explícits i que examinem detallada-ment les seues característiques actuals.

Qui fa i publica la investigació en infermeria?Sobretot infermers amb el grau de doctor que proce-deixen majoritàriament de l’àmbit acadèmic: profes-sors d’universitat, investigadors. Aquesta característi-ca es dóna també en altres disciplines, però en aque-lles que tenen una orientació fonamentalment pràcti-ca, com ara la infermeria, aquest predomini acadèmic

podria allunyar del focus i de la rellevància pràcticsels resultats i les descobertes de la investigació. Sor-tosament, les anàlisis de la literatura mostren que l’à-rea predominant de recerca és la infermeria clínica; ensegon lloc l’educativa, i en tercer la de gestió (moltescassa). Tot i això, s’alcen veus crítiques que dema-nen una major inclinació de la investigació cap alsproblemes de la pràctica. Justes o no justes aquestes

crítiques, en els darrers anyss’han vingut desenvolupantalguns programes d’investi-gació i d’intervenció per afacilitar que les troballes dela recerca s’incorporen a lapràctica, que s’empren.

En un començament jadéiem que la investigació eninfermeria complementa lainvestigació biomèdica, peròque no es redueix a ella.Això es comprova clarament

en classificar temàticament les investigacions que esrealitzen en infermeria. En efecte, els temes més estu-diats tenen a veure amb l’educació del pacient, l’en-frontament amb la malaltia, l’ansietat i altres estatspsicològics del pacient. Uns temes que, sens dubte,tenen un clar sabor psicosocial. Aquesta mateixatendència, per consegüent, s’observa en la fonamenta-ció conceptual dels problemes d’investigació, on lapsicologia és la primera ciència que aporta el suportteòric; en un segon lloc apareix la fisiologia, una cièn-cia biomèdica, etc. Sobre aquest punt no falten teòricso investigadors que destaquen negativament l’atenciósobre el marcat accent psicosocial, i paral·lelamenttambé la negligència dels aspectes més biològics. Totcontinuant incidint en qüestions conceptuals, hi ha unaltre debat, potser més academicista, sobre la impos-sibilitat de desenvolupar una ciència de la infermeriasense teories pròpies d’infermeria (davant de teoriesimportades d’altres disciplines com ara la psicologia,la sociologia, la fisiologia, etc.) que guien la recerca ila construcció del coneixement. Però no és elmoment, o almenys el lloc, per a entrar en aquestesqüestions.

La multidisciplinarietat conceptual al·ludida té

LA INVESTIGACIÓ EN INFERMERIA

Julio Cabrero García i Miguel Richart Martínez*

10 Núm. 18 MÈTODE

«LA INVESTIGACIÓ EN INFERMERIA

ÉS UNA EMPRESA JOVE.

D’AQUESTA JOVENTUT

SE’N DERIVEN DOS ATRIBUTS:

LA SEUA IMMADURESA I EL

SEU VIGOR»

com una de les seues conseqüències la diversitatmetodològica necessària per afrontar-la. Aquestadiversitat inclou l’ús dels dos paradigmes o tipus d’in-vestigació: qualitatiu i quantitatiu. Com en altres dis-ciplines, en infermeria també es planteja la pertinençai beneficis d’un tipus o altre de recerca. I, especial-ment en els darrers anys, molts autors estan defensantla conveniència de fer més investigació qualitativa. Elcert és que actualment el gruix de la investigació eninfermeria (prop del 90%) és quantitativa, a pesar delcreixement observat en l’ús dedissenys qualitatius.

Dins de la investigacióquantitativa també es constatauna gran varietat. Quant als dis-senys, el ventall va des dels des-criptius, transversals o longitu-dinals, fins als experimentals,com també l’assaig clínic con-trolat. Les tècniques de recollidade dades inclouen per una bandales fisiològiques (biofísiques,bioquímiques, microbiològi-ques) i, per l’altra, l’entrevista;tot i que les tècniques mésemprades són, per aquest ordre,els qüestionaris, les entrevistes iels registres. Cal destacar lacomplexitat que suposa obser-var, si més no, tres menes demodels de mesura: psicomètrics,clinimètrics i dels testos diag-nòstics —de laboratori. Final-ment, pel que fa a les tècniques d’anàlisi de dades,s’empren tant les tècniques univariades com les multi-variades; aquestes darreres en clar augment, tot i quecontinuen emprant-se més les univariades. Continuantamb qüestions metodològiques, algunes veus moltautoritzades arriben a queixar-se del fet que la recercaque es publica en les revistes més prestigioses d’inves-tigació és sovint més sòlida metodològicament que pelque fa a qüestions substantives o quant a descobertesempíriques. Aquesta última consideració potser resul-tarà familiar per als investigadors de les ciències con-ductuals i socials.

� LA INVESTIGACIÓ ESPANYOLA

A diferència del panorama internacional, vist en elsparàgrafs precedents, la investigació espanyola estàmarcada per l’absència de graus acadèmics superiors,

imprescindibles per al desenvolupament d’una investi-gació de qualitat. Amb tot i això, i fruit sobretot d’unimportant moviment d’impuls de la investigació, la pro-ducció augmenta dia rere dia en quantitat i en qualitat.Des de mitjans de la dècada passada, el nombre d’arti-cles d’investigació s’ha quasi triplicat. Els investigadorssón, principalment, diplomats en Infermeria, dones, querealitzen la seua recerca amb poc o nul finançament, perbé que cada any el nombre de sol·licituds en aquestcamp augmenta, per exemple al Fons d’Investigacions

Sanitàries. Comptat i debatut, elsprofessionals són els principalsproductors d’articles científics,tot i que en xifres relatives hidestaca la universitat. El nivellde documentació mostrat pelsinvestigadors, encara que regis-tra millores recents, és pobre.Temàticament no s’hi observal’aspecte psicosocial característicdel panorama internacional. Lescures mèdico-quirúrgiques, lescures materno-infantils i la salutpública i l’atenció primària sónels temes més investigats, ambun creixement significatiu d’a-quest darrer en els últims anys.També ací les teories d’inferme-ria serveixen en poques ocasionscom a guies de la investigació.Els dissenys són complexos, is’hi observa una major presènciad’estudis descriptius (45%) i

menor d’investigació experimental (18% nacionaldavant del 28% internacional). Les anàlisis estadísti-ques són poc sofisticades, i són infreqüents les anàlisismultivariants. Els qüestionaris, l’observació i les histò-ries clíniques són les tècniques de recollida de dadesmés emprades, i s’utilitzen els tests psicomètrics encomptades ocasions.

Per a concloure aquest breu article, ens agradariarecordar a tots aquells que no estiguen familiaritzatsamb aquesta disciplina que la infermeria és una cièn-cia jove, fins i tot immadura, més encara en el nostrepaís, i amb una enorme gamma d’interessos, ja queabraça des d’allò biològic fins a allò social. Tot plegatexplica tant els seus titubejos com la seua fecundadiversitat.

Núm. 18 MÈTODE 11

«LA RECERCA ESPANYOLA

EN INFERMERIA ESTÀ MARCADA

PER L’ABSÈNCIA DE GRAUS

ACADÈMICS SUPERIORS,

IMPRESCINDIBLES PER AL

DESENVOLUPAMENT D’UNA

INVESTIGACIÓ DE QUALITAT»

*Departament d’InfermeriaUniversitat d’Alacant

Núm. 18 MÈTODE 13

JOAN FUSTER Coordinació: Pau Viciano

La Universitat de València té en la figura de Joan Fuster un dels seus fills

més il·lustres. A setanta-cinc anys del seu naixement i a cinc de la seua

desaparició, l’avinentesa commemorativa no podia passar desapercebuda. Ens

enganyaríem, però, si només hi veiem una concessió nostàlgica. Recordar el personat-

ge i la seua obra és reconéixer la vigència de les qüestions que va abordar en els

seus escrits amb la seua ferma actitud cívica. Més enllà del contingut concret de

les seues aportacions científiques o dels seus posicionaments polítics, difícilment

podrà negar-se l’eficàcia estimulant del mestratge fusterià. El darrer atemptat que

ha hagut de sofrir la seua memòria, a més de palesar les misèries dels seus detrac-

tors més viscerals, és un brutal recordatori del dèficit democràctic que, a hores

d’ara, encara arrossega la societat valenciana. Una lamentable situació que el

mateix escriptor va explicar i denunciar en els seus lúcids escrits. Ara més que mai,

doncs, des de l’àmbit universitari —símbol del coneixement i de l’esperit civil— s’impo-

sa de recordar la significació d’un intel·lectual compromés amb el país com fou Joan

Fuster i d’evocar lligams que, de manera més o menys directa, mantingué al llarg de

la seua vida amb la Universitat.

EL MESTRATGE PERDURABLE

L’octubre del 1981, en el transcurs d’un homenatge alParanimf de la Universitat, Joan Fuster reconeixia laseua vinculació intel·lectual amb la institució: “Nopuc oblidar —digué en el seu discurs— que sóc ‘fill’de la Universitat de València, que les parets d’aquestedifici han estat testimoni de les meues primeresexperiències vàlides”. L’emoció del moment —l’acteera una mostra de solidaritat davant de l’atemptat quehavia patit l’escriptor— no enterbolia, però, la lucide-sa dels records: “Vaig créixer intel·lectualment en laignorància total i en la intoxicació doctrinària de laDictadura”. En efecte, el temps que Fuster va passar ales aules del vell edifici del carrer de la Nau, en plenadècada dels quaranta, va ser una de les èpoques mésnegres de la història de la Universitat. L’afusellamentdel rector Peset al cementeri de Paterna el 1941 era elsímbol més sagnant de la repressió que s’abatia sobrela comunitat universitària i, en general, sobre tot elpaís. Quan en la més alta institució docent es procla-mava que “Preferimos ser ignorantes pero buenos,antes que doctos pero malos españoles”, no calienmoltes més precisions sobre el paper que el règim litenia reservat. A la Facultat de Dret, on el jove Fusterpassaria cinc anys, el Fuero de los Españoles i el delTrabajo eren exaltats com a base del nou estat totali-tari a més del corporativisme feixista. Amb tot, encarava poder trobar algun estímul en la qualitat docentd’un professor de Dret Penal i en les discussions —una actitud crítica més aviat insòlita entre l’ensopitalumnat— que entaulava sobre temes com ara lasupressió dels Furs. Ser estudiant universitari, però,era alguna cosa més que seure en els bancs de fustade les aules. La València grisa i derrotada de la post-guerra no deixava d’oferir-se a la curiositat d’un jove“de poble” com un territori obert a l’experiència. Lallibertat de moviments que suposava habitar una pen-sió, les primeres tertúlies als cafés, els passeigs i,sobretot, les incursions per les llibreries de vell erenactivitats tant o més formatives que les espesses horesde classe. Quan el 1947 aconseguia —val a dir quebrillantment— el títol de llicenciat, Fuster eixia d’unainstitució on no tornaria sinó trenta-cinc anys després.

Això no va suposar, però, el seu allunyament delmón de la recerca. Ben al contrari, des de fora de

l’àmbit acadèmic l’escriptor va poder desenvoluparuna remarcable activitat investigadora —heterodoxaen molts aspectes però de rendiment científic indiscu-tible— sobre els clàssics medievals i, més tard, centra-da en la Decadència, una època on podien trobar-se lesarrels del conflicte lingüístic i nacional del País Valen-cià. De fet, la dedicació de Fuster a la recerca no obeïaa una mera curiositat erudita, sinó que era un aspectenecessari d’una reflexió cívica que s’expressava en elconjunt de la seua obra. A aquesta línia de treball,sempre supeditada a la precarietat material que com-portava l’ofici d’escriptor, s’afegia també l’interés perla literatura catalana del segle XX, un terreny on Fus-ter se situava —encara que no volgués admetre-ho—en la “nòmina circumspecta dels crítics i dels historia-dors”. Això sí: amb l’avantatge d’una agilitat i d’un toassagístic que difícilment podrien trobar-se en lesmanufactures estrictament acadèmiques.

Les aportacions substantives de Fuster al coneixe-ment del passat valencià i, en general, de la culturacatalana no podien deixar indiferent un món universita-

ri que, des dels anys seixanta, havia anat renovant-se,tant en la seua activitat científica com en el replanteja-ment de la seua relació amb la societat que l’envoltava.Des de fora de la Universitat, l’escriptor va influir deci-sivament en la renovació de les línies de recerca dinsd’àmbits del saber que tot just començaven a definir-seo que fins aleshores havien prestat una escassa atencióa la realitat valenciana. Així, la història, la sociologia i

FUSTER I LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA:UN CICLE ACOMPLERT

Pau Viciano

14 Núm. 18 MÈTODE

«FUSTER SEMPRE FOU CONSCIENT

DE LA IMPORTÀNCIA CABDAL QUE

TENIA LA UNIVERSITAT PER AL

FUTUR DEL PROCÉS DE

VERTEBRACIÓ NACIONAL DEL PAÍS.

CONEIXIA MASSA BÉ LES

LIMITACIONS INTEL·LECTUALS DEL

VALENCIANISME DE PREGUERRA»

l’economia que s’elaboraven a la Universitat de Valèn-cia en els anys seixanta i setanta no podrien entendre’ssense l’impacte de Nosaltres els valencians. En aquestsentit, la virtualitat de la contribució de Fuster, més queen els continguts concrets, caldria buscar-la en els sug-geriments i en la instigació al treball d’una veritablegeneració de científics socials. La projecció fusterianadins de la Universitat no es va limitar, però, al camp dela recerca. El seu discurs cívic —i polític— estava pre-sent en les iniciatives que des del valencianisme i desde l’esquerra naixien o arrelaven entre els sectors mésprogressistes de la comunitat universitària. L’oposicióal franquisme que s’organitzava dins del campus, pervies més o menys directes, havia de fer-se ressò de lesinquietuds cíviques que, en l’aspecte nacional, haviadespertat l’obra fusteriana.

Fuster sempre fou molt conscient de la importàn-cia cabdal que tenia la Universitat per al futur del pro-cés de vertebració nacional del país. Coneixia massabé les limitacions intel·lectuals del valencianisme depreguerra —”La gent que escrivia abans de la guerraproduïa textos que feien pena”— i els entrebancs quese’n derivaren. Ja el 1951 preveia que, sense gent for-mada a les aules universitàries, el futur del nacionalis-me seria “letal”. Tal com havia confessat en una cartaa Vicenç Riera Llorca, hi havia el seu desig de “pre-parar una nova generació, a base dels universitarisque poguessen captar-se”. De fet, en els anys seixan-ta, l’anomenat “grup dels jesuïtes” constituirà la pri-mera generació universitària influïda pels planteja-ments fusterians, tot i que —com ell mateix recorda-va— eren “gent que no són deixebles meus, atenció,perquè, quan jo els vaig conèixer, ja s’ho sabien quasitot”. En tot cas, d’aquest grup sorgirien els primerssociòlegs i historiadors que, estimulats per les qües-tions que Fuster havia posat sobre la taula, comença-rien a regirar de dalt a baix la realitat valenciana.

La democratització de la Universitat permetria,finalment, la incorporació de Fuster a l’activitat acadè-mica com a docent i investigador. Després d’algunesresistències, lligades a prejudicis estrictament ideolò-gics, l’escriptor esdevenia professor contractat el 1983.Dos anys després llegia la seua tesi doctoral i el 1986,un any abans de la jubilació, arribava a la càtedra. En

definitiva, aquests passos administratius no feien altracosa que reconéixer el valor intel·lectual de la trajectò-ria que Fuster havia seguit des de fora de les aules. Elsdoctorats honoris causa concedits per la Universitat deBarcelona i per l’Autònoma confirmaven també aquestreconeixement de la comunitat científica. Tanmateix, laincorporació a la plantilla acadèmica no va ser una plà-cida —i merescuda— recompensa. Fuster, descarregatde la necessitat d’escriure per a la premsa, va poderdedicar-se plenament a la docència i a la recerca lligadaa la història social de la llengua. D’aquesta època sónaportacions tan valuoses com la seua tesi doctoral i elvolum d’estudis dedicat al Renaixement a terres catala-nes, el darrer llibre que publicà. Al mateix temps, acti-vitats del ritual acadèmic, com ara la lectura de tesis oels congressos científics, eren terrenys que s’obrien araa una curiositat intel·lectual que mai no l’abandonaria.Molta gent s’ha preguntat fins on hauria arribat si, desdel primer moment, haguera pogut dur a terme una

carrera científica dins del marc universitari. Però tambéés cert que, des de fora de la institució, fou capaç d’in-cidir decisivament en la vida cultural i civil dels PaïsosCatalans. La relació de Fuster amb la Universitat deValència, doncs, ha recorregut un ampli cicle: estu-diant, referent intel·lectual i professor. I caldria afegir-hi el d’objecte d’estudi. En definitiva, el millor home-natge que se li pot tributar des del món acadèmic és,precisament, estudiar de manera desapassionada i rigo-rosa el que ha significat per a aquest país la seuameritòria obra científica, literària i cívica.

Núm. 18 MÈTODE 15

«L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME

QUE S’ORGANITZAVA

DINS DEL CAMPUS HAVIA DE FER-SE

RESSÒ DE LES INQUIETUDS

CÍVIQUES QUE, EN L’ASPECTE

NACIONAL, HAVIA DESPERTAT

L’OBRA FUSTERIANA»

Joan Fuster estudià Dret entre el 1943 i el 1947. Elspares, els companys i l’ambient de l’època l’abocaren aestudiar Dret. Quan aprovà l’examen d’Estat, l’any 43,tenia vint anys. No sabia què fer i, com recorda JosepPla, en casos així sol acabar-se estudiant Dret. Però, amés a més, no hi havia moltes més opcions: “En aquellaèpoca —ens diu Fuster— una família com la meua noimaginava més que dues bones carreres per a un fill:Dret... o metge”.

La Universitat de València, d’altra banda, oferia pocacosa més. Tenia sols dues carreres professionals —Dret iMedicina— i altres dues carreres més noves i arriscadesquant a eixides professionals —Ciències i Filosofia iLletres—, que no podien ser molt ben vistes per unspares menestrals com els de Fuster. I així, Joan de laCreu Fuster, nét de jornalers (per part de pare) i de trac-tants de cavalleries (per part de mare), i fill d’un tallista iimatger que, alhora que feia sants, donava classes dedibuix en un col·legi de Sueca, estudià una carrera quepermetia “moltes eixides”.

Estudià amb l’aprofitament i l’eficàcia de qui és filld’una família de menestrals, la qual feia un notableesforç econòmic. Va residir en una pensió del carrer dela Mar anomenada festivament per Fuster i altres estu-diants “Pensió Clorofil·la”, atesa la deficiència de pro-teïnes animals en els menjars (signe de l’època, tòpic denovel·les i experiència dels qui visqueren els anys qua-ranta des de la modèstia).

El fet que fóra un estudiant eficient no comporta,però, que el captivara l’estudi de les lleis. “Repartí elseu temps —indica Pla— equitativament entre les aules,els cinemes, els cafès i les llibreries de vell”. Aixídoncs, en els anys que estudiava Dret, es forjava la veri-table vocació de Fuster: la de curiós, erudit i humanista.

El temps invertit en el cinema (“Una de les seuesmajors aficions”, ens indica A. Furió), la tertúlia (ambcompanys al Lion d’Or, a la plaça Benlliure), la llibreria,la revista literària i la lectura de coses que no tenen res aveure amb matèries de la llicenciatura on s’havia matri-culat, en donen testimoni. Però, a més (i això se n’eix del’estudiant comú), Fuster comprava molts llibres.

A les llibreries d’ocasió dels anys quaranta anaven aparar les biblioteques de moltes famílies que, afectadesper la fam del racionament i l’estraperlo, es desfeien

d’elles per a menjar. Fuster hi va poder comprar moltsllibres: en acabar la carrera en tenia més de mil, i a mésgaudia mirant-se’ls, remirant-se’ls, llegint-los i classifi-cant-los (com ens mostra algun document personal, onanotava les compres que feia).

Disposar de força llibres a l’abast era per a ell unanecessitat imperiosa: un “vici”. I llegia de tot: literatura,filosofia, història... “És molt possible —li confessa aPla— que la meua cultura repose sobre l’hàbit de laincoherència, si puc dir-ho així. El fet, potser, explicaque la meva cultura sigui caòtica”. Sens dubte, aquestaés una manera fusteriana de parlar. La biblioteca de Fus-ter, vasta i multifacètica, encetada per un jove universi-tari que visitava llibreries, era coherent, si més no, ambel que seria la seua vida i la seua obra.

Tertúlies, cinema i llibres. Encara hi falta una cosadel Fuster estudiant de Dret: “El cuquet de la literatura”.Els caps de setmana tornava a Sueca i, segons diu Furió,els ocupava escrivint versos, cartes a diversos amics(sobre literatura, música, cinema...) i una novel·la. Amés, es va encetar aleshores en l’assaig: el 1944 l’Alma-naque Las Provincias para 1945 publicava Vint-i-cincanys de poesia valenciana, primerenc treball al qual envan seguir d’altres... També participava en la revistaliterària Verbo, editada per la Diputació d’Alacant, s’o-bria pas en el món dels lletraferits...

En conclusió: Fuster va passar per la Facultat deDret, va estudiar una carrera convencional i “amb eixi-des”. Però ell va eixir per un altre cantó: entre penal imercantil, va llegir i estudiar altres coses que l’apassio-naven (història, filosofia, literatura...); va escriure poe-sia i assaig... En acabar la carrera de Dret va començar apreparar-se el temari per a secretaris d’ajuntament, peròli va poder la vocació fusteriana per la literatura, l’as-saig i el seu país. Es va buscar la vida en un dels oficismés durs: el d’intel·lectual compromés. Es va guanyarla vida escrivint, reflexionant i esperonant la conscièn-cia del seu país.

� LA UNIVERSITAT DELS ANYS QUARANTA

De la Facultat de Dret dels anys quaranta on estudiàFuster, com de la Universitat de València d’aquestsanys, en sabem encara massa poc.

JOAN FUSTER I LA UNIVERSITAT DELS ANYS QUARANTA

Marc Baldó Lacomba*

16 Núm. 18 MÈTODE

Amb la victòria franquista del 1939 s’encetava unanova etapa per a la Universitat. L’arribada de l’exèrcittriomfant permetia als vencedors apoderar-se de la insti-tució de manera directa i immediata. I així es va fer, pro-cedint-se a l’ocupació del Rectorat, al nomenament de lesnoves autoritats acadèmiques, a la depuració de profes-sors i, en fi, al control sobre els estudis i els estudiants.

Es tractava de dur a terme una ràpida subordinacióde la Universitat a la dominació feixista, la qual es vaservir de mesures “exemplaritzants” que no es vanlimitar a la depuració del professorat i al control de l’a-lumnat, sinó que fins i tot van arribar a l’execució delprofessor de Medicina i exrector Joan Baptista PesetAleixandre, el 24 de maig del 1941.

Per als franquistes, “la atención que merecen losproblemas de la enseñanza, tan vitales para el progresode los pueblos, quedaría esterilizada si previamente nose efectuase una labor depuradora en el personal quetiene a su cargo una misión tan importante”. Depurar elprofessorat era necessari perquè “los individuos queintegran esas hordas revolucionarias (es refereix alsdefensors de la República), cuyos desmanes tantoespanto causan, son sencillamente los hijos de catedrá-ticos y profesores que, a través de instituciones como lallamada Libre Enseñanza, forjaron generaciones incré-dulas y anárquicas”. Així doncs, la “nueva España”requeria la depuració.

A València, dels dinou professors sancionats, quin-ze (vuit catedràtics —sis separats del cos i dos jubilatsforçosament— i set auxiliars) foren trets de la docèn-cia, el que significa que, aproximadament, un vint percent dels cossos docents de la Universitat foren sancio-nats amb la separació. No cal dir que el vint per cent ésun percentatge enorme (Hitler, a Alemanya, en depuràun deu per cent), tot i que el problema de la depuracióno era sols quantitatiu...

Amb la Universitat ocupada i depurada, el franquis-me va procedir a organitzar-la segons els seus propò-sits. Però les diverses famílies que s’integraven en FETi de la JONS, tenien diferents plantejaments —i mati-sos— d’allò que havia de ser la Universitat. Finalment,la Llei d’Ordenació Universitària del 1943 va establirun articulat on estaven representats “por igual” tantl’”espíritu católico tradicional” com els “principiosprogramáticos de Falange” (Cámara Villar). De fet, lallei conservava el model universitari anterior, caracte-ritzat per la centralització, si bé s’hi extremava el con-trol sobre els professors, els estudiants i els sabers i lesactivitats de la vida universitària, atorgant-li a tot un tofeixista i nacional-catòlic que es pretenia que fóra assu-mit pels universitaris. Era una Universitat que, segonsla llei, “acomodará sus enseñanzas a las del dogma yde la moral católica y a las normas del derecho católi-

co vigente”, i que “en armonía con los ideales delEstado, ajustará sus enseñanzas y sus tareas educati-vas a los puntos programáticos del Movimiento”...

Era, de fet, més enllà de la retòrica, una Universitatgrisa, enervada per la depuració, amb tradicions científi-ques desfetes i amb molts professionals en l’exili, ambla raó controlada, sense llibertat. Era una Universitat ons’ensenyaven uns continguts cada dia més distanciatsdel món i de la vida, on es feien “misas sapienciales”,es commemoraven “definiciones dogmáticas”, on —afi de donar-los una formació íntegra— se’ls explicavaals estudiants religió, formació patriòtica i se’ls feia fer

gimnàstica. On els bons universitaris s’integraven en lesMilícies Universitàries... Era una Universitat on el Sin-dicato Español Universitario (SEU), després d’un passatesquadrista abans de la guerra civil, esdevenia —des dela llei del 1943— un sindicat obligatori d’estudiants queorganitzava seminaris, conferències, teatre, cinema,esports, col·legis majors, sistemes de beques...

Fuster no en parla massa, d’aquella facultat on liexplicaven neotomisme i nacionalsindicalisme. I és que,malgrat la depuració, el control del SEU i de la llei del1943, malgrat les classes de formació política i els rosa-ris..., la Universitat sempre fou un medi hostil al fran-quisme i a les seues grandiloqüències. Pedro Laín, pocabans d’aprovar-se la llei del 1943, es queixava delsestudiants nous, que ja no havien fet la guerra, i els tro-bava “apàtics”: “Todos ellos son muchachos respetuosos,trabajadores, que asisten a sus clases con más puntuali-dad que nunca, pero les falta un poco de emoción histó-rica y nacional”. I és que els estudiants que tenien vintanys a la València del 1943, incloent-hi l’estraperlo,estaven farts d’”emoción histórica y nacional”. Els dis-cursos del SEU sobre “Sagunto, Numancia, Reyes Cató-licos, América, Dos de Mayo...” eren, per a molts d’ells,una impostació, una retòrica cada dia més buida, tanbuida com els crits rituals de “¡Presente!”,“¡Presente!”, “¡Presente!”.

Núm. 18 MÈTODE 17

«ERA MÉS ENLLÀ DE LA RETÒRICA,

UNA UNIVERSITAT GRISA, ENERVADA

PER LA DEPURACIÓ, AMB TRADICIONS

CIENTÍFIQUES DESFETES I AMB MOLTS

PROFESSIONALS EN L’EXILI, AMB LA

RAÓ CONTROLADA, SENSE LLIBERTAT».

*Departament d’Història Contemporània. Universitat de València

A mesura que passa el temps, es va fent palès quel’interès i l’atenció envers l’obra de Joan Fuster, llunyd’anar esmorteint-se, són creixents i guanyen densitati precisió. Les indagacions sobre aspectes particulars,les visions generals i les reedicions d’escrits seus sesucceeixen sense treva. I és lògic. No debades el deFuster és, sens dubte, el llegat intel·lectual més ric delsegle XX al País Valencià i un dels més destacats dela cultura catalana en el seu conjunt. No hi poden ferres els recurrents exabruptes de la dreta local (“Fusterera al fin y al cabo un personaje de escasa relevanciaintelectual”, “como no sabía inglés se le escapó lomás importante del pensamiento”, “podía haberhecho algo interesante, pero se desvió”...), que s’esta-vellen contra la dura realitat del reconeixement com-pacte que troba l’obra fusteriana en els medis acadè-mics i científics, però també entre el públic culte engeneral, al nostre país i a fora. I una prova concloentque es tracta d’un llegat intel·lectual viu és que no esprodueix cap acceptació acrítica o veneració beata,sinó, ben al contrari, el més sovint, diàleg crític i pon-deració rigorosa d’arguments i d’aportacions.

Indubtablement, la figura de Fuster és polièdrica iadmet moltes lectures. Té, és clar, una fortíssimadimensió cívica com a forjador d’una visió del país idels seus problemes de caire nacional amb una influèn-cia sense parió; fou un escriptor (poeta, crític, assagis-ta) molt important; però la seua obra té també unadimensió científica i erudita, la influència de la qual calescatir ací. En efecte: Fuster no sols va operar unarenovació radical —una “ruptura”— en la tradició cul-tural valenciana, mitjançant la introducció de planteja-ments, d’instruments d’anàlisi, d’un llenguatge i d’unesreferències culturals que contrastaven vivament amb larutina mental heretada. Va fer també aportacions subs-tantives en diversos camps del saber concret que vanser recollides i sotmeses al corresponent escrutini pelsespecialistes de les disciplines respectives. En alguncas, fins i tot el naixement d’una disciplina o d’uncamp d’estudi entre nosaltres deu molt a la seuainfluència. És en aquest sentit que apunten dos judicis,de Modest Prats el primer i de Joan-Lluís Marfany elsegon, que em semblen pertinents: “A vegades, trobes

gent que s’imagina un Joan Fuster exclusivament dedi-cat a l’assaig, en el sentit de ser un especialista engeneralitats, i ignoren la pacient i abundant erudicióque hi ha darrere de bona part dels seus treballs.” Itambé: “En els textos que llegia, Fuster trobava noveritats absolutes, ni secrets esotèrics, ni tampoc pre-textos literaris, sinó propostes d’estudi i investigació.”

L’obra fusteriana ha exercit un influx constatable—en el sentit d’haver estat rebuda pels estudiosos,debatuda, sotmesa a anàlisi i acceptada o refusada—almenys en quatre camps del coneixement: història,sociologia, economia i filologia catalana (en el sentit,més precisament, d’estudis d’història literària, de crí-tica i d’història cultural).

És clar que el nivell d’aproximació a la matèriad’estudi varia molt d’un cas a un altre, segons la seua

dedicació i aptituds. Així, si en història cultural iliterària el grau de feina erudita i de primera mà deFuster és màxim, en els altres camps (història, socio-logia, economia) l’aproximació és més indirecta otangencial i hi predomina el component —qui gosariadir-ne que menor, des d’un punt de vista científic?—de constructor de “visions” o de “paradigmes”.

En certa mesura, les precisions, en les quals nopodem entrar ací, de Manuel Ardit pel que fa a lainfluència de Fuster sobre la moderna historiografia

JOAN FUSTER, CONSTRUCTOR DE “VISIONS” I “PARADIGMES”

La incidència científica de la seua obra

Gustau Muñoz

18 Núm. 18 MÈTODE

«UNA PROVA CONCLOENT

QUE ES TRACTA D’UN LLEGAT

INTEL·LECTUAL VIU ÉS QUE NO ES

PRODUEIX CAP ACCEPTACIÓ

ACRÍTICA O VENERACIÓ BEATA,

SINÓ, BEN AL CONTRARI,

DIÀLEG CRÍTIC I PONDERACIÓ

RIGOROSA D’ARGUMENTS I

D’APORTACIONS»

valenciana, o de Ninyoles i de Picó sobre la seua sig-nificació en el naixement i desenvolupament de lasociologia valenciana, o d’Ernest Lluch i de VicentSoler pel que fa als estudis econòmics, confirmenaquesta impressió.

Una visió, segons Schumpeter, és “un acte preana-lític de coneixement... (que) no sols ha d’anticipar-sehistòricament al naixement de l’esforç analític enqualsevol camp, sinó també ha de tornar a introduir-seen la història de tota ciència establerta una vegada quealgú ens ensenya a veure coses sota una llum la font dela qual no es troba en els fets, mètodes i resultats del’estat anterior de la ciència.” Kuhn, per la seua banda,caracteritza el paradigma com una realització científi-ca que la comunitat científica reconeix durant untemps com a fonament per a la seua pràctica posterioren la mesura que defineix els problemes i mètodeslegítims d’un camp de la recerca i que es distingeixper la manca de precedents (renovació radical, atraccióde seguidors) i pel caràcter incomplet, que deixa moltsproblemes oberts per a ser resolts pel redefinit grup decientífics. Em sembla legítima l’extrapolació d’aques-ta mena de categories, encunyades per aquests dosestudiosos del desenvolupament de les teories científi-ques, per a definir la incidència del pensament de Fus-ter en l’evolució de determinades disciplines. Almenysa títol metafòric, com a primera aproximació.

I en aquest context importa poc que una bona partde la literatura històrica, sociològica o econòmicaposterior haja dissentit o discrepat de les hipòtesis,fins i tot de les “hipòtesis centrals”, de Fuster. Lagrandesa de la seua obra, d’aquesta part de la seuaobra, rau precisament en la capacitat d’obrir un campproblemàtic, d’assenyalar les qüestions clau que caliainvestigar, d’introduir hipòtesis, mètodes, categories i,fins i tot, un llenguatge (caracteritzat per la seua radi-cal contemporaneïtat). I, no en darrer terme, en la crí-tica antiideològica que va operar, contribuint decisi-vament al descrèdit de les representacions mítiques iofuscadores que amagaven els perfils precisos delsproblemes que calia escatir.

Finalment, en el seu camp més propi i específic desaber (que és també aquell en el qual Fuster va trobar,en la seua darrera època, una directa inserció acadèmi-ca i universitària), hi ha en la seua obra una dimensiódoble: “preanalítica” i “analítica”, en el sentit al·luditadés. M’estalviaré precisions, que hom podrà trobar,per exemple, en les aportacions de F. Pérez Moragónsobre Fuster i la història cultural, de V. Simbor sobreFuster i la Renaixença, de J.L. Marfany sobre Fuster ila història de la literatura catalana contemporània, od’A. Hauf sobre Fuster i la lectura dels clàssics.

Crec, d’aquesta manera, que caldescartar sense pal·liatius lesvisions errades i reduccionistes(quan no desqualificadores) d’unFuster ideòleg, littérateur o “pre-científic”. La seua obra té fortalesaprecisament per la seua càrregaantiideològica, perquè transmetsaber, coneixements, i, sobretot, per-què és capaç de formular programesd’estudi i d’investigació. Perquèconvida a una tasca d’anàlisi ide refutació que és el tret cen-tral de l’activitat que pot sermereixedora, amb totes lescauteles que es vulga,d’adscripció al campobert, problemàtic i pro-visional (però l’únic,al capdavall, queofereix mínimesgaranties) delconeixementcientífic de larealitat.

Núm. 18 MÈTODE 19

Joan Fuster inicia les seues tasques docents a la Uni-versitat de València amb una sèrie de conferènciessobre la història cultural i literària valencianes delssegles XV al XIX, que pronuncia durant el cursacadèmic 1983-1984. Per a ell és un curs especial-ment actiu, ja que, a més de preparar dos discursosd’investidura com a doctor honoris causa, el dedica al’elaboració de la tesi. Després d’obtenir l’autoritza-ció de la Facultat de Dret perquè es pogués doctoraren Filologia, Fuster la llegeix el 18 de juliol de 1985.Des d’aleshores es normalitzen les seues activitatsacadèmiques, atès que ja pot incorporar-se als succes-sius programes de doctorat del Departament de Filo-logia Catalana. Continuant la línia avançada de l’es-mentat cicle de conferències, Fuster dedica els seuscursos de doctorat a exposar una part de les seuesrecerques sobre la història social de la llengua catala-na entre els segles XV i XIX, dins les quals ocupenun lloc preeminent les seues anàlisis sobre la incidèn-cia del teatre, la cançó, la predicació i l’ensenyamenten espanyol en el procés d’alienació lingüística de lanostra comunitat nacional.

Fuster aprofità una part d’aquestes recerques perals discursos d’investidura de la Universitat de Barce-lona i de l’Autònoma. Una altra part l’exposa enponències presentades en congressos internacionalsde filologia i en revistes especialitzades, activitatpràcticament insòlita abans de la seua incorporació ala Universitat. Alguns d’aquests treballs i d’altresd’inèdits han estat recollits en l’excel·lent monografiaLlibres i problemes del Renaixement, en la qual l’au-tor defensa que, als Països Catalans, el Renaixement apenes havia desplaçat el medievalisme en les prime-res dècades del segle XVI. En tots aquests estudis, elsusos lingüístics i literaris són analitzats des d’unaperspectiva bàsicament sociològica.

A banda de les activitats docents i investigado-res, Fuster desenvolupa en aquests anys altres tas-ques paral·leles i sovint complementàries. Em refe-resc sobretot al seu paper d’assessor cultural d’algu-nes de les més importants institucions públiques (laGeneralitat, la Institució Valenciana d’Estudis i d’In-

vestigació) i de col·laborador en diverses activitatsacadèmiques. En aquest aspecte voldria destacarl’activa participació de Fuster en tribunals de tesisdoctorals. Llegir i discutir amb doctorands icol·legues aquests voluminosos papers fou, per cert,un dels pocs estímuls que l’arrancaren del seu habi-tual sedentarisme a Sueca per fer-lo desplaçar-se aGirona, Barcelona, Tarragona i Alacant. No crecexagerat afirmar que aquesta va ser una de les activi-tats universitàries preferides per Fuster, fins al puntque, quan s’assabentava de la circulació d’aqueststreballs pel Departament, ens els demanava si,

excepcionalment, no era ell un dels membres del tri-bunal que els havia de jutjar. Per a Fuster, que eraben conscient de les virtuts i limitacions dels treballsacadèmics, les tesis foren un món que no podia esca-par a la seua curiositat intel·lectual, entre altresraons perquè li oferien recerques inèdites i mètodesals quals no estava avesat.

Quan cada dilluns, sistemàticament i puntual-ment, es presentava al Departament per impartir lesseues classes de doctorat i atendre els alumnes o lespersones que desitjaven parlar amb ell, dirigia elsseus primers passos al meu despatx, si jo no m’haviaavançat anant al seu, per preguntar-me com havienanat les coses a la Universitat i al Departament,

RECORD AGRAÏT D’UNA TASCA ACADÈMICA IMPAGABLE

Antoni Ferrando*

20 Núm. 18 MÈTODE

«PER A FUSTER,

QUE ERA BEN CONSCIENT

DE LES VIRTUTS I LIMITACIONS

DELS TREBALLS ACADÈMICS,

LES TESIS FOREN

UN MÓN QUE NO PODIA ESCAPAR

A LA SEUA CURIOSITAT

INTEL·LECTUAL»

quins eren els resultats de les recerques més recents,o per comunicar-me com interpretava la dada que liacabaven de fornir. Estic convençut que altres com-panys i col·legues d’aquesta i d’altres universitats i,en general, els amics que han tingut contacte sovin-tejat amb Fuster aquests darrers anys, podrien donarfe que se sentia ben a gust al Departament i que eraper a ell un motiu de satisfacció comprovar que s’hifeien coses i que ja érem molts els que compartíemles seues passions. Fou probablement una de lesdarreres satisfaccions de Fuster. Una altra fou sensdubte l’ambiciosa Miscel·lània que li dedicà elDepartament en col·laboració amb la GeneralitatValenciana, la Universitat de València, la FundacióGaetà Huguet i Publicacions de l’Abadia de Montse-rrat. Malauradament, només pogué rellegir-se cincdels vuit volums publicats.

Han estat nou anys llargs de contactes estrets i decol·laboració fructífera, que ben aviat convertiren elmestre admirat en amic cordialíssim i conseller ex-cepcional. Escoltar els meus neguits per la sort de lallengua i oferir-me’n el seu parer havia esdevinguttema central de les nostres darreres converses. Araens hem hagut d’acostumar a viure sense la seuapresència física. Ens queda, però, el seu càlid record,el seu exemple intel·lectual i una obra extraordinàriaque ja ha començat a ser estudiada en profunditat—aquest és el nostre compromís; i ens queda sobretotuna exhortació subjacent en la major part dels seusescrits: caldrà treballar per fer avançar aquest dissor-tat i estimat país d’ell i nostre.

Núm. 18 MÈTODE 21

*Departament de Filologia CatalanaUniversitat de València

Ja ho he contat en alguna altra ocasió, però l’anècdotaresulta ara ben oportuna. És el cas que, entre les mol-tes i moltes comeses callades que Fuster va realitzardes del seu domicili de Sueca, hi havia la participacióen els volumets del Cap d’any que anualment espublicava des de Mallorca. La seua tasca consistia enla recensió anual de la producció editorial valencianaen català, fins que, en el volumet corresponent al1962, Alfons Cucó va passar a ocupar-se’n.

Òbviament, les raons del canvi poden ser moltdiverses, i entre elles ha d’haver-hi l’afany fusterià deposar en marxa equips intel·lectuals valencians queemprengueren la conquista d’una certa normalitatcívica i cultural. Com en tants altres casos, Fuster vainiciar una feina i va passar el testimoni a un del jovesvalors del moment. Però probablement hi ha un altrefactor que no va ser alié al «relleu generacional»:concretament, el fet que la pràctica totalitat de la pro-

ducció valenciana d’aquell any era obra precisamentdel ressenyador habitual. En efecte, Nosaltres elsvalencians, El País Valenciano, Poetes, moriscos icapellans i fins i tot l’opuscle Qüestió de noms feienpart de l’esplèndida collita d’aquell any emblemàtic.

Tal com la llei prohibeix la figura legal de l’auto-contractació, els costums del món acadèmic fan difí-cil aquests tipus d’autocrítica. Uns anys enrere, en elmoment de l’elaboració de l’Antologia de la poesiavalenciana (1900-1950) de l’Editorial Selecta, Fusterno va poder evitar aquesta mena de recursivitat que ésl’autoantologació —ell mateix se’n disculpava en el

pròleg. Però, el 1962, ja hi havia la possibilitat de sersubstituït per algú i esdevenir, tranquil·lament, objected’estudi per al ressenyador crític.

L’anècdota és pertinent ara i ací, perquè aquestamena de situacions semblen una de les raons del retardamb què l’obra fusteriana mereix l’atenció explícita iimpresa dels nostres crítics. No és l’única, certament:tot el llast de l’anormalitat cultural catalana d’aquellesdècades, juntament amb la gasiveria tradicional del’acadèmia a l’hora d’emprendre l’estudi de la produc-ció «recent», o fins i tot la implantació perifèrica delsuecà, són, tot plegat, factors que contribueixen aexplicar el fenomen. Però no hi ha dubte que la dupli-citat autor/crític —o, més encara, l’ambivalència crea-ció/investigació— complicava extraordinàriament lamaniobra. No debades l’assaig és, per antonomàsia, ungènere de frontera, mestís de literatura i d’altres ètniesdiscursives. Si bé es mira, en el cas de l’assaig, el prò-leg és una de les plataformes més adients per a aques-ta mena d’operacions crítiques. Fuster, tanmateix, pre-feria autoprologar-se, perquè en la instància prefaciales trobava còmode i capaç d’explicar i de legitimar lestries fetes: l’opció genèrica, la selecció i l’encaix delstextos aplegats, la motivació del títol, el corrent subte-rrani que donava unitat al conjunt.... Fins i tot en el casde la lírica, en Set llibres de versos, es negà a ser pro-logat per cap altre que no fóra ell mateix, com si teme-ra, higiènicament, la cohabitació de poeta i de crític enel recinte privat del seu llibre.

Malgrat tot, un dels primers textos que aprofundeixen l’obra fusteriana és un estudi prelimiar, de JoaquimMolas, a L’home, mesura de totes les coses. Més tard—prou més tard— va arribar el primer llibre, Fusterportàtil, la lectura cabdal que Josep Iborra en fa, del’obra del seu mestre i amic, a cavall entre l’estudipròpiament dit i l’assaig intertextualitzador que posa adialogar literàriament ambdós discursos. Tot seguit, unopuscle sobre l’aventura lírica de Fuster, de JosepBallester, resulta ben indicatiu d’un fenomen ques’inicia en aquells darrers anys de la vida de l’autor:un incipient interés de l’acadèmia per l’obra fusteria-na. El mateix Iborra, que aprofundeix el seu treballanterior en una tesi doctoral, Antoni Riera, XavierLuna, Amadeu Viana i altres manufacturen tesis, tesi-

HISTÒRIA D’UNA ASSIGNATURA PENDENT

Vicent Salvador *

22 Núm. 18 MÈTODE

«S’HA VISCUT UN

CERT APASSIONAMENT —NO SEMPRE

EXEMPT DE POLÈMICA—

SOBRE LA DOCUMENTACIÓ

DE TOTA MENA QUE FACILITARÀ

LA SITUACIÓ HISTÒRICA

DEL FENOMEN FUSTER»

nes i diversos treballs de recerca sobre un tema ques’ha obert pas, finalment, en la indagació universitària.

Em referia ara als estudis analítics sobre la seuaobra, el seu estil, el model d’assaig, etc. Però a mésd’això, hi ha també els treballs polèmics, que esmanifesten en oposició a les tesis fusterianes —sobre-tot a les enunciades l’any 62, en Nosaltres els valen-cians, sobre la identitat valenciana. De impura natio-ne , que va fer guanyar a Damià Mollà i a EduardMira el Premi Octubre d’Assaig el 1985, o el volumcol·lectiu Document 88, de Vicent Franch i altres, sónmostres del que començava a anomenar-se «terceravia», un fenomen que va activar el debat d’idees entrediverses concepcions del nacionalisme valencià finsavui mateix. No es tracta, és clar, d’estudis sobre Fus-ter, sinó d’un debat que inevitablement comporta lapresa en consideració de les idees del suecà com apunt de referència.

Fuster s’ho mirava, tot això, amb una certa perple-xitat i amb una mudesa pública recalcitrant, entredesencantada i reptadora. Amb els seus ulls de peixotsemblava dir: «Quod scripsi, scripsi, l’any 62, i nome’n desdic, en essència. Ja us ho fareu ara. Jo hedeixat feta la meua feina.» La mort, l’any 92, va fixaraquesta instantània definitivament per a la posteritat.

Al mateix temps, la desaparició física de l’autor,quan Toni Mollà estava enllestint les seues Conversesinacabades, va atiar la investigació de la seua obra. Enprimer lloc, per mitjà d’una sèrie generosa demiscel·lànies que es publiquen —generalment a Valèn-cia— com a homenatges pòstums, amb una barreja de

panegírics necrològics, testimoniatges biogràfics iestudis analítics. Són editades per la Universitat deValència, la Conselleria de Cultura o el Consell Valen-cià de Cultura. Aquesta darrera publicació precisament—l’última a veure la llum entre les esmentades, coor-dinada per Iborra— és probablement el més sistemàtic

i meditat dels volums, el que més aportacions ponde-rades fa al coneixement crític de l’obra. Però la sèriedels aplecs d’estudis es prolonga amb ocasió de diver-sos homenatges i commemoracions, que han vist lallum en revistes com ara Lletra de canvi o en volumseditats per l’Associació Joan Fuster. No hi manquentampoc els llibres unitaris: Fuster o l’estratègia delcentaure, de Vicent Salvador; Fuster, el contempora-ni capital, de Francesc Pérez Moragon; La raó moralde Joan Fuster i Rellegir Fuster, d’Antoni Riera; o Els

Núm. 18 MÈTODE 23

«EL PANORAMA ACTUAL

DELS TREBALLS UNIVERSITARIS I

PARAUNIVERSITARIS PERMET

AUGURAR UN PROGRÉS

EN EL CONEIXEMENT OBJECTIU

DE L’HOME I DE L’OBRA

COM A CAPÍTOL INDEFUGIBLE DE LA

NOSTRA HISTÒRIA»

INSERIU ACÍ LA VOSTRA PUBLICITAT

Redacció MÈTODE:Av. Blasco Ibáñez, 13.València 46013.Tel: 386 46 88

Publicitat PB&A:Av. del Puerto 81, pta. 2.València 46021.Tel./Fax: 393 44 65

aforismes de Joan Fuster, de Joan Borja. A bandadels estudis, hi ha també l’edició de materials —entre-vistes, facsímils, imatges fotogràfiques—, com en elcas del Fuster sabàtic, de Miquel Alberola i VicentMartí, o l’Àlbum Fuster, d’Antoni Furió, sense oblidarla valuosa exposició itinerant sobre l’autor. En aquestsentit, podem dir que s’ha viscut un cert apassiona-ment —no sempre exempt de polèmica— sobre ladocumentació de tota mena que facilitarà la situacióhistòrica del fenomen Fuster.

D’aquesta manera, ha anat eixint a la llum unmunt de papers fusterians. A vegades es tracta de sim-ples reedicions —si és que mai una reedició pot seruna operació «simple»—, però que posen a l’abastdels estudiosos textos poc assequibles i els comple-menten amb estudis contextualitzadors: com ara lareedició de L’aventura del llibre català, que haviaaparegut anys enrere en les nadales del senyor Caru-lla, o la de L’Albufera de València, un reportatge deli-ciós que havia estat escassament considerat en el seudia. En altres casos es tracta del muntatge de volumsque apleguen textos breus sota una mateixa etiquetatemàtica, bé siga de caire local, com en l’Elogi delmeu poble, d’estudis medievalístics, com l’aplegat perAlbert G. Hauf, o de paratextos que acompanyavenobres discogràfiques... Fins i tot, hi ha publicaciód’inèdits, com en el cas del riquíssim epistolari fuste-rià —el que va mantenir amb Riera Llorca n’és unamostra preciosa—, sobre el qual treballa a hores d’arala recerca universitària.

Tot ben garbellat, el panorama actual dels treballsuniversitaris i parauniversitaris permet augurar unprogrés en el coneixement objectiu de l’home i de l’o-bra com a capítol indefugible de la nostra història.Permet, també, prendre consciència —consciènciaben documentada i sedimentada— de la mesura enquè les incitacions intel·lectuals fusterianes són puntde partida suggestiu per a moltes reflexions posteriorsque indaguen sobre la història, la sociologia, l’art, lacrítica literària o el pensament existencial: unes refle-xions de recerca que no haurien de romandre ni enl’admiració acrítica i estèril ni en la voluntat pueril detransgressió terapèutica, sinó que haurien d’integrar-se en la llarga marxa d’un coneixement compromésamb la societat que el motiva. Poques actituds serienmés conseqüents amb l’autèntic llegat d’aquell senyorde Sueca que va dedicar tota la seua energia vital aaquests quefers.

24 Núm. 18 MÈTODE

*Universitat Jaume I

Jorge Luis Borges escrivia que es fa difícil imagi-nar el món sense els epigrames d’Oscar Wilde. I laveritat és que també es fa difícil d’imaginar el nostrepaís sense els aforismes de Joan Fuster, a l’igual quecosta pensar en la Catalunya moderna sense lessentències d’Eugeni d’Ors. Així les coses, si d’Ors ésmenyspreat en el seu país, Fuster ho és igualment enles seues terres, a l’igual que en certa manera ho ésWilde al Regne Unit, el cos delqual descansa oblidat en unpetit racó del cementeri de PèreLachaise. El drama de Wilde elva definir d’Ors fa cent anys enel seu Glosari: “Títol del dra-ma: La bellesa inassolible. Sub-títol explicatiu: Esforços, lluitesi catàstrofes de l’Anglosaxó queaspira a l’ideal estètic de lavida”. I aquesta catàstrofe deWilde, ho fou també en certamanera la d’Ors i la de Fuster:l’enfrontament directe amb elseu poble, amb el seu país, perintentar assolir aquell idealestètic de la vida.

Potser ho trobareu tot açòmassa expeditiu i confús. Evi-dentment, en la biografia decada escriptor hi ha els episodisparticulars i circumstancials.Però el cas d’Ors té unes claresreminiscències amb el cas Fus-ter. Almenys així ho veig: elsdos intel·lectuals més grans queha donat aquest segle Catalunya i el País Valenciàcomparteixen la mateixa ombra de l’oblit i del fàstic.“D’Ors proporcionava a Catalunya el primer tastd’una normalitat a l’europea” escrivia Fuster en unarticle redemptor de Xènius titulat En la mort d’Euge-ni d’Ors. I què féu Fuster sinó intentar europeïtzar ella soles el seu petit país, traure’l del sainet, dels ver-sets floralescs i “de las nuevas glorias a España” iadequar-lo a l’esperit “orsià”, al primer tast de l’Euro-pa il·lustrada? Amb l’enfrontament conseqüent amb

tothom i sobretot amb un esforç i un balafiament deforces i de temps extraordinari. I amb la dispersió ine-vitable de la seua obra intel·lectual.

Fins on hauria arribat Joan Fuster en un “país nor-mal” és impossible de saber-ho. A l’igual que d’Ors,sense les pallassades del seu període feixistitzant. Sónles ferides dels esforços, lluites i catàstrofes de quis’erigeix en profeta de la bellesa inassolible. Però

Fuster, per sobre de la seuaobra política, molt més enllàde les circumstàncies quevaren forçar alguns aspectesde la seua obra literària, Fus-ter, ho torne a dir, és unintel·lectual que mira a Euro-pa. I és en aquest sentit, comJosep Pla, un fill del Glosarid’Eugeni d’Ors: un afrancesatfins a la mèdula dels ossos. ElDiccionari per a ociosos, o elsaforismes i les màximes, o laseua habilitat per a l’assaig oel pamflet, el condueixen a lamillor França, l’agermanenamb la reflexió assenyada iondulant de Montaigne, amb lamordacitat implacable de Vol-taire o amb la frase totipotentde La Rochefoucauld o deChamfort. En aquests treballsés quan excel·leix, quan real-ment és gran: quan des d’unpoblet ancorat a les ribes del’Albufera, els ulls empremtats

en els imponderables de la llissa i l’arròs, de sobtesobresurt prodigiosament i passeja la seua miradad’il·lustrat pel Perigord de Montaigne, pel Ferney vol-terià, pel París dels salons i de les perruques empolsa-des de groc. Aquest és el gran fenòmen que m’im-pressiona, el gran Fuster que reinvindique als setanta-cinc anys de la seua naixença. El Fuster al qual sem-pre torne i que romandrà sempre en el meu cor. ElFuster que, al capdavall, mai no en farà d’anys. ElFuster per a sempre.

LA BELLESA INASSOLIBLE DE FUSTER

Esforços, lluites i catàstrofes del valencià que aspira a l’ideal estètic de la vida

Martí Domínguez i Romero

Núm. 18 MÈTODE 25

«I QUÈ FÉU FUSTER SINÓ

INTENTAR EUROPEÏTZAR

ELL A SOLES EL SEU PETIT PAÍS,

TRAURE’L DEL SAINET

I DE “LAS NUEVAS GLORIAS

A ESPAÑA” I ADEQUAR-LO

A L’ESPERIT “ORSIÀ”,

AL PRIMER TAST DE L’EUROPA

IL·LUSTRADA?»

Ala València de mitjan dècada dels setanta, en plena crisi de la Dictadura,

Joan Fuster és més que mai un referent intel·lectual i cívic indefugible. El

món universitari, obert a la renovació científica i a les reivindicacions

democràtiques, havia esdevingut un àmbit social especialment receptiu al discurs

fusterià. Des de les orientacions de la recerca a les inquietuds dels estudiants, una

nova generació s’interrogava pel passat i pel futur del seu país. En aquella època

arribava a la Facultat d’Econòmiques Josep Fontana, un dels deixebles més destacats

de Jaume Vicens i Vives, ben conegut per la seua militància d’esquerra. El seu

testimoniatge permet evocar aquells anys —convulsos però esperançats— i la figura

i l’obra de l’assagista de Sueca.

“DESCOBRIR LA SOCIETAT VALENCIANASEMPRE ÉS UN XOC”

JOSEP FONTANA

Núm. 18 MÈTODE 27Foto

:Per

e V

irgili

per Pau Viciano

Josep Fontana és un dels historiadors del nostre paísque més s’ha interessat per l’ús social del coneixe-ment històric. Llibres com ara Historia: análisis delpasado y proyecto social (1982) i La història desprésde la fi de la història (1992) són un bon exemple dereflexió crítica sobre el treball dels historiadors, alsquals s’ha afegit Europa ante el espejo (1992), unaobra, publicada simultàniament en cinc llengües, queanalitza les imatges fal·laces de l’”altre” generadesper l’imaginari europeu. Deixeble de Jaume Vicens iVives i de Pierre Vilar, la seua recerca s’ha centrat enels problemes econòmics del segle XIX, des de lacrisi de l’Antic Règim a les finances de la monarquiaabsoluta. Entre els anys 1974 i 1976 ocupà la Càtedrad’Història Econòmica de la Universitat de València.Això li permeté d’entrar en contacte amb una realitatvalenciana que, de Barcelona estant, semblava llunya-na i desconeguda. Durant aquells anys d’efervescèn-cia política i cultural pogué relacionar-se amb elsmedis intel·lectuals valencians i, especialment, entau-lar un tracte personal amb Joan Fuster. De tot això, del’ambient del moment i de la tasca de l’assagista, ensparla en el seu despatx de la plaça de la Mercè, desd’on dirigeix l’Institut d’Història Jaume Vicens iVives de la Universitat Pompeu Fabra.

Quan vosté s’incorpora a la Universitat de València fauna quinzena d’anys que Fuster ha esdevingut l’inter-locutor “oficial” del País Valencià davant dels medisintel·lectuals del Principat.Vista de més a prop, la rea-litat valenciana era molt diferent de la imatge quese’n podia tenir des de Barcelona?

Sí, evidentment. El desconeixement a Barcelona delque era —i encara diria del que és— el País Valenciàsempre ha estat considerable. Tot aquest fantasma dela dreta valenciana que creu que hi ha un imperialis-me català rampant que no espera una altra cosa que elmoment de fer-se amb el país constitueix una distor-sió del cent per cent. El que hi ha, lamentablement, ésuna ignorància i un desinterés pel que succeeix aValència. Potser pel fet que Fuster representava unaimatge més civil i racional de València, la visió quese’n tenia a Barcelona resultava ser molt falsa. Desco-brir la societat valenciana real sempre és un xoc.

En la introducció a Nosaltres els valencians Fusterreconeix que l’obra estava inspirada en la lectura deNotícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives. Fins aquin punt poden trobar-se similituds i diferènciesentre aquests dos llibres?

Fuster diu això, però em sembla —i així ho he sentitdir de vegades— que Nosaltres els valencians tambéera una reacció davant d’una publicació del PSUCsobre el problema nacional català, sobretot per laconstatació que, des d’un plantejament d’esquerra,s’hi prescindia completament de València i de lesIlles. Sobre la relació amb Notícia de Catalunya, con-fesso que mai no m’he mirat el llibre des d’aquestaòptica. De tota manera, he de dir que el Fuster quemés m’interessava, per pura deformació professional,era l’historiador. Les seves reflexions històriquessobre el País Valencià en l’època moderna em sem-blaven d’un extraordinari interés per la seva lucidesa.En aquest sentit, en les nostres converses estava pre-sent el seu projecte d’història social de la llengua, quedes de la perspectiva amb què Fuster l’entenia emsemblava molt engrescador.

Des d’alguns sectors s’ha volgut desqualificar l’obrafusteriana com a historicista i essencialista. És possi-ble fer una reflexió sobre la identitat col·lectiva sensecaure en excessos essencialistes?

D’entrada cal dir que historicista i essencialista sóndos adjectius que s’anul·len entre sí, perquè si lescaracterístiques estan en l’essència, evidentment elpas del temps no les afecta. El problema d’aquestamena de reflexions és que estan bastides sobre unmunt d’experiències viscudes que no sempre és fàcilde racionalitzar clarament per la seva pròpia comple-xitat. Entenc que els plantejaments de Fuster eren mésaviat historicistes, en el sentit que es refereix a l’anà-lisi d’un procés històric de formació de consciència,en el qual una part important és assumir una memòriacol·lectiva. L’adjectiu historicista defineix un mètodei, per tant, no se’n pot parlar d’excessos. El problemaés que, en el transcurs d’un debat, pot succeir que lesidees no sonen com a raonaments, sinó com a afirma-cions essencialistes.

Quant al problema de la interpretació del passat, Fus-ter ironitzava dient que no es pot escriure la històriades del punt de vista de l’estel Sírius...

És impossible deslligar un projecte d’interpretació dela història d’una manera d’entendre la societat en quèvius i, per tant, d’un plantejament de futur. L’eclecti-cisme un poc desconcertat del que podríem anomenarla historiografia acadèmica es correspon a la deso-rientació dels projectes polítics. La fallida de vellescerteses fa necessari tornar a ajustar els plantejaments

28 Núm. 18 MÈTODE

Josep Fontana Entrevista

globals. En el cas de Fuster, s’ha de remarcar que vafer una feina de provocació en un país que no tenia niconsciència dels problemes d’identitat que l’afecta-ven. Per a veure l’extremada pèrdua d’aquesta cons-ciència només cal llegir la historiografia que enaquells anys publicava l’Instituto Alfonso el Magná-nimo, i que ara s’espera que torne després del parèn-tesi de la IVEI, condemnada precisament per sermassa fusteriana. De fet, sense el mestratge que Fus-ter va exercir en unes condicions molt difícils nos’entendria gran part de l’impuls cultural i histo-riogràfic valencià.

Fuster es definia com un liberal addicte al ManifestComunista. Creu que podria veure’s una influènciamarxista —derivada de la influència del correntgramscià— en els seus treballs historiogràfics?

La influència d’uns determinats plantejaments d’es-querra en la línia del marxisme és molt àmplia en totala cultura espanyola d’aquells anys. Però aquí hihavia com a mínim dues vies. La de l’estructuralismemarxista francés, encara que renovada sota un orna-ment intel·lectual més modern, en el fons era pocacosa més que el vell dogmatisme elemental del pitjormarxisme. En canvi, la de Gramsci era completamentdiferent. Suposava comprendre la necessitat d’estardialogant permanentment amb la realitat social quet’envolta i, sobretot, una consciència molt clara delsproblemes que implica la formació d’una cultura i lamanera com aquesta és assimilada o rebutjada. Ésnatural que aquests plantejaments excercissin unainfluència sobre un home com Fuster, obert al seutemps i que s’ocupava d’un tema tan gramscià comels problemes de la formació d’una consciènciacol·lectiva.

Un intel·lectual com Fuster, a causa del seu compro-mís, es va veure impulsat a fer d’historiador; els histo-riadors professionals no haurien d’assumir el paperd’intel·lectuals més enllà de la seua disciplina?

Els historiadors sempre tenen el paper que els corres-pon. Els qui pretenen que es queden en la seva feinaestan exercint senzillament la funció que l’ordre esta-blert els ha destinat. Ningú no està fora del món. Ladiferència fonamental està en adoptar una posició crí-tica davant de les coses en què no pots estar d’acordper raons morals. Tot i que no era un historiadoracadèmic, Fuster unia a aquesta actitud crítica unagran activitat intel·lectual i una capacitat de treball

extraordinària. M’hauria agradat que un home comell, en comptes d’haver de viure de manera complexadel seu treball, hagués pogut dedicar-se a aquestafeina, que per altra banda crec que li feia il·lusió.L’any 74, quan el vaig conéixer, ja era un home quehavia rebut molts cops. Havia perdut una mica l’espe-rança de poder dur a terme alguns projectes intel·lec-

tuals, encara que no havia arraconat completament laidea d’escriure una història social de la llengua. Fus-ter va ser un home malaguanyat per a la Universitat,però m’adono que, considerant el clima de la Valènciaoficial d’aquell temps, era pràcticament impossiblepensar en la seva incorporació a l’activitat acadèmica.

Amb tot, des de fora de les aules va aconseguir influirsobre l’àmbit universitari. Quin era el clima que esrespirava a la Universitat quan vosté hi arribà?

Fuster, en efecte, té una extraordinària importànciapel fet que obliga les noves generacions a pensar quèvol dir ser valencià. Això és crucial. El que em troboa la Facultat d’Econòmiques és una gran curiositat perpart de la gent jove per saber com és el país i per quèha arribat a ser com és. Això no sempre responia auna lectura directa de Fuster, ni significava necessà-riament un seguiment dels seus plantejaments polí-tics, però sí que hi havia un impuls i una exigència dereflexió que en bona mesura naixien del seu mestrat-ge. El que s’hi podia percebre era el rebuig de la ver-sió oficial d’una regió feliç amb vocació agrària isatisfeta de les seves peculiaritats folklòriques. Elsestudiants començaven a fer-se preguntes: per què elPaís Valencià no s’havia industrialitzat, per què haviaseguit un camí i no un altre? Una de les coses mésestimulants és que descobrien que ho ignoraven gaire-bé tot sobre el seu país. De fet, l’avenç del coneixe-ment històric des del 74 fins ara ha estat extraordinari,i això mostra com era de pobre aleshores. És signifi-catiu el fet que per aquell temps la lectura de la tesi deManuel Ardit provoqués resistències ferotges pel seu

Núm. 18 MÈTODE 29

«FUSTER VA FER

UNA FEINA DE PROVOCACIÓ EN UN

PAÍS QUE NO TENIA

NI CONSCIÈNCIA DELS PROBLEMES

D’IDENTITAT QUE L’AFECTAVEN»

caràcter innovador. Aquest desvetllament tenialloc en una societat que, malgrat haver condemnatFuster, encara no havia arribat a les quotes de cris-pació posteriors.

Ben aviat faria la seua aparició l’anticatalanismepolític, amb formes virulentes que van condicionarla transició al País Valencià...

En un primer moment a la dreta valenciana aque-lles coses no li importen. De fet, el tema del valen-cianisme li toca de lluny. És quan se li enfonsen lesvelles bases de suport que descobreix que aquestpot ser un element en què poder recolzar-se, i peraixò necessita fabricar-se un enemic extern. Fusteri la gent que simpatitzaven amb Catalunya seranuns individus venuts a l’exterior. En termes nacio-nals el problema d’aquest enfrontament actual ésque hi pot haver una idea de nació valenciana, peròa penes res que es pugui posar en blanc i negrecom un programa de país alternatiu. Evidentment,aquella gent van saber jugar unes cartes que els hanpermés arribar al poder. Algun dia la societatvalenciana potser descobrirà que el gran problemade la seva relació amb Catalunya no és l’amenaçade cap invasió, sinó el fet que els catalans no mirencap al sud. En qualsevol cas, la qüestió no és dirque els valencians hagin de ser una cosa o unaaltra. Són ells els qui han de decidir col·lectivamentquè volen ser, però potser d’una manera una micamés raonada que com ara passa. El problema ésque Fuster va haver de viure personalment ele-ments de refús i d’intolerància que van impedir ladiscussió assossegada de les seves propostes. Sen-zillament se’l va voler fer callar.

30 Núm. 18 MÈTODE

FUSTER I ELS HISTORIADORS

Fuster, si hem de creure les seues declaracions, no esconsiderava historiador, un més d’aquells “investiga-dors barbuts i meticulosos”.Això no obstant, els seusescrits sobre la història de la llengua i de la literatura,ja des dels anys cinquanta, destacaven en la grisor dela historiografia local. La tradició representada per LoRat Penat i el Centre de Cultura Valenciana, a mésd’haver adquirit massa vegades un regust franquista,continuava ancorada en les inèrcies d’una erudició reg-nícola que datava de la Renaixença. La situació de lahistòria acadèmica, la que s’escrivia des de la Universi-tat, tampoc no era molt més atractiva. Si els historia-dors i cronistes vernacles es limitaven a cosir lesdades que recollien dels arxius en un discurs regiona-lista, des de dins de les aules s’ignorava la història delpaís: l’únic que interessava era el debat essencialista—sobre l’ésser d’Espanya— entre Claudio SánchezAlbornoz i Américo Castro. En aquest context tantlimitat, no deixa de sobtar el gruix sociològic i, endefinitiva, la modernitat que suggereixen els articlesfusterians sobre els clàssics i, ben aviat, sobre laDecadència. Aquest caràcter innovador, però, no erael fruit d’una feliç intuïció. Darrere dels nous enfoca-ments que feia servir Fuster hi havia una reflexiómetodològica que sorprén per la seua precocitat. “Finsfa quatre dies —escrivia en el seu Diari—, els historia-dors només s’ocupaven de les guerres, de la diplomàcia,de les intrigues palatines. Ara ja dediquen molta atenció ales collites, a les crisis dineràries, als atzars demogràfics, ales estructures de la propietat. Caldrà que eixamplin laseva visió, amb l’estudi de l’augment progressiu de les‘necessitats’.” L’anotació data del 1954, abans fins i totque Jaume Vicens i Vives haguera començat a difondreles pautes renovadores de l’escola dels Annales. L’a-portació fusteriana, però, encara anava més lluny. A lainnovació dels temes i de l’utillatge conceptual propisde la historiografia francesa unia un esforç interpreta-tiu i una voluntat de transformació social que enllaça-ven amb el millor marxisme.A més de comptar amb laseua curiositat i la seua voracitat lectora, el Fuster his-toriador pogué beneficiar-se del contacte amb elsinvestigadors oberts als nous corrents europeus. Elcontrast d’idees amb Vicens i Vives i, ben aviat, el trac-te amb la seua fructífera nòmina de deixebles —desde Joan Reglà a Josep Fontana— no faria altra cosaque confirmar —malgrat les seues reticències— laseua talla d’historiador.

P.V.

«ALGUN DIA LA SOCIETAT

VALENCIANA POTSER

DESCOBRIRÀ QUE EL GRAN

PROBLEMA DE LA SEVA

RELACIÓ AMB CATALUNYA NO ÉS

L’AMENAÇA DE CAP INVASIÓ,

SINÓ EL FET QUE ELS CATALANS

NO MIREN CAP AL SUD»

SUBSCRIPCIONS

REDACCIÓ :Avgda. Blasco Ibáñez, 13. València Tels.: 386 46 88 - 386 46 85

Publicitat: PB&AAvgda. del Port, 81, pta. 246021 ValènciaTel./Fax: 393 44 65

EM SUBSCRIC A LA REVISTA MÈTODE A PARTIR DEL NÚMERO...........................................................................................

Nom i cognoms...................................................................................................................................................................................................................................................................

Domicili............................................................................................................................................................................................................................................................................................Codi Postal ......................................................Població .....................................................................................................Telèfon .................................................................

DOMICILIACIO BANCÀRIA:Banc/Caixa..........................................................................................................................................................Agència ...............................................................................................

Domicili............................................................................................................................................................................................................................................................................................Codi Postal ......................................................Població...............................................................................................................................................................................................

Núm. de llibreta/compte:.....................................................................................................................................................................................................................................Nom, cognoms i adreça del titular del compte................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Els pregue que, fins a nova ordre, abonen els rebuts anual que presentarà la revista MÈTODEper l’import de la subscripció anual.

......................................................................................... a............................ de ........................................................................... de 199...............

SIGNAT

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ara pots subscriure’t a Mètode,omplint i enviant-nos aquesta butlleta (o bé una fotocopia) a la redacció de la revista.

Preu de subscripció anual: 1.500 ptes.

�Núm. 18 MÈTODE 31

El 1978, el mateix any de lacreació de l’Institut de Filolo-gia Valenciana, el seu director,Manuel Sanchis Guarner, ini-ciava una col·lecció de mono-grafies i d’assajos que més tard,concretament a partir del volum7, duria el seu nom. Junt amb larevista Caplletra (el trajecte dela qual començava anys després,el 1986), la Biblioteca SanchisGuarner, dirigida per AntoniFerrando, s’encarrega bàsicamentde difondre puntualment lesdarreres investigacions en l’àmbit general deles lletres valencianes.

Els nuclis temàtics més abordats per lacol·lecció reflecteixen els últims avenços delsestudis sobre escriptors valencians, tot i queno hi falten una altra mena de monografies procedentsde l’ampli camp de la filologia: per exemple, sobrealtres autors de la literatura en català (com aral’excel·lent Joan Vinyoli: estructura poètica i cons-trucció imaginària, de Ferran Carbó); sobre temes deteoria literària (com ara El gest poètic. Cap a una teo-ria del poema, de Vicent Salvador, o el més recent Dela traducció literal a la creació literària, de Curt Wit-tlin); sobre aspectes de la història de la llengua (comara l’emblemàtic Estudis de gramàtica històrica cata-lana, de Joseph Gulsoy); o sobre qüestions lingüísti-ques (vegeu, per posar-hi només dos exemples, Elssistemes modals d’indicatiu i subjunctiu, de ManelPérez Saldanya, i Les oracions adversatives, de M.Josep Cuenca). El catàleg recull ja trenta-cinc volums,i si bé el ritme habitual és de dos publicacions a l’any,el 1997 la col·lecció arribarà al número 41.

Les últimes publicacions insisteixen en l’amplitudtemàtica que hem assenyalat. Així, el volum 35,

recentment publicat, és Les bases del pensa-ment de Ramon Llull, de Josep E. Rubio. Elsegueix Estudis de filologia catalana i

romànica, del profes-sor Germà Colón, de laUniversitat de Basilea,un punt de referènciaobligat per a la filologiacatalana.

La sèrie es plantejatambé la recuperació detextos importants de la li-teratura valenciana; dinsd’aquesta línia de publica-cions hi ha en preparacióuna selecció d’articles delcanonge Josep SanchisSivera, com a homenatgeen el seixanta aniversari dela seua mort (edició a cura

de Mateu Rodrigo), i, en col·laboració amb l’EditorialDenes, l’obra filològica completa de Josep Giner iMarco.

� CONTRIBUCIÓ A L’ANY AUSIÀS MARCH

L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana haconcretat l’aportació de les tres universitats a la cele-bració de l’any Ausiàs March amb l’edició de dosmonogràfics i l’organització d’un col·loqui interna-cional sobre la figura del poeta valencià.

La primera publicació (Miscel·lània AusiàsMarch) és una compilació d’articles especialitzats dediversos investigadors. La segona, sota el títol Lapoesia d’Ausiàs March i amb pròleg del professorAlbert G. Hauf, recull una selecció d’articles publi-cats i inèdits de la professora de la Sorbona Marie-

LA BIBLIOTECA SANCHIS GUARNER

Una col·lecció de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Núm. 18 MÈTODE 33

La Biblioteca Sanchis Guarner, de l’IIFV, canalitza la publicació dels darrers tre-

balls realitzats en i sobre la realitat cultural valenciana, especialment els referits

a l’àmbit de la llengua i de la literatura, sense oblidar altres autors de la literatu-

ra catalana o monografies de caràcter estrictament teòric. En l’any Ausiàs March, la

col·lecció ens ofereix dues importants contribucions sobre el poeta valencià

34 Núm. 18 MÈTODE

Claire Zimmerman, una de les especialistes més reco-negudes sobre l’obra de March.

A més, l’IIFV ha organitzat per al mes de novem-bre el Simposi Internacional Ausiàs March i el mónliterari del segle XIV, que se celebrarà, successiva-ment, a les universitats d’Alacant (dies 3, 4 i 5 denovembre), a Castelló (dies 12, 13 i 14) i a València(dies 17, 18 i 19). Hi ha previstes deu contribucionsper a cada setmana, amb la participació dels investi-gadors més importants en l’obra del poeta de Beniar-jó. Així, a Alacant intervindran, entre altres, AntoniM. Badia (Universitat de Barcelona), Emili Casanova(Universitat de València), Albert G. Hauf (Universitatde València), Josep V. Escartí (Universitat de Valèn-cia) i Vicent Salvador (Universitat Jaume I de Caste-lló). En les sessions dels dies 12, 13 i 14, a Castelló,cal destacar la participació d’especialistes com araAmadeu J. Soberanas (Universitat Autònoma de Bar-

celona), Antoni Ferrando (Universitat de València),Constanzo di Girolamo (Universitat de Nàpols),Modest Prats (Universitat de Girona) i Marie-ClaireZimmerman (Universitat de París IV), entre altres. Ien les sessions de la Universitat de València intervin-dran investigadors com ara Rafael Alemany (Univer-sitat d’Alacant), Lola Badia (Universitat de Girona),Lluís Cabré (Universitat Autònoma de Barcelona),Anton Espadaler (Universitat de Barcelona), Stepha-no Cingolani (Universitat de Roma) i Robert Archer(Universitat de Melbourne).

Es tracta, doncs, d’una magnífica oportunitat per atenir una visió encertada i exhaustiva sobre l’obra deMarch. L’assistència al congrés, juntament amb larealització d’una ressenya crítica sobre les ponències,donarà dret a l’obtenció d’un certificat per valor detres crèdits (trenta hores).

MÈTODE

Núm. 17 MÈTODE 35

Joan Fuster, l’escriptor de Sueca, es mereix, evidentment,un record permanent en la nostra memòria col·lectiva iqualsevol excusa —com ara el cinqué aniversari de la seuamort— ha de ser ben rebuda per a homenatjar la seua per-sona i mantenir sempre viva la presència de la seua signifi-cació reivindicativa en la nostra personalitat nacional. Noobstant això, no hem d’oblidar mai que, per a un escriptor,allò realment important és que la seua producció escrita esmantinga a l’abast dels lectors i, potser, a pesar de la trans-cendència pública de Fuster, aquest objectiu no sempres’ha aconseguit d’una manera satisfactòria.

Per això, Edicions Bromera, a partir de l’any 1991, escomprometé en la publicació d’una sèrie d’obres fusteria-nes amb la intenció de donar a conéixer al gran públic unapart important i representativa de l’obra assagística d’undels escriptors valencians més importants del segle XX.L’edició d’aquestes obres s’incloïa, des d’un principi, dinsde la Col·lecció “Els Nostres Autors” i, per tant, cada texts’ha editat acompanyat d’una introducció divulgativasobre l’obra i l’autor, com també amb unes propostesdidàctiques finals pensades per tal de facilitar-ne el possi-ble treball a l’aula.

D’aquesta manera, naixia la “Biblioteca Joan Fuster”d’Edicions Bromera, una sèrie amb un disseny de cobertadiferenciat de la resta d’obres de la mateixa col·lecció i ambuna doble numeració: la general i l’exclusiva dels llibres del’intel·lectual de Sueca. A hores d’ara, aquesta sèrie, coordi-nada per Josep Antoni Fluixà, està integrada per llibres pocconeguts de l’autor, antologies de textos literaris plensd’interés però de difícil accés i obres ja clàssiques de l’assa-gista. En total se n’han publicat set volums.

El primer títol fou Ser Joan Fuster, una antologia detextos seleccionada per Josep A. Fluixà i Antoni Martínez,amb uns criteris clarament didàctics. Com ha dit IsidorCònsul, aquesta edició és una obra pensada “amb l’objec-tiu de presentar a un públic ampli la profunditat, la riquesai la varietat del pensament fusterià”. Per això la tria volprovocar la reflexió dels lectors sobre temes molt variats,però tots ells acostats al món dels adolescents i joves.Això ha fet que Antoni llorenç classificara l’obra “com un

bon llibre per a introduir-se a la lectura de Joan Fuster”.La segona de les obres publicades va ser Combustible

per a falles, apareguda poc després de la mort de l’escriptorl’any 1992, tot i que la seua publicació, com també la inicia-tiva d’acostar al gran públic la seua obra amb edicions didàc-tiques, comptava amb el beneplàcit del mateix Fuster. Anto-ni Furió se’n féu càrrec de la introducció i de les propostesde treball. L’edició recuperava una obra amb la qual Fusterreflexionava sobre el caràcter i la mentalitat dels valenciansa través dels motius i de la simbiologia del món faller.

L’any 1993 es publicaven dues obres: L’Albufera deValència, un text pràcticament inèdit, i Sagitari. La prime-ra amb una interessant introducció de l’escriptor JosepFranco i la segona amb un pròleg de nivell assagístic del’escriptor Enric Sòria. En L’Albufera de València ens tro-bem amb un Fuster dotat extraordinàriament per a unacapacitat d’observació, inquisitiva i lúdica, de la realitat.Mentre que en Sagitari podem observar, com a lectors, elstemes que preocupaven l’autor durant els últims anys. Totaixò fa que, per a Sòria, aquest llibre tinga un valor dedocument insubstituïble per a comprendre l’evolució delpensament i de l’estil fusterià.

També l’any 1995 es tornaren a publicar dues obresmés: Un país sense política i Misògins i enamorats. La pri-mera, introduïda per Joan Francesc Mira, representa, indub-tablement, la continuació imprescindible de les reflexionsexposades per Fuster en Nosaltres els valencians. La sego-na, amb introducció i notes d’Albert G. Hauf, recull unasèrie d’articles d’història i de crítica literària sobre els nos-tres millors escriptors clàssics: Ausiàs March, Roís de Core-lla, Jaume Roig, Sor Isabel de Villena i Joanot Martorell.

Finalment, durant aquest any del 1997 s’ha publicatBabel i babilònies, amb una encertada introducció deVicent Salvador. L’obra, una vegada més és un recull detextos diversos que tracten, amb l’agudesa típica del’escriptor, una sèrie de temes de caràcter sociològic que,gràcies a la perspectiva intel·lectual amb què hi són plante-jats, continuen vigents. De fet, per això mateix, tots els lli-bres de l’escriptor de Sueca són encara avui molt recoma-nables per a tots aquells que vulguen conéixer i acostar-sea la realitat social i cultural de la nostra època d’una mane-ra intel·ligent i reflexiva. En aquest sentit, iniciatives comla de la “Biblioteca Joan Fuster” són dignes de tenir encompte i d’encoratjar.

JOAN VIVAS

LLIBRES

la biblioteca joan fuster biblioteca joan fuster7 títols publicats.Col·lecció “Els nostres Autors”. Edicions Bromera. Alzira

36 Núm. 18 MÈTODE

Un títol inspirat en dues proposicionsdeshonestes fusterianes sembla ja uncomençament molt interessant per aun llibre d’ecologia. Si, com diu JoanFuster, hi ha trossos de natura que lisemblen inacabats, aquests són preci-sament els que ens mostra l’ecòlegbarceloní Joandomènec Ros, en elseu darrer treball. O, tornant a unaaltra de les frases incloses en lesproposicions de l’assagista deSueca: si el món està mal fet...almenys diguem-ho de tant en tant.

Trossos de natura inacabatsconstitueix una gran oportunitatper a la difusió d’un conjuntd’articles publicats setmanalment en el diari Avui.Encara que no pretén ser una continuació del seu lli-bre anterior (La nostra ecologia de cada dia), els pro-blemes que ens afecten encara són els mateixos. I nosón els problemes ambientals que estem acostumats allegir tots els dies en la premsa (incendis forestals,contaminació d’aigües, abocadors il·legals, etc.) elsque ens afecten d’una manera més greu. La veritabletragèdia està en la pèrdua de biodiversitat, la degrada-ció d’ecosistemes, la radioactivitat o la desertització,en fets no remeiables ni gràcies a la tecnologia ni alprogrés, i que l’autor atribueix a quatre característi-ques de la humanitat: el progrés imparable que s’haexperimentat des d’aquell primatantropoide avantpassat nostre, lacapacitat d’utilització d’energiaexterna i, per tant, de multiplica-ció de les possibilitats de modifi-car l’entorn, el creixementdemogràfic esgarrifós i, final-ment, una actitud agressiva con-tinuada envers el seu medi.

Joandomènec Ros, catedràticd’Ecologia de la Universitat deBarcelona, investigador brillanten ecologia marina i membre del’Institut d’Estudis Catalans,

col·labora assíduament amb diversos mitjans decomunicació tot acomplint una

valuosa tasca de divulgadorde la ciència, cada dia mésnecessària en la nostrasocietat. El seu llibre és unaprofunda reflexió sobre lesqüestions ambientals en sisgrans parts. El primer apartatpresenta l’actitud moral del’home davant de la proble-màtica ambiental del segleXX a través d’alguns refranyscatalans que semblen quasiinventats per a l’ocasió. Elsarticles s’hi situen segons eltema tractat en quatre seccions:Terres recull els temes d’àmbitgeogràfic, Aigües presenta elsproblemes de la conservaciód’ecosistemes marins i de l’es-cassetat i la gestió de l’aigua aCatalunya, Energies fa un repàs

a l’ecologia energètica i la problemàtica que envoltala seua producció i utilització, i, finalment, Tempsdóna la dimensió temporal als textos. L’última part ésuna mena de conclusió que deixa oberta la possibilitatde cavil·lar sobre els temes ecològics actuals i la seuaprioritat, sempre insistint en la conscienciació del lec-tor i en la importància de la seua actitud.

Aquest llibre és un manual d’ecologia ciutadanaque analitza un món assolat, pol·luït, superpoblat iespoliat, però que estimula el lector a lluitar i a apre-ciar el seu entorn. Els articles compilats en les dife-rents parts del llibre mostren la realitat ambiental,

però sempre amb l’espontaneïtatsorgida d’una situació quotidia-na, d’un personatge o d’una notí-cia de premsa. En definitiva, lalectura resulta encisadora, fluidai, sobretot, molt recomanable peral gran públic. Un públic que,amb seguretat, retrobarà en laperspicàcia de les paraules deJoandomènec Ros trossos denatura, si més no perfectamentacabats.

JORDI DOMINGO CALABUIG

un manual d’ecologia ciutadanatrossos de natura inacabatsJoandomènec ROS

Edicions La Magrana. Col·lecció l’Esparver Ciència. Núm. 25. Barcelona, 1997. 259 pp.

Núm. 18 MÈTODE 37

El Worldwatch Institute, organitzacióarrelada als Estats Units, és actualmentel principal referent mundial d’informa-ció i d’anàlisi sobre polítiques ambien-tals. El seu informe L’estat del món1997 és el quatorzé dels que, amb perio-dicitat anual, ve patrocinant amb el fi defomentar el progrés cap a una societatecològicament sostenible.

La Cimera de la Terra (Río de Janeiro,1992) va representar l’assumpció per partdels principals mandataris mundials de larelació entre els problemes mediambientals iel desenvolupament econòmic, tot fixant coma objectiu principal la necessitat d’establir unmodel de desenvolupament sostenible, és a dirun sistema econòmic capaç de satisfer lesnecessitats fonamentals tant de les generacionsactuals com de les futures. És evident que la forma devida actual als països desenvolupats està basada en unconsum desproporcionat de recursos materials ienergètics. Si no s’invertia aquesta tendència, respon-sable dels greus problemes mediambientals i de laprogressiva pèrdua de la diversitat biològica quepatim, la previsió d’exhauriment dels recursos delnostre planeta en un termini relativament curt no enssemblaria desmesurada. La idea del desenvolupamentsostenible suposa no sols integrar les estratègiesmediambientals dins de la política econòmica delspaïsos avançats, sinó també aconseguir que aquestnou model d’economia resulte viable per als països envies de desenvolupament, que aspiren a un sistema devida similar al dels països industrialitzats.

L’estat del món 1997 posa de manifest com ha estatpossible reaccionar globalment davant d’una greu situa-ció com ara la progressiva destrucció de la capa d’ozó(s’ha reduït a la quarta part la producció mundial de clo-rofluorocarbonats entre el 1987 i el 1995) i la necessitatque les actuacions contra els problemes mediambientalss’efectuen de manera ràpida (a pesar de l’anterior dada,el forat de la capa d’ozó continua creixent any rere any,

Cap. 9). Hi destaca, per això, l’anàlisi dels cinc anystranscorreguts des de laCimera de Río (Cap. 1),que posa de manifestl’incompliment majori-tari de les promeses quevan fer els més de centcaps de govern quevan assistir a la Cime-ra. Entre totes les a-menaces que planensobre nosaltres, caldestacar com a prin-cipal manifestaciódel caràcter “insos-tenible” del modeleconòmic actualla seua incapaci-tat per a propor-cionar alimentsa una poblaciómundial cada

vegada majorque reclama un major grau de

benestar (Caps. 2 i 3). Com a propostes possibles, enaquest informe es defensa no subvencionar el consumde recursos naturals (Cap. 8) i l’adequada valoració delsserveis que ens ofereix la naturalesa (Cap. 6). Conside-rem, per exemple, el cas de l’indicador Producte Inte-rior Brut -que calcula les activitats que es reflecteixencom a béns i serveis produïts en un país- tenint encompte la fuita de petroli que hi va haver recentment ala badia de Tokio. Doncs bé, l’activitat econòmica deri-vada de la neteja de la taca de petroli repercutirà positi-vament en el PIB del Japó. És obvi que aquest indicadorno té en compte els greus danys ecològics derivats.L’informe es completa amb un estudi sobre la preven-ció de malalties cròniques a països en desenvolupament(Cap. 4), una discussió sobre les evidències del canviclimàtic (Cap. 5) i una anàlisi del concepte de seguretat(Cap. 7).

Un text, en resum, escrit amb rigor i claredat,recolzat en una abundant documentació i que, juntamb l’Informe al Club de Roma (Factor 4), consti-tueix una referència imprescindible per a aquells quevolem comprendre els canvis que haurien i previsible-ment van a produir-se en un futur immediat en l’evo-lució cap a una economia, una societat, sostenible.

FERNANDO SAPIÑA

la situació actualdel món

l’estat del món 1997 Lester R.Brown, Christopher Flavin,Hilary French et alii.

Traducció catalana del Centre UNESCO de Catalunya. Títol original: State of the World 1997. Edició del Centre UNESCO de Catalunya. 1997. 250 pp

38 Núm. 18 MÈTODE

Aquest manual pretén exposar demanera clara i profunda el signifi-cat i les conseqüències de la inte-rrelació entre cultura moderna ientorn natural. Resultarà d’inte-rés també a qui vulga aprofundiren la comprensió de la nostraèpoca des d’un dels seus temescentrals. I és que, Sociedad yMedio Ambiente és més que unsimple manual per a estudiososdel medi ambient. És, sensdubte, la millor contribució ori-ginal en castellà per a entendrel’estatus questionis de la pro-blemàtica mediambiental.

Els autors han estat ele-gits en virtut de les seuesinvestigacions en la matèria.Alguns dels punts de vistas’hi complementen entre simateixos; en altres casos hi contrasten,però sempre dins d’un marc unitari i comú. A més,com és natural entre experts amb una trajectòriad’intercanvis acadèmics en publicacions i congressos,els fonaments dels plantejaments particulars són sobra-dament coneguts per part de tots els autors. Amb tot,els editors, com es nota amb la lectura del text, hanmirat de mantenir-hi un criteri plural i dispers a l’horade coordinar les diverses aportacions.

No cal avançar molt en la lectura per adonar-se queel discurs que enllaça les diverses contribucions indivi-duals parteix d’un posicionament clar on es veu la màdels editors. Certament, el professor Ballesteros i PérezAdán són sobradament coneguts com a pensadors críticsdavant de les implicacions socials de la cultura del capi-talisme modern. Tant en Ecologismo Personalista (Tec-nos, Madrid, 96) de Ballesteros, com en Socioeconomía(Trotta, Madrid, 97) de Pérez Adán, es blasma el vigentsistema de producció i de consum des de posicions rela-cionades, tot i que de bon tros, amb l’humanisme cristià.No és estrany, per consegüent, que el lector puga desco-brir en caminar per les pàgines de l’obra que comentemdues rebel·lies significatives davant del que en el món

acadèmic s’entén per políticament correcte.Efectivament, Sociedad y Medio

Ambiente no empra argu-ments neoliberals ni neo-malthusians, ni en els seusplantejaments ni en les seuesconclusions. La defensa delmedi, la comprensió de lanaturalesa, els condiciona-ments socials del sistemaindustrial, hi són vistos ambuna perspectiva omnicom-prensiva, tot incorporant —laqual cosa ens sembla un encertde l’edició— la visió del Sud.No es tracta, doncs, d’una obrade tall occidentalista, un defec-te del qual peca la majoria de laliteratura mediambiental expo-sada avui en dia en les nostresllibreries; i això és d’agrair.

Per a nosaltres, nomésaquesta sola raó ja auguraria alllibre una petició de reserva enels prestatges de qualsevolbiblioteca personal. A més,l’obra té altres i molt variats

encerts. No ens hi entropessem ambel corporativisme acadèmic que llasta el valor de mol-tes de les obres col·lectives a l’ús; la presència de juris-tes, sociòlegs, geògrafs, enginyers, economistes i filò-sofs dóna un aire cosmopolita que oxigena els argu-ments centrals de l’obra. Hi ha capítols certamentmagistrals i pensem que les contribucions dels profes-sors Martínez-Echeverría, Sosa i Prades són de particu-lar rellevància. El llibre és, en el seu conjunt, un textque mostra la preparació del professorat espanyol, i, amés, una obra amb un plantejament nou en tractar untema d’avantguarda i d’importància cabdal. Tot plegatsense comptar-hi l’encert de presentar una obrad’aquestes característiques, al mateix temps que en lamajoria de les universitats es constata l’èxit de la novallicenciatura en Ciències Ambientals.

Aquestes són les raons per les quals Sociedad yMedio Ambiente ve a ser un manual de referènciabàsic, que proporciona tota la informació necessària iels punts de reflexió fonamentals per a la comprensiódel tema capital del nostre temps.

CARMEN SALAS

per a entendre el medi ambientsociedad y medio ambienteJesús BALLESTEROS i José PÉREZ ADAN

Editorial Trotta, Madrid, 1997, 398 pp.

Núm. 17 MÈTODE 39

Què poden tenir en comú una con-versació íntima d’una parella ambun grup de neozelandesos blancsque descriuen la seua relació ambels maorís indígenes, o un envàs dedentrífic infantil amb una consultapsicoterapèutica i una assembleapolítica? Aquestes són algunes deles situacions comunicatives quedonen peu a la reflexió dels vint-i-dós articles reco-llits en Psicologías, discursos y poder (PDP), compi-lat per A.J. Gordo i J.L. Linaza. I allò que tenen encomú, evidentment, és que es tracta de diferents esde-veniments comunicatius en què es negocien relacionsde poder. Els capítols s’organitzen en sis seccionstemàtiques: 1) reflexions teòrico-metodològiques enles psicologies discursives i culturals, 2) l’oposicióentre anàlisi conversacional i anàlisi del discurs, 3)aproximacions discursives al món educatiu, 4) pers-pectiva psicoanalítica, 5) relacions entre discurs, psi-cologia i política, i 6) postmodernitat, tecnologies iciberpsicologies discursives.

La possibilitat d’estendre l’anàlisi del discurs aformes d’interacció tan diverses, incloent-hi tambéels que apriorísticament podrien semblar més “neu-tres”, demostra que, en definitiva, tota interacció éssusceptible d’una reformulació en termes d’allò queels autors de Pal Alt anomenarien “complementarie-tat”. Des d’altres tradicions epistemològiques, comara la moderna teoria dels topoi, s’hi insisteix tambéque tota emissió és argumentativa i, en última instàn-cia, persuasiva, i aquesta circumstància és la queconverteix les situacions recollides en objectesd’interés psicològic.

El volum que comentem representa, per això, unamostra esplèndida de com la metodologia de l’anàlisiconversacional d’ascendència etnometodològica posaal descobert la vinculació indiscutible entre accionssocials i règims discursius; mitjançant l’anàlisi d’esde-veniments comunicatius concrets s’hi argumenta laimportància de les estratègies discursives en la cons-trucció d’identitats, tant individuals com col·lectives.

BEATRIZ GALLARDO

comunicació i relacions de poder

DONES I LLENGUATGE: UNA MIRADA MASCULINA

R. Morant, M. Peñarroya i J. Tornal

Ed. Denes, València, 1997, 134 pp.

Aquest llibre va obtenir el 1996 el Premi Francesc Ferrer Pastor

que convoca l’Editorial Denes des del 1994. Amb un tractament

de les dades pròxim al de l’etnografia de la parla, i amb

premisses teòriques que remeten a la lingüística antropològica

d’ascendència boasiana, els autors ens ofereixen un repàs amé i

detingut pels tòpics més estesos sobre les diferències sexuals en

l’ús lingüístic actual. El llibre és, fonamentalment, un útil i

sistematitzat conjunt de dades que repassen els usos lingüístics en

l’itinerari vital de l’ésser humà, des de la infància fins a la

vellesa, passant pels diferents àmbits de l’experiència: laboral,

amorós, familiar, etc. Les dades recollides posen al descobert

l’assumpció quotidiana de la “diferència” lingüística entre els dos

sexes, tant en el seu paper de subjectes de l’enunciat com de

l’enunciament.

RESUMS DE TESIS DOCTORALS

Universitat de València, Servei de Publicacions, 1995-96.

Una de les activitats periòdiques que contribueixen a la difusió de

l’estat real de la investigació en la nostra universitat és la

publicació anual, a càrrec del Servei de Publicacions, dels resums

de les tesis doctorals. Ara s’ha publicat el volum 17, que

correspon a l’any 1996. Agrupats per facultats, s’hi recullen els

resums de les tesis doctorals presentats per cada doctorand, com

també la data, qualificació, director i composició del tribunal.

ACTES DEL COL·LOQUIINTERNACIONAL TIRANT LO BLANCHJean Marie Barberà

Centre Aixois de Recherches Hispaniques, Institut Interuniversitari deFilologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Després de dues primeres reunions celebrades el 1990 i el 1992,

el 1994 va tenir lloc, a la ciutat d’Aix-en-Provence, el III

Col·loqui sobre el Tirant lo Blanch, les actes del quan s’han

editat ara. Tal com assenyala en el pròleg el professor Jean Marie

Barberà, a càrrec de l’edició, el col·loqui tingué una intenció

“presentadora” del Tirant, “d’obertura al lector francés”, que

explica la versió bilingüe de les actes, amb la traducció al francés

de les ponències presentades en català. Els temes tractats en els

disset articles recorren alguns dels aspectes més interessants de

l’obra de Joanot Martorell: relacions possibles entre l’incunable i

el manuscrit (Jaume Chiner), el concepte medieval de cavaller

(Rafael Beltrán), la relació amor/guerra (Albert Hauf), els

episodis africans (Rafael Alemany), el ritme oral de la prosa (M.

Claire Zimmerman), etc. A l’interés científic de les actes se suma

una edició acuradíssima de la Biblioteca Abat Oliva.

psicologías, discursos y poder(pdp)Angel Juan GORDO i José Luis LINAZAMadrid, Visor, 1996, 435 pp.

40 Núm. 18 MÈTODE

Aquest llibre relata les aplicacions de les tèc-niques de biologia molecular en dret penal. Sicalgués concretar de manera sintètica lesimpressions d’aquest lectura, caldria parlard’exhaustivitat, d’esforç sistemàtic i globa-litzador, i de gran precisió en l’ús delsconceptes científics. Sens dubte, aquestllibre és un bon exemple d’interdiscipli-narietat en un tema que uneix avançoscientífics amb aplicacions legislatives.

El llibre es divideix en dues sec-cions molt diferenciades. En la primera, queocupa els cinc primers capítols, s’expliquen amb unllenguatge assequible a tothom les tècniques de biologiamolecular. En la segona, que abraça des del capítol 6fins al 13, amb un llenguatge de vegades novel·lesc, espresenten una àmplia varietat de processos penals ons’han aplicat aquestes tècniques.

Els dos primers capítols, “El hijo de la vida” i “Cre-ced y multiplicaos”, descriuen respectivament el mate-rial hereditari, les tècniques per a la seua seqüenciació, ila formació de molècules recombinants al laboratori. Elsegüent capítol ens presenta, sota l’epígraf “La huella deJeffreys”, el treball del genetista britànic Alex Jeffreyssobre microsatèl·lits. L’autor compara aquest desenvo-lupament amb les etiquetes de barres dels supermercats,i presenta les dues primeres aplicacions històriques de latècnica en el cas d’una filiació familiar per a satisfer untràmit migratori, i en el de l’esclariment d’un assassinata Narborough Village, una petita població de Gal·les. Elquart capítol, titulat “Watson, Crick y Holmes”, ensendinsa en el món de les sondes genètiques. L’autora hirealitza una incursió en el complicat món de la genèticade poblacions, imprescindible per a apreciar la polèmicaal voltant de les proves d’ADN en la pràctica forense.Finalment, el capítol cinquè, titulat “Secuencias por untubo”, relata el desenvolupament i algunes aplicacionsde la tècnica de la reacció en cadena de la polimerasa(abreujadament PCR, per les seues sigles en anglès:polymerase chain reaction). Resulta particularment inte-ressant la narració de la utilització d’aquesta tècnica perl’Ertzaintza en l’esclariment d’un delicte de tràfic deramat a Biscaia.

Amb el capítol sisè, suggerentment anomenat “Morir

en Nueva York”, comença la segona part del llibre. S’hirelaten les primeres passes en la introducció de les tècni-ques de petjades genètiques als tribunals americans, elsseus primers èxits, i també els primers problemes tècnicsi jurídics. Aquests incovenients són profusament discutits

als dos capítols següents, “La ley de Murphy” i“Ángeles del infierno y genetistas”.Hi són especialment interessants els

apartats que narren l’enfrontamententre els genetistes que defensaven un

model de població homogènia i els quedefensaven un model de poblacions. El

capítol novè, titulat “El umbral de la dis-cordia”, narra l’informe científic de

l’Acadèmia de Ciències americana per aacabar amb aquesta discussió, com també el

naixement del Grup Europeu d’anàlisi del’ADN i l’estat de l’aplicació d’aquestes tècni-

ques en diferents països europeus. El capítolacaba tot analitzant la posició negativa del Tri-

bunal Suprem i del Tribunal Constitucional espanyolsenvers l’ús d’aquestes proves. Els capítols 10, 11 i 12,titulats respectivament “Pregunta a tu almohada”, “Tóca-la otra vez, Dean” i “Pasado sangriento”, relaten detalla-dament una gran quantitat de casos on l’aplicació de lestècniques genètiques ha desxifrat enigmes. Casos tan dis-pars com la desaparició de pares durant la guerra brutaargentina, la construcció d’amulets que continguen frag-ments del nostre propi ADN, la identificació de mòmies,o el llinatge dels tsars de Rússia, són discutits al llargd’aquests capítols. Finalment, l’últim capítol del llibre,“El crimen del siglo”, es dedica al cas 54089442 del’estat de Califòrnia contra O.J. Simpson. Sens dubte quela publicitat inherent a aquest cas disparà l’interès delpúblic en general per les proves d’ADN. Les tortuositatslegals del cas, la fiabilitat de les proves d’ADN que s’hiempraren, i la discrepància entre llei i ciència són l’eixd’aquest interessant capítol.

El llibre es completa amb un glossari clar i unabibliografia abundant distribuïda per capítols que per-metrà al lector interessat incrementar la informació sobreels diferents temes tractats. En resum, Genes en tela dejuicio és un llibre amè, de lectura fàcil, que resulta parti-cularment apropiat per a dos col·lectius distints: llicen-ciats en dret interessats a obtenir una base teòrica sobreproves genètiques, i científics interessats a conèixer lesaplicacions legals dels seus desenvolupaments de labora-tori. Unir i satisfer els interessos d’aquests dos col·lectiustan dispars no és una tasca fàcil, però sens dubte AlinaQuevedo ho ha aconseguit.

MARIA DOLORES CALVO BENEDI

genètica i legislaciógenes en tela de juicio (pruebas de identificación por adn: delos laboratorios a los tribunales). Alina QUEVEDO

Editorial McGraw Hill/Interamericana de España, serie McGrawHill de divulgación científica. 1997. 290 pàgs.

Núm. 18 MÈTODE 41

tesis doctorals

MEDICINA IODONTOLOGIA

COLOMER MARTÍ, José Luís. Influencia del ritmo cardíaco sobre el flujocoronario. Estudio experimental en perrosbajo diversas condiciones hemodinámicasy de isquemia. Dep. de Medicina, 27-9-95. Dirigida per: Vicente López Merino i JuanCosín Aguilar.

CORDERO RODRÍGUEZ, Pedro José. Volúmenes pulmonares estáticos obtenidosmediante dilución de Helio en sujetossanos. Obtención de los valores dereferencia. Dep. de Medicina, 17-4-96. Dirigida per: Pilar Morales Marín iEduardo Benlloch García.

CABEDO MARTÍ, Hugo. Papel de la proteína quinasa C en elcontrol de la proliferación de las célulasde neuroblastoma. Dep. de Bioquímica i Biologia Molecular,19-12-95. Dirigida per: Vicente Felipo Orts.

BUSQUIER HERNÁNDEZ, Isabel. El papel de la necropsia en la valoración de la calidad asistencial enOncología. Dep. de Medicina, 25-1-96. Dirigida per: Andrés Cervantes Ruipérez iAntonio Ferrández Izquierdo.

LLOPIS VALLÉS, Mª Pilar. Implicación de los movimientos de calcioinónico en la respuesta contractil delmúsculo liso vesical y su modificación porantagonistas del calcio y ligandos dereceptores benzodiazepínicos.Dep. de Farmacologia, 3-7-95. Dirigida per: Juan Esplugues Requena iMiguel Martí Cabrera.

TALENS FERRANDO, Amalia. La Resonancia Magnética en el estudio delas hepatopatías crónicas difusas y sucorrelación con los hallazgoshistopatológicos. Dep. de Medicina, 19-12-95. Dirigida per: José Vilar Samper i Luís MartíBonmatí.

TELLEZ DE MENESES LORENZO,Montserrat. Nuevo método diagnóstico para el controlde los colgajos pediculados con o sinsección del mismo. Dep. de Ciències Morfològiques, 23-11-95. Dirigida per: Elvira Ferres Torres i CarlosTejerina Botella.

TOMÁS PÉREZ, Amparo. Depresión postparto: análisis de losfactores de riesgo psicosociales.Dep. de Medicina Interna, 5-7-95. Dirigida per: Carmen Leal Cercos iManuel Gómez Beneyto.

ORENGA ARNAU, Vicente Manuel. Evolución socio-sanitaria de la Valld’Uxó. Aplicación del análisismultivariado como una forma nueva dediagnóstico de salud. Dep. de Medicina Preventiva i SalutPública, Bromatologia, Toxicologia iMedicina Legal, 29-4-96. Dirigida per: Leopoldo Segarra Castelló iManuela Morales Suárez Varela.

CIÈNCIES QUÍMIQUES

BOIX BERNARDINI, Mª Carmen. Estudio de la regio y estereoselectividadde las reacciones de oxidación condioxiranos.Dep. de Química Orgànica, 7-6-96. Dirigida per: Gregorio Asensio Aguilar iMª Elena González Núñez.

GARCÍA MONTEAGUDO, FranciscoJavier. Estudio de la eliminación de compuestos orgánicos en las aguas deabastecimiento del área metropolitana de Valencia. Dep. d’Enginyeria Química, 13-6-96. Dirigida per: Aurora Seco Torrecillas iJosé Ferrer Polo.

GABALDÓN GARCÍA, Carmen. Diseño asistido por ordenador deestaciones depuradoras de aguasresiduales. Dep. d’Enginyeria Química, 12-7-96. Dirigida per: Aurora Seco Torrecillas iJosé Ferrer Polo.

MARTÍN BIOSCA, Yolanda. Contribución al conocimiento y aldesarrollo de aplicaciones analíticas delos efectos asociados a la espectrometríade lente térmica. Dep. de Química Analítica, 19-7-96. Dirigida per: Guillermo Ramis Ramos i MªCelia García Alvarez-Coque.

LÓPEZ PAZ, José Luís. Control analítico de medicamentos portécnicas en flujo continuo no segmentado,y detenido. Dep. de Química Analítica, 13-5-96. Dirigida per: José Martínez Calatayud iJosé Vicente García Mateo.

CIÈNCIES BIOLÒGIQUES

LÁZARO SUAN, Roberto. Relaciones entre vegetación ygeomorfología en el área acarcavada delDesierto de Tabernas. Dep. de Biologia Vegetal, 4-9-95. Dirigida per: Juan Puig Fábregas Tomás.

LUIS DE LA IGLESIA, José Antonio. Las neuronas del cortex medial de lalagartija Podarcis hispanica. Estudio conel método de Golgi. Dep. de Parasitologia i Biologia Cel·lular,19-12-95. Dirigida per: Carlos López García.

MARTÍNEZ RAMÍREZ, Amparo. Estudio del modo de acción de lasproteínas insecticidas de BacillusThuringiensis en distintos insectos plaga.Dep. de Genètica, 16-10-95. Dirigida per: Mª Dolores Real García iJuan Ferré Manzanero.

SALOM I ARBONA, David. Caracterización de péptidos que actúan sobre membranas. Influencia de la composición de lamembrana y papel de los residuos detriptófano en la dinámica conformacionalde la gramicidina A.Dep. de Bioquímica i Biologia Molecular,15-1-96. Dirigida per: Concepción Abad Mazarío iLorenzo Braco Soler.

42 Núm. 18 MÈTODE

TABERNER PALOP, Ana Mª. Biología y caracterización molecular deAubeonymus mariaefranciscae(Coleoptera: curculionidae), plaga de laremolacha azucarera. Dep. de Genètica, 24-10-95. Dirigida per: Pedro Castañera Domínguez.

CIÈNCIES ECONÒMIQUESI EMPRESARIALS

GANDÍA CABEDO, Juan Luís. Relación entre cambios contables ymercados de capitales. Dep. de Comptabilitat, 30-7-96. Dirigida per: Mª Antonia García Benau.

PONS BRIAS, Mª Angeles. La influencia de la legislación en laestructura y el funcionamiento del sistemabancario español, 1939-1975. Dep. d’Anàlisi Económica, 15-12-95. Dirigida per: Pablo Martín Aceña.

REIG PÉREZ, Araceli. Análisis económico-financiero y viabilidadfutura de las sociedades y agencias de valores. Dep. d’Economia Financera i Matemàtica,4-10-95. Dirigida per: Matilde Fernández Blanco.

PEDRO BUENO, Aurora. Espacio urbano y política de vivienda enEspaña durante los años ochenta. Dep. d’Economia Aplicada, 31-5-96. Dirigida per: Emèrit Bono i Martínez.

XAMBÓ OLMOS, Rafael Vicent. El sistema comunicatiu valencià. Dep. de Sociologia i d’Antropologia Social,17-6-96. Dirigida per: Manuel García Ferrando iMiquel de Moragas i Spà.

RIBEIRO SORIANO, Domingo Enrique. Consultoría para la dirección en organización,calidad, marketing y estrategia: un estudioempírico de su necesidad e impacto en laempresa. Aplicación al sector industrial de laPYME de la Comunidad Valenciana. Dep. de Direcció d’Empreses, Administaciói Màrqueting, 28-3-96. Dirigida per: Fernando José Peris Bonet.

ROYO VELA, Marcelo. El contenido informativo de la publicidad ysu efecto sobre la actitud hacia la publicidady los anuncios: un análisis empírico.Dep. de Direcció d’Empreses,Administració i Màrqueting, 5-10-95. Dirigida per: Enrique Bigné Alcañiz.

SAJARDO MORENO, Antonia. Las entidades no lucrativas en el sector deservicios sociales. Análisis de su existenciay rol. Una primera aproximación al caso dela Comunidad Valenciana. Dep. d’Economia Aplicada, 19-9-95. Dirigida per: José Luís Monzón Campos iJosé Manuel Roig Cotada.

FARMÀCIA

GAVIDIA SÁNCHEZ, Isabel. Influencia del genotipo, condiciones decultivo y radiación gamma sobre lamorfogénesis y producción de cardenolidosen Digitalis obscura L. Dep. de Biologia Vegetal, 27-3-96. Dirigida per: Pedro Pérez-Bermúdez Inglési Juan Segura García del Río.

GAZZOLA, Rosaura. Cambios anatómicos y ultraestructuralesasociados al “peel pitting” en lamandarina “Fortune”. Origen de laalteración. Control.Dep. de Biologia Vegetal, 19-12-95. Dirigida per: Manuel Agustí Fonfría iEduardo Primo Millo.

JORDÁN CAMERO, Ana Mª. Morfogénesis en cultivos in vitro deLavandula latifolia Med. y Lavanduladentata L. Dep. de Biologia Vegetal, 9-5-95. Dirigida per: Juan Segura García del Río iCarmen Calvo Ochoa.

LÓPEZ GARCÍA, Covadonga. Contradicciones inducidas por ATP y UTPen aorta aislada de rata: caracterizaciónfarmacológica de los receptores,mecanismos acoplados. Dep. de Farmacologia, 19-1-96. Dirigida per: Mª José García de Boto.

FILOLOGIA

IRÚN DE SOJO, Gloria. Catálogo gráfico-descriptivo de la imprentadel Molino de la Rovella. Dep. de Filologia Espanyola, 13-1-95. Dirigida per: José Luís Canet Vallés.

PASCUAL SANJAIME, Salvador. Envilecimientos y ennoblecimientos léxicosen el inglés del siglo XX: estudio específicode cinco campos léxicos. Dep. de Filologia Anglesa i Alemanya, 21-12-95. Dirigida per: Francisco Fernández Fernández.

POSTEGUILLO GÓMEZ, Santiago. Genre analysis in English for ComputerScience. Dep. de Filologia Anglesa i Alemanya, 15-12-95. Dirigida per: Jordi Piqué Angordans.

PUGA LARRAIN, Juana. La atenuación en el castellano de Chile: unenfoque pragmá-lingüístico. Dep. de Filologia Espanyola, 26-2-96. Dirigida per: Milagros Aleza Izquierdo.

ROSSELLÓ IVARS, Ramon Xavier. L’obra dramàtica de Manuel de Pedrolo. Dep. de Filologia Catalana, 16-4-96. Dirigida per: Vicent Simbor Roig.

FILOSOFIA

ULIZARNA GARCÍA, José Luís. Evaluación de centros y satisfacción en eltrabajo: estudio de un caso de un centro deformación profesional. Dep. de Didàctica i d’Organització Escolar,26-6-96. Dirigida per: Amparo Martínez.

LILLO GARCÍA, Mª Josefa J. El centro asociado de la UNED en Denia.Una aproximación a la evaluacióninstitucional. Dep. de Didàctica i d’Organització Escolar,26-6-96. Dirigida per: José Antonio Benavent Oltra.

CARRASCOSA CEBOLLA, Mª Jesús J. Programa de prevención de las conductasdisruptivas en el alumnado y descenso delíndice de ansiedad y estrés del profesor.Dep. de Teoria de l’Educació, 26-4-96. Dirigida per: Bernardo Martínez Mut.

PASCUAL CABO, Agustí. Conceptualització curricular en educacióde persones adultes: de la prescripció a laconstrucció discursiva. Dep. de Didàctica i d’Organització Escolar,15-7-96. Dirigida per: Francisco Beltrán Llavador.

PSICOLOGIA

BONAVIA MARTÍN, Tomás. Conducta de los directivos y desarrollo dela participación en las organizaciones. Dep. Psicologia Bàsica, Metodologia,Psicobiologia i Psicologia Social, 22-4-96. Dirigida per: Ismael Quintanilla Pardo.

44 Num. 18 MÈTODE

MICROFITXES

ABENGOZAR TORRES, Mª Carmen. La mujer como soporte psicológico de lafamilia con un demente senil: desarrollointergeneracional. Dep. de Psicologia Evolutiva i de l’Educació,18-9-95. ISBN 84-370-2558-3. Dirigida per: Emilia Serra Desfilis.

ANDREU BESÓ, José Vicente. Saul Bellow: el proceso reflexivo-catárticoen las relaciones interpersonales. Dep. de Filologia Anglesa i Alemanya, 24-9-94.ISBN 84-370-2610-5. Dirigida per: Javier Coy Ferrer.

BENEDITO DURÁ, Vicent. Fenología vegetativa y dinámica deacumulación de metales pesados enPosidonia oceánica (L.) Delile. Dep. de Biologia Animal, 12-7-96. ISBN 84-370-2607-5. Dirigida per: Antonio Manuel GarcíaCarrascosa i Agustín Pastor García.

BOLUFER PERUGA, Mónica. La construcción de la identidad femenina.Reformismo e Ilustración. Dep. d’Història Moderna, 6-7-96. ISBN 84-370-2599-0. Dirigida per: Isabel Morant Deusa.

CAÑADA SOLAZ, Rosa Julia. Literatura popular de los siglos XVIII y XIXen Valencia. (Aproximación a partir de lospliegos de cordel existentes en lasbibliotecas valencianas). Dep. de Filologia Espanyola, 30-9-94. ISBN 84-370-2611-3. Dirigida per: Antonio Tordera Sáez.

CASTÁN ESTEBAN, José Luis. Los cabañeros serranos. Transhumanciaaragonesa en el Reino de Valencia durantela época foral moderna. Dep. d’Història Moderna, 18-7-96. ISBN 84-370-2597-4. Dirigida per: Emilia Salvador Esteban.

CASTILLO RUIZ, Mª Paz. Filosofía política y teoría feminista. Unaaproximación feminista a la filosofíapolítica de John Rawls. Dep. de Filosofia, 15-7-95. ISBN 84-370-2604-0. Dirigida per: Manuel Jiménez Redondo.

CERVELLÓ GIMENO, Eduardo. La motivación y el abandono deportivodesde la perspectiva de las metas de logro.Dep. de Metodologia, Psicobiologia iPsicologia Social, 28-6-96. ISBN 84-370-2596-6. Dirigida per: Amparo Escartí Carbonell.

CORELLA PIQUER, Dolores. Indicadores de salud seleccionados:correlación entre factores alimentarios ytabaco, y mortalidad por enfermedadescrónicas. España (1965-1989). Dep. de Medicina Preventiva i Salut Pública,Bromatologia, Toxicologia i Medicina Legal,24-6-94. ISBN 84-370-2573-7. Dirigida per: Pedro Cortina Greus iAntonio Sabater Pons.

DÍEZ I CALATRAVA, Ismael. Avaluació de l’experiència de l’ús delvalencià com a llengua d’ensenyament al’educació general bàsica. Dep. de Psicologia Bàsica, 29-6-95. ISBN 84-370-2590-7. Dirigida per: Esteban Pérez Delgado i JoanPasqual Llobell.

GÓMEZ GÓMEZ, África. Ecología genética y sistemas dereconocimiento de pareja en poblacionessimpátricas de rotíferos. Dep. de Microbiologia i d’Ecologia, 10-6-96. ISBN 84-370-2609-1. Dirigida per: Manuel Serra Galindo.

GÓMEZ GÓMEZ, Lourdes. Regulación de la S-AdenosilmetioninaSintasa durante el desarrollo y lasenescencia de ovarios no polinizados dePisum sativum (L.).Dep. de Bioquímica i Biologia Molecular,10-9-96. ISBN 84-370-2608-3. Dirigida per: Pedro M. Carrasco Sorlí.

GONZÁLEZ TOMÉ, Rodrigo. Estudio de diversas técnicas agronómicasen relación con las cianobacterias fijadorasde N2 en el cultivo del arroz. Dep. de Biologia Vegetal, 7-6-96. ISBN 84-370-2575-3. Dirigida per: Ramón Carreres Ortells iEduardo Fernández Valiente.

GUZMÁN LUJÁN, José Francisco. Análisis de la teoría de la autoeficacia enuna tarea atlética. Dep. de Metodologia, Psicobiologia iPsicologia Social, 1-7-96. ISBN 84-370-2594-X. Dirigida per: Amparo Escartí Carbonell.

HERNÁNDEZ ESPINOSA, Carlos Antonio. Estudios sobre sistemas de clasificaciónbasados en redes neuronales. Dep. d’Informàtica i d’Electrònica, 11-11-94. ISBN 84-370-2578-8. Dirigida per: José Espí López i JuanGuerrero Martínez.

HERRERO PLAN, Mª Elena. Desarrollo y caracterización de sistemascelulares hepáticos con capacidad debiotransformación, para estudios dehepatotoxicidad de xenobióticos. Dep. de Bioquímica i Biologia Molecular, 2-6-95. ISBN 84-370-2613-X. Dirigida per: José Vicente Castell Ripoll iMª José Gómez-Lechón Moliner.

IGUAL LUIS, David. Valencia e Italia en el siglo XV. Rutas, mer-cados y hombres de negocios en el espacioeconómico del mediterráneo occidental. Dep. d’Història Medieval, 15-3-96. ISBN 84-370-2554-0. Dirigida per: Paulino Iradiel Murugarren.

LATTUR DEVESA, Ana. Predicción del éxito de la lectoescritura enniños de 1º E.G.B., enseñanza pública.Comarca de la Marina Alta. Dep. de Didàctica i d’Organització Escolar,13-7-95. ISBN 84-370-2571-0. Dirigida per: José Antonio Benavent Oltra.

MARQUÉS MORENO, Francisco Miguel.Correlaciones Bose-Einstein entre fotones duros producidos en colisiones deiones pesados. Dep. de Física Atòmica, Molecular iNuclear, 16-6-94. ISBN 84-370-2603-2. Dirigida per: Yves Schutz i J. LorenzoFerrero.

Num. 18 MÈTODE 45

MIRA JÓDAR, Antonio José. Fiscalidad real y finanzas municipales.Las bailías del sur del País Valenciano afinales de la Edad Media (1378-1530). Dep. d’Història Medieval, 20-12-94.ISBN 84-370-2598-2. Dirigida per: Antoni Furió Diego.

MONLEÓN VERDÚ, Santiago. Diferencias de sexo en los efectos de losneurolépticos sobre la respuesta deescape-evitación en ratones. Dep. de Metodologia, Psicobiologia iPsicologia Social, 12-7-96. ISBN 84-370-2592-3. Dirigida per: Andrés Parra Guerrero.

MONZÓ MOLLÁ, Mª Jesús. Contabilidad europea: las cuentas anualesconsolidadas. Dep. de Comptabilitat, 16-2-96. ISBN 84-370-2579-6. Dirigida per: María Antonia García Benau.

MORENO ROYO, Lucrecia. Alteraciones en la relajación beta-adrenérgica en la vena mesentérica derata con hipertensión portal. Dep. de Farmacologia, 26-4-96. ISBN 84-370-2577-X. Dirigida per: Juan Esplugues Requena, JuanVicente Esplugues Mota i María ÁngelesMartínez Cuesta.

ORTIGOSA GÜEMEZ, Margarita. Bacterias heterotrofas aerobias yfacultativas asociadas a agua y ostras enel mar Mediterráneo: abundancia, cicloanual y taxonomía numérica. Dep. de Microbiologia, 20-10-95. ISBN 84-370-2585-0. Dirigida per: Mª Jesús Pujalte Domarco.

PASCUAL ORTS, Luis Miguel. Asma bronquial en adultos: aspectospsicológicos vinculados con sumantenimiento. Dep. de Personalitat, d’Avaluació i deTractaments Psicològics, 30-11-94. ISBN 84-370-2583-4. Dirigida per: Amparo Belloch Fuster.

PASTOR MONSÁLVEZ, José Manuel. Productividad, eficiencia y cambio técnicoen los bancos y cajas de ahorrosespañolas 1986-92. Dep. d’Anàlisi Econòmica, 12-2-96. ISBN 84-370-2586-9. Dirigida per: Francisco Pérez García.

PENALVA MARTÍNEZ, Mª Carmen. Estudio sobre la comprensión del conceptode número cardinal de un conjunto infinito. Dep. de Didàctica de la Matemàtica, 11-6-96. ISBN 84-370-2581-8. Dirigida per: Claude Gaulin i ÁngelGutiérrez Rodríguez.

PEÑARANDA MARQUÉS, Jesús. Rentabilidad, economías de escala yespecialización productiva de las cajasrurales en España.Dep. d’Economia Aplicada, 10-5-96. ISBN 84-370-2593-1. Dirigida per: Leandro García Menéndez.

POZO SERRANO, Mª Pilar. Los factores económicos en lajurisprudencia internacional sobredelimitaciones marinas. Dep. de Dret Internacional, 5-5-93. ISBN 84-370-2600-8. Dirigida per: José Juste Ruiz.

PRESENTAÓN HERRERO, Mª Jesús. Efectos del entrenamiento en autocontrolen escolares con trastornos por déficit deatención con hiperactividad, agresivos yno agresivos. Dep. de Psicologia Evolutiva i del’Educació, 23-2-96. ISBN 84-370-2602-2. Dirigida per: Ana Miranda Casas.

RAMOS GASCÓN, Manuel. El concepto de Alfred Korzybski:incidencia en el proceso terapéutico. Dep. de Personalitat, d’Avaluació i deTractaments Psicològics, 24-6-96. ISBN 84-370-2589-3. Dirigida per: Isabel Caro Gabalda.

ROCA ZAMORA, Amparo. Estimación de los efectosmicroeconómicos derivados de un procesode integración económica: aplicación alcaso de la industria alimentaria española. Dep. d’Economia Aplicada, 27-6-94. ISBN 84-370-2576-1. Dirigida per: Ernest Reig Martínez.

SUAY CANO, Vicente Andrés. Contribución al estudio de los pulgones(Homoptera: Aphididae) y sus parasitoides(Hymenoptera: Braconidae: Aphidiinae)en la provincia de Valencia. Dep. de Biologia Animal, 24-5-96. ISBN 84-370-2572-9. Dirigida per: José M. Michelena Saval iPilar González Funes.

TABLADO ALMELA, Lourdes. Efectos de los campos magnéticosestáticos sobre el desarrollo del testículo yel epidídimo y sobre la formación deespermatozoides en el ratón. Dep. de Biologia Animal, 28-6-96. ISBN 84-370-2601-6. Dirigida per: Carles Soler i Vázquez iJavier Núñez de Murga.

TIRADO JIMÉNEZ, José. Flora vascular de la comarca de la PlanaAlta. Dep. de Biologia Vegetal, 22-12-95. ISBN 84-370-2439-0. Dirigida per: Antoni Aguilella i Palasi.

VÁZQUEZ ARCE, Mª Isabel. Valoración clínicia y diagnóstica delsíndrome post-polio. Dep. de Medicina Interna, 27-9-94. ISBN 84-370-2561-3. Dirigida per: Vicente Forner Valero iAdolfo Seligra Ferrer.

VERA CORTÉS, José Luis. El hombre escorzado: un estudio sobre elconcepto de eslabón perdido en evoluciónhumana. Dep. de Lògica i Filosofia de la Ciència,10-5-96. ISBN 84-370-2568-0. Dirigida per: José Sanmartín Esplugues.

VIDAL CATALÁ, Juan. Patrones de normalidad del acetabulo:estudio mediante técnicas de imagen. Dep. de Ciències Morfològiques, 12-7-95. ISBN 84-370-2574-5. Dirigida per: Andrés Martínez Almagro iJosé Pérez Moltó.

VIGUER SEGUÍ, Paz. La infancia urbana de los 90: cambios enel estilo de vida debidos a laincorporación progresiva de la mujer almundo laboral. Dep. de Psicologia Evolutiva i del’Educació, 18-6-96. ISBN 84-370-2582-6. Dirigida per: Emilia Serra Desfilis.

YAGÜE PERALES, Rosa Mª. Concepto, metodología de análisis ypropuesta de desarrollo del turismo rural:estudio de un caso. Dep. d’Economia Aplicada, 9-7-96. ISBN 84-370-2587-7. Dirigida per: J. Bernardo Pena Trapero.

46 Núm. 18 MÈTODE

CONVOCATÒRIES

VICERECTORAT D’INVESTIGACIÓ

• Convocatòria d’ajudes per a l’elaboració de projecteseuropeus. Té l’objecte de finançar estades, fins a una set-mana de duració, a universitats i centres d’investigació dela Unió Europea amb la finalitat de preparar l’elaboració ipresentació d’un projecte d’investigació europeu. Elsimpresos es troben a les secretaries dels departaments i alServei d’Investigació. La convocatòria estarà obertadurant tot l’any 1997.Nota: El Vicerectorat d’Investigació publicará, durant lasegona quinzena de novembre, les següents convocatòries:– Projectes d’Investigació Precompetitius.– Manteniment d’Instrumental Científic.– Estades de professors en altres universitats i centres

d’investigació.– Professors Visitants (convocatòria extraordinària per a

l’any 1998).

MINISTERI D’EDUCACIÓ I DE CIÈNCIA

• Convocatòria de la Secretaria d’Estat d’Universitats id’Investigació (Programa Sectorial de Promoció Generaldel Coneixement) de Perfeccionament i Mobilitat del Per-sonal Investigador. Inclou les següents ajudes:-Estades d’investigadors estrangers en règim d’any sabàtic.-Premis “A. von Humboldt”, “J.C. Mutis” d’Investigació.-Premis “A. de Betancourt”, “J.R. Perronet” d’Investigació.Els impresos es troben al Servei d’Investigació. La convo-catòria estarà oberta fins que es dictarà resolució en con-tra. (BOE 3-6-94).

• Convocatòria de la Secretaria d’Estat d’Universitats i d’In-vestigació per a Organització de Congressos, Cursos iSeminaris de caràcter científic o tècnic. Els impresos es tro-ben al Servei d’Investigació. La convocatòria estarà obertafins que es dictarà resolució en contra. (BOE 3-6-94).

• Convocatòria de concessió d’ajudes o subvencions per al’elaboració i edició de textos científics i tècnics. Qualse-vol àrea de coneixement, prioritàriament en programes detercer cicle. Els impresos es troben al Servei d’Investiga-ció. Aquesta convocatòria estarà oberta durant la vigènciadel III Pla Nacional de R+D (1966-1999). (BOE 1-2-96).

• Convocatòria de Subvencions per a Accions Especials iAccions de Política Científica, Utilització de Grans Ins-tal·lacions i altres Recursos Científics, del Programa Sec-torial de Promoció General del Coneixement. Inclou aju-des complementàries per a projectes europeus. Els impre-sos es troben al Servei d’Investigació. Termini de presen-tació de sol·licituds: la convocatòria estarà oberta durantels mesos de gener, maig i setembre. (BOE 9-11-96).

• Convocatòria de la Secretaria d’Estat d’Universitats, d’In-vestigació i de Desenvolupament i de la Presidència de laCICYT, per a Accions de Formació i Perfeccionamentd’Investigadors a l’Estranger i per a Estades d’Investiga-dors Espanyols a Centres d’Investigació Estrangers.Inclou les següents ajudes:–Subprograma de Beques de Perfeccionament de Tecnò-legs a l’Estranger. (Annex 1).

–Subprograma de Beques d’Especialització a l’AgènciaEspacial Europea, al Laboratori Europeu per a la Físicade Partícules (CERN) i a l’Oficina Espanyola de Ciènciai de Tecnologia (SOST). (Annex 2).

–Subprograma General de Beques de Perfeccionament deDoctors a l’Estranger i de Beques MEC/FULBRIGHT.(Annex 3).

–Estades d’Investigadors Espanyols a Centres d’Investiga-ció Estrangers i, dins del Programa “Salvador de Mada-riaga”, a l’Institut Universitari Europeu a Florència.(Annex 4).

–Conveni entre la Secretaria d’Estat d’Universitats, d’In-vestigació i de Desenvolupament i la Royal Society deLondres per a l’Intercanvi Temporal de Personal Investi-gador. (Annex 5).

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 21d’abril del 1997, tret dels annexos 4 i 5, que estarà obertdurant tot l’any 1997. (BOE 21-3-97).

• Convocatòria de Subvencions per a la Incorporació deDoctors i Tecnòlegs en Grups d’Investigació a Espanya.Els impresos es troben al Servei d’Investigació. Termini depresentació de sol·licituds: S’hi podran presentar sol·icitudsdurant els mesos de gener i de juny. (BOE 21-3-97).

• Convocatòria del Pla Nacional de R+D de Subvencionsper a Accions Especials en el marc dels següents progra-mes nacionals: Biotecnologia, Tecnologia d’Aliments,R+D Agrari, R+D en Medi Ambient, Investigació al’Antàrtida, Tecnologies Avançades de la Producció,Investigació Espacial, Materials, Tecnologies de la Infor-mació i de les Comunicacions, Aplicacions i ServeisTelemàtics, Tecnologies de Processos Químics, i EstudisEconòmics i Socials. Inclou ajudes complementàries per aprojectes europeus. Els impresos es troben al Servei d’In-vestigació. Termini de presentació de sol·licituds: fins quese’n publicarà la següent convocatòria. (BOE 28-5-97).

• Convocatòria del Pla Nacional de R+D de Projectes d’In-vestigació per al Foment de la R+D i la Innovació a lesRegions d’Objectiu 1 (FEDER). Hi és obligatòria la partici-pació, almenys, d’una empresa, amb aportació de recursos(humans, econòmics o materials). Els impresos es troben alServei d’Investigació. El termini de presentació de sol·lici-tuds finalitzarà el dia 31 de juliol del 1999. (BOE 7-8-97).

Núm. 18 MÈTODE 47

MINISTERI D’INDÚSTRIA I D’ENERGIA

• Convocatòria del Ministeri d’Indústria i d’Energia d’ajudesen el marc del PROGRAMA ESTELA (Estrategia Tecnoló-gica Energética de Largo Alcance). Finançament de lessegüents àrees: Combustibles Fòssils; Energies Renovables;Eficiència en l’Ús Energètic; Transport i Distribució de l’E-nergia; Energia Nuclear. Els impresos es troben al Centropara el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), Paseo dela Castellana, 141, 28046-Madrid. Termini de presentacióde sol·licituds: Fins al 31 de desembre del 2000. (BOE 10-2-96).

CANON FOUNDATION

• La Canon Foundation subvenciona beques per a investiga-dors visitants provinents de països europeus i del Japó, per arealitzar estades de dotze mesos de durada al Japó i a païsoseuropeus, respectivament. Els impresos de sol·licitud s’hande demanar a la Canon Foundation, Rijnburgerweg, 3; 2334BA Leiden; Països Baixos; Tlfs.: 31 71 515 65 55 - 31 71515 70 27. Les sol·licituds s’han de presentar fins al 15 d’oc-tubre de cada any.

BEQUES DEL CERN

• El Programa de Formació del CERN ofereix 70 beques cadaany, destinades al Perfeccionament en Física Teòrica de Par-tícules i a altres aspectes de la Ciència Aplicada, Computa-ció i Enginyeria. Les bases de la convocatòria es troben alServei d’Investigació.

X PREMI D’INVESTIGACIÓ HISTÒRICA“MARÍA DE LUNA”

• L’Excm. Ajuntament de Sogorb convoca, amb caràcter bia-nual, el X Premi d’Investigació Històrica “María de Luna”.El tema objecte de la convocatòria serà qualsevol treball d’in-vestigació històrica sobre la ciutat de Sogorb i/o la comarcade l’Alt Palància. Hi podrà concursar qualsevol investigador.Dotació: 500.000 pessetes. Lloc i termini de presentació:Secretaria de l’Excm. Ajuntament de Sogorb (Pça. del AguaLimpia, 2. 12400-Sogorb). El termini de presentació dels tre-balls finalitzarà el 30 de novembre del 1997.

II PREMI “ARIAS MONTANO”D’INVESTIGACIÓ

• La Real Academia de Extremadura de las Letras y las Artesconvoca aquest premi, dotat amb 1 milió de pessetes, per almillor treball d’investigació literària, artística o científicasobre tema exclusivament extremeny. Més informació: alServei d’Investigació. El termini de presentació dels treballsfinalitzarà el dia 15 de novembre del 1997.

PREMI D’INVESTIGACIÓ “TRIBUNAAMERICANA”

• La Casa de Amèrica adjudicarà aquest premi, dotat amb 1milió de pessetes, a la persona o grup de persones que pre-sente el millor treball d’investigació, original i inèdit, sobrequalsevol aspecte de les relacions iberoamericanes. Mésinformació: al Servei d’Investigació. El termini de presenta-ció dels treballs finalitzarà el dia 31 d’octubre del 1997.

Més informació sobre aquestes i altres convocatòries relacionades amb la investigació, al Servei d’Investigació, C/ Antiga Senda deSenent, 11-3ª.Tel. 386 40 39. E-MAIL Fernando Sánchez @ uv.es; i al Gopher del Servei d’Investigació de la Universitat de València.

MAST

Convocatòria de propostes d’accions d’IDT per a Enrich(European network for research in global change) dins delsprogrames específics d’investigació, de desenvolupament tec-nològic i de demostració en els camps del medi ambient i delclima (1994-1998) i de la ciència i de la tecnologia marines(1994-1998). Referència: DOCE C 280/03, 16.9.97. Termini:dilluns, 1 de desembre del 1997.

INVESTIGACIÓ SOCIOECONÒMICA

Convocatòria de propostes d’accions d’IDT dins del programaespecífic d’investigació i de desenvolupament tecnològic,incloent-hi la demostració, en el camp de la investigació socio-econòmica amb fins propis (1994-1998). Referència: DOCE C280/04, 16.9.97. Termini: dijous, 15 de gener del 1998.

FMI

Convocatòria de propostes d’accions d’IDT per al programaespecífic d’investigació, de desenvolupament tecnològic i dedemostració en el camp de la formació i de la mobilitat delsinvestigadors (1994-1998). Referència: DOCE C 280/05, 16.9.97. Termini: dilluns, 15 dedesembre del 1997.

JOULE-THERMIE

Convocatòria de propostes de demostració per al programaespecífic d’investigació i de desenvolupament tecnològic,incloent-hi demostració, en l’àmbit de les energies no nucle-ars (1997-1998). Referència: DOCE C 280/06, 16.9.97. Ter-mini: divendres, 30 de gener del 1998.

PROGRAMES COMUNITARIS R+D

48 Núm. 18 MÈTODE

INNOVACIÓ

Convocatòria de propostes de projectes i d’infrastructuresregionals d’innovació i de transferència de tecnologia i de pro-jectes transregionals d’innovació dins del programa específicper a la difusió i l’optimització dels resultats de la investiga-ció, el desenvolupament tecnològic i la demostració (1994-1998). Referència: DOCE C 280/07, 16.9.97. Termini: dilluns,15 de desembre del 1997.

Convocatòria de propostes d’accions en l’àmbit de les xarxes idels serveis europeus en el marc del programa específic per ala difusió i l’optimització dels resultats de la investigació, eldesenvolupament tecnològic i la demostració (1994-1998).Referència: DOCE C 280/08, 16.9.97. Termini: dilluns, 15 dedesembre del 1997.

ESPRIT

Convocatòria de propostes per al programa específic d’investi-gació, de desenvolupament tecnològic i de demostració en elcamp de les tecnologies de la informació. Referència: DOCE C280/09, 16.9.97. Termini: dimarts, 17 de març del 1998.

Convocatòria de propostes per al programa específic d’investi-gació, de desenvolupament tecnològic i de demostració en elcamp de les tecnologies de la informació. Referència: DOCE C280/09, 16.9.97. Termini: dimarts, 17 de març del 1998.

LIFE

Instrument financer per al medi ambient. LIFE 1998. Convo-catòria de propostes. Referència: DOCE C 282/12, 18.9.97.Termini: dissabte, 31 de gener del 1998.

BCR

Convocatòria de propostes d’accions de recerca i desenvolu-pament tecnològic, que contribueixen a la posada en pràcticadel programa específic d’investigació, demostració i desenvo-lupament tecnològic, dins el camp de la normalització, lesmesures i els assaigs (1994-1998). Tema I: Medicions per alsproductes europeus de qualitat. Tema II: Investigació relativaa les normes i assistència tècnica al comerç. Tema III: Mesu-res al servei de la societat (DOCE C 183/07, 17.6.97. Termini:dijous, 27 de novembre de 1997.

Convocatòria de propostes d’accions de recerca i desenvolupa-ment tecnològic, que contribueixen a la posada en pràctica delprograma específic d’investigació, demostració i desenvolupa-ment tecnològic, dins el camp de la normalització, les mesures iels assaigs (1994-1998). Tema II.2.2.Infraestructura europea demesures i assaigs. Tema II.2.3. Recolzament als laboratoris dua-ners. Tema III: Salut i seguretat. Mètodes per al control delmedi ambient i sistema judicial (DOCE C 183/08, 17.6.97. Ter-mini: dijous, 27 de novembre de 1997.

BIOTEC

Convocatòria de propostes per a la concessió de beques de for-mació mitjançant investigació, en el marc del programa especí-fic de recerca, desenvolupament tecnològic i demostració dinsl’àmbit de la biotecnologia (1994-1998) (DOCE C 171/28,15.6.1996). Termini: dimecres, 1 de juliol de 1998

Biotecnologia. Convocatòria de propostes per a la concessióde beques de formació en seminaris pràctics superiors, en elmarc del programa específic de recerca i desenvolupamenttecnològic, inclosa la demostració, dins l’àmbit de la biotec-nologia 1994-1998 (DOCE C 381/25, 17.12.96. Termini:dimarts, 15 de setembre de 1998

ESPRIT. BRITE-EURAM

Convocatòria de propostes per a activitats d’RDT en el marc delprograma específic de recerca i desenvolupament tecnològic,inclosa la demostració, dins el camp de les tecnologies de lainformació i de les tecnologies industrials i dels materials (DOCEC 117/15, 15.4.97) Termini: dimarts, 31 de març de 1998

EUROPA CONTRA EL CÀNCER

Convocatòria de propostes. Pla d’acció comunitari de lluitacontra el càncer (DOCE C 226/11, 25.7.97) Termini: diumen-ge, 15 de març de 1998

EUROPA CONTRA LA SIDA

Convocatòria de propostes. Programa d’acció comunitari rela-tiu a la prevenció de la sida y d’altres malalties transmisibles(DOCE C 226/09, 25.7.97) Termini: diumenge, 15 de març de1998

FISION

Convocatòria de propostes per al programa específic de recer-ca i formació, dins l’àmbit de la seguretat de la fissió nuclear(Seguretat dels reactors, gestió dels residus i protecció radio-lògica) (1994-1998). (DOCE C 12/03, 17.1.1995) Termini:dissabte, 1 de novembre de 1997

INCO-COPERNICUS

Ajuda a la participació dels científics d’Europa Central iOriental y dels nous Estats Independents de l’antiga Unió So-viètica en seminaris, conferències, coloquis i tallers (DOCE C51/09, 21.2.97). Termini: dimecres, 31 de desembre de 1997

JOULE/THERMIE

Convocatòria de propostes de beques de formació del personalinvestigador dins del programa específic de recerca i desenvo-lupament tecnològic, inclosa la demostració, en el camp del’energia no nuclear (1994-1998) (DOCE C 171/06, 15.6.96).Termini: dimecres, 1 de juliol de 1998

Més informació al Centre de Documentació Europea (Facc. CC Econòmiques).Alfonso Moreira.Tel. 386 47 83. Fax 386 47 83

C./ L'ANTIGA SENDA DE SENENT, 11. 46023 VALÈNCIA

TEL.: 386 40 42 - 386 40 44. FAX: 386 42 24

L'OTRI és l'oficina universitària encarregada defacilitar i promoure la col·laboració ambl'exterior dels grups de recerca de la Universitatde València. Integrada dins de la xarxa nacionalde OTRI/OTT i recolzada per la SecretariaGeneral del Pla Nacional de R+D, L'OTRIpossibilita la col·laboració tecnològica de lesempreses valencianes en qualsevol centre públicd'investigació espanyol i estranger.

L'OTRI depén del vice-rectorat d'investigació dela Universitat de València i té com a principalsfuncions:

– Identificar i difondre entre les empreses elsresultats transferibles generats per grups derecerca actius.

– Gestionar les Patents Universitàries.– Actuar d'intermediari entre les empreses,

les administracions públiques i la CEE per ala gestió de projectes de R+D conjunts amb laUniversitat de València, col·laborant iparticipant en la negociació dels contractesd'investigació.

– Col·laborar en l'intercanvi de personalinvestigador entre les empreses i laUniversitat de València, facilitant lainformació necessària als potencialsbeneficiaris de les ajudes existents per a tal fi.

– Informar selectivament sobre els ProgramesComunitaris de R+D, facilitant tècnicamentl'elaboració i gestionant la tramitació delsmateixos.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

OFICINA DE TRANSFERÈNCIADE RESULTATS D'INVESTIGACIÓ

24

Revista de Difusió de la Investigació • Hivern 2000

SABEM ALLÒ QUENECESSITES

Si eres jove

¡Aquesta és la teua!Tens inquietuds. Saps el que vols. Fa temps que ho tens clar. Hi ha moltes coses quet’abelleix fer i tens pressa. I per fi, hi ha un banc que ho ha entés.Finalment, el teu compte corrent o la teua llibreta. Obre un Compte 20. Un compte sensedespeses ni comissions, i veuràs el que és traure rendibilitatals teus diners. Tot són avantatges.D’entrada, pots obrir-la en qualsevol de les 2.700 sucursalsdel Central Hispano. I per la teua comoditat pots manejar elteu compte 20 des de qualsevol telèfon.Som en la teua línia, en el 9 2 24 24 24

Informa’t a les Oficines del Central Hispano 20:Campus BurjassotTel. 96 390 03 66Burjassot

Campus Blasco Ibáñez(darrere el Col·legi Major Lluís Vives)Tel. 96 393 48 33València

Serrano Morales, 4(junt a la Plaça Cánovas)Tel. 96 373 25 45València