Revista Catalunya - Papers nº 121 Octubre 2010

7/31/2019 Revista Catalunya - Papers n 121 Octubre 2010

1/33

Catalunya> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Octubre 2010 nm. 121 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org

Fotografa:Sergio

L.

I malgrat tot,

la vaga va seruna realitat...


2/33

Fotografa:SergioL.

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 121 Octubre 2010 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

I malgrat tot,

la vaga va seruna realitat...


3/33

Edici del Collectiu La Tramuntana Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivilli, Xavi Roijals,Jordi Mart, Laura Rosich i Josep Torres. Collaboradors:Pepe Berlanga, Vicent Martnez,Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov,Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccionssindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci isubscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)977340883. Collaboracions: [email protected]. Redacci i subscripci aBalears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Collaboracions: [email protected]. Web revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Joan Manent i Pesas a Records dun sindicalistallibertari catal

Drets dels subscriptors:

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incor-

porades a un txer automatitzat degudament noticat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica nalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat

necessries per tal de garantir la seguretat i condencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, recticaci,cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtca-

talunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.

971 791 447, [email protected]

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:

- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especicada per lautor o el llicenciador.

- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a nalitats comercials.

- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del

titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

EditorialEDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Vaga general?S, per desprs qu?

Octubre de 20102

CONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 [email protected]

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 [email protected]

SECRETARIAT PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona [email protected] Tel. 933103362. Fax933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament deCatalunya (FEC) Federaci dAdministraciPblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 [email protected]. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell [email protected]. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 933831803

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltr - [email protected]. i fax 938934261

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar [email protected]. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet [email protected]. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs 28, ent. 2a [email protected]. 972231034. Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida [email protected]. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - [email protected]. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 [email protected]. 933103362. Fax 933107080

BergaBal 4, [email protected] Tel. 938216747

ManresaCircumvallaci 77, 2n - [email protected]. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5, 08191 Rub, [email protected] Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 59, 08201 Sabadell [email protected] Tel. i fax 93745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del Valls

Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar [email protected],Tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

SortPl. Major 5, 25560, [email protected]. 633 322 033

> ON ENS TROBEM?

Ens donarem per satisfets si els joves davui

(...) les lluites que emprenguin sn amarades

dhumanisme i despullades de tota mena de

sectarisme. Si sn sempre, i en tot moment,

inspirades i dirigides pels ideals ms purs dellibertat

En aquests moments del cam semblaclar que la vaga general convocadapel passat 29 de setembre ha estat unxit de participaci, tenint en compte elcontext en el qual ens trobem. Relatiucom tots els xits que fan referncia ales lluites socials per xit de mobilitza-ci i de participaci almenys. La vagava aconseguir una participaci prou im-portant i durant la jornada es van crearconictes prou potents com per deixarclar que almenys la gent treballadoraconscienciada i sense massa endeuta-ments personals estem en contra de ladesaparici de drets a qu els amos ensporten amb reformes laborals, prduade drets, lleis retrgrades i ensabonadapermanent per als rics i poderosos. Hemcreat de nou un collapse social durantun dia i deixat clar que les treballadoresi els treballadors mobilitzats pensemque no noms la crisi lhan de pagar elsqui lhan provocat sin que nosaltres nosom qui lha provocat, o almenys no ensom la part ms responsable.Molt b. Ara pensem que desprs dunavaga amb botigues tancades (moltesmenys de les que voldriem) i empresesaturades, els transports desapareguts i

els carrers plens de la nostra gent. Qums? Doncs s aqu on la convocatriaperd ms al i fora. En el cas dels sin-dicats majoritaris, aquests lexpliquencom un toc datenci que podria ferrecticar el govern Zapatero o qui vin-gui desprs. Els alternatius, entre elsquals hi ha diversitat evident per perun cop lemes i coordinaci gran, no po-den negociar res que no sigui de quincolor anirem vestits a les respectivesmanifestacions, ja que tampoc hi ha lafora obrera mnima, vaja, em sembla ami, per tombar el govern i exigir una rec-ticaci de les darreres barrabassades

ja incomptables.En el primer cas tampoc cal preocupar-se massa ni tenir-los-hi en compte ja

que de fa molts anys ja han deixat clarque sn purs espectadors -amb algunsminiprivilegis- de la situaci econmicageneral de lEstat, tant quan avancem(aix cada cop ser ms impossible en

aquest sistema) com quan fugim en re-tirada (com ara i sembla ser que per unquant temps).En el segon, la cosa resulta ms com-plexa. Ho tenim tot per accedir a lagesti de la societat sense mitjancers niamos de cap tipus. I tot i aix, all quemostrem i deixem veure a la gent queno viu directament en els nostres cer-cles socials, de pensament i dacci, sque no estem preparats per a res, queno podem canviar res i que no som ca-paces danalitzar, enfrontar-nos i guan-yar encara que siguin petites coses.Per aix, quan enmig duna negociacide conveni, obtenim un petit triomf somms felios que una altra cosa.Als anticapitalistes, a on ens portaguanyar una vaga general? Als anarco-sindicalistes, en quin escenari ens situaesdevenir martell per als empresaris aramateix, en una situaci en qu les lluitessocials shan convertit en la seva majorpart en resistents i poca cosa ms? Te-nim un pla alternatiu a aquest tan avorrit

i gastat anar de bracet amb els majorita-ris i posar-nos darrere la seva roda quanconvoquen vaga general? La vaga ge-neral que defensem, a banda de per atu-rar la producci i enfrontar-nos al capitalen la seva ms clara expressi, en elmn del treball assalariat, per a qu ensservir? Lendem tindrem el govern detorn esperant quan en convoquem unaaltra per dir-nos que vol negociar o sen-zillament aquesta s nica i irrepetibleen nom de la santa hipoteca permanent imajoritriament estesa com herba quanplou per tota la massa obrera possible iexistent?Plantegem aquests interrogants i moltsaltres que no escrivim aqu perqu real-ment la vaga general s una eina moltpotent que cal adequar a la realitat delsnostres dies. La vaga general, al 2010 aEuropa, ja no s revolucionria, ni tansols a Grcia, ja que qui la convoca i quihi participa t clar que a travs della noes pot acabar amb el capitalisme ni en-cetar una via social basada en el pensa-

ment i lacci revolucionries, una accirevolucionria que ens permeti construiruna societat diferent damunt daltresvalors i sense classes. No s nomsun problema de resposta sin, sobretot,que de tenir clar que aquesta s neces-sria i que cal que sigui contundent, sinsobretot de saber com hem de fer percanviar les coses, i ara no ho sabem nitan sols si comptssim amb una mpliaparticipaci el 29 de setembre. Perquuna cosa s la vaga i una altra la transfor-maci social. I una i laltra es troben msallunyades que mai.Ens caldr treballar molt i posar tota lacarn a la graella per tal que les cosesesdevinguin diferents. Aix s, tenim clarque s possible i que no deixarem delluitar mentre un sol home o dona pateixiexplotaci, no gaudeixi de llibertat o elsseus drets bsics a lexistncia i la felicitatno siguin respectats. Aix doncs, desprsde la vaga general del 29-S, a continuarla lluita i incrementar lanlisi i el debat.Som a mig cam per fa baixada!


4/33

REPORTATGE La CGT ha aprovat elsacords sobre el tema

per mplies majories

La CGT i laqesti nacional:Debats i Acords

Pau Juvill Ballester,afliat a CGT Lleida

El debat sobre la qesti nacional dinsla CGT gira entorn a dos eixos bsics: elfederalisme i el dret a lautodeterminaci

Octubre de 2010 3

El debat sobre la qesti nacionalen el si de la Confederaci Nacio-nal del Treball i, posteriorment en laConfederaci General del Treball deCatalunya ha estat una constant desdels primers comicis daquestes or-ganitzacions. Una discussi que giraentorn de dos pilars bsics daquestaideologia, el federalisme i el dret alautodeterminaci.El 9 i 10 de novembre de 1985 esduia a terme a Barcelona el segoncongrs de la CNT de Catalunya (queesdevindria posteriorment la CGT)on saprovaria, per 38 vots a favor, 7

en contra i 4 abstencions la resoluciautonomia, nacionalisme i CNT.Un document que deixava clara la

postura daquesta organitzaci en-vers el tema.Aix, en la introducci ja sesmentavales reticncies del moviment llibertarienvers la qesti nacional, enunciantque: tradicionalment lorganitzaciha arrossegat una constant posturade rebuig vers la identitat nacionalde Catalunya. Aquest tic de rebuigestava basat en motius de complexos,

molts dels quals obeen a posicionsequvoques, simplistes o que mal-comprenien una realitat quotidiana.La resoluci tractava tres punts prin-cipals, el concepte de naci que, en elcas de Catalunya feia extensiu als al-tres territoris de llengua catalana quetamb formen part daquesta comu-nitat, linternacionalisme i federa-lisme i lautodeterminaci i sobirania

popular, armant que La CNT pertot aix reconeix que el poble catalmereix exercir lliurement el seu dreta lautodeterminaciFinalment, en lapartat Acci di-recta de la CNT davant la qestinacional, es feien constar 5 puntsentre els quals el de lluitar contratot tipus dopressi i repressi na-

cional, respecte i desenvolupamentdels usos, costums, llengua i culturacatalanes, potenciar el desenvolu-

pament i aprotament dels recursoseconmics propis del nostre poble,impedint lespoli daquests i respec-tant lecosistema per acabar dema-nant adaptar lestructura de la CNTa aquestes posicions.Malgrat laprovaci daquesta ponn-cia el Congrs, amb 18 vots a favor,un en contra i 4 abstencions aprova-va un vot particular on es demanava

un debat sucientment ampli per unprxim ple de Catalunya, un debatque no es duria a terme ns al IVCongrs.Ja, sota el nom de CGT de Catalunyaen el seu IV Congrs, sinicia de nouel debat que ser present en els dife-rents comicis de lorganitzaci nsa data davui i que suposar la presadacords signicatius xant la posi-ci de la nostra organitzaci.Aix, els dies 22, 23 i 24 del mesde maig de 1992 es celebrava a laciutat de Lleida el IV Congrs de laCGT de Catalunya, un comici quesuposava un pas endavant en el de-

bat sobre lanarquisme i la qestinacional en el s duna de les orga-nitzacions mes representatives de

lanarcosindicalisme, la Confedera-ci General del Treball de Catalun-ya.La importncia daquest Congrs ce-lebrat a Lleida rau en dos aspectes fo-namentals. Duna banda a que es enaquest Congrs on es presenten per laseva aprovaci la proposta destatutsespeccs per la CGT de Catalun-ya, uns estatuts diferenciats dels dela CGT de lEstat Espanyol amb lacrrega simblica que aix suposa.I per altra banda, a que un dels as-

pectes sotmesos a debat pel conjuntde la militncia de lorganitzaci erael posicionament daquesta envers laqesti nacional, els seus aspectessocials, culturals i lingstics.En el que respecta al debat entorn alaprovaci dels estatuts, la convo-catria del IV Congrs per part delComit Confederal de referncia SG084/91, ja feia pals el sentit de laseva presentaci en laclariment 3,on es deia textualment: Ens sem-

bla prioritari i lgic des duna pticaconfederal dotar-nos dells amb lesnostres especicitats i necessitats i,alhora, no contradir els criteris bsicsdels estatuts de la CGT.Per a la discussi respecte de la qes-ti nacional sarribava al Congrsfonamentalment amb dues ponn-cies divergents i amb un debat pre-congresual intens que shavia tradut,

per exemple, amb posicionamentsconcrets com el que feien diferentsaliats presentant un escrit pblic on,

sota el ttol a que futuro estan apos-tando?, ells mateixos contestavenel nacionalismo e independentismoreferint-se a una de les ponncies pre-sentades.En laltra banda, per exemple, el sin-dicat dobrers llibertaris de Castellardel Valls feia una defensa aferrissada

en sentit contrari de lanterior, donantsuport a la ponncia una apuesta defuturo, denunciant el bilingismediglssic i dient, entre daltres queaqu, a Catalunya, els catalans quesom llibertaris som les dues coses,catalans i llibertaris, amb un projecteinternacional per lavenir, per, senserenunciar als nostres orgens.Aix doncs existien dues posicionsmes o menys enfrontades alineades alentorn de la ponncia una apuestade futuro que en el seu punt 6.4 ti-tulat Qesti nacional: aspectes so-cials, culturals i lingstics exposava

punts de vista sobre lanarquisme i laqesti nacional fent especial mfasien el dret a lautoderetminaci en elmarc dels Pasos Catalans i en la nor-

malitzaci de la llengua catalana.La ponncia feia un breu reps decites de diverses personalitats delanarquisme (des de Bakunin a Sal-vador Segu), defensava una relacifederalista amb una prvia rupturadel marc estatal i feia especial mfasien un objectiu com, lemancipaci

collectiva (nacional i social) del po-ble catal, per acabar proposant unseguit dacords entre els quals el quedeia: La CGT de Catalunya ser so-lidria amb el desenvolupament de lalluita per lautodeterminaci a nivellde tots els Pasos Catalans, actual-ment fragmentats i amb processossocials i poltics diferenciats. Treba-llar, doncs, per tal denfortir les re-lacions entre els diferents pasos desde la realitat especca de cadascun,lluitant per la superaci de les legisla-cions, ideologies i poltiques que im-

pedeixin avanar cap a la vertebracisocial, cultural i poltica necessria

per a la construcci i consolidaciduna realitat i dun projecte nacionalcomuns.

Per altra banda, la ponncia presen-tada per Xavier Oller i Jess Mart -nez defensava en el seu desenvolu-

pament, idees com: (...) el cert esque el nacionalisme es una ideologiaaliena a la classe obrera que tendeixa dividir als treballadors en funci dela seva procedncia i distreurels dels


5/33

REPORTATGE

4 Octubre de 2010

seus autntics objectius de classe oper a nosaltres, com a llibertaris icontraris a la ideologia nacionalistai als interessos que soculten darrereseu, el dret a lautodeterminaci en-ts com un element duna estratgiaindependentista manca de tot inters,tant en all poltic com estratgica-ment, encara que, per suposat, accep-tarem una decisi majoritria del po-

ble de Catalunya a autodeterminar-sei escollir la seva independncia.En els acords mes concrets enversls del catal, lanterior ponnciaenunciava propostes com La CGTconsiderar lcita lexigncia que totfuncionari, ja sigui de ladministracicentral o de lautonmica, pugi aten-dre i expressar-se en catal, com amostra de respecte de lEstat cap al

poble que administra per tot seguit,uns pargrafs mes avall afegir LaCGT haur de reconixer i lluitar

pel dret de tot ciutad a expressar-seen castell a tota Catalunya i a s-ser ats en igualtat de condicions alexpressar-se en qualsevol mbit deladministraci.Lacord de Congrs, donada la dis-cussi que aquest punt gener, foula segent tal i com es descriu en elllibret dacords: en el termini de 6mesos, es convocar un Ple de Sin-dicats monogrc sobre el tema, enel que es prendran com a base elsacords del segon Congrs i la ponn-cia presentada (en el Congrs deLleida) dins del bloc una aposta defutur dedicada al nacionalisme. Enaquest ple sacordar la postura dela CGT de Catalunya sobre el temaenunciat.Pel que respecta a la propostadestatuts, 20 sindicats amb 66 votshi donaven el vot favorable contra

9 sindicats amb 14 vots i 2 sindicatssabstenien amb 8 vots. El Congrsdoncs, aprovava uns estatuts espec-cs per a la CGT de Catalunya.Aix doncs, aquest comici dut a ter-me a Lleida obria el cam cap linicidun debat en profunditat sobre elfet nacional dins de lorganitzacianarcosindicalista mes important del

principat.El debat iniciat al Congrs de Lleidatindria continutat en el Ple de Sindi-cats de Sallent el 19 de desembre delmateix any on shi varen presentartres ponncies.Dels vots presents en el Ple de Sin-dicats el dictament de la Comisside Ponncies va obtenir el 85% delsvots que representaven al 81 % dels

sindicats, noms es va produir unaabstenci del 15% dels vots que co-rresponien al 19% dels sindicats.Els acords aprovats, molt en sintoniaamb la ponncia presentada per unaapuesta de futuro, prenia acords ex-

plcits en ls del catal (...) la CGTde Catalunya continuar esforant-se

perqu la llengua catalana assoleixiun s normal al territori catal; sa dir, que es constitueixi en llenguacomuna i vehicular de relaci social,cultural econmica i poltica i en-vers lautodeterminaci i federalismeLa Confederaci treballar per unveritable internacionalisme solidari,que cal diferenciar de linterestatismeregnant. Aix requereix la solidaritatamb les lluites demancipaci dels

pobles oprimits en el cam de la cons-trucci dun nou ordre internacionalbasat en la lliure federaci de pobleslliures i iguals en drets.Aix doncs, el congrs de 1992 aLleida i la seva continuaci en el Plede Sallent aprovava el reconeixementde la realitat juridico-politica de Ca-talunya, els seus valors collectius

com a poble, el dret a la sobiranianacional, lautogesti collectiva,la lliure federaci de municipis, ilemancipaci dels pobles oprimits.El debat iniciat a Lleida suposava un

punt i apart en el debat de la qestinacional en el s de la que no tindriacontinutat, de manera signicativa,ns al Congrs de la CGT de Man-resa.Aix, al febrer de 2002 es reacti-varia el debat dins del conjunt delorganitzaci. Aquell mes, a la ca-

pital del Bages, shi duia a terme elVII congrs de la CGT els resultatsdel qual farien ressorgir la discussisobre la qesti nacional en el s delsindicat, per iniciar in procs que -nalitzaria en comicis posteriors.Dins del termini establert per la re-cepci de ponncies es feia arribarla titulada La CGT de Catalunyadavant de la qesti nacional, queanava signada, per 7 militants delorganitzaci.El text de la ponncia proposava,desprs dun breu reps histric, 3

punts dacord consistents bsicamenten una modicaci de determinatsarticles dels estatuts entre els qualslenunciat de larticle 2 apartat c(leliminaci de qualsevol formadexplotaci i opressi que atempticontra la llibertat de les persones)afegint-hi els conceptes collectius o

nacions.Es precisament per aquesta propostade modicaci estatutria que la Co-missi Organitzadora del Congrs, enescrit de data 11 de gener del 2002,feia avinent als signants de la ponn-cia que en lordre del dia del Congrsno estava prevista la modicaci es-tatutria, motiu pel qual es publica-ria aquesta en el quadern de debatsconjuntament amb daltres textos quehavien quedat fora de discussi con-gressual.Aix doncs, malgrat la ponncia clauen el debat sobre la qesti nacionalquedava fora del debat en el s delVII Congrs, lexistncia duna pro-

posta titulada la CGT de Catalunyaper un Marc Catal de relacions labo-

rals, signada per 4 aliats de Manre-sa i Barcelona posaria les condicionsper poder dur-lo a terme amb poste-rioritat.Com a resultat del Congrslorganitzaci aprovava, per 122 votsa favor, cap vot en contra i contadesabstencions, posposar el debat sobreel Marc Catal per abordar-lo en la

propera conferncia sindical com undels punts de lordre del dia. Unadiscussi que no es limitava nica-ment a aquest aspecte si no que, tali com es deia en la ponncia, (...)donant legitimitat al Marc Catalde Relacions laboral, fer avanarlemancipaci social i nacional delconjunt de la classe treballadora deCatalunya, previ pas a lexercici deldret a lautodeterminaci.Des de la Federaci intercomarcalde Lleida, i en base als acords ob-tinguts a Manresa, es va veure ne-cessari articular un espai de debat idileg sobre la qesti nacional mesenll de comicis orgnics i fer-lo ex-tensiu a la resta de moviment lliber-tri. Es per aix que lonze de maigde 2002 sorganitzaven les jornadessobre anarquisme i qesti nacionalamb lobjectiu, tal i com es deia enlextracte daquestes que sedita pos-teriorment: (...) la CGT de Ponentvam tirar endavant unes jornades quesota el ttol Anarquisme i qestinacional intentaven assolir un tripleobjectiu: en primer lloc introduir eldebat sobre la qesti nacional en unsindicat que, moltes vegades superat

per la seva prpia dinmica de treball,el deixa sovint al marge. En segonlloc recuperar una srie didees i per-sonatges que, pertanyent a la tradicillibertria, comprenien i defensaven

les llibertats dels pobles com quel-com dinherent a la resta de llibertatspersonals i collectives, i, en tercerlloc, trencar aquell fals antagonismeentre anarquisme i nacionalisme que,sovint, ha alimentat molta demaggiai beneciat a limperialisme, tant co-lonial com econmic.El programa de les jornades consisten una srie de tres xerrades, una rodadintervencions de les diferents fede-racions territorials de la CGT presentsaix com duna taula rodona sobre elsindicalisme catal al nal de lacte.A les 10:00 es donava per iniciadesles jornades amb la xerrada Bakunini el nacionalisme: inuncia en elsinternacionalistes catalans que fariaEmili Cortavitarte, professor i mem-

bre del sindicat densenyament de laCGT, a la que seguiria la impartidaper la histriadora i professora de laUdL, Eullia Vega, sota el nom deCatalanisme i anarquisme: la CNTi el fet nacional als anys trenta percontinuar a les 16:00 de la tarda ambla Tramuntana: la construcci delanarquia en catal per part del -

lleg i secretari de comunicaci de laCGT, Jordi Mart.Com a conseqncia dels acords delVII congrs de la CGT a Manresai malgrat lacord era de que el temaes tracts en Conferncia Sindical, el14 i 15 de novembre de 2003 es duriaa terme a Barcelona, el Ple ordinaride la CGT amb punt de lordre del diaespecc respecte del marc catal derelacions laborals defensat per quatre

ponncies.La majoria dels acords dels sindicats(9 sindicats amb 95 vots) foren de re-fondre la ponncia per lautogesti,un marc catal de relacions laborals

amb la signada per Moises Rial i al-tres sota el ttol de marc catal de re-lacions laborals pel que la comisside ponncies redactaria un dictamenfusionant ambdues. El text, aprovat

per 14 sindicats amb 120 vots contra5 sindicats amb 52 vots establia uns

punts mnims de reivindicaci comlelaboraci dun IPC catal elaboratamb la presncia dels sindicats, do-nar preeminencia jurdica als mbitsde negociaci collectiva mes pro-

pers als treballadors/es, impulsar lanegociaci collectiva dels convenisestatals a Catalunya, garantir plenescompetncies a la inspecci de Tre-

ball, impulsar la plena transfernciaen qestions sociolaborals (politiquesactives, OTG, formaci professio-nal...), establir el TSJC com a darrerainstncia en matria laboral o impul-sar el Servei de Catal de la CGT pergarantir la plena normalitzaci de lallengua a nivell del sindicat.El text apuntava diverses conclusions,entre elles: El Marc Catal que caldefensar no es un marc Catal esta-tista o el Marc Catal que defensa la

burgesia que sempre es posa dacorden all essencial, sin aquell MarcCatal que acosti a les treballadores itreballadors de Catalunya el seu m-

bit de decisi, que faciliti la seva au-togesti i que estigui mes proper alstrets socio-econmics i identitaris. LaCGT ha davanar en les negociacionscollectives i reivindicacions capaquest marc catal o La CGT ha defer propostes que tinguin un clar sig-nicat de classe i alhora que caminincap a posicions o elements de partici-

paci o autogesti. Lautogesti no espossible sense lemancipaci de clas-se i el reconeixement i la possibilitatdautoorganitzaci tamb territorial.Lany 2004 siniciaria amb una peti-ci de la Federaci comarcal del Baix-Camp Priorat per que sinclogus, enel primer ple ordinari, un punt delordre del dia sota la denominaciLa CGT de Catalunya i la Qesti

Nacional al Segle XXI. Federalis-

me i nacionalisme; confederalitat icohesi; aspectes culturals i lingus-tics; intervecions i compromisos so-cials ja que, com es deia en lescritCreiem que des del darrer comici enel que es va tractar aquest tema (IVCongrs, Lleida, 1992) hi han hagut


6/33

REPORTATGE

Octubre de 2010 5

canvis substancials (...).Un ple que es duria a terme el 16doctubre daquell any i que comp-taria nicament amb dos punts delordre del dia, la CGT davant laConstituci Europea i la CGT deCatalunya i la qesti nacional al

segle XXI..12 anys desprs del Congrs de Llei-da la CGT tornava a debatre, direc-tament, sobre la qesti nacional, iho feia amb sis ponncies i diversessensibilitats mes o menys oposades.La Comissi de ponncies redactariaun text que dividiria en dues parts,duna banda es refonien dues de les

ponncies que tractaven la qestide la llengua i de laltra la qestidel federalisme. Finalment i des-

prs dun dia sencer de debat intenssaprovaria la primera part i no lasegona,Aix, sobtenien uns acords sobre lallengua que, malgrat tot, exposavenaspectes intrnsecament lligats aldebat sobre la qesti nacional com

que lmbit lingstic del catal esmolt mes ampli que el de la nostraorganitzaci (...) aquest mbit lin-gstic a rebut diversos noms al llargdels anys per el nom que ms sha

popularitzat ha estat el de Pasos Ca-talans.Aquest text tamb proposava 10

acords que, bsicament passavenper la defensa del catal mitjanantls del catal de manera preferenten lorganitzaci (com a mnim encatal), en la relaci amb adminis-tracions i empreses, estar presents enles plataformes de defensa de la llen-gua, treballar amb organitzacionsans amb qui compartim la nostrallengua per ledici de material i que

la relaci escrita entre la Confedera-ci General del Treball de Catalunyaamb la resta de la Confederaci delsterritoris dels Pasos Catalans siguien catal.Gaireb un any desprs, el 16, 17 i18 de desembre de 2005, la CGT deCatalunya, duria a terme a Sant Joan

Desp el seu VIII Congrs on, no-vament tornava a sortir el debat de laqesti nacional.Aix, en la ponncia titulada Capuna acci social oberta i partici-

pativa que bsicament esbossavalestratgia de lacci social dins

de la CGT, es proposaven mecanis-mes de treball daquesta secretaria,i en lapartat de lluites en les que es

proposava que la CGT hi participsde manera activa es feia constarlalliberament nacional sota la pre-misa que: la lluita per lalliberamentnacional ha destar ineludiblementlligada a lalliberament social i re-

presenta un pas ms en lautogestii lautoorganitzaci collectiva, unareivindicaci que ve de molt lluny ique ha tingut sempre un cert arrela-ment en la CGT (abans en la CNT)de Catalunya, no per crear un nouEstat sin per defensar els dretscollectius de la nostra societat

Aquest apartat acabava dient en de-

fensa daquesta lliure decisi i dunfederalisme des de la llibertat entre

persones i pobles lliures, cal estaral costat de totes aquelles organit-zacions defugint de dogmatismes isectarismes que participin en aquestsideals.Finalment el Congrs aprovaria una

part daquesta ponncia (entre la quallapartat esmentat anteriorment).Desprs danys dintens debat sobreanarquisme i qesti nacional dinsde la CGT de Catalunya i desprs de

prendre acords clars sobre la posicide la nostra organitzaci envers eltema, aquesta deixava desdevenir

punts de lordre del dia en els se-gents comicis sense fer que aixaturs la linea de treball i debat en-

degada.Aix en els debats previs al IX Con-grs Ordinari de la CGT de Catalun-ya que es va celebrar a terme a Lleidael 5, 6 i 7 de febrer de 2010, es vadur a terme, al CSA La Maranya, unaxerrada sota el ttol Anarquisme iqesti Nacional amb la presnciadel prioratenc Jordi Mart, un dels

principals terics envers el tema.I Finalment, lonze de setembre de2010 la CGT, com ja ha fet daltrescops, feia pblic un manifest titulataquest cop Ara i sempre per la lliber-tat dels pobles i la justcia social quefeia palls novament el compromsde la CGT cap a lautodeterminacii lemancipaci nacional des delanarcosindicalisme, tal i com es

diu en un dels pargrafs del text: LaCGT de Catalunya, com organitzaciconfederal i llibertria, reclama lanecessria independncia de classe i

popular, des de lobjectiu de la auto-gesti collectiva i ecolgica de cadalocalitat i organitzaci productiva,federada, confederada amb qui vul-gui, o secessionada a partir del lliu-re exercici del ple dret a decidir totcercant lemancipaci total. Nomssobre aquesta base es podr eradicarel sistema capitalista, el sotmetimental treball, la colonitzaci nacional, el

productivisme, el patriarcat, la pro-pietat privada i lEstat com a einapoltica dopressi.Desprs dun intens debat, la Confe-deraci General del Treball sha do-

tat duns acords confeccionats al llargde gaireb dos decennis, aprovats peramplies majories, que permeten xarclarament la posici daquesta orga-nitzaci envers la qesti nacional ique es basen en tres eixos principals,el federalisme, lautodeterminaci ila sobirania popular.


7/33


8/33

TREBALL-ECONOMIA

Laltra vaga del 29-S

Octubre de 2010 7

Ermengol Gassiot, SecretaridAcci Social CGT Catalunya

El 29 de setembre el nostre pas, iCatalunya en especial, ha viscutuna mplia jornada de vaga general i

protesta popular contra les poltiquesantisocials que els governs espanyoli autonmics han promogut en elsdarrers anys. Molts i moltes treba-lladores han deixat danar a treballar,aturant multitud dempreses arreu,especialment del sector industrial,dels transports i de la neteja. Finsaqu el dia 29-S aparentment ha estatun altre dia de vaga general, que vaseguir les pautes daltres aturades si-milars, tot i que la presncia activa de

la CGT sha fet notar potser ms queen altres ocasions.Ms enll de lxit duna vaga quemolts, i amb la boca petita tambalguns dirigents de CCOO i UGT,esperaven que fos un fracs, del 29de setembre ens en quedar tambun altre record: la mobilitzaci dunventall ampli i divers de collectius iorganitzacions socials no directamentsindicals. Aquesta mobilitzaci ha si-gut capa destendre la possibilitatde lluitar, conjuntament amb els i lesassalariades, a moltes persones sensefeina, jubilades o aturades, o sensecontracte, o amb contractes precarisi va ajudar a superar la fragmentacique patim la classe treballadora.Cal tenir clar que aquesta mobilitza-

ci no va ser protagonitzada nomsper la CGT, ni copada per la CGT, ique la varietat de collectius i mbitsorganitzatius que lhan protagonit-zat reecteix la riquesa creixent delsmoviments socials combatius de Ca-talunya.Per tampoc ens volem amagar quedes de la CGT de Catalunya i des deles seves federacions i sindicats ha-vem apostat per socialitzar la vagadel 29-S. Socialitzar-la traient-la deles burocrcies sindicals, fent-la anarms enll dels i les delegades sin-dicals i dels comits dempresa. I alhora, li volem donar un caire mscombatiu, tot intentant que el 29-S nofos noms una passejada que justi-qus desprs una negociaci entre el

govern espanyol i UGT-CCOO querents la cara dalguns aspectes dela Reforma laboral. Ho hem fet prin-cipalment participant en comits devaga, coordinadores i assemblees lo-cals i de barris a les grans ciutats, juntamb grups de joves, de lesquerra in-dependentista, collectius llibertaris,daturats/des, dimmigrants, etc.La mobilitzaci del 29 de setembre,nalment, va superar en nmero iqualitat les previsions tant dels sin-dicats reformistes com del govern.Una part de la gent que va fer vagano ho ha fet sota la convocatria deCCOO i UGT. I encara ms, una partimportant de la gent que va ocuparels carrers exhibint els anhels de jus-tcia social tampoc. En aquest sentit,

crec que s molt important destacarla feina feta a moltes localitats desde la CGT, ja sigui dins destructuresorgniques com des daliats/des quetamb han militat en diferents mbits,feina a la qual ens hi hem anat sumantdes del Secretariat Permanent.Aix, en els dies previs a la vaga enmoltes activitats de difusi fora de

les empreses, sovint convocades percollectius que no eren CGT o plata-formes on el nostre sindicat era unaorganitzaci ms, la CGT hi ha tingutuna presncia destacada. A ms so-vint ha esdevingut el referent sindi-cal daquests mbits. Destaca en aixque molts daquests espais aglutinengent relativament jove, la majoria deles quals encara no estan sindicades.Com a conseqncia daix des demolts llocs abans de la vaga sens vaanar demanant on es podien fer els

piquets, o si els podem fer conjun-tament, etc.Del transcurs de la vaga crec que es

poden destacar els segents punts ge-nerals:1.A part dels piquets a les empreses,

a moltes poblacions i barris de gransciutats shi han organitzat comits devaga, al marge de CCOO i UGT, quehan aglutinat els moviments socials.De les forces sindicals alternatives,la CGT hi ha tingut una presncia enells molt superior a la resta. De fet,amb lexcepci dalguna localitat, laCOS, CoBas, CNT i IAC hi han man-tingut una presncia quasi meramentnominal i en pocs llocs. Majoritria-ment els moviments socials han per-cebut aquesta realitat.2.Aquets piquets de barris i pobla-cions han tingut una activitat i presn-cia important al carrer durant el diade la vaga, amb accions de diferentstipus. Aix ha perms dues coses. La

primera enfortir vincles entre gent

nostra i la daltres organitzacions tre-ballant conjuntament. La segona, vi-sibilitzar-nos pblicament. En moltsllocs en el carrer la nostra presncia(de piquets) amb moviments socialsha sigut molt superior a la de CCOO iUGT i hem tingut certa incidncia enlaturada, ja sigui tancant comeros omostrant el dia de lluita de diferentsmaneres.3.En el marc de tot aquest entramatsocial, sha generat una visibilitzacide la vaga com un dia de conicte illuita i no noms com una protestadomesticada i dulcicada com sem-

bla que pretenien CCOO i UGT. Tot ique les escenes de contundncia hanestat ms evidents a Barcelona, senhan repetit a menor escala a altres

llocs de Catalunya.4.A quasi tot arreu, la CGT sha mani-festat amb moviments socials i altresorganitzacions. En relaci els movi-ments socials alternatius, la CGT hasigut lorganitzaci sindical que haestat present en totes les manifesta-cions unitries i, en moltes ocasions,ha estat lnica entorn la qual shanagrupat aquests moviments socials.A Barcelona la CGT es va manifestaren solitari i les convocatries daltresorganitzacions socials (quan hi vanser) van tendir majoritriament aanar amb la CUSC a dins de la deCCOO i UGT. Aquesta situaci calentendre-la dins de les especicitatsque t Barcelona i la major fragmen-taci tamb dels moviments socials

alternatius.En denitva, crec que el nostre mis-satge de que calia fer una vaga dife-rent i fer-la nostra ha tingut ress i en

part lhem dut a la prctica. s bencert que la majoria de la gent que hafet vaga no ho ha fet en el marc de lanostra convocatria. No obstant, encanvi, una part molt important de la

gent que ha fet una vaga de manera

activa al carrer si que ho ha fet o ambnosaltres o al voltant de nosaltres.Ara, desprs del 29-S tot aquest teixit

social, i en especial la CGT de Ca-

talunya, tindrem la responsabilitat dedonar continutat a les expectativesgenerades.

Barcelona

Reus

Mollet del Valls

Apunts

destacats

del 29-S

La CGT convocamobilitzacions en msciutats que mai

En aquesta vaga general del 29-S laCGT ha convocat concentracions imanifestacions en ms ciutats queen cap altra ocasi i amb unes xifresde participaci prou importants, una

prova de lincrement de la capacitatorganitzativa i dactuaci del sindi-cat. Aquestes mobilitzacions han es-tat organitzades en solitari en algunscasos, per en la immensa majoria encollaboraci amb altres organitza-cions i moviments socials, en algunscasos amb convocatries prpies,en daltres en blocs clarament dife-renciats en el marc de convocatriesrealitzades pels sindicats majoritaris.El 29-S la CGT va convocar mobi-litzacions a: Girona, Lleida, Trrega,Tarragona, Reus, Barcelona, Terras-sa, Sabadell, Matar, Igualada, Vic,Manresa, Berga, Cornell, Vilanovai la Geltr, Rub, Mollet, Sort, LaPobla de Segur, Tremp, El Vendrell,Vilafranca del Peneds, un fet quemarcar la dinmica dels propersmesos.

Els moviments socialssimpliquen en lavaga

Una altra dada a tenir en compte enel 29-S ha estat la implicaci claradels moviments socials anticapita-listes en la dinmica de la vaga, unfet que obrir de segur noves din-miques de coordinaci i de lluitasindical i social, en les quals la CGTha de tenir un important paper a ju-gar. Exemples a Barcelona com elde lAssemblea de Treballadors/es,el del Moviment 25 de Setembre ilokupaci de lantiga seu del Banes-to a Plaa Catalunya, els comits devaga i piquets organitzats a diversos

barris, el piquet unitari del migdia,i les experincies collectives de co-ordinaci produdes en diverses lo-calitats, obren un cam desperana

davant les prctiques rutinries i fos-silitzades del sindicalisme institucio-nal clssic.Cal destacar tamb la implicacide lecologisme (Ecologistes enAcci), de lantimilitarisme (Alter-nativa Antimilitarista-MOC) o delantifeixisme (plataforma Unitatcontra el Feixisme) en la convoca-toria de vaga del 29-S, assumint-laa travs dels seus respectius mani-festos (cadascun insistint en els as-

pectes ms vinculats a la seva readactuaci) i cridant pblicament aseguir-la.

La solidaritatinternacional

Ms de 100 collectius i organitza-cions socials, sindicals i llibertriesde diversos pasos van donar suport

pblic a la convocatoria de vaga del29-S de la CGT, i en ciutats de diver-sos pasos com Mxic, Frana, Brasilo Xile, entre daltres, es van organit-zar concentracions i actes de suport.


9/33

TREBALL-ECONOMIA

LALTRA REALITAT Reexions per a

desprs duna vaga

8 Octubre de 2010

El 28 de juliol el Parlament de Ca-talunya aprovava la prohibicide les corrides de toros a Catalunyaa partir de lany 2012. El resultatrelativament ajustat, 68 vots a favor55 en contra i 9 abstencions, ens vanconvertir en la segona comunitat au-tnoma a prohibir-les, Canries ho vafer el 1991.Aix es donava llum verda a unaIniciativa Legislativa Popular (ILP)avalada per 180.000 ciutadans quedemanaven abolir les corrides de to-ros en aquesta comunitat. La votaci,

va suscitar gran expectaci inter-nacional, donada lassociaci de lafesta amb la idiosincrsia de lEstatespanyol, posant a vuit mesos detrmits, debats parlamentaris i certsenfrontaments poltics i socials.Aquestes mesures es van vendre com

protectores dels animals, en cap caseren una qesti identitria, per fa-vor, no obstant aix, no han trigatmassa temps en contradir-se les se-ves senyories.Practicant una mica dhistria, recor-dem que la primera corrida de torosque es va celebrar per primera vega-da a Catalunya data de 1387 i es vaexhibir a Barcelona, segons reculllArxiu de la Corona dArag. s adir, la histria taurina a Catalunya esdesplega amb toros en totes les capi-tals de provncies i en diverses de lesseves localitats.El Torn, en el barri de La Barcelo-neta, va ser la primera plaa impor-tant i referent a Catalunya (obertael 1834), a ms daltres places comOlot (1859), Tortosa (1878), Tarrago-na (1883), Figueres i Matar (1894),Girona (1897), a ms de moltes al-tres. Aquest mes de setembre la c-mera autonmica ha blindat els co-rrebous, molt arrelats en les Terresde lEbre. La data ms antiga que esconeix dels correbous data de 1585,quan es van representar tres dies defestes a Tortosa.Hipocresia, electoralisme, oportunis-

me, que cadasc trii el terme queconsideri ms oport, les conclusionsseran sense cap dubte les mateixes.Durant les festes majors de certeszones catalanes tenen lloc prctiquesque podem qualicar de cruels. Se-gons les dispars tradicions, els ani-mals sn voltats i maltractats, selscolloquen boles de foc en les banyes(embolat), lligaments de cordes (cap-llaat), sels fora a caure al mar , snagredits amb pals i altres elements,...Resulta inexplicable que els mateixos

partits poltics que van condemnar lescorrides de toros, pel sofriment queinfringiria als animals, ara es mostrina favor de la protecci dels correbous,sobre la base de larrelament histrici cultural, ja hem exposat que ms o

menys tenen idntic recorregut his-tric i tradicional ambdues activitats.Una doble moral, enmig dun inex-

plicable silenci de les associacionsque van afavorir el rebuig a les corri-des de toros.Qu pensaran les associacions pro-tectores danimals?.

Pep Jurez, aliat aCGT-Balears

La Vaga General del 29 de setem-bre ha passat i, a ms de la neces-sitat danalitzar els resultats concretssobre ndexs de participaci i inci-dncia, cal debatre sobre el contexten qu sha produt, el paper dels di-ferents actors que han intervingut enel conicte, i la projecci i inunciadels seus resultats sobre el futur, enun escenari nou, caracteritzat per les

ms greus agressions als drets de lesclasses treballadores des del nal dela dictadura, a causa de lofensivaneoliberal liderada per Zapatero.

La lluita social, i elpaper de CCOO i UGT.

Des de lany 2008, la CGT, junta-ment amb lesquerra sindical i pol-tica, venia reclamant la necessitat delaband de les poltiques de concer-taci, per part de les direccions deCCOO y UGT, a ms de larticulacide la unitat sindical al voltant dun

pla de resistncia, i la convocatriaduna Vaga General. Tot aix davantlevidncia, llargament anunciada,

que la crisi generada per lespeculacicapitalista, sestava encebant nica-ment i exclusivament en les classesms desfavorides.Latur, en termes reals, es disparava(ns arribar al dia davui a xifres

properes als cinc milions de per-sones, ms del 20% de la poblaciactiva, amb 1.300.000 famlies sen-se cap ocupaci legal). Mentrestant,sevidenciava la generositat del Go-vern cap als mercats especulatius i els

bancs (calculada en ms de 300.000milions deuros entre 2007 i 2009,

perode en qu latur va augmentaren 2,5 milions de persones, a lEstatEspanyol), a la qual els banquers res-

ponien amb el tancament absolut delcrdit, no noms cap a les economies

familiars (ja de per si vctimes delespeculaci i atrapades en el deuteimmobiliria), sin tamb cap a les

petites i mitjanes empreses, amb laconsegent destrucci del teixit pro-ductiu, i la sagnia de milers de llocsde treball perduts cada dia.Lempobriment generalitzat anavaarribant a milions de persones, pen-sionistes, aturats, joves, personesdependents, etc. i, mentre tot aixsuccea, la majoria del moviment sin-dical romania passiu, amb protestesespordiques, per sense arribar a

plantejar-se seriosament la possibili-tat de plantar cara al capital i a les se-ves titelles poltiques i meditiques.Cada vegada que sels preguntava

per la Vaga General, representants deCCOO i UGT negaven loportunitatde la mateixa, de manera gaireb ob-sessiva. Diguem que, abans que arri-

bs el mes de juny de 2010, posarenms obstinaci a rebutjar la Vaga Ge-neral, que en preparar les condicions

per fer-la possible.El primer semestre de 2010 (en co-

incidncia, potser no casual, ambla presidncia espanyola de la UE)i davant la que sens venia a sobre,les cpules de CCOO i dUGT varenmostrar el seu perl ms baix. El 23

de febrer van convocar una jornadade protesta, davant el globus sondadel govern dun hipottic (o no tant)retard en ledat de jubilaci, ns als67 anys. Ja aleshores latur sobre-

passava els 4,5 milions de persones,i lerosi de la protecci social arri-

bava a nivells alarmants (la proteccisocial a Espanya s ms dun 5,7%inferior, respecte al PIB, que la mit-

jana dels pasos de la UE, ocupant ellloc 20, dels 27). Lamenaa sobre elsdrets en matria de pensions, sent untema importantssim, no era ni de bontros lnic, i el conjunt de la situaciavalava mpliament el anunciar i co-menar a preparar la convocatriaduna Vaga de carcter general. Perla mobilitzaci del 23-F, controlada,

es va utilitzar, ms com a vlvuladescapament, que com avantsala,escalfament o preparaci de futures ims contundents lluites.El mateix va passar amb el segon epi-sodi denguany, com va ser la vaga enladministraci pblica del 8 de juny,davant la retallada del 5% del salaridels funcionaris, mesura inclosa en elPla dAjust. Va ser convocada i des-envolupada mentre CCOO i UGT noshavien aixecat encara de la mesade negociaci de la Reforma Labo-ral, amb la patronal representada per

personatges de la mena de Daz Fe-rrn. Aquesta contradictria conductacondicionava una vaga predestinadaa no ser seguida majoritriament pelstreballadors de ladministraci pbli-

ca ja que, a la manca de credibilitatde la convocatria, es va afegir elque no va ser preparada en absolut,i la informaci i les assemblees enels dies previs van brillar per la sevaabsncia.Sectors de treballadors pblics, no

precisament mancats de conscincia,argumentaven resignadament que si,

com es pressuposava, ells anaven aser els pagans de la ronda de copes,no valia la pena regalar, a ms, elsou daquest dia a Zapatero. Poc es

podia fer per convncer-los que, per

contra, calia secundar aquesta vaga,per acumular forces de cara a conti-nuar la lluita de tots. Malgrat tot, elrebuig a les mesures del govern erageneralitzat, com ho demostra lxitde participaci de les manifestacionsconvocades per lhorabaixa del 8 de

juny, comparats amb els limitats per-centatges del seguiment de la vagadaquest dia, entre els treballadors dela funci pblica.

La vaga general del29-S, xit o fracs?

Jos Luis Rodrguez Zapatero i el seugovern van abraar denitivament lestesis neoliberals en la reuni del Con-sell dEconomia i Finances, ECO-FIN, celebrada el dia 9 del passat mesde maig. Com Sant Pau recent caigutdel cavall, Zapatero imprimeix un girde 180 graus al seu discurs (algunsmenys a la seva poltica), al dictat delFMI, la Comissi Europea i el BancCentral Europeu (organismes totsells fora de qualsevol control demo-crtic), i immediatament anuncia elPla dAjust, la Reforma Laboral i lamodicaci, a la baixa, dels drets enmatria de pensions.Els dirigents de CCOO i UGT vanveure que, amb semblant andana-da, desapareixia de cop lespai de laconcertaci social, veritable columnavertebral del seu esdevenir institu-cional durant dcades, i es van veure

obligats a la convocatria de la VagaGeneral. No obstant aix, ho van fer per al 29 de setembre, a tres mesosvista i lestiu per passar. Una convo-catria descontextualitzada, perqutot el que estava ms o menys infor-mat sabia que, per aquestes dates, laReforma ja estaria aprovada pel le-gislatiu i publicada al BOE, com aix

ha succet. Sc de lopini que, sihi hagus hagut una Vaga General atemps, molt probablement Zapatero, iels que el mouen els ls, shaguessin

pensat dues vegades la convenincia

de consumar semblant agressi.Per, en denitiva, ms val tard quemai, i desprs de vuit anys i tresmesos de lltima contra el decre-tao dAznar, nalment va arribarla Vaga General del 29 de setembre.Tot el moviment sindical, exceptuantels sectors estrictament grocs (a msdELA i LAB a Euskadi, posicidifcilment comprensible), vremconvocar i secundar la Vaga Generaldel 29 de juny. Malgrat els factorsque jugaven en contra, la mateixaconvocatria de la Vaga General vatornar a tenir la virtut de dividir lesaiges, mostrant, de manera difana,lescenari de lluita de classes. Duna banda, el gran capital ambels seus especuladors (els anomenats

mercats), el Govern al seu servei,el conjunt de ladministraci, els seussubmisos parlamentaris (amb la solaexcepci dAntonio Gutirrez, que esva abstenir), tamb els seus tericsenemics poltics, la dreta en conjunt,lextrema dreta, la CEOE de DazFerrn, la CEPYME de la seva titellaTerciado, les cambres de comer, etc,tots ells, amb la brunete mediticaal seu servei, clamant per activa i per

passiva contra la Vaga General del29-S, i insultant i criminalitzant alssindicats. Duna altra, un sindicalisme bastantdebilitat per dcades de concertacisocial, per amb sectors encara com-

batius. Un moviment sindical gaireborfe de representaci parlamentria,

amb una classe treballadora minva-da en la seva capacitat de resposta, ianestesiada per un cctel format per

precarietat, empobriment, desinfor-maci i por. La batalla es plantejavadesigual i, en aquestes condicions, laVaga General de l29-S, si b no va

paralitzar la vida quotidiana dels ba-rris i les ciutats, s que va tenir un se-

Tarragona

Correbous

Pepe Berlanga


10/33

TREBALL-ECONOMIA

LA MIRADA INDISCRETA

Octubre de 2010 9

guiment massiu en sectors industrials(automoci, petroqumic, siderome-tal.lrgic, miner. ..), a ms de la dis -tribuci denergia, serveis pblics,transport, alguns ports (Barcelona,Valncia, Algesires ), transport

pblic estatal (amb serveis mnimsdel 25%) i mitjans de comunicaciaudiovisuals, amb la paralitzacicompleta dalguns i altres amb elsserveis mnims.Cal assenyalar que en la jornadadel 29-S es va registrar una caigudadel consum elctric propera al 20%,en relaci a un dia laborable, dadaaquesta a la que semblen posar sor-dina els mitjans ans al rgim.

Als portaveus del sistema els inte-ressa molt centrar el debat sobre elseguiment quantitatiu de la Vaga. slgic. Per per a una valoraci moltms ponderada, shauria de tenir encompte que, de la poblaci activa delEstat espanyol, ms dun 20% esten atur i, dels que tenen un lloc detreball, gaireb el 40% sn temporalsi precaris, amb uns drets, en el casque els coneguin, que no passen deser paper mullat. A ms, cal tenir encompte que el 80% dels contracteslaborals totals se situen en empre-ses petites i mitjanes, moltes dellesamb personal sense dret a tenir re-

presentaci sindical (en empresesde 6 o menys treballadors). Hem deconcloure que bona part de la gent

treballadora destinatria de la con-vocatria del 29-S va beure bsica-ment de la informaci tergiversada oobertament hostil a la Vaga General.Tot aix s convenient tenir-ho pre-sent per valorar que, donades les cir-cumstncies, el potencial mxim realde la Vaga del dia 29 es situava, coma molt, bastant per sota del 50% de la

poblaci assalariada.Cal destacar que, igual que succesamb la mobilitzaci del 8 de juny,les manifestacions de la tarda deldia 29 de setembre van ser un clammassiu contra la Reforma Laboral iles poltiques neoliberals del governde Zapatero. Independentment quetamb totes les enquestes demosc-

piques apunten en el mateix sentit, la

jornada del 29-S va suposar un pasen el grau dinformaci a la ciutada-nia sobre la Reforma Laboral, i presade conscincia per part dels treballa-dors, molt ms enll del grau de se-guiment de la Vaga General.Aix, amb lampolla mig buida omig plena, segons es miri, lxit o

fracs de la Vaga General del 29 desetembre ho ser en la mesura que elmoviment sindical decideixi, o no,seguir plantant cara a les poltiquesneoliberals, i que les direccions delssindicats majoritaris comprenguin,o no, que ja no hi ha possibilitat decontinuar jugant el seu ja clssic pa-

per de garants de la pau social. Si l29-S suposa el punt i nal dun

procs, noms es podr valorar comun fracs col.lectiu. Si CC.OO i UGTaccepten, a canvi dalgun regalcompensatori en una possible nego-ciaci de la reforma de les pensions,tornar a la concertaci social i a lacol.laboraci de classes, la Vaga Ge-

neral no haur servit per res ms queper un rentat de cara. En canvi, i malgrat les seves limi-tacions, si la Vaga General del dia 29s un pas orientat a acumular forces,intensicar el debat social al voltantde les poltiques que sestan imple-mentant, i cap a la preparaci i des-envolupament de noves lluites, noes podr parlar en absolut de fracs.En aquest cas, el sentiment de classecreixer entre les persones treballa-dores, paral.lel a la recuperaci de laconana en les seves prpies forcesi el prestigi de leina sindical. No ensha de preocupar la virulncia ambque els portaveus del sistema intoxi-quen, com ho han estant fent. Mirantamb atenci, el gruix dels insults, ide la intoxicaci i demonitzaci de

la lluita dels treballadors, per partdalguns mitjans, sempre ha estat un

bon termmetre per valorar el verita-ble potencial de la lluita obrera. La-dran, luego cabalgamos. Si tot aixsuccea abans de la celebraci de laVaga, s molt desperar que continu,tamb com a element de pressi capa les febles cpules de CCOO i UGT,

per intentar que tornin al corral. Elsque comanden saben, i nosaltrestamb, que una vegada ha claudicatla poltica, el principal basti de re-sistncia, al capitalisme depredador,se situa en el sindicalisme, i s peraquest motiu que lataquen amblartilleria pesada.

El majordom i el llde lamo

s sabut que el majordom sol posarms inters, a lhora de netejar lacasa de lamo, que el ll daquest.I si per a aix ha dassumir la partms bruta de la feina, encara quesigui a costa de capolar els altrestreballadors, no hi ha problema, jaque li va en la condici. Desprs deaquest treball brut, a crrec del ser-vidor escollit (primus inter pares),el ll de lamo, gandul i parsit, esfar crrec de ladministraci de la

propietat, sense haver-se desgastatni embrutar-se les mans, amb el camnet dobstacles per als seus interes-sos. Ell no hagus estat capa, ni

shagus atrevit, a una neteja tan afons. Daquesta manera, els privile-gis dels de dalt respecte als de baixcreixen i es perpetuen, amb el joc delalternana en ladministraci de la

possessi, segons convingui, entre el

majordom i el ll de lamo. I a totaix li diuen democrcia.Zapatero, amb el fervor del convers,sha encarregat de la feina bruta, en-cara que sigui a costa dimmolar-se

polticament. De fet, la victria deToms Gmez en les primries delPSOE de Madrid sembla iniciar laseva agonia, i en aix alguna cosahauran tingut a veure les mesures delseu govern i la Vaga General. Sensedesgastar-se gens ni mica, la dreta ta labast unes ms que previsiblesvictries electorals (CiU a les elec-cions catalanes daquest any, el PP ales autonmiques i municipals de la

primavera que ve, i les estatals, dinsdun any i mig ), el que no fa sinafegir tints ms ombrvols al pano-

rama general. El majordom Zapateroportar de la m a la dreta parasitria,per desgrcia de les classes treballa-dores, i dels sectors amb ms despro-tecci social.Les mesures del Pla dAjust, laReforma Laboral i les prdues dedrets en matria de pensions, llunydaportar ni la ms mnima solucia la crisi, lagreugen substancialment

per a la majoria social, el que reque-rir mesures de resposta i resistncia,i bra social per dur-les a terme. Enaquest sentit, les xifres de latur, refe-rides a setembre de 2010, no deixencap dubte: ns i tot les maquilladesestadstiques ocials reconeixen msde quatre milions daturats, amb unaugment de gaireb 50.000 en lltim

mes. Tenem i tenim ra: la ReformaLaboral no noms no crea ocupaci,sin que la destrueix i precaritza. Laseva derogaci ha de ser, doncs, unobjectiu de lacci sindical unitria acurt termini.En aquest nou escenari, aquestaunitat sindical i la resistncia delmoviment obrer seran, doncs, im-

prescindibles. s fonamental queorganitzacions com la nostra CGTsegueixin reforant el conjunt deveus crtiques amb el sistema, jugantun paper potenciador de les lluitessocials, i creixent en fora i gran-dria. Cal que el sindicalisme querepresentem, lliure de lligams, esti-gui present, com a referncia, davantsectors cada vegada ms importants.La lluita continua.

Palma

Sabadell

Altres

aspectes avalorar de

la vaga del

29-S

Emili Cortavitarte Carral

Opino que per fer una anlisiacurada i plantejar-nos la com-paraci amb altres vagues generalsanteriors i per anar pensant en futu-res mobilitzacions cal que tinguem

en compte lempedrat. La situaci dela classe treballadora a Catalunya i alEstat espanyol s substancialmentdiferent que en 1978, 1985, 1988,1992, 1994 i, ns i tot, al 2002; anysen els quals tamb es van convocarvagues generals per motius fonamen-talment sociolaborals.Duna banda, la creixent fragmenta-ci en sis grans nuclis quant a la sevarelaci amb el treball remunerat (atu-rats, eventuals, indenits, submergits,autnoms i jubilats) que alhora tenenprofundes diferncies en el si delsseus grups (amb dret a prestaci ono; amb un ampli ventall de modelsde contractaci i, com a conseqn-cia, amb escassos o sense drets labo-rals; amb el contracte antic o nou i,

per tant, ms o menys indemnitzacihipottica en cas dacomiadament im-procedent...)A aquest ventall de situacions con-tractuals, dobtenci de rendes deltreball o externes a lanomenat mercatlaboral hem dafegir la creixent ter-ciaritzaci i linformalisme del mnlaboral. Cada vegada ms personestreballen al sector serveis, en el quales donen les diferncies contractualsi remuneratives ms elevades: desde la funcionria de nivell A1 ns ala treballadora domstica sense re-laci contractual. Cada vegada msles relacions laborals presencials snsubstitudes per relacions eventuals,espordiques i telemtiques, en deter-minats mbits daquest sector.

Tot plegat (la dimensi de larticle nodna per entrar ms a fons) ens dnauna radiograa fora difusa i centr-fuga, si no directament fragmentada,daix que anomenem classes popu-lars. A la qual cosa, hem dafegir elconsumisme i lendeutament de unapart de les mateixes, la situaci en elllindar de la pobresa duna altra, aixcom una important permeabilitat aldiscurs neoliberal i a les proclamesantisolidries de la immensa majoriade mitjans de comunicaci pblics iprivats.Entre els aspectes ms destacablesdaquesta darrera vaga ha estat eltreball de coordinaci i activitats con-juntes (xerrades, propaganda, piquets,actes, manifestacions...) que shanfet en algunes localitats i barris pertractar de fer conuir a persones queformen part dels diferents fragmentsde la classe treballadora. Aquesta sla lnia en la qual hem de continuartreballant si volem recuperar elementsbsics de solidaritat en el sindicalismei respostes massives i contundents da-vant noves agressions.


11/33

TREBALL-ECONOMIA

Com els governants

prolonguen el rescatdels poderosos

10 Octubre de 2010

A fons: la reforma laboral i el pla dajust

Ivan Gordillo i Elena Idoate(Seminari dEconomia

Crtica Taifa)

Per tal de satisfer les exignciesdels mercats i evitar sancions de

la Uni Europea, el govern espanyolha imposat un pla dajust que permetireduir el dcit pblic provocat per lacrisi econmica. En comptes doptar

per una reforma scal progressiva,shan retallat les despeses, cosa queha fet recaure el pes de les restric-cions sobre la poblaci treballadora.

No prou satisfetes, les institucionsinternacionals i els mercats nan-cers han instat a adoptar reformesestructurals i el govern espanyol harespost per mitj duna reforma labo-ral que representa un nou afeblimentdels drets laborals. Ben lluny de pro-

porcionar-nos una sortida a la crisi,aquestes mesures noms serviran per

empitjorar les condicions de vida dela poblaci, mentre lempresariat veusalvaguardats els seus interessos.La reforma laboral i les mesuresdajustament adoptades recentment

per palliar el dcit sn una conti-nuaci lgica de la poltica econ-mica portada a terme no noms desdel reconeixement de la crisi per partdel govern espanyol, sin tamb du-rant els darrers anys de creixementeconmic. Les poltiques anticrisihan acabat traslladant les prduesocasionades per lesclat de la bom-

bolla immobiliria i la davallada delsector nancer a la poblaci, en un

primer moment, a travs del rescatpagat pel contribuent i, actualment,amb la retallada de drets socials iserveis pblics bsics. El marcat ac-cent neoliberal daquestes mesures tmolta relaci amb lacci o la inaccide ladministraci durant lpoca decreixement econmic, en qu es van

promoure un seguit de mesures legalsi scals que van incentivar lauge dela construcci i de lendeutament pri-vat.

Els efectes de la crisi

La situaci econmica actual es ca-racteritza pels ms de 4,5 milions de

persones aturades a lEstat espanyolel gran drama social de la crisi i peruna estructura productiva collapsada.La incapacitat de vendre la sobrepro-

ducci dels temps de bonana es vaagreujar desprs de la congelacidel crdit fruit de la crisi nancera.Lesclat de la bombolla immobiliriava deixar un mili dhabitatges buitsque, ara per ara, sn invendibles i elgruix del personal del sector sensefeina.El sector nancer va passar a ocupar

una posici privilegiada en lmbitde les poltiques pbliques, ja que lesadministracions es van llanar al res-cat de les entitats nanceres, tot brin-dant-los un xec en blanc per afrontarles prdues que van ser fruit delsnegocis arriscats i fallits que van em-

prendre aquestes entitats durant elsanys anteriors i satisfer els terminisdels deutes contrets amb els mercatsnancers internacionals. Actualment,el nivell de deute privat s impagablei molt superior al deute pblic quegenera tantes alarmes.La segona fase de la crisi va afec-tar el teixit productiu. La manca decrdit, la davallada de la demanda ilarrossegament de la caiguda de laconstrucci van provocar una fortadestrucci de lactivitat; i la frenadade la inversi i laugment de latursemblen no tocar fons. Ara mateix,no sentreveu un sector capa de ge-nerar, a curt termini, un creixementeconmic ms enll de les nancesespeculatives.Davant daquesta situaci, ens hemvist perjudicades per una classe po-ltica inoperant. Desprs dun primermoment de negaci de la crisi, quees va prolongar uns quants mesos,les mesures de poltica econmicashan caracteritzat per ser errtiquesi, en molts casos, contradictries; totun seguit de pedaos que servien perajudar determinats sectors (nances,construcci, autombil) a mesura queanaven caient.

El pla dajust

La tercera fase de la crisi s la que es-tem patint durant aquestes ltimes se-tmanes. El deute pblic (que es troba

per sota del 60% del PIB, xifra molt

inferior a la de pasos com Blgica ola Gran Bretanya) i el dcit (que ron-da el 12%) han servit de pretext peraplicar mesures dajustament scalque pretenen reduir 15.000 milionsdeuros de despesa pblica per any.Les dicultats dobtenir nanament

pel dcit pblic en un context derestricci del crdit i la penalitzacidel deute pblic espanyol per part deles agncies de qualicaci reforcenel poder dels mercats nancers perimposar poltiques dajust.A aquestes pressions, shi afegeix elconstrenyiment de la poltica econ-mica en les pautes de la Uni Euro-

pea i del Banc Central Europeu (quepressionen per laplicaci de retalla-des i reformes estructurals), aix comlaterratge al sud dEuropa del FonsMonetari Internacional, que vol im-

posar les mateixes receptes neolibe-rals que ha anat sembrant a lAmricaLlatina i a lfrica durant dues dca-des.El pla dajust representa un dels epi-sodis ms lamentables de la histriaeconmica de lEstat, tant per la ma-nera com sha decidit dur-lo a termecom sobretot per les conseqnciesque tindr sobre la poblaci. Com aeixos bsics de la mesura, el governsha vist forat a reduir el dcitdrsticament per continuar obtenintel nanament dels mercats i evi-tar sancions de la UE i ha prioritzat

lajust de les despeses congelant lespensions i retallant el salari del fun-cionariat pblic i de les inversions eninfraestructures.El problema del dcit pblic estemmarcat dins dun context de crisims ampli. La retallada proposada noreduir el deute a mitj termini per-qu deteriorar la capacitat de reacti-

var lactivitat econmica i de generaringressos. Limitar la inversi en in-fraestructures t un impacte negatiuimmediat perqu retalla lactivitatde la construcci i dels sectors queaquesta arrossega i, a la llarga, de-

bilita el sistema productiu, que ne-cessita dunes bones infraestructures

per poder desenvolupar-se. Reduirels salaris i les pensions retallar lademanda, ja fora afeblida. El pladajustament, doncs, accentuar lacrisi, fet que probablement agreujarel dcit per la caiguda dels ingressos

pblics.El govern podria haver optat per aug-mentar els ingressos pblics a travs

duna reforma scal. Es podria aug-mentar el gravamen de les rendes msaltes passant per exemple els tramsde lIRPF del 40 i 43% al 45 i 50%.Alhora, caldria incrementar limposta les rendes del capital augmentanten dos o tres punts limpost de so-

cietats, que grava els benecis de lesempreses amb diferents trams segonsles seves dimensions. Es podria re-cuperar limpost sobre el patrimoni iexigir un major esfor recaptador, tot

augmentant-lo lleugerament respecteals barems anteriors. Un altre ele-ment on hi hauria marge dactuacisn les SICAV, societats dinversique tenen un gravamen de l1%, quefcilment podria ascendir al 3%, otaxar els fons dinversi. En deniti-va, recuperar tots aquells gravmensque shan anat reduint des de fa anysi augmentar els impostos a les rendesaltes i del capital. s sorprenent veurecom el lobby nancer surt indemnede la crisi de la qual s responsable.Se li podria exigir una mena de taxaa les seves transaccions, o la dotacidun fons per fer front a futures crisis,com ja sest fent a altres pasos.Aix contribuiria a reduir progressi-vament el dcit, sense treure uns es-

tmuls que leconomia necessita perreactivar-se i tornar a generar llocs detreball. Per no sha dut a terme resdaix: el pla dajust s una polticade classe en la lnia neoliberal per ferque la crisi la paguem els treballadorsi les treballadores.

La reforma laboral

Les mesures dajustament en el te-rreny scal no semblen sucients perdefensar la solvncia de leconomiadavant dels mercats nancers i lesinstitucions internacionals del ca-

pital, que reclamen les anomenadesreformes estructurals, entre elles, lareforma laboral. Els arguments neo-liberals, que diuen que el mercat la-

boral espanyol pateix unes rigideses(cost dacomiadament, convenis pocexibles i salaris massa elevats) queno permeten que sadapti a les neces-sitats de la competitivitat, ressonencom a mentides repetides sense des-cans que sacaben convertint en veri-

Girona


12/33

TREBALL-ECONOMIA

Octubre de 2010 11

tats necessries.El govern ha hagut dabandonar eldileg social, del qual tant havia fetgala, per llanar una reforma labo-ral al gust de les pressions interna-cionals. El resultat s un indubtable

apropament a les demandes del mnempresarial, el Banc dEspanya, laUni Europea i els sectors expertsms reaccionaris del mn acadmic,a ms dels grups poltics que inter-vinguin durant la tramitaci de la llei:tota una autntica aliana de classe.La reforma laboral noms es pot en-tendre com un atac contra els dretslaborals. Es pot incidir ben poc desde lmbit laboral per crear ocupaciquan lestructura econmica encara

pateix les dinmiques de fons cau-sants de la crisi. Al contrari: un majorretrocs dels drets de les treballado-res (que s el que impliquen les refor-mes laborals dels darrers temps) tansols pot suposar una sortida dubtosade la crisi, basada en la devaluaci de

la fora laboral.Les successives reformes dels darrersanys han anat desmantellant la regu-laci laboral general per desvirtuaruna gran part dels drets de les tre-

balladores i les relacions individualsempresariat-treballadores han anatguanyant pes. La liberalitzaci delacomiadament, la prdua del carc-ter excepcional dels contractes tem-

porals i la possibilitat de modicarles condicions de treball per part delempresariat han perms que les em-

preses disposin de formes de contrac-

taci precries (de les quals fan uns fraudulent generalitzat) i de ms

poder per determinar les condicionslaborals i imposar retallades salarials.Amb la crisi, aix ha comportat aco-miadaments massius, el bloqueig de

la negociaci collectiva i la caigudadels salaris. s obvi que, si es mantaquest marc laboral, s impossibleincidir en les prctiques empresarials

per aturar la destrucci dels llocs defeina, objectiu que pretn el ministrede Treball espanyol (que ja no aspiraa crear ocupaci).Per la reforma encara va ms enll.Es tracta duna reforma mplia, moltimprecisa i embolicada en les formes,

per alhora molt clara i dura quant acontinguts.En lmbit de la contractaci, esdna un nou impuls a la liberalit-zaci de lacomiadament, ja quees rebaixen les causes que justi-quen lacomiadament objectiu i elcollectiu, aix com les seves exign-

cies, cosa que facilita el trmit judiciala lempresariat; daltra banda, tambes disminueix el cost de la contrac-taci, amb la generalitzaci del con-tracte de foment de locupaci ambmenys indemnitzacions, limpuls delacomiadament objectiu tamb mseconmic i la subvenci de part delacomiadament.En contrapartida, tan solssintrodueixen uns requisits gairebinnocus a ls de la contractaci tem-

poral. La complexitat de les frmulesno aconsegueix amagar la pretensi

de fer lacomiadament ms lliure ims econmic, tot i que sn aspec-tes que ja estan mpliament desen-volupats en la normativa reguladoravigent.Per les qestions ms perilloses sn

les que es refereixen a la exibilitatinterna. Samplien les possibilitatsde la modicaci substancial de lescondicions de treball i de les clusu-les de despenjament. Es debilita lanegociaci collectiva i es refora lacapacitat dels empresaris dincomplirels acords del conveni collectiu i mo-dicar unilateralment les condicionsde treball i, especialment, el rgimsalarial. s sota aquest plantejamentque sintrodueix la distribuci irregu-lar de la jornada (i es possibilita quelempresariat imposi les reduccionsde jornada i dels torns de treball)com a alternativa als acomiadaments.Tamb es facilita el contracte a temps

parcial a costa de compensar el des-cens dingressos salarials amb les

prestacions datur.El cinisme sextrema amb les re-baixes a les cotitzacions en algunscontractes precaris i amb la creacidel fons de capitalitzaci, amb elqual les cotitzacions socials quesn un complement als salaris de lestreballadores nancen els acomia-daments.Finalment, el govern espanyol shaatrevit a fer el gran salt en la mercan-tilitzaci de la intermediaci laboral,amb leliminaci de la prohibici deles agncies de collocaci amb na-

litats lucratives i permetent que lesETT operin en el sector pblic, laconstrucci i els sectors de risc.Laspecte ms destacat daquestareforma laboral, per, s la tergiver-saci didees. Es proposa normalit-

zar la precarietat amb noves frmu-les de contractaci i treball a tempsparcial, culpar els drets laborals vi-gents de la manca de llocs de feina iacostumar-nos que la fora de treballhagi de ser un cost variable, que lescondicions laborals depenguin de lasituaci econmica i les decisionsde lempresa. Tamb s una reformalaboral que se sost en un gran nom-

bre de mentides, ja que sens diu queequilibra els interessos de les treba-lladores i lempresariat i que pretncombatre la precarietat, que no empi-tjora el cost de lacomiadament, quefrenar la prdua de llocs de feina i encrear de nous, per justament acon-seguir tot el contrari.

La crisi com acoartada per amantenir el nivell debenecis

Les poltiques dutes a terme recen-tment per la classe governant posende manifest que estan aprotant lacrisi per rescatar els sectors ms po-derosos i garantir que les taxes de

beneci de les empreses es deteriorinel menys possible (aix quan no es

cobreixen les seves despeses direc-tament amb els diners de les contri-

buents, tot fent valdre la mxima deprivatitzar els benecis i socialitzarles prdues). La classe governant haservit de garant dels interessos del

capital mentre, cada dia, ms i mspersones se nanaven al carrer. Unaeconomia que no pot oferir el mitj

per aconseguir les condicions mate-rials de reproducci social s a dir,tots aquells elements que qualsevol

persona necessita per sobreviure irealitzar-se mnimament s una eco-nomia malalta.Per totes aquelles persones que lnicque tenen s la seva fora de treballi la possibilitat de vendre-la a canvidun salari, el capitalisme no pot seruna alternativa viable. Cal denunciarque s la prpia dinmica del capi-talisme la que genera les crisis coma mecanisme per regenerar-se i per-metre al capital iniciar un nou cicledacumulaci.

Els darrers esdeveniments sn dunagravetat alarmant: sembla que la pro-pera tasca del govern ser emprendrela reforma de les pensions avantsalade la seva privatitzaci i la venda deserveis pblics al capital privat. Enstrobem davant del desmantellamentde lestat de benestar i de la prduadels drets socials aconseguits desprsde moltes dcades de lluites obreres.

Publicat als Quaderns dIllacrua 25.Ms informaci: informes.seminari-taifa.org/informe-07

Valoraci 29-S a Barcelona

CGT Barcelona

Des de la CGT de Barcelonaconsiderem un xit la mobilit-zaci que sha produt en la ciutatel 29-S, a pesar de lassetjamenti constants crregues que duranttota la nit i el dia van realitzar elsmossos desquadra, veritables de-fensors dels patrons sota les ordresde Joan Saura i experts en rebentaractes que transcorrien paccament.10.000 persones en la concentraci-manifestaci del mat en que CGTva conuir amb els grups dels barris,i altres 10.000 en la manifestaci deCGT de la tarda, a la qual van as-sistit moviments socials de la ciutatque no es van deixar condicionar perles crregues policials del migdia.

Ning ha pogut parar la rbia delsque des de fa anys estem vivint enla precarietat, de qui sha autoorga-nitzat en grups de barri per canviarel futur sense cap tutela, amb unfuncionament assembleari. Des deCGT hem conut en el carrer ambmolts grups farts de la docilitat sin-dical i dels poltics, posant-nos atots letiqueta dantisistema. Supo-sem que hi haur els pro-sistema ique aquests seran els bons, els queaccepten que les coses sn com sn,els que estan dacord amb la societatactual, plena dinjustcies, i nosaltres

devm ser els problemtics, doncs bque se spiga que ens considerin an-ti-aquest-sistema s un orgull, ja quevolem un mn nou, sense misria,amb justcia i sense desigualtats.Per a nosaltres la Vaga General ha deser linici de les lluites per a canviarla situaci sindical i social. La CGT

hem de recollir linconformismegenerat i continuar proposant mo-

bilitzacions, treballant amb qui hem

estat en el carrer i que tenen comnalitat un canvi social, no la lluitapel poder poltic.Des de la CGT de Barcelona tambdenunciem el gran desplegamentinformatiu sobre els talls de trcespontanis i no obstant aix hanaplicat el silenci total al fet que en

moltes empreses sha vulnerat eldret de vaga, sobretot de treballa-dors i treballadors joves a qui sels

ha amenaat amb que si feien vagano tornessin a lendem al treball.Resulta curis que cap mitj consi-deri important la lesi dun dret quetant ha costat aconseguir.El 28 de setembre, dia anterior ala Vaga General, la Inspecci deTreball de Barcelona havia tancat

a les 14 hores deixant a molts tre-balladors sense lloc on acudir per adenunciar als seus empresaris, s a

dir ladministraci no sha preocu-pat de defensar el dret fonamentala la vaga, garantint la presnciadalguns Inspectors de Treball. PerlAdministraci si que ha tingut lacapacitat de posar serveis mnims atota la policia que disposa per a con-trolar als piquets i per a assaltar el

banc okupat de plaa Catalunya. quedes del dissabte havia esdevingut un

perill per al sistema al demostrar que

la societat civil podem organitzar-nos fora de la tutela administrativa,dels poltics i sindicats ocials.Segur que la joventut rebel de laciutat continuar mobilitzant-se i laCGT donarem suport o convocaremmobilitzacions que considerem vandirigides a assolir aquest canvi.

Barcelona


13/33

TREBALL-ECONOMIA

29-S: i ara i dem

qu i com

12 Octubre de 2010

Espanya, segon estat de lUE amb major taxa docupaci

temporal

Espanya s el segon estat de la UniEuropea amb major percentatge detreballadors amb contracte tempo-ral, el 25,4%, superat tan sols perPolnia, amb el 26,5%, i seguida dePortugal, amb un 22%, i Holanda, onaquest tipus de contractes suposen el

18% del total, segons les dades pu-blicades per lOcina estadstica eu-

ropea Eurostat.Lelevada temporalitat en locupacis un dels aspectes que intenta com-

batre la reforma recentment aprova-da laboral del Govern de Jos LuisRodrguez Zapatero. Tanmateix, perals sindicats, els nous mecanismes decontractaci i acomiadament intro-duts per aquesta reforma no garan-

teixen que vagi a disminuir lelevadatemporalitat al mercat laboral.

Al pol oposat daquesta situaci, sesituen Romania, Litunia i Estnia,on la contractaci temporal oscillaentre l1% i el 2,5%.En el conjunt de lUE, la taxa de con-tractes de durada determinada es vasituar en el 2009 en el 13,5%, mig

punt menys que en el 2008. Pel quees refereix a locupaci a temps par-

cial, Espanya va registrar el 12,6%,per sota de la mitjana de lUE del

18%.Els pasos amb ms treballadors atemps parcial sn Holanda (47,7%),Sucia (26,0%), Alemanya (25,4%),Dinamarca (25,2%) i el Regne Unit(25%).Eurostat reecteix igualment que, enel 2009, es va reduir per primera ve-gada en sis anys la taxa docupaci

femenina, que ha passat del 59% enel 2008 al 58,6%. Les taxes ms al-

tes sn a Dinamarca, Holanda, Su-cia i Finlndia, amb percentatgesque oscillen entre el 73% i el 68%,mentre que Espanya s per sota de lamitjana europea, amb un 52,8%. Noobstant aix, en tots els estats mem-

bres la taxa docupaci masculina ssuperior a la de les dones, llevat deLitunia.

Redacci

Desiderio Martn,Secretari Salut LaboralComit Confederal CGT

Tant el procs del 29-S, com eldia material mateix de la VagaGeneral, expressi del conicte deconfrontaci de forces entre el mndel treball -sobretot de locupaci-,i el capital (empresariat, mercats i laclasse poltica que els representa),s que no han estat capaces de tren-

car lencanteri i el miratge en elqual es troben -ens trobem-, subsu-mits les classes populars, les classesassalariades.La realitat segueix mostrant o mi-llor, demostrant, aquesta paradoxade difcil resoluci. Duna banda elsnostres desitjos (els de la majoriasocial, les vctimes de lacci br-

bara del capitalisme i en particularen resolucions de les seves crisis),se segueixen movent entre la bonavoluntat desperar un canvi de cicleeconmic: tornar a tenir ocupacions(explotats i precaris), tornar a tenircapacitat dendeutament (crditsconsum, hipoteques, etc.), tornar aun estat de benestar encara que siguicada vegada ms concertat, ms

privat (educaci, sanitat, transport),i daltra banda, lavan i desenvolu-

pament del cicle de la desposesi deles classes assalariades i populars ila cada vegada major desigualtat,que en el capitalisme es troba.

Com arribem al 29-S?

El procs ns al 29-S, ns a la VagaGeneral s signicatiu i en ell tro-

bem claus explicatives, que ens aju-din a discutir del dem. Per a CGTalmenys aquest procs va comenarfa ms de dos anys, mentre que pera CC.OO i UGT, solament t de vidamenys de 6 mesos i noms comenadavant el canvi de ruptura de les re-gles de joc per part de l empresariati tota la classe poltica, representa-da pel PSOE en la Taula de DilegSocial. Dileg Social o ConcertaciSocial que durava ms de 6 anys(des del 2004).En aquest procs no han caigut certsmites en els quals shan constitut

les relacions socials i laborals en ladcada de la xocolata del lloro deleconomia espanyola (1998-2007),s a dir, sobre les bases materialsi ideolgiques sobre les quals esconstrua dia a dia aquesta realitatde barbrie. El mite del producti-visme-desarrollisme-consumisme,sense lmits ecolgics, mediambien-tals i socials, si cap, encara ms, hasortit reforat.Des del costat dels Sindicats CCOOi UGT i un ampli espectre de larc

parlamentari, pel cap alt que sarriba

s a teoritzar, sobre un nou modelproductiu, basat, com no, en lacompetitivitat. Ara no sobre el to-txo, per si sobre la reactivaci dela demanda (consumir i consumir

per les classes populars) i des delcostat poltic social-liberal, sobresupsits falsos, tramposos i en-ganya-babaus, condensats tots ellsen una Llei dEconomia Sostenible(LES).El cabrejant s que els uns i els al-tres, capital treball, aplaudeixenmesures absolutament contrriesal que senuncia (desenvolupa-ment sostenible): nanar compradautombils, nanar grans in-fraestructures viries (alta veloci-

tat i autopistes), nanar la gestiprivada de tot all pblic que faciolor a negoci (pensions, hospitals,comunicacions, etc.), nanar els

benecis empresarials per totes lesvies possibles (subvencionant lacontractaci, els costos laborals, laimpositiva).Laltre mite signicatiu (hi ha algunsms), s el del conicte, la lluitacollectiva, com garantia dels drets(laborals i socials) i la llibertat.El procs ha estat per a la CGT unalluita molt desigual en el convenci-ment del mn salarial i del socialque la recerca del beneci privatno havia de ser la lgica que regsles relacions socials.

La nostra tica sindical de coopera-ci, repartiment del treball, reparti-ment de la riquesa i prou per a totsi totes, era matxacada ERO darre-re dERO, acomiadament desprsdacomiadament, dobles escalessalarials i exibilitzaci desprs deexibilitzaci del temps de treball,de la jornada, de les condicions de

treball, per empresaris, sindicatsCCOO i UGT i classes poltiques.En aquest procs tan curt, qui vanser garants dun capitalisme de ca-sino, especulador i global vansostenir i, el ms greu s que encaraho sostenen, doncs no sels coneixcrtica o autocrtica referent a aix,que leconomia espanyola estavamolt ben inserida en la UE, mati-sos a part. En aquest procs, els hafaltat legitimitat per a convncer ales classes assalariades que ara tocacanviar la msica, que ara toca el

conicte, la lluita collectiva. Elpersonal camina mosquejat i se-guir caminant bastant temps, doncsno entenen gens b ser educats desde lindividualisme, com garantiade les seves ocupacions, els seusconsums, les seves rendes, etc. I, enmenys de 6 mesos pretendre canviarel pas.

I com continuar apartir dara?

El conicte com necessitat de rea-litzar-lo, materialitzar-lo, si ha calaten la classe obrera que va anar a laVaga General el 29-S, la classe obre-ra industrial i de serveis de neteges,

transports, que representa numri-cament el que representa, entre un18% a un 22% i classe obrera on estroba la major sindicalitzaci.La desestructuraci de la ClasseObrera s de tal intensitat, que nifuncionariat (aquests tampoc vananar a la seva), com treballadorsen general dels sectors pblics, bgenerals, b autonmics, b locals,ni la majoria dels treballadors/esassalariats enquadrats en el sectorServeis (hosteleria, turisme, come-r gran, mitj i petit), que ocupenal 73% de tota la poblaci activadaquest pas, i els desocupats/des,han comparegut i el conicte lhanpatit, amb por a perdre les con-

dicions precries per cabreig delpatr (ocupacions i salaris) i ambcabreig absolut molts, doncs davantla prdua massiva de les seves ocu-

pacions, els sindicats sostenien queno shavia agredit als drets labo-rals.La Vaga General del 29-S, no va po-der ser seguida, no noms no se-

cundada, per ms del 70% de la po-blaci activa i es fa necessari pensari reexionar del perqu i mirar enclau del dia desprs i una conclusi(de segur hi ha algunes ms) s queaquesta Classe Obrera dhosteleria,del petit, mitj i gran comer, de lescontrates i subcontrates, del telemar-queting, dels desocupats/des, delsque treballen en leconomia sub-mergida, que representen numrica-ment la majoria dassalariats/des, sesentien aliens a les reivindicacionsms immediates, les que mobilitzen

conscincies i cossos, doncs entenenque els seus contractes, els de totala vida laboral que porten, han estatsempre febles, precaris i dabsolutallibertat patronal per a disposardells i acabar-los quan li dna lagana i amb minsa indemnitzaci.Aquesta classe obrera considera queels drets laborals (els que han estat

ignorats, trepitjats i robats amb laLlei 35/2010 de Reforma Laboral),entesos com pertinena, s a dir msenll de la retrica jurdica, mai elshan conegut, desprs difcilmentanaven a anar a una lluita per algunacosa que els s ali i pertany alsaltres (als de 45 dies, als indus-trials, als de les grans empreses, alstreballadors de banca, etc.).La prctica sindical de CGT, no no-ms la teoritzaci, es troba inseri-da noms en part en aquesta classeobrera no compareixent i el mat,

el dia desprs, requereix que els as-salariats i assalariades i les classes

populars ens canviem el xip i du-guem a les nostres prctiques quo-tidianes el conicte, la lluita comlnica garantia de les nostres ocu-

pacions, els nostres salaris, les nos-tres condicions de treball i de vida ila nostra llibertat.

Lleida

Reus


14/33

TREBALL-ECONOMIA

Ms enll

Revista Catalunya - Papers nº 121 Octubre 2010

Documents

Transcript of Revista Catalunya - Papers nº 121 Octubre 2010