Revista Catalunya Nº 64 - Maig 2005 CGT

7/31/2019 Revista Catalunya N 64 - Maig 2005 CGT

1/23

Maig 2005 nmero 64 0,50 euros www.cgt.es/cgtcatalunya

CatalunyaTontustuusTontustuus

Foto:Josep

Puigd

ollers


2/23

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya.Maig de 20052

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

Federacio Metallrgica de Catalunya(FEMEC)

Federaci de Banca, Borsa, Estalvi iEntitats de Crdit de Catalunya

Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ)

Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada - [email protected]. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n43201 Reus - [email protected] /[email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedsNord, 11-13, 3r43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelons NordAlfons XII, 10908912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalGaiet Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del [email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 508650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

Ha mort el Papa dels catlics,Joan Pau II. Mai en la vidano havem presenciat unatan desaforada successi de papa-natisme. Mai tanta vanitat ni tantshonors cap a un home. Un cmulde virtuts de tanta magnitud (humi-

litat absoluta, treballador abnegat,esperit de sacrifici, liquidador delcomunisme, etc.) que gosarem dirque fins i tot supera els elogis msexcelsos que ja atribuen a Du.Diuen que ell va ser qui desman-tell el comunisme a lEuropa delEst, per ning ms no va partici-par en la seva desaparici? Diuenque ha denunciat les dictadures delmn; no pas a lArgentina o aChile. Es va oposar a lavortamenten qualsevol supsit perquatempta contra el dret a la vidaper no va condemnar la pena demort que molts pasos practiquenencara. Diuen que es posicionavaal costat dels pobres, per no vaser ell qui margin els telegs delalliberament? Arraconar els quiveritablement estan al costat delspobres, marginats i oprimits, i afa-vorir pel contrari la secta dretana iautoritria de lOpus Dei no enssembla pas un gest de defensadels humils. Repudiar ls del pre-servatiu al continent afric, on mi-lions de persones conviuen amb elvirus de la sida suposa condemnar

milions de nadons a una vida enca-ra ms miserable.

El papat de Joan Pau II el veiemms que desastrs. Ha allunyat ladirecci de lEsglsia de la de-mocrcia i la pluralitat. Ja ning nosatreveix a discutir res. Moltscreients estan tristos al respecte.Les dones, per exemple, ja nestan

fartes de viure en una instituci tananacrnicament masclista. I elscristians progressistes com nhi haa la dicesi de Barcelona que elshan obligat a tancar les portes delstemple als telegs dissidents de ladoctrina oficial o als immigrantsms desesperats.

Veritablement tampoc no ens

importa massa el tema del papatperqu, com deien al maig del 68,si Du existeix, s el seu problema;a nosaltres no ens preocupa elms enll sin el dia a dia de lavida de les persones. I veure totsels poderosos del planeta dedicant

elogis tan exagerats ens sobta. Opotser no tant. Potser perqu el re-coneixen com un dels seus, unpapa que defensa els interessosdels poderosos i dels rics.

Per si alg encara no se nha as-sabentat: ha mort el Papa. El cad-ver sexposa a la plaa de SantPere de Roma davant milers decreients i/o curiosos. Els podero-sos de tot el mn han vingut delluny a contemplar-lo. Entre ells,lemperador Bush i la seva cort deviolents.

Totus Tuus que direm a laCria vaticana. El rei i la reinadEspanya, Zapatero i Rajoy. TotusTuus. Els financers de la banca.Totus Tuus. Els periodistes dcils.Totus Tuus. Els grans empresaris.Totus Tuus. Els sants i les santes.Totus Tuus. Els de l'Opus Dei i elsLegionarios de Cristo. Totus Tuus!Queda-tels.

Ja tels pots quedar, tots. Ja telspots quedar tots. I no cal que ensels tornis. Totus Tuus! I darrere seuen ve un de pitjor, si encara s pos-sible. Totus Tuus!

EditorialTotus tuus, del mortal fantasma del passat

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrcia, Vicent, Jordi, scar i Slvia Lorente (correcci).Collaboren en aquest nmero: Collectiu de Solidaritat amb la Rebelli Zapatista, V. C.,

Pepe Gutirrez, David Garca Aristegui, Ecologistes en Acci, Pep Jurez, Trini Busqueta, XarxaLlibertria Suport Mutu, Carlos Navarro, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:Josep Puigdollers (Portada i ms). Mireia Bordonada, Indymedia Barcelona, Joan RamonFerrandis, Pau Juvill, Josep Llunas. Illustracions: Txema i Azagra. Tirada: 9.000 exemplars.

Informtica: Germn Mozzer. Redacci i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collaboracions a: [email protected] i (cronologia)[email protected]

No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Aquest nmero del Catalunyashatancat el dimecres 20 dabril del 2005.

Ramon Claret dins Del

passat neix el futur

Homo homini lupus est Txema

Que ning no escregui que amb les

armes i lesrepressions es potarribar a una pau

vertadera

Francis

Bacon


3/23


REPORTATGEPer entendre els nostres vens cal queens treguem tots els tpics del cap

NOSALTRES I ELS VALENCIANS

V. C.

E

l sentiment diferencialista va-lenci naix al segle XIV, centanys desprs que els repobla-

dors catalans habitaren el Regne deValncia. Van deixar danomenar-se ca-talans per sentir-se valencians, malgratles arrels catalanes desenvolupen unsentiment de diferncia. s tpic quequan conviuen dues ciutats importantstendisquen a competir dos mbits de

pertinena diferenciats, assenyala Vi-cent Partal, director de Vilaweb. Aquestsentiment sincrement quan al segleXV Valncia es va convertir en el cen-tre cultural, poltic i econmic de la Co-

rona dArag i durant la decadnciade la cultura catalana (als segles XVI-XVIII) en els quals la fragmentaci dela Corona dArag afavoreix laparicide particularismes de cada territori. Defet, el nom de llengua valenciana, comel de llengua mallorquina, est docu-

mentat des del segle XVI, per ms bcom a sinnim de llengua catalana quecom a afirmaci duna llengua diferent.Per el sentiment diferencialista msimportant que tenim els valencians no

s amb els catalans, sin amb els caste-llans, recorda Abelard Saragoss, pro-fessor del Departament de FilologiaCatalana de la Universitat de Valncia.De fet, en la seva poltica de victimismei greuge continuat, el popular, Francis-co Camps, president valenci, ataca els

catalans, per sobretot Zapatero i Ma-drid, en una mena de pseudovalencia-nisme destinat a guanyar vots.

EL BLAVERISME: EN

DECADNCIA DES DE LAMEITAT DELS NORANTA

El blaverisme naix a la transici valen-ciana de la manipulaci del sentimentdiferencialista, a partir de crear el temorque la particularitat valenciana acabe

dissolent-se en el si de la que compar-teixen amb catalans i mallorquins, peren molts casos des de posicions dex-trema dreta i espanyolistes. AgustCerd, diputat valenci per Barcelona

dERC, explica que el blaverisme afir-ma que si el valenci s catal, els va-lencians seran catalans, i, per aix, re-butgen la unitat, ja que confonenllengua i naci. No hauria de ser aix,

3

Un procs dedretanitzaci socialportat i dirigitdes del poder

continua a la pgina 4 >

Sentiment particularistaEl 9 doctubre de 1977, mig mili de valencians i valencianes van reclamar al carrer un estatut dautonomia peral Pas Valenci.


4/23


REPORTATGE

perqu molts valencians que la defen-

sen no es consideren catalans, afegeix

Cerd.

El 1982 el blaverisme es va agruparen el partit Uni Valenciana (UV), im-

pulsada pel diari Las Provincias i

sense el qual no hagus arribat a les ins-

titucions. UV va arribar al seu sostre

electoral (10%) a les autonmiques de

1991.

La distribuci dels vots era molt con-

creta: la provncia de Valncia, sobretot

la ciutat i la seua comarca, mentre que a

la resta del pas el seu pes electoral era

absolutament marginal. Per, des de la

segona meitat dels 90 va comenar el

retrocs electoral dUV per diferents

motius: labsorci electoral del PP,

Las Provincias passa a donar suport

als populars, la creaci de lAVL desin-

fla largument secessionista i, per ltim,el secessionisme com a eina de mobilit-

zaci social o electoral perd pes.

Quan el PP ja no satreveix a defen-

dre explcitament que sn llenges di-

ferents i qestiona noms els noms, vol

dir que el secessionisme ja no s creble

a la societat valenciana, afirma el di-

rector Vilaweb. Per Partal, aquest re-

curs es va esgotant en el temps: la po-

blaci ms castellanitzada se sent lluny

daquestes polmiques i els que mante-

nen larrel valenciana reconeixen la

unitat del catal, conclou. En el mateix

sentit, Diego Gmez, president de la

Federaci dEscoles Valencianes, as-

senyala que entre els estudiants que

reben les classes en valenci la unitat

cultural i lingstica no ha plantejat mai

cap problema.

A les autonmiques de 2003, UV va

quedar per sota del 3% i a les europees

del 2004 no va superar el 0,5%. El sec-

tor ms radicalment anticatalanista ha

marxat cap a Coalici Valenciana (CV),

ubicada a lextrema dreta, de la qual

resta per saber si ser una fora margi-

nal o aconseguir erosionar el PPel su-

ficient com per arribar al parlament va-

lenci en les eleccions de 2007.

LA TERCERA VIAEn els vuitanta, llibres com De impura

natione o Document 88 aposten per

una tercera via que consisteix en una

hibridaci o barreja de la proposta

catalanista de Joan Fuster i la blave-

ra. Assenyalen el Pas Valenci com a

naci, subiquen ms al centre, per re-

coneixen la unitat cultural i lingstica.

En el moviment blaver, existeix una

gran heterogenetat i tamb podem tro-

bar gent que no sn dextrema dreta i

que se senten de naci valenciana i esti-

men i usen la llengua, malgrat que no

tenen la suficient informaci com per

reconixer la unitat del catal, assen-

yala Abelard en referncia al sector bla-

ver amb qui vol pactar la tercera via.

LES DIFICULTATS DELNACIONALISME VALENCI

El nacionalisme valenci ha tingut dife-

rents problemes per a crixer i esdeve-

nir, com a Catalunya o el Pas Basc,

ideologia dominant i assumida per la

majoria de la poblaci. En primer lloc,

el Pas Valenci no s culturalment

compacte, ja que el 15% de la poblaci

viu a comarques histricament castella-

noparlants i aix s aix perque linte-

rior va ser repoblat amb aragonesos i la

costa amb catalans (2). Daltra banda,

el nacionalisme valenci no ha rebut el

suport de la prpia burgesia, com en els

casos basc i catal, que lha fet ser ma-

joritriament desquerres.

A grans trets, els interessos de la bur-

gesia catalana i basca no coincidien

amb els de la resta de lEstat, la qual

cosa va facilitar que uns assumiren el

nacionalisme com a eina de defensa

dels propis interessos.

En el cas de la burgesia valenciana la

coincidncia dinteressos amb els de la

resta de lEstat era total. Aix explica,

en part, la feblesa del nacionalisme al

Pas Valenci i la fortalesa a Catalunya

o el Pas Basc. En aquest sentit, el casgallec s molt ms similar al valenci,

on el nacionalisme majoritari sempre

ha estat desquerres i no ha comptat

amb el suport de les seues classes do-

minants.

HISTRIA DELNACIONALISME VALENCI

El valencianisme poltic existeix des de

finals del XIX, per no va quallar fins a

la II Repblica i no va ser fins al 1936

quan es va presentar un projecte dEsta-

tut dAutonomia aturat per la Guerra

Civil. Als anys 60, Joan Fuster, escrip-

tor i assagista valenci, revoluciona la

teoria del nacionalisme valenci amb elseu llibre Nosaltres els valencians

reivindicant amb claredat les arrels ca-

talanes dels valencians i proposant amb

contundncia el projecte poltic dels

Pasos Catalans, que ha marcat els de-

bats identitaris dels valencians dels da-

rrers 40 anys.

En els anys setanta, una dreta espan-

tada per les 500.000 persones que el

1977 van demanar lEstatut i per unes

esquerres que guanyen rotundament les

primeres eleccions, utilitzar lanticata-

lanisme com a eina de desgast. Tot i

aix, les esquerres guanyen les elec-

cions del 1982 i el 1983 amb con-

tundncia i governaran amb majories

mplies el Pas Valenci fins al 1995.

Amb tot, les dretes aconsegueixen re-

duir les aspiracions per a lEstatut de

1982: no seria una nacionalitat histri-

ca, es redueix el sostre competencial i

no queda clar que el valenci i el catal

sn el mateix.

EL NACIONALISMEVALENCI

Tot el nacionalisme valenci es va rea-

grupar el 1982 en la Unitat del Poble

Valenci (UPV), un partit clarament

desquerres i partidari dels Pasos Cata-

lans.

Desprs de diverses crisis internes,

van acabar imposant-se, en part, les

tesis de la tercera via, quan el 1996 es

funda lactual Bloc Nacionalista Valen-

ci (BNV) que reconeix lespai com

de la llengua i la cultura per defensa el

Pas Valenci com a naci i gira cap al

centre-esquerra. El BNV sha quedat en

multitud docasions a les portes den-

trar a les Corts Valencianes a causa

duna llei electoral molt exigent: un

mnim dun 5% arreu del pas per entrar

al Parlament, el ms alt de tot lEstat.

Malgrat tot, ha arribat al 6% a les muni-

cipals de 2003 i ha superat clarament el

blaverisme dUV. Noms Esquerra Re-

publicana del Pas Valenci -ERPV-

(secci regional dERC) defensa els

Pasos Catalans com a naci dels valen-

cians.

La resta dels partits i moviments so-

cials desquerres (PSOE, EUPV i Els

Verds) tenen assumides la unitat cultu-

ral i lingstica i consideren que el Pas

Valenci hauria de ser considerada una

nacionalitat histrica.

> ve de la pgina 3

Els vots republicans i desquerres van ser majoritaris al Pas Valenci en les municipals que van portar la Repblica el 1931.

El valencianisme poltic no va quallar fins a la II Repblica, en alguns casos amb aspiracions estatalistes.


5/23

Catalunya.Maig de 2005 5

REPORTATGE

V C.

El secessionisme lingstic i el

rebuig al nom de catal per a

llengua compartida el podem

trobar a la societat valenciana des de

mitjans del segle XIX, per sense gaire

incidncia social. El conflicte es va

superar a partir de la firma de les Nor-

mes de Castell, on es va assumir la

normativa impulsada per lInstitut

dEstudis Catalans amb la inclusi de

frmules genunament valencianes. Jaen democrcia, i desprs de dues dca-

des de conflicte poltic al voltant de la

llengua, el 1998 es crea lAcadmia Va-

lenciana de la Llengua (AVL) per esta-

blir un consens sobre lentitat i el nom

de la llengua dels valencians. Linfor-

me sobre la unitat de la llengua aprovat

el 9 de febrer de 2005 ha omplert el buit

legal i, a ms, lAVLobri el cam cap a

un acord social ampli per superar la di-

visi per temes lingstics, afirma

Abelard Saragoss, professor del De-

partament de Filologia Catalana de la

Universitat de Valncia, qui assenyala

el model catal com a exemple que cal

seguir pel consens que existeix sobre la

identitat collectiva. En canvi, Toni Gis-

bert, dACPV, considera que el millor

s barrar el pas al secessionisme lin-

gstic via judicial, una sentncia del

Tribunal Constitucional de 1997 reco-

neix la unitat de la llengua, i amb un

marc legal que reconega valenci i ca-

tal com a sinnims.

LES RAONS DUNCONFLICTE

El blaverisme no s majoritari, per s

un recurs que permet distraure lopini

pblica. Mentre parlem de llengua no

parlem despeculaci urbanstica, ni de

gesti sostenible de laigua, ni del dfi-

cit de la Generalitat Valenciana, ni de la

crisi de lagricultura, assenyala Agust

Cerd, diputat valenci per Barcelona

per ERC. En un context de victria de

les esquerres valencianes a les estatals

de 2004, de crisi econmica, devident

mala gesti del govern valenci i den-

frontaments en el PP (amb un conat

descissi), els populars ressusciten la

polmica lingstica com a cortina de

fum. De fet, en el darrer conflicte sobre

les versions de la Constituci Europea,

els populars no negaven la unitat lin-

gstica, deien que ells no shi ficaven

en filologia i que lnic que feien era

defendre el nom de valenci i rebutjar

el de catal.

A ms, aquesta ambigitat calculada

els permet retenir un sector ultra, clau

per assegurar-los la majoria absoluta

sense espantar els ms moderats. El

PP reactivar el conflicte en funci dels

seus interessos i, davant la possibilitat

de perdre les eleccions autonmiques

del 2007, segurament ho far, conclou

Gisbert.

MODELS DE LLENGUA

Un dialecte no s ms que una varietat

territorial duna llengua, per tamb

nexisteixen per classe social, o en fun-

ci de la situaci (ms formal o collo-

quial). Tota llengua necessita una varie-

tat estndard, un model de llengua per

als mitjans, lensenyament i les institu-

cions, un model com i compartit per

tots els parlants en el qual shi recone-

guin tots. Aquests models estndard es

poden elaborar a partir dun nic dia-

lecte com ara el francs; a partir de labarreja de diversos, com s el cas del

basc; o ser policntric, s a dir tenir di-

verses variants per a cada territori on es

parla, com ara el catal, o el portugus,

sense que aix qestione la unitat de la

prpia llengua.

QU PENSEN ELSVALENCIANS SOBRE LAUNITAT

El 1992, una enquesta realitzada per la

Generalitat Valenciana, llavors socialis-

ta, afirmava que el 50% reconeixia la

unitat de la llengua, front un 42% que la

negava. El perfil dels que la defensen s

de gent desquerres, joves (16 a 34

anys) i que han superat el Batxillerat. El

dels que hi sn contraris est format per

gent ms gran, amb pocs estudis, ms

de dretes i ubicats majoritriament a la

provncia de Valncia. Entre els joves

de 16 i 34 anys i que tenen el Batxillerat

el percentatge seleva al 62% i entre els

que no tenen estudis s de noms un

32%. Lenquesta focalitza a Valncia

ciutat i la seua comarca els nics terri-

toris on guanyen els detractors de la

unitat i per 48% front un 44%. A la

resta del territori, els partidaris superen

els detractors. En aquest sentit, cal des-

tacar el paper clau de les escoles on

sensenya, de sempre, que valenci i

catal s la mateixa llengua. Per tant, la

cultura i la formaci reglada es mostren

com les claus per entendre per qu sn

les noves generacions ms formades les

que reconeixen la unitat del catal.

Davant la indiferncia, quan nohostilitat, del PPhan estat elsmoviments cvics els que han impulsat

la normalitzaci lingstica, per s un

fet que el valenci retrocedeix en ls

gracies als populars. El problema rau

en el fet que es confon la poltica lin-

gstica amb lensenyament en valen-

ci, conclou Diego Gmez, president

de la Federaci dEscoles Valencianes.

Front aquesta situaci, el 1998 es va

signar el Comproms pel Valenci

entre els partits desquerres i diferents

moviments socials i sindicals, que ac-

tualment sapliquen ja 70 municipis va-

lencians. Segons dades del cens de

1991, el 50% dels valencians sn cata-

lanoparlants. Les grans ciutats estan

molt castellanitzades: Valncia (40%),

Elx (33%) i Alacant (22%). En canvi,

les comarques de Castell i les comar-

ques centrals (les dues Marines, Alcoi,

Safor, Vall dAlbaida, la Costera i Ri-

beres) tenen percentatges superiors al

75% en ls de la llengua. Les comar-

ques al voltant de Valncia ciutat, entre

el 50 i el 75%, i les del sud, inferiors al

50%.

El valenci empitjora amb el PPAlguns casos similars: gallec i portugus

Aefectes legals i prctics, sactuacom si portugus i gallec forendues llenges diferents.

Des de lany 1982, han existit dues

normatives: la lusista o reintegracionis-

ta, que reconeix la unitat de la llengua i

aproxima el gallec al portugus, defen-

sada per lAcademia Galega da Lingua

(AGAL), i lallacionista, defensada

per la Real Academia Galega (RAG),

que tracta el gallec com una llengua di-

ferent i laproxima al castell, per re-

coneixent-ne lorigen com.

La conscincia dunitat lingstica

del portugus i el gallec s mnima,

fins al punt que la majoria dels diri-

gents del BNG sn lusistes, per si

adopts la normativa lusista clarament

perdria molts vots, assenyala Bernar-

do Penabade, president dAGAL.

De fet, des del Bloc Nacionalista

Gallec, no shan volgut manifestar

sobre el tema i han afirmat que el ms

important s la normalitzaci del gallec

i que se naugmenti ls. Finalment, el

2003 es va produir una reforma de les

normes aprovades el 1982, allacionis-

tes, que van acceptar les formes lusis-

tes i que van, per tant, en la direcci

daproximar gallec i portugus, con-

clou Penabade, qui aclareix que, mal-

grat tot, encara no sha solucionat el

conflicte.

HOLANDS I FLAMENCEl neerlands ha estat conegut sota una

gran varietat de noms que han anat

evolucionant al llarg de la histria.

El nom oficial modern neder-

lands, neerlands, s molt recent i no

ha triomfat sobre les designacions po-

pulars de hollands, holands, i vla-

ams, flamenc, denominacions que

sempren a Holanda i Blgica, respec-

tivament.

El nom i la unitat de la llenguaDes les Normes de Castell a lAcadmia Valenciana de la Llengua

La Corona dArag tenia una estructura federal que va permetre que el Regne de Valncia diposara de Corts prpies fins alsegle XVIII.


6/23

TREBALL-ECONOMIALa defensa dels llocs de treball hadanar unida a la qualitat del treball

E

l Comit dEmpresa i els tre-balladors de les mines de Sa-

llent-Balsareny pertanyents alempresa Iberpotash, reunits en as-semblea el dia 10 dabril, van decidirper unanimitat dirigir-se a loficina dI-berpotash a Sria per tal de manifestarel seu total desacord i protesta pels cinctreballadors acomiadats al centre deSallent, entenent que el procs iniciatper lempresa s una provocaci percarregar sobre lesquena dels treballa-dors les conseqncies de la seva malagesti.

s aix que la plantilla va iniciar unavaga el 13 dabril i que uns 200 treba-lladors van realitzar una marxa lentaentre Sallent i Sria el passat dia 14dabril fins arribar a la seu de lempre-sa de capital israeli Iberpotash, on du-rant ms de dues hores van reclamar lareadmissi dels seus companys, un ve-ritable pla industrial amb les inversionsnecessries que asseguri la viabilitat delexplotaci minera, ms mesures deseguretat i garanties de treball estable.

El plantejament dintencions en lesmeses de dileg i negociaci que la di-recci va convocar i ella mateixa vatrencar el passat dia 1 dabril era un

plantejament que afectava de la matei-xa manera tota la plantilla dIberpotashi, per tant, el futur de tota la concapotssica.

Per aix, es va fer una crida a la so-lidaritat i la unitat dacci de tots els

treballadors, per tal daconseguir unprojecte o pla industrial que faci viablelexplotaci del jaciment que garantei-xi lestabilitat de locupaci, les inver-sions necessries, la seguretat en lescondicions de treball i el manteniment

del poder adquisitiu de tots els treballa-dors del grup, en definitiva la viabilitatde lempresa.

s per aix que es va exigir enrgi-cament reprendre les relacions laboralsi la readmissi dels acomiadats.

Gralisa,condemnada perassetjament a CGT

L a jutgessa titular del Jutjat Socialnmero 2 de Matar ha donat lara al treballador que estava patint as-setjament laboral (tal com es va infor-mar al Catalunya 61) des que, sentdelegat de personal per CCOO, va afi-liar-se a la Confederaci General delTreball.

La sentncia reconeix com a fetsprovats una srie dactuacions arbitr-

ries i humiliants de lempresa (vegeuCatalunya 62). La sentncia conclouque el treballador ha estat sotms auna progressiva i contnua situaci depressi i hostigament de lempresa i aun procs de control i avaluaci delspropis companys, innecessari i sensecap altra finalitat que aconseguir la hu-miliaci; qualifica els comportamentsde lempresa com a abusius i reiteratsen el temps i sense altra finalitat queminar la moral i lautoestima del treba-llador com a persona i desprestigiar-lo davant els seus companys i valoracom a agreujant la condici de repre-sentant dels treballadors a lempresaque ostentava el treballador a linicidels fets. Finalment, condemna lem-presa al cessament de la conductadassetjament i al pagament duna in-demnitzaci de ms de 19.000 euros.

Persecucisindical contraCGT a Aiges delTer-Llobregat

Un nou cas de persecuci sindical,en aquest cas a Aiges del Ter-Llobregat. Des que es va constituirlempresa, fa uns tres anys, aquesta noha deixat de perseguir i assetjar tots elsmembres de la Secci Sindical de laCGT, fins i tot desprs dhaver-ne dereadmetre un dels membres, a qui vaacomiadar.

Ara que sapropen les noves elec-cions sindicals, la direcci de lempre-sa i els sindicats del comit (CCOO iUGT) ajunten forces per aturar la feinasindical de CGT: obvien les seves rei-vindicacions, no els deixen entrar alscentres de treball per repartir informa-ci, els prohibeixen fins i tot deixar-la,i a ms afiliats a CGT reben missatgesannims en qu sels insulta i calm-nia. El Departament de Medi Ambientno vol rebre els representants de la

CGT. Tots aquests atacs shan denun-ciat a la Inspecci de Treball, a Magis-tratura... i el Sindicat de Qumiques dela CGT de Barcelona va convocar el 29dabril una concentraci davant el cen-tre de treball dATLL situat a la Font-santa, a Sant Joan Desp.

Sense lluita directa, sensemitjancers entre el treballi el capital, no hi ha avenper a la nostra classe

La plantilla dIberpotashde Sallent, en contradels acomiadaments


E

l cent per cent de la plantilla des-combriaires de Sabadell va seguir

la vaga consistent en aturades de cinchores per torn els dies 13, 14, 16 i 18dabril, convocades pel Comit dEm-presa, format per sis delegats de CGT,tres de CCOO, tres independents i undUGT. El secretari general de la CGTa Smatsa, Jos Antonio Molina, va cri-ticar que els serveis mnims decretatseren abusius i cobrien ms del 50%dels serveis de recollida.

El 1998 es va signar el darrer conve-ni a lempresa Smatsa (Serveis MediAmbient SA), concessionria de la ne-teja viria i escombrariaires de la ciutatde Sabadell.

Desprs de diverses propostes denegociaci dels treballadors i les treba-

lladores encaminades a evitar el con-flicte (vegeu Catalunya 61 i 62), laintransigncia de lempresa i la passi-vitat dels poltics de Sabadell nomsvan deixar una sortida: efectuar mesu-res de pressi, en aquest cas aturadesde cinc hores per torn. Segons la CGT,

s imprescindible que els poders pol-tics de la ciutat acabin amb la radicalit-zaci de les postures de lempresa,abans que sagreugi ms la situaci, simprescindible una negociaci seriosa

per actualitzar un conveni arcaic i queno satisf ni les necessitats dels treba-lladors i treballadores, ni les de la ciu-tat.

Les treballadores i els treballadorsvan realitzar una intensa campanya in-formativa entre la resta de la ciutada-

nia, entre associacions de vens i orga-nitzacions de la ciutat, per explicar laprecria situaci laboral en qu desen-volupen el seu treball; tothom els vamostrar la necessitat que es desbloque-gi la situaci, per lempresa continuainamovible. Lempresa va mostrar laseva cara prepotent fins i tot davant elsmembres del Tribunal Laboral de Ca-talunya durant una mediaci que vatenir lloc el 21 de mar. Aquests es vansorprendre per lactitud empresarial ialgun dels seus membres va arribar aqualificar aquesta actitud de burla capals treballadors, les treballadores i lainstituci. Segons la CGT, els ciuta-dans i ciutadanes de Sabadell mereixenun servei pblic de neteja de qualitat iles treballadores i els treballadors un

tracte i unes condicions dignes per ferel treball i de respecte dels gestors delempresa.

A banda de les aturades, es va con-vocar una manifestaci per diversoscarrers de Sabadell el 14 dabril, en laqual hi van participar ms de 130 tre-

balladors i treballadores. Shi van pre-sentar membres del Cos Nacional dePolicia de pais, amb una cmera devdeo per filmar els vaguistes i inten-tant fer-se passar per un mitj de comu-nicaci, vulnerant els drets de manifes-taci, vaga i llibertat dexpressi delsvaguistes.

La CGT ha denunciat que constant-ment manifestacions i vagues sn fil-mades i fotografiades per la policia,moltes vegades fent-se passar per tre-balladors dels mitjans de comunicaci,i ha demanat pblicament a la Delega-ci del Govern que deixi dactuar da-questa manera, ja que una Delegacide Govern desquerres hauria de co-menar a marcar diferncies amb lesactuacions de lanterior delegada Gar-

cia Valdecasas.En el moment de tancar aquesta in-

formaci, les treballadores i els treba-lladors de la neteja de Sabadell havienanunciat vaga indefinida a partir del 25dabril si lempresa no soferia a nego-ciar les seves propostes.

Seguiment total en la vaga de la neteja viria a Sabadell


7/23


TREBALL-ECONOMIA

-Fa poc que heu estat de vaga, pots

explicar-nos quins en van ser els mo-

tius i com sha desenvolupat aquest

conflicte?

-La vaga es va iniciar el 14 de mar del

2005. Els motius van ser la manca depersonal i alguns punts reivindicatiusde repercussi econmica que es vanquedar estancats amb el pas del temps.O sigui, dos anys de negociaci amblempresa sense arribar a cap acord perlactitud aptica de lempresa CleceSA contractada per lInstitut Catal dela Salut (ICS) per a tots els hospitals deCatalunya.

Es va formalitzar una plataformaconsensuada pels tres sindicats que re-presentem la neteja al centre de CanRuti: CGT, amb quatre delegats;CCOO, amb tres; i UGT, amb dues.

Es va presentar als treballadors i lestreballadores la plataforma, que va seraprovada per majoria, i a ms la vagava ser sotmesa a votaci secreta perlexigncia i la desconfiana cap alstreballadors i les treballadores per partdel sindicat minoritari UGT.-Ja posats, com est, en general, el

sector de la neteja a nivell estatal?

-El sector de la neteja est malament is un fet molt preocupant, ja que estmanejat pel sistema prestador a inte-ressos governamentals, que s on es re-parteixen els percentatges.

Al mig, hi ha les treballadores i elstreballadors subjectes a un sistema desubrogaci en qu no tenim ni tan solsopini.

Aix tenint en compte, sobretot, ques el sector que menys crisi pateix din-tre del sector serveis.

Els convenis que ens subscriuen elsdos sindicats majoritaris daquest pas(UGT i CCOO) sn mediocres i moltmillorables.

Est per veure si tenen dificultatsamb un conveni provincial que ensestan fent en aquests moments i queestan negociant a nivell de Catalunya.-Si no mequivoco, sou la primera

fora sindical en la neteja de Can

Ruti. Quant de temps fa que existeix

la Secci Sindical de la CGT i quines

sn les relacions amb els altres sindi-

cats?

-Exacte, CGT s el sindicat majoritari

a la neteja de lHospital de Can Ruti.La Secci Sindical es va constituir al

maig del 2001. Les relacions amb elsaltres sindicats sn molt distants, jaque considerem que no estan en la ma-teixa dinmica sindical que nosaltres.-Com funcioneu a nivell de secci

sindical i quins sn els problemes

amb qu ms freqentment us tro-

beu?

-Funcionem b malgrat lassetjamentsindical de lempresa i la repressicontra els treballadors i les treballado-res.-Afegeix el que creguis convenient...

-Ressaltaria lactitud negativa que hanmantingut els sindicats CCOO i UGTen lltim conflicte, utilitzant com aexcusa el conveni que sest negocianten el sector, a pesar que la presidentadel Comit de CCOO va estar en totmoment amb els treballadors i les tre-balladores i participant al Comit deVaga.

El resultat de la vaga ha estat lincre-ment en plantilla de 10 treballadoresfixes a jornada completa i la ret irada detotes les sancions i els acomiadaments,aix com continuar negociant la plata-forma.

Secci Sindical CGT Autobusos

Ja fa un any (el 31 de mar del2004), es va sucidar penjant-se enun arbre al barri del Polvor el nostrecompany i conductor dAutobusos deBarcelona Pablo Dez, desprs dha-ver-li estat lliurada una carta daco-miadament (el dia 30 del mateix mes

de mar), en qu se lacusava dapro-piar-se limport dun bitllet, 110euros.

Van ser necessaris set mesos delluita, inclosos dos dies de vaga el 8 i9 de maig, manifestacions, concentra-cions... dels treballadors i les treballa-

dores dautobusos perqu lempresareconegus en acta de conciliaci enel Jutjat del Social 7 la improcednciade lacomiadament (26/10/2004).

Per a la CGT els directius implicatsen el cas fa temps que haurien dhaverestat cessats, en especial XavierCasas, president de TMB, contra quitenim interposada una querella crimi-

nal, on demanem que se li imputin elscrrecs de falsedat en la narraci delsfets succets per lacomiadament i elposterior sucidi del treballador PabloDeu, ja que segons consta en lacta dela sessi plenria de lEMT, XavierCasas, a les preguntes dels senyors

Riera i Jaume Ciurana, consellers delEMT, va afirmar, referint-se a PabloDez, que ... no es va fer lacomiada-ment i que aquest treballador no vaser acomiadat (cites textuals de lactadel Plenari).

Xavier Casas va faltar a la veritat,una conducta tipificada en lArticle390 punt 4 del Codi Penal com a de-

licte castigat amb penes de pres detres a sis anys, amb multa de 6 a 24mesos i inhabilitaci especial pertemps de 2 a 6 anys quan lautoritat ofuncionari pblic que, en lexercici deles seves funcions, cometi falsedat fal-tant a la veritat en la narraci dels fets.

Desprs dun any del sucidi de Pablo Dez, el rgimdisciplinari dAutobusos de Barcelona no sha modificat

La Secci Sindical de CGT a lem-presa Esteban-Ikeda va convocaruna vaga de tres dies pel 13, 14 i 15dabril com a protesta davant laplica-ci del rgim sancionador de lempre-sa, que aquesta utilitza constantmentper efectuar una brutal repressi contraels representants de CGT, lltim ex-ponent de la qual va ser linjust aco-

miadament del company ManuelRecio, a ms de mltiples infraccionsen prevenci de riscos i salut laboral.

La CGT va convocar, a ms, con-centracions a les portes de la fbrica,que est situada al polgon Estruch delPrat de Llobregat.

Vaga aEsteban-Ikeda

Tisores virtualsJoan Layret

La llibertat a Internet est seriosa-ment amenaada pel Poder. Unmitj que va ser creat per lexrcitnord-americ per descentralitzar elscentres de decisi sha transformat endues dcades en un nou espai dinfor-maci lliure. La llibertat sempre fa porals poders poltics, meditics i econ-mics. Comenant per la superpotncia iel seu pla Echelon dobservaci sis-temtica de tot el que es mou per laxarxa, fins al punt que el mateix presi-dent daquest imperi no satreveix a en-viar correus electrnics a les seves fi-

lles. Potser coneix prou b laconfidencialitat daquests missatges.A lEstat espanyol sha iniciat una

persecuci al lliure intercanvi de fitxersde qualsevol mena. La Societat dAu-tors sest convertint en un vertaderlobby econmic potenciant la creacide mesures totalment injustes com arala creaci dun cnon que gravarsense cap mena de contraprestaci lsdInternet i la compra dordinadors i al-tres accessoris. Partint de la base queels usuaris dInternet sn delinqents,totes les mesures governamentals, comara el pla antipirateria, van en aquestadirecci. Mesures que han fracassat deforma estrepitosa als EUAes volen im-portar, i amb elles criminalitzar deforma absolutament arbitrria els inter-nautes. El que sescapa a la lgica delmercat, com ara la cooperaci espont-nia entre els internautes, vol ser perse-guit penalment, en lloc que les matei-xes corporacions multinacionalsrevisin les seves poltiques de preus iels sistemes de comercialitzaci fentpossible la universalitzaci dels dife-rents productes culturals. No sha deperseguir i posar tothom en el mateixsac: cada ciutad i ciutadana ha depagar el seu peatge corresponent.

Ms mesures van en la direcci de lacensura del Poder: la modificaci de laLlei de propietat intellectual per impe-dir les recopilacions darticles periods-tics, malgrat citar-ne la procedncia,impediran lexistncia de nombrososwebs i diaris electrnics, i per tant de lainformaci alternativa. Els mitjans decomunicaci tradicionals tenen un baldoxigen davant de tant de llibertinatgei bitcores lliures.

Una altra mesura, i veiem, per tant,que no sn fets allats, sin que hi ha unpla sistemtic del Poder i els seus aliatseconmics. s laplicaci de la directi-va europea de les patents del progra-mari que est mobilitzant a totes lesuniversitats: patentar programari, algo-ritmes i matries matemtiques, mto-des de negoci i funcionalitats dels pro-grames informtics s una veritable

bomba atmica contra el programarilliure, la resposta contra tants des-foros del moviment Gnu/Linux i totsels seus nombrosos seguidors, i en ge-neral contra tota la creaci intellectualque es vulgui compartir. Cal pagar pe-atge fins i tot per pensar?

PLAA PBLICAEntrevista a Snia, delegada sindical de CGT a la neteja de lHospitalCan Ruti de Badalona

El resultat de la vaga slincrement de plantilla

Les treballadores i els treballadors de la neteja a Can Ruti han aconseguit canviar la seva situaci amb la vaga.


8/23


TREBALL-ECONOMIA

Secretariat Permanent delComit Confederal de la CGT

L a Reforma del Mercat de Tre-ball que sapunta, que ensestan preparant govern, patro-nal i CCOO-UGT, pretn facilitar lesnoves condicions que exigeixen elsempresaris per tal de considerar-secompetitius tant a la Uni Europea

com a la resta de leconomia globalit-zada. Aquesta reforma generar unams gran flexibilitat de la m dobra alservei dels interessos econmics de lapatronal.

En laccs al mercat de treball espretn fomentar que els treballadors iles treballadores puguin accedir a unlloc de treball mitjanant uns contrac-tes estables de foment de locupaciper a la rescissi dels quals es donin 33dies dindemnitzaci per any treballati, dels quals, al voltant del 40% finalit-zin quan sacabi la subvenci. Aquests el contracte indefinit que desitgenfomentar els autoanomenats agentssocials. Pel que fa a aquest contracte,saugmentaran les subvencions als em-presaris. Laltra mesura dacompanya-ment, augmentar el doble la indemnit-zaci dels contractes temporals (de 8 a16 dies) ve a homogenetzar els costosdambdues contractacions, ja que elsempresaris b per la via del foment delocupaci, b per la via temporal, tin-dran assegurada una m dobra a lacarta: barata i fcilment expulsablequan no sigui necessria.

En la mateixa lnia, com a presump-ta alternativa a les empreses de serveisque actuen com a contractes i subcon-tractes, es pretn potenciar de nou elpaper de les Empreses de Treball Tem-poral (ETT), una mesura que per alssignants del Pacte Social s el paradig-ma de la lluita contra la precarietat.

Dacabar amb la precarietat del tre-ball, res de res, com a molt reformar-loconforme a les condicions fixades en elPacte Social per la Competitivitat sig-nat el 8 de juliol de 2004, s a dir, ga-rantir el criteri de competitivitat delempresariat en els mercats estatals,europeus i mundials.

Durant la permanncia en un treball,en disposar de certa estabilitat (enaquest sentit van les reformes que pre-tenen fer en els contractes temporals,en casualitzar alguns contractes com elde circumstncies de la producci i eldobra o servei i incrementar els seustipus de cotitzaci), es pretn guanyar

en productivitat, assumint que la flexi-bilitat en les condicions de treball (jor-nades, mobilitat funcional i geogrfi-ca,...) sn condicions necessries per alempresari. s a dir, major prdua decontrol sindical en lorganitzaci deltreball.

La flexibilitat t lavantatge per a lapatronal, per al capitalisme, de dispo-sar duna m dobra suficient i ne-cessria segons els cicles productius ide distribuci de mercaderies, perme-tent-los preveure el cost de la m do-bra, aix com disciplinar els treballa-dors i treballadores, fins al punt quesense defensa collectiva dels drets la-borals, es vegin obligats a plegar-se alsdesignis de la patronal.

Cada reforma limita ms les reglesreguladores, la protecci laboral, elsdrets laborals i els drets socials. Els es-pais per a la negociaci dels sistemesde relacions laborals desapareixen inoms la voluntat unilateral dels em-presaris i empresries determina lagesti i organitzaci del treball. Els es-pais per al consens anterior basat en elconflicte (negociaci, vagues,...) es re-dueixen i la funci dels sindicats majo-ritaris es limita al control disciplinadordels treballadors i les treballadores.

Les Reformes Laborals sorgeixencom a "inevitables" daplicar toteselles, en aquesta que es prepara els pro-blemes amb qu volen justificar-la sn,sobretot, la recuperaci de la producti-vitat i la competitivitat empresarial en

el nou escenari de leconomia globalit-zada.

La flexibilitzaci del mercat de tre-ball -proposada com a soluci-, s unaconstant en totes les reformes fins aarribar a la quasi desregulaci laboralper a gran part de la poblaci activa

(desocupats, treballadors temporals,immigrants) aix com la generaci decondicions en la gesti empresarial quegaranteixin la seguretat i la rendibi-litat. Aquesta soluci sha demostratfalsa des de la primera reforma laboral(any 1980 Estatut dels Treballadors)fins a lltima (la reforma del PP del2001) en els aspectes que deien que ha-vien de corregir, com per exemple latemporalitat i la seguretat en el treball,no aix en laugment constant dels ni-vells de benefici empresarial, que haestat i s el seu veritable objectiu.

Per aix no han desenvolupat ni de-senvoluparan la regulaci limitadorade la utilitzaci de contractes i subcon-tractes, quan aquesta forma dorganit-zaci del treball s lelement centralprecaritzador de les relacions laborals.De la mateixa forma, no articulen ni ar-ticularan poltiques que intervinguinsobre les deslocalitzacions, element fo-namental de leconomia globalitzada.

I s sobre aquest conjunt de canvis:increment de productivitat, incrementde competitivitat de leconomia em-presarial, que sha desenvolupat el"nou consens sobre la flexibilitat entretots els actors, sindicats CCOO i UGT,

empresaris CEOE i CEPYME, i go-vern del PSOE". Aquest nou consensimplica que saccepta la configuracidel mercat de treball en funci dunademanda que s variable i, a ms, seg-mentada, i que la competncia interna-cional porta a una constant adequaci

de les poltiques de gesti de la m do-bra, per aix insisteixen en la solucide reformar el mercat de treball, peraix la seva gran mentida i la seva co-herncia amb la lgica del Capital.

El nou model de relacions salarials ilaborals que tindr la seva finalitzaci(un captol ms) a finals de juny, no sres ms que una continuada adaptacia la lgica del mercat capitalista. Ara,

el principi de regulaci sanomena"flexibilitat".El model que es negocia en la nova

Reforma Laboral permetr, en primerlloc, que es puguin alterar de forma r-pida (sense processos rgids o sotme-sos a normes de control sindical) tantlorganitzaci del treball com les pau-tes daquest. En segon lloc, que quanms gran sigui el grau de consens alinterior de lorganitzaci del treball(dins les parets de lempresa i fora deles seves parets pel que fa a ladistribuci), ms adequats seran elscanvis organitzatius.

Lexemple al qual hem de referir-nos des dels anys 90 s el grau de flexi-bilitat per a les reestructuracions em-presarials, b mitjanant elsExpedients de Regulaci dOcupaci(ERO) b mitjanant acomiadamentsindividuals, i en aquesta primera dca-da del 2000 lexternalitzaci del treballa travs de contractes i subcontractes oles deslocalitzacions fora del mercat enel marc estatal.

Lestratgia sindical de la CGT hade ser capa, no noms de mostrar lagravetat dunes poltiques que en nomde la competitivitat i el lliure mercatdestrueixen qualsevol relaci socialbasada en el respecte de la democrciai els drets collectius -de tots i totes- i lallibertat, sin que, a ms, ha dactuardesplegant una fora suficient quepugui interrompre la prdua de drets ileliminaci dun marc de reivindica-ci collectiu i contrari als projectes ca-pitalistes.

Des de la CGT hem de ser clars iclares: volem rendes suficients per atots i totes, i a tot arreu. Volem i lluitemperqu les condicions de treball es de-senvolupin de forma equivalent (jorna-des, salaris, drets sindicals, drets pol-tics, drets socials,...) i es respectilestatut protector del treball.

El nostre sindicat no pot actuar en lalgica de la segmentaci i la flexibilit-zaci dels models productius i, avui,ser un sindicat alternatiu, transforma-dor, noms pot ser per oposici a

aquesta lgica de la competitivitat, laqual s la responsable de lincrementde la divisi del mn entre zones din-tegraci (treball estable, amb drets ibenestar) i zones de vulnerabilitat i de-safiliaci social que cada dia sengran-deixen ms.

Un altre cop els

cossos deseguretat delEstat

Timanfaya

Aquests dies ha sortit a la llum lespossibles vinculacions i relacions,ms o menys notries, entre un impor-tant crrec del PSOE a la zona delCantbric i els serveis de seguretat delEstat.

s prou coneguda lnsia del poderper controlar les actuacions daquells

grups que qestionen la ra de ser delsistema capitalista, experincies prxi-mes en prpia carn i no allunyades enel temps hem sofert en el passat.Noms ens cal tornar la vista fins al fa-tdic 15 de gener de 1978, quan els afi-liats i afiliades de la CNT ens mani-festvem pels carrers de Barcelonacontra els Pactes de la Moncloa (verita-ble punt darrencada i primer intent desegellar la pau social i imposar discipli-na en el mn del treball), un xit deconvocatria que es veuria torbat perlincendi de la Sala de Festes Scala.Resultat, quatre treballadors afiliats a laCNT morts i lorigen dun rpid i ine-xorable declivi del sindicat, del qualvan san ser acusats i detinguts altresafiliats al sindicat.

En aquell moment o no es va saber ono es va voler entendre la gravetat delsfets, fins i tot alguns concebien el cultea la violncia o lactivisme sense ob-

jectius evidents com una manera deguanyar medalles. Lacci per lacciera limportant, si lentorn no participa-va daquesta aventura era perqu esta-va adormit, embrutit o aburgesat...

El temps ha acabat colpejant-nosamb la seva crua realitat. Anys desprs,es va destapar com un infiltrat dels cos-sos de seguretat de lEstat, anomenatJoaqun Gambn, va collaborar activa-ment en el disseny de latac i posteriorincendi del local del passeig de SantJoan de Barcelona.

Malgrat aix, no hem estat lnicobjectiu colpejat pel b de la seguretatde lEstat. Podrem rememorar la-temptat contra el cap del govern de ladictadura franquista el 1973, un acte nodel tot clar i en el qual les sospitessobre la participaci delements es-tranys s un dubte raonable no menys-preable. O el descrit en una recent es-trenada ptima pellcula sobre una detantes infiltracions en lentorn etarra,on s ms que evident el manifest in-ters per no acabar amb aquest grup.

No semblava que aquests estigues-sin interessats tamb a conixer i inter-venir en organitzacions de les suposa-

des responsables i que, per tant,quedaven al marge de possibles inter-vencions. Per, com diu el poeta lavida et dna sorpreses, sorpreses etdna la vida i tot encara s possible.Qui ens garanteix que no tornem a estara lull de lhurac? o potser ja

La nova reforma laboral, alservei de la competitivitat

LALTRA REALITAT

Foto: Mireia Bordonada


9/23


TREBALL-ECONOMIA

Deslocalitzacions,

canya al monoque s de goma

Josep Manel Busqueta,economista i pastisser

Estic intentant fer un petit estudi decom est evolucionant el procsde deslocalitzaci industrial a Catalu-nya. Em resulta impossible. Cada set-mana que passa, safegeixen ms i mscasos dempreses.

Molt em temo que el que estic fents una mena desquela actualitzada delsector industrial a Catalunya i el que

ms em fot de veritat, s que, quan lle-geixes els informes estudis i dems quees fan des de les diferents cambres decomer aix com des de determinats f-rums empresarials i periodstics esdigui quelcom com ara: pobre, ja esveia venir, amb la vida que portava. Enel fons s el que toca, s llei de vida.Des daquests sectors resulta que fins itot s saludable, per a leconomia cata-lana, el fet que els sectors madurstanquin portes, s un senyal que leco-nomia catalana est preparada peroptar, no als sectors obsolets de la se-gona divisi de leconomia global, sinals de primera: els sectors de la novaeconomia, intensius en tecnologia etc.

En la macabra calculadora dels capi-talistes tot quadra sempre. Histrica-ment, lajut de la classe poltica ha es-devingut essencial per tal que, en el casde leconomia espanyola i concreta-ment la catalana, a lactualitat ja noexisteixi prcticament patrimoni indus-trial pblic. Porten des de la mal ano-menada transici venent-se totes lesempreses que generen beneficis sota eldiscurs de all pblic s inefica dei-xem-ho en mans del sector privat quevia la m invisible en sotirem tots be-neficiats. Desprs resulta que la m esben visible i mitjanant un procs deredistribuci pervers es dedica a en-greixar els comptes de resultats delsbeneficiats amb la privatitzaci. A ms,no han fet cap tipus de poltica indus-trial ms enll de seguir dogmtica-ment el precepte de deixem la moder-nitzaci en mans del capitaltransnacional i ara que aquest sen vaa explotar a una altra banda em de pre-parar el terreny al nous explotadors: elshem de construir les infraestructures,adequar la m dobra per a les novesdemandes del capitalisme avanat... iles persones, els treballadors i treballa-dores que ja han estat usats i ara es tro-ben de potetes al carrer amb les hipote-ques per pagar... ja sarreglaran..., ja elscallaran la boca amb lalmoina del co-miat que negociaran els ferms defen-sors de la classe treballadora, el tn-

dem UGT, CCOO. Aquests, en elquadre mortuori, sn com la part de lafamlia que en el moment denterrar eldifunt apareixen per mostrar la sevagran tristor i com a molt ajuden a pagarla corona i lesquela, o fins i tot la co-bren.

A PEU DE CARRER

Algun desinformat -la notcia hapassat bastant distreta- podriapensar que noms amb el govern cen-tral i la confederaci estatal dempresa-ris era possible negociar la concertacisocial, doncs no, amb tot. Feia ja molttemps que els representants a Catalun-ya dels dos grans sindicats estatals re-clamaven compromisos entre elsagents socials i ladministraci auton-mica a lestil dels acords a qu shaviaarribat a nivell dEstat. Malgrat insis-tir-hi durant molt de temps, les sevespeticions no obtenien eco i es va haverde donar el canvi al govern autonmic

convergent i la irrupci del tripartitperqu les seves demandes trobessinqui les tingus en compte.

Feia un mes que shavia configuratla nova administraci de socialistes, re-publicans i ecosocialistas quan es vaniniciar les negociacions, encara que

sembla que va ser ahir, per fa ja unany, en un moment en qu algunesmultinacionals anunciaven la seva in-tenci dabandonar el pas; Samsung iPhilips eren les ms representatives icomunicaven el tancament de les sevesfbriques. Un any de negociacions queha culminat amb la signatura dunpacte per la competitivitat a Catalunya,encara que lanomenin de forma gran-diloqent amb el ttol dAcord es-tratgic per a la internacionalitzaci, laqualitat de locupaci i la competitivi-tat de leconomia catalana. Un acordsubscrit pel govern, sindicats majorita-

ris i organitzacions empresarials, quehan comptat amb la participaci de di-ferents experts en les matries tracta-des amb lobjectiu darribar a mesu-res especfiques per transformar demanera progressiva el model econmiccatal i orientar-lo cap a les noves rea-

litats i exigncies prpies duna econo-mia cada vegada ms globalitzada.

El resultat han estat vuitanta-sispropostes consensuades entre totes lesparts participants i una inversi de2.015 milions deuros fins al 2007,amb la finalitat de transformar lecono-mia catalana.

Els objectius especfics recollits ims significatius radiquen en:-Canviar un model productiu basat enbaixos costos per un de ms valor afe-git.-Mantenir la flexibilitat garantint alho-ra la seguretat laboral.

-Creaci de ms empreses per aug-mentar locupaci.-Recerca de ms sl industrial.-Fundaci de ms centres dinvestiga-ci i desenvolupament.-I revisi permanent de lacord

Les 86 mesures adoptades se centra-

ran fonamentalment en infraestructu-res, formaci, investigaci i desenvo-lupament i cohesi social, encara quereconeixent una situaci de precarietatlaboral, s a dir, ms del mateix. Allrealment transcendent daquesta inicia-tiva s lestabliment del marc catalcom a especificitat econmica, social ilaboral en un entorn no del tot exacte alestatal, no obstant, per al seu desen-volupament pretenen la creaci de di-versos organismes i la transferncia dematries que, en la seva gran majoria,estan gestionades pel govern central.

Daltra banda, prescindeixen de la

resta dorganitzacions sindicals delimi-tant la presncia en els organismes quepuguin crear-se exclusivament a elles,a pesar que una part important delscontinguts que tractin, incideixin direc-tament en qestions que els permetrmantenir una situaci de privilegi.

Sobre el dileg social, a lEstat i a Catalunya

Ho tenen clar, molt clarPepe Berlanga

J a avisvem en un article del mesdoctubre sobre els veritables ra-onaments que hi havia darrere dela signatura de la Declaraci pel di-leg social 2004: competitivitat, ocupa-ci estable i cohesi social. Hi denun-civem el fracs de les diferentsreformes laborals ja que aquestes nohavien aconseguit els objectius anhe-lats i havien forjat la seva necessitat,

almenys quant als enunciats motiva-dors que els inspiraven, els encobertsera ms que evident que de sobres esta-ven arribats a

Novament, ladministraci de torndemana dels interlocutors socials undileg social que millori el mercat detreball, una altra vegada grans infor-mes que reclamen ms i millor ocupa-ci en un nou escenari macroecon-mic: per una flexibilitat i seguretatlaborals efectives que tendeixen a di-rigir cap a una nica sortida que solu-cioni lalta temporalitat, afavoreixi lo-cupaci dels joves, treballadors dedatavanada, discapacitats i collectiusamb dificultats dinserci laboral, pol-tiques docupaci actives, vellescanons que solament convencen quiles promou. Fins i tot reconeixen comles taxes docupaci, la dactivitat olatur shan vist redudes pels canvisintroduts, encara que alhora afirmenque continuen estant molt allunyadesde les condicions dels socis comunita-ris, almenys fins a larribada dels nouspasos.

Les solucions que acaben plantejantperpetuen la poca imaginaci que elsha caracteritzat fins al moment: refor-mar l'Estatut dels Treballadors en rela-ci a la contractaci temporal i indefi-

nida, aix com els contractes i subcon-tractes, o estimular una altra contracta-ci alternativa a la de durada determi-nada (encara que solament sels ocorricontraposar els contractes a temps par-cial). Aquestes mesures es justificarienper evitar el ja reconegut frau o utilit-zaci injustificada de la contractacitemporal, clarificant les causes dapli-caci; millorar la informaci de les tre-balladores i els treballadors contrac-tats; evitar abusos en la successi decontractes temporals; canviar el rgimde lacomiadament, tant individualcom collectiu; fomentar la contracta-ci a temps parcial o el fix-discontinu;reformar el marc legal de les contractes

i subcontractes mantenint la flexibilitatempresarial; millorar lactivitat de lesempreses de recollocaci i ETT; igual-tat doportunitats entre homes i dones;augmentar els perodes de prova en elscasos de contractaci indefinida; estu-diar la temporalitat en ladministra-ci; s importantssim destacar comes troben terriblement preocupats pelcost de la contractaci, s igual quesigui temporal o indefinida, costos queinclouen tant les cotitzacions socialscom la formaci o lacomiadament.

Per a aix proposen eufemstica-ment modificar les indemnitzacionsper extinci del contracte, en tots elscontractes, o, revisar les cotitzacions

vigents en relaci a latur. En relaciamb les poltiques actives docupacipretenen revisar el sistema dincentiusdestinant-los a la contractaci indefini-da i incentivant la contractaci delscollectius amb majors dificultats din-serci laboral.

Daltra banda, per consolidar el Sis-tema Pblic dOcupaci, estatal o au-tonmic, reclamen coordinaci entreambds aix com altres mesures quemillorin la gesti, o promoure la mobi-litat geogrfica dels treballadors i les

treballadores. Com a conclusi del pa-quet, solliciten que les frmules siguinconsensuades.

Algunes de les mesures ja han estatacceptades pels sindicats (rebaixa deles cotitzacions de les empreses a laSeguretat Social) sempre que es re-dueixi la contractaci temporal, altressn ms qestionades (abaratiment delacomiadament) encara que no es potdescartar lentesa, tal com ja ha passatanteriorment. Noms ens cal recordarcom des de la Reforma del 84 sha ge-nerat una significativa rotaci entre elsdesocupats, obrint les portes a les di-ferncies salarials entre temporals ifixos, establint baixos salaris per millo-rar la competitivitat.

En definitiva, el que sest plante-jant novament s aprofundir inclsms la flexibilitat en la contractaci ipoder acomiadar amb ms facilitat.Nhi ha per posar-se a tremolar, noobstant aix hem destar atents aaquesta nova agressi contra els treba-lladors i les treballadores destinada asuprimir drets en contractaci, condi-cions laborals, salaris o prestacions peratur, tots ells obtinguts desprs de dif-cils lluites que ens van permetre iniciarel cam dequiparaci al nostre entornlaboral ms prxim.

Reformes Continguts bsics1984 Nou contracte de durada determinada1994 Salaris en funci de levoluci de

lempresaClusula de despenjamentETT

1997 Reducci del cost per acomiadamentContracte indefinit amb acomiadamentms barat de 33 dies per any treballat ambun mxim de 24 mensualitats

2001 Empitjorament de les condicions decontractaci

I a Catalunya?


10/23


TREBALL-ECONOMIA

Benjam Renovell, secretari deComunicaci de la CGT del Pas

Valenci

D es del 13 fins al 16 dabril, esva a celebrar a Valncia For-maempleo 2005, la quartaedici de la fira ideada perqu la joven-tut, principalment la joventut, pugarebre lorientaci laboral que li per-metr conixer les diferents famliesprofessionals i les formes ms refina-des daconseguir una primera ocupa-ci. Repeteixen leslgan tan exits delaltre any: ocupats/preocupats, amb

joves blancs i bonics en la foto.Realment, la gent major i els immi-grants sense regularitzar haurien dabs-tenir-se dacudir a aquesta Fira. Fira.Potser aquesta paraula siga poques ve-gades tan apropiada per a definir un es-deveniment. Durant aqueixos quatredies, entre les parets i moquetes del re-cinte firal cobrar tota la seua fora latesi neoliberal amb la qual dobleguenles nostres conscincies, segons la qualla qualificaci personal s lelement

clau per a prosperar. Intentaran que els

assistents, en el seu deambular pels di-ferents estands, obvien que ells ja estanprou qualificats, que els seus cursos,msters i postgraus sn ms que sufi-cients. Els oferiran noves possibilitatsformatives, una cosa que per als orga-nismes que all sexposen s una im-portant activitat empresarial. Els mos-traran com realitzar bells currculums,encara que el plural en llat sescriuduna altra manera, i com presentar laseua oferta de demanda docupaci de

la forma ms atractiva i moderna, per

Internet i tot.No hi haur un sol estand on mirar almn real cara a cara. Les meses redo-nes i els debats seran com els dante-riors edicions: pura fantasia. LOrien-taci Professional com a instrumentfonamental en lelecci dun itinerariformatiu. La Gesti de Competncies:experincies prctiques. El mercat la-boral a Europa. Una alternativa defutur: el mrqueting un a un. Etctera.

Posteriorment, les autoritats orga-

nitzadores valoraran molt positivamentlesdeveniment. Perqu hi haur anatms gent, shauran recollit ms curr-culums, shauran signat ms contrac-tes. No es parlar en canvi de lexpe-rincia de desnim i disgust que per amolts dels assistents suposar adonar-se que han presenciat un circ, un espec-tacle ali al mn que els toca viure, quesassembla sobretot a una daqueixesexcursions on thas dengolir una xe-rrada on et venen alguna cosa; encaraque sense esmorzar incls, ni paisatgesbonics. De la fira en sabem molt enCGT, perqu en la seua primera edici,

fa quatre anys, vam collocar la nostraparada dins del recinte firal. No vamdonar opci a les autoritats: o ens con-sentien dins o ens tindrien a la portacontant el mateix per ms alt. Va seruna gran experincia, perqu molta jo-ventut es va acostar al nostre rac i vacompartir la seua indignaci amb no-saltres, i ens va mostrar que no sn in-genus i que estan preocupats perquvolen estar ocupats, per no de totesmaneres ni a qualsevol preu.

Rquiem pel

darrer economatde Vilanova i laGeltr

Seccions sindicals de CGT aPirelli Cables i Sistemes i Pirelli

Telecom

UGT i CCOO han arribat a unacord al Departament de Treballconjuntament amb lempresa (o em-preses) Pirelli per tancar definitivamentlEconomat Laboral de Vilanova i laGeltr. CGT no va signar aquest acord,

ja que est totalment en contra que estanqui aquest economat laboral que fatants anys que existeix en benefici detots els treballadors, familiars directes i

jubilats.Sho han venut pel que representa

una misria als treballadors i treballa-dores actuals i la prdua dun dret perals beneficiaris, i a ms emmarcat dinsdun Conveni Collectiu que sest ne-gociant i que no est aportant res subs-tancis en benefici dels treballadors iles treballadores i que ens lligar per unperode de quatre anys, sense cap aug-ment significatiu sobre el que marquenels IPC (i ms tenint en compte el deCatalunya), sense cap reducci de jor-nada significativa (com podem anarcap a les 35 hores?) i amb lintent deseguir tenint discriminacions salarialsper als nous ingressats.

Varen crear la discriminaci salarial,varen eliminar les antiguitats, varen ac-ceptar la flexibilitat en benefici delempresa, es va permetre que no hi ha-gus transport a crrec de lempresa ala fbrica nova, que laparcament a lesnoves fbriques fos totalment insufi-cient i allunyat, que els vestidors delstreballadors i les treballadores estiguinmassificats i ara es venen a canvi deres un economat laboral pel que tanthan lluitat els nostres pares, avis, besa-vis qu ms ens espera?

Des de CGT ens mostrem molt in-dignats per aquesta manera dactuardaquests representants sindicalsdUGT i CCOO, principalment pelspersonatges portaveus daquests sindi-cats que arrosseguen la resta, que sem-blen no comptar. Alfons Blad (UGT) iJosep Prat (CCOO) fa molts anys queestan als diferents Comits dEmpresade Pirelli, fora bo saber qu nopinendes dels seus sindicats i ms tenint encompte que precisament els sindicatsUGT i CCOO varen signar el ConveniGeneral de la Indstria Qumica ambun Article 68 sobre Economats que diuLes empreses afectades pel presentconveni que ocupin ms de 500 treba-lladors en una mateixa localitat estaran

obligades a mantenir un economat la-boral En qu quedem?

s trist que per interessos dunsquants, ens veiem perjudicats un bonplegat de gent a la qual ni tan sols selha informat i no se sap la seva opini,com sn els jubilats daquesta empresa.

Ocupats i preocupats

La Renda Bsica i molt ms com a instrument de lluita anticapitalistaTrini Busqueta,

membre de Baladre

Lany 1998 es va aprovar, en lesPrimeres Jornades sobre laRenda Bsica (RB), el Primer Manifestsobre la RB (Quaderns RB, nmero 0).Des daleshores, lactivitat encamina-da a divulgar la RB ha estat trepidant.Avui dia, sn molts els collectius quelhan adoptat genunament, daltres laconeixen de forma confosa i, fins i tot,alguns partits lhan convertit en esl-gan electoral. El concepte de RB quees va adoptar en el Primer Manifest, ique s el que ms sha divulgat entreles organitzacions que es mouen en elscercles convencionals, es recolza enuna filosofia molt conservadora de lasocietat. Sentn la seva mplia difusiperqu respon totalment a la concepciassistencialista que tenen aquestes or-ganitzacions. Per ser conseqents ambla nostra forma de pensar, simposa lanecessitat de trobar una definici i una

justificaci de la RB que responguims a la nostra posici poltica antica-pitalista. s a dir, hem arribat a un puntde maduresa tal que ens exigeix un dis-curs propi que ens permeti fer i teniruna lectura i un model anticapitalistade la RB. La RB cal convertir-la en un

instrument de transformaci de la so-cietat que estigui, a la vegada, en con-sonncia amb la nostra filosofia.

Per tot aix, hem hagut de desenvo-lupar tota una tipologia sobre el con-cepte de RB per disposar duna mesuraque ens permeti avaluar si el model s

anticapitalista o ens proposa la submis-si al sistema. Per fer aix, les diversespropostes que apareixen dins daquestatipologia les hem classificat en modelsforts i models dbils. El model fort, perles seves caracterstiques, ens asseguraque s un instrument idoni per lluitarcontra el capitalisme. El seu contingut

comporta justcia, perqu s un meca-nisme de redistribuci fort de la renda;per, a la vegada, s anticapitalista per-qu permet eludir el mercat de treball,un dels pilars de domini i explotaci dela poblaci que s indispensable pelsistema. Ams, laparici dins de lEs-

tat espanyol duna xarxa estructuradade forma jerrquica i elitista, amb plan-tejaments tcnics possibilistes, i quedesvirtuen el contingut del concepte,ens ha portat a reforar la caractersticaque la RB ha de ser exigida des de lamobilitzaci de la gent i els collectiusde base.

Som conscients que els models d-bils comencen a proliferar a nivell deproposta i, algun, com el de la Comu-nitat Basca, ja ha assolit el nivell dim-plantaci. Aquesta proliferaci ens haportat a que, a partir dara, hem de pen-sar que no existeix la RB (en singular)

sin les Rendes Bsiques (en plural) ique hem de tenir ben clar per quin delsmodels ens decidim o des de quinmodel ens estan parlant. Hem de poderdistingir entre els models de justcia ianticapitalistes, daquells que sn detall liberal o assistencial. Els modelsdbils noms poden ser considerats po-sitius quan suposen un pas cap a laconsolidaci del model fort.

La RB pot ser un instrument crucialde lluita contra el capitalisme global,per la seva capacitat de mobilitzaci iparticipaci ciutadana. En un momentcom lactual, on la majoria dels drets ipossibilitats per desenvolupar una vidaamb dignitat es veuen fortament min-vats i agredits, no hi ha el menor dubteque la lluita per la implantaci de laRB t la particularitat de poder articu-lar un projecte poltic radical i com entermes de mobilitzaci ciutadana, querespongui als interessos materials i so-cials de collectius i organitzacionsmolt diverses. Pel seu carcter trans-versal, la RB s un instrument que tlavantatge i latractiu de poder agluti-nar a la majoria dels moviments quecomposen lesquerra.

En el proper Catalunya ens endin-sarem en qu entenem i proposem perRenda Bsica (RB), model fort; i ana-

litzarem les potencialitats que t com ainstrument de lluita anticapitalistasempre anant de la m amb totes les al-tres propostes i alternatives que tambtenen com a objectiu ser una contrao-fensiva al sistema lliure de mercat ac-tual.

OPINI

CONSTRUM ALTERNATIVES? (1)

Foto: Mireia Bordonada


11/23



Ha continuat la lluita dels i lesimmigrants a Barcelona i al-tres llocs de lEstat espa-

nyol, en parallel al fracs del pro-cs de regularitzaci promogut pelgovern del PSOE. En el momentde tancar aquesta edici del Ca-talunya, la xifra dimmigrants quehavien sollicitat la seva regularit-zaci no arribava a un ter de lesentre 1.2000.000 i 1.500.000 depersones sense papers que escalcula hi ha a lEstat espanyol.

Barcelona continua sent la cap-davantera de la lluita dels immi-grants per aconseguir la seva regu-laritzaci, una lluita promoguda idinamitzada des de lAssembleaper a la Regularitzaci Sense Con-dicions (ARSC).

Desprs de les tancades del 11al 13 de mar a diversos locals deBarcelona (vegeu Catalunya63), el 2 dabril, Jornada Europeade lluita contra els Centres dInter-nament dImmigrants, es va iniciaruna nova fase de la lluita. La consi-deraci de persones sense dretsque mantenen les institucions i elsgoverns europeus i que es consa-gra en el Tractat Constitucional,

junt amb una poltica de control po-licial dels fluxos migratoris per mitjde Centres d'Internament, que snavantsala de lexpulsi, convertei-

xen aquest dia en una jornada delluita en defensa del collectiu depersones sense papers, de denn-cia de les seves condicions dex-clusi i explotaci. A lEstat espa-nyol, les exigncies se centrarenen lactual procs de regularitzaci

dimmigrants, posat en marxa pelGovern del PSOE.

El passat dijous 31 de mar, dosdies abans de la jornada del 2 da-bril, els turistes primaverals que ha-vien decidit gaudir dun tour barce-lon en un dels autobusos de dospisos que ronden per la plaa deCatalunya, van veure els seus de-sitjos interromputs. A les sis de latarda, un grup convocat per Ariad-na Pi, va okupar amb pancartes undels busos turstics de la plaa sotael crit de Guiris a la Verneda!.Lacci amb daltres lemes comPorteu els turistes a la Verneda iTanqueu els centres dinterna-ment va aconseguir els seus ob-

jectius: repercussi pblica i aten-ci dels mitjans per atraure linterssobre la jornada de lluita contra elscentres dinternament.

El 2 dabril van tenir lloc a Barce-lona un seguit de mobilitzacions,en parallel a les de Valncia,Palma de Mallorca, i altres ciutatsde la resta dEuropa. A un quart dedotze del mat, dotze persones esvan encadenar a la faana del cen-tre dinternament de La Verneda, aBarcelona, on van aprofitar perdesplegar pancartes en suport alsimmigrants sense papers i contraaquest tipus de centres per a es-trangers, pancartes denunciant la

vulneraci dels drets humans quees cometen en aquests centres, ireclamant una regularitzaci sensecondicions per als sense papers.Diverses dotacions de la PoliciaNacional van tallar les seves cade-nes i els van identificar, encara que

de seguida van ser posats en lliber-tat. Parallelament, un grup de propde 60 persones van tallar el carrerGuipscoa.

A les 18h, comenava a plaaUniversitat una manifestaci pelcentre de Barcelona fins a la Dele-gaci del Govern a Catalunya perdemanar a lExecutiu central queflexibilitzi les condicions per regula-ritzar-se i que allargui el perodeper a la regularitzaci. El crit pa-pers per a tothom va tornar a sen-tir-se pels carrers de Barcelona. Lamanifestaci, a la qual van partici-par unes 5.000 persones, va anarseguida de la lectura d'un manifesten qu denunciaven que el procsde regularitzaci obert pel Governno ha respost, ni de lluny, a les ne-cessitats dels estrangers i critica-ven que sels exigs un contractede sis mesos "quan els autctonstreballen, quan ho fan, amb con-tractes precaris i temporals de dieso fins i tot dhores". Quant a lexi-gncia del padr municipal, van as-segurar que molts no han gestionataquest certificat per por justificadaque les llistes foren lliurades a lapolicia, i tamb hi ha un importantnombre de sollicituds denegades.

Daltra banda, alguns dels pa-sos dorigen de les persones sensepapers no tenen representaci di-

plomtica en lEstat espanyol, perla qual cosa es fa impossible acon-seguir el certificat de penals, laltredocument requerit.

Els immigrants van denunciarlabs practicat per part dels em-presaris, que no tenen cap escr-

pol a lhora de vendre contractes ales persones que han estat treba-llant per a ells, contractes que des-prs no sn acceptats per la Segu-retat Social.

Desprs de la manifestaci, esvan iniciar diversos tancamentsdimmigrants a un seguit de locals

de Barcelona i altres localitats delrea metropolitana, aix comduna vaga de fam de carcter in-definit. La principal reivindicaci deltancament era una major flexibilit-zaci del procs de regularitzaciextraordinari iniciat des del Governcentral, que suposaria ampliar eltermini previst de tres mesos, aixcom lacceptaci daltres docu-ments, ms enll del padr i el con-tracte laboral, per accedir al pro-cs.

Aix, en els dies segents, i entancar aquest Catalunya encaracontinuaven, diversos centenarsdimmigrants, al voltant de 500, vanromandre tancats, una part dellsen vaga de fam, en diversos localscom la parrquia de Sant Medir albarri de Sants de Barcelona, lEs-pai Obert del Poble Sec, lesglsiade Santa Maria del Pi, el CentreSocial Can Vies de Sants, l'Asso-ciaci de Vens de Ciutat Vella, laCasa de la Solidaritat, la Coordina-dora Popular de Festes de Grcia,la Barraqueta, la Universitat Po-litcnica de Catalunya, la parrquiade Sant Miquel, al barri de Singuer-ln de Santa Coloma de Gramenet,el local de la CGT de Terrassa, laguarderia L'Alegria de Sant Vicendels Horts, el CSO Lpera a lHos-pitalet de Llobregat... tot i la pressii el control policial a lexterior delslocals, controlant, identificant i fins itot detenint algun immigrant.

El dissabte 9 dabril, va tenir llocuna concentraci de diversos cen-tenars de persones a la plaa deSant Jaume de Barcelona en soli-daritat amb els immigrants tancats,concentraci en qu una vintenadorganitzacions i collectius van ferpblic el suport a la seva lluita afavor de la flexibilitzaci dels requi-sits per a la regularitzaci extraor-dinria dimmigrants.

Mentrestant, el dia 15, veient elfracs del procs de regularitzaci,el govern obria una nova via, la

dacceptar els empadronamentsper omissi, una frmula dempa-dronar-se per a aquelles personesque no ho haguessin fet abans del8 dagost, aportant algun dels do-cuments duna llista presentada pelgovern.

> OPINI

Falta de solucionsper als immigrantsen la sevaregularitzaci

Comit Confederal de la CGT

La Confederaci General del Treball

continuar collaborant en la mobilitza-

ci dels treballadors i les treballadores

immigrades fins que saconsegueixi la

seva plena integraci i el reconeixe-

ment dels seus drets humans.

La nova revisi efectuada pel Go-

vern, el 15 dabril del 2005, respecte al

procs extraordinari de regularitzaci

de la poblaci immigrant segons la qual

es creava una nova figura legal anome-

nada "empadronament per omissi",

tornava a reflectir la poca sensibilitat

social, la falta de comproms real, que el

Govern i les organitzacions empresa-rials i sindicals que comparteixen els

seus criteris, mantenen amb la poblaci

immigrant.

Les demandes que a crits es dema-

naven des de tots costats eren que

sadmetessin un altre tipus de proves

alternatives al certificat dempadrona-

ment. Per la resposta no va ser escol-

tar el carrer sin crear una altra figura

legal que tornava deixar als immigrants

en mans de larbitrarietat. Segons

aquesta figura de lempadronament per

omissi, els treballadors immigrants

havien dacudir als Ajuntaments per a

mostrar-los algun duna llista de diver-

sos documents que servien de proves

per aconseguir lanomenat empadrona-

ment per omissi, sent ara els respon-

sables municipals els que emetrien o

no aquest empadronament.

CGT continua rebutjant lactual pro-

cs de regularitzaci per ser injust, ex-

cloent, mercantilista i no donar respos-

ta a la realitat del mili tres-cents mil

immigrants sense documentaci que

viuen entre nosaltres.

El Govern havia estat forat a revisar

la normativa que regula el procs extra-

ordinari de regularitzaci, per les nom-

broses manifestacions, concentra-

cions, tancaments, denncies

pbliques que nombroses organitza-

cions socials i sindicals realitzem des

que va comenar el procs el passat 7

de febrer. Per a CGT, el Govern ha tor-

nat a mirar cap a un altre costat, torna a

decebre els treballadors immigrants, in-

dicant-nos que desconeix lautntica

realitat de la immigraci.

Les demandes que es plantejaven al

govern eren: ladmissi daltres docu-

ments i proves alternatives a lempa-

dronament de sis mesos; lampliaci

del termini per a regularitzar-se ms

enll del 7 de maig; lampliaci del ter-

mini per a la presentaci del certificat

de penals, la supressi del contracte de

treball com a requisit imprescindible al

provocar situacions de submissi i de-

pendncia al patr, demanant en defini-

tiva una regularitzaci sense condi-

cions.

Per a CGT, aquesta nova reforma s

un autntic nyap que mostra la improvi-

saci, la inflexibilitat, el no escoltar

gens el que milers de treballadors

estem demanant al carrer.

Tema del mes

Tancades i vaga de famper aconseguir papers


12/23


CronologiaFINS AL 15 D'ABRIL

DISSABTE 5 DE MAR

"EL ROSER PATRIMONI DETOTSSinicia la campnaya per tal que ledificidel Roser de Lleida, smbol del 1714,no esevingui parador turstic.

DISSABTE 12 DE MAR

"HISTRIES de vida de dones immi-grades", a crrec d'Esther Sancho(CGT) a l'Ajuntament de Baix Pallars.

DIMECRES 16 DE MAR

CONCENTRACI als jutjats del pas-seig Sant Joan de Barcelona en suporta lnica persona detinguda en el de-sallotjament de la casa ocupada CasaNostra del carrer Siclia de Barcelonael passat 15 de mar. (CI)MANIFESTACI a Castellbisbal d'u-nes 100 persones en solidaritat ambAurelio Arvalo, company acomiadatde l'empresa Gutser Sau. El treballa-dor demana la readmissi i ha presen-tat recurs al Tribunal Superior de Just-cia de Catalunya. (CI)ACTE EN PROTESTA contra les tortu-res denunciades per uns joves el pas-sat 4 d'octubre. Davant dels jutjats delpasseig Llus Companys de Barcelo-na. La brigada d'informaci neg qual-sevol mena de tortura i maltracta-ments. (CI)MANIFESTACI "Aturem l'amenaaimmobiliria" a la plaa Orfila del barride Sant Andreu de Barcelona, que fi-nalitz a la seu de l'empresa Coats SL,denunciada pels 'ocupes' de Sant An-dreu per diverses amenaces a recrrera mtodes violents i no legals per tal dedesallotjar-los. (CI)

DIJOUS 17 DE MAR

ATEMPTAT INCENDIARI contra unacasa ocupada del Portal Nou de Bar-celona. Desconeguts llencen un cctelmolotov des d'un cotxe, provocant unincendi a la porta. Es dona la cir-cumstncia que els ocupants ja havien

denunciat en el passat diverses manio-bres mafioses per fer-los fora. (CI)L'AJUNTAMENT DE BARCELONAinicia una nova modalitat en la sevaparticular i cada cop ms explcitaofensiva contra el moviment d'ocupa-ci de la ciutat: decreta el precintamentde la TDN del Poble Nou i impedeix elpas a la casa a base de blocs de formi-

g (convenientment retirats posterior-ment) i gurdia urbana. Al districte deGrcia el seu regidor Ricard Martnez,(ERC), estn les ordres de precinte al'Ateneu de Vallcarca. (CI)ACCI EN DENNCIA del pla Caufecd'Esplugues: 50 persones s'enfilarenamb pancartes a diverses marquesi-nes d'autobs i del tramvia. (CI)TOMB ANTI-REPRESSIU. Xerradasobre la repressi al Centre SocialOcupat l'pera de l'Hospitalet. Xerradasobre els presos poltics catalans i bas-cos a la Universitat Rovira i Virgili, ambla presncia de Rescat i Etxerat.(CI)DECLAREN DOS AGENTS de laGurdia Urbana de Barcelona impu-tats per agressions a tres joves que ha-vien estat detinguts el passat 8 degener al barri de Grcia de Barcelona.(CI)UNS DESCONEGUTS "confiterssense fronteres" reivindiquen l'haverllenat un pasts a la cara d'un alt c-rrec del Departament dAgricultura dela Generalitat, en protesta per l'aprova-ci prevista del Decret de Coexistn-cia. Aquest decret es denunciat pelmoviment ecologista com a afavoridorde l's de transgnics.

DIVENDRES 18 DE MAR

"SALVEM L'EMPORD" denuncia lapossible existncia d'un abocamentillegal de fangs que podrien provenirdels canals de Santa Margarida. (CI)TOMB ANTIREPRESIU. Homenatge aXos Tarrio a crrec de la seva com-panya a l'Espai Obert de Barcelona.Xerrada a crrec de l'Assemblea anti-repressiva de Ponent, al Kasalet de Te-rrassa.(CI)

DISSABTE 19 DE MAR

JORNADA INTERNACIONAL d'ac-cions contra la guerra i les ocupacions.A Barcelona, la Plataforma Aturem laGuerra convoc una manifestaci sotael lema "Fora totes les tropes. No a l'o-cupaci de l'Iraq i Palestina" queapleg diversos milers de persones. ATarragona, la Coordinadora TarragonaPatrimoni de la Pau organitz una es-pectacular acci davant Hisenda, perexplicar en qu es gasta l'estat els nos-tres impostos.TOMB ANTIREPRESSIU. Festa con-cert al CSO L'pera, en suport als de-tinguts el 4 d'octubre. Xerrada sobre la

situaci dels presos anarquistes als lo-cals de CNT de Barcelona. Xerradasobre diversos casos de repressi a laKrispa de Cornell. (CI)MARXAPER LA DIGNITAT dels pre-sos i preses en lluita, que arrib fins ala pres Model de Barcelona, i queapleg unes 200 persones, malgrat l'e-norme dispositiu policac, tant unifor-

mats com "de pais". (CI)CAP EL 1R FRUM SOCIAL de laMediterrnia. Finalitzen les jornadesde reflexi i debat preparatries realit-zades al Centre de Cultura Conterm-pornia de Barcelona.UNA CINQUANTENA de personesboicotejaren un acte d'un presumptemembre del Ku Kux Klan nord-americque es celebrava a la ultradretana Lli-breria Europa de Barcelona. (CI)ENDERROQUEN UNACASA a la vallde Can Masdeu (histric centre socialocupat a les muntanyes de Barcelona)per evitar que sigui ocupada. (CI)

DIUMENGE 20 DE MAR

TRANSGNICS FORA. 150 personeses manifesten a Mollerussa i Lliuren alconseller de Treball ous ecolgics endenncia del decret de coexistncia.(CI)JORNADA DE DENNCIA dels cen-tres d'internament. (CI)

DILLUNS 21 DE MAR

ENDERROCAMENTper sorpresa delCentre Social Ocupat Els Llumins deCastelldefels, ocupat el passat febrer,sense deixar recollir tot el material quehi havia a dins. L'endem al mat laporta de l'ajuntament de Castelldefelsva aparixer amb una muntanya deruna com a protesta. (CI)INTENT DE DESALLOTJAMENT d'u-nes cases ocupades a l'Hospitalet. Elsocupants denuncien l'intent de la pro-pietria de fer-los fora acompanyadade quatre matons, i estudien presentardenncia als jutjats per aquests fets.(CI)

DIMARTS 22 DE MAR

LLUITA DE MINIWATT: un grup depersones realitz una acci de suportals treballadors de Miniwatt tallant laGran Via de Barcelona amb pneum-tics cremant. De resultes de l'acciforen detingudes 9 persones que forenportades a diverses comissaries deBarcelona al davant de les quals alllarg del dia es mantingueren diversesconcentracions. (CI)

DIMECRES 23 DE MAR

CONCENTRACI d'unes 100 perso-nes a les portes dels jutjats de Barcelo-na en solidaritat amb els detinguts enl'acci de suport als treballadors de Mi-

niwatt. Surten en llibertat per se'ls im-puten desordres pblics. El comitd'empresa de Miniwatt es solidaritzaamb els detinguts, mentre una setante-na de persones tallaren durant 20 mi-nuts la N340 a l'alada de Vilafrancaen solidaritat. (CI)CONCENTRACI d'unes 100 perso-nes a la plaa Gala Placdia de Grcia

(Barcelona) en solidaritat amb la casaamenaada de Portal Nou i contra lesamenaces mafioses. (CI)L'AJUNTAMENT DE SABADELL de-sestima les allegacions al desallotja-ment de Can Barba. La Gurdia Urba-na del poble posa 8 multes de trnsit aun cotxe acusant-lo de ser el que por-tava el megfon en la manifestaci desuport al centre social. (CI)

DIVENDRES 25 DE MAR

TOMB ANTIREPRESSIU. Xerradasobre casos de repressi poltica a lesBorges Blanques. (CI)

DISSABTE 26 DE MAR

200 PERSONES es manifesten a To-rredembarra per aturar la destruccidel paratge dels Muntanyans. (CI)

DIMARTS 29 DE MAR

TOMB ANTIREPRESSIU. Xerradasobre objectius de la repressi a Saba-dell. (CI)

DIMECRES 30 DE MAR

NOVAOCUPACIa Vilanova i la Gel-tr. Es tracta d'una antiga fbrica demarbres: Can Marbre. Els ocupantsdenunciaran posteriorment diverses in-timidacions. (CI)

DIJOUS 31 DE MAR

ES ENDERROCAT l'histric CSO ElManantial del barri de Vallcarca deBarcelona. (CI)"GUIRIS ALA VERNEDA!"El collec-tiu d'antroplegs Ariadna Pi ocupa unautobs de turistes en solidaritat ambles mobilitzacions dels immigrants. (CI)

DIVENDRES 1 D'ABRIL

INAUGURACI DE LA MARANYA,centre social autogestionat de Lleida,amb diferents activitats al carrer delParc.MASSACRTICA ciclista a Barcelona,amb la participaci d'uns 40 ciclistes.(CI)TOMB ANTIREPRESSIU: sopar soli-dari al Ger de Ribes.MANIFESTACI a Molins de Rei con-tra el desallotjament del CSO Kom.(CI)

DISSABTE 2 D'ABRIL

JORNADAEUROPEA contra els cen-tres d'internament d'immigrants. S'ini-

ci amb l'encadenament d'onze perso-nes a les tanques del centre d'interna-ment de La Verneda. Continu al ves-pre amb una manifestaci que aplegunes 2000 persones, moltes d'elles im-migrants, que posteriorment es distri-buren per diversos espais de l'reametropolitana per tal d'iniciar una vagade f

Revista Catalunya Nº 64 - Maig 2005 CGT

Documents

Transcript of Revista Catalunya Nº 64 - Maig 2005 CGT