Revista Catalunya 69 Novembre 2005

◗ Novembre 2005 • número 69 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org

Catalunya

Copyleft,per una cultura lliure

Copyleft,per una cultura lliure

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 20052

> ON ENS TROBEM?...

Número a número i senseaturar-nos, l’esforç ha val-gut la pena si ens hem de

guiar per l’aconseguit. El “Catalu-nya” arriba amb aquest número auna tirada de deu mil exemplars ino ens aturem, tot el contrari.

L’aposta per una publicació comaquesta que des de la CGT s’a-dreça a tota la societat i serveixd’aparador del que la ConfederacióGeneral del Treball fa, proposa,lluita, guanya i construeix, alhoraque obre les portes de l’organitza-ció als moviments socials de tottipus que aposten per una societatno capitalista, no autoritària, lliure illibertària, és ja un exemple dins ifora de l’organització.

Per les pàgines d’aquesta sego-na etapa de la cuitena època de lapublicació en català de la CNT i arade la CGT, hi han passat centenarsde lluites socials, centenars deconflictes sindicals, centenars depropostes emancipadores en totsels àmbits que aquesta paraula espot fer anar: feminisme, laïcisme,antiracisme, okupació, ecologisme,pagesia, moviment llibertari, defen-sa de les llengües1, opció sexual,

memòria històrica, antifeixisme... itot amb un tronc central que sónles activitats que desenvolupen lesseccions sindicals, els sindicats,les federacions de rama, les fede-racions locals, comarcals i interco-marcals de la Confederació Gene-ral del Treball de Catalunya.

El Col·lectiu Catalunya, actualeditor de la publicació de la CGTde Catalunya, ha estat obert i esmanté obert a qualsevol afiliat o afi-lada a la CGT de Catalunya,només cal voler-ne formar part ifer-ho, aquest ha estat el modeld’acció directa aplicada a la prem-sa que hem desenvolupat aquestsanys i que continuem exercint,sense tancar mai l’espai per capmotiu que no sigui la defensa del“Catalunya “ com un espai comúde, per i per a tothom i totdon,sense admetre, per tant, ni elsatacs personals entre companyes icompanys ni els insults.

Rebutgem públicament les men-tides i les falsedats, sigui qui siguique les faci. Ahir, avui i demà, de-fensem la llibertat d’expressió totali denunciem la manipulació, els in-sults i els rumors.

EditorialDeu mil Catalunyes!!!

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Josep, Carlus, Josep, Xavi, Jordi i

Òscar. Col·laboren en aquest número: Joost Smiers, Marieke Van Schijndel, reista “Zehar”,

Plataforma en Defensa de la Serra de Marina, Can Zam i Riu Besòs, Mònica Godia, Enric Tello,

Jaume Arnella, Pepe Gutiérrez, Assemblea Pagesa, Abel Paz, Wu Ming, Carlos Navarro, federa-

cions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau (Portada). Jordi Escuer Gatius,

Indymedia Barcelona. Il·lustració: Azagra. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán

‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres

tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Aquest número del �Catalunya� s’hatancat el dijous 20 d’octubre del 2005.

Rafael Farga Pellicer, alCongrés Obrer de Barcelo-

na, 19 de juny de 1870

“El capital és el grantirà que governa lesactuals societats, elcapital dicta les lleis

al seu caprici”

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 IgualadaTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected] / [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalGaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

Olesa de MontserratJacint Verdaguer, 23, 08640 OlesaTel. 93 778 04 93

LA MILLOR IMATGE DEL MESLa nova normativasobre el “civisme” quevol aplicar el tripartitbarceloní ha rebut laseva reposta en moltsindrets i de moltes ma-neres, entre elles enaquest magnífic cartellque inaugura aquestanova secció del “Cata-lunya”, un cartell queés obra de Pecador@ iestà penjada a Barce-lona Indymedia, queés d’on l’hem treta.

Cada mes, intenta-rem obrir un espai queinclourà algun delsmúltiples cartells queel moviment dels mo-viments aquest quegaudim i patim crea,cartells i imatges quefan de la lluita ungaudi per a l’estètica.


REPORTATGEEl copyleft reconeix els drets d’autorperò qüestiona que limitin els drets decòpia, modificació, reproducció i distribució

COPYLEFTText: V. C.; fotos: Dídac Salau

El concepte copyleft naix peroposició al de copyright,que pretén ser garant i guàr-

dia dels drets d'autor i de la propie-tat intel·lectual. Per tant, el copyleftés un nou concepte que pretén criti-car i modificar els drets d’autor perconsiderar-los abusius i excessiusperquè limiten el lliure accés a lacultura. El capitalisme ha creat lapropietat intel·lectual per regular eldret d’autor i el copyright per con-trolar el dret a reproducció, distri-bució, comercialització i ús delsbens culturals. Per una altra banda,les patents i les marques registradespermeten que el sector industrialcontroli les idees creatives. Les pa-tents constitueixen un monopolid’ús (amb drets punitius sobre elsqui l’infringeixin) per a l’inventordurant uns vint anys després que elproducte sigui inventat. Això s’haproduït fins i tot amb les plantes iels seus creuaments genètics que hapermès a les multinacionals de labiotecnologia, que han produït elstransgènics, controlar i monopolit-zar aquest tipus de conreu. Enaquest cas, la patent suposa un con-trol polític i econòmic en contra dela sobirania alimentaria dels pobles.Per altra banda, les marques regis-trades protegeixen l’ús en exclusivade determinades marques comer-cials, nomenclàtors i capçaleres.

Els orígens d’aquest movimentse situen en els primers momentsque es desenvolupava la informàti-ca, moment en el qual ningú no espreocupava del copyright perquèexistia una gran comunitat de pro-gramadors que intercanviava elsprogrames lliurement i els millora-ven gratuïtament, fins que van co-mençar a aparèixer les llicènciespropietàries. “La programació tédos nivells de programació, un queentén l’ésser humà que és una menade barreja entre matemàtiques, lò-giques i anglès, i l’altre és aquellque tradueix aquest text a un llen-guatge que entén la pròpia màquinaque es tradueix en zeros i uns i éspràcticament impossible entren-dre’l. Aleshores quan tu adquirei-

xes un programa amb copyright,l’empresa no et dóna el codi font, elcomprensible, sinó només el quel’ordinador pot entendre. Això et fadependent de l’empresa perquè noes pot entendre i privatitza el conei-xement”, indica Xabier Baranda-rian, membre de Sindominio, unservidor autònom dins d’Internetque aposta per construir els ‘seys’serveis informàtics amb softwarelliure.

A partir d’això, el moviment desoftware lliure va crear el conceptede copyleft per poder modificar icopiar lliurement i que inclou elcodi font. Naix als 80 i va tindre unèxit terrible perquè la gent hi col·la-borava molt en les millores es crea‘feedback’perquè els usuaris podenmillorar el programa que acabavensumant el programador. La lliure idesinteressada cooperació entre elsprogramadors ha estat capaç decrear un sistema operatiu millorque Windows basant-se en el‘copyleft’.

Alternatives“Tot el que nosaltres creem nodeixa de ser una recombinació delque han fet altres persones en elpassat. Si aplicarem la mateixa lò-gica que ara ens impedeix fer unacòpia d’una cançó, seria impossiblefer qualsevol tonteria perquè haurí-em de pagar per tot”, assenyala Ba-randarian. El copyleft tractaria dereestructurar els drets d’autor i alli-berar els dret a còpia per democra-titzar l’accés a la cultura, peròtambé es refereix a qualsevol delsàmbits en el qual es puga produirun apropiació dels drets de còpia:els programaris informàtics, elsproductes culturals però també lespatents científiques de llavors o demedicaments, etc. Tot i això no ésnomés una crítica al sistema sinóque ofereix alternatives reals posa-des en el mercat o a l’abast de tot-hom com ara el software lliure, elsintercanvis d’arxius Peer to Peer(P2P) o l’enciclopèdia lliure Wi-kipèdia. El més conegut són les

xarxes que permeten compartir elsproductes culturals per aconseguirun benefici col·lectiu; com les P2P(Peer to Peer) d’intercanvis d’ar-xius que connecten un ordinadoramb l’altre sense intermediaris.Napster havia estat un exemple,però va ser tancada, també han estattancats webs tan emblemàtiquescom winmx, soul seek i edonkey.

El copyleft reconeix els dretsd’autor per què obtingui els benefi-cis de la seua obra, si s’obtenen,però qüestiona que els limiten elsdrets de còpia, modificació, repro-ducció i distribució i els beneficisobtinguts a partir de restringir-los.El copyleft aposta pel reconeixe-ment de l’autoria de la creació cul-tura, però defensa els béns culturalsdels intents d’apropiació dels inter-mediaris monopolístics com ara leseditorials i discogràfiques. No estracta tant de desregular totalmentels drets d’autor com d’evitar queaquests caiguin en mans de les mul-tinacionals, i que s’apropiïn de la

cultura. Una altra opció són leswebs de música lliures de dretsd’autor com www.burnstation.org iwww.lamundial.net o de novel·lesper compartir del col·lectiu Wuming i descarregar en formatelectrònic, www.wumingfounda-tion.com. Aquestes permeten queautors desconeguts es puguin donara conèixer. Existeixen diferentstipus de llicències com les que hacreat la Fundació Creative Com-mon, una organització sense ànimde lucre fundada als EUA per Law-rece Lessig, un dels principals“gurus” d’aquest moviment social.Les seues llicències de còpia flexi-bles, esteses arreu del món, que s’a-dapten a la voluntat de cada creadorsobre els usos que volen permetreal voltant de la seua obra. Propor-ciona diferents models de protecciólimitada en el temps, en els usos, omodels de cobertura pública de lacreació artística i científica, oferir-

3

El capitalisme converteixtot el que toca enmercaderia, inclòs eldret a l’accés a la cultura

continua a la pàgina 4 >

Un moviment per posar límits als drets d'autor

Democratitzar l’accés a la cultura


REPORTATGE

ho simultàniament de manera gra-tuïta a determinats circuits i a lavenda en altres cosa que ja han fetcantants com David Bowie o Geor-ge Michael, o els mateixos mem-bres del Wu Ming.

La part més pràctica

Qualsevol producte cultural ointel·lectual que es faci (una obrad’art, un article de premsa, una gra-vació musical) sol tenir un copy-right restrictiu. L’Estat consideraque, per defecte, l’autor prohibirà aqualsevol altre la còpia, la modifi-cació o la distribució de la seuaobra. El copyright va sorgir per re-gular la competència entre imprem-tes però actualment afecta directa-ment l’usuari perquè aquest té elsmitjans per copiar, modificar i dis-tribuir. Les noves tecnologies, però,permeten reutilitzar la informacióredifondre-la un altre cop, i el copy-left utilitza el sistema de copyright(que dóna a l’autor la possibilitatd’elegir al voltant del dret a còpia),per rebentar-lo, per redefinir-lo.S’argumenta que, dins del sistema,l’autor pot decidir si vol atorgardrets de còpia, com a propietari delseu producte cultural. Per tant, potutilitzar aquest dret instaurat pelsistema capitalista, en comptes deper restringir-ne el dret a còpia perdecidir tot el contrari, és a dir, quees pugui modificar i distribuir lliu-rement. El copyleft és un tipus dellicència, és molt senzill fer-ne ús,només cal una nota explicativa enla qual l’autor permet la lliurecòpia, modificació i distribució delseu producte. Un exemple de notaseria la següent frase: “Ets lliure decopiar, modificar o distribuir aques-ta obra sempre i que reprodueixisaquesta nota”. Aquesta darrera con-dició és important perquè obliga aqui ho vulgui copiar a mantenir elsistema de copyleft, es genera unprocés de col·laboració lliure i gra-tuïta en cascada que accedeix a in-cloure modificacions i, per tant, mi-llores. Si no es posa la condició quecal repetir la nota, obres la porta pertal que algú pugui limitar el dret acòpia.

“Per exemple, un manual de comfer una taula l’elabora un primercreador però un usuari la pot modi-ficar i millorar i incorporar-ho alproducte, aquest sistema cooperatiués el que fa avançar al copyleft i elconeixement lliure”, explica Baran-darian. A més, es pot personalitzaren funció del que pensi cada autor,per exemple, alguns models impe-deixen la lliure còpia si se’n treu unprofit comercial o lucratiu, en l’in-tent que les distribuïdors no puguintreure beneficis de la cultura lliure.“Actualment comença a haver-himolts models. En els anys vuitantales llibertats de reproducció o mo-dificació eren totals, l’únic que nopodies fer era esborrar la llicènciadel final”, afirma Barandarian. Mésendavant quan s’ha traslladat això aaltres àmbits de la creació com la

música, la cultura, etc. que ha regu-lat Creative Commons, un col·lec-tiu d’advocats nord-americans en-capçalats per Lawrence Lessig hancreat diferents graus de llibertats decòpia. Per una cantó tindríem la lli-bertat extrema, que cadascú faci elque vulgui amb l’obra o decidirquines llibertats dóna al públic iquines es guarda, pots dir: “ets lliu-re de copiar aquesta obra sempreque ho facis sense interessos co-mercials”. “Si una persona repro-dueix un article en una altra revistai aquesta és de pagament, aquestapersona hi guanyarà diners i pertant l’autor té dret a remuneració.El copyleft permet un ampli ventallde possibilitat que pots anar selec-cionant depenent del que tu consi-deres que és el correcte. També potsdir que no es permet cap modifica-ció perquè, posem per cas, la teuaobra és un manifest polític i no volsque ningú afegeix res que el puguidesvirtuar”, conclou Barandarian.

Problemes legals

Totes les legislacions, fins i tot lesmés restrictives, reconeixen el dreta fer una còpia privada de les obresculturals, la que pot fer qualsevolpersona quan enregistra una pel·lí-cula que emeten per la televisió pera ús privat o una cançó per la ràdioper poder escoltar-la tants cops comvulgui o quan es fa una fotocòpiad’un article del diari que considerad’interès, etc. Aquesta còpia, per aun ús privat i sense ànims de co-mercialització, no genera dretsd’autor, segons s’indica en la ma-teixa llei. Fins fa uns anys, es podiafotocopiar lliurement un llibre sen-cer, o copiar un CD de música, elprimer es va prohibir taxativament,al segon les associacions d’autors livan aconseguir imposar un cànonper la compra de cada CD i DVDque, suposadament, els compensésde les còpies il·legals que no els ge-

neraven beneficis. Diferentssentències judicials han confirmatla il·legalitat d’aquest cànon i laseua arbitrarietat (ja que s’apliquena CD que igual son només per enre-gistrar dades i no música). Per almoviment copyleft el cànon és unexponent de la voluntat de les so-cietats d’autors i de les distribuï-dors comercials de penalitzareconòmicament la reproducciód’ús privat. Els sistemes anticòpiaen els formats digitals també consi-deren que vulneren els drets de totusuari a disposar d’una còpia parti-cular. Fins fa unes dècades, leseines per reproduir els béns cultu-rals estaven fora de l’abast de l’u-suari, però actualment la revolucióde les noves tecnologies ha multi-plicat les possibilitats de còpia: gra-vadores de CD i DVD, sistemesOCR que permeten passar a formatinformàtic de text els llibres, elsescàners, les fotocopiadores o im-pressores de qualitat fotogràfica.

Però no es pot només copiar-la sinótambé modificar-la i individualit-zar-la, o, fins i tot, que cada ciutadàpugui esdevenir un nou creador iaquesta llibertat creativa i culturals’hauria de protegir i fomentar.

Jornades de difusió decopyleft a Barcelona

Organitzades per col·lectiu Elàsticoi Óscar Abril, entre el 15 i el 17 dejuliol van tenir lloc al Centre deCultura Contemporània de Barce-lona “Copyfight Barcelona '05:copyleft a tutiplén”. Aquest esdeve-niment va reunir experts en culturalliure i crítics amb el copyright enmés de vint conferències, tallers ipresentacions. Anteriorment, l’any2004 entre el 15 i 18 d’abril s’ha-vien fet les II Jornades Copyleft. Ies preveu que al desembre se cele-brin les Jornades “Copyfight II: arteilegal” al Centre d’Art de SantaMònica, que comptaran amb un se-minari-taller sobre arts visuals ipropietat intel·lectual i un punt deconsulta sobre el projecte de Copy-fight. http://www.elastico.net/copyfight/

> ve de la pàgina 3

“El copyleft utilit-za el sistema decopyright (que

dóna a l’autor lapossibilitat d’ele-gir al voltant deldret a còpia) perrebentar-lo, per

redefinir-lo”

Catalunya. Novembre de 2005 5

REPORTATGE

Wu Ming 1

“Però... Si qualsevol potcopiar els vostres lli-bres i passar sense

comprar-los, de què menjareu vo-saltres?” Aquesta pregunta ens ésfeta sovint, la major part de les ve-gades seguida de l’observació se-güent: “El copyright és necessari,fa falta protegir els autors!”

Aquest tipus d’afirmacions reve-la quant de fum i quanta terra haaconseguit llençar la cultura domi-nant (basada en el principi de pro-pietat) i la indústria de l’entreteni-ment als ulls del públic. En elsmitjans i a les nostres ments es per-petua la ideologia confusionista enmatèria de drets d’autor i propietatintel·lectual, malgrat que la renai-xença dels moviments i la transfor-mació en curs l’estan posant encrisi. Només a paràsits i xuponsconvé fer creure que “copyright” i“dret d’autor” són la mateixa cosa,o que existeixi la contraposicióentre “dret d’autor” i “pirateria”.No és així.

Els llibres del col·lectiu WuMing són publicats sota la següentnota: “Està permesa la reproducciótotal o parcial d’aquesta obra i laseva difusió telemàtica sempre quesigui per a ús personal dels lectors ino amb finalitats comercials”.Aquesta nota està basada en el con-cepte de “copyleft”, inventat alsanys vuitanta pel “moviment pelsoftware lliure” de Richard Stall-man i companyia, i està sent aplicata molts sectors de la comunicació ila creativitat, de la divulgació cien-tífica i de les arts.

“Copyleft” (un dens joc de pa-raules intraduïble) és una filosofiaque es tradueix en diversos tipus dellicències comercials, la primera deles quals va ser la GPL (GNU Pu-blic License) del software lliure,nascuda per tutelar aquest darrer iimpedir que ningú (per exempleMicrosoft) s’apropiï i privatitzi elsresultats del treball de comunitatslliures d’usuaris i programadors.Per a qui no ho sàpiga, el softwarelliure es caracteritza per tenir el“codi obert”, el que el fa potencial-ment controlable, modificable, mi-llorable i copiable per l’usuari.

Si el software lliure hagués estatsimplement de domini públic,abans o després hagués caigut sotael control dels voltors de la indús-tria. La solució va ser revertir elcopyright como si es tractés d’unmitjó, passant de ser un obstacle ala lliure reproducció a ser la garan-tia suprema d’aquesta última. Enparaules planes, si jo poso copy-right sobre la meva obra, jo en sóc

el propietari i aquest fet m’atorgaprou poders per dir que amb aques-ta obra tu pots fer el que et doni lagana. Pots copiar-la, difondre-la,modificar-la, etc. El que no t’estàpermès fer és prohibir que un altrefaci el mateix, és a dir, que no potsapropiar-te’n i impedir la seva lliu-re circulació: no hi pots posar copy-right sobre ella, perquè ja n’hi ha unde posat i em pertany i si ho fastindràs problemes i ens veurem lescares.

En resum, un ciutadà normal,que no té diners per comprar un lli-bre de Wu Ming, o que no vol com-prar-lo enquadernat, pot fotocopiar-lo tranquil·lament, escannejar-lofent anar OCR o -solució molt méscòmoda- descarregar-lo gratis dellloc web www.wumingfounda-tion.com. Aquesta reproducció noés amb ànim de lucre i per tant estàperfectament autoritzada per nosal-tres. Ara bé, si un editor estrangervol fer-lo traduir i comercialitzar-loal seu país, o si un productor cine-matogràfic vol traslladar-lo a lagran pantalla, això és una reproduc-ció amb ànim de lucre, i per tantaquests senyors hauran de posar-seen contacte amb nosaltres i pagar-nos una quantitat, perquè és justque ens “lucrem” nosaltres també,ja que el llibre l’hem escrit nosal-tres.

Tornant a la pregunta inicial: noestem perdent diners?

La resposta és simplement no.Cada cop més experiències edito-rials demostren que la lògica “còpiapirata = copia no venuda” no té resde lògica. Si no fos així, no es com-prendria el fet que la nostra novel·la“Q”, que es pot descarregar gratuï-tament, hagi arribat a més de 12edicions i hagi superat les dues-centes mil còpies venudes (estemparlant de dades de fa anys a Itàlia).

En realitat, en l’àmbit editorial,com més circula una obra, més esven. Altres exemples d’això véneninclús d’un país obsessionat amb lapropietat intel·lectual com és EUA,i han estat descrits con absolutaprecisió pel meu col·lega Wu Ming2 en un article que pot llegir-se a:http://www.wumingfoundation.com/italiano/Giap/giap2_IV.html#copyright1

Inclús sense incomodar el Mas-sachussetts Institute of Technology,n’hi ha prou amb explicar el queestà passant amb els nostres llibres.Un usuari X es connecta al nostrelloc i descarrega, diguem, “54” (unaltre llibre del col·lectiu Wu Ming).Si ho fa des del treball o la universi-tat i l’imprimeix allí, no es gasta niun cèntim. X el llegeix i li agrada.Li agrada tant que decideix regalar-lo, i és evident que no pot presen-

tar-se a la festa d’aniversari amb untotxo de folis A4. Per tant, se’n va ala llibreria i el compra. Una còpia“piratejada” = una còpia venuda. Hiha qui ha descarregat el nostre lli-bre i, a just després de llegir-lo, l’haregalat sis o set cops. Una còpia“piratejada” = diverses còpies ve-nudes. Inclús aquells que no tenendiners per a regals ara comenten aaltres que han llegit el llibre i queels ha agradat, amb el que més tardoi més aviat algú el comprarà o se-guirà el procés abans descrit(descàrrega-lectura-compra-regal).Si hi ha algú a qui el llibre no liagrada, almenys no s’haurà gastatun cèntim.

D’aquesta maaera, tal com passaamb el software lliure i amb l’OpenSource, es reconcilia l’exigènciad’una justa recompensa pel treballrealitzat per un autor (o més preci-sament per un treballador del saber)amb la salvaguarda de la reproduc-tibilitat de l’obra (és a dir, del seu ússocial). S’exalta el dret d’autor re-primint el copyright, en la cara delsque creuen que són la mateixa cosa

Si la majoria de les editorials nos’han adonat encara d’aquesta rea-litat i són conservadores en matèriade copyright és per qüestions mésideològiques que mercantils, tot ique creiem que no tardaran a obrirels seus ulls. El mercat editorial no

està en risc d’extinció com la indús-tria discogràfica: són diferents leslògiques, son diferents els suports,són diferents els circuits, la formade consum també és diferent, i, so-bretot, el mercat editorial no ha per-dut encara el cap, no ha reaccionatamb redades en massa, denúncies iprocessos a la gran revolució tec-nològica que "democratitza" l’ac-cés als mitjans de reproducció. Fauns quants anys, una gravadora deCD estava disponible únicamentper a un estudi de gravació, mentreque avui la tenim a casa, al nostreordinador personal. Per no parlardel ‘peer-to-peer’, etc. Aquest és uncanvi irreversible, davant del qualqualsevol legislació sobre propietatintel·lectual es converteix en obso-leta, es queda en estat de putrefac-ció.

Quan es va inventar el copyright,fa tres segles, no existia ningunapossibilitat de "còpia privada" o de"reproducció sense ànim de lucre",ja que només un editor tenia accés ala maquinària tipogràfica. La restaestaven obligats a renunciar al lli-bre si no podien comprar-lo. Elcopyright no era percebut coma an-tisocial, era l’arma d’un empresaricontra un altre, no d’un empresaricontra el públic. Avui, la situació hacanviat dràsticament, el públic jano està obligat a comprar, té accés ala maquinària (computadores, foto-copiadores, ... ) i el copyright és unaarma que dispara contra la multi-tud.

Queden moltes coes per dir i hemde tornar a allò bàsic: partim del re-coneixement de la gènesi social delsaber. Ningú no té idees que nohagin estat directament o indirectainfluenciades per les relacions so-cials que manté en les comunitatsde què forma part, i si la gènesi éssocial, l’ús ha de mantenir-se sociala su vez. Però aquesta és una altrallarga història història. Esperohaver-me explicat bé. Per a més in-formació: [email protected].

Per a més detalls i enllaços enespanyol i en català sobre elcopyleft i el software lliure:

-Textos sobre el copyleft:http://copyleft.sindominio.net/-Free Software Foundation:http://www.gnu.org/home.es.html ihttp://www.gnu.org/home.ca.html

Debian:http://www.es.debian.org/interna-tional/Spanish i http://www.es.de-bian.org/international/Catalan/

Hispalinuxhttp://www.hispalinux.es/

Para desmontar algunos equívocos

El copyleft explicat als infants

TREBALL-ECONOMIALes receptes que ens volen aplicar en la novaReforma Laboral són les mateixes de sempre:més precarietat i menys drets, i no ho acceptem

Secretariat Permanent de CGT

La Reforma Laboral ques’està acabant de negociarno soluciona els problemes

de les persones assalariades. Es re-forma per universalitzar un con-tracte indefinit més barat en el seuacomiadament i es transfereixen -encara més- fons públics (incen-tius) als empresaris, al mateixtemps que es rebaixen les seves co-titzacions.

Aquesta Reforma, des del docu-ment presentat pel Govern de l’Es-tat als empresaris i als sindicatsmajoritaris, sí que assegura una màd’obra flexible i predictible en elseu cost a l’empresariat.

Aquesta és la Reforma que ga-ranteix la rendibilitat empresarial imanté les bases d’unes relacionslaborals desregulades i precaritza-des, al mateix temps que crea lescondicions als empresaris per ser“més competitius”, és a dir, quese’ls assegura les seves taxes debeneficis, els quals han augmentatcinc vegades més que els salaris.

El Govern de l’Estat, en la sevaproposta, el que conserva de “pro-gressista” és el famós “tarannà Za-patero”: tot ha de fer-se sota con-sens i diàleg.

En les mesures concretes, enaquestes que afecten la vida quoti-diana de milions de persones assa-lariades, es troba la realitat: dostipus de contractes, els antics inde-finits, denominats “ordinaris” i queja només afecten menys del 50%de la població assalariada ocupada

i que el seu cost indemnitzatori ésde 45 dies; i els nous contractes,denominats de foment d’ocupació,els de 33 dies en cas d’acomiada-ment i subvencionant-los als em-presaris, -a través dels incentiusque s’incrementin-, més d’un terçdel cost anual de tal contracte. Ara,qualsevol persona que entri al mer-cat laboral tindrà la garantia d’a-quest “contracte de foment d’ocu-pació” barat en el seu cost i encaramés barat en el seu acomiadament.Més del 50% de la població activaes troba precaritzada laboralment isocialment.

El Govern no s’atreveix a posarla “llei” i molt menys la justícia so-cial a on es troba el veritable pro-blema dels milions de persones as-salariades, és a dir del mercat detreball i és la prohibició sense em-buts de l’immens frau i il·legalitaten el qual es basen els actualsmodes de producció: les contractes

i subcontractes i l'externalitzaciódel treball per part de les grans em-preses a aquest nou “esclavisme”social que condemna el treballadoro la treballadora a la permanent in-seguretat i introdueix un factor depor permanent davant el xantatgede l’externalització i/o de la deslo-calització fora de les fronteres del’estat: “sinó se cedeix a treballarmés, guanyar menys i no tenirdrets fonamentals, tant individualscom col·lectius, externalitzo l’acti-vitat a les contractes o la desloca-litzo a altres països”.

Retòrica, el bon tarannà i el con-sens, li sobren al document del Go-vern.

Però aquesta retòrica, consens, ipacte social, han estat de formapermanent i persistent en totes lesReformes Laborals que des de1980 (Estatut dels Treballadors),fins a la Reforma del 2001 del Par-tit Popular, s’han produït en el

model de Relacions Laborals enl’Estat espanyol.

La CGT s’oposa a aquesta novaReforma Laboral, perquè la matei-xa, no és sinó una altra manera–Ara adaptada a l’economia globali a la competitivitat-, d’eliminar,disminuir i violar, els drets laboralsi socials que tenim els treballadorsi treballadores. Les anteriors refor-mes Laborals en els 30 anys de re-lacions laborals “democràtiques”,han assegurat una democràcia in-vertida: els límits cada vegada ma-jors per al treball i la llibertat abso-luta per al capital.

La Confederació General delTreball crida a tots i a totes les per-sones assalariades i a la ciutadaniaa rebutjar aquesta Reforma Labo-ral, de la mateixa manera que dià-riament ens oposem i enfrontem ales deslocalitzacions, a les conge-lacions salarials, als ERO i a lapèrdua de drets democràtics.

El 15 de novembre,judici perl’acomiadament deset companys de SAS

Aturem la Reforma LaboralTelefónicaapunta,Atento dispara

L’empresa Atento, del sectordel telemàrqueting, continua

la seva dinàmica de repressió con-tra la CGT, en un context de conti-nuat creixement del sindicat dinsl’empresa i dins el sector del te-lemàrqueting en general, un delsmés precaris en el món del treball.

En aquest context repressiu con-tra la CGT, el passat 22 de setem-bre l’empresa va acomiadar ÁngelLuis García Fernández, delegatLOLS de la Secció Sindical deCGT a Atento Madrid i escollit enel passat Congrés Confederal de laCGT a València com a secretarid’Acció Sindical de la CGT.

Des de la Coordinadora de Te-lemàrqueting de la CGT i des del’organització en el seu conjunt,s’està desenvolupant una campa-nya de suport al company. Dinsd’aquesta campanya s’està portanta terme una important dinàmicad’enviament de faxos de protesta al’empresa, recollida de signatures,edició de cartells i adhesius, aixícom concentracions davant les seusd’Atento i de Telefónica a diversesciutats. A Barcelona s’havia con-vocat una concentració el 28 d’oc-tubre a les oficines d’Atento-Glò-ries. S’ha obert un compte: 00491837 56 2010349225. Informació [email protected] iwww.cgt.es/telemarketing

ONO bloquejaels correusde CGT

Des del divendres 30 de setem-bre, cap missatge de correu

electrònic amb les sigles CGT o lesparaules Confederació General delTreball pot arribar als treballadors itreballadores de l’empresa de tele-comunicacions ONO. I és que lacompanyia ha posat en marxa unfiltre que discrimina tots els missat-ges que en assumpte, en la mateixaadreça i fins i tot en el cos del mis-satge porten les sigles del sindicatmajoritari d’ONO a València (10delegats de 23).

Aquest fet representa una claravulneració del dret a la llibertat sin-dical lloc que impedeix que el sin-dicat i la secció sindical de l’em-presa puguen dirigir-se a afiliats itreballadors a través d’aquest mitjài fins i tot que els delegats es comu-niquen entre ells i amb el sindicat.Així mateix s’està vulnerant la lli-bertat d’expressió i el dret a la in-formació.CGT ha sol·licitat for-malment a la direcció quecorregisca la decisió il·legal.

Declarada legal la vaga dels treballadors de SAS-AbreraCarlos Navarro i Col·lectiu

Catalunya

El 9 de setembre, va tenir lloc aljutjat número 24 de Barcelona

el judici interposat per l’empresaSAS-Abrera, sobre la legalitat oil·legalitat d’una vaga realitzada el2 de juny passat per la seva planti-lla en protesta per l’acomiadamentde set membres del Comitè deVaga, tres de CGT i quatre deCCOO (vegeu números anteriorsdel “Catalunya”) després de lesjornades de vaga del 19 i 20 demaig. La sentència judicial feta pú-blica uns dies després donava laraó als sindicats, considerant lavaga legal tot dient “...procedeix ladesestimació de la demanda enconsiderar-se que la vaga convoca-da i celebrada els dies 19 i 20 demaig de 2005 no va caure en capmotiu d’ il·legalitat .” I en la reso-

lució de la sentència hi diu: “.... de-sestimant demanda interposada perl’empresa SAS Cockpit Automoti-ve Systems SL davant del Comitèd’Empresa i el Comitè de Vagad’aquesta, he d’absoldre i absolcels demandats de la pretensió plan-tejada davant d’ells”.

Des de CGT, sempre s’ha de-fensat que la vaga era totalmentlegal, sense cap base jurídica quepogués provocar els acomiada-ments: “aquests només han estatutilitzats per l’empresa com a es-tratègia per a treure’s de damunt al-guns membres del Comitè d'Em-presa, amb manifesta mala fe iutilitzant la política de fets consu-mats ja que l’empresa ha continuatamb la posada en marxa de la fac-toria de SAS a Martorell”, sense elComitè d'Empresa complet en im-pedir reiteradament l’entrada a lafàbrica dels acomiadats per mitjà

dels guàrdies de seguretat, i aixípoder continuar incomplint l’acorda què es va arribar sobre el trasllatde SAS-Abrera a SAS- Seat Mar-torell.

Per tot el que exposa la CGT,s’ha exigit la immediata readmis-sió dels set acomiadats i que quedisense efecte tot allò que s’ha realit-zat des que es van produir els aco-miadaments. La CGT continuaexigint que es compleixi el ques’ha pactat i s’acabi l’estratègia depersecució contra els treballadors icontra els membres del Comitèd’Empresa.

L’acomiadament de 7 membresdel Comitè de Vaga (3 de CGT, 4de CCOO) va ser una represàlia iuna venjança per la multa de2.000.000 d’euros que li va impo-sar la casa Seat en no haver-li sub-ministrat taulers de control durantles diverses jornades de vaga (dies

19 i 20 de maig i el 2 de juny) ihaver-se vist obligada a aturar lacadena de muntatge diverses vega-des, amb la consegüent baixada deproducció en els models León,Córdoba i Ibiza.

Judici el 15 denovembre

El 15 de novembre a les 11.20hores tindrà lloc, al jutjat número 4(Ronda de Sant Pere, 41, de Barce-lona) el judici per l’acomiadamentdels 7 membres del Comitè deVaga que van ser acomiadats perl’empresa SAS-Abrera.

Els repressaliats i tota l’organit-zació anarcosindicalista esperen elmàxim suport de tota a la concen-tració convocada davant el jutjat.Per aquest motiu, s’ha fet una cridaa l’assistència de tothom per tal dedonar-los suport i solidaritat.



TREBALL-ECONOMIA

Ibèriaconfederal

Joan Layret

Els esdeveniments relacionatsamb el debat de l’Estatut tenen

una freqüència gairabé diària. Elprocediment estatutari iniciat ja fa20 mesos no porta camí d’aturar-sei sense dubte seguirà tensionant eldebat polític dels propers mesos.Les estratègies d’uns i d’altresestan portant a un nivell barroer laforma i el fons de les qüestions.Certament, moltes “línies verme-lles” han estat creuades, el debatdels polítics ja qüestiona directa-ment les pròpies cultures minorità-ries dins de l’Estat, potencia les fò-bies i els atacs entre comunitats.Les autoafirmacions més ràncies ianacròniques surten de vells ba-guls, i tot això amanit amb el foccreuat entre nacionalismes.

La pista de joc sembla ja intran-sitable, però precisament per aixòcal analitzar-la des del punt devista de les classes populars. Els in-teressos de les grans patronals, deles burocràcies dels partits, de l’Es-glésia i fins i tot de l’Exèrcit jas’han deixat sentir amb força. Esmouen de forma intermitent entreels símbols i les grans declaracionsi l’interès més crematístic per man-tenir els diferents negociats oberts iben engreixats.

L’interès popular no passa perconstruir nous estats o pseudoes-tats, ni mantenir més xiringuitos depoder. Ni fer el joc a la burgesiaautòctona i a les seves aspiracionsde subvencions i avantatges en-front de la globalització. Tampocpassa per fer-li al joc als estatalis-tes, que no entenen la diversitat ique pensen que les relacions abso-lutistes imposades el segle XVIIIper la força de les armes són quel-com natural i inqüestionable. Ienmig d’aquesta tempesta interes-sada, també hi ha la gran qüestió,sempre postergada però semprepresent de les condicions de vidade les classes populars.

Cada cop és més difícil pels tre-balladors i treballadores mantenirun merescut nivell de vida. Els ha-bitatges impossibles, les condem-nes de per vida amb els bancs, lalluita per l’estabilitat en el lloc detreball, les constants deslocalitza-cions industrials, la permanentamenaça sobre els treballadors itreballadores sense papers, la in-fantilització dels joves que nopoder portar a terme una vida ple-nament autònoma... Moltes qües-tions que sí preocupen i que tambéestan directament relacionadesamb l’ús que els poders públicsfacin dels impostos recaptats majo-ritàriament entre les classes popu-lars i treballadores. Cal que aquestsdiners retornin als legítims propie-taris, cal que els recursos estiguinel més a prop de la ciutadania.

Josep Garganté

-Expliqueu-nos quan es munta laSecció Sindical de CGT? -La Secció Sindical de CGT deParcs i Jardins es crea a finals del1992 per companys provinentsmajoritàriament d’altres organitza-cions. Al 1993, ens presentem perprimera vegada al Comitè d’Em-presa, obtenint dos delegats. En lesúltimes eleccions sindicals de 2004vam obtenir 4 delegats i delegadesi ens vam presentar per primera ve-gada a tècnics i oficinistes. -Quines són les problemàtiquesque més afecten al vostre treballi com les heu enfrontat? -La CGT a Parcs i Jardins s’orga-nitza a traves del Ple de la SeccióSindical (obert als treballadors i lestreballadores de Parcs i Jardins)que es reuneix tots els dijous a latarda i les assemblees d’afiliats.

A través de les nostres fulles in-formatives (una fulla de mitjanamensual) i del nostre butlletí“Males Herbes” (obert a la partici-pació dels treballadors i les treba-lladores de Parcs i Jardins) que surtamb cada estació. Amb el reparti-ment de les fulles de CGT, inten-tem informar i conscienciar elscompanys.

La distribució de tota aquesta in-formació s’ha de realitzar en els 70centres de treball que hi ha per totala ciutat de Barcelona. La dinàmicahabitual és la d’intentar solucionarla conflictivitat individual dels di-ferents companys i companyes afi-liades (sancions, reclamacions, de-núncies...), la de dur endavant lesdiverses denúncies a Inspecció de

Treball, Magistratura..., les reu-nions en les diferents ComissionsMixtes, les reunions del Comitè,de Seccions Sindicals, del Sindi-cat, etc.-Últimament, sabem que heuestat defensant que el servei queesteu donant sigui públic, en-front de la privatització que estàtractant d’imposar-se des de l’A-juntament. Què significaria elprojecte de l’Ajuntament? Enquin estat es troba el conflicte? -De juny del 2004 a octubre del2005, els treballadors i les treballa-dores de Parcs i Jardins hem man-tingut un conflicte laboral i socialcontra l’Ajuntament de Barcelona,contra l’esquerra “de debò”, contraels poders econòmics... Una lluitano economicista (per a nosaltres ésclar), una lluita per una idea: la de-fensa dels serveis públics.

En aquesta batalla, els treballa-dors i les treballadores, les sec-cions sindicals i el Comitè d’Em-presa hem gastat un munt

d’artilleria (vagues, accions direc-tes, actes alternatius, contramani-festacions, assemblees de Treballa-dors, accions sorpresa, fullesinformatives...).

A pesar de l’esforç realitzat, nohem aconseguit aturar l’aprovaciódel nou model de gestió de Parcs iJardins. Aquest significarà que esdonin i derivin el màxim de recur-sos econòmics de caràcter públic albenefici de les empreses privadessubcontractant i externalitzant elsserveis i treballs que actualment téassignats l’Institut. Es tornarà a laforma de gestió privada dels anys60 i 70, que ja va comportar la de-gradació del servei i les pràctiquesde frau i de corrupció, i l’any 80 vaobligar l’Ajuntament a suprimir-les i a fer-se càrrec directament dela gestió i execució del servei.

També significarà l’encarimentdel servei, com de fet ja està suc-ceint amb la subcontactació de laconservació de jocs infantils i mo-biliari urbà, part de la poda de l’ar-

brat, de tractaments fitosanitaris,de la neteja de zones verdes, etc., iamb l’externalització a una empre-sa privada per portar a terme el Plad’actuació municipal 2004–2007.

La mercantilització i l’especula-ció dels recursos púbics: introduintde manera generalitzada el paga-ment d’entrades a determinatsparcs o jardins de la ciutat, comsucceeix al Parc del Laberint d’-Horta, i comercialitzant amb l’úsde l‘espai públic com està passanta l’ Hivernacle de la Ciutadella, elsJardins de Miramar...

I, per últim, que és destinin re-cursos públics, materials i humans,a efectuar treballs a entitats priva-des i a particulars.-Veient les vostres mobilitza-cions, sembla que hi ha bastantunitat amb els altres sindicats...-Des del primer moment, la CGTva plantejar a la resta de sindicatsque conformen el Comitè d'Em-presa que solament era possibleguanyar aquest conflicte si éremcapaços de mantenir la unitat i peraixò CGT va plantejar en tot mo-ment que els calendaris de mobilit-zacions es presentessin a les as-semblees generals de treballadors is’acordessin per consens.

La unitat amb la resta de sindi-cats s’ha donat dia a dia, amb ca-lendaris de mobilitzacions per atemps determinats, amb la realitza-ció de les accions programades,amb els compromisos adquirits...

Una unitat sindical que desprésdel llarg procés ha sortit reforçada,que ens ha de servir per negociarun bon Conveni Col·lectiu per atothom.

Ningú no veu clar el Metro del futur a BarcelonaCol·lectiu Catalunya

Els primers trens del Metro deBarcelona sense conductor

han de circular l’any vinent a laL11, on ja han començat les obresper adaptar la línia. Però a la CGT,que és el sindicat majoritari en elComitè d’Empresa de TransportsMunicipals de Barcelona, no esveu tan clar el tema.

Metros sense conductor, protec-ció i funcionament automàtic detrens, comunicació entre vies icombois. Són conceptes de futurque, en alguns casos, ja s’han con-vertit en realitat al Metro de Barce-lona. El més “cridaner”, la circula-ció de trens sense ningú a lacabina, encara no es pot veure a la

xarxa barcelonina, però està a puntd’arribar. Serà a la línia 11 -ambnomés cinc estacions és la méscurta i també la més moderna-, queha de començar a funcionar ambaquests metros completament au-tomàtics a mitjans de l’any vinent.La línia 5 i la futura línia 9 -enobres- s’hi afegiran al 2007, se-gons les previsions de TransportsMetropolitans de Barcelona(TMB), que vol tenir tota la xarxaautomatitzada al 2010. La conduc-ció automàtica ja funciona a lalínia 11, a la línia 2 i, des de l’arri-bada dels nous trens compratsaquest any per TMB, també a lalínia 5. Són les que tenen implantatl’anomenat sistema ATP-ATO(protecció i operació automàtica de

trens) i l’operador que ara encarava a la cabina no condueix, sinóque només dóna l’ordre per obrir itancar les portes. Tècnicament, jaseria possible la conducció sensemaquinista en aquestes línies, peròes manté l’operari en cabina.

L’automatització de la xarxa demetro avança en paral·lel a una re-organització del personal de TMB.Així, figures com la del cap d’esta-ció, el venedor de bitllets -en mol-tes estacions ja hi ha només vendaautomàtica- i el maquinista hand’acabar desapareixent i els treba-lladors es convertiran en “agentsd’atenció al client”.

A la CGT, el sindicat majoritarien el Comitè d’Empresa de TMB,no es veu tan clar. Pel que fa als

trens sense conductor, es creu queels terminis que ha marcat l’em-presa no són reals. Per la CGT, abanda de la línia 11, que és moltcurta i amb característiques moltdiferents de la resta, les altres líniestrigaran molt a funcionar ambaquest sistema. El sindicat recordaque arreu d’Europa no hi ha capcas de tota una xarxa sense maqui-nistes. La CGT fa notar, per exem-ple, que els nous trens que estanarribant per a la L5, tot i estar pre-parats per a la conducció automàti-ca, tenen cabina de maquinista. LaCGT tampoc està d’acord amb lareorganització de personal, perquècreu que suposa una rebaixa en laqualitat del servei i també una re-ducció de llocs de treball.

PLAÇA PÚBLICAEntrevista a Antonio Cano, de la Secció Sindical de CGT a Parcs iJardins de Barcelona

‘Hem mantingut unconflicte laboral i social’


TREBALL-ECONOMIA

Carlos Navarro i Col·lectiuCatalunya

Davant la greu situació quees viu a l’empresa ACCE,l'antiga Unidad Herméti-

ca del Vallès, amb ajustaments in-terns que poden passar per la pèr-dua de llocs de treball a travésd’acomiadaments o fins i tot peltancament de l’empresa, des de laSecció Sindical de CGT a l’empre-sa i des de la Federació Local deSabadell de la CGT, es va iniciaruna campanya de mobilització endefensa d’un pla industrial que ga-ranteixi la viabilitat de la compan-yia i els seus quasi 1.100 llocs detreball (830 a Sant Quirze i més de200 a Cervera), i es demana solida-ritat a la resta de la CGT.

Aquesta campanya va començarel 20 d’octubre amb una convo-catòria de vaga de les 8 a les 17hores i manifestació dels treballa-dors de l’antiga Unidad Hermética.Després d’agafar el tren a Sabadellfins a Renfe-plaça Catalunya deBarcelona, els treballadors es van

dirigir en manifestació cap a laConselleria de Treball de la Gene-ralitat, al carrer Sepúlveda, 148-150, on es van concentrar mentrees realitzava una reunió entre Co-mitè d’Empresa, Generalitat i em-presa.

Ara, l’empresa es diu ACCESpain, fins fa poc era Cubigel SA,havia estat Electrolux i era l’em-blemàtica Unidad Hermética delVallès, tot un despropòsit de canvis

societaris, moviments multinacio-nals i estratègies fiscals, en defini-tiva diversos canvis de mà ambl’objectiu d’obtenir més beneficisper a la Multinacional. Des queElectrolux va comprar l’empresal’any 1988, s’han perdut més 600llocs de treball, la plantilla ha so-fert constants retallades socials icongelacions salarials amb elpropòsit de donar futur a l’empre-sa.

Es va tancar la planta de produc-ció de Sabadell, traslladant-la aCervera (Lleida) al costat de lesproduccions i maquinàries, con-tractant personal d’aquella zona,amb uns salaris i condicions so-cials molt inferiors i rebent ajudesmolt importants per part de la Ge-neralitat (tant econòmiques com del’Incasol). Aquesta situació vacomportar una altra reducció apro-ximada d'uns 400 llocs de treballmés, mitjançant prejubilacions, elque devia suposar un estalvi de di-ners significatius per a l’empresa,ho han comptabilitzat com pèr-dues, els costos dels ERO i inver-

sions a Cervera consten en elscomptes anuals com deutes amb elmateix grup en els últims tres anys.

Malgrat tot l’exposat, la direccióde l’empresa argumenta que nos’aconsegueixen els objectius deviabilitat de l'Empresa, sol·licitantals treballadors un esforç més: re-tallada de drets socials, despenjar-se del conveni en vigor, augmentde la flexibilitat, productivitat,... isense un pla de viabilitat que ga-ranteixi treball per a més enllà del2006.

El Comitè d’Empresa format perCGT, CCOO, UGT i AIUH volmostrar a través de la mobilitzacióla preocupació i incertesa que té laplantilla sobre el seu futur, i pertransmetre a la Generalitat quedonin suport a l’interès dels treba-lladors de conservar el lloc de tre-ball d’una forma digna.

El dimecres 26 d’octubre a les19 hores també s’havia convocatuna concentració en la plaça Alcal-de Marcet de Sabadell per part deles organitzacions sindicals i el tei-xit associatiu de la ciutat.

A Unidad Hermética delVallès, no al tancamentI ara li ha tocat

a l’Estatut

Timanfaya

De vegades, quan un llegeix oescolta els mitjans de comu-

nicació li fa l’efecte que vivim enplanetes diferents. M’explicaré.Portem unes setmanes en què l’a-pocalipsi està a punt de produir-seen aquesta pell de toro anomenadaEstat espanyol o, com apareix enalguns documents oficials, Regned’Espanya.

Doncs bé, de cop i volta s’hanobert els abismes i uns sense ànimapretenen destruir aquesta magnaobra d’enginyeria que es diu Cons-titució Espanyola. Sembla ser queaquests pertorbadors han elaboratuna altra constitució per a una regióbastant allunyada de l’epicentreamb la intenció de poder adminis-trar-se amb les seves pròpies reglesdel joc.

Anatema!, criden els guardiansde les essències pàtries; traïció alprojecte socialista!, els altres. Men-trestant, l’estupefacció es va ensen-yorint del nostre enteniment. O totss’han tornat bojos o alguna cosamolt greu s’està coent en la reboti-ga.

La veritat és que totes aquestesactituds em retornen a moments dela nostra no tan llunyana històriaquan els mateixos que ara s’esquin-cen les vestidures i reparteixen ex-comunions a tort i a dret, llavors esposicionaven contra els revanxistesrojos i separatistes que pretenieninstaurar una constitució de tipusliberal, o uns estatuts d’autonomiaque trencarien la sacrosanta unitatde la pàtria. Doncs serà que no, niuna cosa ni l’altra es van desenca-denar. Seria demanar molt que fos-sin clars i no manipulessin l’opinióde la ciutadania? Ja estem al co-rrent que tenen a la seva disposiciópremsa, ràdio i televisió per crearuna consciència negativa contraqualsevol actuació que pugui signi-ficar qüestionar l’’stablishment’ ac-tual, però, permetin-me dubtar queles forces polítiques que han elabo-rat el nou Estatut de Catalunya pre-tenguin o tinguin al cap trencar elsseus vincles amb la resta de poblesque cohabiten aquesta península,aquestes actuacions fins no fa moltsemblaven més pròpies d’altres po-bles més al nord, encara que mai noem vaig creure aquest conte.

Doncs senyors i senyores delParlament espanyol i poble sobre-tot, desdramatitzem la situació,només es tracta que uns represen-tants que apleguen el 89% de la re-presentació en un òrgan anomenatparlament català han donat el visti-plau a una nova regulació de les ac-tuacions i intervencions internes enel seu territori i volen establir altresregles de relació amb la resta delspobles de l’Estat.

L’ALTRA REALITAT

L’Ajuntament de Barcelona privatitza Parcs i JardinsText: Col·lectiu Catalunya

Foto: Gabriel Serra

El passat 14 d’octubre, el PleMunicipal l’Ajuntament de

Barcelona va acordar tirar enda-vant el seu projecte de privatitzacióde Parcs i Jardins, aprofitant la dis-posició transitòria tercera de la Llei57/2003 com a argument jurídicper modificar la naturalesa del’Institut Municipal de Parcs i Jar-dins i convertir-lo en una EntitatPública Empresarial. Era possiblelegalment, mantenint els actualsobjectius i les activitats que es rea-litzen, que l’Institut continués coma organisme autònom, en aquestcas com a organisme autònomlocal que presta un servei públicque en la seva gran majoria no éssusceptible de contraprestacióeconòmica, però malgrat la impor-tant lluita desenvolupada per laplantilla de Parcs i Jardins per ferfront als plans de l’Ajuntament,aquest ha fet oïdes sordes.

Hi ha la voluntat declarada en laproposta de nous estatuts de crear iparticipar societats mercantils quede fet comportaren en part una ex-ternalització dels serveis, i per aixòtambé un canvi en la concepció delservei públic. Per tant, és una deci-sió política i econòmica i no unaobligació jurídica, un nou canvi ju-rídic de gestió, que tal com esta-bleix la disposició addicional 12 dela Llei 57/2003 obre clarament la

porta a la privatització i a l’amor-tització del Servei Públic i com-portarà canvis en el sistema de ges-tió del verd urbà. Aquest canvi voltransformar l’actual Institut Muni-cipal en una Entitat Pública Em-presarial (EPE), el que represen-tarà una comercialització del verdurbà i una retallada del control pú-blic de les contractacions que es re-alitzen; una nova mentalitat quevoldrà fer negoci d’un servei pú-blic.

Aquell mateix dia 14, la majoriade la plantilla (el 90% dels treba-lladors i les treballadores) de l’Ins-titut Municipal de Parcs i Jardinsvan participar en una jornada delluita consistent en una aturada i enuna concentració a la plaça de SantJaume en contra de la privatitzacióde Parcs i Jardins i per expressar elseu rebuig a aquesta decisió.

Una lluita llargaLa jornada del dia 14, quan es vaaprova_r definitivament la privatit-zació del servei, era el final d’unasetmana de lluita amb diverses ac-tivitats en defensa dels serveis pú-blics i contra l’EPE convocadesper la CGT i altres sindicats:-El 8 d’octubre, més de 150 treba-lladors i treballadores de Parcs iJardins es van concentrar al Parcde la Guineueta de Barcelona, en elmarc de la Festa de Tardor, on estrobava l’alcalde Clos i la regidoraImma Mallol, a qui van manifestarla seva repulsa pels plans munici-pals.-La plantilla de Parcs i Jardins vaacordar, també, realitzar una acam-pada durant els dies 10, 11, 12 i 13d’octubre, a la Via Favència, on s’-havien planificat diverses activi-tats, però el govern tripartit muni-

cipal va mostrar un cop més la ve-ritable cara de l’esquerra que ensgoverna: la repressió. La mateixanit del dia 10, un important desple-gament de la Guàrdia Urbana i laPolicia Nacional va obligar a des-muntar l’acampada, i els treballa-dors i treballadores, en inferioritatde nombre aclaparadora, van deci-dir en assemblea acabar l’acampa-da. -L'11 d’octubre, més de 60 perso-nes van assistir a una xerrada sobrela privatització de Parcs i Jardins.-El 12 d’octubre, unes 300 perso-nes van participar en una botifarra-da contra la privatització en el Parcde Serra i Martí (Canyelles).-El 13 d’octubre, a pesar del fortxàfec que estava caient, a partir deles 18 hores, uns 150 treballadors itreballadores de l'Institut Munici-pals de Parcs i Jardins i personessolidàries de CNT, CGT, CCOO,Xarxa contra la precaritat..., es vanconcentrar davant l’edifici consis-torial per protestar per la privatit-zació. Durant la concentració, esvan cridar les clàssiques consignescontra les privatitzacions: “No, no,no, a la privatització”, “EPES no,no, no,”, “Imma, Clos, privatitza lateva butaca”, "L’esquerra ‘pija’també privatitza") i es va entregara l’Ajuntament el manifest d’adhe-sions (FAVB, federacions deCCOO, USOC, CGT i UGT, de di-verses entitats, etc.) en contra de laprivatització de Parcs i Jardins.


TREBALL-ECONOMIA

La precarietatdels cartersrurals a Ponent

Lleida es la demarcació ambmés carters rurals de tot l’Estat

en proporció amb el nombre d’ha-bitants, seguida de Lugo i Orense.Les continuades pujades dels preusdels carburants i el fet d’haver dedesplaçar-se amb vehicle propi,amb els problemes i desgasts queaixò comporta, ha provocat les pro-testes de la CGT de Ponent a Co-rreos.

A aquest augment del preu delscarburants s’hi afegeix també quealguns carters rurals aporten ellocal i els preus per compensar elslloguers són irrisoris ja que no arri-ben a 12 euros al mes.

Des de la CGT de Ponent s’hadenunciat que fa més d’un any ques’hauria d’haver revisat el Conveniper actualitzar els preus, que hanquedat desfasats, i s’han denunciattambé aquestes males condicionsde treball que són freqüents en elservei. La resposta de Correos demoment ha estat que s’estan estu-diant les nostres peticions i que co-neixen el malestar dels carters ru-rals, tot i que encara no hanconcretat si estan disposats a obriruna junta de negociació.

Mobilitzacionsdel professoratinterí i substitut

El 19 d’octubre va tenir lloc unajornada de vaga del professo-

rat interí i substitut. La vaga es faper demanar una solució a la pro-blemàtica laboral dels més de80.000 professores i professors in-terins de l’Estat espanyol i la jorna-da s’emmarcava en la mobilitzacióconvocada en el conjunt de l’Estatper nombroses organitzacions sin-dicals, coincidint amb la tramitacióparlamentària de la Llei Orgànicade Qualitat (LOE), mobilitzacióconvocada a Catalunya per la CGTi la USTEC.

Els sindicats reclamen que laLlei incorpori la possibilitat d’unaccés diferenciat, una doble via oqualsevol procediment que suposil’accés del personal interí a la fun-ció pública docent. Alhora, es de-mana que la LOE contempli uncanvi en el model d’accés, que elDepartament d'Ensenyament ofe-reixi més estabilitat laboral alcol·lectiu i que s’eliminin els no-menaments “a dit”.

Durant la jornada de vaga es vafer a Barcelona una concentraciódavant del Departament d’Educa-ció i una assemblea a l'Institutd’Ensenyament Secundari JaumeBalmes a les 18.30h. En tancaraquest “Catalunya”, la vaga haviade tenir continuïtat el 26 d’octubre,10, 16, 17, 23 i 30 de novembre. El16 de novembre, estava convocadauna manifestació estatal a Madrid.

Un centenar de treballado-res i treballadors interinsde la sanitat pública que

treballen en els centres de l’InstitutCatalà de la Salut (ICS) es vanconcentrar el 28 de setembre da-vant el Centre de Convencions In-ternacional de Barcelona per de-manar una plaça fixa sense superarun examen d’oposicions, aprofi-tant que aquest edifici acollia unajornada sobre l’hospital del futurorganitzada per l’ICS, inauguradaper la consellera de Salut, MarinaGeli.

Les treballadores i els treballa-dors, convocats per la CGT, ana-ven vestits amb bates blanques iportaven una pancarta en la qual espodia llegir “No a la privatització,sí a la sanitat pública, no a la preca-rietat laboral”.

Uns 12.000 dels 35.000 treballa-dors i treballadores de la sanitatpública catalana són interins, alsquals no els reconeixen els anysd’antiguitat ni cobren el mateix elsdies festius.

Dintre d’aquest col·lectiu hi hametges, infermeres, auxiliars clí-nics, zeladores i auxiliars adminis-tratius. Molts d’aquests treballa-dors i treballadores porten cinc,deu o catorze anys en aquesta si-tuació de precarietat constant. Elstreballadors i les treballadores inte-rines ja van protagonitzar en el2002 un tancament permanent decinc mesos en el vestíbul de l’Hos-pital Vall d’Hebron per reclamar al’ICS una convocatòria extraor-dinària per mèrits, sense necessitatde realitzar un examen.

OPINIÓ: El PAVACE: una altra lliçó de consensAntonio Pérez Collado,

CGT del País Valencià

Parlar d’ocupació en qualsevolde les comarques valencianes

suposa tractar del nombre d’aturatsque es cansen de buscar ofertes detreballs dignes, de les empresesque han desaparegut en els últimstemps o dels nombrosos expe-dients de regulació de plantilla queafecten les nostres indústries tradi-cionals; regulacions que solen serel pas previ al tancament definitiuo, com ara pareix estar de moda, ala deslocalització a la recerca deparadisos on la mà d’obra siga ba-rata i no plantege tedioses i anti-quades reclamacions.

A pesar d’una realitat tan evi-dent, que pot ser verificada en re-passar la premsa diària o de vorequin tipus d’empreses són les quevan quedant en pobles i polígons,els polítics (si estan en el poder,

amb més èmfasi) no paren d’asse-gurar que millora l’economia ibaixa la desocupació.

Seria injust negar que les nostresautoritats estan preocupades per ladesocupació i les seues plagues;tan preocupades que de tant en tantcriden els anomenats agents so-cials per a negociar algun pla queparle d’ocupació, de formació, deprevenció i de totes eixes cosesque tant de joc mediàtic proporcio-nen. En la Comunitat Valencianaun dels acords més longeus és elPAVACE (Pacte Valencià pel Crei-xement i l’Ocupació, quasi res!)que va substituir a altres pactessemblants, però de nom menys res-sonant, i es renova periòdicamentperquè el conseller corresponentreba els manaires de l’empresariatautòcton i als secretaris dels dossindicats amics i, tots junts, esfacen una foto de família que de-mostre quant d’equivocats estaven

aquells que ens parlaven de la llui-ta de classes.

Després de les cordials encaixa-des de mans i abraços de rigor s’es-bossen algunes idees perquè pugaobrir-se alguna empreseta permitjà de subvencions o es donencursos de formació.

A continuació ve el plat fort. Noens referim a les carns i peixos dequalitat a què els càrrecs públicspareixen tan aficionats, sinó al re-partiment de fons reservats (perendavant) per a compensar l’esforçdels firmants. Enguany, a pesar dela sequera i d’altres problemetesque han tingut molt preocupat elgabinet del senyor Camps, encaras’han pogut ajuntar 1.647.649euros que, civilitzadament, s’hanrepartit al 50% la Cierval i els sin-dicats UGT i CCOO; estos últimstambé se saben entendre quan fafalta un esforç negociador i parti-xen la seua part a parts iguals:

411.910 euros per a l’organitzacióde Sifre i els mateixos per a la deRecuenco, exobrer metal·lúrgicque no ha tingut inconvenients aarreplegar este vil metall de mà del’administració de dretes, a la quetant critica per ineficaç i poc pro-cliu a la despesa social.

Amb esta donació, i amb unaaltra que UGT va rebre este estiude 486.800 euros més, suposada-ment per a una cosa així com “rea-lització d’activitats d’informació,difusió i orientació de polítiquesactives d’ocupació i formació pro-fessional en l’àmbit de les pimesvalencianes”, que és com dir quees gasten en el que més els convin-ga. Es deixa per a més endavantl’adopció de mesures que contri-buïsquen a mantindre l’ocupacióen nivells dignes de qualitat, segu-retat i retribucions; a acabar ambels contractes fem, amb els expe-dients fraudulents...

Federació de Sanitat de la CGT

Des de la CGT, denunciem la po-lítica privatitzadora de la SanitatPública a Catalunya, on l’any2002, el 40% del pressupost sa-nitari públic es dedicava a con-certs privats. Ara, el tripartit“d’esquerres” prepara un Pro-jecte de Llei per convertir l’ICSen un proveïdor més de l’as-sistència sanitària, lligat al dretprivat i perdent la titularitat delsserveis sanitaris de la SeguretatSocial a Catalunya (amb capaci-tat per endeutar-se i sensehaver-se de sotmetre a cap inter-venció prèvia).

Tot això suposarà el cop defi-nitiu a la sanitat pública catalana(aquest projecte serà aprovat peltripartit, el mateix que construiràl’Hospital del Baix Llobregat). La-boralment, s’opta pel model la-boral davant de l’estatutari (s’haarribat a proposar la circulaciódel personal entre centres i ser-veis de diferent titularitat -tambéprivada-; i l’obligació del perso-nal de l’ICS a prestar serveis sa-nitaris privats). Aquesta propos-ta prové del Consorci Hospitalaride Catalunya (patronal sanitària)i inclou integrar a la “Xarxa”(xarxa de centres privats) el per-sonal estatutari.

És previsible l’extensió denous centres de diagnòstic itractament, unitats separades

dels hospitals, que amb segure-tat es presentaran a l’opinió pú-blica com nous dispositius as-sistencials d’alt poder deresolució, que apropen l’as-sistència al ciutadà. L’experièn-cia recollida al Regne Unit de-mostra que van ser dispositiuscreats per “protegir” els hospi-tals de les incursions dels pa-cients d’urgències, i per tant me-canismes per a la reducció del’ús freqüent i de la despesa sa-nitària.

És per tot això que la CGT volcontactar amb tots els col·lectius

interessats, que defensin líniessimilars, amb l’objectiu de des-bordar a “aquesta esquerra apa-rent” i arribar a l’opinió pública.

Des de la CGT apostem per ladefensa de la sanitat pública,una sanitat de qualitat i gestiópública, a la qual es destinin méspressupostos que els actuals.Per això estem en contra de la re-conversió de l'ICS en empresapública, per això estem contra laprecarietat i la laboralització deles places. Demanem places es-tatutàries ja. Més informació a:www.nofijos.com

OPINIÓ: Gestió privada: la nova ortodòxia

Interins de la sanitat pública contra la precarietat

10 Catalunya. Novembre de 2005

TREBALL-ECONOMIA

Text: Col·lectiu Catalunya,seccions sindicals Seat i Carlos

Navarro; foto: Dídac Salau

La direcció de l’empresa au-tomobilística Seat se’n riudels treballadors i les treba-

lladores, dels sindicats i del governde la Generalitat, i continua amb lapolítica de retallades, flexibilitzaciói acomiadaments per poder mante-nir i augmentar el nivell de benefi-cis.

La direcció de Seat va proposar afinals de setembre al comitè d’em-presa retallades de jornada, sou iproducció per mirar d’afrontar l’ex-cedent de plantilla que l’empresacalculava en 800 persones, i diesdesprés en 1.400.

El 27 de setembre, en la primerareunió després de les vacances perplanificar el calendari laboral delque queda d’any, la direcció de Seatva posar damunt la taula els proble-mes que assegura que té d’excedentde plantilla, a causa de l’incompli-ment de les expectatives en lavenda dels models Altea i León. Lamultinacional alemanya va anun-ciar que retallaria en 40.000 cotxesla producció prevista per aquestany, que era de 446.000 unitats.

Seat va plantejar als sindicatsUGT, CCOO i CGT la supressiódel torn de tarda de la línia 2 a par-tir del dia 7, que fabrica l’Altea i elnou Toledo. A més, no hi hauriaproducció a les línies 1 i 2 els dies5, 7 i 9 de desembre, coincidintamb el pont de la Immaculada.Amb aquestes mesures, la borsad’hores passarà de les 22,45 actualsa les 32,10 a final d’any, quan ellímit de la flexibilitat pactada és de30 hores. La supressió del torn detarda afectaria uns 600 treballadors,que no treballarien el que quedad’any. Actualment ja hi ha 340 tre-balladors a casa seva de maneratemporal. Seat també pretén aplicarla clàusula de salvaguarda del con-veni i rebaixar el salari i la jornada.

Els tres sindicats no van volersignar aquest calendari laboral idies després es reunien per crearuna plataforma sindical per ferfront als plans de l’empresa, a mésd’exigir el reingrés a Seat dels 219treballadors afectats per l'expedientde la filial Gearbox. Els sindicatsvan rebutjar de manera conjunta laproposta de la companyia de reduirla jornada i el salari de tota la plan-tilla de la fàbrica per afrontar l’ex-cedent laboral que afirma tenirl’empresa.

És en aquest context que CGTdecideix convocar el 5 d’octubre

una manifestació a Barcelona delsector de l’automoció contra les re-estructuracions, els acomiadamentsi les rebaixes salarials i de condi-cions de treball (vegeu pàgina 11).

Seat amplia fins als1.400 els amenaçats

Uns dies després es coneix que el2006, Seat preveu remuntar la dis-minuïda producció d’aquest any -calculada inicialment en 440.000unitats que acabaran sent unes390.000- fins a les 429.000 unitats.La direcció de la multinacional vaassegurar el dia 11 als sindicatsque, malgrat les millors perspecti-ves per a l’any vinent, no només noredueix el càlcul sobre l’excedentde plantilla, sinó que l’amplia, ipassa dels 800 treballadors als1.400. La producció per al 2006seria segons Seat de 17.000 cotxesmenys que els previstos inicialmentper al 2005, però el primer planteja-ment ja s’havia esmenat recentment

fins a les 390.000 unitats, i consti-tuïa l’argument principal per a l'a-nunciat excedent de plantilla de800 persones. Ara, Seat aixeca laproducció per al 2006 fins als429.000 cotxes. Les previsions deSeat són fabricar 429.000 cotxes el2006, i 444.000 el 2007, lluny en-cara del mig milió per als quals estàdimensionada la planta de Marto-rell, però força més que els 390.000amb què tancarà aquest any. Tot iaixí, va comunicar als sindicats quecalia ajustar la plantilla a la baixaen 1.400 treballadors, perquè ja noés possible estirar més de la bossad’hores.

Una retalladaplanificada

La CGT, sindicat que no va signarl’actual Conveni Col·lectiu, consi-dera que la plantilla no pot entendreque el Conveni justifiqui mesurescom la borsa d’hores creada segonsells per estabilitzar la plantilla, i ara

vinguin amb excedents. Per la CGTva ser un parany de l’empresa.

Els tres sindicats CGT, UGT iCCOO es neguen a acceptar queexisteixi un excedent, perquè l’em-presa no els ha aportat cap dada queho justifiqui. Per la CGT, Seat es valimitar a donar una visió catastro-fista sense arguments, a més de re-conèixer que la situació no està pro-vocada sols per les vendes, sinó peruna planificació industrial de l’em-presa, que deixa de produir models.

Reunió dels gestorsamb els amos

Els anarcosindicalistes van qualifi-car de “patètica” la reunió que el 13d’octubre van tenir, al Palau de laGeneralitat, el president de Cata-lunya Pasqual Maragall i el de Seat,acompanyats del conseller de tre-ball Josep M. Rañé, fent un paper“submís i d’autèntic llepaculs del’empresa multinacional”. El presi-dent de l’automobilística, Andreas

Schleef, va dir en la reunió que ga-rantia el compromís de Volkswagenamb el futur industrial de Seat, almateix temps que defensava la reta-llada de sou i jornada, tot i assegu-rar que negociaran. Schleef no esva moure ni una mica de la propos-ta inicial: retallar salaris i jornadalaboral a tothom, per poder mante-nir «l’excedent» de 1.400 treballa-dors. En una mostra més de tenir unmorro que se'l trepitja, Schleef vaassegurar que «Seat no està en dis-cussió ni com a companyia ni coma marca», al mateix temps però quetambé va indicar al president catalàla necessitat de millorar la producti-vitat i reduir el volum de la com-panyia, per augmentar els beneficisempresarials, que l’any passat vanser de 144 milions d’euros. Des deCGT es recorda al govern català laseva responsabilitat, perquè Seat harebut diners públics, i ha de tenir unpla industrial que mantingui la màd’obra i doni una sortida no traumà-tica en cas d’excedents.

Rebuig sindical unitari

Després de la reunió empresa-Ge-neralitat, els sindicats CGT, CCOOi UGT van rebutjar de maneraunitària tant la retallada salarialcom els acomiadaments. Per con-tra, van apostar per mesures notraumàtiques per fer front a la supo-sada existència d’un excedent, so-bredimensionat per dades tenden-cioses per tal de desmobilitzar elstreballadors i les treballadores i per-judicar, un cop més, les vendes deSeat.

Els sindicats van anunciar un plade mobilitzacions i per explicar-lovan convocar assemblees el 21d’octubre, amb una aturada d’unahora per torn. Aleshores, tenien pre-vist elaborar una plataforma reivin-dicativa que prevegi alternativesreals de caràcter social, industrial icomercial en la línia de no renego-ciar el Conveni, mantenir els sous ino acceptar mesures unilaterals dela direcció. Els sindicats rebaten elsarguments de Seat i asseguren queno és cert que calgui fabricar500.000 cotxes per mantenir laplantilla, ja que el 2004 se’n van fer416.281 i el compte d’hores quasino es va moure. A més, ressaltenque els nous models -Altea, Toledoi León- tenen més càrrega de feinaque l'Ibiza i el Córdoba. D'altrabanda, creuen que no es pot compa-rar la situació de Seat, l'única em-presa integral del sector a l'Estat,amb altres companyies que sónsimples filials.

L’empresa “ofereix” retallades salarials i diu que reduirà la producció en 40.000 cotxes

Seat amplia les amenacesd’acomiadament a 1.400 persones

Seat acumula 1.066 milions benefici des de l’any1996, segons un informe econòmic de la CGTSegons un informe fet públic el 5d’octubre elaborat per la CGT apartir dels balanços oficials lliu-rats per l’empresa d’automoció,Seat acumula des de 1996 un be-nefici de 1.066 milions d’euros.L’estudi indica que des de 2002 laplantilla de Seat ha passat de13.222 treballadors a 12.875, elque suposa un descens del 2,6%.Aquestes dades sorgeixen en unmoment en el qual la direcció de

Seat proposa una reducció de jor-nada i sou en la planta de Marto-rell amb l’excusa de “ plantar caraa la caiguda de la producció i mi-llorar els índexs de rendibilitat”.

La CGT també destaca que, sies relaciona el salari mitjà amb lafacturació anual procedent de lesvendes, s’arriba a la conclusióque s’ha produït una disminuciódel 41% entre 1995 i 2004, quanaquesta relació va ser del 8,32%.

Segons el sindicat, aquestesdades demostren que la competi-tivitat i la viabilitat de l’empresaestà cada vegada menys influïdapel volum del salari, l’impacte delqual en el total de la facturacióanual és més aviat escàs. El do-cument també assenyala que eldiferencial entre el salari mig deSeat i l’IPC de Catalunya i l’Estatespanyol entre 1995 i 2004 és ne-gatiu en ambdós casos.

L’APUNT

> OPINIÓ

Davant la greusituació del sectorde l’automoció aCatalunya

Federació del Metallde la CGT de Catalunya

Davant la situació que es produeix en elsector de l’automòbil i empreses decomponents i auxiliars, des de la CGTens dirigim a tots els treballadors i tre-balladores i a la població en general,per manifestar el següent:-La realitat que comprovem en el sectorés que les multinacionals i les empre-ses en general aconsegueixen el seuobjectiu de majors beneficis a costa dela retallada de salaris i la deterioracióde les condicions de treball de les plan-tilles de les empreses matrius i, per ex-tensió de les contractes i subcontrac-tes.-Els mètodes utilitzats per les empreseses basen en el xantatge permanent, nonomés sobre les plantilles, sinó sobreel conjunt de la societat amenaçant lacohesió social, és a dir de l’estabilitatde les ocupacions i la qualitat de vidade les persones. Aquests mètodes in-tenten també liquidar l’oposició sindi-cal contra els seus plans.-Els continus acords i convenis signatsdes de les majories sindicals dels úl-tims anys, han comportat una progres-siva i creixent pèrdua de drets dels tre-balladors davant les empreses, el queha permès un espectacular augmentdels beneficis empresarials i més sacri-ficis per als treballadors.-L’absència d’una política industrial en-caminada a defensar a la població deles deslocalitzacions i tancamentsd’empresa per part dels diferents go-verns, sumat a la falta de teixit indus-trial propi, està aplanant el camí a lesmultinacionals en els seus objectius idemostra una submissió de l’interèspúblic al poder econòmic de nefastesconseqüències per a la societat.

Enfront d’aquesta succinta anàlisi idescripció, no cap la resignació, ni tansols la lluita puntual, sinó la cohesió deles i els treballadors, a través de l’im-puls de lluites coordinades i globals,per a:-D’un costat, requerir la implicació polí-tica de les Administracions Públiquesde l’Estat, autonòmiques i locals, per,davant la profunda reestructuració in-dustrial que s’està produint, assumei-xin el seu compromís amb l’interès pú-blic i la cohesió social, enfront delsinteressos mercantilistes de les multi-nacionals.-D’altre costat, exigir la responsabilitatdel moviment obrer amb les seves or-ganitzacions sindicals de tot signe alcapdavant, potenciant i coordinant leslluites i enfrontant alternatives indus-trials i socials.-Cal implicar la tasca de tots i totes enun objectiu comú, la defensa de la dig-nitat laboral i social dels treballadors iles persones. En aquest compromís esmanté la CGT en el seu conjunt mit-jançant les iniciatives acordades.

Rebutgem els xantatges que les em-preses realitzen a les plantilles amb l’ar-gument d’assegurar el futur.



Tema del mes

Text: Col·lectiu Catalunya iCarlos Navarro; fotos: Gabi

Prop de 1.000 treballadores itreballadors es van manifes-tar pel centre de Barcelona

el 5 d’octubre, convocats per les fe-deracions dels sectors del Metall iQuímiques de la CGT de Catalu-nya amb el suport del SecretariatPermanent del Comitè Confederalde l’organització anarcosindicalis-ta, per protestar per la pèrdua dellocs de treball en el sector de l’au-tomoció i la pèrdua de drets de lestreballadores i treballadors, criti-cant l’intolerable xantatge a quèestan sotmesos per les empresesmultinacionals. La manifestació vaacabar a la plaça Sant Jaume, onla CGT va fer una crida a la Gene-ralitat perquè vetlli per la feina delstreballadors i les treballadores.

La manifestació va ser convoca-da com a resposta a l’ofensiva deles empreses del sector per rebai-

xar salaris, condicions de treball ireduir plantilles. La CGT denunciaque aquesta ofensiva ve realitzadaper les empreses del sector a tra-vés d’amenaces d’acomiadamentsi reestructuracions amb l’única fina-

litat d’augmentar els beneficis em-presarials. Les Federacions delMetall i Químiques de la CGT deCatalunya havien convocat prèvia-ment, el 21 de setembre, una con-ferència de delegats i delegades

de CGT al sector de l’automoció(metall i químiques), al CentreCívic Cotxeres Borrell de Barcelo-na, en la qual van participar propd’un centenar de delegats delega-des, que posteriorment, juntamentamb altres militants de la CGT, esvan concentrar davant del Departa-ment de Treball de la Generalitat alcarrer Sepúlveda, per fer-los arri-bar la protesta per l’actitud condes-cendent del govern català amb elsplans empresarials en el sector del’automoció.

ManifestacióLa manifestació va sortir sobre les18.30 hores de la plaça de la Uni-versitat i va acabar sobre les 19.45a la plaça Sant Jaume, davant delPalau de la Generalitat, darrered’una pancarta amb el lema “Endefensa de l’ocupació, acabemamb el passotisme i defensem elque és nostre”. Militants de diver-ses federacions territorials es vandesplaçar a Barcelona per tal departicipar en la mobilització, que vaanar acompanyada per l‘ediciód’un suplement de la revista “Cata-lunya” sobre l’automoció a Cata-lunya que es va repartir per les fà-briques del sector.

Al llarg de la manifestació vanser visibles nombroses pancartesentra les quals es podia llegir “Re-admissió acomiadaments improce-dents”, “Volkswagen menteix iRañé ho consenteix” i “Rañé no etvenguis a Seat”, en referènciaaquestes últimes al conseller deTreball i Indústria de la Generalitat,Josep Maria Rañé.

La CGT havia convocat aquestamanifestació en el marc d’unacampanya per protestar contra lapolítica de destrucció d’ocupació ila pèrdua de drets dels treballadorsi treballadores en el sector de l’au-tomoció i la seva indústria auxiliar.És vergonyós l’intolerable xantatgea què sotmeten els seus treballa-dors i treballadores, proposant-losque acceptin condicions laborals isalarials molt per davall de les araexistents, o els tanquen l’empresa.Més vergonyosa, si és possible, ésla participació activa i necessàriaque està tenint el govern tripartitd’esquerres de la Generalitat, queen compte de defensar el bé comúde l’ocupació i de la majoria, parti-cipa afavorint les estratègies de lesmultinacionals.

MANIFESTACIÓ A BARCELONA DEL PASSAT 5 D�OCTUBRE

La CGT, en defensa delsector de l�automoció

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT


CronologiaFINS AL 15D'OCTUBRE▼

DIVENDRES 16 DE SETEMBRECONCENTRACIÓ a Ciutat de Mallor-ca convocada pel GOB balear contrala presència del portaavions nuclearnord-americà Theodore Rooselvelt.(CI)AGRESSIÓ FEIXISTA a Esplugues deLlobregat: tres joves foren agredits perun grup de neonazis. (CI)

DISSABTE 17 DE SETEMBREOCUPACIÓ d’un centre social a Gra-nollers, 4 mesos després del desallot-jament de Can Calet. (IU)

AGRESSIÓ FEIXISTA a Barcelona: ungrup de neonazis entrà al local del Co-mitè Català de Solidaritat Internaciona-lista del carrer del Bot de Barcelona,provocant destrosses i un ferit que vahaver de ser atès a l’hospital. (CI)

JORNADA ATEA al Centre SocialOcupat (CSO) La Gàbia de Lleida,amb xerrada sobre “Religió i Estat” acàrrec d'Albert Riba, d’Ateus de Cata-lunya. Posteriorment, teatre i concert.VAGA DE FAM a la plaça de SantJaume de Barcelona per part d’un cen-

tenar de persones, en solidaritat ambels presos saharauís en vaga de fam ales presons del Marroc.ASSEMBLEA D’IMMIGRANTS sensepapers a la plaça Universitat de Barce-lona, per demanar al govern una solu-ció per aquells que van veure denega-da la sol·licitud de regularització enl’últim procés i per aquells que no s’hivan poder acollir.A SANTA COLOMA DE GRAMENET,la Plataforma per la Defensa de laSerra de Marina, Can Zam i el riuBesòs va organitzar una Cursa Popu-lar de Relleus per protestar contra l’es-peculació immobiliària i la privatitzaciód’equipaments públics a la ciutat, aixícom per demanar que l’àrea conegudaamb el nom de Can Zam sigui un parcurbà, verd i frondós.

DIUMENGE 18 DE SETEMBREAGRESSIÓ FEIXISTA a Salou: durantla matinada un grup de 7 neonazisagredí a tres joves de la localitat. (CI)

DILLUNS 19 DE SETEMBREDIVERSES DE SUPORT al SàharaOccidental convocaren una jornada desolidaritat amb els presos sahrauís. 60realitzaren un dejú en solidaritat, i l’A-juntament de Barcelona prohibí lacol·locació d’una 'jaima' a la plaça SantJaume, al·legant que seria un acte "in-cívic". (CI)

DIMARTS 20 DE SETEMBRE

CONCENTRACIÓ convocada per laPlataforma contra el Pla Caufec contrael desallotjament del llogater de lamasia de Can Oliveres d’Espluges. Fi-nalment, s’aconseguí aturar el desa-llotjament. (CI)CONCENTRACIÓ davant del Depar-tament de Justícia de Barcelona perreclamar la no discriminació per opcióde gènere o opció sexual a l’hora d’a-doptar infants. (CI)DESALLOTJAMENT d’una casa ocu-pada al carrer Nació del barri del Clotde Barcelona per part de matons amb

barres de ferro. (IU)

DIMECRES 21 DE SETEMBRE

DAVANT LA SITUACIÓ que està ge-nerant la multinacional VW en el con-junt de les empreses de l'auto a Cata-lunya, des de les Federacions delMetall i Químiques de la CGT de Cata-lunya es va convocar el 21 de setem-bre una conferència de delegats i dele-gades de CGT al sector de l’automoció(metall i químiques), que es va realitzaral Centre Cívic Cotxeres Borrell deBarcelona, i en ella van participar-hiprop d’un centenar de delegats, queposteriorment es van concentrar da-vant el Departament de Treball de laGeneralitat al carrer Sepúlveda, perfer-los arribar la protesta per l’actitudcondescendent del govern català ambels plans empresarials en el sector del’automoció.LLIURAMENT DE SIGNATURES depersones i entitats que donen suport alCSO La Gàbia de Lleida. (CI)

DIJOUS 22 DE SETEMBRE

APROFITANT LA CELEBRACIÓ delDia Mundial Sense Cotxes, es va rea-litzar a Barcelona una Massa Críticaextraordinària en forma de pedaladafestiva i reivindicativa en defensa del’ús de la bicicleta i d’una mobilitat sos-tenible.

DIVENDRES 23 DE SETEMBREMUNIÓ DE PROTESTES durant elpregó de les festes de la Mercè a Bar-celona: treballadors de Parcs i Jardinsamenaçats per la privatització, i d’al-tres protestes veïnals i socials. (CI)"CLOS: ON ESTÀ EL BOTÍ del Fòrumi del 22@?": protestes i increpacionsdels veïns durant la inauguració delCentre Fòrum de l’Hospital del Mar.(CI)TORNA L'ATENEU LLIBERTARI deViladecans, gràcies a l’ocupació perpart del seu col·lectiu d’un espai aban-

donat al centre del poble. (IU)CONCENTRACIÓ a la plaça de la Vilade Molins de Rei, per protestar contrala repressió que pateixen els movi-ments socials.

DISSABTE 24 DE SETEMBREOCUPACIÓ FALLIDA a l’Hospitalet deLlobregat. Els mossos desallotjaren lacasa poca estona després de ser ocu-pada, acusant dos dels ocupants (quevaren ser detinguts i emmanillats) dedelictes de possible robatori o usurpa-ció. Aquesta és la seva nova estratè-gia: acusar els ocupants d’aquests de-lictes per tal de poder-los desallotjar.(IU)PROTESTA durant el concert de ChebBalowsky a la plaça de Sant Jaume deBarcelona (en el marc de les festes dela Mercè): unes noies desplegaren daltde l’escensari una pancarta solidàriaamb els Tres de Gràcia. (CI)

DIUMENGE 25 DE SETEMBREDESALLOTJAMENT d’una casa ocu-pada per un grup de joves a Sant Vi-cenç de Montalt.

DIMARTS 27 DE SETEMBREDESALLOTJAMENT a Granollers dela casa ocupada el passat 17 de se-tembre. (CI)CONDEMNATS quatre feixistes per te-rrorisme. Es coneix la sentència queels condemna a sis anys de presó perhaver fabricat i col·locat un explosiu ales Cotxeres de Sants on s’havia de ferun concert del cantant basc FermínMuguruza. Entre els condemnat estroba Santiago Royuela, fill del subhas-ter i conegut membre de l’extremadreta Alberto Royuela. (CI)JUTJATS ELS JOVES que feren l’ac-ció de desobediència tallant la VueltaCiclista al seu pas per Olot. (CI)

DIMECRES 28 DE SETEMBRECOMENCEN LES FESTES Alternati-ves de Molins de Rei, amb activitatsfins el 2 d’octubre.

DIJOUS 29 DE SETEMBREMARXA CICLISTA a Barcelona recla-mant una avinguda Diagonal més hu-mana. (CI) CONCENTRACIÓ als jutjats de LluísCompanys de Barcelona en suport alsactivistes antitransgènics identificats elpassat maig durant una protestasimbòlica a les portes del DARP, i acu-sats de "desordres públics". Se suspènla vista fins al proper 27 d’octubre. (CI)

DIVENDRES 30 DE SETEMBRECONCERT en solidaritat amb el pobled’Haití, a l’Ateneu Popular de 9 Barris(Barcelona).

LA GENT DEL TER presenta diversesal·legacions a diversos organismes pú-blics contra la canalització del rec deSentmenat.CONCENTRACIÓ davant de la Sub-delegació del Govern a Barcelona ensuport amb els activistes propalestinsque disribuïren unes octavetes al partitBarça-Maccabi de Telaviv el passat 10de febrer i multats amb 3.001 euros.(CI)

DISSABTE 1 D’OCTUBRECONCENTRACIÓ de 100 persones aBarcelona per protestar contra lesmorts de persones immigrants a Ceutai Melilla. (CI)

DIUMENGE 2 D’OCTUBREDESPLEGAMENT d’una pancarta de50 metres quadrats des del castell deTorre Baró (a Nou Barris, Barcelona),demanant l’absolució dels Tres deGràcia. (CI)

DILLUNS 3 D’OCTUBRECONCENTRACIÓ al carrer Pere Sera-fí de Barcelona per aturar el desallotja-ment del CSO Mitre. El mateix dia s’a-tura la inspecció d’un arquitecte adiverses cases ocupades del carrerSegre de Barcelona. (IU)JUDICI a quatre policies pels càrrecsde detenció il·legal, simulació de delic-te i fals testimoni. Es tracta del cas delsdos joves d'Elx que varen ser detingutsdurant la cimera de caps d’estat del2002 i que varen ser absolts gràcies alvídeo d’un periodista. Es produí unaconcentració a la porta dels jutjats deBarcelona. (CI)ENTREGA en el Palau de la Generali-tat de 5000 signatures i 4000 al·lega-cions contra la MAT. El mateix dia s’en-tregaren diverses al·legacions a laDelegació del Govern de Barcelonacontra les multes imposades als acti-vistes que repartiren unes octavetespropalestines durant el partit Barça-Maccabi del passat 10 de febrer. (CI)

DIMARTS 4 D’OCTUBRE"LES DECLARACIONS sota torturano són cap prova": acció de protestadavant de la comissaria de Sants enl’aniversari de la detenció de dos jovesde l’Hospitalet i Cornellà, acusats d’a-temptat, desordres i danys: 4 joves esdespullen i es llencen pintura vermellaper sobre. (IU).S’ATURA el desallotjament de LaMitra, casa ocupada al barri de Gràcia.(CI)

DIMECRES 5 D'OCTUBRELA CGT convocà una manifestació aBarcelona del sector de l'automoció endefensa de l’ocupació, contra la preca-

rietat i els acomiadament i en defensade la llibertat sindical, amb la participa-ció d’unes 500 persones.

DIVENDRES 7 D’OCTUBREDIVERSOS COL·LECTIUS organitzenel Sopar del Pobre 2005 al passeig deles Lletres de Terrassa, per manifestar-se contra la patronal empresarial i endefensa dels drets laborals. Com cadaany, la patronal d’empresaris de Te-rrassa, CECOT, organitzava aquell diaun sopar per entregar premis als em-presaris més capitalistes. Amb l¡accióes vol protestar contra el tancamentd’empreses, contra l'atur, contra la pre-carietat laboral, contra les ETT, contraels accidents laborals, contra la di-ferència per qüestió de gènere o ambels i les companyes immigrades, endefinitiva, contra l'explotació de classei per lluitar per un treball digne per atothom.ESMORZAR SOLIDARI al davant dela casa ocupada La Gatada del barridel Guinardó de Barcelona, per tal d’e-vitar el seudesallotjament. (IU)

SEGONA CONCENTRACIÓ a Barce-lona per tal de denunciar elsassassi-nats d’immigrants a la frontera deCeuta i Melilla, amb la participació d’u-nes cent persones. (CI)AGRESSIÓ FEIXISTA a Reus: anant aun concert del Correllengua, un jove vaser agredit per diversos neonazis. (CI)CONCENTRACIONS de veïns i dejoves de Berga i rodalies mentre finalit-za la instrucció del cas de l’assassinatde Josep Maria Isanta durant les pas-sades festes de la Patum. (CI)

DISSABTE 8 D’OCTUBRE“CONTRA ELS PIJOS D'ESQUE-RRES”. Acció de protesta dels treba-lladors de Parcs i Jardins de Barcelonacontra la privatització del servei durantla Festa de Tardor al Parc de la Gui-neueta. Hi participaren uns 150 treba-lladors que van rebre sorollosament lapresidenta de l'Institut de Parcs i Jar-dins Imma Mayol.

AGRESSIONS FEIXISTES a Reus iGavà. A Reus, diversos incidents iagressions per part de neonazis de lazona. Una persona va haver de seratesa a l'hospital. A Gavà, tres neona-zis agrediren un grup de joves que esdirigien a un concert, havent de ser in-gressat un dels joves a l’hospital. (CI)CONCENTRACIÓ per la llibertatsense càrrecs dels detinguts a la cime-ra de Tesalònica davant del consolatgrec de Barcelona. (IU)ACCIÓ SORPRESA contra el pla Cau-fec d'Esplugues: es va ocupar l'espaique es pretén edificar i es va crear unparc autogestionat. (CI)

DILLUNS 10 D’OCTUBRESETMANA ANTIFEIXISTA a Reus,xerrada: "L’experiència del movimentantifeixista a Alemanya", al Centre deLectura, amb projeccions audiovisualsi xerrada a càrrec de membres de Anti-faschistiche Aktion.S'INICIA L’ACAMPADA reivindicativadels treballadors de Parcs i Jardins a laVia Favència de Barcelona. A mitjanit,van ser desallotjats per una dotació es-pecial de la guàrdia urbana, i en as-semblea, els treballadors van decidiraixecar l’acampada.

DIMECRES 12 D’OCTUBRE

SETMANA ANTIFEIXISTA a Reus,concentració "Feixisme ni aquí ni en-lloc", a la plaça del Mercadal. Sota lapluja, un centenar d’antifeixistes escol-ten la lectura del manifest antifeixista ianticapitalista.MANIFESTACIÓ antifeixista al barri deGràcia de Barcelona, que aplegà mésde 1.000 persones, on es denunciàque encara estigui oberta la LlibreriaEuropa, acusada de distribució de ma-terial ultradretà, antisemita i xenòfob; ies recordà la mort ara fa un any deljove Roger agredit per neonazis durantles festes de Gràcia del 2004. Tambées té constància de diverses accionsper denunciar el feixisme a Girona,

Lleida i Sabadell. (CI)

DIJOUS 13 D’OCTUBREPROTESTA dels treballadors de Parcsi Jardins de Barcelona per la privatitza-ció dels serveis públics. Malgrat el fortxàfec, uns 150 treballadors es vanconcentrar davant del consistori lliurantles al·legacions presentades per diver-ses entitats veïnals i socials contraaquesta privatització. SETMANA ANTIFEIXISTA a Reus,xerrada: "La nova extrema dreta alsPaïsos Catalans”, al local de la CGT. "STOP JUDICI BLOKE METGES":concentració davant dels jutjats de ViaLaietana de Barcelona. (IU)LA GENT DEL TER DENUNCIÀ, da-vant de les pluges torrencials que esvan patir a les comarques situades alnord de Girona, que la urbanitzaciódels recs agreuja aquestes situacions.

DIVENDRES 14 D’OCTUBRE"L'ESQUERRA PIJA també privatit-za". Concentració de treballadors deParcs i Jardins de Barcelona a la plaçaSant Jaume, en el marc de les mobilit-zacions contra la privatització de Parcsi Jardins. Durant tot el dia es realitzàuna vaga, convocada també per laCGT. Malgrat tot, Imma Mayol va acon-seguir el seu objectiu i es va crear l'EnsPúblic Empresarial.S'INICIEN A BARCELONA les Jorna-des de Coordinació Anti-carcelària.

DISSABTE 15 D'OCTUBRE

UNES 5.000 PERSONES es manifes-ten a Barcelona contra el projecte deLínia de Molt Alta Tensió i per una novacultura de l’energia, convocades per laPlataforma No a la MAT.CONCENTRACIÓ SOLIDÀRIA contrales morts d’immigrants a la frontera deCeuta/Melilla, davant del consolat ma-rroquí de Barcelona. (IU)FESTIVAL PRO ATENEU Llibertari deRipoll a la Font del Tòtil de Ripoll, amb-diverses actuacions. (CI)

Acte a Lleida pel12 d’octubre perla recuperació dela memòria històrica

El dia 11 d’octubre, la CGT de Ponent vaentrar per registre a la Paeria una sol·li-citud amb la relació dels carrers que en-cara ara a Lleida, porten el nom de per-sonatges del franquisme, i donaren unallista de noms els podien substituiradreçada a l’alcalde de Lleida, ÀngelRos.

Aquest fet s’emmarca dins de la cam-panya que la CGT de Ponent du a termeper la recuperació de la memòria histò-rica i que comença amb la denúncia del’atorgament del nom del feixista Casi-miro Sangenís, a un dels carrers de lanostra ciutat, per part de la Paeria.

Segons la CGT de Ponent, “la vigíliadel 12 d’octubre, antic Dia de la Razaque instaurà el règim feixista del gene-ral Franco és una data prou significati-va per fer aquesta denúncia”.

L'OSL obre local aBuenos AiresL’OSL (Organización Socialista Liberta-ria) d’Argentina ja té una seu a BuenosAires, local que va ser inaugurat el pas-sat mes de setembre i es troba a l'a-dreça: 15 de noviembre 1164, barrio deConstitución, Ciudad de Buenos Aires.L’obertura d’aquest local suposa unaconsolidació del projecte de l’OSL.Contactes:OSL: [email protected] Aires: [email protected]á: [email protected]

Centre deDocumentaciósobre ZapatismeUn grup de persones de diferents puntsde l’Estat espanyol, vinculades a grupsde solidaritat amb la lluita dels zapatis-tes a Chiapas, han creat el Centre deDocumentació sobre Zapatisme(CEDOZ), que vol ser un espai d’inter-canvi, informació i documentació, quefaciliti que totes aquelles persones quevulguin conèixer els processos i lahistòria del zapatisme puguin trobar-hitota la informació possible, com ara do-cuments bàsics i informacions sobrel'EZLN, les Juntas de Buen Gobierno,els municipis autònoms zapatistes, lacooperació internacional, els Acords deSan Andrés, els diàlegs amb el governmexicà, les campanyes, la cronologiadel conflicte, els presos, les dones za-patistes, noticies actualitzades, articlesdiversos, llibres, música, webs... Es potconsultar a www.cedoz.org i es pt en-trar en contacte amb ells a l’adreç[email protected]

Podeu contactar amb nosaltres a [email protected] - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. ([email protected], sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Novembre de 200512 Catalunya. Novembre de 2005 13

Actes diversoscontra el feixismei l’imperialismeel 12 d’octubre

Col·lectiu Catalunya

A València, Barcelona, Reus,Sabadell, Olesa, Lleida,Valls...-Prop de 2.000 persones es van mani-festar al barri de Gràcia de Barcelonacontra el dia de la Hispanitat i contra elfeixisme. La marxa va sortir de la plaçade la Virreina a migdia i va acabar aFontana, on es va homenatjar Roger Al-bert, assassinat per un cap rapat nazil’estiu de l’any passat.

Sota el lema "Feixisme, mai més, nia Barcelona ni a València ni a cap altrelloc", la manifestació va transcórrer pa-cíficament enmig un fort dispositiu poli-cial per tota la vila de Gràcia, que va im-pedir que la manifestació arribés fins laLlibreria Europa, al carrer Sèneca, co-neguda per ser un dels locals centralsdels nazis a Barcelona.-Concentració a la plaça Mercadal deReus, dins els actes de la setmanaantifeixista, contra les agressionsfeixistes i els intents d’implantació del’extrema dreta al Camp de Tarragona.El dia 10 s’havia fet una xerrada sobreantifeixisme a Alemanya i el dia 13 unaaltra xerrada sobre el desenvolupamentdel feixisme a València i les lluites poroposar-s’hi. Durant la setmana es vandonar diversos enfrontaments ambjoves feixistes.-Les assemblees de joves de Sabadell,conjuntament amb la PlataformaAntifeixista de Sabadell, van convocaruna manifestació davant l’església deSant Oleguer, amb cercavila, amblectura de manifest i una petitaxocolatada al final.-Jornada Antifeixista a Olesa de Mont-serrat el 12, dinar popular, parades in-formatives i recital de Pep Roig.-Jornada Antifeixista a Lleida l'11 d'oc-tubre al CSO La Gàbia de Lleida, ambxerrada sobre l’antifeixisme a Xile i ac-tuació del grup xilè Lengua York.-10 anys de la Botifarrada a la Hispani-tat a Mataró. L'11 d’octubre, la plaça del’Ajuntament de Mataró, i concert delsvalencians Obrint Pas i altres grups.-Concert antifeixista a Valls l'11 d’octu-bre.-A València, per protestar contra la ma-nifestació convocada per l’organitzacióxenòfoba i d’extrema dreta España2000 amb el lema "Orgullosos de serespañoles", la Plataforma Antifeixistade la ciutat va convocar a la mateixahora que els feixistes una concentracióa la qual va assistir unes 1.000 perso-nes. La marxa d’España 2000 va ser unautèntic fracàs ja que al final, desprésde setmanes de campanya, només vanpoder reunir unes mil persones.

> CONVOCATÒRIES



Torna La Ruta de l'Anarquisme deBarcelona. Des del passat 22 d’oc-tubre un recorregut amb autocarper la capital de Catalunya ajudaràa conèixer una mica més la històriade l’anarquisme. És la segona ve-gada que es fa aquesta experièn-cia turística, organitzada per Turis-me Tàctic. Les entrades es vanposar a la venda anticipada el 6d’octubre Punt d'Informació Cultu-ral La Rambla 7, 08002 Barcelona,adjunt al Centre d'Art Santa Mòni-ca (sortida metro Drassanes), di-marts i dijous de 10 a 13.30h

Moguts per la necessitat de re-cuperar els fets oblidats i silenciatsdel moviment llibertari a Barcelona,

els organitzadors proposen un re-corregut amb autocar per la ciutat.

En aquest recorregut es mostrendocuments audiovisuals, es fan ac-

cions al carrer, es lliuren docu-ments gràfics i publicacions i elsanarquistes expliquen la sevahistòria i experiència. És així que,cada dissabte i diumenge, fins al20 de novembre, un autocar sortiràdel Portal de Santa Madrona, a lesdeu del matí, per emprendre el re-corregut de la Barcelona llibertària.

Turisme Tàctic també proposaLa Ruta de la Infàmia, un recorre-gut per monuments, llocs i carrersinfames, per raons històriques. Ifins i tot ha obert un fòrum que per-met als internautes de proposarllocs de visita. Podeu aconseguirmés informació a http://www.tacti-caltourism.org/

16, 17 I 18 DE DESEMBRE A

SANT JOAN DESPÍ

VIII Congrés de laCGT de Catalunya

Ja han sortit els llibres amb les ponèn-cies pera tots els afiliats i afiliades quepodeu aconseguir als locals de la CGTde Catalunya; les ponències tambéestan disponibles en pdf i es poden de-manar al local del vostre sindicat. Caltenir en compte també que hi ha unacircular de la Comissió Organitzadoradel Congrés amb diverses rectifica-cions al llibre de ponències i unaponència que no s’hi va incloure.

Informació sobre els terminis:-El 25 de novembre és l’últim dia perpresentar candidatures per al Secreta-riat Permanent i per la ubicació d’a-quest.-El 28 de novembre és l’últim dia per areclamacions i es publicarà la taula devots definitiva de cada sindicat; finsara, cada un ha rebut els llistats de co-titzacions provisional, que cal consul-tar per veure si s’hi està d’acord o no.-L’1 de desembre és l’últim dia per la

publicació de les candidatures. També,llista provisional de convidats.-El 7 de desembre és l’últim dia per allliurament d’acords de les assembleesdels sindicats per a les composicionsde les comissions tècniques, deponències i mesa del Congrés.-El 12 de desembre és l’últim dia per allliurament dels acords dels sindicats ala Comissió Organitzadora.

Per contactar amb la Comissió Orga-nitzadora del Congrés es pot fer a tra-vés del Secretariat Permanent de Cata-lunya o bé en el correu electrònic de lacomissió: [email protected]

Ple estatal del’AdministracióPública de la CGT(FETAP-CGT)Tindrà lloc els dies 24, 25 i 26 de no-vembre de 2005 a València. El Ple es de-senvoluparà als locals de la CGT deValència (av. del Cid, 154). Informació altelèfon 91 554 78 20, o al [email protected]

Ple de la FederacióEstatal de Sindicatsde la IndústriaMetal·lúrgica de CGTTindrà lloc els dies 21 i 22 d’octubre de2005, a Madrid, al saló d’actes del localde CGT del carrer d’Alenza, 13. Més informació a [email protected]

Secretaria de la Dona delComitè Confederal de CGT

([email protected])

L’objectiu prioritari d’aquestesTrobades és definir les línies detreball en les quals anem a cen-trar els nostres esforços i ener-gies en els pròxims anys de caraal desenvolupament dels Acordsdel XV Congrés.

Un objectiu que esperem ser-veixi per establir les bases d'untreball organitzat, de cara a difon-dre i consolidar el feminisme lli-

bertari i anticapitalista a la CGT ides de CGT.

Els tres temes centrals que estractaran són: negociació col·lec-tiva; tenir cura de lespersones/conciliació; i assetja-ment sexual i violència masclista-

També es tractaran altrestemes per compartir informació icanviar impressions sobre el queja s’està fent o es començarà afer en immigració, internacional,discapacitat, transsexualitat iorientació sexual, treball sexual,transversalitat de gènere, etc.

-Dimarts 25 d’octubre, 19h, alCentre de Formació Permanentde la Fundació URV. Inauguracióde la sala d’actes amb el seunom. Conferència de SusannaTavera: “Frederica Montseny, mi-nistra i militant anarquista”.-Dijous 3 de novembre, 20.15h, al’Arxiu Històric Municipal. Con-ferència de Laura Vicente: “Tere-sa Claramunt, dones i sindicalis-me”.-Dilluns 7 de novembre, a l’ArxiuHistòric Municipal. 19h, projecció

de documentals (1936-1938).20.15h, taula rodona amb JoanRamon Mestre, Pedro Nogales iGerard Pedret: “Cinema i Revo-lució”.-Dimarts 15 de novembre,20.15h, a l’Arxiu Històric Munici-pal. Conferència d'Emili Cortavi-tarte: “Anarquisme i educació”.-Dijous 17 de novembre, 20.15h,al Centre de Formació Perma-nent de la Fundació URV. PremisReus. Acte de lliurament de labeca de recerca “Frederica Mont-seny”. Conferència de DolorsMarín: “La família Montseny, unlaboratori de les idees”. Tot se-guit, hi haurà una representació acàrrec de la companyia TEBAC.

L’exposició “Frederica Mont-seny 1905-1994” estarà obertaen el següent horari: de 10 a 14hi de 16 a 20h, de dilluns a diven-dres. Visites per a grups, cal con-certar visita trucant al 977 759675.

Organitzat per l’Arxiu HistòricMunicipal de Reus i la Regidoriade Polítiques per a la Igualtat del'Ajuntament de Reus.

Jornades ‘Frederica Montseny iMañé, una mirada reusenca’

12 I 13 DE NOVEMBRE A L’ALBERGUE DE SAN

FERMÍN DE MADRID

Trobada estatal de dones de laConfederació General del Treball

El 27 i 28 de novembre, els capsd’estat dels països del Mediterra-ni es reuniran a Barcelona per tald’avançar en l’anomenat “procésde Barcelona”.

Aquesta és una iniciativa apro-vada el 1995 en la conferènciaeuromediterrània que va tenir lloca la capital de Catalunya i que vagenerar importants mobilitza-cions al carrer per tal de denun-ciar els veritables interessoseconòmics, polítics i geoestratè-gics que hi havia darrera aquestaproposta.

Ara 10 anys més tard, els capsd’estat de la Mediterrània tornena Barcelona per tal de seguiravançat en l’estratègia de recolo-nització del sud del Mediterrani: através de l’obertura de mercats,la lliure circulació del capital, l’a-plicació de plans d’ajustament

estructural i la deslocalització tanagrícola com industrial... A la ve-gada que des dels governs delnord del Mediterrani es tanquenles portes i es criminalitza la im-migració i es dóna suport a rè-gims que vulneren els drets hu-mans, especialment els drets deles dones, a canvi de més inver-sió industrial i d’importants bene-ficis per les multinacionals euro-pees.

Des de la campanya contra lacimera de Barcelona+10 s’ha fetuna crida a la mobilització elsdies 27 i 28 de novembre a Bar-celona, en el marc d’una convo-catòria internacional de mobilit-zació aprovada en el passatFòrum Social Mediterrani (junydel 2005 a Barcelona) on s’espe-ra la presència de milers de per-sones.

Es tracta d’unes jornades orga-nitzades per la Confederació Ge-neral del Treball de Ponent i En-davant.“El moviment obrer i el catalanis-me”, dijous 20 d’octubre a les19.30h a la CGT. Amb FerranAisa, escriptor i autor de diversosllibre sobre moviment obrer i cul-tura de les treballadores i els tre-balladors; i Joan Tafalla, membrede l'associació Espai Marx.

“Ideologies i qüestió nacional”,

dijous 27 d’octubre, 19.30h a l'O-cell Negre. Amb Emili Cortavitar-te exsecretari General de la CGTde Catalunya i historiador; i JoanSebastià Colomer, responsablede relacions polítiques d'Enda-vant i redactor de “L’Accent”.

“Perspectives”, dijous 3,19.30h a La Maranya. Amb JordiMartí, membre del Col·lectiu Ca-talunya, filòleg i periodista; iJaume Soler, organitzador nacio-nal d'Endavant.

Jornades “Les esquerres i laqüestió nacional” a Lleida

Ja n'hi ha prou! Stop al'expoli i a la recolonització!Un altre Mediterrani és possible

ÉS UNA INICIATIVA DE TURISME TÀCTIC

Torna la Ruta del�Anarquisme barceloní


SENSE FRONTERESRepressió brutal de les policies espanyola imarroqina contra les persones que intentavensaltar la tanca de l’Europa fortalesa

Prou d’hipocresia ilamentacions! aterra els murs detotes les fronteres!!!

Text: Col·lectiu Catalunya;Fotos: Indymedia Barcelona

Els esdeveniments produïts afinals de setembre i primersd’octubre a Ceuta i Melilla,

a partir dels intents d’entrada mas-siva d'immigrants subsaharians aaquestes ciutats travessant les tan-ques que les envolten, són el cru re-flex d’una situació internacionalmarcada per les desigualtats socialsi mostren les conseqüències de lespolítiques econòmiques portades aterme per l’Occident desenvolupat,que mentre continua espoliant elsrecursos naturals del continentafricà i donant suport a polítics co-rruptes i autoritaris de tota mena,converteix Europa en un continenttancat en si mateix i envoltat de tan-ques cada vegada més altes, sofisti-cades i infranquejables.

Repressió brutal per part de lespolicies espanyola i marroquina,trets amb armes de foc, personesassassinades i apallissades, depor-tacions massives per part del Mar-roc enviant els immigrants al desertdel Sàhara i abandonant-los enmigdel no res, devolució d’immigrantsals seus països d’origen, un acarnis-sament salvatge contra personesque només busquen un futur millora Europa, una repressió que ignora itrepitja els drets humans més bàsicsi elementals.

Les imatges de brutals pallissesper part de la Guardia Civil o la po-licia del Marroc als immigrants quehavien saltat o intentaven saltar els

reixats. La militarització del pro-blema de la immigració mitjançantel desplegament de l’exèrcit espa-nyol. La desinformació sobre l’au-toria de diversos morts per arma defoc i de desenes de ferits, amb acu-sacions mútues entre les policies,els militars i els governs del Marroci l’Estat espanyol, més de 1.000 im-migrants que foren traslladats perforça en autobusos a la fronteraamb Algèria abandonant-los en pledesert amb el resultat d’almenys 24persones mortes per deshidratació oper insolació en una zona deshabi-tada, on era impossible trobaraigua, menjar o ombra. Eren aterri-dors els testimoniatges directes delsafectats a través dels seus telèfonsmòbils, descrivint com els seuscompanys morien en els seusbraços sense poder fer res per sal-var-los la vida.

Tot això va provocar el rebuig deciutadans i organitzacions solidà-

ries, que organitzaren concentra-cions i actes de protesta per totl’Estat espanyol per protestar con-tra la brutal repressió, per l’envia-ment de l’exèrcit, l’organitzaciód’una tenalla entre el Marroc i l’Es-tat Espanyol per acorralar, capturari col·locar en la frontera amb Algè-ria milers de persones, i per l’altera-ció de la llei al lliurar al Marroc elssubsaharians detinguts en "terra deningú" o en el territori colonial es-panyol de Ceuta i Melilla.

Cal exigir una investigació judi-cial, tant al Marroc com a l’Estatespanyol, per fer justícia i condem-nar els culpables de les morts d’a-questes persones per trets d’armesde foc o per abandonar-los enmigdel desert. Cal exigir el respecte alsdrets humans i que s’afronti el pro-blema des de la base, o sigui treba-llant per acabar amb les desigual-tats socials i aconseguir unaveritable justícia social.

CGT davant la greu situació dels immigrants a Ceuta, Melilla i el Marroc

Secretaria d�Acció Social delComitè Confederal de la CGT

El que està succeint en les fron-teres de Melilla i Ceuta estàmostrant amb claredat el quesignifica la militarització de lesfronteres, l’Europa Fortalesaque representa el Tractat deSchengen i la violació contínuadels drets humans per part de laUnió Europea, amb l'Estat es-panyol al capdavant, que arribafins a pagar per aquesta políticade repressió i de mort a governscom el Marroc i Líbia que ja sis-temàticament violen els dretshumans de la pròpia població.

Vivim envoltats de mentides itemors. Menyspreen fins a la ge-ografia quan a l’entrada deCeuta i Melilla veiem el cartell de“Municipis de la Unió Europea”.Però aquesta mentida es tornacontra els seus creadors perquèfa més fàcil per a arribar a Euro-pa saltar una tanca que creuarun estret, obligant que els es-tats utilitzin la seva raó última:l’exèrcit i la policia per a impedirel dret a la lliure circulació de lespersones.

Prou d’hipocresia i lamenta-cions. Si de debò volem evitaraquestes morts, l’única solucióés deixar-los entrar, enderrocarles fronteres, deixar de col·labo-rar en mantenir aquest sistemainjust i desigual.

Per desgràcia, les fronteresdels Estats que governen elmón, duen anys i anys omplint-se de cadàvers. En les costesd’Andalusia, el “Genocidi del’Estret” priva a milers d’éssershumans del dret a intentar millo-rar la seva vida i la seva digni-tat. Anys i anys, amb lleis d’es-trangeria que, per molt quealguns pretenguin reformar i“humanitzar” no són més que lanegació de drets a milions depersones perquè se sotmetin enel mercat laboral a condicionspròximes a l’esclavitud i, al ma-teix temps, precaritzar al màximals treballadors i treballadoresque vivim en els països del Nord

per a assolir el “creixement”dels beneficis empresarials.

Cal dir-ho clar: no existeix capsolució real que no sigui l’ende-rrocament dels murs de la fron-tera, la derogació del Tractat deSchengen i de les Lleis d’Estran-geria. Fora d’aquestes mesures,seguirà la mort, el sofriment, larepressió, la violació dels dretshumans de milions de personesper part dels estats de la UE.

Àfrica és un continent queduu gairebé dos segles espoliat,dominat i aixafat pels estats dela Unió Europea, en primer lloc, iper Estats Units posteriorment.Portugal, Itàlia, Bèlgica, Holan-da, Alemanya i, al capdavant,Gran Bretanya i França, van ex-plotar i van massacrar als po-bles d'Àfrica que ja seglesabans havien estat convertits enesclaus per europeus i àrabs.L’estat espanyol, dels últims dela fila, va explotar i va esgotarles mines del Rif en benefici,entre altres, de la família real, vaexplotar els fosfats del SàharaOccidental i va utilitzar per pri-mera vegada en la història deles guerres gasos químics con-tra la població civil. I, ara per ara,continua aquesta explotació deles immenses riqueses naturalsd'Àfrica en mans de les multina-cionals europees i nord-ameri-canes, empreses que derroquengoverns, promouen dictadures iguerres, que arriben fins i tot atenir exèrcits propis de merce-naris. Com negar el dret al pobleafricà de desplaçar-se a Euro-pa? Com podem negar el dret ala vida d’un continent sencer?

Per a la CGT, l’única cosa rea-lista i possible avui, és potenciarun moviment autònom, solidari icombatiu, capaç d’oferir una se-riosa resistència a la nova refor-ma laboral que ens ve damunt, ala sistemàtica limitació dels nos-tres drets en cada espai de lavida, potenciar un movimentque assumeixi activament la llui-ta i els drets dels treballadorsimmigrats a una vida digna i adesplaçar-se amb llibertat.

OPINIÓ

Els estats anul·len els dretshumans a Ceuta i a Melilla

SOCIALLa lluita contrala MAT suposa també una defensad’un altre model energètic no centralitzat ni enmans de les multinacionals de l’energia

Text: Assemblea Pagesa deCatalunya; Foto: Jordi Escuer

Gatius

El dijous dia 8 de setembre,no es va poder evitar l’en-derroc d’un dels dos masos

de dos pagesos (‘colonos’) deMontagut que encara lluiten peldret a l’habitatge i a la terra quehistòricament han anat treballantdurant generacions, les quals erenpropietats del Capítol Catedralicide Lleida a Montagut -Alcarràs- ique després van passar a mans dela macroempresa Agrolleida, laqual ha fet l’enderroc, propietat delter-ratinent i agroindustrial JosepVall Companys.

L’Assemblea Pagesa ha donatsuport a aquests dos lluitadors per-què creu en la lluita social per laterra i perquè s’ha descobert unasèrie d’irregularitats comeses entreel Capítol de la Catedral de Lleida(antiga propietària de les terres imasos dels dos ‘colonos’) i Agro-lleida, empresa que actualment diutenir la propietat de les terres imasos dels esmentats ‘colonos’.

El Capítol de la Catedral de Llei-da tenia 8 ha a l’entorn de l’ermitade Montagut, distribuïdes en trespeces de terra en dues de les qualshi havia dos masos habitats (elsdels dos ‘colonos’). Aquesta pro-pietat que ve d’una segregació feta

el 1969 tenia una forma irregularsemblant a un 8 i així havia estatregistrada i així va estar venuda elnovembre de 2003 a l’Ajuntamentd’Alcarràs. La sorpresa ha sorgitquan, comprovant el cadastre derústica, la venda feta a l’Ajunta-

ment d’Alcarràs no és de tres pecesde terra irregulars i separades entresi i en forma de 8 tal i com constaen el Registre de la Propietat, sinód’una peça rectangular on s’havienexclòs bocins de terra damunt delsquals hi havia construïts els dos

masos . Se sospita, doncs, que el Capítol

de la Catedral de Lleida abans de lavenda a l’Ajuntament va fer unapermuta o canvi de terres (sensecomunicar-la als dos pagesos quevivien als masos esmentats) ambAgrolleida i aquesta empresa,sense cap mena d’escrúpols, és laque ha començat a enderrocar elshabitatges dels dos companys.

Aquesta acceptació de l’Ajunta-ment d’Alcarràs d’una finca queno té res a veure amb la que constaal Registre de la Propietat ha cau-sat indefensió als ‘colonos’, ja quesi haguessin estat assabentats delcanvi entre el Capítol i Agrolleidahagueren pogut “al·legar” pre-ferència de compra.

Aquest fet, sumat al descobri-ment que el Capítol pot tenir enca-ra 500 hectàrees de propietat (deles 5.100 ha que tenia el 1968) quetampoc no estan ni registrades nidonades d’alta al Cadastre de rústi-ca, pot comportar l’inici d’unanova lluita per la recuperació d’a-questes hectàrees que segons la le-gislació podrien ser objecte d’ex-propiació i posterior distribucióentre pagesos sense terra de l’en-torn.

És una lluita per la terra i per ladignitat que creiem val la penacontinuar per evitat la proliferacióde latifundis a Catalunya.

El Pla de l’Energiade Catalunya,qüestionat per totl’ecologisme català

Pel dret de l’habitatge i a viure de la terra a Ponent

La lluita dels ‘colonos’ deMontagut per la terra

MelillaFernando Hernández Holgado

(Assemblea Antimilitarista deCatalunya)

Sembla ser que finalment hemdescobert, o hem tornat a des-

cobrir, per a què serveix el nostreexèrcit. Així ho anunciaven, amb elgest alleugerit, polítics i editorialis-tes de diferents mitjans arrel deldesplegament de tropes militars alMur de Melilla. L’exèrcit serveixper defensar les fronteres de l’Es-tat-nació. Una frontera és sempreuna frontera, fins i tot en aquestmón globalitzat.

Després de més d’una dècadad’incerteses generades per la desa-parició de l’altre Mur, el de Berlín,preguntant-nos per què servia el re-clutament de tropa voluntària oforçosa, enviant-los a països llun-yans per justificar la seva existèn-cia com a instrument de pacificacióo feina humanitària, el debat s’hatancat. A l’any 92, quan era qües-tionada la raó de ser de l’exèrcit es-panyol per objectors de conscièn-cia i insubmisos i qüestionades lesdespeses militars en un món senseenemics, Felipe González enviavaper primera vegada la Legió a Bòs-nia. L’exèrcit ha canviat, es deia: jano serveix per protegir el territori,sinó per defensar l’ordre i la legali-tat internacionals, o per pacificarels “salvatges” balcànics, o perdonar de menjar els famolencsd’Albània, Somàlia o el Congo.Era l’”exèrcit oenagé”, que passatel temps ridiculitzaria fins i tot elPP, una vegada desallotjat delpoder. El que va servir, per cert, perobrir el debat sobre la conveniènciade les despeses militars. Si l’exèrcitno tenia molt clara la seva funció,per què ens havíem de gastar tantsdiners en armament?

Ara el dubte el tenim ja resolt. LaLegió ja no té perquè anar-se’n aBòsnia o l’Afganistan: seguirà allàon sempre ha estat, a l’antic protec-torat marroquí. Es queda defensantles nostres fronteres i lluitant en de-sigual batalla contra les hordes defamolencs que, talment un combatmedieval, intenten assaltar (en rea-litat, només “saltar”, com algú s’haencarregat molt bé de precisar), lafortalesa feudal. I, a més, quedenjustificades les despeses militars:observeu sinó l’augment experi-mentat al pressupost d’enguany.Importa ben poc que el combatlliurat per legionaris i guàrdies ci-vils sigui poc honrós o que aquestsben proveïts soldats del Nord esdefensin de civils desarmats. Elque interessa és que serveixin per aalguna cosa. O sigui, per al de sem-pre.

És el darrer gran espai no urbanitzat lliure que queda a la ciutat

Can Zam, parc urbà, verd i frondós a Santa Coloma de Gramenet

Plataforma en Defensa de laSerra de Marina, Can Zam i el

riu Besòs (www.ara-santacoloma.com/plataforma_s

erra_marina/)

Fa 30 anys que els veïns i veïnesde Santa Coloma demanem

que l’últim gran espai lliure quequeda a la nostra castigada ciutat,un terreny de 30 hectàrees conegutcom Can Zam, es converteixi enun gran parc. El gener de 1976,una gran mobilització popular vaimpedir que el darrer alcalde de ladictadura, Blas Muñoz, construíspisos a Can Zam. El 1979, el pri-mer ajuntament democràtic es vacomprometre a fer de tota la zonaun gran parc. Han passat molts

anys i tan sols una tercera part s’haconvertit en parc, bé, més que enun parc en un parquet, amb molt deciment i pocs arbres. Però el pitjorde tot és que ara, el partit majorita-ri a l’Ajuntament, el PSC-PSOE, iel seu alcalde, Bartomeu Muñoz,volen incomplir el compromísd’ampliar el parc en les 20 hectàre-es restants i, en comptes d’això,

projecten eixamplar la carretera dela Roca, fer pisos i construir altresedificis i equipaments.

La Plataforma en Defensa de laSerra de Marina, Can Zam i el riuBesòs, que aglutina una seixantenad’entitats, ens oposem a aquestespretensions. A Santa Coloma, deciment ens en sobra, el que neces-sitem és una gran zona verda. CanZam ha de ser el pulmó verd de lanostra ciutat.

Els veïns i veïnes de Santa Colo-ma no demanen la Lluna, només elque ja tenen moltes altres pobla-cions. Cornellà té el parc de CanMercader; el Prat, el Parc Nou;Gavà, el parc del Calamot; SantFeliu, el parc de la Torreblanca;Sant Joan Despí, els dos parcs de

Fontsanta; Badalona, Can Solei;per no parlar de Barcelona, quecompta amb 37 parcs urbans, 5parcs botànics, 14 parcs històrics i7 parcs forestals. “S’entén” quel’alcalde trobi innecessari fer unagran zona verda a la ciutat que go-verna perquè ell no hi viu; els parcsja els té al seu barri, el Turó Parksense anar més lluny.

Però per als habitants de la ciu-tat, que sí viuen a Santa Coloma,una de les ciutats més massificadesde tot Catalunya, poder disposard’un gran parc per passejar, per en-trar en contacte amb la natura, pergaudir d’una mica de tranquil·litat id’aire pur no és cap luxe sinó puranecessitat. I això no és demanarmassa.


BALA PERDUDA

El Capítol Catedralici es va vendreles cases i les terres a Agrolleida


SOCIAL


Unes 5.000 persones es vanmanifestar el 15 d’octubrea Barcelona contra la línia

de molt alta tensió (MAT) de400.000 volts i la interconnexióelèctrica amb l’Estat francès. Laprotesta va sortir del passeig deGràcia i va acabar a la plaça de SantJaume amb els lemes "No a laMAT. Ni aquí ni enlloc" i "Per unanova cultura de l’energia, no a laMAT", i es van corejar consignescontra la política energètica del go-vern tripartit. Desenes d’autocarsvan portar a la capital catalana ma-nifestants d’arreu del país, però so-bretot de les comarques gironines ide la Catalunya del Nord.

La manifestació, convocada perla Plataforma contra la MAT (MoltAlta Tensió) i el col·lectiu homòlegNon a la THT de la CatalunyaNord, va aconseguir convertir-se enuna demostració de força del movi-ment d’oposició a la línia d’altatensió. La riuada de gent protestant

contra l’alta tensió era un mosaicrepresentatiu dels diversos territorisafectats, des de la Catalunya Nordfins a València i les terres de po-nent, passant per una àmplia dele-gació de les comarques gironines,en una crítica clara contra el fet queel govern tripartit català deixi a lesmans dels governs espanyol ifrancès un projecte d’interconnexióque afecta tot el país.

Entre els col·lectius que vandonar suport a la manifestació hihavia entitats ecologistes, com Eco-logistes de Catalunya, Greenpeace iEcologistes en Acció; plataformes iassociacions veïnals, sindicats comla CGT i ONG com Justícia i Pau.Després de la lectura del manifest,que carregava contra el modelenergètic centralista i insostenibleque només beneficia les grans mul-tinacionals, una cançó amb músicad’”Els Segadors “ però amb lletraadaptada per a l’ocasió apuntavadirectament a Fecsa-Endesa, i criti-cava la “submissió” del govern alsinteressos empresarials.

Defensem una nova cultura de l’energia No es tracta només d’una formade rebuig a aquest projecte degran línea elèctrica que afectaràl’entorn natural i social de les co-marques de les estribacionsorientals dels Pirineus, tambévol ser el punt de partida d’a-questa defensa d’una nova cul-tura energètica, tal i com ja oco-rregué amb l’aigua durant leslluites contra el transvasamentde l'Ebre. La manifestació del 15d’octubre contra la MAT tenia elsuport de la totalitat del movi-ment ecologista de Catalunya,un moviment embarcat en la llui-ta per una nova cultura de l’ener-gia.

La gestió de l’energia consti-tueix l’element central de qualse-vol sistema econòmic. L’actualmodel energètic es absoluta-ment insostenible i ens portairremissiblement al col·lapseeconòmic per la dependènciaenvers els combustibles fòssils ial desastre planetari que l’escal-fament global ocasionarà.

El Pla de l’Energia de Catalu-nya que vol tirar endavant el go-vern de la Generalitat deixaràperdre l’oportunitat d’establir leslínies mestres que permetin l’e-volució de l’actual model de l’e-nergia a un de completamentsostenible basat en l’estalvi i efi-ciència energètics, la utilitzacióal 100% de fonts renovables i lageneració distribuïda.Cal impulsar aquest canvi demodel amb una rapidesa moltsuperior a la que planteja, en elmillor dels casos, l’actual Pla del’Energia que pot ser qualificatd’immobilista sense cap por aequivocar-se, ja que la crisi delscombustibles fòssils i l’escalfa-ment global no esperaran aningú.

Els canvis necessaris peraconseguir implementar un noumodel energètic afecten de

forma global a la totalitat de lasocietat, al model sòcio-econò-mic i a la manera de pensar deles persones; per aquesta raóproposem una Nova Cultura del’Energia.

La MAT, així com qualsevolaltre interconnexió que es vulguiplantejar, constitueix el símpto-ma més clar del model energèticobsolet i suïcida que ha imperaten els darrers temps. Un modelfet a mida de les multinacionalsdel sector elèctric que ha con-templat com a única possibilitatla utilització de grans infraes-tructures tant de generació comde transport, en detriment de lageneració distribuïda que cons-titueix l’alternativa d’un modelsostenible. La construcció dequalsevol interconnexió que tra-vessi els Pirineus (MAT) supo-sarà l’endarreriment fatal tant enl’aplicació de programes d’efi-ciència i estalvi com en la im-plantació de les energies reno-vables. Les interconnexionsamb l’Estat Francès comporta-rien, a més a més, la pervivènciade la generació nuclear i situa-rien Catalunya dins una perillosadependència envers l’empresanuclear francesa EDF. Es tractad’una autopista elèctrica entreels Estats Francés i Espanyol(interconnexió) que servirà percanalitzar els excedents d’elec-tricitat nuclear francesos.

Les negatives repercussionsd’aquestes interconnexions esprodueixen no tan sols local-ment afectant el paisatge, l’eco-logia i la salut; sinó també a ni-vell més global. La dependènciade l’electricitat nuclear francesacomprometrà seriosament la im-plantació a Catalunya (i a la restade l’Estat Espanyol) d’un modelenergètic sostenible basat en lesfonts renovables i la generaciódistribuïda com alternativa a les

grans infraestructures de gene-ració i transport (nuclears, tèrmi-ques, cicles combinats i línies demolta alta tensió). Les MAT su-posaran la continuïtat de l’actualmodel energètic suïcida basat enla dependència envers els com-bustibles fòssils i l’energia nu-clear, i absolutament incapaç delimitar i reduir les emissions deCO2 (principal causa de l’escal-fament del planeta).

Per altra part, no podem dei-xar de banda que la intenció deles elèctriques, canalitzada a tra-vés de l’Observatori Mediterranide l’Energia, és crear una grananella de transport energètic(gas i electricitat) que per unabanda mantingui captiva la crei-xent demanda dels estats envies de desenvolupament delnord d’Àfrica i , per altra, asse-guri a les multinacionals el con-trol de l’explotació (o seria millordir espoliació?) dels recursosenergètics d’aquests països i elseu subministrament a la UnióEuropea.

La MAT compromet, per tant,no només el dret a preservar lanostra qualitat de vida, sinótambé la necessitat dels païsosdel nord d’Àfrica a desenvolu-par-se econòmicament. Peraquestes raons, és imprescindi-ble que tots ens mobilitzem con-tra la MAT i per una nova culturade l’energia.

Demanem al Govern de la Ge-neralitat que estableixi urgent-ment les mesures necessàriesper engegar un Pla Energèticbasat en l’enfocament des delsserveis que presta l’energia(gestió de la demanda) i que posifi al l’actual malbaratamentenergètic; els eixos fonamentalsdel qual siguin l’estalvi, l’eficièn-cia energètica i la generació dis-tribuïda amb energies netes i re-novables.

OPINIÓ

Milers de persones a Barcelonacontra la línia de Molt Alta Tensió

17


OPINIÓ-SOCIAL

Enric Tello, catedràtic d�Història iInstitucions Econòmiques de la

Universitat de Barcelona

En el protocol de Kioto, laUnió Europea s’ha com-promès a reduir un 8 per

cent les emissions de gasos d’efec-te hivernacle abans del 2012, res-pecte a les de 1990. Atenent els di-ferents nivells de partida,Alemanya i Dinamarca s’han com-promès a reduir-les un 21%, Àus-tria un 13%, Bèlgica, Holanda iItàlia un 6 ó 7%, mentre França iFinlàndia les congelen en valorsabsoluts, per permetre a Irlanda,Espanya i Portugal augmentar lesseves en un 13, 15 i 27% respecti-vament. Això vol dir que l’Estatespanyol no pot augmentar mésenllà d’un 15%, i que si ho femcada tona extra s’haurà de pagaramb alguns dels diversos sistemesprevistos pel mateix protocol.

El Congrés de Diputats va ratifi-car-lo per unanimitat, però els go-verns del Partit Popular no van ferabsolutament res per complir-lo.Després d’aquell exercici de cínicaprevaricació, el 2004 les emissionsja superaven en un 45% el nivellsde 1990 triplicant el marge genero-sament concedit pels altres païsoseuropeus disposats a fer reduc-cions. Ara Cristina Narbona ha en-viat a la UE un Pla Nacional d’As-signació que es proposa portar finsa un màxim del 24% l’augmentd’emissions a Espanya, i adquirirla diferència amb el 15%. Cada co-munitat autònoma haurà d’assumirles seves responsabilitats, i d’unamanera o altra l’excés d’emissionsmés enllà del topall de Kioto l’hau-rem de pagar tots els contribuents.

Les comunitats autònomestambé presenten perfils diferentsquant a emissions per habitant ounitat de PIB, però a tot arreu hancrescut d’una manera forassenyadaesperonades per una ineficiènciaenergètica creixent. Des del 1990,el consum d’energia primària haaugmentat, any rere any, en unaproporció superior al PIB. Tant aCatalunya com a Espanya el con-

sum d’energia per unitat de PIB jasupera àmpliament la mitjana eu-ropea. Per fer les mateixes coses lanostra economia consumeix cadavegada més energia i genera mésemissions d’efecte hivernacle.

En aquest context, el Departa-ment d’Indústria de la Generalitatpresenta a debat un Pla de l’Ener-gia 2006-2015 que només preveudos escenaris. En el pitjor del casosles emissions totals de gasos d’e-fecte hivernacle augmentarien en127%, i en el millor un 94%/. Aixòvol dir negar-se a respectar el to-pall del 24% previst pel Pla d’As-signacions espanyol, i menys enca-ra el 15% al que estem obligats.Excusant-se en el pes de l’econo-mia catalana en el conjunt de l’es-panyola, el pla s’atribueix unamena de "dret" a duplicar el topallmàxim de contaminació globalpermès pel Protocol de Kioto! Esveu que hi països que refusenKioto, com els Estats Units; païsosque el ratifiquen i van camí decomplir-lo, com Alemanya, Àus-tria, Anglaterra, Finlàndia o altres;i països que el ratifiquen i pretenen

incomplir-lo després amb escreix.Val la pena precisar que el Pla de

l’Energia no preveu tancar capcentral nuclear abans del 2015, i nopot reclamar la quota corresponenta electricitat nuclear dins el petitmarge que separa les 8,1 tones deCO2 per habitant de Catalunyaamb la mitjana espanyola de 9,7.També és bo adonar-se que la di-ferència entre aportar des de Cata-lunya un 18% del PIB, i generar un13% de les emissions d’efecte hi-vernacle a Espanya, és una excusade mal pagador. Què hagués passatsi Àustria s’hagués negat a reduirun 13% les seves emissions quanel 1990 la seva economia represen-tava un 2,3% del PIB i només ge-nerava un 1,8% de la contribucióeuropea a l’efecte hivernacle? OItàlia, amb el 16% del PIB i el12,4% de les emissions?

El que no diuen ni el Pla de l’E-nergia ni el conseller Rañé és quefer el que proposen no pot sortirmai de franc. Incomplir Kioto espaga. Encara és aviat per saber aquan sortirà el CO2 en els diversosmecanismes previstos, però al

mercat d’emissions que ja co-mença a funcionar les previsionsoscil·len entre 15 i 30 euros la tona.Si actituds com les que traspuaaquest Pla es generalitzessin, elpreu no faria més que augmentar.Comptant a 15 euros/tona, l’excésd’emissions que el Pla reclama perCatalunya exigiria una despesaentre 300 i 400 milions d’eurosanuals, i entre 600 i 800 milions siarribés a 30 euros/tona. El darrerrecàrrec autonòmic sobre els car-burants, establert per la Generalitatper ajudar a finançar la sanitat, re-capta 160 milions d’euros anuals.Si repartíssim aquelles xifres entretots el catalans que paguem IRPF,la despesa derivada de l’incompli-ment de Kioto suposaria cada anyentre 150 i 300 euros per contri-buent.

Seriosament preocupat per lesdeslocalizatcions, el consellerRañé va reunir patronal i els sindi-cats per signar un acord a favor dela competitivitat. Però en lloc defer pagar a les empreses els costosambientals de les seves activitats,per internalitzar-los en els preusque paguen els qui més consumei-xen i contaminen, el seu Pla preténobligar-nos a tots a pagar com acontribuents l’incompliment delprotocol de Kioto. Això no és altracosa que distorsionar la competèn-cia, mantenint l’economia catalanaen un perillós carreró sens sortidad’ineficiència energètica i insoste-nibilitat ambiental.

El Pla és la suma d’un parelld’escenaris de futur teòrics, i unallista d’infraestructures ja decidi-des abans. Més enllà d’aquestesimposicions no conté cap políticapública amb objectius, pressupos-tos i actors definits. El sentit comúreclama que els seus autors el refa-cin de bon principi prenent com apunt de partida el protocol deKioto, identificant els sectors mésineficients, i dissenyant polítiquesper reduir-hi la despesa energèticai les emissions d’efecte hivernacle.En lloc de pretendre passar la fac-tura a tots els contribuents, i a lesgeneracions futures.

El compliment del protocolde Kioto a Catalunya


Ecologistes en Acció de Cata-lunya i l’Associació de Veïns

de Cercs consideren que cal pren-dre mesures per procedir a curt ter-mini a un tancament o una recon-versió en profunditat de la centraltèrmica de Cercs. Així, el tanca-ment o la reconversió ha de pren-dre en consideració el futur de les40 persones que treballen a l’em-presa, i establir un pla per garantirel manteniment de les empreses itreballadors que obtenen ocupacióindirecta del funcionament de lacentral.

L’anàlisi completa de l’impacteambiental del funcionament de lacentral durant l’any 2004 es pot ob-tenir a http://www.ecologistesenac-cio.org/temes/energia/termiques/cercs2004.doc

Les emissions de la central du-rant l’any 2004 van ser de 17.065tones d’òxids de sofre, 2957, 6tones d’òxids de nitrogen i 1018,9tones de partícules de diversa mida.Entre les irregularitats de l’empre-sa cal destacar que els analitzadorsd’òxids de nitrogen van estar ava-riats durant 59 dies en que la cen-tral estava funcionant.

Una mostra del nivell de permis-sivitat amb què funciona la centrales troba en el fet de que, malgrat leselevades emissions d’òxids desofre i partícules, en cap momentes van superar els límits d’emis-sions que havien estat fixats per laresolució de la Direcció Generald’Energia del govern central; situa-ció aquesta en procés de canvi.

Cercs és propietat d’Electrica deViesgo, d'ENEL, es tracta de l’em-presa que ha engegat una campa-nya oferint un 12% de descompteen el rebut d’electricitat.

El nivell de funcionament delsequips de seguiment de la contami-nació a Cercs continua essent defi-cient. Des del mes d’abril del 2003les continues fallides en les esta-cions de mesura de l’entorn de lacentral van provocar que fossinsubstituïdes per unitats mòbils.Aquesta situació permet qüestionarel valor de les dades de contamina-ció.

La conclusió de l’anàlisi de lesdades de contaminació durant l’any2004 és que la central tèrmica deCercs és un problema ecològic deprimer ordre pels ecosistemes i pera les persones que viuen a les sevesrodalies.

En conclusió, Ecologistes enAcció de Catalunya i l’Associacióde Veïns de Cercs creuen que eltancament o la reconversió en pro-funditat de la central tèrmica deCercs pot ser l’inici d’un procés decanvi de l’economia industrial delBerguedà cap a un model sosteni-ble.

La cistella ecològica a Ponent, menjar sa sense intermediarisMònica Godia, CGT Ponent

El mes de setembre, la Secreta-ria d’Acció Social de la Con-

federació General del Treball dePonent i Assemblea Pagesa hanposat en marxa la cistella ecològi-ca, una iniciativa amb la qualmembres de l’organització anarco-sindicalista podran gaudir del con-sum de fruites i verdures fresques,

ecològiques i directament delcamp sense intermediaris.

Cada setmana, prèvia comanda,els productors els porten al localuna cistella de verdura variadaentre la qual es pot trobar arrel,fulla, flor i fruita, que va canviantsegons la temporada. L’objectiu éspromoure el consum de productesecològics de qualitat, donant su-port i reconeixement alhora, el tre-

ball dels nostres agricultors.Segons la Confederació General

del Treball de Ponent, “en una so-cietat com la nostra en què priorit-zem les produccions i el consummassiu de productes sense impor-tar-nos d’on vénen ni en quinescondicions, ens fa il·lusió i ens en-gresca la idea de menjar els fruitsde la nostra terra, amb la confiançaque ens dona conèixer la seva pro-

cedència i saber que són ecolò-gics”.

De moment, són onze les agru-pacions d’individus de CGT quehan optat per aquesta forma deconsum, però s’espera que amb eltemps en serem més. És una pro-posta que la CGT de Ponent havolgut fer extensiva a altres federa-cions de CGT per tal que arribi aestendre’s.

Demanen eltancamentde la tèrmicade Cercs


OPINIÓ

Abel Paz (publicat a �El Periódico�18 de maig de 1980, amb permís de

l�autor); traducció: Paco Navas

Antoni de Senillosa, diputatde Coalición Democrática,ha presentat al Congrés

una moció perquè es retornessin ala Generalitat de Catalunya els do-cuments segrestats durant la guerracivil i que es troben a l’arxiu de SanAmbrosio de Salamanca. Aquestamoció sembla que compta amb elsuport del ministre de Cultura, Ri-cardo de la Cierva, i a ell se li adju-diquen aquestes declaracions:“Estic en condicions de prometreque aquesta part de la història deCatalunya vindrà com més aviatmillor a Catalunya”. Davant d’a-questes declaracions es pot pensarque estem en vies de recuperar lahistòria, la veritable història. Peròla història no només està oculta alsarxius de Salamanca, sinó en infini-tat de llocs d’Espanya i, particular-ment, de Barcelona, al CementiriSud-est de la capital.

Esborrar la història

Començarem per situar millor lescoses, preguntant als regidors i enparticular a l’alcalde, Narcís Serrade l’Ajuntament de Barcelona, quecal fer per a saber on es troben lesrestes de Buenaventura Durruti iFrancisco Ascaso, respectivamententerrats –amb caràcter provisio-nal- el 22 de novembre de 1936 enla Tomba Menor número 69 en lavia Sant Joan Baptista, NovenaAgrupació; i el 21 de juliol de 1936en el nínxol de lloguer número3.344, 4t pis a Sense Via. Igual-ment, preguntem per què falten milnínxols a Via Sant Oleguer, 5a divi-sió. La numeració va del número 1al 4.999 i d’aquí salta al 6.000.Dóna la coincidència que DomingoAscaso Abadia, mort durant els fetsde maig de 1937, va ser enterrat enel nínxol 5.817, segons es dónacom a informació en l’administra-ció del cementiri. Què es pot pen-sar? Van desaparèixer aquests nín-xols com a resultat d’un negoci? Ola seva eliminació correspon a latècnica de l'esponja per esborrar lahistòria?

La història val per a recuperar lahistòria: vegem els fets en els qualses basen aquestes preguntes.

Quan el 22 de novembre de 1936es va donar sepultura a Durruti, esva fer en la Tomba Menor número69 que ja hem esmentat. Aquestatomba es trobava buida des de 1905i, en la data de la qual va ser retro-cedida a l’Ajuntament de Barcelo-na, per tant propietat d’aquest. Enser propietàries a perpetuïtat lesMilícies de Catalunya, s’entén que

l’Ajuntament la va cedir a elles.Era lògic que en aquells mo-

ments la CNT i la FAI, representati-ves de la classe obrera Barcelonina,donessin sepultura definitiva a Du-rruti i a Ascaso en un mausoleuconsagrat a la memòria d’ambdós.

Al novembre de 1937 es va inau-gurar el mausoleu i als dos esmen-tats es va unir simbòlicament aFrancesc Ferrer i Guàrdia, afusellata les fosses de Montjuïc el 13 d’oc-tubre de 1909. “Solidaritat Obrera”de Barcelona en el seu número del23 de novembre de 1937 relata unamanifestació homenatge a Durrutientorn de la seva tomba. La foto noreprodueix la Tomba Menor núme-ro 69 sinó el mausoleu. I el mateixdiari del 22 de novembre de 1938també deixa constància d’un segonhomenatge. La revista “Umbral” enel seu número corresponent a la ter-cera desena de novembre de 1938dedica dues pàgines a aquest esde-veniment i reprodueix diversesfotos, la de Garcia Oliver i RicardoSanz, aquest últim tinent coronel icap llavors de la 26 Divisió, exco-lumna Durruti, dirigint-se als con-gregats entorn del mausoleu aixe-cat, d’esquena al mar enl’esplanada de la Igualtat de l’ales-hores cementiri civil, avui recinteprotestant Via Sant Carles.

Embolic de mausoleus

En una de les fotos –com es podràapreciar per la reproducció del do-cument-, apareix un coixí de florsentreteixides amb la inscripció: “La28 división a Durruti, 20-11-1938”descansant sobre un mur en formade triangle, segurament del mateixmaterial amb què estan construïdesles tombes actuals i en el qual segu-rament hi havia alguna inscripciógravada, en record als tres home-natjats. En l’actualitat, com qualse-vol visitant pot apreciar, el triangleen qüestió no existeix i les tres tom-bes llises apareixen anònimes. Estàclar que aquest triangle va ser des-truït per ordres superiors civils omilitars, un cop va ser ocupada laciutat de Barcelona, el 26 de generde 1939, per les forces contràries.

En 1966 arribava la notícia que,després d’investigacions realitza-des entorn de tomba de Durruti, espodia veure un escrit en l’adminis-tració del Cementiri en el qual esdonava ordre de “fer desaparèixerde les tombes de polítics o lídersobrers, particularment de la de Du-rruti, tot signe que pogués cridarl’atenció de les persones” I alhoraes recomanava: “situar agents devigilància per evitar tota visita aaquestes tombes i, fins i tot, detenircom a sospitosos a qui sol·licitésdades relatives al lloc d’enterra-

ment dels dirigents esmentats”. Vaser llavors que es va demolir elmur? Podem creure que va ser així.Amb la informació transcrita estancava el darrer capítol de la bio-grafia que estàvem escrivint sobreDurruti.

Potser noméscomençava una història

Fa uns mesos, com que encara nohavíem visitat la tomba de Durruti,ens encaminàvem al cementiri Sud-est i vam sol·licitar de l’administra-ció del Cementiri dades concretessobre el lloc on es trobaven ente-rrats Buenaventura Durruti i Fran-cisco Ascaso. Un empleat anava arespondre’ns amb un llibre en lamà, quan va entrar a l’oficina unaltre empleat i dirigint-se a nosal-tres, ens va preguntar què era el quedesitjàvem saber. Formulem de noula pregunta. Va extreure un paperde la butxaca de la seva bata en quèapareixien diverses dades escrites amàquina relatives a FrancescMacià, Lluís Companys, Buena-ventura Durruti i Francisco Ascaso.

Tombes buides

-Les tombes que vostès busquen estroben en el recinte protestant, ViaSant Carles, pujant a l’esquerra.Són tres tombes iguals sense capinscripció. Però –va afegir- enaquestes tombes no es troben lesrestes de Durruti, Ascaso i Ferrer...Estan buides!

Quina incongruència! Pensem: -Si estan buides com és que ens indi-ca vostè aquestes tombes? -Són les ordres que tenim, ens varespondre sense dubtes l’empleat.Insistim: -On es troben, doncs, les restes d’a-quests cadàvers?-Les restes de Durruti -ens va dir-m’han dit que se les va emportar laseva dona en acabar la guerra…

Nosaltres pensem que allò erapura llegenda. Emilienne Morin, ladona de Durruti, va tornar a Françaen 1937 i des de llavors no haviatornat a Espanya fins a després dela mort de Franco.-No hi ha altres dades... sobre Du-rruti i Ascaso?, tornem a insistir.-No hi ha més dades que les queconsten en el llibre. L’empleat vareflexionar un moment i desprésens va dir: “Això que avui estic fentamb vostès, fa uns anys haguésestat impossible”.

En els llibres delCementiri consten lessegüents dades:“Francisco Ascaso, inhumat el 21de juliol de 1936 en el nínxol nú-

mero 3.344, 4t pis de Sense Via. Noconsta propietari. El 8 de març de1940 va ser traslladat a l’ossera Ge-neral”.

“Buenaventura Durruti, inhumatel 22 de novembre de 1936 en laTomba Menor número 69 de la ViaSan Juan Baptista, Agrupació No-vena. Propietari: les Milícies de Ca-talunya”. Seguint en el llibre de re-gistre d’historial d’aquesta TombaMenor, es llegeix: “El 15 de juliolde 1947 (curiosa coincidència, Du-rruti va néixer el 14 de juliol de1896) aquesta tomba va ser adquiri-da per la senyora Clara VicenteBoada, no figurant en la citada datasoterrament algun. En els llibres deregistre no apareix cap dada sobreel parador de les restes de Buena-ventura Durruti.

De passada volem assenyalaraltra curiosa coincidència: al costatde la Tomba Menor existeix un nín-xol amb el número 14 de la “Famí-lia Alonso Cuevillas Carcaño”.Carcaño va ser un nom fals que Du-rruti va utilitzar quan es va haver detraslladar de Xile a Buenos Aires el1925 perseguit per la policia d’a-quell país…

On estan?

Les restes de Durruti, home i nomde llegenda fins a després de la sevamort, han desaparegut: no estan enles anomenades tombes oficials delCementiri, ni estava en la TombaMenor el dia 15 de juliol de 1947quan va ser enterrada allí Clara Vi-cente Boada. On són les restes deDurruti? L’Ajuntament de Barcelo-na té atribucions per encarregar unainvestigació oberta entorn dels“misteris del cementiri de Mont-juïc” compresa, naturalment, lafossa comuna, on reposen les per-sones sense nom, víctimes de la re-pressió… Això també forma part dela recuperació de la història.

Si, com resa en el llibre de regis-tre, Durruti va ser enterrat el 22 denovembre de 1936 i després no hiha moviment en aquest mateix lli-bre en relació al seu trasllat –com síque consta en el de Francisco Asca-so- això vol dir que les restes deDurruti devien continuar estant enla Tomba Menor número 69.

Per què, sent així, es va autoritzarl’enterrament en aquesta tomba a laSenyora Clara Vicente Boada? Unade dues: perquè se sabia que latomba estava buida o perquè se’nva treure el cadàver en aquell mo-ment. I en aquest cas, on va anar aparar? Si la tomba estava buida in-dicava que s’havia traslladat, juntamb Ascaso, al novembre de 1937al mausoleu. Però llavors per quèno es troben en el mausoleu segonsafirma l’empleat del cementiri?

El trencaclosques de la recerca del cos de Durruti

On ets Durruti?

> CONTRAINFORMACIÓ


Dinamita de cervell


Imaginant un mónsense copyright

Joost Smiers i Marieke VanSchijndel (publicat a la revista�Zehar� 56 �www.arteleku.net-

reproduït amb permís de l�autor)

En el seu moment el copyrightera un mitjà per garantir alsartistes uns ingressos dig-

nes. A més de la qüestió de si real-ment funcionava com a tal -moltsartistes mai van treure gran profitd'això i encara avui, no li deuen niun duro al sistema- hem d'admetreque el copyright té un objectiu total-ment diferent en el món actual.Avui dia és l'eina dels conglome-rats de la indústria musical, publi-citària, de la imatge i cinematogrà-fica per controlar els seus mercats.

Ells són els qui decideixen si elsmaterials als quals han tirat màpoden ser utilitzats per altres. I siho permeten, sota quines condi-cions i a quin preu. La legislacióeuropea i nord-americana estenenaquest privilegi a les vídues -quantingui almenys setanta anys- i des-prés de morir l'autor original! Lesconseqüències? La privatitzaciód’una part cada vegada major deles nostres expressions culturals,perquè això és precisament el quefa el copyright. Quina altra? Se'nsestà arravassant lentament peròamb fermesa el dret democràtic ala llibertat d'un intercanvi cultural iartístic.

No obstant això, alguna cosa ve-ritablement fascinant està succeintdavant els nostres propis ulls. Mi-lions de persones que intercanvienmúsica i pel·lícules a través d'Inter-net es neguen ja a acceptar queles empreses gegants puguin real-ment ser amos de, per exemple,milions de melodies. Per tant, la di-

gitalització està rosegant els fona-ments del sistema de copyright.Però també existeixen altres preo-cupacions. Com s'ha dit, la majoriadels artistes no obté beneficiseconòmics del sistema de copy-right, un sistema que, de fet, els haperjudicat enormement. També ésinacceptable que haguem de con-sumir les creacions culturals de lamanera com ens les serveixen, i deles quals no podem canviar ni l'em-bolcall ni el contingut. Per això,tenim moltes raons per consideraruna “alternativa” viable al copy-right.

Una alternativa alcopyright

Com seria, des del nostre punt devista, aquesta conceptualització al-ternativa del copyright? Per arribara aquesta alternativa, primer hem

d’admetre que els artistes són em-presaris. Ells són els qui prenen lainiciativa de modelar uns treballsdeterminats i oferir-los a un mercat.També poden ser altres el qui pren-guin la iniciativa, per exemple, unproductor o un mecenes, qui, alseu torn, empra els artistes. Totsaquests emprenedors artísticstenen una mica en comú: assumei-xen riscos empresarials.

El que fa el copyright és precisa-ment limitar aquests riscos. L'em-presari cultural rep el dret de cons-truir una barrera protectora alvoltant de la seva obra, particular-ment un monopoli per explotar l'o-bra, pel que sembla per un períodede temps infinit. Aquesta protecciócobreix a més tot el que s’assemblia l'obra d'una manera o altra. Ésmolt estrany. Hem de tenir encompte que per descomptat totaobra artística –tant si té a veure

amb una telenovela, amb una com-posició de Luciano Berio o ambuna pel·lícula protagonitzada perArnold Schwarzenegger- deriva enla seva major part de l'obra d'unsaltres, del domini públic. L'originali-tat és un concepte relatiu. En capaltra cultura de la resta del món,exceptuant en la de l'Occident ac-tual, podria o pot una persona con-siderar-se a si mateixa ser l’amad'una melodia, una imatge o unaparaula. Per tant, és una exagera-ció permetre gratuïtament a aques-ta obra una protecció tan desme-surada, el títol de propietat il'exclusió de riscos, perquè això ésexactament el que ofereix el copy-right.

Ens podem preguntar si aquestacapa protectora és realment ne-cessària per al procés evolutiu dela creació artística. La nostra pro-posta, que implica tres passos, de-mostrarà que aquest no és el cas.Llavors, en la nostra opinió, quèpot reemplaçar al copyright? Enprimer lloc, l'obra haurà de fer unintent en el mercat per si mateixa,sense la luxosa protecció ofertapels copyright. Després de tot, elprimer a saltar al mercat té avantat-ge pel que fa al temps i a l'atencióque se li prestarà. El més interes-sant d'aquesta proposta és quedóna un cop fatal a uns quants mo-nopolistes culturals que, amb laprotecció del copyright, utilitzen esseves estrelles, èxits de taquilla ibest-sellers per monopolitzar elmercat i desviar l'atenció de laresta de les obres artístiques pro-duïdes per artistes. Això és un pro-blema en una societat com la nos-tra, en la qual estem veritablementnecessitats d'aquesta pluriformitat

‘Comunicaciódirecta’, un nousetmanari per alsmoviments socials


El passat dissabte 22 d’octubre, es vapresentar a les Cotxeres de Sants, aBarcelona, el que vol ser el nou setma-nari dels moviments socials dels Paï-sos Catalans, o de l’àrea lingüística ca-talana que és el mateix.

El grup promotor d’aquest nou set-manari que pretén fer realitat el que escreu que fa falta als moviments socialsestà format per gent que portem tempsen projectes contrainformatius com elsetmanari mural “Contra-Infos”, o quehan participat en projectes lligats acampanyes concretes com “L’Altaveu”(Campanya Contra l'Europa del Capital)o el “Diari de la Pau”, o que han formatpart d’altres publicacions com “LaBurxa”, “Masala”, “Xibarri” o “Kale Go-rria”, o periodistes cansats de les limi-tacions i censures existents als mitjansde comunicació oficials.

El punt de partida del setmanari seràuna tirada de 3.000 exemplars i 28 pàgi-nes en format periòdic. S’han marcat lanecessitat de tenir 1.500 subscriptorsper donar viabilitat al projecte (subs-cripció 60 _ anuals = 50 números).

Després d’una tanda d’actes informa-tius de presentació que s’estan realit-zant, tenen prevista la presentació delnúmero 00 el gener de 2006, despréscontinuarem amb actes de presentació,i per Sant Jordi de 2006 es farà l’actefinal de campanya i la presentació delnúmero 1.

Es pot contactar amb ells al telèfon661 49 31 17, al correu [email protected] i a la pàgina web www.setma-naridirecta.info, així com a l’adreça del’Espai Obert, al c/ Violant d’Hongria,71, 1a planta, 08028 Barcelona.

Es dóna una saturació d’informaciódesordenada i compartimentada, allun-yada d’una visió alternativa global delmón i la realitat que ens envolta. Pelspromotors de la iniciativa, amb “Direc-ta” es tracta de crear un mitjà de comu-nicació potent, atractiu, seriós i plural,capaç de trencar els estrets margesdels ja convençuts i que pugui arribar atota la gent que no acaba de creure’s elque li diuen els mitjans convencionals,però que no es troba identificada ambcap dels mitjans alternatius existents.

Antonina Rodrigo

Aprèn l’ofici de sastressa al tallerfamiliar. Estudia a l’escola nocturnaamb el mateix afany amb què mésendavant es lliura a la militànciapolítica. Als setze anys s’indepen-ditza. El 1931 s’afilia a les Joven-tuts Comunistes. S’entrena com aoradora en barriades i pobles, peròla seva consagració és a La Bohè-mia, sala de ball i “catedral política”per als partits que hi celebraventota mena d’actes. El 1931 l’enviena la URSS i ingressa en l’EscolaMarxista-Leninista de Moscou per

a la formació de quadres. Exposala seva visió del proletariat sovièticen els articles que publica a “Cata-

lunya Roja”. L’elegeixen secretàriageneral de les Joventuts Comunis-tes de Catalunya. L’octubre de1934 lluita per l’Aliança Obrera iforma part d’un grup armat en laRevolució d’Astúries. Un cop a Ca-talunya, la detenen a Sant Cugatquan es disposa a organitzar la in-surrecció dels rabassaires. Lina viutemps de presó i clandestinitat enles files de l’Agrupació de DonesAntifeixistes. El 1935 assisteix alCongrés Intenacional de JoventutsComunistes, a Copenhagen, queanalitza a la revista “Octubre”. L’a-bril de 1936, a Barcelona, es com-

promet en la creació de les Joven-tuts Socialistes Unificades (JSU).Avesada a assumir riscos, prenpart en els combats de carrer el ju-liol de 1936; també, combat a Al-meria, i al front de Jaén-Granada.Després de diverses missions aMadrid i Barcelona, torna a Andalu-sia. Aleshores comença la seva lle-genda. Durant una missió per te-rres granadines amb un cotxe queduu les sigles CNT/FAI s’interna enel sector enemic i, després de re-sistir fins acabar les municions,aprofita l’última bala per llevar-se lavida.

Lina Ódena García (Barcelona, 1911 - Iznalloz (Granada), 1936)

Dones sindicalistes

Theresa Hak Kyung Cha, “Surplus Novel” (Novel·la excedent), 1980, dos objectes,foto: Benjamin Blackwell



> LA CULTURA

Memòria poumista

Pepe Gutiérrez-Álvarez

El passat 29 de setembre, es va complirel setanta aniversari de la creació delPOUM en una reunió clandestina enuna casa del Guinardó. Per parlard’això, es va improvisar un acte en pleestiu per al mateix dia a l’Ateneu Barce-lonès. Amb una escassa propagandaportada a terme des dels telèfons i else-mail, es temia que “fóssim els desempre”, i a sobre el PSC-PSOE va or-ganitzar per al mateix dia un homenatgede primera línia (fins i tot hi intervenia elSr. Montilla que ja em diran vostès queté a veure amb el POUM) als poumistasque havien optat per jubilar-se en la so-cialdemocràcia. Amb tot, la convocatò-ria va reunir unes 130 persones en unambient que els que ja pentinem ca-bells blancs no recordàvem des de l’ini-ci de la Transició, quan lluitàvem per re-cuperar la memòria popular. Aquestambient era coincident amb “el revival”bibliogràfic que va seguir l’èxit de lapel·lícula “Terra i llibertat”.

D’aquí es podria desprendre una lec-tura òbvia, és a dir, que el POUM va serun partit coherent amb els seus idealsque va pagar amb això un doble preu.Una explicació més àmplia ens l’ofereixl’emergència d’un “moviment social”,el qual ha lluitat calladament durantmolts anys per la restitució de la veritatsobre la repressió franquista, i pel ma-teix per la recuperació d’uns valors ques’havien sacrificat en nom del “con-sens” de la Transició, en rebuig a unanomenat “Pacte de Cavallers” segonsel qual botxins i víctimes passaven lapàgina. Un acord sense foto de signarperò que es va convertir en políticad’un Estat el senyal d’identitat bàsicadel qual era “la concòrdia” representa-da per una Monarquia que garantia elslímits de l’ordre social i constitucional.

Diran que són setanta anys, peròvam viure en un país en el qual hem he-retat de l’Imperi Romà una religió d’Es-tat, i sota una monarquia que es justifi-ca per una història que és millor deixarper a pel·lícules com “¿Donde vas Al-fonso XII?”, perquè si s’investiga mésapareixen cadàvers pertot arreu. Lahistòria mai no cessa, i menys quanemergeixen unes generacions que sesenten enganyades per l’anomenatPacte, i que volen saber la veritat perdesprés decidir què en fa amb ella. Perexemple, recuperar els propis déus, elsquals permeten lluitar per drets com elde conèixer la veritat d’una història queno podem ignorar sense amputar-nosel que som i el que ens agradaria ser.

Romanço de Quico SabatéJaume Arnella(gravat amb

l�Orquestrina Galana el 1985)

Del Pirineu al Montseny

El darrer viatge de Quico Saba-te

Més de mil camins davallendel Pirineu al Montseny;n’hi ha de plàcids i agradososi més d’un d’aspre i ferreny.

És la història d’un viatge,el seu viatge darrer,el d’un maquis llegendari:el d’en Quico Sabate.

Darrers dies de desembre,mil nou-cents cinquanta-nou,travessaven la fronteraeren cinc homes i prou.

Si en venien de Costojavan passar pel lloc normal,la taverna de la Mugaque és bon pas natural.

I Sant Julià de Ribelles

i després Sant Bernabeu,vorejant el Bassegoda,Llerona i coll de la Creu.

La baga del Ginebreti Mare de Déu del Mont;la neu que per dalt hi havia,quan sÛn a Falgars ja es fon.

A Falgars parada i fonda,no s’ho poden pas negar,que, si de nits es camina,de dia cal reposar.

No tot són flors i violes,que comença l’embolic:van encendre una foguerai això fou un greu oblit.

Un carter rural passavacuit a l’ombra i força hostilmig fent l’orni corre al poblei avisa els guàrdia civils.

Quan arriba la parellave la sorpresa i l’enuig,quan parlen les escopetes,un cau ferit i l’altre fuig.

Però els maquis també hanrebut,

perquè en Quico Sabateté una ferida a la cama,més dolenta no pot ser.

I marxant a corre-cuitavan de dret a Esponellàon, burlant la vigilància,ja travessen el Fluvià.

I després deixen Banyolesi Palol de Revarditfins que arriben a la Motaemparant-se amb la nit.

Van de dret al Mas Clarà,conegut anteriorment;tot i que ara hi viu gent nova,tambÈ els dÛna acolliment.

Quan els vells de la masiaa l’hostal van ‘nar a comprarmÈs menjar del que solien,amb això es van delatar.

Els civils volten la casai dos assalts en varen fe,morint tota la quadrillamenys en Quico Sabate.

Que s’escapa arrossegant-se,just en el darrer moment,

tot dient-los en veu baixa:“No tireu, sóc el tinent”.

Passa el Ter, passa Girona;com va fer-ho no s’entén;amb la cama mal feridaperò a Fornells assalta un tren.

Obligant-lo a punta d’armaa no aturar-se, sempre avall;si al Montseny pot acostar-seserà un bon amagatall.

A l’entrar de Sant Celonisalta en marxa i deixa el tren;l’esperen les escopetesdels civils i el sometent.

Cinc de gener del seixanta,al matÌ a dos quarts de nou,entre trets i corredissescau en terra i ja no es mou.

Carrer Major i Santa Tecla,cruïlla del guerriller,a la mà la metralleta,jeu mort Quico Sabate.

www.sindominio.net/marxa-maquis

en l'expressió artística.Com preveiem que funcioni

aquest cop fatal? Si la capa protec-tora que ofereix el copyright deixad'existir, podem explotar lliurementtotes les expressions artístiquesexistents i adaptar-les d'acord ambla nostra pròpia forma de pensar.Això crea una situació totalmentdesagradable per als monopolistesculturals, ja que els priva de l'incen-tiu de continuar invertint escanda-losament en pel·lícules, llibres, sa-marretes i qualsevol altramercaderia relacionada amb unúnic producte cultural. Després detot, per quina raó continuarien in-vertint en això si no fossin capaçosja de controlar els productes queprovenen d'ells i explotar-los sensecap impediment?

Se'ls arrabassa de les mans eldomini del mercat cultural. La con-seqüència de la nostra proposta ésque el mercat cultural es lliuri delsmonopolistes culturals i que es per-meti que la competitivitat cultural ieconòmica entre artistes segueixiel seu curs de nou. Això ofereixnoves perspectives per a molts ar-tistes. Ja no els apartaran de l'ullpúblic i molts d'ells, per primera ve-gada, seran capaços de viure bédel seu treball. Després de tot, jano haurien de desafiar -i sotme-tre's- al predomini del mercat delsgegants culturals, perquè aquestdesapareixerà. El mercat es nor-malitzarà.

Pot succeir, per descomptat, quecertes expressions artístiques de-mandin unes inversions inicialsconsiderables. Aquesta és la sego-na situació a la qual hem trobaruna solució. Penseu en les pel·lícu-les i en les novel·les. Nosaltres pro-posem que els qui assumeixin elrisc -l'artista, el productor o el me-cenes- rebin l'usdefruit d'un anyper obres d'aquest tipus: aquest ésel dret a utilitzar els fruits de lesobres derivades del domini públic.Després de tot, com en el cas delnostre primer exemple, l'obra artís-tica pertanyerà al domini públic im-mediatament després de la seva

concepció. Però en la segona si-tuació que vam descriure aquí,existeix la diferència que qui assu-meix el risc, qui ha realitzat una in-versió considerable, disposarà d'unany per a explotar econòmicamentl'obra. Això permetrà a l'empresarirecuperar la seva inversió. Seguirà

sent encara una decisió personalde cadascú realitzar o no inver-sions extremadament elevades,per exemple, al realitzar una pel·lí-cula, però ningú tindrà garantit l'us-defruit d'aquesta obra durant mésd'un any. Quan finalitzi aquest perí-ode, cadascun podrà fer amb l'obra

el que desitgi.La tercera situació a la qual hem

de buscar una solució es refereix auna determinada creació artísticaque no tingui probabilitats de pros-perar en un mercat competitiu, nitan sols amb l'usdefruit d'un any.Pot ser que succeeixi que el públictingui encara que desenvolupar elgust per ella, però encara seguimpensant, des del punt de vista de ladiversitat cultural, que cal permetreque tals obres existeixin. Per aaquesta situació, és necessari es-tablir un gran ventall de subven-cions i altres mesures estimulants,perquè com comunitat, deuríemestar desitjant assumir la respon-sabilitat de donar una oportunitatjusta a tot tipus d'expressions artís-tiques.

Els monopolistes culturals volendesesperadament que creguemque sense copyright no tindremcreacions artístiques ni, per tant,entreteniment. Això no té sentit. Entindrem més i més diverses. Ésfàcil imaginar-se un món sensecopyright. El “camp de joc anive-llat” de la producció cultural, que ésun mercat cultural accessible per atots, serà restablert de nou. Unmón sense copyright ofereix la ga-rantia d'uns bons ingressos per amolts artistes, la protecció del do-mini públic del coneixement i lacreativitat, i per a nosaltres, commembres del públic, alguna cosa aquè tenim dret: un menú sorpre-nentment ric i variat d'alternativesartístiques.

Joost Smiers és l'autor de“Arts Under Pressure. Pro-moting Cultural Diversity inthe Age of Globalization” iprofessor de ciència políticade les arts del Grup d'Investi-gació Art i Economia en laUtrecht School of the Arts.MARIEKE VAN SCHIJNDELés assessora política i publi-cista, i treballa en el campcultural. Aquest article reflec-teix únicament les seves opi-nions personals.

Theresa Hak Kyung Cha, “Sense títol”, 1980, objecte, foto: Benjamin Blackwell.

Theresa Hak Kyung Cha, “Repetitive Pattern” (Pauta repetitiva), 1975, collage,foto: Benjamin Blackwell



Balanyà a Tarragona,Goebbels a Barcelona

Text: Miquel Àngel MarínFoto: Margarida Alberich

Josep Maria Balanyà, pianis-ta, compositor i improvisador,va transformar el Museu d’Art

Modern en una fantàstica esceno-grafia de materials susceptibles deser sonats i artefactes musicals di-versos (entre ells un piano de cua,amb el qual inaugurava cada ses-sió); l’obra es titulava “Estats iso/rolls d’ànima” i com qui organit-za una festa, durant una setmana,cada dia hi havia un concert (o dos,a voltes) dedicat a cada material oartefacte musical: el dia de la fusta,el dia de la pedra i l’aigua, el dia delmetall, el dia de la corda, el dia delsutensilis que rasquen i el dia delcos humà. Si ens han dit o ja sabí-em que l’espai és l’obra, Balanyàens diu que el temps també és l’o-

bra, “sentir horitzons”. Enfront del“aquí te pillo, aquí te mato” del con-cert convencional, unidireccional itancat, el concert discontinu, obert,amb tota classe de públics (no sónximples els xiquets i xiquetes per ala música de creació actual, talcom es va demostrar). Balanyà esva instal·lar (mai millor dit) a Tarra-gona i va oferir les seves improvi-sacions, la seva música, la gentque no hi podia anar un dia, hianava un altre, aquell museu sem-blava un altre museu, gràcies Sr.Balanyà i que tornis aviat.

Heiner Goebbels, músic i crea-dor multidisciplinar, presentava enel Teatre Nacional de Catalunya(TNC) “Eraritjaritjaka”, un títol queparla de les intencions que guienaquest artista: la sonoritat de lesparaules, però les paraules degrans escriptors, en aquest cas les

d’Elias Canetti; i per altra banda elsignificat d’aquesta paraula delsaborígens australians recuperadaper Canetti , “dolor per allò perdut”.Amb el seu alter-ego, l’actor AndréWilns ( protagonista també de dosobres anteriors de Goebbels) i elquartet de corda Mondrian, l’autorfica en funcionament un artilugique és teatre, antiteatre, vídeo, ci-nema, concert... Com a “MaxBlack” (obra que es va poder veurefa unes temporades al TNC), “Era-ritjaritjaka” és la història d’un homesol, però aquí l’autor va més llunyperquè es despulla més: arriba unmoment en què Wilns-Goebbelsés Peter Kien, l’antiheroi de lanovel·la “Auto de Fe” de Canetti, l’-home-llibre, l’home que es defensadel món amb el cap, amb una Raóque l’acaba destruint. Potser l’autorens explica que alguna vegada ha

tingut por al món, a la música, i laseva defensa van ser les paraulesque aquí es converteixen en músi-ca.

La història d’un altre rodamón,un xarlot, un quixot contra el sofri-ment que provoca la codificació: estroba en els marges, tot li va encontra i ell està contra de tot: con-tra la partitura com a únic alfabetvàlid, contra els escenaris claus-trofòbics, contra el sistema teatral,musical i els artistes consolidats,contra la separació artista-públic ipersona-animal, contra els gène-res i les disciplines artístiques tan-cades, contra la reducció de l’espai(físic, acústic, mental) i el temps,contra tot el que dóna voltes sobresi mateix (com el disc de vinil onsona el trio de Ravel, a “MaxBlack”). “Eraritjaritjaka”, una obra iun personatge per al segle XXI.

Dos esdeveniments musicals de primera magnitud han tingut lloc en el darrer any a Catalunya.Dos músics amb llenguatge propi i poderós han presentat les seves obres al Museu d�Art Modernde Tarragona i al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

> CRÒNIQUES SOTA EL SOLC

SORKUN, “DUNA”

“Aire, aigua, foc iterra”

Carlos Undergroove([email protected])

Hi ha artistes que són capaços de rein-ventar-se a si mateixos a mida quepassa el temps i treuen nous treballs almercat. Dins d’aquests artistes n’hi haque són capaços de sorprendre tant lagent com la crítica creant petites obresd’art en forma de cançons, i dins d’a-quest, n’hi ha que encara arriben mÈslluny i demostren que la seva capacitatdíadaptació i assimilació no té fronte-res. En aquest grup es troba Sorkun,coneguda vocalista basca amb dos tre-balls en solitari, un més amb la seva an-tiga banda Kashbad i molts quilòmetresa la seva gola girant internacionalmentamb Fermín Muguruza i les seves duesúltimes aventures musicals: Dub Mani-fest i FM Kontrabanda.

SÌ, ho ha tornat a fer, Sorkun ens pre-senta “Duna”, el seu nou treball per a ladiscogràfica Metak-Kontrakalea, un re-cull de cançons en majúscules, un filmd’imatges i sensacions que l’artista hasabut plasmar en 10 creacions atrevi-des, en 10 imatges musicades, en deumoments per gaudir de la seva iniguala-ble veu.

Sorkun assumeix el paper de directo-ra i d’actriu principal i juntament ambNeubat, la banda que li dóna cobertura,decideixen atrevir-se des d’un principi imostrar-nos un nou univers musical,mil imatges teixides amb les programa-cions d’Iker i els teclats de Libe, foto-grames adquirits amb una potent càme-ra que són les guitarres atmosfèriques iles bases, tant baix com bateria, méspotents, un film que té principi però noque saps mai quan o on acaba i moltmenys per on es dirigirà.

A “Duna”, entre tots els talls donenun sentit de conjunt amb el significatdels elements de la natura: aire, aigua,foc i terra. I sempre amb referènciestambé al cinema, amb al·lusions sono-res a David Linch o Win Wenders.‘Funk’, ‘drum&bass’, bossa nova orock electrònic són part dels estils quetrobarem dins d’aquest nou treball.Cançons amb amplitud de mires on enssegueixen demostrant la qualitat de laseva veu, composicions molt cuidades,guitarres dures sobre bases electròni-ques que es transformen en cadència‘funk’, sinuosos traçats que poden seraccelerats o de pura tranquil·litat i insi-nuació. Més informació a www.sor-kun.org i www.musikametak.com

Abordar amb esperit crític la història recent i la cultura Col·lectiu Catalunya

“Abordar, amb esperit crític id’una manera raonada, contun-dent i -si cal- polèmica, les gransproblemàtiques culturals que had’afrontar la societat catalana”.Aquesta és la proposta d’Argu-menta, una nova col·lecció demonografies temàtiques que pu-blica l’editorial El Cep i la Nansa,de Vilanova i la Geltrú, però queés impulsada per un col·lectiu dejoves intel·lectuals procedents de

diversos àmbits geogràfics i pro-fessionals. L’objectiu d’aquestgrup, encapçalat per FrancescFoguet i Mireia Sopena, que ensón els coordinadors, és “recupe-rar la memòria històrica escamo-tejada, obrir escletxes d’expres-sió indenpendent, contrastarrealitat i discursos, i contribuir,des de l’inconformisme, a l’enri-quiment del debat cultural”. I elfruit d’aquesta voluntat de trencaramb els discursos oficials ésaquesta col·lecció d’asaigs Argu-

menta, que constarà d’un total de12 números, dissenyada ambl’objectiu de construir una anàliside la cultura catalana que prenguicom a referència els Països Cata-lans i el període de temps que vades de 1975 fins als nostres dies.Els dos primers volums que hansortit han estat dedicats respecti-vament a El (des)crèdit de la cul-tura i La gran desil·lusió (una revi-sió crítica de la Transició alsPaïsos Catalans, i aquest mateixany 2005 es publicaran els dos

següents. La col·lecció Argumen-ta és una bona aportació a un te-rreny de l’edició en llengua cata-lana, el de l’assaig i elpensament, que sembla havercomençat una nova etapa plenade vitalitat. En aquest sentit, caldestacar la constitució de laXarxa de Revistes de PensamentContemporani en Llengua Cata-lana, iniciada per les revistes ca-talanes “Idees” i “Transversal”, lesvalencianes “Mètode” i “Espill” iles illenques “Lluc” i “Mirall”.

> IMATGES QUE PARLEN

“En la cama conel enemigo”AMY GOODMANEditorial Temas de Hoy

Joan Rosich

Un altre llibre per conèixer a fonsels fils de la política dels EUA, unllibre que té com a subtítol "Contraels polítics untats de petroli, elsempresaris que es beneficien deles guerres i els mitjans de comuni-cació que els encobreixen", unafrase que ja ens indica per on vanles coses. L’autora, Amy Good-man, és una periodista nord-ameri-cana que ja porta molts anys pre-sentant i produint el programaDemocracy Now! (DemocràciaAra!) a Ràdio Pacífica, un delspocs mitjans alternatius, indepen-dents i crítics existents als EUA,una emissora finançada pels seuspropis oients, que dóna veu a lluita-dors i dissidents, un reflex de l’altraAmèrica: defensors dels drets hu-mans, pacifistes, sindicalistes, im-migrants, sense sostre, ecologis-tes, minories marginades ioprimides, activistes antiglobalitza-ció, etc.

El llibre és un homenatge a tan-tes i tantes veus silenciades i repri-mides, i una dura crítica contra lagran majoria de periodistes venutsi sotmesos als interessos governa-mentals. Goodman denuncia elsdraps bruts de l’actual administra-ció nord-americana: l’estreta rela-

ció entre George Bush amb la mo-narquia d’Aràbia Saudita i el nego-ci del petroli; els interessos econò-mics del vicepresident DickCheney a la guerra contra l'Iraq; lacomplicitat entre el govern nord-americà i les multinacionals queactuen per tot el planeta violantdrets laborals, humans i socials, idonant suport a règims dictatorialsi autoritaris; etc.

El llibre presenta també una ra-diografia de l’actual condició delperiodisme als EUA, de la relaciósimbiòtica existent entre els mit-jans de comunicació, els polítics enel poder i les empreses que poc apoc han anat convertint en mono-poli els mitjans de comunicació,mitjans que tenen una responsabi-litat importantíssima en la manipu-lació de l’opinió pública perquèaquesta doni el seu suport a lespolítiques internacionals dels EUA:la brutal ocupació d'Indonèsia alTimor Oriental, la invasió de l'Illa deGranada i els bombardejos a Pa-namà per part dels EUA, les gue-rres contra l'Iraq i altres actuacionsmilitars imperialistes i colonialistesvan ser possibles en bona mesuragràcies a la complicitat dels gransmitjans de comunicació dels EUA.

Un llibre que aposta per un pe-riodisme crític i compromès ambtots aquells a qui el poder silenciala seva veu, i que dóna novesdades sobre què s’amaga real-ment darrere la política i l'economiadels EUA.

“Por una culturalibre”

LAWRENCE LESSINGEd. Traficantes de Sueños


“Demostra’m que fa falta que lacultura sigui regulada. Demostra’mque produeix un bé. I mentre nopuguis demostrar-me aquestesdues coses, que els teus advocatsno s’acostin". Estranya afirmacióper a un autor que és un conegut

advocat. Amb aquest repte enforma d’invitació acaba Lessingaquest llibre, cridat a convertir-seen un clàssic manual de guerrillacontra el reiterat victimisme de laindústria cultural front el problemade l’anomenada “pirateria”. El Lli-bre “Per una cultura lliure” porta unaclaridor subtítol que diu “Com elsgrans grups de comunicació utilit-zen la tecnologia i la llei per clausu-rar la cultura i controlar la creativi-tat”.

En aquestes pàgines es descriuun recorregut històric singular queestà transformant l'antic règim dela cultura (lliure), en què la pràcticatotalitat dels coneixements i delsbéns culturals estaven disponiblesper animar noves innovacions, enuna cultura del permís i de la res-tricció.

Efectivament, la innovació cultu-ral i la creativitat es veuen ame-naçades per limitacions cada copmés severes: allargament tempo-ral dels drets d’autor, extensió de lanecessitat de permisos per a unmajor nombre d’usos de les obrescreatives, multiplicació de les san-cions i penes per violacions me-nors de les lleis de propietatintel·lectual, criminalització de lesxarxes d’intercanvi p2p... Restric-cions que s’apliquen a tots els cre-adors, exceptuant, és clar, aquellsgrups mediàtics que posseeixensuficients recursos.

En definitiva, aquest llibre és unal·legat a favor de la llibertat de da-vant la imposició de monopolis d’ússobre el nostre patrimoni cultural.

“Capitalismocognitivo”Y. MOULIER BOUTANG, ANTO-NELLA CORSANI, MAURIZIOLAZZARATOEditorial Traficantes de Sueños


Aquest llibre vol ser la inversió polí-tica i crítica de les etiquetes so-ciològiques de la "societat de la in-formació" i de la "societat delconeixement".

La centralitat del coneixementcom a recurs productiu, com azona estratègica per antonomàsiade qualsevol política de desenvolu-pament, ha deixat de costat la ma-triu conflictiva i violenta per la queel coneixement és objecte d’apro-piació i espoli.

Les patents sobre el software isobre la vida, el reforçament de lalegislació de copyright i la persecu-ció incessant de l’anomenada “pi-rateria intel·lectual”, són només lesmarques de superfície d’un conflic-te que ens acompanyarà les pro-peres dècades, un conflicte sobreel dret (i la necessitat) que lesidees i el coneixement siguin elproducte reconegut de la creaciócol·lectiva, i no l’objecte privat, sub-jecte a restricció i exclusivitat, d’ungrapat d’empreses i estats queoperen sense control polític perpart de les poblacions.

Aquesta batalla serà decisivapel rumb de les societats pel que faals problemes més destacats comara: la innovació i el control tec-nològic, la formació i l’accés a l’e-ducació, l’ecologia urbana i globalcontra els compromisos de la “sos-tenibilitat”, l’extensió i subversiódels poders mèdics i farmacèutics,la divisió internacional del treball il’articulació de noves estratègiesde “globalització a la inversa” perles regions perifèriques, l’accés alsbéns culturals i el desafiamentd’una nova hipòtesi política definiti-vament no estatal, basada en els“rendiments creixents” de la “coo-peració entre cervells”.



Llibres

Tòpics fora! El noucinema israelià

Josep Estivill

Els estereotips són un mecanisme cul-tural que les persones emprem perclassificar i ordenar els comportamentshumans. De vegades, els governs mani-pulen els estereotips per tal d’imbuirprejudicis cap a determinats grups so-cials. El mes passat vam parlar sobre lacriminalització de la societat iranianaque el govern dels Estats Units difon através de la propaganda perquè aquellpaís està inclòs en la llista negra de lasuperpotència, la llista dels anomenats“Eix del Mal”. Ho vam comentar arrande la pel·lícula “El color del paraíso”, unretrat de la societat rural de l’Iran quetrenca tots els tòpics. Avui volem feruna cosa semblant, trencar certs este-reotips que circulen sobre una altranació -Israel- i que potser no s’ajustendel tot a la realitat.

Potser poca gent sap que a Israel, onsembla que tots els actes estiguin pre-sidits pels preceptes de la religió i el mi-litarisme, existeix un cinema fins a certpunt iconoclasta, que trenca les nor-mes socials més rígides. Tal i com hainvestigat l’historiador Tzvi Tal, durantels anys vuitanta i noranta va florir totun gènere dedicat a la figura de “l'al-tre”: els àrabs, els palestins, els super-vivents de l'Holocaust, els jueus orien-tals, les dones i els homosexuals.

En el cinema tradicional, els àrabs,per exemple, eren sempre els bèstiesmiserables, exòtics i amenaçadors, icuriosament els interpretaven actorsjueus orientals (que eren jueus consi-derats de segona). Però durant untemps van sorgir veus dissidents; a “LaVia Làctia” (Ali Nassar, 1998) són actorspalestins els que interpreten el rol delgovernador israelià i dels seus soldats.

Un cas particular és el del cineastaAmos Gutman, autor d’un cicle depel·lícules sobre la figura de l’homose-xual perseguit en una societat urbanainfernal, mancada de tolerància i solida-ritat; a “Jimmo, rei de Jerusalem”(1987) va construir una al·legoria en laqual els ferits de la Guerra de la Inde-pendència són els màrtirs que repre-senten el calvari de l’homosexual a lasocietat israeliana. Aquestes noves re-presentacions de la figura de l’altre hanconduït cap a un camí d’iniciació deldiàleg entre diferents grups.

Però arran de la segona Intifada del2000 i la victòria dels conservadors, elcinema ha tornat al model tradicionalde l’alteritat com l’enemic (interior i ex-terior) que vol destruir al poble d’Israel.I l’oportunitat que el cinema esdevin-gués una eina de concòrdia i comunica-ció s’ha esvaït un cop més.

NOTÍCIA CONFEDERALPublicació de la CGT del País Valen-cià, av. del Cid 154, 46014 València,www.cgtpv.org / [email protected]

Revistes

PASO A PASOÒrgan de les seccions sindicals dela CGT a Seat. Tercera època. [email protected], [email protected] [email protected]

LAMBDARevista del Casal Lambda, reflexió idebat des d'una perspectiva homo-sexual. Verdaguer i Callís 10, 08003Barcelona, [email protected]

EL GAT NEGREButlletí informatiu de la FederacióLocal de Terrassa de la CGT, RamonLlull, 130-136, 08224 Terrassa, [email protected].

V. C.

Ateus de Catalunya(www.ateus.org) va nài-xer el 1994 i té tres grans

objectius: la defensa de la lliber-tat de consciència, la divulgaciódel pensament ateu i la lluita perla instal·lació d’un estat vertade-rament laic. Consideren quel’Estat espanyol encara no haaconseguit arribar a consolidarla separació entre els poders po-lític i religiós. AdC, conjunta-ment amb sindicats com ara laCGT però també diferents asso-ciacions educatives i la Funda-ció Francesc Ferrer i Guàrdia,han format la Lliga per la Laïcitat(www.laic.org/lliga) que tambées marca l’objectiu de fer real l’a-confessionalitat que es procla-ma a la constitució. -Quina és la diferència entre ateui laic?-Quan un es declara ateu està defi-nint una opció de consciència, perla qual no creu en déu ni en cap re-alitat que impliqui una trans-cendència del món natural. El con-cepte laic per l’església afecta elsciutadans que no tenen una vidareligiosa. Amb el temps, s’han in-troduït nous termes com laïcitat ilaïcisme, que fan referència a laseparació entre el poder polític i elreligiós. Des d’AdC emprem elsdos termes com a sinònims, peròdes de l’església, per laïcitat s’en-tén aquell estat aconfessional peròque col·labora de manera positivaamb el poder religiós, en canvi, esveu el laïcisme com un comporta-ment agressiu amb la seva confes-sió. Però per nosaltres forma partde la difamació i tergiversació deles paraules que fa aquesta institu-

ció, per a la qual sembla que, devegades, els ateus som gairebé di-monis amb banyes i cua.-A través de la història, els estatss’han declarat teocràtics, basatsen la llei de déu o el dret diví,ateus (com ho van ser els anar-quistes i els comunistes) i laicso aconfessionals com solen ser-ho la immensa majoria dels es-tats moderns democràtics. Quèen penseu de tot això?-Concebem les definicions dels es-tats com a confessionals i com ano confessionals, l’estat no pot en-trar a regular la consciència de lespersones, sinó que el que ha de ferés donar llibertat als seus ciuta-dans i no imposar cap tipus de cre-ença, siga religiosa o atea. Unestat que es definesca a ell mateixcom a ateu no pot tenir massa d’a-teu, tot i que entenem que algúpuga pensar que sí.

Pensem que el debat està en sil’estat accepta o no que els seusciutadans tinguen llibertat de cons-ciència. Si es vol es pot fer una di-ferenciació entre aconfessional olaic, en el primer cas l’estat col·la-boraria amb totes les religions exis-tents –una mica el model que haplantejat l’actual govern socialista-mentre que el segon, en canvi,considera que no ha de col·laboraramb ningú –com seria el cas del’Estat francès. L’Estat espanyol,en principi, es defineix com a acon-fessional però a la mateixa Consti-tució s’estableix que l’estat col·la-borarà amb l’Església Catòlica,cosa que introduïx un element deconfessionalitat a partir del concor-dat -ja prorrogat- amb el Vaticà. -Com penseu que s’ha plasmataquest laïcisme al projecte d’Es-tatut de Catalunya? Què en pen-

seu quant a la definició de l’en-senyament públic com a laic?-En el seu moment, la Lliga per laLaïcitat va proposar que la laïcitatde l’administració catalana estigue-ra inclosa al preàmbul del nou Es-tatut i en el seu redactat es defini-ren les relacions amb les religionsdes d’una perspectiva d’aconfes-sionalitat però es va abandonar rà-pidament per les pressions de CiU,sobretot d’Unió Democràtica. Gai-rebé el mateix ha passat amb l’arti-cle que proclama l’ensenyamentpúblic com a laic. Per una banda,s’hi diu que l’educació serà laica,però per altra que es garantirà l’en-senyament de la religió.-Què és l’apostasia?-Com a associació, no li havíemdonat molta importància fins fapoc, el que passa és que cada copmés gent ens demanava informa-ció i vam decidir encetar una cam-panya informativa i penjar-ne unmodel al nostre web. L’apostasiaés la renúncia explícita de la fecatòlica en la qual se suposa queestàs inclòs des del bateig. Mai nohi havíem donat molt de pes aaquesta opció, però darreramentl’actitud de l’església és molt agres-siva i hem passat a plantejar l’a-postasia com a resposta a determi-nades actituds agressives del’estament religiós. L’església estàalentant manifestacions polítiquesde caire molt retrògrad contra elsmatrimonis homosexuals, però aratambé contra la nova Llei d’educa-ció per una suposada falta de res-pecte a la llibertat dels pares perelegir l’educació dels seus fills,quan en el fons l’únic que es fa estrencar amb el control que exerceixl’església a l’ensenyament.Aquests dos casos són uns exem-

ples més d’intolerància i demostrenque cal impulsar més el laïcisme.

L’església no té un procedimentestablert per fer-se apòstata, sesuposa, segons el cànon 751 deldret canònic que el fet de no tenirfe ja incorre en apostasia. Cal om-plir una mena d’instància dirigida al’arquebisbe de la diòcesi on es vaser batejat en la qual el signatari esdeclara apòstata per una sèrie demotius. Existeixen models estàn-dard a diferents webs (entre ellesl’AdC) que invoquen determinatspreceptes interns de l’església perfacilitar la seva tramitació, però enrealitat, la petició es pot personalit-zar. Existeix un altra via, sense dei-xar de citar l’apostasia a la instàn-cia que consistix en demanar, enfunció de la Llei de protecció dedades personals, que la institucióreligiosa es desfaça de les nostresdades que té des del bateig i quemolt menys ens utilitze per a comp-tabilitzar-nos com a cristians.Aquesta via és la que ha seguit laCoordinadora Gai de Madrid(www.cogam.org), i com que laConferència Episcopal s’ha negata rebre-les, llavors han fet una de-núncia col·lectiva. De fet, cal recor-dar que el nombre del batejos ésun dels arguments que empra l’es-glésia per rebre subvencions i permantenir la seua influència. Un copenviada la instància només cal es-perar, o bé que el mateix arquebis-bat t’envie una carta reconeixent lasituació, o bé, si no arriba capcarta, que mesos més tard es vajaa l’església on s’està batejat percomprovar si s’ha fet una nota mar-ginal al llibre de baptismes dientque la persona ha incorregut enapostasia, de la qual cosa es potdemanar certificació.


�El laïcisme va caure des del primer moment del preàmbul de l�Estatut�

JOAN CARLES MARSET ÉS VICEPRESIDENT D�ATEUS DE CATALUNYA

Reformes

Jordi Martí Font, Priorat([email protected])

Cada cop que qui mana en qualsevoldels àmbits de la nostra vida pronun-cia la paraula “reforma” cal que ensposem a tremolar. Com a mínim ani-rem previnguts per al que passi des-prés, que mai no serà bo ni dolent sinómolt pitjor. Quan el poder parla de re-forma sempre, inexcusablement,aquesta va unida a retallada: retalladade drets, retallada de condicions, reta-llada del nostre temps per substituir-loper temps de treball assalariat... reta-llades al cap i a la fi.

La reforma en un principi no hauriade fer-nos por, la reforma que incorpo-ra el canvi per millorar, ja que com apersones crítiques amb el nostre en-torn hem de tenir present que en unàmbit canviant nosaltres i les nostresformes de fer-li front hem de canviar,ens hem d’adequar a la realitat quetenim davant. Nosaltres, que de vega-des semblem molt més immobilistesque aquells a qui durant tant de tempshem passat la mà per la cara.

L’ultraliberalisme cap a on ens por-ten no presenta les mateixes caracte-rístiques que els tipus de capitalismeque hem patit al llarg de gairebé dossegles d’industrialització, estem enuna nova etapa que arrenca en elsanys vuitanta del segle passat i quecom a tal cal combatre, com a nova.

Quan ells ens proposen una refor-ma, en aquest cas laboral, el que ensimposen és una adequació de la nos-tra capacitat com a mà d’obra als seusinteressos depredadors, més tempsnostre per a ells, menys diners a canvid’aquest temps, la incertesa com a ho-ritzó social, la inestabilitat com a únicarealitat per a cada cop més persones iel manteniment d’una fractura entreels nous assalariats i els qui desprésde dures lluites van aconseguir que nose’ns rifessin com se’ns estan rifanten els darrers decennis. La reformaque prepara el poder, sigui quina sigui,no busca acabar amb la pobresa, ambla precarietat, amb les morts a la feina,amb la dependència gairebé colonialque presentem com a país, no ja d’unaaltra entitat superior sinó de les múlti-ples multinacionals que manen aquí iarreu. La reforma, laboral en aquestcas, buscarà, sota les paraules desempre: competitivitat, flexibilització,etc., retallar les possibilitats de la nos-tra felicitat completa, afermant els nos-tres explotadors com a imprescindi-bles en la nostra vida, anomenant-los“agents socials” i donant-los la potes-tat de decidir com, quan i quant hemde treballar, hem de cobrar...

La seva concreció de la lluita declasses és clara: o això o marxem. Laciència i la tècnica ho fan possible, lesmultinacionals no pesen gens i podenamenaçar-nos i obligar-nos a callar sino volem que marxin a un altre indreton tot és més barat. Ens movem enca-ra amb la parsimònia del lluitador desumo però ja no en tenim ni la força nien molts casos l’habilitat. Ens caldràreformar-nos per aturar les reformes.

“Els ateus somgairebé dimonisamb banyes i cua”

“L’apostasia és una manera, per a aquells que estan batejats, d’expressar el seu rebuig a la línia ideològica de l’església”

�L�ateïsme porta seglesdifamat per l�Església�

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (I). Octubre del 2005

Quadern d’Economia 1I N F O R M E E C O N Ò M I C 2 0 0 4

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (IX). Novembre del 2005

2.5. La macroeconomia

Perquè l’economia funcioni adequadament, ésnecessari que una sèrie d'elements als quals esdenomina variables macroeconòmiques (creixe-ment del PIB, nivell d'ocupació, control de la in-flació i equilibri de la Balança de Pagaments)funcioni de forma satisfactòria. Encara que en elcapitalisme és l'activitat privada la que porta aterme la vida econòmica, perquè aquests ele-ments es desenvolupin satisfactòriament és moltimportant l'actuació de l’Estat a través de la quales coneix com política macroeconòmica.

En l’economia espanyola aquests elements hanevolucionat de la forma següent:

L’activitat econòmica ha crescut en els noranta aun ritme mig del 3,21%, encara que en la primeralegislatura va créixer al ritme de 3,82% mentreque en la segona ho va fer només al 2,6%. En laconjuntura actual de l'economia mundial i euro-pea, és un ritme bastant satisfactori, més alt queel de les principals economies de l'àrea de la UE -Alemanya 1,31% i França 2,18% - encara que hiha economies que han crescut més: Irlanda7,76%, Finlàndia 3,56% i Grècia 3,72%. Caltenir en compte que per a les economies més po-bres és més fàcil créixer més, per la qual cosa elmajor creixement de l’Estat espanyol sobreFrança, per exemple, no és tan sorprenent.Aquesta diferència de creixement ha fet que l’Es-tat espanyol hagi passat de tenir una renda per cà-pita respecte a la UE del 77% al 1994 al 84% al2003 (98% si es considera la UE de 25, exclusi-vament a causa d’un efecte estadístic) Les previ-sions que s'estan fent per al creixement d'Estat es-panyol al 2005 estan al voltant del 2,6%. Aquestcreixement permet (no assegura) que el nivell devida de la població augmenti, però un creixementmenor indica que serà més difícil generar ocupa-ció.

A causa d’aquest creixement, i a canvis en laforma de mesurar-lo, la taxa d'atur s'ha reduïtconsiderablement des de mitjans dels noranta. En1996 l'atur era de 18,1% de la població activa i en2003 del 11,3%. Encara així, dins de l'Europadels 25 només hi ha 4 països amb més atur quel’Estat espanyol. La taxa d'atur de Catalunya ésbastant menor, doncs ja s'ha dit que està situadaentre el 6 % i el 8% al 2004.

La inflació a l’Estat espanyol és molt inferior a laque era habitual en el passat, d'acord amb les nor-mes de la política econòmica neoliberal que con-sidera que el control de la inflació és el seu prin-cipal objectiu. En els últims anys està al voltantd'un 3% (el 2004 a l’Estat el 3,2%, a Catalunya el3,6%) encara que la població sent que aquestaxifra no reflecteix realment el que succeeix ambels preus del cost de la vida. Especialment la in-troducció de l’euro l’any 2000 va suposar un fortaugment dels preus. L'estat espanyol ha estat elpaís de la zona euro on els preus han crescut mésdes de la posada en circulació de l’euro: De generde 2002 a desembre de 2004 l'alça ha estat del10,2%, gairebé quatre punts per sobre de la mitja-na de la zona euro.

Respecte la Balança de Pagaments, només en 4anys de tota la dècada dels noranta els saldos vanser positius. Des de 1999 els saldos són negatius ien quantitats bastant considerables. El saldo de la

Balança Comercial (diferència entre importa-cions i exportacions de béns i serveis) es deterio-ra contínuament, sent en 2004 considerablementsuperior al de l'any anterior. El mateix succeeixamb la Balança de Pagaments, sent el saldo nega-tiu del 3,4% del PIB, que és una xifra substancial,esdevenint un problema per a l'economia.

És bastant difícil que els quatre elements funcio-nin bé alhora, pel que s'han d'establir prioritatsentre ells. Si es controla molt la inflació cal frenarl'economia, el que suposa créixer menys i que esgeneri menys ocupació i hagi més atur. Per con-tra, cert nivell prudent d'inflació afavoreix l'ocu-pació. En la UE en general i en l’Estat espanyol,en els últims anys, s'ha controlat molt fortamentla inflació a expenses d'un lent creixement i unafeble generació d'ocupació, el que duu a altes xi-fres d'atur. Són les prioritats del capital financer acosta de les dels treballadors.

La política macroeconòmica espanyola - és a dirl'actuació de l’Estat - ha estat regida per les direc-trius de la UE degut especialment a la inevitableobligació de seguir aquelles que dicta el BancCentral Europeu per controlar la inflació mit-jançant la política monetària i per les que es deri-ven de l’anomenat Pacte d'Estabilitat i Creixe-ment, que limita al 3% el dèficit que el sectorpúblic pot tenir en el seu pressupost. Els governsespanyols han estat els seguidors més fidels d'a-quest Pacte, malgrat les fortes crítiques queaquest suscita entre molts economistes perquèduu a disminuir el creixement i augmentar l'atur.L’any 2003 Alemanya, França, Holanda i Grèciano van complir el citat Pacte, i Portugal i Itàliavan estar a punt de no fer-ho, el que ha dut a plan-tejar-se la conveniència d'almenys ‘flexibilitzar-lo’. Encara que a la UE primer Solbes i desprésAlmunia plantejaven el seu manteniment, ara,davant la forta pressió d'Alemanya i França per acanviar-lo, sembla que estan més amatents aaixò.

Des de 1999 la moneda espanyola ha passat a serl’euro, que encara que des del seu inici fins a2002 va baixar fortament de valor respecte aldòlar, ara ha pujat molt i està a un canvi molt alt(1,3 dòlars per cada euro a desembre del 2004)respecte a la moneda nord-americana. Això no ésbo per a les exportacions europees, però a l’Estatespanyol no li afecta gaire perquè la major part deles mateixes van a la zona euro, que té la mateixamoneda. No obstant això, la cotització de l’euroafavoreix a l'economia espanyola perquè el pe-troli, que es paga en dòlars, surt més barat.

Va ser amb aquests indicadors considerats posi-tius, llevat el de la Balança de Pagaments, (crei-xement del PIB, reducció de l'atur i contenció dela inflació) amb els quals en la segona part delsnoranta el govern d'Aznar podia dir que “Espan-ya va bé”.

Però aquests equilibris no reflecteixen de formaadequada el benestar dels ciutadans. Són pistes,però no són una foto completa. Per a valorar elbenestar cal prendre una foto més àmplia, en laque caldria tenir en compte molts altres aspectes,per exemple, la precarietat en l'ocupació, la pro-visió de serveis socials o el nivell de pobresa.Elements que suposarien una avaluació més rea-lista.

2.6. El benestar material de la població

És impossible avaluar el benestar de la població,ja que és un aspecte molt subjectiu. Però és possi-ble obtenir alguns indicadors d'aquest benestarque ens assenyalen com són coberts alguns as-pectes materials que són importants per al benes-tar humà. Entre ells podem destacar alguns:

1. L'indicador més important sobre la capacitatper a cobrir les necessitats i desitjos materials ésel nivell d'ingressos que es perceben. Bé per mitjàdel treball, per mitjà dels beneficis del capital oles rendes de la propietat, o a través de la segure-tat social o l'assistència social. Com les personesviuen en família de vegades cal considerar nonomés els ingressos individuals sinó els de la fa-mília en el seu conjunt, que indiquen millor el ni-vell de benestar material que els seus membrespoden gaudir.

La renda anual nacional disponible per habitant(Annex) l’any 2002 era de 14.548 euros. Per des-comptat, no tothom percep aquest ingrés, sinóque molts perceben considerablement menys –els considerats com a pobres perceben entre6.000 i 7.000 euros a l'any, i els inclosos en po-bresa severa la meitat d'aquestes quantitats -mentre uns altres reben molt més. El salari migbrut per treballador fou el 2002 de 19.800 euros(22.000 els homes, 15.700 les dones) En el passata les famílies només treballava el cap de família(generalment un home, marit i pare) però des defa ja bastants anys s'ha anat generalitzant que ales famílies treballen almenys dos dels seusmembres (pare i marit, mare i esposa) En les fa-mílies que hi ha dos salaris en general es potviure decentment, però si només hi ha un salari és

difícil arribar a final de mes. No obstant, durant elperíode d'abril a juny del 2003, el 55,6% de lesllars espanyoles van afirmar tenir dificultats per aacabar el mes amb el que guanyen, mig milió dellars més que l’any anterior. (La Vanguardia, 7d'octubre 3003)

Els que reben poc i no poden cobrir les seves ne-cessitats d’acord a la renda de la majoria del país,són pobres. Hi ha moltes maneres de mesurar lapobresa, però utilitzant diverses mesures (veureAnnex) sembla que a l’Estat espanyol entre un18-20% de la població (7,7-8,6 milions) estàcompresa entre els pobres, i d'aquests, un 10%està considerat de pobresa severa (mes de750.000 persones) Encara que s’havia milloratdes de 1994, encara entre 1998 i 2001 l’Estat es-panyol era el quart país amb major proporció depobres de la UE-15, sent els nens (19%), lesdones (20,3%) i els ancians (20% per a homes,24% per a dones), els grups més febles i vulnera-bles.

Es pot concloure que la societat en la qual vivimés altament desigual en els ingressos i, per tant,en les oportunitats per a tota la seva població.

2. Com que la forma habitual d'obtenir ingres-sos per a la majoria de la població és mitjançantel treball, es considera que si vols treballar i notens treball - estar desocupat - és un indicador demalestar. De vegades encara que el subsidi d'aturo l'ajuda familiar cobreixi les necessitats mate-rials, els desocupats senten que no participen enel circuit de les persones ‘normals’ i se sentenmalament. També per això, l'atur és un indicadorde malestar. A l’Estat espanyol l’índex d’atur ac-tual oscil·la entorn del 10-11% però ha estat moltmés alt durant els anys noranta, quan oscil·lavaentre el 16-20%.

3. L'alt preu dels habitatges i el consumisme ge-neralitzat està duent a les famílies espanyoles aendeutar-se a nivells molt alts, arribant els deutesgairebé al 100% dels ingressos familiars. Aques-ta situació duu a la vulnerabilitat de la situacióeconòmica familiar, doncs qualsevol alteraciódels ingressos normals – l'atur o una malaltia llar-ga - o d'augments del tipus d'interès que impedei-xi pagar els deutes, pot posar a les famílies en si-tuacions molt compromeses.

4. El problema de l'habitatge ha dut que moltsjoves hagin d'anar-se a viure lluny d'on treballen.Això duu a dedicar molt temps al transport, elque disminueix el temps per a un mateix, i ahaver de recórrer en molts casos al transport pri-vat (automòbil) Un tema important en la qualitatde vida de la població és el temps de transport,els recursos dedicats al mateix i la falta d'unstransports públics de qualitat.

5. Un indicador interessant de la possibilitatd'independència personal és també el percentatgede joves que romanen vivint amb les seves famí-lies una vegada arribada l'edat adulta. A causa deels problemes de precarietat laboral i d'habitatge,els joves han de quedar-se més temps amb lesseves famílies. El nombre d'espanyols de 25 a 34anys que segueixen vivint amb els seus pares haaugmentat un 50% des de 1991 (de 1,7 milions a2,6 milions de persones) D'altra banda, les famí-lies són ara més liberals amb els joves, el que afa-voreix que aquests es quedin més fàcilment ambelles. El resultat és que a l’Estat espanyol, el 54%dels joves als vint-i-cinc anys resideix amb elspares, davant d’un 7% als països nòrdics. Així

ve de la pàgina VIII

Fot

o:Jo

sep

Pu

igd

olle

rs

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (X). Novembre del 2005


mateix, dels desocupats d'entre 20 i 30 anys, el90% viu amb els pares, mentre que només un10% de danesos ho fan.

6. Una part important del benestar material és laconstituïda pels serveis socials. És a dir, aquellsserveis que proporciona el sector públic i que sónessencials per al benestar material. Els més im-portants entre ells són la sanitat, l'educació, la si-tuació a la vellesa (pensions i serveis de vellesa) il'assistència social (quan no és possible defensar-se sol) Són béns que en general no els compremal mercat, però són molt importants per al benes-tar. A la part de social hem recollit algunes dadesreferent a això. Atès que les administracions pú-bliques gasten en serveis socials considerable-ment menys que la UE això suposa que la provi-sió d'aquests és inferior. Ens trobem en unasituació de relatiu benestar privat, però escassesade serveis públics. A més, els serveis socials s'es-tan privatitzant amb el que la diferència entre elsquals poden pagar per ells i els quals no podenaugmenta, donant lloc a una societat cada vegadamés desigual i insolidària.

7. En les societats actuals totes les personesconsumim moltes mercaderies. Bastants d'ellesnecessàries i moltes altres innecessàries, induïdesper la publicitat. Entre els béns que semblen bas-tant necessaris podem assenyalar que en l’Estatespanyol la majoria de la població disposa d'ells(serveis d'aigua i llum als habitatges), així comdels electrodomèstics essencials (rentadora, ne-vera, telèfon fix i ara mòbil, encara que són mésescassos els sistemes de calefacció) Moltes famí-lies disposen també d'automòbil, un element en elque el consumisme es dispara, havent arribat lesvendes d’automòbils al màxim històric en 2004,amb 1,5 milions de cotxes nous venuts, i moltsd'ells tot-terreny. A les famílies no pobres, el ni-vell de consum està considerablement per sobrede les necessitats bàsiques.

Però moltes de les mercaderies que consumim nosón necessàries per a un veritable benestar i, noobstant això, ens endeutem per a consumir més.Acabem d'esmentar les altes xifres d'endeuta-ment de les famílies.

3. EL MODEL DE CREIXEMENT

Si tractem de considerar conjuntament l'evolucióde l'economia de l’Estat podem definir algunstrets bàsics del model de creixement que la ma-teixa presenta:

- Deixa en mans de la iniciativa privada la marxade l'economia – és el que diuen ‘mercat’- i situal'actuació pública, la política econòmica, en fun-ció del que és convenient per a aquesta. Això nosignifica que l'actuació pública no és necessària oimportant, sinó que se subordina a les necessitatso els desitjos dels grans agents econòmics.

- Aquests grans agents econòmics estan formatsper capitals internacionalitzats – és a dir la com-binació de grans capitals internacionals i delsgrans capitals de l’Estat - que, conjuntament con-formen l'economia espanyola. Entre aquestsgrans capitals són els capitals financers els méspoderosos, però també les grans empreses trans-nacionals ostenten molt poder. Les mitjanes i pe-tites empreses en les quals és majoria el capitalnacional i l'ocupació són subordinades als inte-

ressos d'aquestes grans empreses. L'estructuraproductiva depèn cada vegada més de decisionsque es prenen en l'exterior i va concentrant-semés en alguns sectors molt dependents. Hi ha, amés, indústries amb problemes importants: Izar,el tèxtil, l'excés de la construcció, ...

- El model de política econòmica que aquestesgrans empreses afavoreixen i segueix la políticade les administracions públiques (central iCC.AA.) és un model denominat de competitivi-tat global, que es vol recolzar en les exportacionsper a créixer i exigeix la possibilitat de negociaren mercaderies i capitals a tot el món sense capcontrol. En el cas d'Espanya, no obstant això, elcreixement no es deu tant a les exportacions sinóa la demanda interna, que pot fallar si els salarissegueixen deteriorant-se i l'endeutament arriba anivells insostenibles. No obstant això si ens afec-ten les importacions que substitueixen les vendesde les empreses autòctones i creen el fort dèficitque presenta la Balança de pagaments, que favulnerable l'economia espanyola.

- Per contra, el model exigeix l'estret control de lainflació per a no danyar els interessos dels capi-tals financers i afavorir les exportacions. En Es-panya s'ha aconseguit contenir la tendència a l'al-ta inflació que era habitual, però encara que arapresenta taxes baixes, encara són més altes que laresta de països amb els quals comerciem. Aixòdeteriora la competitivitat a la qual dóna suportaquest model, si bé li permet créixer més que laresta de molts dels països de la UE. L'esforç percontenir la inflació frena el creixement i augmen-ta l'atur.

- Observant la política social de l’Estat espanyol– salari mínim, despesa en serveis socials, quali-tat dels serveis, evolució de les pensions -, esconclou que és la mínima possible per a legitimari mantenir el seu poder davant els seus respectiusvotants. S'observa molt poc esforç per millorar laqualitat de vida de la majoria de la població. Elscapitals privats han absorbit ja totes les empresespúbliques i ara estan tractant d'absorbir els ser-veis socials, com salut, educació, pensions i laRENFE. L'Estat espanyol no només és un delspaïsos de la UE que menys gasta en serveis so-cials, sinó que està sent molt actiu a impulsar laprivatització dels serveis socials.

- L'Estat espanyol ha anat accedint als desitjos deles empreses del país quant a la regulació laboralfacilitant el que anomenen ‘la flexibilització’ deltreball, que en realitat és la precarització, la tem-poralitat del mateix, l'austeritat salarial i, en gene-ral, a la subordinació del món del treball als inte-ressos de les empreses. En aquesta tasca haassolit en moltes ocasions la cooperació dels sin-dicats majoritaris que semblen participar de lamateixa visió econòmica dominant.

- Si els salaris dels treballadors i treballadores nocreixen, l'endeutament continua, les exportacionscreixen poc i les importacions creixen més, sentdifícil que l'economia creixi i generi llocs de tre-ball suficients perquè la seva població tingui ocu-pacions estables i salaris satisfactoris, el que posaen perill la capacitat de reproduir l'esquemaeconòmic i suposa una amenaça important per albenestar de la població.

- Així mateix la regulació fiscal ha anat dirigida aafavorir a les empreses i a les rendes més altes acosta d'un augment considerable de tributació in-directa.

En una paraula, el model de creixement de l'eco-nomia espanyola està regit per les orientacionsdel model neoliberal de competitivitat global.Aquest model li està permetent certa taxa de crei-xement i de nivell de vida per a la seva població,però presenta també problemes en els seus propistermes que duen a pensar que pot disminuir elcreixement amb tots els problemes d'atur, ajusta-ment salarial i penúria pública que això compor-ta, que si fos analitzada per altres indicadors pot-ser no semblaria anar tan bé. Però, i sobretot,aquest model té conseqüències molt diferents perals diferents grups socials, el que assenyala l'e-xistència de diverses “Españas”:

4. L'AVALUACIÓ DE TAIFA

Les “Espanyes”

* Una Espanya treballadora, que creix, amb unapart substancial de la població que cobreix bas-tant bé les seves necessitats materials, amb un altnivell de consum privat fregant el consumismeexacerbat i un alt nivell d'endeutament. Són famí-lies nuclears (pare, mare i un o dos fills) en lesquals treballen almenys dues persones. Són elsespanyols que viuen bé, encara que disposend'escassos serveis socials que, a més, van priva-titzant-se. Són aquests els que han assumit total-ment el sistema existent i que en gran part accep-ten amb complaença el discurs individualista que afirma que si ells viuen bé elsque no ho fan és perquè no s'han esforçat prou.Encara que aquest benestar material no els impe-deix estar bastant angoixats pel futur, bé per laseva pròpia ocupació - els majors de 45 anystemen perdre-la doncs saben que és molt poc pro-bable que en trobin una altra d’igual – o bé, ambmés freqüència, per la dels seus fills, els qualsestan experimentant o preveuen condicions difí-cils. És una Espanya amable, però amenaçadora iangoixant per a una gran part de la població.

* Una Espanya ‘del malbaratament’, formada peruna minoria molt petita amb condicions de vidaextraordinàriament favorables: rendistes, propie-taris de capital financer i industrial, empresarisamb èxit, els seus alts càrrecs, alguns periodistes,artistes, esportistes i les seves famílies, i una partmolt substancial dels agents polítics i algunsagents socials del país. Encara que a diferents ni-vells materials - els agents polítics i socials nopoden sostenir l'enorme luxe i malbaratamentdels altres - tenen un nivell material esplèndid igaudeixen d'un ampli reconeixement social. Sónl'Espanya de l'èxit, la jet society espanyola. Sónells els que escriuen als diaris, fan la televisió,compareixen a les tertúlies. Són els que, indepen-dentment de la seva adscripció política, en el seufur intern estan convençuts que ‘Espanya va bé’.És l'Espanya dels oripells d'una molt reduïda mi-noria.

* Una Espanya pobra, a la qual les coses no li vangens bé. I que constitueix entre una quarta i unacinquena part de la població. Que sofreix l’atur,la precarietat laboral, salaris congelats o en des-cens, 'escassos i decreixents serveis socials, unadistribució de la renda molt desigual, marginació,exclusió, pobresa. Una població que no té veu ipassa desapercebuda, però existeix. Una poblacióque sobreviu, però poca cosa més. I sobretot queexperimenta una falta total de projecte de vida,

d'expectatives de futur. És l'Espanya trista queafecta a massa habitants en aquest país..

NOTES

(1) El Seminari TAIFA està format per un grup dejoves economistes que es reuneixen regularmenta Barcelona pera millorar la seva pròpia formacióen Economia i col·laborar en la formació d'altrespersones que la desitgin, des d'una òptica críticaamb l'Economia dominant i la societat actual. Enaquest Informe han col·laborat: Josep ManelBusqueta, Gemma Cortabitarte, Laura Delgado,Francisco Ferrer, Xavier Gracia, Elena Idoate,José Iglesias, Miriam Jover, Joan Junyent, NuriaPascual, Ferran Polo, Antonio Rodríguez, JosepSabater, Hans Schweiger, Viki Soldevila, LukeStobart. Coordinació: Mirin Etxezarreta, PortadaCarlus Jové.(2) En aquests Informes les referències a la UE esfaran sobre la base de la UE de 15 països. Desd'ara, no obstant això, caldrà considerar 25 païsosja que des de 2004 és aquest el nombre de païsosque formen la Unió Europea. En algunes oca-sions s'indica el nombre de països de referènciaUE15, UE25(3) Aquí s’observen bé els problemes de la com-parança de renda per càpita depenent de les mo-nedes. Al 2003 el dòlar estava per sobre de l’euro,i ara és al revés, amb el que la comparança entreambdues xifres és gairebé impossible(4) Totes les xifres que utilitzem han de conside-rar-se com aproximacions i no com dades exac-tes, per això donem moltes d'elles en nombres ro-dons i no com a dades exactes. Vegi's‘Indicadors’ al Glossari.(5) El Banc d'Espanya s'ha atrevit a incloure en elseu últim estudi sobre l'atur la idea que ‘gràcies’ al'atur les taxes de divorci no han estat superiors al'Estat espanyol.(6)Sami Nair, Cinc idees falses sobre la immigra-ció a Espanya El País, dijous 16 de maig de 2002(7)A primers de gener està tenint lloc un intensdebat entre el Ministre Solbes i la CEOE d'unabanda, que no volen que la clàusula de revisió sa-larial s'apliqui al salari mínim, i el Ministre deTreball i els sindicats que la propugnen. És detémer que la batalla la guanyi Solbes i la patronal,negant als pitjor pagats la revisió salarial automà-tica (8) Sense incloure les explotacions agràries(9) Informe de tardor 2004: Economia espanyolai context internacional. Novembre 2004. Serveid’Estudis de Caixa Catalunya. Pàg.72-75.(10) Idees i dades extretes de Fuster O. I NaredoJ.M. El metabolisme econòmic d'Espanya i lesseves mutacions.(11) Les xifres de renda bruta disponible variensegons les fonts. Veurem més baix que altresfonts donen una xifra mitjana propera als 14.000euros, però no proporcionen dades regionals. Detotes maneres, com que el que ens importa aquíés destacar les seves diferències, creiem queaquestes xifres poden utilitzar-se.(12) Pels professors Alañon i Gómez d'Antoniode la Universitat Complutense de Madrid.(13) Això canvia ara si s'inclouen els deu païsosque s'han integrat en la UE en 2004 que són bas-tant més pobres que Espanya i amb menys pres-tacions socials. Però no tenim perquè mirar alspaïsos més pobres, sinó als que estan més prò-xims a nosaltres i en millors condicions. Nopodem deixar que perquè n’hi hagi altres de méspobres es deteriorin les nostres condicions.

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (XI). Novembre del 2005


Balança comercial

Diferència entre l'import de les importacions i lesexportacions de béns (del país amb l'exterior). Siles importacions són majors que les exportacionses diu que hi ha un dèficit. Si les exportacions sónmajors que les importacions es diu que hi ha unsuperàvit.

Balança de compte corrent

Diferència dels imports de les transaccions ambl'exterior en béns, en serveis i en transferències(ingressos o pagaments sense contrapartides) desde o a l'exterior. Si els ingressos són majors queels pagaments hi ha un superàvit, si els pagamentssón majors que els ingressos hi ha un dèficit.

Balança de pagaments

La Balança de Pagaments amida les relacions del'economia d'un Estat amb els altres països. Enprincipi ha d'estar equilibrada, és a dir, pagar al'exterior, el mateix que es recapta de l'exterior,però això és un equilibri comptable i els seus di-verses partides- balança comercial, per comptecorrent, de capitals- poden mostrar desequilibrisque mostren la situació real. És necessari contro-lar el que succeeix en la Balança de Pagamentsperquè un país no es pot endeutar massa.

Costos salarials

Import dels salaris més les contribucions a la se-guretat social. El cost salarial unitari és el cost sa-larial per unitat de producte, que depèn del costsalarial i de la productivitat (si la productivitataugmenta, amb el mateix salari, el cost salarialunitari baixa)

Creixement econòmic

Es considera que l'economia ha de créixer, quevol dir tenir cada vegada més activitat econòmi-ca, que és el que amida el PIB. En el capitalismel'economia ha de créixer sempre perquè els bene-ficis del capital creixin i perquè es generi ocupa-ció.

Dèficit fiscal

Diferència entre els ingressos i les despeses de lesadministracions públiques. Es pot mesurar a dife-rents nivells: dèficit de l’Estat o de cada comuni-tat autònoma, o de l’Estat + CC.AA., o Estat +CC.AA. + Ajuntaments. El Pacte d'Estabilitat iCreixement estableix un límit per al dèficit totalde les administracions públiques, és a dir, Estat +CC.AA. + Ajuntaments.

Distribució primària de la renda

La distribució de la renda (riquesa que es pro-dueix en un període de temps) entre els salaris(incloent les cotitzacions socials) i els beneficis iles rendes, sense tenir en compte l'actuació del’Estat. És més un concepte comptable que unconcepte pràctic, ja que els impostos i les despe-ses de l’Estat estan molt barrejats amb les altresactivitats econòmiques i la separació en la pràcti-ca és gairebé impossible.

Efecte estadístic a la UE

A la UE fins al 2004 hi havia 15 membres queeren els que es consideraven per a fer les mitjanesestadístiques. Quan l’any 2004 entren deu nousmembres les mitjanes han d'incloure els 25. Peròels 10 nous membres són tots més pobres que elspaïsos que ja eren la UE 15, pel que totes les mit-janes econòmiques de mesura de riquesa baixen,i pugen les mesures de pobresa i desigualtat. Deforma que els països de la UE-15 apareixen aracom més rics o menys pobres sense que hagi can-viat per res la seva situació real. En el cas d'Estatespanyol això fa que la riquesa del país s'aproxi-mi més a la mitjana de la UE que abans i que lesseves regions pobres apareguin per sobre de lamitjana de les comunitàries.

Externalització

Quan una empresa contracta a l’exterior, a unaaltra empresa diferent, tasques que abans s'exer-cien dins de la primera empresa.

Formació bruta de capital fix

La part de la riquesa del país en un període que noes consumeix sinó que es dedica a augmentar lacapacitat productiva: màquines, instal·lacions, edi-ficis, etc. No s'inclouen en aquest concepte aque-lles despeses de producció que són despeses dematerials, matèries primeres, despeses d'electrici-tat, etc. que es recuperen al vendre el producte.

IBEX

Un dels índexs de les cotitzacions en borsa d'unconjunt d'accions de valors coneguts i impor-tants.

Indicadors

L'observació de la realitat econòmica i social éscomplicada. Es solen utilitzar per a això uns Indi-cadors que són unes variables concretes que esconsideren útils per a descriure el que passa en unpaís. Però la selecció d'aquests indicadors no ésneutral. Segons el que es vulgui veure de l'econo-mia i la societat, segons a quins aspectes se'lsdóna importància es trien uns o altres indicadors.Per exemple: si es tria l'indicador d’evolució delssalaris, per a l'empresari el fet que els salarispugin poc és positiu, per al treballador és negatiu.Si es mesura l’activitat econòmica, pot haver-hiactivitats que no aportin benestar sinó que siguinresultat de desgràcies, com un incendi al el bosc,o encara més, si s'observa l'augment de producti-vitat es pot concloure que això és prou bo – esprodueix més amb menys treball - però si aquestaugment de productivitat és a causa d’un aug-ment en la intensitat del treball que recau en eltreballador, el resultat no seria el mateix des delpunt de vista d'aquest. I seria molt diferent si encomptes de mesurar la productivitat es mesurés elgrau d'explotació. És a dir, que tenim indicadors molt esbiaixats quereflecteixen la ideologia dominant. Malgrat aixòno ens queda més remei que usar-los, perquè non’hi ha d’altres i construir indicadors no és cosasenzilla. Però és important que es coneguin lesseves limitacions.

Inflació

Quan els preus pugen de forma general i perma-nent - tots els preus i de forma contínua – es diuque hi ha inflació. En principi no és bo per a l'e-conomia que els preus pugin (encara que pot servàlid dins de determinats marges reduïts). Actual-ment totes les economies tenen com la seva prin-cipal prioritat controlar els preus.

Macroeconomia

Elements macroeconòmics de curt termini: Creixement: es considera que l'economia ha decréixer, que vol dir tenir cada vegada més activi-tat econòmica, que és el que mesura el PIB - en elcapitalisme l'economia ha de créixer sempre per-què els beneficis del capital creixin i perquè esgeneri ocupació. Ocupació: l'economia ha de proporcionar ocupa-ció necessària per a la gent que necessita guan-yar-se la vida amb el seu treball, Control de preus: en principi no és bo per a l'eco-nomia que els preus pugin (encara que pot servàlid dintre de determinats marges reduïts). Quanels preus pugen de forma general i permanent-tots els preus i de forma contínua- es diu que hiha inflació. És necessari controlar la inflació, o elque és el mateix, l'augment de preus.Equilibri de la Balança de pagaments: la Balançade Pagaments mesura les relacions de l'economiad'un Estat amb els altres països. En principi had'estar equilibrada, és a dir, pagar a l'exterior, elmateix que es recapta de l’exterior. Encara quecal matisar molt aquest punt, sí que és necessaricontrolar el que succeeix en la Balança de Paga-ments. La importància que es concedeix a cadascun d'a-quests elements canvia amb el temps i les cir-cumstàncies, especialment amb la correlació deforces polítiques. Actualment, la política econò-mica neoliberal concedeix la màxima importàn-cia al control de la inflació, encara que això supo-si que disminueix el creixement i l'ocupació. Elcontrol de la inflació és més important per al ca-pital, mentre que l'ocupació és més important perals treballadors.

Neoliberalisme

Són les estratègies i polítiques econòmiques quees desprenen d'una concepció de l'economia queconsidera que els drets de propietat (privada),comprats sense regulacions (públiques) i preusestables són les condicions necessàries i sufi-cients per al benestar econòmic i social. Aquestesestratègies són fortament favorables al capital iperjudicials per als treballadors però són les qualsdominen l'economia mundial des dels últimsanys setanta.

OECD

OCDE Organització per a la Cooperació i el De-senvolupament Econòmic. Organisme interna-cional que reuneix als cinquanta països més ricsdel món.

Oligopoli

Existeixen els oligopolis quan en un sector de

producció, per exemple l'automòbil o les granssuperfícies, operen unes poques empreses que hocontrolen. Aquesta estructura productiva facilitaque les empreses es posin d'acord i puguin pactarfàcilment entre si.

Paritat de poder adquisitiu (PPA)

Hi ha moltes maneres de comparar els nivells devida de diferents països (¡en alguna ocasió fins hitot ho han fet comparant el preu de les hambur-gueses!) El problema resideix que hi ha diferentsmonedes i diferents costums, diferents mercade-ries, diversos hàbits alimentaris i de consum...Això dificulta les mesures i sobretot les compa-rances entre països. Actualment s’utilitza molt la mesura basada en la‘paritat del poder adquisitiu’ (PPA) que ajusta elsdiferents ingressos dels diversos països a les ca-pacitats adquisitives relatives de les diferents mo-nedes en cada país. És a dir, es calcula el costd'adquisició d'una cistella dels béns i serveis ha-bituals (representatius) de cada país i es compa-ren entre si. Aquesta mesura que és un avanç capal realisme, no obstant això, també presenta unproblema i és que les diferències entre països sónmenors amb aquest procediment que amb altresindicadors. La qual cosa és un avantatge perquèno es percebin les enormes diferències que hi haentre països. Per això, encara que ara s'utilitzaaquest indicador de forma gairebé generalitzadano es pot ignorar aquest efecte ‘políticament co-rrecte’ que té.

PIB

S’entén per Producte Interior Brut – PIB – lasuma de tota l’activitat econòmica d’una comuni-tat – país – que té un valor comercial, en un perí-ode d’un any. El PIB és una mesura bastant ar-bitrària doncs inclou uns aspectes i no altres deles activitats i la seva valoració és també arbitrà-ria, perquè hi ha activitats que es mesuren de ma-nera diferent a altres (‘la producció dels serveispúblics – professor, metge,... – es mesura pel seucost, mentre que la de les mercaderies inclou elbenefici). Es pot, i s’ha de, criticar molt el PIBcom una mesura molt poc satisfactòria, però demoment és una convenció utilitzada a tot el mónque també nosaltres utilitzarem. El PIB total éstot el que es produeix en un país que té un valorcomercial.

PIB o Renda per càpita (per cap); estadísticamentse sol presentar més freqüentment la Renda Na-cional Disponible: renda mitja disponible percada habitant d'un país (producte o renda no ésexactament el mateix, però en el context d'aquesttreball es poden utilitzar com similars). Aquestesmesures no volen dir que cada habitant disposad'aquesta quantitat, sinó que com mitjana es pro-dueix/disposa aquesta quantitat per persona. Ladistribució d'aquesta riquesa és molt desigual, jaque no totes les persones disposen d'aquestaquantitat: molts disposen de molt menys, uns al-tres disposen de molt més.

Població activa

Població en edat de treballar que vol treballar (laque està ocupada + la que busca ocupació)

Glossari

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (XII). Novembre del 2005


Població ocupada

Població que té ocupació. Però la qüestió està encom es mesura el fet de tenir una ocupació. Ac-tualment es considera ocupada a tota persona quehagi treballat almenys una hora la setmana ante-rior a la realització de l'Enquesta de Població Ac-tiva. El que en la nostra opinió difícilment es potconsiderar ‘ocupació’. Però d'aquesta manera lapoblació ‘ocupada’ creix i la taxa d'atur és menor.

Pobresa

Sempre i a tot arreu han existit persones i grupssocials que no arribaven a el nivell mig de vida dela majoria de la població i eren considerats po-bres. Aquestes persones i grups eren pobres acausa de patologies que els afectaven (no tenienocupació, estaven malalts, eren ganduls...) Ac-tualment, no obstant això, a més d'aquests po-bres, diguem que deguts als ‘accidents socials ipersonals’ apareixen persones i grups de poblaciópobres com condició normal de les societats. És adir persones que treballen, que no presenten capcaracterística personal patològica, però que ambels seus ingressos no arriben a per a cobrir lesseves necessitats elementals. Són els pobres queha creat aquesta societat actual, i que alguns cri-den ‘els nous pobres’.

Pobresa, mesura de

La generalització del fenomen de la pobresa hadespertat interès en com mesurar-la. Algunes ins-titucions internacionals han establert mesures queassenyalen els llindars de pobresa. És a dir, indi-quen el volum d'ingressos necessari perquè unapersona o família no es pugui considerar pobra.Els que estiguin sota aquest nivell d'ingressos sónconsiderats pobres. La pobresa es considera sempre un fenomen rela-tiu. És a dir s'ha de mesurar segons el nivell d'unasocietat determinada. Segur que un pobre euro-peu té molts majors ingressos que molts habitantsde classe mitja africana, però això no li fa al pri-mer sentir-se menys pobre en la seva pròpia so-cietat. Per això per a mesurar la pobresa es reco-rre a mesures en relació amb els ingressos mitjosde la seva pròpia societat. La UE va establir una mesura de pobresa perso-nal assenyalant que era pobra la persona que ob-tingués com ingressos totals la meitat (50%) de larenda per càpita de la seva pròpia societat. Elsque reben per sota del 25% de la renda per càpitaestan sotmesos a la pobresa severa. Més tard es canvià i en comptes de considerar lameitat de la renda per càpita, que és la mitjana dela renda de la societat es va passar a considerar el50% de la mediana (una altra mesura estadísticaque assenyala el punt que hi ha tantes observa-cions per sota com per sobre d’aquest valor). Éscuriós que això disminueix el nombre de pobres. Iencara més tard, en 1998 s'eleva el nivell del 50%al 60% i s'estableixen mesures a nivell familiar (demanera que el primer adult conta com un, el segonper 0,5 i els nens 0,3 modificant a la baixa aquestsíndexs). És a dir, es manipula la forma de mesurarels pobres perquè no hi hagi tants. Encara ambaquests índexs manipulats, al voltant del 18% de lapoblació a Espanya és pobra.

Producció

Les necessitats materials d'una societat es cobrei-xen per mitjà de la producció dels béns i serveisque necessitem per a viure. En el capitalisme, elprocés de producció té lloc en empreses que són

propietat dels capitalistes, que contracten als treba-lladors mitjançant un salari, perquè produeixin lesmercaderies que els capitalistes volen vendre. D'a-questa forma el capital obté els seus beneficis icontracta els treballadors, que perceben un salari,que els permet comprar les mercaderies que pro-dueixen. Per tot això el procés productiu és clauper a entendre com funciona una societat, ja que éson es produeix el que necessitem i la forma que lamajoria de la població es guanya la vida. Les empreses es poden classificar de moltes for-mes: pel sector en el qual operen - indústria,construcció, agricultura, serveis...- per les merca-deries que produeixen - que poden ser productesmaterials - màquines, ciment, electricitat, saba-tes, roba, aliments…-, o serveis – bancs, oci, sa-nitat, educació, etc., per la seva dimensió – peti-tes, mitjanes, grans -, per la forma de propietatdel seu capital - familiars, societats, cooperatives,públiques o privades...- o pel país d'origen delsseus propietaris – espanyols o estrangers... Lacomposició de les empreses, és a dir, la combina-ció concreta de totes aquestes variables, té im-portància per a l'actuació de les empreses enmolts aspectes: política de producció, laboral,tecnològica, etc.

Productivitat

Productivitat per treballador: Relació entre elvalor total del produït i el nombre de treballadors.Productivitat per hora. Relació entre el valor totaldel produït i el nombre d'hores treballades Amb freqüència l'economia convencional utilitzatambé l'expressió productivitat del capital volentsignificar el producte obtingut per unitat de capi-tal invertit, però aquest és un concepte fal·laçdoncs està demostrat que és impossible mesurarla productivitat del capital. Nosaltres mai faremreferència a ‘la productivitat del capital’.El concepte de productivitat s'utilitza molt per l'e-conomia convencional però ha de ser usat ambmolta cura, en primer lloc perquè mesurar el pro-ducte total és molt complicat (vegi's el comentarisobre la mesura del PIB), en segon, perquè unamajor productivitat no significa sempre una si-tuació millor, sinó que pot suposar un canvi en laintensitat del treball, etc. No obstant, encaraconscients dels molts problemes que planteja, perles mateixes raons que amb la mesura del PIB houtilitzarem en ocasions.

Productivitat i competitivitat

Encara que estan estretament relacionats no cal

confondre ambdós conceptes. La productivitat esrefereix a la capacitat de producció per treballa-dor, per persona o per hora, mentre que la compe-titivitat – que té els mateixos inconvenients per aser mesurada que la productivitat - es refereix a lapossibilitat que un producte pugui ser produït ovenut més barat que un altre, o una empresapugui vendre els seus productes en millors condi-cions que unes altres. La competitivitat suposacomparança entre dos elements- producte, em-presa, de vegades fins i tot es parla de la competi-tivitat d'un país que és un concepte erroni - men-tre que la productivitat és la relació entre elproducte que s'obté per treballador o hora treba-llada, sense comparar-lo amb un altre. Una em-presa pot augmentar la seva productivitat – si elstreballadors produeixen més que abans - i no aug-mentar la seva competitivitat – si les empresesamb les quals ha de competir augmenten més queella la seva productivitat.

Renda familiar bruta disponible

És una altra mesura dels ingressos que disposenles famílies. Suma tots els ingressos rebuts per lesfamílies per tots els conceptes (salaris, beneficis,rendes i transferències) i li resta els impostos i lescotitzacions socials pagats per aquestes famílies.Si li afegim l'import net rebut o pagat a l'estrangertenim la Renda familiar bruta nacional disponi-ble. Si la dividim per la població tenim la rendafamiliar bruta nacional disponible per càpita.

Riquesa i renda

Riquesa és el patrimoni propietat d'una persona oun col·lectiu que li permet gaudir d'una renda.Renda és la riquesa que es genera en un períodede temps i que es pot gastar sense que s'alteri lariquesa bàsica que permet generar-la. Per exem-ple, una persona pot ser propietària d'una empre-sa o una casa que val 1 milió euros – riquesa -amb la qual cosa pot obtenir a l'any una renda de100.000 euros. Encara que gasti aquesta renda se-gueix tenint la casa, riquesa, a l'any següent, elque li permet obtenir de nou una renda.

Sistema productiu

Es refereix a l'organització de la producció en unpaís. Formada fonamentalment per les empreses.Tradicionalment es dividia aquest sistema pro-ductiu en tres grans sectors: el sistema de produc-ció agrària, la indústria i els serveis. Actualment,no obstant això, a causa de les noves tecnologies

i les noves formes d'organització de la produccióaquesta distinció aquesta quedant obsoleta i ser-veix de poc. Per això preferim utilitzar l'expressió‘sistema productiu’ per a referir-se a qualsevolempresa que produeix béns i serveis en un paíssense distinció de sectors, així com a les institu-cions privades i públiques que la suporten. Noobstant, encara en algunes ocasions, només encertes ocasions, deixarem fora les explotacionsagràries perquè presenten algunes característi-ques diferents a la resta de les empreses.

Taxa d'activitat

Relació entre la població activa i la població enedat de treballar (16-65 anys en el cas d'Estat es-panyol ara).

Taxa d'atur

Relació entre la població ocupada i la poblacióactiva. Es sol mesurar de diverses maneres: Atur registrat: compta les persones aturades quevan a inscriure's en l'oficina d'ocupació. Com quemoltes persones aturades, desanimades, no van ainscriure's aquesta mesura infravalora la taxa d'a-tur. Segons Enquesta de Població Activa (EPA): pre-nent la població ocupada que expliquem en l'a-partat anterior es compara amb la població activai el quocient és la taxa d'atur. Encara que tambéinfravalora l’atur real, perquè compta com ocu-pades a moltes persones que treballen menys dela jornada normal, és més adequat que l'atur re-gistrat. En equivalent de jornades laborals completes: escalcula el nombre d'hores reals que treballa lagent i es divideix per la jornada normal, la qualcosa ens donaria la població ocupada en jornadescompletes. Aquesta es compara amb la poblacióactiva per a trobar la taxa d'atur. Seria la mesuramés adequada, però s'usa molt poc i, sobretot, espublica molt poc perquè la taxa d'atur resultantseria major.

Zona euro

A la UE a l'establir-se la moneda única –l’euro notots els països que formaven part de la UE vanacceptar formar part del mateix. Només 12 païsoshan adoptat l’euro (Grècia s’hi va unir més tard) ,i aquests són els quals formen la zona euro. Elsaltres tres països van quedar fora –Anglaterra,Suècia, i Dinamarca- i ara els nous deu membresde la UE també estan fora de la zona euro.

Fot

o:Jo

sep

Pu

igd

olle

rs

Revista Catalunya 69 Novembre 2005

News & Politics

Transcript of Revista Catalunya 69 Novembre 2005