REVISTA BARÇA 3

EDITORIAL

FC BARCELONA. Octubre-novembre del 2015 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat DIRECTOR DE COMUNICACIÓ Albert Montagut CAP DE PREMSA Toni Ruiz DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Lluís Canut, Jaime Casas, Carles Cascante, Xavier Catalán, Jordi Clos, Gustau Galvache, Francesc Orenes, Marc Parramon, Miquel Pellicer, Albert Riudeubàs, Aleix Santacana, Anna Segura i Chemi Terés REVISIÓ LINGÜÍSTICA Lourdes Julià i Marina Àlamo ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana COMPAGINACIÓ I MAQUETACIÓ Anna Prats i Montse Chaure IL·LUSTRACIÓ Javier Rodríguez FOTO DE PORTADA Miguel Ruiz (FCB) FOTOGRAFIA Arxiu FCB, Centre de Documentació i Estudis FCB, Dani Aznar, Marta Becerra (FCB), Carlos Díaz, Santiago Garcés, Albert Gea, Cristina González, Roc Herms, Miguel Ruiz (FCB), Àlex Caparrós, Germán Parga (FCB), Marc Gómez, Víctor Salgado (FCB), Daniel Sarmiento, Àlex Caparrós, Fernando Zueras PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 117.700 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g.

TRES AMICS

Messi, Neymar i Suárez...

La història del futbol està plena de davanteres llegendàries, equips que van confiar en els seus ex-

trems i interiors i en el seu davanter centre o en la seva tripleta d’atac per aconseguir èxits inoblidables. Van ser davanteres forja-des gairebé sempre en una mateixa ciutat o país. Però molt poques vegades en la història del futbol tres jugadors procedents d’escoles futbolístiques tan diferents han aconseguit tant en tan poc temps.

Messi, Neymar i Suárez han fet valer la idea que el llenguatge de la pilota no entén de fronteres, races, idiomes o religions. Els tres davanters del FC Barcelona van aconseguir la tem-porada passada una xifra rècord de 122 gols, que traduïts i sumats als gols de la resta dels seus com-panys donaven un resultat increïble: tres títols -Lliga, Copa, Champions-, als quals cal sumar la Supercopa aquesta temporada.

Tant a la Lliga com a les tres finals algun jugador del trident va marcar un gol. Re-corden el golàs de Messi davant l’Athletic a la final de Copa al Camp Nou? O els gols de Neymar i Suárez a la final de Berlín?

El resultat esportiu d’aquests tres homes ha estat tan aclaparador que han hagut de passar uns mesos per veure en perspectiva el seu rendiment i el significat

del que veritablement han aconseguit. Els gols del trident han estat una proesa

esportiva i humana. No es coneixien i Suárez, a més, va haver de complir una sanció que li va impedir arrencar la tem-porada al costat dels seus companys.

Inspirat en el futbol urbà del seu Rosario natal però modelat a l’estil Barça des de la seva arribada a Barcelona, Leo Messi és un jugador excepcional que ha aconseguit la unanimitat dels analistes: és el millor jugador del món, i probablement de tots els temps. El brasiler Neymar, quinta essència del futbol preciosista del Brasil, és un jugador amb una projecció increïble; i Suárez, un rocós rodamón que va sorprendre l’Uruguai, Holanda i Anglaterra abans d’arribar a Barcelona, el seu gran somni des de sempre.

Però a ningú se li pot escapar que és l’estil de joc del Barça el que ha cohesi-onat el grup. Els tres s’han adaptat a un pa-tró que pensa en el joc abans que en el resultat, que és ambiciós i alhora humil, i que abans de res respecta el rival. És aquest patró el que els ha per-mès gaudir quan surten al camp i gràcies a això

han forjat una sòlida amistat personal que es consolida cada dia que passa. Cadascú juga el seu paper i alhora tots tres sumen.

El FC Barcelona se sent orgullós i alhora privilegiat de tenir a les seves files aquests tres jugadors i persones excepcionals. Ells estan fent història. Els socis i aficionats l’estan gaudint. La revista barça rendeix tribut en aquest número a aquesta davantera ja llegendària. n

SUMARI

El costat més personal de Daniel SarmientoEl central de l’handbol, un viatger incansable

L’Espai Barça ja té finalistesVuit equips aspirants per al Camp Nou i sis per al Palau

Els nous membres de la Junta DirectivaJordi Calsamiglia, un expert advocat, és el secretari

Un nen culer a la Masia de la dansaEl soci Guillem Cabrera estudiarà a la Royal Ballet

El Museu estrena nous espais multimèdiaUn mur interactiu i un split flap, noves atraccions

Hugo Cholo Sotil, protagonista de ‘L’Ex’El peruà és recordat per l’èxit de la davantera del 74

31

40

46

52

56

62

Històries al voltant del tridentMessi, Neymar Jr i Suárez, la millor davantera del Barça

10

Els amics Mascherano, Adriano i IniestaEls membres del trident, vistos des del vestidor

16

La dècada de glòria (2005/06-2014/15)És l’equip que ha guanyat més títols a Europa

20

La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 14 d’octubre del 2015.

ReportatgeLes línies mestres del nou Barça Lassa

GERM

ÁN P

ARGA

- FCB

32

MIG

UEL

RUIZ

- FC

B

28 El Barça explica a Harvard el seu modelBartomeu participa en una classe per videoconferència

INIESTA AIXECA LA SUPERCOPA D’EUROPAAndrés Iniesta va viure el millor moment per a un capità, aixecar un trofeu de campió. A la final de la Copa del Rei ho va fer amb Xavi, però a Tbilissi (Geòrgia) es va estrenar en solitari amb la Supercopa d’Europa, conquerida després de derrotar el Sevilla a la pròrroga per 5-4 (Messi, 2; Rafinha, Suárez i Pedro). MIGUEL RUIZ - FCB

ÈXIT DE LA CURSA BARÇACórrer i el Barça són dues passions que comparteixen molts barcelonins. La Cursa Barça permet unir-les en un mateix dia. A l’edició del 2015, celebrada aquest setembre, hi van participar 3.483 inscrits. Ilias Fifa i Jacqueline Martín van creuar la meta els primers, però arribar als peus del Camp Nou era un al·licient afegit per a tothom. VÍCTOR SALGADO - FCB

ESPECTACLE DEL FEMENÍ A LA CHAMPIONSEl Femení de futbol va debutar a la Champions amb una brillant classificació per als vuitens de final. Es van desfer del BIIK Kazygurt per un global de 5-2 després de l’1-1 al Kazakhstan i el 4-1 al Miniestadi. A l’anada el gol blaugrana va ser obra de Ruth Garcia, i a la tornada les dianes les van marcar Jennifer Hermoso (2), Melanie i Unzué.MIGUEL RUIZ - FCB

10 REVISTA BARÇA

TOTS PER A UN, UN PER ATOTS

KETTY CALATAYUDFOTOS: MIGUEL RUIZ - FCB

Són cracs mundials i juguen al mateix equip. Un autèntic luxe. La fórmula funciona perquè al talent i a la qualitat s’hi uneixen la química, la complicitat i el bon rotllo. Saben que junts són més forts

Leo Messi, Neymar Jr i Luis Suárez formen el millor trident de davanters de la història del Barça i el més golejador de la història del futbol europeu. Tots tres constitueixen la davantera

del segon triplet del Barça i van quedar im-mortalitzats en una foto icònica que va sor-gir espontàniament després que Leo mar-qués un gol a l’Atlètic de Madrid al minut

86 del partit de Lliga disputat l’11 de gener. Mesos després el trident torna a ser protago-nista davant la càmera de Miguel Ruiz.

Benjamín, el fill petit de Luis Suárez, assis-teix a la sessió fotogràfica i mira el seu pare i els seus amics amb curiositat. Assegut da-munt una pilota, Benja reclama l’atenció del seu papi, però és un nen obedient i es queda quiet mentre Miguel Ruiz dóna ordres als membres del trident. “Ara us poseu així; ara agafeu la pilota; poseu les mans a sobre...”.

Leo, Ney i Luis segueixen les indicacions del fotògraf, però no paren de riure i de fer-se bromes. Es nota que entre ells hi ha bon rot-llo, complicitat, química... Potser això, unit al talent de tres jugadors excepcionals, ca-dascun amb característiques que els fan molt diferents, és part del secret del seu l’èxit.

Benjamín seu ara damunt d’una cadira perquè li han reclamat la pilota que li feia de cadireta per poder fer les fotos i protesta una mica, però el seu pare el tranquil·litza.

REVISTA BARÇA 11

El nen c o n t i n u a mirant atenta-ment com el Miguel dispara la càmera i treu fotos al seu pare i els seus amics. Cada clic és seguit per un altre soroll més fort i una fogonada del flaix de peu, que té Benjamín al·lucinat.

Leo llueix l’equipació blaugrana de ratlles horitzontals, la primera samarre-ta de la temporada 2015/16. A ell li cor-

respon aquest honor, per estatus i per antiguitat. La samarreta del

Barça, en les seves diferents versions, és l’única que ha vestit oficialment durant tota la seva carrera esportiva, a excepció de quan defensa els colors de l’Argenti-na, el seu país. A Neymar Jr li correspon la samarreta amb la senyera, groga, com la canarinha, i a Luis Suárez li toca la sa-marreta blava, la segona equipació per a la Champions, que també coincideix

amb els colors de la selecció uruguaiana.El Miguel acaba la seva feina i els ju-

gadors, entre rialles, tornen al vestidor per posar-se la roba d’entrenament i en-trenar-se sota les ordres de Luis Enrique. Allà, sobre la gespa, és on ells gaudei-xen. La sessió fotogràfica ha conclòs i a tots ens fa la sensació que ja tenim la foto per a la portada de la revista bar-ça. Una foto especial, un regal per a tots els socis. n

12 REVISTA BARÇA

HISTÒRIES DEL TRIDENT / MAKING OF

SESSIÓ AL NOU PLATÓ DE TV. La sessió fotogràfica amb Messi, Neymar Jr i Suárez es va dur a terme al nou plató de televisió de la Ciutat Esportiva, una instal·lació inaugurada al mes d’abril passat i que compta amb dos espais, un plató polivalent de 81 m2 i 4,5 m d’alçada, amb set d’entrevistes, colorama per a fotografies i un gran croma de 44 m2 de pantalla verda, i un segon espai de 27 m2 per a entrevistes de TV, rodatges d’anuncis i fotografies d’estudi. n

REVISTA BARÇA 13

HISTÒRIES DEL TRIDENT / TRES ESCOLES I UN OBJECTIU FUTBOLÍSTIC

Units per la pilota i el gol

El trident revisa tots els preceptes clàssics de l’escola futbolística blau-grana: el talent, la per-sonalitat, el respecte, la perseverança…, i la mà-gia. El joc de toc i associ-

atiu. L’esperit d’equip; la pertinença a una idea de futbol, la del Barça.

Neymar Jr i Luis Suárez no es van for-mar a l’escola del FC Barcelona, però han assimilat la idiosincràsia de joc blaugrana alhora que milloraven les seves estadísti-ques esportives. La figura de Messi, que va arribar amb 12 anys al Barça, ha estat clau en l’assimilació blaugrana del brasi-ler i l’uruguaià.

L’efectivitat de la Masia s’explica en els èxits esportius del Barça i queda corrobo-

rada amb testimonis tan explícits com el de Messi. “Quan vaig arribar a Barcelona vaig aprendre moltes coses al futbol base”, acos-tuma a recordar sobre la seva incorporació a la Masia. “Aquí es treballa diferent, tocant la pilota i un sistema tàctic. Jo venia de l’Ar-gentina, on no fèiem res d’això, perquè allà tot era córrer i poc més”.

Luis Suárez reconeix que va aprendre a jugar als carrers de Montevideo, on va assi-milar una màxima pròpia de l’escola blau-grana: la pilota com a obsessió i el gol com a objectiu. “Jugar al carrer et dóna instint, t’obliga a no rendir-te mai i et defineix”, va declarar el davanter als mitjans. El futbol de carrer de Suárez concita totes les virtuts del joc blaugrana. “El dia que deixi de lluitar una pilota, deixo el futbol”, ha recordat. I la Masia destaca per ensenyar la mateixa idea als jugadors que estan formant-se.

Després de menys d’un any al Club, Luis Suárez, que va ajudar a aconseguir el segon triplet de la història del Barça, identifica l’èxit personal amb la filosofia Barça, per-què és el que sempre havia “somiat” com a jugador. “Un pensa en una cosa així quan comença a jugar a futbol”, recorda. “El so-mies i fins i tot el pots imaginar”. Com a blaugrana, el somni s’ha fet realitat.

Neymar Jr ha experimentat una enorme evolució personal des que va fitxar pel FC Barcelona a l’estiu del 2013. Tot i així, ha conservat algunes de les qualitats de l’es-cola lliure del futbol brasiler: corre i ataca, sense por, amb la insolència d’un nen en un partit al carrer. Juga la pilota i sempre bus-ca la referència del company, de l’equip.

El brasiler regateja amb la mateixa facili-tat elèctrica amb la qual va destacar en les pistes de futbol sala del Tumiaru, equip en què va començar a competir. Amb tot, al Barça ha seguit perfeccionant la seva po-sició al camp, la tàctica i la tècnica. Asso-ciant-se amb Messi i Suárez, Neymar Jr és millor jugador; més complet.

La idea futbolística del Barça i la Masia ha cristal·litzat en el trident. Neymar Jr i Luis Suárez han identificat com una cosa pròpia el joc associatiu de toc, posició i ca-ràcter ofensiu. Quan tots tres estan en el terreny de joc, la tècnica i el talent prevalen sobre la força; un punt sobre el qual histò-ricament incideixen els ensenyaments de la Masia. Aquesta és una característica es-sencial del joc blaugrana que comparteix el trident i que s’ha inculcat als centenars de joves futbolistes que s’han format aquí com a esportistes i, sobretot, com a persones. n

Messi s’ha format al Barça, Neymar ve de l’escola brasilera i Suárez té l’instint del carrer, però els tres comparteixen la idea futbolística blaugrana.

VILL

AGOR

DO, S

ANTO

S FC

, MBD

JAIME CASAS

La Masia treballa sobre la idea de futur. I el futbol que practiquen Lionel Messi, Neymar Jr i Luis Suárez, també: la seva visió de joc reforça la filosofia del Barça. La projecta a tot el món com un estàndard ofensiu

14 REVISTA BARÇA

HISTÒRIES DEL TRIDENT / LES TRIPLETES OFENSIVES

Els altres trios culers

Aquest és un exercici gairebé de futbol ficció. Un mostratge amb un alt risc de caure en la injustí-cia per l’absència de jugadors cabdals en

la història del FC Barcelona. En el rectan-gle de la pàgina següent, s’hi troben les que es podrien considerar les millors tripletes atacants de tots els temps de l’Entitat, bus-cant un equilibri entre els noms, els gols i els títols en una temporada concreta. Una

raó fonamental per parlar de ficció, o fins i tot de possibles injustícies, se centra en el fet que els tres puntes en l’esquema del Barça no estan especialment ben definits fins al 1988, amb l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta. Abans, el dibuix tàctic variava en funció dels gustos de l’entrenador de torn. Això sí, a la primera meitat del segle XX, el

més habitual era veure equips amb fins a cinc atacants. Llavors la mitjana golejadora era desorbitada, per culpa d’autèntics tren-ca-xarxes com Alcántara, Samitier, Escolà o Mariano Martín. Aquí el propòsit és escollir només tres futbolistes d’aquells equips amb cinc ariets que es recitaven de memòria.

Tres són minoria

Jordi Vila va ser el tercer màxim golejador del llegendari Barça de les Cinc Copes del 1952, només superat per Kubala i César. Així doncs, no es poden encabir homes com Basora o Manchón, juntament amb Moreno –titular la temporada següent- immortalit-zats en la cèlebre cançó de Serrat. Més en-davant, Helenio Herrera va tenir a les seves ordres Evaristo, Eulogio Martínez i el gallec Luis Suárez, responsables de 68 gols el curs 1959/60. Eren tan sols tres estrelles d’una de les millors davanteres de la història del Club, que també comptava amb un veterà Kubala, Kocsis, Czibor o Tejada.

El dibuix tàctic del Barça s’estabilitza amb els tres puntes a partir de l’any 1988

Ningú ha estat capaç d’enllaçar generacions de futbolistes a la davantera com Leo Messi

El famós trident blaugrana, després del gol decisiu de Leo Messi al camp de l’Atlètic de Madrid, aquesta temporada.

MIG

UEL

RUIZ

- FC

B

JORDI CLOS

Messi, Neymar i Luis Suárez formen, en xifres, la millor tripleta ofensiva de tots els temps, si bé és cert que el Barça periòdicament ha ajuntat davanters excepcionals

REVISTA BARÇA 15

Després d’una dècada de joc alegre, a partir dels 60 les defenses van guanyar pes en el futbol mundial. Hi va haver excepcions, sobretot amb accent ho-landès. Així, al Barça de Rinus Michels, l’efectivitat de Cruyff, Sotil i Marcial la temporada 1973/74 va deixar fora Rexach i Asensi de la hipotètica tripleta ideal de la consecució d’aquella Lliga.

És una tradició mai extingida, doncs, la presència d’una avantguarda colos-sal en el conjunt blaugrana. Tot i això, a vegades no ha ofert el resultat esperat. Per exemple, del 1982 al 1984 el Barça va poder fer coincidir Bernd Schuster i Diego Armando Maradona a la seva plantilla. Entre lesions i malalties, pràc-ticament no van convergir i 25 gols és el balanç comú de la seva temporada més realitzadora. Val a dir que cap dels dos eren concebuts com a homes-gol.

Com s’apunta amb anterioritat, quan més factible és la comparativa dels tri-dents és a partir dels anys 90. És una època en què el Barça reforça la idea d’aconseguir els millors davanters del moment i, al voltant del punta exube-rant com Romário o Ronaldo, apareixen extrems o cracs decantats a la banda sen-zillament extraordinaris, com és el cas de Stóitxkov, Figo o Rivaldo. Si abans sorgia una tripleta ofensiva memorable cada dècada, ara el temps és menys espaiat. Les xifres anotadores tornen a enfilar-se.

Messi com a fil conductor

I així s’arriba a l’eclosió de Leo Messi. El que segurament és el millor jugador mai vist serviria com a fil conductor de qua-tre davanteres dignes de ser recordades. De Ronaldinho a Neymar Jr. Ningú ha estat capaç d’enllaçar generacions de futbolistes monumentals al davant com ell. En els inicis competia amb Giuly per fer-se un lloc al costat de Ronnie i Eto’o la temporada 2005/06, la de la segona Copa d’Europa a París. Poc més tard, ja era el referent indiscutible dels equips guanyadors de la Lliga de Campions a Roma (2009) i a Wembley (2011).

El trio que formava Messi amb Henry i Eto’o era fins no fa gaire l’únic que havia assolit els 100 gols oficials en un any. La irrupció de Neymar i Luis Suárez acompanyant el 10 ha fet miques tots els registres. Malgrat que l’uruguaià es va perdre els dos primers mesos de competició per sanció, entre els tres van firmar 122 dianes la temporada 2014/15. Un rècord mundial. És, nu-mèricament, el millor trident de la his-tòria del Barça. n

20142015 122/151

Els millors tridents de la història del Barça

68/117

63/145

73/150

62/135

35/81

47/103

68/109

86/87

72/84

68/101

57/56

98/160

100/145

39/51

NEYMAR

23/52

VILLA

26/42

HENRY

26/45

RONALDINHO

14/51

FIGO

8/50

FIGO

24/48

STÓITXKOV

15/23

MARADONA

16/26

CRUYFF

20/32

EVARISTO

28/34

CÉSAR

14/22

ESCOLÀ

37/33

ESCOLÀ

12/14

ALCÁNTARA

25/43

SUÁREZ

53/55

MESSI

36/52

ETO’O

34/47

ETO’O

26/44

KLUIVERT

47/49

RONALDO

32/47

ROMÁRIO

10/29

SCHUSTER

12/36

SOTIL

34/42

EULOGIOMARTÍNEZ

39/28

KUBALA

42/31

MARIANOMARTÍN

17/34

RAICH

39/26

SAMITIER

58/57

MESSI

22/53

PEDRO

38/51

MESSI

8/25

MESSI

23/50

RIVALDO

18/51

LUISENRIQUE

6/40

LAUDRUP

10/29

QUINI

19/41

MARCIAL

14/35

LUISSUÁREZ

19/25

VILA

16/31

CÉSAR

14/34

VENTOLRÀ

6/16

SAGI BARBA

20102011

20082009

20052006

19992000

19961997

19931994

19831984

19731974

19591960

19511952

19421943

19341935

19231924

GOLS/PARTITS

FONT: CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I ESTUDIS DEL FCB

GOLEJADORS: GOLS/PARTITSTEMPORADA

16 REVISTA BARÇA

HISTÒRIES DEL TRIDENT / EL VESTIDOR

Mascherano: “Leo és el número 1 també en categoria humana, és humil i generós”

No oblidaré mai el dia de la meva arribada a Barcelona per signar amb el Club. Quan vaig accedir amb cotxe al pàrquing de l’Estadi des de l’aeroport em vaig trobar el Leo esperant-me. Ell s’havia entrenat aquell matí a la Ciutat Esportiva i en acabar havia marxat ràpid per arribar abans que jo al Camp Nou i rebre’m. Aquest gest defineix perfecta-ment el que és el Leo com a persona. La

seva immensa qualitat com a futbolista, ser el número 1, sovint no deixa temps a reconèixer la seva gran categoria huma-na. És un noi molt familiar, humil, senzill i generós amb els companys.

Des del 2005 que ens coneixem, quan vam coincidir en un partit de la selecció argentina. El seleccionador Pekerman em va citar per fer grup tot i estar lesionat i el Leo tenia les seves primeres experiències

a la selecció. Era en un amistós a Suïssa contra Anglaterra. Des de llavors hem viscut moltes experiències junts tant amb el Barça com amb la selecció, però recordo especialment les xerrades que vam tenir a l’habitació just abans de la final del Mundial del Brasil, quan fèiem un repàs de tot el que havia suposat el camí fins allà. Un camí que segur que encara ens ha de portar més alegries.

Tres companys, tres amicsMascherano, Iniesta i Adriano són tres companys de vestidor que mantenen una relació especial amb els tres membres del trident, més enllà del terreny de jocSERGI NOGUERAS / FOTOS MIGUEL RUIZ - FCB

REVISTA BARÇA 17

Iniesta: “El Luis és un noi que es fa estimar”

Adriano: ‘“Neymar arribarà fins on ell vulgui”

El Luis i jo ens coneixem des de fa algun temps perquè tots dos tenim relació professional amb el Pere Guardiola. Molt abans que es parlés que podia arribar a Barcelona. De fet, vam estar gairebé un any i mig tenint contacte per WhatsApp abans de trobar-nos per primera vegada en un partit amistós entre Espanya i l’Uru-guai jugat a Qatar. Sense haver-nos vist,

manteníem una bona relació i ens fèiem costat quan sabíem que l’altre no estava en un bon moment.

Per a ell l’inici a Barcelona no va ser fàcil quan no podia ni entrenar-se com a conseqüència de la sanció. Quan ja va poder començar a formar part del dia a dia la seva adaptació va ser ràpida perquè, a banda de mi, també coneixia altres jugadors, com el

Mascherano o el Leo. El Luis és un noi que es fa estimar, sempre va amb un somriure i porta molt bon ambient al vestidor. És un company genial que ha estat a molts països i ha tingut molts companys. Quan, com pas-sa en el seu cas, aconsegueixes que parlin bé de tu als diferents equips on has estat és un molt bon senyal i indicia que alguna cosa bé deus haver fet.

Jo encara era jugador del Sevilla i em van parlar d’un noi del Santos que era el que es diu al Brasil un garoto prodigio (nen pro-digi). Poc després ja van començar a sortir imatges seves, amb aquelles samarretes que li anaven moltes talles més grans. A la Copa Amèrica del 2011 ens vam conèixer personalment i ja llavors sonava com un ju-gador de futur per als grans clubs d’Europa.

Al Brasil som 200 milions de persones i un 10% volen ser futbolistes de petits. Per a un escollit com ell, a banda d’un talent im-mens, són bàsics l’educació i els valors que ha rebut a casa amb la seva família, tant per part del pare com de la mare. I ja es veia de ben petit que era diferent per tot això i pel seu carisma.

Arribarà fins on ell vulgui. No té sostre,

cada any se supera. És una cosa personal que té ell i té companys espectaculars al costat que també sumen i l’ajuden molt a millorar i han entès el seu creixement. Si segueix per aquest camí serà un dels grans del Brasil, com Rivaldo, Ronaldo, Ronaldinho o Kaká. Jugadors que han guanyat la Pilota d’Or, i segurament ell també ho aconseguirà. Està en una molt bona línia.

18 REVISTA BARÇA

HISTÒRIES DEL TRIDENT / PARÈNTESI OBLIGAT

Corria el minut 9 del partit de Lliga contra la UD Las Palmas quan Leo Messi es va internar per la banda dreta, va intentar un xut amb la cama esquerra

dins l’àrea petita i el genoll va xocar amb el defensor Pedro Bigas. Messi va quedar estès a terra amb evidents mostres de dolor, i el Camp Nou va emmudir amb l’ai al cor.

Les proves mèdiques van confirmar un trencament del lligament col·lateral intern del genoll esquerre que el mantindrà entre sis i vuit setmanes allunyat dels terrenys de joc. Si els terminis es compleixen, Messi esta-rà a punt per al Clàssic del 21 de novembre.

Messi dóna mostres cada dia que la seva recuperació va per molt bon camí. I ho fa ell a través de les seves xarxes personals (Instagram i Facebook), on penja fotografi-es en què se’l veu de bon humor i treballant la cama lesionada, sol o en companyia de Neymar Jr i Suárez. n

El trident ha d’estar uns quants partits incomplet a causa de la lesió de Messi. L’argentí va deixar el Camp Nou mut i amb l’ai al cor

De l’ensurt a la recuperació

Imatges de les xarxes socials de Neymar i Messi, en plena recuperació de l’argentí.

Leo Messi va quedar estès al minut 9 del partit de Lliga contra la UD Las Palmas.

VÍCT

OR S

ALGA

DO -

FCB

REVISTA BARÇA 19

20 REVISTA BARÇA

L’ADÉU DE XAVI

DEU ANYS DE GLÒRIAla millor manera per als blaugranes. El Reial Madrid va gaudir d’un primer lustre d’èxit amb un grapat de títols: dues lligues (2001, 2003), dues Champions (2000, 2002), una Supercopa d’Europa (2002), una Intercon-tinental (2002) i dues Supercopes d’Espanya (2001 i 2003). Però a partir de la temporada 2004/05 tot va canviar radicalment amb el debut de Leo Messi, el jugador més impor-tant de la història del Barça i probablement de la mateixa història del futbol mundial.

L’efecte MessiDurant aquests deu anys de glòria blau-grana, molts són els entrenadors i jugadors que han escrit la seva particular pàgina d’or i que mereixen un reconeixement unànime per la seva aportació inestimable als èxits de l’equip. Cinc entrenadors, des de Rijkaard, passant per Guardiola, Tito Vilanova, Tata Martino i Luis Enrique, que han tingut a les seves mans els jugadors que han escrit la història més fabulosa del Club, com Ronal- dinho, Deco, Eto’o, Víctor Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Sergio Busquets, Dani Alves, Piqué, Villa, Neymar, Suárez i tants d’altres que han format part de les plantilles del primer equip

Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs. I en aquests deus anys meravellosos, s’han con-querit ni més ni menys que dos triplets (Lliga, Copa i Champions), l’aconseguit la tempora-da 2008/09 i el del curs passat, culminat el 6 de juny a Berlín amb la cinquena Champions de la història del Club. Un doble triplet que no ha aconseguit cap altre equip del món.

La diferència a Europa ha estat conside-rable. L’equip que més s’ha aproximat als 23 títols del Barça en aquests deu anys ha estat el Bayern de Munic, amb 17 (1 Cham- pions), seguit del Manchester United amb 15, (1 Champions), l’Inter de Milà amb 13 (1 Champions), el Chelsea amb 12 (1 Cham- pions), el Reial Madrid amb 10 (1 Champi-ons), l’Olympique de Lió, amb 8, els mateixos que el Sevilla, i l’Atlètic de Madrid, amb 7 títols.

I això que el segle XXI no va començar de

Els 23 títols aconseguits en-tre la temporada 2005/06 i la 2014/15, la dècada fabulosa del futbol blau-grana, consagren el FC Barcelona com el millor equip del món, en termes

d’eficàcia, i probablement de la història, si als resultats hi afegim el poder de seducció del seu estil de joc. Que el Barça és el millor equip europeu del que ha transcorregut del segle XXI és quelcom indiscutible. No és una qües-tió subjectiva, sinó fonamentada en la veritat irrefutable dels números.

I els números parlen per si sols. Cap equip ha conquerit tants títols com els blaugranes. Ni tants, ni de tanta qualitat. Dels 23 trofeus, 6 són Lligues, 4 Champions (2006, 2009, 2011 i 2015), 3 Copes, 5 Supercopes d’Espanya, 3

El futbol viu a l'era Barça. No hi ha cap altre equip que al llarg d’una dècada hagi aconseguit tants títols i amb un estil de joc que és una referència mundial KETTY CALATAYUD / FOTOS MIGUEL RUIZ - FCB

BERLÍN 2015

Quatre Lligues de Campions

EL BARÇA FA HISTÒRIA 2005/06-2014/15

REVISTA BARÇA 21

DEU ANYS DE GLÒRIAPARÍS 2006LONDRES 2011

ROMA 2009

6 LLIGUES • 3 COPES • 5 SUPERCOPES D’ESPANYA • 4 CHAMPIONS • 3 SUPERCOPES D’EUROPA • 2 MUNDIALS DE CLUBS

6 LLIGUES • 5 COPES • 1 COPA DE LA LLIGA* • 2 SUPERCOPES ALEMANYES • 1 CHAMPIONS • 1 SUPERCOPA D’EUROPA • 1 MUNDIAL DE CLUBS*títol extint

5 LLIGUES • 3 COPES DE LA LLIGA • 5 SUPERCOPES ANGLESES • 1 CHAMPIONS • 1 MUNDIAL DE CLUBS

5 LLIGUES • 3 COPES • 3 SUPERCOPES ITALIANES • 1 CHAMPIONS • 1 MUNDIAL DE CLUBS

3 LLIGUES • 4 COPES • 2 COPES DE LA LLIGA • 1 SUPERCOPA ANGLESA • 1 CHAMPIONS • 1 EUROPA LEAGUE

3 LLIGUES • 3 COPES • 3 COPES DE LA LLIGA • 3 SUPERCOPES FRANCESES

3 LLIGUES • 2 COPES • 2 SUPERCOPES D’ESPANYA • 1 CHAMPIONS • 1 SUPERCOPA D’EUROPA • 1 MUNDIAL DE CLUBS

3 LLIGUES• 2 COPES • 3 SUPERCOPES FRANCESES

2 COPES • 1 SUPERCOPA D’ESPANYA • 4 EUROPA LEAGUE • 1 SUPERCOPA D’EUROPA

1 LLIGA • 1 COPA • 1 SUPERCOPA D’ESPANYA • 2 EUROPA LEAGUE • 2 SUPERCOPES D’EUROPA

FC BARCELONA

BAYERN MUNIC

MANCHESTER UNITED

INTER MILÀ

CHELSEA

PSG

REIAL MADRID

OLYMPIQUE LIÓ

SEVILLA

ATLÈTIC MADRID

23171513121210887

ÀLEX

CAP

ARRÓ

SFE

RNAN

DO Z

UERA

S

Rànquing dels equips més llorejats d'Europa (2005/06 - 2014/15)

22 REVISTA BARÇA

en aquestes deu temporades que van des de la 2005/06 fins a la 2014/15. Pero cap d’ells ha tingut la incidència en els títols i en el joc com la que ha tingut Leo Messi.

Des que Carles Puyol va aixecar l’orelluda a París, el 2006, la llegenda del Barça no ha fet més que créixer. Però la millor etapa de la història del Club, i sobretot la seva dèca-da gloriosa, es va començar a escriure el 16 d’octubre del 2004, quan un imberbe jugador argentí de 17 anys amb cabellera anomenat Lionel Messi, conegut per tots com Leo, va de-butar de la mà de Frank Rijkaard en un derbi contra l’Espanyol a Montjuïc substituint el portuguès Deco.

La irrupció de Messi i la seva evolució fins a convertir-se en el millor jugador de la història deu anys després ha canviat el destí del Barça i el del mateix món del futbol.

Messi va marcar el seu primer gol oficial amb la samarreta del primer equip del Bar-ça l'1 de maig del 2005, un golàs de vaselina contra l’Albacete, després de rebre una passa-

da de Ronaldinho. Va ser el primer dels 418 gols que ha marcat amb la samarreta blau-grana fins aquest moment. Allà va començar una cursa imparable que ha anat devorant un rècord darrere de l’altre.

Al llarg del seu recorregut pel primer equip han anat caient mites del futbol que s’han convertit en les seves víctimes. Va superar

Alfredo di Stéfano com a màxim golejador dels clàssics entre el Barça i el Reial Madrid (21); Gerd Müller, com a autor de més gols en una mateixa temporada (91); Cruyff, Pla-tini, Van Basten o Christiano Ronaldo en el rànquing de jugadors que ha guanyat més Pilotes d’Or (4); Paulino Alcántara com a màxim golejador de la història del FC Barce-lona (397); a Telmo Zarra li va arrabassar el rècord de màxim golejador de la Lliga (274), a Raúl González el de màxim realitzador de la Champions (75) i a Luis Figo el va superar com a màxim assistent de tota la història de la Lliga (111).

Als seus 28 anys, Messi acumula 492 par-tits en 12 temporades en el primer equip, 25 títols amb el Barça i 418 gols. Ho ha guanyat tot en l'ambit col·lectiu amb la samarreta blaugrana i també tots els guardons indivi-duals possibles, amb quatre Pilotes d’Or que aviat seran cinc com a mostra de la seva su-premacia mundial. Però Messi no en té prou: mentre jugui, continuarà fent història. n

La història del Club i del futbol canvia a partir del 16 d'octubre del 2004, quan debuta Messi

Als seus 28 anys, l'argentí acumula 492 partits en 12 temporades, 25 títols de blaugrana i 418 gols

El Mundial de

Clubs (2011), la Lliga dels 100 punts (2012), la Supercopa d'Europa (2010) i la Copa del Rei (2015)

són alguns títols de la dècada.

REVISTA BARÇA 23

EL BARÇA FA HISTÒRIA 2005/06-2014/15

Honors al campió i a MessiGALA DE MÒNACO

El FC Barcelona va tenir un protagonisme destacat a l’acte del sorteig de la Cham- pions League i les cerimònies d’entrega de premis al millor

jugador i a la millor jugadora de la UEFA que es van celebrar el 27 d’agost passat a Mònaco. El club blaugrana va rebre el reconeixement del màxim organisme del futbol europeu per haver entrat a formar part del Badge of Honour en guanyar la cinquena Champions.

El triomf a la final de Berlín al mes de juny va permetre als blaugranes entrar en aquest selecte grup de clubs que inte-

gren el Reial Madrid, el Milan, el Bayern de Munic i el Liverpool, que han conquerit el trofeu en un mínim de cinc ocasions, i tam-bé l’Ajax, per haver-la guanyat tres cops consecutius.

Un representant per cada títolPer rebre aquest reconeixement hi va ha-ver un representant de cadascuna de les cinc Champions conquerides pel FC Bar-celona. Els exjugadors dels equips que van aconseguir el títol i que van participar en la cerimònia van ser Andoni Zubizarreta, en representació de l’equip que va guanyar la primera Copa d’Europa a l’estadi del vell Wembley el 1992; Juliano Belletti, membre de la segona Champions conquerida a Pa-rís el 2006; Carles Puyol, capità de l’equip que va guanyar la tercera a Roma el 2009; Éric Abidal, que per gentilesa de Puyol va recollir el trofeu al nou Wembley el 2011, i Andrés Iniesta, que va ser escollit millor

jugador de la final de Berlín el 2015.L’actual capità va portar el trofeu de la

Champions fins a l’escenari, i posterior-ment els quatre exjugadors van ser els encarregats de cada bombo del sorteig de la fase de grups de la present edició. En aquest acte també hi van ser Paolo Maldini i Javier Zanetti, com a represen-tants de la seu de la propera final, que es disputarà a Milà. En el sorteig d’aquesta primera fase el Barça va quedar enqua-drat al Grup E juntament amb el Roma, el Bayer Leverkusen i el BATE Borissov.

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va destacar “la gran fes-ta blaugrana” que es va viure a Mònaco amb l’homenatge a les cinc Champions del Barça, l’entrega a Leo Messi del tro-feu al millor jugador de l’any de la UEFA i l’elecció dels blaugranes Messi i Ter Ste-gen com a autors del millor gol i de la millor aturada de la competició la tempo-

CHEMI TERÉS

A la gala de la UEFA es va escenificar el regnat blaugrana amb un reconeixement per les cinc Champions i Messi va ser escollit el millor jugador

L'expedició blaugrana torna

de Mònaco amb el trofeu de Messi al

millor jugador.

24 REVISTA BARÇA

EL BARÇA FA HISTÒRIA 2005/06-2014/15

rada passada. “Fa deu anys que dominem el futbol europeu i suposa una gran satis-facció haver pogut rebre aquest reconei-xement mundial”, va afirmar el president. “Estic molt content que la UEFA hagi fet un reconeixement a tots els culers que fa molts anys que estem lluitant i treballant”.

Jugador de l’any... , amb diferènciaPerò, sens dubte, el moment estel·lar de la gala a Mònaco va ser el que va consagrar de nou Leo Messi com a millor jugador de la pasada temporada al futbol europeu. L’argentí ja havia guanyat el guardó l’any 2011, en la primera edició del premi, i en-guany la seva victòria va ser aclaparadora. Messi va rebre un total de 49 vots i va su-perar el seu company Luis Suárez (3) i el madridista Cristiano Ronaldo (2), segon i tercer classificats, respectivament.

El premi fa justícia a un any excepcional del crac argentí, que amb el Barça va gua-

nyar la Lliga, la Copa i la Champions i va marcar 58 gols en 57 partits oficials du-rant tota la temporada 2015/16.

Els seus han estat gols decisius. En va marcar un al Calderón el dia que l’equip va guanyar la Lliga, dos més a la final de Copa contra l’Athletic, i va ser fonamen-tal a la final de la Champions a Berlín, tot i no veure porta. A semifinals, dos gols seus –un dels quals elegit com el Mi-llor de l’Any a la Champions– en el partit d’anada van servir per acabar d’encarri-lar l’eliminatòria contra el Bayern.

Durant aquest curs, entre altres rè-cords, Leo Messi ha superat Telmo Zarra com a màxim golejador de la història de la Lliga i també la barrera dels 400 gols oficials amb el Barça. Ja n’ha fet 418, i la intenció del rei d’Europa, guanyador de quatre FIFA Pilotes d’Or, és no aturar-se aquí. Messi és el favorit a guanyar la cin-quena que es lliurarà al gener. n

GALA DE MÒNACO

Messi es vesteix a la seva habitació abans de la gala en què

va ser el protagonista.

Iniesta, Abidal, Puyol, Belletti i Zubizarreta van representar els equips del Barça campions d'Europa.

REVISTA BARÇA 25

26 REVISTA BARÇA

La doble intervenció del porter alemany a l’Allianz Arena de Munic a la tornada de les semifinals va evitar el que hauria estat el gol de l’empat de Lewandowski al minut 40. Ter Stegen va posar la mà esquerra per frenar

la potència del xut i, amb una estirada impossible, va treure la pilota de sobre la línia de gol.

LA MILLOR ATURADA DE LA CHAMPIONSMarc-André ter Stegen, 12-05-2015,contra el Bayern de Munic

El golàs de Messi a Neuer a l’anada de les semifinals,

el qual suposava el 2-0 al Camp Nou, va ser votat per gairebé 200.000 usuaris (39%). Messi va superar els altres nou finalistes, entre aquests Neymar.

EL MILLOR GOL DE LA CHAMPIONSLeo Messi, 06-05-2015, contra el Bayern de Munic

REVISTA BARÇA 27

28 REVISTA BARÇA28 REVISTA BARÇA

El model d’èxit del FC Barcelona és motiu d’estudi en diversos àm-bits com l’educació i l’empresa. Un exemple recent s’ha donat a la Harvard Business School, la

prestigiosa escola de negwocis nord-ameri-cana. El president Josep Maria Bartomeu va participar a través d’una videoconferència des del Camp Nou en una classe de l’MBA d’aques-ta universitat, en què s’ha presentat la nostra entitat com a cas d’èxit de combinació de di-mensió global i arrelament local.

El cas del Barça s’ha presentat per primera vegada als alumnes i forma part del temari d’Indústries Creatives, un curs que imparteix la professora Anita Elberse, experta en indús-tries de l’esport i de l’entreteniment. Els 180 alumnes inscrits en aquesta assignatura van seguir atentament les explicacions de la pro-fessora Elberse des de la classe, així com les intervencions del president Bartomeu, que va participar des de la Llotja del Camp Nou.

Bartomeu va intervenir, amb un interval d’una hora i mitja aproximadament, en les dues classes en què està dividit el curs. El president del Barça va començar explicant als alumnes què és el FC Barcelona i què re-presenta el Club en el món del futbol.

El fet que la propietat del Club sigui dels so-cis, tal com va insistir Bartomeu, fa del Barça un club únic. A l’hora de gestionar, per tant,

s’ha de prioritzar la sensibilitat i l’atenció als socis i obrir les portes a tots els fans que visi-ten i que segueixen el Club arreu del món. Aquesta és precisament la conclusió princi-pal que s’extreu d’aquest estudi que han tre-ballat com a cas pràctic els estudiants de la Harvard Business School. Les claus de l’èxit del FC Barcelona han estat la combinació de la seva vocació internacional i mantenir unes profundes arrels locals, identificant-se amb el territori, Catalunya.

La pilota, com a centre de totLa presentació va pivotar després sobre una idea que defineix l’essència del Barça: la pilota com a centre de tot. “L’èxit del FC Barcelona –va explicar Bartomeu- és que des de fa dècades intentem tractar la pilota amb el respecte que aquest esport es me-reix. Des dels nostres equips inferiors fins a les nostres estrelles, la pilota centra tots els nostres esforços i a partir d’aquí el nostre joc reflecteix els cinc valors que defineixen

el nostre club: esforç, treball en equip, res-pecte, humilitat i ambició”.

En un col·loqui posterior, Bartomeu va res-pondre a les preguntes dels estudiants, que es van mostrar força interessats a conèixer aspectes del Club tan diversos com la política de preus dels abonaments i entrades i com es maximitza l’assistència de públic a l’Estadi, passant per la gestió del talent futbolístic a través de la Masia fins a com es gestiona un club que no respon a un propietari únic, sinó a més de 140.000 socis. Quant als competi-dors en el negoci futbolístic, Bartomeu va ex-plicar que “el gran competidor del Barça avui en dia no és cap club, sinó la Premier League com a competició”.

Segons s’explica en les conclusions de l’es-tudi, per mantenir el model d’èxit el Club ha de complir amb una sèrie d’objectius que passen pel manteniment de l’excel·lència es-portiva, la generació de beneficis, l’expansió del nom del Barça pel món, el lideratge a les xarxes socials –amb més de 200 milions de seguidors- i alhora l’arrelament al país.

La Harvard Business School està considera-da una de les escoles de negoci més importants del món i és un dels centres docents insígnia de la prestigiosa universitat de Harvard. Al llarg dels seus quasi quatre segles d’història aquest centre ha educat molts dels dirigents, em-presaris i pensadors més influents del món. ■

El president blaugrana va participar per videoconferència en una classe de la prestigiosa escola de negocis nord-americana Harvard Business School sobre la combinació de dimensió global i arrelament local

El model d’èxit del Barça arribaa Harvard

INSTITUCIONAL / EL FC BARCELONA, UNA REFERÈNCIA MUNDIAL

El cas del club blaugrana forma part del temari de l’assignatura d’Indústries Creatives

CHEMI TERÉS

REVISTA BARÇA 29REVISTA BARÇA 29

Estimada Anita, benvolguts alumnes de la Harvard Business School, moltes grà-cies per centrar la vostra atenció en el

FC Barcelona, el nostre estimat Club, i moltes gràcies per tenir-me avui aquí.

Els parlo des de l’escenari dels nostres somnis, els parlo des del Camp Nou.

Anita Elberse presenta avui el cas del Futbol Club Barcelona a Harvard. Per a nosaltres és motiu de satisfacció que la millor escola de negocis del món atengui el nostre cas per la seva singularitat i importància dins el món de l’esport.

Les xifres ho expliquen tot. Som un dels protagonistes del negoci del

futbol. Atès que aquest any hem aconseguit per

segona vegada guanyar els tres títols més importants de la temporada –Lliga de Cam-pions, Lliga espanyola i Copa del Rei-, podríem dir sense por de semblar pedants o equivo-car-nos que sí, que a hores d’ara el Futbol Club Barcelona és el primer equip del món.

A l’agost, a més, vam guanyar a Tbilissi (Geòrgia) la Supercopa d’Europa, i al desem-bre a Yokohama (Japó) jugarem el Campio- nat Mundial de Clubs. Tenim al davant la possibilitat de fer realitat el que centenars

de grans clubs del món només poden somiar. Espero que ens desitgin sort. La necessita-rem. És molt difícil guanyar un títol, els ho puc assegurar.

Crec que per a tots vostès la indústria del futbol és àmpliament coneguda. És una indústria que creix i creix i el gran esforç dels grans clubs és que creixi de manera ordena-da, justa, sostenible, tan transparent com pot ser un negoci que se sustenta en una forta competència i en el fet que gairebé tots els clubs són societats privades.

El cas sobre el FC Barcelona que presenta Anita Elberse els introduirà, a més, en un club amb unes especificacions molt con-cretes. El Club pertany a 145.000 socis que cada sis anys trien una junta directiva que és l’encarregada, sota la supervisió d’uns compromissaris, de fer créixer el Club en el terreny esportiu i aconseguir sostenir-lo com un negoci rendible.

Però avui, creguin-me, no vull parlar de negocis. Vull parlar-los de l’essència d’aquest esport global que entenen tots els habi-tants del planeta. És un negoci multilingüe i multiracial en què el protagonista és una cosa tan senzilla com una esfera de material

plàstic i adobat, que tots coneixem amb el nom de pilota. La pilota és el centre de tot. És la protagonista.

I jo vull referir-me avui concisament a aquest tema. La pilota. L’èxit del Barcelona se centra en la meva opinió en el fet que des de fa quatre dè-cades intentem tractar la pilota amb el respecte que aquest esport mereix. Des dels nostres equips inferiors fins a les nostres grans estrelles, Leo Messi, Neymar Jr o Luis Suárez, Andrés Iniesta i Gerard Piqué, la pilota centra tots els nostres esforços. I el nostre joc reflecteix els cinc valors en què es basa l’essència del nostre amor al futbol: Esforç, Treball en Equip, Respecte, Humilitat i Ambició.

Són aquestes cinc característiques les que, barrejades amb la nostra filosofia de joc, ens han permès evolucionar cap a un model de futbol que ens fa únics i que ens ha donat en els últims 10 anys més títols que a cap altre club del món.

El model del FC Barcelona ensenya que la pilota és l’essència de la indústria, que cal recór-rer a les bases, a la filosofia central del negoci en qüestió, i una vegada focalitzat, respec-tar-lo, estimar-lo i desenvolupar-lo. La pilota centra la nostra presa de decisions.

És el nostre treball i el nostre objectiu.

El president Josep Maria Bartomeu, durant la conferència amb els alumnes de la professora Anita Elberse, a la Harvard Business School.

DISCURS DEL PRESIDENT JOSEP MARIA BARTOMEU

“La pilota centra la nostra presa de decisions”

VICT

OR S

ALGA

DO -

FCB

30 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 31

MOLTPERSONAL

DanielSarmiento

“Viatjar t’ajuda a créixercom a persona”

diferent. El que conserven de les antigues civilitza-cions. M’encanta la varietat de clima, menjar, cultura i gent que té el Perú.

Personalment què li apor-ten aquests viatges?Cada lloc té el seu encant. Coneixes diferents cultu-res i obres la ment. Viatjar t’ajuda a créixer com a persona.

I el lloc més llunyà i el més exòtic on ha estat?He visitat diversos llocs exòtics com l’Índia o Sri Lanka, i el més llunyà on

Quin va ser el seu primer vi-atge a un destí més llunyà?El primer viatge d’aquest

tipus va ser al Senegal. És un lloc que el tenim relativa-ment a prop, no és excessiva-ment turístic encara i està bé per conèixer Àfrica.

D’on ve aquesta passió per aquests destins tan exòtics?M’ho ha enganxat la meva dona. És més cosa de l’Ana. A mi sempre m’havia agradat viatjar però aquests viatges llargs sempre han estat amb ella.

I el lloc que més l’ha impactat en els seus viatges?Em va agradar molt el Perú. Cada part del país és molt

DANI

EL S

ARM

IENT

O

DATA I LLOCDE NAIXEMENT 25-8-1983. Las Palmas de Gran CanariaDORSAL 11 PES 88 KgALÇADA 1,85 cm

CENTRAL DEL FC BARCELONA LASSA D’HANDBOL

Quan Sarmiento penja la samarreta de l’handbol a l’estiu, la canvia per la càmera de fotos i el plànol. Viatger incansable per llocs exòtics i llunyans, al canari el motiva recórrer milers de quilòmetres i destaca el Perú com a destí preferit

GUSTAU GALVACHE

he estat és Alaska. Aquest estat nord-americà és un paratge natural preciós per gaudir de la natura, practicar esports, senderis-me i activitats a l’aire lliure. És molt recomanable per a tothom que vulgui un destí diferent.

Li agrada preparar els viat-ges o va més a l’aventura?Vaig poc a l’aventura, ja que l’Ana ja ho té sempre tot preparat (riu). Potser dei-xem una part per improvi-sar allà, però normalment ja tenim la idea del que volem veure a cada lloc. n

32 REVISTA BARÇA

L’ADÉU DE XAVI

alment a l’Eurolliga, i el jove Moussa Diagné, un jove pivot senegalès “amb una gran projecció”, explica Creus.

Pau Ribas, Stratos Perperoglou, Carlos Ar-royo i Aleksandar Vezenkov són les altres cares noves d’un Barça Lassa amb el qual Joan Creus “té un bon feeling”. Els tres primers són juga-dors amb una experiència contrastada allà on han jugat. En aquest sentit, el fet de poder por-tar “un jugador català com és Ribas també és un plus per al nostre vestidor”. I és que Creus té molt clar que els equips es construeixen des del vestidor i que el bon ambient que hi pugui haver allà dins és clau per a un bon reflex a la pista: “Hi ha un bon ambient al vestidor. A banda de bons jugadors són bona gent, i això estic segur que pot ser positiu".

En la direcció de joc el canvi ha estat impor-tant, ja que Marcelo Huertas ha deixat l’equip després de quatre temporades. “Estem molt agraïts per tot el que ens ha donat en Mar-ce en aquests quatre anys. No podem girar la cara i oblidar el passat, però sempre hem de mirar endavant. Havíem de prendre una de-cisió en aquesta posició i vam apostar per un base amb moltíssima experiència com és Ar-royo, que, combinat amb Tomas Satoransky, que ha causat una gran impressió a l’Euro-basket, ens pot donar molt d’equilibri en la posició de director de joc”. n

Joan Creus, mànager esportiu de bàsquet, ex-plica que “la columna vertebral de l’equip de la temporada anterior es manté amb set ju-gadors” i que els canvis no han estat tots vol-guts: “Tenim casos com el de Mario Hezonja, que ha pagat la clàusula per marxar a l’NBA. Amb això poc hi podem fer”.

Més presència al joc interiorUna de les línies importants que calia reforçar aquesta temporada era el joc interior. Després de perdre al final de la temporada 2013/14 un jugador que havia rendit òptimament, Joey Dorsey, que va marxar als Houston Rockets, l’equip va perdre força a la pintura, ja que el ren-diment de jugadors com Pleiss no va ser l’espe-rat. Aquesta temporada tres jugadors aportaran més múscul sota els cèrcols “per ser un bon com-plement amb el nostre jugador referència, que és Ante Tomic”. Aquestes tres cares noves són Shane Lawal, un home que ve de guanyar-ho tot a la Lliga italiana, Samardo Samuels, un pivot jamaicà que ha fet dues temporades notables a l’Armani Jeans Milà en què ha destacat especi-

Els despatxos de les ofi-cines de seccions del FC Barcelona han tret fum aquest estiu, especial-ment pel que fa al bàs-quet. Després d’una tem-porada en la qual l’equip

va competir en gairebé totes les finals, però sense haver assolit cap títol, tret de la Lliga Catalana, s’ha decidit fer un gir en la confi-guració de la plantilla.

L’objectiu no és cap altre que continuar sent “altament competitius sense renunciar a un bàsquet atractiu per al nostre especta-dor”. I els fruits no han trigat a arribar, per-què l'inici de temporada de l'equip de Xavi Pascual no ha pogut ser millor: dos títols dis-putats i dos de guanyats, la Lliga Catalana i la Supercopa d'Espanya.

La meitat de la plantilla és nova d'aquest any. S'han incorporat set nous jugadors, però

El bàsquet blaugrana ha començat la temporada de la millor manera, amb dos títols guanyats després d'una profunda remodelació de la plantilla

CARLES CASCANTE

BÀSQUET / LES LÍNIES MESTRES DEL CANVI

Un Barça Lassa més atractiu i competitiu

CARL

OS D

ÍAZ

REVISTA BARÇA 33

La Supercopa

Endesa i la Lliga Catalana, els dos

primers títols.

CARL

OS D

ÍAZ

CARL

OS D

ÍAZ

GERM

ÁN P

ARGA

- FC

B

CARL

OS D

IAZ

34 REVISTA BARÇA

Núm, NOM POSICIÓ NAC, ALT, EDAT TEMPORADES5 Doellman, Justin ALER-PIVOT EUA 2,04 30 28 Ribas, Pau ESCORTA ESP 1,96 28 19 Lawal, Shane PIVOT NGA 2,08 29 110 Abrines, Àlex ALER ESP 1,98 22 411 Navarro, Juan Carlos ESCORTA ESP 1,92 35 1813 Satoransky, Tomas BASE CZE 2,01 24 214 Vezenkov, Aleksandar ALER-PIVOT BGR 2,06 20 123 Samuels, Samardo PIVOT JAM 2,06 26 124 Oleson, Brad ESCORTA ESP 1,89 32 430 Arroyo, Carlos BASE PRI 1,88 36 133 Perperoglou, Stratos ALER GRC 2,03 31 144 Tomic, Ante PIVOT HRV 2,17 28 420 Eriksson, Marcus ALER SWE 2,01 21 321 Diagne, Moussa PIVOT SEN 2,11 21 1

L’experiència dins del vestidor

Juan Carlos Navarro, Àlex Abrines i Ante Tomic seran, un curs més, els amfitrions de luxe

per als nouvinguts. Navarro, el gran referent del Barça Lassa, afronta la seva divuitena temporada al primer equip. “Em sento amb la mateixa il·lu-sió que quan tenia 21 anys! Estem tots molt motivats i amb moltes ganes de signar un bon any”, assegura el capità, que ha superat les molèsties al peu que ha arrossegat durant tot l'estiu.

Al seu costat hi tindrà Àlex Abrines i Ante Tomic, dos jugadors que van renovar fa uns mesos el seu vincle con-tractual amb el FC Barcelona i que vo-len ampliar el seu palmarès vestint la samarreta blaugrana. “Va ser un honor aixecar la Lliga Catalana i la Supercopa Endesa però no ens hem de conformar amb això”, apunta l’aler mallorquí. “Farem tot el possible perquè les noves incorporacions se sentin com a casa al més aviat possible”, afegeix el pivot croat.

Tots tres, sense oblidar Brad Oleson, són les veus de l’experiència d’un ves-tidor unit i compromès. Són conscients que a Can Barça els reptes sempre són majúsculs però no els espanten. Volen superar-los. Volen tornar a assaborir la dolçor de la victòria. "Animaria els socis i els aficionats a ve-nir al Palau. Amb ells sempre som més forts!", conclou Navarro.

VÍCT

OR S

ALGA

DO -

FCB

REVISTA BARÇA 35

36 REVISTA BARÇA

BÀSQUET / L ES SET NOVES INCORPORACIONS

Xavi Pascual comptarà amb set cares noves respecte de la temporada 2014/15 en una plantilla de 14 fitxes. El tècnic de Gavà ens fa el seu particular 1x1 d’aquests nous jugadors que lluiran aquesta temporadala samarreta del FC Barcelona Lassa

StratosPerperoglouALERDrama (Grècia), 7/8/1984Segur que ens aportarà molt. Es tracta d’un jugador d’equip. Experi-mentat, ha guanyat molt al llarg de la seva carrera i ha estat en equips de primer nivell. A més, un fet que m’agrada molt d’ell és que sap com-petir en els moments importants.

Carlos ArroyoBASEFajardo (Puerto Rico), 30/7/1979Es tracta d’un líder nat. Un base de gran talent, molt experimentat i que creiem que pot aportar tot el seu talent i combinar-se molt bé amb l’altre director de joc de l’equip, Tomas Satoransky.

Moussa DiagnéPIVOTGuediawaye (Senegal), 6/3/1994Jugador de molt futur. Ha de millorar en molts aspectes, però té potencial per poder-ho fer. Té una gran relació amb el seu pare al mon del bàsquet, Boniface Ndong, un exjugador nostre del qual pot aprendre moltes coses.

ShaneLawalPIVOTAbeokuta (Nigèria), 8/10/1986És un jugador molt atlètic, gran rebotejador i intimidador. Ve de guanyar-ho tot a Itàlia i espero que ens ajudi molt, sobretot en tasques defensives.

L’1X1 DELS NOUSFITXATGES

REVISTA BARÇA 37

Samardo SamuelsPIVOTTrelawny (Jamaica), 9/1/1989Guanyador, competitiu, físic, sòlid i, a més, ja coneix Europa, ja que ha jugat dues temporades a molt bon nivell a l’Armani Jeans Milano. Crec que ens pot ajudar força sota els cèrcols i pot ser un bon complement amb Ante Tomic.

Aleksandar VezenkovALER PIVOTNicòsia (Xipre), 8/8/1995Un jugador molt jove, que té molta progressió per endavant. S’ha d’adap-tat a un nou joc, a uns nous companys, però ve de jugar molt bé i de destacar en una Lliga, la grega, on dominen sempre els dos grans, i ell era a un equip històric, però modest. Això diu molt del seu potencial.

Pau RibasESCORTABadalona, 2/3/1987En Pau arriba al Barça en el millor moment de la seva car-rera esportiva. Crec fermament que està en la seva plenitud, malgrat que sempre sóc dels que pensen que pot créixer encara més en un equip com el nostre.

Els set nous jugadors de

l'equip, a principi de temporada al

Palau.

GERM

ÁN P

ARGA

- FC

B

38 REVISTA BARÇA

BÀSQUET / L'OPINIÓ DE L'ENTRENADOR

Tot just acaba de començar un nou curs, la seva vuitena temporada des de l’inici al capdavant de l’equip. Com l’afronta?Molt il·lusionat i motivat, amb les ganes i l’ambició necessàries per fer les coses bé. La meva mentalitat és la de conduir un grup a guanyar. En el món de l’esport només hi ha un equip que assoleix l’èxit i desitgem recupe-rar ràpidament la línia positiva dels últims anys. La temporada passada, a diferència de les altres, no vam acon-seguir cap dels títols importants però prefereixo viure des del repte que des de la por. Sóc dels que mira endavant, tant quan les coses van bé com quan no van tan bé.

Quins seran els trets distintius del nou Barça Lassa?Crec que tenim una bona combinació de talent i de físic. Una bona barre-ja de jugadors joves amb jugadors

més experimentats. Els nous fitxatges acostumen a generar il·lusió i sinergies positives amb el públic del Palau. Tant de bo que ens encaixin bé. La lesió de Samardo Samuels ha estat un contra-temps per a nosaltres a la pretempora-da, ja que possiblement sigui el pivot amb un perfil més diferent dels que tenim. Pel que fa a l’estil de joc, crec que ha anat evolucionant aquestes últimes temporades. Farem tot el possible per recuperar la fórmula de l’èxit i mantenir el segell de cada any: deixar la pell a la pista i ser sempre competitius.

Ha estat un altre estiu amb força moviments d’entrades i de sortides de jugadors. Fins a quin punt toca començar de zero cada any?Per una raó o per una altra sempre hi ha canvis a la plantilla. Aquest curs hi ha set cares noves en una plantilla de 14 jugadors. Altres anys n’havíem incorpo-rat sis en una plantilla de 12. A l’hora de confeccionar l’equip és difícil comparar la realitat del bàsquet amb la dels altres esports professionals del Club. Hi ha força jugadors que després de passar per aquí fan el salt a l’NBA i nosaltres no podem competir amb els pressupos-tos de les franquícies de l’NBA ni amb conjunts de països europeus en què la fiscalitat per al jugador és molt més fa-vorable. Tot i així, s’ha fet un esforç per

poder retenir referents de l'equip com Ante Tomic o Àlex Abrines i tornar a fer un conjunt competitiu.

Parlar d’objectius és parlar de títols?El repte en aquesta casa sempre és guanyar-ho tot. Nosaltres hem d’aspirar a estar vius en totes les competicions fins a l’últim moment i tenir opcions de guanyar títols. Aquest any el nivell d’exigència serà molt alt i haurem d’intentar estar bé ràpida-ment.

Preveu quins seran els grans rivals per assolir aquests reptes?El Reial Madrid està en un nivell òptim, amb molts jugadors en el seu millor moment esportiu. Serà un dels grans rivals que haurem de batre en totes les competicions, però n’hi haurà d’altres. A la Lliga Endesa, per exem-ple, equips com el València, l’Unicaja, el Bilbao o el Laboral Kutxa tornaran a ser a dalt. A Europa hi ha equips que s’han reforçat moltíssim, com el Fenerbahçe, el Panathinaikos o el CSKA. L’Olympiacos mai el pots perdre de vista i, com sempre, tant a l’Eu-rolliga com a la Lliga Endesa sorgiran equips amb bones dinàmiques i molta qualitat que ens posaran les coses difí-cils a tots. Però nosaltres tenim molta il·lusió i som un equip capaç de tot.

ALEIX SANTACANA

Xavi Pascual, un

entrenador que se muestra muy activo desde la

banda.

Il·lusionat, motivat i amb la dosi necessària d’ambició, així se sent Xavi Pascual, el timoner d’aquest nou projecte blaugrana. L’entrenador de Gavà vol recuperar la fórmula de l’èxit

GERM

ÁN P

ARGA

- FC

B

Viure des del repte, no des de la por

REVISTA BARÇA 39

40 REVISTA BARÇA

FINALISTES PER A UNSOMNIEstà en marxa la segona fase dels concursos d’arquitectura del Nou Camp Nou i del Nou Palau, amb vuit estudis finalistes treballant en el futur de l’Estadi i sis en el nou pavelló

TONI RUIZ

ESPAI BARÇA / SEGONA FASE DELS CONCURSOS D'ARQUITECTURA

Imatge simulada del futur Espai Barça.

El projecte de l'Espai Barça conti-nua avançant i a finals d’any està previst que es pugui visualitzar com serà el futur Camp Nou i el nou Palau Blaugrana. Els con-cursos per escollir els projectes

arquitectònics han entrat en la seva sego-na fase, amb la selecció de la llista dels finalistes i l’inici dels treballs d’aquests estudis per presentar les seves propostes de cada instal·lació.

El jurat de l’Espai Barça va escollir vuit equips per al concurs de l’Estadi, i uns al-tres sis equips que faran les seves propos-tes per al Nou Palau. Aquests equips estan formats, en la seva majoria, per un estudi internacional i un de local, i tenen com a encàrrec preparar els seus projectes ba-sant-se en la recomanació realitzada per la comissió tècnica dels concursos, integrada per l’equip de l’Espai Barça i dos arquitec-tes representant el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Una selecció entre 45 equipsUn total de 45 equips van participar en la primera volta dels concursos, en què van haver de presentar les seves credencials i la seva experiència en treballs similars. Posteriorment, el jurat i el comitè tècnic de l’Espai Barça van fer la selecció dels finalistes, que van rebre el plec amb tota la informació necessària per a l’elabora-

ció dels seus projectes, juntament amb les bases de la segona fase, amb les regles, criteris i tota la documentació tècnica ela-borada per l’equip de l’Espai Barça en el darrer any de treball.

Els estudis tenen ara fins a finals d’any per fer entrega de les seves respectives propostes. En el cas del concurs del Nou Camp Nou, disposaran de tres mesos, i en el concurs del Nou Palau, de dos me-sos i mig. Després el comitè tècnic farà la revisió de les propostes presentades i la selecció final de candidatures, i finalment el jurat decidirà i anunciarà els projectes guanyadors.

Un pas endavantEl president Josep Maria Bartomeu valora la importància dels concursos arquitectò-nics per a la configuració de l’Espai Barça. “Vam començar fa uns mesos amb l’ad-judicació del Miniestadi, que s’ubicarà al costat de la Ciutat Esportiva, i ara fem un nou pas endavant en el procés de transfor-mació patrimonial del Club, amb la selec-ció dels equips d’arquitectes finalistes per al Nou Camp Nou i el Nou Palau”.

Bartomeu es mostra satisfet pel nivell dels estudis que s’han presentat als con-cursos: “Estem convençuts que en aques-ta selecció hi són gran part dels millors despatxos del món en aquest tipus d’ar-quitectura esportiva i d’aquí a un temps

El jurat de l’Espai Barça està format per cinc membres del Club, tres membres del Col·legi

d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i un membre de l’Ajuntament de Barce-lona. Els representants del Club són el president Josep Maria Bartomeu, la vicepresidenta Susana Monje, el directiu comissionat de l’Espai Barça Jordi Moix, el directiu Emili Rousaud i l’arquitecte Juan Pablo Mitjans, fill de qui va ser arquitecte de l’Estadi, Francesc Mitjans. Per part del COAC, en formen part el degà Lluís Come-rón i els arquitectes Arcadi Pla i Joan Forgas, mentre que el representant de l’Ajuntament és Aurora López, gerent d’Urbanisme.

COAC, AJUNTAMENT I BARÇA FORMEN EL JURAT

REVISTA BARÇA 41

AECOM + B720 ARQUITECTES

AECOM és la firma d’arquitectura esportiva més important pel que fa a la facturació en els últims anys. Ha participat en multitud de projectes d’estadis americans i europeus. Un dels seus punts forts és l’equip de disseny, el qual ha participat desenvolupant diversos

estadis, com l’Estadi Olímpic de Guangdong. Com a partner local tenen el despatx B720, liderat per l’arquitecte Fermín Vázquez, que ha estat l’excel·lent parella d’un arquitecte internacional per construir edificis icònics com la Torre Agbar o la Ciutat de la Justícia.

ARUP SPORT + TALLER D’ARQUITECTURA RICARDO BOFILL

Arup és un dels estudis d’arquitectura i engi-nyeria més grans del món, amb el seu de-partament especialitzat en arquitectura esportiva, que ha participat en el desen-volupament d’estadis tan coneguts com l’Sport Hub de Singapur o l’Estadi Olímpic de

Pequín, amb capacitats superiors als 50.000 seients. Es presenta en aquest concurs amb el despatx d’arquitectura català de Ricardo Bofill, autor de projectes tan coneguts a la Ciutat Comtal com la Terminal 1 de l’Aero-port de Barcelona o l’Hotel Vela.

BIG + IDOM + BAAS ARQUITECTES

BIG, Barjke Ingels Group és actualment un dels estudis d’arquitectura amb més projec-ció mundial. Desenvolupa projectes arreu del món, com ara les futures instal·lacions corporatives de Google a Califòrnia o la sego-na Torre del World Trade Center a Nova York.

L’especialitat esportiva l’aporta ACXT, el de-partament d’arquitectura de la companyia nacional IDOM, responsable del projecte, la gestió i la direcció d’obra del nou San Mamés, a Bilbao. El tercer de l’equip és el despatx ca-talà de Jordi Badia, BAAS Arquitectes.

ELS ASPIRANTS DEL CAMP NOUEls vuit equips seleccionats pel jurat per treballar en els projectes per al futur Camp Nou estan formats per despatxos d'arquitectura de contrastada solvència i experiència en la construcció i rehabilitació d'estadis de gran capacitat a tot el món

Al Wakrah Stadium, Qatar

Singapore Sports Hub, Singapur

Nou San Mamés, Bilbao

42 REVISTA BARÇA

ESPAI BARÇA / SEGONA FASE DELS CONCURSOS D'ARQUITECTURA

veurem els fruits”. D’altra banda, el presi-dent destaca la composició del jurat, for-mat per experts en totes les matèries, tal com implica un projecte d’aquesta mag-nitud. “És un jurat independent, amb es-pecialistes en el món de l’arquitectura, de l’enginyeria i de la construcció. Els vull agrair molt la seva feina”.

Els criteris tècnicsPer la seva part, el directiu comissionat de l’Espai Barça Jordi Moix resumia quins

En la seva majoria, els equips estan formats per la unió d’un estudi internacional i un de local

han estat els criteris tècnics valorats en l’elecció dels finalistes. “S’han valorat principalment les seves experiències en instal·lacions d’aquest tipus, tant d’esta-

dis com de palaus; els equips que s’or-ganitzaven i les consultores tècniques d’estructures i instal·lacions de cobertes que col·laboraven amb els candidats. Ara, en aquesta segona fase, els finalistes tre-ballaran durant els propers tres mesos amb els requisits que els donem, des del punt de vista constructiu, de volumetria i d’operacions, i elaboraran els seus projec-tes. A finals d’any serà quan analitzarem aquests projectes i triarem les dues pro-postes guanyadores”.

GENLSLER SPORT + OAB

Genlsler és una de les firmes americanes amb més prestigi en l’àmbit de l’arquitectu-ra i l’enginyeria. Pel que fa a l’arquitectura esportiva, ha participat en nombrosos esta-dis, com el LAFC a Los Angeles, el Financial Field a Filadèlfia, el Nou Estadi del Corin-

thians al Brasil o el FirstEnergy Stadium a Cleveland. Forma equip amb l’estudi OAB, liderat per Carles Ferrater, amb projectes de reconegut prestigi, com el Passeig Marítim de Benidorm, el Palau de Congressos de Ca-talunya o l’edifici Mediapro a Barcelona.

HKS + COX + BATLLE I ROIG ARQUITECTES

HKS és una firma americana que disposa d'una gran experiència en arquitectura es-portiva a tot el món, amb projectes com l’estadi dels Dallas Cowboys, l’AT&T Stadium, per a més de 100.000 espectadors. Per apor-tar més valor a l’equip han incorporat l’estudi

australià COX Architecture, autor de l’estadi AAMI Park o el Rod Laver Arena a Melbourne. L’estudi local és Batlle i Roig Arquitectes, amb projectes com la seu corporativa de Massimo Dutti a Tordera, el Poliesportiu del Parc de la Ciutadella o el Nou Mercat de Calafell.

KSS + MATEO ARQUITECTURA

KSS és un estudi d’arquitectura londinenc amb l’especialitat d’arquitectura esportiva com un dels seus punts forts. Entre els seus projectes trobem l’estadi Sammy de Haifa o l’actual ampliació d’Anfield a Liverpool, d’una elevada complexitat tècnica. L’equip

compta amb el despatx d’arquitectura Mateo, liderat per l’arquitecte Josep Lluís Mateo, amb un ampli coneixement en re-habilitacions, com la del Mercat del Ninot a Barcelona, l’entrada del Museu Nacional de Praga o la Nova Filmoteca de Catalunya.

NIKKEN SEKKEI + JOAN PASCUAL I RAMON AUSIÓ ARQUITECTES

La firma nipona Nikken Sekkei, amb més de 100 anys d’història, és un dels estudis d’ar-quitectura i enginyeria més importants de l’Àsia. Van ser els arquitectes de l’actual es-tadi de Saitama, el Gran Cigne de Nigata o del Tòquio Dome, tots al Japó. La part local

de l'equip és aportada pel despatx català li-derat pels arquitectes Joan Pascual i Ramon Ausió, amb una llarga i contrastada experi-ència en l’edificació a la Ciutat Comtal, en projectes residencials, oficines i hotels, com l’hotel Diagonal Zero.

POPULOUS + MIAS ARQUITECTES + RCR ARQUITECTES

Populous és una de les firmes més prestigio-ses del món en arquitectura esportiva. Ha participat en projectes com l’Estadi Olímpic de Londres, l’Aviva Stadium de Dublín, el So-ccer City Stadium a Johannesburg o l’Emira-tes Stadium a Londres. Per part local, l’equip

està compost per dues firmes de reconegut prestigi: el despatx liderat per Josep Mias (edifici corporatiu d'iGuzzini a Barcelona, Mercat de la Barceloneta) i l’estudi d’arqui-tectura RCR (Museu Soulages de Rodés, Bo-degues Bell-lloc a Palamós).

Los Angeles Football Club, Los Angeles

Dallas Cowboys Stadium, Dallas

Anfield Stadium Expansion, Liverpool

Nigata Stadium 'Big Swan', el Japó

Estadi Olímpic de Londres

REVISTA BARÇA 43

44 REVISTA BARÇA

ESPAI BARÇA / SEGONA FASE DELS CONCURSOS D'ARQUITECTURA

ELS ASPIRANTS DEL NOU PALAUSis equips formats per estudis internacionals i locals han estat els escollits per optar al projecte de construir el Nou Palau Blaugrana, que tindrà una capacitat per a 10.000 espectadors i que ha de ser un pavelló polivalent i amb tots els serveis i les comoditats que ofereix l'arquitectura actual

DOMINIQUE PERRAULT ARCHITECTURE + ESTUDI MASSIP – BOSCH ARQUITECTES

Dominique Perrault és un dels arquitectes francesos més reconeguts a tot el món, amb una dilatada experiència. Va ser l’autor del guardonat Velòdrom de Berlín, la Caixa Mà-gica o el Centre Olímpic de Tennis de Madrid.

DPA s’ha unit amb l’arquitecte local Enric Massip-Bosch, que té un ampli coneixement de Barcelona i una gran experiència en qual-sevol tipologia de projectes d’edificació, com ara la Torre Telefònica.

HOK + TAC ARQUITECTES

HOK Architecture és una de les firmes més importants dels Estats Units, amb experi-ència en projectes arreu del món i de qual-sevol tipologia (American Airlines Arena de Miami, Nationwide Arena d’Ohio, Stockton

Arena, a Califòrnia, o First Direct Arena, a Leeds). Per la banda local hi ha Eduard Gascón de TAC Arquitectes, amb projectes a Barcelona com el Parc del Turó de Can Ma-tes o el Centre Tecnològic de Manresa.

MANGADO ARQUITECTOS + BACH ARQUITECTES + R.SANABRIA ARQUITECTES + I.PARICIO

Aquest és un equip format per diferents es-tudis nacionals i locals: Francisco Mangado (el Baluarte de Pamplona, les piscines mu-nicipals de Vigo o el camp de futbol de Pa-lència), Bach Arquitectes (nova seu del Banc

Sabadell a Sant Cugat), Ramon Sanabria (Institut Dexeus de Barcelona o nou Campus d’ESADE a Sant Cugat) i Ignacio Paricio (Illa de la Llum a Diagonal Mar o Palau Municipal d'Esports de Granada).

GMP + GCA ARQUITECTES

Gerkan, Mark und Partner és un estudi ale-many, amb seu a Hamburg, que té un alt grau d’especialització en projectes d’arqui-tectura esportiva, tant en estadis de futbol com en pavellons. GMP ha desenvolupat el Basketball Arena a Dongguang, a la Xina, o

el Cristall Hall, a Bakú, entre altres projectes indoor de gran complexitat. L’equip local que es presenta amb GMP és GCA, amb una sòlida experiència en projectes a Barcelona, com la nova seu corporativa de Puig i hotels como Casa Fuster o el Mirror.

MAKE + BCQ ARQUITECTES

Make és un dels equips d’arquitectura de Londres amb més projecció internacional, amb projectes de gran arquitectura estètica. L’equip ha participat en el desenvolupament del The Copper Box Arena o el Datford Dojo, per als Jocs Olímpics de Londres. L’equip

local és Baena Casamor Arquitectes, un despatx solvent i amb experiència contras-tada en el desenvolupament de projectes a Catalunya, com la Biblioteca Joan Maragall, a Sant Gervasi, l’edifici Marina Fòrum o di-verses instal·lacions esportives municipals.

WILKINSON EYRE ARCHITECTS + ALONSO BALAGUER RIERA ARQUITECTES

Wilkinson Eyre és una firma d’arquitectu-ra londinenca que ha desenvolupat tot tipus de projectes en diferents països del món. Al seu portafolis esportiu trobem projectes com el Basketball Arena, dels Jocs Olímpics de Londres 2012, o el Liver-

pool Arena & Convention Center. El seu partner local és el despatx d’arquitectura Alonso Balaguer Riera, que aporta una so-lidesa de coneixement en projectes com el centre d’oficines Viladecans Business Park o el Cima Wellness O2.

Velòdrom de Berlín

Basketball Stadium Dongguan, la Xina

Rogers Place NHL Oilers Arena, Edmonton

The Copper Box Arena, Londres

Palau d'Esports, Granada

Liverpool Arena and Conference Center

CHRI

STIA

N GA

HL

REVISTA BARÇA 45

46 REVISTA BARÇA

JORDI CALSAMIGLIA / ELS NOUS DIRECTIUS DEL CLUB

El seu cognom cal pronunciar-lo a la italiana -els seus avantpas-sats eren d’aquell país- però el seu pare li va posar el sobre-nom de Curris i així és com

se’l coneix al Club. És en Jordi Calsamiglia

Jordi Calsamiglia és el secretari de la Junta Directiva, un expert advocat que gaudeix vivint la vessant més lúdica de l’esport

MARC PARRAMON

L’esportista multidisciplinar

Jordi Calsamiglia al seu despatx professional de la Diagonal de Barcelona.

En acabar la universitat, però, per venir a l’Estadi canvia la família per un company de junta, en Jordi Moix, íntims des de la primera joventut.

La seva vida barcelonista, com la del cris-tianisme, es divideix en dos grans períodes: AC i DC. En el seu cas abans de Cruyff i després de Cruyff. Per Calsamiglia, la incor-poració de l’Holandès Volador a les files del Club “va ser com si arribés un Déu a Bar-celona”, comenta amb admiració. Fins al punt que, als inicis del seu matrimoni, a la paret del dormitori conjugal hi havia clavat un pòster d’El Flaco, que va ser despenjat

(Barcelona, 1959), el secretari de la Jun-ta Directiva, un càrrec que ocupa des de la nova constitució d’aquest òrgan després de les eleccions del 18 de juliol.

De petit es gastava els seus estalvis comprant, com ell diu, “la impagable” premsa esportiva dels dilluns. Col·leccio-nava diaris i a casa seva era una tradició familiar enquadernar-los. És el sisè de vuit germans, crescuts al barri de Sant Gervasi de la Ciutat Comtal. I van ser ells els que li van traspassar l’afició pel futbol i els que el van portar durant els anys d’infància als partits al Camp Nou.

GERM

ÁN P

ARGA

- FC

B

REVISTA BARÇA 47

per indicació de la seva dona per raons tan òbvies com decoratives.

Sempre li ha agradat buscar la justícia, argumentar, buscar fórmules de mediació i de resolució de conflictes. “Va molt amb el meu caràcter”, assegura. Per això va de-cidir estudiar la carrera de Dret, un àmbit en què està especialitzat en propietat in-tel·lectual i drets d’autor, responsabilitat civil i assegurances i dret esportiu.

Va iniciar la seva carrera com a advocat a l’editorial Ariel, fundada pel seu pare, i

Va iniciar la seva carrera professional com a lletrat al món editorial

al Gremi d’Editors. Va ser assessor de la Federació Catalana de Tennis i de la Fe-deració Catalana de Golf i des de fa vint anys lidera el Bufet Calsamiglia Abogados a través del qual, entre altres tasques, as-sumeix la defensa dels interessos dels seus clients en temes de responsabilitat civil en via judicial, circumstància que fa que passi moltes hores als jutjats.

Reptes esportiusCom a esportista és com en el dret: multi-disciplinar. De jove jugava a futbol i a ho-quei patins en línia i en l’actualitat esquia, juga a pàdel, fa gimnàstica de manteni-ment i practica ciclisme de carretera i de muntanya. “El que més m’agrada és la part lúdica de l’esport i cal dir que no destaco en cap”, comenta amb un somriure. Casat i amb dos fills, la Camila de 19 anys i el Voba de 15, no dubta a proposar rep-tes esportius a la seva família en bicicleta. Amb aquest vehicle ha recorregut el sud de França, ha fet una volta a Mallorca i tres ve-gades el Camí de Sant Jaume; una sol, una altra amb la seva dona i la tercera amb el seu fill quan aquest només tenia 13 anys. n

Calsamiglia a la Llotja del Camp Nou, un dia de partit.

MAR

TA B

ECER

RA -

FCB

Abocats enl’Espai Barça

El soci 79563, tirant d’icones esportives, reconeix rendir admiració també al futbol de

Laudrup i de Romário. “Era com veure dibuixos animats”, reconeix. Confessa que aquesta és una temporada espor-tiva amb “expectatives molt altes” i conscient de la competitivitat que hi ha a la Lliga, confia en la genialitat de la plantilla i espera també tenir “el factor sort de cara”.El directiu destaca com a gran projecte del Club el nou Espai Barça, una iniciativa en què “ens hem d’abocar tots, perquè a més de ser un projecte patrimonial és també social”. Com a lletrat, vol deixar patent el que pensa sobre el que està succeint al Club en la parcel·la judicial: “No ens ho mereixem, no és just el que està passant”, assegura.

48 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 49

FUNDACIÓ / CAMPANYA SOLIDÀRIA

Un clam contundent a favor dels refugiats

El drama de milers de re-fugiats entrant a Europa fugint dels conflictes bèl-·lics de països com Síria, l’Afganistan i l’Iraq ha fet que durant els últims mesos s’hagin posat en

marxa tot un seguit de projectes per do-nar resposta a aquesta crisi humanitària, una de les més greus que ha viscut el con-

tinent europeu des del final de la Segona Guerra Mundial.

El FC Barcelona, que sempre s’ha ca-racteritzat per la seva ferma vocació soli-dària i ser una entitat històricament com-promesa amb la societat, especialment amb els nens desafavorits, s’ha mobilitzat per ajudar la població refugiada. Sota el nom Tant se val d’on venim neix aquesta campanya liderada pel club blaugrana a través de la Fundació del FC Barcelona amb la voluntat de donar una resposta a la crisi migratòria de manera immediata

però també amb l’objectiu de ser un pro-jecte de llarg recorregut en què el món blaugrana s’impliqui en tots els sentits.

Recaptació, sensibilització i integracióAmb aquest propòsit el Barça ha posat en marxa aquesta campanya que es basa en tres eixos fonamentals d’actuació com són la recaptació de fons, la sensibilitza-ció social i la integració dels afectats per la crisi dins la nostra societat.

La Fundació de FC Barcelona és l’encar-regada de canalitzar les accions que ja s’es-tan duent a terme i que tindrà com a enti-tat beneficiària la Creu Roja, un organisme internacional expert en aquestes situacions d’èxode massiu de persones.

La implicació de tots els estaments del Club és fonamental perquè la campanya si-

ANNA SEGURA

El Club, a través de la Fundació i la Creu Roja, lidera una campanya de llarg recorregut per recaptar fons, sensibilitzar la societat i ajudar els refugiats

CRIS

TINA

GON

ZÁLE

Z - F

CB /

ROC

HERM

S / D

ANI A

ZNAR

50 REVISTA BARÇA

Com ho podeu fer?

La Fundació ha establert tres vies per poder fer una donació per a la campa-nya Tant se val d’on venim:

· Enviant un SMS amb la paraulaFCBREFUGIATS al 28014 (donació d’1,2 €).· Entrant al web fcbarcelona.cat/fcbrefugiats on es poden fer pagaments via transferència bancària o targeta de crèdit.· Fent una aportació a les guardioles repartides

per les instal·lacions del FC Barcelona (que també es poden trobar durant els dies de partit al Camp Nou, al Palau Blaugrana, i al Mi-niestadi). Les penyes oficials del Club també s’estan mobilitzant i treballen en accions per poder recaptar fons de manera presencial.Tothom que desitgi més informació sobre les donacions i el projecte en general pot trucar al telèfon 902 1899 00.

gui un èxit. Així s’ha demanat i es continua demanant la participació de tota la massa social (socis, aficionats i penyistes), els seus esportistes (jugadors i tècnics dels equips professionals), i agents econòmics (patro-cinadors i proveïdors) per obtenir recursos econòmics i fer donacions que la Creu Roja gestionarà i destinarà a programes inter-nacionals i locals per atendre la població refugiada.

Però la campanya Tant se val d’on venim no només es basa en la recaptació de fons, sinó que va més enllà i vol ser una iniciativa que treballi en la sensibilització de la socie-tat envers aquesta crisi humanitària. Per això compta amb la implicació dels esportistes, persones reconegudes arreu del món, per realitzar accions de conscienciació sobre la importància de trobar solucions per pal·liar la greu situació dels refugiats.

Premi per a les donacions ‘on-line’

FUNDACIÓ / CAMPANYA SOLIDÀRIA

I la tercera força d’aquesta campanya és la integració. El Barça sempre ha estat un vehicle d’integració per als nouvinguts. Les penyes jugaran un paper fonamental en aquesta tasca, i a través de la Confederació de Penyes s’organitzaran accions per facilitar

l’adaptació dels refugiats al territori. I és que segons fonts de la Generalitat de Catalunya, en els pròxims mesos està prevista l’arribada d’unes 3.000 persones. Per tot plegat, el Club anima la massa social blaugrana a col·labo-rar-hi perquè la campanya sigui un èxit. n

Abans del partit de Lliga contra el Llevant els jugadors van demanar la col·laboració a favor dels refugiats i es van organitzar activitats fora de l’Estadi.

A més de ser la imatge de la campanya, els jugadors del primer equip han volgut oferir incentius per fomentar les donacions. D’inici

han cedit una samarreta signada per tot l’equip que serà sortejada entre totes aquelles persones que facin donacions a través del microsite de la campanya fcbarcelona.cat/fcbrefugiats. Durant les properes setmanes està previst fer nous sortejos amb més objectes exclusius del primer equip, una recompensa extra a la solidaritat de tots els culers. I treballen en accions per poder recaptar fons de manera presencial.Tothom que desitgi més informació sobre les donaci-ons i el projecte en general pot trucar al telèfon 902 1899 00.

DANI

AZN

AR /

ROC

HERM

SVI

CTOR

SAL

GADO

- FC

B / M

IGUE

L RU

IZ -

FCB

REVISTA BARÇA 51

52 REVISTA BARÇA

MÓN BLAUGRANA

La família Cabrera al Gol Sud de l’Estadi (Sílvia, Germà, Gerard i Guillem).

Si Messi no fos futbolista, per gracilitat, elegància i precisió de moviments hauria pogut ser ballarí. Dansa i futbol semblen dos mons antagònics, però tenen més punts

en comú dels que ens pensem. El coreògraf Cesc Gelabert ja ens hi va fer pensar amb el seu espectacle Foot-ball. I en els últims me-sos la història de Guillem Cabrera ens ha ben instal·lat en aquesta idea. Amb només 11 anys aquest manresà ha estat escollit per ingressar a la Royal Ballet School, una de les acadèmies de dansa més pretigioses del món, una de les Masies d’aquesta bella

de vida. Davant les extraordinàries aptituds del menut, una de les seves mestres va sug-gerir als pares que el Guillem fes les proves per entrar a l’acadèmia del Royal Ballet de Londres. Si no acabaven selecionant-lo, al-menys els serviria per conèixer el seu nivell i, a més, seria una experiència inoblidable. El viatge a Londres va ser el regal de Reis del Guillem. Després de tres proves, físiques i escrites, la companyia els va notificar que, d’entre més de 600 infants, el Guillem havia estat escollit per gaudir d’un cicle formatiu de quatre anys a Londres. “Van quedar sorpresos per la seva expressivitat ballant”, assegura el Germà. Però diuen que cap bona notícia no ve sola. Cada curs costa 33.000 lliures ester-

art. Fins i tot el seu número de soci sembla coreografiat: 88488.

El seu pare, en Germà Cabrera, també soci del Club, el va portar a fer extraescolars de futbol, natació, judo…, però el Guillem sempre acabava dient-li el mateix: “Jo vull ballar!”. Aquesta fal·lera l’arrossega des dels 3 anys, quan va començar a fer les primeres classes de ballet. I de sobte, la primavera pas-sada es va convertir en tota una oportunitat

El soci Guillem Cabrera, d’11 anys, ha estat escollit per ingressar a la Royal Ballet School de Londres

Salt a la Masia de la dansaMARC PARRAMON

“A la Royal Ballet School van quedar sorpresos per la seva expressivitat”

REVISTA BARÇA 53

El Guillem executant un espectacular grand jeté sobre la gespa del Camp Nou.

lines (uns 45.000 €). I llavors van començar els maldecaps. Van obrir un compte a Face-book per explicar la seva història i el Guillem va recórrer durant l’estiu pràcticament tots els grans mitjans de comunicació de Catalu-nya. Actualment algunes petites empreses i particulars han fet donacions a la causa. Fins i tot un empresari de Mallorca, commogut per la història, va repartir guardioles per l’illa per ajudar a impulsar el somni del noi. Afor-tunadament, els responsables del Royal Ba-llet, veient la repercussió de l’assumpte, van oferir als pares una proposta de finançament més còmode i el Guillem, des de principis de setembre, ha pogut començar a viure el seu somni a Londres. Tot i això, la família conti-

nua buscant recursos per poder assumir els propers pagaments de l’acadèmia.

“Els meus amics de l’escola quan els vaig dir que me n’anava a Londres es van posar a plorar d’alegria”, diu el Guillem. “Esperem que la gent que persegueix un somni també lluiti per ell, com fem nosaltres”, reconeix el pare. Els primers mesos a Londres estan sent durs, però el Germà sempre ha explicat al Guillem una història similar a la seva. “Abans de marxar li vaig posar els vídeos d’Andrés Iniesta, quan explica com va ser la seva ar-ribada a la Masia”. Un bon exemple que ens retorna a la idea que futbol i dansa no són universos tan llunyans. Si fins i tot un pas de ballet es diu piqué… n

VICT

OR S

ALGA

DO -

FCB

No és la primera vegada que el Gui-llem es vesteix del Barça per ballar. De fet, és la segona. Ell i la seva profes-sora de ballet, l’Olga, en un recent festival de dansa, van voler retre homenatge al seu pare, el Germà, un barcelonista de soca-rel. Van crear una coreografia inspirada en el futbol, interpretada pel Guillem amb l’equi-pació del primer equip, com a la foto. El progenitor encara baveja!

Homenatge al Barça (i al pare!)

MB SOCIS

54 REVISTA BARÇA54 REVISTA BARÇA

La Xina, l’Índia, els Estats Units i Indonèsia són els únics països del món que tenen més ciu-tadans que tots els seguidors blaugrana presents a les xarxes

socials del Barça: més de 200 milions. L’es-tratègia digital del FC Barcelona passa en els darrers anys per una aposta en l’àmbit de les xarxes socials. Aquesta temporada el Barça torna a trencar tots els registres en superar concretament els 216 milions de seguidors.

Per sobre de la resta de clubs de futbol europeus i de les franquícies nord-america-nes de qualsevol esport, el Barça continua sent la referència global a les xarxes socials. En aquests últims mesos, el Club s’ha con-

vertit en la primera entitat esportiva que arriba als 200 milions. I ho ha aconseguit liderant les principals plataformes digitals, com ara Facebook, Twitter i YouTube. Des-taca especialment el creixement espectacu-lar que el FC Barcelona ha experimentat a Instagram –la principal xarxa social foto-gràfica–, on ja acumula més de 20 milions de seguidors, lluny dels poc més de 2 mili-ons que tenia el 30 de juny del 2014.

El Club, amb més de 40 perfils en més d’una desena de canals (Facebook, Twitter, Instagram, LINE, YouTube, Dailymotion,

Vine, Sina Weibo, Tencent Weibo, WeChat), es consolida com el referent esportiu mun-dial. La marca digital del Barça segueix creixent a pas de gegant en una plataforma digital consolidada en nou idiomes (català, castellà, anglès, francès, àrab, portuguès, indonesi, xinès i japonès), amb especifica-cions culturals i regionals pròpies.

Durant el 2015 cada setmana s’ha incre-mentat en 1 milió el nombre de seguidors del FC Barcelona a les xarxes socials, a un ritme vertiginós. A més de la clara aposta del FC Barcelona en aquest àmbit, els tí-tols esportius aconseguits durant el 2015 (Champions, Lliga, Copa del Rei i Super-copa d’Europa) han contribuït de manera destacada a aquest èxit.

En l’actualitat, Facebook és la xarxa so-cial que aglutina més seguidors (més de 114 milions en els 10 perfils que té el FC Barcelona), mentre que Twitter s’ha con-vertit, amb els seus 16 comptes actuals, en la possibilitat de seguir al segon l’actuali-tat del Club i els diferents equips. Per la seva banda, al costat de l’app del FC Bar-celona, LINE és el canal ideal per rebre al

MIQUEL PELLICER

MÓN BLAUGRANA

INNOVACIÓ

El cinquè país més poblat del mónEl FC Barcelona supera els 200 milions de seguidors a les xarxes socials, desglossats en més de 40 perfils socials i distribuïts en més d’una desena de canals

Imatge de la campanya promocional per celebrar la fita a les xarxes socials.

Facebook 115.262.545Twitter 32.922.927YouTube 1.980.694Google+ 8.421.927Instagram 20.761.979Vine 284.712Sina Weibo 5.334.468Tencent Weibo 3.951.241LINE 28.108.245

ELS NÚMEROS

REVISTA BARÇA 55

mòbil els continguts del Barça a l’instant. Els creixents continguts multimèdia del Barça es diversifiquen entre Instagram, Vine, YouTube i Dailymotion. L’oferta es completa amb les xarxes socials xineses WeChat, Tencent i Sina amb prop de 10 milions de seguidors.

Dades que cal tenir en compte

Si traslladem els més de 216 milions de fans al Camp Nou, el Barça podria omplir més de 2.200 vegades l’Estadi. D’aquests 200 milions hi ha dades que s’han de te-nir en compte. A Facebook, el post final de la Lliga de Campions davant el Juven-tus va ser viralitzat amb més d’un milió de m’agrada. El vídeo de de la conquesta del segon triplet té gairebé vuit milions de reproduccions. Mentrestant, a Twitter, el fitxatge d’Arda ha estat el tuit més popular entre els 16 comptes oficials del Club.

D’altra banda, la potència audiovisual del Barça a les xarxes socials també es demostra en el fet que a YouTube, si vol-guéssim veure tots els vídeos del canal (ara mateix amb més d’11.000) trigaríem més de 1.350 anys a visualitzar tots els mi-nuts disponibles. En aquesta xarxa social cal tenir en compte, per exemple, que el vídeo més vist al canal oficial és el duel de tocs entre Messi i Neymar, publicat la temporada passada, amb més de 8 milions de reproduccions. n

Només el 2015 s’han sumat més de 36 milions de nous fans, i això suposa un milió més a la setmana Per cinquè any consecutiu l’empresa

Departamento de Internet (DI) ha publicat el rànquing de les millors plataformes web dels equips que disputen la Lliga de Campi-ons. En aquesta edició, el FC Barcelona és, segons aquest estudi, la millor web dels 32 equips que participen a la Champions 2015/16, per sobre d’equips com l’Arsenal, el Juventus, el Bayern de Munic i el Reial Madrid. El Club, que enguany ha obtingut 97 punts sobre 100, ja va rebre aquest re-coneixement durant la temporada 2012/13 i subratlla la importància de tenir una web corporativa que està a l’altura de la millor competició del futbol europeu.La classificació de les webs dels equips par-ticipants de la Lliga de Campions de la UEFA està construïda a partir de criteris objectius d’avaluació com ara el disseny, elements multimèdia, criteris d’adaptabilitat en diferents dispositius, estructura i navega-

ció de la pàgina, llenguatge i redacció, així com facilitat en la compra d’entrades, ús de xarxes socials i servei als usuaris.En el cas de la web del FC Barcelona, disponible en nou idiomes, s’ha destacat, entre altres coses, que és una web amb una clara orientació cap a l’usuari, amb una navegació i estructura fàcil d’utilitzar, un acurat disseny responsive, així com una plataforma òptima per a les xarxes socials i la compra d’entrades de manera funcional.Aquest reconeixement arriba en un moment en què el FC Barcelona està treballant per oferir noves funcionalitats i millores a la seva plataforma web. A mitjans de la temporada passada ja va realitzar uns canvis quant al disseny de la pàgina principal i en els pròxims mesos es completarà amb una sèrie de millores en la usabilitat i el servei als socis i simpatit-zants d’arreu del món.

La millor web de la Lliga de Campions

MB INNOVACIÓ

FONT: DEPARTAMENTO DE INTERNET (DI)

56 REVISTA BARÇA

Els espais multimèdia guanyen for-ça al Museu del FC Barcelona amb noves instal·lacions que des de l’es-tiu permeten als visitants desco-brir d’una altra manera la història del Barça a través de fotografies i

vídeos. Les ja tradicionals vitrines plenes de copes aconseguides pel primer equip de fut-bol i la resta de seccions del Club conviuran a partir d’ara amb noves atraccions en què la tecnologia es posa al servei del visitant.

Una de les novetats del Museu és el gran mur interactiu de 7 metres de llargada per 2,4 metres d’alçada format per monitors HD d’alta qualitat. El mur incorpora un avançat sistema d’interacció gestual basat en el sistema de reconeixement d’imatges i un conjunt de càmeres Kinect. Tot plegat, sumat a l’aplicació d’un software de gestió d’imatges i vídeos permet als usuaris del Museu accedir a una gran base de dades multimèdia que permetrà conèixer la his-tòria del Club i els jugadors que han marcat època, entre altres continguts. Aquest mur permet tenir el control i la llibertat d’esco-llir què es vol veure.

L’altre nou espai del Museu és l’split flap, una instal·lació inspirada en les pantalles de senyalització de trens i aeroports dels anys 50. Amb un disseny i una tecnologia

més actual, l’split flap ofereix un recorregut sorprenent a través d’imatges dels aspectes més destacats del Club passant pel palma-rès, jugadors de llegenda i fotografies per al record de moments inoblidables del Bar-ça. En total l’split flap gestiona fins a 4.800 imatges.

Espai del triplet

Aquestes dues instal·lacions s’afegeixen a l’ampli ventall de records i trofeus que llu-eixen al Museu i que serveixen per explicar la història del Club. Un museu que està en constant evolució, com és el cas de l’espai del triplet, on es troben junts els títols aconse-guits la temporada passada pel primer equip de futbol: la Lliga de Campions, la Lliga i la Copa del Rei. Uns trofeus que estaran expo-sats junts fins a finals d’aquest any. n

El Museu, més multimèdiaAquest estiu s’ha estrenat un gran mur interactiu i un ‘split flap’ que ofereix una visió innovadora de singularitat blaugrana

ANNA SEGURA

A la imatge superior, l’split flap que recrea els aspectes més destacats del Club. A sota, el mur interactiu format per monitors HD d’alta qualitat.

SANT

IAGO

GAR

CÉS

SANT

IAGO

GAR

CÉS

REVISTA BARÇA 57

La foto de Cruyffi Pelé, una nova joia a les vitrines

El Museu del FC Barcelona es nodreix dels títols aconseguits pels diferents equips del Club però també de

donacions i cessions de peces històriques fetes per particulars. És el cas de la nova joia que ja està exposada a les vitrines del Museu. Es tracta d’una fotografia cedida pel fotògraf Xavi Valls en què apareixen Cruyff i Pelé junts en un partit entre el Barça i el Santos, disputat durant el trofeu Ramón de Carranza del 1974. La fotografia, que va ser entregada pel mateix Xavi Valls al president Josep Maria Bartomeu, és una de les poques imatges que existeixen entre dos dels grans cracs de la història del futbol mundial i s’ex-hibeix al costat d’altres objectes relacionats amb Johan Cruyff, com ara la samarreta que va vestir el crac holandès en el 0 a 5 al Bernabéu i el contracte del jugador amb el Barça de l’any 1973”.

GERM

ÁN P

ARGA

- FC

B

58 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 59

MÓN BLAUGRANA

L’ESPAI DEL PENYISTA

La transformació del moviment

Aquest era el primer congrés que se celebrava després d’haver-se constituït la Confederació de Penyes i haver-se signat el Conveni

amb el FC Barcelona, dues accions que han culminat els fonaments del projecte Penyes Segle XXI.

El Congrés va servir per fer balanç de la tasca efectuada en els darrers cinc anys i establir les bases per continuar la projec-ció del moviment de penyes en el període 2015-2021. El president de la Confedera-ció, Toni Guil, va recordar les idees prin-cipals que han marcat la transformació del moviment amb la seva reorganització, l’apropament al Club, establint els criteris

d’autogestió, fins a convertir-se en un mo-viment solidari i amb la difusió dels valors del FC Barcelona.

Toni Guil va exposar el full de ruta que s’ha establert per continuar el projecte Pe-nyes Segle XXI els propers sis anys, incidint sobretot en quatre aspectes: la consolida-ció de l’organització, l’enfortiment social, l’autogestió i la internacionalització del moviment.

Consolidar l’organitzacióDes de la Confederació Mundial caldrà intensificar i enfortir la prestació de serveis a les federacions territorials i a les mateixes penyes, assessorant-les en assumptes administratius, jurídics o fis-cals. També es marca l’objectiu d’enfortir la comunicació interna per tal que tot el moviment conegui els projectes i les ini-ciatives que s’estan duent a terme.

Per a l’enfortiment social del Movi-ment de Penyes, cal impulsar un pla d’acció per a cada penya, que entron-caria amb el projecte Socis fem penya. Aquest pla ha d’incorporar una compli-

citat amb el teixit social de cada ciutat, poble o barri, tot participant en la vida associativa de l’entorn. Altres aspectes que cal tenir presents han de ser moder-nitzar la gestió de les penyes mitjançant les noves tecnologies i incorporar activi-tats més adients per apropar els joves a les penyes i valorar-ne les aportacions.

L’enfortiment social ha de venir també de la potenciació de tres aspectes que caracteritzen el Club: la tasca esportiva de base, la projecció solidària del Mo-viment amb les accions del Consell de Solidaritat i la potenciació de les xarxes socials com a eina de difusió.

L’autogestió és un aspecte que s’ha de consolidar, amb un desenvolupament sostenible de l’organització, pensant en la generació de recursos per assolir pro-gressivament noves competències.

Finalment, la potenciació de les pe-nyes internacionals és un altre dels ob-jectius d’aquests propers anys i per això cal aglutinar esforços per obtenir la di-fusió mundial del barcelonisme i els seus valors. n

Bartomeu va presentar als penyistes les noves inorporacions: Turan, Munir, Sandro, Vidal i el secretari tècnic, Robert Fernández.

MIG

UEL

RUIZ

- FC

B

COMUNICACIÓ

El moviment penyístic va viure el 5 d’agost passat, coincidint amb el Gamper, el seu Congrés Mundial de Penyes, amb la presència de 1.057 penyistes al Palau de Congressos

ALBERT RIUDEUBÀS

60 REVISTA BARÇA

TROBA LA TEVA PENYA!

Per tal de dinamitzar el col·lectiu i fer-lo més efectiu, cada zona té una junta directiva formada per alguns dels pre-sidents de les penyes del territori. Amb aquest òrgan de govern es busca facili-tar les relacions amb el FC Barcelona i el diàleg entre les penyes.

Òrgan de govern

TERRES DE L’EBRE. Les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Baix Maestrat (País Valencià) constitueixen una de les 30 zones en què es divideix el mapa penyístic del FC Barcelona. En aquest territori s’hi poden trobar 40 penyes oficials amb 8.336 penyistes censats.

Junta directiva de la zona de les Terres de l’Ebre

Els companys de la Penya Barcelonista Vicenç Piera mantenen cada any la tradició de dur a la Festa del Gamper una xaranga que posa música als actes que es duen a terme coincidint amb tan assenyalada celebració. Moltes gràcies per aques-ta iniciativa!

PB VICENÇ PIERA

La Penya Barcelonista Joan Gamper enguany compleix els 56 anys d’existència i és la pionera d’aquesta zona (va ser fundada l’any 1959). Compta amb més de 500 inscrits i té l’honor de ser una de les dues penyes catalanes que duu el nom del fundador del FC Barcelona.

PB JOAN GAMPER

Que no falti la xaranga!

Més de mig segle de vida

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

PRESIDENT: Ramon Fibla VICEPRESIDENT: Antoni VilàsSECRETARI: Francesc Josep SUBSECRETÀRIA: Cristina Fàbregas TRESORER:Joan BorrellVOCAL:Judit DellàVOCAL:Òscar CalvetVOCAL:Francisco Ramírez

VOCAL:Jordi Reverté VOCAL:Armando PueyoVOCAL:Josep LlonchVOCAL:Joan GuartVOCAL:Francesc CanoVOCAL:Marc CidVOCAL:Mireia CluaVOCAL:Òscar Fortuño

MARC PARRAMON

GERM

ÁN P

ARGA

(FCB

)

REVISTA BARÇA 61

La Penya Barcelonista de Camarles va bufar les espelmes del seu vint-i-cinquè aniversari la tempo-rada passada. I com és tra-dició en aquesta zona quan una penya arriba a aquesta edat, va ser l’amfitriona de la trobada anual de penyes en aquest territori. Per vint-i-cinc més!

PB CAMARLES

La Penya Barcelonista Ciutat de Peníscola està fermament compromesa amb el futbol formatiu. De fet, organitza des de fa anys un gran nom-bre de tornejos coincidint amb les vacances escolars. L’últim va ser l’XI Torneig de Futbol Formatiu Pichi Alonso de Peníscola, celebrat al mes de juliol passat.

PB CIUTAT DE PENÍSCOLA

Ara que tenen 25 anys...

Amb el futbol formatiu

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

2154 1641

1085

988

613

436

1218751 226

2163

131438637

342

279367

2212189

815

653

2162164

448

418

494

409

719

612

11331833

376302

832

516

Penya Barcelonista “Joan Gamper” 131Penya Barça Vinaròs 216Penya Barcelonista d’Alcanar 221Penya Barcelonista de Tortosa 226Penya Barcelonista d’Ulldecona 279Penya Barcelonista Perelló 302Penya Barcelonista la Sénia 342Penya Barcelonista “Vicenç Piera” 367Penya Barcelonista l’Ametlla de Mar 376Penya Barcelonista d’Arnes 402Penya Barcelonista Ciutat de Peñíscola 418Penya Barcelonista la Cava-Galatxo 426Penya Barcelonista de Tivenys 436Penya Blaugrana “Planers” 438Penya Barcelonista Benicarló 448Penya Barcelonista Camarles 494Penya Blaugrana Móra d’Ebre 498Gran Penya Barcelonista 20 de maig 516Gran Penya Barcelonista de l’Aldea 594Penya Barcelonista de Gandesa 612Penya Barcelonista d’Horta de Sant Joan 613Penya Barcelonista de Mas de Barberans 637Penya Barcelonista Canet lo Roig 653Penya Barcelonista Sant Jaume d’Enveja 671Penya Barcelonista del Pinell de Brai 719Penya Barcelonista Mont-Caro 751Penya Barça de Traiguera 815Penya Barcelonista de l’Ampolla 832Gran Penya Barcelonista de Paüls 988Penya Barcelonista de Móra la Nova 1011Penya Barcelonista de Garcia 1085Penya Barcelonista de Batea 1133Penya Barcelonista de Jesús 1218Penya Blaugrana “el Tormo” la Torre de l’Espanyol 1641Penya Barcelonista la Serra d’Almos 1833Penya Barcelonista dels Lligallos 1949Penya Barcelonista la Pobla de Massaluca 2154Penya Barcelonista Campredó 2163Penya Barcelonista Addictes al Barça de Vinaròs 2164Penya Blaugrana Sant Jordi 2189

Penyes Zona 11TERRES DE L’EBRE

1949594

1011498

671

GERM

ÁN P

ARGA

(FCB

)

62 REVISTA BARÇA

El peruà Hugo ‘Cholo’ Sotil es va guanyar l’estima eterna dels culers per l’èxit a la davantera del 1974 i per la seva senzillesa

JORDI CLOS

el torneig es va proclamar campió gua-nyant 2-4 al Molinón. Va ser llavors quan Hugo Sotil va trucar a la seva mare al Perú, per explicar-li-ho, i va pronunciar unes pa-raules cèlebres: ¡Mamita, campeonamos!. “Eren les tres de la matinada, però el meu company d’habitació, Quique Costas, ho va escoltar, li va fer gràcia i ho va fer públic. Va quedar com una bonica anècdota”.

Un any en blanc i fatídicPerò la trajectòria blaugrana del Cholo de-cauria la segona temporada, ja que se la va passar en blanc per temes burocràtics. Reforçat amb Neeskens, el Barça confiava que el peruà obtindria la doble nacionali-tat, un cop cobertes les places reglamentà-ries d’estrangers pels dos Johans. En parla amb contundència: “En principi s’havia de resoldre en dos mesos i al final va trigar un any. S’hi va barrejar la política. Després del 0-5 i sumant-hi Neeskens, a Madrid es de-vien pensar que a la vegada següent els en caurien 7 o 8”. I afegeix: “Va ser duríssim estar tot aquell temps sense jugar. Em va costar molt recuperar el ritme”.

Certament, mai més es veuria el Sotil del primer any, ni tampoc l’equip s’acostaria al nivell de la temporada 1973/74. En els tres cursos posteriors només va disputar 34 partits oficials, i es va apuntar set gols. Se’l va etiquetar de disbauxat i va protagonitzar algunes polèmiques, com la fugida sense el permís de Michels per fer el Perú campió de la Copa Amèrica del 1975.

MÓN BLAUGRANA

L’EX

MIG

UEL

RUIZ

- FC

B

I es va tornar a ‘campeonar’

Hi havia tanta gent expectant aquella tarda d’estiu del 1973 a l’aeroport del Prat que podia semblar que, quan s’obrissin les portes

de la terminal, apareixeria el glamur d’una artista de cine o la cabellera d’una estrella del rock de l’època. Ni una cosa ni l’altra. Els aficionats culers, infatigables tot i els 13 anys sense rascar la Lliga, esperaven el seu nou ídol, procedent del Perú: Hugo Sotil. Portava la maleta plena d’humilitat i caris-ma. Era el Cholo.

“En aquell moment, per als centenars de periodistes, fotògrafs i públic que em rebien, em vaig adonar de la grandesa del FC Barce-lona”, explicava en una visita recent a la ca-pital catalana. De futbol alegre i gens intimi-dable, només li va caldre un golàs al debut al Gamper per acabar-se de posar els seguidors a la butxaca. I és que la primera temporada de Sotil al Barça va ser encisadora. L’equip formaria un atac memorable amb Rexach, Marcial, Asensi, Cruyff i ell mateix. L’holan-dès dirigia, el peruà s’esbatussava i marcava.

Apunta Cholo: “Va ser una plantilla molt unida i, tot i la rigidesa de l’entrenador Rinus Michels, teníem llibertat sobre el camp”. La gran nit d’aquell equip va ser el 17 de febrer del 1974. Van sonar cinc campanades al Bernabéu i la cinquena la va repicar Sotil, amb un cop de cap a boca de canó. “El 0-5 és una de les millors coses de la meva carrera. Mai oblidaré la rebuda a Barcelona, com ploraven de felicitat els seguidors”, reconeix.

El Barça avançava disparat cap al títol de Lliga. Per fi. A la primera oportunitat, quan encara faltaven cinc jornades per finalitzar

És l’autor del 0-5 al Bernabéu i de la frase “‘¡mamita, campeonamos!’”

El camí, a vegades sinuós, el va tornar al seu Perú natal, on és un heroi

HUGO ‘CHOLO’ SOTILFUTBOLISTAIca (Perú), 18-9-1949

Va jugar al FC Barcelona del 1973 al 1976.19 gols marcats en 70 partits oficials.

REVISTA BARÇA 63

Cholo, amb el ‘10’ a l’esquena, a la seva etapa de jugador del Barça.

El davanter peruà va tornar recentment a un Camp Nou que no trepitjava des del 1999.

MB L’EX

ARXI

U FC

BAR

XIU

FCB

De tornada a casaMés que la seva professió, per Sotil el fut-bol era “un joc per divertir-se”. Una angi-na de pit de la seva esposa i la pèrdua de la titularitat van desencadenar l’adéu al Barça. Tot i suculentes ofertes de França, va preferir tornar al seu país, on era un heroi. “Va ser difícil perquè la gent m’es-timava molt aquí, però ja només tenia al cap marxar”, assenyala.

Era el 1977 i, contradient la fama que el perseguia de viure desordenadament, va allargar la seva carrera de futbolista fins al 1986 a Sud-amèrica per més tard convertir-se en formador de joves talents.

Sempre al seu Perú, seguint de prop la trajectòria del seu fill Johan -anomenat així en honor al seu excompany- i de lluny els resultats del Barça. No sense di-ficultats. Els cops als terrenys de joc i a la vida han deixat coix Sotil, que tot i això pot passejar amb tranquil·litat en les se-ves puntuals visites a Barcelona. Ja no hi ha aglomeracions a l’aeroport. Només els més veterans el reconeixen amb la seva inseparable gorra. El ritual es repeteix. Una vegada contrastat que és el Cholo ve l’exclamació que va simbolitzar la Lliga més necessària: “¡Mamita, campeona-mos!”. Aquell any, sí n

64 REVISTA BARÇA

La pubàlgia en l’esport

Són molts els esportistes que han patit o pateixen una pubàl-gia, un patologia molt molesta que pot ser difícil d’eradicar i que provoca baixes esportives

que poden ser, en alguns casos, de llarga du-rada. Si hi ha un esport en què destaca una alta incidència d’aquesta lesió és el futbol, ja que els futbolistes fan un moviment repe-titiu de cop de pilota i de xuts carregant la

zona del pubis. A més, l’excés d’aquesta acti-vitat esportiva sense fer els adequats descan-sos entre entrenaments i partits també pot afavorir-ne l’aparició. A part del futbol, tam-bé hi ha altres disciplines que poden provo-car aquesta patologia, sobretot en esports en què els canvis de direcció i les acceleracions són freqüents i intensos.

El terme pubàlgia correspon a una sín-drome dolorosa al pubis i a l’abdomen in-ferior que s’acostuma a manifestar en les persones que realitzen una activitat física molt regular. Existeixen tres tipus de pu-bàlgies segons el lloc on es localitzi el do-lor: l’alta, que es mostra quan s’inflamen els músculs rectes anteriors a l’abdomen i causa el dolor per un problema a la mus-culatura abdominal; la baixa, en què el dany es localitza a la zona dels músculs adductors; i la mixta, que es produeix quan afecta tots dos grups musculars.

Segons la gravetat de la lesió, les pubàl-

gies es classifiquen en quatre estadis evo-lutius diferents. El primer és el més lleu i el dolor només apareix després de l’acti-vitat física; en el segon grau les molèsties fan acte de presència durant l’exercici; en el tercer, el mal es manifesta en començar l’activitat física i n’impedeix la pràctica i, finalment, en el quart i el cas més greu, el dolor sorgeix fins i tot durant el repòs o quan es fan moviments mínims.

Hi ha diversos factors que quan succeei-xen de manera continuada o diversos d’aquests alhora, poden afavorir l’aparició d’una pubàlgia com poden ser el treball intens de la musculatura abdominal i els adductors, les caigudes sobtades sobre els peus, els canvis de direcció a altes veloci-tats o l’execució de gestos tècnics defectu-osos o forçats. Un terreny de joc de mala qualitat, un escalfament incorrecte o l’ús d’un calçat inadequat també en poden ser altres causes.

La pubàlgia és un dolor molest a la zona del pubis que també afecta els esportistes. Els futbolistes formen part de la població en risc de patir aquesta patologia a causa de les càrregues de treball en aquesta zona quan es fan xuts

COORDINACIÓ Gerard Graupera i Francesc OrenesASSESSORS Dr. Franchek Drobnic (Serveis Mèdics FCB)

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT

Adductorllarg

Múscul recte de l’abdomen

Zona del pubis

REVISTA BARÇA 65

Patrocinat per:

Els símptomes poden diferir segons el ti-pus de lesió, però s’acostumen a caracterit-zar per un dolor a la zona del pubis, tot i que aquest també es pot irradiar a la regió dels engonals o al baix abdomen. A mesura que els dies avancen i la lesió empitjora, el dolor es fa més insuportable i es localitza a la inserció de l’adductor. La pubàlgia pot acabar afectant la vida quotidiana, provo-cant dificultats a l’hora d’asseure’s, creuar les cames, caminar o estar dempeus.

El tractament sempre ha de ser, inicial-ment, conservador. Un dels millors remeis per tractar aquesta lesió és el repòs, tot i que si hi ha necessitat d’escurçar els termi-nis de baixa, es pot combinar amb la fisio-

teràpia. També s’aconsella la incorporació de rutines d’escalfament amb l’objectiu de millorar el reg sanguini de les zones afectades i evitar la possibilitat de patir una pubàlgia crònica en un futur pròxim. També es recomana realitzar exercicis al-ternatius de mobilitat, com ara la natació o el ciclisme. Quan es nota una millora de la lesió, s’aconsella fer un pla d’habilitació que permeti la reincorporació a l’esport de forma progressiva sense realitzar accions forçades, sobretot en el cas d’esports amb canvis bruscs de direcció.

Amb un bon tractament conservador el més normal és que la lesió acabi des-apareixent. La cirurgia és la solució en la majoria dels casos en què al cap de sis mesos de bon tractament no es nota un alleujament dels símptomes. La recupera-ció després de l’operació és ràpida, fins al punt que l’intervingut pot fer vida normal al cap d’un mes i pot tornar a competir al cap de pocs mesos. n

Prevenció

MB SALUT I ESPORT

Els exercicis d’enfortiment dels adductors i dels abdominals són el millor mètode de prevenció de les pubàlgies, tot i que és convenient de-dicar més temps als primers si estan menys desenvolupats. Evidentment, realitzar un bon escalfament, previ a qualsevol activitat física i evitar els mal gestos tècnics són bones pre-caucions per evitar lesions. També es recomanen alguns exercicis de reforç de la musculatura del maluc, el treball isomètric en els adductors, en els abductors, en els oblics i en els rectes de l’abdomen, així com pràctiques de potenciació muscular en les mateixes parts anomenades anteriorment. Finalment, és important dosificar les càrregues de treball i parar i avaluar si es nota alguna molèstia o dolor, sobretot si aquests es repeteixen.

El futbol és un esport amb una alta incidència d’aquesta patologia

Enfortir els adductors i els abdominals, un bon mètode de prevenció

66 REVISTA BARÇA

Mor l’exjugador JuanjoL’exjugador del FC Barcelona Juan José Enríquez Gómez Juanjo va morir als 64 anys. Procedent de la UD Salamanca, Juanjo va jugar al Barça del 1977 al 1979 i va guanyar dos títols: una Copa del Rei i una Recopa d’Europa.

Presentació d’OppoEl Club i l’exclusiu fabricant de smartphones OPPO van presentar a Pequín l’acord de patro-cini signat el 31 de maig passat. Aquest acord significa la inversió més gran en patrocini d’una empresa xinesa en un club de futbol europeu.

Campions de la Lliga CatalanaL’equip de voleibol masculí va guanyar la Lliga Catalana de la Superlliga 2 en superar el Llars Mundet a la final. Els homes de Sergi Bosch van guanyar a l’anada per 3-0 i van vèncer també a la tornada per 1-3.

PATROCINI VOLEIBOLFUTBOL

QUÈ HA PASSAT

El primer guardó de la temporada es va aconseguir a la Supercopa de Catalunya. Després de derrotar a les semifinals el Sant Cugat per 16-42, el conjunt blaugrana es va desfer del BM Granollers a la final per un clar 35-21. El segon títol també va ser contra l’equip vallesà, però a la final de la Supercopa d’Espanya. En un partit més disputat, jugat a Saragossa, el Barça va derrotar el Granollers per un ajustat 26-23, amb Lazarov, autor de vuit dianes i MVP de la final, i el porter Pérez de Vargas com a jugadors més destacats.

L’equip de futbol sala va guanyar el primer títol de la temporada en derro-tar a la final de la Copa Catalunya el Santa Coloma per 2-4. Els colomencs van capgirar el gol inicial de Saad, però un magnífic Sergio Lozano, autor de dos gols, i un de Wilde al final van donar el títol al Barça.

El Club i Lassa Tyres van presentar oficialment l’acord de patrocini pel qual la marca líder de pneumàtics de Turquia s’ha convertit en el patrocinador principal de les quatre seccions professionals (bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala), i en partner oficial en l’àmbit de futbol.

Els primers títols del Barça d’handbol

Campions de la Copa Catalunya Presentació oficial de Lassa

REVISTA BARÇA 67

Una delegació del Club, encapçalada pel president Bartomeu i els vicepresidents Cardoner, Vilarrubí i Mestre, va participar als actes de la Diada Nacional de Cata-lunya fent la tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova.

Provinent del THW Kiel, Filip Jicha va fitxar pel FC Barcelona Lassa d’hand-bol. El txec, escollit millor jugador del món el 2010, reforça el lateral esquerre i jugarà a l’equip blaugrana fins a la temporada temporada 2018/19.

Coincidint amb la festivitat de la Mercè, el president Josep Maria Bartomeu i el vicepresident primer Jordi Cardoner van lliurar les primeres insígnies d’or als socis que aquest any compleixen 50 anys de fidelitat al Club.

Els nedadors del CN Sabadell Ona Carbonell i Joan Casanovas van presenciar el partit de Lliga contra el Las Palmas des de la Llotja. La medallista olímpica i mundi-al de natació sincronitzada i el campió d’Espanya júnior són grans aficionats culers.

Celebració de la Diada Jicha, fitxatge de luxe

Lliurament d’insígnies d’or Carbonell i Casanovas, convidats a la Llotja

QUÈ HA PASSAT

Diputats internacionals a la LlotjaEl president Josep M. Bartomeu i el vicepresi-dent Carles Vilarrubí van mantenir a la Llotja President Suñol una trobada amb els diputats internacionals que van venir a Barcelona per seguir les eleccions al Parlament.

El Club de l’Any per l’ECAEl FC Barcelona va ser distingit a Ginebra per l’ECA (Associació Europea de Clubs) com a Club Europeu de l’Any pels èxits aconseguits durant la temporada passada tant en l’àm-bit domèstic com en l’internacional.

‘FutbolNet’ a la MercèDurant les festes de la Mercè, la Fundació FC Barcelona va tenir un estand del projecte ‘FutbolNet’, al passeig Lluís Companys de Barcelona, en què els nens d’entre 8 i 16 anys van treballar els valors a través de l’esport.

FUTBOL FUNDACIÓINSTITUCIONAL

MAR

C GÓ

MEZ

Xavier Catalán FOTOS: Miguel Ruiz- FCB, Germán Parga - FCB i Víctor Salgado - FCB

68 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 69

TEMPS AFEGIT

Demostra tot el que saps del Barça.Preparat?

1) Quants gols oficials va fer Pedro amb el primer equip del FC Barcelona?A 199 B 99 C 100 D 89

2) Quants títols va guanyar la secció d’hoquei patins la temporada 2014/15? A 7 B 6 C 5 D 4

3) Quins dos equips amateurs van guanyar la Copa del Rei la temporada 2014/15?A atletisme masculí i hoquei gel B atletisme masculí i hoquei herbaC atletisme femení i hoquei gelD atletisme femení i rugbi

4) Qui va ser el màxim golejador del Barça a la Champions de la temporada 2014/15? A Suárez amb 10 gols B Messi amb 11 golsC Messi i Suárez amb 9 golsD Messi i Neymar amb 10 gols

5) Quina temporada va guanyar el Barça d’handbol la seva primera Copa d’Europa?A 1983/84 B 1989/90 C 1990/91 D

1985/86

6) Qui entrenava el Barça la temporada 1959/60?A Domènec Balmanya B Enrique OrizaolaC Helenio Herrera D Ladislau Kubala

Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a:Correu: revista barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 BarcelonaAdreça electrònica: revista@fcbarcelona.cat

Nom del guanyador del Trivia anterior Bruno Gomez-Gayoso, núm. soci 153.442

Només una de les quatre pilotes que surten a la imatge no és falsa. Endevina quina és!

QUINA ÉS LA PILOTA DE VERITAT?

Resultats QUINA ÉS LA PILOTA DE VERITAT?SOPA DE LLETRES

TRIVIA. REVISTA NÚMERO 76

TOTS TENIM UN PASSAT

3

Aquí s’amaguen els set nous fitxatges de l’equip de bàsquet blaugrana, el Barça Lassa.

SOPA DE LLETRES

Qui és Xavi Llorens, l’entrenador del Barça femení?

POSA’T A PROVA

1A, 2A, 3A, 4A, 5A, 6A

iOS ANDROID AMAZON

Totes aquestes preguntes i moltes més les trobaràs a l’app del Trivia del Barça. Descarrega-te-la a l’app store.

2

1

3

4

F A W X P J L C V I C M W

L L J I A P G A E R E A A

W J C D L E H J Z I E H I

O D O A R R K H E B S F V

O I W E X P A A N A A L D

X A Ñ R R E M W K S M A L

L G C Ñ I R A D O Z U F G

Q N C M I O B M V M E H U

Ñ E H M L G B R S M L A D

X J Y R Ñ L Ñ F O U S K R

D P X Y O O Ñ H E L R U X

B Y R I A U B O Y O R R A

Ñ H S D R O J Y D W C R P

1 2

3 4

70 REVISTA BARÇA

LA FIRMA CONVIDADA

LLUÍS CANUTPeriodista

UNA DAVANTERA ÚNICA

Des que al futbol modern les davanteres es comp-ten per tres integrants no hi ha dubte que la formada per Messi- -Suárez-Neymar porta camí de convertir-se en la millor de tots els temps, com ho demos-

tra que en la seva primera temporada junts al Barça els blaugranes es van con-vertir en el primer club de la història capaç de guanyar en dues ocasions el triplet de títols (Lliga, Copa i Champions). La imat-ge dels tres davanters abraçats celebrant el tercer gol del Barça en el partit de Lliga de la temporada passada contra l’Atlètic de Madrid al Camp Nou és la que simbo-litza el poder futbolístic de l’equip de Luis Enrique, que va concentrar en la capacitat resolutiva de la seva davantera gran part dels seus èxits.

Però per aconseguir el reconeixement mundial, la també anomenada davantera dels tres sud-americans va haver de supe-rar molts obstacles i fins alguns dogmes, que els convertien, a priori, en tres futbo-listes de característiques incompatibles. Començant pels doctors que van pronosti-car una cohabitació impossible al vestidor entre Messi i Neymar, sota el vell axioma que “dos capitans no tenen lloc en un mateix vaixell”. Una afirmació que es va esvair gràcies a la intel·ligent actitud del crac brasiler, que des del primer moment va saber reconèixer la jerarquia de Leo i els avantatges que li podia suposar en el seu creixement futbolístic jugar al costat del millor futbolista del món.

Luis Suárez, per la seva banda, va haver de demostrar que al Barça, sense renunciar al seu estil, tenia cabuda un nou pur, cosa que podia semblar sacrílega fins a l’arriba-da de l’uruguaià, que va saber guanyar-se l’amistat de Messi gràcies a les infusions

de mate que porta cada matí al vestidor. Leo va renunciar a la posició de davanter centre fals, escorant a la banda dreta, per donar encaix a la brega i olfacte golejador d’un home d’àrea com Suárez. La reformu-lació tàctica va ser tot un èxit i va arribar a convèncer fins als més fonamentalistes defensors de fórmules anteriors.

Tot això no seria possible sense l’apor-tació omnipresent de Messi, en qui alguns començaven a veure l’inici del seu declivi, després d’un any de convalescència d’una lesió muscular que el turmentava per la proximitat del Mundial. Alliberat de la pressió i amb la fam de triomfs que caracteritza els elegits, Leo va recuperar la seva millor versió, gràcies en part a una maduresa futbolística que el converteix en un jugador amb un gran repertori de re-gistres. No hi ha dubte que l’astre argentí és l’element imprescindible sense el qual no s’entendria la dècada prodigiosa del

Barça, que gràcies als seus títols i a un estil propi de futbol s’ha guanyat el reconeixe-ment de ser considerat el millor equip del segle XXI.

No obstant això, el futbol no viu del passat, com s’encarrega de recordar cons-tantment Luis Enrique. A cada temporada es presenten nous reptes i els del Barça continuen sent excitants. El principal, convertir-se en el primer equip capaç de conquerir en dues edicions consecutives la Champions League. El 2010 i el 2012 es va quedar a les portes d’aconseguir-ho, però va caure injustament eliminat en semifinals per l’Inter i el Chelsea, res-pectivament. La Lliga de Campions és una competició selectiva i capritxosa, en la qual no sempre guanya el millor. Per davant hi ha un camí ple d’obstacles, però si hi ha un equip capaç de superar-los és el Barça, que per alguna cosa disposa d’un trident únic. n

La imatge de Messi, Neymar Jr i Suárez abraçats és la que simbolitza el poder futbolístic de l’equip de Luis Enrique, que aquesta temporada afronta el repte de convertir-se

en el primer que guanya dues Champions consecutives

ALBE

RT G

EA

REVISTA BARÇA 71

INFORMACIÓ DE SERVEI

Seu SocialArístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona902 1899 00

OAB (Oficina d’Atenció al Barcelonista)oab@fcbarcelona.catwww.fcbarcelona.cat/socis/oab-onlineHORARISDe dilluns a divendres de 9 a 20 hores.Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

OAE (Oficina d’Atenció Especialitzada)oae@fcbarcelona.cat HORARISDe dilluns a divendres de 9 a 20 hores.Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

OAP (Oficina d’Atenció a les Penyes)penyes@fcbarcelona.cathttp://penyes.fcbarcelona.cat/oap-onlineHORARISDe dilluns a divendres de 9 a 20 hores.Partits de futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

Taquilles Bulevard Camp NouHORARISTemporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores.

Accés 15HORARISDia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores.Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit.Taquilles Gol Nord – Accés 4Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

Camp Nou Experience (Museu i Tour)(Socis del FC Barcelona, accés gratuït)http://www.fcbarcelona.cat/camp-nouHORARISTemporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores.Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de realitzar la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

FCBotiga Megastore(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online)fcbotiga@nike.com93 409 02 71HORARISTemporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici.

Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat 93 496 36 12

HORARISDe dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores.*Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost.

Pista de Gel(35% de descompte socis)pistadegel@fcbarcelona.catHORARISDilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores.Divendres de 10 a 14 hores i des de 16 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores. Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost. Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i el 31 de desembre a la tarda, l’1 i el 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia.

Agrupació Barça Jugadors (ABJ)www.jugadorsfcbarcelona.catinfo@jugadorsfcbarcelona.cat93 330 18 68 HORARISDe dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins les 19 hores).

Casal de l’Avi93 496 75 15De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte a la tarda i diumenge.

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS

PATROCINADORS

PARTNERS PRINCIPALS PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL D’HOQUEIPARTNER OFICIAL HANDBOL

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat