REVISTA BARÇA - Nº76 - CATALÀ

Josep M. Bartomeu inicia el segon mandat al capdavant del Club amb grans reptes de futur

‘El president sense ego’, per Dagoberto Escorcia

El soci ens ha marcat el camí”

“

ARDA TURAN UN SOMNI COMPLERT

REVISTA OFICIAL FC BARCELONA AGOST-SETEMBRE DEL 2015

NÚM. 76 • 4 €

Josep Maria Bartomeu, guanyador de les eleccions del 18 de juliol

2 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 3

EDITORIAL

FC BARCELONA. Agost - setembre del 2015 EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 [email protected] DIRECTOR DE COMUNICACIÓ Albert Montagut CAP DE PREMSA Toni Ruiz DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS Roger Bogunyà, Oriol Bonsoms, Pau Campaña, Jordi Clos, Xavier Catalán, Gustau Galvache, David R. Jover, Rosana Mora, Francesc Orenes, Marc Parramon, Anna Segura i Manel Tomàs REVISIÓ LINGÜÍSTICA Lourdes Julià i Marina Àlamo ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana COMPAGINACIÓ I MAQUETACIÓ Anna Prats i Montse Chaure IL·LUSTRACIÓ Javier Rodríguez FOTO DE PORTADA Jordi Cotrina FOTOGRAFIA Centre de Documentació i Estudis FCB, Miguel Ruiz (FCB), Víctor Salgado (FCB), Marta Becerra (FCB), Aleix Tello (FCB), Arxiu Seguí (FCB), Arxiu FCB, Roberto Feijoo, Santiago Garcés, Lucas Garrido, Marc Gómez, Cristina González, Roc Herms, Hicks Milner, Xavi Morón, Germán Parga, Sevilla FC i UD Almeria PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 116.900 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g.

LLIÇÓ DE SINGULARITAT

El Barça va tornar a demos-trar el 18-J el seu esperit democràtic en una jorna-da electoral exemplar.

Una vegada més, els socis del FC Barcelona van escollir demo-cràticament el seu president, amb una participació del 43,12% del cens electoral. Un total de 47.270 socis

van exercir el seu dret a vot i van optar per un dels quatre candidats que es presenta-ven a les eleccions: Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa.

Per àmplia majoria, un 54,63% dels socis que van participar en les eleccions i 25.823 vots, Josep Maria Bartomeu i Floreta va ser proclamat president del FC Barcelona, el número 41 de la història del Club.

L’alta participa-ció dels socis (la tercera més alta de la història) i el desplegament organitzatiu van convertir la jornada del 18 de juliol passat en un nou exem-ple de la nostra singularitat com a club. Milers de socis van poder manifestar la seva voluntat a través del vot, l’expressió democràtica més fonamental.

Cap altra entitat esportiva del nivell del FC Barcelona, que competeix amb els grans clubs del món, la majoria en mans de societats anònimes o grans fortunes, demostra la pluralitat i l’esperit demo-cràtic que té el Barça, que en ple segle XXI manté la seva propietat íntegrament en mans dels seus socis. Són ells els que decideixen el futur del Barça.

La jornada celebrada a l’esplanada del

Camp Nou va ser una gran festa i malgrat les altes temperatures, els socis i les seves famí-lies van gaudir de les activitats programades pel Club, especialment els més petits.

Una jornada coberta per més de 500 pe-riodistes, arribats de països d’arreu del món, on admiren els jugadors blaugrana però també els valors i aquesta cultura democràti-ca que fa del Barça un club diferent.

Josep Maria Bartomeu exerceix de nou com a president, després de guanyar la con-fiança dels socis a les urnes. Ho fa després d’haver tancat una temporada esportiva extraordinària, rubricada amb el triplet, i un exercici econòmic que ha superat els 600 milions d’ingressos per primera vegada a la història, amb uns beneficis després d’impos-tos de 15 milions. El FC Barcelona torna a ser pioner i es converteix així en el primer club del futbol europeu que supera la barre-

ra dels 600 mili-ons, i això molt probablement el convertirà en el club esportiu amb més valor del planeta, com ja ha anunciat Forbes, quan la prestigiosa revista publiqui la propera llista al mes de maig.

Els reptes del nou mandat es presen-ten apassionants. La continuïtat de l’èxit esportiu, seguir invertint i apostant per la Masia i el desplegament de l’Espai Barça, el projecte patrimonial que ha de convertir les nostres instal·lacions en el millor com-plex esportiu del món al centre d’una gran ciutat, són alguns d’aquests objectius que la Junta Directiva espera desenvolupar en els propers sis anys. El nou president electe espera poder fer-ho possible, com afirma en aquestes pàgines, amb un Barça unit i que remi en la mateixa direcció per seguir sent el millor club del món. n

SUMARI

La història de la font de CanaletesEls orígens del lloc de trobada dels culers

El Tapas, 24, arribaal Camp NouEl nou espai gastronòmic de Carles Abellan

La Fundació fa realitat el somni de LeannaLa guanyadora d’un concurs rep les botes de Neymar

Descobrint les penyes del BarçaEl Gironès, la Selva, la Garrotxa i el Pla de l’Estany

Entrevista a Josep Maria Solé i SabatéL’historiador apropa la figura de Josep Suñol

Els primers entrenadors del BarçaDescoberta sobre els tècnics dels inicis del Club

L’exjugador Milonguita HerediaL’argentí torna al Camp Nou després de 20 anys

42

44

47

48

50

53

54

ReportatgeLa temporada de les seccions amateurs del Club

CRIS

TINA

GON

ZÁLE

Z - F

CB

Entrevista amb Josep Maria BartomeuEl president del Barça escollit a les urnes el 18-J

10

Aleix Vidal, la història del retorn a casaEl jugador blaugrana ha passat per 12 equips

24

El costat més personal d’Aitor EgurrolaEl porter d’hoquei patins, un enamorat del submarinisme

27

La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 28 de juliol del 2015.

28

ROC

HERM

S

FE D’ERRATES Jordi Cotrina, i no Agustí Carbonell com figura per error, és l’autor de la foto corresponent al llançament de la falta de Koeman a Wembley (pàg. 23 del núm. 75).

LA FESTA DE LA JORNADA ELECTORALEl 18 de juliol, dia de les eleccions, el recinte del Camp Nou es va convertir en un gran parc temàtic, amb tota mena d’activitats lúdiques, perquè els socis i les seves famílies poguessin gaudir d’una gran festa. CRISTINA GONZÁLEZ

TROBADA AMB KOBE A LA GIRA AMERICANA Kobe Bryant és del Barça i no va desaprofitar l’ocasió de visitar l’equip al seu pas per Los Angeles, primera etapa de la gira pels EUA. “Fa més de deu anys que segueixo l’equip. Adoro veure jugar Messi, Iniesta i tot el grup”. MIGUEL RUIZ - FCB

BRAVO TANCA LA TEMPORADA PERFECTAClaudio Bravo es va proclamar campió de la Copa Amèrica 2015 per primera vegada amb la seva selecció, Xile, i va tancar una temporada perfecta en què també ha guanyat el triplet (Lliga, Copa i Champions) en el seu primer any al Barça. A més dels títols col·lectius, Bravo també ha aconseguit el trofeu Zamora, com a porter menys golejat, i el Guant d’Or, com a millor porter de la Copa Amèrica 2015.HICKS MILNER

10 REVISTA BARÇA

ENTREVISTA A JOSEP MARIA BARTOMEU

Tenim un Barça líder en tot i hem de seguir així”

“

AJosep Maria Barto-meu, el número tres li ha portat sort. Un triplet històric, un trident màgic i tres victòries electorals (2003, 2010 i 2015)

ho certifiquen. Ja sabia el que és ser presi-dent del Barça, però ara és el president que han escollit els socis per portar la nau blau-grana els propers sis anys.

Sap que és el president número 41 de la història del Barça?Sí, fa uns mesos hauria estat el número 40, però gràcies a una tasca d’investigació del Centre de Documentació del Club, l’any passat es va restituir la figura de Francesc Xavier Casals, que va ser president del 1937 al 1939 però no se l’havia reconegut com a tal. Casals va dirigir el Club en uns moments molt difícils, després de la mort de Josep Suñol, i les autoritats franquistes el van represaliar el 1939.

Vostè no va voler inscriure mai el seu nom al marbre dels presidents que hi ha a la Llotja President Suñol... Ho farà ara?És veritat que això havia quedat pendent... Posar-hi el nom és el de menys, el que de veritat importa és que estic molt orgullós de formar part de la història del nostre club i d’haver guanyat la confiança del soci a les

urnes. És una gran responsabilitat i treba-llaré donant tot el que sóc capaç per res-pondre amb escreix a aquesta confiança.

Guanyador amb el 54,63% i una participa-ció de més de 47.000 socis. Sent el suport amb prou força?Són uns molt bons resultats, perquè re-forcen la legitimitat de la Junta Directiva que ha escollit el soci, amb una participa-ció molt alta en una jornada que va ser una festa de la democràcia i que reforça la nostra singularitat com a club. El Barça és propietat dels socis, som tots els que de-cidim el futur del nostre club, i el fet d’ha-ver aconseguit la majoria legitima més els projectes que tenim per davant. El soci ens ha marcat el camí.

Bartomeu 2003, 2010, 2015… Com ha can-viat vostè des que va entrar per primera vegada en un càrrec directiu del Club?Tinc uns pocs anys més..., però la mateixa il·lusió que el primer dia, fins i tot diria que més! Tinc més experiència, conec el Club, el que l’envolta, he après de les coses bones i encara més de les dolentes. Sé qui és qui en aquest món complicat però apassionant del futbol.

Què creu vostè que el Barça ha aportat a la seva vida?Moltes vivències inoblidables, moments

El president del FC Barcelona inicia el segon mandat després de guanyar per majoria les eleccions del 18 de juliol, que van comptar amb una gran participació. Bartomeu ha escoltat el soci i sap el que volKETTY CALATAYUD

REVISTA BARÇA 11

Bartomeu rep la felicitació de

Jordi Mestre quan l’enquesta de TV3

va anunciar la seva victòria electoral.

GERMÁN PARGA

12 REVISTA BARÇA

únics... També patiment, però les coses bones superen en molt les dolentes. He tingut l’oportunitat de contribuir a que un sentiment tan important per a mi com és el de ser del Barça formi part del meu viatge vital, del meu dia a dia i el de la meva famí-lia. Treballar perquè el Barça continuï sent el millor club del món és una satisfacció personal molt gran.

I vostè al Barça?Compromís, sentit de la responsabilitat, molta feina, il·lusió, ganes que aquest club segueixi creixent i guanyant... Com vaig dir el dia de les eleccions, tots els membres de la Junta i jo mateix suarem la samarreta com ho fan els nostres jugadors per acon-seguir que l’excel·lència que veiem al camp es traslladi a l’àmbit institucional. Ens po-dem equivocar, no som perfectes, però puc assegurar que totes les decisions que hem pres i que prendrem serà pensant en el que creiem que és millor per al Barça.

Amb quin moment es quedaria de tota la campanya electoral?Amb cadascuna de les trobades que hem fet amb els socis pel territori. He après molt de les converses, reflexions i discussions amb els socis. Han estat més de 70 troba-des, totes molt interessants.

I del dia de les eleccions?Amb les paraules de suport dels socis, veu-re com s’estimen el Club, com s’impliquen i es preocupen. Personalment, l’abraçada amb la meva dona i els meus fills.

Ha mantingut contacte amb milers de so-cis. Digui’m una frase, un consell, alguna cosa que li hagi quedat gravada...M’han demanat que no entri en les provo-cacions i que representi el Barça tan bé com sàpiga, sense que mai se’m pugui fer un re-tret per la conducta. Sobretot que segueixi posant seny en aquests sis anys.

Vostè lidera una multinacional, ha viscut una de les etapes més intenses de la histò-

ria del Barça, amb tres finals, tres celebra-cions, una campanya electoral, la presa de possessió, l’inici d’un nou mandat... Com se suporta físicament aquesta hiperactivitat?Des que vaig assumir la presidència al ge-ner del 2014 dormo molt menys! No és fàcil compaginar les responsabilitats fami-liars i professionals amb la presidència d’un club tan gran com el Barça. Però és qüestió de saber-se organitzar, comptar amb el su-port total i la comprensió de la família i de tenir bons professionals al Club.

Què mou una persona a voler ser presi-dent del FC Barcelona?És difícil... L’estima al Club, la vocació de ser-vei, la confiança que pots aportar el millor de tu i el de cadascuna de les persones que for-men la Junta Directiva i que comparteixen la mateixa visió de com ha de ser el Barça.

I després de viure moments difícils, què l’ha mogut a voler repetir?Crec que podem seguir ajudant que aquest club segueixi creixent i segueixi guanyant. Tenim reptes per endavant que són molt importants per al futur del nostre club i per a les futures generacions de culers que han de seguir gaudint del millor futbol, de les millors instal·lacions, han de seguir sentint-se orgullosos del que representa el Barça, dels seus valors, del seu compromís amb la societat, amb el país, de tenir uns futbolistes formats a casa, de ser el club amb més seguidors del món... En definiti-va, de ser una referència i formar part de la vida de milions de persones. Tenim un club líder en èxits esportius, en ingressos, en massa social... El més important no és arribar-hi, ara ens hem de mantenir en aquesta posició de privilegi.

La majoria de directius de l’anterior man-dat repeteixen l’experiència, excepte Ja-vier Faus, i incorpora noves persones a la Junta: Emili Rousaud, Maria Teixidor, En-rique Tombas, Oriol Tomàs, Jordi Calsami-glia i Xavier Vilajoana. Què poden aportar a l’equip directiu?Tots ells són grans barcelonistes i compar-teixen la il·lusió i les ganes de treballar pel Barça, de posar el seu gra de sorra per fer encara millor aquest club. Tots poden aportar coses perquè són professionals molt reconeguts en els seus àmbits, i la seva experiència segur que serà útil per al Barça.

Vostè incorpora la primera vicepresidenta de la història del Club, Susana Monje. Han hagut de passar 115 anys... Era una assig-natura pendent?

“Estic orgullós d’haver guanyat la confiança dels socis a les urnes”

“Guanyar el sextet i dues Champions seguides? Si algú pot fer-ho és el Barça, n’estic segur”

ELECCIONS FCB 2015 / ENTREVISTA A JOSEP MARIA BARTOMEU

GERM

ÁN P

ARGA

ROC

HERM

SRO

C HE

RMS

REVISTA BARÇA 13

Bartomeu mostra el signe del tres que

l’ha caracteritzat rodejat de nens. Amb la família a les votacions, i abraçant-se al seu fill.

Ja com a guanyador, Bartomeu mostra el seu optimisme mentre es dirigeix a l’Auditori, on va agrair el suport dels

seus companys.

El nostre club ha estat pioner en moltes co-ses. La primera sòcia va ser reconeguda el 1913 quan encara no existia sufragi univer-sal a Espanya. Han hagut de passar massa anys perquè una dona ocupés un càrrec com aquest, però hauria de ser el més nor-mal en un club que té gairebé un 25% de sòcies dones. La Susana Monje és una per-sona molt capacitada, molt preparada, i és una dona amb principis i conviccions. Serà una gran vicepresidenta.

De tots els punts del seu programa electo-ral, quin és el que més il·lusió li fa complir?És difícil de dir perquè tots els reptes que tenim per endavant són importants, tots es retroalimenten i són necessaris. Neces-sitem tenir els millors jugadors per tenir el millor equip i que els culers seguim gaudint i sent feliços, també necessitem continuar sent un referent al món per ser més globals, atraure més patrocinadors, aconseguir més ingressos per poder competir amb altres clubs; i hem de fer realitat l’Espai Barça per tenir unes instal·lacions a l’altura de la grandesa del Club, perquè les puguin gau-dir els socis els 365 dies a l’any i per poder seguir creixent.

I quin el més difícil?No n’hi ha cap de fàcil, per això insistei-xo que els barcelonistes hem d’estar units perquè així serem més forts per aconse-guir-los. Si afrontem junts tots quests pro-jectes i reptes, amb esperit constructiu, estic segur que es faran realitat.

Espera poder aconseguir aquesta unitat?Treballaré i ho posaré tot de la meva part per aconseguir-ho, però no n’hi haurà prou si els altres no volen. Jo estenc la mà però encaixar-la és cosa de dos.

Després del triplet, Luis Enrique ja va parlar de treballar per aconseguir el sextet, que tampoc mai s’ha aconseguit dos cops..., com repetir el triomf a la Champions de manera consecutiva. Què li fa més il·lusió?Qualsevol títol fa il·lusió, i anar sumant encara més, perquè veure feliç la gent del Barça és el millor premi per a un president. Cap jugador es cansa de guanyar, i aquest any aquests dos objectius esportius són tan grans i motivadors com difícils, però no hi ha res impossible i això és el que hem de pensar. Per què el Barça no pot ser el primer a aconseguir-ho? Si un equip pot, aquest és el nostre, perquè tenim una plantilla capaç, un entrenador exigent i una afició que hi creu. Hem fet història, seguim fent història i seguirem fent història al futbol mundial. N’estic segur. n

GERM

ÁN P

ARGA

ROC

HERM

SRO

C HE

RMS

14 REVISTA BARÇA

ELECCIONS FCB 2015

Els gestors del Club fins al 2021

La nova Junta Directiva està inte-grada per 21 membres i presenta alguns canvis estructurals respecte a la de l’anterior mandat, així com la incorporació de sis nous directius.

Jordi Cardoner, que havia estat el vicepresi-dent segon, passa a ocupar el càrrec de vice-president primer en substitució de Javier Faus; Manel Arroyo, que en l’anterior mandat havia ocupat el càrrec de vicepresident de l’Àrea de Mèdia i Comunicació, ara assumeix, com a vicepresident, l’Àrea de Màrqueting i de Co-municació, amb la responsabilitat en l’àmbit comercial i en el de patrocini; Susana Monje, tresorera en l’anterior mandat, ocupa el càrrec de vicepresidenta econòmica (es converteix així en la primera vicepresidenta de la història del Club), i Jordi Moix assumeix el comissionat específic de l’Espai Barça, càrrec de nova crea-ció. Les sis noves incorporacions són Jordi Cal-samiglia, secretari; Enrique Tombas, tresorer; Maria Teixidor, vicesecretària, i Emili Rousaud, Oriol Tomás i Xavier Vilajoana, com a vocals. n

K. C. / FOTOS ROC HERMS

Josep Maria Bartomeu va prendre possessió a l’endemà de les eleccions. Ramon Adell, president de la Comissió Gestora, i el nou president electe van signar el traspàs de poders

JOSEP MARIA BARTOMEU I FLORETAPRESIDENT SOCI 16.331Barcelona, 6-2-1963

Casat i pare de dos fills, és soci i conseller delegat de les empreses ADELTE Group i EFS. Va estrenar-se com a president del FC Barcelona el 23 de gener del 2014, quan Sandro Rosell va presentar la dimissió. El fins aleshores vicepresident esportiu va assumir el càrrec al llarg de 16 mesos. Entre el 2003 i el 2005 va ser directiu responsable de les seccions d’handbol i de bàsquet, mentre que el 2010 va tornar al Club com a vicepresident esportiu.

El nou president es dirigeix als convidats en l’acte de presa de possessió.Bartomeu, signant el traspàs de poders amb Ramon Adell.

ROBE

RTO

FEIJO

O

ROBE

RTO

FEIJO

O

REVISTA BARÇA 15

CÀRRECS DE LA JUNTA I VOCALS

ELS VICEPRESIDENTS DE LA JUNTA

REVISTA BARÇA 15

JORDI CARDONER I CASAUSVICEPRESIDENT PRIMER ÀREA SOCIAL

SOCI 5.367Barcelona, 5 -7- 1962

JORDI MOIX I LATASCOMISSIONAT ESPAI BARÇASOCI 42.507Barcelona, 12-11-1960

CARLES VILARRUBÍ I CARRIÓVICEPRESIDENT SEGONÀREA DE RELACIONS INTERNACIONALS I INSTITUCIONALSSOCI 45.414Barcelona, 21-2-1954

ENRIQUE TOMBAS I NAVARROTRESORER

SOCI 16.479Barcelona, 20-10-1967

JOAN BLADÉ I MARSALVOCALSOCI 56.825Barcelona, 18-9-1960

JAVIER BORDAS DE TOGORESVOCALSOCI 13.356Barcelona, 5-3-1961

SILVIO ELÍAS I MARIMÓNVOCALSOCI 3.315Barcelona, 15-8-1948

DÍDAC LEE I HSINGVOCALSOCI 99.076Figueres, 15-1-1974

Empresari de gran trajectòria professional i àmplia experi-ència en càrrecs de responsa-bilitat en diferents empreses i institucions catalanes.

Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses a ESADE, Executive MBA per ESADE. Era membre de la Comissió Social.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia, especialista en Estomatologia i Odontologia i MBA per ESADE. Propietari del Grup Doctor Bladé.

Llicenciat en Administració d’Empreses i Executive MBA per ESADE. President del Grupo Costa Este.

Llicenciat en Dret, expropietari, conseller i director general de Caprabo i actualment president i accionista de referència de Veritas.

Estudis en Enginyeria Informàtica i de postgrau de Gestió d’Em-preses. Emprenedor en sèrie, i conseller delegat d’Inspirit.

Llicenciat en Ciències Econòmi-ques i Empresarials (Economia, Política i Sociologia) i Executive MBA per EADA. És conseller delegat de Kids School.

Llicenciat en Ciències Empresarials per ESADE i màster en Internatio-nal Management per la Thunder-bird Graduate School (EUA).

JORDI MESTRE I MASDEUVICEPRESIDENT TERCERÀREA ESPORTIVA


JORDI CALSAMIGLIA I BLANCAFORTSECRETARI


MANEL ARROYO I PÉREZVICEPRESIDENT QUARTÀREA DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓSOCI 107.958Vic, 10-5-1960

MARIA TEIXIDOR I JUFRESAVICESECRETÀRIA

SÒCIA 47.166Barcelona, 8-10-1975

SUSANA MONJE I GUTIÉRREZVICEPRESIDENTA CINQUENAÀREA ECONÒMICA

SÒCIA 93.782Oviedo, 14-11-1972

JORDI MONÉS I CARILLAVOCAL


RAMON PONT I AMENÓSVOCAL SOCI 71.195Tàrrega, 1-4-1937

Ha cursat estudis a la Business Administration de la Universitat de Geòrgia (EUA). President del Grup Borges.

JOSEP R. VIDAL-ABARCA I ARMENGOLVOCALSOCI 101.583Barcelona, 15-8-1962

Llicenciat en Arquitectura i màster en Estructures. És soci i director general d’Asian Projects Management.

PAU VILANOVA I VILA-ABADALVOCALSOCI 41.865Barcelona, 13-2-1964

Dissenyador i gestor d’obres, amb un màster a la Universitat de Copenhaguen. Dirigeix l’empresa Pau Vilanova des del 2008.

EMILI ROUSAUD I PARÉSVOCALSOCI 35.566Barcelona, 27-4-1966

Llicenciat en Ciències Empresari-als i MBA per ESADE i Màster en AGT per ESADE. Fundador i DG de Factor Energia, S.A.

ORIOL TOMÀS I CARULLAVOCALSOCI 62.046Barcelona, 23-1-1970

Llicenciat en Econòmiques i Màster en Direcció d’Empreses (MBE) per IESE. Realitza gestió d’inversions en projectes digitals.

XAVIER VILAJOANA I EDUARDOVOCALSOCI 35.916Barcelona, 2-1-1973

Enginyer industrial, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, en Humanitats i PDG per IESE. Exjugador del Club.

Estudis d’Alta Direcció d’Empreses en IESE i Màster en Gestió Gerencial per EADA. És president d’Expo Hoteles & Resorts.

Advocat, titular del Bufet Calsa-miglia. Era membre de la Comis-sió de Reforma dels Estatuts i de la Comissió de Disciplina.

Director general i accionista de l’empresa Dorna Sports & Moto GP. La seva trajectòria es va iniciar com a periodista (Ràdio Vic, RNE, TVE, SER, i RACC).

Llicenciada en Dret. Curs Superior Universitari en Mediació i en Propietat Intel·lectual. Directora de MPD.

Llicenciada en Administració d’Empreses i diplomada en Ciències Empresarials. Empresà-ria, és sòcia i directora general d’Essentium Grupo.

Doctor cum laude en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en Oftalmologia.

16 REVISTA BARÇA

ELECCIONS FCB 2015 / JOSEP MARIA BARTOMEU, PRESIDENT

Josep Maria Bartomeu. Joan Laporta. Agustí Benedito.

54,63%Josep MariaBartomeu

33,03%JoanLaporta

0.4% no válid

1.07% en blanc

7,16%Agustí

Benedito

dels socis amb dret a vot hi van participar

3,70%Toni

Freixa

Toni Freixa.

Una victòria inapel·lable

Josep Maria Bartomeu es va im-posar àmpliament a les eleccions amb un suport del 54,63% dels

vots emesos, 25.823 socis del total de 47.270 que van exercir el seu dret a vot. El president sortint va guanyar-se la confiança dels socis a les urnes amb una victòria inqüestionable, amb una parti-cipació que va ser superior a l’estimat, amb un 43,12% del cens electoral, fixat en 109.637 socis. Aquestes han estat les terceres eleccions amb una participació més gran de la història del FC Barcelona. Les superen les de l’any 2010 (57.088) i 2003 (51.618). Joan Laporta va ser el segon candidat més votat amb 15.615 (33,03%), seguit d’Agustí Benedito, 3.386 (7,17%) i Toni Freixa (1.750 (3,70%). La jornada electoral va destacar per la total absència d’incidents, les altes temperatures i un gran ambient festiu en què els socis i els seus acompanyants van poder gaudir de les activitats lúdiques que va organitzar el Club i que van ser tot un èxit. Al final, el president de la Comissió Gestora, Ramon Adell, va agrair la tasca efectuada per la Junta i la mesa electoral, així com per tots els empleats i col·laboradors que van participar en l’organització, que, un cop més, va ser modèlica. n

RESULTATS ELECTORALS Escrutini final

La jornada

43,12%

50

40

30

20

10

010.00HORA

4.842

44.64647.270

40.54836.907

34.29831.90430.182

26.963

22.166

16.185

9.7114.842

4.869

3.219 3.641

1.722 2.3

94 2.624

2.609

6.474

5.981

4.797

4.098

10.00HORA

11.00

11.00

12.00

12.00

13.00

13.00

14.00

14.00

15.00

15.00

16.00

16.00

17.00

17.00

18.00

18.00

19.00

19.00

20.00

20.00

21.00

21.00

ACUMULATS

HORA A HORA

GERM

ÁN P

ARGA

LUCA

S GA

RRID

O

ROC

HERM

S

LUCA

S GA

RRID

O

REVISTA BARÇA 17

Com ja va fer al Referèndum, Gerard Piqué va anar a votar

acompanyat del seu fill Milan. Luis Enrique va ser dels més matiners.

Puyol, Iniesta i Xavi, tres capitans que

també van exercir el seu dret com a socis,

com el president de la Generalitat, Artur Mas.

MIG

UEL

RUIZ

- FC

BM

IGUE

L RU

IZ -

FCB

MIG

UEL

RUIZ

- FC

B

ROC

HERM

SM

IGUE

L RU

IZ -

FCB

MIG

UEL

RUIZ

- FC

B

18 REVISTA BARÇA

LA PLANIFICACIÓ ESPORTIVA

Robert (Betxí, Castelló, 5 de juliol del 1962) va ser jugador del Barça entre els anys 1986 i 1990. Amb la samarreta blau-grana va jugar 196 partits

oficials i va aconseguir tres títols: dues Copes del Rei (1988 i 1990) i una Recopa d’Europa (1989). També va jugar al Castelló (1979/81), el València (1981/86 i 1990/95), el Vila-real (1995/99) i el Còrdova (1999/01). Va ser entrenador al València B (2004/05), el Còr-dova (2005/06), l’Oriola (2006/07) i l’Alzira (2008/09).

El nou secretari tècnic va arribar al primer equip procedent del València després de la do-lorosa final de la Copa d’Europa del 1986 da-vant l’Steaua de Bucarest. L’entrenador Terry Venables ja l’havia intentat fitxar la temporada anterior. El migcampista cridava l’atenció per la potència física, el caràcter, la polivalència i la bona arribada des de la segona línia. Era un bon rematador i dominava el joc aeri.

Del principi a la fi de la seva etapa blaugra-na seria indiscutible en les alineacions. Tot i que acabava de superar una lesió força greu amb el València, el seu rendiment va ser elevat des del primer moment. En poca consonància amb el de l’equip, que va sumar dues tempora-des de pocs èxits i molts problemes extraespor-tius, com el del Motí de l’Hesperia, a l’abril del 1988. El valencià seria dels pocs que entraria en els plans del nou entrenador, Johan Cruyff.

El paper de Robert va continuar sent prin-cipal. No obstant això, quan el Dream Team s’enlairava, un dels seus presumibles referents es va quedar a terra. Després d’una gira al Japó, el Barça va continuar la preparació de la nova temporada a Holanda. Allà es va detonar la bomba. Robert no volia esperar més una mi-llora contractual aparaulada des de feia anys i va tornar a casa en plena pretemporada. n

Una de les primeres decisions de la Junta Directiva va ser nomenar un secretari tècnic vinculat a la plantilla, càrrec de nova creació

Robert Fernández, secretari tècnic del primer equip

Josep Segura serà el secretari tècnic del Barça B i els juvenils A i B. Amb la seva arribada es va desvelar també el nom

del nou entrenador del segon equip del futbol blaugrana, Gerard López.Segura (Olesa de Montserrat, 19 de març del 1957) és professor d’INEFC especialitzat en futbol i va pertànyer als serveis tècnics del FC Barcelona entre els anys 1997 i 2006. Va ser entrenador ajudant de Llorenç Serra Ferrer a l’AEK d’Atenes (2006/07) i entrenador de l’Olympiacos (2008), amb el qual va guanyar una Superlliga i una Copa. També va ser direc-tor de l’Acadèmia del Liverpool (2009-2012).Gerard López (Granollers, 12 de març del 1979), per la seva banda, ha firmat per a dues tem-porades. Es va formar al futbol formatiu del

JORDI CLOS

El president Bartomeu saluda Robert Fernández a la seva arribada a San Francisco per la gira.

Gerard López i Josep Segura.

Josep Segura per al futbol formatiuprofessional i Gerard per al Barça B

Barça i va jugar al primer equip entre els anys 2000 i 2005. El seu gran repte serà “retornar el Barça B a la Segona Divisió A i ajudar que juga-dors del filial puguin pujar al primer equip”.La Junta Directiva també va nomenar Ariedo Braida responsable de l’scouting internacio-nal del Club i Carles Rexach, responsable de l’scouting estatal. Braida i Rexach dependran d’Albert Soler, director d’Esports Professionals.

Mentre l’equip de somni assolia cotes in-explorades, Robert Fernández va jugar cinc anys en un València un esglaó per sota del Barça i el Madrid. Posteriorment, ja reciclat com a defensa, tornaria al Camp Nou amb la samarreta del Vila-real. La seva vida or-denada i la intel·ligència tàctica li van per-

metre jugar a l’elit fins als 39 anys, quan es va retirar al Còrdova per culpa d’una lesió, l’any 2001.

Mai es va allunyar gaire del futbol. Va tre-ballar a la secretaria tècnica del València i de l’Atlètic de Madrid, a la coordinació de la base xe i va tastar la tasca d’entrenador. n

VÍCT

OR S

ALGA

DO -

FCB

MIG

UEL

RUIZ

- FC

B

REVISTA BARÇA 19

RESULTATS ECONÒMICS 2014/15

Per primera vega-da a la història, el Barça ha superat els 600 milions d’ingressos i es

converteix així en el primer club esportiu que ho aconsegueix. Així queda reflectit en l’informe d’auditoria dels comptes anuals corresponents a la temporada 2014/15, que la Comissió Gesto-ra, amb la voluntat d’actuar amb la màxima transparència, va fer públic un cop el va rebre de l’em-

La Comissió Gestora va fer públic l’informe d’auditoria dels comptes anuals de la temporada 2014/15

El Barça, primer club que arriba als 600 milions d’ingressos

REDACCIÓ

presa auditora Deloitte. L’exercici 2014/15 s’ha tancat amb una xifra d’ingressos de 608 M€, un EBITDA de 105 M€ i un benefici després d’impostos de 15 M€.

L’informe d’auditoria és net, no inclou cap excepció i manifesta en la seva opinió que “els comp-tes anuals de l’exercici 2014/15 expressen, en tots els aspectes sig-nificatius, la imatge fidel del pa-trimoni i de la situació financera del FC Barcelona a 30 de juny de 2015, així com dels seus resultats i fluxos d’efectiu corresponents a l’exercici anual finalitzat en aquesta data, de conformitat amb el marc normatiu d’informació financera que resulta d’aplicació i, en particular, amb els principis i criteris comptables que hi estiguin continguts”. n

174246 267 299 334 385

415 473495 490

530 608

EVOLUCIÓ DE RESULTATS DESPRÉS D’IMPOSTOS

1,537 33

7 11 7

-80-9

49 32 41 15

RESULTATS 2014/15Milions €

REAL

13/1

4

PPT

14/1

5

REAL

14/1

5

INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 530 539 608DESPESES D’EXPLOTACIÓ -472 -509 -581RESULTAT D’EXPLOTACIÓ 58 30 27INGRESSOS I DESPESES FINANCERES -3 -6 -9RESULTAT NET 55 24 18RESULTAT DESPRÉS D’IMPOSTOS 41 18 15

EBITDA (resultat d’explotació + amortitzacions) 134 116 105

2003

/04

2004

/05

2005

/06

2006

/07

2007

/08

2008

/09

2009

/10

2010

/11

2011/

12

2012/

13

2013/

14

2014

/15

Milions €

20 REVISTA BARÇA20 REVISTA BARÇA

Arda Turan (Istanbul, 30 de gener del 1987) és un dels ju-gadors que havia de-manat Luis Enrique per fer encara millor la plantilla del triplet.

Les seves ganes de jugar al Barça van po-der més que els diners o que el fet de no poder jugar durant sis mesos. Vol formar part de la cultura futbolística d’un club que l’apassiona.

Com és Arda Turan com a persona?Intento ser una persona molt correcta. El més important és la meva consciència i el meu cor. El millor que tinc és la meva famí-lia, els meus amics i m’encanta compartir. Els diners mai han tingut gaire importància a la meva vida. Només utilitzo els diners per fer feliç la gent que m’estimo. Un dia el futbol acabarà, ja no podré jugar més, i la gent podrà opinar si el meu futbol era bo o dolent, però si la gent diu que sóc una bona persona, això serà el més important.

Vostè sempre somriu...Sí, perquè sempre agraeixo a Déu les coses que m’ha donat. Tot el que tinc és gràcies a ell, i per això treballo molt per ser digne. Respecto tots els pobles, tothom és igual per a mi. Aquests pensaments m’han aju-dat a la vida.

Què és el que més l’atrau del Barça?Sempre he dit que m’agradava el Barça, no és d’ara, ja ho deia quan era al Galatasaray i també a l’Atlètic de Madrid. Tinc una sa-

“El Barcelona és una màquina de futbol i vull ser una peça important d’aquesta màquina. És un repte, perquè estar al millor equip del món no és a l’abast de qualsevol”

KETTY CALATAYUD / FOTOS MIGUEL RUIZ

ArdaPassió pel BarçaTuran

REVISTA BARÇA 21REVISTA BARÇA 21

marreta del Barça des de fa anys. Des de petit m’atreia el Barça, però més que es-timar-lo, el respectava. Un dia, veient un partit contra el Chelsea en què el Barça perdia, jugant com sempre, en curt, i vaig pensar..., això és el Barça..., encara que per-din, mai canvien el seu estil. Més important que guanyar o perdre, és tenir una cultura, un segell propi. El Barça té la seva cultura, el seu estil, la seva manera de jugar, i no ho canvia per res. És fidel a ell mateix. Per a mi, el Barça és una cultura.

Quan veia el Barça jugar pensava que al-gun dia podria formar-ne part?No miro gaire la televisió, però quan juga el Barça, no m’ho perdo perquè gaudeixo veient-lo jugar. A David Villa des del primer dia li preguntava com era el Club, Barcelo-na, com eren Andrés Iniesta, Xavi, Messi... Sentia molta curiositat.

Què és el que més l’ha sorprès quan ha conegut el Club per dins?L’organització és impecable. Des de la pri-

Turan

mera vegada que vaig trepitjar el Club i la Ciutat Esportiva, vaig notar que el Barça és una altra cosa, que no és comparable amb cap altre club. Ser aquí és el màxim per a qualsevol futbolista. A l’Atlètic sempre li es-taré agraït i sempre serà al meu cor, perquè ha estat una gran família per a mi, i allà feien tot el possible perquè jo fos feliç.

Coneixia els jugadors del Barça com a ri-vals, ara són els seus companys...Quan coincidíem al camp sempre sentia un

22 REVISTA BARÇA

ARDA TURAN PASSIÓ PEL BARÇA

Arda Turan, durant la seva primera roda de premsa davant els mitjans de comunicació el dia de la seva presentació.

gran respecte per ells. Jo sempre he jugat dur al camp, i és futbol, no estàs sempre demanant perdó. Però quan jugava contra Xavi, Iniesta, Messi..., i feia alguna entrada els deia “ho sento”, perquè els respecto, sé que ells només pensaven a jugar la pilota, jugar a futbol. Iniesta sempre ha estat el meu ídol, he après molt veient-lo jugar, i ara aprendré més sent el seu company.

Com s’imagina jugant al Barça?El Barcelona és una màquina de jugar a fut-bol i els jugadors bons poden adaptar-se a aquesta màquina. Jo crec que puc fer-ho. Vull ser una peça important d’aquesta mà-quina. És un gran repte professional per a mi, perquè jugar al Barça i formar part del millor equip del món no és a l’abast de

qualsevol futbolista. Si ho aconsegueixes i formes part d’aquesta màquina, has fet al-guna cosa diferent a la teva vida.

Què creu que pot aportar vostè?Jo ho dono tot pel meu equip. Quan no tinguem la pilota, potser podem ser més agressius defensivament, i crec que puc aportar molt en aquest sentit.

Què li ha semblat Luis Enrique?Molt bo, és molt simpàtic, comunica i mo-tiva. El primer dia que vaig parlar amb ell per telèfon va ser molt amable i molt pro-per, i estic molt content perquè ell em volia.

Aquí una de les coses que més sorprèn els nous són els rondos i la velocitat amb què

es mou la pilota... Ho ha experimentat?El rondo és el millor entrenament que hi ha per a l’estil del Barça. Aquí de moment hem començat fent treball físic, però sem-pre amb la pilota, i aquesta és una diferèn-cia que he notat. Però quan vaig tenir Frank Rijkaard al Galatasaray també ho fèiem.

Com va influir Rijkaard en el seu joc o en les ganes de venir al Barça?Vaig aprendre molt amb ell, a més, és un bon amic meu, una bona persona. Ja m’agrada-va el Barça molt abans, perquè a qualsevol que li agradi el futbol li agrada el Barça. Però sí que Rijkaard va influir en la meva manera de jugar. Abans, quan tenia 19 o 20 anys, jugava diferent, conduïa molt la pilota, dri-blava molt, i amb Rijkaard vaig aprendre

REVISTA BARÇA 23

A Turquia li diuen Koca Kafa (cap-gròs) com a apel·latiu afectuós. I és que Arda Turan és un referent per

als aficionats turcs i un dels líders de l’actual selecció turca de futbol. El turc és un jugador ofensiu que combina moltes i diverses virtuts. Destaca per la potència física i el caràcter sobre el terreny de joc, però ho completa amb una tècnica depurada que el fa ser desequilibrant a tres quarts de camp. Té una gran última passada i durant la seva carrera ha vist porteria amb una certa assi-

L’ídol del futbol turc

a jugar més fàcil, a combinar més amb els companys, a tenir un joc més de posició.

Com es mentalitza per estar fins al gener sense jugar?És difícil. Des de fa anys que jugo 50 partits cada temporada i estar sis mesos sense ju-gar serà molt dur, però la meva motivació és que després, quan torni a jugar, porta-ré la samarreta del Barça. És en l’únic que penso. Quan em fico al llit a la nit, penso “Arda, tranquil, d’aquí a sis mesos jugaràs al Barça”, i això és un somni que es farà realitat, un somni per a qualsevol jugador.

Quan el seu representant li va trucar i li va dir que el Barça el volia, què va sentir?El meu representant em va trucar i em va dir “anem a un club molt gran”, però no me’n va dir el nom. Després em va dir “Arda, tu seràs molt feliç”, i aquí vaig entendre perfectament que aquest equip era el Barça, perquè per ser molt feliç només podia tractar-se del Barça. És el millor equip de la història del futbol, té el millor jugador de la història del futbol, i Andrés és aquí i, a més, pots guanyar tots els títols. Era impossible que un altre club em fes més feliç. Quan el meu representant va acabar de negociar el contracte, jo no sabia el que guanyaria. Això no era important per a mi. No, si es tractava del Barça. Hi havia altres ofertes, però quan el Barça truca a la teva porta, com pots escoltar un altre club?

Què significa per al seu país, Turquia, on vostè és un ídol, que hagi fitxat pel Barça?Venir aquí no només és important per a mi, també ho és per al meu país, per als nens de Turquia. Quasi la meitat de la població del meu país, uns 45 milions, són joves, i per a ells sóc un exemple. Jugar al Barça no és fà-cil, per a la majoria de futbolistes és quelcom impossible, i ara els turcs joves, i també altres esportistes, pensaran que els somnis es po-den complir, com he fet jo. Mira, el Barça té 300 milions de fans al món i el dia que vaig fitxar, a la pàgina web del Club em van donar

la benvinguda en turc. Això ho ha vist tot el món, i això per a Turquia és molt important. Vosaltres podeu entendre-ho perquè heu do-nat alguna cosa al món.

Sent el pes d’aquesta responsabilitat?Dins del camp no penso en tot això, no-més estic concentrat en el futbol. Nosaltres no teníem res quan érem petits i jugàvem a futbol al barri. Ara sóc al Barça. És clar que tinc aquesta responsabilitat, però ara em toca gaudir també. Vaig sentir una gran

Turan, quan era jugador del Galatasaray, i en un partit amb la selecció turca.

responsabilitat quan vaig haver d’escollir entre els estudis i el futbol. La meva família no tenia diners i escollir era un risc per a ells. Si em dedicava al futbol i les coses no em sortien bé i no arribava a professional, com podia després recuperar el temps per-dut per ajudar-los?

La barba és intocable?Ha, ha! A la meva mare li agrada molt, i la meva mare és la persona més important a la meva vida. n

Arda Turan va signar el con-tracte amb el president de la Comissió Gestora, Ramon Adell, es va trobar un missatge de benvinguda al vestidor i final-ment es va posar la samarreta blaugrana per primer cop i va ser presentat a la gespa del Camp Nou.

El primer dia de blaugrana

duïtat. Peça clau dels millors anys de l’At-lètic de Madrid, arriba al Barça per aportar físic i creativitat al mig del camp blaugrana. Turan va debutar al futbol professional amb el Galatasaray la temporada 2004/05, però l’any següent va ser cedit al Vestel Manisaspor –també de Turquia- per gaudir de més minuts. Les seves actuacions li van valer el retorn al conjunt d’Istanbul, on va passar a ser un home important. Les cinc temporades que hi va jugar, va disputar una mitjana de 38 partits per curs. Tot i no ser un home gol, amb l’equip de l’estadi Ali Sami va marcar un total de 43 dianes. n

PAU CAMPAÑA

24 REVISTA BARÇA

ALEIX VIDAL / UNA HISTÒRIA DE SUPERACIÓ

La història d’Aleix Vidal amb el FC Barcelona no és la d’un amor a primera vista. Més aviat és la consolidació d’una relació viscuda a dis-tància, a foc lent, després d’un primer flirteig que no

va acabar de sortir bé. Han calgut molts es-forços -més d’una dècada en 12 equips dife-rents- perquè tots dos unissin forces ara.

Aleix Vidal torna al FC Barcelona després d’haver picat pedra durant més d’una dècada en 12 equips diferents

ROGER BOGUNYÀ

Roda el món i torna al Camp NouEl futbolista, que no podrà debutar fins al gener, es mostra rialler i agradable durant tota la xerrada.

“Ara ja no, però llavors es creia que el que necessitava el Club era gent d’una mida més gran, jugadors més alts”, explica, sobre els motius del seu adéu del planter culer.

Després vindrien molts anys de picar pe-dra. L’equip següent seria el Cambrils, des d’on tornaria a cridar l’atenció d’un gran, aquest cop el Reial Madrid. “Una persona vinculada al Madrid em va veure, em van fer una prova i em van fitxar. Va ser la meva primera experiència lluny de casa. Vaig viu-re un any sol allà, en una residència que tenia el club. Des del primer moment sa-bia que al Madrid era gairebé impossible que triomfés”, reconeix. Va ser una tem-porada difícil per al tarragoní, cada cop més consolidat com un jugador de banda, després d’haver estat fins llavors un juga-

Cal remuntar-se fins al 2001 per trobar aquell primer contacte. Aleix Vidal tenia no-més 11 anys quan va despertar l’interès del club blaugrana, que va incorporar-lo a l’In-fantil B, on tindria Jordi Alba com a company. Aquella primera estada al Club s’emmarca després d’haver despuntat al CF Valls, equip ubicat a només set quilòmetres del seu Puig- pelat natal. “Al meu poble només hi havia una pista de futbol sala de ciment, però no jugàvem mai allà. Jugàvem a la plaça, davant d’una porta... Quan ets un nen, qualsevol cosa et serveix”, recorda ara.

La seva podria haver estat la història d’un nen prodigi, que amb 11 anys aterra al Barça per acabar triomfant anys més tard al primer equip. La vida, però, de vegades presenta obstacles que cal anar superant.

MIG

UEL

RUIZ

- FC

B

REVISTA BARÇA 25

dor eminentment ofensiu: “Durant l’any no estava jugant gaire i vaig tenir converses amb el meu pare perquè volia tornar abans cap a casa. Finalment, el Madrid volia que continués i van oferir feina també als meus pares. Jo pensava, però, que el millor per a mi i per a la meva família era que no es moguessin d’on eren. No era necessari fer aquest sacrifici. No eren unes quantitats per mobilitzar tota la família”.

Vida més enllà del futbolSeguiria al Madrid una nova estada al Cam-brils i posteriorment una etapa al juvenil del Reus. És durant aquesta època quan Aleix Vi-dal dedica el seu temps lliure a fer els mòduls de formació professional d’electricista i fon-taner. “Mai he estat una persona amiga dels estudis i en aquestes categories, tan jove, no guanyes gaires diners i has de buscar alterna-tives per poder fer les coses que t’agraden”, raona. Afortunadament, el futbol li concedeix una nova oportunitat. Disposa de minuts al primer equip del Reus, llavors a Tercera, i acaba fitxant per l’Espanyol. Des d’allà va ce-dit primer al juvenil de la Damm i, un any més tard, al Panthrakikos de la Superlliga grega, el seu debut en una categoria de més alt nivell. Té 17 anys i és el seu vuitè equip. “No era un Primera com els d’aquí, però aquella experiència, tot i no jugar gaire i viure un altre cop sol, em va servir per agafar molta maduresa personal”, explica.

El 2009 Aleix Vidal decideix no seguir a l’Espanyol, que l’havia cedit durant dues temporades consecutives. Espera una pro-posta millor, però acaba recalant a la Pobla de Mafumet, filial del Nàstic. “He d’estar molt agraït a Santi Coch, l’entrenador de la Pobla, perquè va esperar-me i va fer un gran esforç per mi. Jo volia veure si sortia quelcom millor, però no va ser així”, reco-neix sense que li caiguin els anells. Va ser un bon any per a ell: “Em van sortir bons partits i vaig acabar entrenant-me i debutant amb el Nàstic a Segona A, que ja és una divisió molt forta”. Malauradament, pateix un nou

Sóc una persona lluitadora i mai vaig tirar la tovallola”

revés en ser descartat pel primer equip per a la temporada següent.

El seu bon paper durant tot aquell curs, però, havia tingut recompensa. S’incor-pora al Mallorca B, on signa un altre bon any, pas previ al seu fitxatge per l’Almeria. Si hi ha un moment a la carrera esportiva en què Aleix Vidal és conscient que ha ar-ribat la seva hora, és aquest. El trampolí que suposa deixar Mallorca per Almeria el marcarà eternament. “Quan em van tru-car jo sabia que era per ser jugador del B, però només els vaig demanar poder fer la pretemporada amb el primer equip”, resu-meix. Només demanava una oportunitat i no la va desaprofitar: “Al futbol sempre hi ha excepcions, però normalment necessites una persona que t’atorgui confiança. En el

meu cas va ser Lucas Alcaraz, amb qui vaig tenir sintonia des del primer dia. Si no ha-gués estat per ell ara no seria on sóc”. L’Al-meria B només el va gaudir un partit..., en què va marcar dos gols. El salt esperat era, ara sí, una realitat. Puja a Primera amb l’Al-meria i allà es consolida com una peça clau. Després, tocaria el cel europeu de l’Europa League com a jugador del Sevilla, el seu dotzè equip, abans de tornar a Can Barça. “M’ha costat molta feina arribar fins aquí. Suposa molt treball, però si penques de manera constant i t’ho creus, és possible. Sóc una persona lluitadora i mai vaig tirar la tovallola, tot i passar per molts equips amb poc nom. Ara sóc aquí i crec que és im-possible anar més amunt”, afirma. Paraula d’un picapedrer. n

Ha disputat un total de 69 partits en els seus dos primers anys a Primera, amb l’Almeria i el Sevilla, respectivament.

UD A

LMER

IA S

EVIL

LA F

C

26 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 27

MOLTPERSONAL

AitorEgurrola

“La sensació de pau durant una immersió és única”

Expliqui’ns com es va aficio-nar al submarinismeSempre m’ha atret el món submarí i practicava snorkel. En un viatge que vaig fer a Tailàndia va sorgir l’oportu-nitat de treure’m el carnet i ja hi vaig quedar enganxat.

No li feia una mica de respecte?A les primeres immersions sí, i fins i tot ara noto els nervis a l’hora d’entrar a l’aigua. Crec que és bo no perdre el respecte al mar, ja que no és el nostre medi natural.

Què li aporta personalment?Relaxació. Crec que és la

I del Palau, qui admira d’al-tres seccions?Saric. Apareix sempre que se’l necessita i dóna el plus necessari per guanyar títols.

Algú que no falli mai pel seu aniversari. La meva padrina. Sempre espera a una hora prudent per trucar tenint en compte que és el dia de Sant Joan, després de la revetlla.

Un canvi a fer a l’hoquei.Tornaria a penalitzar el camp enrere. La intenció de treure’l era dinamitzar l’hoquei, però això ha produït que els equips especulin amb la possessió de la pilota. n

millor manera de desconnectar del món exterior. La sensació de pau que sents durant una immersió es única.

On ha gaudit més?A moltíssims llocs. Em quedo amb Lembeh Strait a Cèlebes (Indonèsia), Sipadan a Borneo (Malàisia) i un creuer de sub-marinisme al mar Roig.

Li diuen Pop i li agrada submer-gir-se... tot encaixa, Aitor.Ha, ha, ha. Sí, tot i que el so-brenom no té res a veure amb el submarinisme hi encaixa perfectament. El pop és una criatura fascinant de veure.

A banda de capbussar-se, què li

agrada fer durant les vacances?Viatjar. Gaudeixo coneixent món. Amb el naixement del meu fill el tipus de viatges que fem ha canviat, però vull que s’acostumi a conèixer altres cultures i realitats.

I si no és hoquei..., a què acostu-ma a jugar a l’estiu o veu per la televisió?Qualsevol esport. Aprofito l’estiu per moure’m en bici, nedar..., i veure per TV tennis i el Tour, un clàssic per fer la migdiada.

Quins grans amics ha fet al món de l’hoquei?Reinaldo, D. Páez, Carlitos López i Masoliver. Actualment, Panadero i Pablito.

FCB

DAVID R. JOVER

DATA I LLOCDE NAIXEMENT 24-6-1980. BarcelonaDORSAL 1 PES 88 KgALÇADA 189 cm

PORTER DE L’HOQUEI PATINS DEL BARÇA

PER AMORAL BARÇA

06 REVISTA BARÇA

La temporada de les seccions amateurs

REVISTA BARÇA 06

ELS CAPITANSDE LES SECCIONS

AMATEURSEloi Rovira i Plácida Azahara

(atletisme), David de Falguera i Lucía Moreno (hoquei herba), Sergi Guerrero

(rugbi), Pablo Muñoz (hoquei gel), Aleix Gabara i Júlia Ribas (patinatge artístic),

Òscar Gabàs (voleibol masculí), Nerea Sánchez (voleibol femení), Antonio

Parrilla (bàsquet en cadira de rodes) i Mónica Lázaro (bàsquet femení).

30 REVISTA BARÇA

PER AMOR AL BARÇA / LA TEMPORADA DE LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

La secció d’atletisme del Barça travessa un mo-ment esplèndid que els ha permès aconseguir grans resultats durant la temporada 2014/15, tant en les competicions

indoor com a l’aire lliure. La participació blaugrana al Campionat de Catalunya de Clubs de pista coberta va ser excel·lent, i els equips masculí i femení del FC Barce-lona es van proclamar campions de Cata-lunya. L’equip masculí va fer-ho per 11a

Els atletes blaugrana van començar la temporada aconseguint bones marques, fet que els va permetre destacar en les diferents competicions programades per al 2015

AtletismeUn moment esplèndid

ORIOL BONSOMS / FOTOS JUAN JOSÉ VICO

Jackson Quiñónez, un dels grans baluards de l’equip masculí d’atletisme blaugrana.

vegada consecutiva i ja suma 15 campio-nats en les 19 edicions disputades. Per la seva banda, les noies també van aconse-guir el seu campionat consecutiu número 11, amb què en sumen un total de 13.

A la Copa del Rei i de la Reina en pis-ta coberta, celebrades a Sant Sebastià, l’equip masculí es va proclamar campió per segon any consecutiu per davant del Playas de Castelló i del Simply Scorpio, mentre que les noies ho van fer en sego-na posició només per darrere del València Terra i Mar, i van millorar la quarta plaça

de la temporada passada.Al Campionat d’Espanya Absolut de

pista coberta que es va celebrar a Ante-quera els blaugranes van aconseguir un total de 12 medalles (sis d’or, quatre de plata i dues de bronze) i la segona posi-ció per equips. El Barça va sumar un total de 110,5 punts, per darrere del Playas de Castelló i del València Terra i Mar. Els barcelonistes van enviar vuit esportistes al Campionat d’Europa de Pista Coberta, i van superar la presència blaugrana del 2013 a Göteborg, en què la delegació cu-ler va ser de cinc participants.

Al Campionat de Catalunya a l’aire lliure a Mataró el FC Barcelona va tornar a repetir el títol aconseguit l’any passat, tant en la categoria masculina com en la femenina.

Els blaugranes van aconseguir 21 vic-tòries parcials, nou en categoria masculi-na i 12 en femenina, de les 40 que forma-ven la competició. La secció va acumular un total de 283 punts. Les bones actuaci-

REVISTA BARÇA 31

Fundació1912-1917 i des del 1921

CompeticionsCada temporada té tres especialitats atlètiques de competicions oficials, tant per a clubs com a títol individual:• Camp a través: de novembre a març.• Pista coberta: de desembre a març.• Aire lliure: d’abril a setembre.

Instal·lacionsEstadi d’Atletisme Joan Serrahima, Estadi de Sant Cugat del Vallès i a la Garriga.

DES DE CADET FINS A SÈNIOR:Tots els dies de la setmana. Diferents llocs d’entrenament.• Les curses es duen a terme habitualment en l’àmbit del territori estatal i arreu de Catalunya.• En cas de classificació l’equip va al Campionat d’Europa.• En cas que els atletes, a títol individual, assoleixin les marques mínimes fixades per la Federació Espanyolai Internacional, poden anar al Campionat d’Europa, al Mundial i als Jocs Olímpics.

Activitats de caire socialCORRENT FEM BARÇA:Lliga de curses populars urbanes de 10 quilòmetres per a socis, amb un calendaride 10 curses/temporada (de setembre a maig). Hi consten inscrits des de la primera edició 1.300 socis aproximadament. Enguany és la 3a edició.CURSA BARÇA:Cursa urbana de 10 quilòmetres amb sortida i arribada a l’esplanada del Camp Nou. L’any 2014 es va celebrar la primera edició, amb 3.885 corredors inscrits.

Atletismeons van continuar al Campionat d’Espa-nya de Clubs de la Divisió d’Honor que es va celebrar a Saragossa, on els blau-granes van acabar segons en totes dues categories.

L’equip masculí va quedar en sego-na posició amb 123,5 punts darrere del Playas de Castelló, que en va aconseguir 146,5. Els blaugranes van pujar al podi 16 vegades, però només dues a dalt de tot, a les proves de llargada amb Jean Marie Okutu i als 3.000 m amb Ilias Fifa. Deu vegades van acabar en segona posi-ció i quatre en tercera. Molt lluny va que-dar el tercer classificat, A.D. Marathon, amb 80,5 punts.

Per la seva banda, les noies també van acabar en segona posició, com els seus companys de l’equip masculí. Les atletes van finalitzar en primera posició en qua-tre proves: els 100 m llisos amb Cristina Lara, els 5.000 m marxa de Raquel Gon-zález, en el llançament de disc amb Sa-bina Asenjo i també l’equip de 4x100. n

A l’esquerra, el perxista Dídac Salas. A dalt, a la dreta, l’atleta Cristina Lara creua la meta. A baix a l’esquerra, Ilias Fifa i Marc Alcalà.

La cursa del 2015 se celebrarà el proper 6 de setembre.

Equips i esportistesParticipants en competicions regulars: 230Escola-Promoció: Prebenjamí, Benjamí, Aleví, Infantil i CadetCategories adultes: Júnior, Juvenil, Promesa, Sènior i Veterans

MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVAJosep Maria Mir

DELEGATVicente Egido

32 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 33


El jugador de l’equip de rugbi blaugrana Àlex Palomo, en una touche.

Els homes de Ricardo Martine-na jugaran una temporada més a la Divisió d’Honor des-prés d’una temporada de mol-ta exigència i després d’haver

jugat contra equips superiors. Els blau-granes van haver de disputar un play-off per la permanència davant del Sant Cu-gat, però van vèncer els dos partits, per la qual cosa tornaran a jugar amb els mi-llors equips de rugbi de l’estat.

El primer equip de rugbi del Barça va superar un test de molt de nivell. La temporada passada van pujar, i el fet de jugar contra equips amb molt més pres-supost i amb jugadors molt més experi-mentats ha estat un handicap que els nois de Martinena han superat amb una nota prou bona malgrat el patiment de lluitar per mantenir la categoria al tram final del curs.

L’experiència adquirida tot aquest any servirà als barcelonistes de cara a la temporada 2015/16 per no haver de patir tant. A més, el cúmul de lesions en jugadors importants a la part final del campionat no va permetre jugar amb la tranquil·litat necessària. L’equip va ha-ver de fer molts reajustaments per su-plir aquestes baixes, i el premi final de la permanència és molt important després dels esforços realitzats durant l’any.

L’equip va tenir un mal inici, ja que va acumular derrotes en les primeres sis jornades, però el fet de perdre per cinc punts o menys en cinc dels sis partits feia pensar que hi havia marge de millora. Les victòries davant de l’Hernani i el Getxo van donar confiança a l’equip, que va llui-tar fins al final per mantenir un any més el somni de jugar amb els millors. n

pels veterans de la secció. Dirigit a nens i nenes de 5 a 14 anys.

Equips i esportistesTotal equips: 9Total esportistes: 327(2) Sèniors(1) Sub-16(1) Sub-18(1) Sub-21(4) Escola VeteransMEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVAEnric AbellaDELEGATEnric Abella

Fundació1924

CompeticionsPrimer equip:Competició Nacional a la Divisió d’Honor A.Resta d’equips:Competicions d’àmbit català Federació Catalana de RugbiCampionats d’Espanya Federació Espanyola de RugbiCompeticions amistoses d’àmbit europeu

Instal·lacionsComplex Municipal de la Teixonera (Vall d’Hebron)Camps adjunts del MiniestadiEls partits es duen a terme en l’àmbit territorial estatal i a Catalunya

Activitats de caire socialAcció solidària a Guinea per ensenyar el rugbi als nens del país.Projecte conjunt amb l’Ajuntament

de Barcelona per a promoció del rugbi a les escoles.Projecte de difusió dels valors a alumnes amb necessitats educatives especials, derivats d’alguna minusvalidesa psíquica, a l’Escola Ginesta.Acció solidària d’enviament de roba a països amb necessitats.Diferents campanyes de recollida d’aliments.Torneig de la Mercè de rugbi platja, a la ciutat de Barcelona, organitzat

Rugbi

L’equip de rugbi del FC Barcelona es manté a la Divisió d’Honor després d’haver jugat el play-off per la permanència

RugbiSeguim a Divisió d’Honor

ORIOL BONSOMS

34 REVISTA BARÇA


Lequip masculí va competir bé a la Divisió d’Honor B i va acabar la temporada en una meritòria sisena posició amb 18 punts, gràcies a les vuit victòries els

dos empats aconseguits en divuit partits. Fins al tram final de la temporada, els blaugranes van tenir opcions de ser a les posicions capda-vanteres. Elias, amb 12 gols, va acabar en el tercer lloc de la taula de màxims golejadors d’un Barça que va seguir disputant els seus partits al Pau Negre de Montjuïc.

Pel que fa al primer equip femení d’hoquei herba, les noies van aconseguir l’ascens a la Primera Divisió estatal, que és la segona màxima categoria d’Espanya, després de completar un curs sensacional en què van superar l’Egara en el partit decisiu de l’as-cens directe en el shootout per 7-6, després d’acabar el temps reglamentari amb empat a un gol. Júlia Martínez, amb una gran ac-tuació, va ser escollida com a millor portera de la competició i les blaugranes van poder assaborir un ascens molt treballat. n

(1) Aleví Masculí(2) Aleví Femení(3) Benjamí Masculí(2) Benjamí Femení(1) EscolaGrups Special (Hoquei+)

MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVACesc Carol

DELEGATJordi Delàs

Fundació1923

CompeticionsHoquei Herba: Federació Catalana, Lliga Catalana.Federació Espanyola, Lliga Nacional.Hoquei Sala: Federació Catalana, Lliga Catalana.Federació Espanyola, Campionat d’Espanya.

Instal·lacionsComplex Esportiu Pau Negre (Montjuïc).

Activitats de caire socialActivitats lúdiques amb els pares i mares de la secció: Mamis, Papis i Hoquei +, jugadors amb discapacitat intel·lectual.L’Hospitalet (Lliga escolar amb 6 equips). Conveni amb l’Ajuntament.El Prat de Llobregat (Institut Balmes, Escola-Institut Prat i Escola Prat 1)Campus d’Estiu. Juliol.

Complex Esportiu Pau Negre.6-8 de febrer de 2015, L’Hospitalet. Organització del Campionat d’Espanya d’hoquei sala.

Equips i esportistesTotal equips: 19Total esportistes: 248(3) Sènior Masculí(2) Sènior Femení(1) Juvenil Masculí(1) Cadet Masculí(1) Cadet Femení(2) Infantil Masculí

L’equip d’hoquei herba s’entrena i juga al complex esportiu Pau Negre de Montjuïc.

Hoquei herba

L’equip masculí ha acabat en sisena posició a la Divisió d’Honor B, mentre que l’equip femení ha aconseguit l’ascens a Primera Divisió

Hoquei herbaUna bona temporada

DAVID JOVER

REVISTA BARÇA 35

El primer equip de voleibol mas-culí del FC Barcelona finalitza la temporada 2014/15 com a campió de la Lliga Catalana de la Divisió d’Honor i semifina-

lista de la Copa Príncep, i a la competició regular, la Superlliga 2, ha acabat en cin-quena posició. En el cas de la Lliga, tot i quedar a meitat de la taula classificatòria, el conjunt dirigit per Sergi Bosch s’ha con-vertit en l’equip de la competició que més punts ha disputat al llarg del curs, amb partits ajustadíssims que s’han acabat reso-lent en el cinquè i definitiu set. Bona prova d’aquesta competitivitat de l’equip culer va quedar palesa a la Copa Príncep celebrada al gener a Melilla. A les semifinals els blau-granes van caure derrotats davant el CV Melilla per 3 sets a 2 (26-24, 20-25, 25-19, 19-25, 15-13). Mesos abans, a principis del mes d’octubre, l’equip de voleibol del Barça es va proclamar campió de la Lliga Catala-na de Superlliga en guanyar el CV AA Llars Mundet per 3 a 0.

El Club ha apostat aquesta temporada per jugadors amb gran bagatge, com Jordi Gens, un dels referents del voleibol esta-tal i amb trajectòria a l’estranger, així com també Germán López i Héctor García. L’ex-periència de jugadors com Ángel Galindo i

Aharon Gamiz, així com la del capità Jordi Marcè, ha servit també perquè es vegin re-flectits Eric Hernández i Òscar Gabàs, joves provinents del planter que s’han fet un lloc al primer equip.

Pel que fa al voleibol formatiu en ca-tegoria masculina, durant la temporada les joves promeses han tingut trajectò-ries positives en diferents categories, tot i que aquest any, com a conseqüèn-

cia del canvi generacional, l’únic títol aconseguit per la base ha estat el de l’Infantil, que es va convertir en cam-pió de Catalunya. Tot i així, la secció continua treballant intensament en la formació, i el futur de l’escola blaugra-na es veu consolidat. Aquesta es troba entre les millors de Catalunya i és una de les fonts principals de jugadors per al primer equip. n

L’equip tanca la temporada amb el títol de la Lliga Catalana a la butxaca i com a semifinalistes de la Copa Príncep i cinquens a la Lliga

Voleibol masculíPlantant cara durant el curs

Vitali Kobcev es diposa a esmaixar una pilota.

Fundació1970

CompeticionsSènior A: Lliga Catalana, Superlliga Masculina 2 (Nacional) i Copa Príncipe

Sènior B: 1a Divisió CatalanaJuvenil: 1a Divisió Catalana i Campionat d’EspanyaCadet: 1a Divisió Catalana i Campionat d’Espanya

Infantil: 1a Divisió Catalana i Campionat d’Espanya

Instal·lacionsParc Esportiu LlobregatEls partits es duen a terme en l’àmbit

territorial estatal i a Catalunya.

Activitats de caire socialPromocions a escoles i centres educatius.

Voleibol masculí

ANNA SEGURA

Equips i esportistesTotal equips: 5Total esportistes: 73(2) Sèniors(1) Juvenil(1) Cadet(1) Infantil

MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVAJaume ArgilésDELEGATSergi Bosch

MIG

UEL

RUIZ

- FC

B

36 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 37


Les noies del vòlei femení, en plena acció durant un partit.

Després de molts anys de tre-ball i creixement continu la secció de voleibol femení ha aconseguit l’objectiu històric que els equips de

les categories inferiors hagin estat pre-sents en totes les competicions estatals. A més, el primer equip, format per jugado-res que combinen la seva formació acadè-mica universitària amb l’esport d’alt nivell, han acabat una temporada més entre les millors de la Superlliga Femenina (sisena posició de la Lliga regular), amb presència al play-off pel títol, la semifinal de la Copa de la Reina i la tornada a Europa amb la participació a la Challenge Cup, després de 22 anys sense cap representant català, en què van caure a la segona ronda. Sen-se oblidar el campionat de la Superlliga Catalana.

Pel que fa a les categories inferiors, l’equip juvenil del Las Palmas de Gran Ca-naria es va endur el Campionat d’Espanya de manera inapel·lable. Les joves blaugra-na no van donar cap opció a les locals, que van perdre la final per 0 a 3. L’Infantil, que es va proclamar campió de Catalunya per segona temporada consecutiva, va partici-par en els campionats estatals acabant en sisena posició. Qui també va estar present en el Campionat d’Espanya va ser el Cadet A, subcampió de Catalunya, que va acabar en desena posició després de no poder su-perar uns encreuaments de quarts de final molt complicats.

Els equips filials també han tingut una temporada impecable a la Lliga, i han ob-tingut els campionats cadets i juvenils de Segona Divisió, i els ascensos a Primera i Segona Catalana Sènior amb equips plens de jugadores en edat juvenil. n

La secció de voleibol femení finalitza la temporada amb la fita d’haver estat en totes les competicions estatals de la base

Voleibol femeníEl planter apunta cap amunt

Voleibol femeníFundacióSecció vinculada des del 2004

CompeticionsRFEVB:Lliga NacionalSuperlliga Femenina de Voleibol:LligaCopa de la ReinaCopa d’Europa1a Nacional FemeninaJuvenil A:Superlliga Júnior Campionat d’EspanyaCadet A:Copa d’EspanyaCampionat d’EspanyaInfantil A:

Copa d’EspanyaCampionat d’EspanyaFCVB (Lliga Catalana)Sèniors:2a Catalana i 3a CatalanaCategoria conjunta Cadet-juvenil:1a Divisió,2a Divisió i 3a DivisióInfantil:1a Divisió2a Divisió (2 equips)Aleví:1 equipCEEB (Lliga Escolar)Aleví:2 equipsInfantil:1 equip

Cadet:1 equip

Instal·lacionsPrimer equip: CE Hospitalet NordEquips Federats: INEFCEquips Escolars: L’Illa

Activitats de caire socialProjecte solidari, inclusiu: equip de vòlei format per persones amb discapacitat física

Equips i esportistesTotal equips: 24Total esportistes: 243

4 Sèniors4 Juvenils5 Cadets4 Infantil4 Aleví1 Escola1 Adults1 Vòlei Terra

MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVAJaume Argilés

DELEGADA I PRESIDENTA CVB-BARÇAGeorgina Tomàs i Comas

ANNA SEGURA

38 REVISTA BARÇA


El curs 2014/15 va ser un dels millors de la història de la secció de l’hoquei gel. El primer equip, entrenat per Danilo Didkovskyy i capitanejat per Pablo Muñoz,

va tornar a guanyar la Copa del Rei 18 anys després d’haver aconseguit l’última. A les se-mifinals de la Copa, disputada a Jaca, el Barça va superar per 7-6 el Txuri-Urdin, en un partit que es va decidir a la pròrroga. El rival a la final va ser el Puigcerdà, que no va poder frenar els blaugranes, els quals es van imposar per 6-2. Pel que fa a la Lliga Nacional d’hoquei gel, el Barça va acabar en quarta posició i al play-off va caure a les semifinals contra el Jaca.

El primer equip no va ser l’únic que va aca-bar el curs amb un títol, ja que, en total, la sec-ció en va aconseguir set. El Sub-20 va guanyar la Copa d’Espanya; el Sub-18, la Lliga i la Copa d’Espanya; el Sub-16, la Lliga i el Campionat d’Espanya; i el Sub-14, la Lliga. n

L’equip masculí va conquerir la Copa 18 anys després d’haver aconseguit aquest trofeu. Els equips inferiors van sumar un total de set títols

Hoquei gelCampions de la Copa del Rei

L’equip d’hoquei gel celebra el triomf a la Copa del Rei, 18 anys després de l’últim títol. Aquesta secció amateur destaca per la seva espectacularitat.

Fundació1972

CompeticionsLliga Nacional (totes les categories)Copa del Rei SèniorCopa del Príncep U18/20Copa d’Espanya U16Copa Catalana

Instal·lacionsPista de Gel del FC Barcelona

Els partits es duen a terme en l’àmbit territorial estatal i a Catalunya.

Activitats de caire socialParticipació en

activitats de promoció de patinatge i hoquei gel

Equips i esportistesTotal equips: 6Total esportistes: 142(1) U10(1) U12(1) U14(1) U16

Hoquei gel(1) U18/20(1) Sènior

MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVAJosep Maria Cortal

DELEGATAntoni Miquel

DAVID JOVER

XAVI

MOR

ÓN

XAVI

MOR

ÓN

REVISTA BARÇA 39

La temporada 2014/15 de la secció de patinatge artístic va seguir la bona línia de l’ante-rior, que va ser molt reeixida quant a èxits. Els podis i els

triomfs en tots els campionats possibles demostren la feina ben feta durant tot el curs. Al Campionat d’Espanya, Aleix Ga-bara va aconseguir la medalla d’or, mentre que el seu company Ton Cónsul va acabar en segona posició, així com Júlia Ribas en categoria femenina, i Irene Manau va assolir la medalla de bronze. A més, al Campionat d’Espanya infantil, Anna Royo i Arnau Joly van vèncer en les seves res-pectives categories.

Pel que fa al Campionat de Catalunya, els patinadors de la secció blaugrana van assolir un total de 18 podis, deu dels quals al graó més alt, mentre que a la Copa Fe-deració Marta Guinovart i Marc Tort van guanyar les medalles d’or, i Álex Abad va finalitzar segon.

Cal destacar també l’organització de la Copa Ciutat de Barcelona a les instal·laci-ons de la Pista de Gel blaugrana al recin-te de les Corts, competició en la qual van participar més de 200 patinadors dels dife-rents clubs de la ciutat. n

Activitats de caire socialParticipació en activitats de promoció de patinatge artístic

Equips i esportistesTotal equips: 9Total esportistes: 69

Fundació1972

CompeticionsÀmbit català: Campionats de Catalunya, Copa Puigcerdà, Open Andorra, Trofeus Ciutat de Barcelona

(organitzats pel FC Barcelona a la Pista de Gel).Àmbit espanyol: Campionat d’Espanya, Open Jaca, Open Sant Sebastià.

Instal·lacionsPista de Gel del FC

BarcelonaLes competicions es duen a terme en l’àmbit territorial estatal a Catalunya i internacional.Patinadors seleccionats per competir en l’àmbit internacional per la Federació Espanyola.

Anna Royo, a l’esquerra, es corda els patins. A dalt, Aleix Gabara, que va ser medalla d’or al Campionat d’Espanya, en què Ton Cónsul va ser plata, igual que Júlia Ribas, al podi de sota.

Patinatge artístic

La secció ha aconseguit bons objectius als campionats disputats durant la temporada, tant a Catalunya com en l’àmbit estatal

PatinatgeCreixement constant amb èxits

DAVID JOVER

Autonòmiques:DebutantsAlevíDebs ANacionals:Categoria 2aDebsBasic NoviceNovice AdvancedJúnior ISU

En perfeccionament

MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVAJosep Maria Cortal

DELEGADAEsther Isidro

40 REVISTA BARÇA


María Cordón condueix un atac del Barça Club Bàsquet Santfeliuenc.

Carol Ramos, en un llançament de tirs lliures.

El primer equip ha finalitzat en sisè lloc de la Copa Cata-lunya lluitant per ser entre els equips que tenien opci-ons d’ascens a la Lliga Fe-

menina 2. El handicap de les lesions ha estat clau per no haver pogut assolit fites superiors.

A la primera fase de la competició, el Barça CBS aconsegueix la classificació amb un balanç d’11 victòries i 7 derrotes (tercer classificat) per a la segona fase. Les blaugranes entren al grup que llui-taria per l’ascens a la Lliga Femenina 2.

A la segona fase ja es van recuperar les jugadores que venien de les lesions més llargues, amb tota la plantilla al complet i que donaven aire fresc a l’equip. Pel que fa a la classificació, els equips ja en-traven amb victòries i derrotes acumula-des de la primera fase (cinc de guanyats i cinc de perduts), que deixaven l’equip amb poc marge d’error.

A falta de tres jornades les blaugranes no tenien marge d’error, i tot i que el primer partit d’aquestes tres finals es va guanyar, l’average deixava fora les bar-celonistes de la lluita final per a l’ascens de categoria.

Bona feina a la formació

En l’àmbit formatiu, el Barça CBS ha aconseguit que 9 dels 18 equips fossin a les fases finals que els corresponien. El treball dóna els seus fruits i diverses ju-gadores han estat convocades per la se-lecció catalana i Andrea Antón (Cadet), per segon any consecutiu amb la selecció espanyola.

L’alegria més gran la va donar el Júnior A, ja que van ser campiones de la Copa Federació, segones de Catalunya i van participar per primer cop als Campionats d’Espanya (vuitenes classificades). n

MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVAFerran Butxaca

DELEGAT I PRESIDENT CB SANT FELIUENCJosan Tabán

FundacióSecció vinculada des del 2011

CompeticionsFederació Catalana (àmbit català)Campionats d’Espanya, Federació Espanyola (àmbit espanyol)

Instal·lacionsPavelló Joan Carles Navarro de Sant Feliu de LlobregatCEIP Nadal

CEIP La FolgueraCEIP Pau VilaCol·legi Virsa

Activitats de caire socialPromocions escoles localsCampus d’Estiu, Setmana Santa i NadalTorneig Setmana Santa i NadalEquip bàsquet discapacitat intel·lectual

Equips i esportistesTotal equips: 18Total esportistes: 223(3) Sènior(3) Júnior(3) Cadet(5) Infantil(2) Mini(1) Premini(1) Escola

Bàsquet femení

El Barça CBS, fruit de la col·laboració entre el Club i el Sant Feliu, viu una etapa d’expansió per desenvolupar el bàsquet femení en clau blaugrana

Bàsquet femeníProjecte consolidat

GUSTAU GALVACHE

VICT

OR S

ALGA

DO -

FCB

VICT

OR S

ALGA

DO -

FCB

REVISTA BARÇA 41

La temporada de l’UNES Barça es pot considerar molt bona malgrat no haver pogut culmi-nar l’objectiu de l’ascens a Di-visió d’Honor. Amb els fitxatges

de Juan Carlos Guerrero i Daniel Martínez l’equip ha pujat de nivell, i prova d’això és la magnífica temporada realitzada per tot el conjunt. Els blaugranes van guanyar tots els partits de la fase regular i, a més, van protagonitzar una remuntada històrica da-vant l’Ademi Tenrife als quarts de final que els va permetre accedir a la Final Four.

Tot i que la Lliga va començar davant de rivals directes, els blaugranes van sortir ai-rosos dels enfrontaments, cosa que els va donar prou confiança per afrontar la resta de la temporada. Els jugadors barcelonistes

van acabar la Lliga Nacional Grup Est invic-tes després de vèncer en els 12 partits de la Lliga. És la primera vegada que passa des que l’equip és una secció del FC Barcelona.

Els blaugranes van jugar els quarts de final contra el Tenerife, i després d’un partit força complicat els culers van per-dre per 15 punts. Al partit de tornada l’equip es va conjurar per capgirar el mar-cador, i ho va aconseguir amb escreix. El pavelló Juan Carlos Navarro de Sant Feliu de Llobregat va ser testimoni de la victòria per 50-19, que els va donar el pas a la Final a Quatre de Vitòria. Va ser una prova de foc per a l’equip. No es va poder guanyar cap dels tres partits disputats, fet que demostra la falta d’experiència dels jugadors blaugrana. Tot i així, va ser un aprenentatge molt valuós de cara a properes temporades.

Pel que fa al resultat a la Copa Cata-lunya, aquest no va ser l’esperat després de vèncer les darreres dues temporades. Els blaugranes van caure per cinc punts i només van poder quedar subcampions de la Copa Catalunya 2015. n

Els partits es duen a terme en l’àmbit territorial nacional i català

Activitats de caire socialVinculació a l’Escola AFA (persones amb discapacitat física i intel·lectual)Convenis amb la Vall d’Hebron, Sant Joan de Déu i Can Ruti

Cens seccióTotal equips: 1Núm. esportistes: 19(1) Sènior

FundacióSecció vinculada des del 2010 MEMBRE COMISSIÓ ESPORTIVA: Enric BaulenasDELEGAT I PRESIDENTA UNES SANT FELIU: Montse Gràcia

CompeticionsÀmbit Nacional:1a Nacional Grup Est.

Instal·lacionsPavelló Juan Carlos Navarro de Sant Feliu de Llobregat

Òscar Pérez, en un llançament a cistella durant un partit de l’UNES Barça.

El jugador de l’equip blaugrana José Sacristán celebra una victòria.

L’UNES Barça ha fet una gran temporada i va jugar la Final a Quatre de Vitòria, tot i no haver assolit l’ascens a Divisió d’Honor

Invictes en 12 partits de Lliga

Bàsquet en cadira de rodes

ORIOL BONSOMS Bàsquet en cadira de rodes


UNA FONT EMBLEMÀTICA

Canaletes, lloc de trobada

La història de la font de Ca-naletes es remunta, que estigui documentada, a mitjans del segle XVIII, moltíssims anys abans del naixement del club que la va fer oficialment famosa. I

es pot dir oficialment, perquè des dels seus inicis aquesta font ja ho era.

En temps de la Barcelona emmurallada, una de les vies de subministrament d’aigua que rebia la ciutat procedia de Collserola, arribava fins a, aproximadament, el passeig de Gràcia entre Aragó i València, i des d’allà era canalitzada a través d’un ramal a, entre altres llocs, un brollador situat a prop de la part alta de la Rambla, a la zona del Raval. Aquest brollador inicialment era a l’interior de l’edifici dels Estudis Generals (precedent de la Universitat actual i origen del nom d’aquest tram de la Rambla), i era una font en què unes canaletes abocaven aigua a una espècie d’abeurador. Aquest sortidor rebia el nom de font de Canaletes. La seva aigua era de molt bona qualitat, molt fresca, i va fer que els barcelonins fessin cua per poder-ne portar a casa. Aquestes cues van afavorir l’aparició de petites rotllanes de conversa i discussió de temes socials, i van convertir aquest punt en un dels llocs més populars de trobada aprofi-tant que s’hi anava a buscar aigua.

La font va patir els diferents esdeveniments històrics i de canvi a la ciutat, i el 1843 el bro-llador va ser substituït i traslladat a on ara es troba la font actual, coincidint amb l’obertura i urbanització de la Rambla de Canaletes, que es va convertir en lloc reunió, de celebració i d’exhibició de l’oferta lúdica del moment: carpes de ball, jocs, espectacles de feres..., inundaven aquest punt de la ciutat.

El 1888, any de l’Exposició Universal a Barcelona, l’Ajuntament va acordar cons-

truir quatre fonts fanal, que havien de ser instal·lades en diferents punts de la ciutat. Una d’aquestes va ser a la font de Canale-tes. Però el projecte va ser modificat i la font que es coneix avui dia va ser enllestida oficialment el 28 de desembre del 1892.

L’any 1901 Esteve Sala, barceloní em-prenedor i visionari, va decidir muntar un quiosc d’anissos i aiguardents aprofitant les concentracions de gent a les cues i els actes que es feien al voltant de la font. L’èxit va ser tal, que es va encarregar el projecte del disseny i reconstrucció del quiosc a Josep Puig i Cadafalch, famós arquitecte de l’èpo-ca. El resultat va ser un preciós establiment modernista que va aconseguir molt renom i que va fomentar encara més els aplecs dels barcelonins al voltant de la font.

La popularitat de la zona va fer que s’obrissin establiments de tota mena, i l’any 1930, el setmanari (i posterior diari) La Rambla (abans La Nau dels Esports) de l’ex-president del FC Barcelona Josep Suñol es va establir al segon pis de l’edifici on es tro-bava el bar Núria. Atès que en aquella èpo-ca no comptaven amb mitjans informatius com els d’ara, a la redacció de la publicació es va decidir penjar al balcó una pissarra on indicaven els resultats del Barça i altres equips. I així va ser com la Rambla, a l’al-çada de la font de Canaletes, on es trobava la seu del diari, va començar a omplir-se de gent que volia assabentar-se del resultat, comentar i fer petar la xerrada, així com ce-lebrar els èxits de l’equip de la ciutat.

En paraules del director de La Rambla, el senyor Joaquim Ventalló: “Aquella imatge d’avis en rotllana tot parlant de futbol ha quedat quasi per al record. Ara, Canaletes s’omple quan el Barça en fa una de grossa, és a dir, guanya un títol o copa – o sis copes consecutives”. n

La font de Canaletes està lligada a la història sentimental dels culers com a lloc de celebració dels títols de l’equip, però els seus orígens són molt anteriorsROSANA MORA

6 7

10 11

14 15


Les 17 fonts de Canaletes a la ciutat

Actualment es poden trobar fonts públiques

del tipus Canaletes (fontfanal) a 17 indrets de Barcelona: quatre a Ciutat Vella, tres a l’Eixample, dues a Sants-Montjuïc, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí, i una a les Corts i a Horta-Guinardó. A l’estranger, per exemple, a Buenos Aires, Colòmbia i l’Uruguai, entre d’altres.Tot i l’interès històric de les peces, el model d’aquesta font es troba en catàleg, per tant, a l’abast de tot el qui pugui comprar-la.

El disseny és molt senzill: és una font de ferro colat amb quatre brolladors i coronada per un fanal de quatre llums. En un dels angles hi ha una petita font per als gossos, i a l’aixeta té dos gravats en alt relleu: Barcelona i Casa Baxarias, i al fron-tal, l’escut de la ciutat.En una placa al costat de la font hi ha escrita una dita popular: “Si beveu aigua de la font de Canaletes, sempre més sereu uns enamorats de Barcelona, i per lluny que us n’aneu, sempre tornareu”.

1. Av. Esplugues - Parc de Cervantes2. Sant Adrià - Cretes3. Gran St. Andreu - Joan Torras4. Gran Via - Pau Claris5. Gran Via - Rambla Catalunya6. Plaça de la Barceloneta7. Plaça del Sortidor8. Plaça Trilla9. Plaça de la Infància10. Plaça del Fènix11. Plaça Sant Agustí12. Plaça Santes Creus13. Placeta Sant Miquel14. Portaferrissa15. Rambles16. Ronda Sant Pau17. Via Trajana - Binèfar

3 2

17

9

12

8

13

5

11

6

1415

4

16

710

8 9

1 2 3 4

12 13

5

16 17

1

Imatge de la font de Canaletes de principis

del segle XX.

Imatge de la font de Canaletes de principis

del segle XX.


Les tapes d’Abellan

Apropar-se a les ins-tal·lacions del Camp Nou ja fa molt de temps que no és una pràctica reservada únicament als dies que hi ha partit del

Barça. El recinte blaugrana de les Corts s’ha convertit en un lloc de peregrinació per a centenars de milers d’aficionats al futbol, molts d’ells turistes estrangers que visiten la ciutat, i també per a barcelonistes d’arreu de Catalunya i de l’estat espanyol. El Camp Nou Experience, amb la visita a l’Estadi i al Museu, és un gran reclam, però a partir

d’ara els culers i també els barcelonins tenen una raó més per acostar-se al Camp Nou, el Tapes, 24, un nou espai gastronòmic de re-ferència a la ciutat.

El Tapas, 24 porta la marca i l’estil in-confusible de Carles Abellan. El prestigiós cuiner català i el FC Barcelona s’han unit per portar al Camp Nou aquest restau-rant que pretén ser un homenatge als bars de tota la vida, amb tapes clàssiques que compten amb el segell d’Abellan. “El Tapas, 24 va néixer fa nou anys amb la filosofia de ser el bar de tota la vida, on pots anar de tapes, menjar o prendre qualsevol cosa sen-se cuina d’autor, sinó bons productes, bona

cuina i una posada en escena determinada”.Carles Abellan explica que el Tapas, 24

Camp Nou va néixer fruit de la voluntat “de voler estar al Club”: “Sóc del Barça, un club amb una identitat catalana, que és un lloc de pas internacional però també de la gent de casa que ve a veure els partits. El Tapas, 24 està en expansió i el Camp Nou era ide-al. El Barça és un lloc on em venia molt de gust estar i és un repte molt important”.

El Tapas, 24 Camp Nou és el tercer bar de Carles Abellan, que el 2007 va aconse-guir una estrella Michelin amb el restaurant Comerç, 24. El primer Tapas, 24 va obrir a Barcelona, al carrer Diputació amb passeig de Gràcia, i el segon està ubicat a Mont-real (el Canadà). El tercer, el del Camp Nou, comptarà amb algunes singularitats pròpi-es, com la possibilitat de poder presenciar els partits del Barça en dues grans pantalles situades estratègicament dins el local, o fut-bolins a les terrasses durant l’època d’estiu.

Amb un extens horari, de les 9 del matí a les 11 de la nit, de dilluns a diumenge, i

El xef català amb estrella Michelin obre el Tapas, 24 Camp Nou, un bar emblemàtic que vol ser un espai gastronòmic de referència al Club

KETTY CALATAYUD / FOTOS SANTIAGO GARCÉS

Carles Abellan i el seu equip del Tapas, 24 posen al Camp Nou.


que s’allargarà els dies que hi hagi partit de futbol a l’Estadi, el local està situat al cos-tat de la Seu Social del Club i compta amb 140 m2 i sortida a dues grans terrasses, per davant i per darrere, a la plaça del Jugador i a la plaça de Canaletes. A més, disposa de l’avantatge de poder gaudir del gran espai d’aparcament a les mateixes instal·lacions blaugrana. A més, els socis del Barça tin-dran un descompte especial del 5% a la factura final i Abellan també pensa oferir avantatges als veïns. “Vull treballar al barri, entenc que estic a les Corts, i volem que la gent del barri gaudeixi del Tapas, 24”.

Carles Abellan explica que la fórmula de l’èxit del bar és un bon producte i un servei especial. “Les tapes són el que li donen sig-nificat, però el producte és la base del Tapas, 24. Les patates les tallem a mà, no a màqui-na, fregides amb oli d’oliva i fem la salsa no-saltres i fem la maionesa i l’allioli utilitzant un ou pasteuritzat molt natural i fins i tot a vegades els pasteuritzem nosaltres mateixos. El peix ens ve fresc cada tarda de la llotja de la Barceloneta i de Sant Carles de la Ràpita”.

L’atenció dels cambrers i del personal del local és molt acurada. “Per a mi és fona-mental un bon servei, simpàtic, dinàmic, atent... Si véns cinc vegades t’han de conèi-xer pel nom. És molt important la compli-

El biquini Carles Abellan, el pernil ibèric Maldonado i l’Estrella Damm són productes que es poden degustar al Tapas, 24.

Carles Abellan, darrere de la barra del taulell que dóna a la cuina oberta al públic.

citat i la connexió amb el client. I tota la posada en escena és de bar”.

Les tapes són l’estrella del bar, que tam-bé compta amb una carta d’esmorzars amb sucs naturals, vermuts i un menú de migdia al preu de 15 euros. Les nostres braves, les bombes de la Barceloneta, la Russa amb picos de Jerez, les croquetes de pernil ibèric

o pollastre rostit, la truita espanyola amb pernil ibèric de gla, el biquini Carles Abe-llan, el pinxo de xai Alhucenas, la McFoie Burger, el pernil ibèric Maldonado, el pop a feira, els bunyols de bacallà, el capipota, les aletes de pollastre koreanas o els seitons fregits al limón són les tapes que es poden degustar durant tot el dia. n

46 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 47

LA REDACCIÓ GUANYADORA

La Leanna amb la bota de Neymar

signada

Una bota de Neymar per a la Leanna

MÓN BLAUGRANA

MARC PARRAMON

LA FUNDACIÓ

jurat del premi, encapçalat pels escriptors Eduardo Mendoza i Patrícia Gabancho, va quedar captivat per aquesta redacció signada amb el pseudònim Neymar i va decidir atorgar-li el màxim guardó en ca-tegoria infantil.

La història, però, no acaba aquí. La di-rectora del centre, la Victòria Guindulain, sorpresa per l’interès que havia generat la fabulació de la Leanna, va decidir anar més enllà. No sense pudor va contactar amb la Fundació FC Barcelona, la qual, alhora, va explicar la història a Neymar. El crac brasiler no va dubtar-ho ni un se-gon i va decidir regalar a la Leanna una de les seves botes signada. Fa unes setmanes una delegació de la Fundació, encapçala-da pel patró Antoni Tombas, va entregar a la jove el veritable trofeu del concurs lite-rari. “Gràcies, Neymar, per fer-me aquest regal”, va dir la jove, nerviosa, agafant amb cura la bota, com si es pogués tren-car. Aquesta història ha ajudat els joves de Terral a veure que “poden fer coses a la vida que valen la pena i això els ajuda a créixer en autoestima”, comenta la Victò-ria, responsable del centre. n

Tot va començar amb un con-curs literari el Sant Jordi del 2015. Com mana la tradició, l’entitat socioeducativa Ter-ral va proposar a les seves

alumnes que escrivissin una redacció. El tema escollit per a l’edició d’enguany va ser senzill i alhora complex: Un somni. La Leanna, una noia filipina d’11 anys inscrita en aquest centre extraescolar del barri del Raval, no va tenir dubtes: la seva redacció l’havia de protagonitzar Neymar, el seu ídol, un habitual dels seus somnis.

En el seu text la Leanna somia que al vestidor del camp de futbol del seu poble natal troba unes botes de Neymar. Se les calça, surt al camp i es troba el seu ídol, amb qui juga un llarg partit de futbol. El

La Fundació va entregar una bota del jugador a la Leanna, una noia filipina guanyadora d’un concurs literari amb una redacció inspirada en el crac brasiler

‘El fútbol’

Una vez tuve un sueño en el que me encontraba en mi país natal, Filipinas. Estaba en mi pueblo, un

territorio más pequeño que Barcelona e iba caminando hacia el campo de fútbol. Allí fui directa al vestuario, donde se suponía que me estaban esperando mis compañeras de equipo. Cuando llegué solo encontré una caja de bambas. Me sentí muy sorprendida y decidí abrirla, y más sorprendida me quedé cuando vi que eran las botas de Neymar. Rápidamente me las puse y fui al campo a jugar. Al llegar estaba Neymar esperándome para jugar a fútbol. Estuvimos hasta la noche jugando, Neymar me dijo que se tenía que ir y que todo había sido un sueño. Me desperté aún sintiendo los tacos de las botas y unas agujetas en mis piernas de tanto correr.

Pseudònim: NeymarCategoria: Infantil

48 REVISTA BARÇA

TROBA LA TEVA PENYA!

Per tal de dinamitzar el col·lectiu i fer-lo més eficient, cada zona té una junta directiva formada per alguns dels presidents de les penyes del ter-ritori. L’objectiu d’aquest òrgan de govern és facilitar les relacions amb el FC Barcelona i fomentar el diàleg entre les penyes.

Òrgan de govern

EL GIRONÈS, LA SELVA, LA GARROTXA I EL PLA DE L’ESTANY. Les comarques del Gironès, la Selva, la Garrotxa i el Pla de l’Estany configuren una de les 30 zones en què es divideix el mapa penyístic del FC Barcelona. En aquest territori hi ha 28 penyes oficials amb 6.085 penyistes inscrits.

Junta directiva de la zona del Gironès, la Selva, la Garrotxa i el Pla de l’Estany.

La Penya Blaugrana Almo-gàvers Garrotxins té un gegant propi! Es diu Clam i el va dissenyar l’artista Albert Carrillo amb la col·la-boració dels també artistes Tavi Alguerò i Àngel Rigall. Acompanya els membres de la penya a totes les festes i el seu principal hobby és liderar cercaviles.

PB ALMOGÀVERS GARROTXINS

Entre les diverses activitats que impulsa la Penya Barce-lonista del Municipi de Palol es troba una Caminada nocturna coorganitzada amb l’Ajuntament de la localitat. L’última edició va tenir lloc l’11 de juliol passat. Intrèpids i esportistes, tots són benvinguts, això sí, amb llanterna!

PB DEL MUNICIPI DE PALOL

Amb gegant propi

Caminada nocturna

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

GERM

ÁN P

ARGA

PRESIDENT: Joaquim Vall-llosera Pla VICEPRESIDENT: Lluís Manel Crespo Faro SECRETARI: Adrià Culla Marcó TRESORER: Josep Oliva Ballell VOCAL:Jordi Carranza Genove

MARC PARRAMON

REVISTA BARÇA 49

La Penya Barcelonista d’Olot i Comarca es caracteritza pel seu gran poder de convocatòria. Mil cinc-centes persones van participar a la trobada que aquesta entitat va organit-zar l’any 2013. A més, també organitzen el Memorial Ernest Lluch, en homenatge al polític desaparegut.

PB OLOT I COMARCA

Al mes de juny la Penya Barcelonista de Sils va cele-brar el seu segon aniversari. Els seus socis van muntar una gran festa amb dinar popular (paella inclosa), actuacions musicals, balls i sortejos. I això que només és el segon... Algú es pot imaginar què muntaran per a les noces d’argent?

PB DE SILS

Memorial Ernest Lluch

Gran festa d’aniversari

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

EL GIRONÈS, LA SELVA, LA GARROTXA I EL PLA DE L’ESTANY

Penya Barcelonista d’Arbúcies 112Penya Barcelonista de Blanes 113Penya Barcelonista de Breda 114Penya Barcelonista Cassà i comarca 115Penya Barcelonista Lloret de Mar 119Penya Barcelonista d’Olot i Comarca 120Penya Blaugrana el Ter de Salt 124Penya Barcelonista Santa Coloma Farners 126Penya Barcelonista Sant Hilari 128Penya Blaugrana de Tossa de Mar 130Penya Barcelonista de Vidreres 259Penya Barcelonista de Girona 290Penya Blaugrana comarca de Banyoles 362Penya Barcelonista d’Hostalric 817Penya Barcelonista Caldes de Malavella 935Penya Barcelonista Vall de Llémena 1015Penya Barcelonista de Llagostera 1030Penya Blaugrana de Bescanó 1060Penya Blaugrana d’Amer 1158Penya Blaugrana Euro Barça 1388Penya Barcelonista de Maçanet de la Selva 1481Penya Barcelonista de Riudellots de la Selva 1599Penya Blaugrana de Bordils 1771Penya Blaugrana Sant Feliu de Pallerols 1829Penya Barcelonista de Riells i Viabrea 1921Penya Blaugrana Almogàvers Garrotxins 1981Penya Barcelonista de Sils 2138Penya Barcelonista del municipi de Palol 2173

PenyesZona 10

1981120

362

18292173

1771

1158

1060 124 2901015

128

126

112

1599115

935 1030

259 21381481

817114

1921

113

130119

1388

50 REVISTA BARÇA

Coautor de la primera apro-ximació històrica a Josep Suñol i Garriga, el president del Barça assassinat pel fei-xisme a l’agost del 1936, Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és catedràtic

d’Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i reconegut barcelonista.

Vostè va publicar l’any 1996, juntament amb Carles Llorens i Antoni Strubell, la primera biografia de Josep Suñol, la qual cosa va representar el trencament de sei-xanta anys de silenci al voltant d’aquest personatge. En quines circumstàncies va fer la seva descoberta d’aquesta figura històrica?Jo tenia notícia de Suñol com a diputat d’Es-

querra Republicana de Catalunya a partir d’una investigació conjunta amb Joan Villar-roya sobre la guerra i la postguerra al Princi-pat. Després, amb motiu del seixanta aniver-sari de la seva mort, en Jaume Llauradó em va encarregar que busqués documentació sobre la seva persona. La meva filla aleshores co-mençava la carrera d’Història i jo li vaig dir que per cada fotocòpia sobre Suñol que em portés

L’historiador Solé i Sabaté destaca la popularitat del president a la societat catalana dels anys trenta

MÓN BLAUGRANA

GENT DEL BARÇA

Josep Maria Solé i Sabaté al Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, dipositari de la història blaugrana.

VÍCT

OR S

ALGA

DO-F

CB

“Suñol era un gran avançat al seu temps”

MANEL TOMÀS

REVISTA BARÇA 51

li donaria cent pessetes. Al cap d’uns dies em va portar un plec tan gran de fotocòpies que em vaig quedar impressionat. El president Jo-sep Lluís Núñez i el directiu Jaume Sobrequés van donar suport a aquesta iniciativa, i amb el Carles Llorens i el Toni Strubell ens vam posar d’acord per escriure la biografia de Suñol.

Suñol es va fer soci del Barça l’any 1925. Quin era el context polític i esportiu del moment? Era l’època de la dictadura del general Pri-mo de Rivera, un règim que es caracteritza-va pel seu tracte vexatori cap a la catalani-tat, fins i tot en els fets més elementals, com la predicació en català, les sardanes... Va ser aleshores quan va tenir lloc la clausura del FC Barcelona durant sis mesos a conseqüèn-cia de la xiulada a la Marxa Reial espanyola durant un partit entre el Barça i el Júpiter al camp de Les Corts en homenatge a l’Orfeó Català. I el bo del cas és que els exministres catalans presents a la Llotja de Les Corts no es van aixecar quan es va tocar l’himne.

Suñol volia que el jovent anés als esta-dis de futbol i també a les biblioteques. Realment ell creia compatibles ambdues afeccions?Sí, s’ha de tenir en compte que aquests són els anys en què a Europa s’ha aconseguit la plena alfabetització de tothom i les masses arriben al coneixement de les regles més elementals. Aleshores a Catalunya estem més avançats que a l’estat espanyol. És just en aquella època quan hi ha tota una mobi-lització social perquè les persones no només tinguessin educació esportiva i gimnàstica sinó que també llegissin en pro d’una millo-ra física, espiritual i cultural.

Esport i Ciutadania era el lema de la publi-cació La Rambla, de la qual Suñol era l’edi-tor. Com valora aquesta combinació, que en aquella època va ser força innovadora?Suñol deia que l’esport havia de ser un mitjà per millorar les persones, ja que l’esportivitat serveix per acceptar les derrotes. I la ciuta-dania venia a significar que tothom s’havia de comprometre amb les coses que passen a la vida, des dels aspectes ara en diríem eco-lògics, polítics, socials, culturals, els drets de Catalunya, els drets de tots els pobles, etc. Val a dir que defensant aquesta teoria Suñol era un gran avançat al seu temps.

Les noves generacions amb prou feines no-més recorden Francesc Macià i Lluís Com-panys com a figures polítiques destacades

de la Catalunya dels anys trenta, però Jo-sep Suñol va ser un personatge cabdal. En Suñol era una persona molt popular perquè tenia el dring del carrer, la sen-sibilitat per saber què passava al carrer. La gent senzilla anava els diumenges a Canaletes perquè la redacció de La Ram-bla mostrava públicament una pissarra amb els resultats del Barça. Suñol hi te-nia sensibilitat, amb aquella gent senzilla que l’estimava i s’hi identificava. Tothom coneixia Suñol i aquesta era la raó per la qual la gent li posava malnoms, perquè era un personatge molt popular.

Al capdavall, ara commemorem els vui-tanta anys de la presa de possessió d’un president blaugrana que paradoxalment va estar un any escàs al càrrec i que no-

MB GENT DEL BARÇA

Solé i Sabaté dissertant sobre el president Suñol a l’Auditori 1899.

VÍCT

OR S

ALGA

DO-F

CB

més va guanyar un Campionat de Cata-lunya. Potser això demostra un cop més que al FC Barcelona no tot és futbol. El Barça és un sentiment amb el qual mol-tes vegades els catalans hem hagut de su-plir altres coses. El Barça que defensa la Mancomunitat, la democràcia, la llengua catalana, el Barça que en plena guerra fa una gira per Amèrica tot explicant el que representa la República. Ho va dir molt bé Manolo Vázquez Montalbán: durant el franquisme l’única cosa que va quedar de la societat democràtica republicana va ser el Barça. Aquest club sempre ha estat una so-cietat de participació oberta, i per això els immigrants veuen el Barça com un element d’integració. L’ADN blaugrana és esperit crí-tic i diversitat, i això és perquè en forma part gent de tot arreu. n

Conferència sobre Josep Suñol a l’Auditori 1899Josep Maria Solé i Sabaté va pronunciar el 18 de juny una conferència magistral a l’Auditori 1899 amb el títol Josep Suñol, una vida per l’esport i la ciutadania. L’acte va incloure la inter-venció del periodista Jordi Margarit, que va llegir uns textos escrits pel mateix Suñol. Després de la inauguració de l’Espai Suñol al Museu i del bateig de la Llotja Presidencial del Camp Nou com a Llotja President Suñol, aquest va ser el tercer esdeveniment de l’Any Suñol, com a homenatge a qui va ser president del FC Barcelona entre els anys 1935 i 1936.

52 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 53

A l’octubre del 2014, el núme-ro 58 de Cuadernos de Fútbol, la revista oficial de CIHEFE (Centro de Investigaciones de Historia y Estadística del

Fútbol Español), va publicar un excel·lent re-portatge titulat Els primers entrenadors del FC Barcelona. Signat pels investigadors EugenScheinherr i Fernando Arrechea (director de la publicació), el text té una importància cabdal, ja que amb el suport documental de l’hemeroteca d’aquella època posa a la llum pública els noms, fins ara desconeguts, dels primers tècnics que van dirigir el Barça cap a l’any 1912, alhora que descarta un nom que fins avui la historiografia blaugrana ha-via donat per bo de manera errònia.

Barrow, l’entrenador que no va existir Fins ara sempre s’ha dit que el primer entre-nador del FC Barcelona que registra la història va ser John Barrow, de manera efímera, amb prou feines quatre mesos al començament del 1917. Però el cert és que no hi ha cap referèn-cia a aquest personatge ni als arxius del Club ni a la premsa de l’època.

1912: Lambe, Barren i Alderson Al gener del 1912 el FC Barcelona va incorpo-rar el migcampista anglès Billy Lambe, un ve-terà de 35 anys amb una llarga trajectòria com

a futbolista professional. Pel que sembla va ser el primer estranger a cobrar un sou del Club, la qual cosa s’explica perquè actuava de juga-dor-entrenador, tal com ell sempre va explicar i va voler que figurés en el seu obituari quan va morir a St Leonards (Anglaterra) a l’agost del 1951. Amb el FC Barcelona va guanyar la Copa i el Campionat dels Pirineus Orientals. Pocs mesos més tard, al setembre del mateix any, el Club va contractar el primer entrena-dor que va actuar únicament com a tal i que va arribar des d’Anglaterra fitxat amb aquest pro-pòsit. No queda clar el seu cognom (Barren, Barzon, Baron) encara que Barren és la versió més repetida a la premsa d’aquells temps. El 26 i el 29 de desembre del 1912 el FC Barce-lona va jugar dos amistosos contra l’Auckland Wanderers, el porter del qual era Jack Alder-son. Sembla que el jove Alderson (21 anys) va impressionar el president Gamper, que el va fitxar com a jugador-entrenador. Alderson no va arribar a debutar com a porter i va actuar d’entrenador uns pocs dies abans d’acceptar una oferta del Newcastle United, però en qual-sevol cas va assolir la fita de ser l’entrenador més jove de la història del FC Barcelona.

1913-1923: Jack Greenwell Després de la fugida d’Alderson, el seu excom-pany Jack Greenwell (jugador des del setem-bre del 1912) es va convertir en jugador-en-trenador al gener del 1913, i no el 1917 com fins ara s’havia dit. En realitat, l’anglès va ser l’entrenador blaugrana de manera ininterrom-

puda del 1913 al 1923, per la qual cosa té el rècord de longevitat (10 anys i mig consecu-tius, i dues temporades més al període 1931-1933) a la banqueta barcelonista. La seva per-manència a la direcció tècnica del Club va ser perllongada, ja que s’hi va estar fins a l’agost del 1923, quan va marxar a la UE Sants, per bé que encara tindria un segon període a la ban-queta blaugrana, els anys 1931-1933.

1923: Jesza PoszonyL’hongarès Poszony era un veterà exjugador internacional que des de l’any 1921 exercia d’entrenador. Al desembre del 1922 va arri-bar a Barcelona com a segon entrenador de Greenwell, càrrec que va ocupar fins a l’agost del 1923 quan es va convertir en primer entre-nador durant dos mesos, fins al fitxatge d’Al-fred Spouncer (amb qui també va col·laborar com a segon entrenador). La seva segona oportunitat a la banqueta blaugrana va arribar el 1924 després del cessament de Spouncer.

1923-1924: Alfred SpouncerA l’octubre del 1923 el Club va contractar Spouncer, un entrenador anglès de 46 anys que havia jugat al Nottingham Forest tretze temporades. Va arribar per recomanació de Mr Wall, secretari de la Federació Anglesa, però les bones referències que l’acompanya-ven no es van traduir en una gran temporada: l’equip va guanyar el Campionat de Catalunya de manera brillant (10 victòries en 10 partits) però va sofrir una dura derrota amb la Reial Unió d’Irun (6-1) en el partit de desempat de les semifinals de Copa del Rei, la qual cosa va provocar la marxa del míster anglès.

1924: Jesza PoszonyAl juliol del 1924 es va anunciar que Poszony seria de nou el primer entrenador la tempo-rada 1924/25. Però aquesta segona etapa de l’hongarès també va ser breu, ja que al desem-bre el Club el va destituir i va fitxar l’anglès Ralph Kirby, fins aleshores l’entrenador de l’Europa. Poszony es va traslladar a Zagreb i va dirigir dues temporades el Gradanski. n

‘Cuadernos de Fútbol’ descobreix els noms dels primers tècnics del 1912

Els primers entrenadors a la banqueta del Barça

BILLY LAMBE JACK ALDERSON JACK GREENWELL JESZA POSZONYGENER 1912

SETEMBRE 1912

MÓN BLAUGRANA

FEM MEMÒRIA

ALFRED SPOUNCER

DESEMBRE 1912GENER 1913

GENER 1913AGOST 1923

AGOST 1923 / OCTUBRE 1923 OCTUBRE 1923JUNY 1924 JULIOL 1924 / DESEMBRE 1924

Durant els primers anys de la història del Club, l’equip va estar entrenat per anglesos, alguns dels quals exercien la funció de jugador-entrenador

MANEL TOMÀS

54 REVISTA BARÇA

Tot i un fitxatge controvertit, l’argentí Juan Carlos ‘Milonguita’ Heredia, un davanter coratjós i hàbil, va oferir un rendiment preponderant als anys 70

JORDI CLOS

“Quants records!”, exclamava Juan Carlos Heredia, de 63 anys, en una visita recent al Camp Nou després de vuit anys sense trepitjar-lo.

La Federació prohibia la contractació de jugadors estrangers a principis dels 70. Només permetia una escletxa: es podia fitxar descendents d’espanyols que no havien estat in-

ternacionals en els seus països d’origen. Se’ls reconeixia com a oriünds. Així, van començar a arribar a la Lliga futbolistes sud-americans, la majoria amb docu-mentació manipulada. Amb aquestes, a l’estiu del 1972, el Barça pretén incor-porar els argentins Juan Carlos Heredia i Bernardo Cos, acreditant els avantpas-sats espanyols que es requerien. La Fe-deració, ja sota sospita, va denegar-los els papers. I això que, en el cas d’Here-

dia, el passaport era legítim, ja que la seva àvia havia nascut a Lugo (tot i que no ho va poder demostrar). La resposta del Club, presidit per Agustí Montal, va ser estudiar 40 casos d’oriünds que juga-ven a Espanya i amenaçar de fer públic un informe demolidor: de tots ells, no-més un va resultar fer-ho legalment. La importació d’estrangers a la competició estatal es reobriria el 1973.

En no poder ser inscrit, el Barça va ce-dir Heredia al Porto, primer, i a l’Elx, des-prés, per aterrar definitivament al Camp Nou el 1974, nacionalitzat espanyol. Digne i fidel, no va fer cas a suculentes ofertes i va esdevenir, finalment, jugador blaugrana. La injustícia viscuda l’havia convençut i compromès. Es tractava d’un davanter robust i valent, i alhora hàbil i veloç. Va ser ell qui va popularitzar al fut-bol espanyol la lambretta, un regat que consisteix a fer-se passar la pilota des del taló per sobre del cap per superar els contraris. “Els millors partits els vaig fer contra el Madrid. M’encantaven perquè hi havia un defensa, Goyo Benito, que com pegava... M’agradaven els rivals di-fícils, on hi havia guerra, on hi havia joc

dur i fort”. Així s’emmiralla Juan Carlos Heredia. L’afició culer agraïa l’entrega del Milonguita, conegut d’aquesta manera pel seu pare, el Milonga, també jugador de futbol a l’Argentina.

Amb un clau amagat en un derbi“Em vaig trobar un equip boníssim i hi vaig fer amics de veritat. En arribar tot era molt seriós. I a mi m’agradava fer bromes i pallassades, aportar una mica d’alegria”, comenta. És impossible esgotar-li les anèc-dotes. La més famosa, sens dubte, és la que va perpetrar a Sarrià. “Sempre ho vaig ne-gar, però ara ja ho puc explicar”. Un avís del que ve tot seguit.

Comença: “A la selecció em vaig assa-bentar que Marañón tenia pànic a les in-feccions. Abans del derbi, inspirat en el que feien a l’Estudiantes de La Plata, vaig agafar cinc claus a l’hotel de concentra-ció. Ho van descobrir Zuviría i Neeskens, i també en van voler un cadascú. Ens els vam amagar amb un esparadrap a la mà i els altres dos els vaig deixar a la banque-ta per si la cosa es posava agra”. Segueix: “Hi havia un defensor que et seguia per tot arreu, Lanchas. En un córner li vaig

L’últim oriünd

MÓN BLAUGRANA

L’EX

GERM

ÁN P

ARGA

REVISTA BARÇA 55

Dues imatges de l’etapa del Milonguita com a jugador del FC Barcelona, entre el 1974 i el 1980.

punxar el cul i li vaig dir que si se’m tor-nava a acostar li clavava al coll. No se’m va apropar a menys de deu metres”. La rúbrica de la història és antològica. Per-què, a la mitja part, alertat pels jugadors periquitos, l’àrbitre va preguntar a Here-dia pel clau. “No sóc fuster, he vingut a jugar a futbol”, li va respondre.

Diu que Rinus Michels va confiar molt en ell, però que va ser Lucien Müller l’entrenador que li va trobar el lloc. “En comptes de posar-me de punta, com feia Michels, el francès em va dir que arren-qués des del darrere, que em mogués per on volgués. Allà em vaig destapar”, consi-dera. Així va consumar una de les actua-cions més destacades, en la remuntada a la tornada de les semis de la Recopa del 1979. El Milonguita va marcar un dels tres gols a l’Anderlecht al Camp Nou i el Barça es va classificar als penals per a la final de Basilea. El seu gran títol.

Un desacord amb el tècnic Quimet Rifé, l’any següent, va posar fi a l’etapa catalana d’Heredia. La versió de l’argen-tí: “Fora de casa em posava de ‘9’ i rebia per tots costats. A casa, quan podíem go-lejar, em situava al mig del camp. Això em va cansar. Ho vam parlar i li vaig dir que me n’anava. Després me’n vaig pe-nedir, em vaig adonar de com s’estima això”. Sempre ha estat un home sincer i honest. Dins i fora del camp. Els cu-lers li ho van reconèixer al Trofeu Joan

Gamper del 1980, quan va tornar vestit del River Plate. La rebuda va fer saltar les llàgrimes del guerrer Heredia, retirat poc més tard per les lesions.

Altruista i només culerEl camí més enllà del futbol a vegades ha fet pujada. “Era generós i continuo igual. Amb 63 anys ja no canviaré. M’encanta ajudar la gent que ho necessita. Això em satisfà i m’omple”. Ho va demostrar quan, al tram final de la carrera, va regalar quatre cotxes a gent que treballava de taxista al seu país. No s’ha vist mai com a entrena-dor de futbol. Relacionat amb el Ministeri d’Acció Social de Córdoba (Argentina), on resideix, el Milonguita és el president d’una fundació que dóna suport a persones en si-tuació de risc. També és un ferm defensor dels animals. Amb ell a Collbató hi van con-viure un lleó, quatre cavalls, un poni, un mico, una cabra nana i 18 gossos.

Té cinc fills i set néts. Lluitador també a la vida, coixeja. Una operació en un genoll li va estar a punt de costar la cama. La que tants cops s’havia jugat pel Barça. L’equip. “El segueixo a mort. Després de veure par-tits del Barça, no m’interessa el futbol ar-gentí”. Refà amb nostàlgia i una nitidesa que impressiona l’època de blaugrana, en què va marcar 35 gols. “No sé què té aquest lloc que t’ensenya a estimar la ciutat i el Club. És un sentiment que no se te’n va mai”, remata. n

Són cèlebres les seves batusses amb el madridista Benito

Viu a l’Argentina i el que més l’omple és ajudar els altres

MB L’EX

ARXI

U SE

GUÍ-

FCB,

ARX

IU F

CB, G

ERM

ÁN P

ARGA

56 REVISTA BARÇA

Les lesions al tendó d’Aquil·les

En els darrers temps, l’increment de la pràctica esportiva entre la població en general ha provo-cat que les patologies relacio-nades amb el tendó d’Aquil·les

siguin cada vegada més comunes, sobretot entre els majors de 30 anys. L’auge dels ano-menats esportistes de cap de setmana ha fet que aquesta lesió estigui a l’ordre del dia, ja

que les condicions físiques dels esportistes ocasionals no són sovint les ideals. El run-ning i el tennis, entre altres esports d’impac-te com poden ser el futbol, el bàsquet o el pàdel, són exemples d’esports amb una inci-dència més alta d’aquesta lesió.

El tendó d’Aquil·les és el tendó comú que serveix per a la inserció al calcani de tres músculs: el soli, el bessó intern i l’extern, que formen l’anomenat tríceps sural. La seva funció principal és la flexió plantar del peu, tot i que també participa en la del genoll. És el tendó més fort del nostre cos i pot arribar a suportar una gran càrrega de força en carrera. Tot i així, no està exempt de patir lesions, entre les quals les més ha-bituals són la tendinopatia aquil·lea, l’en-tesitis de l’Aquil·les, les calcificacions del tendó i el trencament del tendó.

Hi ha diversos factors que poden afavorir l’aparició d’alguna d’aquestes patologies, com són l’envelliment, una mala prepa-

ració física, la deshidratació, un excés de pràctica esportiva, entrenaments inade-quats, mala nutrició, mals gestos tècnics o utilitzar un calçat inadequat. A més, si l’esportista té l’arc plantar excessivament pla és més probable que pateixi una tendi-nopatia, ja que s’ha d’exercir un esforç més gran sobre el tendó.

Tipus de lesionsLes lesions al tendó d’Aquil·les s’acostumen a produir a la zona més vascularitzada del tendó, entre 2 i 4 centímetres de la seva inserció al calcani, i es divideixen en dos grups segons la gravetat: les lesions cròni-ques, associades sobretot amb les tendino-paties, i les lesions agudes, que comprenen les ruptures tendinoses subcutànies, que en molts casos es tracten quirúrgicament.

El principal símptoma d’una tendinopa-tia en aquesta zona és el dolor, que sobretot apareix a primera hora del matí i desapareix

Les lesions al tendó d’Aquil·les són cada vegada més habituals entre aquella població que s’inicia en el món de l’esport. Una mala preparació física i un ús inadequat del calçat en poden ser algunes de les causes

COORDINACIÓ Gerard Graupera i Francesc OrenesASSESSORS Dr. Franchek Drobnic (Serveis Mèdics FCB)

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT

Tipus de lesionsAnatomia del tendód’Aquil·les

Gastrocnemi

Soli

Tendó d’Aquil·les

Un tendó en estat normal

Un tendó amb una

tendinopatia

Un tendó amb una ruptura

1

2

3

REVISTA BARÇA 57

Patrocinat per:

progressivament a mesura que el pacient camina. Durant o després de l’activitat es-portiva el mal torna amb més intensitat i limita els moviments del pacient. La tendi-nopatia pot incrementar les probabilitats de patir una ruptura. En cas de produir-se, el senyal que emet és un cruixit al taló que impossibilita la flexió de la zona afectada. A més, el dolor d’una ruptura és més fort i ve acompanyat d’un hematoma. Tot i que el traumatòleg pot diagnosticar una ruptura amb el mateix relat del pacient, sempre s’ha de realitzar una ecografia o una ressonància magnètica per confirmar-ne el diagnòstic.

Quan comença a aparèixer la inflamació per una ruptura, és convenient posar gel a la zona i, posteriorment, immobilitzar la zona amb guix, per ajudar a reduir la for-

ça sobre el tendó. D’altra banda, també es poden utilitzar productes ortopèdics per recuperar-se de la lesió. Per disminuir la in-flamació i el dolor també es poden prendre els corresponents medicaments prescrits pels metges. El treball de fisioteràpia és del tot imprescindible per enfortir el ten-dó i per reeducar els moviments. General-ment, els canvis en l’estil de vida ajuden a fer desaparpeixer els símptomes. Tot i això, el dolor pot reaparèixer si no es limiten les activitats que ocasionen el malestar o si es manté la flexibilitat i la fortalesa del tendó.

Per evitar el risc de les lesions al tendó d’Aquil·les és important realitzar un bon es-calfament abans i després de la pràctica es-portiva, seguint unes pautes d’entrenament adients a cada esport. També és important analitzar el tipus de petjada –pronadora o supinadora– per escollir el calçat més ade-quat al paviment on es juga. Les persones supinadores tenen més probabilitats de patir alguna patologia ja que la tensió que suporten és més gran.

Història

MB SALUT I ESPORT

El tendó deu el seu nom a Aquil·les, un dels protagonistes de la mitologia grega i heroi de la guerra de Troia. La llegenda comença quan la seva mare, la deessa Tetis, el va banyar a les aigües de la llacuna Estígia, que concedien la immortalitat a tots aquells que s’hi submergien. Tot i això, Tetis no es va adonar que el taló pel qual subjectava el seu fill no es va mullar, i per tant va continuar sent mortal. Al cap d’uns anys,tal com explica la Ilíada, Aquil·les es va convertir en el líder de l’exèrcit grec, que va entrar a la ciutat fortifica-da de Troia gràcies a un cavall gegant de fusta que anava carregat de soldats. Dins la metròpolis, Aquil·les va rebre una fletxa letal de Paris al seu únic punt dèbil: el taló. En memòria a la història del guerrer, el tendó calcani va adoptar el nom d’Aquil·les. A més, també s’utilit-za el taló d’Aquil·les com a expressió per referir-se a un punt feble.

Aquest tendó ens ajuda a caminar, córrer i saltar

Calçar-se de manera inadequada pot provocar lesions

58 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 59

QUÈ HA PASSAT

El Museu del FC Barcelona va tancar la temporada 2014/15 amb un total d’1.628.418 visitants, fet que suposa un 8% més que la temporada passada i que el consolida com el més visitat de Catalunya. Aquesta temporada 2014/15 també es va batre un rècord amb 26.790.527 euros de facturació neta, que suposa un 9% més respecte a la temporada anterior.

L’equip d’handbol va incorporar de cara a la propera temporada 2015/16 el lateral croat Marko Kopljar, que arriba provinent del PSG, i el pivot polonès Kamil Syprzak, que jugava al Wisla Plock. Kolpjar va signar un contracte per a tres temporades i Syprzak, per a quatre.

Després de passar dues temporades cedit al Magna Navarra, Marc Tolrà formarà part del primer equip del futbol sala durant les dues properes temporades. El jove tanca català, de 24 anys, va guanyar amb el conjunt navarrès una Copa d’Espanya i una Copa del Rei.

El Museu del Barça, el més visitat de Catalunya

Els nous fitxatges de l’handbol Tolrà reforça l’equip de futbol sala

Tomic renova el seu contracte El jugador Ante Tomic va renovar el seu con-tracte amb el FC Barcelona fins al 30 de juny del 2018, amb opció de seguir fins al 2019. El pivot blaugrana és el referent interior de l’equip de Xavi Pascual.

Cloenda de l’FCBEscola L’FCBEscola va posar fi a la temporada al Camp Nou. Uns 370 nens van acabar el curs jugant partits a l’Estadi com a premi per la bona temporada. Un total de 32 equips van participar en aquesta jornada.

Xavier Catalán FOTOS: Miguel Ruiz- FCB, Germán Parga i Víctor Salgado - FCB

Curs d’educació física La Fundació col·labora en el projecte Portes obertes a la inclusió impulsat per l’Unicef amb l’objectiu de fomentar l’esport inclusiu, adreçat a mestres de les escoles municipals de 15 ciutats brasileres.

BÀSQUET FUTBOL FORMATIU FUNDACIÓ

60 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 61

Lilian Thuram va oferir als beneficiaris del projecte FutbolNet de la Fundació FC Barcelona una sessió educativa sobre racisme. La sessió va tenir lloc al Born Centre Cultural, on l’exblaugrana va explicar les seves experiències personals.

Rafael González Adrio, que va ser metge traumatòleg al Barça entre el 1973 i el 1988, va morir als 80 anys. Vinculat als Serveis Mèdics del Club durant més de 15 anys, era considerat un dels millors del món en la seva especialitat.

A la gira dels Estats Units, el primer equip va realitzar diversos actes solida-ris, com la trobada d’una vintena de nens i nenes amb Iniesta i Ter Stegen en una activitat que va servir per refermar l’aliança entre el Barça i l’Unicef.

Mitjançant L’illa dels 5 valors de Barçakids, aquest programa de foment de valors creat per la Fundació s’oferirà a infants d’entre 6 i 12 anys a hospi-tals, centres oberts i altres centres educatius i de lleure.

Xerrada de Thuram sobre racisme Mor el doctor Rafael González Adrio

Actes solidaris a la gira dels EUA ‘Barçakids’ arriba als hospitals

QUÈ HA PASSAT

Premi ESPY a MessiEl blaugrana va obtenir el premi ESPY, guar-dó que atorga anualment la cadena ESPN al Millor Esportista Internacional. Messi, que ja va aconseguir el premi el 2012, va superar a la votació Cristiano Ronaldo i Djokovic.

Acord amb TelefónicaAmb aquest acord, la gestió de Barça TV ha passat a mans de Telefónica per a les properes quatre temporades i el Club manté la titularitat del canal i la responsabilitat editorial sobre els continguts que s’emeten.

Barça GamepassAquesta nova plataforma permet als aficionats del Club gaudir a qualsevol lloc i des de qualsevol dispositiu dels continguts audiovisuals del seu equip i està disponible en català, castellà i anglès.

COMUNICACIÓ DIGITALFUTBOL

MAR

C GÓ

MEZ

62 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 63

TEMPS AFEGIT

Demostra tot el que saps del Barça.Preparat?

1) Quin equip va ser el rival a la final de la Copa del Rei que el Barça va guanyar el 1978?A UD Las Palmas B Athletic de Bilbao C

Reial Madrid D València

2) Quants anys tenia Messi quan va arribar a Barcelona?A 13 B 9 C 11 D 12

3) Qui va guanyar al Camp Nou la Cham-pions League del 1999?A Manchester United B Bayern de MunicC Juventus D Milan

4) Quin és el segon jugador estranger amb més partits a la història del Barça després de Messi? A Alves B Cocu C Kubala D Rivaldo

5) Com es deia el darrer jugador peruà que ha tingut el Barça?A Hugo Sotil B Raúl Rubén VillalbaC Miguel Loayza D Juan Seminario

6) A quina Lliga el Barça va marcar un total de 115 gols, el rècord blaugrana en tota la història de la competició?A 2012/13 B 2014/15C 2011/12 D 2008/09

Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a:Correu: revista barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 BarcelonaAdreça electrònica: [email protected]

Nom del guanyador del Trivia anterior José María Portabella, núm. soci 98586

Només una de les quatre pilotes que surten a la imatge no és falsa. Endevina quina és!

QUINA ÉS LA PILOTA DE VERITAT?

Resultats QUINA ÉS LA PILOTA DE VERITAT?SOPA DE LLETRES

TRIVIA. REVISTA NÚMERO 75

TOTS TENIM UN PASSAT

Luis Suárez

Aquí s’amaguen 10 futbolistes que han marcat més de 100 gols amb la samarreta del FC Barcelona.

SOPA DE LLETRES

Quin jugador de l’actual plantilla del FC Barcelona ha militat també en aquests equips?

TOTS TENIM UN PASSAT

AJAX

CLUB NACIONAL DE FOOTBALL

FC GRONINGEN

LIVERPOOL

1D, 2B, 3C, 4A, 5B, 6D

iOS ANDROID AMAZON

Totes aquestes preguntes i moltes més les trobaràs a l’app del Trivia del Barça. Descarrega-te-la a l’app store.

4

2

13

4

64 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 65

LA FIRMA CONVIDADA

DAGOBERTO ESCORCIAPeriodista

EL PRESIDENT SENSE EGO

Mirava atentament la pantalla de televisió i quan va veure els resultats tota la seva cara es va transformar en un riure obert. Aquesta vegada no era el somriure

permanent que sempre l’ha distingit, sinó un riure franc, distès, que semblava sortir del més profund de l’ànima i del cor. Tampoc era una riallada, era un gest ple d’alegria, de satisfacció. De felicitat contagiosa, que va im-pregnar els seus companys, els quals imme-diatament li van fer petons, abraçades i van riure amb ell. Josep Maria Bartomeu, de 52 anys, amb el carnet de soci número 16.331, va brindar aquesta imatge en saber que ell era l’elegit com a president del FC Barcelona per als propers sis anys amb un resultat que no aixecaria dubtes. Va obtenir el suport de 25.823 socis (el 54,63% dels vots) el dissabte 18 de juliol en una nova jornada festiva i democràtica per a l’orgull del barcelonisme.

Si hi ha alguna cosa que destaquen les persones més pròximes a Josep Maria Barto-meu és la seva humilitat, simpatia, amabilitat i intel·ligència, i el seu somriure, que és el primer que un adverteix quan es disposa a estrènyer-li la mà. L’home que presidirà la institució blaugrana fins al 2021 no és un home presumit, ni a qui li agradi ser l’estrella dels focus. Durant la llarga campanya electoral, Bartomeu va repartir aques-ta imatge en deu rodes de premsa, en 86 entrevistes individuals als mitjans de comunicació, en les 31 trobades que va tenir amb els socis des de Sant Carles de la Ràpita a Andorra, i en un debat televi-

siu en què els altres tres socis aspirants a la presidència van jugar les seves millors cartes en l’intent d’afeblir les opcions del president sortint. Mai un president sortint havia perdut unes eleccions en la història del Club. Aquesta vegada es va tornar a complir la tradició.

Bartomeu va guanyar una dura batalla, que va lliurar des del mateix moment en què es va fer càrrec de la institució. Va aguantar estoicament les crítiques perquè si hi ha alguna cosa que també el distingeix és la seva qualitat de corredor de fons tant en els negocis particulars com en l’empresa

per a la qual ha estat elegit. Va acceptar el repte de prendre el relleu de Sandro Rosell el 23 de gener del 2014 i ha sabut sobreviu-re a moments difícils en què semblava que l’Entitat trontollava. Va demostrar mà dura i va prendre decisions importants que van rehabilitar el Club i van enterrar rumors de divisió entre el tècnic i l’estrella del primer equip de futbol. Va despullar el contracte de Neymar com mai s’havia conegut cap altre striptease del contracte d’un futbolista professional. Els afers extraesportius, que semblava que anaven a passar-li factura en les eleccions, no han estat tinguts en comp-te pel soci que va votar Bartomeu, però no deixen de ser, alhora, els reptes principals que té en els propers mesos.

Bartomeu va guanyar la presidència amb un projecte sòlid en què destacava la influència del triplet de títols aconseguits per l’equip, i especialment pel gran èxit econòmic de l’Entitat que va passar a ser la primera a ingressar 600 milions d’euros, a estar en primera línia segons l’especialitza-da revista Forbes, i a ser matèria d’anàlisi a Harvard. Sense oblidar l’Espai Barça, un macroprojecte que té com a motiu principal modernitzar el Camp Nou i que va ser apro-vat en un referèndum.

Unir el barcelonisme és el desafia-ment més compromès que té qualsevol

president del Barça, i del qual tampoc s’escapa Bartomeu. Els socis que el

van votar exigiran que mantin-gui l’excel·lència esportiva,

però també que sigui generós i que estengui

ponts d’unitat. Que la confiança que transmet el seu som-riure s’encomani a tot el barcelonisme, als qui el van elegir i als qui van preferir votar una altra opció. n

Josep Maria Bartomeu serà el president del Barcelona fins al 2021, segons els resultatsde les eleccions del 18 de juliol passat. Mantenir l’excel·lència esportiva i unir el barcelonisme

són els seus principals reptes

JOTAERE

66 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 67

INFORMACIÓ DE SERVEI

Seu SocialArístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona902 1899 00

OAB (Oficina d’Atenció al Barcelonista)[email protected]/socis/oab-onlineHORARISDe dilluns a divendres de 9 a 20 hores.Partits del futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

OAE (Oficina d’Atenció Especialitzada)[email protected] HORARISDe dilluns a divendres de 9 a 20 hores.Partits del futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de la Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que

els acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes, així com que els recullin després del partit.

OAP (Oficina d’Atenció a les Penyes)[email protected]://penyes.fcbarcelona.cat/oap-onlineHORARISDe dilluns a divendres de 9 a 20 hores.Partits del futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

Taquilles Bulevard Camp NouHORARISTemporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores.

Accés 15HORARISDia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores.Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit.Taquilles Gol Nord – Accés 4Dia de partit al Camp Nou: De les 11 hores fins a la mitja part del partit.

Camp Nou Experience (Museu i Tour)(Socis del FC Barcelona, accés gratuït)http://www.fcbarcelona.cat/camp-nouHORARISTemporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores.Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de realitzar la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

FCBotiga Megastore(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online)[email protected] 409 02 71HORARISTemporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou l’FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici.

Centre de Documentació i Estudis FCB [email protected] 93 496 36 12

HORARISDe dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores.*Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost.

Pista de Gel(35% de descompte socis)[email protected], dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores.Divendres de 10 a 14 hores i des 16 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores. Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost. Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i 31 de desembre per la tarda, el 1 i 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia.

Agrupació Barça Jugadors (ABJ)[email protected] 330 18 68 HORARISDe dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins les 19 hores).

Casal de l’Avi93 496 75 15De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte tarda i diumenge.

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS

PATROCINADORS

PARTNERS PRINCIPALS PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER PRINCIPAL DE SECCIONS PARTNER OFICIAL DE SECCIONS

PARTNER OFICIAL D’HOQUEIPARTNER OFICIAL HANDBOL

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat

REVISTA BARÇA - Nº76 - CATALÀ

Documents

Transcript of REVISTA BARÇA - Nº76 - CATALÀ