4ª època núm 75- Desembre 2012

esquerraeixample

esquerraeixample

BUTLLETÍ DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

Bons desitjos i ànims per a l ’any 2013

2 DESEMBRE 2012

Aquesta secció està oberta a tots els lectors i lectores del Butlletí.Podeu escriure’ns a:

Butlletí de l’Associació. BústiaAvda. de Roma 139 baixos

08011 Barcelona

O bé per correu electrònic a:

revistaavvee@yahoo.es

OFICINA D’ATENCIÓ ALCIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010

SERVEIS-AVV Esquerra de l’EixampleObert de 9h a 13h i de 17h a21havvee@hotmail.com-Dones d’enllaçwww.donesdenllac.org

CENTRES CÍVICS-Casa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les Corts Catalanes,491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8-Centre Cultural Teresa Pàmies

• Centre Cívic Urgell• Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí

CentellesComte d’Urgell, 145SERVEIS SOCIALS-C.S.S Esquerra EixampleBorrell 305 altell933.264.040Mallorca, 219 2º932.563.780-Punt d’Informació i Atenció ales Dones (PIAD) 93 256 28 19Mallorca, 425-433

GENT GRAN-Espai de Gent GranRoselló, 78-Espai de Gent GranM. Aurèlia CapmanyEnric Granados, 47

GUÀRDIA URBANAEmergències 092

SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT-CAP Eixample 93 227 98 00Roselló, 161, 1r-CAP BorrellComte Borrell, 305-Hospital Clínic 93 227 54 00Villarroel, 170

EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró

FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com

Bústia

Escriu-nos!

Serveis

ASSOCIACIÓ

Mor una taxista en un accident entre dos cotxes al centre de BarcelonaLa topada s’ha produït a la bifurcació entre l’Avinguda de Roma i el carrer AragóA més, tres persones han resultat ferides en la topada

Una dona que conduïa un taxi va morir el diumenge 25 de novembre a primera hora en un accident de trànsit al centre de Barcelona, a la bifurca-ció entre el carrer Aragó i l’avinguda de Roma, quan dos cotxes han xocat, segons informa l’Ajuntament de Barcelona.

A més, tres persones han resultat ferides en la topada, que s’ha produït a les 06.45 h del matí, i han estat traslladades a l’Hospital Clínic. La vícti-ma mortal, de 31 anys, ha topat amb el cotxe contra un mur.

Al lloc els fets s’hi han desplaçat efectius de Guàrdia Urbana, cinc ve-hicles de Bombers i dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdi-ques (SEM). S’investiguen les causes de la topada.

Esteu en un edifici malaltDes de l'Octubre del 2011, una incidència de salut

laboral està afectant el personal de la biblioteca Agustí Centelles, al Centre Cultural Teresa Pàmies (Urgell 145).

Es tracta d'una patologia mèdica anomenada "lipoa-tròfia semicircular" que suposa une pèrdua del greix del cos de manera local, parcial o generalitzada. Aquesta dolença està relacionada amb la "sindrome de l'edifici malalt" que comporta altres simptomes com problemes de pell, problemes respiratoris, sequedat de mucoses, formigueig de braços i cames, cefalees, dificiltat per dor-mir, marejos, etc...

A dia d'avui, 11 persones han estat diagnosticades.Des de l'AvvEE, manifestem la nostra solidaritat

amb el Comitè d'Empresa de la biblioteca i demanem que l'administració adopti, amb caràcter d'urgència, les mesures correctores pertinents.

3DESEMBRE 2012

Eixample: Butlletí gratuït de l’Associació de veïnes i veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Coordinació i Direcció: Sylviane Dahan Sellem.Maquetació: MEDIAactive, S.L. Col·laboracions: Miriam Arnau, Montserrat Roma, Isabel Chacón, Xavier Montagut, Xavier Riu i Sala, Neus valledeperas, Francesc Magrinyà, Centre de Normalització Lingüistica, Dones d’Enllaç. Fotos: Maria Gonzalez, ramón Beltràn, Maria Miró Sol.Portada: MEDIAactive, S.L. Publicitat: Josep Gabriel. Els anunciants es poden posar en contacte amb en Josep Gabriel a través dela mateixa adreça, a l’e-mail: revistaavvee@yahoo.es o al telèfon 93 453 28 79. S’han de fer arribar els anuncis tal i com es vol que surtin publicats. L’Associació no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors del Butlletí.Edita: Associació de veïnes i veïns de l’Esquerra de l’Eixample (AvvEE). Impressió: MEDIAactive, S.L. Dipòsit legal: B-33086-96

Avinguda de Roma, 139 baixos. Telèfon: 93 453 28 79e-mail: avvee@yahoo.es / web de l’associació: www.avvee.org o www.avvee.entitatsbcn.net

Editorial

Qui som

ASSOCIACIÓ

Des de la voluntat del pobleLes eleccions d’aquest 25 de novembre ens deixen

un panorama incert, ple d’interrogants sobre el futur del nostre país. Però també, algunes certeses i no poques indicacions. La primera, indiscutible, és que l’alta participació enregistrada certifica un ascens en la politització de la ciutadania, cada cop més desitjosa d’exercir, en tots els àmbits, el seu dret a decidir. Una bona notícia per a la democràcia que confereix tota la seva significació a una segona dada, igualment inqüestionable: la majoria aclaparadora, en nombre de vots i en escons, obtinguda pel ventall de forces polítiques favorables a la plena sobirania de Catalunya.

Tot i això, la formació d’un govern estable apareix complicada. La força guanyadora dels comicis en surt afeblida en no haver concitat el suport plebiscitari que reclamava. I és que, en els últims mesos, s’han entrecreuat diferents manifestacions dels anhels populars que encara no han acabat de trobar la seva articulació política. L’11 de Setembre, un mar d’estelades submergia els carrers de Barcelona i situava l’horitzó de la independència en l’imaginari col·lectiu, desfermant la tempesta institucional més gran des del final de la dictadura. El 14 de novembre, al bell mig de la contesa electoral, una vaga general àmpliament seguida als nostres barris palesava el desig de la població de preservar l’estat del benestar, malmès per la crisi i les retallades. Fet significatiu, l’Assemblea Nacional Catalana, convocant de la gran manifestació de la Diada, donava suport a la vaga ciutadana organitzada per sindicats, moviments veïnals, assemblees i múltiples entitats de la societat civil. La percepció d’un vincle estret entre els drets socials amenaçats i una

llibertat nacional fortament volguda s’ha anat instal·lant en la consciència del poble, i això explica sens dubte el nou arc parlamentari que sorgeix d’aquests comicis.

I ara, què? Els anuncis que ens arriben de Brussel·les i Madrid ens parlen d’ajustos estructurals, d’un previsible augment de l’atur, d’una possible pèrdua del ja minvat poder adquisitiu de les pensions... Des de la Generalitat, s’anuncia una altra onada de retallades i privatitzacions – alguna afectarà potser un bé social tan preuat i tan emblemàtic de l’Esquerra de l’Eixample com l’Hospital Clínic. Però res de tot això, ho hem dit moltes vegades, no resulta d’un caprici del destí, sinó del col·lapse d’un model econòmic especulatiu i insostenible... i de l’esgotament d’un règim incapaç d’encabir la voluntat d’autodeterminació de nacions que, com la nostra, tenen plena consciència de ser-ho.

La democràcia assenyala el camí per sortir d’aquest atzucac. És inexcusable donar la paraula al poble, organitzar una consulta en què pugui expressar-se lliurement sobre la independència de Catalunya, sobre les relacions que vol travar amb les altres nacions ibèriques i amb Europa. No és menys urgent escoltar el clamor que reclama un gir social en les polítiques públiques per sortir de la crisi, que exigeix que s’aturin els desnonaments, que es preservin la sanitat i l’educació...; i que, per tal d’aconseguir-ho, es lluiti contra el frau fiscal i s’instauri una tributació justa. En un mot: que la voluntat del poble prevalgui sobre la tirania dels mercats financers.

En aquest compromís es reconeix la nostra Associació. Més que mai, des de baix, volem contribuir a teixir solidaritats, a fer barri i ciutat. Només allò que s’arrela profundament pot enlairar-se amb força. Que tingueu, totes i tots, unes molt bones festes.

4 DESEMBRE 2012 ASSOCIACIÓ

i nformacionsde l’associació

Curs 2012 - 2013IDIOMES (diferents nivells)- Alemany - Anglès- Castellà- Català- Català per a persones nouvingudes- Conversa en francès- FrancèsLiteratura catalanaHistòria de l’artHistòria del Mon ContemporàniParelles lingüístiquesInformàticaBoixets - FrivolitéEstanyFangLabors

MacraméManualitatsModisteria – patrons – confecció i retocsPintura a l’oliPintura sobre robaPunt de creu i brodat mallorquíCountryMemòriaIogaControl mentalLaca i policromiaRestauració de mobles petitsCurs d’iniciació a la llengua catalanaMitja – GanxetDibuixCurs de PatchWorks

FESTES, VIATGES I EXCURSIONS Als locals de l’Associació cele-

brem les festes tradicionals: onze de setembre, la castanyada, pre-nadal, etc.

A la primavera excursió “El Mo-dernisme al Maresme”.

Banc d’Intercanvi d’Objectes i Serveis

El local de l’Associació està obert a tothom, de les 17h a les 21h, per qualsevol activitat social.

1er dijous de cada mes a les 19:30h.

Els nostres Estatuts

De cara a la propera Assemblea de l’AvvEE, alguns dels nostres socis han treballat aquest tema. La Junta els agraeix l’esforç i el temps que hi han dedicat. Concretament, en Joan Cruz ens ha fet pervenir la propos-ta d’un conjunt d’esmenes, que tot seguit us donem a conèixer. No cal dir-ho, el text complet dels estatuts es troba a disposició de qualsevol sòcia o soci que vulgui consul-tar-lo (o se’ls pot fer arribar per Internet).

Redacció.

EsmenesArt.7j) Impugnar acords... S’acorda passar el protocol d’impugnacions al ROI (Reglament Ordre Intern).Encara que ara no es transcriu, de cara al ROI: En el 2n paràgraf, cap el final: aques-ta segona opció també serà d’aplicació si el nombre d’impugnants és SUPERIOR al 10% dels socis. Art. 10Al 9è paràgraf: El 10% dels associats po-den sol·licitar... Art. 13a) Representar legalment a l’Associació, sempre en funció dels acords de la Junta de Govern (treure aquesta frase). Art. 14La Junta de Govern es reunirà com a regla general dues vegades al mes, en dies pre-establerts, o més si es considerés necessa-ri. També es reunirà si ho sol·licita el 20% dels seus membres o un 10% dels socis. (Treure aquesta frase) Treure sencer el 4rt i 5è paràgrafs: 4rt : Els membres de la Junta hauran de transmetre al President... 5è : El Secretari, amb anterioritat a la re-unió... El paràgraf “Les reunions de Junta queda-ran constituïdes...”... No ho he vist a la Llei, però crec que ha de constar íntegra segons proposta. 7è : Els acords de junta s’adoptaran per consens... ... ... es prendrà per majoria simple. En cas d’empat en tercera votació, prevaldrà del vot de qualitat del President. (treure la mediació i afegir la frase ressalta-da en lloc de l’actual).

Des de l’Associació de veïnes i veïns de l’Esquerra de l’Eixample – i molt espe-cialment des de la seva vocalia de Dones – volem subratllar el valor simbòlic de do-nar el nom d’Enriqueta Gallinat (que fou militant d'ERC, resistent antifranquista, i consellera del nostre Districte, un cop re-cuperada la democracia) a una plaça del nostre barri (cruïlla Avinguda de Roma/Urgell).

Per a nosaltres, es tracta molt més que del merescut homenatge a una lluitadora

pels drets de les dones i del seu poble. Al món, com als barris de Barcelona, la

pobresa té rostre de dona. La crisi, les re-tallades en l’estat del benestar, la pèrdua de drets laborals, ens afecten greument. Els recursos per fer front a les violències masclistes minven, el nostre dret al propi cos es veu amenaçat. Al nostre Districte, centenars de noies orientals són explota-des sexualment en bordells clandestins... Alguns pretenen que tornem a casa, que el nostre treball invisible suporti el fracàs d’un model depredador i insostenible.

Recuperant la memòria d’Enriqueta Gallinat, volem doncs afirmar l’orgull, la dignitat i l’esperança de futur de les dones.

És en el mateix sentit que la nostra Associació ha lluitat per donar el nom de Teresa Pàmies al Centre Cívic del carrer Urgell. I sempre hem d’insistir per fer vi-sible aquest nom enfront d’una tenaç ten-dència a l’oblit.Vocalia Dones

Enriqueta Gallinat

avveebanc@gmail.com

5DESEMBRE 2012ASSOCIACIÓ

Les puntaires a la Festa Major del barri

7DESEMBRE 2012DONES

Recordar que la vocalia dones es reuneix l’últim dijous de cada mes a les 19h.

El sociòleg quebequès Richard Poulin va aprofitar la presentació del seu llibre “Sexe, capitalisme i crítica de valor. Pulsions, dominacions i sadisme social” per criticar la permissivitat amb les indústries del sexe i la pornogra-fia. Poulin va presentar diferents estudis on assenyala que tres quartes parts dels nois joves han consumit pornogra-fia abans dels 13 anys, xifra que és del 56% en el cas de les noies, en el que considera com una “sexualització precoç”. A més, va afegir que cada cop eren més joves les persones explotades per les indústries del sexe. Tant a traves d’internet, com en el món de la publicitat i els mitjans de comunicació, es dóna a terme una tècnica per a “donar un aspecte in-fantil a les dones i alhora un d’adult a les nenes” i la pu-blicitat, assegura, “segueix en molts casos segueix els codis de la pornogra-fia”. Així, “fins i tot les per-sones que no tenen desig de consumir pornografia, n’acaben consumint”. A tots aquests models publicitaris i de mass media se l’hi ha de sumar el gran augment dels desordres alimentaris que, segons Poulin, en són causa-efecte. Aquests este-reotips seuxalitzants fins i tot arriben a l’extrem de les joguines per a infants, que molts cops pretenen crear “mini dones a traves de jocs i joguines”.

Poulin va aportar encara més dades sobre el món de la prostitució, mentre recordava una dita que corre entre les prostitutes de Patpong, el carrer principal de la pros-titució a Bangkok: “Als 10 anys ets una persona adulta, als 20 anys una dona vella i als 30 ets morta”. Però la curta edat de les noies que entren en el món de la prosti-tució no és només cosa dels països de l’anomenat tercer món. Al Canadà, l’edat mitjana d’entrada en aquest món és entre 14 i 15 anys, i el 85% d’aquestes noies han estat

Richard Poulin, de visita a Catalunya, critica la banalització de la prostitucióEl professor de sociologia de la Universitat d’Ottawa va participar a la setmana contra les violències vers les dones (del 19 al 26 de Novembre). En el decurs d’aquesta setmana, va realitzar una xerrada a la Facul-tat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB contra la mercantilització de la sexualitat i les indústries del sexe. La “Setmana contra la violència vers les dones” ha esta organitzada per la Plataforma pel Dret a no ser Prostituïdes i la Vocalia de Dones de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample

víctimes d’agressions sexuals en la infantesa.Les malalties de transmissió sexual i el desgast que

provoca ser prostitutes fa que l’estoc de prostitutes s’hagi de renovar contínuament. I és que, a més a més, les pros-titutes tenen un 70% més de possibilitats de ser agredi-des o assassinades que no pas una treballadora normal i tenen la taxa de suïcidis més alta. En el cas del Canadà, del 1992 al 2004, 170 prostitutes han estat assassinades i a això cal sumar-li les 600 desaparicions que encara no

han estat resoltes.Pel que fa a l’economia,

el sociòleg quebequès va apuntar que la prostitu-ció representa el 14% del PIB de Tailàndia, el 5% d’Holanda i el 4,5% de Co-rea del Sud, un país en el qual una de cada cinc do-nes ha estat prostituta en algun moment de la seva vida. Segons UNICEF, el 10% dels turistes mun-dials són turistes sexuals. D’aquesta manera, el ma-teix Banc Mundial i Fons Monetari Internacional pro-

mouen el desenvolupament d’indústries del lleure als països subdesenvolupats per obtenir divises fortes i poder pagar així el seu deu-te. Per Poulin, tot i que no ho especifiquen, aquests orga-nismes internacionals tenen molt clar que aquest “lleure”

significa prostitució, i en molts casos, prostitució infantil. Fins i tot assegura que un ministre va arribar a dir: “Cal sacrificar una generació de dones joves per el progrés del nostre país”. Com a conclusió, Poulin va criticar la bana-lització de la prostitució, que comporta un creixement de les industries del sexe, i la permissivitat que hi ha amb tot aquest entramat.

Dones d’Enllaç26/11/2012

24N presentació de la Jornada de reflexió al Centre Cultural Teresa Pàmies

UN PAÍS, UN MÓN SENSE VIOLÈNCIES VERS LES DO-NES

CRISI I PROSTITUCIÓPERSPECTIVES CRÍTIQUES FEMINISTES

amb Ana Palencia (APRAMP) - Matilde Aragó, (jutgessa)- Richard Poulin (sociòleg) - Sylviane Dahan (vocalia dones de l’avvee)

8 DESEMBRE 2012 DONES

La manifestació internacional del 13 d’octubre “No devem,no paguem, de nosaltres depèn” es va organitzara Barcelona amb la col·laboració de veïnes i assemblees dels nostres barris, la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD), col·lectius com Feministes Indignades i diferents sindicats alternatius. va ser una setmana de conscienci-ació amb xerrades i manifestos que volien revelar aquest mecanisme del deute perquè arribés a la gran majoria de nosaltres. Algunes declaracions que es posaven de mani-fest1 van ser que el deute no és públic ni legítim -recordem que només el 20% del total del deute és domèstic mentre que la majoria, el 60%, correspon als bancs i grans empre-ses, i que es va originar portant a terme activitats especu-latives destinades a l’obtenció d’un benefici econòmic. El rescat és una gran mentida: es tracta d’aconseguir que la banca europea recuperi les seves inversions.

No fluirà el crèdit per a les famílies, les PiMEs o els au-tònoms, ja que els diners van destinats directament a saldar els comptes dels bancs nacionals i no a l’economia produc-tiva. No és un rescat, és el cop financer final sobre la demo-cràcia. Les injeccions de capital per a la banca estan condi-cionades a l’aplicació de mesures d’austeritat (retallades) i de reformes estructurals (reforma laboral, pujada de l’IvA i altres reformes fiscals), tot aplicat progressivament segons un pla dissenyat i consignat en el “Memoràndum d’entesa”, signat entre el Govern espanyol i la Troika. Per tant, les con-seqüències d’aquest tipus de mesures per a la població són clares: augment de la pobresa i de les desigualtats socials, amb major impacte sobre els sectors més desfavorits, les dones, els col·lectius migrants, menors, pensionistes etc; augment de preus dels béns bàsics com l’aigua, la llum i els aliments; privatització de serveis públics i venda de béns col·lectius; retallades de prestacions socials, com per exemple en la Llei de la dependència. A més, la implantació d’aquestes mesures injustes va acompanyada de pèrdua de sobirania.

Davant d’aquesta situació s’estan plantejant també al-gunes alternatives com jutjar les persones culpables, pro-movent la realització d’auditories del deute públic i organit-zar- nos per crear alternatives reals als problemas que ens imposa aquest sistema capitalista; concretament , enfortint

les xarxes de suport mutu dels col·lectius, associacions i organitzacions sindicals de les treballadores.

La gira feminista sobre el «Deute públic il·legítim, austeritat, crash social i feminisme»2

Durant dues setmanes, del 22 d’octubre al 9 de no-vembre de 2012, militants feministes de Portugal, Catalu-nya, França, Grècia, Anglaterra, Hongria, etc. han fet una gira feminista sobre el «Deute públic il·legítim, austeritat, crash social i feminisme» en què ha participat una compa-nya de la nostra vocalia de dones. Aquesta gira realitzada amb l’ajuda dels Col·lectius per una Auditoria Ciutadana ha visitat 9 ciutats de França i també Ginebra. va començar el 22 d’octubre a París, per anar seguidament a Orleans el 23, a Rennes el 24, després a Grenoble el 25 i fer cap a Ginebra el 26 d’octubre. Una segona tanda va arrencar el 5 de novembre a Lyon, va continuar a Mende el 6, per dirigir-se cap a Marsella el 7, i va acabar el 8 de novembre a Montpeller. Des d’aquí, les conferenciants de la gira s’han dirigit cap a Florència per organitzar-hi una Àgora feminista europea contra el deute i les mesures d’austeritat.

Aquesta gira, una etapa original en la contraofensiva feminista al sistema «deute-austeritat»

El deute i les mesures d’austeritat imposades per la Troïka als pobles d’Europa no són en absolut neutres des

Moviment internacional contra el deute i les mesures d’austeritat

Gira feminista com a contra-ofensiva al sistema “deute-austeritat”

2) Text extret i traduït de la plana web del Comitè per l’Anulació del Deute del Tercer Mòn, http://cadtm.org/Tournee-des-feministeseuropeennes.

Aquests darrers mesos d’octubre i novembre s’han portat a terme diferents accions per de-nunciar el mecanisme il·legítim del deute i les mesures d’austeritat imposades per la Troïka als pobles d’Europa.

1) Es pot consultar el manifest i materials per entendre el mecanisme del deute a la plana web http://manifestacioglobal13obcn.wordpress.com

9DESEMBRE 2012DONES

del punt de vista del gènere. A tot Europa, les dones paguen el preu més alt de l’austeritat; a tot arreu, elles en son les més tocades en tots els aspectes de la seva vida. No és en absolut un eufemisme declarar que la il·legitimitat del deute resulta encara més flagrant si s’és una dona! Si no perden la seva feina com a conseqüència de les baixes d’efectius, o fins i tot dels acomiadaments massius efectuats en els serveis públics, veuen tant els seus sous com les seves pensions o prestacions socials reduïdes. Condemnades a viure sempre més en la pobresa i la precarietat, tota pers-pectiva d’accés a l’autonomia financera, pilar essencial de la seva emancipació, esdevé cada vegada més una utopia.

La destrucció de l’Estat social, objectiu privilegiat de l’austeritat neoliberal, impacta prioritàriament en les do-nes. Sobre les seves espatlles recauen – per un augment del seu treball gratuït i invisible – les tasques d’atenció i de protecció socials abandonades per l’administració pública. Assistim també a una veritable substitució de les obliga-cions socials fonamentals de l’Estat envers l’àmbit privat i, per tant, envers les dones. L’atenció als infants, als ma-lalts, a les persones grans i discapacitades, als joves en perill d’exclusió i a l’atur passen de ser responsabilitat de l’Estat a ser-ho de les dones amb tot el que això implica per a elles, com ara el cansament tant físic com psíquic, l’estrès i l’absència total de temps per respirar, ocupar-se

d’elles mateixes o participar en els afers públics. Les políti-ques d’austeritat, en penalitzar el dret al treball remunerat de les dones i obligar-les a tornar a l’esfera privada perquè assumeixin el rol dit «tradicional» de mare i/o d’esposa, són potents corretges de reactivació d’una ideologia pa-triarcal, conservadora i sexista. A més, aquest retorn al passat està acompanyat de mesures que posen en perill els drets més fonamentals de les dones, adquirits a còpia de lluites. Allà on va estar conquerida, la salut sexual i re-productiva de les dones està amenaçada. Les retallades pressupostàries imposades per les mesures d’austeritat traven el funcionament d’aquest sector de la sanitat pú-blica, fonamental per a la promoció efectiva de la igualtat entre els sexes. Alhora, menys subsidis són atribuïts a la prevenció del VIH, als centres d’IVG, a les planificacions familiars, a les maternitats i a les cures de salut preventi-ves de les dones.

És sorprenent aleshores, que en aquest context de regressions socials, augmentin la prostitució, el tràfic de dones i les violències?!

Davant d’aquesta destrucció de tot allò que justifica la seva autonomia, hi ha dones que s’organitzen i treballen les seves convergències. En diversos països europeus, cada vegada més, xarxes feministes s’impliquen i/o es comprometen en la lluita contra el deute i l’austeritat, i fan una crida perquè es realitzin auditories del deute públic que integrin tant una anàlisi dels impactes de les polítiques d’austeritat sobre les dones com les seves alternatives per a la construcció d’un nou model social que garanteixi l’emancipació de totes i de tots. La gira de les feministes europees a França s’inscriu plenament en aquest procés. Espera reforçar les mobilitzacions feministes contra el deute il·legítim i per l’auditoria ciutadana, i constituir una etapa estructural cap a la posada en marxa, tant a nivell local com internacional, d’un front unit de les feministes contra aquestes polítiques d’austeritat socialment mortíferes, en particular per a les dones.Isabel ChacónAVVEE i Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample

11DESEMBRE 2012ENSENYAMENT

La Jornada de mobilització que va representar la vaga general del 14-N

La Jornada de mobilització que va representar la vaga General del 14N va tenir al barri una particulari-tat: per primer cop la lluita de les escoles públiques de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni va manifestar-se unitàriament al carrer, demostrant que mares, pares, mestres i estudiants, junts, podem fer sentir la nostra veu amb força.

Vam tallar pacíficament el carrer Urgell, pujant des de Gran Via fins a l’Avinguda de Roma, expressant el nostre rebuig a les retallades en educació i posicionant-nos en defensa d’un ensenyament públic de qualitat. Després de quasi dues hores, vam acabar amb una xocolatada popular amb els infants que ens acompanyaven.

Sabem que és una lluita llarga i difícil, perquè bufen vents neoliberals que s’atreveixen a tot. Però si man-tenim aquesta unitat, segur que cada cop més gent deixarà de resignar-se i hauran d’acabar tenint en comp-te aquesta voluntat majoritària. En aquest barri, on tanta gent es queda sense plaça a l’ensenyament públic, des de l’escola bressol als instituts, aquesta és una reivindi-cació molt important que té un ampli suport ciutadà.

Xavier Riu i Sala

L’educació és un sector ja tocat els últims mesos per les retallades, i l’anunci de la llei Wert no ha fet res més que crispar encara més els nervis. Els principals sindicats i la comunitat educativa en pes van reaccionar dimecres 4/12 amb contundència posant tot tipus de qualificatius a la iniciativa del govern espanyol. L’Associació de Mes-tres Rosa Sensat va llançar un advertiment: des dels centres escolars es continuarà lluitant pel català. “Ja poden anar dient coses, perquè els mestres, les famí-lies i la societat catalana no compartirà els seus criteris i continuarem fent el que fem des de fa molts anys”, va declarar la presidenta, Irene Balaguer, fent així una cri-da a la insubmissió als protocols dictats des de Madrid i assegurant que l’alumnat domina tant el català com el castellà. La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), que representa més de 2.000 AMPA, també va reaccionar en termes sem-blants. Indignació i rebuig són els adjectius utilitzats per qualificar l’esborrany del ministre, un esborrany que, al seu entendre, no respon a cap criteri pedagògic sinó “ideològic i de fanatisme” que pretén crear confrontació i divisió.Vocalia Educació i Ensenyament

Considerem que la proposta del ministre Juan Ignacio Wert, no respon a criteris pedagògics sinó a ideològics i reiterem la validesa de la immersió lingüística

12 DESEMBRE 2012 PUBLIREPORTATGE

SERVICIO DE ATENCION PSICOLOGICA EN PROCESOS DE DUELOAnte defunción, accidente grave, separación divorcio o pérdida de empleo

OFRECEMOS APOYO Y AYUDA EN LOS MOMENTOS PUNTUALES DE GRAN SUFRIMIENTO LLAMENOS Y LE INFORMAREMOS

902 109 061 C/Paris 206 Bajos ( Barcelona 08008) www.psikered.com

Sempre he considerat que els llibres ens oferei-xen una companyia excel·lent, ens ajuden en molts àmbits de la nostra vida, a adquirir coneixements, a desenvolupar la nostra imaginació “vivint”, mal-grat que sols sigui en la nostra ment, a gaudir de moments agradables d’oci, etc..., però en aquesta ocasió parlarem d’una utilitat dels llibres que no és tan coneguda.

Em refereixo a la selecció de lectures rellevants per a la situació vital d’una persona o un grup. Per exemple: per a un nen que està de dol per la pèr-dua dels seus pares, la lectura d’històries on hi hagi una situació similar farà que comparteixi i compari el seu tràngol i se senti menys sol al món.

Pot consistir únicament en la lectura, o se’n pot desenvolupar-se una conversació. El llibre es pot utilitzar perquè surtin a la llum temes que s’han evi-tat i que cal debatre.

Com diu un vell proverbi àrab, “llibres, camins i dies donen a l’home saviesa”. Estic parlant sobre com els llibres poden ajudar-nos en els moments difícils.

A través d’una selecció de lectures, en què el contingut és rellevant en el context pel qual passa la persona, es pretén generar un vincle entre el personatge i l’usuari. És a dir, que el lector es reconegui en el personatge, en els seus sentiments, les seves raons, les seves esperances, de forma que ell mateix sigui conscient de les pròpies i els posi un nom.

“Per què Alfinlibros.com?El poder curatiu dels llibres”

Alfinlibros.com

Llegir és una experiència curativa. Ara que la idea vigent de salut ja quasi es confon amb la de fe-licitat, podem proclamar que la lectura promou tant la salut com la felicitat. Si la salut és aquest estat de benestar físic, mental i social complet que pregona l’OMS, la lectura és, sens dubte, una de les possi-bles vies per recobrar-lo i fomentar-lo.

Els llibres ens poden ajudar a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i amb el món. Cada llibre té el seu lector i cada lector té, així mateix, un llibre que l’està esperant en cada moment per donar-li ànims, pau, confiança..., en definitiva, per ajudar-lo a seguir vivint.

El problema és saber què li convé llegir ara ma-teix a una persona concreta que necessita el poder curatiu dels llibres.

Amb l’objectiu d’acompanyar i orientar les perso-nes en la lectura va néixer alfinlibros.com, una lli-breria en línia especialitzada en llibres i contes per a nenes i nens sobre acompanyament a malalts, cures pal·liatives, mort i dol, i altres pèrdues com la separació i el divorci.

Per a més informació podeu visitar el web www.alfinlibros.com

Per a qualsevol ampliació d’aquesta informació no dubteu a trucar al 902 109 061.

Nuria Soler.

13DESEMBRE 2012

ÀLBUM DE FOTOSDE LA FESTA MAJOR

FESTA MAJOR

Acte Assemblea Nacional Catalana

Ballets de Catalunya

Berenar ambacordeons

CinefòrumMaria i jo. Amb Miguel Gallardo i un representant de l’associació de pares i mares d’infants autistes

Concert Guillem Soldevila

Caminada

Concert d’homenatge a les dones “Tot aquest silenci” amb Clara PEYA

14 DESEMBRE 2012 FESTA MAJOR

Concert Dones Cremat

Country Gegants davant La Model Havaneres

Guanyadora concurs de truites

Inauguració exposició El Sol del Camí Pica-pica día del pregó

ÀLBUM DE FOTOS DE LA FESTA MAJOR

Ballets de Catalunya Ballets de Catalunya Ballets de Catalunya

Ballets deCatalunya

15DESEMBRE 2012FESTA MAJOR

Puntaires Xerrada Maternitat d’Elna

Torneig escacs

Torneig escacs

Xerrada - Humor i discapacitats Havaneres amb el grup “Port Bo”

Pregó

ÀLBUM DE FOTOS DE LA FESTA MAJOR

Ballets de Catalunya Ballets de Catalunya Ballets de Catalunya

Ballets deCatalunya

Ballets deCatalunya

Germanetes

16 DESEMBRE 2012 CONSUM

Festa major Sant Antoni

Cicle de xerradesConsumir menys i millor

11 de gener de 2013 a les 19 hS’acaba el petroli barat? Hem passat els límits que el planeta pot su-portar? Podem aturar l’escalfament del planeta? És possible consumir energia d’una altra manera?Manuel Adelantado i un membre de Som Energia. a Xarxantoni C/Manso, 24

18 de gener de 2013 a les 19 hD’on ve el que mengem? Són sans els aliments industrials? Per a nosaltres, per al medi ambient, per als qui els produeixen? Hi ha possi-bilitats de menjar d’una altra manera?Xavier Montagut i Xavier Montanyes de la Xarxa de Consum Solidaria xarxantoni C/Manso, 24

4 de febrer de 2013 a les 19 horesAliments agroecològics o d’agricultura industrial. Dife-rències nutricionals i de salutAmb Pilar Parra, llicenciada en Ciències Biològiques , terapeuta nutricional per la prevenció i el tractament de problemes de salut des de l’enfoc alimentari. Colaboradora amb el Centre d'Analisi i Programes Sanitaris (CAPS) en el programa “ dona i salut” . Autora del llibre “Nutricion Esencial “ Editorial Hakabooks 2012 A la Casa Golferichs

17 de Novembre - Visita a Can MontmanyGaudir d’un mati de tardor en el parc natural de Coll-

serola , del que forma part Can Montmany, justificava haver superat la mandra d’aixecar-se del llit calent un dissabte que amenaçava pluja.

A més vàrem viure un mati amb múltiples activitats amb les que gaudir i conèixer : recollir olives, veure com creixen i es cuiden les verdures que després en arribaran en les cistelles, conèixer el projecte de recuperació agrí-cola i educació ambiental a Collserola que és l’Ortiga,

Tallers de cuina agroecològicaCanviar a una alimentació agroecològica reque-

reix una nova visió de la nostra alimentació i del seus equilibris. Treure el màxim profit a uns aliments sans i fer menús equilibrats significar recuperar part de coneixements sobre la conservació i la preparació del aliments

Desprès de l’èxit dels tallers que vàrem fer amb Isabel Celma a la festa major, hem organitzat nous taller pel primer trimestre del 2013 a la casa Golferi-chs

En primer lloc un taller d’aprofundiment en la cui-na energètica amb Isabel, el dimecres 16 de gener de 18 h a 21 hores Mes informació e inscripcions només per internet a activitatsxcs@gmail.com Les places son limitades.

En segon lloc un curs d’introducció sistemàtica a la cuina agroecològica, també amb Isabel Celma, els dimarts 5,12 i 19 de març de 19,30 a 21,30. Aquest curs esta organitzat dins de la programació de cursos que realitza ela casa Golferichs. Per tant les condi-cions de inscripció i tot el referent a aquest curs se gestiona com qualsevol altre dels cursos que organit-za la casa Gollferichs. Vocalia Consum de l’Associació

compartir el matí amb els que cultiven les nostres verdu-res i companyes d’altres grups de consum

Per acabar, vàrem tastar un exquisit pastís de cas-tanya i un altre de carbassa , un braç de gitano de Mo-niato, una truita de carxofes.... que ens va recordar els que ens dona la natura a la tardor i com la bona cuina fa que es transformin en un plaer ...

En definitiva , un dia complert ....Amb els calçots tor-narem....

Durant el mes d’octubre, la vocalia de consum de l’AvvEE i l’assemblea de barri vam organitzar un cicle de xerrades a la casa Golferichs. Amb el títol Consumir menys i millor intentà-vem, no sols debatre i reflexionar sobre temes com l’alimenta-ció, l’energia i el territori, sinó oferir, també, opcions pràctiques que tots podem implantar a casa perquè els nostres euros no participin en allò que tant critiquem.

En aquest sentit vam parlar:a- D’agroeconomia de proximitat, i oferíem la possibilitat de

col·laborar-hi a través del nou projecte de la vocalia: la reco-llida de cistelles agroecològiques que estem organitzant en el local de l’AvvEE juntament amb la xarxa de consum solidari.

b- De territori, en què grups que hi treballen des de fa temps ens demanaven la participació en lluites com les del Baix Llo-bregat, contra la privatització del port de Barcelona, o la de la recuperació per als veïns i veïnes de l’espai de Germanetes al nostre barri.

c- I d’energia, en la qual després d’informar sobre com està muntat el negoci del consum elèctric, vam donar suport a la co-operativa Som Energia. Aquesta cooperativa de Girona ofereix la possibilitat de contractar directament energia verda des de casa, canviar i oblidar-nos d’empreses sospitoses de tot tipus de pràctiques fraudulentes que fan del mercat de l’energia un negoci especulatiu, on la usura i el benefici són l’objectiu prin-cipal.

Som Energia ens ofereix un canvi de paradigma energè-

tic pràctic i còmode: cal fer-se’n soci (100 €) per Internet: info@somenergia.coop, i un cop ho som, podem contractar la llum al mateix preu que ja paguem i sense cap canvi més en el servei o en la xarxa elèctrica. Ells fan l’alta a la cooperativa i la baixa a l’empresa que tinguem contractada sense cap despesa addicio-nal. Un cop fet, tenim la tranquil·litat i el goig de no participar més en pràctiques de multinacionals sense escrúpols, consumir ener-gia verda, no participar en el lobby nuclear o d’hidrocarburs i sí en una cooperativa democràtica i del país, fomentant un altre tipus de comerç, d’indústria i de responsabilitat vers el medi.

Us animem, doncs, a informar-vos-en i us recomanem par-ticipar-hi, vèncer la mandra que els canvis produeixen i canviar el consum tradicional per un consum més responsable. Consu-mir menys i millor.

Des de la vocalia i l’assemblea, creiem que oferir aquest tipus de suggeriment és un dels nostres deures i un dels nos-tres objectius i restem a la vostra disposició si en voleu més informació.

Demanem, també, la vostra col·laboració i el vostre su-port, tant presencial com pel que fa a suggeriments i idees. No dubteu a contactar amb nosaltres! Ens trobareu al web de l’associació i a eixconsum@gmail.com, així com a l’assemblea de barri cada dimecres a un quart de 9 del vespre, al mateix local de l’associació.

Vocalia de consum de l’AVVEE i Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample

Consumir menys i millor

17DESEMBRE 2012CONSUM

Els dies 25, 26 i 27 de setembre vàrem celebrar, amb col·laboració del Centre Cívic Teresa Pàmies, i com inici de la Festa major , els cursos d’introducció a la cuina agroecològica de tardor a càrrec d’Isabel Celma . Com sempre un moment per aprendre i gaudir d’un model d’alimentació, l’agroecològic, que implica un canvi glo-bal del nostre consum alimentari i que va bastant mes enllà d’un canvi d’uns productes per uns altres. La limi-tació de les places de les que desponíem - les inscripció es va omplir el primer dia- i les inevitables limitacions de temps van ser les úniques pegues d’uns cursos en que totes les valoracions estan en la banda del excel·lent.

Cursos d'introducció a la cuina agroecològica de tardor

18 DESEMBRE 2012 SOBIRANIA

Sense entrar en el debat de Sobirania Sí o Sobirania No, vull plan-tejar el meu punt de vista sobre el tema de les sobiranies nacionals. Considero la sobirania de tots els pobles un dret indiscutible i la nostra, la catalana, una possibilitat real que ha de prevaler per sobre de la mediocritat de la classe política que ens envolta .

De què parlem quan parlem de sobirania? El diccionari la defineix així:

“ La sobirania és una qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.”

Així doncs, per no fer-ne un concepte buit i parlar-ne en conse-qüència, no podem plantejar-nos ser sobirans del nostre present o ve-ritablement independents, si no en parlem i aconseguim o posem els mitjans per fer possible:

a- La nostra sobirania alimentària. Què en traiem de ser política-ment independents si depenem de les 100 multinacionals que contro-len, manipulen i dominen una cosa tan bàsica com és el que mengem?

b- La nostra sobirania econòmica. Com podem prendre decisions que afectin el nostre estat del benestar si deixem que els bancs i el sistema financer globalitzat controlin la nostra vida, els nostres drets i les nostres polítiques? Com s’atreveixen alguns polítics a utilitzar la paraula “independència” quan depenen de bancs que els han donat la feina o els la donaran en el futur, amb els quals estan endeutats perquè els financen i perdonen el deute a canvi del seu suport? Com podem parlar de sobirania quan el sobirà és un sistema financer que dicta què han de fer els partits sempre en funció de la seva usura i no un parla-ment que vetlla i treballa pel benestar dels qui l’han votat?

c- La nostra sobirania energètica. Com podem funcionar amb in-dependència si depenem d’una energia controlada per tres multinaci-onals que, amb el vistiplau d’aquests mateixos polítics, especulen i es

lucren a costa de la nostra dependència, indefensió i necessitat? d- La nostra sobirania territorial. Com podem parlar de Catalunya, si

Catalunya la venem sempre que convé al millor postor? Ens venem la costa i el litoral, els habitatges no són per a qui viu aquí i els necessita, sinó per a qui paga més, encara que només vingui 15 dies a l’any a viu-re-hi; ens venem l’aigua dels nostres rius a fons de pensions canadencs i australians: al Baix Llobregat li ha anat d’un pèl de ser dels americans i qui sap què en faran, finalment; ens venem el port, en aquest cas a 16 multimilionaris mundials, per si se’ls acudeix de venir a visitar-nos alguna vegada; els porcs, als suïssos, i nosaltres ens en quedem la merda i omplim el territori de purins, etc., etc.

e- La nostra sobirania espiritual. Per què governs que es declaren laics segueixen pagant milions a una església en particular i no es des-tinen a sanitat, serveis socials o educació? Per què s’ha de dependre d’un estat estranger com el del vaticà i hipotecar els pressupostos i les polítiques per afavorir aquest estat i no la independència de cri-teri de cadascú? Per què ens hem de deixar dominar encara per una única visió de l’espiritualitat? Saben, els ciutadans, que estan pagant catequistes catòlics a totes les escoles a jornada completa mentre es retallen mestres, per exemple?

Parlar de sobirania nacional és, doncs, una gran fal·làcia política si no ens plantegem seriosament les nostres sobiranies reals, aquelles que ens permeten dependre realment de les nostres capacitats, cuidar el nostre territori, la nostra idiosincràsia i la nostra llibertat d’elecció. La resta és una distracció més per donar-nos peixet, mentre les nostres vides les controlen uns quants, els de sempre, els que controlen el món a través de l’economia i que quan senten la paraula “sobirania” es cargolen de riure.

Neus Valledeperas

Sobirania o sobiranies?

L’associació Esquerra Eixample i Dantapura han formalitzat l’acord de col·laboració que li permetrà gaudir d’un servei d’assistència dental amb més de 40 tractaments sense càrrec i descomptes de fins el 40%, consulti el full i targeta adjunt. logo

SERVEI A MÚTUES DENTALSPÀRQUING GRATUÏTGarantia de qualitat, si no queda satisfet li tornem els diners.Finançament a mida sense interessos.Ampli horari de 09:00h a 21:00h.

ATENCIÓIMMEDIATAsense reservar hora

NOPrivatització

19DESEMBRE 2012SANITAT

Amenaces de privatització planen sobre l’Hospital Clínic

D’això que s’està cuinant des de les més altes esfe-res del poder no se’n pot dir privatització, ens expliquen. I és cert. Es tracta d’una cosa molt més perversa. Es tracta de gestionar el patrimoni públic de forma privada i, per tant, opaca. No parlem, doncs, de privatització, sinó de la fórmula mitjançant la qual alguns interessos parti-culars porten anys lucrant-se amb diners públics. La ges-tió de l’Hospital Clínic que la Generalitat vol implementar s’assemblaria al model vigent a l’Hospital de Sant Pau: una fundació privada que gestiona el patrimoni i els ser-veis públics que s’ofereixen a l’hospital. L’atenció pública del centre, per descomptat, es manté, per la qual cosa aquesta fundació privada rep diners públics. El problema rau en el fet que els pot gestionar com li plagui i, el més important, fora del control de la ciutadania. Així parlava Xavier Pomés (actual president del patronat de Clínic i, des de fa poc, també del de Sant Pau) a propòsit dels òrgans de control públic: “Són anacrònics per controlar els resultats i són un obstacle per modernitzar sistema”.

De fet, volen aplicar a l’Hospital Clínic un model de gestió que està sent objecte d’investigació per part del Jutjat d’Instrucció número 22 de Barcelona. Pitjor enca-ra: sabem que, sobre la gestió de Sant Pau, està pendent un informe de la Sindicatura de Comptes, la publicació del qual ha estat frenada fins després de les eleccions del 25-N. volem que l’Hospital Clínic s’administri de la mateixa forma que un centre que es troba en plena in-vestigació judicial per escàndols de malversació, paga-ments irregulars i adjudicacions sense concurs?

Per tal que ens empassem la píndola, ens diuen que aquesta fundació operaria sense ànim de lucre. La fun-dació que gestiona l’Hospital de Sant Pau també és sen-se ànim de lucre... i els seus antics directius estan sent investigats per presumptes cobraments irregulars. L’in-forme de la Sindicatura de Comptes (17/20112) fa refe-rència a la necessitat de dotar a l’Hospital Clínic d’una forma jurídica concreta, però recomana encaridament, en diverses ocasions, que s’assimili a un ens públic i es gestioni com a tal. Efectivament: una entitat pública, pa-trimoni públic, amb un pressupost de 540 milions d’eu-ros, i una aportació de l’estat central de 65 milions, pot ser raonablement gestionada per una fundació privada? A l’experiència ens remetem. Els escàndols a l’Hospital de Sant Pau són un cúmul d’irregularitats en contractes públics, pagament de sobresous a directius i indemnitza-cions injustificades. Els fets són atribuïbles almenys a una dotzena de gestors i patrons del centre, començant per l’expresident de la fundació gestora. Tant l’anterior gerent de Sant Pau, Jordi varela, com l’expresident del patronat, Alberto Folià, podrien estar implicats en malversació de fons. Ricard Gutiérrez, antic gerent adjunt, hauria estat cobrant durant 7 anys consecutius, des que va deixar el càrrec, i els antics patrons Joan Ros Petit i José Ig-nacio Cuervo haurien obtingut retribucions de la fundació

(cosa que està expressa-ment prohibida per la llei). La construcció del nou hos-pital va suposar un cost addicional de 77 milions d’euros a causa d’un seguit de modificacions, errors i retards. Des dels 216 mi-lions previstos inicialment fins als 293 milions d’euros que finalment van costar les obres. A l’octubre de l’any 2000 (quan governa-va CiU), va ser adjudica-da la primera de les quatre fases del projecte, per 10,6 milions d’euros, a una Unió Temporal d’empreses (UTE) anomenada “UTE Sant Pau” (integrada per les empreses OHL, Emte i Guinovart). En els anys en què Eduard Rius i Xavier Pomés estaven al capdavant del Departament de Salut, es van prendre una sèrie de decisions molt qüesti-onables que encaririen el projecte. Es van adjudicar a dit (a la mateixa UTE, precisament) les dues següents fases de la construcció del nou hospital. I aquesta adjudicació va suposar un cost addicional entre l’11 i el 21% del pres-supost inicial del projecte. Fet curiós, perquè el que va condicionar adjudicar la primera fase a aquesta UTE, va ser perquè sortia més barata.

va ser també, en aquells anys, concretament el 2003, quan es va produir la primera contractació irregular de l’empresa Phillips (com a intermediària per comprar el mobiliari del nou Hospital). Però, després del canvi de govern, sota el mandat de Marina Geli, es van seguir produint contractacions irregulars. L’any 2008 es van adjudicar 23,3 milions d’euros a Phillips. Posterior-ment, al juny de 2009, aquesta adjudicació va derivar en una “aliança de socis tecnològics [entre Phillips i Sant Pau] que obliga a l’hospital a una relació con-tractual continuada durant 10 anys”. El concurs no feia cap esment d’aquest tipus de modalitat contractual. L’informe de la Sindicatura deixa entreveure la situació, com a poc dubtosa, dels comptes i el patrimoni de l’Hos-pital Clínic. Actius, passius i comptes de guanys i pèrdu-es contenen múltiples errors, com a mínim de registre. Es detecten irregularitats en les operacions/transacci-ons realitzades amb algunes de les entitats vinculades a l’hospital i irregularitats també en la contractació de serveis, obres i subministraments per part de l’Hospital. La fiscalització d’alguns dels contractes, d’aquest últim punt, posa de manifest situacions escandaloses. Situaci-ons molt similars a les quals s’estan investigant en Sant Pau. Aquest hospital funciona amb els nostres diners i no pot seguir sent manipulat per aquells que pretenen fer-ne una mercaderia.

Vocalia Sanitat – 30/11/2012

A l’Hospital Clínic s’estan recollint signatures al Hall contra la privatització i les retallades programades al pressupost del 2013

21DESEMBRE 2012MEMòRIA

En aquesta ocasió, tenint en compte la distància a recórrer, sortí-rem un xic més d’hora però com sempre, tothom estava de bon humor, estat d’ànim al qual de segur ajudà l’excel·lent meteorologia del dia.

La primera parada fou per esmorzar, menester necessari per afrontar amb energia la llarga i interessant jornada.

La nostra companya i professora d’història i d’art Carme Gil i Par-do amb les seves explicacions ens anà guiant pels diversos indrets destinats a guardar la memòria d’aquella terrible batalla de l’Ebre, que fou el combat més intens de tota la Guerra Civil, lliurat entre les tropes republicanes i les nacionals. Aquesta terrible batalla durà 115 dies, des del 25 de juliol fins al 16 de novembre de 1938, acabà amb la vida de milers de persones i fou decisiva per al final de la guerra, amb el gua-nyador que tots sabem.

El primer indret que visitàrem fou el Memorial de les Camposines, dins el terme municipal de la Fatarella, un monument-ossera construït sobre el turó on es troba l’antiga ermita templera de Sant Bartomeu, destinat a honorar tots aquells que participaren en la batalla, tant els d’un bàndol com els de l’altre.

En aquest indret, des del 24-10-2010, hi ha una exposició perma-nent en la qual, per desig dels familiars que així ho demanaren, hi ha unes plaques amb els noms d’alguns dels homes que varen perdre la vida en aquella batalla.

El Memorial acull l’ossera, espai restringit al públic, destinada a acollir les despulles dels combatents que encara resten enterrades en diferents punts del territori on es desenvolupà la batalla.

visita emocionant i de record d’uns fets que esperem que no es tornin a produir mai més.

Sortida als espais de la Batalla de l’Ebre

Celebrem els cent anys d’activitat de Monsó i Benet, empresa especialitzada en articles d’il•luminació, petits aparells electrodomès-tics, material elèctric i tots aquells articles elèctrics que són difícils de localitzar en el mercat.

Té els seus inicis el 1912, quan el senyor vicente Monsó va començar, exercint com a lampista a Avinyó. Més tard va contreure matrimoni amb la senyora Amparo Monsó.

Més tard es van mudar a Barcelona, on van obrir una botiga al públic al carrer Consell de Cent núm. 249.

Amparo i Vicente van tenir tres fills: el primogènit, que va morir molt jove, Montserrat i Joan, sent aquests dos últims els que van anar integrant en el negoci a mesura que es van fer grans.

El 1930 es van traslladar al carrer Muntaner, 54, finca aquesta de gran disseny, dels germans Guardiola, coneguda també com la “Casa Xina”, i on segueix ubicat el negoci a dia d’avui.

L’any 1947 la senyora Montserrat Monsó va casar amb Fermín Benet, qui es va encarregar d’anar per tot Espanya a la recerca de clients. va ser a partir d’aquesta època que Monsó i Benet va co-mençar amb la venda a l’engròs.

Aquesta decisió va representar un factor molt important per seguir amb el continu creixement de l’empresa. És per això que, al cap d’uns anys, van obrir un magatzem al carrer Muntaner, 67 BIS, i més tard ho van ampliar, situant-se al carrer Aragó 190, on continuen atenent als majoristes.

En aquells dies, Joan Monsó casar amb Emilia Gómez, que es va implicar també en el negoci.

A dia d’avui, l’empresa compta amb l’ajuda dels familiars que han volgut continuar amb el negoci: la filla de Montserrat i Fermín, Isabel Benet, qui va contreure matrimoni amb Xavier Badia, també implicat en el negoci, i el fill de Joan i Emilia, Jordi Monsó, amb el que col • laboren conjuntament la segona i tercera generació de la família, aconseguint així un equilibri entre l’experiència i la innovació pel que fa al tipus de producte que s’ofereix al client.

Cal subratllar el mèrit al treball de la senyora Montserrat que, als seus 83 anys, segueix treballant a la botiga com caixera.

La firma disposa d’uns magatzems de 2000 metres quadrats de superfície, i un catàleg que supera àmpliament les 5000 referències, encara que no és estrany, a causa de la gran rotació de productes, arribar a la xifra de 10000. Compten també amb personal especia-litzat, que forma un equip de 18 persones, que ofereix dia a dia un servei professional a tot tipus de clients, que confien en el seu servei i els seus productes.

És per això que s’ha generalitzat dins del nostre ram la frase: “si no ho trobes en Monsó i Benet, és que no existeix”. Prestigi i especia-lització aconseguits gràcies a una política de gestió d’estoc pràctica-ment única en els temps que corren.

El que pretenen actualment és, ni més ni menys, seguir amb el servei que han estat oferint fins avui, ja que és el que els ha funcionat fins ara.

Tot això amb una finalitat, seguir amb el negoci familiar i seguir col • laborant amb els seus clients, donant-los un servei extraordinari i únic.

Text redactat per la rebesnéta dels fundadorsMiriam Arnau

Celebrem els cent anys d’activitat de Monsó i Benet

En segon lloc visitàrem el Poble vell de Corbera d’Ebre, a la comarca de la Terra Alta. És el que resta del nucli antic de Corbera d’Ebre, que fou completament destruït durant la batalla i es conser-va en aquest estat com un monument recordatori de la barbàrie de la guerra. S’ha convertit en un museu a l’aire lliure, en què trobem, en exposició permanent, dues escultures: la d’en Joan Brossa, La Bota, i la de José Luis Terraza, Homenatge a les Brigades Internacionals. També s’hi poden veure dos plafons coneguts com “l’Abecedari de la Llibertat” en els quals, amb diferents tècniques i materials, apareixen totes les lletres de l’alfabet, signes que són la base de les paraules, i d’aquestes, en surten l’entesa i la fraternitat. Aquest és el testimoni del món de l’art en contra de les guerres i per la pau.

La darrera visita fou al Museu de Gandesa dedicat a la batalla de l’Ebre, on s’exposen material de guerra, sanitari, uniformes i estris quo-tidians que duien els soldats (plats, gots, coberts, etc.), articles de la premsa de l’època, documentals, etc.

Fou una nova sortida molt interessant i amena, gràcies a les expli-cacions que ens anava donant la Carme Gil, i per a mi fou una grata sorpresa, ja que no em podia imaginar que un tema que no m’havia cridat mai l’atenció em pogués arribar a interessar i a agradar tant.Montserrat Roma

22 DESEMBRE 2012 DIADA

11 de setembre. L’AVVEE, compromesa amb les llibertats nacionals de Catalunya

23DESEMBRE 2012SOLIDARITAT

CENTRE MÈDIC ROMAESPECIALITAT MÉDIC QUIRURGICCirurgia ambulatòria sense dolor ni ingrés.Certificats Mèdics Oficials:Conduir, armes, d`esport, nàutics, treball, etc.Cicumcisiò, Vasectomia, quites sebaces,ungles inncarntes, verrugues, forates orella grands, etc.

C/ENTEÇA 139.2º 1ª08015 BARCELONA

Tel :93 430 22 82 . Mobil 608 796 443. Desp 93 226 81 82Registre de Sanitat nº E08021392

email : drmnizar@hotmail.com Registre de Transit nº B-0015

Entre tots els Centres Mèdics de Barcelona destaquem el Centre Mèdic Roma, situat en el barri de l’ Eixample, al carrer Entença que fa cantonada amb Avinguda de Roma, un lloc on qualsevol ciutadà de les rodalies de Barcelona pot tenir accés amb facilitat, ja que estem molt a prop de Sants Estació. A més, d’un molt bon servei i de la gran professionalitat dels propietaris i de qui treball en aquest.Es un Centre homologat per Transit i per la Generalitat, tant per les revisions mèdiques amb test psicofísic com per obtenir o renovar el carnet de conduir , d’ armes, d’esport, nàutics, animal perillosos, grues, residències , invalidesa i tot tipus de certificat mèdics oficials.( oposició,adaptació,vacunació,que no tingui malalties infect-contagios etc.).El Centre Mèdic Roma enfoca els seus serveis mèdics multidisciplinaris de la Medicina General; Pediatria, Cirurgia Pedi-àtrica, Ortopèdia i Traumatologia General i Pediàtrica, i tot tipus , vistes a domicili en el barri, cures pal·liatives al centre i a domicili. També, tot tipus de cirurgia ambulatòria sense dolor i, sense la necessitat d’ingrés. A més, està dotat de tot l’ equipament necessari, tant professional mèdic humà com Material i Amperatge necessari per fer tot tipus de cirurgia ambulatòria.

Novament la vocalia de Persones Discapacitades us informa que és una vocalia molt activa.

Es va començar el curs en plena Festa Major amb una confe-rència sobre el sentit de l’humor, amb la qual ens ho vam passar molt bé... A la taula hi érem la Josepa Salcedo i la Irene Beltrán i més tard l’Eduard Tàpies. La sorpresa agradable va ser que va ve-nir molt públic, sobretot de l’Associació i del barri però també d’en-titats com Dones No Estandards i Fundació Síndrome de Down.

vam poder explicar les nostres millors anècdotes i, ja que era Festa Major, no van faltar els croissants de xocolata preparats per “la Montse i les seves noies”, en un ambient molt agradable.

I passem al novembre. Un grup de 8 persones vam acudir al concert “Orquestra’t” a l’Auditori i ens va agradar bastant. És una activitat subvencionada que fem des de l’any passat i que ara co-mença a donar resultats; encara és nova però ens hi estem acos-tumant. Normalment fem una sortida al trimestre.

Aquell mateix dia, però més tard, una de les nostres compa-nyes va acudir per primera vegada a la Taula d’Entitats de Dis-capacitats del Districte. Per a Carme Ramiro era la seva primera activitat oficial com a representant de la Vocalia.

I per acabar bé el trimestre, abans de Nadal, vam fer una acti-vitat conjunta amb “Interculturalitat i Convivència” i la nostra voca-lia de Dones (que va proporcionar el projector): una conferència so-bre “Autorregulació postural” a càrrec de la diafreoterapeuta Sheila Clancy -d’una excepcional qualitat com a professional i persona-, que esperem sigui el pròleg d’un curs de formació per a voluntaris i cuidadors que tenim en preparació. Com deia, la conferència va ser d’un gran nivell, tan bo com l’ambient que es va crear, amb un públic bastant participatiu; fins i tot algunes persones venien de fora de Barcelona expressament. Hem d’agrair la col·laboració de Martí Gascón, director de l’entitat “Interculturalitat i Convivència”, pendent de cada detall, i dels nostres companys Jesús, que va passar bona part de la xerrada “barallant-se” amb l’ordinador i el projector, i Araceli que, encara que era cap de setmana, ens va

Contra la crisi... més activitats que mai!

obrir les portes del local i va estar pendent de nosaltres. Ja estem preparant més conferències tan bones com aquesta;

esperem que no us les deixareu perdre. Com veieu, no parem ni un moment; per sort ara toquen va-

cances. Vocalia de PersonesDiscapacitades

24 DESEMBRE 2012

Resolució de negligències o errors mèdics mitjançant la in-terposició de la demanda, sobre la base d’un informe mèdic impecable que permeti reconèixer judicialment els fets i la seva indemnització corresponent.

volem començar compartint una bona notícia, expressió del dinamisme que es respira a l’Associació: un grup de persones, algunes antigues sòcies i d’altres que s’han apuntat aquests últims mesos, hem decidit rellançar la vocalia d’Urbanisme de l’Associació!

Aquest ha estat sempre un dels eixos importants de l’AvvEE. Als anys 70’ l’entitat es va crear precisament guanyant solars com el de l’antic escorxador municipal per a zona verda i el de les cotxeres de vilamarí com a equipament escolar. Hi ha hagut una llarga llista d’èxits assolits en aquesta línia i ara, més de trenta anys després, encara noves fites ens mouen en la mateixa línia. Seguim tenim un barri amb una altíssima densitat d’edificació, on l’especulació urbanística ha desvirtuat totalment les previ-sions del Pla Cerdà per a l’Eixample i encara cal reivindicar moltes més zones verdes i molts més equipaments públics, especialment en aquesta època en què els governs estan re-tallant la despesa social perquè donen prioritat a liquidar el deute. Però no per ajudar les persones sinó, bàsicament, per afrontar el deute generat pels bancs. Ells tenen molta capaci-tat d’influència i la ciutadania només pot aconseguir que sigui tinguda en compte si s’organitza i també fa sentir amb força, col·lectivament, la seva veu.

El detonant d’aquesta nova etapa de la vocalia d’urbanisme ha estat la mobilització que un grup de ciutadanes i ciutadans (veure un article en aquesta mateixa revista del grup Recreant Cruïlles) ha endegat per guanyar el solar de l’antic convent de

Comencem a guanyar el solar de “germanetes”les “Germanetes dels Pobres” del carrer Consell de Cent. És un escàndol que, amb les mancances que tenim, aquest solar romangui tants anys tancat i abandonat, inclompint els compro-misos municipals aprovats l’any 2006.

L’ajuntament ha obert ara una convocatòria (en diu “Pla Buits”) per deixar autogestionar una part del solar a les enti-tats del barri, i l’AvvEE es proposa encapçalar una proposta que reculli les idees que surtin del procés participatiu que el grup Recreant Cruïlles ha endegat en el barri, amb la complici-tat d’una ampli teixit associactiu. Caldria sumar-hi temes com la urgent obertura del corredor verd aprovat, que connectaria els actuals interiors d’illa que donen a Borrell i viladomat; la construcció de l’Institut que tanta falta fa, perquè l’alumnat que acaba la primària a les escoles públiques del barri no hi cap als dos IES que hi ha; i les possibilitats de reduir l’ocupació extensiva que fa el cotxe privat de l’espai públic, guanyant la peatonalització d’algunes vies no bàsiques per al trànsit, com el tram de Consell de Cent entre el Parc de l’Escorxador i el carrer d’Urgell.

Sabem que són moments difícils, però no ens resignem a veure impotents com ens van retallant drets i serveis públics que ha costat molt d’aconseguir. Creiem que és l’hora de la solidaritat i del compromís ciutadà per defensar les nostres condicions de vida i anar fent un barri més habitable.

Vocalia d’Urbanisme

EQUIPAMENTS

És de coneixement públic que en els últims dos anys s'ha retallat el pressu-post destinat a la sanitat més d'un 10%, que s'ha acomiadat personal interí i no es cobreixen les baixes per malaltia, maternitat o jubilació.

Aixó comporta, no només que s'allarguin les !listes d'espera sinó que la pressió assistencial deis professionals (metges i personal sanitari) sigui inassolible i augmenti la possibilitat de que es cometin errors medics.

També comporta que, per criteris económics (d'estalvi), no es practiquin totes les proves que podrien ser necessaries per arribar a un diagnóstic correcte de la malaltia que afecta al pacient.

Els nostres tribunals consideren que ha de qualificar-se de negligent la

AFECTA LA CRISI A LA QUALITAT DE LA SANITAT PÚBLICA?

precipitació i el diagnóstic inadequat, incomplet, rutinari o apressat, per tractar-se la salut d'un dret fonamental de les persones a disposició de les quals s'han de posar totes les prestacions sanitaries precises i adequades sense regateixos ni omissions injustificades per tal de poder aconseguir el seu guariment.

Per tant, quan per alguna d'aquestes raons es produeix un error que causa lesions o la mort, tenim el dret a reclamar pel dany causat. Tenint en compte a més, que tant els metges com els centres hospitalaris (ja siguin públics o privats) tenen coberta la responsabilitat derivada d'una negligencia médica per compan-yies d'assegurances.

Margarita Martín Filgueira.Advocada Grupo Médico-Legal BCN.www.grupomedicolegalbcn.com

25DESEMBRE 2012EQUIPAMENTS

Des de fa ja un any es va crear el grup RecreantCru-ïlles, sorgit de l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample. Cada dijous ens anem reunint a les vuit del vespre (es al Bar Lemy en el carrer Consell de Cent entre Borrell i Viladomat) per a reflexionar i organitzar activitats que dinamitzin i reclamin l’espai abandonat de l’Antic Con-vent de Germanetes de la Caritat, enderrocat el 2004, i reivindiquin la pacificació dels carrers i encreuaments de l’Eixample per a promoure teixit social.

L’Ajuntament de Barcelona va promoure una Modi-ficació del Pla General Metropolità de Barcelona (Mod PGMB) a l’illa de Germanetes que va ser aprovada el 2006. La modificació estableix que els espais buits han d’acollir un Institut (IES); un casal-centre de dia i pisos assistits per a la tercera edat; i pisos de promoció pública per a joves. Després de 6 anys encara no s’ha fet res. L’Ajuntament diu que en el pressupost de l’any 2013 hi haurà diners per a començar l’Institut. Però davant de les perspectives de retallades pressupostàries les promeses generen com a mínim un cert escepticisme. A més, les

propostes per a joves i gent gran estan ajornades sine die. El que reclama RecreantCruïlles, entitats del barri com les AAvv de l’Esquerra de l’Eixample i de Sant An-toni, les AMPES de 5 escoles de l’entorn, 4 dels esplais

L’Espai del Pla de Buits a Germanetes: una oportunitat per al barri per a construir xarxes social i un millor ús

dels espais per a equipaments.del barri, y moltes altres associacions i veïns de l’entorn, és, que mentre aquests equipaments reclamats no es construeixin, es pugui fer ús d’aquest espai lliure. Ja es porten organitzats tres Tallers Participatius a la Casa Golferichs, la celebració d’una Festa Reivindicativa el 11 i 12 de Maig a la cruïlla Borrell/Consell de Cent, així com la organització d’actes en aquest mateix espai a la Festa de Sant Joan i a la Festa Major del Barri. Del 2012.

La darrera novetat ha estat la convocatòria d’un Con-curs per a l’ús de 20 espais de la ciutat (2 espais per districte) en concessió per un any, renovable fins a tres. Un d’aquests 20 espais és una part del solar de Germa-netes. L’espai buit total de Germanetes té més de 5000 m2 sense comptar l’interior d’Illa (els Jardins d’Emma). D’aquest espai buit, una part, una parcel·la de 580 m2 si-

tuada a la cantonada entre viladomat i Consell de Cent, és la que entra a Concurs. Les associacions de barri ens hem agrupat al voltant del Projecte RecreantCruïlles i es-tem elaborant un procés participatiu per a concursar per a la gestió de l’Espai Germanetes. El passat 29 de no-vembre l’ajuntament va obrir tot el dia l’espai a concurs, i les entitats del Projecte RecreantCruïlles vam organitzar una presentació a la tarda que va tenir una molt bona acollida. Estem elaborant un Projecte amb cinc eixos: Educatiu, Esportiu, Ambiental, Cultural i Social. Amb les diferents propostes que ja hem rebut i anem acollint es-tem configurant una proposta que presentarem en un Ta-ller Participatiu que organitzarem el proper dimarts 18 de Desembre a les 19:00 a la Casa Golferichs i al que esteu tots convidats. A més estem recollint signatures d’enti-tats i veïns ja que les Bases del Concurs valoren espe-cialment que els projectes presentats tinguin el màxim recolzament de les xarxes socials de l’entorn de l’espai.

Francesc MagrinyàMembre de RecreantCruïlles

27DESEMBRE 2012MEDIACIÓ

SEGUIM PARLANT DE MEDIACIÓ…“El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya”

Avui en el nostre espai us vull fer cinc cèntims d’una institució catalana de gran transcendència al món de la mediació: el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. Aquest centre es va crear a l’any 2001 amb la Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya, amb el nom original de “Centre de Mediació Familiar”, ja que en aquell moment només es contemplava i regulava l’exercici de la mediació en aquest àmbit . Aquesta llei va ser derogada per l’actual Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, que com ja he comentat en altre ocasió amplia les matèries objecte de mediació . El Centre, ubicat actualment al carrer Pau Claris de Barcelona, és un servei públic que té com a principals objectius els següents:

● Fomentar i difondre la mediació i facilitar-hi l’accés a tots els ciutadans.● Estudiar les t•ècniques de mediació.● Gestionar els Registres generals de persones mediadores.● Homologar els estudis, els cursos i la formació específica en matèria de mediació● Facilitar les sessions informatives gratuïtes, tant a sol·licitud directa de les parts com a instància judicial o per derivació d’altres òrgans

actius titulars de serveis públics amb competència en matèria de resolució de conflictes familiars i de dret privat.● Donar curs a les mediacions provinents de les autoritats judicials i administratives competents i fer-ne el seguiment.● Designar la persona mediadora a proposta de les parts o quan la mediació és instada per l’autoritat judicial i fer el seguiment del pro-

cediment de mediació tot vetllant pel compliment dels terminis.● Promoure la col·laboració amb col·legis professionals, administracions locals i altres entitats públiques, i també amb els cossos de

policia, per a facilitar que la informació i l’accés a la mediació arribin a tots els ciutadans.

Pilar Gabriel PascualConsultora de conflictes. Mediadora i Advocada . pilargabriel@teleline.es

ASSESSORIA DEL CONFLICTE L’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample us ofereix la possibilitat d’accedir a aquest innovador servei amb atenció especial per als socis de l’AVVEE i amb la 1ª visita d’orientació de franc.

• Prevenció i gestió de conflictes en l` àmbit de la família ( relacions personals entre els diferents membres ; problemàtica hereditària i d’ empresa familiar...)

• Prevenció i gestió de conflictes en l` àmbit de les comunitats veïnals ( confecció a mida ,per a cada comunitat, de protocols d’ intervenció per a la prevención de conflictes; deteriorament de les relacions veïnals; relació de la comunitat amb tercers…)

Quan parlem de “prevenció” ens estem referint a una actuació anticipada encaminada a eliminar factors de risc i a salvaguardar aquells elements positius que ja existeixen . L’actuació anticipada en qualsevol àmbit impedeix que apareguin controvèrsies o las resolt abans de que donin pas a un conflicte. Fer una correcta diagnosi de la situació plantejada ens permet poder gestionar-la amb les eines més adients i eficacesminvant el cost emocional i econòmic que pot generar el propi conflicte.

Per informar-te i concertar la teva visita fes la reserva trucant a l ‘Associació en horari de 17h a 21h al telèfon 93 453 28 79 (Montse Roma).

Joguines i roba d’infantConstrucció del gènere en la petita infància...

Ben d’hora, les nenes aprenen que l’estatut femení implica una posta en valor sexual de la seva persona.

Fitó dels negociants de moda, sovint es veuen transformades en mini bombes sexuals. Les marques de roba accentuen aquesta sexualització precoç, aquesta objectivació del cos de les dones, tema de la setma-na que acabem de realitzar al barri. La xerrada que va donar Richard Poulin a la UAB va ser molt aclaridora d’aquest fenomen. Com deia en Richard Poulin, “els homes vesteixen i despullen les dones”, condicio-nant fins i tot allò que creiem que són els nostres desitjos.

Els anuncis i les històries patrocinades que apareixen al perfil de cada persona usuària són el resultat d’una sèrie de processos informàtics que identifiquen el nostre comportament a la xarxa, els nostres gustos i els nostres interessos. Així doncs, mitjançant la informació que addicionem al perfil (localització actual, sexe, edat, estat civil, ocupació, etc.), les pàgines i els grups amb els que ens relacionem, les aplicacions que utilitzem o les paraules clau de les actualitzacions al nostre mur, l’equip de Facebook elabora “grups d’anuncis” i “tòpics” a través dels quals els anunciants poden reconèixer el segment de públic a qui s’adrecen. Però a més de la informació emmagatzemada als perfils personals de la xarxa social, Facebook fa ús de cookies, pixels i d’altres tecnologies que permeten acumular informació al navegador per a consultar-la posteriorment, i accedeix així a dades detallades sobre el comportament de les seves usuàries i usuaris a Internet. A diferència de mitjans com la televisió –on la publicitat que s’emet

arriba a un públic general– i mitjançant aquesta perspectiva privilegiada sobre els interessos de la comunitat consumidora en potència, Facebook diu oferir als anunciants un públic objectiu més precís, i a les persones usuàries, una publicitat més rellevant.

Aquesta cessió d’innumerables dades valuoses hauria de servir per a detectar la polifonia de la veu femenina i per a allunyar-nos dels tòpics sexistes que sovint es desprenen de les segmentacions de públic objectiu tradicionals. No obstant, si es fa un seguiment casuístic de la publicitat a la xarxa social, es posa de relleu la repetició dels mals usos i els estereotips de sempre, que relacionen els interessos de les dones amb el maquillatge, les dietes i la moda, i els dels homes amb els esports, les begudes alcohòliques i el coneixement tècnic.

Observatori de les Dones en els Mitjans de Comuni-cació

Xarxes i perfils de gènere

http://acciofeminista26n.wordpress.com/http://donesdenllac.org/dretanoserprostituides@googlegroups.com

No filla, no et compraré això