4ª època núm 76 - Abril 2013

esquerraeixample

esquerraeixample

BUTLLETÍ DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

PRIMAVERAREINVIDICATIVA

A L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

2 ABRIL 2013

Aquesta secció està oberta a tots els lectors i lectores del Butlletí.Podeu escriure’ns a:

Butlletí de l’Associació. BústiaAvda. de Roma 139 baixos

08011 Barcelona

O bé per correu electrònic a:

revistaavvee@yahoo.es

OFICINA D’ATENCIÓ ALCIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010

SERVEIS-AVV Esquerra de l’EixampleObert de 9h a 13h i de 17h a21havvee@hotmail.com-Dones d’enllaçwww.donesdenllac.org

CENTRES CÍVICS-Casa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les Corts Catalanes,491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8-Centre Cultural Teresa Pàmies

• Centre Cívic Urgell• Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí

CentellesComte d’Urgell, 145

SERVEIS SOCIALS-C.S.S Esquerra EixampleBorrell 305 altell933.264.040Mallorca, 219 2º932.563.780-Punt d’Informació i Atenció ales Dones (PIAD) 93 256 28 19Mallorca, 425-433

GENT GRAN-Espai de Gent GranRoselló, 78-Espai de Gent GranM. Aurèlia CapmanyEnric Granados, 47

GUÀRDIA URBANAEmergències 092

SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT-CAP Eixample 93 227 98 00Roselló, 161, 1r-CAP BorrellComte Borrell, 305-Hospital Clínic 93 227 54 00Villarroel, 170

EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró

FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com

Bústia

Escriu-nos!

Serveis

ASSOCIACIÓ

Una vegada més, el llenguatge sexista instrumentalitza les donesPassejant pel carrer d’Aragó, durant la setmana del 8 de març (dia internaci-onal de les lluites de les dones) vam topar amb aquest anunci. Una vegada més, el llenguatge sexista al servei de la invisibilitat de les dones.Les dones de l’Eixample... indignades

Andrea Fuentes i Ona Carbonell... “CAMPIONS”?

3ABRIL 2013

Eixample: Butlletí gratuït de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Coordinació i Direcció: Sylviane Dahan Sellem.Maquetació: MEDIAactive, S.L. Col·laboracions: Montserrat Roma, Isabel Chacón, Xavier Montagut, Xavier Riu i Sala, Francesc Ma-grinyà, Centre de Normalització Lingüistica, Dones d’Enllaç, Brigitte Le Meudec, Trini Capdevila, Lluís Benavides. Fotos: Maria Gonzalez, Barbara Boyero, Neus Valledeperas. Portada: MEDIAactive, S.L. Publicitat: Josep Gabriel. Els anunciants es poden posar en contacte amb en Josep Gabriel a través de la mateixa adreça, a l’e-mail: revistaavvee@yahoo.es o al telèfon 93 453 28 79. S’han de fer arribar els anuncis tal i com es vol que surtin publicats. L’Associació no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors del Butlletí.Edita: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE). Impressió: MEDIAactive, S.L. Dipòsit legal: B-33086-96

Avinguda de Roma, 139 baixos. Telèfon: 93 453 28 79e-mail: avvee@yahoo.es / web de l’associació: www.avvee.org o www.avvee.entitatsbcn.net

Editorial

Qui som

ASSOCIACIÓ

L’ATZUCACEl col·lapse del model econòmic, fortament espe-

culatiu, que havia prevalgut durant molts anys, així com les retallades de la despesa pública per part de totes les administracions, han sumit Barcelona en un mar d’incer-teses. De cop i volta, s’ha esvanit l’horitzó de transfor-mació en què s’emmirallava la ciutat. Els projectes més anhelats han esdevingut frustració... i ferides urbanísti-ques obertes. Al voltant de la nova estació de la Sagrera, estava prevista tota una remodelació del barri: hotels, un eix comercial, habitatges, equipaments, oferta cultural... Ai las!, tot es basava en les plusvàlues que havien de generar la requalificació dels terrenys i les inversions im-mobiliàries. Ara com ara, el TGV passa de llarg davant l’emplaçament d’una estació inexistent. Alhora, enterra-des al subsòl de Gràcia i Sarrià, dormen dues immenses i costosíssimes tuneladores que havien de perforar la L-9. Tota una imatge del moment que vivim.

Són nombrosos els somnis que jauen, colgats igual-ment sota les runes del fracàs. La reforma de la plaça de les Glòries – de nou ajornada fins a una propera le-gislatura -, la cobertura del “calaix” de Sants – qüestio-nada pel nou govern municipal... Projectes nodals per a la ciutat, que havien de resoldre dèficits històrics d’equi-paments, reactivar el comerç de proximitat, articular bar-ris o establir nous paradigmes de mobilitat urbana, més racional i mediambientalment sostenible... A l’Esquerra de l’Eixample, perquè ho patim en carn pròpia, som prou conscients d’aquest atzucac i de les conseqüències so-cials que comporta. Projectes llargament reivindicats, elaborats des del diàleg del teixit veïnal amb l’adminis-tració municipal, romanen en via morta. La presó Model no té data de trasllat. Pitjor: en els últims temps han estat freqüents els “globus sonda” llançats des del Districte o la Casa Gran, insinuant que el conjunt d’equipaments escolars, culturals, esportius i assistencials pactats se-ria irrealitzable. La residència per a gent gran prevista a “l’illa Skoda”, al carrer Viladomat – un dels projectes més antics del barri –, sembla una quimera, a falta de pressupost de la Generalitat i davant el bloqueig de tota

obra que suposa la construcció prèvia d’un aparcament privat de Núñez i Navarro... que la constructora no té cap pressa d’executar. Sense oblidar l’emblemàtic solar de “Germanetes”.

Si la crisi i la manca de recursos són l’explicació re-current d’aquesta paràlisi general, cal dir que els projec-tes no realitzats només fan que agreujar les dificultats del veïnat, necessitat més que mai de serveis públics per pal·liar els efectes devastadors d’aquesta crisi i preser-var una certa cohesió social.

No podem, per tant, romandre de braços plegats, ni acceptar el discurs de la resignació. Alguns espavilats sí que n’han trobat, de diners, i fins i tot han trobat la manera de dur-los als bancs suïssos i a altres paradi-sos fiscals. A l’Estat espanyol, el frau fiscal, dut a terme principalment per corporacions, bancs i grans fortunes, s’eleva a més de 80.000 milions d’euros anuals. Escàn-dols de corrupció com el cas Bárcenas han fet aflorar les obres faraòniques, tant irracionals com costoses, contra-ctades per successius governs, una de les primeres cau-ses de l’endeutament que avui asfixia la despesa social.

Ho hem dit molts cops: no hi ha cap fatalitat. Hi ha, per contra, una situació crítica que exigeix una mobi-lització decidida de la ciutadania per exigir un canvi de perspectiva, una reorientació radical de les polítiques pú-bliques. Però, aquí tampoc, no n’hi ha prou de reclamar a les administracions. Cal que des de la mateixa societat civil sorgeixin propostes, alternatives, indicacions clares sobre el camí a seguir. És l’hora del cooperativisme. És l’hora de les xarxes solidàries de suport mutu. És l’hora de projectes associatius capaços d’ocupar l’espai públic i fer-ne un lloc de trobada i convivència, com el que ha elaborat el col·lectiu “Recreant Cruïlles”, que aixopluga la nostra associació per començar a donar un ús al solar de “Germanetes”...

Moltes coses hauran de canviar en el terreny polític, a la ciutat i a tot Catalunya. Però res no serà possible sense aquesta embranzida del mateix veïnat. Només aquesta empenta ens traurà de l’atzucac i tornarà a si-tuar en un horitzó proper els projectes que tant necessi-tem.

4 ABRIL 2013 ASSOCIACIÓ

i nformacionsde l’associació

Curs 2013 - 2014IDIOMES (diferents nivells)- Alemany - Anglès- Castellà- Català- Català per a persones nouvingudes- Conversa en francès- FrancèsLiteratura catalanaHistòria de l’artHistòria del Mon ContemporàniParelles lingüístiquesInformàticaBoixets - FrivolitéEstanyFangLabors

MacraméManualitatsModisteria – patrons – confecció i retocsPintura a l’oliPintura sobre robaPunt de creu i brodat mallorquíCountryMemòriaIogaControl mentalLaca i policromiaRestauració de mobles petitsCurs d’iniciació a la llengua catalanaMitja – GanxetDibuixCurs de PatchWorks

Banc d’Intercanvi d’Objectes i Serveis

El local de l’Associació està obert a tothom, de les 17h a les 21h, per qualsevol activitat social.

Tel. 600 780 834 matinsavveebanc@gmail.com

Assemblea

FESTES, VIATGES I EXCURSIONS

La CalçotadaCom cada any, aquest també anirem a la típica calçotada, que aquesta vegada s’haurà retardat un xic, però com que encara queden molts dies de calçotades i no tenim pressa.....

Sortida “el modernisme” Per a passada la Setmana Santa, la nostra professora i companya Carme Gil organitza una sortida molt interessant per parlar-nos del modernisme. Encara no sabem detalls com on serà i en quina data, però l’èxit està assegurat.

Assemblea anual ordinària de l’AVVEE

El passat 12 de març es va celebrar a la seu de l’Associació l’assemblea anual ordinària, amb la participació de prop d’un cen-tenar de sòcies i socis. S’hi va presentar el balanç d’activitats i el nou pla de treball de l’AVVEE, centrat en la reivindicació dels equipaments pendents de re-alització, el desplegament de l’activitat de les noves voca-lies recentment constituïdes o d’imminent constitució (urbanis-me, consum responsable, sani-tat...), així com l’enfortiment del treball associatiu en l’espai públic (veure les informacions sobre el “Pla Buits” al solar de “Germane-tes”) i a partir del nou local (de titularitat pública, cedit pel Distric-te) amb què comptem disposar d’aquí a pocs mesos.

L’Assemblea va ratificar comp-tes i pressupostos i va decidir la convocatòria, abans de les va-cances d’estiu, d’una assemblea monotemàtica al voltant de la renovació dels nostres Estatuts. Una nova Junta fou elegida, amb Lluís Rabell com a President, Toni Colomina com a Vicepresident, Montse Roma com a Tresorera, Sylviane Dahan com a Compta-dora i Joan Vey com a Secretari.

En el cas que la Montserrat no hi fos, en Guillem ens atendrà en tot el que calgui.-------------------------------------------------FESTES I CURSOS

Us recordo que la primera festeta serà la típica de “la Crema”, per Sant Josep.La següent serà per Sant Jordi, en què, com fa alguns anys, muntarem la parada per vendre llibres i roses. Com sempre, es farà davant l’Associació.Per als mesos de maig i juny tindrem:• Festa de la Primavera• Exposició de quadres elaborats per

alumnes i professors.• Exposició de manualitats.• Desfilada de vestits, com si d’alta

costura es tractés, a càrrec de les companyes més treballadores que cusen els seus vestits.

• Festa de cloenda dels cursos.• Cursos 2013-2014Us demanem, com cada any, que abans d’acabar el curs passeu per secretaria per assabentar-vos de les novetats que hi pugui haver relatives als cursets.Com sempre, us demano i agraeixo la vostra col·laboració.

Montserrat Roma

5ABRIL 2013ASSOCIACIÓ

Carnestoltes a l’Associació

7ABRIL 2013DONES

Recordar que la vocalia dones es reuneix l’últim dijous de cada mes a les 19h.

Invisibilitat i opressió de gènereLa desigualtat, la submissió de les dones al domini mascu-

lí, allò que anomenem el patriarcat, té una història mil·lenària. Tanmateix, sota el capitalisme, el patriarcat ha adoptat unes formes particulars, adaptades al règim de producció de merca-deries. Fins a tal punt que, no només el sistema capitalista no pot funcionar sense una desigualtat estructural entre homes i dones, sinó que condueix aquesta desigualtat al seu paroxis-me, assolint quotes de violència mai vistes en la història de la humanitat.

La crisi que estem travessant té múltiples facetes, fins al punt d’esdevenir una vertadera crisi de civilització. Per això podem discernir amb molta més claredat aquest vincle, indes-triable i constantment renovat, entre capitalisme i opressió pa-triarcal.

El capitalisme és un règim d’acumulació incessant, fona-mentat en una no menys incessant producció de mercaderies. Normalment, acceptem com a noció de “treball” el treball as-salariat, aquell que produeix mercaderies. Però el capitalisme és un règim global i totalitzador: el seu funcionament i la seva capacitat d’acumulació no es limita a la seva disputa contínua de plusvàlua amb la mà d’obra as-salariada – el terreny de disputa del sindicalisme clàssic i del moviment obrer. Per poder instaurar plenament el regne de la mercaderia, el capita-lisme ha hagut de canviar prèviament la fesomia del món a través de segles de lluita de classes, caracteritzats per una extraordinària brutalitat vers les dones. Foren els segles de la des-trucció de les terres comunals, de l’acumulació primitiva, de l’esclavatge colonial... i de la cacera de bruixes.

En la construcció del proletariat, el capitalisme naixent ha hagut d’es-cindir la realitat social, generant una dissociació que perviu i s’agreuja. Així, ha sorgit una esfera pública - de-terminada per la producció de béns i serveis – que ha estat assignada fonamentalment als homes, i una es-fera privada – la de la reproducció i les cures – que correspondria al rol assignat a les dones. Aquesta divisió, aquestes representacions que gaire-bé semblen “l’ordre natural de les co-ses” no han caigut del cel. Ben al contrari, han estat el resultat d’un combat que va negar de sang tot Europa amb la irrupció de la modernitat.

Una referència a l’ecologia pot ser aclaridora. El capitalisme basa la seva “eficiència” en un esforç sostingut per centrifugar els seus costos. Així, les grans cadenes de distribució alimen-tària poden presumir d’omplir els supermercats amb productes vinguts de l’altra punta del món a un preu més baix que els que ofereix un pagès proper. La diferència prové d’un diferencial d’explotació de la mà d’obra de països menys desenvolupats... però també del fet que el capitalisme “no comptabilitza” els costos mediambientals que suposa aquest comerç. L’arribada d’aquestes mercaderies als nostres circuits de consum no és pas “barata” – només ho és a curt termini i en una determina-da relació social -, sinó que és caríssima a mig i llarg termini en termes humans i mediambientals. Per això no pot haver un “capitalisme verd”: perquè el cicle accelerat d’acumulació del

capital violenta els cicles de la natura. El capitalisme és depre-dador dels ecosistemes.

Doncs bé, de la mateixa manera, el capitalisme és necessà-riament opressor de la dona, reprodueix constantment la seva opressió de gènere com una condició absoluta, intrínseca, del seu funcionament. El capitalisme no pot funcionar sense el tre-ball invisible de reproducció i de cura de les dones. I, alhora, no pot funcionar sense fer-lo invisible, sense expulsar-lo de l’esfe-ra pública on són produïdes les mercaderies.

Oblidem la idea de “progrés”. Sovint, anomenem progrés aquelles conquestes obtingudes per la lluita de les classes oprimides que, temporalment, han apaivagat l’explotació, hi ha posat certs límits. De fet, allò que anomenem “estat del benestar” i en què s’ha basat històricament la legitimitat de la socialdemocràcia europea, és el resultat episòdic d’una deter-minada correlació de forces entre les classes socials del conti-nent l’endemà de la segona guerra mundial. Però la irrupció del neoliberalisme i l’actual ofensiva contra aquelles conquestes socials en retrotreuen a l’època de la violència originària del capitalisme i als cicles d’acumulació per despossessió.

Fins i tot aquest estat del ben-estar – i la notable incorporació de les dones al treball assalariat durant el segle XX – no han modificat la dissociació fonamental del capita-lisme. La dona ha seguit suportant el treball reproductiu... i el seu salari sempre ha tingut el segell de “com-plementari” en l’economia d’una fa-mília de tall clàssic. Per això, mal-grat les reivindicacions sindicals, els salaris femenins sempre han romàs per sota de les retribucions dels ho-mes. L’estat del benestar ha limitat fins a cert punt el pes del treball re-productiu. L’actual desballestament de les conquestes socials recau, per tant, amb una força assoladora so-bre la vida quotidiana de les dones.

El 8 de març pren en aquestes circumstàncies una significació extra-ordinària. Estem en plena contraofen-siva per sotmetre les dones a un nou grau d’injustícia, d’explotació, de vio-lència i de deshumanització. El 8 de març rememora un moment històric

del moviment obrer. Però va molt més enllà de la reivindicació de l’equiparació salarial: el relat feminista permet d’entendre com mai fins ara la naturalesa del règim capitalista i la neces-sitat històrica d’ultrapassar un règim caduc que condemna la humanitat a la barbàrie. L’anticapitalisme, l’horitzó d’una trans-formació ecosocialista, només assoleixen la seva plenitud de la mà de la crítica feminista.

El 8 de març, dia de les dones treballadores, dia de la re-ivindicació de tots els seus drets i la seva dignitat – a les em-preses com en tots els àmbits socials -, és el dia de la presa de consciència del proletariat. No pas d’aquella visió estreta, reductora i falsa d’un moviment obrer de sindicalistes mascles i blancs – un imaginari que l’esquerra ha arrossegat durant dècades, sinó d’aquella inspirada intuïció del jove Marx evo-cant “un nou subjecte polític capaç de retre compte de totes les opressions i de dreçar-se contra elles”.

Dones d’Enllaç

8 ABRIL 2013 DONES

El silenci dels telers

L’autora ens exposà les seves motivacions com a dona historiadora, els seus dubtes i l’evolució del seu enfoca-ment arran de les successives trobades amb aquelles dones que havien entrat a treballar a les fàbriques de les colònies quan encara eren unes nenes “que duien trenes” (unes trenes que calia tallar perquè els cabells no s’enganxessin amb els filats i que moltes conserva-ven com a record d’una infantesa promptament esva-nida), dones que esdevingueren mares treballadores sense mai allunyar-se dels tallers i àvies de les noves treballadores... Però també a través les converses amb aquelles que foren les dones de l’amo, les minyones de la seva casa o les sagristanes de la colònia. Tot plegat en un evocador viatge en el temps des dels inicis de la indústria tèxtil a Catalunya – amb tot el trasbals que va suposar per a la vida de les dones – fins a la realitat dels nostres dies. Els diferents punts de vista formen un ca-leidoscopi de testimoniatges que esdevé un extraordinari homenatge a totes les dones treballadores, llargament silenciades.La presentació d’Assumpta Montellà fou alhora rigorosa i plena d’entusiasme: ens ha commogut, ens ha fet riure i ens ha emocionat profundament; ens ha desvelat un passat ocult en el silenci eixordador dels telers i de les dones treballadores que els feien anar. Un passat que ens convida a debatre sobre el futur, cercant les arrels de la nostra història.

Moltes gràcies, Assumpta.

Brigitte Le Meudec – 7/3/2013

El passat dijous, 7 de març, en el marc del Cen-tre Cultural Teresa Pàmies hem tingut el gran plaer de compartir amb l’escriptora Assumpta Montellà, autora de “La maternitat d’Elna”, la presentació del seu últim treball: “El silenci dels telers. Ser dona a les colònies tèxtils catalanes”, un llibre per llegir, per regalar i compartir...

La Plataforma Pel Dret a No Ser Prostituï-des té com a finalitat esdevenir un fòrum activis-ta on conflueixen, de manera transversal, aquelles persones partidàries de l’abolicionisme feminista que, en el si dels seus respectius sindicats, asso-ciacions de dones o partits - topen amb els blo-quejos que la influència del pensament hegemònic i normalitzador de la prostitució ha acabat instau-rant en tot l’espectre social. Lluny de ser un refugi, la Plataforma pretén ser un espai de confluència i

d’enfortiment mutu per tal de projectar la lluita per l’abolició en tots aquests àmbits – especialment el feminisme, les esquerres i el moviment obrer – fins a fer bascular la percepció ciutadana sobre la reali-tat de la prostitució, facilitant canvis legislatius pro-gressistes i polítiques públiques solidàries amb les dones. dretanoserprostituides@googlegroups.comh t t p : / / a c c i o f e m i n i s t a 2 6 n . w o r d p r e s s .com/2012/01/04/plataforma-catalana-pel-dret-de-no-ser-prostituides/

En preparació per Juny: una visita als espais on van viure les protagonistes del llibre “el silenci dels tallers”. Aquestes dones que van viure i treballar a les colònies tèxtils del Llobregat.

9ABRIL 2013DONES

Fotos de Bárbara Boyero

Dia Internacional de les lluites de les dones

Manifestació 8 de març

11ABRIL 2013ENSENYAMENT

DIADA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC als barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni

4 Bressol Municipal

6 Infantil i Primària

4 Secundària (2 ESO-Bat. i 2 FP)

Els seus 137.000 hab. equivaldrien a la 6a ciutat de Catalunya! Dilluns 11

(març de 2013)

16:30 Cercaviles a la sortida de diversos centres 17:00 Xocolatada infantil (Av. Roma/ Viladomat) A l’entrada de les escoles Llorers i Arbret de l’Eixample 18:00 “Classe” al carrer (Borrell/Consell de Cent) On s’ha de construir un Institut i una Escola Bressol

Fem sentir la nostra veu: NO a les retallades i a la contrareforma de la Llei Wert (LOMCE)!

MUCE

1212 ABRIL 2013 CAMPANYA CONTRA LA POBRESA

La primera violència: la pobresa

La crisi i les polítiques de retallades agreugen de dia en dia una situació de les dones que, en nom-brosos àmbits, estava ja marcada per la desigual-tat i la precarietat. Des del bressol fins a la vellesa, constatem la feminització creixent de la pobresa. El 8 de març, les dones de Barcelona han denunciat amb força aquesta realitat, exigint polítiques socials justes que els permetin desenvolupar les seves vi-des, fer front a les seves responsabilitats i participar plenament com a ciutadanes en els afers públics.

Des del moviment veïnal alertem, per tant, la ciutadania per tal que no es malmetin els avenços aconseguits per la lluita històrica de les dones, i denunciem el brutal retrocés que amenaça el con-junt dels nostres drets. El desmantellament del ja deficient estat del benestar, la regressió en l’àmbit dels drets laborals, la progressiva privatització i les retallades en els serveis públics - sanitat, educació, serveis socials i atenció a la dependència - deriven els costos de la crisi cap les dones, relegant-nos de nou a l’espai privat, empitjorant les nostres condici-ons de vida, augmentant la nostra pobresa i la de-sigualtat entre homes i dones... amb una especial virulència pel que fa a les condicions de vida de les dones migrades, gitanes, famílies monomarentals, dones discapacitades…. Demanem que les dones prostituïdes, en la seva gran majoria immigrades, que volen sortir dels circuits d’explotació sexual re-bin el suport necessari i que s’aturi l’assetjament policial que pateixen en el marc de l’anomenada “ordenança sobre civisme”. Demanem unes politi-ques públiques que responsabilitzin els “clients” i el conjunt de la ciutadania, fent-los prendre conscièn-cia de la violència que comporten les indústries del sexe, intolerable en una societat democràtica.

Demanem, en general, unes polítiques que afa-voreixin el dret a tenir un treball digne, que donin opcions a les joves perquè puguin escollir la seva vida i accedeixin a la independència econòmica, única manera d’avançar en la igualtat i combatre eficaçment totes les violències que patim.

Assemblea FAVB 16/03/2013

CAMPANYA CONTRA LA POBRESAL’Assemblea de la FAVB ha donat una especial im-portància a la problemàtica de la pobresa als barris de Barcelona. Més de la meitat és troba per sota de la mitjana de rendes familiars de la ciutat. A l’Es-querra de l’Eixample, les situacions de pobresa tenen una especial incidència en la població fe-menina, amb un important percentatge de dones grans amb pensions o ingressos molt baixos. En una recent reunió de l’associació amb serveis soci-als i les parròquies que col·laboren en la recollida i distribució d’aliments a les famílies més necessi-tades, hem constatat la necessitat d’anar més lluny en la solidaritat. De tal manera, que la ciutadania pugui accedir a uns ingressos mínims que li per-metin fer front amb dignitat a les seves despeses elementals. La pobresa costa molt car a la societat. Per això, participarem de manera activa en la reco-llida de signatures a favor de la ILP per una renda garantida de ciutadania, recentment presentada al Parlament de Catalunya.

http://rendagarantidaciutadana.net/images/ley.pdf

Vocalia dones de l’avvee

COMUNICATLa Mesa del Parlament reunida en el matí d’avui 12 març 2013 ha decidit aprovar la tramitació de la iniciativa legislativa popu-lar per una Renda Garantida de Ciutadania (ILP RGC).

L’ampliació de l’informe d’oposició del Govern de la Generalitat no ha estat obstacle per a la seva aprovació en complir la ILP RGC amb tots els requisits jurídics exigibles.

A partir d’aquest moment haurà de constituir la comissió de juristes del Parlament que gestionarà la jura o promesa dels fedataris / es de la ILP així com el tràmit de la numeració i se-gellat dels plecs de la ILP.

Finalment, felicitar el esforç col · lectiu de persones, marxa con-tra l’atur, assembleas d’aturats/es, col.lectius, organitzacions, entitats, mocions d’ajuntaments, etc., que ha permès superar l’oposició del Govern de la Generalitat i fer realitat l’exercici del dret de participació de la ciutadania a través de la ILP.

Comissió Promotora ILP RGC

13ABRIL 2013CONSUM

Album de fotos de la calçotada

14 ABRIL 2013 CONSUM

Per què una vocalia de consum responsable?

No ens agrada que hi hagi gent al món que passi gana. I que cada dia n’hi hagi més i més a prop nostra.

No ens agrada que es llencin tones i tones de men-jar diàriament.

No ens agrada que el que mengem vingui de molt lluny quan en tenim aquí a la vora: nous d’Afganistan, avellanes de Turquia ..... i molts i molts més exemples

No ens agrada saber que en aquells països hi ha sous de misèria , greus danys a les seves terres. I con-tinua la fam.

No ens agrada la gran quantitat d’embalatge que utilitzen els grans supermercats

No ens agrada les grans quantitats de conservants, fertilitzants químics, insecticides,... que utilitza l’agricul-tura industrial. No ens agraden els transgènics.

No ens agrada que la producció i distribució d’ali-ments estigui cada cop en mans de més poca gent: les grans corporacions alimentàries. No ens agrada que cada cop hi hagi més petits pagesos que pleguin.

Sabem que el planeta dóna aliments per a tota la població. Però no arriba a tothom

Sabem que som una societat de consum i que, com a tal, tenim una potent arma a les nostres mans per llui-tar contra les desigualtats i els grans capitals: el nostre consum diari.

Volem treballar per una producció, distribució i con-sum justos, respectuosos amb les persones produc-tores i persones consumidores. Respectuoses amb el planeta Terra. Que tingui cura de la salut i benestar de tothom.

Això vol dir anar cap a la construcció d’un nou model : la Sobirania Alimentària dels pobles.

És per tot això que recolzem aquelles iniciatives que tenim a l’abast i organitzem activitats en el nostre barri orientades cap aquest nou model.

Què hem fet des del gener 2013?Les activitats que fem com vocalia de l’AVVEE sem-

pre se situen dins d’una aliança amb la Xarxa de Con-sum Solidari i l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample.

En anteriors números d’aquesta revista ja hem men-cionat anteriors activitats que hem fet com vocalia de consum. Indiquem ara les més recents

• Cistelles agroecològiques que es recullen els dijous als locals de l’AVVEE, prèvia comanda feta per ca-dascú. Ens ho prepara la gent de l’Ortiga, projecte de recuperació agrícola de Valldoreix

• Col·laboració en les xerrades “Sobirania energèti-ca” i “Sobirania alimentària” fetes a Xarxantoni el

11 i 18 de gener, en el marc de la festa major de S.Antoni. Hi van assistir unes 30 persones a cada una.

• Participació en el mercat d’intercanvi d’articles i co-neixements de la maternitat i la infància “Minitroc” el diumenge 13 de gener, als jardins Tres Tombs. Activitat organitzada conjuntament amb Trocasec (Poble Sec) i Xarxantoni. Molta participació de gent diversa.

• Taller de cuina ecològica: els patés. A càrrec d’Isa-bel Celma, a casa Golferichs el dimecres 16 de gener. Hi van assistir unes 15 persones

• Xerrada : “Alimentació ecològica i salut” a càrrec de la biòloga i terapeuta nutricional Pilar Parra. Casa Golferichs, 4 de febrer. Hi assisteixen unes 50 per-sones i ens parla de les evidències científiques de la presència de substàncies perjudicials per a la sa-lut en els diferents tipus d’aliments.

Què estem preparant per fer a partir de març 2013?

• El grup de consum de cistelles agroecològiques del nostre barri va augmentant a poc a poc. Pensem amb la possibilitat de fer un model més reduït de ciste-

QUÈ FEM A LA VOCALIADE CONSUM RESPONSABLE?

15ABRIL 2013CONSUM

lla de temporada adient pel consum setmanal d’1 sola persona.• Participació en la calçotada organitzada per l’Ortiga a can Montmany (Valldoreix). Dissabte 9 de març.Valorem molt aquestes trobades periòdiques amb la gent del col·lectiu l’Ortiga, en quan ens permeten visitar els conreus, conèixer les problemàtiques reals d’aques-ta producció i connectar amb altres grups de consum• Taller de cuina ecològica i dolços saludables.3 dissabtes al matí. 6 abril, : pa, masses 4 maig : hamburgueses vegetals 1 de juny : dolços saludables Lloc: local AVVEE, Les places son limitades i cal reser-var plaça • Mercat d’intercanvi a l’esquerra de l’eixample, amb col·laboració amb Trocasec i Xarxantoni. Mes de maig. (a confirmar )• També col·laborarem amb la gent de Sant An-toni en el curs d’introducció a la cuina agroecològica de temporada els dijous 18 d’abril, 25 d’abril 2 i 9 de maig. Lloc : local de Xarxantoni.

Com us podeu posar en contacte amb nosaltres?Estem pràcticament tots els dimecres a partir de les

8,15 h a l’AVVEE, dins el local o fora a l’Avda Roma.També podeu escriure a : eixconsum@gmail.comEstarem encantades si voleu col·laborar d’alguna

manera, participant amb les cistelles agroecològiques, en els tallers o xerrades, en l’organització d’activitats o fent-nos suggeriments d’altres activitats que us poden interessar.

16 ABRIL 2013

Des de fa dos mesos, a la meva habitació, molt a prop meu, em fa companyia una petita i senzilla cartolina blanca amb un roser silvestre dibuixat: és el recordatori de la mort d’una amiga, l’Anna.

El dia de Nadal, poc abans de començar a dinar, vaig rebre la noticia: l’Anna Alabart havia mort. Va ser un dia de Nadal tristíssim, la noticia de la seva mort em va trasbalsar.

Efectivament, jo perdia una amiga entranyable i admi-rada, una companya de feina, d’aquesta feina que et fa feliç fer, aquella feina que vam començar fa més de qua-ranta anys, quan un grup de gent jove de l’Esquerra de l’Eixample vam decidir que volíem canviar el nostre barri i millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, i ens hi vam posar, era fàcil arrancar amb una dona com l’Anna.

Ara, des del record, penso en tots aquells anys plens d’il·lusió, en què ho havíem de canviar tot… Ja era mort el dictador, però tot estava per fer. Des del compromís polític vam treballar de va-lent. Vam dur a terme les nostres primeres lluites al barri… la pri-mera va ser aconse-guir que l’escorxador de Barcelona marxés fora de la ciutat i en el seu lloc s’hi fes un parc. No va ser fàcil, ens va costar anys de lluita, però amb el suport del veïnat de la zona (recordo les assemblees a l’Església Evangelista, plena de gom a gom), finalment ens en vam sortir. Després vindrien altres reivindicacions: Cot-xeres de Vilamarí, on volíem un IES i un CEIP; també ens va costar anys de lluita aconseguir el ¨Xalet¨per al barri, però també ens en vam sortir, i tantes altres reivindicacions… Al capdavant, sempre hi havia l’Anna. El seu compromís, la seva generosi-

Des del record

tat i el seu entusiasme van ser molt importants per a tots nosaltres.

Estava convençuda que l’única manera de fer un barri millor, una Bar-celona millor, era treballant des de la base, des dels moviments populars; en definitiva, des del moviment veï-nal. Això va fer que l’Anna dediqués gran part de la seva vida professio-nal com a economista i sociòloga a la investigació i l’estudi del moviment veïnal, així que la seva tesi doctoral va ser sobre els barris de Barcelona i el moviment veïnal.

Crec que la Barcelona dels barris sempre li reconeixerà i agrairà la seva dedicació i la feina feta.

Però amb l’Anna no solament vam compartir treball i compromís, també divertiment. Recordo nits de marxa, amb aquelles primeres festes po-pulars de la nostra Barcelona ja de-mocràtica, o aquella nit de disbauxa

4ª època núm 66 - desembre 2009

esquerra eixampleesquerra eixample

BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

1989 - 2009 El Xalet és nostre. L'hem salvat!

Feliç aniversari i feliç any nou!

40 anys d'acció veïnalAmb motiu de la celebració del 40 aniversari de la creació de les associacions de veïnes i veïns.

Exposició: Capella de Santa Àgata del Museo de Historia de Barcelona (Muhba) fins el 1 de febrer del 2010

ANNA ALABART VILÀ27 de maig de 194225 de desembre de 2012Ens has estimat, t’estimem

Reconeixement veïnal a Anna AlabartEl moviment veïnal organitza un acte en record de la col·laboradora i amiga Anna Alabart que tindrà lloc el proper 11 d’abril a les 7 de la tarda a la Casa Golferichs. L’acte serà una taula rodona que comptarà amb la participació de:

- Lluís Rabell, President de la FAVB- Trini Capdevila, històrica activis-ta de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample- Un representant de la CONFAVC- Pep Martí, sociòleg i company de tesi de l’Anna- Andrés Naya, codirector de Carrer.Presentarà l’acte Roser Argemi, expresidenta de la FAVB.

MEMORIA

17ABRIL 2013MEMORIA

Fa 10 anys...les ciutadanes de Barcelona

vam dir NO A LA GUERRA

21 març 2003 - 21 març 2013

reivindicativa quan ens vam tancar al ¨Xalet”. La il·lusió amb què vam preparar la festa sorpresa a la nostra ami-ga Rosa Vidal per al seu 80è aniversari, i tantes altres trobades que avui recordo d’una manera molt especial. Vam compartir molts anys d’amistat juntament amb el seu marit i gran amic de tots, en Miquel, sopars amb els amics, celebracions d’aniversari de la nostra Associa-ció, i més recentment, record amb molt d’afecte aquella invitació que ens va fer per anar a Pau, molt il·lusionada per compartir amb nosaltres la seva casa en aquell petit poble de l’Alt Empordà.

Tots aquests records flueixen avui, Anna, i molts d’al-tres, com el de l’últim dia que ens vam veure en l’as-semblea de l’Associació, el mes de març de l’any passat. Quan ens acomiadàvem vas dir-me: ¨Trini, munta un so-par amb els amics i xerrem¨. Perdona’m, Anna, te’l dec.

Ja no ets amb nosaltres, Anna, però el teu record ens acompanyarà sempre a tots el que vam tenir la immensa sort de compartir trossos de les nostres vides amb tu i gaudir de la teva amistat.

Jo et reservo un espai molt especial en el meu pensa-ment, hi seràs sempre.

Trini Capdevila

18 ABRIL 2013 SANITAT

A finals del mes de novembre de l’any 2012, es van iniciar mobilitzacions de treballadores i veïnes a l’Hos-pital de Sant Pau per denunciar les retallades en el ser-vei públic sanitari i l’empitjorament de les condicions de treball, que es van convertir en una tancada indefinida amb un suport popular ampli de diferents col·lectius i mobilitzacions laborals i socials de Barcelona.

En aquest context, al nostre barri començàrem a veu-re amb preocupació com l’allau d’informacions referents al procés de privatització de l’Hospital Clínic, sobretot en el diari digital eldebat.cat, no tenia una resposta clara per part del govern. Aquesta preocupació va ser compartida per treballadores de l’Hospital Clínic i del CAP de Man-so, estudiants de medicina i veïnes d’altres barris que van venir a la nos-tra associació per fer una reunió con-junta. El resultat va ser la redacció d’una convocatò-ria per sumar-nos a les tancades en defensa de la sanitat pública de qua-litat i universal iniciades en diferents hospitals públics promogudes pels comitès d’empres respectius (Sant Pau, Vall d’Hebron, Moisès Broggi, Bellvitge, Parc Taulí de Sabadell, Joan XXII de Tarragona, entre d’altres).

En el cas del nostre hospital de referència, el títol d’aquesta convocatòria: “Tancada a l’Hospital Clínic per una sanitat pública sense gestions privades fraudulen-tes” deixava clar que volíem clarificar aquestes “ame-naces” de privatització i donar a conèixer l’informe de la sindicatura de comptes1 que manifestava l’existència d’irregularitats en la gestió i administració, l’ incompli-ment de diverses normatives comptables i contractuals i desajustos importants en els comptes de l’Hospital Clínic de Barcelona. La realitat és que el govern i els gestors de l’Hospital Clínic s’enfronten a un necessari canvi de rè-gim jurídic, i les úniques informacions que ens arribaven a través de la premsa apuntaven a un procés de priva-tització de la gestió assistencial, encara que l’informe de la sindicatura recomana encaridament i en diverses oca-

1 Sindicatura de comptes, Informe de fiscalització 17/2012 relatiu a l’Hospital Clínic, 2009. Es pot consultar en el blog que hem editat http://tancadaclinic.wordpress.com/grup-de-treball-destudi-difusio-i-denuncia-del-proces-de-privatitzacio-de-lhospital-clinic/

sions que el futur del canvi de règim jurídic de l’hospital s’assimili a un ens públic i es gestioni com a tal.

La tancada a l’Hospital Clínic va començar el 12 de desembre, amb molta participació del veïnat de barris propers –Les Corts, Sants, Sant Antoni, Sarrià-Sant Ger-vasi i La Marina-Zona Franca-, i fins i tot amb una acció dels iaioflautes donant-hi suport. Aquesta confluència ens donava la legitimitat per iniciar una protesta que vo-lia obrir un espai assembleari per redactar un manifest on quedessin reflectides les preocupacions i les reivindi-cacions de treballadores i usuàries2. L’assemblea de la tarda, amb prop de 150 persones, va convidar els mem-

bres del comitè d’empresa que recollien signatu-res contra les re-tallades que se sumessin al mani-fest, val a dir que sense gaire èxit. El manifest es va publicar al blog www.tancadacli-n i c .wordpress .com.

Van ser dies molt intensos d’activitat i participació. Entre veïnes i treballadores vàrem organitzar xerrades sobre la privatització de la sanitat pública a Catalunya i l’empitjorament del servei públic sanitari, el nou model de gestió de recursos sanitaris i l’augment dels temps de llistes d’espera, i en especial vam passar una jorna-da reeixida de suport mutu entre els sectors en lluita i de conscienciació sobre els atacs i l’espoli dels serveis bàsics com la sanitat sota el títol “Marató per la Sanitat Pública”.

La tancada va durar fins al 19 de desembre, però les assemblees de cada divendres al vestíbul de l’hospi-tal i els grups de treball han continuat i continuen re-flectint-se en el blog que hem mencionat. Sense aquest suport mutu de treballadores i veïnes de la nostra associ-ació i d’assemblees de diferents barris propers no hauria estat possible organitzar l’acte públic al centre cultural Teresa Pàmies del 13 de febrer: “La privatització de la sanitat catalana. Què està passant a l’Hospital Clínic”3. 2 Es pot veure la convocatòria i l’ampli ressò que va tenir a http://www.esquerraeixample.org/2012/12/tancada-a-lhospital-clinic-per-una-sanitat-publica-sense-gestions-privades-fraudulentes/, després de l’article publicat a la revista de la nostra associació.3 Amb la participación d’Agustí Colom (Economista i ex-membre de la Sindicatura de Comptes), Jesús Blanco (metge de l’HC), treballadora de l’HC i

L’Hospital Clínic i la sanitat pública en lluita

19ABRIL 2013SANITAT

L’acte pretenia informar i donar argu-ments de per què és necessària una gestió pública de la nostra sanitat, pre-sentant públicament alguns resultats de l’informe de la sindicatura de comptes.

Dies abans, el conseller Boi Ruiz ha-via declarat davant de la Comissió de Sanitat del Parlament: “…el que hi ha és una proposta dels professionals del Clínic que volen gestionar-lo a través d’una fundació”4, i l’opacitat es va tornar a donar quan diferents assistents a l’ac-te van demanar a les treballadores del Clínic si en tenien constància, d’aquest fet. La resposta va ser negativa per part dels dos treballadors i ponents de l’acte.

A dia d’avui, per tant, ens continua preocupant aquesta opacitat i veiem imprescindible la mobilització veïnal per defensar la gestió pública i transparent del nostre hospital, ja que de motius no ens en falten.

I ens remetem a l’experiència amb tres exemples de gestió públic-privada a on l’eficiència i la qualitat del ser-vei s’ha demostrat inviable. Si el model que es vol aplicar

és semblant al que ha portat la gestió de l’Hospital de Sant Pau a ser objecte d’investigació judicial, per pre-sumptes irregularitats en contractes públics, pagament de sobresous a directius i indemnitzacions injustificades o al recent exemple de fallida econòmica de l’Institut membre del Grup de defensa de la Sanitat Pública i Marcela Güell (comissió de sanitat de la FAVB).4 Compareixença Comissió de Salut, min. 14:23 en http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=6545241&p_cp2=6545947&p_cp3=6545525, 6 de febrer de 2013.

d’Alta Tecnologia5 amb pèrdues per a l’HCB de 160.000 euros i un deute de 5,3 milions d’euros, aquest model posa clarament en qüestió la col·laboració públic-privada com la més eficient.

El ‘model sanitari català’, un mercat relacional, mapa ela-borat per la revista Cafèambllet i el sindicat CATAC-IAC.

Tampoc no veiem la tan esmentada eficiència en el model de gestió de recursos sanitaris impulsat pel go-vern actual. El resultat és que s’ha produït un augment en les llistes d’espera d’un 51% entre l’any 2010 i 20126. Són tres raons contundents per apostar per la gestió de serveis -i no de recursos- sanitaris de manera pública i transparent, sense retallades ni privatitzacions. No obli-dem que l’Hospital Clínic és el segon hospital públic més gran del Principat, amb un pressupost de 441 milions d’euros el 2012 i uns 4.500 treballadors.

La pregunta que cal seguir plantejant i de la qual s’ha de fer el seguiment és: quina forma jurídica es vol donar a la gestió de l’Hospital Clínic? L’opacitat del procés així ens ho demana.

Isabel ChacónVocalia de Sanitat

5 Notícia publicada a El País i a El Triangle, “El frau d’un grup privat hauria provocat pèrdues milionàries de fons públics a un institut mèdic” 18/12/2012. La decisió del patronat de la fundació AIT cedint la gestió, els actius i patrimoni a una empresa privada i després l’absoluta passivitat al llarg de tres anys van afavorir que la negligent gestió posterior de l’empresa privada portés la fundació a la fallida económica. (Informe de la Sindicatura de Comptes 32/2012, exercici 2006-2010).6 Amb la publicació de les dades referents a les llistes d’espera de 2010-2012, la Plataforma de Afectadas por los Recortes Sanitarios (PARS) ha fet l’estudi i ha publicat aquests resultats en http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/2013/03/05/las-listas-de-espera-se-han-duplicado-desde-que-boi-ruiz-es-conseller-de-salut/, 5 de febrer de 2013.

Em dic Núria Tuset Zamora i vull agrair a les persones que heu organitzat aquest acte que m’hàgiu convidat. Vaig conèi-xer a la Maite Cebrián Acosta i al Lluís Alba Burguillos quan era consellera de dones i de persones amb discapacitat a l’Eixample els anys 2003-2008. El Consell de dones i la Taula de persones amb discapacitat són espais de participació de la ciutadania en afers municipals dels quals ells en formaven part. Crec que justament se’m demana que els faci un reco-neixement des d’aquests espais de participació, en nom dels companyes i companys que hi erem i també des de les tècni-ques municipals que ens donaven suport la Montse Majoral i la Montse Colás. El Lluís i la Maite eren representants de la Vocalia de perso-nes amb discapaci-tat de l’Associació de veïnes i veïns de l’Esquerra de l’Eixample a la Taula, eren dues persones líder en el sentit més genuí d’aquesta parau-la: líder “persona que és seguida per altres que se sot-meten lliurement a la seva autoritat”. Quan la Maite o el Lluís prenien la paraula, el grup els escoltava amb l’atenció i l’emoció que escoltem quan a algú li reconeixem autoritat i saviesa. Malgrat la seva força, necessitaven ajuda per arribar a les reunions i tornar a casa, i allí gairebé sempre estaven l’home de la Maite i la mare del Lluís o els amics o voluntaris com el Jordi o el Salvador.Deixeu-me dir que jo, personalment, vaig fer un lligam espe-cial amb el Lluís i la Maite, sentia que eren dues persones a qui per la seva experiència i valors podria recórrer en algun moment de la vida que em trobés molt desorientada. Vull portar a la memòria dues de les feines que varem fer plegats al districte i en les quals ells hi van estar especialment compromesos.La primera la varem tirar endavant des de la Taula de perso-nes amb discapacitat, i tenia a veure amb la lluita per un espai públic accessible, lluita que ells duien a terme des de feia molts anys i que us ben asseguro, des de la meva escassa experiència, que és molt ingrata, s’hi ha d’esmerçar molts es-forços per obtenir minsos resultats. Doncs, bé, varem engegar una experiència pilot de participació a l’Eixample, es tractava de garantir que la reforma de l’Avinguda de Roma entre Ca-sanova i Urgell es fes amb criteris d’accessibilitat. Amb la par-

ticipació de la Taula es tractava de garantir l’accessibilitat de l’espai durant les obres i en l’obra en si. Això que sembla fàcil, diria fins i tot insignificant, no ho és pas. Tenir reunions com a Taula amb el departament d’obres del districte, que hi vinguin els o les arquitectes, que escoltin les diferents dificultats de mobilitat, que els demanis solucions tècniques, que es facin visites conjuntes, de tècnics i persones amb discapacitat, de seguiment i tancament d’obra requereix d’un compromís i un esforç especial. Per això, l’Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom en el seu recull de bones pràctiques va seleccionar aquesta intervenció a l’Avinguda Roma. El segon projecte que volia aquí recordar té a veure amb el Consell de Dones. La Maite deia que sempre que pogués hi

participaria però que la seva lluita prioritària era el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat. Sé que moltes de les companyes que conformàvem el Con-sell en aquells moments tenien moltes ganes de retre-li homenatge (la Montsé Colas, la Sylvia-ne, la Marina...). I de ben segur que recordeu els treballs preparatoris del Congrés de les Dones de Barcelona que es va cele-brar el 2009, cada distric-te havia d’escollir un tema relacionat amb la vida de les dones a la ciutat i a

l’Eixample varem escollir el que la Maite ens va suggerir. En-mig dels debats que teníem sobre quina havia de ser la nostra aportació al Congrés, la Maite va dir “ i per què no intentem explicar el que volem dir quan afirmem que les dones som el motor de la transformació de la societat”. Ens varem quedar callades, no sabíem ben bé com ens en sortiríem, però ja es-tava decidit, les dones de l’Eixample parlaríem d’això. Al final, el II Congrés de les dones de Barcelona que va ser un èxit de participació i de contingut va portar el títol “Les dones com agents de transformació de la ciutat de Barcelona” sempre he pensat que la Maite en va ser l’autora anònima. Per acabar, em sembla que al Lluís i a la Maite els agradaria que finalitzés defensant, en aquests moments de sofriment i desassossec social, polític i econòmic, el valor dels compro-mís social. Si avui, Barcelona és més habitable des del punt de vista de la diversitat humana és perquè dones i homes com la Maite i el Lluís han lluitat de manera pacífica perquè així fos. Companys i companyes queda molta feina a fer.

Núria Tuset Zamora – 9/3/2013Mercat de la Concepció

20 ABRIL 2013 PERSONES DIFERENTS...

Homenatge a Maite i Lluís

21ABRIL 2013PERÒ NO DESIGUALS

L’acceptació a tràmit de la ILP a favor de la dació en pagament per part del Congrés dels Diputats el passat 12 de febrer cons-titueix un fet polític i social de la major importància. Representa una primera victòria de la mobilització popular. Aquesta finestra d’esperança ens obliga, però, a romandre vigilants per tal que el procediment parlamentari no dilueixi les exigències, mínimes i irrenunciables, plantejades per la ILP: la dació en pagament retroactiva, la moratòria immediata sobre les expulsions, l’ac-cés al lloguer social. L’endemà, 13 de febrer, la FAVB assistia a la Comissió Mixta sobre els llançaments, espai de trobada promogut per l’Ajunta-ment de Barcelona que aplega representants de diferents esta-ments, des de la judicatura fins als moviments veïnals, passant per la mateixa administració municipal. Allí ens confirmaven el creixement exponencial dels desnonaments per impagament de lloguer (a Barcelona, no menys de 400 al mes en el darrer període).Tot plegat palesa la urgència d’avançar, amb mesures efecti-ves, cap a un parc d’habitatges de lloguer social. En una de-marcació que, segons el cens d’habitatges de nova construcció recentment publicat, disposa de 42.142 pisos per vendre, actu-alment en mans d’entitats bancàries i fons d’inversió, el proble-ma rau, no pas en una il·lusòria reactivació de l’obra nova, sinó en les polítiques públiques destinades a donar un ús social a l’immens estoc d’habitatges nous i de segona mà existent. Per tant, entre altres mesures d’urgència, conjuntament amb

la PAH, l’Observatori DESC, ATTAC-Catalunya i l’Associació 500x20, hem demanat a l’Ajuntament

• Que es declari partidari d’aplicar sense més tardança una moratòria sobre els desnonaments que afectin habitatges familiars, i anunciï que la Guàrdia Urbana no col·laborarà en l’execució de cap llançament.

• Que faci una crida solemne a les entitats bancàries, fons d’inversió immobiliària i grans propietaris perquè aturin els procediments en curs i s’avinguin a negociar amb les famíli-es afectades, anunciant que deixarà d’operar amb aquelles entitats que mostrin insensibilitat social.

• Que reaccioni davant l’explosió del nombre de desnona-ments per impagament de lloguer, treballant per establir, en col·laboració amb els jutjats, un dispositiu d’informació que faci possible una intervenció en temps útil, orientada a evitar els desnonaments i a garantir en última instància un reallot-jament adequat a les necessitats de les persones afectades.

• Que replantegi el seu Pla de l’Habitatge per tal d’adequar-lo a l’actual situació d’emergència social, prioritzant l’habitatge de lloguer assequible en les seves promocions.

• Que, per tal de mobilitzar l’estoc de pisos deshabitats que roman en mans de bancs i fons d’inversió, faci tot el neces-sari per establir un llistat actualitzat d’aquests habitatges i adopti eines de fiscalitat municipal apropiades, penalitzant fortament el seu desús social.

Hola! La Vocalia de persones discapacitades us torna a informar

de les activitats que s’han fet i es pensen fer des del butlletí passat.Comencem pel passat

Dimecres 6 de febrer vam anar 8 persones a un concert d’ “Apropa Cultura”. Per primera vegada, no vam acudir a l’Audi-tori sinó al Palau de la Música, un lloc que no cal explicar que és excepcional. Ens ho vam passar molt bé, ja que també, per primera vegada, es tractava d’un concert comentat que real-ment valia la pena.

Ens agradaria que les properes vegades vinguéssiu més persones, recordeu que no cal tenir “greus problemes físics” per poder assistir-hi. També calen “persones en bona forma” que s’ho vulguin passar bé amb persones diferents, però no desiguals, i poder arribar a més llocs. Tot això ho aconseguim amb una subvenció i , de vegades, si l’activitat està molt bé de preu, ho financem amb la petita parada que muntem per la Festa Major.

I ara el futurEl proper 20 d’abril, cap a les 11 del matí, que com que

caurà en dissabte no matinarem, celebrarem l’homenatge a Lluís Alba i Maite Cebrián, dos estimats companys que fa poc

Un concert passat i un homenatge futurtemps que ja no són entre nosaltres.

Aquest homenatge arriba amb una mica de retard, ja que no va ser possible fer-lo per la Festa Major.

Llegirem poesies, mirarem fotos i compartirem records molt bonics que tenim d’ells. Potser hi haurà també una mica de pica-pica.

Si algú vol compartir amb nosaltres alguna foto o testimo-ni, o pot col·laborar en la preparació de l’acte (sobretot si us agraden els ordinadors), ens agradaria que contactés amb nosaltres:

934532879 (Montse)666383096 (Irene)vodisee@gmail.comPer cert, què penseu que vol dir vodisee? “Vocalia de Per-

sones Discapacitades”? Sí, però no només això: aviat tindrem un nom nou, però mantindrem l’adreça de correu, ja que tam-bé descriu unes qualitats molts positives:

VOLUNTAT · OPTIMISME · DECISIÓ · INVENTIVA · SEGURETAT · ESQUERRA EIXAMPLE

Esperem que aquesta informació us sigui útil i, sobretot, esperem la vostra participació.

Fins aviat!Vocalia de persones discapacitades

Dret a l’habitatgeDemanem la dació en pagament retroactiva,

la moratòria immediata sobre les expulsions,l’accés al lloguer social.

Vet aquí una interessant informació pel que fa a la situació de la gent gran, tant al nostre barri com en el conjunt del Districte de l’Eixample, en què aquest segment de la població té un gran pes específic entre el veïnat. Una realitat que ens confirma la necessitat de seguir denunciant el clamorós dèficit d’equipaments que patim. (Quan desencallarem el projecte de la residència per a gent gran prevista des de fa anys a “l’Illa Skoda” del carrer Viladomat? I la construcció dels habitatges que contempla el conjunt d’equipaments de “Germanetes”?) I una realitat que ens planteja igualment la necessitat d’un abordatge integral de la lluita contra la pobresa, un fenomen social que troba un terreny adobat en les baixes pensions i en la soledat en què viuen moltes dones d’edat avançada.

L’Eixample impulsa un pla d’envelliment actiu

23ABRIL 2013GENT GRAN

Amb cinc barris que sumen més de 58.200 persones més grans de 65 anys, una xifra que suposa el 22% de la seva població, l’Eixample és el districte més envellit de Barcelona, tant en nombres absoluts com relatius, segons dades de l’últim padró. A més s’hi ha de sumar que l’efecte combinat del incre-ment de l’esperança de vida (tres anys de mitjana per dècada) i els baixos índexs de natalitat, tots dos en la línia de la resta d’Europa, dibuixa una tendència a l’alça de la taxa de sobreen-velliment (més grans de 74 anys).Amb aquesta radiografia i, sobretot, amb molts reptes i oportu-nitats de cara, l’Eixample ha apostat decididament pel anome-nat envelliment actiu amb una llarga llista d’accions. «El 2012 va ser declarat Any Europeu de l’Envelliment Actiu. Va servir per sensibilitzar i visualitzar què s’estava fent, però a Barcelo-na hem volgut anar més enllà amb 10 mesures de govern, una per a cada districte, amb uns objectius clars, unes mesures concretes i una avaluació l’any 2015», explica Montse Freixas, tècnica de Serveis a les Persones de l’Eixample.

CANVIAR LA IMATGEL’envelliment actiu va ser definit per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) els anys 90 com el procés «pel qual s’optimitzen les oportunitats de benestar físic, social i mental durant tota la vida, amb l’objectiu d’ampliar l’esperança de vida saludable, la

productivitat i la qualitat de vida en la vellesa». A l’Eixample, segons Freixas, la mesura de govern s’ha de fixar com a ob-jectiu primer canviar la percepció que la societat té de la gent gran. «La imatge de l’avia amb un bastó no té res a veure amb la realitat de la gent gran d’avui dia», afirma la tècnica, que

CA

RLO

S M

ON

TAÑ

ÉS

FRA

NC

ES

C C

AS

ALS

subratlla que també haurà de canviar la manera en què la resta de la societat s’hi adreça. «No podem tractar-les com si fossin malalts o infants», afegeix.

ENDARRERIR LA DEPENDÈNCIALa mesura de govern a l’Eixample, similar a les presentades a la resta de districtes de la ciutat, inclou accions relacionades amb la promoció de les activitats físiques com a font de salut, l’estimulació cognitiva amb eines com les aules informàtiques i la participació social de les persones grans a través d’espais

i casals. «Si aconseguim incidir en la vida de la gent gran amb aquestes estratègies endarrerirem el seu deteriorament i, per tant, la seva dependència d’altres persones», sosté Freixas.

AUTOGESTIÓEls sis casals i els espais municipals per a la gent gran de l’Ei-xample, com la resta de la ciutat, estan organitzats en comis-sions de treball integrades pel persones del mateix col·lectiu. La nova estratègia municipal en aquests espais, amb el 27,7% de persones més grans de 65 anys de l’Eixample vivint soles, fomentarà la implicació dels més grans i les activitats interge-neracionals.

Luis Benavides

24 ABRIL 2013 PARTICIPACIÓ

Urbanos, Enrotlla’t!, Escola Joan Miró, Esplai Boix, Esplai Oriols, Esplai Sant Isidor, Esplai Totikap, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Idensitat, Institut Oftamològic del Pilar, IntraScapeLab-UPC, El Meu Hortet Urbà, Music & Wood, S.L., Escola de Música, Promoció del Transport Públic, Straddle3 Constructors, S.L., Transición Sostenible, Urban Resilience Young Researchers Network, Xarxa de Consum Solidari i Xarxa d’Economia Solidària.

Tot això representa una proposta col·lectiva engrescadora per seguir reivindicant el solar (fa ja 9 anys de l’enderroc!). Es demana ampliar la zona verda i que s’hi construeixin els equipaments previstos, així com obrir-lo provisionalment i anar recuperant l’antic Convent de les Germanetes dels Pobres per a autogestionar-lo mentre no s’hi facin les inversions compromeses. Però el Projecte vol anar més enllà. Pretén aprofitar la centralitat que té per als barris de l’Esquerra de l’Eixample i de Sant Antoni i incidir en l’ús de l’espai de l’entorn, que permetrà guanyar un tram del carrer Consell de Cent per als vianants i farà de la cruïlla d’aquest amb Comte Borrell la primera plaça pública de l’Eixample Cerdà recuperada per als veïns i veïnes.

Vocalia d’Urbanisme

La Vocalia d’Urbanisme de l’AVVEE va organitzar el passat 16 de gener un acte públic a la seu de l’Associació per explicar les línies mestres i rebre els últims suggeriments sobre el projecte que volíem presentar abans d’acabar el mes de gener al concurs municipal de l’anomenat “Pla Buits.Finalment s’han presentat més de 30 projectes per als 19 solars de tot Barcelona, però per al de Germanetes, només aquest. El més destacable és que, a més de ser únic, hem aconseguit que tingui un ampli suport: unes 250 persones han donat les seves dades personals i ho han fet explícit, diverses botigues i professionals del barri i més de 40 entitats i grups de tot tipus hi col·laboren amb activitats programades per als propers tres anys, i en moltes d’altres s’hi poden generar:

Àmbit Prevenció, Asociación Ecuatoriana de Ecuavoley en Catalunya, Asociación El Pont-sinapsis, Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample, Associació AraBosc, Associació Artístic i Cultural Difusor, Associació Cre-Cre (Crear i Créixer), Associació Cultural Makeatuvida, Associació Mediambiental i Cultural Camí Amic, Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Auró, Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Diputació, Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Ferran Sunyer, Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Els Llorers, Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Mallorca, Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Joan Miró, Associació de Veïns del

Barri de Sant Antoni, Ateneu Francesc Layret, Autoconstructor-Xarxa EcoArquitectura Gabi Barbeta, Ballets de Catalunya, Barrinar Cap a la Sostenibilitat, Bicicleta Club de Catalunya, Catalunya Camina, Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, Centre per a la Sostenibilitat Territorial, Cooperativa ETCS-Estratègies de Transformació Comunitària Sostenible, La Createca-Bar & Arts, S.L., ECOS Grup Cooperatiu, Encajes

AMPLI SUPORT AL PROJECTE “RECREANT CRUÏLLES”