ETIÒPIA

SOS REFUGIATS

SOMALIS

COLÒMBIA

TRENCAR LA BARRERA

DEL SILENCI

revista IOEN SINGULAR

ENTREVISTA AMB

ARACELI CABALLERO

NÚM. 16

DESEMBRE 2009

TRIMESTRAL

101718

06 L’EQUADOR

SEMBRANT

AIGUA

01-36 CAT.indd 101-36 CAT.indd 1 16/11/09 11:35:4616/11/09 11:35:46

L’EQUADOR. SEMBRANT AIGUA. Descobreix com les famílies indígenes que viuen als vessants del nevat Cayambe han aconseguit regar els seus camps, en el nostre reportatge central.

3 EDITORIAL

4 ACTUALITAT

8 ETIÒPIA. SOS REFUGIATS SOMALIS

12 INFORME. MÉS ENLLÀ DE L’AJUDA

14 L’EQUADOR. SEMBRANT AIGUA

20 BLOCS DES DEL TXAD

22 COLÒMBIA. TRENCAR LA BARRERA DEL SILENCI

26 ENTREVISTA AMB ARACELI CABALLERO

28 PERSONES IO

30 ENTITATS

31 CUINA. APERITIUS MULTIÈTNICS

32 OCI. UN COR DARRERE CADA IMATGE

34 VIATGES. NIGÈRIA

35 L’ALTRA BOTIGA

Passa les pàgines de la nostra revista a www. IntermonOxfam. org/Revista

REVISTA IOROGER DE LLÚRIA, 15

08010 - BARCELONA

902 330 331

revista@IntermonOxfam.org

www.IntermonOxfam.org

Disseny i maquetació

besada+cukar

Producció

Ferran Nieto

Impressió

Jiménez Godoy, SA

Dipòsit legal

B-23121/96

Responsable

Vicky González Novials

Editora

Paca Tomás

Redacció i imatges

Laura Hurtado i Pablo Tosco.

Col·laboradors

Susana Arroyo, Xavier Cervera,

Rosa Gómez, Ricardo Landetta,

Giacomo Miserachi, Albert

Monteys, Marcela Ospina,

André Pessoa, Alejandra

Ramírez i Vinicio Villalba.

Traductora

Mireia Martí

Publicació impresa 100% en paper reciclat.

Cofi nançada per:

Foto de portada: Manifestació d’organitzacions indígenes a Cayambe (Equador) exigint que es reconegui el dret a l’aigua de tots els pobles.© Intermón Oxfam.

Contraportada: El nevat (cim de núvols perpètues) Cayambe és font d’aigua per a les comunitats camperoles i indígenes que viuen al seu vessant. © Intermón Oxfam.

SUMARINÚM. 16

DESEMBRE 2009

TRIMESTRAL

Millorem la Revista IO per a tuHem aprofi tat unes petites modifi cacions en el disseny per canviar el paper que utilitzem, perquè

creiem que és important que les imatges dels projectes que impulsem i les persones que se’n

benefi cien t’arribin amb la màxima qualitat. Hem trobat un paper que, mantenint el mateix cost i

unes condicions de producció sostenibles –100% reciclat postconsum i blanquejat sense clor–,

ens permet oferir-te aquesta millora i acostar-te més i millor a les realitats que estàs transformant.

© R

icard

o L

an

dett

a /

Oxfa

m

2

02-03 CAT.indd 202-03 CAT.indd 2 16/11/09 11:48:2216/11/09 11:48:22

La conquesta del dret humà a l’aigua Vinicio Villalba

Director d’Intermón Oxfam a l’Equador

EDITORIAL

Al meu país, el reg és un factor

fonamental per potenciar la

petita agricultura, però l’aigua

disponible per a aquest sector

és insufi cient i està altament concentrat:

l’1% dels usuaris de reg controlen el 67%

del cabal. Des de l’inici del nostre treball ha

estat, doncs, un imperatiu complementar el

treball tècnic amb el polític, articular les ac-

cions de desenvolupament amb la formació

en drets i la mobilització per a la incidència

en polítiques públiques.

Una de les apostes històriques d’IO a

l’Equador ha estat el treball amb famílies

rurals per enfortir l’agricultura com el seu

mitjà de vida. Durant anys, en algunes

zones del país, i a través d’organitzacions

locals, hem invertit esforços i recursos per

a la conservació i el maneig dels recursos

naturals de l’ecosistema propi de la regió

(el páramo), i també per a infraestructura

i gestió social del reg, capacitació, diver-

sificació productiva –amb prioritat per

a l’autoconsum–, accés al crèdit i nous

canals d’accés al mercat.

Tot i així, l’experiència ens ha demostrat

que si volem aconseguir canvis d’arrel,

substancials i duradors, hem d’incidir per-

què, a partir dels aprenentatges en pro-

jectes de desenvolupament, es defi neixin

polítiques públiques que afavoreixin tots

els agricultors de l’Equador, que viuen en

la mateixa situació que els benefi ciaris

d’Intermón Oxfam.

Un exemple d’això va ser la inversió

d’aproximadament 700.000 euros, cofi -

nançats per la Unió Europea, per millorar

el canal principal de reg, que serviria 22

comunitats. La pressió de l’organització

d’usuaris de reg i de la contrapart local

va aconseguir una inversió addicional de

dos milions de dòlars del Govern equato-

rià per millorar el sistema de reg. A més a

més, l’Ajuntament va decidir crear un De-

partament d’Agricultura per donar suport

a les famílies productores de la zona i va

establir una fi ra setmanal en què poden

vendre directament la seva producció.

L’evidència és clara: si als nostres pro-

jectes de desenvolupament hi sumem

la incidència política, els canvis que po-

dem aconseguir són molt més grans.

En concordança amb els anhels de can-

vi profund que evidenciava la majoria de

la població, entre 2007 i 2008, després

d’un referèndum, l’Equador va iniciar la

formulació d’una nova Constitució. Davant

d’aquesta oportunitat històrica, des d’IO,

vam promoure acords amb actors locals

per a la incorporació del dret humà a l’ai-

gua, i per a la redefi nició de les prioritats

del seu ús, en la Constitució. Es va iniciar

un procés d’incidència política mitjançant

la presentació d’una proposta sobre l’aigua

per part de les organitzacions indígenes

i camperoles, els punts estratègics de la

qual van ser incorporats en la Constitució.

L’aigua va quedar consagrada com un bé

públic i un dret humà.

Mentre escric aquestes línies, l’Assem-

blea Nacional està discutint el text de la

nova Llei de recursos hídrics. Els esforços

d’IO, i els nostres aliats i organitzacions

amb què treballem –que són els actors

clau dels processos de canvi–, s’estan

orientant per aconseguir que sigui co-

herent amb els principis constitucionals

de l’aigua com a bé públic i dret humà i

per tancar les portes a la possibilitat de

privatització de l’aigua i perquè el consum

humà i la petita agricultura tinguin priori-

tat en el seu ús.

En la formulació d’aquesta llei són múlti-

ples els interessos en joc, i el procés es

presenta ple de difi cultats. La llei només

és un pas, continuarem treballant amb

decisió per la democratització en l’accés

a l’aigua. Si arribem a ser avis, explicarem

amb orgull als nostres descendents que

vam ser part activa en la conquesta del

dret humà a l’aigua al nostre país.

Els esforços d’IO i els nostres aliats davant la nova Llei de recursos hídrics és evitar la privatització de l’aigua

El reg, fonamental per a la petita agricultura, està fortament concentrat: l’1% dels usuaris controlen el 67% del cabal

Revista IO | Desembre 2009 | SUMARI // EDITORIAL | 3

02-03 CAT.indd 302-03 CAT.indd 3 16/11/09 11:48:2716/11/09 11:48:27

NOTÍCIES IO

Mentre la crisi econòmica sembla que és la

principal preocupació dels nostres governants,

el 2008, el nostre país va fer transferències de

material de defensa per valor de 934 milions

d’euros, una xifra lleugerament superior a la

de l’any anterior. Aquesta xifra col·loca Espa-

nya com el sisè país exportador mundial, al dar-

rere dels Estats Units, Rússia, Alemanya, Fran-

ça i el Regne Unit, segons el prestigiós Institut

Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm

(SIPRI, en les seves sigles en anglès). Aquesta

és una de les conclusions de l’informe que hem

elaborat juntament amb Amnistia Internacional,

Greenpeace i la Fundació per la Pau, a partir de

l’anàlisi de les primeres estadístiques anuals de

transferències d’armes publicades pel Govern,

després de l’entrada en vigor de la Llei de co-

merç exterior de material de defensa i de doble

ús a Espanya (Llei 53/2007).

Una altra conclusió alarmant és que el nostre

país exporta material bèl·lic a països immer-

sos en confl ictes, com Colòmbia, Israel o Sri

Lanka. D’aquesta manera, estaria contribuint

a cometre violacions de drets humans, exa-

cerbar conflictes armats o deteriorar el seu

desenvolupament sostenible. Però no tot és

negatiu. Les quatre organitzacions que impul-

sem la campanya Armes sota control aplau-

dim que, per fi , es publiquin dades sobre les

transferències d’armes de caça i tir esportiu i

les seves municions, encara que creiem que

el Govern ha de controlar escrupolosament el

destí i ús final d’aquest material que es ven a

l’Àfrica subsahariana, principalment a Ghana.

També és positiu el compromís del Govern i

el Parlament espanyol per posar fi a la fabri-

cació i exportació de bombes de dispersió,

tal com marca la Convenció que Espanya va

ratificar el 17 de juny passat. Pots descarre-

gar-te l’informe ¿Se está cumpliendo la ley? a

www.IntermonOxfam.org/estudis

DENUNCIEM QUE ESPANYA SIGUI EL SISÈ PAÍS EXPORTADOR MUNDIAL D’ARMES

Ha començat la 15a Convenció Marc de les Nacions Uni-

des contra el Canvi Climàtic, una reunió clau de la qual ha

de sortir l’acord que substituirà l’actual Protocol de Kyoto.

És l’última oportunitat que tenim per exigir un acord am-

biciós (que obligui els països rics a reduir més les seves

emissions) i just (que garanteixi que no recau sobre els

més pobres el pes d’uns ajustos que han d’assumir els

responsables del problema). Ens hi juguem molt perquè

si no aconseguim frenar l’augment de la temperatura mit-

jana del planeta, el canvi climàtic serà catastròfi c. Per

fer arribar aquest missatge, som a la ciutat danesa, fent

pressió política als despatxos i al carrer, al costat dels

Toronto

EL COMPTE ENRERE S’HA ACABAT: JA SOM A COPENHAGUEN

La ONG Rostros y Voces

ara és Oxfam Mèxic. Va co-

mençar sent observadora

d’Oxfam Internacional (OI),

el novembre de 2003, i cinc

anys més tard, es va convertir

formalment en la 14a afiliada

de la confederació. El procés

d’afiliació culmina ara amb el

canvi de nom.

Oxfam Mèxic té el seu origen

en una xarxa d’organitzacions

civils, fundada el 1996, que

havia treballat amb diversos

afiliats d’Oxfam i per això,

quan va sol·licitar ser mem-

bre d’OI, ja tenia molt camí

fet ja que compartia la matei-

xa visió, valors i objectius.

www.oxfammexico.org

OXFAM MÈXIC JA ÉS UNA REALITAT!

Toronto

1988 L’ONU crea el Panel

Intergovernamental sobre Can-

vi Climàtic (IPCC), format per

més de 3.000 científics, per

analitzar els riscos que suposa

el canvi climàtic.

1992 Entra en vigor el

Conveni Marc de Nacions Uni-

des sobre Canvi Climàtic, en el

qual els 200 països signants

es comprometen a abordar el

problema de les emissions de

gasos d’efecte hivernacle.

Río de Janeiro

© In

term

ón O

xfam

4

04-05 CAT.indd 404-05 CAT.indd 4 16/11/09 11:52:0316/11/09 11:52:03

Què pots fer des d’Espanya? Des d’aquí també et pots unir al Dia Mundial d’Acció (12 de desembre), convocat per la coalició internacional Tic, tac, de la qual formem part. Més informació a: www.IntermonOxfam.org/cortoycambio i www.tcktcktck.org

>>

El petit etíop Genet Melesse és el protagonista de la nostra nova cam-

panya Cafè per a gent solidària, l’objectiu de la qual és sensibilitzar més

persones sobre els beneficis del comerç just. En un vídeo, Genet ens

explica que pot anar a escola gràcies al salari just que rep la seva família,

productora de cafè. Però li agradaria que hi hagués més criatures que

tinguessin aquesta oportunitat. Per això, fa una crida als consumidors

de cafè de comerç just perquè expliquin les raons d’aquesta elecció. “Si

fem una cadena, les famílies espanyoles sabran que comprant aquest

producte contribueixen a construir escoles i lluitar contra l’explotació

infantil”, assegura. Vols unir-t’hi? Necessitem que 100.000 persones

donin suport a la nostra campanya. Fes-ho reenviant el vídeo de Genet o

enregistrant el teu propi vídeo explicant les virtuts solidàries de consumir

comerç just a la web: www.IntermonOxfam.org/cafe.

SUMA’T A LA CADENA SOLIDÀRIA DE CONSUMIDORS DE COMERÇ JUST

SABIES QUE AMB EL TEU VELL MÒBIL POTS CANVIAR VIDES?Intermón Oxfam i Fonebank ens hem unit perquè el

reciclatge també sigui un gest solidari. Si tens un mò-

bil que ja no utilitzes, el pots canviar per llavors, llibres

escolars, bidons d’aigua, eines i altres recursos neces-

saris per millorar la vida de les persones dels països

del Sud. Fer-ho és molt senzill. Pots enviar-nos el teu

mòbil (escrivint-nos abans a info@IntermonOxfam.

org) o vendre’l, a favor d’Intermón Oxfam, a través de

www.fonebank.es/oxfam. Amb

aquest gest, aconseguim:

Reutilitzar terminals i reci-•

clar els seus elements res-

pectant el medi ambient.

Reduir la demanda de •

components com el coltan,

mineral que a la República

Democràtica del Congo és

font de corrupció, injustí-

cia i violència.

Recaptar fons per als •

nostres projectes i fer

que cada dia més per-

sones puguin accedir a

una vida digna.

més de 200 activistes d’altres afi liats d’Oxfam Internaci-

onal que també han acudit a la cita.

De l’11 al 16 de desembre, comptem amb el suport (i

l’entusiasme) de 15 joves, seleccionats entre més de 70

candidats. Si no canvien els plans, ells seran els encar-

regats d’entregar a la delegació espanyola les signatures

que hem recollit en els últims mesos. Amb aquest acte,

es demanarà al Govern espanyol una postura més com-

promesa en la lluita contra l’escalfament global. El grup

de joves també està participant en xerrades, parlant

amb diferents testimonis i víctimes del canvi climàtic i

intercanviant experiències amb joves activistes d’altres

països. A més a més, participen en diferents actes de

carrer, entre els quals destaca la manifestació del 12

de desembre (Global Day of Action), que se celebrarà

a tot el món.1997 S’aprova el Protocol

de Kyoto, un compromís legal-

ment vinculant de reducció

d’emissions per a tots els paï-

sos industrialitzats. 187 països

l’han subscrit.

2009 Conferència per

arribar a un acord que doni

continuïtat al Protocol de Kyo-

to, que fi nalitza el 2012. L’ONU

necessita almenys tres anys per

formalitzar el nou acord.

Tòquio Copenhaguen

mb

ci-

s-

e

,

a

s

© I

nte

rmón

Oxf

am

5Revista IO | Desembre 2009 | NOTÍCIES IO |

04-05 CAT.indd 504-05 CAT.indd 5 16/11/09 11:52:1716/11/09 11:52:17

NOTÍCIES MÓN

El Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar el mes

d’octubre passat una històrica resolució que, per

primera vegada, compromet la comunitat mundial

a “crear les condicions per a un món sense armes

nuclears”, segons paraules del president dels Estats

Units, Barack Obama, principal impulsor d’aquesta ini-

ciativa. Després de la signatura d’aquest acord, els

països que tenen armes nuclears han de reduir els

seus arsenals; Rússia i els Estats Units començaran

donant exemple. D’altra banda, els que no compten

amb aquestes armes renuncien a tenir-les i signaran

el Tractat de No-Proliferació Nuclear i altres tractats

que es negociaran en els pròxims mesos. És obvi que,

amb aquesta resolució, el president nord-americà té

més fàcil comptar amb el suport del Consell de Segu-

retat per actuar contra les intencions de l’Iran de tenir

armament nuclear. Però, tot i així, significa un pas

endavant a favor de la pau mundial.

UNANIMITAT PER POSAR FI A LES ARMES NUCLEARS

© E

FE

/ A

lan

ah

M. Torr

alb

a

© E

FE

/ T

on

i A

lbir

Després de 20 anys d’assaigs fracassats,

una vacuna s’ha mostrat capaç de prevenir

el 30% de les infeccions de sida. Si tenim en

compte que el VIH infecta cada dia 7.500

persones al món, aquesta modesta protec-

ció podria estalviar 2.500 contagis diaris,

la qual cosa suposaria un gran avenç. L’es-

tudi d’aquesta vacuna ha estat impulsat pel

Ministeri de Salut Pública de Tailàndia, un

dels primers països del món convençut que

aconseguir una vacuna és clau per acabar

amb aquesta malaltia. La part més important

del fi nançament ha anat a càrrec de l’Institut

Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses

dels Estats Units, amb la col·laboració de

l’Exèrcit nord-americà, el Govern tailandès i

PRIMERA VACUNA CONTRA LA SIDA…

…I PRIMERA VACUNA CONTRA LA MALÀRIA

dues farmacèutiques. És un primer pas però

encara queda molta feina per fer. La nova

vacuna va dirigida contra les soques del virus

comunes a Tailàndia, i podria no funcionar a

l’Àfrica; la seva efi càcia s’ha provat en he-

terosexuals que no estan en els anomenats

grups de risc, i podria no funcionar en altres

casos. Un altre problema és que la majoria

dels països africans, incloent-hi els més afec-

tats per la sida, no disposen de les mínimes

infraestructures necessàries per distribuir la

vacuna. Els experts coincideixen que ha de

ser l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

la que coordini els anys d’investigació d’ara

endavant. La tasca no cap en entitats me-

nors. www.unaids.org/es

“En un any i mig calculo que podríem tenir el

registre de la primera generació de vacunes

contra la malària.” Són paraules de l’investiga-

dor Pedro Alonso (a la foto) que, a partir d’un

estudi en el qual han participat més de 2.000

infants d’entre 1 i 4 anys, ha demostrat que la

seva vacuna és capaç de reduir els casos de

malària greu en un 38%. Els casos de malària

lleu disminueixen un 30%, i això evitaria entre

300 i 500 milions de casos a l’any. Aquests

resultats obren la porta a una fase fi nal d’as-

sajos amb 16.000 criatures de set països afri-

cans, l’objectiu de la qual és poder obtenir els

permisos adequats per comercialitzar l’ús de

la vacuna. “La seva efi càcia serà moderada i

no s’administrarà a tots els grups de població”,

adverteix Alonso, encara que insisteix en la ne-

cessitat de continuar investigant per trobar una

solució a una malaltia que aconsegueix matar

cada any unes 900.000 persones, una gran

part menors de 5 anys, i que compromet el

desenvolupament dels països pobres.

© E

FE / D

mitry

Ast

akhov/

Pool

6

06-07 CAT.indd 606-07 CAT.indd 6 16/11/09 11:55:4316/11/09 11:55:43

462 guatemalencs, 54 d’ells infants, han

mort aquest any per desnutrició, segons

la Direcció d’Epidemiologia del Ministeri de

Sanitat del país centreamericà. La situació

ha obligat el president Álvaro Colom a de-

cretar l’estat d’emergència, una mesura que

li permetrà agilitar els tràmits per accedir

als recursos de la cooperació internacional

i fer les transferències necessàries en el

pressupost estatal per atendre les famílies

afectades per aquesta greu crisi alimentària

(54.000 estan en estat crític i 300.000 més

corren el risc de patir una situació similar).

Com acostuma a passar, “hi ha aliments,

però la població no compta amb els recur-

sos econòmics per accedir-hi”, va afirmar

el president Colom, que va atribuir l’agudit-

zació de la crisi d’aliments a la prolongada

sequera que aquest any ha causat la pèrdua

d’un 36% de les collites de blat de moro i

un 58% de la mongeta, els dos productes

bàsics de l’alimentació popular.

El mateix dia que el ministre espanyol d’Ex-

teriors, Miguel Ángel Moratinos, va visitar

Guinea Equatorial per estrènyer les relaci-

ons bilaterals, l’ONG Human Rights Watch

(HRW) presentava un informe que demos-

tra, amb dades fefaents, que el president

del país, el dictador Teodoro Obiang, s’està

apropiant dels beneficis del petroli en detri-

ment del seu poble. Des que es va descobrir

l’existència de grans jaciments de petroli, als

anys noranta, el producte interior brut s’ha

multiplicat per 5.000, i ha convertit Guinea

Equatorial en el quart productor de petroli

de l’Àfrica subsahariana. Però la pluja de

dòlars gairebé no ha modificat el paupèrrim

nivell de vida dels seus 500.000 habitants.

Per demostrar la corrupció existent al país,

l’informe de HRW explica el cas del fill gran

d’Obiang, Teodorín, i al qual molts asse-

nyalen com el possible successor, que, el

2004, es va gastar al voltant de 8,45 milions

de dòlars en mansions i automòbils de luxe

a Sud-àfrica, malgrat que el seu únic ingrés

conegut és el seu salari mensual de 4.000

dòlars com a ministre del Govern. Resulta

que, en dos anys, el fill del dictador va gastar

més que el que el seu pare dedica al pres-

supost d’Educació. L’informe també ofereix

exemples que demostren les conseqüències

del mal ús dels fons petroliers: la mortalitat

de menors de cinc anys ha passat de 170

morts per cada mil habitants el 1990 a

206 el 2007. L’octubre passat, el tribunal

d’apel·lació de París va rebutjar investigar

el patrimoni d’Obiang a França (així com

el de Nguesso, del Congo, i el de Bongo,

de Gabon). La petició la va impulsar l’ONG

Transparència Internacional, que considera

que els béns d’aquests dirigents i els seus

familiars pugen a 160 milions d’euros.

www.hrw.org/es

www.transparencia.org.es

GUATEMALA DECLARA L’ESTAT D’ALARMA PER LA FAM

HUMAN RIGHTS WATCH ACUSA OBIANG DE SAQUEJAR LA RIQUESA NACIONAL

El president britànic, Gordon Brown, està dis-

posat a convertir les plataformes d’extracció

de petroli que té al mar del Nord en molins de

vent, la potència dels quals equivaldrà a 25

centrals nuclears. Una reconversió necessària

per complir els objectius de renovables de la

Unió Europea: el 20% de l’energia a Europa

ha de ser verda el 2020. Però, sobretot, per no

dependre tant del petroli i del gas, la producció

del qual al país va caure un 44% i un 22%,

respectivament, entre 1998 i 2008, segons

l’anuari estadístic de British Petroleum.

EL REGNE UNIT COMENÇA A RECONVERTIR LA SEVA INDÚSTRIA PETROLIERA EN EÒLICA

L’FMI VOL QUE ELS BANCS PAGUIN UN IMPOSTAl principi dels anys setanta, James

Tobin, Nobel d’economia nord-ame-

ricà, proposava imposar una taxa del

0,1% sobre les transaccions fi nance-

res internacionals amb la intenció de

recaptar diners per frenar l’impuls es-

peculatiu dels bancs i, de pas, ajudar

els països amb necessitats de fi nan-

çament. Després de la crisi fi nancera

actual, aquesta idea, reivindicada pel

grup ciutadà Attac, torna amb força.

El Fons Monetari Internacional (FMI),

ni més ni menys, estudia aplicar un

impost semblant perquè els bancs

es coresponsabilitzin “dels riscos

que han generat”, segons paraules

del director gerent d’aquesta entitat,

Dominique Strauss-Kahn. Una altra

de les demandes d’Attac, referent a

la supressió dels paradisos fiscals,

també és escoltada. Cada dia són

més els països considerats com a tals

que han fet un pas endavant en qües-

tió de transparència i han aconseguit

sortir de la llista negra elaborada per

l’Organització per a la Cooperació i el

Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Sense anar més lluny, Suïssa, el més

poderós i respectat dels paradisos fi s-

cals, ja no surt en aquesta llista. És

cert que l’OCDE ha rebaixat en els úl-

tims mesos els requisits tècnics exigits

per deixar de ser considerat un para-

dís fi scal, però adverteix que seguirà

de prop els països que n’han sortit.

Ningú està fora de perill de tornar a la

llista. www.attac.es

© A

gata

Skow

ron

ek / IO

© E

FE

7Revista IO | Desembre 2009 | NOTÍCIES MÓN |

06-07 CAT.indd 706-07 CAT.indd 7 16/11/09 11:55:5816/11/09 11:55:58

8

08-11 CAT.indd 808-11 CAT.indd 8 16/11/09 11:59:5416/11/09 11:59:54

nar a la ciutat fronterera de Dolo Odo, on les

autoritats etíops fan el primer control sobre la

identitat i procedència dels nouvinguts abans

de carregar-los en furgonetes, en direcció al

camp. Gairebé el 60% de les persones que

ja estan dins són dones; també hi ha molts

menors no acompanyats, és a dir, nens i ne-

nes que estan sols perquè els seus pares han

mort o han decidit que els infants segueixin

sense ells. “Per què sembla que un importa

menys al món si ve de Somàlia?”, comenta

Filippo Ortolani, el nostre coordinador d’acció

humanitària per a l’Àfrica de l’est. “El món

està abandonant la pròxima generació de so-

malis quan més ho necessiten”, sentencia.

VÈNCER OBSTACLESA Intermón Oxfam no els hem deixat sols,

almenys els que arriben a Bokolmayo. El fe-

brer de 2009, a causa de la nostra experi-

ència en la gestió d’aigua, ACNUR (agència

de l’ONU encarregada dels refugiats) ens

va demanar que ens encarreguéssim d’as-

segurar l’abastament d’aigua, higiene i sa-

nejament en aquest camp d’Etiòpia, a pocs

quilòmetres de la frontera amb Somàlia. I allí

estem, lluitant contra totes les adversitats,

com aconseguir aigua enmig d’aquest desert

de pedres, castigat des de fa mesos per una

greu sequera, davant la qual ja vam comen-

çar a treballar el juny de 2008. De moment,

ja que la situació és d’urgència, quatre ca-

mions cisterna d’IO recorren cada dia uns

En un món ideal, les persones que es

veuen obligades a abandonar el seu

país per culpa d’una guerra haurien

de ser acollides en camps preparats

per atendre les seves necessitats bàsiques:

amb aliments, recer digne, aigua en sufi ci-

ent quantitat i qualitat, latrines, centres de

salut… Però, desgraciadament, no vivim en

un món ideal. Quan baixem al món real, com

al camp de Bokolmayo, resulta difícil estar

preparat. Som en una zona semidesèrtica, a

100 quilòmetres del centre urbà més proper i

a 24 quilòmetres del riu més pròxim, el Gana-

le. Impossible comprar menjar, intercanviar

productes, guanyar-se la vida d’alguna forma.

Impossible aconseguir aigua per al consum

humà. Impossible sobreviure sense ajuda

humanitària. Més de 3.000 persones espe-

ren a les portes del camp, amuntegades al

centre de recepció, amb capacitat només per

a 1.000 persones. Famílies senceres que no

poden ni entrar ni desfer camí, és a dir, tor-

La recrudescència del confl icte a Somàlia està empenyent milers de civils als països veïns. Al

sud-est d’Etiòpia, ja són 11.000 les persones que han trobat refugi al camp de Bokolmayo. Des

del febrer, no han parat d’arribar, i tot apunta que, ben aviat, no hi haurà serveis per a tots en

una regió que, a més a més, i per si amb això no n’hi hagués prou, pateix una greu sequera

que amenaça de deixar milions de persones (sí, milions) sense res per menjar. Per evitar que es

produeixi una emergència dins una emergència, estem assegurant l’abastament d’aigua i la provisió

d’infraestructures de sanejament en aquest camp, i alhora exigim a la comunitat internacional que

compleixi el seu deure d’assistir i protegir el poble somali que fuig d’una de les guerres més cruentes

de l’actualitat. Text: Laura Hurtado | Fotos: Giacomo Miserachi / IO

ETIÒPIA

SOS REFUGIATS SOMALISResposta urgent al camp de Bokolmayo

Som en una zona semidesèrtica. Impossible aconseguir aliments o aigua per al consum. Impossible sobreviure sense ajuda humanitària.

ALARMA CLIMÀTICA

CINC ANYS SENSE PLUJA

El camp de Bokolmayo està en una re-gió de la banya d’Àfrica afectada per la sequera més greu dels últims deu anys. Després de cinc anys d’escasses o nul·les pluges a Etiòpia, el gra no ha crescut i les pastures s’han assecat. Les famílies se salten àpats, compren aliments més barats però menys nutri-tius i venen algunes de les seves per-tinences per alimentar-se, la qual cosa fa que es trobin en una situació de vulnerabilitat extrema. Es calcula que 13,7 milions de persones estan en risc de patir fam o de necessitar assistència humanitària. La nostra actuació té com a objectiu respondre a les necessitats dels refugiats procedents de Somàlia que arriben a aquest lloc i contribuir, al seu torn, a millorar l’accés a l’aigua de la població local.

Si us plau, ajuda’ns. Fes

un donatiu per a aquesta

emergència a www.

IntermonOxfam.org/

emergencias/etiopia o trucant

al 902 330 331. La teva

acció és vital.

9Revista IO | Desembre 2009 | CAMP DE REFUGIATS SOMALIS |

08-11 CAT.indd 908-11 CAT.indd 9 16/11/09 12:00:0116/11/09 12:00:01

Tot fa pensar que els refugiats es quedaran aquí molt temps. Per això, la nostra intervenció té en compte les seves necessitats a llarg termini.

50 quilòmetres (d’anada i tornada) per agafar

aigua del riu Ganale i potabilitzar-la. Així, hem

aconseguit proveir d’aigua tota la població

refugiada de Bokolmayo. D’altra banda, hem

construït 96 latrines comunals i 100 sales

de dutxa, i alhora donem suport a unes 600

famílies perquè construeixin les seves prò-

pies latrines amb dutxa. També hem creat

sis àrees per rentar amb la fi nalitat de limitar

el risc d’aigua estancada i la propagació de

malalties; hem repartit centenars de kits amb

estris bàsics per garantir un bon ús de l’ai-

gua (galledes, olles, sabó, etc.); i hem format

promotors d’higiene encarregats de sensibilit-

zar la població refugiada en la prevenció de

malalties, el manteniment de les latrines o la

gestió de residus, entre altres temes. Tot això

sense oblidar que les dones són majoria. Això

Al camp, hi ha molts menors no acompanyats; nens i nenes els pares dels quals han mort o han decidit que els infants segueixin sense ells. És bàsic atendre’ls ja que, en no tenir ningú que els cuidi, cauen malalts amb més facilitat.

L’ORIGEN DE TOT

EL CONFLICTE A SOMÀLIA

Els enfrontaments en aquest país de la banya d’Àfrica no han parat des de 1991, quan el Govern del president Mohamed Siad Barre va ser enderrocat per les forces de l’oposició. Durant els primers quinze anys, els combats es produïen entre senyors de la guerra de diferents clans desitjosos de controlar, entre altres, els ports (per on entren i surten armes i drogues, com el chat, que es consumeix de manera habitual a tota la regió). El 2006, la guerra agafa un nou caire amb el triomf de la Unió dels Tribunals Islàmics (UIC), formada per milícies islàmiques que compten amb el suport d’una part important de la població, cansada de la guerra. És llavors quan les forces etíops (que arrosseguen antigues disputes amb Somàlia), aquesta vegada recolzades pels Estats Units (que consideren la UIC com una organització terrorista), entren al país i instauren un govern federal de transició que provoca les ires dels islamistes més radicals de la UIC que formen un nou grup, conegut com Al-Shabab. Després de dos anys de durs enfrontaments, Etiòpia decideix retirar-se i comencen a fer-se passos per a la signatura d’un acord de pau, el gener de 2009, que no aconsegueix agradar a tothom. El resultat és que, en data avui, la violència persisteix per tot el territori, sense que els països de la regió ni la comunitat in-ternacional semblin interessats a trobar una solució política al confl icte, així com a atendre la protecció i les necessitats humanitàries dels civils somalis, cada dia més vulnerables. Es calcula que un quart de la població de Somàlia (1,8 milions de persones) ha hagut d’abandonar la seva llar.

signifi ca, per exemple, que hi hagi latrines

diferenciades per als dos sexes o que estiguin

il·luminades i en llocs visibles als quals sigui

segur anar-hi en qualsevol moment del dia.

Malgrat tot, l’arribada incessant de refugi-

ats suposa una pressió creixent sobre les

infraestructures existents. Si a principis

d’any podíem donar una mitjana d’11 litres

d’aigua, per persona i dia, actualment en

donem 8, és a dir, gairebé la meitat dels

estàndards internacionals recomanats en

una situació d’emergència (15 litres/per-

sona/dia). “És important aconseguir que

aquests estàndards es respectin per evitar

possibles emergències sanitàries produïdes

per malalties relacionades amb l’aigua que

poden afectar la població del camp a causa

de l’amuntegament i la presència d’infants

no acompanyats”, destaca Elena Sgorbati,

responsable d’acció humanitària d’Intermón

Oxfam. “Desgraciadament, és habitual veure

moltes criatures als camps de refugiats de

tot el món. El que no és tan comú és que

estiguin soles i això és un problema perquè,

en no tenir una mare que s’ocupi d’elles, ca-

uen malaltes amb més facilitat”, explica Fi-

10

08-11 CAT.indd 1008-11 CAT.indd 10 16/11/09 12:00:0416/11/09 12:00:04

“El món està abandonant la pròxima generació de somalis quan més ho necessiten.” FILIPPO ORTOLANI, coordinador d’acció humanitària per a l’Àfrica de l’est

lippo Ortolani. “És necessària una constant

injecció de diners, perquè tot indica que els

refugiats continuaran arribant”, afegeix.

PENSANT EN EL FUTURLa realitat és que el confl icte somali sembla

no tenir fi , i això ens fa pensar que els refu-

giats es quedaran aquí durant molt temps.

Per això, a Intermón Oxfam ja ens plantegem

una segona fase de la nostra intervenció,

que tingui en compte les seves necessitats a

llarg termini. Com que traslladar l’aigua amb

camions és caríssim, hem fet un estudi ge-

ofísic per saber si podem aconseguir aigua

a prop del camp i oferir així una alternativa

més sostenible. L’estudi confi rma que hi ha

aigua però a una gran profunditat i ara estem

estudiant tècniques d’enginyeria hidràulica

per obtenir-la. La nostra intenció és oferir un

sistema que permeti a les persones refugia-

des, i també a les poblacions autòctones que

tenen un accés molt limitat a aquest recurs,

benefi ciar-se del projecte i disposar d’aigua

de qualitat al seu abast.

“Cercar la sostenibilitat i una connexió amb

els programes de desenvolupament que te-

nim al país és un dels nostres valors afegits”,

subratlla Elena Sgorbati. Paral·lelament, por-

tem a terme una intensa tasca d’incidència

política dirigida a demanar als governs impli-

cats i, per extensió, a la comunitat internacio-

nal, que compleixi la seva responsabilitat d’as-

sistir i protegir els civils que veuen vulnerats

Més de 3.000 persones esperen a les portes de Bokolmayo, amuntegades al centre de recepció (a la foto), sense poder entrar ni sortir (…) L’arribada incessant de refugiats suposa una pressió creixent sobre les infraestructures i fa necessària una constant injecció de diners.

CAMP DE REFUGIATS DE BOKOLMAYO

Addis Abeba

Bokolmayo

KENYA

SUDAN

SOMÀLIA

ETIÒPIA

IEMENERITREA

DJIBOUTIMAR ROJA

els seus drets humans. Així, hem denunciat

públicament les dures condicions en què vi-

uen els somalis als llocs de refugi d’Etiòpia,

Kenya i la mateixa Somàlia. També reclamem

a ACNUR que compleixi el seu paper i garan-

teixi que la població somali rep l’assistència

adequada i impulsi els països amfi trions a

donar una resposta efectiva a aquest drama

humà. La resposta internacional a la crisi so-

mali és vergonyosament inadequada. Tant de

bo que, davant tant patiment, reaccionin.

11Revista IO | Desembre 2009 | CAMP DE REFUGIATS SOMALIS |

08-11 CAT.indd 1108-11 CAT.indd 11 16/11/09 12:00:1016/11/09 12:00:10

El canvi climàtic és una greu

amenaça per a les persones po-

bres. Les crisis climàtiques i les

mesures que els països pobres

adopten, a curt termini, poden produir

impactes a llarg termini que afectin ge-

neració rere generació. Sense el suport

adequat per adaptar-se al clima canviant,

l’efecte és una espiral en descens cap a

més pobresa i vulnerabilitat. Sense el

fons addicional per a l’adaptació, la in-

vestigació efectuada per elaborar aquest

informe preveu que les persones als pa-

ïsos pobres no tindran aliments, hauran

de treure els fi lls de l’escola o malvendran

els seus animals i altres actius crítics per

als seus mitjans de vida, amb l’objectiu de

poder pagar el deute que hagin contret

per culpa de les collites perdudes i per

altres crisis climàtiques.

Quatre milions i mig de nens i nenes podrien morir si els

líders mundials no destinen fons addicionals perquè els

països pobres puguin lluitar contra l’impacte creixent del

canvi climàtic, en lloc d’aprofi tar els diners promesos per

a l’ajuda ofi cial al desenvolupament. Aquesta és una de

les greus conclusions a les quals arriba el nostre informe

Más allá de la ayuda. Amb 20 milions de persones sota

l’amenaça de la pujada del nivell del mar, 26 milions de

persones desplaçades com a resultat directe del canvi

climàtic i moltes que poden passar fam o morir per culpa

de les crisis climàtiques, mai com ara ha estat més urgent

per a les ONG de desenvolupament el doble repte de

combatre la pobresa i pal·liar el canvi climàtic. La cimera de

Copenhaguen té la paraula!

La xifra de criatures que no podran assis-

tir a l’escola s’incrementarà en 75 milions

i la de persones que no podran accedir al

tractament contra la sida, en 8.600.000.

Si no se sumen 50.000 milions de dòlars

més a l’any al 0,7% de l’AOD (ajuda ofi cial

al desenvolupament) que els països rics

ja han promès, el progrés recent cap als

Objectius de Desenvolupament del Mil-

lenni (ODM) es podria estancar i fi ns i

tot retrocedir.

ODM: GRANS PROGRESSOSS’han aconseguit importants avenços cap

als ODM des del seu establiment l’any

2000. En només set anys, el 90% dels

infants dels països pobres s’han incorpo-

rat a l’escola. Entre 1999 i 2005 hi va ha-

ver un descens del 24% en el nombre de

persones que vivien en pobresa extrema,

Aquest document ha estat escrit per Catherine Pettengell, Anju Sharma i Robert Bailey. © Oxfam Internacional, setembre 2009

“Els països rics no han d’utilitzar els diners destinats als hospitals i les escoles dels països pobres per fi nançar el seu deute climàtic amb el món en desenvolupament”ARIANE ARPA, directora d’Intermón Oxfam

INFORMES IOLa missió d’Intermón Oxfam és

contribuir a canviar les causes

estructurals que generen i

perpetuen la desigualtat al món.

Aquestes causes no es troben

només als països pobres. Cada

dia, governs i institucions dels

països rics prenen decisions

que afecten directament el

desenvolupament dels països

més empobrits. Per tal de

conèixer-les i poder defi nir,

conseqüentment, les nostres

accions, duem a terme sòlides

investigacions que publiquem

periòdicament en forma

d’INFORMES. A cada número

de la revista en resumirem un.

SABER ÉS PODER.

MÉS ENLLÀ DE L’AJUDA Adaptar-se al canvi climàtic sense oblidar les persones pobres

12

12-13 CAT.indd 1212-13 CAT.indd 12 16/11/09 12:02:4116/11/09 12:02:41

La xifra de nens i nenes que no podran anar a l’escola s’incrementarà en 75 milions i la de persones que no podran accedir al tractament contra la sida, en 8.600.000

Els esforços per ajudar les comunitats a adaptar-se al canvi climàtic han tingut èxit en projectes d’Oxfam Internacional a tot el món

Més informació:

www.IntermonOxfam.org/estudis

Els esforços per ajudar les comunitats a

adaptar-se al canvi climàtic han tingut èxit

en projectes d’Oxfam Internacional a tot

el món. A Char Atra, Bangla Desh, on les

inundacions creixents han provocat que

les persones perdin les seves cases, i

també les seves vides, el 70% de la po-

blació té ara accés a aigua neta durant les

inundacions, ha desaparegut la mortalitat

a causa de la diarrea i més de 100 cases

han estat reinstal·lades per sobre del ni-

vell de l’aigua. De la mateixa manera, la

inversió en petits agricultors, ensenyant-

los noves tècniques de conreu, la intro-

ducció de llavors resistents a la sequera

i sistemes d’irrigació efectius han ajudat

a assegurar els aliments fi ns i tot en èpo-

ques de sequera i de pluja escassa.

EL TEMPS S’ESTÀ ACABANTEls països rics han d’anar més enllà de l’aju-

da al desenvolupament, i assumir un com-

promís polític clar amb un mecanisme in-

ternacional d’adaptació nou i efi caç que ha

de ser acordat a Copenhaguen. Aquest ha

d’incloure compromisos específi cs sobre:

sufi cients fons nous i addicionals, de •

com a mínim 50.000 milions de dò-

i entre 1990 i 2007 el nombre de morts

en nens i nenes menors de cinc anys va

caure de 12,6 milions a 9 milions de per-

sones, malgrat l’augment de la població.

Malgrat aquests avenços, els països

pobres encara estan lluny d’aconse-

guir molts dels ODM. Desviar diners de

l’ajuda ofi cial al desenvolupament per

a l’adaptació al canvi climàtic posaria

pressió sobre un sistema que ja ha estat

massa forçat. Per exemple, mentre que

Zàmbia ara disposa d’un sistema sanitari

gratuït per a tota la població que viu en

zones rurals i unes 149.000 persones

reben tractament contra la sida, un de

cada sis nens encara mor abans de fer

els cinc anys i el nombre de mares que

perden la vida durant l’embaràs i el part

continua augmentant. Un altre exemple:

Ghana ha eliminat les quotes escolars

per a primària, la qual cosa ha suposat

que 1.200.000 criatures més poden

assistir a l’escola. Tot i així, gairebé la

meitat de la població del país viu amb

menys d’un dòlar al dia, i quatre de cada

deu homes i dones del país no saben ni

llegir ni escriure.

lars anuals, inicialment (encara que

posteriorment és molt possible que

es requereixi una xifra dos o tres cops

més gran);

la previsibilitat de les fonts de fi nança-•

ment, a ser recaptades mitjançant la

venda dels drets internacionals d’emis-

sió o compromisos vinculants basats

en la responsabilitat i la capacitat;

la rendició de comptes a la Convenció •

Marc de les Nacions Unides sobre el

Canvi Climàtic (CMNUCC) i la gestió

basada en els principis d’equitat, sub-

sidiarietat, transparència i rendició de

comptes.

Un compromís així ajudarà a vetllar per

un desenvolupament continu enfront de

la creixent adversitat. També ajudarà a re-

animar les negociacions internacionals so-

bre el clima i a establir les bases per a un

acord just i segur a Copenhaguen. L’opor-

tunitat és massa gran per perdre-la.

13Revista IO | Desembre 2009 | INFORME |

12-13 CAT.indd 1312-13 CAT.indd 13 16/11/09 12:02:4316/11/09 12:02:43

la meitat de la superfície amb reg pertany avui

a grans productors.

Cayambe, la zona on treballem, no ha estat

l’excepció. L’explotació i l’abús del páramo,

agressives onades de migració i llargs perío-

des de sequera agreugen el panorama. “Els

sòls ja no rendeixen, no es venen les collites.

Els homes emigren i nosaltres anem d’obre-

res a les empreses de fl ors.” Rosa Pujota

té 30 anys, quatre fi lls i s’alimenta del que

dóna la seva parcel·la. Per a ella i centenars

de famílies, les motivacions per romandre al

camp s’evaporen.

COMUNITATS QUE MOUEN MUNTANYES Com recuperar la capacitat productiva de les

comunitats? Com enfortir les seves habilitats

i generar més ingressos sense amenaçar la

natura? Motivats per aquestes preguntes vam

iniciar el nostre programa de dret a l’aigua per

a reg. En aliança amb l’Instituto de Ecología y

Desarrollo de las Comunidades Andinas (IE-

DECA), vam apostar per una alternativa de de-

senvolupament inspirada en el dret de la po-

blació a controlar els seus recursos naturals.

El nostre objectiu és la gestió social del

páramo i la seva lògica és simple: si con-

servem l’ecosistema, el cabal augmenta i

els sistemes de reg poden distribuir l’aigua

amb més equitat. Exercint el dret a l’aigua i

al reg, contribuïm a la seguretat alimentària

i millorem la producció; la comercialització

creix i l’ingrés augmenta.

N omés hi ha un camí: o lluitem per

l’aigua o perdem la vida.” Gonzalo

Rojas és agricultor i dirigent cam-

perol. Fa dècades que lluita per

portar l’aigua a la seva parcel·la, per accedir

als canals de reg que van construir els seus

avis i que els terratinents li van prohibir uti-

litzar. Les seves paraules són també les d’al-

tres milers. Per a ells, protegir la muntanya

i exigir el seu dret a l’aigua és assegurar la

supervivència.

I és que a l’Equador l’aigua no és per a tothom,

i encara menys al camp, on sis de cada deu

persones són pobres. Tot i que l’agricultura és

la segona activitat més important del país –des-

prés de la venda de petroli–, l’escassa inversió

social i la inequitat a l’accés al reg ha estat la

constant en la vida de les comunitats indígenes

i camperoles dedicades a la sembra.

Durant el segle XX, les terres més riques i les

fonts d’aigua van passar a les mans d’empre-

saris i hisendats. Les polítiques de l’Estat van

aprofundir la inequitat fi ns al punt que més de

A l’Equador, les faldes del nevat Cayambe donen vida al páramo,

un ecosistema ric en llacs, rierols i aiguamolls però als quals els

indígenes i camperols no tenen accés. Les comunitats de la zona fa

30 anys que lluiten, abans pel reg i ara pel dret a l’aigua. Treballem

amb elles conservant el páramo, millorant la producció i vigilant que

les polítiques locals i nacionals eradiquin la inequitat i la injustícia.

Text: Susana Arroyo | Fotos: Ricardo Landetta / IO

L’EQUADOR

SEMBRANT AIGUA

La concentració de la terra amb reg en mans dels grans terratinents, l’abús del páramo i les sequeres fan molt difícil viure de l’agricultura

Les comunitats agrícoles i indígenes amb les quals treballem mai no havien fet agricultura amb reg. Han hagut d’aprendre-ho tot, començant de zero. Gairebé deu anys després, els avenços són enormes.

14

14-19 CAT.indd 1414-19 CAT.indd 14 20/11/09 10:54:5420/11/09 10:54:54

ACABAR AMB UNA INJUSTÍCIA

ACCÉS DESIGUAL A L’AIGUA

A l’Equador, el 82% del total de l’aigua és per regar, però més de la meitat de les unitats productives amb accés a reg estan en mans de grans propietaris. Escas-sa disponibilitat d’aigua, baixos nivells de tecnifi cació, pobra inversió estatal i difi cultats organitzatives en l’administració dels sistemes, segueixen augmentat la inequitat. Les comunitats de Cayambe van començar a fer pressions el 1972 perquè es dictés la primera sen-tència pública d’assignació d’aigua per a reg. Gairebé 20 anys després, les autoritats es van pronunciar: el 92% del cabal aniria a les comunitats i el 8% a les hisendes. I com van defi nir les comunitats qui tindria accés al reg? Amb tres normes simples: el reg és per a qui treballa i lluita; totes les persones i famílies reben el mateix cabal, temps i freqüència de reg, sense importar la mida de la seva propietat; i cada família només podrà elegir un únic terreny per regar.

15Revista IO | Desembre 2009 | SEMBRANT AIGUA |

14-19 CAT.indd 1514-19 CAT.indd 15 20/11/09 10:54:5720/11/09 10:54:57

Gràcies a un accés més gran a l’aigua, les famílies camperoles cullen aliments no solament per a l’autoconsum sinó també per a la venda

En iniciar el nostre treball a Cayambe, la

nostra fi nalitat era construir –amb indígenes

i camperols– una visió compartida de be-

nestar i justícia. Gairebé deu anys després

de fer el primer pas, estem segurs d’haver-

ho aconseguit.

EL REG SÍ QUE CANVIA LA VIDA DE LA GENTAvui el páramo i l’agricultura reneixen. Els

plans de maneig ambiental han organitzat la

convivència de les comunitats amb la natura.

Les àrees agrícoles i ramaderes estan regu-

lades, hem reforestat amb espècies natives i

la crema controlada de sòls és una pràctica

gairebé eradicada. Ara les fonts d’aigua es-

tan netes, els cabals augmenten i la població

d’animals es multiplica.

A Cayambe, bressol de líders importants del moviment indígena equatorià, les comunitats són conscients dels beneficis d’organitzar-se i treballar en mingas (en equip).

Als anys 90, moltes dones decideixen abandonar el camp i treballar en la indústria de les flors. Ara, amb el reg, ja no ho han de fer perquè poden viure de l’agricultura.

L’EQUADOR

L’Equador té una població de 13.782.329 habitants. El seu territori –que tot just supera els 256.000 km2– comprèn qua-tre regions: l’Amazònia, els Andes, la costa i les illes Galápagos. L’any 2000 va canviar la seva moneda del sucre al dò-lar nord-americà i el PIB per càpita és de 3.514 dòlars a l’any. L’agricultura genera el 28% dels llocs de treball. La pobresa urbana és del 24,9%, mentre que a l’àrea rural arriba al 61,5%. Indígenes i campe-rols només tenen accés al 6% de la terra de conreu. La seva població és mestissa, indígena, negra i montubia i l’esperança de vida en néixer és de 74,7 anys. A més del castellà, es parla kichwa (quítxua), shuar, huaorani (guaraní), secoya, tsáchi-la i altres llengües natives. Fonts: Informe sobre Desarrollo Humano PNUD 2007/2008 i Confederación de Pueblos Kichwa de Ecuador.

PERÚ

COLÒMBIA

QUITO

Guayaquil

Machala

Loja

Cuenca

Esmeraldas

Latacunga

Riobamba

La creixent disponibilitat d’aigua, i l’aug-

ment i la millora de la infraestructura, fan

que les famílies comptin amb reg per a les

seves parcel·les quatre vegades a la set-

mana i no cada quinze dies, com abans.

Conreus de consum com la patata i l’ordi han

16

14-19 CAT.indd 1614-19 CAT.indd 16 20/11/09 10:55:1220/11/09 10:55:12

No n’hi ha prou amb la construcció de canals, instal·lació de canonades i conservació de l’erm. Exigim lleis que garanteixin que l’aigua és un bé públic.

deixat pas a d’altres més comerciables, com

la ceba, les hortalisses i la pastura –en quan-

titat i qualitat– per a la ramaderia de llet.

Però han millorat les condicions de les famí-

lies? Luis Lanchimba fa dècades que treballa

la terra. “Abans les vaques donaven cinc li-

tres diaris i ara rendeixen fi ns a 25. Venem

llet i sembrem per menjar. Si sobra collita,

també la venem.” Gràcies a la diversifi cació

de la sembra, recursos orgànics i rompuda

de sòls, Luis té productes per a autoconsum,

venda i intercanvi. María García, la seva ve-

ïna, fa anys que no perd collites. “El clima

canvia i ja fa sis mesos que no plou, però

gràcies als aspersors, la terra ja no es mor.”

Sí, el reg canvia la vida de la gent.

Però sense organització i capacitació, aquest

canvi no és sostenible. Per això impulsem

iniciatives com la Coordinadora Cantonal

de Páramos y Agua i l’Escuela de Gestión

Comunitaria de Riego Andino y Páramos.

Estem convençuts que el coneixement insti-

tucional i ancestral reunit en aquests espais

serà la base per continuar canviant la vida

de les comunitats.

I és que no en tenim prou amb la construc-

ció de canals, instal·lació de canonades i

conservació de l’erm. Exigim lleis que ga-

ranteixin que l’aigua és un bé públic que no

es pot privatitzar. Com diuen Gonzalo, Rosa,

Luis i María, l’aigua és vida i la vida no pot

tenir amo. Després d’anys de mobilització i

presentació de propostes tècniques i jurídi-

ques, la seva demanda està recollida en la

nova Constitució, aprovada per referèndum

popular el 2008. Avui a l’Equador l’aigua és

La creixent disponibilitat d’aigua, i l’augment i millora de la infraestructura, fan que les famílies comptin amb reg per a les seves parcel·les quatre vegades a la setmana i no cada quinze dies, com abans.

RESPECTE A LA MARE TERRA

EL BON VIURE - SUMAK KAWSAY

No és religió ni ritual. Per als pobles andins el Sumak Kawsay és una forma d’actuar que té com a principi i fi l’harmonia entre humans i natura. És l’únic camí cap a la pau, l’equitat i la justícia. El seu centre és el respecte a la Mare Terra i no el creixement econòmic que perseguim a Occident. És la doctrina de la qual neixen els principis constitucionals de l’Equador que defi neixen com garantir la salut, l’edu-cació, la cultura i l’habitatge; com protegir els ecosistemes, el sòl i l’aigua. Però el Bon Viure –com se’l coneix en català– va arribar a les lleis després d’habitar durant mil·lennis al camp. Humberto Cholango va créixer a Cayambe i avui presideix una de les principals organitzacions indígenes del país. Per a ell, regar la terra és donar-li de beure. Privatitzar l’aigua és posar preu a un ésser viu. Per a Humberto, entendre el bon viure és senzill: “La natura està tan viva com nosaltres; és font de vida i vida en si mateixa, si mor, morim amb ella.”

un dret humà i ha de ser utilitzada primer

per a consum, reg i sobirania alimentària.

“Fa dècades que sembrem lluita i dignitat.

Avui –per fi – estem recollint aigua i drets. I no

hi renunciem. Seguirem pel futur dels nostres

fi lls; per la vida d’aquestes muntanyes on neix

l’aigua que rega la terra que ens alimenta a

nosaltres i a tota la humanitat.”

Gonzalo, les teves paraules i les de les comu-

nitats de Cayambe ens donen esperança per

continuar treballant, força per creure que sí

que podem canviar el món.

La primera fase d’aquest projecte

ha estat cofinançada per:>>

17Revista IO | Desembre 2009 | SEMBRANT AIGUA |

14-19 CAT.indd 1714-19 CAT.indd 17 20/11/09 10:55:1920/11/09 10:55:19

El páramo de la serra andina és un ecosistema humit formato

per pluges regulars i una flora molt resistent que afavoreix

l’emmagatzemament i la distribució d’aigua neta i constant als

llocs baixos, on s’utilitza per a reg, aigua potable i hidroelectricitat.

A Intermón Oxfam treballem, al costat de les comunitats camperoles

i indígenes, per recuperar aquest ecosistema.

1

4

2

3

No tenien dret a l’aigua, encara que aquesta passés pels seus terrenys; abandonaven

el camp i desertaven de l’activitat agrícola; el seu nivell de pobresa s’aguditzava per la baixa

productivitat de la terra; no participaven de les decisions relacionades amb el camp i els seus recursos

naturals; estaven aïllades de les autoritats locals; i la seva vulnerabilitat davant la irregularitat

de les estacions era alta.

El páramo en males condicions o

no permet que l’aigua de la

pluja es filtri a la terra,

perdent-se pel vessant

i erosionant el terreny.

Davant la falta de pastura,

el bestiar avançava sobre els

vessants del páramo,

destruint la vegetació que

retenia l’aigua de la pluja. En

menjar malament, les vaques

feien poca llet, just per cobrir

la demanda familiar.

1Les famílies sense terra o amb

poca terra havien començat

a conrear a les zones més

altes, amenaçant l’ecosistema

del páramo i provocant la

desaparició de la vegetació

nativa i els animals de la zona.

2El páramo no aconseguia

retenir l’aigua i les famílies

camperoles esdevenien

completament dependents

de la pluja.

3L’escassetat de terres

i la dependència de la pluja

obligaven a fer conreus

estacionals de baix rendiment,

que no donaven marge a la

comercialització. La diversitat

era poca, se centrava en la

patata i l’ordi.

4

18

14-19 CAT.indd 1814-19 CAT.indd 18 20/11/09 10:55:2520/11/09 10:55:25

1

3

2

4

Han rebut formació, que combinen amb els seus coneixements ancestrals; estan organitzades per

demanar l’accés al reg; dialoguen amb les autoritats; conserven el páramo (mitjançant la reforestació amb o

espècies natives, per citar un exemple); participen en el disseny i la construcció de les obres de reg; fan

mingas (treballen en equip) per a la sembra i la collita; participen en tallers per millorar la producció i

comercialització; i estan més ben adaptades als canvis del clima.

Ecosistema únic de les altes

muntanyes dels Andes de

Veneçuela, Colòmbia,

l’Equador i el nord del Perú,

d’una petita extensió a Costa

Rica i d’algunes regions d’Àfrica

i Àsia. És particularment

fràgil i vital per al

desenvolupament de les

comunitats que viuen

a prop.

El páramo fèrtil és una esponja

natural que permet que l’aigua

es filtri a la terra i s’acumuli

per al seu ús posterior.

Amb el reg, les comunitats

han sembrat i millorat la

pastura a les zones baixes

(han aconseguit mantenir-la

verda, fins i tot a l’estiu).

La producció de llet ha

augmentat i ara es

comercialitza.

1S’ha acordat una altitud

màxima, a partir de la qual

no es pot conrear.

L’ecosistema s’ha recuperat

fins a tal punt que hi ha

sobrepoblació d’algunes

espècies, com les llebres.

2La conservació del páramo ha

permès que augmenti el cabal

de llacs, rierols i aiguamolls.

A més a més, la construcció

de basses i el reg per aspersió

permeten que les comunitats

reguin les parcel·les amb més

regularitat.

3Gràcies al reg augmenten les

terres productives i es

diversifiquen els conreus

(faves, cebes, fruites, plantes

medicinals…). Queden

excedents per a la venda.

També es creen zones de

pastura: els animals estan

més ben alimentats i

produeixen més llet.

4IN

FOGR

AFIA

: AP

S&

CO

AN

DR

É P

ESSO

A S

TU

DIO

19Revista IO | Desembre 2009 | SEMBRANT AIGUA |

14-19 CAT.indd 1914-19 CAT.indd 19 20/11/09 10:55:3320/11/09 10:55:33

CINTA PLUMA

BRAÇ A BRAÇ AMB ELS NOSTRES BENEFICIARIS

El meu treball consisteix, principalment,

a donar a conèixer la situació de crisi

que es viu a l’est del Txad. Per a això,

visito els nostres projectes, recopilo informa-

ció, fotografi es i vídeos; em reuneixo amb

benefi ciaris i amb altres organitzacions que

treballen a la zona. L’objectiu del meu treball

és que la situació que viuen els refugiats

sudanesos i els desplaçats interns txadians,

a l’est del país, no caigui en oblit.

La imatge que jo tenia d’un camp de refugi-

ats era la de les típiques tendes de lona que

podem veure en les notícies. Així que em

va sorprendre trobar-me amb el que podia

ser un poblat africà. Són cases de palla i

fusta, construïdes de manera tradicional. En

alguns casos, els refugiats fa cinc anys que

viuen als camps i han desenvolupat una es-

tructura similar a la que podrien tenir als

seus pobles. Trobem petits comerços, esco-

les, centres de reunions, líders comunitaris,

centres de salut…

També em va sorprendre l’enorme quantitat

de dones. A simple vista sembla que només

viuen dones i infants als camps. En alguns

casos, els homes s’han quedat a la seva regió

d’origen per mantenir la collita i les propie-

tats; en altres, enmig del caos de la fugida,

les famílies se separen, alguns homes joves

passen a formar part de les fi les dels dife-

rents grups armats i, fi nalment, molts caps

de família han mort.

Malgrat tot això, les dones tenen una força

i una vitalitat excepcional. Recullen aigua i

llenya per cuinar, cuiden la gent gran i les

criatures, s’organitzen en grups per conrear

petits horts, fan front a les amenaces d’agres-

sió per part d’homes armats quan surten del

camp de refugiats… la llista és interminable.

I què fa Intermón Oxfam per millorar la seva

situació? Encara que fa més de 40 anys que

treballem al Txad, la nostra tasca des de la

crisi del 2004 consisteix, principalment, a

proporcionar aigua potable, estructures de

sanejament i sensibilització en temes d’hi-

giene. Això es tradueix en la construcció de

pous i punts d’aigua; latrines, àrees de ren-

tada i abeuradors per a animals; i, fi nalment,

sensibilització per evitar l’aparició i propa-

gació de malalties relacionades amb l’aigua

com hepatitis E, malària, còlera o diarrea.

Una altra part important dels nostres progra-

mes, en el marc de l’emergència a l’est del

Txad, són els projectes de seguretat alimen-

tària. Cada any, repartim llavors entre els

agricultors perquè puguin plantar en l’època

de pluges. També distribuïm cabres entre els

benefi ciaris més vulnerables amb l’objectiu

que millori la seva alimentació, gràcies a la

llet, i perquè tinguin una font d’ingressos, ja

que quan les cabres tenen cries, els propie-

taris les poden vendre.

Utilitzem un enfocament comunitari; és a dir,

que la comunitat benefi ciària se senti partícip

del projecte. En cada camp i assentament,

són ells mateixos els que fan sensibilització

a través d’obres de teatre, per exemple. És

el comitè d’higiene qui mobilitza la població

perquè contribueixi a la neteja i al manteni-

ment dels punts d’aigua i àrees de rentada.

I són els mateixos refugiats i desplaçats els

qui demanen la construcció de latrines fa-

miliars o comunitàries, segons les seves

circumstàncies.

Treballem braç a braç amb els nostres bene-

fi ciaris perquè, en el moment en què Inter-

món Oxfam deixi d’estar present, les infra-

estructures i els projectes puguin continuar

funcionant de manera autònoma. De poc ser-

viria que fóssim capaços de muntar pous si

els nostres benefi ciaris no en coneguessin

el funcionament, si no sabessin com evitar

malalties, en defi nitiva, si no poguéssim

transferir coneixements.

“Aquí les dones tenen una força i una vitalitat excepcional. La llista d’activitats que realitzen és interminable”

“Pensava que els camps de refugiats eren de tendes de lona, així que em va sorprendre trobar-me amb el que podia ser un poblat africà”

Cinta Pluma

és la responsable de

comunicació d’Intermón Oxfam

al Txad i fa deu mesos que viu a

Abéché, a l’est del país.

AQUESTA SECCIÓ PRETÉN SER UNA FINESTRA OBERTA A LA REALITAT DELS PAÏSOS DEL SUD ON TREBALLEM. A TRAVÉS SEU, DES D’ALLÀ, ELS NOSTRES

20

20-21 CAT.indd 2020-21 CAT.indd 20 16/11/09 12:10:1416/11/09 12:10:14

PACO CUMBRERAS

“Quan estàs treballant al terreny, els dies passen molt ràpid: hi ha tant per fer que, si et descuides, el treball t’absorbeix”

NO HI HA GAIRE TEMPS PER FILOSOFAR

Després d’un any i mig de missió al Txad

i la República Dominicana, aprofi to el

temps de descans per explicar-vos en

què es basa el nostre treball com a cooperants

i com transcorre un dia qualsevol. Al terreny

(amb aquesta paraula ens referim al lloc on

hem estat desplaçats per fer la nostra tasca)

és difícil trobar la calma, sobretot quan vius

en contextos diametralment oposats “al nostre

món”. Aquest és el cas de Goz Beida, el poble

txadià on Intermón Oxfam té la seva base de

treball humanitari per al camp de refugiats de

Djabal, un lloc on més de 16.000 sudanesos

de Darfur estan “a l’espera” de poder tornar al

seu país. La tensió està en l’aire, pots veure-

la a les cares de la gent amb qui convius i en

les seves paraules, mentre t’expliquen la seva

història de vida, immersa en la violència.

Al terreny cap dia és igual que l’anterior. L’únic

que es repeteix és que la gent es desperta ben

aviat, abans de l’alba. A Djabal el dia comença

a aquesta hora, fent una oració cap al sol. Crec

que resen perquè no arribi la guerra en aquest

dia que comença. Jo em despertava una mica

més tard, un xic abans de les sis del matí. Em

llevava en el meu tukul (cabana rodona amb

sostre de fusta i palla), em dutxava i em vestia

sense oblidar-me de posar-me el turbant. Pas-

sats uns mesos, vaig aprendre que aquesta

peça de tela al meu cap era el millor invent

per suportar el sol intens amb temperatures

que anaven dels 50 als 60 graus.

La primera cosa que feia era reunir-me amb

Ibrahim, el supervisor de l’abastament d’aigua

del camp de refugiats i amb Bopelba i Ahmat,

els dos encarregats de la construcció de latri-

nes, per repassar el que havíem fet el dia abans

i preparar el treball de la jornada. A mig matí

pujava cap a Djabal. Aquí, depenent del dia, co-

ordinàvem la construcció de latrines (vam fer-

ne més de 900 en 11 mesos), o ens dirigíem

al camp on hi ha els pous d’abastament, per

veure’m amb Ibrahim i revisar el funcionament

del bombament d’aigua (tres pous que funci-

onaven 16 hores al dia). Altres vegades tenia

reunions amb els líders de Djabal, amb el cap

d’alguna comunitat o amb alguns benefi ciaris....

en fi , amb la gent per a la qual treballàvem.

En la nostra feina, un aprèn a desenvolupar

la paciència, sobretot quan intentes involucrar

la gent perquè participi en les activitats. En

el nostre argot de cooperació ho anomenem

participació comunitària i, generalment, costa

portar-la a terme.

Abans de dinar, acostumava a trobar-me amb

alguns dels meus col·laboradors directes a la

teteria que hi ha a la porta del centre de salut.

Era la manera de fer reunions una mica més

informals i d’intercanviar impressions amb tre-

balladors d’altres organitzacions o de l’ACNUR

(Alt Comissionat de les Nacions Unides per als

Refugiats, últim responsable de la gestió del

camp). Tot en un ambient distès, al voltant d’un

got de te ben calent, que, encara que sembli

estrany, és el millor remei per combatre la set.

Cap a les tres de la tarda, era el meu moment

de treball a l’ofi cina, quan, amb una mica més

de tranquil·litat, podia redactar informes, reco-

llir dades per a l’ACNUR, processar informació,

etc. Abans de fer-se fosc, sempre procurava

deixar-me una estona de temps lliure, fer un

tomb pels carrers o anar al mercat. Per raons

de seguretat, o més ben dit, per la seva ab-

sència als carrers, en arribar la nit havíem de

ser sempre a la base. No podíem sortir, però

això tampoc és un problema quan vius en un

lloc on no hi ha electricitat i la vida s’organitza

durant les hores de sol.

El meu dia s’acabava aviat, cap a les nou de

la nit, després d’haver-me assegut una estona

fora del meu tukul per veure el meravellós cel

estel·lat que hi ha al desert. Quan estàs treba-

llant al terreny, els dies passen molt ràpid: hi

ha tant per fer que, si et descuides, el treball

t’absorbeix. No hi ha gaire temps per refl exi-

onar ni per fi losofar. Els cooperants actuem,

fem i intentem crear les condicions idònies

per desenvolupar el millor possible el nostre

treball. Així que no ens queda gaire temps per

debatre sobre com solucionar el món. Tan sols

intentem millorar-lo amb el nostre treball.

Paco Cumbreras és el

nostre responsable d’aigua i

sanejament al camp de refugiats

de Djabal, al Txad.

“La gent de Djabal comença el dia fent una oració cap al sol. Crec que resen perquè no arribi la guerra en aquest dia que comença”

COMPANYS I COMPANYES ENS EXPLIQUEN LES SEVES EXPERIÈNCIES I ENS ACOSTEN, SENSE INTERMEDIARIS, A AQUESTS ESCENARIS.

21Revista IO | Desembre 2009 | BLOCS DES DEL TERRENY |

20-21 CAT.indd 2120-21 CAT.indd 21 16/11/09 12:10:2216/11/09 12:10:22

22

22-25 CAT.indd 2222-25 CAT.indd 22 16/11/09 12:15:3516/11/09 12:15:35

periodistes menys visibles que

els assassinats o l’exili, com les

detencions il·legals, l’espionatge

i agressions verbals de mem-

bres del Govern: “Les amenaces

continuen sent la principal forma

d’intimidació i el mecanisme més

efectiu per impedir que certs te-

mes surtin a la llum pública”.

LA HISTÒRIA NO EXPLICADAEn un país tan divers, no hi ha

una premsa on es refl ecteixin tots

els punts de vista, a la qual tinguin

accés totes les veus. Daniel Sam-

per, columnista del diari El Tiem-

po, afi rma: “Hi ha un país que els

mitjans no miren. El Govern i els

empresaris tenen un percentat-

ge altíssim d’aparició en mitjans;

però hi ha un país de milions

de persones que apareix espo-

ràdicament o en casos molt

Les associacions de pe-

riodistes i mitjans com-

promesos amb la pau

intenten aportar llum da-

vant un panorama fosc explicant

dos factors: la falta de pluralitat

i l’autocensura. Fa deu anys, 23

redaccions van tancar. Avui, hi

ha un 40% menys de periodistes

en exercici. En aquest país, de

més de 40 milions d’habitants,

només hi ha dos diaris de circu-

lació nacional. Les dues cadenes

privades de televisió ostenten els

índexs més alts d’audiència grà-

cies a les telenovel·les.

Un altre factor per entendre el

pobre cobriment que es fa de la

problemàtica social a Colòmbia

és que el periodista no investiga

o no diu tot el que sap per por.

En els últims 30 anys han estat

assassinats 130 periodistes i les

investigacions judicials per crims

contra comunicadors presenten

molt pocs avanços. Ignacio Gó-

mez, subdirector de l’informatiu

de televisió Noticias Uno, va ha-

ver d’abandonar el país fa vuit

anys per amenaces de segrest i

des que va tornar exerceix la seva

tasca protegit per escortes. Com

a director de la Fundació per a

la Llibertat de Premsa alerta so-

bre altres tipus d’agressió contra

Colòmbia produeix un gran cabal d’informació sobre violacions

dels drets humans. Assassinats, segrestos, agressions sexuals

o desplaçaments forçats són denunciats periòdicament en els

informes de les organitzacions socials nacionals i estrangeres.

Però en els mitjans massius aquest drama humanitari és registrat

de manera succinta, simplifi cat, sense oferir continuïtat i molts

cops, simplement ignorat. Text: Marcela Ospina | Fotos: Xavier Cervera

COLÒMBIA

TRENCAR LA BARRERA DEL SILENCI

La utòpica funció social del periodisme, informar per formar ciutadans amb esperit crític, ha deixat de ser la principal preocupació de les redaccions.

Daniel Samper, columnista del diari El Tiempo. Ignacio Gómez, a la sala de muntatge de l’informatiu Noticias Uno. Hollman Morris, director de Contravía, entrevistat a Bogotà durant el llançament d’una sèrie de televisió. L’escriptora Laura Restrepo promocionant a Barcelona la seva última novel·la Demasiados héroes.

23Revista IO | Desembre 2009 | TRENCAR LA BARRERA DEL SILENCI A COLÒMBIA |

22-25 CAT.indd 2322-25 CAT.indd 23 16/11/09 12:15:4416/11/09 12:15:44

dramàtics. El país sobreviu per-

què la majoria treballa amb en-

giny, amb gran capacitat creativa

per sortir de la pobresa, i aquesta

història no s’explica”.

Els qui informen sobre Colòmbia

a l’exterior sembla que es trobin

davant un dilema: si no es vol par-

lar de la guerra i s’intenta mostrar

aspectes positius, només es pen-

sa a destacar els llocs comuns

com l’exotisme dels paisatges

o l’artesania. Però la realitat de

la gent que busca i treballa per

crear camins de pau no s’acon-

segueix explicar. Amb aquesta

manera d’informar, la percepció

que queda en l’opinió pública és

que el país és un camp de mort o

tot al contrari: bellesa exuberant.

La utòpica funció social del perio-

disme, informar per formar ciuta-

dans amb esperit crític, ha deixat

mitjanit, un canal i un horari amb

molt poca audiència. El periodis-

me independent que aporta infor-

mació del confl icte que dessagna

al país des de fa cinc dècades no

interessa als anunciants.

“Per què no aconseguim que es

conegui el nostre drama?”, es

pregunta l’escriptora i periodista

Laura Restrepo. “La frivolitat és

l’altra cara de la guerra. Els in-

formatius exhibeixen noies molt

boniques davant l’escriptori, de

tal manera que les magnífi ques

cames estiguin en primer pla. Tot

el que arriba a l’opinió pública ja

ha passat per unes dosis de fri-

volitat i això fa que, encara que

es parli de temes importants, ja

estiguin desdibuixats.” A més a

més, hi ha la idea que a la gent

no se la pot molestar, que vol in-

formació agradable, de plaer, de

El president de la República, Álvaro Uribe, i la resta de membres del Govern freqüentment són els protagonistes de les portades dels grans setmanaris i revistes de més circulació.

de ser la principal preocupació de

les redaccions.

Davant l’escassa pluralitat sorgei-

xen altres iniciatives per denun-

ciar i narrar el que queda fora

dels grans mitjans. Amb aquest

esperit va néixer el programa

de televisió Contravía dirigit per

Hollman Morris, un altre perio-

dista que es desplaça per Bogo-

tà custodiat per escortes. En el

marc de l’estratègia d’Intermón

Oxfam per la defensa dels drets

humans a Colòmbia, hem donat

suport, amb recursos de la Unió

Europea, a diversos dels seus ca-

pítols en què s’explica la història

de les víctimes i de les organit-

zacions de la societat civil que

reclamen el seu dret a la veritat i

a la justícia, i que aposten pel di-

àleg i la pau. Lamentablement, es

transmeten per Señal Colombia a

24

22-25 CAT.indd 2422-25 CAT.indd 24 16/11/09 12:15:4716/11/09 12:15:47

Des d’Intermón Oxfam, donem suport a diversos capítols de Contravía, un programa de televisió que denuncia el que es queda fora dels grans mitjans.

consum, i que res que la pertorbi

ha de sortir als mitjans. Qualsevol

tema que tingui un contingut hu-

mà fort, una denúncia, queda fora

de la premsa.

FORMES ALTERNATIVES DE COMUNICARLes organitzacions socials van

entendre fa anys que per sensi-

bilitzar la població han de trobar

estratègies innovadores si volen

que els seus missatges tinguin re-

percussió en els mitjans massius,

o bé crear elles mateixes formes

alternatives de comunicar. Una

de les nombroses experiències

per reconquistar espais públics

per debatre sobre els temes que

afecten la majoria de la població

és la campanya Dones lliures de

violències, liderada per les or-

ganitzacions Funsarep, Vamos

Mujer, Casa de la Mujer i la Ruta

Pacífi ca de las Mujeres, amb el

suport de la Unió Europea, Inter-

món Oxfam i Oxfam Novib (Ho-

landa). Amb missatges i llenguat-

ges innovadors han aconseguit fer

visibles els efectes de la guerra en

la vida de les dones. Per exem-

ple, per cridar l’atenció de l’opi-

nió pública, des de 1996, milers

de dones vestides de negre fan

marxes silencioses en centenars

de poblacions, assumint el dol de

totes les dones que pateixen els

diferents tipus de violència. Però

també parlen en veu alta per llan-

çar missatges als agressors com

“la violència contra les dones no

et fa campió”, frase de campanya

usada per motivar els homes,

amants del futbol, a formar part

de l’equip que no tolera, no justi-

fi ca ni exerceix la violència contra

les dones.

Aquestes organitzacions i líders

d’opinió, com els entrevistats

per a aquest article, creuen que

és imprescindible buscar una

pressió internacional que perme-

ti mostrar la realitat, i no perdre

l’esperança que el confl icte armat

s’acabi a Colòmbia de manera pa-

cífi ca i negociada. “Hem de ser

com un brunzit perquè la gent no

s’adormi. Moltes vegades, com va

passar a l’Argentina, que es parli

fora del país permet que els pro-

cessos dins es renovin”, conclou

Laura Restrepo.

Un grup de periodistes esperen les declaracions dels senadors davant el Congrés, a la plaça de Bolívar de Bogotà.

JINETH BEDOYA

“DESPULLAR L’ÀNIMA ÉS MOLT DIFÍCIL”

Víctima de tortures i abusos sexuals pels paramilitars, aquesta periodista del diari El Tiempo, un dels més importants de Colòm-bia, es va desplaçar a Espanya per donar suport a la presentació del nostre informe La violencia sexual en Colombia: un arma de guerra. “Prendre la decisió de venir a despullar l’ànima va ser molt difícil –explica–. Fa nou anys i gairebé sis mesos que reconstrueixo la meva vida després del dolorós episodi que vaig haver de passar amb el meu primer segrest i, des d’aquell moment, vaig prendre la decisió de continuar sent periodista i oblidar-me completament de ser víctima. Decidir-me a parlar ara m’implica tornar enrere en el temps, avaluar el que he fet aquests nou anys amb la meva vida, pensar que si estic aquí no ho faig per mi, sinó pels casos de milers de dones que han patit abusos i agressions a Colòmbia, que espe-ren que algun dia es faci justícia.”

En l’informe s’afi rma que a Colòmbia hi ha entre tres i quatre milions de persones desplaçades –la meitat d’elles, dones– i dues de cada deu dones desplaçades han hagut d’abandonar la seva llar a causa de la violència sexual. “Després de 50 anys de confl icte armat –continua Jineth–, només a partir d’aquest any, 2009, s’ha començat a parlar de violència sexual com a crim de guerra. La fi scalia va presentar un informe inicial en què parla de 183 casos identifi cats; però en els estudis previs que s’han fet, incloent-hi les agressions dels paramilitars, de la guerrilla i de la força pública, es calcula que hi ha entre 12.000 i 14.000 víctimes, dones agredides sexualment per humiliar l’enemic.”

“La gent creu que una agressió sexual és com una bufetada, que l’endemà passa, que si et deixa un hematoma, després s’esborra i tot està bé. No és així, hem de conviure amb això cada dia, ens hem d’empassar el nostre dolor i les nostres pors per continuar fent front a la vida. Jo tinc la possibilitat de ser aquí i parlar –conclou la perio-dista–, però pensin en aquestes dones que són a les zones rurals, en aquestes indígenes i en aquestes camperoles marcades, que no po-den sortir al carrer, en aquestes afrocolombianes que estan a milers de quilòmetres, que ni tan sols tenen res per poder sortir a comprar l’esmorzar o el sopar i que no compten amb la possibilitat de ser visibles i de disposar d’una veu aquí. Avui jo estic parlant per elles.”

Descarrega’t l’informe complet

La violencia sexual en Colombia: un arma de guerra.

www.IntermonOxfam.org/estudis

© Carlos Cristóbal / IO

25Revista IO | Desembre 2009 | TRENCAR LA BARRERA DEL SILENCI A COLÒMBIA |

22-25 CAT.indd 2522-25 CAT.indd 25 16/11/09 12:15:5216/11/09 12:15:52

Através d’una narració crítica, però

sobretot lúdica, Araceli Caballero

refl exiona en el seu llibre, Proto-

zoos insumisos, sobre les con-

seqüències ambientals i socials de l’actual

model de desenvolupament; ens explica com

repercuteixen amb més força en els països

menys afavorits i què podem fer nosaltres,

persones del carrer.

Què és un protozous insubmís?

Un ciutadà o ciutadana que no es resigna al

fet que el seu paper en la societat de consum

sigui la d’un ésser elemental, d’aspecte huma-

noide, com els protozous, la vida dels quals

consisteix a empassar, en un ampli ventall de

sentits, incloent-hi els més col·loquials. No es

va conquerir per a això el dret de ciutadania

ja fa més de dos segles! Dit d’una altra ma-

nera, la proposta d’aquest llibre, subversiva

en un sentit merament descriptiu, és: si la

societat de consum redueix la ciutadania a la

condició de consumidors, desfem el mateix

camí, convertint el consum en instrument de

construcció de ciutadania.

Per què un llibre sobre consum

responsable?

Perquè la responsabilitat forma part de la

identitat humana, i el consumisme funciona

millor si consumim a la babalà. Aquest llibre

tracta de consum responsable; és a dir, de

consumir amb responsabilitat. Sembla una

tautologia –o una ximpleria–, i potser ho serà.

A força de reduir les paraules a manera d’es-

lògan (per consumir-les millor, com el llop de

la Caputxeta), expressions com “consum res-

ponsable”, “solidaritat”, “ciutadania global”, i

altres, passen (prèvia adquisició de majúscu-

les) de ser substantius comuns que denomi-

nen noms propis que traslladen els signifi cats

concrets als llimbs dels llenguatges restrictius

i fantasmals. Diguem que aquest llibre tracta

de consum responsable amb minúscula; és

a dir, de com viure sense menjar-se el món

ni danyar els seus habitants; sense provocar

danys col·laterals.

Quines són les seves recomanacions

per exercir un consum amb més

responsabilitat?

Com el seu propi nom indica, assumir la

responsabilitat de les pròpies decisions i

accions. La responsabilitat té dos requisits:

informació i consciència. La meva recoma-

nació és alimentar-les totes dues. A més a

més, se m’acudeixen dues coses: una, que

cadascú –tot sol o acompanyat– ha de ser

responsable. No voldria posar-me ni metafí-

sica ni estupenda, però la responsabilitat és

la capacitat de donar la cara, en primer lloc,

davant d’un mateix. La segona, que això de

cada persona tota sola és una entelèquia en

aquest món tan interrelacionat. Si vivim arraï-

mats, com les cireres! El consum responsable

“Si tota persona, de qualsevol continent o país, visqués

com ho fem els del Nord, caldrien com a mínim tres

Terres. Un exemple: als Estats Units hi ha un cotxe per

cada dues persones. Si això s’estén a tot el món –no

tenim tots els mateixos drets?–, de sobte apareixeria

un planeta amb més de 3.000 milions de cotxes; al

costat de tot això la sortida del pont de l’agost seria un

bucòlic berenar campestre.” L’autora del llibre Protozoos

insumisos ens acosta al tema del consum des de

l’anàlisi i l’humor, una excel·lent combinació.

Texto: Sol Ortega | Fotos: Pablo Tosco

ENTREVISTA: ARACELI CABALLERO

“Convertim el consum en instrument de construcció de ciutadania”

26

26-27 CAT.indd 2626-27 CAT.indd 26 16/11/09 12:21:0316/11/09 12:21:03

SOBRE L’AUTORA

L’EDUCACIÓ I LA COMUNICACIÓ, ELS SEUS ÀMBITS D’ESTUDI

Araceli Caballero García és fi lòloga i pe-riodista. Ha treballat en diversos diaris com Ya i El Independiente, publicació en la qual formava part de l’equip respon-sable del suplement Planeta Tierra, un dels primers sobre temes ambientals en la premsa espanyola. És coautora de Campos de juego de la ciudadanía (El Viejo Topo, 2003) i ha traduït La cons-trucción del conocimiento científi co, de Gérard Fourez (Narcea, 2006). Participa, a més a més, en el Fòrum Català Comu-nicació i Ciutadania (http://www.cico-munica.blogspot.com/). Segons l’escrip-tora, que fa molts anys que col·labora amb ONGD en l’àmbit de l’educació i la comunicació, el concepte del consum actual ha perdut tot sentit fi gurat per convertir-se en la descripció més realis-ta del nostre voraç mode de viure.

és construcció del bé comú, que és, ni més

ni menys, el que li va bé a la comunitat.

A qui va dirigit aquest llibre? A qui li

recomanaria la seva lectura?

Als qui els agradi viure amb gust i amb profi t;

és a dir, gaudir de la vida amb consciència i

amb coneixement. Adverteixo que és un llibre

modest amb objectius ambiciosos. Ningú es

farà expert o experta en res llegint-lo, però

tant de bo que a algú li desperti el que els fei-

xistes anomenaven “el nefast vici de pensar”

i de sentir intensament. Aquest llibre pretén

posar sobre la taula els vincles –sovint ocults

i ocultats– entre els tres vèrtexs del triangle

viciós: consumisme - deteriorament ambien-

tal - empobriment i exclusió. Però no amb

erudició i moltes dades, sinó (si he aconse-

guit el propòsit) obrint fi nestres per veure la

realitat. Tot això amb una mica d’humor.

Quin rol hauria de complir la societat

civil, i les ONG en particular, davant les

autoritats que no es fan càrrec de les

causes de fons del canvi climàtic i la

pobresa, que sorgeixen d’aquest consum

irresponsable?

Almenys, posar-ho difícil. Com?, i parlo de les

ONG i de qualsevol organització o moviment

social amb responsabilitat cívica: alimentant la

consciència i el coneixement de la ciutadania,

fent de nen que crida “el rei va despullat!”

(gran exercici de ciutadania, nomenar i cridar

les vergonyes del poder!); és a dir, exercint

elles mateixes, les persones, la ciutadania que

els pertoca. Cridar a exercir la protesta i la pro-

posta. Ocupar i exercir el propi poder ciutadà.

I aquí que cadascú, persones i organitzacions,

vegi quina és la seva parcel·la i que l’ocupi

amb compromís, decència i entusiasme.

PROTOZOOS INSUMISOS. CIUDADANÍA Y CONSUMO RESPONSABLEAraceli Caballero

Ed. Intermón Oxfam159 p. 22 euros

El text del llibre Protozoos insumisos es va alternant amb vinyetes humorístiques com la que reproduïm aquí. L’il·lustrador és Xavier Gándara.

27Revista IO | Desembre 2009 | EN SINGULAR |

26-27 CAT.indd 2726-27 CAT.indd 27 16/11/09 12:21:0916/11/09 12:21:09

“Compro de manera habitual joguines de comerç

just per a la meva fi lla de tres anys. Primer, per-

què crec en Intermón Oxfam i és una forma més

de col·laborar. Segon, perquè són boniques i di-

ferents. Quan vaig a un aniversari infantil també

regalo productes de la vostra botiga i la veritat és

que els adults valoren que, a través d’aquest acte,

estiguis col·laborant perquè hi hagi altres infants

que visquin millor.”

Gustavo Asins, pare d’Elena, que té moltes joguines de comerç just d’IO. Almussafes (València)

Alguns no tenen ni un any, d’altres comencen a caminar o a dir les primeres

frases. Viuen en una bombolleta però ja estan col·laborant perquè el món que

els ha tocat viure sigui una mica millor. Els seus pares i mares, els seus amics i

parents, els han donat una petita empenta. Coneix per què han decidit implicar la

mainada en aquesta gesta.

PERSONES IO

“Per al bateig del meu nebot Marc, em va sem-

blar una bona opció que el detall per als convi-

dats servís per fer un regal a qui realment li fa

falta, tal com proposa Algo más que un regalo.

Amb el pressupost que tenia, vaig comprar dos

lots de material didàctic, vuit gallines, un peli-

buey, tres porquets i una bicicleta. La targeta la

vaig dissenyar jo mateixa i la vam lliurar a 150

convidats. És bonic que el meu nebot, encara

que sigui indirectament, participi en una acció

solidària com aquesta.”

María Antolina Sánchez Rodríguez, padrina del bateig de Marc.La Vall d’Uixó (Castelló)

Vols conèixer algunes

personetes IO?

28

28-29 CAT.indd 2828-29 CAT.indd 28 16/11/09 13:27:3716/11/09 13:27:37

“Sóc fan de les samarretes de co-

merç just i de cotó orgànic per tot

el que impliquen de respecte als

drets laborals i de protecció del

medi ambient, a banda que són

molt suaus al tacte. Em va sem-

blar genial que hi hagués el mateix

model per a mi i per a la meva fi lla,

perquè és una forma d’involucrar-

la a ella en aquests valors.”

Sandra Campinas, mare de Sakura. Totes dues porten la nostra samarreta de cotó orgànic Recycle love, produïda al Perú sota els criteris del comerç just. (Barcelona)

“Ens agraden els llibres d’Intermón Oxfam per-

què, a més de ser edicions molt acurades, s’apar-

ten una mica del clàssic llibre infantil. Et mostren

altres cultures i llocs, amb un missatge clar però

sense continguts moralitzants. A més a més, als

meus fi lls els encanten. Carmen, la petita, juga

molt amb els de Tembo, però també vol que li

llegeixin els del seu germà Andrés. El dels nom-

bres del safari (Tota la colla se’n va de safari) o

l’àvia de la catifa màgica (L’àvia va al mercat) són

magnífi cs. El llibre ¿Qué es la paz? el va portar

Andrés l’any passat a l’escola i va trigar diverses

setmanes a tornar a casa perquè va anar passant

per totes les classes.”

María Yáñez, mare d’Andrés i Carmen, grans lectors dels nostres llibres infantils. Colmenar Viejo (Madrid)

“Hauríeu d’informar-vos abans de tots els canvis climà-

tics que han tingut lloc en la història d’aquest planeta,

quan l’home ni tan sols existia o, si ho feia, no hi havia

ni indústria ni cotxes ni emissions de cap mena. Esteu

col·laborant en la rentada de cervell a què ens sotmeten

certs grups, interessats a treure profi t, culpabilitzant la

població dels països desenvolupats.”

Resposta: Benvolgut Mikel, abans que res, voldria agrair-

te que ens manifestis els teus dubtes i desacords. Des

d’IO, creiem que la fi de la pobresa serà possible quan

aconseguim estats efi caços i ciutadans actius, com tu.

Pel que fa als teus comentaris, segons l’últim informe

del Panel d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), el clima

està canviant d’una manera molt més accelerada del que

ho ha fet mai, a conseqüència de l’acumulació de gasos

d’efecte hivernacle a l’atmosfera, causada per l’activitat

humana. És important insistir en el fet que l’IPCC és un

grup creat per l’ONU, organització que està formada

per estats, i no per ecologistes radicals orfes d’ideologia

o empreses amb interessos inconfessables. (…) Des

d’Intermón Oxfam, insistim en aquest tema perquè

anys de treball sobre el terreny ens han mostrat que la

vulnerabilitat de les persones pobres no deixa de créixer

per raons associades al clima. (…) Sempre basem les

nostres propostes en anàlisis solvents. Podem cometre

errors ocasionalment, però puc assegurar que aquests

no són conseqüència de la lleugeresa en els judicis, ni

dels prejudicis ideològics, com els que moltes vegades

emmarquen el necessari debat sobre la millor, més efi -

caç i més justa manera d’enfrontar-se al canvi climàtic.

“Sempre basem les nostres propostes en anàlisis solvents, mai en prejudicis ideològics”

PARTICIPA-HI!

Aquestes pàgines són per a tu. Volem

conèixer la teva opinió, les teves idees, les

teves històries, les teves reflexions... També

ens pots enviar fotos d’un viatge, d’una

vivència o de persones que vas conèixer i que

treballen per un món més just. Ho pots enviar

a revista@IntermonOxfam.org o a Revista

IO, Roger de Llúria, 15 - 08010 Barcelona.

Esteu segurs que el canvi climàtic el produeix la Humanitat? Mikel Vargas

LÍNIA OBERTA

29Revista IO | Desembre 2009 | PERSONES IO |

28-29 CAT.indd 2928-29 CAT.indd 29 16/11/09 13:27:4116/11/09 13:27:41

La productora Alta Films ens va donar un euro per cada entrada venuda de La sal de este mar, pel·lícula que tracta del drama palestí, per col·laborar amb el nostre treball d’acció humanitària a la Franja de Gaza.

El DKV Joventut va convertir en 100 euros cada punt anotat en

el partit de play off que va jugar contra el Reial Madrid, per als

nostres projectes de cooperació.

Inguanzo, SL, va organitzar a Barcelona una funció benèfi ca de Cancún, espectacle escrit per Jordi Galceran, autor d’El mètode Grönholm. Ens van donar la meitat dels ingressos de les entrades venudes aquell dia perquè seguim amb el nostre treball de cooperació, acció humanitària, comerç just i campanyes de sensibilització.

El concert Sueño inmaterial, interpretat per Laura Simó i Pedro Ruy-Blas, al Palau de la Música, va col·laborar amb el nostre projecte al sud del Sudan de suport a les dones refugiades.

Socarrat Produccions i la resta de productores que van participar en la creació de Malta Radio ens van cedir el 25% dels benefi cis per donar suport als nostres projectes a l’Àfrica.

El juliol de 2006, deu pescadors espanyols que treballaven a les costes de Malta van rescatar 51 immigrants

que anaven a la deriva en una pastera. No solament els van salvar la vida sinó que, durant una setmana,

van compartir el poc que tenien fi ns que un país va accedir a acollir-los. Fidels a l’esperit solidari d’aquests

pescadors, les productores de Malta Radio, curtmetratge que narra aquests fets heroics, van decidir donar el

25% dels seus benefi cis als nostres projectes a l’Àfrica. No són els únics. Us presentem diverses iniciatives

que ens han demostrat que també es pot ser solidari a través de la cultura i l’esport.

ENTITATS

La cultura i l’esport se sumen a la nostra lluita contra la injustícia

AGRAÏMENTS

Als que donen suport a la nostra missió de manera

integral: Fundació la Caixa; Fundación Cajasol; Fun-

dación Caja Murcia; Fundació Privada Joventut; Caixa

Galicia Obra Social; Fundación Aisge; Ilustre Colegio

de Abogados del Señorío de Vizcaya; Gamesa Corpo-

ración Tecnológica, SA; Editorial Fundamentos, SL;

Identis; Orientación y Configuración de Soluciones,

SL; Triodos Bank; DKV Seguros.

I a totes les empreses, fundacions i entitats que

han col·laborat i que per manca d’espai no podem

citar. Moltes gràcies!

Si vols més informació sobre com col.laborar, escriu a ggenebat@IntermonOxfam.org o truca al 902 330 331.>>

Inguanzo SL va organitzar a

La productora Alta Films ens va

S t P d i i l t dEl concert Sueño inmaterial

© Jordí Feliú / IO

30

30-31 CAT.indd 3030-31 CAT.indd 30 16/11/09 12:31:3316/11/09 12:31:33

PATÉ D’ALBERGÍNIA AMB MAGRANA (originari de Síria)INGREDIENTS PER A 8 TAPES: 2 albergínies, 2 dents d’all, 2 cullerades de tahina, 1 iogurt natural, 1 llimona, 4 cullerades d’oli d’oliva verge extra, ½ magrana, sal.

Renteu les albergínies, talleu-les per la meitat, saleu-les abundantment i deixeu-les

reposar uns 20 minuts. Després renteu-les sota l’aixeta i eixugueu-les. Disposeu

les albergínies amb la part blanca cap amunt en una plàtera i coeu-les al forn,

preescalfat a 180º C, durant 25 minuts. Retireu-les, deixeu que es refredin una

mica i traieu-ne la pell. Introduïu la polpa al vas de la batedora, afegiu-hi l’all pelat,

la tahina, el iogurt, el suc de llimona i la sal, i tritureu-ho fi ns a obtenir una crema

homogènia. Tasteu-ho i afegiu-hi sal o suc de llimona si és necessari. Desgraneu

la magrana eliminant totes les pells blanques. Serviu el paté d’albergínia en un bol,

decorat amb la magrana i acompanyat de pa de pita.

MINIPEBROTS FARCITS DE POLLASTRE (originari de l’Iran)INGREDIENTS PER A 8 TAPES: 16 pebrots petits, 1 got d’arròs rodó, 250 g de pollastre sense os, 3 cullerades de salsa de tomàquet, 4 branquetes de julivert, 1 llimona, ½ culleradeta de comí, 2 cullerades d’oli d’oliva, canyella, sal, pebre.

Renteu els pebrots, talleu-los per la meitat i buideu-los. Poseu l’arròs en aigua

bullent amb sal uns 15 minuts. Escorreu-lo i refredeu-lo. Peleu la ceba, piqueu-

la i sofregiu-la de 3 a 4 minuts. Afegiu-hi el pollastre picat, salpebreu-lo, coeu-lo

de 5 a 6 minuts més. Retireu-lo del foc, introduïu-lo en un bol i afegiu-hi la salsa

de tomàquet i l’arròs precuit. Condimenteu-ho amb el julivert picat, la canyella,

el comí, el suc de llimona, la sal i el pebre, i barregeu-ho bé. Ompliu els pebrots

amb la barreja preparada, disposeu-los sobre una plàtera de forn i coeu-ho al

forn, preescalfat a 180º C, uns 15 minuts més. Finalment, afegiu-hi una mica de

julivert fresc i un fi l d’oli cru.

No és exclusiu del nostre país el gust per menjar tapes. A molts països del món hi ha el costum de

servir molts platets alhora, que permeten als convidats anar picant i tastant sabors i textures diferents.

Sens dubte, aquesta tradició és una bona forma de conèixer la cuina d’un lloc. La proposta s’enriqueix si

barreges tapes de diferents països, tal com us mostrem a continuació.

MENJA’T EL MÓN

Aperitius multiètnics

Pots comprar aquest llibre

a les botigues de comerç

just, a través de la web

www.IntermonOxfam.org/

tienda o trucant al

902 330 331

EL MUNDO EN PEQUEÑOS BOCADOSJordi García

Ed. Intermón Oxfam136 p. 30 euros

Des de les salteñas bolivianes fi ns al sashimi de vieira, passant per les verdures i hortalisses adobades amb gran varietat d’espècies… El mundo en pequeños bocados pretén ser, com el mateix autor afi rma, “un respectuós acostament i tribut a la gastronomia del món, als pobles i a la seva gent”. Per a això, ha investigat les arrels culinàries tradicionals de 54 països d’Àfrica, Àsia, Europa, Llatinoamèrica i Oceania, que ha recollit en més de 50 receptes.

Els ingredients destacats en taronja són productes de comerç just, i es poden adquirir a les nostres botigues i a www.IntermonOxfam.org/tienda.

31Revista IO | Desembre 2009 | ENTITATS // MENJA’T EL MÓN |

30-31 CAT.indd 3130-31 CAT.indd 31 16/11/09 12:31:4216/11/09 12:31:42

Els boscos són els pulmons de la Terra. Tot

i així, cada any, desapareixen 13 milions d’hectàrees

de massa forestal, extensió que equival a la superfície

de Grècia o Nicaragua. Per pal·liar els efectes de la

desforestació i la degradació dels ecosistemes naturals,

el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient

(PNUMA) va llançar el 2006 una campanya que

convidava persones i entitats de tot el món a una

acció tan senzilla com plantar un arbre. La crida

ha tingut un ressò sense precedents i l’objectiu

marcat inicialment d’aconseguir 1.000 milions

d’arbres es va superar al cap de cinc mesos. Avui,

ja n’hi ha més de 7.000 milions inscrits en la web

de la campanya. T’hi apuntes?

OCI SOLIDARI

Plantar un arbre, un regal per al planeta

Per saber-ne més:

Campanya Plantem per al planeta

(inclou informació tècnica sobre

com plantar un arbre):

www.unep.org/billiontreecampaign/

spanish/index.asp

www.greenbeltmovement.org

www.greenpeace.org/espana/bosques

www.ecologistasenaccion.org

El 2005, hi havia un terç menys de

superfície terrestre coberta per boscos que abans del començament de l’agricultura, fa uns

10.000 anys. La pèrdua anual

de boscos a tot el món contribueix a l’augment de les emissions mundials de CO2, més que el sector del

transport.

Una hectàrea d’arbres pot absorbir sis tones de CO2 a l’any. Un vol de llarga distància produeix 3,75 tones.

En un any, un arbre exhala prou oxigen per a una família de quatre

persones.

QUÈ ACONSEGUIREM?

“Alguns dels arbres que trasplantem restauraran deus d’aigua que s’han assecat fa temps, impediran l’erosió del sòl i crearan fertilit-zants que augmentaran les collites. D’altres protegiran contra els vents al Sàhara i frenaran la propagació de les dunes al desert. Molts més proporcionaran aliment tant a la població de les zones rurals com de les ciutats. Alguns serviran de farratge per al ramat i atrau-ran els insectes que pol·linitzen els conreus. També n’hi haurà que produiran fusta i olis naturals per a la construcció i que seran utilit-zats com a combustible. I d’altres serviran per produir medicaments que curin el cos humà i olis essencials per donar repòs a l’ànima. Però tots extrauran diòxid de carboni de l’atmosfera i ens faran menys vulnerables a les amenaces implícites del canvi climàtic.”Extret del fulletó de la campaña Plantem per al planeta.

32

32-33 CAT.indd 3232-33 CAT.indd 32 16/11/09 12:35:4416/11/09 12:35:44

Un cor darrere cada imatge

Com podem acostar-nos a una persona que passa fam?, com retratem l’horror d’una guerra?, com mostrem el patiment que ens han revelat? Avui dia, és molt fàcil

fer una foto. Fins i tot que surti a la portada d’un diari o al telenotícies de la nit. Però és molt difícil trobar

imatges que expliquin, que contextualitzin, que evoquin, en defi nitiva, que ens mobilitzin. Tot depèn

de l’ull, o més ben dit, del cor que batega darrere cada instantània. En l’era de l’impacte televisiu, del

fl aix que enlluerna, la mirada compromesa marca la diferència. I per apreciar-la, res millor que un

llibre, en el qual puguem aturar la nostra mirada, tants cops i tant temps com vulguem. Us fem algunes

propostes plenes de compromís i de cor.

NICARAGUASusan Meiselas

“Mentre recorria l’Amèrica Llatina, als anys setanta i vuitanta, sentia que retratava la història i no simples no-tícies, com pensaven molts dels meus col·legues. Ells feien una foto i se n’anaven, mentre que jo em quedava. Aquesta ha estat la meva elecció i a cap mitjà li ha interessat. Per això he acabat fent llibres i exposicions.” Més a: www.susanmeiselas.com

OPEN WOUND. CHECHNYA 1994-2003 Stanley Greene

“Continua sent essencial que els fotògrafs trepitgem el terreny. Malgrat les difi cultats, alguns ho aconsegueixen. Les seves imatges constitueixen un treball que parla de les guerres i les víctimes, però també de la importància dels corresponsals, persones apassionades que aconsegueixen que brilli la llum en la foscor d’aquest món.” Més a: www.noorimages.com

INDIA: VIDAS DE COMERCIO JUSTO Paca Tomás i Pablo Tosco

Ed. Intermón Oxfam.

La mirada atenta d’una dona que cus, el detall d’unes mans dibuixant sobre el paper, l’atenció d’uns nens a classe, un somriure. Un viatge fotogràfi c a l’origen del comerç just, a les cases i als tallers dels artesans i artesanes que produeixen cada peça que arriba de l’Índia, i als seus benefi cis. Tot això acompanyat de textos plens d’històries i anècdotes.Més a: www.IntermonOxfam.org/VidesDeComercJust

AS I WAS DYINGPaolo Pellegrin

“Quan m’acosto al patiment de la gent, sento que he de fer de testimoni, que és la meva funció i la meva responsabilitat registrar la nostra memòria col·lectiva. Però també crec que és en aquest espai tan delicat i fràgil que envolta la mort que hi ha la possibilitat de trobar-se amb l’altre i de descobrir que, quan mor algú, hi ha una pèrdua que ens pertany a tots.” Més a: www.magnum.com

NICARAGUA OPEN WOUND CHECHNYA S S G

© Mahmud / Oxfam

33Revista IO | Desembre 2009 | OCI SOLIDARI |

32-33 CAT.indd 3332-33 CAT.indd 33 16/11/09 12:35:4716/11/09 12:35:47

a l’aigua potable cal desplaçar-se més de tres

quilòmetres … No és un somni. No és un

paradís. I sí, està molt oblidat. Així és Makoko,

i els somriures de la seva gent s’impregnen en

l’ànima, com s’impregna a la pell l’olor de peix

acabat de fumar.

La veu corre com la pólvora: una oyibo

–que en ioruba signifi ca blanc– busca

un pescador per recórrer els canals.

En un moment em trobo envoltada de

gent. Molta gent. Taju Deen, el meu nou amic

i traductor de l’ètnia ioruba, parla amb la gent

del poblat. En poc temps el tracte ja està fet.

A la llunyania apareix Nóe, empenyent amb

un llarg pal i movent graciosament la canoa.

Somriu, saluda, s’acosta. Somric, el saludo i

fi co els peus a l’aigua estancada per enfi lar-

me a la seva canoa.

Les casetes, molt austeres, són de fusta rància

i estan artesanalment suspeses entre canals

d’aigua, en els quals suren lliris i qui sap quan-

tes coses més. Dones, amb grans barrets de

palla i vestits de mil colors, s’acosten i venen

pa i menjar casolà. Les mares alleten les seves

criatures. Les noies trenen les seves arrissa-

des cabelleres.

Els infants, adults prematurs, treuen amb

xarxes els fruits del mar. Així ho van fer els

seus pares, i els seus avis, així ho faran els

seus fi lls, i els seus néts. Pescadors d’antany.

Pescadors del demà. Pescadors de Makoko

que assequen el peix i el fumen per vendre’l

al mercat.

El fum, molt dens, molt blanc, surt a poc a poc

de les casetes fl otants i inunda el paisatge;

em submergeix en un ambient màgic, místic.

L’entorn és idíl·lic. Sembla un somni, però

és un malson. Darrere aquests suaus núvols

de fum blanc viu una de les poblacions més

marginades de Nigèria. Sembla mentida que

sigui just aquí, en aquest escenari de pel·lícula

gairebé cursi, on l’esperança de vida està al

voltant dels 40 anys, on la malària i la tuber-

culosi són el pa de cada dia i on per accedir

A només set quilòmetres de Lagos, la ciutat més poblada de Nigèria, el caòtic enrenou es converteix en una

plàcida remor. L’asfalt, sempre ardent, es transforma en estrets canals d’aigua verdosa i, en lloc de raquítics

autobusos, són canoes de fusta les que es desplacen, lentament, al costat teu. Així és Makoko, el paradís oblidat,

un místic poblat fl otant que fa olor de peix fumat i sembla pura màgia. Text i foto: Alejandra Ramírez

VIATGES: NIGÈRIA

Makoko, el paradís oblidat

Sembla un somni, però és un malson. Darrere aquests suaus núvols de fum blanc viu una de les poblacions més marginades de Nigèria.

íger

Golf de Guinea

CAMERÚN

NÍGER

NIGÈRIA

TXA

D

BE

NÍN

TO

GO Abuja

PER SABER-NE MÉSWWW.AFRICASTYLES.COM/CULTURE/TALKING_DRUMS.HTML

WWW.LONELYPLANET.COM/NIGERIA

TURISME IO

En algunes comunitats ioruba es preserva la tradició de comunicar-se mitjançant tambors parlants. Els pots comprar a mercats de Lagos i donar suport als artesans locals que els fabriquen amb mètodes tradicionals.

Si visites Makoko vés-hi acompanyat d’un guia/traductor i, si us plau, no donis diners ni regals a les criatures; si realment vols ajudar, contacta amb les ONG locals.

34

34-35 CAT.indd 3434-35 CAT.indd 34 16/11/09 12:38:3616/11/09 12:38:36

SALVEM EL MÓN AMB REGALS ORIGINALS I SOLIDARIS! Ja està aquí el nou catàleg d’Algo más que un regalo, en el qual trobaràs regals

amb què contribuiràs a… salvar el món! Si l’estrella de l’any passat va ser el

pelibuey, aquest cop et proposem “Els 4 magnífics”: una cabra, un porc, una

gallina i un pollet que, com a bons superherois, lluitaran contra la injustícia i et

permetran donar suport a les persones que més ho necessiten.

Aquest any podràs escollir entre 26 regals, vuit són nous, com mosquiteres,

bidons d’aigua, kit agricultor o reforestacions. Tots ells són reflex dels programes

en què treballem i que utilitzem per lluitar contra la pobresa.

Més informació a: www.IntermonOxfam.org/algomasqueunregalo

Pots trobar més de 6.000 regals a les botigues de comerç just, a través de la web

www.IntermonOxfam.org/tienda o trucant al 902 330 331.

SAFATA DE RATLLES Còmoda safata de

fusta feta a l’Índia per

l’organització de comerç

just Asha.

Mides: 51x31x5 cm.

Preu: 29,90 euros

PORTAGOTS Aquest conjunt de

sis portagots de fusta

protegirà les teves

taules amb estil.

També l’ha produït

Asha a l’Índia. Mides:

10x10x0,6 cm.

Preu: 17,90 euros

RAJOLES DE XOCOLATA Totes les rajoles de xocolata de la marca Mascao,

elaborades pels grups productors El Ceibo, de

Bolívia, i Conacado, de la República Dominicana,

són de cacau ecològic i de comerç just. N’hi ha

10 modalitats diferents! Negre o blanc, amb llet,

ametlles, rom, taronja o, fins i tot, amb gust de

capuccino. Escull la que més t’agradi!

Preu: entre 1,90 euros i 2,35 euros

ESTALVIS Presenta els teus plats

a taula amb aquests

pràctics estalvis de

fusta. Fabricat per

Asha a l’Índia. Mides:

20x17x1,5 cm.

Preu: 9,90 euros

Quan compres comerç just no solament obtens articles d’excel·lent qualitat sinó que estàs contribuint a la reducció de la pobresa i al desenvolupament sostenible dels productors del Sud.

1 2 3 4

Quan compres comerç just no solamesinó que estàs contribuint a la reducciósostenible dels productors del Sud.

1

2

3

4

35Revista IO | Desembre 2009 | VIATGES // L’ALTRA BOTIGA |

34-35 CAT.indd 3534-35 CAT.indd 35 16/11/09 12:38:4216/11/09 12:38:42

“A aquests turons mai no arribava l’aigua, només quan queia del cel. Així vivíem, tot era sec, mai no vaig pensar que veuria aquí amb els meus ulls l’aigüeta. Ara ja tenim patates, ja tenim herbetes, sempre tenim alguna cosa gràcies al que es rega.”VELL CAMPEROL DE LA COMUNITAT DE CARRERA (EQUADOR).

Davant la injustícia, reacciona.

902 330 331 www.IntermonOxfam.org

101718

06

Quan hagis llegit la revista, passa-la... A un amic, a un familiar, a la biblioteca del teu barri... Com més siguem, més canvis aconseguirem.

01-36 CAT.indd 3601-36 CAT.indd 36 16/11/09 11:35:3916/11/09 11:35:39