Amb la col.laboració de: Terracotta Museu https://www.youtube.com/watch?

Arriba una escultura

REVISTA DE L’INS PALAMÓS CURS 2014-2015

2n TRIMESTRE NÚM. 50

espai Instit

ut

Editorial Parlant en termes matemàtics ja hem gastat dues terceres parts del curs. És el moment d’agafar aire, concentrar-se i tenir clar l’ob-jectiu final: aprovar el curs. Cadascun dels alumnes ha de tenir clar en aquest moment on està i el que li falta per aconseguir aquest ob-jectiu. D’aquesta forma serà conscient de l’esforç i el treball que haurà de fer per asso-lir-lo amb èxit. Els objectius són diferents en funció del nivell i del curs. Els alumnes d’ESO han de superar el curs i passar al nivell següent, els de 4ESO necessiten tenir el graduat per poder escollir el camí a seguir: treballar, estudiar el batxi-llerat o un cicle formatiu de grau mitjà; de la mateixa forma pels alumnes de primer de bat-xillerat o de cicle formatiu i els de segon de batxillerat o cicle finalitzen una etapa i han de decidir novament el camí que seguiran. Tots ells depenen d’uns resultats acadèmics que són la clau que obre l’etapa següent. També és el moment que els pares dels alum-nes de sisè de primària decideixen on seguiran estudis els seus fills i els alumnes de 4ESO han de decidir que faran el curs proper. Per ajudar a uns i altres a l’institut obrim les portes per explicar que fem i com ho fem, aconsellem i exposem als alumnes de 3ESO i 4ESO els itine-raris que poden fer i on els portaran, els hi fem una breu pinzellada de les diferents ma-tèries que hauran de cursar i quines seran les sortides que poden tenir. Els alumnes de bat-xillerat van visitar el Saló de l’Ensenyament a Barcelona per tenir informació de les diferents sortides. Sigui quina sigui l’opció escollida, tant d’estu-dis com de centres escolar o d’universitat, cal que es prengui a consciència, sospesant els pros i contres, que estigui al nostre abast i disposat a fer tot l’esforç que calgui per acon-seguir la fita proposada. Totes les decisions ens van marcant el nostre futur, i malgrat que els errors són una bona forma d’aprendre, també és cert que a major percentatge d’encert li correspon un major percentatge d’èxit. Que les properes vacances de setmana santa serveixen al mateix temps per descansar i per clarificar tots els dubtes que prendre un deci-sió de futur genera. Directora: Lluïsa Teixidor

amb les imperfeccions més insig-nificants, sense cap pretensió

d’embelliment perquè Garcés ens serveix una realitat crua, sense concessions, lluny de la cultura del Photoshop i del retoc fotogràfic. Adjuntem un video on es mostra el procés de crea-ció de l'artista, del tros de fusta primigeni fins a la transformació de l'obra acabada que va durar un mes. Desitgem que tots a l’INS Pala-mós pugueu d’aquesta extraordi-nària escultura de l’ artista bis-balenc Xavier Garcés. Argia Marquès

A la biblioteca del nostre institut es troba exposada l’Anna un mo-numental bust de la fotògrafa d’Anna Bahí que l’artista Xavier Garcés ha cedit temporalment a l’INS Palamós. Dins d’una enorme vitrina de vidre, la talla policro-mada amb la tècnica del tremp a l’ou ens sorprèn pel rigorós rea-lisme i l’afany d’exactitud que tant caracteritza l’obra de l’au-tor. La minuciositat dels detalls és digne d’elogi i l’escultura ens captiva per la perfecció dels ulls, per la lluentor de la pell i per la presència del més ínfim detall. Excel·leix el minuciós tre-ball en la talla dels cabells, que el mateix autor orgullós de la seva obra i amb el to planer que el caracteritza anome-na “spaguetti”. L’estudi de les tècniques tradici-onals ha estat una constant en la llarga i prolífica trajectòria artís-tica de l’escultor. Tanmateix, l’aplicació d’aquestes tècniques, de vegades ancestrals com la talla no impedeix que l’obra del Xavier Garcés transmeti una con-temporaneïtat indiscutible. La pell és representada fins i tot

Internet segura: de tu a tu

En Manel, mosso

d'esquadra, amb els

alumnes de tercer

informant-los del què

han de fer i com.

CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

És una iniciativa dels mos-sos d’esquadra juntament amb els centres escolars. Alguns alumnes de 3r d’E-SO presentaran aquest tema als seus companys de 1r d’ESO. Objecitu de la sessió: que els participants identifi-quin els riscos que hi ha a

internet i les xarxes socials, reflexionin sobre les mesures de seguretat que cap prendre i adoptin aquestes conductes segures a l’hora d’utilitzar-les. En general els nois no expli-quen els problemes que te-nen als pares sinó als com-panys, de la mateixa edat. Aquests alumnes es presen-taran i explicaran que passa-ran uns videos i unes pregun-tes per fer-los reflexionar sobre les situacions que ve-uen. En Manel, mosso d’es-quadra, estarà a classe amb ells per si tenen algun proble-ma al contestar alguna pre-gunta. Els temes que tracta-ran seran:

Sexting : Enviament d’arxius amb contingut sexual (principalment fotografies i/o vídeos, produïts pel mateix remitent, a altres persones a través de les xarxes. Cyberbullying : agressió psi-cologia reiterada en el temps per parts d’un o més usuaris contra un/a altre utilitzant les tecnologies de la informa-ció i la comunicació Grooming: Adults que volen guanyar-se la confiança de menors fingint empatia, ten-dresa I fals simpatia, amb la finalitat d’aconseguir imatges I vídeos de menors amb por-nografia. Argia Marquès

Pàgina2

Opinió d’alumnes de 1r d’ESO sobre internet segura: de tu a tu

El passat dia 2 de març, van venir tres alumnes de 3r d’ESO a fer-nos una xerrada sobre el bullying, ciber-bullying i sexting. Ens van posar tres o quatre vídeos sobre aquests temes, tant de gènere masculí com fe-mení. El bullying ho trobo un acte

molt cruel i les persones que el pateixen sempre són motiu de riures quan en rea-litat, no hi ha cap motiu per riure-se´n. Els alumnes que van venir, van explicar de forma molt clara com ens podien ajudar a nosaltres si ens fessin bullying o com ajudar als

amics que ho patien ja que ens van proporcionar un número de telèfon d’un mosso d’esquadra i els seus noms per contactar amb ells via facebook o alguna altra xarxa social. Josep Surroca E1A

La xerrada em va agradar perquè la van presentar uns alumnes de 3r d’ESO i no uns adults i estava més a gust i ho entenia millor. També perquè ho van expli-car molt bé i amb interès. Vaig veure que els nois de

3r no tenien vergonya i si hagués estat jo, m’hagués posat molt vermella perquè no els coneixia. Jo abans, no sabia que signi-ficaven aquestes paraules, però després de que ens ho expliquessin, vaig aprendre

més coses. Crec que les xer-rades haurien de ser amb alumnes més grans que nos-altres, perquè s’entén mi-llor i captes més ràpid el que diuen. Chantal Frechim E1B

Eclipsi parcial de sol El divendres 20 de març de 2015 vam tenir l’oportunitat de presen-

ciar un fenomen astronòmic poc freqüent: un eclipsi de Sol, mal-

grat el núvols. Pocs minuts després de les nou del matí, vam veure

com la lluna es va situant davant del sol fins a cobrir-lo de manera

parcial, fins a un màxim d’un 70% a la nostra latitud. Tant els alum-

nes com els professors vam poder gaudir d’aquest fenomen gràcies a

unes ulleres especials comprades a l’associació ASTER.

Argia Marquès

CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

Orientació a alumnes 4rt ESO

Alumnes i ex-alumnes ponents Alumnes de 4rt escoltant i participant en la xerrada

El passat 11 de febrer diferents estu-diants i exestudiants del centre và-rem ser reunits per exposar davant de totes les classes de 4rt d’ESO la nostra experiència en acabar l’etapa d’educació obligatòria. Entre els as-sistents es trobava un estudiant d’ar-quitectura, un estudiant d’Adminis-tració i direcció d’empreses, dos estudiants de batxillerat artístic, dues estudiants de PQPI i cicles for-

matius i finalment jo i un company de classe residents del centre aca-bant el batxillerat científic-tecnològic. La xerrada es va dur a terme a la biblioteca del centre i va començar amb una petita exposició per part de cada assistent en què comentàvem l’experiència d’educació post obliga-tòria personal. Finalment, havent acabat les exposicions, els alumnes

de 4rt d’ESO podien intervenir fent-nos preguntes en funció de les inqui-etuds que tinguessin pel que fa a la decisió que han de prendre al acabar l’educació obligatòria. En acabar la xerrada els conferenci-ants vàrem ser obsequiats amb un llapis de memòria per part del cen-tre. Enzo Verhoef Dröge B2A

Treballs de Recerca Cada any, durant el curs de segon de batxillerat la història es repeteix: toca lliurar el Treball de Recerca. Aquest procés pot semblar pesat, dur i fins i tot és fa complicat. Però realment, arribar a un punt, que si el tema que un escull li agrada, no li és tan difícil posar-se a fer el treball. Nosaltres, som dues alumnes que hem realitzat el Treball i a continuació us exposem la nostra experiència en quant a la realització d’aquest. Estel Ferrer Torres B2A – Miralls a la Lluna

El meu treball parteix de la idea de posar miralls orien-tables al centre de la cara visible de la Lluna, amb l’ob-jectiu principal de reduir els costos energètics de l’en-llumenat públic i ajudar en situacions d’emergència com ara incendis, terratrèmols, naufragis, etc. Els mi-ralls serien controlats de tal manera que portarien l’e-nergia lluminosa del Sol cap a les zones nocturnes de la Terra que es volguessin il·luminar amb un rendiment del 100% ja que no apliquem cap conversió d’energia. Com a ajuda em van concedir una de les beques Botet i Sisó que dona la UDG pels treballs de recerca. Em van

assignar un professor, el qual, entre d’altres, em va ajudar a estructura el treball. Vaig començar-lo, doncs, a l’estiu del 2014. Dedicant-li bastantes hores i amb l’a-juda de terceres persones, vaig aconseguir tenir-lo en-llestit molt abans del termini de lliurament. Per tant recomano a tots els alumnes que encara han de fer el treball de recerca, que no deixin la feina per úl-tim moment i sobretot que triïn el tema segons el que realment els agrada, ja que una persona no pot assolir millors resultats, que els que obtén quan té completa llibertat per escollir.

Clàudia Elizalde Pons B2A- Producció de proteïnes recombinats a Escherichia coli

Des dels inicis de l’elecció del tema del Treball de Re-cerca, tenia molt clar que volia enfocar el meu treball cap a una investigació científica amb una part pràctica. Però una part pràctica suposa la necessitat de material específic i recursos econòmics. Així doncs, van recoma-nar-me que m’inscrivís a un programa universitari, el Programa Argó. Vaig realitzar els tràmits corresponents que em van indicar, tant de dades personals, com des de l’institut. S’han d’escollir tres dels projectes que ells presenten, des de projectes de la basant científica-biològica, científica-tècnica, projectes de filosofia, lite-ratura, matemàtiques....Finalment, em van acceptar en el projecte, i vaig poder anar a fer les pràctiques a l’es-tiu, durant el mes de juliol concretament. Van tenir una durada de dues setmanes, de dilluns a divendres.

El meu projecte consistia en “La producció de proteïnes recombinats a Escherichia coli”, un projecte basat en la microbiologia i la genètica. Vaig treballar en els labora-toris del Departament del IBB (Institut de Biomedicina i Biotecnologia), on ens van proporcionar tot el material necessari. El projecte no el vaig dur a terme sola, sinó que vaig tenir dues companyes més, i a una tutora que ens explicava cada protocol pas a pas. Gràcies a aquest projecte i a aquesta gran experiència he pogut descobrir quines són les meves vocacions cap al meu futur. Tenia molt clar que només podria dedicar-me al món de la investigació per un sol camí, però me n’he adonat que no, que n’hi ha moltíssimes, i que tard o d’hora i sigui quin sigui el camí que triï, ho aconsegui-ré.

Pàgina3

A l’institut obrim les por-tes ……. Avui dimarts 3 de març a partir de les 17:30 hores obrirem les portes del centre per acollir als alumnes de sisè de pri-mària i als seus pares. Els hi ensenyarem les ins-tal·lacions, tindrem pre-parats petits experiments de naturals i de química als laboratoris, pràcti-ques en el taller de tec-nologia, els acompanya-rem a la biblioteca, a l’aula d’acollida i també es podrà demanar infor-mació al departament d’orientació. Es podrà passejar pel centre, i donat que els alumnes dels cicles (SMX2, TADP2 i CAI) fan horari de tarda, veuran en funcionament normal una petita part del institut. També esta-ran treballant amb tota normalitat els alumnes

del Club d’Estudi, els del Programa de Voluntariat Educatiu organitzat per l’ajuntament de Palamós i els que participen en activitats extraescolars organitzades per l’AMPA. Entre les 18:30 i les 19 hores l’AMPA convidarà a un trosset de coca i tot seguit farem una xerrada informativa adreçada a les famílies a la sala d’actes. Per fer totes les activi-tats ens acompanyaran alumnes del centre que tindran un paper impor-tant a la xerrada infor-mativa. No hi ha res mi-llor que poder escoltar que suposa iniciar una nova etapa escolar en la veu dels seus protagonis-tes, que fa menys d’un any es trobaven en la mateixa situació que els seus fills avui. Ens ajuda-ran la Erica Álvarez, la

Carla Novo, L’Alba Fínci-as, la Núria Vilamajor i en Victor Rodríguez alumnes de primer d’ESO i en Victor també mem-bre del Consell Escolar. Explicarem el que fem i com ho fem i de moment no els hi podem avançar possibles novetats a pri-mer i tercer curs d’ESO doncs també avui ha con-vocat el Director dels Serveis Territorials, Sr Albert Bayot, reunió in-formativa a Girona per directors o membres d’e-quips directius per donar a conèixer aquestes no-vetats. No serà aquesta la única reunió que tin-drem amb vostès i per tant una vegada feta la matrícula ja ens torna-rem a veure per explicar aquestes novetats i tot el que sigui necessari saber per iniciar amb bon peu el proper curs

Pàgina 4

CURS 2014-2015

Presentació feta per alumnes de

1r d’ESO

CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

Impressions de la jornada per un alumne de 1r d’ESO

La meva experiència a la Jornada de Portes Ober-tes va ser molt positiva ja que vaig poder expe-rimentar la sensació de tenir un grup de gent al teu càrrec als que els

expliques coses útils pel seu futur i, a més, rode-jat dels teus amics. És veritat que et poses ner-viós però, al veure tota aquella gent allà assegu-da preparada per escol-

tar-te et puja l'adrenali-na i se't passen els ner-vis. Va ser una experièn-cia molt divertida i ale-gre. Víctor Rodríguez E1F

Fent experiments de química

amb el professor Agustí Ramon

Fent pràctiques d’anglès amb

una pantalla tàctil

En Toni al taller de tecnologia La Katy i la Virginia ensenyen

biblioteca L’AMPA ens va oferir un berenar

al pati de les palmeres

Jornada de portes obertes

En Lluís Estrada és una per-sona admirable per la seva energia, la seva actitud po-sitiva, el seu caràcter diver-tit, afable i la seva voluntat de voler aprendre malgrat tenir una malaltia crònica i degenerativa. Té dos fills, la Tània i l’Aitor que han estat alumnes del centre. Què estudia i per què? En Lluís estudia “Smx”, sis-temes microinformàtics de xarxa, són dos anys, està fent el primer curs. Estudia perquè la seva malaltia crò-nica no li permet treballar i li agrada tot el que es refe-reix al món de la informàti-ca. Per quedar-se a casa prefereix venir a l’institut. Va haver de fer la prova d’accés amb molt bona no-ta, malgrat tenir el graduat de l’antiga EGB (educació general bàsica). Quan acabi el grau mitjà de “SMX” no pensa seguir estudiar el grau superior d’informàtica ja que no li cal. Ell estudia per aprendre a canviar els hardwares que es facin mal-bé, arreglar i actualitzar l’ordinador, etc. Pensa que tot el que pugui aprendre en un grau superior, com pro-gramació, no ho portarà en pràctica. Els coneixement que va adquirint amb els estudis els pot utilitzar en una associació on hi forma part, l’associació Techno-fun. Aquesta associació està formada per un grup de gent que ja fa temps que organit-zen “partylines” . Es reunei-xen els caps de setmana amb els ordinadors i mitjan-çant una xarxa juguen, pas-sen dades, informació, pel·lícules, etc. Conviden a gent per a participi-hi. Han organitzat “partylines” a Sant Feliu, a Palamós on ja n’han organitzat 3 a La Sa-

lle. Es reuneixen un grup d’unes 50 o 60 persones que venen de diferents llocs, com Bilbao, Barcelona... L’objectiu és que, la gent que els agrada aquest tema, s’ho passi bé amb ells. Al desembre, al “Nadal jove” a Palamós, van col·laborar organitzant-se en diferents seccions segons les edats dels participants. Pels nens van crear la secció “chiqui land” que va tenir molt d’è-xit. Amb els escoltes de Pa-lamós també han organitzar un campionat de Fifa de consoles. El proper mes de setembre d’enguany a la nau en volen organitzar un altre i esperen tenir una cabuda per a 200 persones. Faran pagar una entrada, no per a ells en sentit lucratiu sinó per a millorar l’equipació , poder comprar els premis que puguin donar en concur-sos o competicions de conso-les i per poder organitzar més trobades en un futur. No volen que aquesta activi-tat s’aturi. Dins de l’associa-ció hi ha diferents aparta-ments, com el “Greentech”, que recullen ordinadors que no serveixen i els reciclen per poder-los donar a perso-nes necessitades, com a obra social. També tenen el projecte “Arcade” reciclen i utilitzen màquines grosses de jocs de les antigues que funcionaven amb monedes de 25 pessetes. La tardo de l’any passat van fer una pre-sentació d’Arcade al “Pij” on hi va assistir l’alcaldessa, MªTeresa Ferrés, que va es-tar encantada. Actualment l’associació d’en Lluís rep molt suport de l’ajunta-ment. A l’associació Tech-nofun hi ha varis ex-alumnes de l’institut que actualment col·laboren amb ells com

són en David Cobo i Gerard Melis. Com és el dia a dia d’en Lluís a l’institut: En Lluís pel caràc-ter que té, que se’l veu obert, agradable, diver-tit, afable no li ha costat gens adap-tar-se i conviure cada dia amb uns nois molt més joves que ell. Diu que s’ho passava molt bé i també que riuen bastant. Al grup classe s’ha amollat molt bé, hi ha molt bona convivència i estan units. Quan li he preguntat si se li ha encomanat alguna cosa de la joventut m’ha contes-tat que a vegades s’ha de reprimir i pensa: “Lluís això no ho pots dir...has de donar exemple”. Els primers dies a l’insti-tut: Em comenta que els primers dies quan pujava les escales del centre per a anar a la seva aula, els nens se’l mira-ven d’una manera estranya com dient “quin professor és aquest?” fins i tot algun alumne li va demanar si li podia obrir el lavabo. Aquí puc incloure la meva petita anècdota, un dia vaig pre-guntar a en Lluís quina assig-natura ensenyava...bé tam-poc no he estat la única pro-fessora del centre que li ho ha preguntat. Agraeixo a en Lluís el temps que m’ha dedicat per poder-li fer l’entrevista i per venir a trobar-me en una hora que no era lectiva. Crec que en Lluís és una persona ex-cel·lent i que ens dona una lliçó de superació personal i lluita davant les adversitats.

Lluís Estrada Cabrera: alumne de 1r SMX

Pàgina5

REVISTA DE L’INS PALAMÓS

“Lluís això no ho

pots dir...has de

donar exemple”.

CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

Màquina antiga de joc que funcionava

amb 25 pessetes

Lluís Estrada Cabrera

Argia Marquès

Els alumnes del grup E4A ens hem volgut disfressar per anar escalfant motors per aquest carnaval 2015 i, què millor per donar una mica d'ambient a l'escola que venir dis-fressats? Vam trobar que era una idea diver-tida i que un pijama és una disfressa que tothom té. Fiona Viñolas E4A

Viatge de 2n Btx a Berlín

Pàgina 6

CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

Els alumnes de segon de

batxillerat vàrem anar a

Berlín com a destinació de

viatge de final d’etapa.

Emocionats, el 25 de fe-

brer vam sortir des de el

camp de futbol a l’aero-

port de Barcelona. Només

ens separaven unes poques

hores de la meravellosa

Berlín. A la nostra curta

però intensa estada a la

capital alemanya vàrem

disfrutar de les majors

atraccions turístiques com

el check point Charlie, el

Reichtag, la porta de Bran-

denburgo, el mur de Berlín,

Alexanderplatz… la part

cultural del viatge també va

quedar coberta amb la visi-

ta que vam realitzar als

museus més destacats. El

Pergamonmuseum ens va

permetre observar la gran-

desa de la porta de Istar. La

hiperrealista estàtua de la

reina Nefertiti estava custo-

diada al Neues Museum. Per

últim però no menys impor-

tant el museu Jueu, que

juga amb els sentiments,

les impressions… et deixa

sense paraules. També và-

rem tenir la oportunitat de

visitar un camp de concen-

tració. Ens va servir per

donar-nos compte de com

realment es tractaven les

persones en els camps. Du-

rant les estones lliures và-

rem poder recórrer la ciutat

per nosaltres mateixos, des-

cobrint racons màgics. L’an-

glès era la llengua amb que

ens comunicàvem, així que

ens vam posar a prova. Dis-

sabte 28 tornàvem a Pala-

mós contents i tristos alho-

ra per poder haver estat a

Berlín i per haver de deixar-

la enrere just quan ens co-

mençàvem a conèixer.

Elisa Andújar B2A

Carnaval a Palamós

Alumnes de 2n Btx

“L’anglès era la

llengua amb que ens

comunicàvem, així

que ens vam posar a

prova”

Xerrada del Sr. Àngel Burgas, escriptor

Pàgina 7

REVISTA DE L’INS PALAMÓS CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

El dia 17 de febrer va venir el senyor Àngel Burgas a fer-nos una xer-rada sobre el llibre que havíem llegit a classe de Català. Ens va parlar de la seva trajectòria com a escriptor. Tot seguit ens va explicar de què ana-ven els seus llibres i en qui s’havia inspirat. Ens va explicar una mica per

sobre de què anaven els l l ibres d’ aquella col·lecció, els del Club de la Cistella. Ens va sor-prendre que ens expli-qués que ell era profes-sor de dibuix en un insti-tut i que una editorial el truqués perquè fes un llibre per alumnes d’ESO. Ell va dir que sí, i com que el primer llibre va

tenir molt d’èxit, li van demanar que continués la col·lecció. Una bona part de la història estava inspirada en l’institut on treballa. Ara esta fent un altre llibre. Va ser molt divertida la xerrada i

vam aprendre molt.

Adrià Morata, E2D

Un dels records de la meva infan-tesa... la meva mare sempre deia:

" cal anar millorant, dia a dia".

Avui, d'això en diem afany de su-peració. Potser en parlem poques vegades, potser estaria bé que en parléssim a casa, a l'institut, al

casal ...

Superar-se significa fer les coses millor que en altres ocasions, per exemple, quan parlem d'un atleta, diem que ha superat la seva pròpia

marca.

Podríem parlar d'un desig de ser millors, però, entenent que ens referim només a la comparació amb un mateix. Em refereixo a ser

cada dia millor persona.

Però, per fer això, ens cal una re-flexió seriosa. Podríem fer un petit exercici: amb 2,3,4 paraules, com menys millor. Podríem repondre aquestes preguntes, pren-te el temps que vulguis, hi ha en joc la teva vida. Quin és el gran objectiu de la teva vida personal? Quin és el gran objectiu de la teva vida soci-

al? Quin és el gran objectiu de la teva vida acadèmica? I el de la

professional?

Quan parlem de superació, també ho fem en referència a la lluita per vèncer aquells aspectes de la nos-tra personalitat que no són cons-tructius, són aquells esquemes i models que anomenem "negatius" i que acaben en la mirada pessimis-ta, la desconfiança, l'agressivitat,

el resentiment...

I ara, per ajudar a pensar... un

conte de Jorge Bucay:

Un jove guerrer va demanar audi-ència al seu cap. El cap de la tribu tenia fama de ser molt savi i de tenir resposta per totes les coses. Un cop va estar davant seu, el jo-ve li va confessar que estava in-quiet, que sentia que en el seu interior hi convivien l'esperit de l'àguila i el d'un xacal, i sempre

estaven en lluita.

- Quan l'àguila pren la iniciativa, sóc capaç de barallar-me per les meves coses, sóc fort, ambiciós i

puc alimentar els altres amb el que caço. Però, quan aflora el xa-cal, tot em fa por, visc de les res-tes que deixen els altres, i penso que m'haig de conformar amb elles, perquè sóc incapaç de pro-curar-me alguna cosa millor. Puc acceptar que tinc alguna cosa de cadascú. Però em pregunto, si s'enfronten i lluiten a mort... Qui

guanyarà?

Llavors el cap va dir:

- Sé que t'agradaria que et digués que l'àguila serà la guanyadora, perquè sé que t'agrada més i a mi també, però sóc el cap de la tribu i tinc la responsabilitat de dir-te la veritat ... Si algun dia s'enfron-ten, guanyarà el que més hagis

alimentat.

Això només depèn de tu.

Conxita Batllori –

Professora d’orientació educativa

Departament d’orientació

Afany de superació

Entrevistes a alumnes del món

Pàgina 8

CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

Laura Rodríguez

Laura, on vivies abans?

Abans vivia a Còrdova.

Quan vas arribar?

Vaig arribar a Palamós el 25 de

juny de l'any passat.

Quines són les diferències més

grans?

Hi ha moltes diferències entre Pa-lamós i Còrdova. Per començar a Còrdova vivia a un barri molt con-flictiu. Era un barri on constant-ment hi havia la policia a registrar persones o a buscar drogues. En aquest sentit, no m'agrada gens el barri d'on vinc. En canvi, Palamós és un poble petit on hi ha molta tranquil·litat, no hi ha conflictes al

carrer.

A nivell de l'institut també són molt diferents. Tot i que l'INS de Palamós no és petit, l'institut on

anava a Còrdova era molt més

gran.

Quines son les dificultats?

Al principi vaig pensar que més enllà de canviar de ciutat, d'insti-tut, amics,... el que més em cos-taria és aprendre la llengua catala-na. Amb el temps però, me n'he adonat que aprendre català en realitat és fàcil. Ara ja l’entenc bastant bé i fins i tot el parlo. Fa uns dies vaig fer una exposició da-

vant la meva classe en català.

T'has sentit ben rebut/da?

Si. M´he sentit molt ben rebuda

per part dels meus companys.

Mariona Parra

Shaodong Yu Shaodong, on vivies abans? Jo vaig néixer a Mataró però quan tenia un any vaig anar a viure amb la seva àvia a la Xina. A la Xina vaig viure a una província que es diu Zhejiang. A finals de l'any 2013 vaig anar a viure a Pineda de Mar amb el meu pare. Vaig estudiar 6è de pri-mària allà. A l'estiu del 2014 em vaig traslladar a Palamós i vaig co-

mençar 1r d'ESO a l'INS de Pala-mós. Quines són les diferències més grans amb la Xina? A nivell d'escola en podria explicar moltes de diferències. Comencem l'escola a les 8 del ma-tí fins a les 11h (a 1r i 2n) i a la tarda hi anem des de la 13h fins a les 15h. Tot i que aquí digueu que hi ha molts alumnes a cada aula a la Xina n'hi ha molts més. Normal-ment hi ha més de 30 alumnes per aula.

Una altra diferència és amb el trac-te cap a l'alumnat. A la Xina algu-nes vegades si els alumnes no fem la feina les professores ens peguen. A classe fem molta còpia perquè hem d'aprendre els ideogrames. Hi ha dos tipus d'ideogrames: els fàcils i els difícils. Jo he après els fàcils a l'escola que s'escriuen d'esquerra a dreta a diferència dels altres ideo-grames que s'escriuen de dalt a baix.

Què trobes a faltar de la Xina? Hi ha moltes coses que trobo a fal-tar del meu país. Trobo a faltar la meva àvia. He viscut molts anys amb ella i ara fa temps que no la veig i la trobo a faltar. També trobo a faltar la neu. A la zona de la Xina on visc jo neva cada any a l'hivern. Aquí en canvi no ha nevat aquest curs i tampoc va ne-var l'any passat. També trobo a faltar comunicar-me amb la gent. Només em comunico amb xinès amb la meva família i a vegades, trobo a faltar parlar amb companys amb la meva llengua. Una altra cosa que que trobo a fal-tar del meu país és el menjar. El menjar de la Xina el trobo molt bó, més que el menjar d'aquí que no hi estic acostumat. Com et trobes aquí? Ara estic molt content per viure amb la mare. Mariona Parra

Entrevistes a alumnes del món

Pàgina 9

REVISTA DE L’INS PALAMÓS CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

Yuri Lelyayev On vivies abans? Jo vinc d'Ucraïna. Vaig néixer a una ciutat que es diu Lviv. Allà vaig fer tota la primària. L'any passat vaig venir a viure a Pa-lamós. Vaig començar 1r d'ESO. Quines són les diferències més grans? He trobat moltes diferències entre Ucraïna i Catalunya. Per començar

l'idioma. Jo parlo ucrainès que és la meva llengua materna. A més, parlo rus que l'he après perquè a l'escola el treballem unes hores cada setma-na. A més, miro la televisió en rus. Aquí estic aprenent català a l'aula d'acollida i castellà i anglès a l'aula ordinària,... L'escola també la trobo molt dife-rent. Nosaltres fem un petit pati després de cada hora per esbargir-nos una mica. El control de l'assis-tència també és molt diferent. A Ucraïna no cal el permís dels pares per marxar de l'escola,..podem marxar sempre que volguem! Una altra cosa que és molt diferent és el clima. El clima d’Ucraïna és continental i a l’hivern neva cada any,... no com aquí. Quines són les dificultats que des-tacaries? La dificultat més gran per mi ha

estat l’idioma. L’any passat quan vaig arribar no entenia res,.. no em podia comunicar ni amb els com-panys de l’aula, ni amb les profes-sores,... només podia parlar amb rus amb un alumne moldau de l’aula d’acollida i amb ucraïnès amb la meva mare. Va ser difícil però mica en mica vaig anar aprenent el cata-là. Al cap de mesos ja podia comu-nicar-me. Un altre canvi que he notat molt és la manera de menjar. Aquí cuineu amb oli d’oliva i jo no hi estic massa acostumat. A l’estiu aquí no es mengen coses calentes perquè fa calor i al meu país, sí. T’has sentit bé? M’he sentit molt ben rebut. A l’aula d’acollida he conegut gent de molts països diferents. Mariona Parra

Nicole Varela Nicole, on vivies abans? Jo abans vivia a Aldea la Laguna, a Honduras. El meu poble és a mitja hora de Tegucigalpa que és la capi-tal. Honduras és un país molt petit de centreamèrica. Quines són les diferències més grans amb Honduras? A nivell d'escola he notat moltes diferències. Jo vivia a un poble pe-tit. La meva escola era una escola rural i érem un centenar d'alumnes i

només hi havia dos professors. Te-níem dues aules per a tota l'escola i ens posaven a alumnes de diferents edats a la mateixa aula. El profes-sor que jo tenia aquest any tenia alumnes a l'aula de 1r, 2n, i 6è. Ana-va d'un costat a l'altre explicant coses diferents per atendre els alumnes. L'horari de l'escola era de 7h del matí a 2/4 de 2 del migdia i al mig fèiem una hora de pati. Normalment ens posaven molts deures per fer a casa. Com que a classe el professor no podia estar per nosaltres gaire estona perquè atenia a molts alumnes diferents, molta de la feina l'acabàvem fent a casa. A nivell de poble també he notat moltes diferències. El meu poble és molt més petit que Palamós. No hi havia pisos alts com aquí. No hi ha tan de trànsit com aquí, hi ha mol-ta més tranquil·litat,...sortíem molt al carrer a jugar.

Què trobes a faltar d'Honduras? Trobo molt a faltar a la meva àvia. Jo vivia amb la meva àvia i tenia molt bona relació amb ella, de fet, era com la meva mare. La trobo a faltar. També a la resta de la famí-lia que he deixat allà: ties, cosines i també enyoro les meves amigues de l'escola. També trobo a faltar dues coses importants: el menjar i el meu po-ble. Com et trobes aquí? Aquí em trobo molt bé. Estic con-tenta d'estar aquí amb la meva ma-re. Entre Honduras i Catalunya hi ha moltes coses diferents però pen-so que no m'ha afectat molt el can-vi. Penso que he tingut una bona aco-llida. Mariona Parra

Gina Juscafresa

Pàgina 10

La Gina Juscafresa,

estudiant de màster per

a professor

“Ja em quedaria a

l’institut...És molt

més divertit que

anar a la

universitat”

CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

Gina Juscrafesa vol ser professora i per aquest motiu està al nostre ins-titut fen pràctiques. Quins estudis has realit-zat i ara què estàs estu-diant? Bé ara estic estudiant el màster de pràctiques de professor. Sóc de Begur i he viscut allà sempre ex-cepte els tres anys que vaig estudiar humanitats a la universitat Pompeu Fa-bre a Barcelona. Vaig aca-bar els curs passat i ara estic fent el màster de professorat que abans era el cap (curs d’adaptació pedagògica). És obligatori per poder ensenyar a qualsevol tipus d’ escola. Sempre he tingut que em volia dedicar a la docèn-cia. El màster que estic estudiant dura un any des d’octubre al maig i per especialitats, és a dir, una part dels estudis es comú per a tothom però cada universitat ofereix una especialitat. Jo estic fent la de geografia i història. Aquest màster depèn de la Generalitat, el procés de matriculació és el ma-teix que el que es fa per a la selectivitat, també has de posar les opcions que vols i les especialitats que la teva carrera et permet. S’hi entra per nota i el número de places són li-mitades. Enguany la Uni-versitat de Girona oferia 40 places per a geografia i

historia, com que hi havia tanta demanda la Generalitat va donar 30 places més i així i tot hi hagut gent que no ha pogut entrar. Em van accep-tar en la primera convocatò-ria, ja que la nota de la car-rera és de 7,2. Tinc una ami-ga que té un 6.2 de la carrera i no va poder entrar. Les practiques exactament en què consisteixen? Són obligatòries pel màster. Es divideixen en dues tandes, una que vaig realitzar el mes de novembre passat amb una durada de tres setmanes i les altres són les d’aquest mes de març i durant tot el mes. Has de fer un mínim de 20 hores al centre en cadascuna de les estades al col·legi. A les primers pràctiques no cal que facis classes, has d’ob-servar, preguntar i veure com es desenvolupa la tasca do-cent i la realitat dels centres de secundària. A la segona estada, continues observant però has de desenvolupar una unitat didàctica d’un mínim de 6 hores de classe. El nú-mero de pràctiques, a partir de les 6 hores, depèn del tu-tor que tinc assignat a l’insti-tut, en aquest cas és la Blan-ca Lloveras. Hi ha tutors que et donen més llibertat i tam-bé te’n donen menys. Vaig parlar amb la Blanca i em va dir que fes la mateixa unitat per a un grup de marxa ràpi-da i per a un grup de marxa lenta, així podia veure les diferències i això és el estic fent ara. Hi ha tutors que prefereixen estar a classe per veure com els alumnes de pràctiques ens desenvolu-pem, però no és el meu cas ja que la Blanca ja em coneix i ja he fet alguna classe d’im-provís i confia amb mi i em deixa sola amb els alumnes i també estic més tranquil.la. Aquesta unitat didàctica, és a dir, la part pràctica, qui te l’avalua?

La part d’execució i portar-la a terme, la Blanca. Ja ens hem reunit i li he comentat com faria les classes, les acti-vitats...ella té tota la docu-mentació que li he anat pas-sat i com he anat treballant des del mes de desembre. Hi ha una altra part que és la programació que he realitzat de la unitat didàctic que l’a-valua una professora de la universitat. Com que cada centre és diferent, vaig haver de recollir informació al mes de novembre, com per exem-ple, el funcionament del cen-tre, projecte singular, etc. De manera que la unitat di-dàctica desenvolupada estigui amb concordança amb l’esco-la. En què consisteixen les as-signatures que són comu-nes? Són assignatures teòriques que t’expliquen la llei educa-tiva a Espanya, psicologia i pedagogia, com tractar als adolescents. També hi ha assignatures més pràctiques. T’agrada fer de professora? Molt! Ja em quedaria a l’ins-titut. És una feina molt grati-ficant, no sempre, és clar. És molt més divertit que anar a la universitat. Sempre m’a-gradat, tenia els meus dubtes i quan vaig començar el màs-ter sempre ens diuen que hem d’estar segurs. Al no-vembre em va quedar clarís-sim que sí que és el que real-ment vull fer i que no m’e-quivoco. Quan acabis el màster què faràs? Oposicions, no perquè no en convoquen però intentaré apuntar-me a les llistes d’in-terinatge i també miraré cen-tres concertats o privats. Per ara treballaré en una acadè-mia on fan repàs. Bé Gina que tinguis molta i molta sort i moltes gràcies pel teu temps. Argia Marquès

Pàgina11

REVISTA DE L’INS PALAMÓS

La Gina i la Blanca

Lloveras, la seva tutora

de pràctiques

CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

“...va ser una molt

bona

experiència...”

La Blanca Lloveras ens parla de la Gina Blanca què em pots explicar de la Gina? És una noia que té moltes ganes de treballar. Té molt mèrit, cau molt bé a tots els alumnes, li demanen que faci classe. No té por, és decidida i des del principi em va demanar estar sola, això em va agrada d’ella. Li passa el temps volant, això vol dir que s’ho passa bé. Està molt preparada, escolta, té molt d’interès, pregunta. Real-ment el que té és vocació, cosa bàsica en la nostra feina. Moltes gràcies Blanca i quina sort de tenir una estudiant de pràctiques com la Gina. Argia Marquès

Esquiada alumnes de 1r de batxillerat

El divendres 23 de gener els alumnes de 1r de batxillerat vam anar a la Molina per passar el dia esquiant. Ens vam trobar tots plegats a les sis del matí per agafar l’autobús des de Palamós i amb poc més de dues hores vam arribar a la Molina. No hi feia

tant de fred com esperàvem.

Tan bon punt vam arribar, vam esmorzar i vam recollir els esquís o la taula de snow segons el que havíem demanat prèvi-ament. Aleshores, depenent de l’experiència de cadascú, ens

van separar en tres grups.

Al primer grup ens van ensenyar a posar-nos els esquís, a tro-bar la pendent per no lliscar cap a baix i a fer la cunya per po-der frenar. Els del segon grup van millorar el que ja sabien i el tercer grup el formaven els que volien provar l’experiència de la

snow.

Vam estar tres hores amb monitor i a la una vam parar per agafar forces i dinar. Després vam gaudir de dues hores més d’esquí per po-sar en pràctica el que havíem après al matí i cap a les quatre vam agafar l’autobús

per tornar a Palamós.

Hi va haver caigudes i moltes rialles. En definitiva, va ser una molt bona experi-ència pels que mai havíem esquiat i ens ho vam passar molt bé.

Alumnes de primer de batxillerat

Dia internacional de les llengües maternes

El dia 21 de febrer va ser el Dia Internacional de les Llengües Maternes. A l’institut ho vam celebrar recitant poemes amb les nostres llengües mater-nes. A l’Aula d’Acollida parlem: castellà, ucraï-nès, xinès, mongol I àrab. Ens va agradar molt participar-hi. Vam reci-

tar poemes de: Salomé Ureña, Garcilaso de la Vega, Federico Garcia Lorca, Miguel Hernández, Augusto Coelho i Li Bay. Per nosaltres no va ser gaire difícil recitar en la nostra llengua. “Visca les llengües ma-ternes!” Marielis Família E4E

nyar-los com funcionen els desfibril·ladors, que cada cop en trobem més dins el nostre país i que fins ara han salvat la vida de força gent. Les sessi-ons estaven dividides en una part teòrica i l’altra

pràctica. Argia Marquès

El dia 21 de gener un equip de la diputació de Girona, “dipsalut”, va visitar el nostre centre per a dur a terme unes sessions de formació diri-gides als nostres alumnes de quart d’ESO. L’objec-tiu de la visitat era ense-

Els humanístics a Barcelona

Formació desfibril·ladors

Pàgina12

REVISTA DE L’INS PALAMÓS

Colònia Iúlia Augusta

Faventia Paterna Barcino

(Barcelona)

CURS 2014-2015 REVISTA DE L’INS PALAMÓS

El dimecres 18 de febrer, els humanistes de 1r de batxillerat vam fer una sortida farcida de cultura a la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino (Barcelona). A les 10 del matí vàrem agafar l'auto-car que ens va portar al nostre destí. En arribar, vam submergir-nos de ple en la ciutat romana, ex-plorant el temple d'August, l'aquedücte, una de les entrades del que va ser el carrer Decumanus, l'antic

fòrum (i actual Plaça Sant Jaume), entre d'altres em-blemàtics monuments. Vam acabar la nostra aventura al Born per tor-nar a la realitat i dirigir-nos cap al metro. Aquest ens va portar a Montjuïc i les seves interminables escales, al final de les quals vam trobar el Teatre Lliure. Vam fer-hi una visi-ta guiada on vam poder descobrir tots els racons, del més petit al més gran, d'aquelles sales que tenien

la capacitat de fer-nos so-

miar.

Més tard ens vam veure envoltats de relíquies de la Grècia i la Roma clàssiques: Érem al Museu d'Arqueolo-gia de Catalunya. Tot se-guit i per desconnectar de tanta cultura, ens vam pas-sar pel centre comercial Arenas. A dos quarts de nou va arribar el moment que tant esperàvem: La funció del Rei Lear començava. Per a nosaltres, que som uns amants de la literatura, va ser increïble poder veure representada una obra del gran William Shakespeare, dirigida per Lluís Pasqual i interpretada per actors de la talla de Núria Espert, Julio Manrique o Teresa Lozano. Morts de son, un cop finalitzat l'espectacle de tres hores de duració, vam tornar cap a casa a dos quarts de dues de la mati-nada. Lorena Vilches B1B

Javi Cano B1B

“va ser increïble

poder veure

representada una

obra del gran

William

Shakespeare”

Novetat revista: Hem pensat que una bona manera de celebrar que la revista de l’INS Palamós arriba al núme-

ro 50 de la seva publicació, seria bo canviar la seva aparença i al mateix temps donar-li un aspecte diferent, pot-ser una mica més modern. Esperem que sigui del vostre grat.

Agraïments

La redacció agraeix la col·laboració i aportació de tothom qui ha fet possible la publicació d’aquest número.

Coordinació: Lluïsa Teixidor i Argia Marquès

Telèfon INS: 972 6023344 Web: http://inspalamos.cat/