REVISIÓ DEL PLA URBANÍSTIC DE...

REVISIÓ DEL PLA URBANÍSTIC DE FIGUERES

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA (Fase de diagnòstic)

Taller 5 (14/10/2013)

“Ciutat Sostenible. Aigua, residus, contaminació i biodiversitat”

Memòria de Resultats

2

1.- INTRODUCCIÓ

El present document presenta els resultats derivats del taller de participació ciutadana (5

de 8) centrat en la “La ciutat sostenible. Aigua, contaminació, residus i biodiversitat”.

El taller s’emmarca dins el programa participatiu dissenyat per acompanyar els treballs

de revisió del planejament de Figueres que conduiran a la redacció i aprovació del nou Pla

d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i que definirà com ha de ser la ciutat dels

propers 30 anys.

Abans de presentar les aportacions ciutadanes recollides durant la dinàmica participativa

cal recordar que el programa participatiu s’ha dividit en dues grans onades:

- Una primera onada de vuit tallers temàtics que tenen com a objectiu recollir

opinions i valoracions ciutadanes per fer una diagnosi de la situació actual de la

ciutat (els vuit tallers temàtics es complementaran mitjançant una enquesta que es

distribuirà als centres educatius d’educació secundària de la ciutat i es penjarà al

web específic del projecte).

- Una vegada els treballs de redacció del nou POUM tinguin un grau de maduració

suficient que permeti redactar un primer document de criteris objectius i

alternatives anomenat “Avanç de planejament” s’iniciarà una segona onada de

tallers temàtics (tardor 2014), que tindran per objectiu recollir valoracions

ciutadanes entorn les propostes plantejades.

També cal destacar que s’ha creat un òrgan de seguiment i avaluació del procés

anomenat Assemblea Participativa, que es reunirà com a mínim 3 vegades durant tot el

programa participatiu.

3

2.- INFORMACIÓ BÀSICA DEL TALLER PARTICIPATIU

DATA: dilluns 14 d’octubre de 2013.

HORA: 19.30 h

DURADA: 2 hores 30 minuts

LLOC: Escola Parc de les Aigües

NOMBRE PARTICIPANTS: 27

DINAMITZACIÓ DELS TALLERS:

Neòpolis => 1 dinamitzador de Neòpolis per cada grup de treball (3)

Tècnics locals per exposar informació del projecte i aclarir dubtes tècnics durant els

debats.

OBJECTIUS DEL TALLER PARTICIPATIU:

� Garantir el dret dels ciutadans a estar informats i ser consultats sobre el procés de

revisió del planejament urbanístic de Figueres.

� Recollir valoracions i criteris ciutadans respecte diferents àmbits vinculats amb la

sostenibilitat a Figueres.

4

ESTRUCTURA DEL TALLER

Hora Acció Responsables

19:30 a) Benvinguda. * Check in: Neòpolis

* Paraules inicials de

benvinguda: Regidor de

Participació Ciutadana, Jordi

Masquef

19:45 b) Presentació general sobre el taller de

participació (plenari)

* Neòpolis

19:50 c) Ponència informativa entorn la

sostenibilitat a Figueres (aigua, residus,

contaminació i biodiversitat)

* Xavier Turró. Tècnic de

Medi Ambient

20:10 d) Divisió dels participants en grups (3) * Neòpolis

20:15 e) Inici de la recollida de valoracions

ciutadanes.

Per cada àmbit temàtic (3):

- Presentació (a cada grup / aula)

d’informació específica referida a l’àmbit

posat a debat (Aigua / Residus i

contaminació/ Biodiversitat)

- Treball de debat ciutadà en subgrups

(amb presència de tècnics municipals per a

resoldre dubtes)

- Recollida d’aportacions ciutadanes

* Dinamització: Neòpolis

* Informacions i aclariment

de possibles dubtes: tècnics

municipals

22:00

f) Agraïments i cloenda del taller * Neòpolis i Ajuntament

5

PROCEDÈNCIA DELS PARTICIPANTS

Durant el registre d’entrada es va demanar als participants que localitzessin en un plànol

de la ciutat el seu lloc de residència (o el seu lloc de treball en el cas de no ser residents a

Figueres).

La següent imatge il·lustra la procedència dels ciutadans que van participar al taller:

6

DOCUMENTACIÓ INFORMATIVA ENTREGADA ALS PARTICIPANTS:

TALLER 5:

“LA CIUTAT SOSTENIBLE. AIGUA, CONTAMINACIÓ, RESIDUS I BIODIVERSITAT”

0.- Introducció

La ciutat per a poder funcionar necessita utilitzar recursos naturals com l'aigua, l'aire, aliments, i altres matèries per a elaborar productes de consum. Aquests recursos naturals, un cop han estat utilitzats per la ciutat són retornats altra cop a la natura en formes diverses: aigües residuals, residus, gasos contaminants fruit de la combustió de recursos fòssils, llums, sorolls. La major o menor sostenibilitat (o insostenibilitat) de la ciutat dependrà de la quantitat de recursos naturals que necessita per a funcionar, del seu ús, així com de la forma en què els retorna al medi natural (per exemple, depurant correctament les agües residuals o minimitzant la contaminació atmosfèrica, acústica o lumínica).

1.- L'aigua L'aigua per al desenvolupament de la vida humana és un recurs escàs al nostra planeta. I ho és més en zones de clima mediterrani com la nostra amb precipitacions reduïdes i irregulars, amb molts mesos de temperatures elevades i amb una elevada demanda d'aigua. Determinar la quantitat d'aigua que necessitem per a permetre el desenvolupament de les funcions urbanes (aigua pel consum, per a les tasques domèstiques, per a les activitats econòmiques, per a la producció agrària, pel reg de parcs i jardins, etc), és un aspecte cabdal per no superar la capacitat d'abastament i de regeneració del propi recurs i produir un impacte negatiu en els ecosistemes naturals. En aquest sentit, fomentar l'estalvi i la reutilització pot reduir la demanda global d'aigua. D'altra banda, la forma en què retornem l'aigua a la natura (depurada o no) un cop ha estat utilitzada, també repercuteix en la qualitat dels ecosistemes. Dades bàsiques:

o Figueres s'alimenta de l'aigua del pantà de Boadella que és transportada a través de dues canonades de 15 km de llargada fins a l'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) situada al costat del castell de Sant Ferran. Degut a l'antiguitat de les dues canonades (construïdes el 1960 i el 1977), darrerament s'ha construït una canonada alternativa, utilitzable en cas d'emergència, que capta

7

l'aigua de la presa de Pont de Molins i la porta fins a l'ETAP seguint una part del traçat del canal de regants del marge dret de la Muga.

o L'Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP) va ser ampliada fa pocs anys per poder augmentar la capacitat del volum d'aigua potabilitzada. Actualment pot arribar a servir a 67.000 habitants, encara que podria arribar a abastir a 75.000 habitants.

o Actualment l'ETAP serveix tota la població de Figueres, el barri d'Hostalets de Llers, Cabanes, Vila-sacra, el Far d'Empordà, Fortià, Riumors, el polígon industrial Empordà Internacional Vilamalla i el nou polígon industrial de Santa Llogaia d'Àlguema. En total uns 47.000 habitants. Hi ha obres projectades per a servir tota la població de Llers i el nou polígons del Far d'Empordà. En un futur es podria connectar la resta de Vilamalla, Santa Llogaia d'Alguema, Vilabertran, Vilafant i la nova presó. Per tant, l'ETAP actual està projectada per a poder atendre els creixements demogràfics i urbanístics de les properes dècades.

o A l'ETAP hi ha 2 dipòsits que acumulen l'aigua potable. Un té una capacitat de

4.900 m3. Donat que Figueres consumeix aproximadament 10.000 m3 al dia, aquest dipòsit es buida dues vegades al dia. El segon dipòsit té una capacitat de 7.000 m3 i permet garantir una reserva d'aigua per a la ciutat en cas d'avaries. Així, la capacitat d'emmagatzematge d'aquests dos dipòsits és de 12.000 m3.

o De l'ETAP parteixen dues canonades de distribució d'aigua que es van bifurcant en sectors fins a portar l'aigua als habitatges. L'aigua es distribueix per gravetat sense necessitat de bombament i, per tant, sense despesa energètica. Aquesta xarxa de canonades té una extensió de 150 km i configura la xarxa de distribució d'aigua potable de la ciutat.

o Un cop utilitzada l'aigua, és recollida per la xarxa de clavegueram i portada

fins a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Figueres (EDAR). La xarxa de clavegueram de Figueres té una extensió de 82 km. La majoria de les conduccions porten l'aigua residual a l'EDAR per gravetat. No obstant, alguns àmbits com Vilatenim, Marca de l'Ham i l'Aigueta-Capallera necessiten l'ajuda de bombaments per tal que l'aigua arribi a l'EDAR.

o L'EDAR de Figueres pot arribar a depurar 600 m3/h. El temps de durada del

procés de depuració és d'unes 10 hores. A l'EDAR hi ha dues línies de tractament: 1) la línia de tractament de l'aigua, destinada a depurar les aigües residuals de Figueres i Vilafant i 2) la línia de tractament de fangs, destinada a tractar els fangs extrets del procés de depuració de l'aigua. Pel que fa a l'aigua residual, el primer pas de la depuració és el pretractament que té la finalitat de retirar els sòlids, greixos i sorres que porta l'aigua residual. A continuació hi ha la fase de la decantació primària que té l'objectiu de separar el fang primari de l'aigua aprofitant la decantació. Aquesta fase té una durada de 2 hores. El fang que se n'obté passa a la línia de tractament de fangs. Tot seguit hi ha el tractament biològic que elimina la matèria orgànica present a l'aigua a partir d'uns microorganisme ja presents a l'aigua als quals se'ls injecta oxigen. L'última fase és la decantació secundària, que separa el fang biològic de l'aigua residual. L'aigua

8

depurada és retornada a la natura a través del rec del Mal Pas i d'aquí al riu Manol. Pel que fa als fangs, passen per una digestió aeròbica (duta a terme per microorganismes) i una deshidratació (el fang és separat de l'aigua). Un cop el fang és assecat pot ser utilitzat com a adob per als conreus.

o El consum d'aigua a Figueres el 2012 es va situar en 154 litres/habitant/dia. La mitjana de les comarques gironines es va situar entre 120-130 litres/habitant/dia. Al conjunt de l'Àrea Metropolitana de Barcelona va ser de 105 litres/habitant/dia i a Sant Cugat del Vallès de 150 litres/habitant/dia.

o El dia 6 de juliol de 2012, l'Ajuntament de Figueres va aprovar l'ordenança

municipal d'estalvi d'aigua que regula la incorporació i utilització de sistemes d'estalvi d'aigua en edificis i construccions.

9

Evolució del consum d'aigua domèstic i industrial. Figueres 2001-2012

(m3)

2.373.890 2.382.942

2.442.576

2.588.9762.563.339 2.563.429

2.592.961

2.425.706

2.320.254

2.356.940

2.270.914

2.366.821

2.100.000

2.200.000

2.300.000

2.400.000

2.500.000

2.600.000

2.700.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Evolució del número d'abonats. Figueres 2001-2012

18.13918.652

19.25219.724

20.38520.968 21.369

21.958 22.091 22.372 22.406 22.525

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Evolució del consum d'aigua (litres/habitant/dia).

Figueres 2001-2012

189 186 184192

181 177 173

155147 146

139

154

0

50

100

150

200

250

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

11

2.- La contaminació En l'àmbit urbà es plantegen, principalment, tres tipus de contaminació: La contaminació atmosfèrica produïda principalment per la combustió de recursos fòssils (derivats del petroli, carbó, etc) que emeten gasos contaminants a l'atmosfera. A la ciutat és la contaminació produïda principalment pels vehicles, les calefaccions i les activitats econòmiques. L'impacte en la pròpia ciutat d'aquesta contaminació, a més de la quantitat, depèn de determinats factors com els vents o la humitat. La contaminació atmosfèrica té un impacte directe sobre la salut de les persones i dels ecosistemes. a contaminació acústica està generada pels sorolls propis del funcionament de la ciutat (el trànsit, les activitats econòmiques, els domicilis, etc). Té un impacte directe sobre la salut de les persones i sobre el benestar i la qualitat de vida. La contaminació lumínica és l'emissió de llums a l'atmosfera generant un impacte negatiu als ecosistemes (especialment la fauna). Dades bàsiques:

o Segons la diagnosi ambiental de l'Agenda 21 de Figueres: o La qualitat de l'aire és bona. La contaminació atmosfèrica no és un aspecte

ambiental problemàtic. o La major part dels paràmetres controlats per l'estació manual estan lluny

dels límits contemplats per la normativa vigent. Les emissions associades a l'activitat industrial no són importants.

o El trànsit és la principal font d'emissió de contaminants atmosfèrics (gran quantitat de trànsit de pas i elevat ús del vehicle privat per viatges interns).

o El trànsit motoritzat és una de les principals fonts emissores de soroll ambiental. A Figueres, a més a més, s'han de considerar altres fonts, en especial el trànsit ferroviari i les activitats industrials i recreatives.

o Pel que fa a la contaminació lumínica, el nombre de lluminàries contaminants a Figueres és relativament baix.

12

3.- Els residus La ciutat un cop ha consumit els productes que necessita (menjar, envasos, consumibles de tot tipus), genera residus. Els residus són un rebuig sovint contaminant, amb greus afectacions sobre els ecosistemes i difícil de gestionar. Es diu que el millor residu és aquell que no es produeix. La quantitat de residus que una ciutat genera i el seu tractament posterior són aspectes essencials de la sostenibilitat d'una ciutat.

Dades bàsiques:

o Figueres va produir el 2012 un total de 20.940 tones de residus. L'any que se'n van produir més va ser el 2006 amb 23. 500 tones.

o La producció és de 1,26 kg/habitant/dia (2012). La mitjana catalana és de 1,38 kg/habitant/dia.

o El sistema de recollida de Figueres es basa en l'àrea d'aportació, és a dir, la concentració de tots els contenidor en punts concrets. A Figueres es recullen separadament les fraccions del paper, envasos, vidre i rebuig.

o També hi ha un servei de recollida porta a porta del paper i cartró a l'àmbit del centre històric.

o La recollida selectiva de residus a Figueres és el 24%. La mitjana a la província de Girona és del 40,57 % i la mitjana catalana del 33,27% Aquesta menor recollida selectiva a Figueres, s'explica, en part, perquè encara no s'ha iniciat la recollida selectiva domiciliària de la fracció orgànica.

o A Figueres hi ha distribuïts per la ciutat 1384 contenidors. 728 de rebuig, 219 de paper, 188 vidre, 191 envasos i 58 orgànica. La ràtio de contenidors per habitant és més elevada a Figueres que la mitjana catalana. És a dir, a Figueres hi ha més contenidors per habitants.

o Figueres disposa d'una deixalleria, una deixalleria mòbil que es desplaça als barris i un total de 25 minideixalleries.

13

3.- La biodiversitat La qualitat dels ecosistemes urbans es mesura també a partir de la riquesa biològica i de la diversitat d'espècies que la habiten. En aquest sentit, identificar i comptabilitzar les espècies naturals és el pas previ per a la seva protecció i conservació. Dades bàsiques: Des del punt de vista de la connectivitat ecològica territorial cal destacar els següents aspectes. El Manol:

o Desenvolupa una funció de connexió ecològica fluvial entre les darreres estribacions de l'Alta Garrotxa, les Garrotxes d'Empordà i els Aiguamolls de l'Empordà. El seu règim hidrològic, típicament mediterrani, fa que no tingui aigües de forma permanent. No obstant això, desenvolupa la seva funció connectora com a pas de fauna i a través de la coberta vegetal. Entre altres és l'àmbit de moviment de la llúdriga (el Manol, la riera de Figueres i la riera d'Àlguema estan inclosos en el pla de conservació de la llúdriga recollit a l'ORDRE MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s'aprova el Pla de conservació de la llúdriga), i presenta trams de vegetació de ribera ben desenvolupats. En el planejament territorial superior és considerat espai de protecció especial.

Riera de Figueres:

o La principal funció connectora la desenvolupa a llevant del terme municipal, des de que torna a la superfície i fins a desembocar al Manol. Entremig rep les aigües del rec del Mal Pas i de l’afluent de la depuradora de Figueres. Presenta alguns trams de vegetació de ribera ben desenvolupats

Rec del Mal Pas:

o La seva funció connectora és d'una categoria inferior als casos anteriors. No obstant, es pot plantejar un projecte de recuperació i integració urbana en el tram de la ronda sud que podria incrementar el seu ús social.

Des del punt de vista del patrimoni natural i el paisatge, cal destacar:

14

La Garriga de Figueres:

o El vessant nord-occidental del terme de Figueres és un espai amb valors d'interés natural vinculat a la Garriga d'Empordà. Els valors naturals de la Garriga d'Empordà han estat reconeguts i una part d'aquest ecosistema ha estat inclòs dins la Xarxa Natura 2000. La Garriga de Figueres constitueix l'espai de major valor natural i paisatgístic del municipi. És el gran espai de bosc, matollar, prat i herbassar de la ciutat. Tot i això està sotmesa a una forta pressió derivada de les infraestructures viàries actuals i alguns projectes de les futures (A-2), la ubicació del centre penitenciari del Puig de les Basses i les activitats extractives. El nou planejament hauria de potenciar la protecció d'aquest espai i veure les possibles vinculacions amb el parc del Castell de Sant Ferran, la Muntanyeta i la plana agrícola del peu de la Muntanyeta.

Les basses del Terrisser:

o És una zona humida de petites dimensions resultat de la naturalització d'una antiga argilera abandonada, d'on s'extreia argila per a proveir petites indústries ceràmiques de la ciutat de Figueres (d'aquí prové el seu nom). Té una extensió d'1,22 ha i està formada per una bassa de dimensions relativament grans i nivell força constant, i per diverses basses molt menors i temporànies. La zona humida es troba en un aflorament d'argiles i de margues del Lias, amb fòssils (crinoïdeus, belemnits). El seu interès es deu sobretot als seus valors paisatgístic (té funció de mirador, amb panoràmica del castell de Sant Ferran i el Montgrí), geològics i didàctics, ja que és una zona força propera al casc urbà on es podrien realitzar activitats d'educació ambiental. Les basses tenen valors naturals destacables, sobretot en relació a la fauna d'invertebrats i d'amfibis. Pel que fa a la vegetació, la bassa gran presenta un extens canyissar, així com jonqueres i herbassars higròfils. Les basses petites, de nivell molt variable, presenten retalls de bogar. Els freixes de fulla petita són els arbres més destacables. A l'espai s'han citat espècies singulars, com Orchis purpurea. Pel que fa a la fauna, les basses són interessants com a punt d'abeurament per a vertebrats i com a lloc de cria d'amfibis. Actualment l'espai forma part de l'inventari de zones humides de Catalunya amb el codi 02000246

15

Fotos de les Basses del Terrisser. Autor: Josep Maria Dacosta

En relació a al flora cal destacar el següent: La Silene sennenii:

o A Figueres hi ha dues de les cinc úniques poblacions conegudes d’aquesta planta. Viu en fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides) dels talussos, marges de conreus i erms en sòls profunds i lleugerament humits. Apareix en el llistat del Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Per tant, és una singularitat natural que cal preservar i potenciar-ne la seva expansió. Actualment hi ha inventariades dues àrees de presència crítica de la planta al Castell de Sant Ferran i a Vilatenim, i una altra de desenvolupament potencial.

Foto Silene senneniï. Autor: Josep Maria Dacosta

16

Arbres singulars i fileres d'arbres d'intères:

o Arreu del sòl no urbanitzable hi ha inventariats arbres aïllats d'interès, així com fileres d'arbres singulars del paisatge de la plana empordanesa. Són especialment destacables les fileres de xiprers que tenen la finalitat d’arrecerar els conreus del vent de la tramuntana.

17

3.- BUIDATGE DE RESULTATS

Tot seguit es presenten el conjunt d’aportacions ciutadanes recollides durant el taller. Les

valoracions i opinions exposades pels tres grups de treball dinamitzats es tindran en

compte durant el procés d’elaboració del document d’Avanç de Planejament.

S’exposen les aportacions recollides grup per grup, amb la intenció de garantir el dret dels

participants a que quedi constància escrita de totes i cada una de les reflexions

expressades, i de conèixer les aportacions definides als tres grups de treball.

Val a dir que, un cop finalitzada la primera onada de tallers (8), l’Oficina del POUM

procedirà a complementar el buidatge de resultats grup per grup mitjançant l’elaboració

d’una Memòria Resum de la primera onada de tallers, que inclourà un quadre sintètic i

agregat de resultats de cada taller. Aquest document també serà enviat als participants i

penjat al web del projecte.

En tots els casos la informació es presenta seguint els criteris d’ordenament que van

fonamentar el taller participatiu:

• Fortaleses, febleses, opinions, valoracions, recomanacions, advertències i altres

comentaris respecte diferents preguntes vinculades amb l’aigua:

o Creieu que hi ha algun aspecte del cicle de l'aigua que hauria de millorar?

o Us sembla que cal fomentar aquesta funció de Figueres i poder abastir

d'aigua potable altres municipis de l'àrea urbana?

o Creieu que cal fomentar l'estalvi d'aigua a Figueres? Quines mesures creieu

més prioritàries per a impulsar l’estalvi d’aigua

18


comentaris respecte diferents preguntes vinculades amb els residus i la

contaminació:

o Quins creieu que són els principals problemes del sistema actual de recollida

de residus a Figueres de cares a fomentar la recollida selectiva?

o Proposeu mesures per a ubicar i integrar millor els contenidors en l'espai

públic

o Sobre les instal·lacions que hi ha a disposició dels ciutadans per a recollir

aquells residus que no dipositem als contenidors. Creieu que són adequats i

funcionen correctament? Proposeu millores.

o Considereu que hi ha problemes de contaminació atmosfèrica, acústica i

lumínica a Figueres? Quines mesures proposaríeu per a afrontar-los


comentaris respecte diferents preguntes vinculades amb la biodiversitat:

o Com creieu que caldria tractar el riu Manol per tal que continuï

desenvolupant les seves funcions naturals i ecològiques i, alhora, pugui

esdevenir un espai d'esbarjo per als figuerenc i la ciutat deixi de viure

d'esquena al Manol?

o Les basses del Terrisser són un dels pocs espais humits del terme municipal.

Com creieu que caldria tractar aquest espai per tal de conservar-lo i difondre

els seus valors entre els figuerencs?

o Sobre la planta Silene Senneniï, que només es troba a Figueres i alguns

municipis del voltant (el Far d'Empordà). Creieu que el planejament

urbanístic hauria de recollir la seva protecció i fomentar l'expansió de

l'espècie per a garantir-ne una major presència i la seva supervivència.

o Creieu que hi ha altres elements de la biodiversitat de Figueres que caldria

tenir en consideració?

3.1.- Resultats grup per grup

GRUP NÚMERO 1

DINAMITZADOR: Gerard Quiñones (Neòpolis)

NOMBRE DE PARTICIPANTS: 9

SOBRE L’AIGUA: APORTACIONS CIUTADANES

Cicle de l’aigua

Abastiment d’aigua potable a d’altres municipis de l’àrea urbana

Estalvi d’aigua

Sobre el cicle de l’aigua:

- Separació de les aigües pluvials de les residuals.

- Promoure, als nous edificis de caràcter plurifamiliar, l’aprofitament d’aigües

pluvials.

- Efectuar neteja d’embornals per a facilitar el pas d’aigua i evitar el mosquit tigre.

- El planejament hauria de preveure la necessitat de revisar i substituir canonades.

Tot i que es reconeix que suposa un nivell d’inversió elevat es reitera la necessitat

de tenir en compte aquesta previsió.

Abastiment a d’altres municipis:

- Com a comentari previ, el representant de FISERSA aclareix que el potencial de

subministrament del pantà de Boadella està molt per sobre del que pot semblar

(2,6 hectòmetres).

- L’abastiment d’aigua potable a d’altres municipis es considera una necessitat i un

exercici d’eficiència, però amb matisos:

o Sempre i quan no empitjori les condicions a Figueres.

20

o Cercant l’equilibri. Cal prioritzar perspectives comarcals però sense caure

en l’error d’aplicar “les solucions més fàcils”. Cal tenir en compte, per

exemple, que algunes poblacions prenen l’aigua del pantà de Boadella ja

que han contaminat la seva aigua amb purins.

o L’estructura d’abastament d’aigua hauria de coincidir amb l’àmbit del

PDSUF, sempre amb l’objectiu de fer rentable el servei.

o Convé tenir en compte l’opció de compartir el potencial de millora de

serveis urbans (aigua, entre d’altres) mitjançant la cessió de possibles

creixements a municipis de l’entorn urbà.

Sobre l’estalvi d’aigua:

- Es recolza absolutament la necessitat de promoure l’estalvi d’aigua a Figueres. En

relació a les mesures per a fomentar-lo es comenta que el foment de l’estalvi ha

d’aplicar-se més que per vies sancionadores, mitjançant vies sensibilitzadores i

motivadores de l’estalvi privat. Cal conscienciar i incentivar, més que sancionar i

castigar.

- Calen revisions de la xarxa més antiga per tal de reduir les pèrdues actuals,

principalment al centre històric, i a les parts baixes de la ciutat

- Recuperació dels pous per a jardins i horts. Reutilització de l’aigua per a usos

secundaris. Ús d’aigua no potable per a la jardineria municipal. (en aquest sentit

els tècncis matisen algunes limitacions, com el cost que suposa clorar l’aigua que

requereix el reg per esperssors de jardins).

Sobre la pressió de l’aigua:

- Als habitatges del Parc Bosc es pateix un problema vinculat amb la pressió de

l’aigua a les plantes més altes dels edificis. Es proposa posar sistema per

augmentar la pressió sense grans consums d’energia.

- També es proposa en aquest sentit tancar l’anell d’abastament d’aigua potable pel

nord del C/ Marià Pujolar (on es pateixen problemes de pèrdua de la càrrega

contínua degut al llarg recorregut).

21

SOBRE ELS RESIDUS I LA CONTAMINACIÓ: APORTACIONS CIUTADANES

Recollida de residus

Contenidors i espai públic

Deixalleries

Contaminació

Sobre els residus:

- Cal promoure a recollida d ela fracció orgànica a Figueres. A hores d’ara s’està

incomplint la legislació.

- Existeix una proporció de contenidors per a orgànica molt per sota de la resta de

contenidors, cal resoldre aquesta situació.

- Es troba a faltar una planta de compostatge a la ciutat.

- Es proposa regenerar les explotacions a l’aire lliure, com ara les pedreres

abandonades i/o inexistents, extraccions d’àrids inactius i altres excavacions

importants mitjançant abocadors controlats de matèria orgànica, i temporals, per

permetre la creació i regeneració del paisatge vegetal de l’entorn (Matís tècnic

sobre el compostatge a l’engròs; es requereix un control tècnic dels impropis

molt rigorós. En tot cas, existeixen bones pràctiques que caldria prendre com a

exemple).

Recollida de residus i sensibilització ciutadana:

- Es considera imprescindible engegar campanyes i actuacions de sensibilització de

cares a promoure i incrementar la recollida selectiva de residus. Principalment al

col·lectiu jove, a través de les escoles, però també a la resta de ciutadans i

ciutadanes.

- Es podrien promoure concursos i/o premis per a incentivar l’increment de la

recollida selectiva a les llars.

22

Contenidors:

- Promoure, en general, el soterrament de contenidors, garantint un bon

funcionament i que siguin pràctics.

- Caldria incrementar la freqüència de recollida selectiva, especialment dels

contenidors soterrats (al ser de dimensions més reduïdes sovint queden

col·lapsats).

- En general, cal promoure la integració dels contenidors amb l’espai púbic. Ja sigui

a través del seu soterrament o bé garantint un disseny urbà amable (evitar les

tanques de fusta).

Deixalleria:

- Caldria millorar el servei, sobretot pel que fa als horaris, que haurien d’estar més

adaptats als ritmes laborals de la població.

- Es considera que el servei que ofereix la deixalleria mòbil està funcionant molt

bé. A més, exerceix una tasca de conscienciació ciutadana molt important. En

aquest sentit esdevé fonamental consolidar i potenciar aquest servei.

Contaminació:

- Contaminació atmosfèrica: Cal reduir el volum de cotxes que circulen per la

ciutat. També es destaca la pudor dels purins, que caldria controlar amb major

mesura.

- Contaminació lumínica: Caldrà controlar la contaminació lumínica que pot

produir la nova presó.

- Contaminació acústica: Cal garantir control i monitorització.

- Contaminació electromagnètica: Aplicar el Pla director sobre el desplegament de

la telefonia mòbil a Figueres

23

SOBRE LA BIODIVERSITAT: APORTACIONS CIUTADANES

Riu Manol

Basses del Terrisser

Planta Silene Senneniï

Altres elements de la biodiversitat

Sobre el riu Manol:

- Connectar i integrar el Manol amb la ciutat a través d’una via verda.

- Potenciar el riu Manol com a corredor verd.

- Revisió de l’amplada de la zona de protecció del riu Manol. Si és possible, evitant

els estrenyiments existents actualment en contacte amb el Sòl Urbà.

- Intervencions que incrementin el coneixement ciutadà del riu i que facin

accessibles els itineraris sense alterar els valors naturals, sinó revitalitzant-los.

Basses del Terrisser:

- Dignificar, donar a conèixer i adequar els accessos a les Basses del Terrisser

- Fomentar el coneixement ciutadà de les Basses i millorar l’accessibilitat a peu.

Silene Sennenïi:

- Mantenir i potenciar les actuacions promogudes fins el moment.

- El planejament hauria de preveure (usos del sòl) determinades zones d’expansió

integrades de la planta.

Altres reflexions entorn la biodiversitat:

- Sempre es parla de la planta Silene Senneniï, però no s’ha d’oblidar la necessitat

de considerar i protegir d’altres espècies.

- Caldria desqualificar l’àrea del parc comarcal del Castell, passant-lo de SUND a

Sòl No Urbanitzable Protegit

- Cal regular la població de coloms i cotorres

24

- Jardineria sense espècies al·lòctones. Es considera que les noves actuacions

urbanístiques no han d’utilitzar espècies vegetals foranies, sinó autòctones.

- Aplicar mesures als embornals contra el mosquit tigre.

25

GRUP NÚMERO 2

DINAMITZADOR: Daniel Tarragó (Neòpolis)



Cicle de l’aigua


Estalvi d’aigua

Sobre el cicle de l’aigua:

- Aprofitar l’aigua existent en el freàtic del subsòl de Figueres per a usos no

potables.

- Promoure la creació d’una doble xarxa d’aigua potable i aigua pluvial amb els seus

dipòsits corresponents (retenció, aprofitament i emmagatzematge de les aigües

pluvials).

- Completar la xarxa de sanejament separatiu.

- Substitució, per fases, de les canonades que transporten l’aigua des del pantà de

Boadella fins a la potabilitzadora.

Abastiment:

- Es troba encertat i correcte que Figueres abasteixi d’aigua potable a altres

municipis de l’àrea urbana.

Estalvi:

- Continuar elaborant campanyes de sensibilització per l’estalvi d’aigua a la ciutat.

Introduir components innovadors en aquestes accions sensibilitzadores per

augmentar el seu efecte i impacte i dissenyar-les i elabora-les conjuntament amb la

resta de municipis de l’àrea urbana (es marca com a objectiu aconseguir els 105

litres habitant/dia de la ciutat de Barcelona).

26

- Promoure i incentivar de manera normativa la reutilització de l’aigua sanitària dels

habitatges de la ciutat.

Altres:

- Protegir les deus i el rec (darrera del Motel). Tenir-ho en compte en el

planejament.

- Crear un sistema de llacunatge aprofitant la construcció de la nova depuradora.

- Finalment el grup fa una reflexió general sobre la planificació de l’aigua que posa

de manifest la necessitat que aquesta tingui un visió comarcal. S’argumenta que el

canvi climàtic provocarà més sequeres (com la de 2007) i la planificació d’aquest

bé escàs ha de superar l’escala estrictament local.




Deixalleries

Contaminació

Recollida de residus:

- Caldria promoure la recollida selectiva i la gestió de la matèria orgànica i vegetal:

o Impulsant el compostatge casolà.

o Construint una planta de compostatge per Figueres i la seva àrea urbana.

o Implementant la recollida de la fracció orgànica.

o Implementant la recollida de la fracció vegetal (poda, gespa, etc.) en zones de

la ciutat amb cases unifamiliars amb jardí (a través de contenidors especials i

potenciant també el compostatge casolà).

- Es proposa realitzar una prova pilot per estudiar la implementació del sistema de

recollida porta a porta.

27

- Es proposa també, la introducció de mesures d’incentius fiscals i de caràcter

sancionador per fomentar la tria selectiva i potenciar el reciclatge.

- Respecte als envasos es proposa que a Figueres es pugui adoptar el model de

Cadaqués i que la ciutat esdevingui una capital referent a nivell de Catalunya, pel

que fa al sistema de retorn d’envasos.

Contenidors i deixalleria:

- Pel que als contenidors es proposa:

o Reduir les zones de contenidors i optimitzar la seva situació.

o Fixar els contenidors per tal que no es puguin moure (vent, camió de les

escombraries, etc.).

o Integrar millor en l’entorn (possibles illes ecològiques) els contenidors situats

en espais públics d’interès (plaça del Gra, contenidors a prop dels museus,

etc.).

- Es posa de manifest que la deixalleria del Recinte Firal funciona correctament,

però es té la percepció que el seu ús és molt escàs per part de la població.

Contaminació:

- Es considera important reduir la contaminació lumínica de la presó, sobretot

coincidint amb els nous usos dels quals caldrà dotar a l’equipament.

- Finalment, respecte a la contaminació acústica s’argumenta la necessitat d’abordar

i resoldre la problemàtica que causen els serveis municipals, sobretot de recollida

d’escombraries (poc respecte dels horaris i decibels).

28


Riu Manol




- Es posa de manifest la urgència de la redacció del projecte del Parc del Castell (el

qual es fonamental que posi en valor la seva bodiversitat).

- Respecte a la Silene Senneniï es posen sobre la taula una parell de consideracions:

o La necessitat que el planejament urbanístic reculli la seva protecció.

o L’estudi de la viabilitat de la seva presència amb la ronda nord (prioritzant la

seva protecció).

- Respecte les Basses del Terrisser s’acorda que:

o Han de ser protegides dins l’inventari de zones humides.

o Cal que gaudeixin d’una protecció suficient perquè s’asseguri una conservació

digne de les mateixes.

o Cal potenciar i protegir la seva biodiversitat (invertebrats, amfibis, etc.).

- La resta de propostes que el grup fa relatives a aquest apartat repeteixen i

coincideixen amb les reflexions extretes del taller 2 sobre el SNU i els Rodals:

o Promoure una xarxa de carrils bici i camins/itineraris d’oci/lleure i esbarjo

que connectin la ciutat amb el Manol, les Basses del Terrisser, els camins

antics,la Garriga d’Empordà, etc.

o Preservar i fomentar la utilització de tanques vegetals naturals de caràcter

tradicional (xiprers, etc.) per perimetrar les finques.

o Restituir el camí vell d’Avinyonet, tallat per l’estació del TGV, per poder

connectar Figueres amb la Garriga (trajecte a peu)

o Qualificar de parc del Manol tota la zona compresa entre el Manol i la via del

FFCC i permetre’n l’ús agrícola.

o Conservar i mantenir la protecció d’ús agrícola dels espais existents dins el

SNU.

29

GRUP NÚMERO 3

DINAMITZADOR: Narcís Pou (Neòpolis)



Cicle de l’aigua


Estalvi d’aigua

Consum:

- Es considera important reduir el consum d’aigua en diversos sentits:

o Controlar les fuites a la xarxa.

o Fomentar l’estalvi en habitatges i també en indústria, agricultura i habitatges

unifamiliars amb jardí, i fer-ho amb el preu de l’aigua, però també amb

dispositius d’estalvi.

o Obligar a que els lavabos vagin amb polsadors d’estalvi.

- Com a mesura d’estalvi també la reutilització:

o Destinació de les aigües d’ús domèstic en un dipòsit comú a cada edifici per al

seu reaprofitament com a aigua pel lavabo. – En el debat es comenta que té

complicacions afegides a tenir en compte, però com a idea és correcte-.

o Regar sempre que es pugui amb aigua de la capa freàtica.

o Aprofitament de les aigües pluvials: sembla que a nivell municipal no és

factible, però es podria potenciar a nivell privat.

- Aprofitar d’alguna manera l’aigua que pugui sortir de l’EDAR previ tractament. En

el mateix sentit, i en la mesura que es millori el sistema de depuració de l’EDAR –

potser afegint un filtre terciari- es milloraria la qualitat de l’aigua resultat i es

podria fer servir per a més coses.

- Seguir obligant a les cases noves o restaurades i als carrers nous o restaurats a

posar xarxa separativa.

30

Gestió

- Conscienciar a la població de que l’aigua és un bé comú.

- Gestionar l’aigua a nivell comarcal, per millorar la coordinació.

Evitar

- Evitar la contaminació de l’aigua freàtica.




Deixalleries

Contaminació

Residus – reducció

- Fomentar la reducció de la producció de residus a botigues, supermercats i

restaurants. Alhora fomentar que la indústria faci servir envasos que es puguin

reutilitzar.

- Es considera que es pot millorar el reciclatge a les empreses. Caldria estudiar bé

les seves necessitats.

- Reutilitzar el compost.

- Disposar d’una planta de compostatge.

- Conscienciar a la ciutadania a través de campanyes. En concret es proposa

informar sobre on va cada residu.

- Fomentar la venda d’objectes de 2a mà a la deixalleria.

Recollida

- Instaurar la recollida de l’orgànica urgentment i accelerar l’obertura de la planta

de Pedret i Marzà.

31

- Establir punts de recollida de restes de poda en punt específics de la ciutat –al

debat es comenta que ja n’hi ha alguns-.

- Soterrar contenidors sempre que es pugui.

- Pensar bé en la forma de col·locar els contenidors en l’espai públic perquè quedi

més bé, i no tant desendreçat i brut. Es comenta la possibilitat de fer petits

tancaments pels contenidors o zones limitades fora la vorera.

- Es proposa unificar el model de contenidors per tal de millorar l’estètica –i facilitar

que ho pugui recollir un sol model de vehicle-.

Deixalleria:

- Malgrat hi ha qui considera que els horaris ja són adequats sembla que en general

es valoraria positivament una ampliació de l’horari.

- En el cas de la deixalleria mòbil es proposa ampliar horaris i ampliar també els

punts on es situen.

- Seguir impulsant les “minideixalleries”.

Contaminació:

- No es considera que sigui una ciutat massa contaminada, però es pot millorar. Es

pot controlar encara més l’atmosfèrica, millorar també l’acústica i en el cas de la

lumínica seguir substituint les bombetes per leds.

- S’afegeix que cal que les faroles tinguin la part superior opaca per evitar que la

llum s’escampi en excés.

- Pacificar el trànsit del centre de la ciutat (aportant alternatives al trànsit motor) i

aprofitar per posar-hi carril bici i una zona per a vianants de qualitat –com a forma

de reduir la contaminació-.

- Endurir la normativa acústica, especialment pensant amb els ciclomotors i

motocicletes.

- S’afegeix que cal un control –major control- de les antenes i de la contaminació

electromagnètica.

32


Riu Manol




Manol:

- Restaurar el Manol amb arbres autòctons i recuperar-lo com a zona natural i com a

esbarjo (esportiu, itineraris, etc...).

- Lligat amb la anterior, integrar una xarxa de carril bici urbà amb una xarxa de vies

verdes a nivell comarcal.

- Mantenir la zona del Manol endreçada i neta de deixalles. Clausurar també els

abocadors incontrolats.

- Fomentar les visites del centres escolars, i fomentar també projectes vinculats al

seu entorn en els que es podessin implicar.

Les basses del Terrisser:

- Desenvolupar-hi un projecte d’educació ambiental i connectar-ho amb la resta

d’espais naturals a fomentar amb vies verdes.

Silene Senneniï i altres:

- Fomentar la seva protecció, donar-la a conèixer, i cultivar-la al castell com a banc

de llavors.

- Fer que s’expandeixi (protegir-ho a través del POUM).

- Tenir en compte altres elements com les orquídies, xiprers i la flora i fauna urbana,

com per exemple les orenetes.

- En el mateix sentit es considera que a través dels horts urbans es pot donar a

conèixer la importància de la flora i la fauna.

- Evitar per altra part l’ús d’espècies foranies per enjardinar parcs i jardins.

33

En general:

- Donar a conèixer els espais natural a través de les escoles, amb fulletons

informatius adreçats a tota la ciutadania, i amb difusió en termes generals.

- Arreglar la xarxa de camins que ens connecta amb tots aquests espais –en general

SNU-.

- Es proposa potenciar la connexió entre el Castell i la Garriga.

REVISIÓ DEL PLA URBANÍSTIC DE...

Documents

Transcript of REVISIÓ DEL PLA URBANÍSTIC DE...