REVISIÓ DEL PLA URBANÍSTIC DE FIGUERES

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

RESUM DEL PROCÉS PARTICIPATIU

Segona onada de tallers (x4)

2

1.- INTRODUCCIÓ

Tot seguit es presenta una síntesi dels resultats obtinguts durant el desenvolupament de

la segona onada de tallers del procés participatiu dissenyat per acompanyar els treballs

de revisió del planejament urbanístic de Figueres, que conduiran a la redacció i

aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), on es definirà com ha

de ser la ciutat dels propers 30 anys.

Cal reiterar que el resum d’aportacions i valoracions ciutadanes que aquest document

presenta correspon a una segona fase del programa de participació ciutadana,

emmarcada dins el procés de validació ciutadana del document d’Avanç de planejament.

Queda clar, doncs, que una vegada els treballs de redacció del nou POUM van obtenir un

grau de maduració suficient com per disposar d’un primer document de criteris

objectius i alternatives anomenat “Avanç de planejament” s’ha iniciat una segona onada

de tallers temàtics, que tenen per objectiu recollir valoracions ciutadanes entorn les

grans línies de treball plantejades.

Es poden consultar els informes complerts generats durant la segona fase del programa

de participació ciutadana del POUM de Figueres consultant l’apartat “Documentació

tallers participació ciutadana” del web http://ca.figueres.cat/revisio-poum/revisio-del-

pla-d-ordenacio-urbana-municipal-poum/

3

2.- CONTINGUTS DE L’INFORME

La segona etapa del programa de participació ciutadana s’ha canalitzat a través d’espais

deliberatius de caràcter presencial:

•••• Segona onada de tallers participatius sectorials: Disseny, dinamització i

anàlisi de 4 tallers temàtics que tenien com a objectiu general recollir opinions i

valoracions ciutadanes ciutadanes entorn les grans línies de treball plantejades

pel document d’Avanç de planejament.

Els resultats derivats dels espais de debat hauran d’esdevenir un instrument de

treball a disposició de l’Equip Redactor per tal de prendre en consideració les

valoracions i propostes de la ciutadania durant el procés de concreció del nou Pla

d’ordenació Urbana Municipal (POUM).

Aquest document presenta un resum dels 4 buidatges de resultats derivats de

l’onada de tallers, ordenats per àmbits de debat.

4

2.1.- SOBRE LA SEGONA ONADA DE TALLERS PARTICIPATIUS SECTORIALS

2.1.1-OBJECTIUS DELS TALLERS

• Garantir el dret dels ciutadans a estar informats i ser consultats sobre el procés

de revisió del planejament urbanístic de Figueres.

• Recollir valoracions i criteris ciutadans respecte les grans línies de treball

plantejades.

2.1.2.- INFORMACIÓ SOBRE ELS TALLERS

Jornada 1:

Taller 1.1 La ciutat existent: Sòl Urbà

Taller 1.2 Centre Històric

Data: 19/09/2018

Nombre de participants: 24

Jornada 2:

Taller 2.1 El creixement: els usos residencials

Taller 2.2 El creixement: altres usos

Data: 25/09/2018

Nombre de participants: 15

Jornada 3:

Taller 3.1 Les xarxes de sistemes: de comunicacions,

Taller 3.2 equipaments i espais lliures

Data: 02/10/2018

Nombre de participants: 13

Jornada 4:

5

Taller 4.1 El Sòl No Urbanitzable: preexistències

Taller 4.2 El Sòl No Urbanitzable: relacions amb la ciutat consolidada

Data: 09/10/2018

Nombre de participants: 8

=> MITJANA DE PARTICPATS = 15

6

2.1.3.- ESTRUCTURA DE CONTINGUTS – Àmbits de debat

La ciutat existent: Sòl Urbà i Centre Històric

Sòl Urbà

Centre Històric

El creixement: usos residencials i altres usos

Usos Residencials

Altres Usos

Les xarxes de sistemes: de comunicacions, d’equipaments i d’espais lliures

Xarxa de Comunicacions

Sistema d’Equipaments

El Sòl No Urbanitzable: preexistències i relacions amb la ciutat consolidada

Usos del SNU: comptabilitat entre usos i preservació de valors + SNU no productiu

Relació del SNU amb la ciutat existent

7

3.- SÍNTESI DE RESULTATS

La ciutat existent: Sòl Urbà i Centre Històric

SÒL URBÀ: Potencial de la ciutat construïda i augment d’espais urbans disponibles

- Els àmbits de millora plantejats per l’Avanç es valoren positivament: estan vinculats

al nucli antic i ajuden a descongestionar el teixit urbà de Figueres cercant una relació

de lligat de zones verdes / lliures.

- El nou POUM hauria de replantejar conjuntament l’aspecte socioeconòmic de la ciutat

amb l’urbanístic, tenir una visió global de la ciutat i coordinar-se amb “l’àrea urbana”

(es considera que Figueres viu d’esquena a l’entorn immediat).

- Cal una gestió tant pública com privada del desenvolupament del nou POUM, per no

deixar només en mans de la iniciativa privada el desenvolupament urbanístic de

Figueres:

o Promoure l’esponjament del teixit urbà des de la iniciativa pública

(desenvolupant Pla General del 83 i del Pla General de Protecció del Centre

Històric del 89).

o Considerar llocs concrets on, sense que calgui arribar a l’expropiació, es poden

promoure execucions determinades pels plans.

o Existeixen carrers que no s’han obert completament per manca d’iniciativa de

les administracions (Rondes, carrers del Centre Històric, esponjaments, etc.)

- Es considera necessari promoure encara més àmbits de millora que els plantejats:

o Recuperació d’altres interiors d’illa, passatges, placetes, etc., per

descongestionar el teixit urbà i facilitar la mobilitat dels vianants. Es tracta

d’aconseguir el màxim d’espais “públics” disponibles.

o Més millores en la majoria de cruïlles, aixamfranant les cantonades edificades

per tal de generar una obertura de l’espai viari.

o Recuperar sistemes d’espais lliures, a través dels sistemes previstos a la llei

d’urbanisme.

o Utilitzar el tema de l’estació del tren per a crear una nova centralitat i

potenciar bosses de pàrquing, carrils bicis, etc.

8

- Els espais exteriors tenen major capacitat de creixement poblacional que no pas la

part cèntrica: L’espai públic és més ample i disposa de zones verdes, a diferència de la

zona centre, on hi ha un dèficit clar d’espais verds.

- La zona de Sant Joan i Culubret hauria d’esdevenir més que una àrea de millora per

tal de millorar el teixit de la ciutat i donar viabilitat a la zona esportiva i al vial de la

zona nord-oest.

- L’àmbit CM1(entorn Bòbila-ADIF) és una peça clau per absorbir i compensar el dèficit

de zones lliures, d’aparcaments i de circulació viària. També caldria eliminar la

frontera que genera la via del tren.

- A l’àmbit del polígon TM1 (Petre-La Salle) se li haurien d’aplicar usos residencials

enlloc de mixt, així com l’àmbit CR4 (entorn estadi de Vilatenim), que hauria de ser

d’activitat econòmica.

CENTRE HISTÒRIC: sobre mesures urbanístiques de protecció i mixticitat d’usos

- Es considera imprescindible mantenir el valor arquitectònic del Centre i protegir els

elements urbanístics de més valor. Cal un Catàleg de Béns Protegits que faciliti les

obres i els tràmits pertinents sense necessitat d’haver de passar pel Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya per validar les intervencions.

- El Centre Històric ha de ser mixt pel que fa als usos., amb usos tant comercials com

residencials. Per a potenciar-ho es podrien fer habitatges de major superfície, tal i

com s’ha fet el casc antic de Girona. Caldria promoure pocs habitatges però de major

superfície, enlloc de molts habitatges però de menor superfície.

- Per poder admetre mixticitat d’usos caldria adaptar les tipologies històriques al

context actual.

- Promoure estudi sobre l’estat de l’edificació del Centre Històric per disposar de dades

específiques i actualitzades que permetin prendre decisions per fer millorables les

condicions actuals (LLIBRE BLANC).

- Resoldre la “manca de vida” al Centre Històric elaborant un Pla Especial que inclogui:

o Solucions als problemes d’accessibilitat de tipologies antigues (habitatge -

taller) i evitar la desocupació dels immobles del casc antic.

9

o Una façana mínima per adaptar-se a les necessitats existents derivades

d’edificis amb comerç a la planta baixa i habitatges desocupats a les plantes

superiors per no tenir accés.

o Plans d’ajuda per a la rehabilitació d’edificis (per afavorir que la població torni

a tenir unes condicions d’hàbitat mínimes).

o Establir terminis d’execució per a solars buits o edificis en ruïnes del Centre

Històric.

o Limitar els apartaments turístics (HUTS – habitatges d’ús turístic) per a que

no esdevinguin una problemàtica futura.

o Millores vinculades amb la mobilitat:

� Potenciar zona de vianants de plataforma única.

� Permisos especials per accedir amb vehicle rodat, en cas de mobilitat

reduïda.

� Resoldre problemes de mobilitat vinculats als aparcaments, carrils

bici, etc.

El creixement: usos residencials i altres usos

CREIXEMENT DE LA CIUTAT PER A USOS RESIDENCIALS: Model de ciutat i

l’alternativa de creixement

- S’està d’acord en que ha de ser una ciutat compacta i cohesionada (esdevé un model

sostenible i eficient ja que es limita el creixement amb criteris de compactació i

cohesió, descartant el model de ciutat jardí). En aquest sentit s’aporten les següents

consideracions:

o Cal regenerar el teixit urbà existent i, per tant, s’entenen com a prescindibles

les dues ARES que es mantenen a dia d’avui.

o Necessitat de desenvolupar el que queda pendent dins del teixit urbà existent.

(Completar els espais buits entre les zones ja urbanitzades per afavorir

aquesta compactació i cohesió).

o Revisió periòdica del creixement per determinar zones sense creixement i

evitar desigualtats dins de la ciutat.

10

o Pel que fa a les bosses interiors de sòl, dedicar-les a millores urbanes i millores

de comunicacions.

- S’adverteix del risc de monopolització dels solars i edificis en propietat de bancs, en el

cas de venda a fons d’inversió a externs (tal i com ha passat a d’altres ciutats).

- Els àmbits de compleció CR4 (entorn estadi de Vilatenim),s’haurien de reduir ja que

es troben molt allunyats de la ciutat. Si que seria interessant que els àmbits de

creixement permetin completar el teixit urbà existent entre Figueres i Vilafant.

- Revisar la zona de Can Tubau (Ctra. de les Forques), ja que hauria de ser lliure

d’edificacio a l’entorn de la construccio existent, pero que en una distancia prudencial

pogues existir ediTicacio, i s’haurien d’ampliar CA2 (sector Molí de l’Arròs) i CA3

(sector les Forques).

- Es considera necessari que aquest creixement vagi acompanyat d’un bon repartiment

dels serveis públics.

CREIXEMENT DE LA CIUTAT PER A ALTRES USOS: Model de ciutat i l’alternativa de

creixement per a usos no residencials

- Es matisa la necessitat d’estudiar bé com compatibilitzar els usos residencials amb els

altres usos per tal de permetre una ciutat més compacta i sostenible:

o Cal preveure l’autoabastiment energètic (superfícies, situacions,

infraestructures, etc).

o S’ha de tenir en compte l’activitat dels càmpings, limitant la presència de

bungalows / “mobil homes”.

o Aprofitar la potencialitat del Centre Històric i els voltants. Especialment

l’àmbit del carrer Sant Vicenç i del carrer Barceloneta.

o És important, que hi hagi les zones mixtes per tal de poder garantir l’equilibri

entre les zones residencials i les d’activitats econòmiques.

o Es troba a faltar una “taca” d’usos terciaris a la zona del nucli/centre urbà

(botigues, oficines, serveis privats,...) que utilitzin les plantes baixes i potenciïn

el rol capitalitat de comarca (acompanyat d’una bona xarxa d’aparcaments).

o Potenciar zones de plataforma única, per facilitar la mobilitat de persones amb

dificultats (gent gran, cotxets de nadons, etc...).

11

o Reduir els usos residencials de la zona de l’Horta Capallera ja que es troba en

un extrem de la ciutat, i canviar la tipologia d’usos d’aquest zona.

- En relació al teixit industrial es recullen opinions oposades (dissens): mentre alguns

participants comenten que l’Avança parla de petites empreses i indústria lleugera

però destaquen que no es contempla la implementació de grans indústries, d’altres

ciutadans i ciutadanes consideren que no cal més indústria de gran capacitat, sinó

fomentar la petita i mitjana empresa.

- Tot l’àmbit de l’estació (rodalies) es considera una peça clau de la ciutat com a zona

de creixement creant una avinguda/zona verda per a usos mixtes.

- Alhora, el sector de l’estació de l’AVE hauria d’estar vinculat amb usos terciaris

importants per a la ciutat (zona de Culubret i Sant Josep) per tal de donar sentit a la

zona de l’estació i que no quedi aïllada.

- Si l’estació continua allà mateix, però soterrada, preveure una estació de bus més

digna per a Figueres, juntament amb comerços i activitats lúdiques. Amb la creació

d’un aparcament molt important (el major de Figueres) es podria, juntament amb

unes bones connexions viàries, revitalitzar l’activitat comercial i turística de la ciutat.

Les xarxes de sistemes: de comunicacions, d’equipaments i d’espais lliures

XARXA DE COMUNICACIONS: Xarxa ferroviària

- En relació a les alternatives plantejades (alternativa 1= estacions unificades /

alternativa 2 = estacions separades) les deliberacions fan aflorar dissensos:

o Aproximadament la meitat de participants es mostra partidari a l’alternativa 1,

fonamentant-se en els següents arguments:

� Vist que econòmicament la diferència no és excessiva respecte

l’Alternativa 2, fora millor per a la ciutat l’opció d’unificar totes les

estacions (Alternativa 1) i alliberar així una part molt rellevant de

terrenys de Figueres.

� La valoració de l’alternativa 1 és positiva, sempre i quan es deixessin

pas a futures ampliacions o millores, en una segona (i futura) fase.

12

o L’altra meitat de participants es decanta per l’alternativa 2 (estacions

separades), aportant els següents matisos:

� Tan si es fa com si no es fa el soterrament, l’Alternativa 2 és

encertada.

� L’alternativa requereix assegurar una bona connexió entre les dues

estacions (es planteja bus llançadora).

� Entenen que el soterrament de la via de tren és factible, i plantegen

fer-ho per fases: primer, soterrar la línia només cobrint els passos

necessaris. Posteriorment, anar cobrint per fases els trams

restants.

� L’alternativa 2 encaixa millor amb els interessos i mobilitat dels

usuaris del tren convencional, i afecta menys al territori en

suprimir el tram nord del tren (en aquest sentit cal soterrar amb la

màxima longitud perquè interfereixi el mínim possible amb la

trama urbana existent).

- Pel que fa a les mercaderies es considera que han d’anar en paral·lel a la N-II i que el

seu desviament és prioritari.

XARXA DE COMUNICACIONS: Xarxa viària

- Es considera necessari completar les rondes nord i est. La proposta de les rondes que

fa l’Avanç resol la necessitat de descongestionar el centre de la ciutat i facilitar la

comunicació amb la N-260.

- Cal estudiar a fons alternatives al túnel. En relació a la ronda nord, enlloc d’apostar

per un túnel es podria completar per darrera del Castell de Sant Ferran (entre el

Castell i el Centre Penitenciari, salvant la topografia sense túnel i en trinxera),

enllaçant amb la carretera 260 d’Olot. S’entén que aquesta opció, a més, permetria

alliberar terreny (el cinturó permetria marcar el futur del desenvolupament

urbanístic de Figueres).

- Realitzar l’Avinguda de l’Estació per tal de disposar d’una bona comunicació entre les

dues estacions.

13

- Alhora, disposar d’un sistema d’aparcaments dissuasius amb places suficients per tal

de garantir el rol de capitalitat de Figueres. Es matisa que la distància màxima entre

els aparcaments dissuasius i la Rambla hauria de ser de 1,5 Km.

SISTEMA D’EQUIPAMENTS

- Preveure sòl per a equipaments estratègics supramunicipals (com universitat, per

exemple) més enllà del Castell de Sant Ferran.

- Els equipaments actuals no es realitzen al nivell que té la ciutat, i existeix una

carència acumulada (de fa anys) i mal distribuïda per tota la ciutat.

o Cal aprofundir en mapes sectorials que jerarquitzin l’ordre de creació de nous

equipaments (mapa sanitari, esportiu, social, cultural, etc.). En aquest sentit es

proposa l’elaboració d’un pla local d’equipaments per establir prioritats i

evitar variables arbitràries.

- Tenir en compte la necessitat d’equipaments educatius i socioculturals (a l’Institut

Ramon Muntaner li manca més espai, cal preveure la construcció d’una nova

Biblioteca Municipal, analitzar amb detall la necessitat de noves llars d’infants,

manquen centres cívics i més equipaments esportius, etc.)

- Cal una atenció especial a equipaments per a la gent gran. Es troben a faltar

residències i la previsió d’espais polivalents que permetin afrontar les necessitats de

persones grans en matèria d’habitatge.

- Es matisa que, malgrat que en general l’Avanç preveu equipaments estratègics,

caldria concretar amb major mesura els espais per a aparcaments.

- Alhora, caldria integrar, sempre que sigui possible, els nous equipaments amb zones

verdes.

-

El Sòl No Urbanitzable: preexistències i relacions amb la ciutat consolidada

USOS DEL SÒL NO URBANITZABLE: Compatibilitat entre usos i preservació de valors

14

- Cal preservar el valor natural i paisatgístic del SNU i garantir que l’impacte de l’ús i

l’activitat que s’hi fa sigui respectuós amb aquest espai.

o Dissens: un grup de debat considera que no hi ha elements naturals autòctons i

originaris de la zona, i considerar-los “intocables” pel fet de que faci anys que estan al

territori fa que no es pugui desenvolupar segons quins aspectes del POUM a causa

d’aquesta protecció. (es feia referència al pi negre i a la planta Silene Sennenii).

- Es proposa no limitar l’ús concret del SNU, sinó que hi hagi una anàlisi prèvia de la

“respectusiotat” de l’activitat que s’hi vol fer.

- Les activitats de caire ramader (boví i porcí) no s’haurien de poder incrementar, i

les ja existents haurien d’estar més “controlades” per tal de minimitzar la

contaminació que ocasionen als aqüífers. En canvi, es consideren que els usos de

conreu són els correctes, i que cal preservar-los. De fet, caldria crear noves zones

dedicades a l’horticultura.

- Es fa referència a la zona del camí de Caboques, on hi ha uns espais abandonats

(antiga Horta de Figueres). Es considera que haurien de ser objecte de preservació i

d’un pla de restauració (fer-hi nous usos, tant agrícoles, com d’activitats didàctiques

i lúdiques).

- Importància de plantejar una nova utilitat del canal intern que passa pel túnel de

Pont de Molins i surt a la superfície desembocant finalment al Manol. Actualment no

s’aprofiten les aigües i el cabal que hi ha i es podria utilitzar per fer horts per a

persones jubilades i/o altres col·lectius. (S’és conscient que és un canal privat i això

en dificulta la gestió)

USOS DEL SÒL NO URBANITZABLE: sobre el Sòl No Urbanitzable no productiu

- Cal aprofitar aquests espais per a crear zones respectuoses amb l’entorn i, alhora,

que siguin espais generadors d’informació o punts d’observació de la fauna i flora

(miradors, panells informatius, punts d’informació,.etc.).

- Aprofitar les Basses del Terrisser com a possible espai per a fer tallers de terrissa

per a grups – espai divulgatiu i didàctic.

USOS DEL SÒL NO URBANITZABLE: Relació del SNU amb la ciutat existent

15

- Esdevé clau mantenir i potenciar els camins existents, creant vies verdes que

connectin les dues zones.

- Aprofitar la línia que dibuixa el perímetre i les línies que segueixen elements

naturals (el Manol, la riera de Galligants o el Camí de Sant Pau de la Calçada) per a

generar una continuïtat que connecti les zones verdes del sòl urbà amb la trama de

carrers, vies peatonals i carrils bici fins al SNU.

- Necessitat de crear i connectar els camins que envolten el castell de Sant Ferran

amb la zona del Puig de les Basses, i la resta de camins i zones verdes d’aquesta part

de la ciutat.

16

4.- RECULL FOTOGRÀFIC DE LES SESSIONS DELIBERATIVES

17

18

19